Page 1

Revista culturol Octubre 2008 - Número 218

NOVA E L

d'Alaior

VETERINARIS D'ALAIO ENTREVISTA NEUS REA


Miquel Àngel Limón Pons

No em dec errar de gaire si aventur que, mai abans -descomptats, és clar, els processos electorals, convulsos per se-, Menorca no havia travessat una conjuntura de tres comiats simultanis sobre primeríssimes autoritats -vull dir situades totes elles en el pic mateix de la cúspide del poder al qual han representat últimament-. Dues, sí, són dimissions d'estricta naturalesa política institucional; i la tercera, de mena eclesiàstica. En un breu feix de setmanes, i, en tot cas, fent totes elles bullir alhora el brou de l'actualitat, Menorca haurà pronunciat l'adéu per la presidenta del Consell Insular, pel bisbe diocesà titular i, ben aviat, pel batle de Maó, el procés orgànic de substitució del qual ja rutlla a veles esteses, amb el nom del delfí en boca de tothom. Malgrat que en cap supòsit no hem de veure-hi crisis de rerefons, i que, per tant, són dimissions, diríem, controlades (com els bons barrobins que tracen camins de millora viària), insistiré en la següent formulació: de manera gairebé simultània, l'illa perd un element excellit en el camp municipal, una líder electoral de plausible executòria autonòmica insular i, encara, un amat pastor de l'Església particular de la Menorca creient. Tot plegat, no és, ni de noves!, un escenari baladí, ans el judic, més tost, d'excepcional. La coincidència, em sembla un bon punt infreqüent. Per açò mateix, quedarà en els annals dels nostres dies. Potser el 2008 caldrà que el recordem com l'any de la tríada dels adéus. No puc, però, fer-vos el retrat a tinta de totes tres autoritats. Si les coses, properament, em rutllen sense entrebancs, potser els faré desfilar successivament. De moment, us endreç l'apunt de la presidenta sortint del Consell Insular. Joana Barceló és, a ulls meus, una dona d'arquitectura corporal allargassada, desimbolta, amb una certa gracilitat sense caure en el pou captiu de les afectacions ni en les frivolitats estètiques de cap mena. Acostuma de portar els cabells curts, i gairebé no es

Octubre COORDINADOR: Miquel A. Marquès. ADMINISTRADOR: Modest Giménez. EQUIP DE REDACCiÓ: Paca Mercadal Pere Gomila Quico Sintes Anselm Barber Josep LI. Andreu Maca Ramos MUNTATGE: Joan Barber'Palliser COL·LABORADORS: Arcadi Gomila Núria Quintana

2008

Pere Reure José M~Timoner Miquel À. Limón Pons FOTOGRAFIES: Redacció Fotos Sebo CORRECCiÓ LINGüíSTICA: Francesc Sintes Paca Mercadal DIBUIXOS: Josep Mercadal Taní Barber DISSENY GRÀFIC: Redacció PUBLICITAT:

maquilla mai, lluny com se situa de sofisticacions i d'afaits purament aparents. Els ulls, de mirada asserenada, són castanys -castanys per color i per volum ocular alhora-. Fa l'esguard clavant-vos la nineta, i dilata les òrbites com ulls de bou quan emfatitza les paraules, sobretot quan li extreu, a la fonètica, un remarcat rotacisme molt característic. En fer el somriure, se li dibuixa una boca franca i blanca, de franquesa còmoda. Quan la vaig conèixer fora dels escons i fora de les sales de plenaris, vivia rodejada de papers. Papers en totes les formes imaginables -si voleu, polítiques- del mot. En el menjador, convivint amb la vaixella de la vitrina, hi havia rengles i rengles de llibres, muntanyes i muntanyes gairebé serralades- de dossiers, d'expedients, d'informes, de documentacions, de textos jurídics, de butlletins oficials, de mocions i de preguntes. Les baluernes de pasta de paper parlamentari eren bonibé ingents, colossals. Però, tot plegat, atorgaven a l'habitatge un aire vívid, de nervi tibant, i potser lletraferit; en tot cas, gens asèptic i àton com acostumen a ser els pisos de solters sense mena de perspectives. Us diré que em va agradar constatar-hi que era una persona, en definitiva, que no vivia exornada per la decoració insípida de ballarines de porcellana, o d'eixorques litografies ciclostilades que us entren de regal en comprar els mobles del rebedor o l'alcova. Després, a bord dels vaixells de la política haurà estat nou anys presidenta del Consell Insular de Menorca, amb un fàcil enteniment amb els grups a la seva esquerra. I des de la presidència ens deixa un llegat gens banal, ans al contrari. Hi quedarà una reconstrucció fonda, substancial, de la dimensió dels consells com a òrgans de govern de la Comunitat (per mi, una fita excet-lent): i, en segon lloc, també hi quedarà un Pla Territorial Insular, disputat però premiat internacionalment, que ha posat fi al campi qui campi, peti qui peti de les dècades anteriors. Són dues columnes samsòniques, si em permeteu la hipèrbole.

Edició núm. 218

Tiratge:

650 exemplars

REPARTIDORS: Cristina Barber Rotger Pedra Perea Villalonga MEMBRE

ADSCRIT

EDITA: S'ULL DE SOL, Associació Cultural CI. des Forn, 9. 07730 ALAI()R~(MEN()RCA) Tel. 971379053 ale: cel@menorcaweb.net sull deso I@gmail.com IMPREMTA: J. PONS Cra. Nova, 137 - Alaior. DL ME 407 - 1990

1

S'Ull de Sol s'edita amb la coHaboració parcial de fAjuntament d'A/aior, el Consell Insular i del Govern de les Illes Balears

IRiíl UJJI

AJUNTAMENT '1.11 . D'ALAIOR 1 CONSELL INSULAR DE MENORCA

Publicitat Matas

2

36 pàgines

Govern de les Illes Balears

www.e-rnenoroa.orç

Oot-leborscions

Octubre 2008 - 362


Editorial

Redacció

El que hauria d'haver succeït: a finals de la dècada dels 90 es va fer un mapa escolar en què les previsions detectaven la necessitat d'un nou centre d'infantil i primària que hauria d'estar en funcionament l'any 2003. Hi havia prou anys de marge. El curs 2003-2004 l'escola nova s'hauria d'haver inaugurat, cosa que hauria evitat les llargues penúries d'espai del CP Dr. Comas Camps. La realitat és que serà el 2009-201 O quan entrarà en funcionament, amb sis anys de retard. Després d'obres de conversió en el Dr. Comas d'espais comuns en aules, de tres i després cinc aules prefabricades, d'envair l'habitatge del conserge i tots els espais didàctics específics (biblioteca,laboratori. ..)ocupats com a aules. En un país modern, que gasta recursos per fer documents de previsió i que té els pitjors resultats escolars, és tot un exemple de la crisi de funcionament de les institucions públiques. Durant aquest temps la Conselleria d'Educació ha estat en mans del PP, del PSM (poc temps) i del PSOE i l'equip de govern municipal ha estat del PSOE i ara amb pacte amb EM-lA. Podríem entrar en el debat d'analitzar causes i responsabilitats, però és bo que farts de tantes excuses ens limitem a parlar només de resultats. I aquests són del tot criticables. L'altre dia diferents experts econòmics constataven que aquesta crisi institucional, de mal funcionament, de fer tard en totes les previsions, de duplicar competències, d'infinites despeses no substancials, d'exercir tan poc d'autoritat real, és una de les causes també de la crisi econòmica. Si més no, exemples com el de l'escola nova, tan freqüents en tants i tants àmbits haurien de fer reflexionar tothom profundament sobre com fem política i com funcionen les administracions i aplicar-se allò de l'avaluació. La nota no superaria el tres. Ara serà tan important mateix com es traspassa l'alumnat d'un centre a l'altre. Com comença a funcionar la nova escola amb l'atractiu suficient per compensar la bona fama del CP Dr. Comas Camps. Són qüestions bàsiques per aconseguir disminuir en poc temps les males condicions d'aprenentatge en el centre sobreocupat. Esperam que les autoritats, d'una vegada, hi posin a més a més de la manera de fer vulgar i de poca alçada, un poc de racionalitat i creativitat, per convertir aquest temps previ a la inauguració en uns mesos aprofitats i que oferesquin una escola nova atractiva i engrescadora, que sigui útil de veritat als fillets acubats i constrets que poblen el Dr. Comas.

ES RAS

Des d'aquest espai de reflexió volem felicitar públicament Josep Maria Quintana Petrus per la medalla d'or que li va lliurar el passat mes de setembre l'Ajuntament de Maó, entitat que ha sabut valorar la seva tasca humanista, amb la concessió de la màxima distinció de Maó a un ciutadà. Amb aquest guardó es reconeix les persones que són exemple i referent per als seus conciutadans. S'ha de destacar la tasca investigadora i cultural en diversos àmbits de la cultura de l'illa de Menorca feta per Josep Maria Quintana. Aquesta tasca intel-lectual l'ha duit a escriure i publicar nombrosos articles i llibres, a més de participar en diferents iniciatives i activitats culturals i polítiques al llarg de les darreres dècades. S'ha de valorar positivament la decisió d'aquesta iniciativa de l'Ajuntament maonès. La tasca cultural és poc vistosa i, en moltes ocasions, poc o gens valorada. Però els fruits que se n'obtenen en benefici de la societat en la qual es treballa, serveixen per consolidar el futur d'aquella mateixa societat. Per açò és d'agrair que les institucions públiques que regeixen la nostra societat tenguin l'encert de valorar la feina callada i a vegades poc vista, però al mateix temps científica i rigorosa, de personalitats com la de Josep Maria Quintana Petrus.

ER r

(...:7=1

--"~tr=t Carrer Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37934 Octubre 2008 -

363 -~~~~_Ii![I--~~._.~ __ ._-

Opinió

3


Antoni Gómez Metge

• r• I

El passat mes d'agost, la tele ens va deixar embafats de retransmissions de les olimpíades, i de veure com, als guanyadors, els posaven una corona de llorer com a senyal de victòria. I en mirar el llorer que tenc al jardí, vaig pensar que no havia escrit mai sobre aquesta planta, un dels arbres més mítics i sagrats que hi ha a la Mediterrània. Quasi tots i totes sabeu que a la cuina, les fulles de llorer s'empraven, i encara s'empren, en molts de plats tradicionals, des de guisats, a perols as forn; fins i tot unes patates fregides amb llorer són molt gustoses. De sempre, el llorer ha format part de les herbes que condimentaven la nostra cuina, i molts plats del Mediterrani gaudien del sabor i l'olor que proporcionen les fulles del llorer. Si bé és cert que les fulles de llorer proporcionen una aroma especial als plats, no només per aquest motiu s'empraven tant, sinó pel fet que les fulles del llorer gaudeixen de propietats medicinals importants.

Els cristians van adoptar aquest ritus antic, i per celebrar l'entrada de Jesucrist a Jerusalem encara es beneeixen rams de llorer i d'olivera, que antigament es penjaven darrere les portes per fer que salvaguardassin les cases de llamps i desgràcies. La meva sogra, que és una dona prou religiosa, encara ve cada any amb una ram de llorer a casa. Com podeu veure, açò del llorer és un tema més que interessant. Jo, per si de cas, reg el meu llorer i intent que estigui polit, no fos que se'm morís i em pigàs un llamp.

Són reconegudes les seves propietats com a tònic estomacal, modulador de les secrecions gàstriques, i estimulant de la bufeta del fel. Aquestes propietats han fet que, a més d'emprar les seves fulles com a condiment, se'n preparassin tes (quatre fulles dins d'una tassa d'aigua bullent i deixar-les-hi durant uns minuts) per als torçons o el flato. També diuen que és bo per respiratòries, com la tos i el refredat.

a les afeccions

En forma d'oli, que és tan espès que l'anomenen "mantega", és bo per combatre les inflamacions de les articulacions de la gent que té reuma, ja que redueix la inflamació i elimina el dolor. Per últim voldria recordar que antigament els fruits negres del llorer eren donats als animals que tenien cucs per acabar amb els seus paràsits. Però, i tots sabeu que sempre hi ha un però, les fulles no es poden menjar crues, ja que els seus efectes poden ser tòxics. A part del seus efectes medicinals, el llorer era considerat un arbre sagrat des del temps dels grecs, que el consideraven consagrat al seu déu Apol-lo. I com que era un arbre sagrat, Zeus, el déu dels llamps destructors, el respectava, i on hi havia llorers mai no hi queia un llamp. Per açò a tots els temples hi havia llorers. A més, els grecs tenien el costum de posar una corona de llorer als vencedors, tant de les batalles com dels jocs esportius que organitzaven: d'aquí ve açò de posar una corona de llorer als guanyadors de les proves olímpiques. Els romans, que van ser uns copions dels grecs, van utilitzar la corona de llorer com a signe de victòria, i els emperadors eren coronats amb fulles de llorer.

4

Desde 1953

FERRETERAISlEÑA e.B. FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR D'ARTICLES DE FERRETERIA

Camí Nou, 80 07730 - ALAIOR

Ool-teborecions

Tel. 971 37 11 04 Fax 971 37 17 98 Mòbil 609 89 11 46

Octubre 2008 - 364


Pere Reure

Quan passam pel revolt de Mitjan Lloc i veiem aquella enorme tanca en explotació permanent sembrada de blat d'indi, ens satisfà de veure que el camp de Menorca pot -encara- ser rendible en lloc de convertir-se en un seguit de matolls i d'ullastres que ho envaeixen tot, que és el que passa a bona part del Llevant insular. Ara bé, de vaca no en veiem mai cap. On són les vaques d'Alcaidús? Jo no les he vistes mai, però n'hi ha gairebé 900 i estan produint llet a les totes als estables de dalt. Estan creant riquesa, són petites factories ambulants i, en principi, «naturals». Tan naturals són aquests mamífers que no només produeixen llet, sinó que també orinen i defequen. La llet es ven, les defecacions poden aprofitar-se com adob natural, però ... què se'n fa del pixum, que no es pot vendre? Ho diu el GOB, a la seva pàgina Web: la finca d'Alcaidús és un dels llocs amb més cabana ramadera de Menorca, que gestiona de manera molt intensiva. Disposa d'uns 900 caps de bestiar vacú, que provoquen diàriament una producció de purins que es filtren cap a les capes freàtiques dels aqüífers. Cal tenir en compte que se sol considerar que una vaca genera diàriament la mateixa quantitat de purins que 30 persones. D'aquesta manera, la finca d'Alcaidús podria estar generant tants excrements com 27.000 persones, més que tota la ciutat de Maó sencera. Així i tot, però, sembla que no disposen de cap sistema de depuració. A més, la finca està situada vora la zona amb més problemàtica de nitrats de Menorca, l'àrea de Sant Climent. La concentració de nitrats d'aquesta zona va obligar a tancar els pous de subministrament del poble, que fa temps que s'abasteix mitjançant camions. El Govern Balear ha anunciat la instal·lació d'una planta potabilitzadora, però no té cap sentit fer inversions públiques si no s'aborden també les causes que provoquen els nitrats. Es dóna la circumstància que Alcaidús ha rebut dues ajudes molt grans del Govern Balear. Al 2006 se li van atorgar 456.948 €. Al 2007, la subvenció va ser de 739.222 €. Per veure la dimensió d'aquests ajuts, basti dir que el pressupost total del contracte agrari de l'any 2008, per a totes les finques que s'hi vulguin acollir, és de 405.000 euros. Amb aquestes enormes subvencions, Alcaidús, que també té probablement l'extensió de regadiu més gran de Menorca, pretén ampliar l'activitat de formatgeria. El GOB va presentar davant l'Ajuntament d'Alaior les oportunes al·legacions per recordar que s'ha d'exigir depuració de les aigües residuals i informe d'impacte ambiental. Han passat 8 mesos i encara no s'ha rebut resposta. Tot indica que l'expedient està aturat dalt la Sala, però, mentre, s'han detectat obres a la formatgeria. Els ecologistes demanen control urgent sobre la gestió ambiental d'aquesta finca, perquè l'enfocament intensiu que té i les dimensions de la cabana que maneja podrien estar causant greus perjudicis a les reserves d'aigua dolça. Tot i que estigui al nostre terme, podem considerar el cas d'Alcaidús com un problema major, d'àmbit insular, ateses

les dimensions de l'explotació. Però de tota aquesta problemàtica, els mitjans de comunicació insulars no n'han xistat. El diari «Menorca», el mes d'agost, publicava la notícia -també proporcionada pel GOB- que alguns llocs de l'illa, ben identificats, apliquen un model agrari molt intensiu, basat en els regadius de farratges durant l'estiu i en les hores de més sol. Això es tradueix en una enorme pèrdua d'aigua a causa de la gran evaporació que es produeix; una pèrdua que, en la situació que es troben els aqüífers de Menorca, no es pot seguir permetent. En canvi, del problema dels purins no en va dir res. La finca d' Alcaidús és propietat de la família Seguí Chinchilla, gent que té un pes dins l'estructura socioeconòmica de l'illa i que -per raons ocultes però òbvies- no convé posar en entredit. El silenci com a censura existeix molt més del que seria desitjable. I aquesta cessió davant dels interessos de persones o entitats concretes és una xacra que corca els mateixos fonaments del sistema democràtic. Massa vegades l'administració local -amb el poder limitat que té i/o amb la inèrcia que prové de temps pretèrits-, no demostra voluntat de reconduir segons quines problemàtiques, gira el cap a l'altra banda i evita prendre decisions que perjudiquin l'interès privat encara que en surti malparat l'interès públic. D'exemples en trobaríem a carretades, però valguin com a mostra la vergonya tercermundista del Camí de sa Mola, amb habitatges que llencen les aigües brutes al carrer o els tubs d'aigües residuals que pengen de les casas colgantes de Cala en Porter, una situació que ve de molt enrere. Avui per avui, segons que em diu en Nicolau Cardona, a Menorca hi ha unes 270 explotacions ramaderes (de les 600 que eren no fa gaire) i uns 15.000 caps de bestiar (vaques). Han desaparegut les petites explotacions i ha augmentat la grandària de les que hi queden. Tots sabem que el camp necessita subvencions per sobreviure, però crec que una explotació de 900 vaques té un marge de maniobra gran, que li hauria de permetre depurar els purins d'aquests animals i no perjudicar els recursos hídrics que són de tothom. No ens enganem: els paisatges bucòlics insulars que serveixen d'estampa per vendre'ns a l'exterior depenen directament del treball dels pagesos. I la supervivència d'aquests depèn del rendiment dels «llocs». Qualsevol explotació genera residus i sembla que aquí ningú no ha pensat (o millor no pensarhi) en els residus de les 15.000 vaques, que equivaldrien a una població de 450.000 persones si ens atenem al càlcul de referència de I vaca / 30 humans, que, dit sigui de passada, consider un pèl exagerat. En definitiva, si pretenem obtenir recursos de l'Estat que tenguin en compte la «població flotant» -en referència a la població turística que ens visita-, també hauríem de tenir en compte els residus que genera aquesta altra «població estable» d'animals lleters. O és que tal vegada pretenem que les nostres frissones només surtin a la postal o al cartell de la fira? Afirmaria que no n'hem vist cap mai de vaca d' Alcaidús, al concurs de bestiar, però existir, existeixen. No s'exhibeixen, produeixen ... i totes les 900 formen part d'aquesta reserva de la biosfera de la qual tan ufanosos ens sentim. Una bona conscienciació biosfèrica hauria d'entendre que «un bon braguer vol dir, també, un bon merder».

