214 - Juny 2008 - S'Ull de Sol

Revista cultural Juny 2008 - Número 214

d'Alaior

ENERGIA SOLAR

U PAl

PÚBliC DE CALA EN PORTER CONJUGAR PAISATGE I ECONOMIA OFERTA CULTURAL PERA L'ESTIU Entrevista:

JULIO ANTONIO

Miquel Àngel Limón Pons ~

~~

~"V'

t"

::f"'"-d'Wç0~,:r~~~:_1:~;>:;~~t~_7;;%!~/;~p;:'((",~,,(~èw;{«~ ~;~~7~ ,,ç

',0

%

Uns ~ncsdura cl!ràmiiia'~na Elices calia sospitar, va succeir que els enginyers de l'empresa havien passat per les aules del professor Elices, amb grans records i pletòrica admiració pel mestre. La direcció, abans de reprendre el viatge, volgué lliurar-li un regal prou simbòlic: un rellotge d'arena «<tempusfuqit»), sobre una base de granit (símbol d'allò que és sòlid) extret de les perforacions de la colossal serra que divideix la província de Madrid amb les seves veïnes del nord, entrats a Castella-Lleó. Així que vam posar peu damunt la ciutat de l'aqüeducte romà, compartírem un dinar. Ens el serviren al Palaeio de la Floresta, un casal blasonat del segle XVI, situat en el carrer de sant Agustí, petri, silent, assossegat, de murs daurats vellíssims, d'arestes romes. Com era d'esperar, ens cuinaren -i ho diré ara amb la lletra castellana literal- «un cochinillo asado en el tradicional horno de leña, servido en andas y partido con plato a la vieja usanza, al estilo de Duque, maestro asador de Seqovia». Va resultar deliciós, de carn blanca i brèvola, de pell cruixent com làmines de vidre ambarí fràgils. Però, creieu-me, que, per damunt d'altres detalls, va pagar la pena de veure-hi tot un senyor catedràtic de materials (algú que ha dedicat la vida sencera a estudiar per què es rompen les coses i quines propietats mecàniques presenten els materials) fent trossos una indefensa porcella extàtica, fornejada fins a la rnedulIa, damunt les civeres. I més encara, quan hagué de rematar la litúrgia d'una canònica rostida castellana tot fent esclatar el plat en terra en mil fragments.

Déu meu, com són les coses humanes! Hom consagra una biografia a la comprensió científica de la fractura per evitar-la i guanyar-la, i, després, en les hores de la jubilació, acaba resumint-ho en una contundent, una estrepitosa i irreversible fractura d'un plat ceràmic reduït a meres desferes! Per sort, el professor Elices només haurà trencat aquest plat, acadèmicament parlant. Ben segur que continuarà un feix d'anys més dirigint el que és, potser, el més presHgiós departament de Ciència de Materials de les escoles d'enginyers espanyoles -i fins del món-o Ara toca que les Balears donin algun senyal de vida i que, aviat, li facin la trencadura ceràmica que una trajectòria excel-lida com la seva reclama -si volem quedar en pau amb la història de la ciència del nostre rodal geogràfic, s'entén.

Tot atapeint un cúmul de quaranta anys copiós i positiu -exposat ara grosso modo-, el catedràtic de l'Escola d'Enginyers de Camins de Madrid, Manuel Elices Calafat, ha entrat en l'etapa jubilar; açò és, en la fase en què hom cessa formalment la carrera docent al capdavant d'una càtedra, i, consegüentment, abandona l'escalafó actiu de la vida universitària. Ara, d'aquí a sis mesos, tan bon punt resti enllestit el procés administratiu, rebrà el nomenament de catedràtic emèrit de l'escola tècnica superior a la qual ha servit en el curs d'una vida entera, de dia i de nits. I açò de nits no és pas forçar cap hipèrbole poetastre, ni llançar encens a les portes d'una jubilació, no. És, més tost, que el professor Elices ha acostumat a desplegar jornades incansables de treball els matins, els capvespres i els vespres més enllà del sopar fins ben bé la una de la matinada -a vegades més- com a règim habitual, naturalíssim, de dedicació a la ciència. En efecte, la seva obra haurà resultat excepcional, primer, com a alumne de qualificacions enlluernadores i sobergues en dues carreres estudiades alhora (enginyeria i físiques). I, després, com a professor que aviat es va saber enfilar a les cotes del màxim prestigi i la màxima distinció, adés en les aules en el paper docent, adés en la funció d'investigador pioner d'extraordinaris fruits.

Dia 2 d'abril li arribà el setantè aniversari (Maó, 1938), límit legal per ocupar una càtedra a Espanya. Per açò mateix, les gairebé cinquanta persones que formen el seu Departament de Ciència de Materials li han retut un homenatge de reconeixement, unànime i específic, emotiu i directe al cor. Per a dia 6 de juny es prepara, encara, el comiat universitari més formal, de volada acadèmica. Però, entretant, aquest dijous em vaig fer present a l'adéu privat -emotiu, espontani i sincerque li han atorgat els companys. Vaig volar a Madrid i, d'aquí, reunit un grup distès i fraternal de catedràtics, administratives, doctorands, subalterns, becaris, férem tots cap a la ciutat de Segòvia. En ruta a bord d'un autobús, s'aprofità el desplaçament per visitar les instal-lacions d'una empresa de construcció i explotació d'autopistes que connecten Madrid amb la zona nord-oest de la Península, tot travessant el ventre del parc nacional de Guadarrama, de pics encara ara engelabrits per les últimes farines de neu. Hi veiérem una organització (Iberpistas) capdavantera, moderna, d'alta tecnologia. Com

Juny 2008 COORDINADOR: Miquel A. Marquès.

ADMINISTRADOR: Modest Gimènez.

EQUIP DE REDACCiÓ: Paco Mercadal Pere Gomila Quico Sintes Anselm Barber Josep LI. Andreu Maca Ramos MUNTATGE: Joan Barber Palliser COL· LABORA DORS: Arcadi Gomila Núria Quintana

Pere Reure Josè M" Timoner Miquel À. Limón Pons FOTOGRAFIES: Redacció Fotos Se bo CORRECCiÓ LINGüíSTICA: Francesc Síntes Paco Mercadal DIBUIXOS: Josep Mercadal

Edició núm. 214

650

exemplars

MEMBRE

ADSCRIT

EDITA: S'ULL DE SOL, Associació Cultural CI. des Forn, 9. 07730 ALAIOR (MENORCA) Tel. 971 379053 a/e: cel@menorcaweb.net sulldesol@gmail.com IMPREMTA: J. PONS Cra. Nova, 137 . Alaior. DL ME 407 • 1990

S'Ullde So/ s'edita amb /0 coHaboració parcial de fAjuntament d'Alaior, e/ Consell/nsu/or i del Govern de les Illes Ba/ears . '.

: ,;

11

-p AJUNTAMENT

D'ALAIOR

Publicitat Matas '~

2

Tiratge:

REPARTIDORS: Cristina Barber Rotger Pedro Perea Víllalonga

DISSENY GRÀFIC: Redacció PUBLICITAT:

36 pàgines

Ool-leborecioris

CONSELL INSULAR DE MENORCA

Govern de les liles Balears

www.e-rnenoroa.orq

Juny 2008 - l 82

Editorial

Redacció

ENERGIA SOLAR r

COMPROMIS I NEGOCI L'energia solar podria ser un nou àmbit d'inversió econòmica.

De les energies alternatives sembla que és la més convenient per damunt de l'eòlica i els agrocombustibles.

L'eòlica té els inconvenients de l'impacte visual, les velocitats del vent que la fan eficient són un poc diferents als règims dominants a Menorca, i provoca la mort d'ocells, alguns d'ells protegits i en vies d'extinció.

Els agrocombustibles, segons els experts, no suposen un estalvi gaire gran de contaminació per CO2 Alhora les expectatives de negoci provoquen una substitució dels conreus, un encariment i escassetat d'aliments bàsics que agreugen la fam de molts milions de persones. En la mesura que la Xina, l'índia i altres països s'incorporin al desenvolupament i al consum d'aliments al nivell d'Europa o Amèrica del Nord, els seus més de 2.500 milions d'habitants poden suposar demandes enormes de conreus. Es calcula que quan la Xina consumesqui la proporció de carn que consumeixen els europeus necessitaran el 50% de les reserves de cereals del món per engreixar la ramaderia necessària.

El premi Nobel d'economia Hartmut Michel diu, en una entrevista que publicam, que per produir etanol es requereix un procés en el qual pràcticament es consumeix tanta energia com la que s'obté. Posa

PERE SALüM

PAPERERIA, REVISTES, REGALS, JOGUINES, LLIBRES

Juny 2008 -

183

l1li.

L'energia fotovoltaica està fortament subvencionada a Europa, però el règim d'ajudes establertes per les administracions han afavorit les grans empreses decantant un cop més els ciutadans de la possibilitat d'entrar en el negoci i de beneficiar-se de les subvencions. Hauria estat més intel-liqent muntar algunes empreses mixtes que haguessin permès redistribuir millor els avantatges i permetre l'entrada en la producció dels petits capitals dels ciutadans per mitjà d'empreses mixtes o cooperatives de productors.

A Menorca hi havia tot un exemple a desenvolupar: emprar la superfície pública des Milà, ja alterada pels fems i el parc eòlic, per construir un gran parc fotovoltaic per mitjà d'una empresa mixta (capital de les institucions públiques insulars, d'empreses especialitzades i de petits inversors d'entre els ciutadans interessats). Ben segur que hauria estat un èxit i un estímul alternatiu i innovador.

Detalls

Ruiz i Pabla, 36 Tel. 971 372922

l'exemple que encara que no es compti l'energia a invertir per obtenir biocombustibles, Alemanya necessitaria que tota la seva superfície se sembràs de conreus energètics per obtenir l'equivalent al seu consum elèctric actual. La captació dels vegetals de l'energia solar en la fotosíntesi per crear biomassa és molt baixa. El biocombustible que es pot produir per unitat de superfície i any conté menys del 0,4% de l'energia solar que ha rebut aquesta superfície en el mateix temps. En comparació, les cèl-lules fotovoltaiques són entre 50 i 100 vegades més eficients pel que respecta a convertir l'energia solar en elèctrica, i necessiten de molta menys superfície. Els cultius energètics són una manera molt poc eficient d'utilitzar el territori.

FE D'ERRATES AI número de maig, als Records Gràfics, el número 3 correspon a Bartomeu Pons Taltavull.

- ALAIOR

_

Opinió

3

mantes i els vaig explicar que si el tapaven tant tindria més febre, i després de demanar-li quan havia començat la febre i unes quantes coses més, el vaig auscultar. Certament aquell home estava carregat de pit, i la pneumònia era a prop. Quan els vaig dir que m'havien d'haver cridat abans, ells van respondre que normalment els refredats sempre s'havien curat amb remeis casolans, però que aquesta vegada no els havien servit de res.

Antoni Gómez Metge

Passejant pel Mercat Central de València, no vaig poder fer de menys que aturar-me a una parada on venien caragols. Allà hi havia canastres i canastres de caragols, i com que la gent del camp a València ha mantingut el valencià com a llengua habitual, a diferència del valencià urbanita que ha fet del castellà la seva llengua habitual, els noms dels diferents tipus de caragols estaven en la nostra llengua.

Vaquetes, xonetes, moros, cristians i avellanencs, són els noms dels diferents tipus de caragols que allà es venien. Després vaig recordar que la meva mare ja ens havia dit que a València els caragols es deien d'altra manera que a Menorca.

Els nostres bovers, allà s'anomenen moros. A les monges, les anomenen cristians o vaquetes, segons si són més blanques o més fosques; i xonetes si s'agafen a la muntanya.

I els nostres caragolins, allà s'anomenen avellanencs. Mirau si és de rica la nostra llengua!

Vaig continuar passejant pel mercat, i es veu que amb les darreres pluges havien agafat prou caragols, ja que hi havia moltes parades plenes dels animalons, i fins i tot als carrers dels voltants vaig poder veure particulars amb senalles plenes de caragols de tots tipus.

Quan els vaig demanar quins remeis havien emprat, l'amo em va dir que primer havia emprat Vicks, que cada dia es feia passar gola avall, que encara que era una medicina forta, altres vegades li havia fet bo. Em vaig quedar de pedra, ja que mai havia sentit dir que la pasta Vicks es podia emprar untant la gola i fent-la empassar avall.

I, amb temor, també em va dir que, veient que amb els Vicks el refredat no millorava, també havia emprat un remei antic que son pare li havia dit que era mà de sant pels refredats de pit: menjar tres caragols bovers vius cada dia. Es veu que vaig posar cara rara,ja que l'amo, tot seriós, em va dir que havien estat mals de passar, però que ell amb glops d'aigua se'ls havia menjat.

Segons ell, la tos havia millorat, però com la febre continuava, van decidir que m 'havien de cridar.

No vaig voler demanar més detalls de l'operació, i li vaig receptar un antibiòtic i un mucolític. "1 dels caragols què faig?", em va demanar l'amo. "El que vulguis" li vaig contestar prudentment.

Als tres dies madona em va venir a veure, i em va dir que la febre havia mancat i que semblava que la tos era més madura. Vaig insistir que acabés el tractament, i vaig donar el cas per resolt.

I amb tants de caragols, s'em va venir a la memòria una anècdota que vaig viure a Ferreries, els primers anys d'exercir de metge.

Un dia em van cridar d'un lloc per anar a visitar l'amo, i segons em va contar madona, feia dies que estava refredat i li havia pujat la febre.

Aquesta setmana passada va ser una bona setmana de caragols a Menorca, i fins i tot jo en vaig agafar uns quilos. Hi havia uns quants bovers ben grossos, i encara que a mi m'agraden molt els caragols, vaig pensar que no seria capaç de menjar-me'ls crus.

1 voltros?

Després de la consulta vaig anar cap el lloc, que estava prop des Barranc d' Algendar, i em vaig trobar l'amo dins el llit tapat amb tres o quatre mantes suant com un bou, i amb una tos seca i sense poder arrabassar-la. Vaig ordenar retirar totes aquelles

~--"~--Carrer Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37 93 4

4

Col-Iaboracions

Juny 2008 - 184

Pere Reure

CULTURA DE LESFORÇ

En els inicis de l'expansió d'Internet, una de les primeres visions de futur que alguns experts havien imaginat plantejava uns escenaris en els quals tot estaria connectat en xarxa amb l'objectiu de fer-nos la vida més fàcil. Ara bé, açò de "més fàcil" té moltes i variades interpretacions, des de la més entusiasta a la més catastrofista, enmig de les quals s'hi trobaria, per exemple, l'actitud vital d'un conegut que no té telèfon a ca seva perquè diu que encara no s'ha temut que l'hagi de menester.

Quan va venir a Mallorca Vincent Cerf, un dels creadors d'Internet, va explicar amb pèls i senyals detalls d'aquella visió, com la de la bàscula de bany connectada al frigorífic i a la consulta del metge de règim, de tal manera que cada vegada que la balança detecti un augment de pes ho faci saber, mitjançant un correu electrònic, al metge, i, si l'augment passa de mida, pot arribar a bloquejar la porta de la gelera.

D'exemples com el descrit en podeu trobar a cada passa. Si anau a comprar a qualsevol supermercat, comprovareu com, després de fer el compte, el petit ordinador indica a la caixera (normalment sol ser una dona; què hi farem!, encara no hem avançat prou en la igualtat de gènere) la quantitat que ha de tornar com a canvi. Ara ja m'hi he acostumat, però la primera vegada que vaig adonar-me d'aquest fet em va cridar molt l'atenció. És que les dependentes s'equivoquen sovint a l'hora de tornar el canvi i açò provoca pèrdues importants als comerços? O és que el sistema informàtic del que gairebé disposen tots els establiments comercials duu aquesta aplicació incorporada?

De petit, quan ajudava en el negoci familiar, ma mare m'ho tenia ben predicat: "mira bé es canvi; no frissis, compta bé ses monedes! ... " Les moltes advertències arribaven al moll del cervellet i em tenien ull viu darrere del taulell. Avui, tornar el canvi no és un problema, encara que l'operari sigui gairebé un analfabet: el miniordinador, després de llegir els codis de barres, suma el compte i treu la resta del canvi. El dependent no s 'ha d'esforçar gens ni ha de pensar; únicament ha de tenir ànsia de passar mecànicament tots els productes del client davant del lector i la maquineta farà la resta. No hi ha possibilitat d'error, tot està controlat. O sigui, que arribarà el dia en què aquest subjecte serà substituït per un ordinador més efectiu. És el que ha passat amb els viatges: ara tenim la possibilitat de comprar un OPS (Global Positioning System) que resol els problemes d'ubicació i d'orientació que pugui tenir qualsevol viatger, encara que sigui per anar de Maó a Ciutadella. Sens dubte que aquest artefacte ha suposat una millora, especialment per a aquells o aquelles que no saben orientar-se i es perden quan han recorregut dues illetes de cases. Viatjar ha deixat de ser una aventura per passar a ser una seguretat. Qualsevol marge de sorpresa deixa de tenir sentit en benefici de la seguretat. Així, no es podria repetir aquella anècdota protagonitzada per l' al· Iota que, tot viatjant per les autopistes italianes, no feia més que repetir: "ara passam per Uscita" ... "ara tornam a passar per Uscita". Al final va adonar-se que, en l'idioma del Dante, "uscita" no significava el nom de cap ciutat, sinó, simplement, "sortida (de l'autopista)".

Avui, en lloc de mirar el paisatge, miraria la pantalleta del seu OPS i seguiria com un benet les instruccions que li hauria donat el miniordinador satel·litzat. Fins i tot ja n'hi ha molts que detecten els radars policials! I les campanyes

Juny 2008 - l 85

publicitàries presenten el producte sota el següent eslògan: "de cada vegada serà més difícil perdre's".

No obstant, un estudi va posar de manifest que els taxistes de Londres tenien el cervell més desenvolupat per la dinàmica mental que suposa conèixer la ubicació dels carrers de la capital britànica, escollir l'itinerari més adequat i recordar-se del sentit dels carrers.

En qualsevol cas, està en decadència utilitzar la ment, fer valer les capacitats humanes per a dirigir la nostra vida, que deixam cada vegada més en mans d'enginys efectius que eliminen marges d'error i ho fan tot més mecànic i segur.

