006 - Febrer 1991 - S'Ull de Sol

REVISTA CULTURAL D'ALAIOR Febrer 1.991 - N° 6 / D.L. MH.: 407 - 1.990 - Edita: S'Ull de Sol S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 Ptes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior

ESTUDIANTS PERLA

PAU

PER GENTILESA DE FOTOS-RÀDIO

SUMARI * REPORTATGE:

"MENORQUINS AL TERCERMÓN".

"No té més valor que haguem anat a Ghana nosaltres, que som cristians, que uns altres que no ho siguin: el que importa és posar remei a un estat de coses que clama justícia". (pag.5-6).

* ENTREVISTA

A EN JOAN SQUELLA. "Hi ha pagesos que produeixen llet per fer formatge industrial i n'hi ha que produeixen formatge artesanalment.

Trob que hi ha mercat per als dos". (Pàg. 10 - 11).

* EDUCACIÓ: BASES TEÒRIQUES DE LA REFORMA EDUCATIVA. "El model educatiu de la reforma es fonamenta en un model obert, on compten les diferències individuals" (pàg. 12)

* EL PSOE PRESENTA

TRES PROPUESTAS SOBRE BINIFABINI Y EL P.P. LAS RECHAZA. (pàg. 7).

* CIERRE DE LA PLANTA DE PRODUCCION DE "ME· NORQUINA" (pàg. 7). * COL.LOQUI * GUERRA

SOBRE VIVENDES SOCIALS. (pàg. 19).

DEL GOLFO: CRÓNICA DE NUESTRO ENVIADa ESPECIAL EN NUEV A YORK (pàg. 20).

Dia 15, els joves de l'Institut d'Alaior "Josep Miquel Guàrdia" sortiren al carrer per tal d'expressar el seu rebuig d'una guerra que, com qualsevol guerra, és injustificable, alhora que demanaven pau. Dia 30 de gener, la comunitat escolar d'EGB del nostre poble (educadors, estudiants i pares), també realitzà una jornada per la pau (vegeu article d'en Biel Garriga i d'en Bartomeu Pons, a la pàgina 3), coincidint amb la celebració del Dia Escolar de la No Violència i de la Pau. Davant l'apatia generalitzada, els escolars i educadors han sabut posar de manifest una sensibilitat social i una solidaritat internacional que bona falta fa en aquests moments.

REDACCIÓ

COL.LABORACIONS: MÒNICA TRIA Y I M~ ROSA QUINTANA "Poema" BIEL GARRIGA "Quin crit més fort, el silenci" ARCADI GOMILA "Festivals de la cançó menorquina" JOAN MERCADAL "Dibuix" JOSE M~ GIMÉNEZ V. "Antoni Pons i Alimundo, Sabater.

ONOFRE PONS QUINTANA "Homenatge a sa sarsuela" EN PEPE D'ES LLOGARET "Menorca pagesa" PACa FLORIT SANS "Sa biomassa" JUAN FLORIT SANS "Prehistòria" .

Pàg. 2 Pàg. 3 Pàg. 4 Pàg. 9 Pàg. 13 Pàg. 15 Pàg. 16 Pàg. 17 Pàg. 18

~~'''~ -V

..., 2 ~------------------------_...:..._----

EDITORIAL POEMA Menorca, la nostra illa, illa dels menorquins; trista i solitària, lluny dels nostres veïns.

Ells són mallorquins; ai mallorquins de poca solta!

Si sapiguéssiu com estem, prest vindríeu a ca nostra.

Ara ja no és com abans; abans sí que hi vivíem bé; no teníem cap problema i no hi mancaven els diners.

Les platges eren verges, les cales també; no és com ara, que tot és un merder.

Menorca ha canviat

i tota ella s'ha engrandit; abans no hi mancava la probresa i ara busquem la riquesa, però nosaltres, els menorquins, anem per altres camins; busquem l'amistat, abans que la maldat.

Només ens manca dir, a la Mónica i a la Maria, que duim molt en dins: "VISCA MENORCA I VISCA ELS MENORQUINS".

MÒNICA TRIAY MARIA ROSA QUINTANA

FELICITACIÓ El diari "MENORCA" compleix enguany -concretament, dia 1 de febrer- el cinquantenari de la sortida del seu primer nombre al carrer. Atesa la importància que, amb el pas dels anys, ha anat assolint el principal mitjà de comunicació per escrit de la nostra illa, aquest fet pren caire d'autèntic esdeveniment social, cultural i polític. Per aquest motiu, des de la nostra humil tasca periodística, volem felicitar totes aquelles persones que han fet i fan possible, com diu la "Revista de Ferreries", "el miracle d'un diari menorquí". Sens dubte, la seva tasca constitueix, guardant les distàncies, un bon exemple a seguir.

REDACCiÓ

S'ULL DE SOL Edició nQ 6: 20 pàgines COORDINADOR: Pere Reurer EQUIP DE REDACCiÓ Pere Alzina Bartomeu Pons Isabel Ferrer Anselm Barber Miquel Marquès Serafí Pons Barro DISSENY I PUBLICITAT: Pau Sintes EDITA: S'ULL DE SOL S.C. CI. Baixamar, 24 - Alaior IMPRIMEIX: J. PONS Ctra. Nova, 137 - Alaior NOTES: La revista S'ull de Sol no es fa responsable articles d'opinió dels col.laboradors eventuals.

dels

Quan, al final del 1989, va caure el Mur de Berlín i va desaparèixer la dictadura establerta a Rumània (episodis trists de Timisoara i Bucarest, sobretot), ens van fer creure, a l'opinió pública mundial, que començava a arribar una època de PAU. La gent "oprimida" va ser el motor per donar-se aquests esdeveniments. Però, al mateix temps, sembla què ningú se'n vol recordar de la brutal repressió de les autoritats xineses a la Plaça de Tian-rnen (pela') assassinant vilment estudiants universitaris, o quan els Estats Units -que sempre sembla que volen posar ordre arreu del món, varen INY ADIR Panamà per capturar el general Noriega (ja que no els servia per als seus interessos al país).

En tot els fets anteriors no trobam PAU, ja que la "tranquil.lirat" (més ben usada com a sinònim de PAU en els nostres passos) de què nosaltres disposam la tenim fonamentada sobre el malestar d' altres persones i, per acabar de fer el quadre, no els ajudam, ans a l'inrevés.

Com més temps passa, aquesta situació s'agreuja. Des del 1945, a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, s 'han comptabilitzat més de 300 conflictes bèl.lics regionals (sense tenir caràcter mundial, encara que sempre hi havia darrere els interessos dels russos i nordamericans). La situació d'una gran majoria de la població d'aquest planeta és delicada i malviven.

Tal vegada sigui ara quan s'exterioritzi aquest sentiment que és potser una de les causes

de l'existència del conflicte actual al Golf Pèrsic. Sigui com sigui, estem davant una guerra de caire mundial. A la seva finalització, el món mai més serà el mateix, perquè moltes coses i situacions hauran canviat. Després d'haver acabat la coneguda "guerra freda" entre les dues grans superpotències, ens trobarem en una situació amb el món desenvolupat enfrontat obertament al món subdesenvolupat (cosa que fins ara s'havia pogut "amagar"). Quan pensem en què la gran majoria de la Humanitat viu oprimida, prest o tard esclatarà el conflicte.

El grup de rock "Ja t'ho diré" va cantar la seva cançó "Oriente" per rebutjar l'agressió, dient GUERRA, NO!!!.

Nosaltres afegim: ara és l'ocasió per començar a ajudar més seriosament totes les persones de la resta del món.

En l'àmbit del poble, individualment tothom en parla i segueix el conflicte dia a dia, però els diversos col.lectius no s'han pronunciat.

