005 - Gener - 1991

I

REVISTA CULTURAL D'ALAIOR Gener 1.991 - N° 5/ O.L. MH.: 407 - 1.990 - Edila: S'UII de Sol S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 PIes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior

EDITORIAL

INFRAÉSTRUCTURA CULTURAL La- "infraestructura cultural" comprèn tots aquells locals i immobles on es desenvolupen activitats lúdiques, creatives, culturals en definitiva, sense les quals no podem parlar amb propietat de "qualitat de vida". Ens hem de demanar si les necessitats de caire cultural que pugui tenir la població alaiorenca estan ben cobertes i més encara, si des de les institucions públiques començant per l'ajuntament- i les entitats privades es fomenten aquestes activitats, oferint bons locals on poder desenvolupar-les. Fent una ràpida relació dels mateixos, podem començar p els dos col.lcgis, perl 'institut, i seguir amb l'Escola d'Adults, les dues biblioteques, l'Escola Municipal de Dibuix i de Música, l'arxiu municipal, el teatre de "La Salle" i el del "Centro Cultural", etc.

Convé analitzar, però, en quines condicions es troben aquests immobles, on estan situats, si són funcionals per a l'ús a què són destinats. Cadascú treurà les seves conclusions; ara bé, des d'aquesta tribuna pública manifestam un cert malestar per la situació que veim i una inquietud per adreçar-la.

Com a característiques comunes, definitòries de l'actual infraestructura cultural, tenim: a) la precarietat i manca d'espai existent a moltes de les dependències que s'em pren: l'escola de música, la d'adults, la biblioteca de "La Caixa", el coLlegi públic, ... b) l'actual dispersió de les mateixes: no hi ha cap nucli o nuclis que aglutinin les diverses i variades activitats que s'organitzen i d'altres que

podrien dur-se a terme. En observam, al costat d'esforços aquests moments, hem de dir . lloables per a mantenir en amb veu clara i forta que, funcionament aquests centres, com a conseqüència de la situacions criticables, com la nuLla sensibilitat demostrada que es dóna a la biblioteca de per les autoritats municipals "La Caixa", a la qual, amb en el cas del "Cine España", la més de vuit mil volums, només

població va perdre l'ocasió immillorable per a reconvertir aquest estat de coses. e) la vellesa i manca de funciomilitat d'algunes instal.lacions: "ca's Corvu", l'Escola Municipal de Música. d) hem de [er esment a les greus mancances existents, com ara lad'una sala d'audicions musicals en bones condicions, un espai on el jovent dugui a terme activitats sanes i creatives, sala de projeccions audiovisuals, sala de conferències, escola de natura, ludoteca, museu etnològic, etc.

Des d'aquesta visió globalitzadora, podem davallar a analitzar individualment les peccs d'aquest conglomerat divers. Sense ànim sistemàtic,

una mínima part es troba a l'abast del públic lector. Així mateix, la sala d'exposicions d'aquesta entitat, a part de petita, està tancada quasibé tot 1'any; que la Biblioteca Pública Municipal tengui la seva seu a

COL.LABORACIONS: - MACARENA RAMOS "Entrevista als Reis Mags" Pàg. 2 - MIQUEL A. LIMÓN "El primer rector de Sant Cristòfol" Pàg. 3 - JOAN MERCADAL "Dibuix" Pàg. 7 - Las obras en el sótano del Ayuntamiento puedcn costar unos 40 millones Pàg. 8 - U.G.T. "Gana las elecciones sindicales en Alaior" Pàg. 8 Pàg. 10 y 11 - Entrevista a D~ Laieta Pons Josefa - Exposició de caricatures de D. Liberto Pons Pàg. 11 - PACO FLORIT "Energía Solar" Pàg. 12 -GOB "La solució als fems: recollida selectiva Pàg. 16 - MARIA JOSEP MASCARÓ SINTES (3er. Inst. d'Alaior) "Menorca" Pàg. 17

..

COL.LABORACIONS

ENTREVISTA ALS REIS MAGS Després d'aquestes festes nadalenques i amb un any nou acabat d'encetar, vam veure l'interès que podria tenir publicar una entrevista que vam tenir l'oportunitat de fer a aquests reials personatges durant la seva estada a les nostres terres.

Acordàrem un dia per a fer l'entrevista i després d'una mica de disbauxa començàrem amb les preguntes del nostre qüestionari.

-¿Quèésel que més usagrada de la vostra feina?

Ens agrada tot, perquè ho feim amb molta il.lusió i entusiasme, que es transmet als altres. Ens fa feliços veure que els nens i els grans estan tan contents!

-Quin ha estat el regal més desitjat?

Analitzant les diferents cartes rebudes dels petits, ens adonam que ens demanen massa joguines cares o que ho fan tot per si mateixes.

Pensam que no són les més adequades per a estimular l'aprenentatge dels infants, costen molts doblers i normalment s'arraconen prest.

Nosaltres estam més contents quan ens demanen poques

coses, que es podran gaudir millor, i sobretot repartint aquelles joguines que fan funcionar la imaginació, la fantasia, la màgia.

-¿Què pensau de la publicitat que es fa durant aquestes dates?

Veritablement, el bombardeig és exagerat, els nens s'iLlusionen amb tot, moltes economies no es poden permetre gastar tant, els fan creure coses que a la realitat no són així. Pensam que la feina dels pares consisteix en fer comprendre als fillets que no podran tenir sempre tot el que demanin o desitgin en la vida, ensenyant-los a valorar les coses més mínimes.

Els fillets poden passar estones molt agradables i estimulants amb unes simples tisores, goma de ferrar, revistes passades, troços de teles, llanes, pintures, folis.

Els pares poden donar-los idees, més endavant ja no farà falta.

Ens agrada molt repartir contes i jocs de manualitats, com argila, plastilina, guix, perquè estimulen la creació.

Els nens estan actius i apre-

EDITORIAL

S'ULL DE SOL Edició n? 5: 20 pàgines COORDINADOR: Pere Reurer EQUIP DE REDACCIÓ Pere Alzina Bartomeu Pons Isabel Ferrer Anselm Barber Miquel Marquès Serafí Pons Barro DISSENY I PUBLICITAT: Pau Sintes EDITA: S'ULL DE SOL S.C. C/. Baixamar, 24 - Alaior IMPRIMEIX: J. PONS Ctra. Nova, 137 - Alaior NOTES: La revista S'ull de Sol no es fa responsable dels articles d'opinió dels coLlaboradors eventuals, ni de les cartes de la secció d'Opinió.

Qualsevol persona interessada en remetre articles o col.laboracions a aquesta revista les pot enviar a la següent direcció: S'ULL DE SOL C/. BAIXAMAR, 24 07730 - ALAIOR (MENORCA)

LES COL.LABORACJONS DE DNI.

S'ACOMPANYARAN

nen. Molts jocs dels anuncis publicitaris fan que s'aLlot estigui més bé passiu, contemplant la joguina que ho fa tot i açò els cansa molt aviat.

-¿Què pensau de com es viuen aquí les festes nadalenques?

Consideram que la gent es deixa endur massa pel consumisme, es gasta sense mesura en menjars, robes i regals.

Creiem que amb tot aquest trui, s'obliden una mica del missatge que es celebra.

També pensam que Nadal pot esser sempre si la gent està contenta i sap valorar allò que té. No són feliços aquells que sempre desitgen més i més coses materials. Tampoc hem d'oblidar que al món hi ha molta gent que viurà aquestes dates d'una forma molt diferent, els països del Tercer Món, on la pobresa mata de fam i aq uelles famílies am b gent malalta o amb problemes.

Heu de sentir-vos privilegiats per poder gaudir de tot el que teniu. Si els governants de totes les nacions de la Terra acordessin destinar només una tercera part del

AMB ELNQ

que es gasten amb armament, els països pobres podrien sortir de la misèria, reviscolar, iniciar un nou camí. ¡Ens faria tan feliços veure que a tot el món regnàs la pau!

Ens entristeix veure la violència que hi ha pertot. La gent ha d'aprendre a estimar els altres i la Natura, que és tot el que ens envolta.

-Ja per acabar, ¿podríeu donar-nos alguns consells per esser més feliços?

Estimar la gent i la Naturale-

sa.

Posar il.lusió en tot el que feu.

Ensenyar a valorar als fillets les coses petites.

Mesurar allò que gastam.

Analitzar els missatges publicitaris.

No oblidar-vos dels que no podran viure aquestes festes com vosaltres.

Aconseguir entre tots que Nadal pugui perdurar sempre, aportant cadascú el seu granet d'arena per erradicar la violència.

Prest ens veurem, intentau fer feliços els altres i tots ho serem!

MACARENA RAMOS PONS

(SEGUEIX DE LA PÀG.l)

un primer pis, compartint local amb el Club de Jubilats, constitueix un fet denunciable, ben igual que les pèssimes condicions en què es troba l'edifici que acull l'escola de música.

L'arxiu municipal, malgrat les millores d'acondicionament, no pot ser consultat més que en hores d'oficina, restant barrat a la curiositat de l'investigador durant els capvespres.

Malgrat la situació exposada, hem de dir que, indubtablement, també hi ha la vessant positiva; en qualsevol cas, existeixen possibilitats reals de millorar la "infraestructura cultural" del poble, ja sigui mitjançant l'adequació i rehabilitació d'immobles existents -antic coLlegi "La Salle", quarter de la Guàrdia Civil i casot

del costat, ca's Corvu, etc.-, ja sigui mitjançant la nova edificació d'un centre -o centresneuràlgic (veus autoritzades aconsellen l'existència de diferents punts autonòms ben equipats). Ara bé, la proposta no va pel camí de construir un projecte faraònic -l'anomenat "policultural"-, allunyat del centre, pensat només per a satisfer la megalomania d'alguns, sinó veure quines són les necessitats i estudiar conscientment les propostes de solució.

En aquest sentit, propugnam novament la rehabilitació del pati de "Sa Lluna" com a centre cultural aglutinador i cohesionador de la dispersa oferta actual. Ningú no hauria de quedar al marge d'aquest debat.

COL.LABORAC/ONS

EL PRIMER RECTOR DE SANT CRISTÒFOL Francesc Sintes és un personatge ben desconegut per les nostres generacions. Fins i tot, l'abundància del nom Francesc i el llinatge Sintes, fa que, de primer antuvi, no sapiguem ben bé de qui parlam.

En aquest cas, ningú no pot fàcilment reconstruir els trets de la biografia de Francesc Sintes, perquè ningú no se n'ha ocupat mai, d'ella. Aquesta és potser la primera vegada que qualcú ho fa públicament amb intencions divulgatives. La vida de Francesc Sintes va transcórrer entre les darreries del segle XVIII i els primers decennis del XIX. La seva no va ser una vida d'altre tipus que la d'un humil capellà de poble. Noltros, però, l'hem de recordar perquè li escaigué l'honor modest, si tant voleu- d'exercir de primer rector de la parròquia de Sant Cristòfol d'Es Migjorn Gran. Circumscrit a l'àmbit de la particular història eclesiàstica d'aquest poble, el fet mereix, si més no, una certa atenció, ni que sia petita.

Penso que es dóna certa analogia entre haver estat el primer rector d'una parròquia i haver fruït, per exemple, el títol de primer alcalde o primer mestre d'escola.