Un altre d'aquests artefactes de darrera generació, que, diuen, ens fan la vida més fàcil -O més divertida- i que a mi em sembla patètic, és veure com els al·lots -i no tan al· lots- juguen amb la consola "Wii". Aquesta galindaina ha provocat que els menuts -aquests menuts que de cada vegada estan més grassos perquè mengen greixos a carretades- facin gimnàstica sense moure's de davant la pantalla del televisor. Aquesta gimnàstica immòbil consisteix en una carrera virtual per una pista d'atletisme virtual d'un estadi olímpic virtual. Per tant, l'esforç que fan els jugadors té més de virtual que de real, però el que no té res de fictici són els guanys que la Wii de Nintendo ha proporcionat al president de l'empresa. Hiroshi Yamauchi s'ha convertit en l'home més ric del Japó amb una fortuna de més de 5.000 milions d'euros, segons la revista Forbes, mentre que el valor de les accions de Nintendo s'ha triplicat en dos anys. Després de comprovar el panorama, record amb més nostàlgia que mai aquells partits que fèiem els migdies al pati de l'escola quan acabava l'horari lectiu. Quedàvem xops de suor i la fam rosegava els nostres ventrells, una suor i una gana que eren ben reals, no com aquesta suor virtual dels jugadors de saló. També hi ha persones grans que s'atreveixen a moure el cos tot seguint les instruccions de la Wii. Ara que el curs acadèmic és a punt d'acabar, milers i milers d'estudiants s'esforçaran per aprovar les assignatures que configuren llurs cursos respectius; tot i així, el sistema alleugerirà una mica més que antany el nivell d'exigència perquè la nova reforma educativa (la quarta en vint anys) els permet d'obtenir el graduat de Secundària amb tres assignatures suspeses a la convocatòria de setembre. Tanmateix, no entenc per què inculcar la cultura de l'esforç entre els nostres infants si, segons un informe recent de la OCDE, tenir títol universitari al nostre país gairebé no ofereix avantatges (tot just un 5% més) enfront d'aquells que no en tenen, a l'hora de trobar feina. 1, d'acord amb les dades de l'Eurostat, un terç dels universitaris de la Unió Europea té feines amb un grau de qualificació inferior a la dels estudis que han cursat. I, segons un estudi de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), el 31 % dels titulats espanyols estudiaria una carrera diferent si pogués tornar enrere, i el 9% no n'estudiaria cap.

Fa una vintena d'anys, es va posar de moda dir que la Universitat era una fàbrica d'aturats. Era inexacte: molts titulats no aconseguien treballar en allò que havien estudiat, però tenir títol era un passaport d'accés a altres feines. Tenir o no tenir títol, del que fos, sí que importava. 1 com que jo som dels d'aquella generació i vaig aconseguir la meva feina després d'esforçar-me per obtenir un títol universitari, tendesc a pensar que sí que paga la pena, encara, seguir les mateixes passes. I més en una comunitat autònoma com la nostra, col· lacada a la coa del país pel que fa a nombre d'universitaris, amb només un 4% de la població.

Ool-teborecions

5

Serafí Pons Barro

OPORTUNITAT PER A ALAIOR Tothom sap, a hores d'ara, que l'antic col-leqi La Salle del carrer des Porrassar és propietat del Bisbat. Ja fa uns anys que la congregació de Germans de La Salle, i l'Associació de Pares han traslladat les seves activitats a unes noves instal·lacions ubicades entre l'Institut Or. Guàrdia i el Col·legi Dr. Comas.

El Bisbat sembla voler rendibilitzar l'edifici i els solars que l'envolten per tal de posar les bases d'un autofinançament, sòlid en el temps, de la Diòcesi de Menorca.

han quedat obsolets per a les necessitats de la societat actual. No discutesc en cap moment la funció que han de tenir en el nucli antic, com a edificis històrics: catalogació que l'antiga escola de La Salle des Porrassar no té ni tindrà perquè és un edifici sense aquest valor històric.

Idò bé, la meva proposta és la de tirar a terra l'edifici i aprofitar el solar buit, des del carrer des Porrassar, a partir de la casa on es fa el betlem (abans anomenada Hogar la

Hi ha hagut negociacions amb l'Ajuntament, i ben segur n'hi haurà d'altres. El que sí vull fer és aprofitar aquest escrit per manifestar la meva opinió del que hi hauria d'haver en aquest espai immens.

AI meu entendre, l'edifici, que es va construir als anys 60, s'ha d'enderrocar. Encara que estiguéssim acostumats a veure'l ens podem posar d'acord que és un nyap estètic, que romp la silueta del poble. S'ha de derruir perquè es disposaria d'un espai seguit -no interromput- per poder alçar un grup d'equipaments que el poble necessita amb urgència. Si es deixa l'edifici enmig del pati i l'hort, tenim el de sempre: un edifici antic, que s'haurà d'adaptar a la normativa de construcció i accessibilitat del segle XXI per esser emprat. Potser surtin vicis de construcció de l'època, com ara aluminosi, problemes amb les canonades d'aigua i desguassos, les finestres s'hauran de repassar o canviar.

En definitiva, la falta de funcionalitat en comparació a les tècniques constructives actuals faria que l'edifici fos un altre cas com els de "Cas Corbo" o "Nuestro Hogar", que

FABRICATS AMB MATERIAL

CORIAN

Salle), fins a l'hort del col-Ieqi que hi ha a la part de darrera i dóna davant el carrer de Sant Pancraç. No sé els metres de solar que quedarien lliures per a un nou projecte, però serien molts.

Crec que aquest espai immens, que té una vista immillorable al seu darrere, donaria per fer-hi una actuació conjunta (Bisbat, Ajuntament i altres institucions), on s'inclourien en un projecte integrat: el que el Bisbat legítimament té dret a fer-hi (siguin pàrkings o alguns apartaments, etc.); un auditori/teatre de 1.000 butaques mínim (en teníem un, el més gran de Menorca, de 1.500 butaques, que es deia Cine España); una biblioteca, d'uns 1.000 metres quadrats, de nou disseny i moderna, necessària pel fet de ser Alaior la seu universitària de Menorca; un nou edifici per a l'escola de música ja que l'actual està saturat (no hi caben més alumnes), i tampoc és de l'Ajuntament sinó que ens el deixen.

Finalment, vull esmentar que aquest futur parc cultural educatiu hauria de tenir cura que els seus edificis siguin eficients hídricament i energèticament i d'accés universal per a totes les persones, de manera que pugui ser considerada com una miniecociutat tal i com hauran de ser les ciutats del futur.

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - Menorca Tel. 971371727 - Fax 971378100

6

Oot-teborecions

Juny 2008 - l 86

Anselm Barber Luz

Participació clutodcno. alguns exemples dels incrèduls La participació ciutadana era l'essència de la democràcia que van inventar els grecs. Ells es reunien i debatien sobre els problemes obertament, s'obligaven a assumir càrrecs, i entre tots feren prosperar la seva civilització. Avui, els polítics de tots els partits recorren a aquest concepte per compensar el descrèdit de moltes institucions i el desinterès.

I s'equivoquen. El descrèdit es compensa amb fer-se creïbles i el desinterès amb propostes interessants per al poble. El valor de la participació rau en la visió plural, en la intelliqència compartida. Instrumentalitzant la participació, també la podriran, n'allunyaran les persones.

Contrastem alguns casos.

- El Consell va aprovar un reglament de participació ciutadana després de molts de mesos i doblers per a un equip d'experts de la universitat i de diferents reunions amb les associacions de Menorca, que un cop més vam acudir fidels tot i esperar que ens tornarien a trair. Després de 4 o 5 anys la part del reglament que imposa obligacions al Consell encara s'ha de dur a la pràctica. Un dia em vaig acollir a la part que ja funcionava i vaig formular una pregunta al Consell respecte de per què uns rebien certa ajuda econòmica i no la rebien altres en les mateixes condicions. Vaig esperar mesos. Vaig insistir. Res. Després de sol·licitar una reunió personal, vam saber que la resposta era massa compromesa.

- Durant una les exposicions públiques del Pla general

Península Dias operación LMXJV SD

DESTINO

desde

FECHtlS

O.W

RT

tI.LICANTE

16m

AL 10109

llOE

180 E

ASTURIAS

16m

AL 17109

130 E

250 E

BARCELONA

JUNIO-OCTUBRE lUl7 AL 15109

90 E 110 E

150 E 180 E

BILBAO

JUNIO.SEFT IUI7 AL 15109

120 E 130 E

190 E nOE

LISBOA

16m AL 17109

160 E

280 E

MADRID

JUNIO·OCTUBRE IUI7 AL 15109

IODE 120 E

170E 200 E

FECHAS

OW

ItT

OPORTO

16/07 AL 10/09

160E

280 E

D~lS operacón

DESTINO

LMXJVSD

PAMPLONA

16/07 AL 10/09

140 E

250 E

S. SEBASTlAN

16/07 AL 17/09

140 E

250 E

SANTIAGO

16/07 AL 17/09

140 E

250E

JUNIO·SEPT 12/07 AL 15/09

90B

110 B

ISO E 180 E

16/07 AL 17/09

IlO E

210 E

16107 AL 10109

130 E

220 E

17107 AL 18/09

120 E

200 E

VALENCIA

I

I

SEVJllA vrrORIA ZARAGOZA

I

ORGANIZA -4 .••~ As$ .:

%~

MENORCA

~

i~:9Ç=-d"

~

Juny 2008 -

( ~

-

~.-- ~

- Les ONG de Menorca vam elaborar l'any passat un document estratègic de política juvenil i prevenció revisat per intellectuals i experts de relleu de l'Estat, el presentàrem a les institucions.

Pràcticament se n'han oblidat. Tornaran a encarregar un altre estudi i ens tornaran a convidar a reunions perquè facem de testimonis de la seva gran preocupació pel tema, però que molts cops només arriba a encarregar un nou estudi.

- Hem estat molts els que, per allò del reglament de participació ciutadana d'Alaior, al llarg d'anys hem intentat aportar quelcom. Perdíem unes hores de feina i acudíem a l'Ajuntament i, bé perquè un expedient estava barrejat o bé perquè prèviament l'havies de demanar per escrit o bé per... acabava que et comunicaven per carta que no podies consultarlo o t'ho autoritzaven quan res ja no valia la pena. Una bona manera d'allunyar els ciutadans de la casa gran. Per por?

I, d'exemples, en podria posar un i un altre i un altre, però no vull cansar i ho deixaré per quan faci falta.

La participació ciutadana avui té dues malalties: una és la burocratització del funcionament que ha afavorit que qui treballa en l'Administració (polític o funcionari) pugui excusarse del compromís amb el poble; l'altra és la manca total de democratització de la gestió. Ho he dit altres vegades, els problemes de la democràcia només s'aclariran amb més democràcia: la democràcia de la gestió. Açò no ho entenen.

Després vindrà algú a parlar-nos de llistes obertes com a remei.

Amb les llistes obertes, per exemple, no seria legítim excloure de la gestió regidors molt votats, encara que el seu color polític no fos afí a la majoria de govern.

~Dt:~''>

187 -----------

- Davant el projecte de pluvials del Govern de les Illes de tirar l'aigua de pluja a la mar i de pas triturar bona part d'un indret natural, vam esbravar-nos a fons, perquè l'Ajuntament no tenia alternatives, en vam trobar i les hi vam oferir. Però ja ens temíem que els costaria als superfuncionaris de l'Administració acceptar allò que els oferíem simples ciutadans de peu, ells encara avui insisteixen a tirar l'aigua i a fer grans obres.

- El Fòrum d'ONG de Menorca, ja fa 2 anys, va remetre a totes les institucions quines eren les nostres opinions i necessitats respecte de com l'Administració ens perjudica molt amb la seva forma burocratitzada de gestionar la relació amb les associacions ciutadanes. Ni resposta. La setmana passada el Consell organitzà unes altres jornades sobre la Llei de subvencions però no avança el més mínim a alleugerir la seva impotència.

MlllATOURS

GRUPO GEA Carrer Ramal, 53 Tel.971 37 28 02 - Fax 971 37 86 96 07730 ALAIOR

d'Alaior, el Centre d'Estudis Locals va fer diferents al·legacions que ens van ser rebutjades; ens va saber greu perquè sabíem que eren transcendents per al poble. Posteriorment les mateixes al·legacions les van presentar altres i sí que van ser considerades. Per què? Segurament perquè va influir el seu títol o el seu pes polític. Quin concepte podem tenir del valor que atorguen alguns polítics a la nostra participació?

Participació ciutadana sí, però de veritat: amb més regularitat, sense cap entrebanc, amb la burocràcia subordinada a la voluntat popular, i creure en les solucions del debat obert i compartit. Com feien els grecs.

THAlASSA

Oot-teborecions

7

DE QUAN ~ALAlaR HI HAVIA Mt:S DE .

BOTIGUES DE CaME IBLES '

V

El més característic d'aquella època és que la majoria dels productes es pesaven i es venien a granel, embolicats amb paper, perquè el plàstic encara no havia fet la seva intromissió. La gent comprava així el sucre, la vianda, l'arròs, etc., els licors venien dins garrafes i per a la llet, l'oli i el vi, cadascú havia de dur el seu propi recipient de casa.

Moltes botiguetes tenien també un poc de merceria i venien botons, cremalleres, elàstic, colònies i altres.

El tracte dels botiguers era de tu a tu amb els clients i allò era com una gran família perquè la gent compartia els moments bons i dolents de tot el poble.

Avui en dia, estic segura que molts de nosaltres trobam a faltar el tracte exquisit que ens donaven aquells botiguers i botigueres de fa més de trenta anys, homes i dones que amb el seu servei proper feien feliços els usuaris, que solien anar-hi diàriament, no com ara que compram per a molts de dies.

Aquesta feina que us presentam ha estat possible gràcies a una de les poques botigueres de botigues petites que queden a Alaior, na Magdalena Rotger de Can Tiago, que té molt bona memòria i li agrada recordar les coses d'enrere, perquè formen part de la història personal de cada un de nosaltres i ens poden servir per esser millors.

Ca na Manyola

BASSA ROTJA

CARRER DES MELlANS A prop de la carretera hi havia na Maria Capó i pujant cap amunt, na Guida Massanes, la mare de na Maria i na Juanita Manyola i dalt de tot, Can Pepe Pino, que venia tot tipus de trempes per al porc.

De dalt a baix, hi havia na Maria Massera (on després hi va haver la rellotgeria), Can Bep de Torralba, de comestibles i roba, a la qual, na Magdalena Rotger explica que hi va estar llogada des dels 13 fins als 16 anys i d'aquí li ve el gust per la botiga. Recorda que en Jesús tenia un carro amb una bístia i s'enduia tots els aliments pesats per anar a vendre'ls als llocs.

Més avall hi havia na Magdalena de sa cooperativa, na Juanita Manyola, na Maria Manyola, Can Coca, i Can Pepe Jeroni.

CARRER DEL SOCORS Hi havia Can Ros i després la va regentar na Pura.

ES BANYER I CARRER DES FORN Ca na Maria Bombo (tia de na Maruja), Ca na Maria Bonjesús (la mare de na Mari d'en Dante) i Can Fletxa, al cap de cantó del carrer des Frares.

CARRER MENOR Can Xiu, ara Ca na Juanita, regentada pel seu fill Toni; Can Feliç, que els darrers anys només venia roba. Més amunt, en el cap de cantó del carrer de l'Àngel n'hi havia una altra que també li deien Can Feliç

'I

CARRER DE L'ESGLÉSIA Can Sabateret, on ara hi ha Sorea.

8

Ool-Ieborectons

1lll¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡. __

.m.s.!!i'!!i*!!i!!i!!i!&&!!i%!&&%!i!Wi!-.'Ii'liSi!- !fi!M."M

Juny

2008 - 188

Maca Ramos

Ca na Cuida d'en Pepe

CARRER D'EN BARÇOLA Ca na Dorita i Can Jon, dels pares d'en Mercurio.

CARRER DES BERRECS Ca na Castellana, i al cap de cantó venien petroli.

Ca na Dorita

CARRER DES RAMAL

ES PORRASSAR VELL I ES PORRASSAR NOU

Ca na Guideta (na Guida d'en Pepe), Ca na Bombo, Ca na Guideta des Rincó, Can Confit, Can Cando.

Ca na Maria Puput, devora La Salle petita, Ca na Nena Torres, a sa Palmereta, Ca na Pura, Ca na Marianna Vinyes, Ca na Guida Guarda, davant sa plaça Nova.

CARRER VELL

DE SANT

PLA D'EN BORRÀS Can Fonoll

CARRER DE SANT ANTONI

DIEGO

Ca na Mascarona

Can Librado i després Ca na Maria L1opis.

PLAÇA DES RAMAL Ca na Magina

HORARIS DE FARMÀCIES A ALAIOR Arran dels articles publicats el número anterior respecte de les farmàcies, la Farmàcia Castell ens ha fet arribar els horaris generals d'atenció. Ben segur és un bon complement que havíem d'haver inclòs en aquella informació.

Farmàcia Mascaró Pons. CI des Porrassar Vell, 2, DI a dv: 9:00 - 13,30 h i 17.00 - 20,30 h Dissabtes alternatius: 9.00 - 13.30 h i 18,00 - 20,00 h Diumenges alternatius: 10,00 - 12.30 h Farmàcia Castell Timoner. CI Major, 7, DI a dv: 9:00 - 13.30 h i 17.00 - 20,30 h Dissabtes alternatius: 9.00 - 13.30 h i 18.00 - 20,00 h Diumenges alternatius: 10.00 - 12.30 h Farmàcia Palmer Barceló. Centre Comercial Bou, Tel: 971378395,

de Son

Farmàcia Quintana Mascaró. Av. Central de cala en Porter. Tel: 971 377 44 7.

Servei d'urgències: consultau totes les farmàcies,

Juny 2008 -

189

.¡.&M_MIlll,Illl&t.IlllWIlllW_Illl_&ilM

Ool-leborecions

la cartellera,

a la porta d

9

Miquel À. Marquès

SOBRE LES OBRES A L'AJUNTAMENT El passat 3 de gener, és a dir, avui farà cinc mesos, des del Centre d'Estudis Locals ens vam interessar per unes obres d'adequació de la planta baixa, que volia realitzar l'Ajuntament d'Alaior, per acomplir amb la normativa de barreres arquitectòniques.

Ens dirigírem al Servei de Patrimoni del CIM i a l'Ajuntament. Només el Servei de Patrimoni del CIM ens va respondre immediatament, indicant quina era la proposta inicial de l'obra i quines les diferents propostes alternatives.

Vam ser atesos pel regidor de Cultura, qui ens va explicar el contingut de l'expedient, però en canvi, encara esper una resposta oficial des de l'Ajuntament a la nostra petició. Consider que no tornar una resposta a la nostra proposta es contradiu amb l'esperit que es vol difondre des de dalt la Sala, amb allò de la participació ciutadana.

Pel que ens explicaren, l'obra consistirà en obrir una porta al carrer de Darrera La Sala, que dóna a dins la Sala d'Activitats Ciutadanes, tot tancant devers una quarta part d'aquella sala, fent dues rampes d'accés, una des del carrer i l'altra de dins la sala cap a l'entrada de l'ajuntament.

Aquesta obra que es vol fer només donarà accés al registre d'entrada i mai a les plantes soterrani, primera i segona, i per tant, serà una obra que no solucionarà gairebé res.

