217 - Setembre 2008 - S'Ull de Sol by Ull de Sol

Revisto cultural Setembre 2008 - NĂşmero 217

d'Alaior

ón Po

Encara ara, quatre-cents cinquanta anys després, fa esfereir l'espina dorsal. Esborrona, de tot punt, la pell de la consciència i de la memòria genètica dels menorquins. En el meu paper de cronista per a la premsa insular, m 'ha tocat de viure un estol fabulós de commemoracions dels fets de la Desgràcia de Ciutadella .¡desgràcia, cal remarcar-ho nítidament, de Menorca, i, per tant, de les Balears enteres.- Tanmateix, reviure'ls sempre em crea un sentiment somogut, diria que camal, ben explícit, així que escolt la lectura de l'Acta de Constantinoble, narració notarial de la defensa de l'assalt turc, aixecada i rubricada pels captius deportats a Constantinoble (l'actual Istanbul) de la mà del notari Pere Quintana. Ho feren el 7 d'octubre de 1558, bonibé tres mesos després de l'escomesa sanguinària de mort, pi11atge, robatoris, violacions i devastació perpetrats pels otomans contra l'i11a: 15.000 geníssers contra una força local de contenció per davall de 1.000 efectius mal armats, en una Menorca el cens de població de la qual no superava, dit ara a la grossa, els 10.000 habitants. Malgrat que conec prou bé -si m'ho permeteu, al mil-límetre- el detall històric que conté la dita acta de la Desgràcia, experiment una ràfega de calfreds tan bon punt em planten al davant el relat èpic i alhora sinistre en el curs de les cerimònies municipals de commemoració. Idò: en l'edició d'enguany dels actes del Nou de Juliol les meves sensacions s'han vist exacerbades amb l'exposició que s'ha preparat per a l'aniversari dels quatre segles i mig. Aprofit per opinar, altrament, que es tracta d'una mostra excel-Ient, d'una qualitat tècnica i d'una resolució estètica admirables que honora la comissària Àngela Vallés. Ha obert les portes aquests dies, i hi romandran obertes fins ben entrat octubre. Deixau-me que us faci la transcripció d'un dels textos que campen a les parets de la Sala del Roser. Diu: «Després de dies d'heroica resistència, els ciutadellencs són incapaços de retenir l'enemic. Finalment, el nou de juliol l'exèrcit turc accedeix a la ciutat. Se succeeixen dies de destrucció, robatoris i matances. Calen foc a Ciutadella, cremen cases, esglésies i convents, l'hospital, la Universitat, arxius, notaries ... Es forma un espectacular incendi; visible des del mar, segons alguns testimonis. El panorama de mort i destrucció que troben els que tornen després de l'atac és esfereïdor: «[ ...] May se és vista tan cruel ne crua guerra que tot ho han posat ajac i sane [...] que no u hagen saquejat en tant que

Setembre 2008 COORDINADOR: Miquel A. Marquès. ADMINISTRADOR: Modest Giménez. EQUIP DE REDACCiÓ: Paco Mercadal Pere Gomila Quico Sintes Anselm Barber Josep LI. Andreu Maca Ramos MUNTATGE: Joan Barber Palliser COL·LABORADORS: Arcadi Gomila Núria Quintana

Pere Reure José M~ Timoner Miquel À. Umón Pons FOTOGRAFIES: Redacció Fotos Sebo CORRECCiÓ LINGüíSTICA: Francesc Sintes Paco Mercadal DIBUIXOS: Josep Mercadal DISSENY GRÀFIC: Redacció PUBLICITAT:

de dos o tres llegües lluny de la vila no se troba cap bestiar algú viu sinó mort; [...] i tota l'altra gent degollaren i cremaren totes les cases i església que sols no hi restà sinó tres velles [...] i que havien mortes moltes dones i monges». Cadàvers insepults a la vora ben bé d'un miler, fumasses de sentor fortíssima, avinagrada i de socarrims, edificis convertits en runes, saqueig als queviures, persones d'ambdós sexes, menudes i adultes, penjades pel coll, i, sobretot, de l'ordre de 4.000 que són fets captius com a mercaderia humana, sotmesa a fer la dantesca travessia del mar fins a les costes de l'imperi turc allotjada com a llast a les bodegues de les gairebé 140 galeres, o més, que l'operació de terror havia noliejat. La Desgràcia, que va ultrapassar els límits merament de Ciutadella, és la veritable hecatombe històrica, no ja d'una localitat concreta, i no només d'un illot secundari d'un arxipèlag, sinó que ho fou de la història política de la Mediterrània occidental, almanco de la baixa edat mitjana ençà. ¿Podria algú assenyalar-me, a les pàgines de la història general de la Comunitat Autònoma, un capítol que superi aquella en drama, en damnificats, en trauma psicològic per al record atàvic d'un poble? Així: ¿arribarà el dia que les Balears -O almanco les institucions autonòmiques cabdals- faran seu el deure de commemorar l'efemèride?

Edició núm. 217

36 pàgines

Tiratge: 650 exemplars

REPARTIDORS: Cristina Barber Rotger Pedro Perea Villalonga MEMBRE ADSCRIT

EDITA: S'ULL DE SOL, Associació Cultural CI. des 9. 07730 ALAIOR (MENORCÀr'~~'-sTel. 971 379053a1e:cel@menorca.web.net sulldesol@gmail.com IMPREMTA: J. PONS Cra. Nova, 137 - Alaior. DL ME 407 • 1990

S'Ullde Sol s'edita amb la coHaboració parcial de fAjuntament d'Alaior, el ConselUnsular i del Govern de les 1I1esBalears AJUNTAMENT D'ALAIOR Govern de les Illes Balears

Publicitat Matas

CONSELL INSULAR DE MENORCA www.e-menorca.org

Oot-teborecions

1I!II!IIIIII!IIIIII!II!!MIII!III!IIIIII!IIII,m!l.. ~....• " Setembre 2008 - 326

cuttortal

ACORD SOBRE LA SALLE DES PORRASSAR

Elsvesins de la Costa des Pou, una proposta

Perquè els pobles actuïn de manera intel·ligent no és aconsellable que ignorin les realitats. Quan allò que acaba fixantse en el pensament dels ciutadans són mitges veritats o mitges mentides s'està posant la primera pedra per a l'error següent. No volem restar mèrits a ningú, ni desmerèixer les bones actituds que han conduit fins a aquest acord que satisfà les tres parts; però volem deixar molt clar que aquest acord ha estat bàsicament la conseqüència de l'opinió manifesta dels ciutadans d'Alaior, que després han tingut en compte les parts negociants. El primer pacte al qual havien arribat l'Ajuntament i el Bisbat excloïa qualsevol benefici rellevant per al poble ni per a la Salle. La defensa constant d'una part dels pares i les mares de La Salle reivindicant els seus drets històrics, fins i tot quan la congregació dels Hermanos de La Salle havia desistit; i el plantejament des de S'Ull de Sol i del Fòrum 3r Mil-lenni que calia defensar uns drets locals sobre l'immoble, van fer reconsiderar els termes de la negociació. Ara que s'ha arribat a un acord satisfactori no és el moment de detallar tot el que consta testimonialment, però sí que volem subratllar contundentment que Alaior i La Salle han obtingut un acord més favorable per mor de la defensa ciutadana d'allò que era una reivindicació justa. Ni les recomanacions interessades de silenci, ni deixar la iniciativa exclusivament en mans de l'Ajuntament haurien aconseguit res en absolut.

La implicació dels vesins de la Costa des Pou en l'enramada anual i els resultats esplèndids reiterats mereixen un reconeixement. Tal vegada no només per a ells, sinó també als de tots els altres carrers que any rere any expressen, enramant-los, la seva condició d'alaiorencs en festes. L'actitud, la col-laboracló, el divertiment són testimoniatge de veïnat fecund, avui que aquesta condició està en franc retrocés. Ells sí que en saben!

També volem aprofitar per recordar que l'Ajuntament va anunciar que aquest tema seria objecte de debat. Mentre prou gent esperava en silenci, el pacte s'ha presentat sense contrastar-lo amb altres arguments que haurien pogut millorar bastant el resultat. Per exemple s'hauria d'estudiar i preveure al PGOU la possibilitat d'organitzar la zona com una plaça pública entorn de la qual construir el nou edifici perquè la superfície disponible tengui major repercussió. Si s'aixeca un edifici amb un enfront al carrer des Pou Nou, el pati quedarà com un espai només intern i l'enfront casarà malament amb un carrer massa estret. Carrer i espai públic sortirien beneficiats amb la solució que proposam.

No és fàcil muntar tota l'organització que ha fet possible Xina Pou; però, qui no recorda els enramats precedents: l'univers, els fons marí. .. ? La creativitat, la participació en l'elaboració prèvia, el bon ambient, han convertit la Costa des Pou en una de les visites i en un dels actes de les festes amb més força, tot i que no estigui dins el programa oficial. Quan la Costa des Pou espolsa les escales el calendari apunta Sant Llorenç. Quan en els dies d'agost els visitants es deixen sorprendre per l'enramada i ens elogien per saber fer festa d'aquesta manera, els vesins de la Costa des Pou estan anunciant un bell Alaior.

Suposam que ha prevalgut presentar l'acord abans de Sant Llorenç per tal de penjar-se una medalla més grossa. La imprescindible participació ciutadana només la van aportar aquesta revista i el Fòrum 3r Millenni. Queda clar que les decisions importants del poble s'enriqueixen molt, i en benefici de tots, si existeixen mecanismes d'anar més enllà del criteri massa limitat de l'Ajuntament. Açò que és una evidència que reporta beneficis quantiosos al nostre poble, està lluny de tenir un tractament clar i sistemàtic com a metodologia de treball de la institució. Enhorabona a tots per l'acord, però especialment als alaiorencs que han defensat el seu criteri contra les primeres intencions, per poderoses que semblassin, i han sabut persistir fins a fer-se escoltar.

Es tracta de molts i molts anys de ser propagadors de bones essències de la gent que viu en aquest poble. Creim sincerament que mereixen, en nom propi i en el de tots els altres carrers que també han manifestat la vivesa festiva, de proposar-los com a pregoners oficials de les properes festes. Setembre 2008 - 327

!lm_.¡¡

FE D'ERRATES Al.número d'agost, a l'entrevista a Martí Carbonell, pàg. 27, on parla de les excavacions a la Torre d'en Galmés, hauria de dir «la del cercle

Cartailhac que dirigeix Elena Sintes i la dels Amics del Museu de Menorca»,

Opinió

José Ma. Giménez Villalonga

El passat 12 d'agost es van complir els 300 anys de la mort del bisbe Guillem Goñalons i Coll, fill il·lustre del nostre poble. Va néixer en una família humil el 1642, essent el fill major del matrimoni format per Jaume Goñalons Cardona i Joana Coll Pons. Va ser batiat el 25 de maig, segurament el mateix dia del seu naixement, com era costum al' època.

seus venerables ossos van ser espargits i mesclats amb la resta.

Al' edat de quinze anys va anar a Barcelona i va ingressar al Reial Convent de Sant Agustí, on prengué l'hàbit dels pares agustins com a corista. La bona relació que tenia el poble d'Alaior amb els agustins, que aleshores habitaven el Toro, segur que facilità la vocació del jove Goñalons.

Quan es va saber a Alaior la notícia del seu nomenament com a bisbe, es celebrà amb molta festa i el 1699 l'Ajuntament va encarregar un quadre de la figura de l'jllustrlssim bisbe per penjar-lo al saló de plens.

Als vint anys el van anomenar lector i va ensenyar dotze anys en aquell convent. Tingué alumnes molt aprofitats, que el veneraren com a gran mestre, tot i la seva joventut.

L'any 1748 se li va dedicar un carrer amb el nom de carrer del Bisbe, el1918 se li va afegir el seu llinatge, Goñalons, i quedà com a carrer del bisbe Goñalons.

Ordenat sacerdot, va ser prior dels convents de Girona i de Selva, i dues vegades prior del Reial convent de Barcelona, entre els anys 1681 i 1687.

En el número 9 d'aquell carrer, allà on va néixer, hi ha encara avui una pedra esculpida amb la seva mitra episcopal, que va ser rompuda durant els successos de 1936. Amb molt de criteri, fa pocs anys va ser restaurada.

En el capítol de l'ordre celebrat en el convent d'Epila (Aragó), el 19 d'abril de 1687, va sortir elegit mestre provincial del Govern Eclesiàstic per primera vegada, càrrec que ocupà fins a 1690, any en què va ser vicari provincia!. El 1696 va ser elegit mestre provincial per segona vegada. Mentre visitava el convent de Reina (València), li va arribar la notícia que el rei Carles II li havia concedit amb data de 13 d'abril de 1699, la gràcia del bisbat de Solsona. Va acabar la visita i el càrrec de provincial el 9 de maig de 1699.

A Maó també té un carrer dedicat a la seva persona. L'Ajuntament de Maó el va declarar Menorquí Il-Iustre el dia 28 de desembre de 1866. Totes aquestes dades me les va donar el senyor Gumersindo (a. c. s.) amb motiu d'escriure un article sobre el bisbe Goñalons en el butlletí de La Salle l'any 1993.

El 3 d'abril de 1700, el papa Innocenci XII el preconitzà bisbe de la Santa Església i li va enviar les bules del seu nomenament. EI13 de juny de 1700 va ser consagrat bisbe a l'església de Sant Agustí de Barcelona, i el 6 de juliol efectuà l'entrada a la ciutat de Solsona com a bisbe. Un mes més tard, el 7 d'agost, va signar els edictes convocant un sínode (reunió de bisbes) que es celebrà el31 d'agost i primer de setembre, per establir les pautes necessàries per regir un bon bisbat. El 1703 convocà un segon sínode. El bisbe Goñalons era doctor en teologia, graduat per la Universitat de Barcelona, qualificador del Sant Ofici i Examinador sinodal dels bisbats de Barcelona i Vic. Va predicar moltes quaresmes i sermons. Durant el seu mandat, va ser alabada la seva prudència, paciència i altres virtuts dignes d'un prelat. Era d'aspecte molt greu i seriós, la qual cosa feia que al mateix temps es fes respectar i estimar pels seus subordinats. Havent-se proclamat rei d'Espanya l'arxiduc Carles d'Àustria, es va proposar al bisbe Goñalons el càrrec de president del Consell d'estat, que no va acceptar.

Desde 1953

FERRETERIA ISlEÑA e.B. FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR

L'any 1708, mentre era de visita a Barcelona, no es trobà gaire bé i es posà malalt. El 12 d'agost de 1708 entregà la seva ànima al Creador, a l'edat de seixanta-sis anys i tres mesos, després d'haver governat l'església de Solsona durant vuit anys i dos mesos. Va ser enterrat en el convent de Sant Agustí de Barcelona. Passat el temps, la seva tomba va ser saquejada, de ben segur que per robar les insígnies de bisbe amb la creu pectoral, l'anell i la resta de materials amb què havia estat enterrat. Els

Tel. Fax

Camí Nou, 80

Oot-teborecions

l&liA

971 37 11 04 971 37 17 98

Setembre 2008 - 328

OVAQUES,O LLARGANDAIX L'AjuntaIJtent ha convocat un concurs per omar la rodona d'entrada al poble des de Maó amb una imatge característica de la vila. Ens hem d'alegrar per la feliç idea d'instal-lar una obra escultòrica al poble. Antany teníem na Pixedis de la plaça des Ramal, però avui només ens queda la copinya del carrer de Joan Huguet, esculpida pel Sr. Verdú, que era un bon artesà però no un artista creador. Ara, les opcions que s'ofereixen són dues: o una vaca o un llargandaix. No crec que la vaca sigui un animal representatiu de la nostra població, sinó, en tot cas, de Menorca sencera. Més encara, m'atreviria a dir que és un animal universal perquè, com rates o insectes, a tot arreu n'hi ha. La segona opció em pareix més interessant, el llargandaix és un animal més nostrat: "s'animal era de pèl, tenia es cap de dragó, tota sa gent d'Alaior va sortir per a veure 'I... De totes maneres, els dracs sempre han estat éssers mitificats i representats per la imatgeria popular. .. i culta: el drac de sant Jordi en seria l'exemple paradigmàtic. A Palma tenen el drac de na Coca, que, segons conta la llegenda, nasqué d'un ou venturer que va dur un vell mercader que feia la travessa entre Alger i Mallorca. Aquest drac fou abatut per en Bartomeu Coc, cavaller arribat d'Alcúdia per veure la seva dama. Avui, el famós cocodril jeu dissecat al museu episcopal. A l'entrada del parc Güell, a Barcelona, un colorista llargandaix gaudinià ens dóna la benvinguda ajagut damunt la mitgera de l'escalinata. H.

Ornar una rodona amb una escultura pot resultar intranscendent per a molta gent, però té la seva importància: no deixa de ser una carta de presentació de la població. Les propostes, és clar, podien haver estat moltes: una sabata gegant (com a Lloseta o Ciutadella), una piconadora (Es Mercadal), una fogassa de formatge, la vaca ... és a dir, referències econòmiques totes que han de motivar la inspiració artística. Almenys l'opció del llargandaix no té a veure amb l'economia sinó amb l'imaginari col· lectiu dels alaiorencs. Però açò de posar animalons enmig de les rodones no m'agrada gaire, ho consider infantil i populista; m'hauria estimat més que fos una proposta adient amb els temps actuals: una escultura abstracta o un mòbil o una instal·lació ... En tot cas, aquesta no deixa de ser una apreciació personal. Cal reconèixer que el cavall col·locat a la rodona d'entrada a Ciutadella està molt aconseguit. En canvi, a Sant Antoni de Portmany, a l'illa d'Eivissa, també tenen un parell de rodones abans d'entrar al nucli. En una hi han col-locat dues egües i un poltre, pasturant, una efígie estèticament insignificant, avorrida, sense força. A una altra, la principal, la que trobam quan entram al nucli urbà, hi ha un ou blanc d'uns quatre metres d'alçada amb una caravel·la al mig. Les males llengües -sempre n'hi hadiuen que és l'ou del batle, però tota aquesta simbologia tan extravagant s'explica perquè un pitiús il·luminat, un tal Verdera, sosté -de manera documentada i científica segons ell- que en Cristòfol Colom era eivissenc. Per açò l'ou inclou la caravel-Ia, A Mallorca, amb tota la xarxa viària construïda en el període macrocefàlic d'en Jaume Matas, nasqueren una bona partida de

Setembre 2008 - 329

_==__

¡lI\'!dll\'!¡;¡mll\'!lI!!IIII\'!II\'!I\I_II\'!!m. _1\1 __

rodones, que poc a poc han estat ornades amb escultures de diferents formes i categories: la d'Algaida, amb un cossier, la de Vilafranca, amb una màquina segadora de l'any tirurit, les que hi tenen una peça d'art contemporani: a Binissalem, a Sant Llorenç des Cardessar, a Llucmajor (escultura de la campanera Miquela Vidal), a Inca (una instal·lació d'un artista japonès) ... El sistema d'elecció de l'escultura a installar a la nostra rodona serà mixt: per una banda, la votació del jurat integrat per experts i polítics i, per l'altra, la votació del poble. Aplicar la "participació popular" en una elecció de tipus artístic comporta sempre un risc: que allò que agrada a la majoria sigui un nyap estèticament parlant. Per evitar aquesta situació, les bases del concurs preveuen que el jurat pot arribar a atorgar 130 punts, mentre que la votació popular assolirà un màxim de 70 punts. Crec que en qüestions estètiques s'ha de deixar la porta oberta a la participació popular, però aquesta no hauria de sentenciar l'elecció definitiva. Com a demostració del que dic, valguin les votacions "populars" dels darrers festivals d'Eurovisió. En Plató ja ho sabia que les eleccions "populistes" poden errar. El jurat d'experts i polítics podrà elegir fins a un màxim de vuit candidatures perquè siguin sotmeses a votació popular. No vull ni imaginar què passarà si surt elegida la vaca. Com es pot conciliar una vaca amb una escultura? La justificació "oficial" és que "quasi tots venim del camp", que la Fira de bestiar està molt arrelada al poble i que al municipi hi ha un gran nombre d'empreses dedicades a la curació de formatges. Com he dit abans, no entenc aquesta necessitat de relacionar una obra d'art amb l'economia local. Crec que ens hauríem de saber decantar per una obra que sigui representativa de l'actual avantguarda escultòrica més que deixar-nos endur tant pel vessant econòmic. Crec que hauríem de mostrar-nos a nosaltres mateixos -i als visitants- que som o volem ser un poble modem, amb història al darrere, però amb sentit de futur. Per açò mateix, crec que instal-lar a l'entrada del poble una proposta moderna i de futur és més vàlida que ficar-hi una vaca o un llargandaix. A més, això de la vaca recorda massa el bou d'Osborne (com si fos el seu contrapès), que ens ha estigmatitzat a tots els que vivim a la pell de brau, estiguem o no d'acord amb aquest símbol hispànic. I com que en aquesta illa moltes decisions es prenen pensant més en els visitants que en els nadius, podria succeir que alguns estrangers pensessin que en aquest país no anam gaire més enfora que dels bous i de les vaques. I pel que fa al llargandaix, cal dir que ja es fa present cada divendres de sant Llorenç a l'escenografia del pregó de festes. Fa una partida d'anys, també el recrearen els al·lots d'en Pau Sintes a les carrosses. A més, al poble ja en tenim un d'estable aferrat a un tronc d'olivera i ubicat al segon replà de l'escala que puja dalt la Sala. L'autor és l'escultor Antoni Reblet i fou una donació del mecenes alaiorenc Vicenç Rotger. Cada vegada que puj per aquella escala tenc la impressió que l'animaló se m'afuarà al coll i me mossegarà la jugular. En Jaume "Tanus" ha escrit una obra teatral referida a aquest animaló. Ara només falta que ens en posin un altre a l'entrada del poble. Què no diria en Tofolet Mascaró si aixequés el cap, pobre home!