De totes maneres hem d'entendre que la PA U no s'aconsegueix fent manifestacions ni cartes; una guerra no s'evita així. El que s'ha de fer sempre és treballar per la pau, tenir solidaritat amb els altres, tal vegada no ser tan consumistes i còmodes; en definitiva, no ser tan egoistesindividualistes. Si correm, a darrera hora, per salvar els trastos és perquè abans no hem fet res. Creiem que a partir d'ara ens ho hauríem de plantejar i reflexionar sobre tots aquests problemes.

S'ULL DE SOL

Qualsevol persona interessada en remetre articles o col.laboracions a aquesta revista les pot enviar a la següent direcció:

S'ULL DE SOL Ci. BAIXAMAR, 24 07730 • ALAIOR (MENORCA) LES COL LAB ORACIONS S'ACOMPANYARAN DEDN1.

"SA NOSTR,q' AMB ELW

CAJA DE BALEARES

OPINiÓ

QUIN CRIT MÉS FORT, EL SILENCI!!!

Quin crit més fort el silenci de tots el fillets que han sortit al carrer aquest matí, dia en què, a les escoles, s'ha commemorat la jornada escolar de la NOVIOLENCIA I LA PAU. Les circumstàncies mundials actuals han donat a aquest dia un caire especial. Els fiets, silenciosament, han demanat PAU, que s'aturi l'absurd de les guerres, de les morts de víctimes innocents ...

La Pau no necessita de gaire arguments, com tampoc la guerra. O estem per la Pau o estem per la guerra. Els majors, sobretot els governants i els polítics, no fan altra cosa que jugar maliciosament amb les paraules per convèncer o enganyar els altres. ¡Què diferent ho han fet els fiets a Alaior!

Si vols la Pau, educa per a la Pau, i a l'escola, supòs que a totes les escoles, i tant de bo que a les famílies també, hem d'educar per a la Pau de cada fillet i filleta, que dia darrere dia, conviuen junts en l'estudi escolar, en els jocs, en els treballs ... [Quantes situacions de petites guerres no es creen cada dia, i, cada dia i en cada moment, procuram que els petits i grans conflictes es resolguin Ha les bones", pacíficament!. jl quina lliçó ens donen els fillets a tots els majors, quan, vencent l'amor propi i la maleïtura, després de les baralles, enveges o insults, tomen ben prest a fer-se amics! No sé

com podem explicar a les escoles o a les famílies la resol.lució delaONU que permet l'ús deia força bruta al conflicte del Golf Pèrsic. Aquell mestre, profundament apurat, va ser sincer i va dir als seus alumnes que la resol.lució de les Nacions Unides seria ben igual que si al pati de l'escola Iii hagués un seriós conflicte entre els seus alumnes i que, després de procurar i cercar vies de solució a les bones, el mestre donés permís per aclarir-lo a les males, a força de punyades, o força bruta ...

Era com per empegueir-se. ¡Quin crit més fort el silenci d'avui, escrit amb moltes paraules sortides dels cors infantils!

Estic segur que el que aquests dies han treballat els fillets i avui han volgut expressar pel carrer és un petitíssim però molt útil granet d'arena per contribuir a que la Pau, en un dia no molt llunyà, no sigui mai més ofegada, a que sigui un valor ja indiscutible i que la guerra quedi, com deia un bon senyor, en el museu arqueològic devora les armes de pedra.

El dia en què el colom de la Pau tomi a volar, portant el seu rametd'olivera, pels aires d'algun país on ara assola la fam, la mort o la injustícia, segur que un fillet, sortosament viu encara després dels conflictes, vos ho agrairà.

Quin crit més fort el silenci!! !

BIEL GARRIGA

que ha suportat invasions de pobles diversos i les ha sabut acceptar. D'entre les desgràcies hem estat capaços d'extreure coses positives, com aquell esportista que -coneixedor de les seves deficiènciesles compensa amb l'astúcia i l'experiència. Per això ens afecta tant la violència que vivim, dia a dia, a través dels mitjans de comunicació.

Però no volem acabar aquesta reflexió mensual sense recordar que, a més de la guerra

citada, tenim les guerres quotidianes del dia a dia; aquestes sí que permeten la nostra intervenció activa i clara. Parlam de la defensa del territori de la conservació de l'ampli patrimoni cultural de l'illa, de l'augment del nivell cultural dels pobles i dels ciutadans, etc.

La nostra il.lusió és, en definitiva, la de crear.un ambient adequat on tothom expressi allò que més desitgi. ¡És la primera passa per arribar a ser lliures!

BARTOMEU PONS PONS

MANIFESTACIÓ PER LA PAU DELS ESCOLARS D'EGB

LA CULTURA DE LA PAU Corren vents de guerra al Golf. El món tremola i espera.

La gent que estima la pau i la cultura no s'ho creu. Ens havíem fet a la idea, d'un temps ençà de tenir un món que jugués la carta del progrés, de la llibertat i del respecte mutu.

Tot això s'ha enfonsat en pocs minuts.

No és ara el moment de discutir qui té la raó. Seria una

postura simplista, que no resoldria res. La qüestió important és determinar perquè el ser humà -així, en abstracte- és capaç de caure una i altra vegada en la trampa de la violència, de l'odi, de la venjança mútua.

La gent d'Alaior, de tota Menorca, viu amb preocupació tot allò que envolta el conflicte.

Som una gent pacífica, complaguda amb la nostra història,

Dimecres, dia 30 de gener, se conmemorà, a les escoles d'arreu de tot el món, el dia escolar de la no violència, que en aquests moments que vivim recobra un significat especial.

Així, entre les moltes activitats realitzades a les escoles, hem de resaltar la manifestació per la pau convocada pels alumnes de 5è de l'Escola Pública del nostre poble, a la qual s'hi

van afegir altres cursos i els pares que hi van voler participar, acompanyats pels professors.

Portant pancartes al.lusives, van desfilar pels carrers principals d'Alaior i per acabar, tots reunits al pati del col.legi, van fer una crema de les armes de cartró realitzades pels alumnes.

M.RAMOS

COL.LABORACIONS

AQUELLS FESTIVALS DE LA CANÇÓ MENORQUINA!!

L'any 1964, amb ocasió de les Festes Majors de Sant Llorenç, es va marcar una fita històrica amb la celebració del I Festival de la Cançó Menorquina, a Alaior. Les noves generacions hauran sentit parlar, segurament, d'aquest aconteixement, que va suposar un extraordinari èxit artístic, una divulgació molt important i accentuada del nom de Menorca arreu de la geografia hispana, i en especial de Catalunya, i el llançament d'unes cançons que avui, encara, després de més d'un quart de segle, s'escolten alguna vegada.

Ens hem de situar en un temps en el qual els festivals eren freqüents per tot el país.

El del "Mediterraneo" a Barcelona, el del Miño a Orense, el de Benidorm, el de Mallorca, etc.

L'Ajuntament, que en - aquells moments era comandat pel batle Basili Pons Pons, va voler realitzar un acte atractiu i amb poder de convocatòria dintre del marc de les Festes de Sant Llorenç i pensà en un Festival de la Cançó. O sigui, un certamen de cançons originals en lletra i música, que parlassin obligatòriament de Menorca, i per al qual es va crear un anagrama especial. El Premi ALA D'OR. Es nomenà una Comissió Organitzadora, que presidí En Joan Melià Olives, en la qual col.laboraren Josep M. Giménez, Onofre Pons Quintana, Idilio Paul Camps i el que subscriu aquest comentari. L'idea s'agafà amb molta il.lusió i es posà mans a l'obra; es confeccionaren unes bases de participació que s'enviaren a tota la premsa del país i emisores de ràdio. Prest, el ressó del festival es va fer general; tant es així, que en aquesta primera versió, molt modesta, arribaren cançons de tota l'illa i tam bé de la península així que la participació era segura.

S'havia de formar una orquestra i cercar uns cantants.

L'orquestra seria dirigida per un músic que, per primera vegada, agafaria la batuta, el mestre Enric Guasteví.

Els cantans es contractarien entre tots els que comptaven amb veu

i dedicació artística de l'illa i se distribuirien per parelles, o sigui cantant la cançó seleccionada una dona i un home cada versió.