Vam recordar que l'Ajuntament és declarat Bé d'Interès Cultural i que aquesta obra ens privarà de gaudir als ciutadans d'una Sala d'Activitats Ciutadanes amb unes dimensions adequades per a les activitats socials i culturals del poble.

La necessitat d'aquest espai públic per a les entitats culturals del poble la va deixar prou clara Pere Gomila en el seu article "La Sala d'Activitats Ciutadanes" el passat mes de gener en aquesta revista.

Ho repetiré ara: consider que és una obra desmesurada, amb una despesa excessiva i que té una solució molt més senzilla: construir la rampa d'accés a la porta principal i posar les portes de forja a la banda de dins l'edifici, clavades al vestiment de pedra, amb la qual cosa la fesomia de l'edifici es mantindria i l'objectiu de salvar momentàniament l'impediment de les barreres arquitectòniques també.

Podríem parlar de la distribució d'espais de treball al registre d'entrada, amb noves funcions. Però açò són qüestions que han de resoldre els mateixos treballadors i tècnics de l'empresa, amb lògica i enginy.

Finalment, voldria reflexionar sobre dos fets que han passat aquests dies al poble. En primer lloc, la presentació pública del nou reglament de participació ciutadana i, en segon lloc, les obres a la farmàcia Mascaró.

Fa uns dies, es va presentar la nova proposta de reglament de participació ciutadana. Està molt bé fer reglaments com aquest, però s'han d'acomplir i, sobretot, s'ha d'escoltar de veritat el ciutadà i donar-li una explicació adequada.

CI Es Ramal, 79 Tel. i fax 971 37 22 36 07730 Alaior Menorca 10

Oot-teborecions

En segon lloc, m'he fixat en les obres que s'han fet a la Farmàcia Mascaró per eliminar les seves barreres arquitectòniques: en un espai amb més desnivell que a l'ajuntament, el problema s'ha resolt satisfactòriament. No cal cap comentari més.

Juny 2008 - 190

Pere Gomila

Quico Sintes

EL NOU MULTIPLEX PERA TV3

LA FAMILIA DESIGUAL La família pot ser una unitat d'anàlisi, entesa com el conjunt de persones que viuen a la mateixa llar i que comparteixen pressupost. On les decisions de cadascun dels individus pot estar condicionada per la de la resta de membres, i per obviar aquesta endogeneïtat s'ha d'analitzar la unitat que els ajunta i que justificaria les seves decisions individuals. El grau de desigualtat de rendes general entre les llars pot arribar a mostrar l'alt percentatge de llars en risc de pobresa. Una pobresa relativa que se sol atribuir a aquells individus amb uns ingressos inferiors a un determinat percentatge dels de la mitjana, associat al nivell de benestar del territori de referència. Una pobresa per tant relativa i que podrem denominar "el risc d'ésser pobre".

Així empíricament hem de dir que el creixement econòmic no necessàriament ha de generar un procés autònom de reducció de les desigualtats/pobresa.

El nivell de disparitat de recursos entre les llars demostra la caracterització sociodemogràfica de la precarietat econòmica a Menorca. La capacitat de despesa és una variable que de manera més immediata incideix sobre el nivell de benestar material dels individus. D'ençà algunes dècades a més de la utilització del nivell de renda o despesa, s'han anat introduint altres dimensions que també es consideren determinants per definir el nivell de benestar material. Entre aquests indicadors hi ha les condicions de l'habitatge i l'estat de salut, en la seva relació causal als ingressos. Val a dir que presenta dues variables: la percepció subjectiva de l'estat de salut i la impossibilitat de desenvolupar tasques per causa d'alguna malaltia o discapacitat crònica. És palesa l'existència a la societat menorquina de començament del segle XXI d'un gruix important d'individus en situació de precarietat, no només econòmica sinó també per la seva privació d'habitatge i de l'estat de la salut. El creixement econòmic no genera per se una tendència a reduir la taxa de pobresa, i s'emfatitza, en aquest sentit, la necessitat de polítiques de suport des del sector públic.

Les ajudes per fomentar un major nivell educatiu no només tenen efectes positius per reduir tant les desigualtats econòmiques com el risc de pobresa sinó que també tenen efectes positius sobre l'eficiència econòmica global. La família és un dels principals contextos d'aprenentatge tant dels pares com dels fills. D'acord amb això, els estudis etiològics assenyalen alguns factors d'interès, tant dels models educatius utilitzats en la criança, com del context i la dinàmica familiar en la qual es produeix el desenvolupament educatiu dels fills. El fet que el cap de família tingui un nivell educatiu baix afavoreix que els seus fills no accedeixin a nivells educatius superiors a la mitjana, i per tant, hi ha una certa tendència al manteniment de les desigualtats en el temps.

La distinció, entre d'altres possibles causes, entre l'existència de preferències intertemporals molt esbiaixades envers el present o de restriccions de liquiditat que impedeixen la inversió en capital humà, constituiria un pas decisiu en l'establiment de polítiques públiques educatives més eficients.

Juny 2008 -

191

La propera aturada dels canals analògics hauria representat fins fa poc la pèrdua irremeiable de TV3, Canal 33 i la televisió valenciana. L'absència de freqüències assignades a aquestes cadenes autonòmiques que emeten en català, ens hauria deixat en una situació precària en un àmbit audiovisual que, avui, compta amb una presència massiva de canals de parla castellana. Un desavantatge que hauria estat injust, discriminatori, perjudicial, des de qualsevol punt de vista.

Hem hagut de lluitar prou perquè el senyal de TV3 fos Visible a les nostres illes. Des del començament, amb èpoques d'incertesa i d'impediments legals, en moments en què tot semblava complicar-se, contra polítiques hostils.

Ho férem des del convenciment que rebre a casa nostra els canals que emeten en català representava un dret que no se'ns podia furtar i que responia a la més absoluta de les normalitats. I és així que sempre hem considerat lògic i natural poder veure TV3 en els nostres televisors. Tanmateix una nova inquietud es presentà davant la imminència del silenci analògic.

Ara, amb la concessió d'un nou multiplex per part del Ministeri amb la finalitat que puguem rebre les cadenes que emeten en llengua catalana, sembla que arribam per fi a l'establiment d'un àmbit de comunicació catalanoparlant que ens permetrà compartir els senyals de les nostres televisions amb prou garanties per no haver de témer més complicacions. Aquesta és una bona notícia, però en cap cas no s'ha d'entendre com una concessió especial, sinó com la resposta als nostres drets col-lectius i individuals. És evident, per a qualsevol que ho vulgui veure, que la nostra llengua passa per una situació prou delicada. Si bé podria semblar que gaudeix d'una bona salut observada des de l'àmbit institucional i de l'ensenyament, el seu ús al carrer es troba cada vegada més restringit a les grans ciutats i els catalanoparlants contemplam com a casa nostra cadadia resulta més difícil poder viure d'una manera normal en català. A sobre hi hem d'afegir els atacs i les pressions que s'exerceixen des de Madrid, especialment per part de la dreta i mitjans afins; les andanades d'aquells que volen atiar el foc de la guerra lingüística; o les incomprensibles actituds d'algun senador catalanoparlant que s'estima més defensar les directrius del seu partit que els interessos de la comunitat que, en teoria, representa.

Com que no guanyam per sobresalts i sorpreses en aquest tema, quan es produeix una bona notícia, per petita que sigui, sembla com si ens arribés una alenada d'aire fresc després de dies i dies d'humitat enganxosa, feixuga, densa, irrespirable. I la concessió d'aquest nou multiplex és una notícia d'aquelles que ens alegren i ens fan respirar fondo.

La construcció d'un àmbit audiovisual catalanoparlant, amb totes les cadenes que emeten en la nostra llengua, és una eina imprescindible per poder avançar cap una certa normalitat i resulta indispensable com ajuda a la supervivència d'una llengua minoritzada com la nostra en aquest món tan globalitzat, uniformador i culturalment empobridor.

Ool-teborecions

ll

Quico Sinies

ARBRES CAIGUTS, ARBRES DEL TEMPS I, un bon dia, els arbres ja no hi eren. Havien estat arrabassats. Amatents, ens havien vist créixer a les seves ombres, al seu esguard i recés. A l'ensems no ens vingué de nou a ningú. Cap dels vesins i residents en aquest carrer obrí les seves persianes ni alçà les celles més del que acostumen a fer. La cosa ja estava feta des de feia temps. La cura pels arbres del carrer, s'havia anat descuidant. La poda que rebien d'una manera ferotge, incontrolada i sense prejudicis n'era un avençament. Semblava com si els llenyataires contractats ho fessin més a posta, cada vegada que ho feien; els tallaven com si anessin a "tant per quilo d'arbre", com fent-ho a l'engròs, més que no pas al detall.

El mobiliari urbà ha passat a ser només açò. Tant si són arbres, com bancs, com si són heràldiques papereres, vestides amb bosses d'escombraries, que el vent s'encarrega d'alçar.

Res a veure amb jardiners afeccionats que el poble tingué, que acaronaven com qui acarona un nounat, cada planta i cada flor. I quines roses que florien a la primavera, a cada racó, a cada contrada ...

havia els arbres que els feien nosa. Amb l'ocupació perenne dels llocs d'aparcament, les vesines feia temps que no gamaven les fulles quan queien. Tampoc ho feien els escombriaires de torn, els quals, en tot cas, s'avesaven a amagar-les davall dels cotxes estants. Coses del temps! I arribaven les pluges descontrolades i convertien tot el carrer en un bassal, amb tot de petits verinals, rierols i torrents que corrien cap avall. Ara ja no hi són. AI seu lloc, i per allò de les ofertes de primavera, se'ls aplicarà la rebaixa del dos per un.

On sempre n'hi havia hagut, les fotos de l'any de la neu així ho demostren, ara n'hi haurà només la meitat, per mor de facilitar l'aparcament als conductors. No sé de quin tipus seran; d'arbres, n'hi ha de tots colors i de tots els tipus. Tampoc no tindran arbres aquells que els arrabassaren d'antuvi, amb nocturnitat i mig d'amagat, perquè ja no els volien. Ni els arbres tampoc a ells, valgui la redundància. Hi haurà arbres, uns quants, vés a saber de quin color. Potser siguin morats, per allò dels borns que s'acosten cada temporada. Ho potser siguin del color de les banderes tricolors, tot recordant el llinatge del poble. O bicolors, en honor a l'heroi defensor. El temps ens ho dirà, no pas els arbres, ni la gent que atrafegadament, cada dia s'esguardava mentre caminava, amunt i avall, trepitjant les seves penombres.

Adéu siau, arbres del carrer i del temps. I que l'asfalt no us esborri de la nostra memòria.

Per començar, les regades eren inexistents. No hi havia ni les canonades ni els tubs. La creixença, que havien demostrat amb els anys, els abraçava de tal forma que ni quan plovia l'aigua podia regar-los. Aleshores havien d'endinsar les seves arrels, ben endins, i així, per soterranis i escletxes, assedegar-se amb la humitat que podien trobar-hi. Eren només mobiliari de decoració. Amb els anys s'havien constituït com a part inesborrable, com a fisonomia pròpia del carrer on els havien plantat. Quan ho feren, aleshores podien entreveure tots i cadascun dels hortets, de les vinyes, amb les seves casetes, que allí hi havia. D'açò ja fa temps, tant que només en queda el record. De tots els trasts només en queda un, a la reraguarda. Erm de fruita, ple d'herbes que amaguen el que fou.

Després vingueren les obres. A cadascuna hi hagué l'encarregat de torn d'exercir la funció de podador, quan no de tallador, segons vingués al cas. Ja fos el braç de la grua, ja fos per la bastida, o si més no per l'ombra que els feien les branques als pintors, als guixaires, als paredadors. Sempre hi

12

Oot-teborecions

Juny 2008 - 192

Elsarbres nous sembrats ARBRE DE LA SEDA Són arbres que provenen originàriament de l'Àsia subtropical, tot i que s'han estès molt a les zones costaneres espanyoles. Són de fulla caduca. Arriben a tenir una alçada entre 8 i 12 metres i una amplada d'entre 6 i 8 metres. És un arbre molt polit, amb llargues branques i que sovint estan "combades". A la tardor perd el seu fullatge. Floreix tant a començaments d'estiu com també a principis de la tardor. Els seus fruits maduren a la tardor però es mantenen bastant de temps sense caure. Les seves flors són perfumades, de color crema i color carmí.

L'ombra que dóna és ampla, encara que no molt tapada.

Per les seves vistoses flors i el seu agradable fullatge resulta ser molt valorat pels amants de la jardineria.

les regades es poden anar reduint per mor de la humitat que anirà trobant amb les seves arrels.

Requereix un ambient càlid i assolellat. Prefereix els terrenys alcalins i no és gaire propens a tenir plagues ni malalties.

Una particularitat que tenen aquests arbres és que a les nits o quan plou o està nivolat, les seves fulles que estan compostes per fulles més petites, de forma ovalada, es dobleguen, es corben. Quan la fulla cau, aquests arbrers també tenen una forma preciosa atès que queda la seva silueta de para-sol i les seves branques un poc torçades.

Com que és de llenya fluixa, no suporta gaire bé que li tallin les seves branques més gruixudes, i per açò se li ha de donar forma molt prest perquè no cicatritza les seves ferides o ho fa molt malamanent. És per aquest motiu que no se'l pot podar, sinó que només se'l pot aclarir i buidar, és a dir, tallarli només les rames més llargues que no vols que creixin més per les puntes, i traient totes les que es creuin o destorbin

La varietat que s'ha sembrat a Alaior ''l'ombrella'', es diferencia en què té les fulles d'un color verd més intens i les flors són de color rosa fort amb les puntes vermelles, a diferència de l'espècie habitual que té les flors de color rosa pàl-lid.

Durant el seu primer any de vida, convé regar-lo dues vegades per setmana a l'estiu i una vegada per setmana durant la primavera i la tardor. A partir del segon any,

L'Ajuntament d'Alaior convoca la primera edició del Concurs de Microrelats 3-333.

Bases del Concurs de Microrelats 3-333 G;'~

1. S'acceptaran tot tipus de relats de tema lliure, inèdits i en català.

2. Hi poden participar menors de 31 anys, residents o nascuts a Menorca.

3. S'admetrà un màxim de tres obres per autoria.

4. En cap cas podran presentar-se obres que hagin estat premiades amb anterioritat.

5. L'extensió del treball no ha de superar un màxim de 333 paraules. El text ha d'estar mecanografiat a doble espai en un full DIN A-4 amb tipus de lletra Arial 12, on hi consti el títol del relat i el pseudònim de l'autor.

6. Els treballs s'han de presentar dins un sobre tancat. Dins aquest, s'ha d'adjuntar un altre sobre a la part exterior del qual hi figuri el títol del treball i el pseudònim. A l'interior hi han de constar les dades personals de l'autoria (noms, cognoms, adreça, telèfon i correu electrònic).

7. En el cas que l'original s'enviï a través de correu electrònic, ca) enviar un document Word amb el text escrit amb el tipus de lletra Arial 12 a doble espai. Les dades personals s'han d'afegir al final del document Word amb la lletra en color blanc.

Juny 2008 -

193 ----------

fj

8. Els treballs s'hauran de fer arribar a -L-~ks~ la Biblioteca Pública d'Alaior (c.

Major, 16). O bé a través del correu electrònic, a qualsevol de les següents adreces: educacio.cultura@ajalaior.org o biblioteca@aj-alaior.org.

9. El termini d'admissió dels treballs finalitzarà abans de les 20 hores del dia 15 d'agost.

10. La composició del Jurat es donarà a conèixer oportunament.

11. El veredicte del Jurat serà inapel·lable. El Jurat es reserva el dret de declarar desert el concurs si, al seu criteri, els treballs presentats no reuneixen la qualitat suficient.

12. El veredicte es donarà a conèixer el dia 29 d'agost de 2008.

13. El premi consta d'una beca per assistir als XXXVII Premis Octubre, que s'han de celebrar del21 al24 d'octubre de 2008 a València.

14. Qualsevol esdeveniment no previst en aquestes bases serà resolt pel Jurat.

15. La presentació dels originals pressuposa l'acceptació Íntegra d'aquestes bases.

Ool-Ieborectons

Ajuntament d'Alaior

13

4 Vents

LAjuntament autoritz el primer dels quatre parcs solars prevists al municipi La junta de govern de l'Ajuntament d'Alaior va aprovar, el passat dia 20 de maig, la llicència d'obres i instal-lació d'una horta solar de 180 KW a la finca de Santa Marianna.

Es tracta del primer dels quatre projectes de parcs fotovoltaics que es volen instal-tar al terme municipal que ha rebut llum verda. Els tres restants estan pendents de resolució administrativa per part de diferents administracions.

En el cas de la segona horta solar prevista al Camí Vell del Toro, que promou la societat Infinito 666, està pendent de la declaració d'interès general per part del Consell Insular de Menorca. Els projectes restants, a les finques de Daia Vell i Son Cartet, són els de major envergadura, els que més polèmica han generat a través dels mitjans de comunicació, i els que estan en tràmit davant la Comissió Balear de Medi Ambient pendents de l'aprovació prèvia abans de la seva autorització per part de la Conselleria d'Indústria del Govern de les Illes Balears, la llicència com activitat classificada per part del Consell i, finalment, la concessió de permís d'obra municipal.

L'alcalde Pau Morlà explica que els dos projectes, el de Daia Vell i Son Cartet, disposen de l'informe positiu per part de l'Ajuntament si bé reconeix que, en un principi, la resolució de la junta de govern local era contrària a la construcció d'aquests camps solars. El canvi de postura respon al fet que els dos projectes s'ajusten als criteris fixats el novembre passat per part del Consell Insular i els Ajuntaments, amb el vist-i-plau de la Conselleria d'Indústria del Govern Balear. Es tracta de criteris que s'apliquen a tots aquells projectes d'arreu de l'illa que actualment estan en fase de tramitació i que defineixen els paràmetres que ha de complir qualsevol lnstal-lació d'energia fotovoltaica en sòl rústic (criteris d'ús del sòl, paisatgístics, tècnics i constructius) .

Des de la propietat de la finca de Daia Vell asseguren que el seu projecte compleix amb tots i cadascun dels paràmetres que es recullen a l'esmentat document. Es tracta d'un parc solar d'1,4 MW de potència; amb 14 generadors i un total de 5 transformadors que ocupa una superfície de 12.000 metres quadrats, menys de l' 1 per cent de l'extensió de tota la finca. Segons el corresponent estudi d'impacte ambiental, la lnstal-lació no preveu l'obertura de nous vials; contempla el soterrament de la línia fins a la finca de Rafal Fort -sense afectar cap zona de barranc-; els encoratges seran sense formigó i es plantarà una pantalla vegetal amb ullastre, tot i que el parc no genera cap impacte visual a la zona, com queda palès en el treball de camp realitzat a 10 punts dels voltants de la instal-lacló, entre els quals hi ha el nucli de Son Bou i el poble des Migjorn Gran. La planta fotovoltaica, a més, permetrà resoldre els dèficits d'aquesta finca: la manca d'electrificació de Daia Vell i de la finca vesina de Santa

14

El parc solar de Daia Vell ocupa menys de 1'1% del terreny de tota la finca pròxima a Son Bou.