Oot-tsborecions

Pep Gómez Arbona

SANT LLORENÇ ROBAT El més segur és que quan llegiu aquestes paraules l'estiu ja sigui història i, qui sap, tal vegada hauran caigut el primers ruixats i, els que més en saben, hauran collit els primers i més bons esclata-sangs.

Però el dia va arribar. L'hora del primer toc de flabiol, del permís davant la Sala i dels primers bots. I jo, estirat en un banc brut, em fotia "calimochos" sense filtre i em cagava amb tot una altra vegada, sense oblidar-me de les marginacions lingüístiques.

Però per mi, que sempre estic fora temps, ara és principis d'agost, és Barcelona, carrer Aragó, eixample esquerra; fa una calor insuportable i del carrer puja una renou de mal fer. De totes maneres, em consol pensant que en pocs dies tornaré a Menorca, [ustd'aqupen parell. Falta poc per reviure el pesSigolleig que et remou l'estómac quan trepitges de nou ca teva. A mi sempre em passa, i açò que he anat i vingut ves a saber quantes vegades.

No sé si és perquè som un sentimental o de tan gat que anava, però em vaig posar a plorar, de ràbia, o de tristor, no ho sé; oun poc per tot. Però les llàgrimes van començar a sorgir sense fre. I tant plorava que un dels veterans, encara més borratxo que jo, em vadir: "Pelu (novato, en l'argot quartelari), ¿qué t'a pasao que lloras como una nena?", I el cel es va obrir: li vaig'contar tòt. No sabria dir perquè, però em va escoltar fins al fin~. .. I "¿Y no tienes a nadle.alll? Uamale ahora mismo y que te lo cuente todo, con pelós y' señalès' Eh!, pero esto te va a costar un Iitro de calimocho,¿rn'h~s entendio, pelu de los cojones?".

Un poc més animat, em pos un cafè amb gel, engec el ventilador, introduesc Aida al CD i, assegut davant l'ordinador, intent escriure qualque cosa coherent, tasca ben difícil perquè, no sé si ho heu provat, però escriure amarat de suor és ben complicat. D'aquesta manera, em vénen al cap les festes viscudes, tot el que he xalat durant tants d'anys, els bots a sa Plaça, els jaleos, les completes, el primer bot davant la Sala, el replec dels caixers per a la colcada, i tantes i tantes coses que per mi han estat sempre indispensables. I de cop, me n'adon que hi va haver un any en què no vaig viure tot açò, que emvan robar St. Llorenç; fins avui, el meu únic St. Llorenç perdut. Va ser l'estiu de 1984 quan no vaig tenir més remei que anar a fer la mili (se'm van acabar les pròrrogues i les excuses), a Getafe, Madrid, al RAA, un eufemisme d'artilleria antiaèria. No res: quatre canons antediluvians que encara es movien amb volants manuals i manetes. Feia ben poc que havia tingut el plaer de rebre el premi d'investigació de l'Ateneu de Maó i no m'havien donat permís per anar a recollir-lo. De totes maneres, pobre de mi, esperava que em donessin uns dies per "las fiestas patronales" (els donaven a tothom!), però quina va ser la meva sorpresa quan em van dir, textualment, que "para los polacos no hay permisos". Em vaig quedar de pedra i enfonsat en la misèria (si és que era possible estar-hi més que en aquell cau de dròpols i borratxos). Pensant pensant, vaig arribar a la conclusió que s'havien equivocat; santa innocència! I és que jo no era "polaco". Els "polacos" eren els catalans (pobrets, que putejats estaven). I a mi, menorquí com era, per què se'm considerava català a Madrid? Tal vegada perquè havia gosat rallar català amb els "polacos" del quarter? I així, amb aquests dubtes rodant-me, vaig gosar presentar-me al sargent de la negativa furibunda (un xusquero borratxo). Però la seva contestació em va convèncer que era millor deixar anar el tema de les nacionalitats. "Tu no sólo eres polaco, sino que, adernàs, ~res~un polaco de m~cda" Punt i final.

Si allò funcionava, el litro'd'aquella beguda impossible em va semblar ben poca cosa. Cridaria el meu germà, però com no seria a ca nostra-fins ben tard, hauria d'esperar que acabés el [aleo. Sí, aguantaria; com fos, però ho faria. Quan vaig pensar que ja era bo de fer començar a trobar qualcú a ca nostra, vaig anar a les cabines (no, encara no hi havia mòbils; què voleu, un ja té els seus anyets!) i vaig telefonar a Alaior. A la primera res, a la segona tampoc, i quan ja pensava que no tindria ni temps ni duros, em va respondre una veu entrebancada, riallera i a la que tot li feia gràcia i, de fons, un xivarri impressionant. Però sí, era el meu germà que acabava d'arribar de sa Plaça. I allò va ser un interrogatori de dalt de tot: Com ha botat l'Amo? Qui ha fet més fes.ta? Es cavall de l'amo en Pau, està tan laco com semp"'~?! :corr¡ anava en Xec des Borrassos? I es fabioler, sonava bé? laix\ mil i una preguntes que el pobre no tenia ni temps de respondre. Per fi, quan va aconseguit que em calmés un poc, em va fer un relat fil per randa de com havia anat tot, des de la sortida de la Sala fins el final del jaleo, des de les completes als bots més polits. I jo una altra vegada plorava; com un banau la. Perquè sentia la música del jaleo posantsrne la pell de gallina mentre davant meu s'aixecava orgullós en Sito de Biniaxau, perquè m'enganxava a en Perico Pixonet intentant que fes un bot normal i no aquell daltabaix estrany que sempre feia, perquè cridava com un boig quan el cavall d'en José de Sta. Victòria estirava amb'torça les pòte9 dalt de tot, gairebé en contra de les lleis de fa gravetat, i perquè sentia l'inexplicablement reconfortant tacte de le~ mans plegades del cavall negre de l'Amo aguantant-se en¡l'air~ m.entre tota la plaça intentava posar-se davall. I perquè el So del flabiol m'embolcallava i em transportava de nou cap.a Aiélior, al costat dels meus, a viure de nou la meva Jêsta. fl . ¡

El "polaco de mierda" se'n va anar als barracons, emprenyat, cagant-se amb la mare pàtria i amb.tots els sants que la servaven. Quina culpa en teníem noltros de rallar un idioma diferent i per què li feia tanta ràbia a aquell tros de brutot?

Per sortmal mes..no he trobat cap altre sargent ignorant iamp ..!?sperit antipolonès. Ves quina gent que..hi ha pel món! Perquè encara en queden d'aquests, no us penseu que tots són morts.

Resignat a perdre'm ses festes, em vaig fer el més enfora possible del sargent antipolonès i vaig intentar que les hores s'esvaïssin entre efluvis d'alcohol barat i bocates tirosos de cantina. Gairebé com quasi cada dia.

Oot-teborscions

____

11,111

Setembre 2008 - 330

Pere Gomila

La interpretació de les cançons va anar a càrrec de cantants menorquins, especialment d'Alaior, que pertanyen a diferents àmbits musicals, però que van saber transmetre tot l'esperit d'aquestes peces musicals i van aconseguir moments d'especial intensitat i emoció en algunes de les versions. Foren els cantants Maria Camps, Xisca Caules, Martina Garriga, Miquel Mariano, Montserrat Mercadal, Josep Maria Olives, Simón Orfila, Eva Pons, Joana Pons, Susana Ramisa i Antonio Rodrigo "Popi". Hem de destacar tam bé l' excel-lent feina realitzada per Ricard Ramisa en l'adaptació de les partitures i els arranjaments musicals, així com en la direcció de l'Orquestra del Festival que sonà tot mantenint l'esperit que havia inspirat aquelles obres. La presentació, àgil i amena, dels cantants i les .""" ...-....--_.""."""'-. cançons va anar a càrrec de Cristina Jimeno i Jordi Odrí.

Dins l'àmplia oferta cultural que ha viscut Alaior durant l'estiu, un dels actes més destacats i de més ressò ha estat, sense cap dubte, la gala del Festival de la Cançó Menorquina que se celebrà al Camp Municipal d'Esports el dia 31 de juliol. De l'expectació que havia despertat aquesta gala, no només a la nostra població sinó a tota l'illa, en donen fe les 2.000 persones que s'hi congregaren per escoltar aquelles cançons que tant èxit i popularitat van obtenir als anys 60 dins i fora de Menorca. Tant és així que avui encara es canten algunes d'aquelles cançons, tant en ambients de reunions entre amics i familiars com formant part del repertori habitual d'alguns dels nostres cantants.

En els dies previs a la celebració de la gala.ja s'havia format un ambient que ens apropava al Festival. Primer .~...; amb la publicació de l'interessant llibre El Festivals d'Alaior. Una aventura dels anys Un dels moments més emotius de la gala seixanta, de Josep Portella i després amb va ser la sorpresa final, amb la presència, no l'Exposició que amb motiu dels festivals anunciada, de Magda Sintes que interpretà "Un romandria oberta a la Sala d'Exposicions de amor en Menorca", cançó guanyadora del l'Ajuntament dels dies 18 al 31 de juliol. Tots primer Festival i que li donaria fama dins i fora dos elements constituïren una engrescadora de Menorca. En paraules de Josep Portella en aportació prèvia al' acte central de la gala i en referir-se a aquella primera edició "Magda especial el llibre de Portella que ens descobreix Sintes, lajove debutant, és la gran triomfadora la història dels Festivals i ens aporta unes de la nit, des d'aquell dia tindrà un lloc en el valuoses dades per al coneixement de com es ftue)¡.Leulopira ml! I ptlllll cor d'una generació de menorquins". van du a terme i de totes les circumstàncies que MlISlCl 1Il: feren possible aquella aventura. Una aventura L'acte acabà amb la presència al' escenari que només la voluntat, la il-Iusió i la fermesa de la mateixa Magda Sintes, de Santiago fl!'lQ(¡,ta tu'!.¡ hsllval d. lo Menorquina y de les persones que formaren la Comissió grobad".1'I ¿¡'(OI Cowmb/o por Mogdo Barber, l'intèrpret masculí d' "Un amor en SiMes y Scnliago krber Organitzadora podien fer possible en uns anys Menorca" en aquell primer festival, i de Joan de penúria econòmica i de manca de mitjans de Melià com a president de la Comissió tot tipus. Organitzadora que emprendria aquella aventura, als quals l'Ajuntament els va lliurar un gravat de Pere Finalment, en la plàcida nit del 31 de juliol, i amb una Pons com a reconeixement i homenatge, que féu extensiu a tots organització impecable, es va celebrar una gala que entusiasmà els membres d'aquella comissió de la qual també formaven part el públic assistent. Per a alguns va ser una nit plena d'emoció, de José Giménez, Arcadi Gomila i Onofre Pons que reberen els records i vivències d'aquells anys en què es van celebrar els aplaudiments del públic. Arcadi Gomila i Tòfol Mus van poder Festivals, per a molts joves va ser una nit de descobertes i reviure, en qualitat de lletristes, les emocions d'aquells anys en sorpreses, per a tothom va ser el gaudi de poder veure el resultat què aconseguiren els èxits amb cançons com "Xor o i", d'una feina ben feta i de poder escoltar en viu aquelles cançons "Volveremos" o "Escolta es vent". que abans havien estat elegides a través d'un procés de participació ciutadana.

VUELVE Jl

MENORca ¡

Setembre 2008 . 331

Ct>ooon

cot-teboreoions

_~~~~R~~~~R~~~~R~~~~R~~~~R¡!i.ITiiJiiITii_ITiiITii ..ITiiiii~~~~R~~~~R

Quico Sintes

FRANCESC CALVET "Ha començat la festa s'han encès els llums les deesses han dansat... És la gran festa dels pobles del Cel" Si una cosa m'ha alegrat força aquestes festes, us he de dir que ha estat sens dubte veure es gegantó de la colla de geganters i grallers des Castell, més que ballant, saltironejant, atès que els que el duien eren al, lots i al,Iotes durant la desfilada. De sobte el vaig poder entreveure flanquejat per les xeremies i em va causar molta alegria. En Quico, en Xec, en Francesc Cal vet, tomava a ésser entre nosaltres, encara que de fet no ens havia deixat mai. Un homenot, una rèplica de la seva imatge per tal de poder tenir-lo sempre present entre la gent i la festa del poble ... una persona arrelada a la cultura i a les tradicions populars ... Ha passat el temps d'ençà que Es Mussols iniciaren les seves actuacions en públic. Record com si fos avui aquell esdeveniment que fou l'espectacle "Trempem sa primavera", as Castell. Aquell dissabte de maig, el recital poètic, evidentment fou una conspiració poètica. "Un punt molt breu de meravella" Com un nou despertar, una munió de companys ens trobarem i, junts, alenàrem noves veus, en forma de poesia, de dibuixos, de sentiments, uns nous aires d'esperança. Uns nous temps per a la il·lusió. Com un despertar, ofegat per l'opressió de la desesperança. "En depenem molts cops de l'esperança" P.G. Però qui millor per parlar-nos de qui era en Calvet, que demanar-ho als que foren els seus amics i companys i que l'estimaren de debò. Per açò a continuació i d'una manera simulada, farem aquesta entrevista. Qui va ésser en Francesc Calvet ? Quin era el seu caràcter? -M.L. Recordar la pintura de F.C., la seva manera d'entendre el món i l'art, l'activisme incessant... m'ha fet recordar tot el que s'ha perdut amb la transició, amb els pactes entre el franquisme reciclat i els aspirants als sous i privilegis que comporta la gestió del sistema ... (...) i cap de les persones que una vegada vam tenir la sort que l'atenció o la mirada implacable i a la vegada. immensament humana de l'artista reparés en nosaltres, l'hem oblidat. (...) Perquè, a vegades, ens fa l'efecte de viure exiliats a la nostra pròpia terra. Era un luxe tenir amics del tarannà, de l'empenta vital i creativa de companys com ell. -P.X. En Francesc era un artista, un creador, i, com a tal, el seu gust i talent el duien a observar la realitat, la qual cosa no permet gaire alegries: misèria i sofriment per tot, incivilitat, ignorància, totes les formes de barbàrie, un sentit degradat de la solidaritat i la justícia, l'apoteosi del mal gust... Tot açò afligeix el cor i empeny cap a la malenconia i el tancament

misantrop. Però no. En Quico era un rebel i sabia fer bona la dita gramsciana: al pessimisme de la raó contraposava amb fúria l'optimisme de la voluntat. Tenia tot el coratge dels creadors, que saben que la realitat és superable. Coratge per superar tot allò que posa la racionalitat contra les cordes: coratge per fer front al desconcert dels aparells conceptuals més establerts: contra la cultura de la dominació, de l'odi a l'altre. (...) Lluitar per la transformació de la realitat en la direcció de la democràcia i la justícia social suposa fer-ho no sols en el terreny polític i econòmic sinó paral-lelarnent, en el que correspon d'una manera genèrica a la superestructura. -M.L. Segurament aquests gestors (parI de l'esquerra nominal, els de la moqueta i la poltrona) no saben el que és la lluita en el camp de la superestructura de la societat. Potser ni ho saben ni els interessa aquesta mena de combat per ajudar a millorar .el món, transformar les consciències dels homes en un sentit renovador i positiu. -P, G. Per la meva part, vaig tenir la sort de participar amb ell en l'aventura que més alegries m'ha donat, que més m'ha enriquit. En l'època de la transició i gràcies a l'empenta de Jordi Vivet, Es Mussols representà per a tots nosaltres una experiència inoblidable. En Cal vet, a qui sempre havia entusiasmat la poesia, a més de participar en el muntatge plàstic i els cartells, llegia també algun poema que escrivia de tant en tant. L'amistat que va néixer d'allà ens duraria sempre. Com era el seu art? Com era ell? -P.X. Somniàvem a aixecar un art nou que tingués com a finalitat trencar l'escissió entre art i quotidianitat, tot cercant dissoldre l'art en la realització de cada home i de cada dona concrets. M'agradà molt la idea de. fer un gegantàs des Castell aquell qui ho era en estatura humana, artista i persona grandiosa. -M.L. Han caigut tones d'oblit damunt les concepcions polítiques i culturals que, d'ençà que iniciaren les seves acitivitats culturals, movien la pali més conscienciada de la nostra generació, a homes insubstituïbles com aquest de qui parlam. Ells sí que mai no oblidaren el que havien après i practicat en els anys més foscos del franquisme: la cultura com a eina d'intervenció, l'art com a instrument de desenvolupament de totes les potencialitats de la persona, escletxa per a vèncer l'alienació del sistema, instrument

cot-teborsctons

Jillii1¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡<r 12;

Setembre 2008 - 332

igualment de lluita contra el feixisme i per la llibertat dels pobles. Per això mateix la importància que donaven a la poesia, a la pintura, al debat cultural i literari, al paper dels artistes i creadors dins la societat. -P, G. Calvet és un artista generós amb el seu poble, dinamitzador cultural i sempre emprenedor de projectes importants i enriquidors, punt de referència en la vida cultural... (...) Emoció ... que evoca la seva figura, el seu exemple d'integritat insubornable, la seva humanitat, el seu art. (...) Ara com homenatge a l'artista, a l'amic, a l'home ... la seva obra d'art, austera, estilitzada i realment bella, ... i que serà testimoni "quan es mostri al matí, amb dits de rosa, l'Aurora", per dir-ho en paraules d'Homer, de l'esclat del primer sol que besarà la terra menorquina i omplirà de tons canviants i suggeridors el marc subtil d'aquesta porta.

d'alegria i goig. -M.L. En parlàvem amb en F.C. Què els importen els principis, els conceptes polítics que serveixen per a saber el sentit de la teva feina i si el que fas serveix o no per a canviar la societat? El cinisme i la prepotència més barroera, deia en F.C., regna arreu enterrant idees, cultura, la sensibilitat i possibilitat dels pobles. Com ja us he dit al començament, aquesta és una entrevista que no s'ha fet. Senzillament he posat en boca dels entrevistats paraules seves, és a dir: en algun moment cadascun d'ells ha dit i escrit el que us he reproduït, parlant d'en Xec. Els personatges que han intervingut, per si no els heu endevinat encara, no són altres que en Miquel López Crespí (M.L.), en Pere Xerxa (P.X.) i en Pere Gomila (P.G.). Ben segur que molta més gent ha parlat d'en Calvet, però m'ha semblat que ningú com ells han sabut elogiar el que fou, el que ha estat i el que sempre serà com a referent nostre.