COPROLOGIA

Octubre 2008 -

365 ----------

Ool-teboracions

5


Josep Portella Coll

Tres temes d'Alaior S'Ull de Sol del mes passat va publicar tres escrits ben interessants. Malgrat que quan surti aquest ja haurà passat un mes, i és molt difícil continuar el diàleg sobre els temes exposats després de trenta dies, ho intentaré. Naturalment, haurem d'esperar un altre mes per continuar-ne parlant; però això és una revista mensual.

El premi literari del programa de festes En Miquel À. Marquès escriu sobre el fet de la declaració de desert del concurs literari de Sant Llorenç i la falta de treball premiat al programa de festes. No és un cas d'ara, ja duim uns anys sense premi. Per açò mateix, la meva proposta en aquelles Jornades de Participació Ciutadana era la de no fer concurs, sinó becar, amb la mateixa quantitat, un investigador o un grup d'investigadors per tal que fessin un treball determinat sobre el municipi. D'aquesta manera l'equip tindria una missió concreta per acomplir. Naturalment, l'encomana seria rotatòria. Aquesta proposta va quedar en minoria i ho vaig acceptar. La que va tenir més adhesions en aquelles jornades va ser precisament la de convocar un concurs, però sobre un tema concret, que enguany no podia ser altre que el centenari de La Salle. Aquells mateixos dies, i en Miquel ho recordarà, es va dir que si no hi havia cap treball premiat es demanaria a l'equip que ha dirigit la restauració de Santa Eulàlia un treball sobre aquestes obres tan importants que marquen el 2008 al nostre poble. En poques paraules, s'ha fet el que va sortir de les jornades de participació, ni més ni manco. Què hem de fer en el futur? Convé pensar-hi i parlar-ne en unes pròximes reunions obertes. Quant a la declaració de no premiar cap dels dos treballs, que en l'escrit de referència es posa en qüestió, cal recordar que el jurat estava format pels senyors Miquel Àngel Limón, periodista, cronista i historiador, de reconeguda vàlua; Cosme Sans, que compta amb una llarga trajectòria en el món de la cultura local, que venia en representació precisament de La Salle; Pau Salort, historiador, professor, en representació del Centre d'Estudis Locals; hi havia també el senyor Bernat Pons, del grup municipal del PP; el senyor David Moll, del PSOE, i jo mateix, en representació d'EM-lA. A tots ells, els vull agrair públicament l'esforç i la dedicació. També he d'agrair públicament la feina dels dos autors que van participar en la convocatòria. He de dir que no conec cap membre d'un jurat que s'ho passi bé en declarar un premi desert, és un compromís. He de dir que el debat sobre els dos treballs presentats va ser llarg i rigorós. He de dir que la resolució va ser acordada per absoluta unanimitat, precisament perquè trobàvem que l'objecte del concurs exigia un nivell que, tot i la bona voluntat, no s'assolia. De jove, jo també em vaig presentar a concursos literaris que es van declarar deserts. En cap moment m'ho vaig prendre com un demèrit, sinó com un al-lleient per continuar millorant en la feina i la comunicació del treball.

L'escultura de la rotonda d'entrada a Alaior En Pere Reure escriu sobre el concurs per plantar una escultura a la rodona d'entrada a Alaior. En Pere no veu bé que la figura sigui un animaló, ja vaca, ja llangardaix, i es decanta per una figura abstracta o una instal·lació. Crec que la cosa s'ha de posar en el seu context. Ho intentaré. Els pressupostos municipals han de recollir, per obligació legal, un 1% de les inversions previstes per fomentar el patrimoni i la creativitat, que en el cas d'Alaior és una partida de més o menys 80.000 euros. Encara que el poble tengui necessitats puntuals més imperioses, la llei imposa. Enguany, amb el nou govern, vam creure que era oportú invertir també en el foment de la creativitat. Per això vam establir 40.000 euros per a protecció del patrimoni i 40.000 per al foment de l'art, sense voler dir que sigui una proporció que s'hagi de mantenir en el futur. I a l'hora de pensar en el foment de l'art vam pensar en escultures urbanes, que a Alaior n'hi ha tan poques. Què vull dir? Vull dir que l'escultura de la rotonda no serà l'única que es farà durant els propers anys. Estarem encantats de rebre

6

idees sobre llocs on situar obres escultòriques o d'altre tipus. Segur que, en el futur, l'abstractisme escultòric també hi serà present. Estic convençut que l'art al carrer o a les entrades dels pobles dóna valor a la ciutat, crea imatge i imaginari, dóna caràcter, crea atracció. És una inversió. Les propostes que es presentin, com se sap, han de girar entorn de la figura del llangardaix o de la vaca o grup de vaques. En algun escrit anterior ja n'he explicat els motius i no vull ser reiteratiu. En tot cas, crec que és agosarat preveure com seran (si se'n presenten) els projectes escultòrics i crec que la història de l'art és plena de creacions avantguardistes o no figuratives a partir, precisament, de la figura dels animals. Com recorda en Pere, el concurs també tindrà una part important de votació popular directa i efectiva. Estic d'acord amb en Pere: és un risc. Però el risc no ens ha d'impedir fomentar la participació i l'interès. Si no vaig errat, serà el primer cas en la història de Menorca que un concurs per elegir una escultura pública se sotmeti a votació popular.

L'acord sobre La Salle petita Firmat per la Redacció, S'Ull de Sol opina sobre l'acord en relació amb La Salle petita. No ho fa per explicar i valorar el contingut concret d'aquest, sinó per 1) dir "que el primer pacte al qual havien arribat l'Ajuntament i el Bisbat excloïa qualsevol benefici rellevant per al poble ni per a La Salle"; 2) dir que aquest acord final ha estat possible només gràcies a la pressió ciutadana; i 3) dir que "la imprescindible participació ciutadana només la van aportar aquesta revista (S'Ull de Soï; i el Fòrum 3r Millenni". Crec que és un discurs extraordinàriament injust, allunyat de la realitat del tema, maximalista i desmotivador. M'explicaré: 1) D'acord només n'hi ha hagut un: el que es presentarà a aprovació del Ple municipal. No hi havia un "primer pacte" entre Ajuntament (que requereix d'una majoria per aprovar-lo) i el Bisbat. 2) La primera proposta van ser unes al- legacions del Bisbat al Pla general per baratar la classificació actual d'equipamênts que té la parcel-la per residencial, amb el propòsit de fer-hi aparcaments subterranis i uns blocs d'habitatges a dalt. Des del primer moment, el nostre grup (EM-lA) s'hi va oposar. Els grups polítics i la gran majoria de gent que va opinar vam coincidir que no era el camí. 3) He de lloar la feina de participació ciutadana que fa S'Ull de Sol a Alaior, però no és l'únic espai de participació existent. En l'escrit, en ignorar-los, es manifesta un menyspreu a les agrupacions polítiques locals com a ens de participació i presa de decisions. El cas de La Salle ha estat a l'ordre del dia de moltes reunions de l'Assemblea d'Esquerra de Menorca-lA, reunions obertes on la gent ha pogut opinar i aportar per arribar a un acord final. Estic convençut que en altres agrupacions també s'ha fet, i encara es farà, ja que el conveni s'ha d'aprovar en la sessió de Ple municipal de dia 8 d'octubre. I no només s'ha debatut dintre dels partits locals, també en actes públics i oberts fets a l'Ajuntament o a la Biblioteca s'ha parlat a fons de la qüestió i de les possibles solucions. I més encara, estic convençut que totes les parts implicades també ho han fet. 4) Com és natural, totes aquestes aportacions arribaven a les parts actuants en el moment de la negociació. Una negociació com aquesta ha de mantenir la discreció, no es pot fer en una taula a sa Plaça. Però una qüestió és la deguda prudència en unes negociacions amb moltes parts i sensibilitats implicades, i una altra és que els negociadors no hagin cercat opinions i parers per tenir la composició de lloc més àmplia possible. Potser en la pròxima edició de S'Ull de Sol, quan el Ple de l'Ajuntament ja hagi votat en un o altre sentit el conveni, podrem parlar del contingut de l'acord i de com hem de projectar el futur entorn d'aquest espai.

Oot-leborecions

Octubre 2008 - 366


Quico Sintes

BAREMS I PREVISiÓ DE PLACES Els que dictaminen les lleis: La Constitució, l'Estatut d'Autonomia, la Llei Orgànica 2/2006 i el Decret

l'ensenyament i l'oferta anual de places escolars d'un municipi o àrea d'escolarització.

37/2008

El règim d'admissió de l'alumnat als centres docents es regeix pels principis d'equitat, igualtat, integració i cohesió social. No es poden establir criteris discriminatoris per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. No es pot condicionar tampoc al resultat de proves o exàmens. La matriculació d'alumnes en un centre suposa respectar el seu projecte educatiu, sense perjudici dels drets reconeguts ja esmentats.

La Constitució de 1978 estableix el dret a l'educació com un dels drets fonamentals de la persona i reconeix la llibertat d'ensenyament, com també estableix l'obligació dels poders públics de garantir aquest dret, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. L'Estatut d'Autonomia (1983) estableix no obstant que correspon a la Comunitat Autònoma la competència del desenvolupament legislatiu i execució de l'ensenyament en tota la seva extensió. Així mateix, la Llei orgànica 2/2006 estableix que les administracions públiques han de regular l'admissió d'alumnes en centres públics i privats concertats de forma que es garanteixi el dret a l'educació, l'accés en condicions d'igualtat i la llibertat d'elecció de centre, i que, en tot cas, s'ha d'atendre una adequada i equilibrada distribució entre els centres escolars. Reflecteix que l'escolarització ha de ser sense discriminació per motius socioeconòmics i per això cap centre pot percebre quantitats per ensenyaments gratuïts, ni imposar l'obligació d'aportacions, ni establir serveis obligatoris que requereixin aportació econòmica per part de les famílies o tutors de l'alumnat. Nogensmenys, l'experiència en el procés d'admissió d'alumnes en centres sostinguts amb fons públics durant els darrers cursos aconsella introduir modificacions en determinats aspectes per adequar aquesta normativa a les circumstàncies familiars i, sobretot, socials que cal prioritzar. En consonància, es considera que és necessari donar una resposta normativa per tal de reflectir la necessària coordinació entre el dret d'elecció del centre escolar i l'interès públic de satisfer eficaçment les necessitats d'escolarització.

La matriculació d'un alumne garanteix la seva permanència fins al final de l'ensenyament obligatori i batxillerat. La detecció de necessitats específiques de suport educatiu no ha d'implicar mai un canvi obligatori d'escolarització. Quan el nombre de places escolars finançades amb fons públics en un centre sigui inferior al nombre de soi-licitants, l'admissió s'ha de regir pels criteris establets en l'article 11 i l'annex del Decret 37/2008. Criteris d'admissió: s'ha d'admetre tot l'alumnat en els centres en què hi hagi suficients places disponibles. En el cas que no hi hagi places suficients, l'admissió es regeix per criteris prioritaris i per criterirs complementaris, que s'apliquen amb caràter concurrent:

Criteris prioritaris 1.Existència de germans matriculats al centre o pare o mare que hi treballi. 2.Proximitat del domicili de l'alumne o del lloc de treball del pare o de la mare, primer dins la zona d'influència del centre sol-licitat, i en segon lloc dins una zona limítrofa. 3. Renda de la unitat familiar. 4.Concurrència germans.

de discapacitat

en l'alumne, pares o

Criteris complementaris

Tant és així que cada curs escolar, i a través d'un Decret, es regula el procés i els criteris d'admissió d'alumnat a cada un dels centres docents que imparteixen ensenyaments regulats per la Llei orgànica 2/2006 d'educació.

3.Altres circumstàncies rellevants apreciades justificadament per l'òrgan competent del centre.

El procés d'admissió s'aplica a l'alumnat que accedeix per primera vegada als centres docents per cursar els ensenyaments sostinguts amb fons públics que el centre estigui autoritzat a impartir. El canvi de curs, nivell o etapa no requereix un nou procés d'admissió, excepte en els supòsits de canvi de centre. No obstant, no es considera canvi de centre aquell que facin els alumnes entre dos centres adscrits per raó de la promoció de curs, nivell o etapa.

Si us preocupa que el procés de preinscripció i matriculació sigui correcte, heu de saber que en cada àrea escolar hi ha una comissió d'escolarització presidida per la Inspecció d'Educació. En aquesta comissió participen representants dels ajuntaments, de l'administració educativa, dels centres educatius, dels professors i mestres i de mares i pares d'alumnes i té, entre d'altres, la funció de vetllar per la transparència del procés.

1.Pertinença

a família nombrosa.

2.Concurrència

en l'alumne d'una malaltia crònica.

Tots els alumnes tenen dret a una plaça escolar i la Conselleria d'Educació i Cultura ha de vetllar per fer efectiu aquest dret a través de la programació general de

Octubre 2008 -

367

-II1IIII1IIII1IIII1II-----

Oot-teborecions

7


REFLEXIONS SOBRE LES PASSADES FESTES DE SANT LLORENÇ Vaig llegir l'escrit de la família Carreras Palliser aparegut a la passada revista S'Ull de Sol i vull comprendre el disgust d'aquesta família, gran col-Iaboradora des de fa anys en les festes de Sant Llorenç.

l'esperit de germanor que representen. Baralles i càstigs no són de rebut. Tal vegada seria aconsellable la participació de persones majors amb experiència a la colcada que formassin la Junta de Caixers. Es guanyaria amb respecte davant l'impuls de la gent jove.

No conec tot el fons de les qüestions i paraules creuades que han donat lloc a la sanció de prohibir a Llorenç i Josep, pare i fill, de participar a les colcades de les festes d'enguany.

Un altre punt a comentar, és el nomenament del Caixer Batle. Quan es formà a Alaior el primer consistori democràtic s'inicià el nomenament del càrrec de forma rotatòria, amb la participació de les diferents opcions representatives dalt la Sala. No s'entén que una gran part de la població, majorment representada avui a l'oposició, no tengui almanco un any el càrrec citat. L'actual forma d'operar no quadra amb la salutació de l'Alcaldia recomanant germanor i bones festes a tothom. Recordem que Sant Llorenç és la festa de tot el poble per damunt les preferències d'ideologia. Enhorabona a l'Ajuntament de Ferreries que nomena cada any el Caixer Batle en ordre als diferents partits i tots contents.

Pel que es desprèn del citat escrit sembla que el mòbil fos que en Josep, Caixer Fadrí de l'any passat, deixàs la bandera a casa seva mentre son pare, que participava a la colcada del dissabte, recollia la canya i la cullera amb el cavall del fill. Totalment incorrecte. No obstant si, com manifesta en Josep a l'escrit, tenia autorització del Caixer Batle, responsable de la colcada, no s'entén la sanció posterior. Atesos els fets per totes dues parts, crec que la cosa més intel-liqent era un correcció en l'àmbit privat i no parlar més de l'assumpte.

Finalment una qüestió d'estètica respecte del vestuari del tan citat Caixer Batle. El pressupost de les festes del nostre Ajuntament és prou important per cobrir la despesa d'una levita a mida del protagonista.

AI meu entendre, essent els membres de la Junta de Caixers persones joves i que participen tots a la colcada, resulta fàcil emprar paraules fortes quan es presenten discussions i diferents punts de vista. Sempre hem de pensar que, per damunt de tot, Sant Llorenç és una festa, la festa major del poble i provocar divisions entre els caixers, principals protagonistes de la festa, desvirtua per complet

Onofre Pons Quintana Caixer Batle 1975 - 1977

Anteller y EnrÏeh, S.L. INSTALACIONES ELECTROOOMÉSTICOS

ELÉCTRICAS - FONTANERíA - CLlMATIZACIÓN - MUEBLES Y MAMPARAS BAÑO - ANTENAS TV Y TOT

CI San Pancracio, 10 - 07730 ALAIOR - Tels. 971 37 11 63 - 971 37 13 63 - Fax 971 37 90 58

-J;~tect.oño viçÍteno~

y

encontf1ú1f1J

todo

lo újue nece~itú1

pú1f1ú1su bú1ño

ÚItimGls muebles

OfeT'tGls

novedGldes en

y mGlmpGlT'Gls

en GlccesoT'ios

TENE¡'¡\OS !..J.\S¡V\EJOR.ES OFER.TJ.\SEN CJ.\!..EFJ.\CC10N OE BJ.\JO CONSU¡'¡\O I

y complementos

de bGlño

I

Empresa autorizada en revisiones de gas I ABIERTO de lunes a viernes de 7.30 a 13.30 y de 15.00 a 19.30 h. 8

Oot-Ieborecions

Octubre 2008 - 368


Anselm Barber Luz

Margarida Pons Martí

LíDERS EMPRENEDORS PER A AQUEST POBLE

FESTA AL CARRER DESA BOLLA

Tot i que no manquen alaiorencs de relleu en molts àmbits, fa anys que es detecta clarament que el nombre que nodreix el lideratge alaiorenc és dèbil. Que vol dir açò? Vol dir que ens manquen persones capaces, coneixedors profunds del poble, amb ganes de fer feina en grup per a aquesta comunitat. Ens manquen en la societat civil, en la política i en els treballadors de l'Ajuntament. D'ençà unes dècades, amb tots els meus respectes, l'Ajuntament ha estat un lloc per entrar-hi a cobrar bé i estarse tranquil: a fer de funcionari. No hi treballen precisament els alaiorencs amb més empenta ni més compromís. Si hi sumam que la política també ha deixat de ser atractiva per a molts ciutadans compromesos, el lideratge resultant és esmorteït. Açò al llarg dels anys fa estralls.