Són, tanmateix, ben magres les dades que he pogut arreplegar. L'únic autor clàssic que l'esmenta és Rafael Oleo i Quadrada, a la seva "Historia de la Isla de Menorca". En el segon tom, pàgina 316, escriví l'erudit ciutadellenc: "En 1.812 se erigió en parroquia la iglesia de San Cristóbal, antes sufraganea de la de Ferrerías, (...), siendo su primer rector el Rdo. Dr. D. Francisco Sintes de Alayor". Únicament aquestes paraules tenim, idò, per a creure -com així s'escau que ho fem- en la condició d'alaiorenc del nostre personatge en el record d'avui.

La gran mancança de llibres a l'arxiu de la Cúria de Ciuta-

della, destruïts durant la guerra civil, no han permès d'establir les dades d'identitat personal del capellà Sintes. Malgrat tot, hem consultat el prevere Ferran Martí i Camps, responsable de l'Arxiu Diocesà de Menorca i n'hem 'pogut esbrinar alguna cosa. En fullejar els llibres sagramentals hom determina el període en què mossèn Sintes va signar en qualitat de rector. La primera signatura porta com a data el 29 de novembre de 1.812; i la darrera, el 9 d'abril de 1.815.

Açò significa, és clar, que fou rector una mica més de dos anys i mig. Altrament, el seu nom apareix tot seguit a la parròquia de Santa Maria de Maó, entre el5 de maig de 1.815 i el 5 de setembre de 1.818, ocupant -ne tam bé aq uí el càrrec de rector. Més enllà d'aquestes dades, hom perd la seva pista vital.

No ha estat possible tampoc saber res sobre la seva mort. Val a dir, tanmateix, que en la condició de rector de Santa Maria intervingué activament en la posada en servei del cementeri catòlic de Maó, un cop s'havia superat la fase de forta polèmica popular d'oposició a que els morts descansessin fora de les esglésies. La primera pedra es coLlocà el 30 de març de 1.815, tot beneint el lloc reservat per a cementeri.

Una any més tard, el 7 de juliol de 1.816, el recinte va ser consagrat en una solemne cerimònia. La presidí el bisbe de llavonces, Mn. Jaume Creus i Martí. Tal i com pot llegir-se en un treball sobre els fets pu-

blicats a la "Revista de Menorca" al1.914, "en la Iglesia de Santa María, a las nueve, se organizó una procesión, cuyo núcleo lo formaban el clero secular y regular, los magníficos jurados con el restante personal del Ayuntamiento, el gobernador militar de la plaza, las congregaciones civiles y militares y los mayordomos de los gremios con antorchas encendidas, precedidos y seguidos de un crecidísimo número de gente. Presidía la procesión el reverendo don Francisco Sintes, rector de Mahón, y la música de capiIIa alternaba sus fúnebres sonatas con el canto patético de las comunidades".

Naturalment, aquest rector de Maó era el nostre paisà alaiorenc.

A tall de recordatori, vegem-ne tot seguit les fites, de la proclamació de Sant Cristòfol com a parròquia. La fàbrica va ser inaugurada el 3 de juliol de 1.769; unes obres que varen promoure, entre d'altres habitadors de les contrades d'Es Migjorn, en Cristòfol Barber, que havia rebut les aigües baptismals a la parròquia de Santa Eulàlia d'Alaior. Durant els primers anys, Sant Cristòfol va ser atesa pels clergues d'Alaior i El Toro, encara que, en casos d'administració dels sagraments, calia tenir en compte el rector de Ferreries. L'any 1771 el temple va ser ampliat, i el desembre de 1.774 els migjorners instaren el bisbe de Mallorca aleshores amb jurisdicció eclesiàstica sobre Menorca- per tal

de permetre la intitulació de l'església com a vicaria temporal. L'autoritat eclesiàstica ho aprovà el 16 de maig de 1.775. El 3 d'agost següent s'entronitzà la Sagrada Forma i restà instal.lada de la pila baptismal. El 4 de setembre de 1.776 va ser declarada vicaria permanent; emperò l'status no durà pas gaire, perquè fou suprimida la declaració el 17 de desembre de 1.777. Finalment, però, s'eleva a la categoria de parròquia amb data del 20 de setembre de 1.812.

Llavors el nom de mossèn Francesc Sintes ja hi figurava com a rector, el primer de la història. En traslladar-se fora d'Es Migjorn, el substituí Llorenç Pelegrí Pons, natural del propi poble, entre 1.815 i 1.816. El tercer en ocupar el càrrec es va mantenir deu anys, entre 1.816 i 1.826. El rector nomia Pere Villalonga, de Ferreries.

Fins a hores d'ara són 15 els rectors que hi han passat per la parròquia de Sant Cristòfol incluint-hi n'Antoni Fullana, l'actual, i amb l'ajud del qual he pogut reconstruir l'enfilada dels primers rectors amb llurs dates corresponents. També cal enregistrar tres capellans regents, és a dir, aquells que ocuparen accidentalment la plaça per- impossibilitats del titular. Aquests regents foren, per ordre cronològic, Joan Bosch i Orfila, Joan Gamés i Salord i Josep Salord i Farnés, l'últim dels quals acabaria per ser rector titular entre 1.943 i 1.948.

MIQUEL A. LIMON PONS

SE ALQUILA NAVE EN EL POLlGONO LA TROTXA DE ALAIOR P.35-C INFORMES: TEL. 371035

"SANOST~' CAJA DE BALEARES

_~

~"f!?A 4 ~

P_A_T_R_IM_O_N_I_N_O_S_T_R_E

~~

UN PROJECTE DE PARRÒQUIA A SANT DIEGO D'ALAIOR (lI!!PART) Com que l'assumpte corria pressa, i els correus funcionaven bé, fra Joan Brocardo Cardona el dia 22 responia al Bis be Mateu Jaume rectificant la data del memorial que presentà a les autoritat superiors i especificant detalladament les peces que havia demanat per a la constitució de la parròquia: " ...Mi venerado Prelado; tengo a la vista la apreciabilísi-

ma de Vuestra

Scñoría

Ilus-

trísima de 19 corrientes: por mas diligencias que he practicado no he podi do dar con el borrador del memorial que presente al Señor Gobernador Civil, para obtener parte del convento de San Diego para la iglesia que esta a mi cuidado, algo mas tarde de lo que, por equivocación, dixe a Vuestra Señoría Ilustrísima de 19 corrientes: por mas diligencias que he practicado no he podi do dar con el borrador del memorial que presente al Señor Gobcrnador Civil, para obtener parte del convento de San Diego para la iglesia que esta a mi cuidado, algo mas tarde de lo que, por equivocación, dixe à Vuestra Señoría Ilustrísima pues según algunos apuntes que casualmente he hallado íue en diciembre de 1955, o enero de 1856. En él pedía para el servicio de la Iglesia y para la casa rectoral, caso de erigirse en Parroquia la iglesia, la portería del convento que esta à unos siete pasos de la puerta principal de la iglesia, con las celdas que hay sobre dicha portería, los corredores arrimados a la pared de la iglesia y todas las piezas que se hallan sobre y debajo de la sacristía, con una celdita que hay à su lado y debía haber pedido lo menos una celda mas à la portería. El motivo principal en que fundé mi petición fue ahorrar al Gobierno la compra de local para Rectoría, cuando llegase el caso, que entonces pareció prócsimo de erigirse en Parroquia la iglesia y la inconveniencia de que se diese à la

iglesia.

Incluyo copia del oficio que recibí este señor Alcalde del COmisionado de Bienes Nacionales de esta isla y del parrafo ò clausula, constestacion del Ayuntamiento sobre la venta del convento de San Diego. Ambos documentos dan lugar a pedir para la cesión que se desea de parte del convento para casa rectoria.

Seria muy conveniente que algun inteligente demarcase la porción necesario del convento para dicha casa. Lo que yo pedía, no a instancias, como dice el Ayuntamiento, del Ilustrisimo Señor Obispo, sinó de mi propio movimiento, y que se dignó esforzar dicho señor Obispo es muy reducido para rectoria. Yo queria pedir mas, y me lo disuadió el Señor Alcalde temeroso de que si pedía mucho, tal vez no lograria nada. El convento, aunque muy deteriorado, no se halla en estado ruinoso; y si lo que ha producido de alquilcres de celdas, desde la supresión del convento se hubiese ernpleado convenientemente sc hallaria en mejor estado del que le vemos ahora ..."

El Bisbe posà mans a 1'obra i el dia 28 escrivia al Governador de la prov incia una carta en els següents termes: "El custos encargado de la iglesia del suprimido convento de San Diego de la villa de Alayor me ha manifestado que el scñor Comisario principal de ventas de Bienes nacionales de esta provincia por orden de V.S. ha dispuesto que se instruya el oportuno ex pedientc para la enagenacion de varias fincas de propios de dicha viIIa, comprendiendo entre ellas el cdificio del refcrido convento à excepción de la iglesia, y que al efecte se ha comunicado orden al Alcalde para anunciar su venta.

La iglesia sirve actualrnente de ayuda de parroquia y segün el plan de arreglo parroquial formado por mi Anteccsor que

esta pendiente de la aprobación de S.M., debe erigirse en parroquia propia por exigirlo así la numerosa población de Alayor en conformidad con lo dispuesto en las bases señaladas por el Gobierno de S.M.

pasos de la misma iglesia, dos celdas situadas sobre la misma porteria, los corredores contiguos à la iglesia, y todas las piezas que hay debajo yencima de la sacristía con una pequeña celdita que esta à su lado. Todo

para la conformación de dicho este local, cuando menos, arreglo. Si el edificio contiaparec e necesario no solo para guo se enagenase y pasase à los usos de la nueva parroquia, manos de particu1aressin quedar habitación del sacristàn y del reservada à beneficio de la iglepàrroco ò su tenien te y dernàs sia la porción que rec1aman las oficinas indispensables, mas necesidades del servicio de una también para que la iglesia se parroquia, seria un perjuicio mantenga con la debida indeirreparable para aquella felipendencia y aislamiento de casas gresía y se frustarían al mismo particulares. tiempo las piadosas intencioSegún los informes que me nes del gobierno de S.M. Ya en han dado no llegó à recaer reso1856 con ocasion de tratarse lución en este expediente, sin de la enagenación del mismo . duda por que seguia su curso edificio, mi antecesor remitió cuando se decretó suspensión con fecha de 4 de febrero al delaleyde 1Qdemayode 1855.

Gobierno del digno cargo de Si por mi parte hubiese V.S. un expedicnte instruido podido prever sospechar sià instancias del custos de dic ha quiera que tan pron to había de igIesia, en que habia sido oido tratarse de la enagenación del el Ayuntamiento de Alayor y el mencionado edificio, en cumFiscal eclesiàstico, solicitando plimiento de mis deberes pastorales me hubiera anticipado que se destinase para el servicio de la iglesia la portería del à renovar la susodicha instanconvento que dista unos siete cia y hubiera soliciLado à mas ò

-

PATRIMONI

..