Tenir de nou al nostre mestre entre nosaltres m'ha omplert de records .... poder recordar la seva trajectòria vital i l'empremta que va deixar a tota l'illa, emfatitzant que el màxim homenatge que se li podia fer era que els seus alumnes el portin sobre les seves espatlles per a fer-lo ballar en dies

PART ICI PAC IO CIUTADANA + BIBLIOTECA

Ajuntament d'Alclor

Vota els llibres que t'agradaria trobar a la Biblioteca Pública d'Alaior PROGRAMA EL CINEMA D'ALAIOR CINEMA PARTICIPATIU Vota les pel-lícules que t'agradaria veure al Cinema del Centre Cultural d'Alaior Trobareu els llistats i dossiers de llibres i pel-llcules a la Biblioteca i a www.alaior.org Heu de dipositar el vostre vot a l'urna que trobareu a la Biblioteca o enviant un correu electrònic a biblioteca@aj-alaior.org Regidoria de Cultura, Educació i Participació Ciutadana

Setembre 2008 - 333 ._•..••..•i

---,

••••• _•..• ,•.••

Paco /VIercada

Si acudim al diccionari cercant el significat de la paraula "ressaca", trobarem que diu: "Corrent d'aigua que es genera dins un port o una badia tancada, especialment de moviment vertical, semblant a la marea". Altrament, en segon terme, també diu: "Pesadesa de cap produïda per una ingestió massiva o excessiva d'alcohol o d'una altra droga". Parlant de les passades festes de Sant Llorenç, resulta que, encara que és cert que a les nostres festes l'alcohol hi és ben present, no tothom, en acabar-les, es troba malament degut a la beguda, sinó que també ens podem sentir cansats de l'esforç que ha representat seguir els actes que estan programats durant els tres dies claus de la nostra festa major. Per açò, i per extensió, aquesta paraula també l'empram per evidenciar la conseqüència d'un cert malestar que ens produeix haver fet, durant uns pocs dies, excessos no per força de naturalesa etílica. Idò bé, crec que després de la "barrundanga" que representen les festes de Sant Llorenç, que hem de "suportar" en plena canícula de l'estiu, podríem dir que estem tots en plena "ressaca". Estem, en certa manera cansats, ja que, a més del que representa estar tres dies pendents d'assistir a un acte darrere l'altre, seguir l'activitat, entre festiva i artística, de la Colcada, el frenètic jaleo i el que representa d'esforç haver de rompre amb la rutina, vetllant fins tard i estar l'endemà matí molt prest aixecat per no perdre'ns cap acte important, durant uns dies, entre les pastes per fer entrar en gana, els pastissets, la xocolata amb coca bamba i altres receptes de rebosteria que les dones menorquines han heretat de les seves mares i àvies, ens hem inflat de menjar i beure. Açò sí, sempre dient que és un excés controlat. Mentrestant ens hem "ben posat", no importa si hem afegit algun quilo de més. Quan s'acabin les festes ja farem de tornar al pes que ens pertoca, encara que a més d'un li costa déu i ajuda tornar als paràmetres normals del seu cos.

retolació

J_~lJiI_ imatge digital CI Pare Huguet, 30 • Alaior Tels. 971372520 - 636114882 retolsbuils@telefonica.net

* ADHESIUS·

De tota manera, si un no és propens a fer cap "punt escapat" i prefereix que la rutina sigui el "sant i senya" de la seva vida per "in secula seculorum", sempre pot tenir l'al-licient d'anar d'observador. En dies com les festes de Sant Llorenç resulta molt curiós mirar i comparar. En plena ebullició de la festa, veus com la joventut -i molts que ja no són tan joves- han sortit al carrer a fer bulla i passar-s'ho bé durant unes hores, però, junt amb la gent que penses trobar, i que no estranya de veure perquè de fet són "llençats", també pots trobar personatges que durant tot l'any es comporten d'una manera d'allò més convencional i resulta que "no els coneixes", és a dir, que sense que el seu comportament sigui en cap manera censurable, notes que "han sortit des pas", i que alguns, fins i tot, "han perdut es compàs" i que el seu tarannà habitual, seriós i conceptual l'han deixat per unes hores a casa seva per trobar-se amb els amics i gaudir, per un curt temps, d'una llibertat que els retrau de preocupacions i problemes i els ajuda a recarregar les piles per encarar amb el màxim d'optimisme les exigències d'una societat excessivament competitiva i que no perdona el més mínim defalliment. En arribar la tardor, les festes de poble quedaran aparcades i ens posarem a treballar força pensant en què l'any que ve tornarem a tenir l'oportunitat de gaudir d'uns dies en què podem fer el que durant l'any no ens és permès. De tota manera, qui trobi molt llarg el camí que representa esperar dotze mesos per poder sortir de la rutina, si n'és mínimament receptiu, trobarà durant l'any més d'una oportunitat per fer "punts escapats" que l'ajudin a arribar sense traumes importants a les pròximes festes de Sant Llorenç.

PANCARTES

* TREBALLS DE SERIGRAFIA t

I és que si, de tant en tant, no podem fer algun "punt escapat" acabaríem amb què la rutina del dia a dia ens portaria a una excessiva monotonia que tampoc no és del tot aconsellable. Un temps d'una certa -i controlada- extralimitació es diu que és bo per al cos, i sobre tot per a l'esperit. ..

CARTELLS EN GENERAL

FABRICATS AMB MATERIAL

CORIAN

* VEHICLES INDUSTRIALS * NÀUTICA·

MAQUINARIA

* IMPRESSiÓ DIGITAL

* IMATGES PER A EXTERIOR * AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES * CARTELLS LLUMINOSOS

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - Menorca Tel. 971 37 1727 - Fax 971 37 Sl 00

Setembre 2008 - 334

Família Carreras Palliser

UN ACLARIMENT DE LA FAMILIA CARRERAS PALLISER SOBRE LES FESTES DE SANT LLORENÇ Sant Llorenç ha passat sense cap incident a destacar, tal i com ha d'ésser i com tots volem que sigui, encara que la Policia local estava pendent perquè se sospitava que algú de la nostra família en podia fer "alguna de grossa". Però que es vegi que nosaltres no som tan conflictius ni tan violents com segons qui volia suposar. Quant a la colcada, vam veure que el diumenge de Sant Llorenç es va canviar el caixer pagès, sembla ésser que per un problema que va sorgir el dissabte a darrera hora i el diumenge matí. I quan van discutir entre ells no van ésser capaços de posarse d'acord. Una Junta de Caixers amb massa ganes de protagonisme, fins al punt que a vegades s 'han volgut imposar a les decisions del propi batle i caixer batle, obligant-los a rectificar qualque decisió presa abans.

en data 29 de juny de 2008, va renunciar a participar a les festes de Sant Llorenç 2008 i tenint en compte que va faltar al respecte a la Junta de Caixers i per extensió a la resta de caixers en una reunió tan assenyalada per als Protocols com és la de Sant Pere. Després de reunir-se l'Ajuntament i comunicar la decisió a la Junta de Caixers, s'ha acordat: comunicar-li la no participació com a caixer a cap festa que es celebri en el terme municipal d'Alaior en un termini de 2 anys. Toni Perea Villalonga. Primer Tinent Batle. Alaior, IOde juliol de 2008". Primer, en Josep no va renunciar en cap moment i, després, nosaltres creim que aquesta decisió presa per part de l'Ajuntament és precipitada i exagerada. Per açò el nostre primer disgust. Nosaltres ens demanam si l'Ajuntament pot impedir que un caixer participi a les festes de cala en Porter i la Festa des Caixers si tenim en compte que hi col-labora però no les organitza. Fins a on arriba el poder de decisió d'aquest Ajuntament i la Junta de Caixers?

S' han fet una vintena de reunions durant el darrer any per no arribar a aclarir res. La Junta de Caixers d'aquest darrer any ha estat un exemple del que no ha d'ésser una Junta de Caixers de Sant Llorenç. Per altra banda, volem que quedi ben clar que la sanció imposada a Josep Carreras Palliser no té res a veure amb cap tema relacionat amb Sant Llorenç de l'any passat, tal i com algú ha volgut suposar. Quant al fet de deixar la bandera en un moment donat durant Sant Llorenç de l'any passat, aquest fet va quedar aclarit a l'Assemblea de Caixers de febrer de 2008: "El caixer fadrí explica que el diumenge va voler que son pare agafés la canya i, com que no tenia cavall, va demanar al caixer batle permís per deixar-li el cavall per poder-la agafar. Va deixar la bandera a casa seva, es va posar una camiseta i va entrar a la plaça en el moment que el seu pare va agafar la canya per després incorporar-se a la Colcada. Antoni [Pere a Villalonga] confirma que li va donar permís (...) Josep Carreras es disculpa i reconeix que un dels grans errors va ser deixar la bandera". En el moment en què en Josep va deixar d'ésser membre de la Junta de Caixers i se li va llevar el dret d'ésser caixer fadrí per a enguany, el tema de l'any passat va quedar resolt i tancat. El motiu pel qual va ser sancionat amb dos anys de no participar en la colcada va sorgir arran de la reunió de caixers del dia de Sant Pere, quan en Josep va abandonar aquella reunió juntament amb son pare, Llorenç Carreras Palliser, sense dir res que ofengués ningú. Una altra qüestió és la sanció a son pare, la mateixa, de la qual no protestam perquè tenim clar que no ho hem de fer. Disconforme amb tots els canvis preparats per a Sant Llorenç sense estar aprovats oficialment pel propi Ajuntament, son pare va decidir no participar a la colcada d'enguany, va abandonar la reunió, moment en què va ser provocat per un caixer de la Junta, i ell va respondre amb energia. Pocs dies després del dia de Sant Pere, en Josep i son pare van rebre una carta de l'Ajuntament que diu el següent: "Senyor. Atès que en la passada reunió de l'Assemblea de Caixers, celebrada

Setembre 2008 - 335

IMlIII..• llliIllLillllllillllllillllllillllllilllhllli

1II'lIIhlllillllllillliMlIIlIIlIIilll

El següent disgust i desacord va ésser quan el caixer batle va reconèixer que no n'hi havia per tant i va donar la seva paraula que en Josep enguany sortiria per Sant Llorenç, però mantenint la resta de la sanció. Encara que en Josep no hi estava d'acord, ho va acceptar. Però després d'una reunió de la Junta de Caixers, el caixer batle va rectificar pressionat, sens dubte, per alguns caixers, dient que si en Josep sortia ells no participarien en la colcada. I, finalment, no van deixar que en Josep hi sortís. D'aquí el que hem dit abans, sobre la influència de la Junta de Caixers sobre el caixer batle. Després d'aquesta explicació, l'Ajuntament va remetre a Josep una darrera carta que diu: "Atenent el compromís verbal assumit amb vostè per tal que la sanció imposada al Sr. Josep Carreras Palliser per la no participació a les festes que organitza l'Ajuntament d'Alaior durant un període de dos anys fos reduïda a la no participació a la festivitat de Binixems, cala en Porter i la Festa dels Caixers de l'any 2008. Atenent a l'esforç que s'ha fet des de l'Ajuntament perquè així fos i després de no poder-ho consensuar amb la Junta de Caixers ni amb diversos caixers inscrits a la colcada. Atenent, també, a les últimes conversacions mantingudes amb el Sr. Carreras. Resolc que el Sr. Carreras no participarà a les festes que organitza I'Ajuntament d'Alaior durant l'any 2008 i que comprenen les festes majors de Sant Llorenç, les festes de cala en Porter i la Festa dels Caixers. Que la no participació només atany a l'any 2008, és a dir, entenem que l'any 2009 el Sr. Carreras podrà participar en totes les activitats festives que s'organitzin o hi col-labori l'Ajuntament d'Alaior, sempre que no es produeixi cap fet que faci variar la situació actual. David Moll Mascaró, Caixer Batle. [Alaior, 3 d'agost de 2008]". Açò demostra que algú té més poder que el propi Ajuntament.

Co/·laboracíons

Continua a la pàgina següent.

Il!lIIIiIIIIIIlIIiJi_III.IIIJIIIlIIiIllllliIllllliIllllliIllllliIllllliIll

••lIIillliiIllllliMk11110illIllU1J&IIII11l11iIllllliIllllliIllllli\hiIll._. lli!

Almanco ens alegram que la sanció es redueixi a un any. Mai no havíem vist que un caixer fos exclòs de la colcada i creim que, perquè sigui així, seria per una causa prou important i justificada i, que aquest, no és ni de bon tros el cas. L'exclusió d'en Josep creim que ha estat del tot una injustícia i que ha provocat en nosaltres una sensació d'impotència: La màxima il·lusió per a un caixer és participar en la festa de Sant Llorenç. Ho espera tot l'any, però veure que alguns que són companys de colcada han insistit perquè no fos així és ben trist. No anirà bé mai si sempre hi ha algú que demani una sanció per algú altre. Açò ha de funcionar d'una altra manera. I si l'Ajuntament no sap posar ordre, esteim perduts.

Enguany també hi hagut sopars a ses Parres i a Miguel de Cervantes Enguany s'han afegit als sopars de festes els vesins dels carrers de ses Parres i de Miguel de Cervantes, per primera vegada que recordem. Sens dubte és un bon sintoma. Agraïm que ens hagin enviat les fotos per deixarne constància.

Esperam i desitjam que l'any que ve hi siguin tots aquells que hi vulguin ésser i que les pròximes festes de Sant Llorenç també es desenvolupin amb normalitat, amb més normalitat que les d'enguany.

Toni Barber Mir

Setembre 2008 - 336

Amics i amigues d'Alaior

Propuesta para un Plan de Jardines Urbanos Si en Alaior no tenemos playa, no tenemos puerto, ¿Qué tenemos? Entre otras muchas cosas un gran patrimonio. Una buena idea para este pueblo, que haría desviarse de la carretera a los visitantes y a los menorquines sería dar a conocer ese patrimonio ¿Cómo darlo a conocer? ¿Cómo embellecerlo? Hay que pensar en ideas baratas, que impliquen al pueblo, que hagan participar a la gente y que consigan que se sientan aún mas orgullosos de ser de Alaior. Se nos habían ocurrido varias tosas, y una que pensamos es sencilla: es el Embellecimiento Verde, del pueblo. ¿Cómo? Con un plan de JARDINES URBANOS. Lo de los jardines urbanos no es una idea nuestra pera es una buenísima idea que ya se esta aplicando en ciudades como París, Barcelona o Valencia. En algunas ciudades, en París las alcaldías publicitan la existencia de esos huertecitos que se incluyen en rutas verdes e incluso se pueden visitar. Espacios perdidos, mal cuidados, se parcelan y adjudican; (esto se puede hacer de una manera informal en un sitio pequeño como éste). Coste del proyecto para el Ayuntamiento: un grifo yagua. ¿Dónde estan en Alaior esas posibilidades? El sitio mas evidente y con mas espacio sería el solar que rodea el Antiguo lavadero que restauró el Ayuntamiento, un edificio inmejorable, pera que parece ya abandonado por el desastre de su entorno y porque se ha convertido en un almacén. Cuando hablas con los vecinos de este edificio o no saben dónde esta (es decir desconocen parte de su patrimonio) o si lo saben se enfadan porque piensan que sus impuestos con los que piensan se pagó la rehabilitación, se han dilapidado y se sienten estafados. Alrededor hay un buen espacio del que se podrían sacar varias mini parcelas. El Ayuntamiento tendría que poner 2 o 3 grifos con agua que se controlarían con una llave de paso a la que tendrían acceso sólo los usuarios. ¿Quiénes serían esos usuarios potenciales? Jubilados, amas de casa, gente que no tiene un pedacito de tierra pera que legusta, incluso algún aula de colegio. El uso es libre. Los niños podrían plantar semillas o plantones para verlos crecer, una especie de aula de la naturaleza. La gente podría plantar tomates o rosas, cada uno lo que quisiera en su trozo. Obligaciones del usuario: cuidarlo, naturalmente. En el momento en que no pueda o no quiera, su parcela pasa autornaticarnente a otro. Otros espacios serían los que ya existen y que el Ayuntamiento tiene un poco abandonados porque no puede cuidarlos tanto como esos espacios necesitarían. Esos mini Setembre 2008 - 337 •••1

;.;211_ ••. &.;;.;__ . _.

espacios podrían adjudicarse a vecinos voluntarios. De hecho esto ya se ha hecho en Alaior. El desmonte que hay debajo del mirador donde esta el depósito de agua fue en su origen plantado y luego podado, regado y mantenido por una vecina que finalmente consiguió del Ayuntamiento un grifo, pera que luego se ha sentido decepcionada pues cuando poda, ella ya no puede recoger la poda y el Ayuntamiento tarda y tarda en pasar a recogerla. ¿Qué se podría hacer para que esa vecina no se desalentara? Otra vecina cuida parte de la pastera que va del carrer ses Parres al parking. Precisamente esta en el espacio de un huerto que el Ayuntamiento le expropió. Ella cuida el trozo dónde le llega el agua. El resto esta fatal. ¿Qué se podría hacer para agradecerle esa colaboración al embellecimiento del pueblo? Si a estos vecinos se les consulta, se les pone agua y se les implica, probablemente estarían encantados de tener ese trozo bonito, un trocito que sería de ellos pera de todos y que ellos defenderían como propio con ahínco. El adorno de calles y plazas por parte de los vecinos sería otra posibilidad. No hay mas que ver la Costa des Frares y la placita de dalt ses Penyes. La gente que pasa por allí da la enhorabuena a los vecinos y fotografían. Ellos estan orgullosísimos y verdaderamente esos rincones estan preciosos. ¿Qué se podria hacer? Eso sí que lo podría potenciar el Ayuntamiento. Una vez al año, se podría premiar de alguna manera la calle mas cuidada, o la que hubiera hecho un esfuerzo evidente para mejorar su aspecto verde. Se podría fotografiar, publicarlo en la prensa de Menorca, hacer una exposición de las calles y rincones adornados, en el propio Ayuntamiento e incluso daries un premio simbólico. Eso es baratísimo, dado que lo aportan los vecinos, da cohesión vecinal y de integración. Otro apartado a tener en cuenta son los rincones a embellecer. Son aquellos que han quedado sin trafico y son susceptibles de ser utilizados como jardín de plantas vecinal, jardín de macetas propias. A parte de las calles citadas antes, han empezado a hacerlo en el último tramo del carrer Melians sin coches. Otro sitio perfecto es el arco con escaleras, sitio de mucho paso por delante, pera infrautilizado. En la calle de Sant Josep hay un trozo al que no acceden los coches que podría añadirse a la decoración de ese espacio, que ahora esta sucio y descuidado.

Oot-teborecions

tempesta, cels esplendorosos amb raigs de sol il-luminant camps o zones costaneres, o indrets peculiars de Menorca, es mostraven amb la tècnica personal que caracteritza el pintor.

Vida cultural

LA CLOTA PRESENTÀ ESVALOT A BAIXAMAR

CONCERT DE TROMPETA I ORGUE A l'Església de Santa Eulàlia, el dia l , tingué lloc un concert de Trompeta i Orgue a càrrec de Vicenç Garcia i Tomé Olives, dos instruments que es complementen molt bé i que oferiren, amb la seva conjunció, una sonoritat en ocasions heroica i en altres d'interiorisme espiritual. Interpretaren obres de diferents autors, principalment de l'època barroca, com una peça de concert de Hummel, una" Cantata" i una famosa "Coral" de Bach, una composició del propi organista Tomé Olives per a orgue, la "1807", el "Concert en do menor" de Marcello, la "Marxa Triomfal" de Jullander també per orgue sol, una "Sonatina" per a trompeta i orgue del contemporani F.G. Rossier i un "Largo" de G.F. Haendel que tancà el concert, si bé es va bisar la "Coral" de Bach.