Un fosquet després de les Festes de Sant Llorenç, els vesins del carrer de sa Bolla ens vam trobar per desenramar el carrer i fer una bereneta. Segons diuen els vesins més antics, el carrer no s'havia enramat des de l'any 1980; aquell any van penjar una pancarta pintada per Pere Pons -que algú va guardar i enguany hem tornar penjar-, i no recorden haver fet cap sopar ni festa de carrer. En el nostre carrer hi viu gent de totes les edats, Na Joaneta Pons Fàbregues 'Alou" i na Maria Pons Giménez són les vesines que tenen més anys, en faran 90 i 89 l'any que ve; i la més jove és n'Anna Coll Gomila que té 11 mesos, La trobada va ser una xalada, hi va haver menjar i bromes; vam xerrar entre vesins que quasi no ens coneixíem, i sobretot vam cantar fins ben entrat el vespre; fins i tot va haver-hi rifa! Na Trudis Morlà Melià i n'Elena Cóceres Tamayo van ser les afortunades guanyadores dels dos ramells donats per n'Avenir Cardona.

l'onv que ve, si Déu vol, ho tornarem a celebrar!

retolació

J_~"iI-

imatge digital

CI Pare Huguet, 30 - Alaior Tels. 971372520 - 636114882 retolsbuils@telefonica.net

Octubre 2008 - 369

* ADHESIUS - PANCARTES

* TREBALLS

DE SERIGRAFIA

* CARTELLS EN GENERAL * VEHICLES INDUSTRIALS

* NÀUTICA·

MAQUINARIA

* IMPRESSiÓ DIGITAL * IMATGES PER A EXTERIOR * AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES * CARTELLS LLUMINOSOS

----~~IIIIIIIIIIIIIII~1IIlI

En aquest món globalitzat i competitiu, els municipis tindran les possibilitats que la pròpia societat local sàpiga crear. Hem viscut regalats entre turisme i construcció i institucions que no han parat de créixer en personal i despesa. Però què ens està quedant de tot plegat? Més enllà de la simple queixa, m'agrada provocar que facem alguna cosa abans que un altre tren ens torni a deixar. Hem d'aconseguir que els més emprenedors, els qui més estimen el poble, els que més el coneixen, siguin els líders i mobilitzin la resta. Com? Amb temps. Però des de ja, hem de muntar una organització nova per fomentar que.tot aquell que es dediqui al poble, que tot aquell que participi en activitats altruistes per aprendre a estimar-lo, a conèixer-lo, a liderar-lo, tengui un reconeixement que li faciliti l'accés als llocs de treball i als càrrecs estratègics per dirigir aquest poble. Hem d'establir un sistema d'oportunitats per adquirir experiència i un sistema de reconeixement dels mèrits obtinguts que siguin allò més important per treballar a l'Ajuntament, dedicar-se a la política i fins i tot un valor personal que compti en la contractació en les nostres empreses. De què estic parlant? D'un sistema de formació en servei a la comunitat que ja funciona, fa molts anys en altres llocs: comunity service learning. Ha de ser voluntari, però hem de tenir clar que els qui hi participin han de ser els líders socials del poble. Hi ha molts camps on crear aquests serveis: l'atenció a les persones en tot tipus d'activitats d'oci; la participació en serveis públics; el manteniment d'espais municipals; la restauració pautada des polvorí des barranc d'en Rellotge i convertir-lo en un alberg, l'habilitació del parc de s'alzinar d'en Salort. .. A Ferreries fa 20 anys que treballen voluntàriament en la recuperació del camí reial. A Maó la recuperació social de l'Illa del Rei ha esdevingut un exemple reconegut i aplaudit al qual ara s'hi sumen tots els mateixos que havien consentit l'abandonament de dècades. AI País Basc, el voluntarisme és convertible en crèdits educatius. A Alaior, molt abans que Ferreries i Maó, ja havíem parlat des Polvorí i de s'alzinar d'en Salort; però no ens hi hem posat... l'esperit comunitari s'ha condormit. Es tracta d'una moguda general per transformar la comunitat. Potser després sí tindríem un Ajuntament, una societat civil i empreses carregats d'empenta i creativitat.

Col-Iaboracions

9


Paco Mercadal

Quan comentam que els alaiorencs ens desplaçam amb molta facilitat i freqüència a altres llocs, sobretot per a l'adquisició dels articles de vestir i per al consum de productes no habituals, i també per cercar un lloc d'entreteniment, ho solem justificar emprant la trivial frase «És que a A/aior no hi ha res». No és l'objectiu d'aquest escrit fer una anàlisi exhaustiva de les carències del poble -és obvi que aquesta frase és eminentment retòrica- ni tampoc de totes les motivacions que té la gent d'Alaior per anar a fer certes compres a altres poblacions, però sí fer un incís en l'especial atracció que Maó ha representat des de sempre per als alaiorencs. És la proximitat geogràfica?, és l'atractiu de la capitalitat?, és que als alaiorencs ens agrada molt sortir de casa nostra? Segurament són més d'una les respostes que es podrien donar, i probablement cap d'elles es faria molt enfora de la realitat, perquè el que sí és molt clar és l'atracció que des de sempre ha despertat en els alaiorencs el simple fet d'anar a Maó. En una primera i somera anàlisi podríem deduir que és una simple conseqüència de la facilitat que avui tenim per desplaçar-nos. L'automòbil s'ha convertit en una eina habitual i imprescindible i anar d'aquí i d'allà, és el més fàcil per a gairebé tothom. Però en un examen més detallat ens adonam que, per als alaiorencs, Maó ha tingut sempre -i no solament en l'actualitat- un especial atractiu. Durant els anys cinquanta i seixanta, un temps en el qual el desplaçament individual era, en la gran majoria de casos, inviable, perquè el cotxe particular -tot i que n'hi havia- era una eina que només podien adquirir les persones amb una forta capacitat adquisitiva i el transport públic a Menorca era molt limitat, el transport entre Alaior i Maó ja disposava d'un correu, el cotxe de punt, que feia dos viatges per dia, un a les 8.30 del matí i que tornava a la una del migdia i un altre que sortia a les tres del capvespre i tornava a les set del fosquet. Record com si fos avui com, en aquells anys centrals del segle XX, la meva mare, que era una dona que sortia de casa seva en comptades ocasions, almenys un capvespre al mes viatjava en el cotxe de punt cap a Maó. Record amb precisió amb quina tl-lusió era preparat el viatge el dia anterior i amb quina esma es feia un llistat de tot el que faria a Maó, entre compres i visites a coneguts, perquè el temps havia d'esser aprofitat. Alguna vegada, molt de tard en tard, ens era permès d'acompanyar-la, naturalment d'un en un, perquè el viatge

costava un ronyó i l'economia de la família no donava per pagar el viatge als tres fiets de la casa. També record el seu somriure de complicitat quan, ja més grans, els fills li fèiem notar que els viatges a Maó eren una bona excusa per sortir de la rutina de cada dia. No era un fet aïllat el que feia la meva mare, hi havia molta gent d'Alaior que assíduament es traslladava a la població vesina per proveir-se del que no hi havia al seu poble, i aprofitava per fer un espaiada, fet que corrobora, juntament amb les mancances -evidents- que tenia el poble, la fascinació que des de sempre Maó ha produït en els alaiorencs. En aquests viatges, les mares aprofitaven per anar comprant, poc a poc, la dot dels seus fills, -no era necessari que hi hagués noces en portes, es preparava la dot dels fills des de molt jovesaixí, en arribar l'hora del casament, la despesa era molt més suportable. Ja en aquells temps en què no resultava fàcil viatjar, la gent cercava qualsevol excusa per desplaçar-se a Maó. El cotxe de punt anava, la majoria de vegades, quasi ple. Aquest cotxe de punt tardava de trenta a quaranta minuts a fer el recorregut d'un poble a l'altre sempre que no hi hagués algun contratemps, perquè les aturades per l'escalfament del motor o per altres avaries eren freqüents- però no importava, perquè la il-lusió d'anar a Maó compensava qualsevol incidència que es produís. El correu s'aturava a recollir els pagesos que sortien a la carretera per dirigir-se a Maó o, en la tornada cap a Alaior. També farem, de passada, referència del fio/ata que hi havia a l'entrada de Maó. El fio/ata era una espècie de duana, en la qual tots els cotxes que volien entrar eren escorcollats en recerca, sobretot, del molt buscat en aquell temps estraperlo o contrabanda. En aquest cotxe de punt hi viatjava un recaderque, matí i capvespre, s'encarregava de recollir i repartir cartes i paquets, ja fossin de tipus familiar o comercial, que els alaiorencs necessitaven enviar o rebre de Maó. Ja per aquests anys, el dia major de les festes de Gràcia, Alaior quedava pràcticament buit, i fins i tot algunes fàbriques tancaven les seves portes perquè els alaiorencs poguessin assistir a les festes de la capital menorquina. En fi, que als alaiorencs -sempre ho hem dit- ens encanta sortir de ca nostra, i tot i que en l'actualitat, per la facilitat que tenim ens podem dirigir a qualsevol lloc de l'illa, crec que, encara, l'atractiu de Maó té una presencia en certa manera encisadora.

Pàgina patrocinada per

CENTRAL DISTRIBUIDORA DE MENORCA

Som on hi ha gent amb ganes de saber

DOMINGO MARQUÈS, S.A. 10

cot-toborectons

Octubre 2008 - 370


Redacció

UN LLIBRE DE MEMÒRIES DE ROBERTO COLL ANALITZA LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA A ALAIOR Roberto Coll Vinent ha publicat un llibre de memòries en què el catedràtic i periodista analitza la seva infantesa i joventut a Alaior i la seva vida professional a la ciutat comtal. Roberto Coll va ser membre d'una família rellevant en els esdeveniments locals d'aquells anys. Posteriorment va ser director del Diari Menorca i professor universitari. El seu bagatge personal i professional li atorga una perspectiva molt rica a l'hora d'enfocar els fets que van conformar la seva biografia i la història recent del país. Els seus articles publicats al Diari Menorca han comptat sempre amb molts lectors per la claredat amb què escriu i l'encert en els temes que tracta. Són especialment interessants els tres primers capítols -gairebé una tercera part del lIibre- en què amb detall es comenten les vivències de l'autor en els anys de la seva infantesa i adolescència, transcorreguts tots ells a Alaior, amb l'accent posat sobretot en els successos i episodis de la guerra civil, en els quals desfilen una llarga sèrie de personatges del nostre poble que van protagonitzar per activa o per passiva diversos incidents d'aquella contesa i en els quals es plasma el context social i polític que es va viure en aquells anys luctuosos.

BIBLIOTECA PÚBLICA D'ALAIOR

Roberto Coll Vinent, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista des de fa més de mig segle, ha desenvolupat una extensa labor viatgera en raó de la seva intensa activitat professional reflectida a les pàgines del text que anunciam -el subtítol del llibre resa «Mernorias personales desde Menorca--, en què apareixen una rica i variada quantitat d'episodis històrics en els quals ell ha estat espectador i a vegades protagonista. Un tram molt interessant de la nostra més recent història.

Ajuntament dlAlaior

Votació dels mesos de setembre i octubre L'Ajuntament proposa una votació per triar 3 llibres que voldríeu que formessin part del fons de la Biblioteca. Allà teniu a la vostra disposició un dossier amb les crítiques dels llibres que formen la llista per poder conèixer millor els autors i les obres i així ajudar-vos a triar. Si no hi ha cap títol que us sembli interessant, podeu afegir la vostra recomanació al final de la llista. Si us plau, citau bé el nom de l'autor i el títol del llibre que proposau. De tota la llista, la Biblioteca n'adquirirà els 10 títols més votats. A la pàg. 12 d'aquesta revista trobareu els llibres recomanats. Gràcies per la vostra col-laboracló.

Octubre 2008 -

371 --------

Informació local

ll


Paca Pons i Pepita Rodríguez Maca Ramos

Na Paca Pons ha tingut ànsia durant molt de temps del jardí que hi ha al carreró que es va obrir a la Bassa Roja, tot just davant el carrer S'Ull de Sol, fins a l'aparcament del carrer Comerç i li ha dedicat molt de temps a atendre'l i estimar-lo. Fa vint anys que viu a sa Bassa Roja, 66, i ens explica que fa uns vuit anys, en obrir el pas, ella va perdre cent quaranta metres d'hort, que li va expropiar l'Ajuntament. Llavors va decidir pel seu compte abocar-se a mantenir aquelles pasteretes que es van fer i hi va començar a sembrar ramells sense cap permís de ningú. Ho ha estat cuidant durant bastants anys, encara que de vegades li prenien alguns ramells. Cavava i segava, i procurava que sempre tinguèssin aigua suficient. Ara fa un parell d'anys que, per culpa de l'artrosi, no s'hi pot dedicar com li agradaria, però sempre que pot va donant un toc als de la brigada perquè ho menin al màxim de bé. Sembla ser que el sistema de regadiu que hi ha no funciona prou bé i na Paca explica que les pasteretes de més amunt són regades amb l'aigua del seu sistema d'aire condicionat. També és cert que, al carreró, s'hi deixen moltes deposicions de cans i açò li lleva molt d'encant. A na Paca sempre li han agradat molt els ramells perquè ho va veure a casa seva i a cals seus avis. Creu que haurien de sortir persones que la rellevassin per tal de poder

TíTOLS RECOMANATS PER ELEGIR-NE 3. (Mirau la pàgina 11) Agus Milena: Mal de pedres

Ajuntament dlAlaior

Al Aswani Alaa: L'edifici laqubian Argüello Javier: El mar de todos los muertos Auster Paul: Un home en lafoscor

Leonard Elmore: Mister Paradise

Atmetlla Roser: Amb els ulls tancats Ballard J.G.: La bondad de las mujeres Beattie Ann: Postales de invierno

McDonell

Nick: El tercer hermano

Montero Rosa: lnstrucciones

Boling Dave: A los cuatro vientos Calders Pere: La ciutat cansada Frontera Guillem: La mort i la pluja Gabancho Patricia: El fil secret de la història Gala Antonio: Los papeles de agua Huston Nancy: Línies de falla

En manos del diablo Goytisolo Juan: El exiliada de aquí y allà Jelinek Elfriede: Què va passar quan Nora va deixar el seu home o els pilars de la societat Jimenez Lozano, José: Los cementerios civiles Kessel Martin: El fiasco del señor Brecher Klum Ray: Una dona va al metge Marai Sandor: L'estranya

12

Pere Joan: Llibre de revelacions

Molina Tomàs: L'any que el meu avi va veure ploure

Benioff David: Ciutat de lladres

Garat Anne-Marie:

Martorell,

para salvar el mundo O'Hara Daniel: La cançó d'estiu Nebot Rosa: Fang i Llimones Oliver M. A.: El misteri de l'amor Olivier Adam: A la intemperie Perelló Sebastià: Pèls i senyals Parini Jay: La última estación Perez Alvarez, J. M.: La sociedad de las vocales Pujol Carlos: Dos historias romanas Richardson C.S. : El final de l'alfabet Roca Maria Carme: El monestir proscrit Rushdie Salman: Hijos de la medianoche St.Aubyn Edward: Leche materna Wallace Daniel: Mr. Sebastian y el maga negra

Informació local

Octubre 2008 - 372


han creat jardins per al

ble

continuar aquesta dedicació personalitzada, la qual cosa no sembla senzilla perquè sembla que tots estam ja prou ocupats i preocupats per moltes altres coses. En aquests moments, diu que hi sembraria cactus, però hi ha gent que se'ls endú i cans que graten la terra per fer-hi les seves necessitats. Pensa que el poble podria ser molt polit i els ulls dels que hi passegen podrien rebre el regal de veure-hi molta més verdor i notar la frescor de les plantes dels nostres carrers i de les nostres places. Possiblement hi manca una mica més d'educació urbana per saber valorar aquestes petites coses, que ens podrien fer més feliços. Per acabar feim la broma amb la seva neteta de sis anys, que ens ha estat escoltant atentament i quan li demanam si li agradaria rellevar la seva àvia, ella somriu. A tall de resum, es pot afirmar que un poble és més viu quan hi ha persones que s'hi aboquen. Uns jardins poden estar cuidats, però quan açò és més personalitzat, és evident que els resultats són molt millors A veure si anam pensant en aquest tema i descobrim que entre tots podríem fer més per Alaior. Un poble que engalana les seves cases amb plantes i ramells podria ser més atractiu per als turistes. Caldria que sortissin alguns voluntaris que mimàssin un poc uns jardins que són de tots. Ens hi animam?

compte, va començar a fer-lo net i hi va fer anar un camió de l'Ajuntament que va fer molts de viatges. Na Pepita anava construint petits jardinets de pedres i va dur moltes plantes de Barcelona. El va arranjar fins que el va convertir en un jardí urbà. Hi pujava garrafes d'aigua des de casa seva i, de tantes que en va traginar, diu que se li va espanyar l'esquena. Recorda que les herbes que hi havia eren més altes que ella i fins i tot hi havien tirat electrodomèstics vells. Més endavant, l'Ajuntament hi va installar una màniga d'aigua i hi va fer escalons i baranes. Na Pepita diu que el poble ha anat canviant bastant des que va arribar, però troba que encara hi falta que ens adonem que, si volem tenir un poble polit, és necessari que tots hi aportem el nostre granet d'arena. Creu que s'hauria de fer publicitat per promoure que la gent posàs ramells a les seves portes i finestres i així faria més goig i seria més atractiu per als visitants. Ella i unes vesines han decidit posar plantes damunt la voravia del carrer de Ciutadella i els agradaria que més gent les imitàs. Explica que l'afecció li ve de la seva família que és gallega i asturiana, que posseïa grans terrenys jardins. Opina que totes les persones que estimen les belles arts, estimen la naturalesa. A ella, a més a més de la jardineria, li agrada pintar, restaurar i escriure.

¡

Hem estat parlant amb na Josefina Rodríguez, una persona molt ramellera i amant de la naturalesa. Ella va ser l',ànima durant molts anys del jardí de darrere el Munt de l'Angel, que va tenir realment uns anys esplendorosos. En aquests moments, ja no li dedica tantes atencions, ja que té mal d'esquena, que possiblement li ve dels excessos provocats pel fet que hi va consagrar molt de temps: sobretot traginant-hi garrafes d'aigua.

Per d~sgràcia, en aquests moments, el jardí urbà del Munt de l'Angel està en estat de coma. Sembla que la brigada de jardiners no hi va gaire, per allà. Tampoc no hi ha cap paperera i ella moltes vegades es veu obligada a recollir bòtils i gots que es llencen a terra. Ni tan sols s'ha reposat una farola que algú va rompre.

Na Pepita no és d'Alaior, però s'estima molt el poble. Va arribar a l'illa en un moment en què necessitava recuperar la pau interior, influenciada per un dels seus set fills, que solia passar els estius a Menorca. Aquí va trobar les condicions de vida que necessitava i ja fa més de 14 anys que viu a Alaior, a una casa del carrer de Ciutadella, que es podria definir com una casa/jardí/museu. Quan es va instat-lar a la casa, va començar a sentir una olor desagradable que venia dels darreres del Munt de l'Àngel, ja que en aquells moments era un niu de sunya i un lloc abandonat ple de tot tipus de fems. Ella, pel seu

Octubre 2008 -

373

--IIIIIII~-IIIIIIII--·

Informació local

13


CPALAI

El setembre de 2009 entrarà en funcionament el nou col, legi públic d'Alaior després d'un llarg procés administratiu per a l'adquisició del terreny, la redacció del projecte, la licitació i l'execució de les obres. Tot i que l'edifici no estarà enllestit fins a principis del proper any, l'escola ja existeix virtualment. Un grup de vint alumnes de P3,junt amb la seva tutora, Xisca Cantos, i una especialista d'anglès, ja estan oficialment matriculats al nou centre si bé, físicament, s'ubiquen al Doctor Comas, un col-legi ocupat al màxim de les seves possibilitats i amb un equip docent que ha de suplir la falta d'espai amb grans dosis de paciència i moltíssima dedicació. Per al pedagog Pere Alzina, la situació actual del Doctor Comas és del tot incompatible amb una educació de qualitat i culpa els partits polítics de ser insensibles envers l'educació mentre la societat contempla, impassible, com cada any augmenta la massificació i el nombre d'aules prefabricades.