NOSTRE

de la porción indicada en beneficio de la Iglesia la entrega de otra celda inmediata à la portería, que considero igualmente necesaria. Los términos en que esta concebido el Real Decreto de 2 de octubre del año último y el contenido de la exposición que le precede, me infundían la mas completa seguridad de que continuaría en suspensión has ta nueva órden la venta de los edificios y bienes de conventos suprimidos, porque segun las palabras del artículo 1Q, el referido Decreto se limita à poner de nuevo en estado de venta los predios rústicos y urbanos de propiedad del Estado, los del secuestro del ex-infante Don Carlos, los de beneficencia è instrucción pública, los de las provincias, y propios y comunes de los pueblos y los pertenecientes à manos muertas de caràcter civil. Es evidente que no pertenece à estas elases el edificio del convento de San Diego de Alayor, el cual fue entregado al ordinario Dio-

cesano en virtud del Real Decreto de 8 de diciem bre de 1852 junto con los demés bienes eclesiàsticos à que se referían el pàrrafo cuarto del artículo 35 y el sexto del art. 38 del Concordato. Por esta razón me persuado que sólo porequivocación se habrà puesto el mencionado edificio entre las fincas, cuya inmediata venta debe llevarse à efecto con arreglo à lo dispuesto en el Real Decreto de 2 de octubre próximo pasado, siendo tan explícitas las intenciones del Gobierno de S .M. en órden à los bienes eclesiasticos de toda clasc y procedencia. Así que no puedo menos de rogar encarecidamente A.V.S. tenga à bien disponer que se suspenda la venta del mencionado edifico, ya sea en el concepto de no estar comprendido en el citado Decreto de 2 de octubre último, ya sea interinamente hasta que por lo menos haya recaido la oportuna resolucion en el expediente incoado à principio s de 1856 de que llevo hecha

RÈQUIEM PER L'EDITORIAL MOLL? Darrerement, el món de la cultura està rebent cops durs. Si el mes passat ens planyíem per l'incendi de la lliberia "Catòlica", ara volem fer públic el nostre pesar per la crític situació en què es troba l'Editorial Moll, de Palma de Mallorca, que presentà suspensió de pagaments el passat dia 11 de desembre. És realment lamentable veure com, després de cinquanta anys de difondre cultura arreu de les nostres elles, una empresa cultural d'aquesta magnitud travessi moment tan delicats. Suposa un disgust gros comprovar com l'editorial que ha aportat una obra cabdal per a la nostra cultura, com és el Diccionari Català- ValenciàBalear (l'Alcover-Moll), que ha publicat moltes obres

mención, ò bien basta que se haya deslindado y deterrninado mediante nuevo expediente la porción del mismo edificio indispensable para el servicio de aquella iglesia cuando se haya de erigir en parroquia.

La ilustrada penetración de V.S. comprenderà que el daño sería irreparable, si no se resol vies e este punto importante antes de sacar la finca à pública subasta; y su notoria religiosidad no me permite dudar de que tendra una especial complacencia en acceder à mis ruegos dentro del círculo de sus atribuciones y en cuanto consientan los deberes de su elevado cargo".

El darrer document que hem trobat a l'Arxiu Diocessà (3), d'on hem extret la informació per a redactar aquest article, és una carta del bisbe al "custos" explicant-li les gestions efectuades per ell davant el Governador, on li diu: " ...En el caso de no suspcnderse absolutamente la venta de ese edificio, espero à lo

menos seré atendida mi reclamacion en el segundo extremo, y entonces es probable que se pidan informes à ese Ayuntamiento que no dudo seran favorables.

Si alga llega a oidos de Usted, le ruego se torne la molestia de informarme de lo que ocurra con la posible prontitud ..."

Sigui per les ben fonamentades raons jurídiques del bisbe, sigui per altres raons, -és un tema a investigar més profundament- el cas és que l'edifici del convent no va ser venut a Nicolau Enrich, veí d'Alaior, fins l'any lS71, pagant pels 1.505 palms quadrats 16.346 pesetas. Probablement, si s 'hagués seguit el projecte previst de creació de la segona parròquia d'Alaior, l'immoble de Sant Diego presentaria un aspecte molt millor del que té actualment.

Notes.

(3) AD. me. B IV d-l FLORENCI SASTRE PORTELLA

Bar Ca'n Casas

importants de la nostra llcngua.i literatura, que ha obert les portes a autors joves tot difonent IIurs obres -cntre les quals destaquem les dels alaiorencs Pere Gomila ("Refió Afòtica"l, 1978) i Ponç Pons ("Vora un balcó sotaunmarinaudible",1981 i "Al Marge", 1983)-, no pugui continuar encavant la seva tasca, quan, indubtablement, ha sabut fer front a situacions més compromeses a l'època de la dictadura franquista.

Abans que sigui massa tard, apel.lam des d'aquí perquè les autoritats culturals no permetin que clapeixi tan fredament un cos viu que ha anat creixent amb els anys i que tan bons fruits estava donant.

REDACCIÓ

ALAIOR

...• COL.LABORACION5

MIGUEL DE CERVANTES I EL SEU MÓN

És en el passat on trobam l'escriptor que pot respondre amb escreix a aquesta espècie de retrat que únicament persegeix dibuixar els trets essencials de l'autor creatiu: ens trobam en presència d'un home de múltiples facetes, militar valerós i honrat -amb si mateix i amb els seus idealsi, sobretot, literat universal com molt pocs ho han estat i amb els quals comparteix els màxims honors als quals tot humà aspira. Es tracta, com molts dels lectors hauran endevinat, del màxim exponent de la literatura castellana del Segle d'Or, de l'home que no va trobar en vida la fama que sí li donà la mort i la posteritat: el nostre personatge té el nom de Miguel de Cervantes Saavedra (15471616).

Parlar dc Cervantes implica, com a mínim, el fet de tenir un coneixement més o manco exhaustiu de la seva obra -objectiu força difícil d'aconseguir fins i tot entre els propis estudiosos de la literatura castellana-o Però com que la nostra intenció no és altra que establir unes poques, encara que significatives, relacions entre la vida i l'obra del nostre autor, no creiem necessari aprofundir en excés en alguns aspectes que se'n dirien erudits.

La biografia de l'au tor del Quijote és plena -com va dir, amb frase lapidària, un gran polític anglès contemporanide "sang, suor i llàgrimes".

Veritablement no es pot considerar, de forma objectiva, que la seva vida fos fàcil; les primeres obres no tingueren ressonància i un estat físic precari, agravat per una situació econòmica deficient que el va dur vàries vegades a la presó, el decidiren a vestir

l'uniforme militar durant una bona part de sa vida. El valor se'n va endur la seva mà esquerra i va demostrar un ànim poc freqüent durant el captiveri de cinc anys a l'Alger. A la presó va compondre obres de teatre -sobretot com a divertiment per als seus arnies i companys de captiveri- i alguns poemes.

Però el moment crucial, sens dubte, de l'existència li coincideix amb la vellesa -vellesa de geni-, que el durà a posar per escrit vivències i frustracions, alegries, penes, odis i creences, fantasies seculars i futures realitats, amb una visió de la vida i de I'home avançada molts anys en relació a la seva època.

Cervantes intenta, com veim, defugir totes les possibles dificultats i comprèn, ja des del primer moment, la neccsitat peremtòria d'oferir al món -al seu món- una obra que contengui en si mateixa un ingent univers vital, en el qualles experiències acumulades al llarg de molts anys s'hi boquin en forma de novel.la.

Neix, a partir d'aquest moment, l'altre -jo cervantí: "El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha", de formació- més real, si ho meditam bé, que el propi Cervantes -d'un home considerablement normal, amb defectes i virtuts comuns a la majoria dels mortals, que deixa de ser persona per convertir-se en personatge, en eix central d'unes aventures que, per diferents i poc habituals, van produint al lector un cúmul de sensacions difícils de trobar en cap altre llibre. Tot això, és clar, acompanyat d'una constant i moltes vegades imperceptible moralitat, comuna a tota l'obra cervantina.

L'interès fonamental del Quijote no estreba, com podria semblar, en el tema, ni en l'es tructura interna, ni em l'argument; tots aquests apartats se 'ns mostren a l'obra com a objecte d'una molt bona assimilació de les tendències literàries vigents aleshores. La suma d'aquests tres factors esmentats podrà clarificar-nos molt la postura original del nostre autor, però encara no ens concedirà el privilegi de la introspecció a un tercer nivell -recordem que les obres literàries, a efectes de crítica conceptual, poden dividir les anàlisis en tres nivellsdiferents: un primer estadi comprèn la lectura del text en qüestió i la seva comprensió; el segonja passa per allò que la crítica literària denomina comentari de text, és a dir, una aproximació als eixos fonamentals del llibre o fragment que desitj a estudiarse: tema, estructura, argument, personatges, recursos estilístics, estil utilitzat, tractament del temps i de l'espai, etc.; finalment, un tercer estadi o nivell, vedat, per una simple qüestió de capacitat o de comprensió, a aquells que varen poder accedir als primers, i que només permet l'accés a certs crítics especialitzats i a experts la condició professional dels quals així ho indica: professors, assaigistes, filòlegs, filòsofs, psicòlegs, etc.

Idb bé; és en aquest tercer nivell que la crítica actual ha cregut trobar el punt clau de la qüestió, que en el cas de Cervantes radica en la saviesa innata -d'una espontaneïtat curiosament ben meditada- que demostra pel fet de construir tot un món regit per la dualitat d'elements, on tot allò que és unilateral, a la llarga, es demostra com a ineficaç. Així sorgeix l'oposició fonamental entre D. Quijote, prototipus de l'idealista nostàlgic que encara creu que viu en un temps passat -el de les novel.les de cavalleries- i Sancho, el seu bon escuder, ancorat en una arrel popular i camperola, per boca de la qual raona i actua en conseqüència.

Però la capacitat d'evolució és tan important en Cervantesque ni ell mateix hagués pogut acceptar un final novel.lístic absolutament linial i conseqüent amb el començament. Què succeix, aleshores?

Allò que ningú, en un principi, podia esperar es produeix: les tomes, momentàniament i fugaçment, es canvien i D. Quijote, el valent lluitador en pro de les causes perdudes, recobra la raó enfront d'un Sancho Panza omplert de projectes i aventures però conscient, alhora, de la crua i ineludible realitat.

BARTOMEU PONS PONS

XAFARDEJOS

SE DICE, SE COMENTA, SE RUMOREA ...

-Que en Bilbao, durante un fin de semana de este último mes, sucediera, en su Plaza Mayor, el siguiente hecho. A altas horas de la madrugada del sabado, cuando las sombras solitari as se apoderan del desierto urbano, un personaje avanzaba en la oscuridad; en sentido contrario se acercaba otra sombrahumana. No parecía que existieran otras vidas ni en la gran plaza ni en la inmensa ciudad.

Arn bos personajes se aproximaban queriendo ignorarse.

Cuando ya iban a cruzarse, repararon uno en el otro y ... "Bo, tu! És en Pons. Què fots per aquí, Sintes?" Y es que es inevitable, vayas donde vayas, siempre te encuentras con gente de Alaior. Ambos eran miembros de la expedición que se desplazó hasta Bilbao para

celebrar el matrimonio de A. Pérez con una simpàtica bilbaína.

-Que mas de uno haya imaginado que el agujero del Ayuntamiento es un refugio nuclear y que al relacionarlo con la existencia de la cocina-bar, que también se ha hecho en las nuevas casas consistorial es, haya creído que el edificio va a convertirse en un nuevo prototipo de "bunker".

En cambio otros apuestan por creer que se trata de excavar una especie de tumba-mausoleo para los hijos ilustres del presente. Ni lo uno, ni lo otro. En s'Ull de Sol encontraran la verdadera respuesta.

-Que desde que el Cons istorio Municipal instauró la

EL QUE S'ÚNICA

DE

QV[

A

tradición de incluir a los concejales entre los obsequiados con el lote navideño, algunos de los que no mandan, por su parte, instauraron la tradición de entregarselo, a su vez, a Càritas, quien con muy buen criterio cambia los licores por productos mas necesarios y los reparte entre los necesitados.