ELS TROSSOS DE CEL DE PAU SINTES El dia 1 a la Sala d'exposicions de l'Ajuntament, el pintor Pau Sintes, l'artista de la fantasia i la imaginació sempre renovada, va presentar una mostra de la seva darrera producció amb el títol de "Trossos de Cel", que va congregar una nombrosa assistència.

Al Pati de La Salle, la Companyia Teatral La Clota va presentar el seu darrer muntatge Esvalot a Baixamar, una comèdia de Carlo Goldoni, autor italià del segle XVIII adaptada al nostre idioma, i una mostra del teatre clàssic, que la Clota interpretà de forma magnífica, amb escenes de diàleg molt viu, baralles de peixateres i pescadors, que divertí molt el nombrós públic assistent. Dirigits per Pitus Fernàndez, hi participaren Joaquim García, Marta Marco, Vero Melià, Toni Bagur, Josep Eernàndez, Manolo Obrador, Mari Pascual, Carmen Navarro, Carol Suàrez, Jordi Torras, Lluís Vinent i Sergi Marí. Col·laboració important de l'equip tècnic amb l'acurada posada en escena i efectes especials.

BRILLANT AUDICiÓ SANT LLORENÇ

DEL CONCERT

LíRIC DE

Com cada any, dintre d'un ambient de gran expectació i amb l'Església de Santa Eulàlia plena de gom a gom, es va celebrar el Concert Líric de Sant Llorenç que, a benefici de les obres de rehabilitació del temple, cada any organitza Simón Orfila. Un any més l'èxit fou complet, amb uns cantants de gran nivell, acompanyats al piano esplèndidament per Antoni Pons, i amb àries d'òpera i sarsuela que delectaren els espectadors de l'interior de Santa Eulàlia i dels que ompliren la plaça de l'Església on s'adaptà una pantalla i altaveus. El tenor Ismael Jordi, dotat d'un potent timbre líric lleuger, les sopranos Mariola Cantarero, esplendorosa de veu, Leticia Rodríguez, de registre líric dramàtic, i Simón Orfila impressionant d'expressivitat i capdal vocal, triomfaren novament i hagueren d'oferir diversos bisos.

"TROSSETS" ESPECTACLE DE DANSA

Inaugurada l'exposició pel regidor de Cultura, Bep Portella, i felicitat pel batlle, Pau Morlà, que li agraí, públicament, la seva col·laboració en nombroses activitats culturals del poble, el públic admirà la seva obra en la qual el color blau del cel, com indica el títol, és protagonista de l'exposició. Cels amenaçants, núvols de

El dia 14, al Pati de la Salle, l'Associació per a la Dansa, realitzà un espectacle en què l'Escola de Dansa que dirigeix Cristina Blanco, va presentar el muntatge "Trossets" en el qual s'interpretaren fragments musical que, mitjançant inspirades i originals coreografies, donaven nom al títol d'aquest espectacle que va ser seguit per un nombrós públic. Diverses coreografies sobre músiques romàntiques i també rítmiques, algunes també humorístiques constituïren aquesta vetllada entretinguda i atractiva en la qual participaren, a més de Cristina Blanco, Laura Cubas, Menchu Bagur, Auba Saura, Irina Florit, Maria Lozano, Vanessa Alcàzar, Mireia Mascaró, EIsa Puig, Anna Ameller, Sílvia Gomila, Débora Marcos, Àngels Andreu, Caria Gornés, Sara Pons, Saray Sintes, Natalia Giménez, Ariadna Pons, Jean Rivera, Rubén Pons, Josep Salas.

gines patrocinades per

Construcciones Olives, S.L.Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 378157 E,mail: olives2005@infotelecom.es 07730 ALAIOR (BALEARES)

- Fax 971379041

Setembre 2008 - 338

CONCERTS D'ORGUE Dintre del cicle de concerts d'orgue programats a l'Església de Santa Eulàlia amb la col-Iaboració de l'Ajuntament i la Parròquia i de l'organista Tomé Olives, el dia 15, se celebrà un recital d'orgue a càrrec de l'esmentat instrumentista amb obres de Bach, Cabanilles, Buxtehude, Tomé Olives, Guridi i altres, una audició acurada i atractiva, amb la sonoritat majestuosa de l'instrument. El dia 22 el concert va ser de salteri i orgue amb l'instrumentista de salteri, Gerti Nader i Olives a l'orgue, un concert que demostrà la compatibilitat d'aquests dos instruments. Els intèrprets executaren peces selectes de Mozart, Buxtehunde, anònims del segle XVIII (el salteri és un dels instruments més antics) i altres.

muntatge en el qual van intervenir diferents poetes, recitats que anaven acompanyats de projeccions d'obres de destacats pintors menorquins i amenitzat per un fons musical a càrrec de Carles Mangado i s'Ensamble. Llegiren els seus poemes Guillem Alfocea, (recitats per Contxi Masreal), Ignasi Canyardet, Sònia Moll, Arcadi Gomila, Pau Janer, Maite Salort i Pere Xerxa. Es va obsequiar els nombrosos assistents amb un llibre amb els poemes del recital i les corresponents reproduccions de les obres dels artistes Marta Bou, José M. Caceres, Pacífic Camps, Toni Cladera, Marianela Gallardo, Carles Gomila, Juanjo Miró, Mercè Orleans, Cristófol Pons, Pere Pons, Març Rabal, Natalia Tamayo i Toni Vidal.

ALAIOR POESIA

El dia 29, el concert va ser a càrrec de l'organista Izumi Kandou, que oferí un interessant programa amb peces de diferents èpoques musicals, des del Barroc, passant pel Classicisme fins als nostres dies, amb dues obres de la pròpia Izumi Kando. El repertori va mostrar les possibilitats sonores i de registres de l'orgue de Santa Eulàlia al llarg d'una interpretació expressiva i plena de sensibilitat.

A la Sala d'Activitats Ciutadanes es va obrir una exposició dels treballs presentats al Llibre Gran de l'Ajuntament de Maó, el anys 2006 i 2007, per autors alaiorencs. Treballs que consistien en una narració o poemes acompanyats d'una pintura adjunta. Els treballs, interessants i originals foren obra de Jordi Odrí i Nuria Roman, Pere Gomila i Marcel Villier, Ponç Pons i Llorenç Pons, Bep Portella i Tomàs Orell, Miquel A. Limon i Diego Ibàñez i Biel Pons i Pacífic Camps.

ACTUACIONS AL MERCAT DE NIT

A la terrassa de la Biblioteca, el dia 22, Sònia Moll i Edgar Alemany oferiren un recital dels seus poemes. Els dos joves poetes han estat recentment guardonats amb premis de poesia.

Diferents actuacions han animat a sa Plaça les celebracions que cada dimecres es duen a terme al Mercat de Nit. El dia 6 va ser el quartet "S'Ensamble" amb Cançons diverses com Cançó Menorquina, Tangos, Fox lent, i temes tradicionals. El dia 13 va ser "Freesoul" amb cançons de famosos artistes de la música anglo-saxona, com Joplin, Areta Franklin, Ray Charles i altres. El dia 20 va ser el trio "The Free Sound Blues" que interpretà igualment temes de compositors i músics de gran èxit en el mercat internacional. El dia 27 estava anunciada la actuació de "The Sailors".

ILLANVERS DINS EL PATI DES CONVENT El diumenge dia 17, dins el Pati des Convent, organitzada pel Departament de Cultura del CIM, amb la col·laboració dels Ajuntaments d'Alaior i Es Mercadal i coordinada pels poetes Sergi Cleofé i Pere Gomila, va tenir lloc la V edició d'Illanvers, que també es va representar a Fornells el dia anterior. Va ser una vetllada dedicada a la poesia, a la música, a la pintura, amb un

HILARI DE CARA AMB L'AUTOR"

PARTICIPA A L'''ENCONTRE

A la terrassa de la Biblioteca, l'escriptor, poeta, doctor en Filologia Catalana, Hilari de Cara, va participar en el programa "Encontre amb l'autor" parlant dels seus llibres de poemes i les impressions i significats que inspiraren la seva execució. Algunes d'aquestes poesies, foren llegides per Biel Pons i Ismael Pelegrí, una producció poètica amb tocs irònics, crítics, eròtics i sens dubte sòlida i de gran força personal.

TUGORES I LES SEVES "IMATGES DE KNOPFLER" A la terrassa de la Biblioteca Jaume Tugores, professor de guitarra i concertista d'aquest instrument, va donar un concert, el dia 27, amb el títol del CD que ha editat, "Imatges de Knopfler" un guitarrista i compositor que ha posat música a bandes sonores de cinema. Tugores explicà el significat de les diferents pel-lícules de les quals interpretà la música mentre es projectaven sobre una pantalla imatges de les esmentades cintes. La Princesa Prometida (any 88), Local Hero (any 83), Cal (any 84),La Cortina de Humo etc. foren algunes de les pellícules del cinema nord-americà amb música de "Knopfler" que executà Tugores.

AUDICIONS DINS SA LLUNA Dins el Pati des Convent s 'han celebrat diverses audicions que han comptat amb una notable assistència de públic. El dijous dia 21, Cris Juanico amb "Menaix a Truà", va ser el protagonista de la vet11ada, mentre el diumenge dia 24 actuaren els grups "Jazz do it" i "Bini Jazz" tota una vetllada de bon jazz. El dijous dia 28 actuaren els Grups "Asikides" amb músiques de Grècia i "Cubaneo", musica caribenya de Cuba.

Setembre 2008 - 339

Informació local

Redacció

OPER MUSIC Desde Baleares HOTELES (GM HOTEL HOTEL HOTEL HOTEL

2* 2* tipo S 3* 3* tipo S

PC PC PC PC

1 al 22 de Septiernbre 5 noehes N. extra 440 29 454 32 490 39 550 51 23 al 29 de Septiembre 5noehes N. extra

HOTEL HOTEL HOTEL HOTEL

2* 2 * tipo S 3* 3* tipo S

PC PC

440 454 490 550

29 32 39 51

EL PRECIO INCLUYE: Avión ida y vuelta en L.R. de Spanair a SANTIAGO o VIGO. Traslados aeropuerto - hotel - aeropuerto para 5 noches o mas Estancias inferiores suplemento de 49 € por persona. Seguro turístico, y asistencia de guia en destino. Tasas aéreas incluidas: 40 €

ORGANIZA

= INSTALACIONES=

GIMER, S.L. Av. de sa Indústria, 96 Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70 Fax971371934-Apart.Correos16

- ALAIORELECTRICIDAD FONTANERÍA CALEFACCIÓN MANTENIMIENTOS AIRE ACONCIONADO

PRESUPUESTOS

Durant la segona quinzena d'agost, en Tóbal Esbert i en Jaume Cardona, "Tanus", han realitzat una exposició conjunta de les seves o bres a la sala municipal sota el títol d'''Oper Music". Parlam amb en Tóbal, qui ens diu que la idea va sorgir a finals de l'any passat. En Tanus hi ha penjat les seves característiques dones, que aquesta vegada volien representar les grans dives de l'òpera: Carmen, Turandot, Madame Butterfly, Lucia de Lammermoor, Aida, Elvira ... Per la seva part, en Tóbal hi exposà una trentena de fotografies centrades en instruments musicals emmarcats en diferents paisatges de Menorca: Favàritx, Pregon da, Binimel-là, el jardí de Santa Ponça ... També mostrava quatre fotografies realitzades fa una vintena d'anys quan un matí, amb en Pere Pons, van anar a les cases de sa Vall, al barranc de Son Boter. D'aquella matina I en sorgí un llibret amb unes trenta fotografies que rebé el nom de «Criato", A dia d'avui, en Tóbal té elaborats 52 llibres de fotografia d'autor de temàtiques variades: els fars de Menorca, Alaior, Eivissa, un dedicat al gran escriptor Jorge Luis Borges titulat "Las ruinas circulares", amb textos i fotografies, etc. Quan parlam amb en Tóbal, no podem deixar de recordar els membres que integraren aquella formació artística anomenada "Els Set d'Alaior", que va tenir els seus dies d'esplendor durant els anys setanta i que estava integrada per en Jaume "Tan us", en Wagner Sintes, en Josep (Pito) Florit, en Pere Pons, en Ponç Pons i ell mateix. Ens diu que els caps de setmana acostuma a sortir al camp per tal de realitzar les fotografies. No li agrada la foto d'estudi. Si fa mal temps, passa el diumenge matí dins el seu laboratori, on elabora les instantànies que ha realitzat. Es declara un apassionat de la fotografia analògica. Encara que sigui més complicada i més cara, sempre que ha de realitzar obra artística es decanta per l'opció analògica, que li permet experimentar, analitzar, comprovar... en definitiva, diu que és molt més gratificant.

Setembre 2008 - 340

N I

UES

El maig d'enguany va obtenir el primer premi al Saló dels Dissenyadors de la Fira Euro-Bijoux que cada any s'organitza a Maó amb participants de tota Europa. La joia guardonada és un braçalet (esclava) d'or i plata decapat amb metacrilat negre. El mes de juny va obtenir també el premi del públic a Enjoia't, de Barcelona, amb un penjoll que feia joc amb la bracerola anterior. Darrerament ha participat amb el grup 7 de Joies a l'exposició que s'ha fet a la nova botiga ldò de Ciutadella i a la trobada d'artistes a la Migjornale, que se celebrà el mes d'agost as Migjorn Gran. Allà compartia la casa amb el seu amic Pau Garriga, i tots dos exposaven peces ben singulars. En Dani està molt il-lusionat amb la joieria i ja fa dos anys que estudia a Barcelona, a l'Escola del Treball. Allà cursa el grau superior de joieria artística i enguany ha de presentar el projecte final amb el tema que ha escollit: "Fosa experimental sobre pedres de Menorca".

El 2005 va participar al Saló dels Dissenyadors a Madrid i aquest mateix any va fer la restauració de la corona de plata de la Mare de Déu de l'església de Santa Eulàlia d'Alaior. El 2006 es va crear el grup 7 de Joies, que són set persones unides amb l'objectiu de fer exposicions a Menorca i fora de l'illa. Ja n'han fet algunes a Maó, Ciutadella i Formentera. El 2007 va participar a la fira Inhorgenta Europe, que va tenir lloc a Munic, i el 2008 al Centre Blanquerna de Madrid amb el tema "Joies, tradició i diversitat". Altres premis obtinguts són, el 2004, el premi de la III Fira d'Artesania de Menorca, as Mercadal, dedicat a l'Escola d'Art de Menorca; i el 2005, any en què va participar en el concurs Joia Mediterrània, de disseny de joieria, convocat pel Gremi de Joiers i Rellotgers de les Illes Balears, va obtenir un accèssit, un diploma com a segona millor peça en la categoria de Joves promeses.

A Alaior, té un taller a la casa de la seva padrina i allà passa estones ben entretingudes donant forma a les seves idees. És al carrer del Porrassar, número 32, dalt les cambres on el seu avi exercia de sastre. Atesa la seva joventut, 23 anys, el seu currículum ja és prou extens i interessant. Podríem destacar que ha fet d'aprenent de joier amb el mestre artesà Santi Capó i pràctiques al taller del conegut català Carles Codina, amb qui col-labora en l'elaboració de cinc llibres sobre noves tècniques de joieria.

Detalls

ARTESANIAS S.P.

Sucesores de

Can Villalonga

PERE SALüM

desde 1964

PAPERERIA, REVISTES, REGALS, JOGUINES, LLIBRES Ruiz i Pablo, 36 Tel. 971 372922

ALBARCA8

Carretera Nueva, 68 Tel. 971372916 07730 ALAIOR (Menorca) - ALAIOR

Setembre 2008 - 341 --4.j¡\_.¡;::t._.,.,.~,.j¡:w.ilíllldi.@.¡\ •• '"

Informació local

unicipi davant la ~ estructura en sí quant a xarxa de comunicacions. Els carrers d'Alaior són estrets ¡la seva situació geogràfica no permet gaires filigranes en aquest sentit l aquest és un inconvenient. Com diu Seguí, "hi ha hagut un error històric, que no ha solucionat cap dels equips que ha governat el municipi i ha estat donar l'esquena a Cala en Porter, un nucli al qual se li ha facilitat més la comunicació ambla part de llevant que amb el propi Alaior i això l'ha perjudicat". Per això, una possible millora passa per l'adequació deia unió entre el nucli de la població i la urbanització, opina.

mbit udar

I LLORENÇ CARRERAS, POLíGON LA TROTXA Encara que Alaior no sigui una població que depengui del turisme al mateix nivell que altres municipis, sí que se'n retroalimenta. L'economia alaiorenca és més variada i compta amb un sector industrial consolidat, però les fronteres dels beneficis d'un i altre sector es desdibuixen i, quan un d'ells minva, normalment l'altre sector també ho fa. Llorenç Carreras, president de l'Associació del Polígon la Trotxa, suma a aquesta observació el fet de valorar la necessitat de crear des de/Ajuntament un consell econòmic i comercial que actuï com a sensor de l'activitat del poble per poder prendre les decisions oportunes en funció del seu indicador. Segons Carreras, aquest punt facilitaria el fet de poder orientar l'empresari, encara que, des del seu punt de vista, "l'administració per sí sola no pot solucionar la crisi" tot i que creu que sí que hi pot ajudar facilitant gestions i no posant traves burocràtiques que frenin els nous projectes empresarials. Malgrat tot, Carreras és optimista: "de crisis ja n'hem passat i de totes n'hem sortit creant una nova dimensió. Cal cercar alternatives i afrontar nous camins".

RAMÓN CARRERAS, CCOO Tot i que el turisme sigui un motor important, cal no deixar de banda la resta de sectors econòmics i possibilitar, així, que quan un d'ells fluixegi sigui un altre l'encarregat de prendre-hi el relleu. Segons Ramon Carreras, secretari general de CCOO de Menorca, no hi ha cap sector que s'hagi beneficiat del context actual per diverses raons: per una banda, durant els anys de bonança "s'ha anat al negoci fàcil amb inversió segura: la construcció i no s'han posat els fonaments per preveure'n el final. D'aquesta manera, la construcció n'ha patit els efectes i també tots els altres sectors". Possiblement, hi afegeix Carreras, si hi hagués hagut una bona infraestructura per invertir en investigació i desenvolupament la davallada s'hagués dibuixat en unes altres línies, com s'ha fet allà on s'ha adaptat l'economia a aquest model. A més, l'encariment dels sistemes energètics no ha beneficiat gens cap indústria ja que totes en són altament dependents i no s'ha estudiat el problema dins el context menorquí per obtenir energies alternatives. A tot això, s'hi sumen els inconvenients de transport aeri, on Menorca ha quedat en un segon terme en un panorama competitiu i globalitzat en què la comunicació és vital i no hi ha lloc per als segons termes. Tot i això, Carreras apunta que l'empresa privada hi ha de fer molt per canviar la situació. Des de les administracions cal ajudar donant les eines per fer possible, per exemple, el fet de redreçar determinats negocis. Amb tot, Carreras recorda també la importància de diversificar l'economia i com n'és de perillós dependre només d'un sol sector, per aquest motiu, opina que la indústria no es pot deixar morir i que cal posar també els fonaments per a la investigació i el desenvolupament. Un punt rellevant a recalcar que també menciona, és la injustícia social que suposa que siguin els treballadors els primers que paguin les conseqüències de les crisi.