El nou col-legi

ep Alaior

Les obres del nou col-legi públic van començar ara fa 13 mesos, amb un retard considerable respecte a la licitació de les obres a causa de la deixadesa de l'anterior govern del PP -segons la versió de l'actual Executiu autonòmic- i als problemes sorgits amb les infraestructures de la zona i la situació del terreny -segons expliquen els populars-o La previsió és que l'edifici estigui acabat a principis de 2009 i aculli els primers alumnes a partir del curs 2009/2010 per evitar traslladar a mig curs el grup de P3 que, administrativament, ja està adscrit al nou centre. Així ho ha assegurat el delegat territorial d'Educació, Joan Coll, qui explica que la posada en funcionament del nou centre serà progressiva. Així, per al proper curs, la Conselleria hi brindarà els cursos de P3, P4, P5 del cicle d'Educació Infantil i 1r i 20n de Primària. La decisió d'acotar la matrícula a aquesta franja d'edat respon al fet de considerar dificil que les famílies amb fills de més de 8 anys vulguin canviar de centre en aquest punt de la seva escolarització i també pensant que molts germans poden estar en la franja d'edat d'entre 3 i 7 anys i poden optar per un canvi de centre. D'aquesta manera, a més, el Govern balear atén una petició plantejada des del mateix Consell Municipal d'Educació.

14

• •

UNA ESCOLA VIRTUAL QUE OBRIRÀ LES SEVES PORTES EL SETEMBRE DE 2009

Per a la directora del Doctor Comas, Caterina Juanico, és comprensible la decisió de la Conselleria d'Educació d'optar per una obertura paulatina del nou centre. Reconeix, però, que seria desitjable que el nombre de famílies que optin per canviar de centre permeti descongestionar l'espai al Doctor Comas, si bé les previsions no són gaire optimistes al respecte. De fet, durant un procés de consulta que es va iniciar durant el passat curs escolar, només 4 famílies amb fills de 4 anys i 11 famílies amb fills de 5 anys van manifestar la seva intenció de traslladar-se al nou CP Alaior. Per a Josep Portella, regidor d'Educació, és lògic que la gent es mostri d'entrada reàcia a canviar de centre. "És necessari explicar molt bé aquest projecte i, sobretot, que passi un any de funcionament perquè les famílies acabin perdent la por al canvi", afegeix. Joan Coll comparteix aquesta reflexió i explica que l'objectiu de la Conselleria és aprofitar el darrer trimestre del curs per organitzar jornades de portes obertes perquè la gent vegi les installacions i "que perdin la por al desconegut".

Incentius La decisió de traslladar alumnes de centre és voluntària i correspon a cada família. "Cada família té una motivació diferent a 1'hora d'escollir entre un centre o un altre -diu Caterina Juanicoperò és cert que el fet que el nou CP Alaior sigui una escola petita, gens saturada i que permeti una atenció més individualitzada als alumnes pot ser un incentiu que es tengui en compte". Per a Pere Alzina hi ha un factor que serà determinant a 1'hora de fer atractiu el nou centre: l'equip directiu que estigui al capdavant. "Si no volem una escola de segona, una escola de barri, hi ha d'haver un equip directiu prèviament format, amb ganes i empenta per tirar endavant aquest nou projecte, no un grup d'interins". El màxim responsable d'Educació a Menorca nega del tot aquesta possibilitat. "Cap centre de nova creació que es posa en marxa comença amb tota una plantilla de professorat completament interí". Segons Coll, la Conselleria té intenció que sigui un equip de professors que presenti un projecte per posar en marxa el nou col-legi que, de moment, porta el nom oficial de CP Alaior si bé

Informació local

Octubre 2008 - 374


la proposta del ple de l'Ajuntament és denominar-lo Joan Duran, un dels mestres més coneguts i populars de l'escola laica del poble a principis del XIX. Tal com estableix la normativa vigent, el nou centre es posarà en marxa amb jornada partida i oferirà servei de menjador escolar. Aquest fet podria esdevenir un incentiu per al grup de pares que, en el seu moment, van votar en contra de la implantació de la jornada continuada al Doctor Comas. Però la realitat és ben diferent. Agnès Benítez és mare de dues filletes de 2 i 6 anys que ja ha decidit que el curs que ve les matricularà al nou col·legi per la proximitat del domicili familiar, tot i que reconeix que l'horari partit representarà una dificultat per a la conciliació de la vida familiar i laboral. Antònia Allès i Rebeca Timoner, mares de dos dels 20 fillets del grup de P3 del nou col·legi, comparteixen aquesta queixa i asseguren que és molt estesa entre les famílies d'Alaior. "És una llàstima que ara que tindrem una escola nova, la gent no hi vulgui dur els fills. Molts diuen que esperaran que estigui aclarit el tema de I'horari per després canviar de centre", expliquen les mares, conscients de la necessitat de crear un grup de pares que vulguin fer feina per aconseguir aquesta reivindicació: que I'horari lectiu del nou centre es concentri als matins o que hi hagi activitats per als alumnes durant la franja de 12 a 13 hores. Per a Pere Alzina, és un greu error que, el proper curs escolar, els dos col·legis públics d'Alaior no facin el mateix horari. "Estaríem fomentant la descohesió social que actualment s'està donant al terme municipal i es palesa a documents com l'Anuari Econòmic de La Caixa de 2008. La societat és diversa i l'escola ha de reflectir aquesta diversitat. El que no pot ser -afegeix- és que cada escola d'Alaior respongui a un perfil social determinat. Açò clarament és un gueto". Per altra banda, tant Joan Coll com Josep Portella consideren que, a la pràctica, és impossible que es doni el cas que tota la població nouvinguda d'Alaior s'escolaritzi al nou centre, una situació ben real, en canvi, per a Pere Alzina. El delegat territorial d'Educació recorda que hi ha uns criteris de baremació comuns a tots els centres -família nombrosa, tenir germans al centre o la renda familiar, entre altes- que es tindran en compte a l'hora de fer el procés de matrícula del curs 20092010, juntament amb el mapa de zonificació que fa uns anys va proposar la Corporació municipal. Aquest mapa divideix el poble en dues zones i també el nucli de Cala en Porter i adscriu a cada centre públic una de les dues meitats de la població. Així, a Alaior, les meitats queden delimitades per la plaça des Ramal, el carrer Comerç, el carrer Ruiz i Pablo i la Carretera Nova. Elpasseig de la Platja i el carrer Xaloc separen les dues meitats de Cala en

Octubre 2008 -

375 ---------

Porter. Pel que fa a la resta de les urbanitzacions del terme, als vesins de l'Argentina els correspon escolaritzar-se al CP Doctor Comas, mentre que els de Torre Solí, Sant Jaume, Son Bou, Coves Noves i Son Vitamina, ho faran al nou col·legi. Per a Ramon Orfila, regidor del PP i membre del Consell Escolar Municipal, és del tot positiu que Alaior pugui comptar amb un tercer col·legi però recorda la postura del seu grup contrària a la ubicació del nou col·legi. "S'ha demostrat que el poble no creix cap a la zona de l'antiga fàbrica de Coinga i s'ha perdut l'oportunitat de poder mancomunar serveis de transport escolar o menjador si s'hagués optat per un emplaçament de l'entorn de l'actual zona escolar". Atribueix, en part, a l'equip de govern municipal el fet que les obres d'execució de l'escola acumulin un retard al·legant manca de seguiment i control, una qüestió que el regidor d'Educació nega completament. "Cada tres o quatre mesos, hem donat puntual informació al Consell Escolar Municipal i, fins i tot, hi han assistit tècnics que han seguit les obres perquè els assistents li poguessin plantejar les preguntes que consideressin oportunes". Portella reconeix que s'ha excedit el temps d'execució previst i que s'ha demanat un informe verbal a la Conselleria per determinar les causes de la demora. En qualsevol cas, Joan Coll recorda que des de la Conselleria no s'ha dit en cap moment que el col·legi entraria en funcionament abans del curs 2009-2010. Per al regidor del PP, un dels problemes que presenta la nova escola és la dificultat d'accés a la zona i el fet que no s'hagin previst aparcaments. Sobre aquesta qüestió, Portella posa de manifest la intenció d'estudiar amb la Policia Municipal una solució per afavorir el trànsit de vehicles a la zona quan el centre entri en funcionament.

I mentrestant al CP Doctor Comas ... Augmenta la massificació i "la situació insostenible que es viu des de fa 6 o 7 anys", en paraules de Portella. "El fet que s'utilitzin espais comuns com a aula afecta el bon funcionament d'una escola modèlica que, gràcies al professorat, ha procurat contrarestar les condicions difícils en què s'ofereix l'ensenyament" .

Informació local

ALAIOR E:LiliJCOL.LEGIDOCTORCOMAS

o

ESCOLA NOVA

15


Per a Ramon Orfila, és evident que la saturació del Doctor Comas va en detriment dels mateixos alumnes i fa minvar la qualitat. Des del PP, consideren que hauria estat positiu i necessari prendre mesures més efectives que la utilització d'aules prefabricades i més, afegeixen, quan hi ha l'antic edifici del col-legi La Salle infrautilitzat. Són algunes de les propostes que mai no s'han tingut en compte per part de l'equip de govern, segons Orfila.

poder normalitzar completament situació educativa al centre.

Per al pedagog Pere Alzina, l'ús de barracons és incompatible amb una educació de qualitat i lamenta la nul·la sensibilitat dels governants i la societat en general cap a la infància i l'adolescència en tolerar aquest estat de coses quan, en qualsevol situació d'emergència o catàstrofe a ningú se li acudiria d'allotjar famílies en espais prefabricats. Com deu ser que, en aquests casos, se'ls ofereixen pisos o habitacions d'hotels?, es demana. "En una situació de democràcia, és evident que quan una cosa es vol canviar, es canvia. Tenim l'exemple més clar amb el projecte de la plaça des Pins de Ciutadella, o el Camí de Cavalls. Amb l'educació, hi ha una tranquil-litat absoluta a nivell social", manifesta.

El Doctor Comas compta enguany amb 611 alumnes dividits en 27 grups i 46 mestres. Aquestes xifres representen un increment de 50 alumnes, 5 mestres i una aula prefabricada més fins a un total de 5 repartides a diferents espais del centre. En aquest centre de dues línies, tots els cursos tenen tres grups excepte 1r de Primària, que en té 2, i P3, que enguany són quatre grups a causa d'una punta de natalitat que es va registrar a Alaior l'any 2005: 3 del Doctor Comas i un grup adscrit al nou CP Alaior. Només un dels 27 grups supera la ràtio de 25 alumnes per aula i, en molts casos, es fan desdoblaments i sessions de reforç per afavorir una atenció més individualitzada dels alumnes.

"L'educació no interessa a ningú"

La directora reconeix que estan en el punt màxim d'ocupació i que s'ha de fer un gran esforç perquè horaris, matèries, professors i espais encaixin en un edifici on s'aprofiten tots els racons. Aquest curs, fins i tot, s'ha ocupat un espai de l'entrada de l'escola i del menjador. "Tenim confiança que la situació es descongestioni de cara al proper curs", diu la directora. De fet, reconeixen que la situació actual seria més dramàtica si no es contemplés una solució a curt termini. A finals del curs passat, tant el claustre de professors com l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes del centre van remetre dues cartes al delegat territorial d'Educació en protesta per la situació de massificació i saturació del centre. Segons expliquen Àngels Juanico, Joana Pons, Cati Febrer i Geli Coll, membres de l'APlMA, la seva queixa es centrava en la instal-Iació d'una cinquena aula prefabricada; la insuficiència dels lavabos; la reutilització dels espais comuns; la massificació als patis i les dificultats d'organització en general. "Els- pares ho veuen i són conscients d'aquesta situació -diuen-, però en general, ningú fa res, es desentenen. De fet, ja és molt difícil trobar gent que es vulgui implicar amb l'APIMA". Reconeixen que la situació és "tercermundista" i que els fillets són els primers que noten els efectes d'aquesta saturació, amb toms fins i tot per ocupar els patis de manera que, de forma rotatòria, de tant en tant els toqui la zona més espaiosa. El delegat territorial d'Educació reconeix que passaran 3 o 4 cursos fins que el Doctor Comas pugui funcionar sense cap aula prefabricada i que seran necessaris al voltant de 9 anys per

16

la

Alzina es mostra taxatiu quan assegura que la construcció de la nova escola ha estat un destorb per a tots els partits polítics, per al' Ajuntament i per al Goveru de les Illes Balears. "Als dirigents els ha interessat més fer polígons i carrers nous, i mentre la pressió popular no ho exigeix o ho impedeix, vol dir que estan d'acord en què la massificació sigui la tònica habitual en un poble que sempre s'havia caracteritzat per una educa ió de qualitat". Les seves opinions es basen en les pròpies actes del Consell Municipal d'Educació. En la sessió de dia 2 de maig de 2001, es va presentar la proposta del Govern balear del mapa educatiu per les Illes on es posava de manifest que a Alaior hi mancava un nou col-legi amb una línia de 3 a 12 anys. En aquella sessió, tant el representant de l'equip de govern com del col-legi Doctor Comas van mostrar sorpresa davant la proposta d'un nou centre, considerant convenient que no es donessin els terrenys previstos per a l' escoleta per a la construcció del nou equipament educatiu. "Que nou anys després aquest col-legi encara no estigui funcionant és una vergonya", assegura Alzina. Pocs dies després, a la reunió que va tenir lloc el 28 de maig, els representants del Doctor Comas ja es mostren partidaris de la construcció d'una nova escola. No així els representants de l'Ajuntament, que apunten la càrrega econòmica que representaria un nou centre i consideren "poc fiables i insuficients" les dades del mapa escolar per preveure un creixement de la població infantil a Alaior en els propers anys. La realitat ha demostrat que la població immigrant ja crescut de forma important a tota l'illa i que, a Alaior, la població immigrant d'entre 3 i 18 anys va passar de 163 el 2002, a 201 el 2005 i 266 al-lots i al·lotes l'any passat, una població amb unes necessitats educatives molt més complexes que la simple immersió en un context lingüístic i cultural.

Informació local

Octubre 2008 - 376


Miquel À. Marquès

MEDALLA D'OR PER A El passat 5 de setembre, l'Ajuntament de Maó va atorgar la medalla d'or a l'humanista Josep Maria Quintana Petrus i al pianista Ramon Coll. La corporació municipal va ratificar l'acord municipal, que va ser aprovat amb el vot favorable de quasi tots els grups municipals i l'abstenció de Ciudadanos de Menorca. Artur Bagur va afirmar que l'objectiu de la màxima distinció de la ciutat és destacar les persones que són exemple i referent per als seus ciutadans. La proposta de Quintana va ser defensada pel sacerdot i historiador, Josep Manquàn, que va destacar de Quintana quatre característiques que el fan mereixedor de la medalla d'or de la ciutat de Maó: és un enamorat de la ciutat de Maó, i ho fa evident en algunes de les seves obres literàries (Maó i Els Nikolaidis); és un jurista competent, amb un notable treball jurídic d'investigador i escriptor reconegut; és un intel-lectual compromès, amb anàlisis rigoroses, clares i ben argumentades, amb la dificultat de fer-ho en una societat petita com ho és la insular; la seva tasca de gestor cultural eficient, al davant de l'Ateneu de Maó, de l'Associació Amics de l'Òpera de Maó i de la Fundació de l'Orgue de Santa Maria.

del segle XX, Menorca com a projecte de futur davant el repte europeu, l'autonomia i els menorquins, l'Església del postconcili, i la cultura i la política a Menorca i les Illes Balears entre finals del segle XIX i principi del XX. Ha estudiat la personalitat de diferents personatges de la nostra societat i cultura com Miquel Carreras, Marçal Pascuchi i la tesi doctoral sobre Nicolau M. Rubió i Tudurí, un altre gran humanista i creador literari. Té un llibre publicat exclusivament a internet, El temps i la memòria (1998). Les novel-les han estat un altre àmbit de creació, en aquest cas literària, que ha donat com a resultat obres com Aquella nit d'òpera; Maó, Oficis de Tenebra; Els Nikolaidis i Pro aris et tocis (premi de narrativa 9 de juliol, el 2008). La seva tasca creativa té continuïtat en nombrosos articles, gairebé tots publicats a la Revista de Menorca, algunes presentacions de llibres i les traduccions de les obres de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a més de tot un seguit de conferències i pregons de festes. Per conèixer millor al nostre personatge, podeu consultar el seu blog a internet (hhtp://quintanapetrus.com). En aquest espai hi ha publicats nombrosos articles d'opinió i de divulgació cultural que permeten conèixer millor les propostes d'un dels nostres més reconeguts intel-lectuals.

Oferta GRAN CANARIA Salidas en OCTUBRE

Les tasques culturals valorades La llista d'articles, llibres, conferències i activitats culturals és extensa. Aquí tan sols farem un breu comentari en l'àmbit del dret i de la literatura i assaig. DRET. En el camp del dret, Josep Maria Quintana ha publicat cinc llibres, molts d'ells referits a les autonomies i l'estatut d'autonomia de les Illes Balears, les seves institucions i competències. Un únic llibre es refereix al dret de l'aigua i la llei d'aigües de 1985. Ha publicat diferents articles sobre dret en revistes especialitzades en dret i en història (Butlletí de la Societat Arqueològica i.ut-ttene, Revista Jurídica de Catalunya, etc.). AI llarg dels darrers vint anys, a les seves conferències ha parlat sobre les aigües, les compravendes, l'adquisició de béns immobles integrants del patrimoni històric, la llei de censos de Catalunya, la successió hereditària, el registre de la propietat i la seguretat jurídica, i el contracte d'amitges d'entre altres aspectes d'interès.

Vuelo desde BALEARES HOTELES

LAS

Des que el 1976 publicàs Menorca, segle XX: de la monarquia a la república, i fins a Les revolucions perdudes (2008), sumam fins a divuit publicacions distintes. Les temàtiques que han interessat Quintana són diverses, des de la situació política durant el primer terç

Octubre 2008 -

377 ---------

REG.

l.NOCHE

NOCHE EXTRA

PALMAS

****

HD

417

18

MP

422

23

CONCORDE****

HD

434

36

PARQUE***

MP

443

44

PC

450

52

23

ASTüRJA.