-Que la segunda hoja del "Butlletí de la Sala" don de aparecen las fotografías de los miembros del consistorio le sugiriera a mas de uno que estaba ante la alineación ideal de los campeonatos de fútboI. La formación descubría una estrategia de ataque: Cuatro, dos, cuatro.

En la portería, Pons Timoner, el "paralotodo" puesto ideal para los veteranos. En la defensa,

fA S5A

iS

5rA

E' '5

QI)E

MANER CA13EK-

HI

A rOTS

los cuatro ten ien tes de alcalde del partido conservador, para proteger el resultado. Lateral derecho clàsico, de balones fuera, Hilario Riudavets; central moderno, capaz de jugar fuera de la zona conservadora, Juana López. Líbero experimentado, cubriendo los errores de los compañeros, Sebastian Florit. Lateral izquierdo, de los que se marchan y dejan la zona vacía, Juan Verger. En medio campo, Isabel Petrus intentando ordenar el juego, protegida por el medio rompedor, Juan Caules. En la delantera, los cuatro socialistas intentando mover el equipo hacia su zona. Extremo derecho clàsico, de correr la banda y con un habilidoso juego de piernas, Pere Alzina. En la punta de ataque, los fichajes millonarios, protestando del juego de sus compañeros, Bienve Perca y Anselm Barber.

De extremo izquierdo, jugando a lo Paco Gento, Toni Riudavets. En el banquillo, de míster duro e incomprendido por sus pupilos, Nofre Quintana. De encargado del material y con el botiquín, Eduard Riudavets.

-La poca valentía de los individuos que en la Noche Buena dejaron cuatro "xórics" muertos sobre el portal de la casa donde habita el presidente del GOB. Esta especie esta complctamente protegida. Actos de esta índole demuestran no sólo el incivismo de ciertas personas sino hasta que punto son capaces de llevar a cabo este tipo de conductas macabras propias de sujetos dem entes. Se equivocan si piensan que van a con seguir con ello el aplauso de los cazadores. Un verdadero cazador no hac e eso, porque eso sólo es propio de mentes que por ignorancia se hallan muy próximas al crimeno

-~

~~

8 ~----------------------------------

INFORMACiÓ LOCAL

~!~ RESULTADOS PROVISIONALES DE LAS ELECCIONES SINDICALES Según fuentes sindicales las resultades globales de las elecciones sindicales san las siguientes en Alaior: UGT CCOO calzado 9 alimentación 12 1 comercio 2 1 construcción 12 metal 4 hostelería 3 1 varios 3 6 TOTAL 45 9 A pesar de que existen dudas sobre si los resultados definitivos seran los mismos, parcce clara que la u.G.T. habría obtenido una gran vcntaja en el cómputo global de represcntantes. Por empresas, ofrecemos a continuación los resultadas de las mas numerosas en

cuanto a número de trabajadores.

UGT CCOO Menorquina 5 Coinga 4 1 Calzados Melfor 3 Consto Palliser 3 Los Milanos 3 6 Calz. Pons Gomila 5-3 Ayuntarniento 1 3 A destacar que en otra de las empresas importantes de calzado, Pons Quintana S.A., no se celebraran elecciones por falta de rcprcsentantes de los trabajadores, Los resultados ofrecidos por UGT del total de Menorca son los siguientes: UGT 304, CCOO 256, USO 1, Otros sindicatos 11, No afiliados 17.

S'ULL DE SOL

LAS OBRAS DE CALA'N PORTER DEBERAN ESTAR TERMINADAS EN ABRIL DE 1.992 Se aprobó unanimamente, en el pleno del 27 de Diciembre, el expediente de obras de Cala'n Porter.

En la mejor manera de resol ver dicho expediente han trabajado especialmente la Secretaria, Luz Villarroya y el Ingeniero, Pac o Pons.

liquidar.

Las contribuciones especiales se calcularan en relación a un 85% del volum en edificable de la parcela y en un 15% del uso de la edificación (pagando mas los edificios que suponen un uso mas intensiva, como hoteles y grupos de

Las obras de abastecimiento de agua, red de saneamiento, alumbrado pública y embellecimiento, deberàn terminarse como maximo en Abril de 1992. El total del coste de las obra s mencionadas asciende a 661.327.000 ptas.

Habiéndose producido un considerable ahorro respecto a lo que ascendían los proyectos por separado, por realizarse ah ora conjuntamente, evitàndose los costes de excavaciones sucesivas.

De esta cantidad, la Consel1ería de Turismo aportara 159.000.000, el Ayuntamiento 50.232.682; y los vecinos dcbcràn pagar en concepto de contribuciones especiales, 452.014.120.

La parte correspondicntc a los vecinos puede verse rehajada si se consigucn mas subvcncioncs. De todas íorrnas el Ayuntamicnto ha previst» que sea posible para los afectades el realizar su pago medi.nue un préstamo que prorrogue en el tiempo la cantidad a

apartamentos).

Aproximadamente se calcula que una parcela de 400 m2. para un chalet unifamiliar podría pagar unas 220.000 ptas.; y una parcela destinada a zona extra-hotelera de unos 4.340 m2. pagaría unos 9 mil1ones.

Posteriormente, los vecinas podrían ver aumentados sus gastos por la aplicación de nue vas contribuciones, para costear una parte de la nueva depuradora y por incluir en las obras actual es la conducción de la red de teléfonos.

Debido a las características turísticas de la zona, se prevé que se realicen las obras en dos períodos: de Enero a Abril del 91 y de Octubre dcl91 a Abril del 92. Se ha dividido la urbanización en dos zonas para quepuedanrealizarse las obras por dos empresas difcrentes, La intención es completar cada tramo que se inicie antes de empezar en otra zona, evitando las molestias de afectar largamente a todas las calles.

S'ULL DE SOL

LASOBRASACTUALESDEL AYUNTAMIENTO PUEDEN COSTAR UNOS 40 MILLONES Las obras que actualmente se estan llevando a cabo en el Ayuntamicnto, para la modificación del ala izquierda, pueden costar alredcdor de los 39.579.771 de pcsetas. No existc un proyectoconcreto sino sólo un avance del proyecto, que dcbcra prescntar posteriormente el arquitecto Victorino Tolós. Parte de las obras cran la excavación de una nucva planta-sótano, que en un principio se preveia iba a resultar mas fàcil y ràpido, por las catas hechas del tipo de suelo que debía excavarse. La realidad ha sido otra y se ha encontrado material muy duro, que ha ralentizado la excavación.

Estas nuevas dependencias abarcarían la parte izq uierda y el fondo, en forma de L. La planta sótano piensa destinarse a los Servicios Técnicos, ubicación de un transformador eléctrico y caja de escalcras.

La planta baja podría destinarse a acceso general, Policía Municipal, despacho del Cabo, escaleras de acceso al sótano y Sala de Exposiciones y mu-

seo. Esta Sala de Exposiciones ocuparía una parte del ala izquierda y casi todo el fonda, con uno s 76 m2. En ella se instalarà una reproducción del molino prehistórico y muestras de los restos prehistóricos descubiertos. En total se rehabilitaran unos 152 m2. en la planta baja y unos 108 m2. en el sótano. De toda s formas al no existir un proyecto definitivo no es segura que la distribución y usa de inscritos scan las finales.

Las obras fueron aceptadas por todos los grupos municipales, si bien la oposición criticó duramente la forma de realizarse éstas, sin proyecto resuelto y con un aumento de los costes muy exagcrado, incumplicndo la lcgalidad que se exige a los particulares. El grup o del P.P. argumentó que los inconvenicntcs habían surgido por lo complicado que es este tipo de obras en edificios antiguos y que el esfuerzo valdría la pena por los resultados que se obtendrían.

S'ULL DE SOL

INFORMACiÓ

LOCAL

INTENTAN INCENDIAR UNA CASA El día 19 de Diciembre por la noche, uno o varios individuos asaltaron la casa próxima al cementerio, en la esquina con el camino de Kane.

Pravocaran un incendio que no se propagó pero que sí consiguió dañar el cornedorcocina, un dormi torio y una habitación destinada a oficina. No fue necesaria la intervención de los bomberos, pero la casa quedó completamente enmascarada por el humo.

Resultaran quemados la nevera, la lavadora, el lavaplatos y el horno. Junto a la cocina se hallaron restos de cartón y materiales plasticos, que podrían habcr servido para iniciar el incendio, ya que fue en esta zona donde mayores fueron los daños. Así mismo, dentro de una de las habitaciones se halló un gato muerto al que se le había cortado el cuello. Lo mas significativo es que no intentaran llevarse ninguno de los objetos de valor allí existentes, como

una torre musical de alta fidelidad, dos televisores de pantalla plana, un ordenador con impresora, una antena parabólica y un descodificador de Canal Plus. Tampoco se notaban señales de haber intentado revolver nada.

La alerta se dio por uno de los vecinos de la zona. La Policía Local se personó en el lugar y avisó a la Guardia Civil de Maó, que a los quince minutos estaba aquí. Seguidamente la Policía Local y la Guardia Civil, junto con la señora encargada de la limpieza de la casa, inspeccionaron los daños. Según parece acccdieron al interior forzando una ventana. Y al no haber robado nada se piensa si los motivos pueden deberse a un intento de causar daño por venganza. La Polida Judicial se ha hecho cargo del caso.

Los propietarios de la casa son unos franceses que no habían sid o localizados hasta el momento.

S'ULL DE SOL

VARIO S ROBOS Por otra parte, durante este último mes y segün las diligencias de la Policía Municipal, se han producido tres asaltos a la propiedad con intención de robar.

De todos ellos se ha rcalizado el correspondiente expcdiente y se esta realizando la investigación pcrtinente por parte de la Policía Municipal.

El mas importante de ellos se produjo en una casa de Es Carreró donde se sustrajeron objetos por valor de 400.000 ptas. Los ladrones aprovecharon la ausencia de los propietarios para sustracr de un armari o una cajita de dinero que contenía dinero y algunas joyas. Segun parcce no dejaron scñales de su presencia y su acción no fue

descubierta por los propi etarios hasta pasados unos días.

De otra casa de la calle Ruiz y Pablo, en la noche del 30 de Noviembre y entre las 21 y las 8 horas, robaron por valor de unas 65.000 ptas, Aquí accedieron por la ventana que da a la misrna calle. Se llevaron un radiocasette, dos libretas de ahorro y dinero en

mctàlico.

También en el polígono acccdicron a un almacen, sin que hallaran nada que llevarse, después de revolver los cajones y papeles. Aquí aprovecharon una ventana sin scguro interior para entrar.

Después hicieron saltar la cerradura de la pucrta de la oficina.

S'ULL DE SOL

ACTIVIDADES NAVIDEÑAS DE LAA.V. CALAMBUSQUETS . BASSA ROJA Y DE. LA ASOCIACIÓN DE PADRES DE LA SALLE La Asociación de Vecinos ha pratagonizado diversas actividades durante estas fiestas.

Entre elIas cabe señalar la organización de un concurso de Belenes para todas las famílias de la zona que los hubiesen realizado y con entrega de obsequios para todos en una fiestaacelebrareldía 12enelC1ub de Tenis. También, y como viene siendo costumbre, se ha adornada uno de los arboles de la Menorquina y se ha hecho el Belén de la vecindad a su pie.