JOSÉ NEGRETE, GERENT SANT CRISpíN Començar a veure les noves necessitats és clau. De fet, mesures ja se'n prenen encara que en ocasions sigui prou difícil. Això és el què passa a la Cooperativa San Crispín. El seu gerent, José Negrete, afirma que en un món com el de la cooperativa, en què els marges són molt estrets, poca cosa es pot fer i la vulnerabilitat s'accentua. El marge passa, així, per l'adequació dels costos interns a la davallada de volum de comandes i poca cosa més. Amb tot, hi afegeix que a nivell municipal algunes actuacions sí que són possibles, com per exemple, reconsiderar les necessitats per tal de contenir les despeses i, conseqüentment, davallar la recaptació. Segons Negrete, és el moment d'estrènyer-se el cinturó, "es tracta d'anar a allò que és necessari, tant des d'entitats públiques com privades, i fins i tot, un cert liberalisme hi pot arribar a ajudar, ja que un sector públic sobredimensionat podria ser un entrebanc". PAU SEGuí, PIME Totes les fonts consultades coincideixen a senyalar que Menorca depèn molt del sector terciari i, més directament, del turisme. Però les vacances no són un bé de primera necessitat i, juntament amb el de la construcció, aquests han estat els sectors que abans han notat les conseqüències de la situació econòmica. Com afirma Pau Seguí, secretari general de PIME Menorca, la construcció ha estat la que ha estirat el carro els darrers anys, però aquest ara ja s'ha aturat. El fet que Alaior pateixi encara més la crisi, apunta, pot ser degut també a la seva

TONIPEREA,PSOE Davant la situació actual, l'Ajuntament ja ha començat a prendre determinades iniciatives, algunes més recents que d'altres, però totes encaminades cap a la mateixa finalitat. Antoni Perea, primer tinent de Battle, ens diu que hi ha mesures com ara la recaptació de l'IBI, que ja fa anys que és la més baixa de :Menorca (0,54). D'altres accions són més recents, com l'ampliació de fins a 600 places d'aparcament devora el pasc urbà per permetre-hi que, tant el turista com l'alaiorenc, puguin fer més còmodes les seves compres al poble. També ~'ha potenciat el transport públic amb les urbanitzacions, o 'd'altres actuacions corn el canvi a les energies renovables

Informació local

Setembre 2008 -

als nous edificispÚ15liês i~erfet de prestar ajudes als propietaris de tots els privats que optin també per aquesta via. Un altre punt en què també es fa feina, malgrat que veurà la llum un poc més tard, és en la projecció del segon polígon industrial per permetre el creixement de la tndústrla al municipi. Perea anuncia que, dins el límits de l'administració, hi ha la ferma voluntat d'estar en contacte amb les empreses per donar un cop de mà en tot allò que estigui a l'abast de l'Ajuntament.

JOSEP ALLÈS, PSM També en aquesta línia es pronuncia el PSM. Josep Allès afirma que és vital la coordinació entre el sector privat i l'administració per poder tirar endavant projectes beneficiosos i que seria molt positiu donar peu a la celebració de sessions conjuntes entre els empresaris i el Consistori per estudiar les mancances i posar-hi solució.

JOSEP PORTELLA, EM-lA Una altra de les millores, com puntualitza Josep Portella, regidor d'EM, passa per poder míUorar el transport aeri per tal d'afavorir el sector turístic. En aquest sentit, recorda que les competències són del Govern central i, per això, cal pressionar a Madrid per millorar l'actual situació dels enllaços aeris. I no només per a beneficis turístics, sinó que això també permetria la possibilitat de nous inversors, però avui endia això encara no es pot contemplar si no és amb una bona comunicació amb el mercat exterior. De moment, però, des de l'Ajuntament s'han impulsat noves rutes turístiques durant aquest estiu que s'han valorat com a exitoses i que han atret els turistes al centre d'Alaior. Malgrat tot, com recalca Portella, no s'ha d'oblidar que vtvim en un mercat lliure i globalitzat que es regula per si mateix i que en temps de bonança prescindeix de les administracions, però no ho fa, en canvi, quan hi ha adversitats i, si pretén autorregular-se també ha de fer ell mateix esforços per sortir d'aquesta situació. El procés no és fàcil i tothom el pateix, per això, tot i que localment les mesures són mínimes, es procurarà tirar endavant iniciatives i fer repetides peticions a les administracions competents amb la problemàtica. PEPE PONS, GERENT DE TURISME DE L'AJUNTAMENT I no s'ha d'oblidar que un percentatge molt significatiu dels ingressos que rep Menorca, i també Alaior, provenen directament del turisme i, si bé és cert que l'oci i el lleure són els primers de què es prescindeix en època de crisi, cal treballar perquè la tendència a la baixa sigui mínima. Perquè això sigui així, Josep Pons, gerent de turisme de l'Ajuntament d'Alaior, creu necessari revisar el model turístic ja que, com tots els mercats, les seves necessitats també canvien i l'oferta s'hi ha d'adaptar. En aquest sentit, creu que seria favorable la millora de les infraestructures turístiques, el transport que se'ls facilita i, a més a més, estudiar bé a quin segment de mercat cal adreçar-se per assegurar-se que el turista que es rep consumeix el producte illenc ofert. Setembre 2008 -

JOAN SINTES, PP D'altra banda, Joan Sintes, regidor del PP, remarca que l'Ajuntament s'hauria d'haver posat a fer feina abans d'arribar a tal situació i que, mentre hi ha hagut bonança, aquest ha anat vivint de les llicències d'obres que concedia sense pensar en com podia complicar-se el futur. Per aquest motiu des del PP es va demanar un pla de viabilitat de comptes per estudiar com s'inverteixen els diners públics ja que, en diversos casos, com assegura, no s'ha actuat amb unes prioritats lògiques i, conseqüentment, s'han malversat fons públics. Tot i així, Slntes afirma que cal deixar la política a part i mirar pel benefici d'Alaior i ferpossible que la crisi econòmica hi afecti amb la mínima mesura possible, l així aconseguir resultats tan ràpid com es pugui. ANSELM BARBER LUZ, DEL CENTRE D'ESTUDIS LOCALS (CEL) Per al CEL les propostes són molt concretes, . segons l'opinió d'Anselm Barber.Lamenta que els quadres dirigents es mirin la crisi des de les altures, oblidant un cop mes que els afectats greus no són ells sinó els més humils de la societat. Els costa posar-se en la pell de qui no arribarà ni a dia 15 de cada mes. 1r Agilitzar al màxim l'aprovació del Pla General a fi que algunes obres pendents puguin ajudar la construcció. Agilitzar la concessió de llicències de naus a l'ampliació del polígon, la qual cosa també ajudaria la construcció. (Açò d'agilitzar la burocràcia inútil per activar la construcció ho va anunciar el president Antich, però tenc els meus dubtes que a Alaior siguem capaços de aplicar-ho). 2n El Fòrum i el CEL van proposar a tots els partits polítics, ara fa un any per arribar-hi a temps, un pla conjunt: Ajuntament, propietaris que vulguin i empreses, per rehabilitar i convertir cases tancades del nucli antic en habitatges rehabilitats que es llogarien com allotjaments de turisme urbà de qualitat fins amortitzar la inversió i després passarien a lliure disposició dels propietaris. La demanda turística que pot créixer és aquesta per preu i qualitat. Aquest turisme urbà tindria una major repercussió general en el poble per capacitat adquisitiva i per un ús major al llarg de l'any. 3r La despesa de l'Ajuntament, que són molts milions, ha de tenir una major repercussió dins el poble, per a les empreses i per als ciutadans. Açò vol dir no gastar en buròcrates i que enlloc de contractar empreses externes per a cedir-los alguns serveis, com enguany la mateixa escola d'estiu, valdria la pena fomentar que siguin cooperatives o empreses locals les que assumeixen aquestes despeses del nostre Ajuntament, multiplicant la repercussió de la inversió. La cooperativa que gestiona l'escoleta infantil n'és un bon exemple. En les clàusules de tot tipus de contractació de l'Ajuntament s'ha de tenir en compte la repercussió econòmica dins el poble. 4t Aquí ningú no fa pràcticament res en innovació econòmica i açò ens passarà factura. Si el turisme se'n ressent acabarem emigrant. Hi ha tot un futur de l'economia de la cultura i l'oci que ens seria molt profitosa si fóssim capaços d'avançar-nos, però em dóna la impressió que anam a remolc i mal enganxats.

Informació local

1 així va ser que vaig xerrar amb en Toni. La primera vegada. que me'l presentés na Milagros va ser una sort. És molt bon al-lot, és feiner, i tota sa música li agrada, sap fer cançons i adreça les coses quan va tort li agrada la feina de gravació, arranjaments i producció ve de família pagesa i també entona alguna cançó és fill d'en Miquel "garbellet" i de n' Auxiliadora "de ses rambes" d'ells va aprendre cançons com les que tenim gravades ( ..)

Extracte del pregó pronunciat per Joana Pons Distingits habitants i visitants d'aquest estimat poble d'Alaior, autoritats, família i amics, molt bones tardes. Ens omple de goig, i per a nosaltres és tot un honor a la vegada una gran responsabilitat (..) De sa gent que hi haavui aquí quasi tothom ens coneix i pels que no, us faré aquesta presentació ... Jo sóc na Joana, la que sol cantar. A n'Antoni el que li agrada és sa guitarra tocar. En Xavi toca es requint, no el confonguin amb un guitarró, na Pamela es baix elèctric, i per tancar s'enfilada na Maribel a s'acordió. Si venim de Son Bou, quan falta un quart per arribar a Alaior, trobam es lloc de Son Pons, aquelles cases que just es veuen. Dalt ses cambres començàrem quasi sense pensar-ho alegries, penes i tristeses, 19 anys de relació, lletres, músiques i gloses que han nascut un poc de tots. Ses primeres cançons que vàrem provar eren d'un antic cançoner que m'havien deixat a en Xavi, li costava afinar, en Toni estava ben apurat. A poc a poc, i amb paciència tot es va anar arranjant després de mesos d'assajos començàrem a sonar (..) Sant Llorenç em du records ... Quan era joveneta i venia a passejar per Alaior anàvem, de Miquel Cervantes fins al carrer Major al·lots i al-Iotes, fent ranxos, anàvem amunt i avall i els més grans, si podien, cap al "Rincó" al ball. Jo, vivia a Son Pons i baixava poc a poble quan veníem el diumenge em feia molta il·lusió (..) Fent feina, el que més m'agradava era tenir la ràdio al costat. Mentre soldava el temps passava molt més aviat amb la música que posaven jo, cantava ... i cantava ... També m'agradaria contar ... com una persona com jo, que música no ha estudiat pot pujar a un escenari i no té por de cantar. Tenir coratge és important i també una certa habilitat envoltada de bons músics, companys, que saben sonar ses coses sempre et surten amb més facilitat. Al setembre de l'any 89 vaig tenir un encert feia temps que cercava músics i vaig trobar na Milagros de Ca n'Esbert, Perquè no cantava em va demanar (...) cerc músics que em vagin bé , per tornar-ho a armar i açò són ses paraules que em va dir... ben cert ...

D'en Xavi Camps, què els podria dir! que el vaig conèixer gràcies a en Manola Bonet, que després d 'haver xerrat amb en Toni, vàrem quedar d' acor que els presentaria un capvespre passejant per Son Pons. que vaig arribar tard ..i ja s'havien presentat tot sols ( i encara m'ho retreuen!) (..) Durant la nostra carrera artística es grup ha tingut diferents formacions Sempre amb bons músics i amb un gran valor humà. Tots ells varen participar en les diferents gravacions, el que vàrem aprendre d'ells no se'ns esborrarà. Amb el pas d'aquest anys, moltes coses han passat. Hem estat a festivals i hem fet concerts per quasi tota Espanya sempre ens han fet molt de cas, en puc dir de bo, que cap de nosaltres s'ho pensava. Potser en aquest poblet és a on més ens estimin ja que aquí hem actuat tantes ... i tantes nits. I aprofit l'ocasió que avui tenim per dir-los que estem molt agraïts (..) Darrerament el grup a part d'en Toni, en Xavi i jo tenim l'aportació musical de les dues jovenetes aquí presents. Na Pamela que tenir-la amb nosaltres ens fa ben contents i na Maribel que refresca amb melodies el repertori. Na pamela la vam conèixer quan va fer la primera comunió. Al dia posaria la mà al foc, i no em cremaria, que a son pare és a que li fa més alegria que sigui un músic més d'aquesta formació. . Na Maribel Sànchez, que, com qui no res, que ens acompanya ja fa més de cinc anys. És alaiorenca adoptada i té posada a Cala en Porter... Sempre està disposada per anar a on sigui a tocar, sona l'acordió, però ara té un projecte molt important a part de sonar amb nosaltres, ha de tenir un infant i aquí davant de tots vosaltres la volem felicitar. Fa pocs dies, em van demanar, si en retirar-me havia pensat. A jo em sembla que encara no, sa veritat em sembla que sóc capaç de fer-los passar una estona, si no ben feliç del tot, almenys entretinguda i bona. De la música que fem, bé, ho podran observar, és ben variada i de totes les fonts bevem ens agrada fer cançons de la terra i amb melodies de la resta del món poder-les mesclar (..) He vingut glosant, glosant per fer el pregó I les gràcies volem donar, per la seva atenció Ara, el primer toc de flabiol volem escoltar I les festes de Sant Llorenç han de començar Enhorabona alaiorencs i alaiorenques per aquest poble tan meravellós Cuidau-lo, estimau-lo i sempre serà preciós.

"Tu tiene que hablar con Toni, que es un al· lot mol bon al·lot que os llevarei mu bien, mi hija ha de tene su número de teléfono, dam e el teu que os pondré en contacto" (i no li agrairé prou mai)

Setembre 2008 - 344

Homenatge a La salle El dilluns de Sant Llorenç es va retre homenatge a labor social duta a terme per la Salle a Alaior. Després d'unes primeres paraules del batle en què va explicar la unanimitat del sentir de la Corporació, es van llegir les diferents adhesions a l'acte: API MA i Centre de l'lES J.M. Guàrdia, Noves Generacions del PP, Club de Tennis, Jaume Orfila Timoner, Joan Pons Jover, CP Dr. Comas Camps, Agrupació local del PSOE, CB Jovent, Centre Cultural, Centre Valencià i Penya Valencianista, Creu Roja Local, CE de Gimnàstica Rítmica. Seguidament va prendre la paraula el germà visitador provincial del districte València-Palma de la congregació, Rafael Matas. Va recordar com La Salle arribava a Palma el 1904 i pocs anys després, el 1908, ho feia a Alaior de la mà de la iniciativa de Marianna Villalonga. S'unia a la labor que ja havien desenvolupat al poble els fraciscans, les franciscanes i les carmelites. Els primers centres van radicar al carrer Menor, després a Santa Rita ... Va subratllar la generositat inqüestionable dels diferents germans que durant aquests anys han assumit la direcció; la de la resta de germans, mestres, pares i mares. Després es va referir al paper que les diferents associacions lasalianes. La primera, el 1914, de l'Àngel Custodi. Especialment elogià el Patronat fundat el 1917 del qual va posar en relleu la gran capacitat organitzativa i ser una obra dels joves dirigida pels joves. Els Pares de Família daten de 1933, tot i funcionar des de 1910. I a partir de 1972 en va prendre el relleu l'API MA actual, de la qual va ressaltar la implicació modèlica de tots els presidents i presidentes. L"'alpargata", la secció artística, les sessions cinematogràfiques, l'Hogar La Salle, etc. demostren que no només es tractava de l'ensenyament. Aquí el conferenciant va dir que se sentia emocionat per l'agraïment que avui es retia a tota aquesta feina.

Va acabar amb els reptes per davant: 1) Tancar ferides. Tots sabem el que vull dir: sense entrar en polèmiques hem de donar suport a l'acord sobre La Salle antiga, agrair la mediació de l'Ajuntament i celebrar la decisió que beneficia tothom. 2) Apostar pel futur amb la direcció seglar d'lmma Gonyalons, tenint garantit que els germans seguiran entre nosaltres. 3) Aprofitar per replantejar, repensar una nova estructura de pares, mares i exalumnes en un nou patronat. 4) Aposta pel futur, també per la presència a Alaior amb noves formes i un nou coratge. 5) Va al-ludir al fundador, per dir que tractant-se dels infants, el que compte no són les paraules i les imposicions, sinó l'exemple, els adults han de ser model de vida. Va acabar demanat perdó en nom de la Congregació per allò que no hagin sabut fer, per les seves mancances i limitacions. L'acte acabà amb uns presents que l'Ajuntament va dedicar al conferenciant, l'hermano director actual i l'API MA.

Va tractar el moment present per al qual va demanar: - Optimisme i esperança en un moment educatiu difícil. Sense por als reptes per una escola per a la ciutadania, inclusiva, participativa i pel medi ambient. - Tornar a creure en la paraula, homes i dones de paraula lluny d'hipocresies. - El futur de l'educació depèn fonamentalment nosaltres mateixos, pares i educadors.

- Hem de treballar el plus de la generositat, ensenyar a hores i educar sempre. - Contagiar la humanitat. El vell segle no va acabar bé, s'ha globalitzat especialment la injustícia. Cap sistema econòmic que fomenta la injustícia pot ser just. - Necessitat de seguir apostant per la identitat de la nostra escola, des dels valors de l'evangeli, des del respecte però des del que som i el sentit ecumènic.

Setembre 2008 - 345 ---------

Informació local

Miquel À. Marquès

Lavantprojecte del

CENTREde GRAVAT as Ramal E:

Després de mig any de treball, el passat juny el "Taller de gravats Centre Internacional Xalubinia-Menorca" va començar la seva activitat. El taller ha obert les seves portes en una aula del primer pis de l'antiga escola des Ramal. Volem recordar els objectius d'aquest Centre de gravats impulsat per Pere Pons, Natàlia Tamayo i José María Caceres: volen difondre l'art, Alaior i Menorca en els circuits culturals nacionals i internacionals. Per açò els cinc objectius bàsics del seu projecte són: dur l'art viu a Menorca (poder adquirir gravats a un preu econòmic); convertir Menorca en un referent del món de l'art, consolidar l'ensenyament i impulsar una exposició permanent als pobles de l'illa; interessar cap a Menorca aficionats, artistes, inversors i institucions artístiques i fomentar el turisme cultural; és una oportunitat per als joves menorquins d'aprendre les tècniques del gravat; i, mostrar i obrir Menorca al món. En definitiva, el Centre Internacional serà un mostrador del món del gravat, crearà una col-lecció de gravats, convidarà a artistes nacionals i internacionals, organitzà cursos i s'atorgaran crèdits, donarà a conèixer els joves artistes i mantindrà contactes i intercanvis amb altres centres de gravats. Fins al moment el Centre d'iniciació va tenir 30 alumnes El curs de gravat sobre ferro va destacar la seva procedència Albacete).

ha organitzat dos tallers. El curs i ha descobert algun futur artista. tenir 9 alumnes, dels quals volem (Granada, Barcelona, Madrid i

'~~ I

FAÇANES

f SECCIONS

PROPOSTES

Els estatuts de la fundació Els responsables del Centre treballen amb el Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del CIM per tal de redactar uns estatuts d'una fundació. Ens confirmen que el Govern de les Illes Balears ha mostrat el seu interès i, probablement. també hi formaran part els ajuntaments que s'hi vulguin adherir. Les gestions inicials per crear una fundació donaran pas a un ens jurídic que permetrà canalitzar la part econòmica del projecte. L'avantprojecte del Centre Internacional Sens dubte és la gran novetat. Pere Pons, Natàlia Tamayo i José María Caceres estan il-Iusionats amb la proposta de l'Ajuntament d'Alaior. L' avantproj ecte és dissenyat pels arquitectes Joan 1. Gomila i Domènech Enrich. L'edifici des Ramal és protegit pel Catàleg de protecció de patrimoni i no sofrirà cap canvi. En un primer moment es disposen de 500.000 € que, en dues anualitats, seran finançats pel Pla de Dinamització Turística d'Alaior, diners aconseguit per l'Ajuntament d'Alaior per rehabilitar l'edifici, adaptar-lo al projecte i equipar el taller.

Pons, Tamayo i Caceres ens mostren la carpeta de tres gravats que pensaven realitzar durant aquest estiu i que prest es podrà adquirir a un preu assequible.

ER"

S RAST

»OBILlARLt At

~ ~~ 'f!fr •; : ~ú~~C JlL Irnè~

~JltO~

ALAIOR

I I

8:/

PROMOCIÓN en CI S'Androna. Últimas viviendas de 3 hab, 2 baños, comedor, estar, cocina, terrazas, trastero, terrado privado y parking incluido. Piscina y jardín comunitario. PROMOCIÓN en CI San Paneracio de 8 viviendas, de 2 hab, baño, cocina y comedor-estar. Con trastero de 10m2• Precios: Infórmese en la oficina CI J. Huguet, 64· ALAIOR· Tel. 971 371499 E-mail: aim@aimenorquina.com

Fax 971 372500 . www.aimenorquina.com

Carrer Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37 93 4

Informció local

111_l1lil1lil1li==IIIIIIIIl1li_IIIIIIIIl1li,IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII&_.