SUR

DE

GRAN

CANARJA

APTOSJARDlli

APTH. APTH

HD

421

MP

430

32

MP

429

30

:ll'JGLES***

MP

429

31

***

MP

435

36

MP

442

44

TI

457

59

MP

448

50

HD

461

63

MP

472

74

MP

477

69

DELATLANTrO

VALENTON _PLAYA

DEL

MARIETA

]FA BUEN AVENTURA CASERI)

STA

A

****

M ELONERAS****

]FA DUNAM

AR****

ORGANIZA Wdz/~ ~ ~

~~-{)

~~~~

MlllATOURS

_=>

'D",~,r>

e-

GRUPO GEA Carrer Ramal, 53 Tel971 37 28 02 - Fax 971 37 86 96 07730 ALAIOR

4

-:

~

i~:%zud"

***

****

JFA CATARJN

ca

LITERATURA I ASSAIG. És en el camp de la literatura, l'assaig i la investigació científica a on podem afirmar que Josep Maria Quintana ha duit a terme una prolífica activitat intel-lectual.

(cód.2749)

~

Informació local

THAlASSA

17


Pere Gomila

EAL ERCADAL

NEU Neus Real, nascuda a Barcelona, és d'ascendència alaiorenca per part de mare. Doctora en filologia catalana i membre del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània, ha duit a terme una intensafeina de recerca i investigació sobre autors catalans del s. X4'; en especial sobre les narradores catalanes dels anys vint i trenta. Ha publicat, a més a més de nombrosos articles, els llibres Mercè Rodoreda, obra de preguerra (2005), Dona i literatura a la Catalunya de preguerra (2006), Les novel-listes catalanes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica (2006), La Institució de les Lletres Catalanes. Dels anys trenta al tombant del segle XXI (2007, en col-laboracio amb Maria Campillo), entre d'altres. La seva obra ha estat elogiada per la crítica especialitzada i hafet aportacions fonamentals en la seva recerca. A continuació presentam un extracte de la interessant conversa que hi hem mantigut.

gènere ha estat un dels eixos claus de la meva trajectòria. Quan vaig acabar la carrera vaig anar a Anglaterra, on hi treballaria dos anys de lectora, és a dir fent classes d'espanyol, perquè aleshores a la Universitat de Birmingham on jo havia anat, a diferència d'ara, encara no es donaven classes de català. A Anglaterra, hi vaig cursar un màster en Teoria de la Literatura i havia de realitzar un treball sobre literatura catalana, que és el que jo m 'havia proposat, en aquest marc teòric. Allà vaig descobrir tot el món de la crítica feminista i dels estudis de gènere i hi vaig fer un treball sobre Montserrat Roig, justament des d'aquesta perspectiva. En tornar a Barcelona, decidida a fer el doctorat, vaig tenir la sort de triar el curs de Jordi Castellanos i amb la descoberta de les narradores de la República van convergir els interessos que jo tenia.

Vostè va néixer a Barcelona, però és filla d'una alaiorenca i ha estat molt lligada amb la nostra població on de petita, si no vaig errat hi va viure un cert temps ...

Ja que parlam de literatura de gènere, vostè té un treball sobre les dones al I Congrés de la Llengua Catalana, que és un aspecte totalment desconegut. Quin paper hi va tenir la dona?

Hi vaig viure nou mesos. Jo era molt petita, tenia nous mesos i hi vaig viure fins als 18. El que passa és que després, quan acabava l'escola, hi passava els estius. Com a mínim un mes. El meu germà i jo cada any hi solíem passar el juliol, i a vegades més temps quan els meus pares venien a l'agost per passar-hi les vacances. Això fins que vaig tenir I3 anys, que vaig deixar d' anarhi tan regularment. Però després, a part de per casaments, comunions o festes diverses, des que els meus pares s 'hi van instal-lar, ja deu fer 10 anys, he vingut més sovint: he anat venint alguns estius, alguns caps d'any ... Alaior per a mi és com casa meva. Jo sempre dic que tenc una cama menorquina, perquè a més a més amb la meva àvia, que era amb qui tenia el vincle més directe -em va tenir els nous mesos que hi vaig viure- parlava en menorquí i encara quan hi vaig, tot i que l'he perdut molt, amb la família em surt automàticament. Suposo que aquesta és una dada important pel que fa al vincle.

Això ho vaig fer perquè en ocasió del Centenari de Congrés, l'Institut d'Estudis Baleàrics hi dedicava un monogràfic i Maria Pilar Perea, que em sembla que n'era la coordinadora i amb qui coincidíem a la redacció de la revista Els Marges, em va demanar un article sobre les dones perquè era un tema que faltava per completar tot el ventall que ella volia cobrir. Aleshores, d'alguna manera vaig estirar el fil de principis de segle; i el que vaig fer sobretot va ser mirar-me la revista Or i Grana, que era la publicació de les dones vinculades al moviment de Solidaritat Catalana, i vaig constatar que la dona hi havia tingut una presència estrictament testimonial i que hi havia assistit d'una forma totalment passiva, perquè justament a Catalunya encara no s 'havia desenvolupat el moviment feminista, encara que hi havia alguns discursos que se'n feien ressò, i tot just s'estaven produint les condicions contextuals que poguessin vehicular el protagonisme creixent de les dones en l'esfera de la cultura.

Vostè es va doctorar en fJ.lologia catalana i ha portat a terme una intensa tasca de recerca sobre autors catalans del s. XX, en especial sobre les narradores catalanes del anys 20 i 30. D'on li ve l'interès per aquest període de la nostra literatura?

De la seva tesi doctoral se'n va publicar la tercera part, Mercè Rodoreda: ['obra de preguerra, que és un volum de més de 500 pàgines amb aportacions molt importants sobre l'autora ...

De fet aquest interès em ve ja dels cursos de llicenciatura. Em vaig especialitzar en literatura catalana del s. XX i als dos darrers cursos vaig triar totes les literatures que vaig poder, sobretot les assignatures de novel-la, tot i que la poesia també m'interessava bastant, i el teatre, i aleshores vaig tenir la sort d'assistir a les classes de Jordi Castellanos, que va ser el mitjancer del meu interès en aquella època. Després ell, ja en els cursos de doctorat, em va fer descobrir totes aquestes narradores que després he treballat més en profunditat. De totes maneres la qüestió de

18

De fet, la tesi, que anava de la panoràmica general de l'activitat cultural, i sobretot literària, de les dones en els anys 20 i 30 a l'apartat de les narradores i després a la més important de totes elles, que és Rodoreda, està publicada pràcticament sencera en tres volums. Vaig pensar que el primer volum a publicar-se havia de ser el dedicat a Mercè Rodoreda, atesa la importància de l'escriptora i perquè és un llibre on es revisen els seus inicis. Quan ella va ser una escriptora consagrada va rebutjar absolutament les seves obres inicials. És a dir, als anys seixanta, quan Joaquim Molas en nom d'Edicions 62 li demana de publicar

Entrevista

Octubre 2008 - 378


les obres completes, ella diu que sí, però es nega a recuperar res que sigui anterior a Aloma, que és la novel·la que havia acabat d'escriure l'any 36, havia guanyat el premi Crexells el 37 i publicat el 38. Aleshores la revisa completament i la refà de dalt a baix, i és aquesta revisió dels anys 60 que ella dóna per bona. De manera que el meu llibre, que constituïa la tercera part de la tesi, el que es fa és posar en qüestió moltes de les coses que s'havien dit sobre la Rodoreda d'aquella època i alguna de les idees generals sobre la seva obra en conjunt. Des dels primers estudis rodoredians s'havia pretès que la seva obra reflecteix molt bé les etapes de la seva vida (Aloma seria la novel·la de l'adolescència, després les grans novel·les dels 60 serien les de la maduresa i les darreres, les de la vellesa). Però una anàlisi en profunditat dels escrits dels anys 30 desmenteix clarament això que sempre s'havia dit. I aquesta em va semblar que era una aportació important. De fet, la crítica en general ha dit que és un treball que marca una diferència i representa una contribució significativa en els estudis rodoredians. En aquest sentit vaig estar contenta d'haver publicat l'obra l'any 2005. Què li ha personalment d'aquella època, tot d'investigació i els que hi va dedicar?

aportat l'estudi el treball esforços

M'ha aportat moltíssimes coses. Per començar jo vaig estar, i es diu de pressa, 10 anys per fer aquesta feina. La recerca és un món una mica complicat i en principi vaig tenir una beca de quatre anys que em permeté fer tota la feina de recerca i recopilació d'informació i documentació. Els altres sis anys van ser els de redacció, però amb interrupcions. Vaig tenir tres interrupcions alternades d'un any cadascuna, perquè s'ha de treballar i cal guanyar-se la vida! I fer una feina així requereix temps, concentració i molta energia. En aquest procés vaig aprendre, per una banda, a fer recerca. Tu vas fent una feina i, de cop, un dia prens consciència de com t'has format i de com la mateixa feina t'ha aportat un instrumental que et serveix per tractar qualsevol tema. Per tant hi hauria, d'una banda, aquest aprenentatge metodològic. I, pel que fa als continguts, el primer que he de dir és que m'ho he passat molt bé perquè es tracta d'una època interessantíssirna, aquesta dels anys vint i trenta, i perquè tota l'activitat de les dones, si bé a vegades pateix una mica d'una certa manca de qualitat, crea unes obres molt interessants per fer-te una idea de quines eren les preocupacions de l'època, per on avançava la literatura catalana, i en concret la narrativa, i quins eren els plantejaments, inquietuds, preocupacions i objectius a l'hora de construir un determinant sistema cultural i un determinat projecte de país. Amb la República es van tenir unes oportunitats que feia tres segles que no s'havien donat. El que passa és que va durar molt poc i no va donar prou de sí. Però es tracta d'una etapa realment apassionant. A tots els nivells; a nivell polític, social, econòmic, és una etapa molt complexa. Hi ha el crac del 29, que és el mateix any que el de l'Exposició Universal de Barcelona, amb tota una voluntat de modernitat i de projecció a l'exterior. Per tant, crisi i alhora moltes il·lusions. Políticament el mateix. La veritat és que ha estat un procés molt enriquidor i apassionant. En els moments actuals en què la llengua catalana viu una situació molt delicada, quin exemple creu que en podríem

Octubre 2008 -

379 -------

•••••• -

treure del testimoni i la feina d'escriptores com Anna Murià o Mercè Rodoreda que visqueren una època tan dura? Penso que l'exemple que en podem treure és sobretot la tenacitat, la convicció que, sigui quina sigui la situació, un ha de treballar amb el que creu que ha de treballar, i també el compromís amb la pròpia cultura. Jo vaig tenir la sort de conèixer Anna Murià, a qui vaig poder visitar un parell de vegades durant els anys noranta. En una ocasió li vaig pregutar: "Anna, creus que ara estem millor o pitjor que als anys trenta?" I ella em va dir que estàvem molt millor i que ella creia que sempre s'havia de mirar endavant i que, per exemple en els anys 90, es publicava i es llegia molt més en català que en els anys trenta i hi havia moltes més opcions de treballar. La seva resposta em va sorprendre molt, en aquells moments, segurament des de la ingenuïtat i la fascinació per aquells anys, i me n 'he recordat sempre més. Aquestes dones s'ho van passar molt malament, moltes van marxar a l'exili i van estar-hi més de trenta anys; van haver de sobreviure com pogueren i en canvi no renunciaren mai a la seva vocació ni a la seva convicció que la cultura catalana depenia una mica dels esforços de cadascú. Mercè Rodoreda deia que el que ella volia fer era una obra ben feta i que això és l'únic que, al cap i la fi, compta. De manera que aquest compromís, que és personal, però també és col· lectiu, em sembla que és la lliçó que en podem aprendre. I la tenacitat, ho repeteixo; és a dir, el fet de no abandonar, passi el que passi. Moltes vegades tens la sensació que va ser una gent molt tossuda, però és que realment no podien fer una altra cosa, perquè estaven absolutament convençudes que també depenia d'elles. Jo crec que si tots aprenguéssim això, que també depèn de nosaltres, i que en la mesura que cadascú treballi amb totes les seves possibilitats i en la seva línia -la suma de totes aquestes feines no és sinó positiva- ja tindríem molt de camí fet. Sobretot no renunciar, no tirar la tovallola davant les dificultats. A part dels llibres que ha publicat, també ha col, laborat assíduament a publicacions com l'Avui, Serra d'Or, L'Avenç, forma part del consell de redacció d'una revista tan prestigiosa com Els Marges, dóna conferències ... Com s'ho fa per treure el temps per a tantes coses? Com és una jornada de feina de Neus Real? Una jornada de feina és una jornada de vint-i-quatre hores. Jo sempre dic que fins i tot quan dorms somies en totes aquestes coses, o bé et despertes a primera hora del matí pensant "ja sé com he de resoldre això que no em sortia". Bàsicament és una qüestió de passió. Quan fas una feina que t'agrada no hi ha un problema de temps, perquè més aviat et passen les hores i dius "no pot ser que faci 6 hores que estic aquí treballant i no me n'hagi cansat". I després també hi ha una qüestió de necessitat. És a dir, la recerca, malauradament, en aquest país està molt poc reconeguda i molt poc finançada en l'àmbit de les humanitats (en el de la ciència és una altra cosa), i bàsicament te l'has d'autofinançar o has de tenir una feina que et permeti compaginar les dues coses. Per exemple, les classes a la universitat, que et permetin tenir temps suficient per fer totes aquestes altres coses. I el fet de realitzar totes aquestes altres coses també et dóna retribucions econòmiques (no sempre, tanmateix); unes

Entrevista

19


retribucions que moltes vegades diguem que t'arreglen el sou, perquè si no tens una plaça fixa a la Universitat, com ha estat el meu cas fins ara, tens un salari bastant més precari del que la gent es pensa. Aquestes feines, a més, també t'ajuden a matisar, a ampliar, a comprendre millor tots els temes que estàs tractant. De manera que és com una mena de cercle del qual et beneficies. Però sí, al cap i a la fi ja no sé quants anys fa que no tinc unes vacances d'un mes, així com toquen. Ara bé, les circumstàncies són les que són i esperes que es puguin resoldre aviat i també puguis descansar. El que et salva bàsicament és la JOANA passió, i vull insistir que hi ha unes MAS compensacions francament incomparables. Enguany, per exemple, vaig anar a donar una conferència al barri de la Mina de Barcelona, que és un barri castellanoparlant on la cultura té un presència, per dir-ho d'una manera neutra, reduïda. I va ser un èxit. Va ser la conferència de l'any Rodoreda que va comptar amb més públic, una conferència en català, sobre una autora catalana, i els va encantar. Això paga tots els esforços en l'espai de la divulgació. I en l'espai de la recerca, quan llegeixes una bona ressenya d'un llibre teu o algú que hi entén et fa un comentari elogiós de la teva feina, i realment t'adones que has fet una contribució, que has fet avançar el coneixement sobre aquestes escriptores, doncs això també paga tots els esforços. Ara, dormir una miqueta més i treballar una miqueta menys també m'aniria molt bé! Vostè que ha fet tanta recerca sobre obres literàries i ha llegit tanta literatura, no s'ha sentit temptada alguna vegada per la ficció?

moment, projectes de recerca no en tinc cap, perquè preparar assignatures noves i preparar el concurs públic a una plaça du molta feina, però suposo que això ja et dóna una idea de cap a on aniré ara. És a dir, sense abandonar les meves senyores, que dic jo (perquè en el grup de recerca de filologia catalana on estic hi ha un projecte de literatura de postguerra i jo segurament treballaré sobre la Rodoreda dels anys 4050), ara entro en el camp de la literatura infantil, que jo tot just vaig tocar una miqueta en fer la tesi doctoral, perquè en aquella primera part panoràmica que et LA J:'l;;JX~RA deia, publicada sota el títol de Dona i literatura a la Catalunya de preguerra, hi havia un capítol dedicat a la literatura infantil. Aquesta, precisament, ha estat la via que m 'ha permès tirar cap aquesta nova feina i aquest nou àmbit d'interès. Tenia una sèrie de coses emparaulades que he tancat ara a l'estiu; per exemple, està a punt de sortir una reedició d'una novel·la de Maria Teresa Vernet, que és una de les narradores més importants dels anys 30, TERESA de la qual he escrit el pròleg, i també tinc LA VU>A ,MHlRÒSA " [rUNA OQNA. en premsa una antologia de textos sobre dona i esport d'aquells mateixos anys, editada pel ConselJ Català de l'Esport. I ha sortit ara, abans de l'estiu, l'antologia Aurora Bertrana, viatgera, que completa el recull dels seus textos periodístics d'aquella època i em queden encara un parell de conferències de l'any Rodoreda. Però ara ja treballo de ple en aquesta nova àrea i, si puc assegurar la meva feina, amb més estabilitat i tranquil·litat, penso endinsarme en la literatura infantil i veure què en surt de tot això.

No. Això hi ha molta gent que m 'ho pregunta, però la veritat és que no. Perquè, justament, el fet de treballar tant amb la literatura, jo crec que m'ha donat una noció bastant precisa del que és la qualitat literària. Aleshores m'adono, clarament, que no tinc ni la vocació ni el talent ni ... home, si m'hi posés no sé com aniria, però mai no he sentit l'impuls d'escriure, entre altres coses perquè no he sentit que fos una via per a mi. A mi el que m'encanta és llegir la bona literatura que han escrit els altres i parlar-ne i ajudar-la a comprendre, si convé en àmbits on és més difícil, o contribuir a poder-ne fer un patrimoni col· lectiu en la mesura que es divulga tant en l'àmbit acadèmic o més especialitzat com en l'àmbit més popular, a través de les conferències, els homenatges o els articles de publicacions de divulgació més general. Treballa actualment

en algun projecte?

Ara estic en un procés de canvi laboral. A mitjan setembre se'm va acabar el contracte que tenia amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i he tingut una oferta per treballar al Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials. És a dir, per fer un canvi d'àrea i passar-me a Ciències de l'Educació, però amb possibilitat d'estabilitzar-me laboralment. Ha sortit un concurs públic d'una plaça amb el perfil de literatura infantil i estic trebalJant per presentar-me a aquest concurs i per començar a fer les classes que em corresponen. De manera que, en aquest

20

Entrevista

ARTESANIAS S.P.

Sucesores de

Can Villalonga desde 1964

ALBARCAS

Carretera Nueva, 68 Tel. 971372916 07730 ALAIOR (Menorca)

Octubre 2008 - 380


NOVA JUNTA DE L'APIMA DEL CP DR. COMAS CAMPS Aquesta és la nova Junta de l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes del Col-Ieqi Públic Doctor Comas per a aquest curs 2008-2009:

Redacció

PRESENTACiÓ DEL

CENTRE DE GRAVAT

Presidenta: Àngels Juanico Mascaró Tresorer: Joan Gener Sendra Secretària: Joana Pons Salort Carol Barraqàn Vidal Vocals: Geli Coll Mascaró Juan Pons Sintes Marga Pons Olivé Inés Torres Sintes Pere Salort Guasch Joana Fortuny Villalonga Cati Febrer Sintes Maria Josepa Gonzàlez La representant de la Junta en el Consell Municipal d'Educació serà Àngels Juanico Mascaró, i el representant en el Consell Municipal d'Esports Juan Pons Sintes.

A la reunió, Joan Lluís Torres i Magí Muñoz (Consell Insular) van explicar com s'ha donat suport a la idea, la recerca de llocs idonis per al taller i els cursos organitzats fins al moment, tot destacant el suport de l'Ajuntament al centre de gravat a través del Pla de dinamització turística (amb 500.000 ) que permetran realitzar les obres de restauració de l'edifici i dotar-lo d'equipaments.

L'ASSOCIACIÓ DE BALLS DE SALÓ D'ALAIOR La tardor ja és aquí i amb ella el nou curs i, com no podia ser d'una altra manera, l'Associació de Balls de Saló d'Alaior reprèn les seves activitats regulars dels diferents cursos de ball. Com que han pogut ampliar l'horari, ara també s'impartiran cursos durant els capvespres de cada diumenge, el nou horari serà el següent: Professors Mari i Àngel: tel. 971 48 11 83 (de 18 a 21 h) Divendres: de 19 a 20 h, grup escolar (annex Dr. Comas) / de 20 a 21 h iniciació (as Casino) Dissabte: de 17.45 a 18.45, iniciació (as Casino) / de 19.15 a 20.15, nivell 1 (annex Dr. Comas) / de 20.15 a 21.15, nivell 2 (Annex Dr. Comas) Professors: Ramón i Celia: tel. 971 37 1565 (de 18 a 21 h) Diumenge: de 18 a 21 h. Dependrà de les inscripcions. a) monogràfic bachata b) monogràfic roda cha- cha- cha Professors: Lluís i Pepi: tel. 649127007 Diumenge: de 18 a 21 h. Dependrà de les inscripcions. a) monogràfic de salsa b) iniciació al ball de saló Els cursos són de 8 setmanes i l'import de socis i 70 /parella no socis.

és de 65 /parella

Elscursos començaran el1 O d'octubre. Per assistir-hi caldrà haver-s'hi inscrit prèviament.

Octubre 2008 -

381 ---------

El passat 27 de setembre es va dur a terme la presentació del Centre de Gravat Xalubínia-Menorca davant un grup d'artistes i d'intel-lectuals de Menorca. L'acte va ser convocat pels responsables del Centre de Gravat Internacional i el Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del CIM, amb la col·laboració del Centre d'Estudis Locals.

Tot açò permetrà disposar d'un espai obert a l'exterior de Menorca i, alhora, que artistes de qualsevol part del món s'interessin per la tasca artística que es realitza a l'illa. Es va parlar de la difusió del centre a través del programa Illa-escola, exposicions a ca n'Oliver, la participació a fires, una pàgina web del centre i la creació d'un ens jurídic en forma de Fundació, previst per a principis de 2009. Pere Pons, José María Càceres i Natalia Tamayo van explicar als assistents quina és la idea del centre que pretenen fer, els seus objectius i les accions realitzades. Es pensa que les obres as Ramal poden iniciar-se a principis de 2009 i la inauguració del centre podria ser una realitat a principis de 2010. La donació d'obra realitzada i la que produeixin els propis artistes i alumnes en el centre ajudarà a fer-ne créixer la col-lecció artística. Es va parlar de futures beques per a estudiants d'aquí que puguin realitzar cursos a París o a Nova York. Es va incidir en la idea de crear bons estampadors i que el centre sigui un lloc on els grans artistes vagin a estampar la seva obra, de manera que el taller es converteixi en un centre de referència internacional. A nivell de l'illa, el centre tindrà presència as Ramal (la seva seu) i a ca n'Oliver (Maó),on s'ubicarà una exposició permanent, a més de crear una xarxa de col-laboració amb tots els municipis que s'adhereixin a la iniciativa a través de la fundació. Un altre àmbit de reflexió és el de la formació a diferents nivells: per a fillets en edat escolar, l'aprenentatge dirigit a adults, el destinat als propis artistes i l'estampació d'alt nivell.

Informació local

21


Vida cultural

LAS VOCES DE CÓRDOBA DINS EL PATI DES CONVENT

A.G. CONCERT DE GOSPEL DINS EL PATI DES CONVENT El dia 4, al Pati des Convent, el Grup de Gospel de l'Orfeó Maonès va donar un Concert organitzat per l'Ajuntament d'Alaior, Regidoria de Cultura i Educació, que es va veure assistit per una nombrosa concurrència. El cor juvenil, integrat per una desena de membres, va oferir primer un parell de cançons i després s'incorporà el grup dels que prengueren part en el taller de gospel que dirigeixen Ramón Escalé i Anabel Villalonga. Interpretaren temes famosos d'Elvis Presley, Joan Baez, Bob Dylan i molts altres en una audició que resultà molt agradable per a l'auditori.

ÀGATA EN CONCERT AL CENTRE CULTURAL El Grup Musical Àgata, que tenia projectada una audició al Pati des Convent, va canviar la ubicació pel Centre Cultural a causa de l'amenaça de pluja. El dia 12, al Saló Teatre del Centre, va realitzar el concert tot oferint una sèrie de peces en les quals l'estil del jazz es mescla una mica amb el "punky" i la interpretació de ritmes caribenys, Bossa Nova, i alguna composició brasilera com el "Corcovado" que recorda els fados portuguesos melangiosos i sincopats. Formen el conjunt Marina Andrea (veu i a la vegada compositora d'algunes de les seves cançons), Sergi (percussió índia), José (baix), Icar (guitarra) i la col·laboració de la ballarina Del.

Com a darrera actuació estiuenca dins el Pati des Convent, el grup Las voces de Córdoba, música i cançó d'Argentina, va actuar el dia 19, oferint una selecció de peces pròpies de les regions d'aquell gran país. Es mesclaren les danses pròpies de la població autòctona de les planures, que popularitzaren els "Gauchos", amb la fusió de la música dels nouvinguts així com dels indígenes, els tangos que tingueren el seu origen als barris de Bons Aires i qualque tema propi i d'autor conegut.

CONCERT DEL TALLER D'ÒPERA AMADEUS El dia 26, a la Església de Santa Eulàlia, el Casal Català de Menorca, va presentar el Taller d'òpera Amadeus amb l'actuació de 5 destacats cantants d'òpera i un pianista acompanyant. S'oferí una interessant mostra de fragments d'òpera de diferents estils i nacionalitats, com l'alemanya, la italiana i la francesa. Actuaren les sopranos Patricia Contini, Manolita Dominguez, la contralt Masako Hioki, el tenor Jordi Cobella i el baix Juan Manuel Nieto, acompanyats al piano per Joan Aloy. En òpera alemanya, interpretaren dues peces de l'austríac Mozart (un duo de Le nozze di Figaro i un tercet de dames de La flauta màgica), i un quartet de Fidelio de Beethoven. La part dedicada a l'òpera italiana va estar dedicada a Puccini, amb fragments de La bohème, Madame Butterfly i La rondine, i l'òpera francesa va estar representada per Gluck, compositor alemany que va desenvolupar quasi tota la seva producció a França, del qual interpretaren fragments d'Orfeo, a més d'una opereta de Messaguer, una peça de conjunt de La juive de Halévy i del Faust de Gounod.

JOANA PONS TANCA ELS CONCERTS D'ESTIU A SA PLAÇA

FOTOFINDE A CAN JAUMOT A la Sala d'Exposicions de Can Jaumot es va presentar una exposició de fotografies, organitzada per l'Associació Fotofinde, una agrupació d'amants de la fotografia, la majoria de Menorca, si bé també hi ha alguns membres de Barcelona. L'execució d'aquesta mostra va córrer a càrrec de Teresa Santacana. Va col-laborar-hi l'Ajuntament, Regidoria de Cultura i Educació, i comptà amb el suport de Caixa Colonya. Hi participaren uns 32 associats i entre la diversa varietat de fotografies exposades de diferents formats, hi havia notables imatges de paisatges, animals exòtics, detalls urbans, flors, impressions, etc.

El diumenge dia 29, darrer de setembre, i dintre de les atraccions de la Festa des Caixers, Joana Pons i ses Guitarres va actuar a sa Plaça. Amb la seva intervenció es donà cloenda a les actuacions que s'han dut a terme durant l'estiu a l'esmentada zona, que s'omplí de gent per escoltar les seves sempre atractives cançons menorquines. Tonades del nostre folklore, moltes de les quals, Joana Pons ha recuperat, romanços, balades, temes d'autor i alguna composició del seu grup, van ser interpretades i aplaudides pel nombrós públic que seguia, atent, la seva audició.

Pàgines patrocinades per

Construcciones Olives, S.L.Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 3781 E.mail: olives2005@infotelecom.es 07730 ALAIOR (BALEARES)

22

57 - Fax 971 379041

Informció local

Octubre 2008 - 382


Margarida Pons Martí

Grup de lectura EL GRUP DE LECTURA,

història, etc. No cal dir que sempre hi ha d'haver un clima de respecte cap a les opinions i idees dels altres.

UN PLAER COMPARTIT El darrer dissabte del mes de setembre ens hem reunit les persones que participam en el grup de lectura -amb algunes de noves-, per començar les activitats d'aquest curs. Ja sabeu que el grup de lectura és una activitat que s'organitza a la Biblioteca, oberta a tothom i gratuïta. Les persones que vulguin participar-hi no necessiten cap

El grup es reuneix dues vegades al mes. El segon dissabte es comentaran llibres, i el quart es projectarà i comentarà una pel-lícula basada en alguna novel-la o text literari. Una vegada per trimestre comptarem amb la col-laboracló d'un escriptor. Aquesta activitat també l'hem feta durant les quatre temporades que ja duu funcionant el grup, i és una experiència molt interessant poder dialogar directament amb l'autor sobre la seva pròpia obra. Enguany tenim prevista la presència de Josep Ma. Quintana, i altres encara no concretats. També es faran un parell de sessions sobre poesia catalana i gallega. En aquesta primera trobada, les persones participants hem comentat les lectures fetes durant l'estiu i hem elegit els llibres a llegir i debatre durant el curs. Es procura que els títols integrin autors de diverses nacionalitats: catalans, castellans, europeus o americans. El primer llibre que comentarem és El noi del pijama de ratlles, de l'autor irlandès John Boyne. Segons el propi autor, aquesta és una novel-la apta per a tothom, i de la qual ja s'ha fet una adaptació cinematogràfica.

condició o requisit, únicament que els agradi llegir i vulguin compartir les seves opinions i comentaris amb els altres. Tot i que és recomanable haver llegit el llibre que s'ha de comentar, açò no és un requisit indispensable, hi ha persones que participen en el grup sense haver-lo llegit i igualment poden aportar la seva opinió sobre els temes que espontàniament sorgeixen com a conseqüència de la lectura. És una activitat sobretot de comunicació i de coneixement, perquè per mitjà dels llibres que llegim i comentam tenim l'oportunitat d'aprendre moltes coses sobre temes d'actualitat, sobre

Els altres títols proposats per a aquest curs són: El corazón helado, d'Almudena Grandes Angeles rebeldes, de Robertson Davies Crimen y castigo, de Fiódor Dostoievski Les revolucions perdudes, de Josep Ma. Quintana Tretze tristos tràngols, d'Albert Sànchez Piñol Eclipsi, d'Esperança Camps Mal de pedres, de Milena Agus L'any que el meu avi va veure ploure, de Tomàs Molina

A

PÀGINA PATROCINADA PER, .