El marc esplèndit elegit pel festival fou el Cine España.

Ens fa un gran neguit al cor pensar que el teatre de més gran cabuda de l'illa avui s'ha convertit en un bloc d'apartaments.

Per a realitzar una presentació digna es va treballar intensament.

Es cercà una luminotècnia i amplificació de sò adequada, que dugueren a terme els equips de Francesc Arguimbau, una decoració dels Germans Salvador, i, per gentilesa de "El Caserio", el número 1, en aquell temps, dels presentadors d'Espanya, Mario Beut, fou el presentador del festival.

Els faristols dels 20 músics de l'orquestra es varen fer especialment de fusta i de línies estètiques amb lletres de brillantets, pregonant que era l'orquestra del Festival, i quan s'obriren els cortinantges una esplendorosa ovació premià una presentació impensable per a molta gent que assitisa atònita a allò que succeïa damunt l'escenari del Cine Espanya.

Com que no es disposava de piano adequat, es demanà l'únic que hi havia a l'illa, un piano blanc de mitja cua de la Sala "El Trocadero", que va esser tocat per la professora Marlén Coll. L'aspecte de l'escenari era impressionant, ja que resplendia de llum, de color, de brillantesa i de cantants lluint impecables vestits.

Les joves cantants estrenant vistoses robes de nit i els homes, vestits negres i coll de corbatí.

Guanyà el primer premi Ala d'Or la cançó de Gumersind Riera i Deseado Mercadal "Un Amor en Menorca", cantada per Magda Sintes (que es faria molt popular) i Santiago Barber.

La Casa de discos "Colurnbia" edità un disc amb quatre cançons d'aquest primer festival. La mentada "Un Amor en Menorca", "Menorca siempre Menorca" del mestre Bartomeu Carreras, "Viejo Molino" del

Mestre J. Luis Ortega Monasterio, i "Vuelve a Menorca" del mestre Salvador Codina i el que subscriu aquest article.

El van gravar Magda Sintes i Santiago Barber i l'èxit del disc va superar, en molt, les expectatives de l'organització i fins i tot la de la Casa Columbia. Es va haver de fer una altra edició i les cançons s' escoltaren per totes les emisores de radio.

trasVila, autor de famoses sarsueles, designat per la Societat d'Autors, com a president del jurat seleccionador, les gales es feren en tres versions, a l'Ala d'Or s' hi incorporaren l'Ala d'Argent i de Bronze; foren vint cançons les seleccionades; es nomenà una Comissió d'Honor que presidí el Ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribame; acompanyaren a Mario Beut, en la pre-

Davant l'èxit i extraordinària difussió d'aquest certamen, els aconteixaments es van precipitar ija per al Ilon. Festival, l'any següent, es contractà l'Orquestra Florida; vingueren cantans de renom nacional, acudiren a Alaior comentaristes d'emissores de Radio com Radio Nacional, ràdio Barcelona, Radio España de Barcelona, es nomenà el mestre Do-

sentació, Elisa Gàrnez i Cosme Florit; es radiaren en directe les gales, participant-hi autors de renom nacional, i s'obtingué un altre éxit que continuaria dos anys més fins que el pressupost resultà excessiu per al' Ajuntament i es va haver de deixar de realitzar un festival que ha fet història en la vida cultural de la nostra població.

ARCADI GOMILA

MUEBLES COC/NA MUEBLES BAÑO MENAJE COC/NA ARTlCULOS DE BAÑO OBJETOS DE REGALO ELECTRODOMESTICOS

SAN NICOLAS. 31

ALAIOR

REPORTATGE

MENORQUINS A L'ENCONTRE DEL TERCER MÓN Quan les bombes han esclatatal'OrientMitjà, aquí, en una acollidora casa des Porrassar Nou, ens disposam a rallar de pau, d'altruisme, de disponibilitat, d'humanisme, de solidaritat internacional, amb en Joan Mercadal i en Maties Mascaró, que, com tots sabem, passaren un mes treballant a la missió del pare Bonet, a Ghana, juntament amb en Bep Guàrdia, de Maó.

En Joan és un jove de vinti-cinc anys, que, d'ençà que va conèixer en Manolo Bonet durant la darrera estada d'aquest a Menorca, ha vist com la seva vida donava un tomb.

Així ens ho explica: "m' interessaven els problemes del Tercer Món i em feia ganes conèixer un missioner. Un diumenge, al "Full Dominical", sortí en Manolo Bonet. Empès per les ganes, vaig anar a l'església de sta. Maria, a Maó, on, acabada la celebració, ens vam trobar cara a cara. Després de demanar-li si era, realment, en Manolo Bonet, començà una relació que aniria enfortint-seamb el pas del temps.

Em convidà a casa seva, em mostrà diapositives, començàrem a xerrar del treball a la missió".

En Maties Mascaró, per la seva banda, és casat amb na Margarida. Ells dosja fa temps que coneixen en Bonet, arran de la seva vivència cristiana.

Fa uns anys, van ser convidats a anar a Ghana i començaven a preparar-se, si bé, per circumstàncies personals -tingueren na Clara, la primera filla-, no hi anaren.

En Joan i en Maties són ferrers, és a dir, saben com dominar el ferro amb el foc.

Aquesta tècnica és una de les claus sobre les quals es fonamenta la civilització humana; per açò és enormement valorada per aquells pobles on el foc és, encara, un enemic temible, com és el cas dels africans. Idò bé, sabedors dels seus recursos i empesos per l'afany altruista

i humanitari que en Manolo Bonet els havia transmès, en Joan i en Maties es plantejaren seriosament què podien fer per les persones del Tercer Món.

D'aquí sorgí el compromís ferme de partir cap a l'Àfrica, aprofitant les seves vacances.

Segons ens diuen, "a la missió de Binde es construeixun Centre Rural de Salut Per aquestmotiu, a en Manolo li interessava que s'introduís la paret seca -tasca que dugué a terme en Bep Guàrdia- i que dos o tres indígenes començassin a manejar el femo per tal de construir la valla protectora del recinte. En un principi, idò, hi anàvem per a realitzar la valla, però, com que el contenidor amb el material no arribà a temps, vàrem fer dos dipòsits, l'un per a gasòil i1'altre per a petroli, amb unes planxes que en Manolo havia comprat a la capital. Ara bé, més important que açò és el fet que un indígena aprengué a soldar perfectament -sense tenir coneixements anteriors- i que dos més van aprendre a fer treballs de ferrer: llimar, serrar, doblegar ferro, etc."

Ambdós consideren la seva actuació com un gest humanitari i de justícia social envers una gent que disposa de mínims recursos per a sobreviure en unes condicions molt dures 60 graus al sol i 40 a l'ombra, escassetat d'aliments, aïllament a causa del pèssim estat de les vies de comunicació, etc.-. "De fet, poder transmetre els nostres coneixements ha estat una manera de realitzar-nos com a persones i com a cristians; ha estat una manera de donar sentit a la nostra vida. Allò que dóna més vida a una persona és ajudar els altres, fent que no te tanquins tant dins dels teus problemes i les teves coses.

Tal vegada si la gent no es tanqués tant i visqués una mica més de cara els altres, no hi hauria tanta vanitat ni tants ressentiments".

Demanats per quina im-

pressió els va produir el primer contacte amb un país, amb una cultura, amb una gent tan diferent, responen així: "vam arribar a l'aeroport de Ouagadugu, capital de l'Alto Volta, a les tres i mitja del vespre, provinents de París. D'allà vam començar a fer camí amb un Land Rover cap a Ghana. El primer trenc d'alba ens produí un impacte molt brusc: semblava mentida que encara existís un món com aquell. Nosaltres veníem de París, veníem del benestar occidental i, en un obrir i tancar d'ulls, ens trobàrem amb la misèria: carreteres

mercat". En Joan afegeix que "a l'Àfrica -tal com em va dir en Bonet- no et pots desesperar, no pots frissar, no pots tenir gaire projectes dins del cap; és realment un canvi de ritme".