Catalina.

Els promotors van registrar el projecte el setembre de 2007, després d'haver realitzat les consultes pertinents amb les administracions per tal que s'ajustés a la normativa vigent. A dia d'avui, encara estan pendents d'uns tràmits que, en principi, ja confiaven a tenir resolts.

El fet que la finca de Daia Vell no tengui llum, però, esdevé un dels principals problemes. Des del GOB, Miquel Camps explica que un dels criteris tècnics que s'exigeixen a aquests tipus de projectes és l'existència a la mateixa finca d'una xarxa de 15 KW per a l'evacuació de l'energia elèctrica generada. "La necessitat de fer una línia nova explica Camps- implica un impacte afegit i un tràmit administratiu més, en tant que Agricultura també ha d'autoritzar l'electrificació de la finca". Per part de l'entitat ecologista, veurien amb bons ulls que s'autoritzi aquesta planta solar sempre i quan se soterri la nova línia elèctrica i es modifiqui la ubicació de les plaques solars per no afectar la zona qualificada de ZEPA. Per la resta, entenen que els terrenys on es vol ubicar el parc fotovoltaic no tenen cap tipus de valor ni generen impacte paisatgístic a la zona.

De fet, Camps assegura que s'ha de procurar un equilibri entre el benefici de l'energia solar -l'única aposta d'energia renovable realment alternativa a l'illa- i l'efecte negatiu sobre el territori de les installacions.

El camp de Son Cartet preveu la instal-lació de 20 generadors solars de 97,5 KW amb una potència total de 2 MW i la construcció de 20 centres de transformació. Sobre aquest projecte, els ecologistes diuen que planteja un impacte paisatgístic important en tant que la instat-lació és ben visible des de la carretera de Son Bou i que, per tant, l'única manera de fer-lo viable és reduint el projecte inicial.

Des del Consell Insular de Menorca, el conseller d'Ordenació del Territori, Marc Pons, assegura que es vetllarà perquè tots els projectes compleixin amb els criteris consensuats entre administracions, "uns criteris que serveixen per ser transparents amb la presa de decisions", afegeix. En aquests moments, l'administració insular redacta els informes, no vinculants, sobre Daia Vell i Son Cartet, per remetre a la Comissió Balear de Medi Ambient.

Informació local

Juny 2008 - 194

HARTMUT MICHEL Premi Nobel de Química "Amb els biocombustibles no s'estalvien emissions de

ca

11

MÓN ICA SALOMONE 12/09/2007

2

Hartmut Michel, alemany, 59 anys, va rebre el premi Nobel de Química el 1988 -conjuntament amb Johann Oeisenhofer i Robert Huber -en haver determinat, per ctistet-toçretie de rajos X i en una bactèria, el funcionament en detall de la fotosíntesi -le reacció més important del món, segons el jurat. La fotosíntesi utilitza la llum solar com a font d'energia per obtenir substàncies orgàniques. Michel segueix a l'Institut Max Planck, estudiant la funció d'enzims que tenen un paper en la respiració i en el metabolisme. A la reunió dels premis Nobel celebrada aquest estiu a Lindau (Alemanya), Michel no va parlar del seu treball sinó d'una de les seves aficions: els biocombustibles.

Segons va mostrar a Lindau, els combustibles d'origen vegetal no són una bona opció per combatre el canvi climàtic: no estalvien emissions de CO2 i promouen la desforestació de l'Amazones. "No som l'únic que diu açò, només cal fer càlculs per veure-ho. Passa que els polítics no volen escoltar aquesta idea», diu Michel.

Segons una directiva de la Unió Europea, el 5,75% de tot el transport basat en energies fòssils haurà de ser substituït per biocombustibles abans del 2010. És una estratègia equivocada?

Recomanaria eliminar aquesta directiva: amb els biocombustibles no s'estalvien emissions de carboni. És evident que hem de reduir les emissions de diòxid de carboni si volem frenar o reduir l'escalfament global, hem de canviar d'energies fòssils a energies renovables. Però la producció i l'ús de biogàs o els biocombustibles no són neutrals quant a producció de CO2, perquè almenys el 50% de tota l'energia continguda al biogàs o en el combustible procedeix de fonts fòssils.

Ho pot explicar una mica millor?

Per produir alguns biocombustibles, com l'etanol, fa falta invertir molta energia en forma de fertilitzant, de transport ... i també en el destil-lat de l'alcohol. El que obtens en fermentar el vegetal és semblant al vi, amb un 10% d'alcohol, i cal convertir-lo en 100% alcohol. Per açò cal invertir gairebé tanta energia com la que hi ha a l'etanol. I si obtens aquesta energia de combustibles fòssils, acabes emetent més CO2 del que emets simplement utilitzant gasolina al cotxe.

No és una cosa que pugui millorar amb noves tècniques de cultiu, amb més investigació en general?

El problema de partida és que l'eficiència global de la fotosíntesi és molt baixa. Menys de l'u per cent de l'energia solar s'emmagatzema en forma de biomassa, i no hi ha gaire possibilitats de millorar açò. El biocombustible que es pot produir per unitat de superfície i any conté menys del 0,4% de l'energia solar que ha rebut aquesta superfície en el mateix temps.

O sigui que caldria cultivar superfícies obtenir suficient biocombustible ...

enormes per

Fins i tot si no tenim en compte l'energia que cal invertir en produir els biocombustibles, cal tenir en compte que cobrir la demanda d'electricitat a Alemanya amb biocombustibles exigiria dedicar tota la superfície del país a cultius energètics.

En comparació, les cèl-lules fotovoltaiques són entre 50 i

Juny 2008 -

195 ----------

(El Pals.corn)

100 vegades més eficients respecte a convertir l'energia solar en elèctrica, i necessiten de molt menys sòl. Els cultius energètics són una manera poc eficient d'utilitzar el sòl.

Ha parlat també del risc de desforestació associat a l'ús de biocombustibles .

Si, els biocombustibles estan fomentant la pèrdua de selva tropical a Indonèsia, Malàisia, algunes zones d'Àfrica i al Brasil. AI Brasil és la soja: cada vegada es cultiva més i més soja a la selva. I cremar selva per produir soja allibera una quantitat enorme de diòxid de carboni a l'atmosfera.

A la seva conferència ha dit fins i tot que és més eficient, i estalvia més emissions, utilitzar directament els cultius per escalfar-se.

Sí, posats a cultivar, el major estalvi l'obtindríem utilitzant fusta per a calefacció, en comptes de petroli o gas natural.

El petroli es deixaria només per als cotxes. D'aquesta manera tripliques o quadrupliques l'eficiència, no pagues l'impost de convertir la biomassa en combustible.

Però també ha dit que produir biocombustibles és més barat energèticament en alguns països que en d'altres.

Són els biocombustibles rendibles almenys en alguns països?

Si el biocombustible es produeix a partir de la canya de sucre en els països en què aquest cultiu creix com si fos herba, sense fertilitzant, com Brasil, sí que pot ser un procés rendible. AI Brasil s'exprem la canya i la restes de la planta s'utilitzen per destil-lar alcohol. Però a Europa, amb blat o remolatxa, no és rendible. Aquí no es dóna la canya de sucre.

I si s'utilitzen mètodes biotecnològics, enzims, que digereixin tota la planta inclosa la lignina: per augmentar l'eficiència de la producció de biocombustible?

No es guanya gaire. L'eficiència de conversió de biomassa en combustible oscll-la entre ela, 15% i el 0,3%. I les cèl-Iules fotovoltaiques tenen ja una eficiència entre el 15% i el 20%. I també són interessants les altres maneres d'aprofitar l'energia solar, com l'energia solar tèrmica.

Així que segons la seva opinió cal fomentar l'energia solar.

La millor manera de solucionar el nostre problema és amb l'energia solar, l'inconvenient és que les cèllules fovoltàiques són encara molt cares. Podríem tenir una granja solar al Sàhara, per exemple, i convertir l'energia que s'obtingui en alguna altra forma d'energia que es pugui transportar, com l'hidrogen. Açò, fins que es desenvolupin cables superconductors a temperatura ambient.

Si està tan clar que els biocombustibles opció, per què tot el món aposta per ells?

no són una

És que es tracta d'una idea molt atractiva, el terme bio ven molt... Però no som l'únic que critica els biocombustibles.

Només cal veure els càlculs.

Informació local

15

Elrepte del camp menorquí:

4 Vents

Conjugar el paisatge amb l'economia El paisatge de Menorca és un dels màxims exponents dels que gaudeix l'illa i el que la fa tan atractiva als ulls de tothom, ja sigui per als menorquins com per als visitants. De fet, aquest és el valor principal que cerca el turisme, el major motor econòmic de l'illa.

Els paratges de Menorca combinen els boscos d'alzines i ullastres amb les tanques llaurades principalment de farratge que estampen de verd els camps a l'hivern i a la primavera, i d'un color terrós i groguenc a l'estiu i a la tardor. Gran part d'aquests terrenys els gestionen els agricultors, per la qual cosa el sector primari és clau per mantenir les postals que es fotografien a diari. En aquest punt de partida, cal ser conscient que mantenint el camp, tant a nivell de ramaderia com d'agricultura, s'aporta un valor afegit al territori, cosa que repercuteix de manera positiva a les altres activitats econòmiques que també troben una base en aquest paisatge, com ho són totes les relacionades amb el turisme.

Malgrat tot, el manteniment de les terres no sempre és cosa fàcil. Temps enrere les tasques al camp no eren com les d'avui en dia, es funcionava amb la pràctica de l'agricultura intensiva i sense les ajudes amb què avui es compta. Conseqüentment, moltes finques s'havien de plantejar el fet de deixar la terra per tal de no tenir despeses o pensar en reorientar el seu negoci. Per aquest motiu es va arribar a un ritme d'abandonament arriscat, en què cada any una mitjana de deu llocs desistien de seguir treballant la terra. El fet és que, des de fa dos anys, cap lloc ha tancat portes per dedicar-se a un altre sector. La reorientació de les feines i la productivitat al camp hi han tingut un paper decisiu, així com la creació del Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB).

Un cop vist que els productes menorquins no podien competir amb els preus de fora tot i dedicar-se a la producció intensiva, des de l'administració es van estudiar les possibles sortides a què es podia optar. Com explica Tuni Allès, Consellera d'Economia i Agricultura del Consell Insular de Menorca, les claus per tirar endavant el sector es resumeixen en tres factors: la reconversió, la reorientació i la diversificació. I entorn a aquesta filosofia es fa feina i es va desenvolupar el CARB, un llistat de requisits al qual els agricultors i ramaders s'hi podien adherir per tal de rebre les ajudes que brindava l'administració sempre i quan, a canvi, s'acomplís amb els objectius de manteniment de les zones verdes, una agricultura de qualitat, ecològica i autòctona entre d'altres requisits. Enguany el CARB presenta la seva quarta convocatòria i cada vegada hi ha més sol· licituds d'adhesió, per la qual cosa s'estudien any rere any canvis i increments d'ajudes per a tots aquells que s'hi acullin. En resum, es tracta de desenvolupar polítiques de suport als valors afegits que poden deduir-se

16

del sector, si, gràcies a la feina al camp, es manté el territori aquesta praxis cal compensar-la i això és el que fa el CARB. El següent pas a plantejar-se per reduir encara més despeses pot ser el de plantejar accions conjuntes per fer possible l'autosuficiència, d'aquesta manera, i pas a pas, es poden anar modelant les propostes que signifiquin la millora per al camp i per a qui el treballa.

I les polítiques per incentivar el camp no acaben amb el CARB, sinó que s'impulsen cursos dins el sector, es munten fires per donar a conèixer el producte propi i diferenciat i es persegueix la qualitat de la collita amb aquella màxima segons la qual més és menys. Com afirma Joan Florit, Coordinador General del GOB, diversificar la producció és un factor clau ja que cal mirar més enllà del sector làctic.

La producció de vi, mel o de moltes llavors autòctones que s'han recuperat, ajuda a reconvertir el làctic que en el seu moment potser es va arribar a sobredimensionar i conseqüentment es va ofegar ell mateix. D'altra banda, deixar al marge l'agricultura intensiva que ofega la terra i decidir-se a apostar per la qualitat i no la quantitat fa que es pugui optar a uns preus competitius i que la feina al camp sigui viable amb unes rendes dignes.

Des de la direcció de l'OBSAM, l'Observatori Socioambiental de Menorca, Sergi Marí recorda que cal tirar endavant el sector sempre i quan les pràctiques que desenvolupin siguin viables en l'entorn del paisatge menorquí i sostenibles econòmicament, per això el debat rau en conjugar les dues condicions.

Menorca és un territori capdavanter pel que fa aquests nous models de feina al camp, i això s'aplaudeix des dels observadors del sector de fora de l'illa, on sovint s'ha optat per camins no prou beneficiosos o, fins i tot, força perjudicials per al territori. A més, cal veure que cada terra ha d'actuar segons el seu context, i que certes explotacions, com per exemple la del biocombustible, a Menorca no serien viables degut a la necessitat de grans extensions de terreny i a la gran quantitat d'aigua que es necessitaria emprar.

Així, cal un estudi previ del territori i del seu entorn per dur a terme activitats factibles i realistes dins del seu marc. Un cop iniciades aquestes pràctiques cal no deixar-hi de fer feina i seguir estudiant com treure la rendibilitat de la terra tot mantenint-hi el propi paisatge i sense alterar la resta d'activitats econòmiques que de retruc se'n beneficien. A una illa com Menorca, que és Reserva de Biosfera i en què el 80% del territori és gestionat pels agricultors, no es pot deixar cap pràctica del camp sense estudiar-ne les conseqüències que hi pot haver per a uns i altres, i sobretot, per a la mateixa Menorca.

Informació local

.'¡m;

'E@E'E'E.E''''-

Juny 2008 - 196

A.B.

,

ELNOU ESPAIPUBLIC DE CAlA EN PORT R I

Aquestes setmanes s'està acabant el nou espai públic de Cala en Porter que substituirà l'anterior on s'ubicava l'edifici municipal. Falten 15 dies per completar les darreres mstal-lacions i acabar el terra de la plaça amb colors naturals. L'obra conté dos nivells. En el superior, arran de l'encreuament de les vies principals de la urbanització, s'ha executat una enorme plaça que podrà acollir qualsevol tipus d'esdeveniment festiu o ciutadà per la cabuda i les característiques. Compta amb una petita graderia, una mena de pòrtic de fusta on situar qualsevol escenari i instal-lacions de llum adients. La plaça es completa amb una caseta folrada de fusta dissenyada per contenir una oficina d'informació, vàters i un annex per a diferents funcions complementàries a l'ús de la plaça.

En el nivell de baix s'han fet diferents dependències per a la vida social de la urbanització. Destaca una gran sala multiusos de 230 m2 que podrà acollir molts tipus d'activitats. És un espai rectangular obert a l'entorn per un enorme finestral. AI costat, al llarg de l'edifici i a l'enfront que dóna a la baixada a la platja s'han executat diferents espais: dispensari del metge, dispensari de la infermera, local de l'Associació de Vesins, despatx de la policia local, oficina de correus, oficina del servei d'aigües, espai per als serveis socials i oficina de la gerència de turisme. AI costat hi ha uns vàters que han de servir aquestes oficines i dispensaris i també la sala de multi usos.

Tot al voltant de l'edifici s'ha fet una intervenció en accessibilitat de rampes suaus, sense dificultats arquitectòniques. S'han respectat tots els arbres que hi havia i s'ha engrandit la zona enjardinada. Davall els arbres s'ha instal-lat una zona de jocs gimnàstics per a persones majors, d'una casa danesa especialitzada en aquests materials. Més enllà també hi ha un parc infantil.

Els responsables han pensat servir així tant els avis com els néts en un espai compartit. Tot aquest contorn compta amb un enllumenat que ressaltarà el lloc i en permetrà un ús nocturn.

Juny 2008 -

197 ----------

El resultat és un gran centre per a l'oci i la dinamització social de Cala en Porter. Les obres es van iniciar el gener i havien d'estar acabades temps enrere segons el compromís que havia adquirit el constructor.

L'arquitecte autor del projecte és Guillem Coll. L'obra l'ha executada Construccions Olives. El cost estimat ha estat de 663.000 € i es calcula que les ampliacions de despesa no superaran el 15 % del previst. Aquesta inversió ha anat a compte del Pla de dinamització turística que gestiona l'Ajuntament i que té aportacions de diferents administracions, especialment del govern central. No s'ha previst fer cap inauguració fins a les festes de Cala en Porter.

Informació local

l7

Entrevista

JULIO ANTONIO GOÑALONS AI llarg de la història del CE Alaior han estat molts els jugadors d'altres pobles que han vingut a reforçar l'equip.

Alguns d'aquests jugadors han deixat un record inesborrable entre aquells que els veieren jugar a futbol i en la història del club.

Un d'aquests jugadors va ser Julio Antonio, defensa de l'equip alaiorenc durant les temporades 55-56 i 56-57, que va destacar no només per la seva qualitat i bon joc, sinó també perquè va sentir-se els colors del club com un alaiorenc més i va defensar-los amb la màxima dedicació i treball. Gràcies a aquesta circumstància, i a la seva activitat professional com a lampista, en Julio va establir un forts lligams en el nostre poble. Ens hem reunit amb ell per recordar aquella època i per parlar de la seva experiència esportiva i dels canvis que s'han produït en l'ambient del futbol a Menorca.

Com es va produir la seva vinguda a l'Alaior?

.Q

o

~

u e

..(l)

E .2 e

:J

~

ID Q. Cí3 U O

e

'..-B

O Q.

Cí3

e 00>

-o a..

Vaig venir cedit. Jo era jugador de la Unió, però vaig tenir la desgràcia que ma mare es posà malalta en el moment que s'havia contractat un partit entre la Unió i l'Alaior durant les festes de Sant Llorenç i no vaig poder jugar. Aleshores m'hagueren de substituir i el jugador que posaren al meu lloc va complir molt bé i quan vaig poder tornar havia quedat ell de titular. Jo tenia 19 o 20 anys i no podia acceptar de quedar a la banqueta. Així, a través d'en Dinus (Bernardino Thomàs Morro) es produïren converses entre els dos clubs i em cediren a l'Alaior. Aquell any entràrem al club en Gas i jo. A la segona temporada vingueren en Ferro, n'Abril (es Curro), n'Eulogio Martínez, en Pei, juntament amb n'Orfila de Ciutadella. D'aquesta manera, el segon any fórem més els jugadors importats que els locals.

Se solia comentar que alguns jugadors que venien de fora com a figures no treien el rendiment que tocava i que s'ho prenien una mica a la lleugera ...