Finalmente, cabe señalar que el domingo anterior a la Navidad se organizó la venida del Papa Noel con su carrito, que recorrió las calles y visitó uno por uno a los niños de la zona, obscquiàndoles con caramelos y golosinas. Las

gentes de la Asociación han contribuido a hacerpartícipes a los demàs del espíritu de la Navidad.

La Asociación de Padres de La Salle ha contribuido un año mas en los actos significativos de estos días montando su tradicional pesebre, este año en el local de la calle Porrassar Vell. En ese mismo local se encontraban los amigos de los niños "en Periquet i na Nineta" que por una módica cantidad sorprendían a los niños con los mas diversos obsequios. En el local de Cas Corvu se ha montado la tradicional tómbola, que con el anterior han sido los locales mas visitados por los ciudadanos, que buscan vivir ese espíritu propio de estas fechas.

S'ULL DE SOL

ENCARA NO ES PODEN VENDRE ELS LLIBRES EDITATS L'AGOST PASSAT Sens cap dubte, la festa de reis és l'època de l'any en què so1cm gastar més doblers en regals. Si qualcú ha pensat fer un present a un amic o conegut amb els llibres que es varen editar el passat mes d'agost a Alaior (les conegudes guies d'Alaior i la guia arqueològica d'Alaior, a més dels Records d'Alaior), la veritat és que ho tindrà difícil. Les raons són ben senzilles: si anau a comprar-los a la papereria us diran que no els poden vendre, abans per no tenir-ne i ara per

El biòleg alaiorenc Tòfol Mascaró va ser ratificat com a president del G.a.B. Menorca a l'assemblea que aquesta associació celebrà el dia 21 de desembre de 1990.

no saber el seu preu de venda.

Creiem que el fet, després de cinc mesos d'haver-se presentat a l'opinió pública Ciencara no poder gaudir d'ells per una causa que, a primera vista, sembla tan trivial), ens dóna la mida de com es proposen fer les coses per aquesta banda del món. Esperam que tothom que tengui garres de veure'ls i llegir-los ho pugui fer molt prest Cino tan sols trobar-los a les biblioteques, que per altra banda és una cosa necessària).

REDACCIÓ

En el decurs de la mateixa, es donà compte de les diverses activitats desenvolupades durant l'exercici de 1990.

REDACCIÓ

ENTREVISTA

ENTREVISTA A t.

Diumenge al matí. Haviem concertat l'entrevista un parell de dies abans per a xerrar de "coses antigues". Segons ens confesa, poc després d'entrar, havia passat algun temps pensant el que em diria avui; havia de recordar tot un recull d'idees i gloses que la seva mare li contava. La casa era endreçada i neta. A la cuina coïa el dinar. Poc a poc enfilàrem la conversa. Al principi tenia poques coses per contar, però lentament sorgiren idees d'una llarga vida que comença amb la seva mare.

La seva mare va néixer en una familia molt rica de Maó.

El seu naixement havia d'esdevenir una deshonra per a aquella família i la van dur a tirar. Va ser recollida per "la Casa" (lloc d'acollida per a infants orfes). Una família d'Alaior que patia una estranya malaltia va ser informada per un visionari que els seus mals es guaririen si acollien un fill de "la Casa". I va ser així com la mare de na Laieta va venir a viure a Alaior. Els seus autèntics pares es feien passar per padrins i regularment l'anaven a veure.

A través de la seva mare, na Laieta va conèixer de primera mà un important recull de testimonis orals.

-S'ull de Sol: Què recorda de la seva juventut?

Laieta: Ara hi ha molta llibertat i abans no n'hi havia tanta. Anàvem al ball amb ses mares i a les nou havíem de ser a ca nostra. De totes maneres, ningú protestava.

Ara tothom protesta per tot i noltros ens conformàvem amb la nostra situació.

Al cinema hi anàvem també amb les mares i mai podíem sortir totes soles el vespre. Si festejaves, eni-

morat, mare i al.Iota sortien junts.

-S'ull de Sol: Quins entreteniments tenia la gentjove?

Laieta: Futbol, cinema i passeig. Passeig p 'es carrer Major fins a Sa Plaça. Uns hi anaven i els altres en venien: homes i dones per separat passejaven amunt i avall. Per Nadal hi havia molta bulla: els homes encalçaven ses al.Iotes i hi havia música i cant. Era molt polit!

Les tradicions es mantenien molt vives. Per Nadal es menjaven es pastissets, per Pasqua ses formatjades i per Sant Llorenç ses coques bambes. Ningú podia menjar aquests productes fora temps. Ara tothom esta fart de tot i moltes no en mengen per no engreixar. Els costums han canviat molt.

-S'ull de Sol: El temps que les persones han anat a l'escola són recordats de manera especial. ¿Com recorda vostè aquells moments i el seu pas per l'Escola Laica?

Laieta: Jo vaig anar a dues escoles; a ca "donya Magdalenita" i a l'Escola Laica, amb el mestre Duran. Ma mare volia que tingués una bona educació i ella feia feina a l'Escola Laica. Per tant jo vaig entrar allà perquè ma mare pagava la meva educació amb la seva feina de portera i desa dora a l'escola.

Igualment pagà l'escola de música al meu germà Liberto, per a evitar que toqués les armes.

Els meus records de l' escola són molt bons. El mestre Duran feia comprendre ses coses i ens ensenyava el bé i el mal. Sempre ens

recordava que les persones havien de tenir la consciència neta i actuar correctament.

Vaig fer sis anys a l'Escola Laica i n'estic molt contenta. Allà hi assitíem al.Iots i al.Iotes, per primera vegada a Alaior, en un ambient de companyonia i cooperació i es feien excursions, lectures i comentaris i treballs manuals. Crec que la manera de fer escola es va avançar al seu temps.

Tothom estava enimorat del mestre Duran i ell era molt agradable i sincer; era un bon mestre i una bona persona.

-S'ull de Sol: ¿Recorda alguna de les matèries o assignatures que a l'escola es donaven?

Laieta: Record que ja teníem un llibre per a aprendre català i un llibre de lectures instructives de temes diversos per a aprendre un poc de tot. A més, teníem les assignatures habituals de llengua, aritmètica, geografia i història.

-S'ull de Sol: Quan començàrem l'entrevista estava molt interessada en contar tot un seguit de cançonetes i gloses que des de petita havia sentit contar a la seva mare. ¿Per què no ens conta aquestes estrofes?

Laieta: Jo no sé fer gloses ni cançons, però de petita, escoltant ma mare, n'aprengué moltes sobre temes molt diferents. N'hi ha algunes de "picants" i altres que ens expliquen succeïts i curiositats del poble d'Alaior.

Allà on és ara a Can Biel Riudavets hi vivia un sabater que li deien en Toni Bona i sabia molt de cantar. Els al.Iots quan passaven davant

casa seva, li deien: * En Toni Bona no canta per dues intencions: una, que no té cantera, i s'altra, que no sap cançons.

I ell els responia una mica picat: Si dius que no sé cançons, jo dic que en sé més de mil; les duc dins sa butxaca enfilades amb un fil.

- Algunes fan referència a temes religiosos, que en aquell temps era un tema polèmic: * Oh quin nus fermat més fort! que mai més es desfarà; sa firma d'un capellà el que l'esborra és la mort. * Maredeueta del Toro, capitana de Fornells, enviaume una bona aigua per a regar es tres clavells * Darrere sa mata bona vaig sentir lladrar un ca i va ser un capellà que confessava una dona.

-Encara en recordo més sobre curiositats i dites iròniques: * Te convit a menjar peres si sa perera en farà; si sa perera no en fa te desconvit adeveres. * Si sa mare en ves fet cent, d'al.1otes com na Maria, tota Menorca estaria rodada de bona gent. * Es dissabte de Nadal, quan sortien de matines, van trobar dues fadrines que encalçaven un pardal.

ENTREVISTA

~TA PONS JOSEFA * Aquesta

costa m'aglaça; no sé si hi està ningú.

Demà vindré per sa caixa i demà passat per tu. * Quina lluna fa tan clara per anar a collir albercocs; en es portal de na Clara n'hi ha de vermells i de grocs. * L'any mil vuit-cents i sis va venir es vell Lluís, fumant pipeta de canya, fumant "tabacu blancu", que no era de s'estanc ni tampoc de "contraban du" * Ma mare en pastar fa coques; tant si és fosc com si és dejorn,

EXPOSICIÓN

Liberto Pons Josefa ha expuesto durante estas últimas semanas una colccción de caricaturas en la biblioteca del Club de Jubilados. Liberto Pons tiene actualrnente 76 años y es miembro de la Junta del Club. Las caricaturas expues tas no son originales sino que han sido ampliadas y coloreadas a partir de pequeños recorres que él ha ido recogiendo de la prens a nacional.

Son caricaturas de personajes conocidos del mundillo sociocultural y político del presente, sin que deban relacionarse con ningún tipo de caràcter crítico a los cargos y profesiones que profesan. Entre las 38 caricaturas expuestas pueden encontrarse las de Suarez, Pujol, Solchaga, Arzallus, Gorbachof, Hussein, Cela, La Pantoja, Butragueño, Sara Montiel, Mendoza, etc.

a sa casa hi ha un forn que té vint-i-quatre boques.

-S'ull de Sol: Aquest recull és molt interessant i crec que agradarà; ¿en recorda algunes més?

Laieta: Crec que sí. Aquestes que vénen ara fan referència a carrers d'Alaior i a pobles de l'illa: * Costa d'es pou regalada, caminet per anar a Maó, he deixat s'amor posada en es cap d'es regaló. * Jesús, Sant Antoni, quines banyes té aquest bou Ses dones d'es camí nou són més lletges que el dimo-

ni. * La mare de Déu d'Alger diuen que no té capella; ses dones de Ciutadella diuen que n'hi volen fer i en s'estiu de l'any que ve passaran la mà per ella. * A Ferreries m'han dit que unes orgues volen fer; que és un poble petit i de criança no en té.

Finalment en sé algunes d'amor i morals: * ¿Saps que me va dir una dona?, sa qui em va posar al món, que si sa roba era bona es pedasços també ho són.

* A poc a poc i en bones, a poc a poc t'ho diré, que són poques ses madones que dins Alaior faixin paper. * Jo som fadrineta honrada i en sortir p'es portal sa fona d'es davantal cobria sa meva rada.

-Crec que en sabria més però hauria de recordar-les.

De totes maneres crec queja n'he dit prou.

-S'ull de Sol: Molt bé, creim que la seva aportació ha estat molt valuosa is'harecuperat un interessant recull de cultura popular.

Moltes gràcies.

DE CARICATURAS DE LIBERTO PONS EN EL CLUB DE JUBILADOS Liberto Pons nos cuenta que es la primera vez que realiza este tipo de tarea y que realmcnte no le ha llevado

descubre una mano experta en el dibujo. Entonces nos comenta que durante muchos años había trabajado como

demasiado tiempo el hacerlo.

Para realizarlas se ha servido de simples lapices de colores de sus nietos, que ellos ya no utilizan. Pero en la obra se

patronista de zapatos, dibujando y diseñando a tinta para varias empresas.

Muchos de nuestros mayorcs poseen un saber que

demasiadas veces es desaprovechado por nuestra sociedad de consumo que sólo se preocupa de popularizar objetos y conductas propias de masas, útiles economicamente y remozadas dejuventud (al ser ésta el primer objeto de deseo), pera que refuerzan la pasividad creciente de las gentes y dan la espalda a todo un saber acumulado en las años. Yeso es así, cuando desde la antiguedad los filosofes predican que no es el consumo de cultura sino laspequeñas realizaciones personales las que conforman la cultura que pueda tener un pueblo. No es importante en sí que haya muchos espectdculos culturales, sino que haya muchos individuos que hagan pequeñas obras personales.