~~~~: :eim Ia eu Itur a

i

~L:'.ilD.I¡_¡.~ii ALAIOR,

Pla de sa Sinia, 6 ,pOlígOn~I'~;;~:~~~rcorn

Tel: 971 37 11 41 Fax: 971 379200

MAÓ

Octubre 2008 -

383

-1I.I!IIII1IiI!l'I!'II1I.I!IIII~~IIIIII!l!~1III

Ool-Ieborecions

I

MERCADAL

23


Maca Ramos

ONI OLIVES LEVY Començam parlant d'on li ve l'afició per la carrera de veterinari i ens explica que la seva família tota la vida ha tingut molt de contacte amb el camp. Des de molt petit, tots els caps de setmana anava amb son pare pels llocs i tenien molta amistat amb el veterinari de Maó, Pedro Pax. Va estudiar a Saragossa i quan va acabar, l'any 1990, va coincidir amb el trasllat del veterinari des Mercadal, al qual va poder reemplaçar. Ell és de Maó, però viu a Alaior des que es va casar. Diu que està molt content de fer feina al poble on viu, perquè açò el permet conèixer i relacionar-se amb molta gent, la qual cosa és molt agradable. Des del començament ha fet feina a l'àmbit rural i té una clínica portàtil al seu vehicle, ja que ho segueix fent durant els matins. Ens explica que, al camp, es dedica només a les vaques i a la clínica que té al poble als cans i moixos. Opina que, en general, la gent que té mascotes, les cuida prou bé i s'ha adonat que hi ha persones que tenen una vertadera fascinació pels moixos i en poden arribar a tenir molts. Diu que s'estimen més llevar-se luxes ells i donar-ho als animalets. En Toni diu que si s'ensenyen bé, poden arribar a ser tant o més amorosos com els cans. L'ideal és agafar els cans o moixos entre les 6 i 8 setmanes d'edat, perquè necessiten el contacte amb la mare i els germans. Si se separen abans, poden ser més insegurs, tenir dèficits de tipus emocional i caràcters més raTs. Després ve la fase de socialització, que és quan l'animalet es presenta a la societat i comencen a tenir contacte amb totes les coses que es trobaran en el futur. Han de veure altres cans i moixos, anar a passejar, anar en cotxe, etc. i rebre tots els estímuls com una cosa natural. La presentació en societat comporta uns lleugers riscos sanitaris, fins que no han rebut totes les vacunes, però en general són més els avantatges que els inconvenients.

En tots els anys de fer la seva feina, en Toni ha viscut situacions molt interessants i li demanam que ens expliqui alguna anècdota. Diu que el darrer cap de setmana, un metge li va telefonar d'urgència per un animal que tenia insuficiència cardiorespiratòria. Li van fer tot tipus de proves en menys de dues hores: anàlisis de sang, radiografia del tòrax, ecografia abdominal i electro. El metge, diu en Toni va quedar molt sorprès, ja que per fer tot açò a un pacient humà és quasi segur que es necessitarien un parell de setmanes. Explica que encara recorda el primer part i la primera cesària, però avui en dia ja és una rutina. Afirma que els animals que són sociables tenen sentiments, de pena, alegria, ràbia, amor, odi. Si una persona li fa una trastada a un ca o un moix, diu que aquell animal se'n recorda. La virtut màxima d'un ca és la fidelitat i tenen capacitat de perdonar. Els moixos, també són bastant fidels, però per a molta gent són desconeguts. Si des de petits reben amor, estimació i es juga amb ells, el seu caràcter serà millor. Parlam dels preus dels serveis veterinaris i en Toni explica que no són cars, ja que tenir una mascota no és una obligació, sinó un gust o plaer. Les despeses bàsiques en veterinaris, com poden ser vacunacions, microxip, desparasitacions i visites tenen preus fixos per a tots els veterinaris. Però el ventall és ampli, des d'adoptar un ca de la gossera, que te'l regalen, o per exemple comprar un quissó de bulldog anglès per 2.000 euros o un pastor alemany per 3.000. Pel que fa a l'alimentació, hi ha pinsos que van des d'un euro el quilo o menys, fins a vuit euros el quilo: depèn dels components que duen. Per acabar parlam de com és un dia qualsevol de la seva feina i ens diu que s'aixeca a les set i fa feina a l'àmbit rural i en una assessoria higienicosanitària i els capvespres a la seva consulta de sa Bassa Rotja, 63. Això sí, el mòbil és encès les 24 hores del dia, 365 dies l'any.

La seva higiene és diferent a la de les persones, entre altres coses perquè ells no suen i cal conèixer els seus hàbits.

24

Informació local

Octubre 2008 - 386


AVIO SINTES VINENT David fa quatre anys que va acabar la seva carrera de veterinària a Barcelona. Uns estudis per als quals es va decidir perquè sempre li han agradat els animals. A Barcelona va començar a treballar tot fent substitucions i tenia previst establir-s'hi professionalment ateses les oportunitats que brinda la ciutat. Després, però, li oferiren uns treballs a Menorca i va tornar cap aquí on començà fent pràctiques amb altres veterinaris. L'any passat es decidí a obrir la seva consulta a Alaior, una feina que compagina amb altres activitats com l'extracció de sang al bestiar, especialment de la cabana porquina, per a la realització de proves de serologia, que estudien els nivells d'anticossos presents a la sang dels animals per al control de malalties infeccioses. La majoria d'animals que rep a la seva consulta són cans i moixos i l'atenció més habitual que es dispensa és la vacunació contra la ràbia i altres infeccions que disminueixen la possibilitat de les malalties que poden patir aquests animals. Tot parlant de les vacunacions tractam el tema de la leishmaniosi, una malaltia greu en els cans provocada per un paràsit que viu dins les cèl-Iules de la sang i que es transmet a través de la picada d'un mosquit. De moment encara no s'ha trobat cap vacuna que sigui efectiva i l'única cosa que es pot fer és la utilització d'un collar o pipetes que actuen de repel-lent contra el mosquit, tot i que no són efectius en un 100%. Pensa que la gent en general sap cuidar bé els animals i que és conscient de tot el que representa tenir un moix o un ca a casa i de les atencions que els animals necessiten. Especialment els cans que es treuen molt a passejar no només per fer les seves necessitats, sinó també per relacionar-se com animals de companyia.

més comuns dels animals que s'alimenten casolana solen ser d'al-lèrqies a la pell.

amb una dieta

En un lloc petit com Alaior un "mariscal" ha de fer un poc de tot, però en veterinària existeixen també els especialistes. De fet, davant de problemes de traumatologia, en David desvia l'animal cap a un veterinari especialista en ossos. Barcelona, per exemple, és una ciutat que compta amb un gran nombre de veterinaris de totes les especialitats: animals exòtics, gent que només es dedica a rèptils, mamífers petits com hàmsters, neurologia, traumatologia, etologia, etc. Hi ha fins i tot clíniques especialitzades en etologia, és a dir que tracten el comportament de l'animal. La consulta de David, situada a l'avinguda de sa Indústria, és oberta tots els capvespres i els dissabtes matí, encara que també compta amb un telèfon mòbil d'emergències on se'l pot localitzar a qualsevol hora quan es necessita una atenció immediata.