Aquells al-lots que anaven un poc de figures tingueren la mateixa actitud a Alaior i a Maó.

Feien totes les animalades que us pugueu imaginar.

18

Foto: Arxiu Pere Alzina

Quan a la Unió jugaven en Rincón i en Carmelo Pérez jo els vaig deixar una cotxeria que era del meu sogre perquè hi deixessin el cotxe. El meu sogre tenia un bar i feia servir la cotxeria de magatzem. Allà hi tenia les reserves del gin i ells, a més de deixar-hi el cotxe, s'ho van beure tot. La deixaren buida.

Comparam aquests actituds, salvant les distàncies, amb les que mantenen determinats jugadors de primera divisió a l'actualitat, més atents a anar de festes que a rendir dins el camp de fubtol.

Açò dels jugadors no és nou. Record l'any 60 quan la Unió fou Campió de Balears i jugà la lIigueta d'ascens a 2a Divisió. Vingué a entrenar-nos en Valle, que havia estat jugador del Barça i en una visita a Barcelona va demanar al seu exclub de poder entrenar al Miniestadi, que no és el mateix que hi ha ara. Quan acabàrem l'entrenament ens deixaren els vestidors, on hi havia una piscina i allò va ser una xalada. Quan sortírem assistírem a un entrenament del Barça i, just darrera jo, vaig sentir dos senyors que mantenien una conversa. Un dels comentaris sobre un jugador que es deia Villaverde va ser aquest: "Això no és possible. Tota la setmana ha anat de festes i demà no estarà per jugar!" ... De manera que açò sempre ha passat. L'any 56 va venir en Kubala que, en aquest sentit, era un desastre.

Però només pel seu nom s'omplia l'estadi, tant si jugava bé com malament.

En aquella època els àrbitres passaven gaire bé ...

a vegades

no s'ho

Durant el meu període van tenir qualque problema.

Hem de tenir en compte que quan les coses no van prou bé és més fàcil donar les culpes a un tercer. És cert que tenir el passadís d'accés a les seves casetes sense barana, com estava aleshores, feia que els àrbitres estiguessin desprotegits. Amb una ocasió tiraren un àrbitre escales avall ...

Sorgeix el tema de la pressió que sofrien els jugadors quan anaven a determinats camps i les reaccions després dels partits, en una època en què el futbol es vivia amb una gran passió dins els camps de tercera.

En la meva trajectòria me n'han passat de tots colors.

A Muro, per exemple, el camp estava situat dins La Salle i per anar als vestidors s'havia de passar per una espècie de passadís descobert que travessava el pati del col-leqi.

Des de dalt et podien tirar de tot. El motiu d'alterar la cosa era que la gent s'estimava l'equip i ho vivia amb intensitat. Els aficionats de fora feien el mateix que els aficionats d'Alaior.

I els jugadors també hi posaven molta passió, encara que pràcticament jugaven per no res. El primer any jo cobrava 600 pessetes cada mes.

Entrevista

Juny 2008 - 198

Pere Gomila, Paco Mercadal, Quico Sintes Solíem entrenar els dimarts, dimecres i divendres. Havia de venir • els matins aAlaior i perdre fi' la feina. Econòmicament no em compensava. Sort que treballava amb el meu pare i en aquest sentit ho tenia bastant bé. Jo sóc ja la tercera generació que ha mantingut el nostre negoci de fontaneria. Sí que he de dir que el club posava un taxi a la meva disposició per anar i venir els dies d'entrenament. Però jo m'estimava els colors i no jugava per doblers.

que els dirigents havien venut el club. Jo crec que si s'hi hagués posat prou interès s'haurien pogut arreplegar prou doblers per eixugar el deute. Amb l'Spòrting es va perdre l'estimació pel club i l'ambició de l'ascens.

Abans la rivalitat entre la Unió i el Menorca creava aquesta ambició.

El resultat de tot és que s'ha perdut l'afició que hi havia abans. La directiva del club era digna de respecte, però hi faltava l'estimació de tota una vida.

Com eren els desplaçaments

Seguim parlant amb Julio de les seves experiències en el món del futbol. AI seu despatx hi ha algunes fotografies dels equips en què jugava. Quan les miram ens comenta que molts d'aquells companys ara ja no hi són. El temps també ha produït molts canvis en la concepció del joc i en l'afició.

fora de Menorca?

Anàvem amb el vaixell de Ciutadella fins Alcúdia, on solíem pernoctar a la pensió Riera de Sa Pobla, gràcies a un acord amb en Mevis Pinxa que aleshores era delegat de l'equip. Allà solien donar-nos sempre patata bullida. Jo no n'havia menjada tant mai! La nit del dissabte, que hi quedàvem a dormir, no sortíem mai, ens vigilàvem a nosaltres mateixos, perquè si algú sortia de festetes després, al camp, no podia rendir de veritat més de 10 minuts i el jugador del costat havia de redoblar els esforços.

En aquella època s'havia parlat que la relació dels jugadors menorquins amb les figuretes que venien de fora era un poc tensa ...

El que passava és que si jo suava la camiseta volia que el del costat també ho fes. Si ens trobàvem amb algú que volia fer el gandul en parlàvem entre alguns companys, però una volta acabat, s'havia acabat. De totes maneres quan vingueren més jugadors de fora jo ja no jugava a l'Alaior. Nosaltres hi posàvem tota la passió. Jo puc dir que no vaig lesionar ningú mai, però dins el camp t'havies de fer respectar. N'Helios, per exemple, era un tros de pa, però tenia caràcter i dins el camp era un pulmó. Mai no estava cansat, sempre era dins el joc.

Després de la seva etapa al CE Alaior va retornar al seu club d'origen?

Sempre em vaig quedar a la Unió. Quan vaig començar a jugar a futbol ho vaig fer en un equip que es deia Sant Antoni, que era parròquia a Sa Raval abans de ser sala de cultura. Aquell equip es va integrar al Menorca, però la meva família era de la Unió i jo els vaig escoltar i va ser així que vaig fitxar amb el que seria sempre el meu club. El que em sap greu és la manera com va acabar la meva relació amb la Unió. Després de tants anys de jugar-hi i de posar-ho tot en l'equip, vaig haver de saber a través del diari que ja no interessava a la Unió i que havia acabat. Allà era un costum fer les coses així. En Pau Bamba també va tenir un comiat així. Elegant no ho va ser gens.

~

El futbol que jo vaig viure no és el d'avui ni el de 15 anys enrere. Ja no hi ha aquella afició, ni aquella passió d'abans. Quan vaig venir a l'homenatge que es féu a Alaior a en Mevis i en Garí ja no hi vaig trobar allò que jo havia viscut en el camp a la meva època. Vam assistir a un partit que ja no tenia aquell ambient, aquell caliu que es respirava quan jo jugava. Ja no hi ha aquell entusiasme, ara la gent està més ben preparada però abans era una altra cosa. Em sembla que aquella estimació pels colors també se n'ha anat per avall. Tot es va difuminant.

Va ser l'únic futbolista

de la seva família?

Jo vaig ser l'únic. El meu germà petit, que fa trenta anys que viu a Segòvia, tenia por de les pilotes i després jo he tingut dues filles, així que tampoc s'han donat altres casos de futbolistes a la meva família. Jo estic molt orgullós de totes les coses bones que he viscut. I el dolent, a vegades, ho canvies pel graciós.

Continuam parlant encara una estona dels records i les anècdotes del futbolista i també de l'empresari que ha continuat el negoci familiar, al seu despatx de s 'Arra val. A través de la seva conversa, amena, interessant i vívida hem pogut conèixer una mica més la història del CE Alaior i d'una època en què el futbol era una de les poques distraccions que la gent podia tenir.

Creu que la fusió de la Unió amb el Menorca per crear l'Sporting va ser positiva?

Positiva no ho va ser gens. Hi hagué un parell de temporades que va anar bé, però després ja no. En la Unió sempre ens trobàvem en els primers llocs de la classificació i fins i tot havien jugat un parell de lIiguetes d'ascens a Segona. Hi havia amor propi i estimació pel club. I amb el Menorca passava igual. Però quan es féu la fusió jo ni tan sols vaig anar a votar. Vaig considerar que ja estava tot fet i

Juny

2008 - 199 ----------

••

Entrevista

19

Miquel À. Marquès

Informació sobre els cursos: Pere Pons (610967657) Natalia Tamayo (654 71 70 28) xalubinia-menorca@hotmail.com

Després de cinc mesos d'incertesa i gestions per aconseguir un lloc on treballar, a mitjan juny el «Centre Internacional Xalubinia-Menorca- comença a caminar amb el seu primer taller de gravats.

El Centre obre les seves portes en una aula del primer pis de l'antiga escola des Ramal.

Tot i l'inici de l'activitat acadèmica, encara queden molts aspectes per resoldre: la creació d'una fundació per donar seguretat jurídica, el projecte de rehabilitació de l'edifici i les posteriors obres, etc.

Els precedents del Centre Internacional El primer que cal aclarir és que el Centre no és cap escola municipal. La iniciativa és privada i rep el suport de les administracions públiques (Departament de Cultura del Consell Insular, Ajuntament d'Alaior, Ajuntament de Maó i Govern de les Illes Balears).

Els responsables del Centre ens expliquen que a Espanya hi ha dues úniques iniciatives que s'assemblen a la d'Alaior: la Fundació Goya Fuendetodos amb fons artístics de Goya i, sobretot, el Centro Internacional de Estampa Conternporanea (CIEC) de Betanzos (A Coruña).

Per la seva part, el Museu de Marbella i la Fundació Miró són museus que, a més, organitzen tallers de gravats.

Els cursos que brinden Pons, Tamayo i Caceres El Centre és format per tres professors: Pere Pons, Natalia Tamayo i José María Caceres, que brinden els següents cursos:

CURS D'INICIACIÓ. A mitjan mes de juny i durant tot el juliol es realitzarà un «Curs d'iniciació i perfeccionament de tècniques de gravat». Aquest curs s'ofereix a tot tipus d'alumnes, tant a majors com a fillets, en grups de 10-12 persones. Durant cada tardor, hivern i primavera es faran cursos de característiques semblants a aquest.

CURS D'ESTIU DE GRAVAT SOBRE FERRO. Durant quinze dies d'agost s'oferirà un «Curs de tècnica de gravat damunt ferro». És una tècnica poc coneguda que pot atreure

20

l'interès dels artistes. Serà un curs intensiu i tindrà una durada de 80 hores, de dilluns a dissabte, de 9 a 14 h. Els capvespres s'oferiran diferents visites culturals.

Amb el temps, els universitaris que participin en aquests cursos obtindran crèdits, que seran vàlids per a tota Europa.

Ambdós cursos es finançaran amb la matrícula dels alumnes i l'ajut econòmic del Departament de Cultura del Consell Insular. L'Ajuntament d'Alaior aporta l'espai des Ramal.

Projectes de futur. Segona Exposició Internacional El Centre organitzarà una exposició internacional anual.

L'any que ve se celebrarà a l'illa la Segona Exposició Internacional Xalubínia-Menorca. Obrirà les portes el juny de 2009 a la sala d'exposicions del Roser, a Ciutadella. S'han convidat més de 50 artistes, que representen més de 25 nacionalitats distintes. Tot un projecte d'intercanvi multicultural.

Amb aquesta iniciativa, el Centre Internacional vol consolidar un dels seus objectius: difondre la seva tasca artística per tots els municipis de l'illa, fins aconseguir que en cada poble hi hagi un espai dedicat a l'art a través del gravat. D'aquesta forma, es pretén que el seu fons artístic faci un itinerari per tots els pobles de l'illa.

Amb el temps s'obrirà una botiga en el propi Centre des Ramal. En aquest punt de venda els interessants podran adquirir l'obra realitzada en el propi taller i altres materials relacionats amb l'art del gravat.

Un altre projecte que intentaran engegar aquest mateix estiu és l'elaboració d'una carpeta de gravats. I, finalment, es treballa en la idea d'editar un llibre d'artista, amb la participació d'un escriptor reconegut a nivell mundial. L'edició serà complementada amb tot un seguit de gravats i ja s'han convidat diferents escriptors, d'entre els quals destaca algun premi Nobel.

Entrevista

Juny 2008 - 200

A.B. Aquest estiu l'oferta cultural per a residents i visitants estarà composta del mercat de nit, les visites guiades, el festival de músiques del món, l'exposició as Convent sobre arquitectura i etnologia, les visites a l'església de Santa Eulàlia i una promoció local en els establiments turístics.

Enguany l'Ajuntament ha aconseguit programar una oferta amb diferents elements que poden servir d'atractiu als estiuejants. Sens dubte, el finançament del Pla de dinamització turística ho ha fet més possible. AI mercat de nit dels darrers anys, que ha anat agafant popularitat, s'hi han sumat les iniciatives del Centre d'Estudis Locals, l'exposició des Convent i les visites guiades que amb la collaboració de la parròquia també faran possible la visita diària a l'església de Santa Eulàlia. Per la seva part la Regidoria de Cultura ha preparat el festival de músiques del món. Turisme de l'Ajuntament ha recolzat una iniciativa privada de promoció del municipi als hotels on es passen diferents vídeos i es du a terme una degustació de productes menorquins. De tota aquesta oferta s'ha preparat una divulgació molt extensa a fi d'arribar a tots els racons de Menorca.

L'exposició des Convent. L'Ajuntament ha encomanat al Centre d'Estudis Locals que muntàs una exposició d'estiu, com en anys anteriors. Feines dalt s'era i Oficis en l'oblit van ser visitades per una mitjana de 10.000 persones. Enguany el CEL va proposar a la Regidoria de Cultura que el tema podria ser el patrimoni arquitectònic i etnològic. Estarà oberta de dimarts a diumenge de 18 a 21 h.

Festival de músiques del món. La Regidoria de Cultura ha previst que els dijous es duguin a terme diferents recitals de música al Claustre des Convent o en altres espais oberts. Hi actuaran grups de l'illa i altres de mar enllà.

Visites guiades. Els turistes podran dels llocs més representatius del poble sistemes. Els dimecres a partir de les 19 les 11 h una guia els acompanyarà

visitar una mostra per mitjà de dos h i els divendres a en la visita més

La resta d'hores, podran fer la mateixa visita per mitjà del guiatge d'un aparell mp4 amb imatges i traducció a sis idiomes. L'elaboració d'aquesta visita és del Centre d'Estudis Locals que compta amb la col-laboracló de Turisme de l'Ajuntament, de la Parròquia i d'un grup de joves voluntaris dels centres escolars.

ARTESANIAS S.P.

Sucesores de

Can Villalonga desde 1964

ALBARCAS

Carretera Nueva, 68 Tel. 971372916 07730 ALAIOR (Menorca)

Juny 2008 -

201 -~~~~~-----_.

completa, passaran per les interioritats de l'església de Santa Eulàlia, l'Ajuntament, els túnels antiaeris, es Convent i acabaran fent una petita degustació de menjars autòctons i visitant una mostra de productes d'empreses locals.

Promoció als hotels. Isabel Martín és la jove emprenedora que ha muntat un servei per als hotels en què promociona el coneixement sobre l'illa i el terme municipal. Enguany l'Ajuntament li ha contractat una major presència als hotels del terme d'Alaior. L'activitat s'emmarca en les ofertes per als vespres d'animació dels establiments hotelers. Es projecten diferents vídeos divulgatius, es dur a terme una degustació i s'informa de les diferents possibilitats de l'oferta de l'illa.

Mercat de nit. Tots els dimecres de l'estiu a partir de les 19 h i fins a les 20.30 h hi haurà mercat de nit. Seguirà amb la dinàmica dels anys anteriors en què ha anat creixent en afluència en haver arrelat en l'oferta complementària insular. El mercat, organitzat per l'Ajuntament, es du a terme gràcies a la participació dels artesans que cada cop són més i enriqueixen l'atractiu de la visita amb una diversitat creativa de productes. Com a complement al mercat, igual que els anys anteriors, s'han programat una sèrie d'actuacions musicals.

Informació local

.i"~¡¡¡¡~¡g¡~.~#E¡~~~~~#Ei@~¡E~¡¡¡##_

21

Redacció

i SIUli de SoL de festa

El diumenge 6 de juliol, a partir de les 20.30 h, al Pati des Convent, S'Ull de Sol i s'Albaida brindaran una festa conjuntament.

S'Ull de Sol vol commemorar l'edició dels seus dos-cents primers números, mentre que s'Albaida festeja els seus primers deu anys d'interpretar música folk.

L'acte consistirà en una presentació de la festa, que faran els membres d'aquesta redacció, mentre es projectaran imatges del que s'ha publicat a la nostra revista al llarg dels darrers divuit anys.

Per la seva part, l'aniversari de s'Albaida ens portarà a descobrir el disc Xalandria, que va ser presentat en públic el passat mes d'abril. S'ha dit del seu darrer disc que conté ritmes alegres, vitals i joves. Us convidam a tots a descobrirlos en la nostra festa.

Finalment, el grup completarà el concert amb una selecció de cançons del seu repertori, que recordarà els inicis de la història del grup. D'aquesta forma es donarà

continuïtat a la celebració del desè aniversari del grup de música folk més conegut de l'illa.

S'Albaida s'ha consolidat com el grup de música folk amb més projecció musical de Menorca. Els seus treballs discogràfics així ho demostren. Des que van realitzar la seva maqueta Romanços i cançonetes de la Mediterrània (1998), han editat tres discs compactes: Llucalquelba (2000), Mateixos Temps (2002) i El llenguatge de les pedres (2006). Ara ens presenten Es Pas d'en Revull (2008) i Xalandria (2008), els dos darrers treballs musicals que ajuden a celebrar els seus deu anys de camí musical.

+ Biblioteca + Participació NOU HORARI La Biblioteca Pública d'Alaior incrementa les hores d'obertura al públic.

A partir del dia 16 de juny, l'horari d'atenció al públic serà el següent: DE DILLUNS A DISSABTE, MATINS de 9 h a 13.30 h DE DILLUNS A DIVENDRES, CAPVESPRES de 18.30 h a 21.30 h

Ajuntament d~/aior

TRIA DE LLIBRES A partir d'aquest mes de juny, els usuaris de la Biblioteca podran elegir els llibres de ficció favorits a través de votació popular, en la qual podran participar tots els posseïdors del carnet de la Biblioteca majors de 14 anys. L'Ajuntament adquirirà els llibres que hagin rebut un major nombre de vots. En el futur, la votació també serà per a llibres de no ficció i altres productes culturals.

(Ajuntament d'Alaior/Cultura

22

i Educació)

Informació local

.-.M .W".P,.¡.¡;.¡m.¡'.'

e.*.'.i ••.•" ·.!i%!l!l!!i%Da

Juny 2008·202

Miquel À. Marquès

300.000 € per a tobro de Santa La notícia va esclatar el passat 19 de maig, quan el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca van anunciar que ajudarien a pagar el sobrecost de l'obra de rehabilitació de la parròquia Santa Eulàlia.