ANSELM BARBER

COL.LABORACIONS

ENERGIA SOLAR Rebem des Sol una gran quantitat d'energia calorífica en forma de radiacions de què, en sa major part, no treim rendiment. Per a aprofitar millor aquesta energia disposam de diversos sistemes que retenen, emmagatzemen i centren es potencial tèrmic que duen els raigs solars. Bàsicament, tota matèria respon davant sa radiació solar de sa següent manera: -Segons ses característiques físiques des cos (naturalesa i propietats des material): Es color d'un objecte el dóna sa seva capacitat d'absorció. Un objecte de color verd el veim així perquè està compost d'una matèria que absorveix totes les radiacions visibles menys sa verda que és sa reflectida i és sa que veim.

Quan tots els color són reflectits junts, veim objectes blancs.

Quan totes ses ones de diferents longituds queden absorvides, estarem davant d'un anomenat "cos negre". Es "cos negre" ideal és aquell que absorbeix sa totalitat de radiació sense limitació de longitud d'ona ni direccions d' incidència.

-Segons sa longitud d'ona de sa radiació: així com es vidre deixa passar (és molt transparent) ses radiacions solars -de curta longitud d' 0na-, tenim que ses radiacions tèrmiques -dc gran longitd d'ona-, hi són ref1ectides (actua com si fos un mirall).

Aquest fenòmen es diu "efecte hivernacle".

Sabent, idò, allò més bàsic, anem a veure, un poc per damunt, com són es sistemes que tenim per a aprofitar s'energia que ve des Sol. -Murs amb inèrcia tèrmica: Sa paret orientada a Migjorn és de formigó pintada de negre per sa seva cara exterior i coberta amb un vidre. Mitjançant uns forats a ses parts supc-

rior i inferior des mur, i quan s'escalfa s'aire, s'estableix un sistema de termosifó, p'es qual s'aire calent s'eleva per

convecció natural i passa a ses habitacions a través d'es forats per a substituir s'aire fred que passa per sa part inferior de sa

[~,...-----,,.¡

:::1 ;:::.

paret. Part de sa calor es transmet p'es mur i s'hi acumula.

Durant sa nit es tanquen es forats per a evitar sa circulació d'aire i es mur transmet calor cap a s'interior de s'estudi. Ses característiques tèrmiques des formigó fan que sa propagació sigui lenta, amb un retard de 8 a 12 hores, entre s'absorció de calor i s'emissió cap a s'interior.

-Acumuladors de grava: Sa utilització d'un dipòsit de material granular és un des sistemes més adequats -com a banc de calor- que podem emprar en calefacció.

D'entre es materials que podem utilitzar està sa grava, amb una mida que estigui entre 10 i 40 mm de diàmetre.

Es sistema consisteix en fer passar s'aire calent a través de sa massa de grava, de manera que l'escalfarà.

Quan sa vol calor a s 'habitatge, s'inverteix es sentit de circulació i s'aire fred s'escalfa, tot passant per sa grava. Degut a sa inversió de fluxos, no es facil emmagatzemar i consumir el mateix temps. Quan hi ha necessitat

tèrmica, s'ha de fer circular directament s'aire de s'habitatge a's captadors solars, sense passar per s'acumulador de

gua a escalfar). Tot es conjunt està ben aillat de s'exterior mitjançant un marc i una coberta transparent, que impedeixen que sa temperatura de dins sa placa es perdi a s' exterior. S 'ha de posar sa placa de manera que capti sa màxima quantitat de radiacció: açó succeeix quan està situada perpendicularment a's raigs solars.

Noltros la podem col.locar orientada cap a' s Migjom i amb una inclinació respecte a s'horitzontal d'uns 41Q• Es funcionament més sencill és per termosifó (circulació natural): S'aigua s'escalfa en es captador O placa solar, en ser menys pesada que s'aigua freda, a un mateix volum; s'aigua calenta puja i s'aigua freda quedarà a sa part més baixa des dipòsit i tindrà tendència a baixar.

Aquestes instal.lacions han de tenir sempre es dipòsit per damunt de ses plaques.

-Cèl.lules solars fotovoltàiques: Són una aplicació pràcti-

Al Cu. u Io.d LW' V\'\

d'O-~uo.,

grava. Es disseny de sa caixa o dipòsit acumulador té molta importància, ja que d'ell depèn en gran part s'eficiència de s'emmagatzematge. És normal fer ses caixes de fuste o formigó armat.

-Plaques solars per a escalfar aigua: Són ses mes conegudes. Bàsicament consisteixen en una superfície de color negre o fosc, on hi ha fixat un serpentí (p'es qual passa s'ai-

ca de sa recerca espacial; converteixen directament s' energia solar en energia elèctrica.

Es procediment es basa en sa utilització de semiconductors que, en absorbir es fotons de sa radiació solar, produeixen corrent elèctrica de tipus continu.

De moment no donen grans potències i són bastant cares.

PACOFLORIT

~~,,~

---------------V-'

S13~

-

NOTICIAS COOPERATIVAS

U na vez fina1izado el período de Fiestas N avideñas y en marcha ya el nuevo año 1.991 que deseamos sea venturosa para nuestros Socios y sus familias así como para los consumidores y usuarios en general, se han iniciado en la Cooperativa los trabajos derea1ización del Inventario y Balance anual que en su momento han de ser sometidos a la aprobación de la Asamblea General de Socios.

organizó un interesante concierto a cargo de la Coral Sant Antoni de Maó bajo la dirección de D. Bartomeu Llompart.

Tuvo efecto en la Iglesia de San Diego y asistió al mismo una gran concurrencia que se deleitó con la magnífica interpretación.

El Gobierno Balear invertira 239 millones de pesetas en el "Plan de Fomento y Desarrollo del Cooperativismo".

(URSS), para la venta de Tecnología.

El Presidente de la Unión Nacional de Cooperativas de Consumidores y U suarios de España, D. Francisco Ceballo ReITero, ha sido elegido asimismo presidente de la Sección de Medio Ambiente, Sanidad y Consumo del CES (Cómité Económico y Social) de Bruselas, cargo que desempeñara durante los próximos dos años.

Durante el pasado mes de Diciembre, la Sección de Cultura y Arte de la Cooperativa organizó un curso de Cocina que se desarrolló en el Colegio PÚblico r. DL Comas y que contó con una masiva participación de Socios, especialmente amas de casa que siguieron con todo interés el Curso que estuvo a cargo de los responsables de Cocina de los acreditados Restaurantes "GREGAL" de Mahón y "Es Barranc" de Cala Galdana. Igualmente la Sección de Cultura y Arte

La Cooperativa de Consumo "Eroski" del Grupo Mondragón y la Cooperativa francesa "Adour Pyrenees" constituiran un holding financiero.

El futuro ConsejoEconómico y Social (CES), contara con la presencia de representantes del Sector Cooperativo.

La Cooperativa Gavía, del grupo Cooperativo Mondragón, ha suscrito un acuerdo con la empresa Donetsk, de Rostov

Ce ballo es el primer miembro español del CES que accede a la presidencia de una Sección como la del Medio Ambiente, cuyo trabajo y actitud vienen siendo destacados en el entremado comunitario.

Nuestra cordial felicitación a nuestro Presiden-

te.

Las cooperativas y el medio ambiente.

Resumen de la presentación de Roberto Rodríguez. Presidente de la Or-

ganización cooperativa del Brasil (OCB - BCO) Y miembro del Ejecutivo del Comité de Agricultura de

la ACr. -La protección del medi o ambiente en el mundo y en América Latina; -La protección en el Brasil: la necesidad de que participen los agricultores en la elaboración de políticas de protección adecuadas en materia de: Regiones agrícolas consolidada s (Programa de rnicrocuencas del Brasil); * La Amazonia: participación en encuestas y preparación de un modelo de gestión de las selvas pluviales (con los paises del pacto del Amazonas); -PANTANAL (con Paraguay y Bo1ivia); -El cooperativismo y la protección del medio ambiente: los logros del Brasil; -PROALCOOL; -La reforma agraria; -Matas Ciliares en el Estado de San Pablo.

*

COL.LABORACIONS

ANTONI PONS IALIMUNDO Anem a veure, idò, el contingut del llibre de mestre Antoni.

En fer còpia de les seves notes, ho faré tal com ell, respectant la seva grafia.

Va començar escrivint, ala tapa del llibre, una recepta que diu: "Per fer tabach en pols -El tabach se de cullir quant es ben granat i si es posible dexarIo secar a la tabaquera cullida.

Despres enfilat ab fil de amplomary cuantes ben sech, posarlo al sol, y esformicat y pulgarlo ab un garbell y quant lo voldran moldrer se ha de torrar alt una boval, y despres se ha de pozar a la serena dos o tres vespres o nits i despres lo podran pozar dintre las ancollas ablas

medicinas que se requirexen".

El tabac en pols l' anomenaven rapé, i era costum en aquells temps posar-se'n un pessic dins cada forat del nas i ensumar-lo. Això produïa un esternut i deien que curava el mal de cap i, al mateix temps, l'aclaria.

A la primera pàgina va escriure: "Llibre de notas -Perteñent a mi Antoni Pons y AlimundoAñy 1784-" Vaig dir que, encara que el llibre comença l'any esmentat, escrigué notes d'anys més endarrerits; així comença la primera notícia; és una tempesta.

"Die 6 de agost de lo any

SABATER

1775, sierque las 8 hores del mati es compongué une terrible tempestat de trons, llamps vent y ayugüa que va arrancar molts abres sen portava lo blat de les eras y causa molt de danya las casas tant de defora com de dins vila y dura cosa de mitja hora de temps".

Ara ens dóna a conèixer unes notes de la història de Menorca.

"Die 19 de agost de 1781 sirque las 4 horas de la tarde desembarcaren los primers Españols a la Mesquida de Mahó y lo seu General fonch el Duch de Crillón.

Die 6 janer de 1782. Donaren principi los Españols a fer foch sirque las sis horas del

mati tirant al Castell ahont estaven los Inglesos y feren foeh per lo espay de 28 dies.

Die 4 de fabre de 1782.

Sirque laS 10 horas del matí los dos Generals español y Ingles feran las Capitulasions y die 5 dits, los inglesos surtiren del Castellabarmasymusique fins al muly del Sr. Antoni Alimundo y los Españols prengueran posesori del dit Castell y los Inglesos junts ab los Anoveriants vingeren lo mateix die en Alayor y lo endemà lo Anoverians sen anaren en Ciudadella.

Die 6 mars de dit añy los Inglesos sen anaren de Alaior en Mahó per enbarcarse y die 26 dits sen anaren de la Isla" JOSE M~GlMENEZ V.

SENDA NUE VA Alaior no ha sido nunca un pueblo prolífico en publicaciones, tanto en libros como revistas o diarios. La mayoría de aquellas fueron realizadas por entidades privadas, que gcneralmente daban a conocer a sus asociados notícias sobre la marcha de la entidad e información general de la villa.

Una de estas publicaciones es la que realizó durante algún tiempo la Cooperativa "San Crispín", que en los números 1 y 2 se conoce como "Senda" y ya a partir del número 3 sera"SendaNueva".