Setembre 2008 - 346

D'aquesta quantitat, uns 60.000 € seran destinats a adquirir maquinària per al taller (dos tòrculs, una premsa litogràfica i una taula de xerigrafia), marcs per a exposar els gravats i mobiliari i eines per a fer els gravats.

EXPOSICIÓN 59,20 m2

Quant a l'avantprojecte, a la planta baixa es proposa una entrada d'accés al Centre, amb un ascensor que comunica totes les plantes. En una segona entrada hi hauria un espai genèric dedicat, en principi, a una botiga.

RECEPCIÓN

EXPOSICIÓN 31,26 m2

,IÑFORMA !N

ALMACEN EXPOS, S,50m2

530m~

'i AGUA-AC1DOS

A la segona aula (58 m'') s'hi ubicarà una petita biblioteca tècnica d'art, una oficina i un lloc d'exposició a on es vendran gravats, materials, catàlegs, obra gràfica, etc.

-+ ---- -----

_.[)IBUJO. - -'

A la primera planta hi trobam la zona més pública, a on els visitants podran accedir-hi. A l'arribada hi haurà una petita sala d'informació i a l'altra part un magatzem de material expositiu, ambdós de 5 m-. L'aula de l'esquerra serà una sala d'exposicions (59 m/) d'ús multidisciplinar: s 'hi celebraran exposicions, conferències, recitals poètics, projeccions, etc. Les exposicions seran temporals, tant les pròpies realitzades pels artistes i alumnes del Centre, com d'altres artistes de l'illa i d'exposicions d'intercanvi amb altres centres d'art.

PINTURA 59,30

A l'última aula hi trobam la zona dels serveis públics: l'accés de l'ascensor, dos banys públics, un traster i una recepció, a més de l'escala d'accés a la segona planta. Aquí hi ha un accés al pati del darrera, un lloc idoni per a fer-hi tot tipus d'activitats culturals al' aire lliure.

RESTAURACIÓN Y CATALOGACIÓN

Per l'alçada de l'edifici, es podrà aprofitar una segona planta, un espai que es va preparar amb ocasió de la darrera gran reforma per habilitar es Ramal a escoleta, però que mai havia estat emprat. El fet que la façana no es pot modificar, farà que aquesta segona aula tindrà set grans finestres que donen al pati, donant el llum necessari per aquest tipus d'espais. La segona planta és un espai únic sense parets, diàfan, d'uns 150 rrr' que es convertiran en l'espai privat de treball del Centre. Aquí s'ubicarà pròpiament el taller de gravats. Els arquitectes han previst que, segons el tipus de treballs artístics, aquest espai únic i, gràcies a unes parets mòbils, se puguin crear tres espai segons el tipus d'activitat artística (pintura, gravats i dibuix). A més, als costats de la paret s'hi ubicaran els útils, materials i demés eines necessàries per als artistes. A Espanya hi ha dues úniques iniciatives semblants a la d'Alaior: la Fundació Goya Fuendetodos i el Centro Internacional de Estampa Conternporanea (CIEC) de Betanzos (A Coruña). Quan aquest projecte es faci realitat, Alaior podrà dir que té un dels tres millors centres internacionals de gravats ubicats a l'estat espanyol.

Setembre 2008 - 347

1IIIII!I!III

i¡

Informació local

__ • 1iIIlI

$ ••

_;--, -

CENTRE VALENCIÀ

A MENORCA - PENYA VALENCIANISTA

ACTIVA PARTICIPACIÓN EN EL VERANO 2008 Esta ya casi finalizado el actual verano 2008, durante el cual nuestras entidades han sido activas participantes, ya que han contribuido en actuaciones propias de estas fechas y con elias se han ido incrementando los vínculos y amistades.

SANT LLORENÇ 2008 Como ya es tradicional en estas fechas, nuestras entidades arrancaron las fiestas de Sant Llorenç con el celebrado brindis, desarrollado poco antes del pregà, el cual este año ha tenido especial importancia por las autoridades que nos han visitado, Presidenta y diferentes conselleras de la entidad insular, el Alcalde y regidores/as del Ayuntamiento de Alaior, diferentes presidentes y directivos de entidades locales e insulares, así como nuestros afiliados, los cuales brindaron por la hermandad y los deseos del disfrute de unas felices fiestas patronales de Alaior.

o visionar el transcurrir de la "Colcada" o el desfile de las carrozas. Entre estas visitas tuvimos la oportunidad de saludar a miembros dellnstituto de la Juventud Valenciana y de otras representaciones de la Comunidad que se encontraban en la isla.

FIESTAS SOCIALES I PAELLAS También hemos participado en diferentes actos sociales elaborando paellas, gracias a lo cual nuestra entidad se ha convertido en colaboradora de estos actos. Se han elaborado paellas en Alaior (AA.VV. Cala en Busquets), Sant Lluís (Festes de Punta Prima), así como también tiene previstas otras para el mes de septiembre en Cala en Porter y algunas aún sin confirmar, lo cual supone para nuestra entidad un punto de confianza y colaboración con las asociaciones de la isla.

Adernas de este acto previo a las fiestas, durante las mismas hemos tenido la afluencia de visitas de alaiorenses, menorquines, valencianos y veraneantes, que se han acercado a nuestro local para compartir el ambiente festivo

CONGRESOS

DE PEÑAS (ALZIRA Y MURCIA)

En este apartado, la Penya Valencianista d'Alaior ha participado en el 13Q Congreso de Peñas Valencianistas que se celebró en Alzira (Valencia), así como esta invitada a participar en el CONGRESO NACIONAL de Peñas de todos los clubs de fútbol, que se celebrara en MURCIA, en donde la peña alaiorense ostentara la representación de todas las peñas valencianas que estan fuera de la Comunidad levantina, al ser la mas veterana (con 37 temporadas de historia), de las peñas que el club che tiene inscritas.

ÉXITO DE VISITAS A LA pAGINA WEB www.centrevalenciamenorca.com La pagina Web que inauguraron las entidades (Centre y Peña Valencianista) ha tenido una gran acogida, al recibir numerosas visitas y felicitaciones por tal edición, así como por la regularidad de emisión de noticias, ya que cada día por lo menos se emite una novedad valenciana.

Cot-leborecions

Cartes d'anada i tornada /

Carta des de Roiala, setembre 2QP8.' Carta des d'Alaior, agost 2008. Estimat Alam; com va tot? Aquesta vegada he estat molt de temps sense escriure't, i ho lament molt, però les coses han anat com han anat... A l'aturada habitual de les vacances de l'agost vaig afegir-hi també el juliol, ja ho has pogut comprovar. Aquesta vegada volia parlar-te de dues qüestions, si et sembla bé; en primer lloc la crisi econòmica que patim a Occident, i que supòs que també us arribarà a vosaltres, si és que ja no ho ha fet, i per altra banda, els recentment celebrats Jocs Olímpics de Beijing. Anem per parts, perquè em sembla que les dues coses 110 casen gaire ... La crisi (what crisi? com dirien els Supertramp als anys 70) econòmica sembla que va de debò aquesta vegada. Però a mi també em sembla que hi ha una certa psicosi amb la ditxosa crisi; no vull dir que no sigui cert que l'economia està patint una aturada important, però també em sembla que s'està magnificant. Hi ha gent que pateix molt, perquè s'han quedat sense feina i no veuen gaire sortida, però a la majoria de gent el que li passa és que durant els anys de bonança ha volgut dur un ritme de vida desmesurat, fent hores i més hores de feina, que no s'acabava mai, per guanyar un "paston" a final de més i entrar de cap dins eLlaberint consumista a què ens condueix el sistema. Per altra banda, el mateix sistema capitalista ho du de manera intrínseca, quan fa crec, qui ho pateix realment és el treballador. Mira si no dos casos simptomàtics: una de les majors empreses del sector del "totxo" de l'estat, Martinsa ha fet fallida, i les conseqüències han estat dramàtiques per a milers de famílies, però no creguis que el responsable de l'endemesa passi gaire pena; està cobert per tots els costats, ell seguirà disposant d'un patrimoni multimilionari. l.'altre cas semblant ha succeït a les illes, concretament a Mallorca, amb el famós Vicenç Grande, propietari de Drac, també líder de la construcció, que també ha fet figa, però ell continua vivint com un sultà i presidint (sembla que per poc temps) el Reial Mallorca, equip de la primera divisió de futbol. Són les misèries del capitalisme: el poderós sempre estarà a dalt encara que porti a l'infern milers de ciutadans. No crec que t'hagi d'explicar res més, ja que tu en saps prou. Dels Jocs Olímpics només et faré un breu comentari; deixant al marge els tòpics de "millors jocs de la història", i altres obvietats, voldria explicar el meu parer sobre les crítiques que s'ha endut la Xina per la seva actitud de no respecte als drets humans. Hi estic d'acord, però una mica cansat que sempre es mirin les coses amb les mateixes ulleres; Atlanta, als Estats Units, dues olimpíades enrera i Los Angeles al 84 van acollir els Jocs i no es van sentiries veus defensores dels drets humans a un dels països on s'executen més persones cada any i on es permet als ciutadans tenir armes de foc, amb el que suposa de morts al cap de l'any. Puc estar d'acord amb què a la Xina es vulneren els drets humans de manera gairebé sistemàtica, però açò no només passa al gegant asiàtic, també a altres llocs, que les mateixes veus moltes vegades veneren amb devoció. Adéu estimat germà Alam, fins aviat, una abraçada. Llorenç

Setembre 2008 - 349

Eii! ••

Eii!:==---~

Benvolgut amic, ja et trobava a faltar. La veritat és que s'ha fet una mica llarg, però també t'entenc; quan no pot ser, no pot ser. Em sembla que planteges una qüestió interessant, pel que fa a l'economia. Has de sebre, però que aquí la crisi és estructural, el que vosaltres anomenau crisis és el nostre pa de cada dia; l'atur, la pobresa, la manca de recursos, la fam, són com molt bé saps, una constant en la vida dels habitants de l'Àfrica. Hi ha una diferència fonamental entre la vostra crisi i la nostra misèria; la vostra economia té moments alts i moments baixos, però el sistema capitalista i la voràgine consumista en què esteu immersos us duen a un carreró sense sortida. Record una conversa amb un amic comú en la qual em comentava que fa uns anys, la gent es comprava cases per valor de tres-cents o quatre-cents mil eures, hipotecant-se de manera que cada mes havia de pagar més de mil euros al banc. A mi em fa l'efecte que els sous, tot i no estar malament, tampoc donen per a tant, però es veu que hi ha gent que s'esgavella i gasta a mans plenes, fins i tot el que no té; i així no és estrany que els bancs, per molta crisi que hi hagi, cada any superin els beneficis. La diferència que et comentava és que per contra, la nostra economia és gairebé inexistent, gràcies sobretot als països rics, aquests que ara pateixen la "crisi". Aquí els problemes que m'expliques fan ganes de riure, no tenen raó de ser; la crisi és permanent, depenem de la voluntat d'institucions "democràtiques" i "civilitzades" com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l'Organització Mundial del Comerç, que decidiran si ens perdonen part del nostre deute o si ens donen més crèdit, sempre tenint en compte si ens hem "portat be". Malauradament el que és real és que els responsables de les desfetes són els que no patiran les conseqüències de la crisi, deuen tenir els seus comptes corrents a salvament, en algun dels paradisos fiscals que hi ha arreu del món. Així que no t'ha d'estranyar que aquests personatges que em dius no hagin de passar cap pena; el sistema capitalista és així; en temps de bonança els rics s'enriqueixen més, en temps de crisi, els pobres s'hi tornen encara més. El més greu, en tot cas, és que els conservadors donaran la culpa de tot als ecologistes, els conservacionistes, els que no volen que es construeixi més, que seran els culpables de la fallida de l'imperi del "totxo", si no ja veuràs ... Del tema olímpic t'he de fer una confessió, malgrat que crec que tot és un gran muntatge, seguesc els jocs tot el que puc, i m'alegra molt quan qualsevol africà, asiàtic o llatinoamericà guanya alguna medalla. Crec que no et falta la raó en la teva crítica als que critiquen només la Xina, no deixa de ser una prova de cinisme llençar l'opinió pública contra un govern que atempta contra els drets humans de manera evident, però no fer-ho amb tots; i quan els Estats Units al 96 i al 84 van organitzar les olimpíades també atemptaven contra els drets humans, perquè no ens enganyem, la pena de mort és un atemptat greu contra els drets de les persones. Per cert, i abans d'acabar, et vull demanar per un tema que no m'has explicat, supòs que perquè ha passat després d'enviarme la teva carta; he llegit a algun lloc que hi ha hagut un accident a una central nuclear a Catalunya. No en tenc més notícies, però aquesta és la demostració que l'energia nuclear no és la resposta contra el canvi climàtic ni per l'esgotament dels combustibles fòssils. La manca de seguretat, però sobretot la manca de transparència i d'informació fan que sigui molt poc fiable, almanco tal i com està plantejat avui. Ja en parlarem. Salut i una forta abraçada per a tots els teus. Alam

Miquel

Marques

Sobre el premi . literari del programa defestes Rebre el programa de les festes de Sant Llorenç a ca teva és el senyal que cada any indica que la festa j a és a punt de començar. El programa s'ha convertit en un element molt important de Sant Llorenç: a més d'informar sobre tots els actes que se celebraran, és completat amb un treball de tipus històric o bé literari. Des de 1970 el treball que guarneix el programa de festes és el guanyador d'un concurs. Hem de recordar que els treballs publicats al programa de festes s'han convertit en una eina de coneixement de la història i la cultura d'Alaior. I, a més, avui arriba a totes les cases d'Alaior. Vet aquí la seva importància. Si repassen els programes de festes, podran comprendre la nostra història perquè, llegint-los, hi trobaran quina ha estat l'evolució de la festa al llarg d'aquest temps. Els de 1907 a 1935 destaquen per ser un únic full a on es publicava la relació d'actes. De 1940 en endavant el full es converteix en un llibretó i, a partir de 1948, s 'hi va afegir un treball de caire cultural sobre el poble, els seus habitants o la seva història i cultura. Quant al concurs, s'ha de recordar que el primer es va convocar el 1969 per a guarnir el programa de 1970, i va ser guanyat per mossèn Fernando Martí Camps. De llavors ençà, generalment s'han guardonat treballs de tipus històric o cultural. Als anys setanta el premi consistia en una medalla d'or. No serà fins a 1980 que s'introduirà el premi en metàl·lic. Fins aquí alguns detalls que es poden destacar del nostre programa de festes. A 1'hivern passat l'Ajuntament va convocar unes reunions públiques per tal de millorar algun aspecte de les festes, i també es va parlar del programa. Es va proposar que el tema del programa fos temàtic; enguany seria relatiu al centenari dels germans de La Salle a Alaior. I així s'ha fet. Tot per revitalitzar i animar la gent a participar en aquest concurs.

decisió municipal, per tal de donar a conèixer la seva tasca educativa i social a Alaior. L'altra aspecte a tenir en compte serien els treballs que no guanyen. Ja fa quasi vint anys que es va editar per part de l'Ajuntament els "Records d'Alaior" (1990), un llibre a on van veure la llum els treballs d'aquells autors que no havien tingut la SOlt de guanyar. el concurs. Va ser una manera de reconèixer-los el seu treball. Puc parlar d'altres concursos que se celebren a l'illa, de la seva importància i de l'alta participació que obtenen. També són un planter d'on han sorgit alguns bons escriptors o narradors. Avui per avui el concurs de Sant Llorenç no té la vitalitat ni la importància que es mereix. Ser l'autor del treball del programa és tot un honor que et permet entrar a totes les cases del poble. Només esper que l'any que ve es publiqui un premi literari o d'investigació al programa de festes i que, d'una vegada, es consolidi el premi de Sant Llorenç. La nostra cultura, la nostra històri.a, el nostre poble s'ho mereixen.

PASSA

Ho vaig dir públicament a les reunions i ho dic ara. Amb l'experiència d'anteriors convocatòries, no pensava que fos oportú el fet de limitar la temàtica. Però havíem de veure quins eren els resultats. Tothom convindrà que la resolució del premi d'enguany no ha estat la manera més pràctica per animar la gent a participar.

BOT

SABATES l COMPLEMENTS

S 'hi van presentar dos treballs i acomplien amb les bases del concurs. El jurat va considerar que cap dels dos treballs eren mereixedors de guanyar el concurs, declarant-lo desert. I no se sap com, es va decidir que el programa fos completat amb un treball que res no té a veure amb la temàtica que s'havia proposat per a 2008. Pens que s'hauria d'haver fet un esforç per tal d'enaltir el concurs, si realment es vol que arreli entre els alaiorencs. A més, s'ha de pensar en els autors i en la pròpia entitat al-ludida. He pogut llegir els dos treballs i cadascun, des de la seva perspectiva, aporten suficient informació i valor com per tenirlos en compte. S 'havia de donar suport als seus autors, perquè tots sabem l'esforç que suposa l'elaboració d'un treball d'aquest tipus. I també a La Salle, institució que era premiada amb aquesta

cot-teborecions

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCA TEL. 971 379240 PASSAIBOT@MENORCA.ES

;iiiiL2

Grup de Lectura "El professor de Feng Shui" És un dels llibres que ens havia quedat pendent de treure en aquestes pàgines dels que vam llegir i comentar durant la passada primavera. Avui en dia se'n sent xerrar bastant, de Feng Shui, tècnica que va néixer a la Xina fa devers 5000 anys i que a Occident ha arribat recentment i està començant a calar en la nostra societat. Podria definir-se com l'art de millorar la configuració de qualsevol espai -és a dir, el nostre entorn- de manera que ens proporcioni pau i harmonia i que a la vegada afavoresqui la nostra salut i prosperitat. En el llibre, el senyor Wong és un expert en aquesta matèria i gràcies als seus coneixements podrà resoldre satisfactòriament els nou casos de tipus detectivesc que es van tractant. El més interessant ens va semblar que, més que els casos en si, eren les petites introduccions que hi ha a l'inici de cada un, que ens permeten traslladar-nos al món de la filosofia oriental, tan diferent de l'occidental, en les quals el savi professor transmet les seves ensenyances al petit deixeble Brizna de Hierba, que ens feia recordar allò del mestre i el Pequeño Saltamontes de la coneguda sèrie Kung-fu. Hi ha tant de significat acumulat en tan poques retxes, que la veritat és que no totes s'entenen sense dificultat. Us en posaré uns exemples: "Los enseres de la vida de un hombre no son su vida. Pera los enseres de la vida de un hombre son su vida. ¿Es una contradicción? Sí, peró también no ...No preguntes a los inmortales quan grande es el mundo. El mundo lo haces tú ". En el llibre ens expliquen també com Fu Hsi, un home que tenia coneixements d'arquitectura i màgia oculta es va convertir en el fundador del Feng Shui. Un dia que estava observant unes tortugues que nedaven en un riu, va començar a fixar-se en els dibuixos de la closca d'una tortuga, que eren perfectament matemàtics i va aprendre que podia existir ordre en les coses, de vegades imperceptible, però molt màgic.

tres dies a un temple dalt d'una muntanya. Quan torna, troba la casa ensorrada, que ja era molt vella i el feia patir, havia rescindit el seu contracte de feina, i la dona, que el posava de molt mal humor perquè mirava el vesí, s'havia traslladat a la casa del vesí. L'home va afirmar que això no era el que esperava trobar-se quan regressés de meditar però que realment se sentia profundament alleugerit de les seves càrregues, alliberat, i per tant més feliç, encara que ho havia perdut quasi tot. Amb el Feng Shui diuen que les persones poden diagnosticar i sanar el seu lloc de residència o de treball i crear harmonia, comoditat i equilibri en quasi qualsevol espai. Els principis fonamentals es basen en la lògica i la senzillesa. L'autor. Nury Vittachi va néixer el 1958 a Sri Lanka i va estudiar a Anglaterra, on va iniciar la seva carrera professional en el camp del periodisme. El llibre intenta ser comercial i ja hi ha previst d'editar noves cròniques basades en els casos del senyor Wong.