El Govern inclourà en el pressupost de 2009 la quantitat de 200.000 €, mentre que el Consell Insular farà el mateix per aportar 100.000 €.

La fase de l'obra de rehabilitació interior era valorada amb un pressupost de 728.000 €, dels quals el Govern va aportar-ne 491.000 €, mentre que el Bisbat de Menorca es va fer càrrec dels 237.000 € restants. El pressupost de l'obra ha patit un desviament de 300.000 €, apujant el cost total de l'obra en més d'un milió d'euros.

Pere Oleo, rector de Santa Eulàlia, va destacar la implicació de tots els ciutadans en l'obra de recuperació de la parròquia, sumada al suport de les administracions públiques.

El cost de les obres La primera fase de les obres va consistir en repicar les parets exteriors de tot l'edifici, es van obrir els arcs que hi ha sobre les capelles i es va arranjar la teulada.

El pressupost inicial era de 138.000 € i va pujar fins als 322.602 €.

La segona fase de l'obra ha consistit a recuperar l'interior de l'església, restaurar la torre del campanar, l'excavació arqueològica, la recuperació i instal-lació de l'orgue i l'adquisició i posada en funcionament de les tres noves campanes. El nou pressupost és de 1'028 milions d'euros. El cost total de l'obra de Santa Eulàlia puja a 1'35 milions d'euros, aproximadament.

Quant a l'entrada econòmica, s'ha de destacar l'aportació de la ciutadania a través de diferents conceptes: la Festa de la Primavera (62.000 €), donatius (77.250), gravats de Pere Pons (14.755), altres aportacions artístiques (39.000), llibre sobre la parròquia (4.500), concerts de Sant Llorenç (57.000) i venda de rajoles (60.000), sumant un total aproximat de 314.505 €.

També s'han de destacar els diners aportats durant la primera fase, per la Parròquia (36.000), el Govern Balear (84.296) i l'Ajuntament i el Consell Insular (48.000), sumant 168.296 €. Per a la segona fase el Govern aporta 491.000 euros i el Bisbat de Menorca 237.000, que sumen 896.296 euros de finançament total.

Fins al moment s'ha sumat 1'21 milions d'euros per finançar l'obra, aproximadament.

203

111

CONCERT D/ORGUE , A SANTA EULALIA La Comissió de rehabilitació de la Parròquia de Santa Eulàlia ha organitzat per a demà, dissabte 7 de juny, un interessant concert d'orgue que anirà a càrrec de l'organista Montserrat Torrent i Serra.

Eulàlia

Juny 2008 -

Dissabte¡ 7 de juny

El concert se celebrarà a Santa Eulàlia a les 20.30 h i l'organista interpretarà obres de Joan Cabanilles, Dietrich Buxtehude, J.S. Bach i Oliver Messiaen.

Es pot afirmar que estem davant una oportunitat única de gaudir d'una de les més brillants organistes de l'estat espanyol.

Montserrat Torrent i Serra ha dedicat la seva activitat a la interpretació i a l'ensenyament. Va ser, durant molt de temps, catedràtica d'orgue del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i és reconeguda com una excel-lent pedagoga.

Ha impartit diferents cursos universitaris internacionals, classes de màsters i ha format part de jurats internacionals. Ha actuat a Espanya, a diferents països europeus i hispanoamericans, a Estats Units i al Marroc.

A més, ha enregistrat un gran nombre de gravacions en òrgans històrics. La seva música s'ha pogut escoltar a l'orgue de Santa Maria de Maó i al Socors de Ciutadella.

Recentment, Montserrat Torrent i Serra ha estat proposada per a ésser nomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

FESTA DE PRIMAVERA La Comissió de rehabilitació de la Parròquia de Santa Eulàlia ha organitzat per al pròxim divendres, 13 de juny, una nova edició de la Festa de Primavera.

Com cada any, se celebrarà dalt Sant Pere Nou a partir de les 19 h. Es posaran a la venda moltes pastes salades i dolces, begudes refrescants i postres, perquè els assistents puguin fer la bereneta i el sopar.

AI llarg de la vetllada se realitzaran diferents sorteigs i els assistents podran gaudir d'actuacions musicals, tant per als més petits com per als grans.

Enguany els artistes convidats són: Banda de Tambors i Cornetes d'Alaior, Pinyeta Pinyol, la Rondalla d'Alaior, Eva Pons, Joana Pons i les Guitarres, Grup de Jazz Binijazz, Grup musical de Santa Eulàlia i na Janet i na Silvia amb els seus acordions. I un any més, la vetllada serà presentada i conduïda per Sebastià Ameller.

Informació local

23

CERTAMEN ANUAL DE FLORS I PLANTES A LA SALLE

Vida cultural A.G. CONCURS DE REBOSTERIA

FOTOGRAFIA

I

MOSTRA

DE

El dia 3 el Centre Cultural va inaugurar el XXXVIII Concurs Insular de Fotografia amb una col-lecció molt interessant d'obres en les quals destacava un nivell de qualitat molt apreciable i una elevada participació. Amb felicitacions i paraules d'agraïment per part del president del Centre Cultural, Sebastià Florit, Magí Muñoz, director general de Cultura del CIM, Laurècia Seguí, regidora de l'Ajuntament i representant de l'alcalde, foren lliurats els premis, que es concediren a Joan Sans Pons, Cristina Barber Barranco, Joan Gómez Pons, Gabriel J. Cardona Morlà, i Coloma Florit Pons.

Seguidament fou oberta la VIII Mostra de Gastronomia que realitza l'Associació de Mestresses de Casa, just després de l'Exposició fotogràfica, en la qual, les associades demostren les seves especialitats en rebosteria i cuina amb una vistosa i acurada demostració que varen degustar els assistents.

CONCERT

D'ACORDIÓ

I GUITARRA

El dia 4, a l'Espai Cultural Rotger, Joventuts Musicals, en col·laboració de Sa Nostra, va presentar un concert a càrrec del Grup «Per Sonare» format per José Pablo Polo (guitarra) i Celia Adrian (acordió) una formació cambrística poc freqüent que resultà molt atractiva i agradable. Els instrumentistes demostraren gran domini tècnic i precisió interpretativa. Tocaren obres de Tornàs Gubisch, Jan Truhlar, amb temes folklòrics txecs, Claudio Tupinambà amb aires brasilers, Simon Baggio, José M. Sànchez Verdú i Astor Piazzola. A través de les obres de tots aquests autors demostraren recursos i sonoritats complementàries de les notes del pentagrama, que donaren efectes especials a les composicions.

GABRIEL JULIÀ AL CENTRE

Els dies 10 i 11, a la Sala Polivalent del Centre Educatiu La Salle, es va celebrar el 53è Certamen de Flors i Plantes que es va veure concorregut amb un gran nombre de vistosos exemplars, uns 189 entre els quals destacaven roses, en exposicions individuals, plantes, rams centre, rams silvestres, cactus, etc, en una mostra plena de color, de delicadesa i de bon gust en la confecció de brots d'art floral.

Presidida pel batle Pau Morlà i el director del Col-legi, hermano Joan Duran, que va tenir paraules de felicitació i de gratitud per l'esforç i dedicació dels collaboradors, jurat i participants, foren nomenats els premiats en el concurs que atorgava quadres de flors de la pintora Cari Grau. Es van lliurar tres premis de la Secció Rosa, tres premis de la Secció Ram Centre, tres premis de la Secció Ram Silvestre, tres premis de la Secció Cactus i tres premis de la Secció Planta, a més del premi per sorteig entre tots els participants, «Herrnano Bernat».

MOSTRA ANTOLÒGICA

DE SANSUGUET

El dia 12, al Centre Cultural, va ser inaugurada una Mostra Antològica de Pintura del pintor local Sansuguet, en ocasió de la seva propera nominació per part de l'entitat esmentada de Soci d'Honor del Centre Cultural. Paco Sans, que va adoptar el nom artístic de Sansuguet, va fer donació d'un quadre al Centre en reconeixement al nomenament. A la mostra hi havia obra del pintor des dels seus començaments, quan estudiava a l'Acadèmia de Belles Arts de Madrid, fins a obres de la seva darrera producció, passant per les èpoques de la seva trajectòria a París, Toledo i Menorca. El president del Centre, Sebastià Florit, va glossar la personalitat artística del pintor. Sansuguet agraí les mostres de consideració demostrades envers ell.

MIQUEL A. LIMON DEL TORO.

DISSERTÀ

El dia 15, sempre dintre de la Festa de la Societat del Centre Cultural, i emmarcada en la magnífica exposició de Col-leccionisme organitzada pel Grup Filatèlic i Numismàtic de l'entitat, l'historiador i periodista Miquel A. Limón va realitzar

CULTURAL

El dia 8, dintre de la Festa de la Societat del Centre Cultural el professor Gabriel Julià va dissertar sobre «L'heretatge cultural del segle XVIII. El pintor Andreu Galvis», una xerrada que va ser precedida per una presentació a càrrec de l'historiador i periodista Miquel A. Limón que destacà la personalitat intel·lectual del conferenciant i la seva densa tasca d'investigació històrica. La xerrada de Julià es va centrar en el període de les ocupacions estrangeres, com és la dominació anglesa al segle VIII, i l'aportació cultural que suposà per a Menorca on,juntament amb artistes vinguts de fora, començaren a sobresortir noms illencs, com l'artista destacat Andreu Galvis Pons que deixà notables obres d'art, entre elles les pintures a l'oli de la capella de Baptisme.

SOBRE EL SANTUARI

una magnífica dissertació sobre el Santuari del Toro, amb el tema «El Toro. Una efemèride entre mil».

L'efemèride més transcendent del Santuari, va comentar el conferenciant, es produí ara fa cent anys, (any 1908) quan el Bisbat va

Pàgines patrocinades per

Construcciones Olives, S.L.Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 378157 E.mail: olives2005@infotelecom.es 07730 ALAIOR (BALEARES)

24

- Fax 971 379041

Informcíó local

1lII._íii¡~litllllt!tE;¡¡¡j;¡¡h;¡¡iillll¡¡_";¡¡.iiiIllIliiillllliiillllliiilllll_iiii··li:3

..••

Juny 2008 - 204

adquirir la propietat, que estava en mans privades, de l'edifici.

Aquesta acció va representar per al Santuari una època de gran esplendor i expansió de la devoció popular. En la seva xerrada va explicar els fets històrics i llegendaris d'aquest monument i efemèrides diverses de la seva història.

ACTUACiÓ DE LA CORAL DEALARCON

KANTOREI

DE POZUELO

El dia 16, al Centre de Cultura Sant Diego, convidada per la Coral Mixta del Centre Cultural i en visita d'intercanvi amb la Coral d'Alaior, la Coral de la ciutat de Pozuelo de Alarcón de la comunitat de Madrid, va oferir un concert conjuntament amb la Coral Mixta. Va ser un acte simpàtic i atractiu en el qual es pogueren escoltar les veus compactes i ben coordinades del cor madrileny i les intervencions per part de la Coral Mixta del Centre Cultural, amb les actuacions solistes de Xisca Caules i Pedro Mercadal. AI final les dues formacions actuaren en conjunció i el resultat fou una audició que el nombrós públic assistent acollí amb gran satisfacció. Com a comiat hi hagué un intercanvi de records entre les dues corals.

CONCERT DE JORGE

BLASCO

L'Espai Cultural Rotger el dia 18 va ser, novament, testimoni d'un concert de Joventuts Musicals amb la col·laboració de Sa Nostra. El jove pianista Jorge Blasco, tot demostrant una impecable tècnica instrumental i una exquisida sensibilitat, va oferir un concert de piano amb obres de diferents autors i èpoques.

Començà pel període barroc tardà de Bach, el classicisme de Haydn, la música romàntica de Liszt i finalment l'impressionisme de Ravel i Falla. Interpretà les obres «Preludi i Fuga» del quadern «El clavecí ben temperat» de Bach, una Sonata de Haydn, una «paràfrasi de concert» de Liszt sobre l'òpera de Verdi Rigoletto i valsos de Ravel i la «Fantasia bètica» de Falla. Per acabar, oferí dues propines davant les ovacions del públic.

RECONEIXEMENTS

A SANSUGUET

I A TÒFOL VINENT

El dia 18, al Centre Cultural, en el decurs d'un acte de Concert a càrrec de la Coral Mixta dirigida per Luba Klevtsova i acompanyament al piano d'Orest Lemekh, van ser tributats un reconeixement al pintor Sansuguet, en mèrit a la seva llarga i fecunda trajectòria artística durant el qual fou nomenat Soci d'Honor del Centre, i un homenatge pòstum a qui va ser fins a la seva sobtada defunció fa uns mesos, Tòfol Vinent, membre i solista de la Coral Mixta. Van participar en el concert els solistes José Sintes, Dolores Navarro, José M. Olives, Xisca Caules, Pedro Mercadal, Toni Juan i Montse Mercadal. El pintor Paco Sans, «Sansuguet», va rebre i agraí el títol de Soci d'Honor i els familiars de Tòfol Vinent el reconeixement al seu pare.

ERNEST FORTUNY A LA SALLE El dia 15, a la Biblioteca del Col·legi La Salle dins els actes de la Festa Patronal de l'esmentat centre educatiu, Ernest Fortuny, mestre d'escola, professional de la docència i molt bon coneixedor del món educatiu, dissertà sobre el tema: «Què educa més, el que diem o el que fem?», una xerrada que es va veure molt concorreguda i que despertà l'interès dels assistents ja que va ser desenvolupada de forma amena, aclaridora i amb esquitxos d'humor. Va posar exemples d'actituds de pares i educadors en què posà de manifest com el sentit de la imitació en els infants és molt accentuat i si l'actuació dels majors es contradiu amb el missatge educatiu suposa un mal testimoni per als fills.

de la Corporació Municipal, el qual va lloar la gran tasca duta a terme per l'escola i felicità a tots els qui aportaren el producte de la seva feina i les seves afeccions a l'exposició. Isabel Ferrer va demanar un aplaudiment per la professora de fil, Àngels, que es jubila després d'uns quants anys de dedicació a l'escola. La mostra era molt variada i extensa i es veié incrementada amb la nova classe de restauració de mobles, que presentà bells elements, i un variat nombre d'objectes com coixins, jocs de taula i de llit, tovalloles, roba pintada i punt de creu, quadres, cortines, mantells en patchwork i confecció. Un acurat testimoni d'hores de feina i paciència ornades amb la fantasia i la imaginació personal de cada al umna.

TEATRE A LA SALLE El Grup Artístic La Salle va posar en escena, els dies 25 i 31, la comèdia A l'armari i al llit al primer crit, un vodevil que va produir grans rialles als espectadors que passaren amb aquesta obra una vetllada molt divertida. El repartiment va estar integrat per Llúcia Bagur, Xisca Riudavets, Maria Riudavets, Bego Riudavets, Nesto Cardona, Tere Mascaró i Sebastià Florit, dirigits per Domènec Enrich, de qui també va ser obra una escenografia molt ben aconseguida. Els participants i director reberen forts aplaudiments per la seva acurada representació.

CONCERT

DE VIOLÍ I PIANO

A l'Espai Cultural Rotger, tingué lloc el darrer concert de la temporada de Joventuts Musicals amb la actuació de Salvador Esteve (violí) i Vanesa Santanach (piano) que oferiren un excel·lent concert davant d'un auditori que omplí la sala fins a la porta. La interpretació va ser vibrant, envoltada de sentiment i delicadesa i forta expressivitat en els moments vius de la programació. La «Meditació» de l'òpera Thais de Massanet, una peça plena de tendresa i melangia, molt popular, una sonata de Beethoven, una sonata de Brahms i l'obra «Tzigane, Rapsòdia de Concert» de Ravel, que té un final vibrant i agitat, ple de celeritat i amb una lluminosa sonoritat, va ser el programa desenvolupat pel duo.

L'ESCOLA D'ADULTS EXPOSA LES SEVES MANUALITATS El dia 23, a la Sala de Cultura Sant Diego, l'Escola d'Adults que dirigeix Isabel Ferrer, va inaugurar una extensa mostra de manualitats realitzades durant el passat curs 2007 - 08, una exposició que va ser inaugurada pel batle Pau Morlà, i membres Juny 2008 -

205

111

Informació local

-----------

25

Grup de Lectura

Sacramento

DIARIO DE UNA BUENA VECINA

Ramos

Doris Lessing

La trobada de dia 29 de març fou per comentar el llibre de la premi Nobel de Literatura 2007, Doris Lessing, "Diario de una buena vecina."

Filla d'un oficial britànic, Doris va néixer a l'actual Iran i es va criar a l'actual Zimbabwe. L'any 50, separada ja dues vegades, deixa enrere dos fills i es trasllada a viure al Regne Unit. Allà començà la seva carrera literària marcada pel seu compromís social, polític i feminista. És, sens dubte, una visionària del seu temps.

El llibre tracta de la relació d'amistat que s'estableix entre Janna, una dona madura i realitzada professionalment, i Maudie, una dona gran i malalta que es manté viva gràcies al seu orgull.

A partir d'un possible sentiment de culpa per no haver fet prou per la seva mare i el seu marit abans de morir, Janna inicia una relació d'ajuda envers Maudie i, a poc a poc, desfent-se de tots els seus perjudicis, es dedica a tenir cura de les seves necessitats més bàsiques.

Es tracten molts temes: la relació d'ajuda per atendre les necessitats primàries de les persones majors, la compassió, la solitud, la llibertat de morir com un vol, tot i que no sigui com els altres voldrien, la solidaritat, els sentiments d'esgotament i estrès de les cuidadores (en la seva majoria dones), la mort i el fet de morir-se, l'atenció als hospitals ...

El grup va coincidir que l'escriptora fa arribar d'una manera magistral els sentiments d'impotència i soledat de les persones grans quan veuen minvades les seves facultats físiques i psíquiques. El llibre, tot i estar escrit fa uns 25 anys, és d'una actualitat abrasadora i fa referència a l'estat en què es troben moltes persones majors, sobretot a les grans ciutats, soles i abandonades i que refusen l'ajut dels serveis socials perquè això significaria acceptar que ja no poden valer-se per elles mateixes, que en certa manera han perdut el valor més preuat de la vida: la llibertat de decidir.

PÀGINA PATROCINADA PER:

També feim

costat a la cultura

\'>·'\.V\,\:

MAÓ

26

.a pa ll¡-;;('r.com

ALAIOR, Pla de sa Sínia, 6 ·Polígono La Trotxa Tel: 971 37 11 41 Fax: 971 379200

Ool-leborecions

••• lIII

I

MERCADAL

4.*----I!I&I!Ig;pI!l'@-&--&m··Juny2008-206

Nuria Quintana també, la forma de demanar-me que els parlés en castellà, gairebé com si la nostra llengua fos un parlar cavernícola que per suposat ningú no entén.