Se le dió el subtitulo de "Bolctin de información de la Cooperativa de Consumo San Crispín".

Vieron a luz 16 números, desde la primavera de 1957 hasta el invierno de 1960. Su director fue el scñor Fernando Jansà Guardiola.

La estructura bàsica de este boletín de información fue bastante bien conseguida.

Solía empezar con una editorial sobre temas interesantes, ya que la mayoría trataban del cooperativismo, aunque en ocasiones se trató de otros

asuntos (como el de "Las Casas (crucigramas, preguntas sobre de Menorca fuera de MenorMenorca, ...); viendo todo eso ca", en el último número). En nos damos cuenta .del buen el contenido encontramos, gusto a la hora de su realizaadernàs, información de las acción.

Lividades culturales que realiCuando la Cooperativa zaba la sección cultural de conmemoró los diez años de dicha entidad. . También se existcncia y el25Q aniversario, disfrutaba de secciones fijas; realizaron un número extra para celebrarIo. una de las mas interesan tes para su lectura era la del "Rincón Con motivo de las bodas poético", donde se podían ende plata se sacó a la luz una contrar poesías o cuentos de la completa revista donde se anagente que los aportaba a la reliza el cambio hecho por esta dacción, algunos de los cuales entidad durante los veinticinco años de andadura, desde las hoy día son reconocidos literatios. Otras secciones fijas vcntas realizadas por las suc ur son la deporLiva, la del "Yo : sales hasta la opinión que de opino, tu opinas, el opina". ella tenía la gente de nuestro Ademàs se ponía información pueblo. En ella observamos de la cooperativa, información colaboraciones de personajes tan intercsantcs como Juan Hcrnànrelativa al pueblo, temas de dcz Mora, Arcadio Gomila, economía (como una serie de escritos que realizó el señor Pere Gomila, ...

Jaime Alzina Caules sobre la Sin ser una publicación "Econornía Menorquina"). De ernincntemente cultural, la vez en cuando también tenía mayoría de la gente podía cabida algún reportaje o entreencontrar en aquellas hojas artículos interesantes con los vista con personajes o insti tuque pasar un buen rato. ciones que eran noLicia en aquel En fin, que no esta de mas momento.

La arqueología conocer estos trabajos ya que estaba presente así como un nos enseñan y nos dan a rincón para los pasatiempos

conocer un poco mas el estado de nuestro pueblo y su evolución, ya que algo ha cambiado.

Observando que las poeas publicaciones de que disponemos se han realizado en nuestra población, nos pueden dar unas breves .pero desconocidas pinceladas de nuestro pasado; sería grato poder disponer públicamente de todas ellas en nuestras bibliotecas, para su consulta. Ya que estamos faltos de información, la propuesta sería que los responsables de Cultura hiciesen fotocopiar todas estas revistas y diarios para que la gente tuviera un mas amplio conocimiento y sitio don de ir a consultar.

MIQUEL MARQUÉS SINTES

INFORMACiÓ

LOCAL

AGENDA CULTURAL Al llarg del passat mes de desembre, com sol succeir cada any, han tingut lloc nombroses activitats culturals al nostre poble.

Heus ací una mostra no sistemàtica: -De 1'1 al 14, a la sala de cultura que "Sa Nostra" té a Maó, penjà els seus quadres el pintor alaiorenc Pere Pons, juntament amb Fèlix Ovejero, d'Es Castell.

En Pere, que actualment viu a Motril (Granada), no faltà a la seva cita anual amb el públic menorquí. Quan la pintura s'està convertint en valor de canvi, és de lloar una actitud con la seva, preocupada perquè cada quadre sigui un reflexe de l'esperit creador de l'artista. Un altre aspecte destacable és el progrés tècnic que impregna la seva obra més recent.

-L'Ajuntament ha editat el "Butlletí de la Sala" n? 6, on es sintetitzen Ics actuacions municipals més destacades duites a terme durant 1.990.

-El "Centro Cultural" tembé ha editat la "Circular informativa para el socio " n? 9, on es fa inventari de Ics diverses activitats realitzades per l'entitat.

-Per tal de commemorar el Dia de la Constitució, l'Ajunta-

ment organitzà una actuació de la banda de música "Nura", a l'església de Sant Diego, així com la representació teatral de l'obra "Paciència", a càrrec de la companyia Don Bosco, al salóteatre del "Centro Cultural".

-Patrocinat per la secció de Cul tura i Art de la Cooperativa de Consum "San Crispin", el diumenge, dia 9, es celebrà, a l'església de Sant Diego, un concert a càrrec de la Coral" Sant Antoni", de Maó, interpretant cançons d'autors tan variats com Brahms, Mendelsshon, Mompou, Juan del Encina, LennonMcCartney i populars catalanes i mallorquines.

-El diumenge, dia 16, La Coral Mixta del "Centro Cultural" oferí el primer concert de la temporada 1990-91. Dirigida pel Sr. Lluís Ferrer i acompanyada al piano per la Sra. Micaela Galmés, oferí un repertori de sarsuel.les.

-El dissabte, dia 22, la companyia Delfín Serra, de Ciutadella, dugué a terme la representació, al teatre del "Centro Cultural", de l'obra "Una altra Fcdra, si us plau", original de Salvador Espriu.

REDACCIÓ

REUNIÓ, A ALAIOR, DE LES REVISTES LOCALS DE MENORCA Dimecres, dia 12 de desembre, representants de les publicacions locals no diàries que s'editen a Menorca -"Revista de Ferreries", "Cap de Ponent", "S'Auba", "El Iris", "Alaior Esportiu" i "s'Ull de Sol"- ens trobàrem a la Biblioteca Pública Municipal amb el Sr. Santiago Cortès Forteza, considerat com a parc de l'Associació de la

Premsa Forana de Mallorca. El motiu de la convocatòria era escoltar el que ens pogués dir una persona de la seva experiència en aquest món de la prensa de poble, amb la intenció de fer passes envant de cara a constituir una potencial "Associació de Premsa Local de Menorca".

REDACCIÓ

INICIADü EL EXPEDIENTE DE DE· CLARACIÓN DE "BIEN DE INTERÉS CULTURAL" PARA EL PATIO DE "SA LLUNA"

El Plena del Consell Insular de Menorca, reunida en sesión ordinaria celebrada el día 17 de Diciembre, por unanimidad de sus miembros, acordó iniciar el expediente administrativo para declarar el patio de "Sa Liuna" (claustro de la iglesia de san Diego) Bien de Interés Cultural (B.LC.). Este expediente se tramitara con caràcter de urgencia, dados los continuos desperfectos cometi dos en el edificio sin que medie control alguno por parte de

las autoridades responsables.

Al no contar dicho edificio con la necesaria declaración de B.LC., la Comisión del Patrimoni o Histórico-Artístico de Menorca no puede tomar cartas en ello. Con este paso da comienzo un proceso que, si existe vol unt ad política suficiente, debera conllevar la definitiva y total protección de uno de los monumentos emblemàticos de la ciudad de Alaior.

REDACCIÓN

MATERIALES PARA LA CONSTRUCClON . ..

Polígono Industrial- Mahón ------Avenida Central. 1. Tels.363097 -J62279 - 362200·07714

MAHON

el~

-~

COL.LABORACIONS 16·WS-----------------------

~1JIl' LA SOLUCIÓ ALS FEMS, RECOLLIDA SELECTIVA L'augment en el volum de deixalles, així com la proliferació de substàncies altament contaminants, és un fet que ningú pot eludir i al qual ens hem d'enfrontar d'una manera racional.

Per noltros (i el moviment ecologista en general) les solucions apunten a una disminució del consum, reutilitzar els materials i mides restrictives o prohibitives per a les indústries que generen residus tòxics o perillosos i de les quals les conseqüències per al medi ambient i la salut siguin negatives.

Els sistemes de tractament de fems, es diguin abocadors, incineradores o plantes de compostatge (d'estil tradicional) no només no han solucionat el problema sinó que n'han generat altres. .

L'única alternativa coherent que és respectuosa amb el medi i les persones és la recollida selectiva en origen (R.S.O.). ¿EN QUÈ CONSISTEIX.LA RECOLLIDA SELECTIVA EN ORIGEN? En la separació en origen, des de les nostres cases, de les restes de materials que formen de manera habitual els fems domèstics.

Els sistemes de selecció poden variar sempre que es

garan teixi que la matèria orgànica estigui lliure de contaminants. Això significa, com a premissa bàsica, un contenidor exclusiu per a ella.

Així ja s'obté la primera selecció: -matèria orgànica -matèria inorgànica Ara pasaríem a classificar la matèria inorgànica i d'ella com a prioritari- hauríem de separar les susbtàncies que per la seva composició siguin tòxiques o perilloses com és el cas de les piles i medicaments.

Una vegada eliminats aquests, seleccionam la resta de materials, tots ells pràcticament inerts, i per tant no perillosos: -paper, cartró - vidre -metalls (ferro, llautó, plom, acer ...) - pedaços - plàstics fustes - altres materials El propòsit d'aquesta recollida selectiva és el de facilitar el màxim l'aprofitament de tots els residus que composen els fems, així com assegurar que el [u tur compost (adob) que s'obtengui de la matèria orgànica tengui les qualitats òptimes per al seu aprofitament sense perill que surti contaminat per metalls pesats o per residus sòlids com el vidre. ¿COM ES PODRIA REALIT· ZAR AQUESTA RECOLLIDA SELECTIVA?

De forma gradual i sense perdre l'objectiu, que seria, com ja hem dit abans, separar al màxim els materials; s'hauria

separar-les de la resta dels fems.

Els medicaments es podrien recollir tant en les farmàcies com a centres hospitalaris,

....... ;.:' e

:. '

-Ò

'.

~

REcrctAT6E .'

EQUILIBRI

.'

i.' "

.

RECURSOS-RESIDUS

de facilitar als ciutadans o bé contenidors especials o bé sistemes de recollida periòdica, depenent en cada cas del tipus de susbstàncies a recollir (no és el mateix recollir piles que paper, per posar un exemple).

De forma senzilla les campanes de recollida de vidre serien un primer pas, en distribució i nombre adequat per a poder aconseguir una recollida efectiva.

La instal.lació de contenidors especials per a la recollida de piles en establiments i en el carrer seria un sistema de

ambulatoris, etc., on és més freqüent la utilització dels mateixos.

Paper, cartró, roba ... podrien tenir un tractament mixt.

Emmagatzamar-lo en locals específics, on els poguéssim dur directament, i/o recollida per mitjà "dingenieria urbana" cada cert temps, de les cases.

Aquestes són algunes idees a desenvolupar, ben igual que podríem cercar solucions per a la resta dels materials. És Possible.

Val la pena intentar-ho GOB

Comercial s. a.=.

==

SUMINISTROS PARA. ALBAÑILERIA / BRICOLAGE / CARPINTERIA / ELECTRICIDAD / FONTANERIA INSTALACIONES / JARDINERIA / MECANICA / PINTURA / ETC.

Avda. J. MQ Quadrado, 45 Tel. 360662/ Fax 366711

Avda. Central, 74 / Poima MAHON

COL.LABORACIONS

MENORCA Estimats Menorquins: No us entenc!!

Jo, La Natura, sóc una dona vella que ja comença a estar cansada. M'he guanyat totes les arrugues a la cara amb l'esforç i el treball diari, però em deprimeixo quan veig que no ha servit per a res. He treballat tants d'anys i ara vosaltres ho llençau tot pel terra, ignorant l'esforç i tots els anys.