Una vegada arribats a Binde, en Manolo els presentà el mestre d'escola i aquest, a la vegada, els presentà als caps de les tribus. Segons ens diu en Joan, "em vaig sentir avergonyit quan vaig veure l'acollida que ens donaren, mentre que aquí, o a Barcelona per posar un exemple, els maltractem.

Contemplar aquelles grans

infernals,gent descalça-en Joan constata que veure gent descalça l'impressionà molt-, mal vestida, mal alimentada.Entre la fosca, havíem vist gent en bicicleta' carregada amb pesats sarrons, dirigint-se a la capital per tal d'arribar de bon matí al

reverències -especialment a en Maties, per tenir el cabell blanc- t'escarrufava la pell.

Van valorar molt positivament que hi anéssim a treballar, a col.laborar en la construcció del centre assistencial."

CONVOCATÒRIES DIVENDRES, DIA 8 FEBRER, al col.legi "Dr. Comas", a les 20'30 h. tindrà lloc una xerrada a càrrec de Joan Mercadal, Maties Mascaró i Bep Guàrdia, juntament amb la srta. Enriqueta Pujades, metgessa, que, properament, partirà cap a Ghana, per tal de treballar a l'hospital de Binde.

Projecció de diapositives sobre el viatge.

DIUMENGE, DIA 10 DE FEBRER, A SA PLAÇA, venda de rebosteria menorquina en benefici de la campanya que "Manos Unidas" duu a terme a Ghana: instal.lació de plaques solars a l'hospital de Binde.

Col.laboraciò desinteressada d'algunes mestresses de casa".

PROPERES XERRADES: Ciutadella: dia IOde febrer, a les 12 '15 h. a l'església de Sant Francesc.

Maó dia 10 de febrer, a les 19'00 h. al' Ateneu.

REPORTATGE

Fent referència a les mancances amb que es trobaren, comenten que, "evidentment, no dones importància a les coses fins que no et manquen; així, per exemple, més d'una i de dues vegades vàrem beure aigua tèrbola. El mateix podem dir dels panxons: pel dematí, no tenies un got de llet, ni fruita, ni una llesca de pa arn b melmela-

da. El berenar era molt magre: coquetes de mill ("mijo") i una pasta picant.

Abans de partir menjàvem açò i preníem una vitamina bastant potent.

Si bé a les nou i mitja començàvem a tenir gana i a patir calor, el dinar no arribava fins la una i mitja. També era molt magre: els obrers indígenes només menjaven pasta de mill amb salsa picant, mentre que nosaltres menjàvem arròs bullit, -l'havíem duit des de casamesclat amb llenties, un parell de trossets de carn molt dura i, de vegades, un ou. Els al.lots esperaven que acabéssim els majors per poder menjar allò que aquests havien deixat; amb nosaltres tenien sort, perquè menjàvem el necessari per a poder aguantar la jornada del capvespre i en solíem deixar bastant més que els obrers. Els al.lots no reben les atencions que nosaltres els donam; la mortalitat infantil és elevada.

En definitiva, ells mengen per a poder sobreviure, no per plaer; en aquest sentit, et sents molt acollit. però. al mateix temps, denunciat, perquè ells et donen

que és respectat pel que és, per allò que representa, no pel que té. Amb açò vull dir que tots som responsables del que passa en aquest món; no té més valor que hagi anat a Ghana jo, que som cristià, que un altre que no ho és; el que importa és intentar posar remei a un estat de coses que clama justícia".

En Joan i en Maties acabaren la feina a la missió el di vendres, dia catorze de desembre.

Empraren el cap de setmana per acomiadar-se de les tribus del voltant i visqueren moments de festa. Però el pitjor si és que no n'havien vist prou de lleig - encara havia d'arribar.

Dilluns, de tornada cap a la capital, en Maties agafà la malària. Després de reposar un parell de dies a Garú, partiren de bell nou. El camí, llarg, polsegós i sense un glop d'aigua que calmés la sed, tindria també conseqüències negatives per a en Joan: a les tres i mitja del vespre abans d'agafar l'avió, va patir un còlic nefrític.

En Manolo ja havia partit cap a fills. Nosaltres ens vam enamola missió i es trobaven sols enmig rar d'en John, el petit i el més d'una ciutat i d'un país jogasser. Després de sopar, desconeguts.

Amb l'ajuda tot i que és costum, tal com he d'unes missioneres aconsedit, que les dones i els al.lots mengin després dels homes, ell sopava al costat nostre- el servàvem, li cantàvem cançons menorquines i s'adormia. Un vespre -continua en Maties- vam fer una mica de vetlada: els vaig mostrar fotografies de les meves filles i ells cantaren cançons de la seva terra. Visquérem una relació molt directa amb aquella família".

"Tot i les mancances que patien, aquella gent era feliç.

Així, per exemple, no tenien la por que nosaltres tenim davant la mort, o a perdre doblers. El contacte amb la Natura els fa més humans; creuen en déus naturals (la pluja, la collita), guiren d'internar-lo en un tenen por dels animals ferotges hospital. Allà dins, l'experiènde la sabana, naturalment, però, cia va ser realment dura: en el fons, conformaven una sunya arreu, manca de medisocietat sana. La nostra, tot i caments, metges que se'n reser una societat molt més sofisien, gent que anava i venia sense ticada, és, també, més falsa; control, passivitat generalitestem condicionats pel tenir més zadda,etc.

Atotaçòhem d'afeque pel ser. En aquest sentit, gir-hi la tensió que suposa treuré l'exemple del seu cap,

allò que els manca, mentre que tu els dones allò que et sobra".

Els tres expedicionaris vivien a casa del catequista, n' Andrew, que els va transmetre la seva fe viva. "Era sastre; s'aixecava a les dues i mitja per dur a terme les feines pendents i, després de berenar, cap a les set, venia cap a l'hospital per ajudar a paredar. Tenia vuit

perdre l'avió de tornada i les corregudes per a aconseguir una altra reserva sense haver de pagar les vuitanta mil pessetes de recàrrec.

En aquests moments de preocupació, els expedicionaris comprengueren ben a les clares la soledat que suposa per a un occidental endinsar-se en la crua realitat de l'Àfrica negra i viure i patir les seves injústicies, les seves mancances, les seves misèries.

Arribaren a Menorca dissabte de Nadal, una data assenyalada. Des de llavors, quan allarguen la mà i agafen una magdalena o es beuen un got de llet, conèixen perfectament el valor d'aquests gestos, uns gestos que, per la pròpia senzillesa, posen de manifest i denuncien els desequilibris existents en el món. Així ens ho diuen ells: "ha estat una forta sacsejada; amb el nostre llenguatge, deim que "ens han fotut un bon mauro"; aquesta és la sensació que un té després de viure en contacte amb la vertadera pobresa".

Na Clara i Na Marianna, les filles d'en Maties i na Marga, ho remouen tot. Fa una estona que han arribat i omplen l'espai

amb els seus jocs i amb les seves corregudes. Potser algun dia, quan siguin grans, tindran la necessitat de conèixer en John, el seu amiguet de pell fosca que viu enmig d'un continent maltractat.

PEREREURER

INFORMACiÓ

LOCAL

EL PSOE PRESENTA TRES PROPUESTAS SOBRE BINIFABINI Y EL PP LAS RECHAZA Durante este mes los medios de comunicaci6n han recogido las manifestaciones de los dos grupos polític os sobre las obras a realizar en el camino de Binifabini. Los socialistas hicieron públicas las propuestas que en diciembre presentaron al Alcalde.

Por su parte el P.P. las ha rechazado y ha proseguido con su intenci6n de iniciar parte de las obras s6lo en el tramo de Alaior, al desconfiar de las posibilidades reales de lo propuesto por los socialistas.