Viure en català

Segurament a alguns això no us semblarà greu, però canviau els protagonistes per un moment: imaginau que treballau a Madrid, no provaríeu mai d'adreçar-vos a algú en català o d'exigir que us parlin en català perquè no enteneu el castellà. Idò, aquí això passa diàriament i és viscut amb normalitat.

El passat 20 ~e maig al programa de TV3 El Club, Albert Om va entrevistar Angel Colom. Després de passar 4 anys al Marroc, Colom ha retornat a Catalunya. Una de les preguntes que li va fer Om fou que esmentés algunes diferències entre la Catalunya del 2004 i l'actual. El primer que va respondre Colom va ser que quan se n'havia anat de Catalunya si ell parlava en català se l'entenia, ara, si volia prendre's un tallat al bar havia de demanar un cartada.

Explicant aquesta experiència a na Maria Dolors ella em va comentar que l'escriptor Josep Maria Espinàs es va proposar parlar català durant tot un dia. M'explic: volia no haver de girar la seva llengua al castellà al llarg de 24 hores normals de la seva vida a Catalunya. No ho va aconseguir. Canviem un altre

Sempre he sentit dir que a Menorca és on es manté millor el costum de xerrar el català de forma quotidiana. Així ens ho deia el nostre professor de català, Biel Majoral, a la Universitat.

Ell, que recorria les tres illes donant classes, ens explicava que a Eivissa el català està en vies d'extinció, quasi no es parla ni en l'àmbit domèstic, i que a Mallorca, com que queda més bé socialment parlar el castellà, el mallorquí només s'utilitza entre els membres de la família. Davant aquestes afirmacions d'un expert de la llengua com en Majoral, jo em vaig sentir ben satisfeta i orgullosa de Menorca i els menorquins.

cop els protagonistes: imaginau-vos un anglès, un italià, etc ... ; per a ells parlar la seva llengua diàriament sense interferències és un fet, per a nosaltres és un repte. I em pregunt: per què nosaltres en el nostre país hem de canviar de llengua constantment? I per què ho feim? És per què creim que és la nostra obligació com a parlants d'una llengua minoritària respecte a un parlant de llengua majoritària?

Ser bilingüe a l'igual que trilingüe i etc ... , és un avantatge, en això, hi estam d'acord, per tant parlar diferents llengües és molt positiu. Però jo em pregunt: per què practicam altres llengües estatals que no són la nostra només els catalanoparlants, gallegoparlants, euskeroparlants dins el nostre propi país?

Però he començat a filar prim i a observar què passa realment amb el català a la nostra illa. La setmana passada em vaig quedar reclosa sis hores a l'aeroport de Menorca a causa del temporal que banyava l'aeroport del Prat. Durant aquesta meravellosa estada en la nova terminal vaig poder comprovar que cap de les persones que em van atendre entenia el català.

No estam parlant que un catalanoparlant canviï la llengua al castellà quan es dirigeixi a un castellanoparlant per respecte, per comoditat, etc ... , sinó que el catalanoparlant (en aquest cas jo) es veu obligat a parlar en castellà perquè el seu interlocutor no l'entén en absolut. A part d'això, em preocupa

Amb això no vull menysprear la llengua castellana en absolut, només vull deixar constància que el compromís amb la nostra llengua l'hem de mantenir i fer efectiu cada dia, i que cal tenir present, com deia Antoni Bassas en el seu article de diumenge 11 de maig a l'Avui, que cada vegada que no parlam el català a algú en el nostre país l'estam discriminant.

Anteller y Enrieh, S.L. INSTALACIONES ELÉCTRICAS - ANTENAS TV - FONTANERíA - CLlMATIZACIÓN ELECTRODOMÉSTICOS - MUEBLES Y MAMPARAS BAÑO CI San Pancracio,

10 - 07730 ALAIOR - Tels. 971 37 11 63 - 971 37 13 63 - Fax 971 37 90 58

MUEBLES MODULARES Consulte precios y carta de colores

MAMPARAS Ducha o bañera desde

. Se precisan oficiales en electricidad y fontanería

Juny 2008 -

207 ----------

ABIERTO de lunes a viernes de 7.30 a 13.30 y de 15.00 a 19.30 h.

Ool-teborecions

,.wt.¡¡¡íh.®

E.¡¡¡¡¡." ••

@.¡.i. ".&#.li.'M.· •• ó

&.¡eMill'

27

llorenç Pons í lIabrés

Cartes d'anada i tornada Obriu les portes mentre ens necessitau i les tancau amb clau quan ja no som "productius". Rebutjau oficialment el racisme i la xenofòbia mentre proposau normes que ens tracten de delinqüents.

Carta des d'Alaior, maig 2008.

Carta des de Roiala, juny 2008.

Hola Alam, com va tot? Esper que bé, per aquí les coses van al seu ritme; les notícies van plenes de la controvèrsia sobre el transvasament, o mini, com diuen alguns que permeti que els efectes de la sequera a Catalunya, i concretament a l'àrea de Barcelona siguin més suportables, tot i que les darreres setmanes ha plogut bastant arreu (també una mica aquí), i també sobre la suposada crisi al PP, on tothom hi te a dir. Ja veus que en el fons, coses d'una importància relativa; si més no en comparació amb el que volia que comentéssim: la nova normativa europea sobre els immigrants. Camuflada com la unificació de la normativa sobre immigració de tots els estats membres de la Unió Europea, s'ha aprovat la norma que permetrà tenir empresonats fins a 18 mesos aquelles persones immigrants que es trobin en situació irregular, abans de ser repatriats. Bé, no crec que et vengui de nou, no? A mi tampoc, però sempre hi ha coses que continuen sorprenent-me, com ara la postura de certs "partits d'esquerra", com ara el nostre PSOE. No deixa de ser hipòcrita que mentre podem aprofitar els "serveis" dels immigrants, que en venguin tants com vulguin, i a la mínima que hi ha desacceleració econòmica, tots fora o al seu particular Guantànamo. Fins en aquests moments, a Espanya el període d'internament abans de la repatriació és de 40 dies, de manera que l'increment és espectacular. Ah, i una altra perla de la normativa és que no es garanteix l'assistència legal gratuïta. A aquest pas em sembla que com més democràtics i més civilitzats ens consideram, més ens semblam a aquells de la raça ària, o als de l'apartheid ...

Estimat Llorenç, crec que ja t'he dit diverses vegades que la meva capacitat de sorpresa és extraordinàriament petita quan parlam de la solidaritat del Nord vers el Sud. No pot sorprendre'm aquesta fortalesa que voleu construir a Europa, perquè la vostra suposada solidaritat ja fa temps que no és més que un miratge; des del Nord seguiu fidelment les consignes de les grans corporacions econòmiques, però no podeu quedar tan malament, heu de fer alguna cosa per aquests pobres "negrets", teniu la veu de la cúria vaticana que de tant en tant recupera alguna de les idees de Jesús i es queixa de la pobresa, teniu els governants que de tant en tant han de fer alguna visita oficial a Àfrica i no hi poden anar amb les mans buides, teniu les multinacionals que ens prenen els nostres recursos i la nostra salut i no poden deixar morir Àfrica. Teniu, en definitiva, moltes excuses per fer cimeres internacionals contra la pobresa, mentre incompliu sistemàticament els acords del 0,7% d'ajuda al desenvolupament. Us queixau amargament del deute extern que hem de pagar els països empobrits mentre ens seguiu pujant els interessos del deute. Obriu les portes mentre ens necessitau i les tancau amb clau quan ja no som "productius".

Rebutjau oficialment el racisme i la xenofòbia mentre proposau normes que ens tracten de delinqüents. Us queixau del govern militar de Myanmar que no deixa entrar ajuda humanitària quan els causants últims de la pobresa estructural que pateixen sou vosaltres. Sou una paròdia barata del pitjor teatre de l'absurd.

Es preveu que aquestes mesures afectaran uns 8 milions de persones, més totes aquelles que des dels seus països reben les ajudes dels seus familiars a Europa. Moltes ONG han alçat les veus contra la normativa, però el ressò ha estat mínim. A mi m'agradaria fer una reflexió sobre un tema: és legal tenir algú retingut sense haver comès cap delicte? En cas de ser tècnicament legal, és ètic? Sense cap mena de dubte, es tracta d'un atac als drets humans sense precedents, perquè quan deia que serien empresonats, no ho deia per dir, la normativa preveu que en cas d'estar saturats els centres d'internament per a immigrants (presons "light"), aquests podran ser reclosos a presons. A més, un altre dels articles precisa que els menors immigrants sense acompanyar també seran objecte de la norma ... I a tot açò, un eurodiputat del PSOE ho justifica dient que hi ha països que tenen temps d'internament superiors a aquests 18 mesos, i que per a ells suposa una rebaixa de la sanció! Ho trob senzillament increïble. Tu com ho veus?

Esper la teva resposta.

Ja ho veus, no em sorprèn, però açò no vol dir que no continuï posant-me de mala llet quan en parlam. Perdona'm perquè estic posant-vos a tots dins el mateix sac, però no oblidis que tots en teniu la culpa: tan poc us importam que ajudau a pujar al poder feixistes com en Berlusconi a Itàlia, i allà on no governen les dretes dures, moderau tant el discurs que se us arriba a confondre. Pel que sé, a part dels grups de l'esquerra europea alternativa, només alguns socialistes francesos es van oposar a la norma de reclusió dels immigrants "il-Iegals", els mateixos que es van oposar a una constitució europea absolutament neoliberal; la resta, com va dir fa uns anys n 'Ignacio Ramonet precisament a Alaior, només es diferencien de la dreta en l'amabilitat de les paraules, però en els fets, poques diferències ...

Ja tornarem a parlar; que aquesta vegada he estat jo el que he tret la mala llet!

Una besada molt grossa per a tots.

Alam

Llorenç

28

Oot-toborecions

Juny 2008 - 208

Pep Gómez Arbona

Avui capvespre caminava pel meu poble.

Malauradament (per jo, és clar), feia prop d'un any que no hi venia, i l'he trobat canviat, i crec que no hi tenia res a veure la primavera. Sa Plaça era tota aixecada, es carrer des Forn tancat; m'ha semblat que tot eren obres. Llavors, caminant caminant, he arribat fins a l'església, pensant admirar la nova cara de Santa Eulàlia. Però, sense voler, com si fos una bufada de vent la que m'hi ha empès, m'he trobat Dalt sa Muntanyeta. Què hi feia allà? Per què les cames m'hi havien dut? Les cames o l'inconscient?

Bé, ja que hi era he provat d'aprofitar el temps i he començat a pensar (ves per on, m'agrada perdre el temps amb açò), a resseguir l'argument d'una de les històries que no fa gaire us vaig escriure. Com era per dintre aquella primera casa on vaig viure? De què me'n recordava? Quins d'aquells records eren només meus?

Quan vaig tornar a ca nostra, en la tranquil-litat de Na Macaret, vaig tancar els ulls intentant visualitzar-la. I el primer que em va venir al cap és que jo la recordava enorme, amb cels rasos alts i estances espaioses (ara sembla ser que no ho era, de gran, però tot és qüestió de proporcions: jo era petit, per tant, la casa gran). Des del carrer, s'hi entrava a través de dos esglaons de pedra (també molt alts!) pels quals jo m'enfilava de quatre grapes.

La porta, amb pestell de ferro que jo només arribava a tocar, donava a un rebedor on mon pare devia tenir el despatx, "la consulta" li dèiem a ca nostra (però açò no ho record gaire). Tot dret pujava una escala amb barana negra que duia al primer pis. Però el que sí tenc molt present, com si ho veiés ara mateix, és que a l'esquerra s'obria una galeria on ma mare rentava i estenia i, a més, nosaltres, els tres germans, hi jugàvem.

Aquesta galeria em sembla que tenia un munt de vidres, i s'obria a un pati petit i tancat, amb pasteretes que sempre eren plenes de flors i testos amb ramells de fulles molt verdes i lluentes. Però aquell pati, per a mi, per al més petit, era gairebé zona prohibida. I era allà, a la meva "zona zero" de la casa, on hi havia els dos llocs més misteriosos (i qui sap si perillosos!): el femer i el soterrani. Aquests dos indrets eren el centre de les meves més negres imaginacions. Vés a saber què hi havia allà dins. Tal vegada era el cau de monstres innombrables, el refugi de desconeguts malfactors, o el niu d'on naixien els pitjors malsons. Només de sentir rallar d'aquells dos innombrables,

és avui i encara m'agafen esgarrifances. sóc, d'impressionable.

Fixau-vos si ho

De fet, ara que ho pen s bé, l'única imatge clara que tenc d'aquests dos espais prohibits és la d'un forat rectangular en una paret de cantons emblancats, situat enfront de la porta de la galeria (el femer), i de la boca fosca d'una cova amb les voreres també molt emblancades, a la qual es baixava per uns esglaons desgastats i llenegadissos (el soterrani). Açò només ho podia veure quan, agafadet de la mà del meu germà gran, m'atrevia a desobeir les lleis dels espais tancats (i no sé com ell m'hi duia, perquè segurament s'hi jugava un bon paquet). El que és segur és que, tot sol, mai no m'hi hauria apropat.

Tant m'impressionaven aquells dos indrets, els primers forats foscos de la meva vida, que crec que fins i tot hi vaig somniar més d'una vegada. De totes maneres, es veu que no era gaire valent jo de petit, perquè segurament un esperit més emprenedor i curiós s'hauria ficat en embolics que jo mai no vaig cercar. Explorar el desconegut més enllà de la claror, arriscar-me per conèixer aquells enfonys foscos i prohibits, eren coses que la meva ment de fillet atemorit ni tan sols gosava a plantejar-se. No sé si van ser mos pares els que em van posar la por al cos, o si amb la meva desfermada imaginació infantil en vaig tenir prou; però, veritablement, el femer i el soterrani em produïen una por irracional. Evidentment, ara no hi trob explicació, a aquell temor, però llavors ni la cercava. Em feien por, i prou.

Així que, ara, en aquest exercici de remembrança, m'adon que només tenc d'aquella casa una imatge clara, un record únicament meu: el d'allò prohibit, del perillós i l'amagat.

Com som. Perquè podria recordar-me de moltes altres coses, com del menjador del primer pis, on mon pare per Nadal posava un arbret engalanat i escoltàvem nadales en el tocadiscos; o d'aquella cuina tan petita on ma mare feia uns menjars boníssims (sempre ha estat una gran cuinera), amb piques rodones de terrissa; o de les cambres on dormíem, embolicats entre llençols blancs i humits, on, fins i tot, jo havia nascut. Però tot açò està difuminat pel temps i la inconsciència innocent del que no recorda més que allò que el colpeix de veritat.

I, no ens enganyem, les pors cisellen ben fort i, desgraciadament, de vegades més que les alegries.

Per sort, les vaig superar, aquelles pors. O crec que ho he fet.

Pàgina patrocinada per

CENTRAL DISTRIBUIDORA

DE MENORCA

Som on hi ha gent amb ganes de saber

DOMINGO MARQUÈS, S.A. Juny 2008 -

209

-1IIIIIIII1IIIIIIII--1IIIIIIII----

Ool-Ieborecions

III' •• J§#.¡ ••

~.'%.*.""""""_

29

J'an

Cooperativa San Crispín com Herbalife, que suposen un frau clar a la legislació laboral, alhora que proporcionen copiosos beneficis als seus promotors a costa dels infeliços que són obligats a comprar un lot de productes per a la seva distribució.

t!t¡;SDE¡;3

COOPERATIVADECONSUM ~

teva!

t;r

ASSOCIACiÓ DE CONSUMIDORS I USUARIS

ELS PRODUCTES "MIRACLE" Davant l'arribada de l'estiu són moltes les persones que, preocupades per exhibir un físic agradable, es posen en mans de productes o dietes "miracle", tot cercant una drecera al tradicional camí de reduir la ingesta de calories i fer exercici físic.

Ja sigui per televisió, ràdio o premsa, aquests productes es venen com el descobriment del segle, amb beneficis que freguen el miracle i avalats per suposats professionals de la medicina que actuen com a prescriptors.

Això no obstant, la realitat és tossuda i cada setmana ens despertam amb notícies sobre aquestes empreses que fan referència a fraus, estafes o efectes secundaris nocius per a la salut.

Lamentablement la justícia va més lenta que el mercat i continuen aflorant aquest tipus de productes, a vegades distribuïts per estructures de tipus piramidal,

La Cooperativa de San Crispín recomana que us poseu en mans del metge de capçalera quan vulgueu iniciar una dieta. Ell coneix millor que ningú el nostre historial mèdic i podrà adreçar-nos al professional més adequat per definir una dieta i, al mateix temps, ens aconsellarà sobre l'exercici més ajustat a la nostra edat i condició física.

Els productes "miracle" administrats de forma irresponsable poden provocar seriosos desequilibris en el nostre metabolisme i aquests podrien iniciar una espiral patològica indesitjada.

LA COOPERATIVA INFORMA

Bus informatiu de l'AG de Consumidors El 16 de juny visitarà la nostra Central el bus informatiu d'ASGECO (Asociación General de Consumidores), a la qual pertany San Crispín, que desenvoluparà la campanya informativa sobre hàbits saludables i consum responsable.

El bus informatiu se situarà davant la façana de la central i amb mètodes audiovisuals i materials gràfics informarà els consumidors sobre com millorar la seva salut i cuidar el medi ambient tot practicant un consum responsable.

Durant aquesta acció se sortejarà una bicicleta entre tots els fillets que aportin el seu punt de vista sobre aquest tema tan important.

AMB LA COL'LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DE CONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

OFERTESSOCIS - BOTIGA PIS AQUEST MES, TENIM D'OFERTA: CAMISETES HOME-DONA-FILLET A 3,00

BANYADORS D'HOME A 6,70

, 30

Oot-teborecions

Juny 2008 - 210

...Quines coses

UN ,i'

Jaume Cardona "Tanus"

RECONEIXEMENT BEN a MERESCUT A SANSUGUET &J

1

fiJi

;1$&1"$Q§$!J

d @M@@I-Mffi

•

$ $

MIlI.

En Paca Sans Huguet, avui conegut en el món de la pintura com Sansuguet, durant els anys cinquanta ajudava el seu pare, Xica Sans, un bon mestre de paret seca, i a les vesprades, abans de sopar, i mentre la seva mare escalfava l'oliaigo, o amb un ou de fusta sargia els mitjons, en Paca, amb un tros de llapis, damunt un paper dibuixava tot tipus d'objectes que tenia al seu abast, des de la vulgar i humil patata, a la seva pròpia imatge reflectida en un mirall. Fins que un bon dia, ja amb vint-i-set anys, deixà el seu poble d'Alaior i la seva casa, per partir cap a Olot, i allà inicià l'aventura amb el pinzell i els colors, la seva gran passió, i també obsessió.