Curiós és també quan en una de les cites filosofals, s'afirma que hi ha quatre coses que no permeten tenir pau a la gent: la primera és la vida llarga; la segona, la reputació; la tercera, el rang; i la quarta, la riquesa. Els que tenen aquestes quatre coses tenen por dels fantasmes, dels homes, del poder i del càstig. Un altre és aquell de l'home que se sent angoixat per les seves càrregues i el mestre li diu que se'n vagi a meditar durant URANO

PÀGINA PATROCINADA PER:

També feim

costat a la cultura

ALAIOR, Pla de sa 5inia, 6 ·Polígono La Trotxa Tel: 971 3711 41 Fax: 971 379200

MAÓ

Setembre 2008 - 351

MERCADAL

.s«

•DESDE ~953

Cooperativa San Cnspín

'll~ I reduirà el consum dels sistemes de bombeig d'aigua potable i residual i de pas ajudarà a millorar el medi ambient.

COOPERATIVA DE CONSUM ~

ASSOCIACiÓ DE CONSUMIDORS I USUARIS

RECEPTES PER A UNA CRISI Uns la veien venir des de fa temps. Altres es van posar ulleres de suro fins després de les eleccions. El que és cert és que la crisi és ja una realitat innegable i els seus efectes es fan notar en major o menor mesura en totes les llars de Menorca. És el moment de racionalitzar el consum, eliminar les despeses supèrflues i apretar-se el cinturó mentre duri el període de vaques flaques. Des de San Crispín S. Coop. aconsellam unes pautes a seguir que poden ajudar d'alguna manera a pal-llar els efectes de la crisi en les economies domèstiques.

El primer dels consells és reduir la utilització del vehicle privat i substituir-lo pel transport públic o la bicicleta en trajectes curts. El preu del petroli ha estat un dels principals causants de la crisi i una reducció en la demanda ajudaria a fer-lo baixar, a més de ser més saludable, reduir la contaminació i descongestionar el trànsit. L'impacte és molt notable en l'economia familiar. Racionalitzar el consum elèctric i d'aigua. Hem de conscienciar tots els membres de la família que no es pot seguir deixant la tele encesa si ningú la veu; que s'han d'ajustar al màxim els temporitzadors d'aigua i electricitat dels jardins i terrasses; que s'han d'lnstallar atomitzadors en les aixetes i reduir la capacitat de les cisternes del lavabo; que cal substituir les bombetes per altres de baix consum, etc. Tota l'electricitat que s'estalviï reduirà el consum de gasoil de les centrals tèrmiques. Tota l'aigua que s'estalviï

Alimentar-se millor. Consumir aliments frescos a casa és més saludable i barat que acudir freqüentment a restaurants. La diferència de cost en còmput anual és considerable i els beneficis per a la salut es posaran de manifest de forma quasi instantània. El mateix es pot dir sobre el consum d'aliments preparats. Per últim, pot ser que hagi arribat el moment de reflexionar seriosament sobre la passió consumista que ens ha portat a desitjar per sobre de qualsevol altra cosa tenir el mòbil més petit, la pantalla plana més gran, l'lpod més potent i el cotxe més poderós que els del veí. Cal que analitzem bé el que són necessitats reals i el que són simples capritxos. Serà un esforç per a tota la família però, acudint a la saviesa popular, tal vegada torni a posar-se de moda aquell vell refrany: "No es feliç qui més té sinó qui menys necessita".

LA COOPERATIVA INFORMA Recordam als nostres socis que a més de poder canviar els seus punts per regals del nostre catàleg, ara poden canviar-los per un descompte equiValent amb només demanar-ho en caixa abans de tancar el tiquet. La seva caixera habitual els inlormarà amb molt de gust.

AMB LA COL'LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DE CONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

OfERTES SOCIS - BOTIGA PIS DURANT EL MES DE SETEMBRE

SOSTENIDORS a 9/95 € TEXANS a 11/90 € TOVALLOLES DE LAVABO a 1 99 € 1

I PER CADA 30 € DE COMPRA ENTREGAM UNA BUTLLETA PER A UN SORTEIG DE DIVERSOS REGALS 28

=6_1III1l1lll1l1lll1l· _IIII1lJJiIlll1l6i_IIII1l ... IIII1ltS;¡IIII1l¡¡¡¡lIII1ld ..¡;¡IIII1l_IIII1l.IIII1l ..M

Setembre 2008 - 352

·..Quines coses

Jaume Cardona "Tanus"

D'ARTISTES I DE SOMNIS Gran part d'artistes són uns estrafolaris. La resta, uns tímids. Però en el que, gairebé tots, coincideixen és que són hipocondríacs. Pateixen malalties molt rares. Són tan estranyes que moltes d'elles no es troben ni en els diccionaris ... Ni tampoc els seus metges no troben la medicina adequada per a ells en el Vademecum. Quasi sempre es tracta d' al·lucinacions. O malalties incurables, però de les quals, normalment, no se'n moren. Ara bé, hem de tenir molt en compte que entre els hipocondríacs existeixen dos grups: el dels maníacs i els forçosos. M'explicaré: per exemple, hi havia una senyora de Maó, que es deia de nom Dolores Fuertes de Barriga. I, és clar, la pobra amb aquell nom, contínuament les mans a la panxa, i ais i ois. El més natural del món. Ara, pel que fa a artistes, amb noms i cognoms normals, ells pateixen infinitat de dolors estranys, i tenen somnis d'allò més capritxós. Per qualque cosa són artistes. Podríem anomenar Dalí, que feia tornar boig el seu amic, Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, quan el de Port Lligat li parlava de coses com el pas del temps pels seus rellotges imaginaris i doblegats.

Podríem davallar un grapat d'escalons de la fama, i en trobarem uns que si al vespre no mengen ensalada ja no poden dormir; d'altres que quan dormen ho fan sempre amb una mà dintre la peixera -però, sense piranyes-o Altres que creuen sofrir la malaltia de la son, i no se la poden curar de cap de les maneres perquè sempre estan desperts, i no són capaços d'admetre que ells del que pateixen és d'insomni. En fi ... Entre alguns somnis persistents de persones més o manco normals, tenim el cas curiós, a començament dels anys setanta, d'aquells dos amics, un dels quals somiava cada vespre que pujava al Toro a peu, i llavors, al matí, en despertar, estava cruixit. Mentre que l'altre amic somiava cada vespre que el visitava Sofia Loren al seu llit. I quan ho contava al seu amic, el que cada vespre pujava fins dalt el Toro a peu, aquest, amb un pam de nas per l'enveja, li deia: - I com és que qualque nit no em telefones, home de Déu? lI' altre li responia: - Sí,jo ho faig, però ... saps que ho és de mal, resulta que tu sempre ets dalt el Toro.

ESTIV ÀLIA. SETEMBRE Dimarts, 2 . Terrassa de la Biblioteca, 21 h. Estiu de Cine ... Musical: De Lovely, d'Irin Winkler Ho organitza: Amics i Amigues d'Alaior Hi col· labora: Ajuntament d'Alaior. Dimecres, 3 Sala d'Exposicions de l'Ajuntament d'Alaior, 20.30 h. Marinas Exposició de pintura d'Espín Oberta fins el 21 de setembre, de 18 a 21 h. Dijous, 4 Pati des Convent, 21 h. Moments a cor (Orfeó Maonès) Concert de gospel Entrada: 5 euros Ho organitza: Ajuntament d'Alaior.

Dimarts, 16 Terrassa de la Biblioteca, 21 h. Estiu de Cine ... Musical: Havana Blues, de Benito Zambrano Ho organitza: Amics i Amigues d'Alaior Hi col-labora: Ajuntament d'Alaior.

l1li11IIIIIII1IIIIIII1IIIIIII,_,.xIlllIlllllll_, _~_; IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII __

Dimarts, 23 Terrassa de la Biblioteca, 21 h. Estiu de Cine ... Musical: Cruzando el puente, de Fatih Akin Ho organitza: Amics i Amigues d'Alaior Hi col·labora: Ajuntament d'Alaior.

Ajuntament d'Alaior

Divendres, 26 Església de Santa Eulàlia, 21 h. Recital d'òpera: Taller d'Òpera Amadeus. Selecció d'òperes franceses Entrada: 5 euros Ho organitza: Ajuntament d'Alaior Hi col, labora: Casal Català de Menorca.

Divendres, 12 Pati des Convent, 21 h. Agata Concert de música fusió Entrada: 5 euros Ho organitza: Ajuntament d'Alaior.

Setembre 2008 - 353

Divendres, 19 Pati des Convent, 21 h . Las voces de Córdoba Música i cançó popular argentina Entrada: 5 euros Ho organitza: Ajuntament d'Alaior.

Dimarts, 30 Terrassa de la Biblioteca, 21 h. Estiu de Cine ... Musical: Las huellas de Dylan, de Fernando Merinero Ho organitza: Amics i Amigues d'Alaior Hi col, labora: Ajuntament d'Alaior.

Oot-Ieborecions

Mónica Mir

MOLT MÉS QUE UN ESPORT Enguany s'ha public~t un llibre ~utobiogràfic d'una gimnasta, na Tania Lamarca, Es una de les gimnastes que formava part de l'equip espanyol de gimnàstica rítmica i que va aconseguir l'Or als Jocs Olímpics d'Atlanta el 96. El llibre parla de la seva experiència com a esportista d'elit i del desprès de la retirada. Parla molt de la satisfacció personal fent allò que més li agradava, però també de tots els sacrificis i tots els problemes que va tenir després de deixar-ho per adaptar-se a la vida fora de la concentració i del gimnàs. Llegir aquest llibre m'ha fet recordar la meva vida com a gimnasta, el sentiment de ser una nena dedicada 100% al' esport, els sacrificis realitzats, la satisfacció personal, la retirada obligada, la confusió de després ... L'única diferència que he trobat entre ella i jo és el nivell al qual vam arribar, però l'esforç i l'entrega és el mateix. Aquest setembre farà tres anys que ja no entren, després de 8 anys practicant la gimnàstica rítmica. Vaig començar amb la rítmica amb nou anys, perquè la majoria de les meves amigues s'hi havien apuntat. D'aquest grup inicial ja hi havia tres de les vuit nenes que acabaríem donant-ho tot per aquest esport, n'lnma Gonzàlez, na Neus Marquès i na Vanessa Alcaraz. Vaig passar el primer any entrenant dues hores setmanals amb el grup de base, només fent exhibicions en els dies significatius (Nadal, final de curs ...). El següent any vaig pujar al grup de competició, entrenant una mica més per així preparar-me per a les competicions a Menorca. Però en aquella època la rítmica era una activitat més, un passatemps sense gaire importància.

fum negre que sortia del capó; així, dia 2 de gener ens vam quedar sense conèixer-la ja que va ser arribar i anar al mecànic. Encara més nervioses i amb més ganes, va arribar l'endemà. Maria, Maria Ereñaga, així es diu la persona que va arribar a ser com una mare per a totes nosaltres. El primer que va fer va ser posar-nos en línia i dir-nos que el dia següent ens volia veure a totes amb roba aferrada i negre. Aquesta va ser la primera de les normes, però no van tardar a venir les següents: per entrenar, cabells ben recollits, punteres cada dia, res de calcetins, res d'ulleres, lentilles (aquesta especialment per a mi), prohibit mirar-se el rellotge durant els entrenaments, prohibit xerrar entre nosaltres, s'ha de demanar permís per beure aigua, anar al lavabo o qualsevol activitat que no tingués res a veure amb l'entrenament, prohibit estalonar-se a les parets, prohibit quedar-se quieta sense fer res, prohibit badallar, res de fer males cares ... Però bé, les normes van anar sorgint dia a dia. Però no ens importava, cada norma era un repte per a nosaltres, s'havia de complir i ja estava, no és tan dur com pot arribar a semblar. M'imagín que quan va sortir de l'entrenament aquell primer dia, tenia poques ganes de tomar, ja que era el més patètic que havia vist en la seva vida, però ella havia vingut amb moltes ganes de fer feina i, per això, va aconseguir tot el que es va proposar. El primer mes va passar volant i a principis de febrer va escollir una petita selecció de totes les que hi érem per entrenar cada dia dues hores. Algunes vam acceptar entrenar cada dia i altres no, decidint entrenar només tres dies com abans. En aquesta selecció inicial ja s'hi trobaven na Neus, rr'Inma, na Vanessa, n'Esther García, na Marta Torrent i jo, que som unes de les que vam aguantar fins al final. Les altres van anar deixant la rítmica a poc a poc o es van canviar de club. I per altra banda, més endavant se n'hi van afegir dues més, na Bet i n'Els Salom. A poc a poc vam anar augmentant el temps d'entrenament, fins que

En aquest esport, com en la majoria, hi ha diferents nivells; obligatoris (es fa en mans lliures i es el nivell més baix, per les nenes que comencen en la competició), nivell mitjà, superior i els federats A (nivell d'Espanya) i B (nivell autonòmic).

Neus Marquès

Durant els primers quatre anys en què vaig competir (dos en obligatori i dos en nivell mitjà) no vaig pujar cap vegada al pòdium, però en cap moment em va afectar, el que importava era competir, res més. A finals d'aquests quatre anys l'entrenadora va marxar. Durant el primer trimestre del següent any vam estar entrenant soles o, a vegades, amb la presidenta del club, però d'aquella manera no es podia seguir perquè era una pèrdua de temps i les companyes i jo ens vam plantejar anar a entrenar a un club de Maó com ja ho havíem fet algunes de nosaltres. Però la notícia no va tardar en arribar; la presidenta havia trobat una entrenadora basca, exgimnasta de la selecció espanyola. Aquesta notícia ens va animar a totes, a qui no li feia il·lusió tenir una entrenadora que havia estat gimnasta internacional? Així, el gener del 2003 vam veure arribar, molt nervioses, un cotxe vermell amb la "v" de Vitòria a la matrícula i amb un

Oot-teborectons

Setembre 2008 - 354

vam arribar a les quatre hores diàries de dilluns a dissabte. Amb sis mesos, només sis, na Maria va aconseguir de nosaltres allò que no havia aconseguit mai cap altra entrenadora: quatre campiones de Balears i va portar na Neus i na Bet al campionat d'Espanya per equips, les quals van aconseguir la 16a posició, la millor aconseguida per gimnastes menorquines fins aquell moment. Els dos anys següents també van estar carregats d'èxits; més campiones de Balears, una quarta posició al campionat d 'Espanya (el millor resultat aconseguit per gimnastes de Balears), molt bones posicions a l'Internacional realitzat a Huelva (entre les quals, una segona posició), entre d'altres. Ens passàvem tot l'any fent rítmica, tant estius com hiverns. La Setmana Santa era la més intensa de tot l'any, les competicions eren molt a prop i tocava entrenar matí i capvespre. Els matins era un entrenament normal de quatre hores, amb la flexibilitat, la preparació física, els salts, les acrobàcies i les dificultats i finalment amb els enteros. En canvi, els capvespres eren diferents ..., cap de nosaltres no dèiem res, però totes anàvem amb la mateixa idea a l'entrenament: acabar la feina ràpid per poder tomar a casa prest i descansar! Teníem un plàning d' enteros vàlids; fins que no complies el pla no marxaves, podies tenir sort i fer un entera vàlid de cada aparell i amb una horeta i mitja acabar; allò era el millor, vestir-se i sortir per la porta mentre les altres passaven enteros i més enteros! Però podies tenir un mal dia i ser tu la que et quedaves fent enteros mentre les altres anaven desfilant una per una per la porta ... Durant l'hivern, després de l'entrenament tocava vestir-nos i recollir-ho tot; el més lògic hauria estat fer-ho de pressa per poder arribar a casa prest, però no ... érem lentes amb ganes, xerrant i xerrant! Després de quatre hores d'estar juntes, però sense dirnos res, tocava xerrar de com havia anat el dia, de les classes, dels exàmens i, com no, de la rítmica. Na Maria esperava a la porta preparada per tancar, amb cara de "Voleu frissar?". Però nosaltres amb tota la nostra calma, xerrant i rient, sense pensar que eren les nou, que encara tocava arribar a casa, dutxar-se, sopar i fer els deures i estudiar. Nervis pre-competicions, nervis pre-exàmens, la rítmica i els estudis eren l'únic important de la nostra rutina, era l'únic que fèiem, no hi havia temps de fer res més. Sortir de festa, què és açò? Sortir a fer una volta els caps de setmana, impossible, perquè havíem de recuperar tots els deures que no havíem tingut temps d'acabar entre setmana. Record especialment el curs que feia quart d'ESa, va ser un curs ple de viatges; el de final de curs, un intercanvi que es va fer amb italians, el viatge de la Fira de la Ciència, i algun altre més. N'Inma, na Neus i jo, que érem les implicades, no en vam fer cap, no hi podíem anar ja que no podíem perdre entrenaments.

BetSalom Els estius eren un poc diferents, els matins entrenàvem i els capvespres els teníem lliures, però estàvem acostumades a no fer res més que rítmica, així que no fèiem gaire cosa més. A les úniques festes de poble a què anàvem era a les d'Alaior i les de Sant Lluís, ja que ens quedàvem a dormir a casa de na Bet. Però les nostres festes eren molt particulars, ja que ens passàvem el capvespre i el vespre rodant per la fira, pujant i davallant a la rana. Després de tants entrenaments, les setmanetes de vacances de Nadal i les de juliol eren el millor. Però tot té les seves conseqüències ... Per molt que ens donessin "deures" per fer durant aquestes setmanes, tomar a entrenar era el pitjor; una setmana sencera amb agulletes, tot el cos et recordava que havies estat dues setmanes sense fer "res", i mentre t'esforçaves per no posar males cares durant la flexibilitat o la preparació física (ja que les males cares podien suposar conseqüències més greus que les agulletes, que na Maria s'enfadés), et juraves que a les pròximes

Moltes vegades, les èpoques d'exàmens i les competicions coincidien, i açò convertia aquestes setmanes en les pitjors de l'any. Els nervis ens menjaven. Durant aquests dies, la paraula "nervis" i totes les seves variants estaven completament prohibides, eren paraules tabú. Acasa tot eren moments d'histèria, plors, pessimisme ... Qualsevol mare no hagués aguantat tot açò per un simple esport, és molt fàcil dir "Si no pots amb tot, deixes la rítmica i ja està!". Però la meva en cap moment va dir-me res d'açò, ella sabia com d'important era per a mi la rítmica. Es limitava a aguantar els meus mals moments, a animar-me, a ajudar-me en tot el que podia. Fins i tot, si em veia molt atabalada em deixava perdre alguna hora de classe per poder estudiar o acabar treballs. Ella confiava en mi, sabia que I'hora que perdés la recuperaria i sempre ho feia, la recuperava, m'esforçava al màxim per poder treure endavant les dues coses.