Un capítol important és el de la nutrició, que l'animal estigui ben alimentat és important per a la seva salut. Avui en dia els pinsos són molts equilibrats i els percentatges de nutrients satisfan les necessitats de manteniment i nutrició dels animals. Amb una alimentació només a base de pinsos té cobertes les seves necessitats. Hi ha pinsos especials per a femelles en lactació, creixement, geriàtrics o amb determinats problemes. Ara bé, els animals que mengen dietes de casa també poden alimentar-se bé i de manera equilibrada. De fet, abans de l'aparició dels pinsos els animals vivien molts anys amb bona salut. Els problemes

Octubre 2008 -

387

Informació local

25


CENTRE VALENCIÀ

A MENORCA

- PENYA VALENCIANISTA

LOS ACTOS DEL 5Q ANIVERSARIO DEDICADOS A ALICANTE invitados, que en el momento de cerrarse esta información aún estaban por confirmar. El acto se celebrara en el Ayuntamiento de Alaior a las 19.30 h., con proyección de las fiestas y entrega de presentes a los asistentes, al tiempo que se complementara con una actuación menorquina. También dentro del programa deportivo de este Aniversario, se esta gestando la celebración de un acto con el presidente y representantes del PAMESA VALEN CIA de basquet, que el fin de semana siguiente (24-25 de Octubre) visita la isla con motivo del partido de ACB que le enfrenta al MENORCA BÀSQUET, match liguero del cual se desconoce el horario. VISITE LA PÀGINA WEB PARA SEGUIR LOS DETALLES DE LOS ACTOS Y SUS PROGRAMACIONES DE HORARIOS: www.centrevalenciamenorca.com

CONGRESO DE PEÑAS INTERNACIONAL (Murcia 2008) El Centre Valencià celebrara este mes de Octubre la DIADA DE SU COMUNIDAD, la cual coincide con el 5° Aniversario de la puesta en marcha de la entidad menorquina, que se dedica este año a la provincia de ALICANTE, con la que cerrarà el ciclo de las 3 provincias de la Comunidad (2006 Valencia; 2007 Castellón, y este año Alicante).

La Penya Valencianista d'Alaior fue la única de Menorca que participó en el 8° Congreso Nacional y 3° Internacional de peñas que tuvo lugar en Murcia, don de mas de un millar de peñistas de todos los clubs de fútbol de la, 2a_A , 2a_ B y 3a div. de toda España de dieron cita en la capital murciana.junto a otras venidas de clubs extranjeros para tal encuentro.

Con motivo de tal organización, el vice-presidente, Sr. Pascual del Rey, y el Coordinador fueron recibidos por la concejala de Fiestas, Sra. Marta García, en su reciente visita a las dependencias municipales. Esta visita supuso el contacto inicial para la presencia de la BELLEA del FOC en los actos a desarrollar en Alaior, así como la invitación para que nos acompañe algún miembro de la corporación ali cantina.

El desarrollo de dicho Congreso se centró en un homenaje a la selección española con motivo del titulo europeo, así como el brindis del éxito a los aficionados por el apoyo en el desarrollo del campeonato de Europa en Austria y también los actos que tuvieron lugar en el territorio español por parte de la Federación de Fútbol.

Los actos previstos se desarrollaràn el sàbado día 18 de Octubre con la participación de la representante de LES FOGUERES, que serà la invitada de honor a los actos, así como representaciones de su entidad y la municipal, adernas de otros

La rosa del buen Pastor ... A monseñor iuan Piris Frígola le dedico esta poesia en su despedida de Menorca. Si no vuelves buen Pastor al redil que has de dejar. .. que triste serà el baIar de tus ovejas ... Señor! ... Tu, con paternal amor, de tus ovejas cuidabas, con fe y dulzura curabas sus llagasy su dolor! ... Cuando, llena de temblor, la ovejita atormentada hasta tu puerta llegaba pidiendo tu protección ... Tu atendías su gemir y con bàlsamo divino

26

Los alaiorenses vinieron muy satisfechos por la acogida que se les dispensó, así como por lo contactos efectuados en tales actos de los peñistas del fútbol, de entre los cuales se lanzaron proyectos para visitar pronto la isla conocidos personajes populares del mundo de la animación deporti va.

Victoria Olives, autora d'aquesta poesia, moria el passat dia 3 d'octubre. Era natural des Castell on vivia juntament amb la seva germana Celestina. Fa prop de tres anys havia obtingut una plaça al geriàtric d'Alaior on també resideix la seva germana. D'una profunda religiositat, bavia publicat a S'Ull de Sol algunes de les seves poesies. En pau descansi.

de su corazón herido arrancabas los espinos, y ella volvía al redil.. . Pero cuando la perdías -tu alma,cuànta tristeza sentía ... y al horrísono vendaval a tus oídos llegaba el eco de su balido y el aullido del chacal! ... Te adentrabas en los bosques, escalabas las montañas, y aunque en tus pies se clavaban las espinas del zarzal, por librarla del abismo,

Oot-teborecions

entre breñas te internabas ¡con cuànto afàn la buscabas! ... ¡Qué feliz cuando la hallabas preservàndola del mal! Si no vuelves buen Pastor al redil que has de dejar. .. qué triste serà el baIar de tus ovejas ... Señor! ... Tu me enseñaste el camino, de recoger entre zarzales y espinos ¡una rosa!. .. y a esta rosa, Señor, ¡te la ofrezco a ti! Victoria-Juana

Olives Noguera

Octubre 2008 -


Centre d'Estudis Locals

L'EXPERIÈNCIA DEL VOLUNTARIAT DE LES VI ITES TU í TI A ALAIOR El Centre d'Estudis Locals del Fòrum 3r Mil-lenni, amb el finançament i suport de l'Ajuntament d'Alaior, ha portat a terme el muntatge de les visites turístiques a Alaior durant aquest estiu. Però aquesta tasca ha estat possible gràcies a la participació de moltes persones voluntàries, que han aportat una feina a vegades excel-lent perquè aquesta oferta hagi estat possible després d'anys de ser una reivindicació de bona part de la comunitat local.

Santi Mascaró Cardona, Esme Díaz Rubio, Àlex L1ambías Sanchez, Xavier Mascaró Anglada, José M. Galan Morello, Irina Florit Gomila, Rubén Mascaró Palliser, Yaiza Tudurí Benejam, Lídia Mascaró Genestar, Elisabet Gonzàlez Martín, Sara Buils Pons, Adrià Caceres Juanico i Christian Pazos Alvarez.

El servei va començar a finals de juny i ha conclòs a finals de setembre. Ha estat el primer any, i entorn de 1.500 turistes s'han beneficiat d'aquesta petita oferta complementària. Queden per a les properes edicions una sèrie de recursos, que encara que millorables, permeten fer una major o menor immersió en la idiosincràsia local: en la nostra història, patrimoni, cultura ... Hi queda l'experiència d'enguany per millorar la de les properes edicions. Hi queda la inversió feta per l'Ajuntament en l'habilitació del túnel de la Guerra Civil i en el material audiovisual. Però no seria de justícia que deixàssim sense agrair públicament la col-laboració imprescindible de tots aquests voluntaris que ens han regalat una nova possibilitat que Alaior agraeix: Mandy Tucket, per les traduccions anglès.

i l'enregistrament

en

Nelson Teles, per les traduccions francès.

i l'enregistrament

al

Barbara Lichel i Brita Jüngermann, l'enregistrament a l'alemany.

per les traduccions

i

Sabina L1ambias i Sita l'enregistrament a l'italià.

per la traducció

i

Petrus,

Maca i Sacra Ramos, per l'enregistrament català. Quico Murillo Romero, fabricó.

pel muntatge

Gràcies a tots els fabricants, comerços i artesans locals, pels productes que ens han deixat per mostrar als visitants com a exemple d'allò que es produeix a Alaior: Pons Quintana, Calzados Ponti, Alfredo Arias, Metalúrgia Pons, Sintes y Petrus, Quesos Torralba, Bodega Rubí del Mediterrani, Pastissería Can Sintes, Ca na Juanita, Núria Gavín, Isabel Masoliver, Rosa Queralt, Esperança Petrus. I finalment volem expressar el nostre agraïment a la Parròquia, que ens ha permès ocupar Santa Eulàlia com a part substancial de la visita, i que ens ha acompanyat i atès amb tanta amabilitat, especialment el seu rector, en Nito i en Benito. Si tot s'hagués hagut de pagar, Alaior no hauria tingut aquest servei. L'han fet possible un cop més, com tantes vegades, l'estimació i l'altruisme desinteressat de bons alaiorencs. A tots gràcies.

en castellà i

de l'exposició

i

Àngela Seguí Alemany, per obrir i tancar els llocs pels quals havien de passar els turistes i col-laborar amb els voluntaris més joves. Els tretze joves voluntaris de 3r d'ESa de l'lES Josep M. Guàrdia i del CE La Salle, que durant l'estiu han atès i informat des de la porta de Santa Eulàlia:

Octubre 2008 -

Col-Iaboracions

27


Si no es fa d'aquesta manera, ens trobam que queden excloses d'aquesta tarifa aquelles famílies amb ingressos baixos que tenguin a casa seva un frigorífic, una rentadora i un c1imatitzador, la qual cosa no és gens infreqüent. Aplicant la tarifa social d'aquesta manera, FACUA dubta seriosament que se'n puguin afavorir els quatre milions i mig de famílies que ha assegurat el ministre. Contràriament, s'hi podran acollir centenars de milers de segones residències, comunitats de propietaris, negocis d'autònoms, petites i mitjanes empreses i infinitat d'abonats que no compten amb limitadors de potència, amb la qual cosa l'aplicació d'aquesta tarifa social es desvirtua i perd efectivitat.

ASSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS I USUARIS LA PUJADA DE L'ELECTRICITAT El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç va decidir que el preu de l'electricitat s'incrementàs el juliol un 7,33%, que sumat al 3,3% que va pujar el mes de gener dóna un 10,9% de pujada per a la majoria de consumidors. Aquest valor suposa més del doble de la inflació que mesura l'IPC. No obstant açò, per als 4,5 milions de clients que tenen contractada una potència entre 5 i 10 kWh, l'increment acumulat se situa en un 11,9%, molt enfora de "el entorno del IPC" que va prometre el passat mes de juny el ministre Miguel Sebastian durant la seva compareixença davant del Congrés. El que reclama FACUA és que l'anomenada tarifa social es vinculi a la renda dels usuaris i no només a la potència contractada.

LA COOPERATIVA INFORMA La Cooperativa vol donar la benvinguda a les seves noves col-laboradores, tot just incorporades el passat mes de setembre, i desitjar-los, a totes elles, molt d'èxit en l'atenció als nostres socis i clients. A Janet Janer, Gemma Mascaró, María de Novo, Adela Romero i Margaret Sintes: molta sort i ànim en les seves noves funcions, i esperam que es trobin a gust entre nosaltres.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DE CONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

OfERTES SOCIS - BOTIGA PIS DURANT EL MES D'OCTUBRE

TOVALLOLES, JOC DE TRES, A 7,95 €

MANTES POLARS A 3,50 €

PARAIGÜES AUTOMÀTICS A 2,50 €

28

Col-Iaboracions

Octubre 2008 - 388


Maria Cardona Serra

Maria Càrdo a Serqa,joye des Cè5tste/testudla Iln<:;Jüístlcattmeaxetacié; a més Q!¿. trad(.)f2él' d'anglès I alè an){, "Ç;afè es el GQnte#gl:1an~qdar del concurs de mlcrorelats convocat Per la biblioteca d'Alaior. Es el primer treball que II publiquen. El premi consisteix en assistir als Premis Octubre, a València. H

"El dia naixia vessut, però intens. Taronges impossibles es tallaven en blaus tan vius com els tons del mar i la ratlla que dividia el cel i la terra era com una fina gasa de cotó blanc pur. Els rajos de sol entraven amb tanta intensitat per la finestra, que van aconseguir despertar-la. La claror li va impedir obrir els ulls de cop, però a poc a poc va anar despertant-se i va poder admirar el regal que oferia la sortida d'aquell dimarts de gener. L'olor a cafè va animar-la a aixecarse d'aquell embull de llençols blancs en què s'havia convertit el llit. Ningú, però, li havia preparat cafè. El rellotge marcava les 6.35 h en aquell color verd llampant tan característic. El mirall del bany reflectia ulleres de cansament, cabells descambuixats color xocolata i un badall imponent. Necessito un cafè, pensà; així que es posà els texans vells que descansaven sobre la cadira damunt d'una pila de roba neta sense planxar i, deveres i corrent, baixà al bar del cap de cantó. Encara portava la camiseta blanca que li havia fet de pijama durant la nit. L'olor a cafè era tan forta que es colà per les seves fosses nasals amb tanta vehemència que se li tancaren els ulls i se li enduriren els mugrons. «El tallat», li digué l'Antonio, sense que ni tan sols l'hagués demanat. Abans d'assaborir-lo, apropà el nas al got i s'imaginà la seva mà dintre d'un sac de grans de cafè, estrenyent el puny i notant el tacte suau dels milers de grans de cafè color marró fosc. Llavors, va deixar un euro amb deu a sobre la taula i va marxar, mentre notava els ulls de l'Antonio, i de la resta del bar, clavats al seu clatell".

UN CAP DE SETMANA INOBLIDABLE A S'ARTIGA Aquests textos que serveixin perquè en guardin un bon record na Gemma, na Mireia, na Sílvia, n 'Andrea, en Sergi, na Sara, na Clàudia, na Verònica, n'Emma, en Pau, en Maxi i na lnés. Els últims dies que quedaven d'estiu vam anar amb tots els amics al casal de s'Artiga Vella. Aquest casal té molta història, tanta que a nosaltres i tot ens n'ha passat alguna. El casal està connectat a la vora de la marina, allà on està situada l'alzina més vella de Menorca. Els dos vespres van ser molt intensos i molt divertits, a la vegada que teníem son, també volíem estar desperts. A la sala central hi ha dos enormes quadres dels antics propietaris de s'Artiga Vella, pintats per un pintor molt famós de Maó.

Hola a tots, sóc en Maxi, un fiet d'onze anys. El cap de setmana del 19 al 21 de setembre vàrem anar a passar un cap de setmana a s'Artiga amb els pares i els amics. Vam fer diferents activitats esportives: futbol, bàsquet, ping-pong, etc. Vam anar a la piscina a nedar i vam anar a dormir tard (a mi la nit de divendres no em deixaven dormir, tenia un partit de futbol dissabte i m'havia d'aixecar prest). També vam fer caminades i bons menjars. M'ho vaig passar molt bé i l'any que ve hi vull tornar; esper que hi tornem a ser tots els que hi hem anat aquest any. Adéu. Maxi Carreras

Coll

Emma Sintes Florit El cap de setmana passat vàrem anar a s'Artiga amb uns amics. S'Artiga és una casa rural dedicada des de fa molts anys a la ramaderia i al camp. Consta de vuit habitacions, set d'elles són dobles i una és individual. Quan vam arribar, tots estàvem molt contents i emocionats, vam nedar una bona estona i va ser molt divertit. Els tres dies ens van passar volant de tan bé que ens ho vam passar: nedant, jugant, anant a veure dos cavals que hi havia, fins i tot els vam posar nom! En resum, va ser un cap de setmana molt divertit. Sílvia Sintes Coll

Octubre 2008 -

389 •• _-------

Col·laboracions

29


Llorenç Pons i L1abrés

Cartes d'anada i tornada

Carta des d'Alaior, setembre 2008.

Carta des de Roiala, octubre 2008.

Benvolgut amic, com estàs? Per aquí tot marxa més o manco bé, sense gaire renou. Bé, no és exactament així perquè la presidenta del Consell Insular ha dimitit per ocupar un càrrec en el govern de Balears, i també el batle de Maó, per dedicar-se al Senat. Açò suposa dos canvis importants a nivell polític per Menorca. Veurem com evoluciona la vida política sense aquestes dues persones tan importants i carismàtiques dins el PSOE, et mantindré informat. Però no és açò del que vull que parlem, voldria comentar-te el que pens de la Cimera de l'ONU sobre els objectius del rnll-lenní: tot plegat em sembla un exercici brillant d'hipocresia. M'explicaré: mentre els grans mandataris mundials es reuneixen amb tota mena de luxes a Nova York i ens regalen les orelles amb discursos emotius i plens de paraules "compromeses", com ara les que va dir el primer ministre britànic Gordon Brown: "el nostre enemic no és la guerra ni la desigualtat, ni una ideologia determinada ni la crisi financera. El nostre enemic més important és la indiferència davant la pobresa, una amenaça catastròfica per al nostre planeta"; mentre açò succeeix, els governs occidentals regalen milions i milions de dòlars per salvar bancs hipotecaris. Només una xifra per contrastar: 16.000 milions de dòlars és el que ha recaptat l'ONU per combatre la pobresa; 700.000 el que ha hagut de desembutxacar-se el govern nord-americà per "salvar" Wall Street. Si afegim a la xifra el que es continua donant a Europa, ens trobam amb una situació indignant: els governs dels països rics prometen diners per al desenvolupament, però les xifres demostren que des de 2005 aquestes ajudes han anat baixant. L'únic que sembla realment clar, al marge dels grans discursos, és que a aquests governs els preocupen més els seus pocs multimilionaris que els milions de persones pobres que habiten al seu mateix món.

Estimat Llorenç, salutacions des del cor d'Àfrica. Entenc perfectament com et sents, i pens exactament el mateix que tu. El que passa és que per aquí res de tot açò ens agafa de nou, acostumats a la fam i a la misèria. M'agradaria contrastar algunes dades més per reforçar la teva argumentació: la desnutrició infantil, que és un dels objectius del mil·lenni continua sent una plaga a bona part d'Àfrica, al Sud, 46 de cada 100 infants menors de 5 anys estan mal nodrits, aquest percentatge s'ha reduït en 8 punts en 18 anys quan l'objectiu per al 2015 és arribar a 27. A l'Àfrica subsahariana pateixen mal nutrició 28 de cada 100, quan el 1990 eren 32, i l'objectiu marca 16 per al 2015. I així podríem parlar del sud-est asiàtic, o de Llatinoamèrica i el Carib, amb percentatges més petits, però prou significatius. Si miram les dades de mortalitat infantil, encara moren a l'Àfrica subsahariana 157 infants menors de 5 anys de cada 1.000 naixements, o 81 al con sud del mateix continent. El més trist és que els objectius del rnll-leni no marquen acabar amb la mortalitat infantil, sinó arribar a xifres menors, com els 60 de cada 1000 o els 40 en els dos exemples que hem vist. El que jo em deman és per què ens fixam com a objectiu arribar a només 27 fiets de cada 100 amb desnutrició al sud d'Àfrica. No hauria de ser l'objectiu acabar amb la mortalitat infantil i amb la desnutrició? Què no es podria fer en aquest aspecte amb els milers de milions que invertiu a Occident per salvar la butaca on posar el cul als vostres rics?

És més encara, treuen diners a dojo per "salvar" els bancs, que ens estan dessagnant cada mes; què fan amb els milions i milions de beneficis que treuen cada any? Qui es preocuparà de salvar les economies familiars dels milions d'afectats per la crisi econòmica? Sembla que de receptes màgiques no n'hi ha, però el que sí que hi ha és molt a fer amb aquest capitalisme salvatge que ens estreny el coll de la camisa, que crea immenses fortunes a costa dels treballadors i dels seus drets bàsics, i al que després hem d'ajudar amb els impostos de tots. És com si Robin Hood s'hagués tornat boig: defensem les grans fortunes a costa dels pobres. Fa gràcia que quan els governs volen intervenir per regular els impostos, el treball, des dels sectors empresarials se'ls titlli de comunistes, però que quan les empreses tenen problemes demanin urgentment la intervenció de l'estat...