Las propuestas socialistas

basicamente consistían en priorizar la ejecuci6n de todo el camino, aunque haya que esperar unos meses. Ofrecían para ello tres a1ternativas de financiación: 1~ A través de una ayuda de la Comunidad Económica Europea, que ya ha sido solicitada por el Consell, resultando que la financiaciónseria: presupuesto total del camino, 85.833.687 ptas. subvención CEE 55.791.896 ptas. pres. Ayun. Alaior 23.000.000 ptas. resto para Es Mercadal 7.051.791 ptas.

2~En caso de no prosperar la ayuda de la CEE, el Consell aportaria de sus fon-

dos propios 24.000.000 ptas. (el doble de lo solicitado por el Ayuntamiento de Alaior), siempre que la obra se realizase en todo el camino.

Quedarían entonces pendientes 61.833.453 a repartir entre los dos ayuntamientos. En este caso la parte correspondiente proporcional a Es Mercadal seria de 35.774.687 y la de Alaior de 26.058.766.

Comentaban los socialistas que en este caso resultaria aun demasiado caro para el interés demostrado por Es Mercadal, por lo que aconsejaban

realizar la obra en todo el camino pera en dos fases, dando tiempo al Ayuntamiento de Es Mercadal para solicitar una ayuda al Govern Balear.

3~ Que el Ayuntamiento de Alaior invirtiera mas que su parte proporcional, llegando a la cantidad de 37.000.000, que es lo que le costaría hacerlo tal y como pareceque la van a hacer ahora, disminuyendo la parte de Es Mercadal hasta 24.833.453, realizàndose con las fases apuntadas anteriormente para dar la posibilidad de que Es Mercadal obtuviera una ayuda del Govern Balear. También apuntaban la posibilidad que Es Mercadal pudiese cos-

tear su parte mediante un préstamo subvencionado por el Govern, lo que permitiría prorrogar a lo largo de unos años la inversi6n, mercadelense, aportando cada año una pequeña inversi6n lo cual podría resultar mucho mas pr6ximo a las intenciones de Es Mercadal sin que para ello tengan que retrasarse las obras.

Añaden los socialistas en sus manifestaciones que la importancia del asunto esta en poder captar la voluntad del Ayuntamiento de Es Mercadal, cuya parte asciende a muchos millones que difícilmente aportara de sus

fondos propios. Por eso la propuesta del Consell de ofrecer el doble de ayuda, pero exigiendo qur se haga el tramo de Es Mercadal.

El P.P. ha contestado que desconfía de la voluntad del Consell y ha comentado que estas posibilidades reducirían el ancho del camino proyectando a 7 m., por lo cual sigue con su intenci6n de empezar la obra s6lo en su tramo, tal y como quería hacerlo, lo cual resulta mucho mas real para ellos, esperando que, en su día, quien sea termine la parte de Es Mercadal.

S'ULL DE SOL

CIERRE DE LA PLANTA DE PRODUCCION DE "MENORQUINA" Según las noticias aparecidas en el diario Menorca, esta empresa ha decidido cerrar la planta de producci6n ubicada en las instalaciones de la empresa en Alaior. Actualmente empleaba a 10 trabajadores fijos mas los eventuales que se incorpora ban en verano. Parte de los 10 pasaran a trabajar en el centro de distribuci6n de la misma empresa que cuenta con una plantilla de 22 empleados y hasta 40 en temporada alta, los 667 restantes negociaran su despido. En ningún caso debe entenderse que vaya a desaparecer la actividad de la empresa, pues según Juan Sintes, Director Industrial de la firma, el cese en la producci6n de helados no significa el desmantelamiento de la planta, en donde también se desarrollan activi dades de los equipos mecànicos de frío y mantenimiento del centro de distribuci6n comercial. Por ello, la reconversión de la factoría en almacén de distribuci6n puede significar el crecimiento de la originaria instalación como centro distribuidorcomercial, yaque éste no esta destinado a desa-

parecer sino a crecer.

Parece que han incidido diferentes aspectos en la decisi6n de cerrar la planta.

Entre ellos, que la planta de Alaior se dedicaba sólo a la producci6n para el mercado insular, ya que el coste del transporte y las dificultades técnicas hacían que la producción restante resultara mucho mas rentable realizarla en las plantas de Palau de Plegamans, Palma y Alcalà de Guadaira, en Sevilla. Este . hecho, junto con la crisis turística del 90 y los malos augurios para el 91, hicieron que se previera que continuara la producci6n local por debajo de los mínimos que la hacen econ6micamente rentable. Por lo cual el Consejo de Administración decidió cerrar la planta productiva.

S'ULL DE SOL

INFORMACIÓ

LOCAL

mínimo es de 5'3m. no se pre21.558.394 ptas. para cuya vé en el proyecto mas que el financiación se ha solicitado al asfaltado de la actual calzada Consell Insular que la incluya sinampliar, conunamezclabidentro del Plan de Obras y El Ayuntamiento ha convisitas en los domicilio s coServicios del 91. Quedara luego tuminosa en caliente de 5 cm. menzaran seguramente en Marvocado las pruebas para cubrir de espesor y la mejora del la última parte porrealizar, que los 6 puestos de trabajo de zo y se prolongaran por espatrazado de dos curvas. La obra va desde el cruce del Club de agentes censales. Estas 6 percio de unos dos meses. En sus puede durar uno s cuatro meses Tenis hasta el cruce con la cavisitas domiciliarias, seré nesonas bajo la supervisión de y durante la misma se mantenrretera general, que es una fase una administrativa municipal, cesario que los ciudadanos drà la circulación sirnultàneaprogramada en otro proyecto presenten el documento nacioseran las encargadas de recomente, por no hallarse alternamas general de esta zona de ger la información necesaria para nal de identidad y ellibro de . tiva a un posible cierre de la Calambusquets. familia, pero no deben olvidar elaborar el nuevo censo de circuIación. La obra costara unos S'ULL DE SOL población del municipio de hacer constar a los abuelos Alaior. Esta tarea se lleva a que habiten con la familia, cabo cada 5 años, siendo 1986 aunque no figuren en el libro la última vez que se realizó. de familia, ya que suele ser un INICIADO EL CERCADO DEL error muy frecuente el olvidarLos datos que se recogen son RECINTO DE LA TAULA principalmente de población: a se de los mayores que com parpartir de ellos se elaboran los ten el domicilio. Estos trabajos DE TORRALBA son responsabilidad, bàsicamencensos electorales y numerosos estudios estadísticos que perte, del Instituto Nacional de La Fundació Illes Balears en el pleno del 25 de Agosto Estadístic,a aunque se realiza miten conocer algunas de las ha iniciado las obras en la Taula pasado, la parcela .de la esnecesidades de la sociedad. en colaboración de los Ayuntade Torralba para proceder a cuela de Torralba para que el Pero no se descarta que se mientos y del Insitituto Balear rodear la zona de "paret seca". edificio pueda ser utilizado aprovechen las visitas para de Estadística, a los cuales El propósito de la fundación como oficina de información obtener información sobre otros tam bién interesa obtener infores convertir la zona en un aspectos en los cuales esta intey control de entradas.

La mación sobre la población, para parque arqueológico-talaiótiresada la administración. poder actuar con mayor conopropiedad del Ayuntamiento co, abierto al público en De los 6 agentes censales, cimiento de causa en muchos era de unos 470 m2 y se valoró visitas organizadas, de tal cinco seran los encargados de de sus programas sociales. Por por unos 2.500.000.