Sóc vella. Per tant, sóc sàvia.

He passat per moltes etapes i us puc assegurar que estau a l'etapa més bruta. Fa milers i milers d'anys que visc i mai no havia vist el món tan brut.

Jo pa s d'això. Danse jo no passaria tant perquè quan segueu grans i tingueu els vostres fills, llavors no sabreu com arreglar-ho. Encara teniu temps.

Feis-me un favor i aneu a passejar pels boscos, per les platges o simplement per les voreres de la carretera. Segurament us sorprendreu de la gran quantitat de llaunes, llosques, papers, plàstics ... que hi ha.

El fems és un problema general que ens afecta a tothom i que sembla que tothom el vol ignorar. Els anys passen i les coses van cambiant: la tecnologia, els ordinadors, els vi-

El fems és el principal paisatge. Prest es convertirà en un problema per al medi ambient i un problema per a nosaltres mateixos.

Menorca, estimats menorquirrs, és -en general- un femer on tothom llença el fems on li plau, on tothom llença les coses pel terra i on ningú no es preocupa de netejar-me.

Jo no sé en realitat on voleu arribar, però el que us assegur és que no anireu gaire lluny.

Heu pensat mai amb el meu futur? doncs fes-ho. Que voleu aconseguir: una Menorca urbanitzada fins els recons o una Menorca tranquil.la i neta.

Joves això és el vostre problema. Ara us quedeu a contemplar-ho i sols sabeu dir: -

deos, els homes perfectes, el turisme... són les principals preocupacions.

Ijo? Quan em tocarà? Sí,ja ho sé, sóc la darrera i per ara no us faig falta. Però un dia d'aquest us adonareu del que heu fet i cm voldreu recuperar; però, segurament, ja serà tard. Tard per a recuperar la felicitat, el benestar, la tranquil.Iitat, ... són tantes coses que us perdreu.

Sabeu realment el que feu?

Comja us he dit, la tecnologia s'ha perfeccionat molt, i molts residus poden esser recliclats i tornats, i tornats, i tornats, ... a emprar, sense adonar-vos que es paper, el ferro ... ja havia estat emprat.

Els abocadors serien quasi innecesaris.

Fixeu-vas-hi: Menorquins: amb tot el que teniu, els abocadors no serien problema i la desaparició de la natura tampoc.

Fa unes quantes setmanes els alcaldes dels municipis de Maó, Es Castell, Sant Lluís i Alaior es van reunir per a tractar el problema de l'abocador d'Es Milà. Aquest es va tancar per ordre judicial i per trobarse en els límits de la seva capacitat. Es contruirà un altre femer en el terme d'Es Milà Nou. És a dir: fer malbé un altre lloc. ¿S'han reunit mai per a discutir l'assumpte de la contaminació del medi ambient? ¿Per a cercar solucions, o sols per a remarcar el problema?

Escolteu: e170% d'allò que rebutjau (fems) pot esser reciclat i el 100 % pot esser aprofitat d'una manera o altra.

Molta part del fems podria esser aprofitat; com?

-Els residus orgànics. Poden servir com a fertilitzants per a la terra. Molts pagesos paguen pels fertilitzants i nosaltres en tirem més de la meitat.

-Cartró i paper poden esser utilitzats de nou gràcies al reciclatge.

-Ferro, vidre i plàstic poden començar una nova vida, moltes i moltes vegades.

Jo no us vull omplir el camp amb les meves idees; sols vull que us adoneu de les coses que feu.

Presteu-me uns minuts llegiu: -El Paper.

Molts de vosaltres segurament penseu sobre el reciclatge de paper: -És una bogeria replegar paper per a reciclar, perquè el que jo pogui replegar és res comparat amb la gran quantitat d'arbres que es tallen.

Tens raó; però el poc teu, el poc meu, el poc d'ells ja fan un bon munt. Per què no ho intentes?

Llegei i t'adonaràs que si fas una obra bona: -U na tona de paper vell estal via

la talla de 14 arbres adults amb edad de 20-25 anys.

-Aporta un estalvi d'energia del 60%. El volum d'aigua és el 61 % menys si empram paper vell.

-Millora les condicions del medi ambient.

-73 % Menys de contaminació atmosfèrica.

-25% Menys de contaminació en els rius.

-45% De reducció de demanda bilònica d'ozó en els vertits.

Ho veus?

Per una altra banda, tenim el reciclatge del vidre. Per cada Km. produït es gasta 0'5 1. de petroli.

El reciclatge del vidre no és tot bo, sinó que sols es pot afegir fins a un 30% de vidre reciclat a la mescla del forn.

L'any 1934 es van estalviar a Europa 135 milions de litres de petroli gràcies al reciclatge del vidre.

Els menorquins no parau de queixar-vos i de dir que les urbanitzacions lleven la tranquil.litat, el benestar i una gran quantitat de bosc de Menorca.

No sé perquè us queixeu si sou vosaltres que ho heu volgut així; jo no he fet res.

Però si us hi fixeu, a Menorca sols es parla de voler crear un turisme de més qualitat.

Amb aquesta excusa sols construïu més urbanitzacions que lleven espai natural. El nombre de visitants forasters ha disminuïtaquestanyen 109.000 i la facturació hotelera ha estat inferior a la de l'any 1986.

Tres-cents mil és el nombre de visitants que durant aquest an y no han triat les Balears com a destí turístic.

El turisme ha baixat el 6 '9% respecte a anys anteriors.

Sols penseu en els diners i en el vostre benestar.

Tothom és culpable de que Menorca estigui així. ¿Per què no intenteu recuperar-me?

Encara teniu temps. Intenteu-ho menorquins!

SI US PLAU MARIA 1. MASCARÓ SINTES 3cr. Institut d'Alaior

COL.LABORAC\ONS

LA JUVENTUD Y LA DROGA El mundo esta inquieto y preocupado, sobre todo las personas mayores, por la juventud, por la insensata conducta de los muchachos: la droga, el vicio, el gamberrismo y todo lo demàs que esto lleva consigo. ¿Por qué estan inmersos en tanto vicio?

Los padres, la familia y sobre to do los mayores, dcben tomar la decisión y tener la valentía de enfrentarse a tanta miseria y vicio que padece la juventud actual, porque los mayores son el fiel espejo y molde donde se educan, porque en este mundo de inestabilidad, de miedo e inseguridad, ¿podra esperarse otra cosa de la conducta de los muchachos? ¿Qué ejemplo de amor al prójimo podran dar el día de mañana? Porque la droga en

que estan inmersos es la degradación del ser humano, porque incita al robo, al asesinato, a la violación, con tal de conseguir dinero, sin tener un mínimo de compasión hacia las personas que han sido atracada s o asesinadas, con tal de seguir drogandose con el producto de sus desmanes, perpetrados a pobres inocentes, convirtiéndose en delincuentes peligrosos.

Qué serà de la futura gen eración, si la juventud va a la deriva a merced de la falta, la mayoría de veces, de educación que han recibido y de la ignorancia que vicne padeciendo gran parte de la generación actual. ¿Por qué se drogan los jóvenes?; muchas (o al menos algunas) personas lo atribuyen a la falta de trabajo, ocupación, etc.

¡Qué insensatez!; no concibo que, por falta de trabajo, la juventud tenga que recurrir a la droga como mucha gente cree.

En todas las épocas la clase trabajadora ha padecido la falta de trabajo y nadie de mi generación llegó al extremo de drogarse ni embrutecerse, si no todo lo contrario.

Los padres deben tomar la decisión de afrontar el problema con serenidad y procurar, por todos los medios a su alcance, atacar la raiz del mal, del que ellos también son responsables.

El ser humano, durante su existencia, pasa por etapas muy seria s y a la vez difíciles, como enfermedades de difícil curación y desgraciadamente los médicos se ven obligados a prescribir, en los tratamientos, muy a pesar suyo, algún

tipa de calmantes o drogas, para ali viar el sufrimiento y la agonía del enfermo, cuando su vida se va apagando, sin que la ciencia haya podido evitar el fatal desenlace; en estos casos es indispensable recurrira todo.

Para estos casos SÍ DEBEMOS RECURRIR A TODO. La juventud actual no podrà ser la esperanza del mañana si sigue con la irresponsabilidad de seguir destruyéndose por su propia voluntad. ¿ENFERMEDAD O VICIO? Dejo la respuesta a la voluntad del lector, para que juzgue sobre el tema expuesto, tan complicado y de difícil solución. ¿ENFERMEDAD?, ¿VICIO? LIBERTO PONS

GRANADA El reino de Granada, último baluarte de los musulmanes en España, se sostiene por su especial orografía, muy a propósito para mantenerse a la defensiva, y por la escasa acometividad de los monarcas castellanos a partir de la m uerte de Alfonso XI. Sin embargo, fue hostilizada frecuentemente por los cristianos la zona de Algeciras, hecho que precipita la decadencia. Discnsiones in-

ternas desangran el pequeño Estado mientras los cristianos avanzan.

En 1410 toma Antequera el infante D. Fernando. Finalmente, los Reyes Católicos ultiman la obra de la reconquista, arrancando Granada a Boabdil el Chico en 1492.

El recuerdo mas imprcsionante de mi estancia en Granada (varios meses) es el palacio de la Alhambra y del Generali-

PROGRAMACION CINE CLUB, 2Q TRIMESTRE 7 ENERO: "Los negros también comen". Marco F erreri 14 ENERO: "Bajo el peso de la ley".

Jimmy Jarmuch.

21 ENERO: "Ariel".

Aki Karanaki.

28 ENERO: "Boom Boom".

Rosa Vergés.

4 FERRERO: "Calle sin retorno". Samuel Fuller.

18 FERRERO: "Espera la primavera, Vandini".

D. Dervudere.

25 FERRERO: "The mobcua blues". Spike Lee. 4 MARZO: "Cómcte una taza de té". Wayne Warg.

11 MARZO: "Monsieur Hire" 18 MARZO: "He oid o cantar a las sirenas". Patricia Luzana.

25 MARZO: "La teranya", A. Verdaguer

fe, joyas de la arquitectura de una belleza incomparable.

Muchas casas en Granada tienen un jardín delante de la entrada y se les llama "carmenes".

Hoy en día, Granada es una ciudad moderna, aparte los restos del pasado, si bien tiene un cli-

ma no tan suave como el de Barcelona. La gente es amable y simpàtica y las mujeres muy bonitas. Existe universidad con varias facultades (yo estudié en la de Farmacia). En resumen, el mayor placer de ver Granada es volverla a ver.

JOSE M~ TIMONER

MUEBLES COC/NA MUEBLES BAÑO MENAJE COC/NA ART/CULOS DE BAÑO OBJETOS DE REGALO ELECTRODOMEST/COS

SAN NICOLAS, 31

ALAIOR

---------------1S19~

~,,~ ~

RECORDS GRÀFICS

Fotografia de Sa Plaça devers els anys vint. Segurament representa una conmemoració

del "Círculo Dcmocratico y Republicano"

Vista d'es Carrer Menor d'Alaior. Al fons Sa Plaça. Els vestits de les dones i l'empedrat dels carrers ens donen idea de la seva data aproximada, finals del segle XIX, un diumenge al sortir de misa

-~,-----~------~~~

l~

EN ALAIOR: ASES ORlA FISCAL MASTI PL. NOVA, 10 - TELF. 37 26 50 - ALAIOR

~)