No és comprensible que una institució com l'ONU sigui incapaç de comprometre doblers per salvar petites vides humanes. Després es permet que es limiti la migració cap a Europa; com volen aquests mandataris de coll i corbata que els africans, i els asiàtics, i els llatinoamericans no vagin a Europa, senzillament per mirar de sortir endavant? Jo crec que, honradament, l'ONU ha de desaparèixer, no té sentit tal i com funciona actualment. Potser ho trobes exagerat, ja n'hem parlat alguna vedada, però en tot cas ha de canviar radicalment els seus plantejaments. Si ens conformam amb baixar la mortalitat a 60 infants morts abans dels cinc anys de cada mil naixements, alhora que permetem les acumulacions de fortunes que hi ha pel món, apaguem les llums i tanquem. No ho trobes?

Una abraçada,

Salut

Llorenç

30

Ja en tornarem a parlar.

Oot-teborecions

Alam

Octubre 2008 - 390


Miquel À. Marquès

El mes d'agost vam parlar amb Antoni Sintes Marquès i Joan Caules Pons sobre com es vivia la festa de Sant Llorenç als anys cinquanta, dels cavalls i els caixers, del futbol, de la gastronomia i de les anècdotes viscudes per ells durant la seva joventut. En un article d'aquest tipus és dificil poder treure a llum tots els records i comentaris. Avui vull recuperar alguns dels comentaris que ens van fer i que fan referència a l'estiu i a les festes, com si de les regastalles de Sant Llorenç es tractassin.

La gent deixava els millors productes per a les festes: albergínies, cebes, patates, etc. El que els sobrava del conreu d'horta ho venien a botigues com la de ca na Guida de sa Plaça. Un dels aliments més emprats aquells dies era el llevat, fet de sediments de la cervesa. Les dones agafaven el llevat, feien la pasta amb aigua i farina i la ben tapaven perquè tovàs. Per tenir llevat per a un altre dia, agafaven un pessic de pasta, en feien una coca plana, li feien una creu, la posaven dins una ribella i la deixaven reposar durant dos o tres dies perquè tomàs agre; i ja tenien llevat per a la pròxima ocasió.

Quan parlàvem del menjar i de la cuina, deien que fa mig segle enrere era un temps en què van aprendre a aprofitar el menjar: si es feia una coca bamba, la reina de la taula, en solien fer dues o tres més i, passats uns dies, quan la coca havia tomat forta, la bescuitaven: tallaven la coca en llesques i les torraven. Recorden que aquelles llesques se les menjaven amb companatge, i que eren molt bones. D'altra banda, pel que fa al peix, contaven que el fregien i després el feien en escabetx.

Uns anys més tard les botigues van començar a vendre el llevat industrial. Recorden que era de la marca Cinta Roja i que tenia forma d'una barra de mantega. La gent li va donar el nom de "llevat de moda".

Un altre record va ser el joc de la rata. Durant uns anys va ser un dels jocs més populars durant les festes d'estiu. En Mascaró, pare d'en Josep Mascaró Pasarius, tenia una torronera coberta, plena de regals que penjaven al voltant. La gent s'hi atracava per veure què sortejava i per observar com hi jugava la gent.

Conten que, per pastar, la gent emprava el llevat fet a casa i hi posavan un pessic de llevat de moda: la pasta solia sortir més bona, però durava manco temps. Generalment, si empraven el llevat fet a casa el pa durava devers una setmana; mentre que amb aquella mescla, només un parell de dies.

El joc consistia en una taula rodona que al voltant tenia petites casetes numerades. Al centre hi havia un perol girat al revés, agafat a una corda i a una corriola, a dins del qual hi havia una rateta. El joc consistia que la gent comprava els números de les casetes on pensaven que entraria la rata; després en Mascaró alçava el perol i la rateta, desorientada, rodava i rodava fins que entrava en un d'aquells forats. El guanyador se'n duia un regal d'aquells que penjaven a la torronera. Mentre, en Mascaró cridava fort: "La rata, la rata, quien no pone, no saca". I d'aquí li va venir el sobrenom de Rata, que també el va du el seu fill, en Mando Rata.

I si fer la coca era una peripècia, fer la xocolata no ho era manco. Ens expliquen que la xocolata no era desfeta, sinó que compraven una pastilla de La Tropical i després I'havien de ratllar, amb la feinada que duia allò.

Ens conten que tot allò eren coses que la gent s'inventava per fer un duro en temps de misèria. En alguna imatge antiga també veim un joc amb un cercle de colors.

Els pagesos solien anar a la posada del poble durant Sant Llorenç: recorden quan anaven a ca na Caritat Mica amb un bòtil buit per comprar vi del bo i licors, una aluda d'olives bones o el que fos. Com deia al principi, aquests records són altres aspectes de la festa, els costums d'un temps i que la gent repetia any rere any.

FABRICATS AMB

;:::~

Un altre acte que esperaven els joves de l'època era el Ball del Vermut, on es trobaven les parelles i podien ballar agafats. Recorden que un Sant Llorenç dels anys cinquanta va fer una ruixada tan forta que l'aigua va entrar per una banda del Casino Vell i va sortir per la porta del davant; va fer botar els vàters i va treure tota la sunya al bell mig de sa Plaça. Tot i allò, igualment es va celebrar el Jaleo. Durant les festes, a taula mai no faltaven els productes típics d'un lloc: la sobrassada, el formatge, la cam-i-xulla i el camot. Co.nten que eren productes relativament cars per a l'època, a més de la carn i el pa, i més després de sortir dels anys quaranta, un temps de misèria.

Octubre 2008 -

391 ---------

":~~'~

••

MATERIAL

CORIAN

~JI ~JlllJjtf ~~

..

/ -

PERE TRJAY HUMBERT

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - Menorca TeL 971371727 - Fax 971378100

Col·laboracions

31


Toni Barber Mir

\

;e.. \

I

/

(i

= INSTALACIONES=

GIMER, S.L. Av. de sa Indústria, 96 Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70 Fax 971 37 19 34 - Apart. Correos 16

~~O\\lLIARtt Jt~ ~ú~~(,V' ~

ltrccc~~

:il'04Q~

ALAIOR PROMOCIÓN en C/ S'Androna. Últimas viviendas de 3 hab, 2 baños, comedor, estar, cocina, terrazas, trastero, terrado privado y parking incluido. Piscina y jardín comunitario. PROMOCIÓN en CI San Paneracio de 8 viviendas, de 2 hab, baño, cocina y comedor-estar. Con trastero de 10m2. Precios: Infórmese en la oficina

- ALAIOR-

CI J. Huguet, 64 . ALAIOR· Tel. 971 37 1499 Fax 971 372500 E-mail: aim@aimenorquina.com . www.aimenorquina.com

ELECTRICIDAD FONTANERÍA CALEFACCIÓN MANTENIMIENTOS AIRE ACONCIONADO

PRESUPUESTOS

32

Col·laboracions

Octubre 2008 - 392


,

...Quines coses

Jaume Cardona "Tanus"

• Quan al nostre poble d'Alaior hi circulaven només sis cotxes, i dos d'ells eren taxis, el d'en Bep Tix i el d'en Joan des Canum; i quan es Conquet, l'Abad i es Sastre Petit -aquest darrer portava sempre una gavardina color xocolata i el bigoti igual que el d'en Charlot- eren els pioners damunt aquelles primeres motos alemanyes -sempre que exceptuem el bon Paco Patrício amb la seva bicicleta a motor mitjançant una agulla d'estendre roba i el tres d'espases dels naips-; i encara el pis dels carrers estava per davall del de les voreres, i també es tractava dels mateixos temps en què el meu conco manllevat, que habitava per sa Bassa Roja, en Bagur Sa/eta, cada diumenge em donava una pesseta marró amb la cara d'en Cervantes -monedes que ell anomenava papaones-, i per Sant Llorenç i Nadal un duro, però, sempre, abans de partir cap a casa meva, em solia dir: "Caime, vés per damunt

s'acera". I jo, encara amb els calçons curts, xano-xano pujava pel carrer dels Melians, però, estava clar, llavors ... sí que n'hi havia de voravies, no com ara, que tot aquell carrer és ben pla. La veritat és que avui em resulta un tant estranya aquesta nova moda dels carrers totalment llisos i sense voravies. I, per suposat, desconec també quines coses deuen recomanar els familiars als seus al-lots quan surten al carrer a fi d'evitar atropellaments. Encara que pens que segurament tampoc no importa dir-los res, a cap fillet o filleta; segons sembla, les criatures neixen ensenyades, ara en aquesta època en què s'ha abandonat ja fa molt de temps -i sembla que definitivament- la tranquil-litat de la pipa i s'ha substituït per la velocitat, i entost de morir del seu fum, en aquest segle vint-i-u la humanitat es morirà ... de soledat, com insinuen persones de bastant bon cap.

UN VIATGE MOLT INTERESSANT

Acudits d'Alaior

Fa un dia solejat al país d'en Bep. Sa mare prepara les maletes, per anar de viatge a un petit poble amb en Bep i son pare. El poble és a un país molt llunyà del seu, a Espanya, concretament en una illa molt petita que es diu Menorca.

Què hi ha enmig de la plaça del Ramal? La lletra ema

Quan la família arribà a l'aeroport de Menorca, el primer que varen fer va ser demanar un taxi per anar al poble anomenat Alaior. Un poble amb molta gent i molt polit. Quan hi varen arribar, en Bep va demanar a sa mare: "Mamà, m'agradaria veure el poble sencer, com ho podem fer?". Sa mare li contestà: "M'he assabentat, a través d'alguns vesins que en parlaven, que hi ha una ruta guiada pels punts més interessants del poble. Avui, hi anem?". "Sí, sí!", van cridar en Bep i son pare. AI cap d'unes hores van anar a l'oficina d'informació turística, on es van trobar un grup de persones també interessades a provar aquest nou servei de cara al poble. Van començar la ruta i la guia els va portar a l'església de Santa Eulàlia. Allà en Bep es va fer amic d'un noi del poble, que també era a la visita guiada. Després anaren a l'Ajuntament d'Alaior on hi havia una sala capitular on es decidien les normes del poble i s'hi feien alguns actes més. Allà, son pare va conèixer alguns dels homes més importants de la història d'Alaior. Ja passats uns quants punts, van arribar al convent de Sant Diego, on hi havia una exposició i degustació de comerços d'Alaior. Sa mare va provar un formatge que va trobar tan bo que, ja acabada la visita, en va comprar una fogassa sencera. En Bep i els seus pares s'ho van passar molt bé a Alaior. En Bep va fer nous amics, son pare va saber quins van ser els personatges més importants del poble i sa mare va comprar un formatge molt bo. De tan bé que la família s'ho va passar, hi van tornar cada any!

Què fan sis moixos dalt la teulada des Casino? Mitja dotzena Açò és un venedor de diaris que crida: 49 persones estafades a Alaior!, 49 persones estafades a Alaior! Ve un alaiorenc i li diu: "Jo en vull un" i el venedor crida; 50 persones estafades a Alaior! Açò és un fillet d'Alaior que s'apunta les taules de multiplicar a la camiseta com a chu/eta i quan les hi demanen, comença a dir, en castellà: 100 por 7,700; 100 por 8,800; 100 por 9, 900; 100 por 100 a/godón. Víctor Ferrer

(11 anys)

Blai Barber Ramos (10 anys)

Octubre 2008 -

393 ••

1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII1IIIIIIIIII.

Oot-teborecions

33


Redacció

Joc amb premi

On és?

Foto: Pablo Gil Poveda

A partir d'aquest mes encetam aquest joc que consistirà que els lectors sapigueu identificar a quin lloc del poble correspon la imatge de la fotografia. Qui ho sàpiga pot remetre un correu electrònic a sulldesol@gmail.com o sulldesol@yahoo.es . També ho pot fer per mitjà d'una nota per correu ordinari: S'Ull de Sol, carrer des Forn, 9 Alaior. Tots els que ho encerteu rebreu, com a regal, el llibre Història d'Alaior o un altre que no tingueu, d'entre les edicions locals. Cada mes els que ho hagin encertat participaran en un sorteig d'una subscripció gratuïta anual a la revista. Heu d'indicar el carrer i número d'allò que reprodueix la foto. Per rebre els regals heu de fer-nos arribar el vostre telèfòn i adreça. Els propietaris dels immobles que surtin fotografiats no poden participar en la imatge que els correspongui perquè el que volem és cridar l'atenció de la resta. El nostre objectiu és posar en valor racons bells, detalls i exemples de persones que tenen ànsia d'alegrarnos la passejada pel carrer encara que sigui amb senzillesa i humilitat. I ho farem jugant.

El passat dia 16 ê'juny moriasl:¡¡,Jma eLgQaegut.empresari Joan Olives. Va néixer a Alaior fa 59 anys i es va formar com a enginyer tècnic de mines. Comunista clandestí, a finals dels seixanta, el PSUC l'envià a Palma per tal de reorganitzar el Partit Comunista d'Espanya a les illes. Va ser secretari de finances del PCE a les Illes Balears entre 1973 i 1977. N'Olives tenia fama de ser un comunista dialogant, conciliador, pragmàtic. Era un eurocornunista avant fa fettre, un amant de la llibertat. Feta la feina, deixà a poc a poc la política i es ficà dins uns altres projectes, aquest cop de tipus empresarial, tot i que, tractantse d'en Joan Olives, hauríem de dir realment "de tipus vocacional". En el context deia transició democràtica, encetava un dels seus grans somnis: el 29 d'abril de 1978 obria les portes de la primera multisala de cinema existent a les Balears, els coneguts "Multicines Chaplin", a Palma, un projecte empresarial valent per dignificar l'oferta cinematogràfica d'aquella Mallorca dels anys setanta. La primera pel·lícula que s'hi va projectar fou la francoitaliana Sacco e Vanzetti. Durant molts anys, els multicinemes Chaplin oferiren una cartellera força atractiva i diversificada i ell es va desviure per oferir el millor cinema del moment, alhora que endegà iniciatives pioneres en el camp de l'oci, com les 12 hores de cinema de terror. Després de 26 anys d'obrir cada dia, el 24 de juny de 2004, les multisales Chaplin tancaren les seves portes. Fou accionista de diferents restaurants i, una volta acabat el cicle dels Chaplin, en Joan, que havia estat un membre fundador de l'anomenada "Acadèmia de la Cuina i del Vi de Mallorca", ampliava el cel1er personal i feia realitat l'altra gran somni: obrir un restaurant propi. Li va posar el nom de "Malvasia" i el1, a més del propietari, n'era el cuiner. Li agradava de compartir amb aquel1s que ho volguessin el seu amor per la bona cuina, investigava per crear plats mallorquins, com l'aguiat de cap-roig. Estimat per tots els que el conegueren, lleial a si mateix, fou, per damunt de tot, un amant de la vida, que va saber viure amb tota la intensitat. Descansi en pau.

34

Oot-lsborecions

PASSA

r

BOT

SABATES l COMPLEMENTS

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCA TEL. 971 379240 PASSAIBOT@MENORCA.ES

Octubre 2008 - 394


Aquesta pàgina és pcrlrocinada per'

Divendres, 10

Dissabte, 11

Ball

Lectura comentada

Ball de saló, amb Cati Cris

El noi del pijama de ratlles, de John Boyne .

Sa Plaça

Biblioteca Pública

21 h

19.30 h

Grup de l.ectura

Regidoria Comerç Ajuntament

",~%%»0'

~T=~

",W~

Dissabte 11 i dmg. 12

l3iumenge, 1_2_

Diumenge 12 i dl. 13

Cinema

Concert

Cinema infantil

El Che. El argentino, de Steven Soderbergh

Quartet Esfera, quartet de corda

Atrapado en un pirado, de Brian Robbins

CentreCultural

Espai Rotger

Centre Cultural

22.15 i 20 h, resp.

19.30 h

Joventuts Musicals

Salpon

Dijous, 16

To

E>ivendres, 11

Conferència

~posició

La Salle Alaior: cien anyos de fe, fraiernidad y servicio. Hno. José M.

Pérez Navarro, prof. EGB i Dr. Teologia CentreCultural ¡¡;w

Salpon

I

18 i 19.30 h, resp.

20 h

,

u

=

Inauguració de la XV Exposició Filatèlica «La Salle, centenari». Oberta fins dia 26 a la Sala d'Exposicions l'Ajuntament Sala de Plens Ajuntament

20 h

""

Grup Filatèlic i Numismàtic

de

--

Grup Filatèlic i Numismàtic del Centre Cultural

Dissabte, 18~------- Dissabte, 25

Dissabte, 25

Festa aniversari

Cinema

Festa aniversari

Festa 5è Aniversari Centre Valencià. Dedicada a Alacant. Amb la presència de la Bellea del Foc de les Fogueres de S. Joan

Projecció d'una pel·Hcula (per determinar)

Festa 5è Aniversari del Centre Valencià. Visita del Pamesa València d'ACB

Sala Activitats Ciutadanes

Biblioteca Pública

Recepció: Local social C.V.M.

19.30 h

Centre Valencià a Menorca

19 h

Grup de l.ectura i Ajuntament

Divendres, 8 navem.

Fins finals octubre

Lectura comentada

Exposició

Les revolucions perdudes, amb la

presència del seu autor, Josep M. Quintana Biblioteca Pública

19.30 h

Grup de l.ectura i Aju!1tament

Octubre 2008 -

395 -------

Alaior, arquitectura i etnologia. Oberta als escolars Centre Cultura Sant Diego

Centre Estudis i Turisme Aj.

Ool-teboreoions

20 h

Centre Valencià a Menorca

Recollirem els vostres originals fins el 24 d'octubre El número de novembre sortirà divendres dia 7

35


Fotografia cedida per Aurora Gomila

Redacció

Records gràfics

~ 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Il.

ANTONIO TIMONER "Sasso" JUAN REURER CAMPS "de Bilbao" PEDRO SINTES "Bessó" FRANCISCO VILLALONGA MORLÀ RAFAEL GENER TALTAVULL JUAN OLIVES JUAN PALLISER ALCINA "Tea" MARTÍN "Senyora" ANTONIO DE NOVO BARTOLOMÉ FLORIT "Xumeu de Maó" PORYENIR OLIVES "Cando"

12. 13. 14. 15. 16. 17. 18.

ELfSEO GIMÉNEZ TUDURÍ IDILIO PAÜL CRISTÓBAL ALZINA "Barbera" ONOFRE PONS JUANICO "Conill" JUAN FÀBREGUES "Alou" BARTOLOMÉ GOMILA "Santa Eulàlia" BARTOLOMÉ AMELLER LLOPIS "Mevis Toribio" 19. ANTONIO QUINTANA "Messié" 20. PERE TORRES 21. MARIANO TUR

Dita del mes «Quan s'octubre fa la fi, Tots-Sants és al dematí»

218 - Octubre 2008 - S'Ull de Sol  

S'Ull de Sol - Revista cultural d'Alaior - Octubre 2008 - Número 218

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you