Setembre 2008 - 355 ••••

II__ "IIij1l1lillh._II¿i1illi!i!W!iili

cot-teooreoions

lmma Gonzale«

de totes ... un somriure, un gest, un simple "muy bien" de na Maria.

vacances faries més ben fets els deures i no te'ls passaries pel forro. Però açò mai no s'arribava a complir ... perquè tomaven arribar les pròximes Vacances; si era Nadal, entre dinars i sopars estaves al complet, i si era estiu, feia calor i és millor la platgeta, així que tomaves a maleir les vacances durant una setmana més. "No vull que se'n vagi mai, mai, mai! Na Maria m'ho ha donat tot". Aquestes són paraules textuals escrites per mi a una llibreta, una espècie de diari en el qual na Neus i jo hi vam escriure durant aquests tres anys. Però allò que és bo no dura per sempre, després de tres anys na Maria va marxar, però sense cap dubte han estat els millors anys de la meva vida. Gràcies a na Maria totes nosaltres hem viscut moments únics i inoblidables. Van ser tres anys plens de sacrificis, moltes llàgrimes, esforç, sofriment, prohibicions, normes, disciplina ... Però, al mateix temps, moltes alegries, moments únics, una segona família, una gran satisfacció personal i recompenses per l'esforç,ja sigui amb medalles o copes, veure el teu nom al diari, i el que és millor ... la millor recompensa

Va ser una època que es va acabar de cop, sense que ens esperéssim que fos d'aquesta manera, sense donar-nos opció. Els nostres plans de futur van quedar fets miques, cap de nosaltres s'havia plantejat la vida sense la rítmica, vèiem el nostre futur tal i com el teníem, fent rítmica, no estàvem preparades per deixarho, però no vam poder fer-hi res. Les úniques que van tenir opció van ser les petites, n'Els i n'Esther, que van marxar amb na Maria i na Bet, que vaser agafada per la selecció espanyola. Ara, cada una de nosaltres ha trobat un camí diferent, les coses han canviat molt entre nosaltres, ja no som aquelles nenes a qui ens unia una única passió. Però encara que ja no tinguem aquell vincle que ens unia, les vuit sabem que durant aquells tres anys vam ser inseparables, gairebé com a germanes. Des d'aquí vull agrair a les set que van estar amb mi durant aquests tres anys: n'Esther, n'Els, na Vanessa, na Marta, na Bet, n'Inma i na Neus i, com no, la protagonista d'aquesta història, na Maria, ja que sense ella aquests tres anys no haurien estat possibles.

Vanessa Alcaraz

Pàgina patrocinada per

CENTRAL DISTRIBUIDORA

DE MENORCA

DOMINGO MARQUÈS, S.A.

Oot-teborecions

EL XANTRE D'ALAIOR (i 2) Josep Sintes Timoner (1865-1948) En la primera entrega d'aquest article ens vam fer ressò de la faceta docent del senyor Sintes, atès que arribà a ser mestre de personatges com la senyora Lola Camps o com Gabriel Salord, fundador de la Capella Davídica. Investigacions posteriors ens van posar al corrent de l'existència d'un altre alumne il-lustre del senyor Sintes: l'eminent filòleg d'origen ciutadellenc Francesc de Borja Moll. Cal donar a aquestes noves aportacions la importància legítima que tenen, atès que ens proporcionen força informació nova sobre aquest alaiorenc distingit. Borja Moll va estudiar al Seminari Diocesà de Ciutadella durant la segona dècada del segle xx, i fou llavors quan, com ell mateix explica, "el senyor Josep Sintes, mestre de capella de la Catedral i professor de música del Seminari, va descobrir que la meva veu, encara que no gaire voluminosa, era agradable, i sobretot que tenia una orella afinadíssima i un gran sentit del ritme", i per això el contractà per cantar a les funcions religioses de l'església del Socors i li ensenyà, a part de solfeig, a tocar el piano permetent-li "anar a casa seva, mitja hora abans de cada lliçó, perquè estudiàs en el seu piano mentre ell era a la Catedral". Més endavant, Moll també ens explica que el senyor Sintes "em deixava papers de música clàssica i tractats de teoria musical, em feia aprendre composicions ben seleccionades, em feia tocar [... ] a les vetllades de Sant Tomàs i a les del Cercle Catòlic, m'enviava a escoltar els poquíssims concerts bons que es donaven a Ciutadella [... ] i em feia tocar I'harmònium o l'orgue a funcions religioses". Moll fins i tot explica que "si qualque vegada vaig cobrar unes pessetes per fer d'organista, va esser per la generositat del mateix mestre Sintes, que em va pagar -probablement de la seva butxaca particular- la meva actuació en la missa del gall". Les paraules finals de Moll resulten lapidàries: "Aquell mestre de música era tot un senyor, i jo li dec perpètua gratitud per tant com va fer per mi com a mestre i com a amic i protector". Tot això no obstant, el treball més ardu i perllongat del senyor Sintes es concentrà en la capella de la Catedral, amb la qual aconseguí interpretar les pàgines més brillants de música sacra, especialment les de Tornàs Luis de Victoria, Giovanni Battista Pergolesi, Lorenzo Perosi o Licinio Refice; de fet, Deseado Mercadal no dubta a dir que "Gracias a su dirección, las funciones catedralicias alcanzaron un esplendor y emotividad dignas de los mayores elogio s" . S'explica que aquesta capella estava formada per persones de tots els estaments socials i que, alhora, s'havia format un petit grup instrumental, majoritàriament d'instruments de corda, que participaven també en els cants litúrgics.

benefici rebut. El nom prové dels dos primers mots de l'antic himne cristià Te Deum laudamus], que entonó el Excmo. Sr. Obispo, ocupando S.A. su correspondiente trono en el presbiterio". Quan finalitzà el cant d'aquest tedèum en honor de la infanta espanyola, resulta que "Personalmente quiso la Infanta rendir su tributo de adimiración al Rvdo. Sr. Sintes", atès que l'audició que s'havia escoltat "superaba en mucho las de otras catedrales a las que había asistido". L'any 1929, l'esdevenir fins aleshores habitual de la capella que dirigia es va veure bruscament interromput atès que monsenyor Antoni Cardona Riera, qui era bisbe titular de Quersoneso, realitzà una visita pastoral a la diòcesi menorquina (ho va fer en nom del bisbe Joan Torres i Ribas, que era vell i cec) i ordenà el compliment rigorós del motu proprio Tra te sollecitudini que Pius X instaurà l'any 1903. En essència, aquest document considerava el cant gregorià (en llatí, òbviament) com la música religiosa universal i paradigmàtica, per la qual cosa no es podia cantar altra cosa en els oficis litúrgics. Això obligà a redreçar el repertori que fins aleshores Josep Sintes havia triat per al cor catedralici: abandonà les obres d'estil més operístic i "vulgar" (com el Miserere del maonès Benet Andreu o el Rèquiem del també maonès Jaume Alaquer, ambdós de publicació relativament recent) i s'inicià amb totes aquelles que el motu proprio papal considerava aptes per al culte catòlic (obres de Goicoechea, Cordella, Mitterer, Perosi ... ). La Guerra Civil Espanyola suposaria un altre duríssim sotrac per a la totalitat de la diòcesi menorquina i, òbviament, per a la capella que dirigia el senyor Sintes. De fet, la contesa bèl-lica suposaria el final de la seva labor musical al capdavant del cor catedralici, atès que, un cop acabada la guerra, el nou bisbe, Bartomeu Pasqual Marroig, optà per crear, mitjançant una extensa carta pastoral, un nou cor, la Capella Davídica, que l'any 1943 posà en mans d'un capellà que havia estat alumne de Josep Sintes: Gabriel Salord Marquès. Com a conseqüència d'això i de la seva avançada edat, Sintes esjubilà tot i que seguí involucrat en l'aparat musical de l'església menorquina, essent vocal de la comissió diocesana de músia sacra fins a la seva mort.

Una de les majors recompenses que degué rebre Sintes pel seu treball incansable com a sotsxantre de la Catedral va esdevenir el 14 de juliol de 1913 amb motiu de la visita a Menorca de la infanta Isabel de Borbó; ho explica així l'esmentat butlletí episcopal:

La mort li va sobrevenir després d'una curta malaltia a les dues del migdia del dia 12 de febrer de 1948, quan estava a punt de complir 83 anys i després de 59 de sacerdoci. El seu funeral resultà multitudinari, sobretot durant l'acompanyament al cementeri, en el transcurs del qualla Banda Municipal interpretà diverses marxes fúnebres; el moment més emocionant de les exèquies fou a l'entrada del cementeri, quan, en mig d'un silenci sepulcral, la banda ciutadellenca interpretà la composició fúnebre de Mariano San Miguel Urcelay "A la memoria del Maestro Bretón", tribut pòstum al senyor Sintes.

"En la Plaza de la Catedral, donde se había levantado elegante y vistoso altar fue recibida S.A. por el Excmo. Sr. Obispo de la Diócesis, revestido de Pontifical, por el IImo. Cabildo y Clero en traje de coro. Saludada la Infanta, con expresivo saludo de bienvenida por el excelentísimo Sr. Obispo, le dio a besar el Lignum Crucis, que S.A. ad oró en lujoso reclinatorio, y entonado por el Clero un himno sagrado, entró en la Catedral, bajo palio, cuyas varas sostenían cuatro Sres. Capitulares y cuatro Sres. Beneficiados de Concordato, cantàndose por la Capilla y Clero solemne Te-Deum [càntic en acció de gràcies a Déu per algun

Això no obstant, els homenatges a la figura de Josep Sintes continuarien més enllà de la seva mort i de les seves exèquies. Segons el que ens explica el periòdic ciutadellenc El Iris, l'Escola Municipal de Música de Ciutadella oferí el dimecres, 24 de març del mateix any 1948, una missa en honor al senyor Sintes al santuari ciutadellenc de Maria Auxiliadora. Per altra banda, en el concert de música sacra que el col-legi salesià de Ciutadella organitzà el mateix dia 24 de març "como final de las Conferencias Formativas de cuaresma", el famós músic mercadalenc Llorenç Galmés hi estrenà una "Elegia" en honor del finat mossèn Sintes.

Setembre 2008 - 357

eJ!mI!M.!!!i1! .. !!!i1!,!!!i1!.¡¡¡¡¡¡¡¡¡;!!!i1!<!!!i1!I!MI!M&Z!!!i1!i\l!!!i1!¡¡i!!!i1!&&I!!!i1!J

__ .

cot-teboreoions

Miguel Perea Cavaller

NOTABLE PARA LAS CON ALGUNOS PEROS Antes que nada, debemos alegrarnos de que durante las fiestas no hayan ocurrido incidentes ni heridos graves. Durante diez días, inc1uyendo los preliminares, que estallaron los días 8, 9,10 Y 11 con las fiestas de Sant Llorenç, pese a que hubo lluvia de estrellas o partículas de satélite, también llamadas Iàgrimas de San Lorenzo, estas no fueron vertidas por Alaior. Durante los días anteriores hubo actos culturales en la biblioteca y en el Ayuntamiento, ademàs de exposiciones, mercados y trabajos artesanos de tiempo pasado y presentes, "glosat", actuaciones musicales en sa Plaça, el Pati de Sa Lluna y en la antigua escuela de La Salle, teatro en la Salle nueva, en los Pinos la gala recordando las canciones de los festival es celebrados en Alaior entre los años 64 i 67 (aquí hay un pero, y es que creo que merecían un homenaje las personas de Alaior que actuaron en aquell os festivales y por ende también las que residen en Menorca, tales como Cosme, Elisa, Nineta de Son Bou, Lina Camps, Los Parranderos, Santiago Barber, Manel, Tano, etc., al igual que los impulsores de dichos festivales). El gran concierto de Simón Orfila y compañeros en Santa Eulalia (un segundo pera: todos los actos han sido de pago y la entrada costaba 5, 8, 10 o 15 euros, a excepción de la actuación del grupo S'Albaida, que corrió a cargo de S'Ull de Sol, y el glosat). Pudimos asistir a actos deportivos: fútbol, petanca, carreras populares -aquí cabría poner un tercer pero: creo que Rafel Quintana tendría que salir 5 minutos mas tarde que los otrosfórmula radio control, campeonatos de tenis, ajedrez, tenis de mesa, basquet, concursos hípicos, etc. También se organizaron cenas de vecinos al aire libre (un cuarto pero: ¿cuando se harà una cena multitudinari a desde Sa Plaça hasta la Plaça des Ramal, con la colaboración del Ayuntamiento que debería encargarse de aportar las mesas, sillas, la bebida y el postre?). El domingo día 3, fiesta preliminar en la ermita de Binixems y traída de la imagen de Sant Llorenç a la ciudad (quinto pero: creo que el recorri do por las calles de Alaior debería ser mas extenso). Llegando al viernes por la noche con el esperado pregón a cargo de Joana Pons y sus guitarras, que con sus canciones y su potente voz ofreció una velada memorable; aquí no hay que poner ningún pero, pues siempre es mejor una persona de la ciudad que una que sólo viene a veranear aquí, entregando Joana Pons el libro-manuscrito del pregón al Ayuntamiento, y éste, de manos del alcalde Pau Morlà, le entregó a ella y a sus acompañantes un obsequio. Después tuvo lugar la entrega por parte del alcalde del Penó al caixer fadrí y el primer toc de fabiol a cargo delfabioler. Sexto pero: el viernes hubo una nota discordante en unas declaraciones escritas por parte de una familia de caixers o antiguos caixers, las cuales opino que eran algo salidas de tono, pues to do se puede criticar, y es bueno hacerlo, pero sin pasarse, pues si se hace, muchas veces se pierde la parte de razón que podían tener; por suerte no llegó a mayores, y es mejor olvidarlo. El sabado a partir de las 5 fue cuando se dio la salida a las fiestas, con el repique general de campanas (y séptimo pero: presuntamente habrà repique de campanas para anunciar el inicio de las fiestas el año que viene, 2009) que anunciaban, junto con

los cohetes, el inicio de los días de las fies tas mayores, con la subida a completas, la gran actuación de la banda de es Migjorn Gran ... Sin embargo -octavo pero- como cada año, pasa que los jóvenes no les dejan recorrer las calles desde el Ayuntamiento hasta dalt Sant Pere Nou con soltura, y necesitan mas de dos horas para hacerio; ésta es la moda actual, pero no gusta a todos, pues mucha gente que quiere disfrutar del espectàculo y la música de dicha banda, no puede gozar de sus melodías y se ensombrece el magnífico espectàculo musical al tener la policía local que empujar al gentío para poder avanzar; si no lo hiciera aún estarían en es Camí Nou. Aprovecharé la ocasión para felicitar a los vecinos de dicha calle: j Enhorabuena a las casas particulares y cocherasl, que abrieran las puertas para invitar a los transeúntes, y así diversificar los lugares de concentración. Después, el largo jaleo del sàbado hasta la I de la madrugada (aquí hubo un fallo, pero no imputable a nadie, y fue el tirar espuma -el dueño del bar tenía perrniso para hacerlo- y al ser la primera vez que se hacía, la espuma que quedó sobre la arena no se secó, y el domingo tuvieran que reponer arena, pero como he dicho era la primera vez y un fallo lo tenemos todos y de él se aprenderà para las próximas fiestas de Sant Llorenç; y creo que sí se puede tirar el domingo después del jaleo, pues acto seguido entra la brigada de limpieza para retirar la arena, para poder pasar el desfile de carrozas). El sàbado, después del jaleo, beguda desayuno -por la hora que era-o

Domingo, misa y jaleo hasta las 5 de la tarde y con música de samba a cargo de la banda de es Migjorn Gran, que ademàs de dominar los instrumento s musicales, con su director al frente, éste sabe dominar al gentío. Y para refrescar a los asistentes se pudo tirar agua, con autorización; al final, después el esperado y mas tranquilo desfile de carrozas, pero el alcohol a veces hace de las suyas en algunos representantes jóvenes que daban vida a alguna de las carrozas ... , pera les pongo un notable alto al fin por la magnífica representación de colorido; espero que siga Joan Florit. Y acabamos con un bonito castillo de fuegos artificiales como fin de fiestas. Lunes, misa en honor de los vecinos fallecidos este año (e.p.d.); después en el Ayuntamiento reconocimiento a los hermanos de La Salle, por sus 100 años de magnífica labor en Alaior. Por la tarde, carreras de caballos; gran acierto haberlas trasladado allunes, aunque tal vez los organizadores deberían plantearse la posibilidad que empezaran a las 19 horas debido al gran sol en es Cos. Adernàs tuvimos patinaje, gimnasia rítmica y fin de fiestas dalt sa Plaça Nova, y rock en el Polideportivo. Buen trabajo y difícil de la Policía Local -siempre hay algún fallo-, de la Creu Roja, de Protección Civil, de la brigada del Ayuntamiento y de la Colla de Geganters. Algo que ya es imposible de parar es la gran cantidad ingesta de alcohol, y actuaciones de personas que si estuvieran sobri as no hubiesen actua do como lo hicieron durante estos días. Pero como dije al principio, bones festes, armonía y concordia, como la unión en Cal Bon Jesús de los concejales del PSOE y del PP. Una propuesta para ellunes por la mañana: programar "jaleo d'ases".

Oot-leborecions

m¡¡;¡RI¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ÇIlll .. RI¡¡¡¡¡!ii!¡g¡¡¡,_!ii!.!ii!.¡¡¡,,,¡¡¡.ijikw!ii!)iiiiiiiiIlll...

Setembre 2008 - 358

Setembre i octubre

Fins dia 15

Exposició

Visites guiades

Alaior, arquitectura i etnologia. L'exposició restarà oberta als escolars

Visites guiades al nucli històric d'Alaior Dimecres, 18 h. i divendres, 11 h.

Fins dia 21--

Divendres, 12 i-19

Divendres, 26

Exposició

Actuació musical

Òpera

Marinas, exposició de pintura d'Espín

Música fusió, amb Àgata, i cançó popular argentina, amb Las Voces de Córdoba, respecto

Recital d'òpera: Taller d'òpera Amadeus. Selecció d'òperes franceses

Sala d'Exposicions Ajuntament18-21 h

Pati des Convent

Dimarts, 16, 23 i·30

Església de Santa Eulàlia

21 h

FESTA DES CAIXERS

Cinema

Estiu de Cine... Musical: - Havana Blues, de 8enito Zambrano - Cruzando el puenle, de Fatih Akin - Las huellas de Dylan, de Fernando Merinero Terrassa de la Biblioteca

21 h

Divendres dia 26 de setembre A les 21 h. Nit de Glosat al Centre Cultural. En el descans es convidarà tothom a un pastisset i es farà un sorteig d'un televisor, una càmera digital i un DVD.

Dissabte dia 27 de setembre A les 11 h. A sa plaça des Ramal se celebrarà un Gran Show per als més petits. A continuació es farà un sorteig d'una bicicleta per als fillets i filletes. Després els fillets i filletes que vulguin podran anar a fer una volteta amb tren pel centre de la població.

HORARIS DE VISITA A TORRE D'EN GALMÉS

A les 17 h. Sortida Cornetes i Tambors Majorettes d'Alaior.

La Fundació Destí Menorca ens informa del nou horari dels monuments que gestiona al'illa, d'entre el quals destaquen la naveta des Tudons, la torre de Fomells, Fort de Marlborough i Trepucó.

Ales 18 h. AI Club de Jubilats es farà entrega de la bandera al Caixer Fadrí. Acte seguit la colcada recorrerà els carrers del poble.

En el terme d'Alaior gestiona el jaciment arqueològic i el centre d'interpretació de Torre d'en Galmés. A partir d'ara el poblat talaiòtic espot visitar de dimarts a dissabte, de 9 a 20 h. Els diumenges i dilluns, de 9 a 15 h. Entrada, 3 €. Diumenges, entrada gratuïta.

del passa carrers de la Banda de d'Alaior acompanyats pel Grup de

A les 20 h. A la plaça de la Constitució, se celebrarà el típic jaleo, amenitzat per Los Muchachos. Una vegada acabat el jaleo, com de costum, es farà el caragol. Es disposarà d'una tarima a sa Plaça per a la gent gran que vulgui veure el jaleo.

Diumenge dia 28 de setembre A les 9 h. Sortida del passa carrers de la Banda de Tambors i Cornetes d'Alaior. A les 9.15 h. Trobada de la colcada davant el bar Géminis. Posteriorment s'anirà a cercar la bandera al Club de Jubilats.

Recollirem els vostres originals fins el 26 de setembre El número d'octubre sortirà divendres dia 10

A les 11 h. A l'església de Santa Eulàlia se celebrarà una missa, a la qual assistiran els Caixers. A les 12.30 h. A la plaça de la Constitució es durà a terme el jaleo, amb la corresponent entrega de canyes i culleretes. Tot amenitzat per Los Muchachos. A les 20.30 h. Actuació de Joana Pons i Ses Guiterres a la plaça de la Constitució.

Setembre 2008 - 359 ~ __

#l!

•

cot-teboractons