Había realizar las visitas casa por todo ello es recomendable manera que pueda ser consido donada por D~Juana Pons casa y otro actuara en el mucho rigor en la elaboración templado sin que las cons trucGinartypor D.J.M. de Salort Ayuntamiento como cabeza del censo, para con seguir un ciones megalíticas reciban Pons en 1961 para la conselemento útil tanto para los de sección, revisando y ordedaño alguno. Para ello se trucción y uso de la escuela nando los resultados de los ciudadanos como para la admirodeara la zona, comprendienrural. El pleno del Ayuntatrabajos de los otros cinco. Las nistración. do el talaiot que esta al otro miento hizo constar en la REDACCIÓN lado de la carretera, y tendra cesión gratuita de su propieque desviarse esta posiblemendad que ésta se realizaba con te por ellado izquierdo, en dilas condiciones de que se utiPREVISTO EL ASFALTADO DEL RESTO rección a Cala'n Porter (no lizaría la propiedad para el podemos asegurarlo al no uso solicitado y que debía DE LA CARRETERA DE existir proyecto de obra premantener su destino duranto CALA'N PORTER sentado a pesar de que ya se los 30 años siguientes; en caso esté trabajando en la zona). de extinción de la Fundación, Para este año 1991 esta nó la anterior junto a Torralba Con ella se pretende devolver la propiedad cedida pasaría hasta llegar a la altura del camino previsto realizar la segunda fase al conjunto megalítica su pride nuevo atitularidad municidel Club de Tenis. A pesar de del asfaltado y mejora de la camitiva y original conformapal. que el ancho màximo del camirretera de Cala'n Porter. Esta ción. no es de 6'6 m. y de que el fase se iniciara donde se termiEl Ayuntamiento cedió, S'ULL DE SOL

EN BREVE SE INICIARAN LAS VISITAS PARA REVISAR EL CENSO

SU VIDEO CLUB LE SUGIERE LAS ULTIMAS NOVEDADES PARA ESTE MES -EL ESCANDALO BLAlE -FURIA CIEGA -TESTIMONIO FATAL -MISILES AL AMANECER -SI TE DICEN QUE CAl

-CHANTAJE A UN IMPOSTOR -TANGO Y CASH -KICXBOXER -SEXO MENTIRAS Y CINTAS DE VIDEO -ABYSS -UN TOQUE DE INFIDELlDAD -HAl LO QUE DEBAS -EL ULTIMO ENEMIGa

-INDIANAJONES. LA ULTIMA CRUlADA -LA GUERRA DE LOS ROSE -EL GUERRERa AMERICANa III -AQUI HUELE A MUERTO -ANGEL DE LA MUERTE Carrer de Ses Escoles, s/n Telèfon 372888 ALAIOR - Menorca

XAFARDEJOS

SE DICE, SE COMENTA, SE RUMOREA * El despliegue de medios hecho por Televisión Balear en Sa Plaça, hace ya algunos meses. La emisión de lo allí grabado se producía el pasado día 29, dentro del espacio "Magatzem". Fueron varias las personas entrevistadas por los locutores Joan Frontera y Rafel Ferrer. Resultó curioso contemplar las sesiones de maquillaje a las que tuvieron que someterse algunos populares conciudadanos y las largas esperas y preparativos que sufrieron. Nuestros habituales de Sa Plaça pudieron vivir de cerca aspectos de lo que debe ser el rodaje de películas y series. Y es que la televisión tiene hoy la consideración y genera la expectación que nuestros antepasados reservaban a lo divino. * Que la mayoría de menorquines se haya manifestado en contra del turismo ginecético, después de las camicerías ocasionadas por los cazadores italianos. Pero que haya pro-

pietarios de cotos que ni sienten ni padecen y estén negociando la contratación, con las agencias de los ita1ianos, del use y disfrute del derecho a repetir lo que hicieron en Italia, que "tan buenos resultados" ha ocasionado para sus cazadores mas humildes, al dejarlos sin caza; ahora sólo los mas poderosos pueden continuar cazando en otros países. Poderoso caballero es don dinero, que aplasta el mas elemental sentido común.

* Que

de cada día es mas difícil pasar por la Avenida Virgen Monte Toro con un vehículo, ya que los conductores deben esquivar a los que se encuentran estacionados en la calle, en algunos de los carriles de transito. Esta es una "costumbre" que viene dàndose desde hace mucho tiempo y seguramente no nos acordaremos de ello hasta que algún día se produzca algún accidente.

Queremos recordar a los conductores que aparcan de forma

+

no reglamentaria que no cuesta nada aparcar el coche unos metros mas arriba o abajo de donde lo dejan estacionado.

* Que el campanario ha quedado muy bonito después de casi medio año de obras realizadas en su torre. Sin duda ahora las generaciones venideras y los turistas deberan mirar antiguas fotografías para ver como era antes de su rehabilitación. * Que sorprende la noticia que apareció en el diario Ultima Hora - Menorca, el pasado martes día 8 de Enero, donde en primera pagina se comentaba la noticia de que el Ayuntamiento de Alaior cedía unos terrenos de Torralba d'en Salort a la Fundació Illes Balears.

Lo gracioso del caso es que el periodista, al hacer referencia al terreno cedido, dijese que "La finca de 390 Km2 esta valorada en dos millones, aunque ha sido cedida gratuitamente". Viendo el evi-

dente error de superfície, uno de nuestros colaboradores telefoneó al rotativo mallorquín para que corrijieran el error, sin que este fuese subsanado en posteriores ediciones del diario.

* Que cuando se dio inicio al conflicto armado en el Golfo Pérsico, el pasado día 18 de enero mucha gente se avitualló de productos de las tiendas de comestibles. Tal fue la "fòbia" que en algunas sucursales de la Cooperativa San Crispín se quedaron sin existencias de algunos productos "de primera necesidad" (como fue el caso de azúcar, café y aceite). Sin duda alguna, la cuesta de enero no ha afectado en nada, dadaslas grandescompras que se han hecho. Una vez mas, constatamos el gran poder de los medios de comuniación, ya que por la radio y televisión se dieron notícias sobre el "asalto" de la gente a los supermercados para comprar alimentos.

S'ULL DE SOL

ENTREVISTA

JOAN SQUELLA: EN DEFE' El 1980 surten des de Menorca les primeres peticions d'una denominació d'origen (d.o.) per al nostre principal producte sorgit del sector primari: el formatge. Es varen reunir els tècnics de l'INDO, que estudiaren si l'illa reunia les condicions per ser d.o.: tenir un territori delimitat; la matèria prima ha de ser d'aquest territori; que existeixin unes circumstàncies històriques (el producte és el.laborat d'una mateixa manera des de sempre); que sigui un producte genuí: que no hi hagi còpies.

Es comença l'el.Iaboració de l'actual reglament de la d.o.

Es constitueix una comissió formada per gent del sector: veterinaris, ramaders, maduradors, ... i es redacta. El primer d'abril de 1985s'aprovà el decret que regula el Consell Regulador(c.r.)de lad.o. de Maó; se ratificà als butlletins de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.

Es creà el Consell Provisional el 1986; entra, així, en funcionament i és l'encarregat de posar en marxa la d.o. I tot això acaba el 1988, quan hi trobam la convocatòria d'eleccions al C.r. Ja hi ha un treball fet: llistes de llocs, maduradors, ...

I sortirà el c.r. definitiu: és el que avui en dia tenim.

Joan Esquella, duc d' Estrada (Madrid, 1959), és el veterinari de la d.o.; a més, fa funcions de secretari, de gerent, organitza promocions (a les fires) i segueix amb el seu treball de controlar la qualitat, visitar formatgeries, ... Estudià a Madrid, tant el batxillerat com la carrera de Veterinària. Quan surt una plaça per al c.r. presenta el seu currículum vitae, juntament amb altres candidats.

Serà elegit després d'haver guanyat el concurs econòmic que varen haver de realitzar els qui pretenien aquella plaça.

Troba que elfuturdel'agricultura de l'illa es tà en l'el.laboracíó/distribució del formatge. Un dijous vespre quedam a ca seva, una de les cases més polides que podem trobar dins el casc antic de Ciutadella, molt coneguda, ja que el nostre personatge -com a Caixer Senyor de les festes

santjoaneres que és- convida des del seu balcó a participar a tothom de les festes.

Entrevistador: ¿Des de quan funciona la d.o. i per a qui és?