Per a un jove com ell, nascut en una illa petita com és Menorca, allò representava un fet que requeria molta valentia i gran coratge. Partir. Amb tot el que significava i comportava la paraula "partir" en aquells temps; no era cosa qualsevol, ni tampoc cosa fàcil. La nostra illa aleshores resultava un imant de molt més forta atracció que ho és en l'actualitat, quan agafar un avió i partir cap a la Xina pareix pràcticament el mateix que anar a... Ciutadella.

Ell, en Paca, amb quatre monedes a la butxaca, procedents d'una petita herència i una voluntat de ferro, va partir, dient "ja veurem què passa". En una paraula, ho va saber fer. I la veritat sia dita, juntament amb el seu bon ull pel dibuix, i la sort, que en

G

¡DI..!!

el fons sempre l'acompanyaria; l'amor.

per dir-vos que fins i tot hi tr;barÍa '

Ja un poc més endavant descobriria París, capital europea considerada la ciutat llum, i on un bon grapat de pintors com ell s'hi guanyaven les garroves retratant turistes americans pel barri de Montmartre o per les vores del Sena, mentre el cèlebre chansioner Maurice Chevalier cantava al so d'un acordió les seves romàntiques cançons, També això ho va viure el nostre artista, Més tard, i com si fos un nou Greco, desembarcà a Toledo, i conquerí aquella antiga capital i el cor dels seus habitants" els quals encara avui l'estimen i el troben a faltar. Però el temps, per a ell, com per a tothom, ha anat passant. I en Paco va retornar a la seva Menorca.

Avui el podem trobar en un lloc enllaçat plenament amb la prehistòria, com és Talatí, allunyat del trull d'aquelles grans ciutats, on pinta amb la mateixa força, llibertat i color com ho faria un jove de quinze anys, Per tant, ens sembla que ja li ben pertoca el merescut reconeixement a la seva tasca pictòrica per part del poble que el va veure néixer. I ha estat el Centre Cultural d'Alaior la institució que molt encertadament, i primer que cap altra, ho ha fet, i l'ha nomenat, aquest any 2008, l'artista Sansuguet com a soci d'honor de l'entitat. Enhorabona.

= INSTALACIONES=

GIMER, S.L. Av. de sa Indústria, 96 Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70 Fax 971 37 19 34 - Apart. Correos 16 Desde 1953

- ALAIORELECTRICIDAD , FONTANERIA CALEFACCIÓN MANTENIMIENTOS AIRE AC ON-

FERRETERIA ISlEÑA e.B. FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR D'ARTICLES DE FERRETERIA

PRESUPUESTOS Camí Nou, 80 07730 - ALAIOR

Juny 2008 -

211 ----------

cot-teborecions

Tel. 971 37 11 04 Fax 971 37 17 98 Mòbil 609 89 11 46

31

José M. Timoner

Miquel Fuguet Mercadal

DITES I CANÇONS POPULARS En Miquel de Son Fabiol ens ha fet arribar les següents dites i cançons populars:

Dites populars

LO QUE SOMOS

Es Mercadal tenen tres coses bones: ets amargos, es carquinyols i ses dones.

Un dia vaig anar a Maó i vaig trobar na Llucia i en Pere de Vuitmenor.

Tia Maria, conco Benet: alça sa cama i tira un pet.

Es Mercadal s'esfondra; que s'acabi d'esfondrar a adobar.

i es mestres de s'escola ho aniran

Sant Antoni gloriós, anomenat de Viana, enviau-me un jove formós, que vengui de bona gana, que tengui vaques i bous, que fan ous i també blat dalt sa cambra.

Sentir es paput, mati banyat i vespre eixut.

Cançons menorquines "Sa mare que no ho sentiu, I sa guitarra per vós sona sa filla que vós teniu, I ha d'ésser sa meva dona."

"Sa mare li diu que és blanca I i jo també l'hi trob; I ella blanqueja d'enfora, que deu fer de prop."

I ves

"Es carrer de s'Arraval I és un carrer molt petit, I a les onze de sa nit I vàrem perdre un davantal, I sa mare surt as portal I amb un pam de salivó; I si no em dau es davantal, dormireu a sa presó."

"Sa mare des vell Arnau I dormia en faldaret, I quan es poble se'n va entèmer I es carbó anava a duret."

El quehacer de cada día de la existencia resuelve los problemas que el vivir mismo conlleva. Puede ser que hayamos ten ida un pasado brillante pero que actualmente nos encontremos deprimidos y abatidos; hay que pensar en un futura esperanzador lIeno de casas buenas y agradables de la vida.

Dentro de un ideal puede lucharse de mil formas. En algunos hombres el destino se ha portada mejor que con otros. Todos los caminos conducen a un principio y la senda de la virtud es la moralidad que todo lo consigue. Vivir en libertad es la suprema condición de toda ser humana. Todos queremos la salud, suprema bien. La. honradez reflejada por el pensamiento y esculpida en la acción constituye la verdadera sabiduría del ser humana. Si consagramos nuestras acciones a los otros que estan a nuestro alcance resistiremos a la tentación de extraviarnos en la senda de lo imposible.

Somos lo que somos y tenemos que perseguir constantemente un ideal asequible a nuestras facultades.

Carrer des Ramal, 87 - baixos - ALAIOR - MENORCA Tel i Fax 971 372999 - lamardellibres@ya.com

PASSA

r

BOT

SABATES l COMPLEMENTS

comunicació servei de premsa • ràdio • televisió publicitat • publireportatges • fotografia edició de revistes • tríptics • catàlegs correccions de textos • traduccions producció audiovisual • pàgines web

Avinguda Son Morera, 28, baixos. Ferreries Tel. i fax 971 373582. Mòbils 918887470/71 172 4vents@premsamenorca.com

32

Oot-taborecions

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCA TEL. 971 379240 PASSAIBOT@MENORCA.ES

Juny 2008 - 212

Miquel À. Marquès

ELS HEROIS DE PEREREURE Fa poc, Pere Reure parlava sobre la sorprenent vigència d'un personatge, Miquel Barçola Cardona. I també va emprar dos termes molt encertats: mite i heroi.

Darrerament, per qüestions de feina, he fet una visita guiada al nostre poble, que consta de 14 llocs de visita: l'aljub des Banyer, l'Escola Laica, es Convent, sa Plaça amb els casinos, can Joan i na Margarita Comas Camps, l'Ajuntament amb el molí d'oli romà, can Josep Miquel Guàrdia Bagur, el carrer Menor i la Guerra Civil, Santa Eulàlia i les descobertes arqueològiques, el molí de l'Àngel i els anglesos, sa Plaça Nova i el quarter dels espanyols, el carrer de ses Guixes, can Josep Mascaró Pasarius i el call jueu al carrer del bisbe Gonyalons.

involuntàriament o no, el nom del carrer de ses Guixes o d'en· Batle pel carrer del batle, donant a entendre que allà hi havia viscut Barçola.

Al segle XX el nom de Barçola és un símbol utilitzat pels conservadors. El 1933, el col-legi La Salle s'havia de dissoldre per llei i els germans i el Patronat canvien el nom del centre pel de col-legi Barçola.

Una dècada més tard, l'any 1944, Alaior va celebrar el tercer centenari de la seva mort i al número 4 del carrer de ses Guixes es va posar una pedra commemorativa, que diu que allà va viure Barçola. Se'l tracta d'heroi local i la seva figura és aglutinadora per fomentar un patriotisme local, impulsat pel nacionalcatolicisme del moment.

L'ús de Barçola com a símbol de la ideologia conservadora no acabava aquí. Als anys seixanta, al poble hi ha dos equips masculins de bàsquet, un és el Barçola; es fan carreres de cabriol al «Camp Capità Barçola» (avui camp de futbol7). Durant la dictadura, el Frente de Juventudes a l'i lla té tres centúries: Capitan Barsola a Alaior, 8 de Febrero a Ciutadella i Àguila Imperial a Maó.

Al teatre es representava des de feia dècades l'obra teatral Na Catalina de la Cova, de Bartomeu Janer Pons, estrenada l'any 1896 i representada als anys 60 i 70. I ja hem parlat sobre la bandera oficial del nostre poble.

Davant les preguntes de més d'un jove, he contestat el mateix: sortosament, la història i la cultura d'Alaior és molt més que el capítol de la mort de Barçola. En tot cas, sempre els explicam primer els fets històrics i després l'ús manipulador de la figura de Barçola.

Però encara avui el tema de Barçola és recurrent: es vol posar Barçola al camí de Son Gall que, com a mínim, se'l coneix amb quatre noms populars més.

L'altra cosa és que les classes dirigents, de diferents èpoques i amb interessos distints, hagin fomentat la seva figura com la d'un heroi local fins a convertir-lo en un símbol. Un dels darrers capítols es va viure quan el 1987 es va aprovar com a bandera d'Alaior la que era d'en Barçola, un símbol més que després s'ha estès durant les festes d'estiu.

L'any 1995, quan es van oficialitzar els noms populars en oficials d'Alaior es parla sobre si el carrer de ses Guixes, dedicat a Miquel Barçola, és descrit com a hisendat o jurat clavari.

Vull recordar allò.ja publicat a Alaior. Guia dels municipis de Menorca, editada per Hora Nova. Els fets històrics són de tots coneguts: Miquel Barçola Cardona (1588-1644) era un hisendat alaiorenc que neix el 15 de març de 1588. D'estament de mà major, per la seva categoria social va ocupar diferents càrrecs públics al llarg de la seva vida: fou bat1e (1628, 1630, 1632 i 1643), oïdor de comptes i jurat clavari.

Barçola era propietari dels llocs de Binifabini, L1ucatx i ses Coves. El9 de juliol de 1644 era jurat clavari (màxim càrrec municipal) i comandava les milícies locals de defensa. Aquell dia es va produir un atac de dues galiotes amb 200 musulmans al nord de l'illa, a l'Olla de ses Coves. Es van enfrontar als cristians (150 homes). En la batalla Francesc Pons i Miquel Barçola van ser morts. Fins aquí els fets objectius.

La manipulació

de la figura de Barçola

La mort de Miquel Barçola l'any 1644 va entrar a dins la història local com la d'un heroi defensant Menorca dels infidels.

Els seus descendents, el 1844, li van dedicar un monòlit al camí de s'Albaida.

El mite del personatge s'ha teixit amb el temps. Tot va començar quan l'escrivà municipal, el 1845, va canviar,

En realitat, haurem de convenir que Miquel Barçola Cardona va ser un hisendat del segle XVII que, per la seva posició social, va ocupar diferents càrrecs públics i ostentava una presència social. De fet, Barçola mai va viure tan lluny com ho és el carrer de ses Guixes.

Va viure entre el carrer Major i sa Plaça, centre del poder local d'Alaior durant molt temps, com no podia ésser d'una altra manera durant la seva època. Tot la resta és el resultat d'alimentar la figura d'un heroi i d'un mite.

~O\\lLIARLt At

~ ~~ rf!ff ~ú~~C

·0

.JlL

213 ----------

~I\rO~

r8l',r~

Q~

ALAIOR PROMOCIÓN en CI S'Androna. Últimas viviendas de 3 hab, 2 baños, comedor, estar, cocina, terrazas, trastero, terrado privado y parking incluido. Piscina y jardín comunitario.

PROMOCIÓN en CI San Paneracio de 8 viviendas, de 2 hab, baño, cocina y comedor-estar. Con trastero de 10m2.

Precios: Infórmese en la oficina CI J. Huguet, 64 . ALAIOR· Tel. 971 37 1499 Fax 971 372500 E-mail: aim@aimenorquina.com

Juny 2008 -

~

Oot-teborecions

. www.aimenorquina.com

33

8issabte,7

8issabte,7 Lectura comentada

-~~----

El maestro de Feng 5hui, de Nury Vittachi

Concert d'orgue, a càrrec de Montserrat Torrent

Biblioteca Pública

Església de Santa Eulàlia

19 h

Divendres, 13

Diumenge, 29

Festa

Concert

Festa de Primavera

Concert de la Coral Sant Antoni

Dalt Sant Pere Nou

* Mercat

19 h

Església de santa Eulàlia

de Nit

20.30 h

Recollirem els vostres originals fins el 20 de juny El número de juliol sortirà divendres dia 4

d'estiu: Alaior, Arquitectura i

Etnologia Tot l'estiu De dimarts a diumenge, de 18-21 h Sala de Cultura Sant Diego Centre d'Estudis Locals, i Ajuntament.

guiades al nucli històric

d'Alaior Tot l'estiu Dimecres, 18 h i divendres, 11 h Centre d'Estudis Locals i Gerència de Turisme de l'Ajuntament.

Els destinataris són els nostres visitants, però també la població d'Alaior i Menorca.

Les visites sortiran des de l'oficina d'informació turística.

En grups de 10-20 màxim, per la tipologia dels carrers i dels llocs on anar.

Amb visites a l'església de Santa Eulàlia, dalt es Munt de l'Àngel i sa plaça Nova, el túnel antiaeri de davall l'església, l'Ajuntament d'Alaior, es Convent.

Les visites inclouran explicacions sobre la situació geogràfica del poble i el seu entorn, i un resum de la història d'Alaior: des de l'època preromana fins a l'actualitat, passant per la Menorca musulmana i la conquesta catalanoaragonesa; la dominació britànica; la guerra civil...

Els retrats de la Sala Consistorial permetran donar a conèixer personatges destacats de la història local.

El recorregut acabarà amb la reproducció d'un fabricó de sabaters, i una petita exposició de productes autòctons i tast de productes locals.

34

20.30 h

* Exposició

Dimecres, 19 h. A partir del 25 de juny Sa Plaça i voltants Ajuntament d'Alaior.

* Visites

Concert

Els destinataris de l'exposició són els habitants de l'illa i els turistes ocasionals de l'estiu. També cal preveure la visita dels escolars cap al mes d'octubre.

El projecte donarà a l'Ajuntament d'Alaior una oferta cultural durant els mesos d'estiu i, alhora, permetrà als ciutadans veure el treball realitzat per protegir el patrimoni del municipi. Per altra banda, contribuirà a donar a conèixer i respectar el nostre passat i el nostre patrimoni cultural, etnològic i històric.

Del recorregut total de l'exposició se'n poden destacar les següents parts: Una gran caixa negra central on es podran veure als seus quatre costats quatre audiovisuals que fan referència a: l'etnologia protegida, l'arquitectura urbana protegida, les utilitats del patrimoni oblidat, les rutes del patrimoni. Als costats hi haurà foams amb informacions referides a cada tipus de patrimoni.

Un bloc de petits foams amb informació sobre la llei de protecció i els diferents tipus de protecció existents. També s'incidirà en la importància de conèixer-ho.

Una secció amb fotografies dels principals monuments del municipi.

AI terra hi haurà diverses rutes per visitar el patrimoni, amb petites guies. La intenció és que després de visitar l'exposició el visitant tengui ganes de conèixer sobre el terreny el patrimoni que acaba de descobrir.

Informació local

Juny 2008 - 214

t

ADHESIUS.

PANCARTES

t

TREBALLS

DE SERIGRAFIA

t

CARTELLS EN GENERAL

t

VEHICLES INDUSTRIALS

t

NÀUTICA.

t

IMPRESSiÓ DIGITAL

CI Pare Huguet, 30 - Alaior

t

IMATGES PER A EXTERIOR

Tels. 971372520 - 636114882

t

AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES

retolsbuils@telefonica.net

t

CARTELLS LLUMINOSOS

retolació

J_~•.•iI_

imatge digital

MAQUINARIA

biniQreu

••

l' UNIDAD:

14,98€

ArieL

Agua

det. polvo 50 dosis

~

Font D'OR ,5L.

lIMPJA 1100liliiii

IVIIOIlIIID

Di umenges o~ert Domingos Ab7erto de 9 a 14 h

l' UNIDAD:

l' UNIDAD:

1,39€

4,88€

I

244€ ,

o 69€ 2a UNIDAD:

2a UNIDAD:

La dosis sale a 0,11 €

,

Ellitro sale a 1,14

e

Viña SaLceda l' UNIDAD: l' UNIDAD:

6,38€

2,29€ Avinguda APARCAMENT

Juny2008-215

--------

de sa Indústria, GRATUïT

23 . Polígon Industrial

PER ALS CLIENTS

/APARCAMIENTO

La Trotxa·

GRATUITO

Col-Iaboracions

ALAIOR

PARA LOS CLIENTES

35

Miquel À. Marquès

Records gràfics

L'ESCOLA DE DaNYA PEPITA (1931-1932) (Fotografia cedida per Margarita Triay Pons)

La fotografia ens mostra el grup de filletes que anaven a escola a ca Danya Pepita Morera; les alumnes tenien entre 5 i 14 anys d'edat. L'escola era al mateix habitatge particular de la mestra: vivia al carrer de Santa Rita, núm. 1, al primer pis. Era i és un gran espai a on les filletes assistien a les seves classes. Per jugar, solien sortir al pati del darrera de la casa. Danya Pepita era la dona del menescal d'Alaior i va exercir durant molts anys l'educació .. Després de la Guerra Civil, la trobarem, juntament amb la senyora Sans, impartint classes dalt sa Plaça Nova.

D'esquerra a dreta, primera filera: Margarita Gamés Pons, Emilio; Magdalena Quintana, des Bessó; Joana Adelaida Gomila Melià, Codony; Maria d'en Situs d'Addaia; Antònia Orfila; Aurora Gomila; Llucia Tinus.

Segons filera: Juanita Manuela; Angelita Petrus Villalonga; Anita Juanico; Antònia Gamés Pons, Emilio; Teresa Canals; Joana Alzina; Paca Llapis; Anita Cardona Vinent; Aurèlia Morlà; Benita Serol; Àngela Sintes; Isabel Casals.

Tercera filera: Magdalena Camps; Maria Pons, Bessó; Maria; Josefa Orfila Capó; Catalina Gonyalons Mascaró, Nineta des forn o Nineta de can Brissio; Donya Pepita Morera; Nineta; lnés Sintes; Margarita Nadal; Rafela Salam.

Quarta filera: Antonia Pons Melià; Elvira Bassa, Sivina; Margarita Caules, Ditet; Margarita Massanet; Nineta Cànovas; Juanita Sintes; Laieta Cartet; Leonor Gornés; Maria Sintes, Buet.

Cinquena filera: Regina Petrus Juanico, Pani; Aurèlia Sintes; Magdalena Margarita Alzina, Esterlina; Margarita Gamés, Setu; Eugènia Petrus.

Sintes, Buet; Maria Juanico Quintana, Renou; Antònia Riudavets;

Sisena filera: Benedicta Mercadal; Margarita Triay Pons; Antònia Cartet; Tonieta Rellotge; Francisca Renou; Asunción Gamés; Francisca de can Petit de s'A igua; Aguedita Mercadal; Antonia Leonor Petrus Juanico, Pani.

Dita del mes «Maig ventós i juny calent, fan bo vi i bon forment»