Joan Esquella: La d.o. és per a les persones que volen que el formatge tengui un reconeixement com a producte de qualitat, un formatge que només existeix aquí, que no es pugui produir fora de Menorca i els beneficiaris siguin els l'amos, maduradors, comerciants, .... tota una cadena ben unida. El que volem és que el producte tengui genuïtat, qualitat, bona presentació, amb les característiques de l'illa. Les etiquetes de la d.o. diuen al consumidor que aquell producte és molt bo i està controlat.

E: ¿S'ha notat el treball de la d.o. dins el món del formatge?

J.E.: Amb l'entrada d'Espanya al mercat únic, serà quan es notarà més,ja que el producte no podrà ser copiat perquè és únic; és una garantia per avançar i millorar el producte. El 1986, cadascú feia el que volia; ara, el reglament ha de ser seguit si es vol utilitzar la nostra d.o.

E: ¿Troba que el treball desenvolupat per la d.o. ha estat efectiu a I'horad 'ajudar el camp menorquí a posar-se al dia?

J.E.: El c.r. té unes limitacions.ja que el c.r. és molt jove (ho és definitivament des del 1988). És una cosa nova i europea que ajuda el camp menorquí.

E: El formatge de Maó, obté del 17/23 d'octubre del 1989 la medalla de plata en el I Saló Internacional del Formatge i Indústries Làctiques, per davant -fins i tot- del formatge "Manchego"; ara, després d'un any, ¿com valora aquell important premi?

J.E.: Va ser un reconeixement internacional al formatge menorquí; fou elegit per un jurat de catadors internacionals: era un formatgedesconegut, que va demostrar la seva qualitat.

Les medalles serveixen per promocionar i fer publicitat del producte.

E.: ¿Quants maduradors

utilitzen aquesta medalla?

J.E.: Només hi ha una empresa que la utilitzi i té una vigència d'ús de quatre anys.

E: ¿Quina és la seva opinió sobre el reglament de la

dur un control de qualitat que poc a poc s'anirà concretant.

A les fires el que es cerca és realitzar una bona propaganda i obrir nous mercats. No s'hi pot anar, a totes; per això, anam a

d.o.?, ¿s'haurien de repassar els conceptes i regles?, ¿qui ho ha de fer?

J.E.: Crec que s'han de veure les deficiències del reglament. El 1987el C.r.publica i demana a el.laboradors i maduradors les al.legacions al reglament, que -després d'haver-se presentat- ara estan en tramitació. Així i tot, hi ha poca cosa dita.

E: La nostra d.o. té un pressupost baix a l'hora d'enfrontar-se a les despeses, al contrari que altres d.o. que tenen més ajuda económica. ¿Què es pot fer per dur envant així les investigacions tècniques, el control de qulitat...?

J.E.: Tenim unes limitacions pressupostàries, però no es pot demanar més del que tenim. Esva a fires, es promociona el producte, s'intenta

les més interessants.

E: ¿Què troba de la participació del formatge a les mostres de cuina i pastisseria, que se solen desenvolupar a finals d'abril?

J.E.: Són importants, ja que donam a conèixer el formatge a la gent de l'illa: els diferents tipus, com és aquest formatge, i, a vegades, .també permet recuperar antigues receptes.

E: Els restaurants, ¿són un bon lloc per promocionar el nostre producte?

J.E.: Sí, s'hauria de demanar més col.laboració per consignar-lo a les cartes o com aperitius, amb els dos tipus de formatge que tenim.

E: ¿Què és el programa FLAIR, en poques paraules?

J.E.: Ésunprogramadecaracterització d'anàlisi sensorial

ENTREVISTA

A DEL FORMATGE NOSTRE de cinc formatges europeus, entre els que estem noltros inclosos. Aquests cinc són pioners en trobar una metodologia, en aconseguir una caracterització.És un programa de quatre anys de duració. Amb ell podrem dir a què fa gust el nostre formatge Maó, la seva textura, color, vocabulari específic, etc.

E: El passat mes de juliol es realitzà un curset de formació de jurats de cata de formatge, ¿d'on surt un grup de treball: quina és la seva funció?

J.E.: Ara estan treballant sobre l'anàlisi sensorial: forma de tall dels formatges, realització de les fitxes de cates, els paràmetres per medir; el jurat està en fase de preparació, ja que té quasi tres mesos de treball. El que faran serà definir paràmetre a paràmetre, per especificar al màxim el formatge de Maó. En aquest moment són 14 els catadors.

E: ¿Quins contactes tenen amb els altres formatges europeus del programa?

J.E.: Tenim intercanvis entre uns i altres; intercanvis de jurats que contribuiran d'una forma més encertada a la caracterització del formatge.

E: La producció del formatge industrial, ¿pot interferir en la supervivència del formatge artesà?

J.E.: L'objectiu és millorar la situació de l'agricultura a Menorca. Hi ha pagesos que produeixen llet per fer formatge industrial i n'hi ha que produeixenformatgeartesanalment.

Trob que hi ha mercat per als dos tipus de formatge, ja que estan ben diferenciats i no tenen perquè competir entre ells. A més, el formatge artesà és un producte genuí nostre.

E: El 5 de març de 1990 reben dues noves medalles, la d'or de COINGA en l'especialitat de llet pasteuritzada industrial i la medalla de plata per un formatge artesanal del madurador "Pons Marín, SA"; ¿un nou pas per refermar la d.o. del nostre producte?

J.E.: És important, ja que quan un producte té un guardó la gent almenys el tasta.

E: Dins les set d.o. d'Es-

panya, ¿en quin lloc ens trobam en la fabricació de formatge?

J.E.: En aquest moment nosaltres som els majors productors amb d.o., encara que el "Manchego" s'apropi moltíssim.

E: Posseïm des del 1986 alguns premis (un total de sis medalles); ¿podrem seguir aquest ritme?

J.E.: Hem agafat un nivell molt bo; amb les sis medalles podem demostrar que és un producte de qualitat i que té molta d'acceptació entre la gent.

E: El formatge de Maó és capdavanter en relació al consum de formatge amb d.o. sobre el segon. ¿Troba que és bona tanta producció a l'hora de trobar-hi qualitat al nostre producte, exigida per la d.o.?

J.E.: Hi ha una limitació en la producció; s'arriba a un punt màxim, ja que hi ha un límit de vaques; crec que se manté qualitat i producció; trob que s'ha arribat a uns límits acceptables de les fogasses.

La qualitat s'ha de millorar una mica, però en general és acceptable. Les medalles en són un reconeixement. Abans d'existir la d.o. no tenim constànciaque Menorcahaguésrebut mai cap guardó per al nostre formatge.

Comentam la importància de l'existència del Consell Regulador amb denominació d' origen. De Menorca ser una regió petita d'Espanya on es produeix un -tipus concret de formatge, més o menys conegut, amb l'esforç de moltes persones s'ha passat a posseir un nom per al formatge (formatge de Maó). També així com els vins i olis tenen les seves característiquessensorials determinades (com és, quina olor fa, quin gust té, etc.), no hi ha cap formatge amb o sense denominació d'origen a Espanya que tengui això. Noltros, a Menorca, som els pioners de donar aquest pas envant dins el món del formatge. Tot això es fa per defensar el nostre producte, el qual té així un futur més esperançador, segur i consistent davant la competència d'altres formatgesestrangers.

Referent a Alaior, es veu que sempre ha estat un lloc on s'hi troben curadors de formatge per vendre'l a fora. (Des de l'any 1915hi troban al poble un comerciant en formatge i mantega, en Martín Timoner Cardona, que tenia el seu lloc de treball al carrer Església, 18.També hi havia un venedor "majorista" de formatge, en Miguel Hernàndez Caules, que es trobava al carrer de Sant Nicolau, 19. Actualment, dels 11 curadors de formatge que reconeix l'INDO (Institut Nacional de Denominacions d'Origen), set pertanyen al terme d'Alaior. Aquests són: COINGA, Pedro Mercadal Pons (amb la marca DALRIT), "Queso Mahón Pons Marín" (o també conegut com LA PAYESA), "Quesos Torralba", Antonio Quintana Florit (amb la marca "Ala de Oro"), Francisco Sintes Blanc (amb el nom de "Llumena d'en Netto") i "Formatges Bartomeu Marquès".

A Espanya hi troban 73 tipus diferents de formatges, encara que només hi ha establertes set denominacions d'origen: Cabrales, Manchego, Idizàbal, Cantabria, Roncal, Liébana i Queso Mahón. El formatge nostre és l'únic que està fabricat amb llet de vaca dins de les denominacions d' origen.

Crec que, de cada vegada, és més necessari que existeixi la simbiosi camp menorquí consell regulador, jaqueés necessari per a un gran col.lectiu: pagesos, senyors de lloc, curadors, fabricants de formatge, veterinaris, ... És fer una passa més envant per defensar un sector, el primari, que quasi sempre sol ser el més perjudicat (alts costos de maquinària, jornals baixos, dedicació exclusiva durant tot l'any, ...) davant les poques ajudes que pugui rebre de fora.

MIQUEL MARQUÈSSINTES

Bar Ca'n Casas

ALAIOR

--~

~~~

EDUCACiÓ

12 ~-------------------------

~ft~ LA REFORMA EDUCATIVA: BASES TEÒRIQUES Fins al moment s'ha presentat la reforma educativa com un seguit de modificacions del sistema, entre les quals figura, en primer lloc, l'extensió de l'escolaritat obligatòria fins als setze anys. Però fins ara s'ha dit poc sobre els fonaments psicològics i pedagògics de la reforma; i són aquests, precisament, els aspectes que la fan més novedosa i atraient.

Des d'algun temps enrera dues teories s'enfronten en el món de l'ensenyament.

Una pretén que una persona educa-

teories finalment s'han trobat en un punt intermedi: existeixen una sèrie de conceptes universals i naturals que progressen amb la maduració, però la seva posada en pràctica depèn dels aprenentatges específics, és adir, de l'educació. Per tant, si no hi ha educació moltes de les possibilitats que una persona té pel fet de ser-ho no s'arribarien a desenvolupar mai, per molt que un madurés.

Però encara cal anar més enllà; l'individu no tan sols evoluciona i assimila sinó

da és una persona que s'ha desenvolupat des de nivells inferiors fins anivells superiors.

En definitiva, que ha madurat, simplement. L'altra teoria ens diu que la persona educada és aquella que ha assimilat coses, que ha après un conjunt de conceptes, explicacions, destres ses, pràctiques i valors que caracteritzen una cultura.

No basta la maduració, cal ensenyar a ser persona. Amb dues

que també construeix el seu coneixement. Aquesta construcció és de vital importància per a l'individu.

El constructivisme, nova psicologia que dóna cos a la reforma, pretén entre altres coses: a) Partir dels coneixements previs que té l'alumne.

Per aprendre noves coses és necessari partir del que se sap i lligar els nous aprenentatges amb

aquells ja coneguts. b) És necessari assegurar un aprenentatge significatiu: cal lligar els nous aprenentatges i els coneixements previs. e) L'aprenentatge ha de ser funcional: aquelles coses que l'aLlot aprèn han de tenir relació amb la vida quotidiana.

Els aprenentatges han de servir per a la vida. d) El constructivisme intenta potenciar al màxim l'activitat de l'individu; cal experimentar situacions reals on es treballin els nous conceptes.

No basta estudiar els llibres; cal provar, experimentar i comprovar els aprenentatges en situacions reals. e) La nova psicologia pretén que l'alumne aprengui a aprendre. És molt important que l'alumne no tan sols memoritzi i assimili sinó que davant determinades situacions sigui capaç de resoldre el problema combinant variables i buscant per ell mateix les informacions necessàries. f) Cal construir el coneixement, més que assimilar-lo o memoritzar-lo. g) Finalment, la repercussió de les experiències educatives sobre el creixement personal es troba fortament condicionada pel seu nivell de desenvolupament operatori.

Determinats aprenentatges s'aprenen molt més bé en uns moments que en uns altres. Els aprenentatges s'han d'adaptar als cinc períodes bàsics en que la psicologia divideix el creixement: -El període sensori-motor (0-2 anys) on l'al.lot posa les bases del seu futur desenvolupament,

-el període pre-operatori (2-6/7 anys), -el període operatori (7-lO/U anys) i -el període operatori formal, on l'al.lot és capaç de raonar de forma abstracta. h) Així, el que un alumne és capaç de fer i aprendre depèn tant de l'estadi de desenvolupament operatori en què es troba com del conjunt de coneixements que ha construït en les seves experiències prèvies. Un alumne progressa des de la situació inicial i és necessari que els educadors respectin el seu nivell inicial i el facin progressar amb autonomia. Cal individualitzar al màxim els aprenentatges perquè cada alumne és un món i és des d'aquest món que ha d'aprendre.

El model educatiu de la reforma es fonamenta en un model obert on compten les diferències individuals en un context social, cultural i geogràfic. L'escola està en contacte continu arrib l'entorn i té amb compte més el procés d'aprenentatge que els resultats de l'avaluació. De totes maneres, es fixen uns objectius mínims que han d'assolir tots els alumnes.

Resumint, la reforma planteja un nou model educatiu més humà i més en contacte amb el medi. La seva aplicació exigeix una gran inversió en dotació, infraestructura i reciclatge del professorat; sense aquestes condicions és pràcticament impossible avançar cap al nou model.

PERE ALZINA

MATERIALES PARA LA CONSTRUCClON ------pofígono tnaústtiaï- Moh6n -----Avenido Central, 1. Tels.36309 7 - 362219 - 362200 . 07714 MAHON

~,,~

e:-·13 ~_. __

_C_O_L._L_A_BO_R_A_C_'_O_N_S

~H\~ ANTONI PONS I ALIMUNDO - SABATER (1757 - 1844) Seguint a Mestre Antoni, ens conta avui que: "Die 12 de Juliol de 1782, vingué lo llustre Sr. Bisbe de Mallorca en esta isla de manorque y dezemberca sirque las 5 horas de la tarde del mateix die".

L'Esglêsia de Menorca dependia del bisbat de Mallorca; aquí hi havia un representant seu anomat Paborde o "Pobordu", el de Mallorca venia de tant en quant a passar la visita dita Pastoral. No ens diu qui era ales hores el Bisbe ni el seu representant.

Ara ens descobreix qui nera el seu ofici i veurem la manera de conseguir-lo en aquell temps,.

"Die 19Juliol de 1783 Fonch examinat de mon ofici de Sabater jo Antoni Pons y faran caxers Me. Martí Pons y Me. Xhol.

Gurnes y lo sobre pusat del dit ofisi era Me. Xhol Cardone alias Biguret."

ALIAS, vol dir de mal nom.

Seguidament dues noticies referents a la nostra Parròquia.

"Die 29 Agost de 1783 fonch arribade la campana major de esta vila de Alayor y die 7 7bre. de dit any fonch pujade a lo campanar de la Parroquial Iglesia

de esta Villa", Fixar-nos que per escriure Setembre ho fa abreviat posant 7bre. ho veurem a altres notes, així a Octubre posarà 8bre. etc.

"Die 12 fabre de 1784 fonch beneida la Capella pro Comunioene intitulada de Nostre Sra. del Roser."

Amb aquesta nota que segueix, Mestre Antoni ens dóna a conèixer un debat en el si de la Universitat per escollir un Jurat; jo, la veritat és que no sé com funcionava i no en puc donar aclarícia, però si és curiós que quan anomena als Consellers ho fa en tres grups ben definits: els senyors, els del camp o pagès i els menestrals o artesans; també és curiós el que diu: "quan foren en la Iglesia comensaran a surtear"; es veu que llavors els actes públics es feien a l'església. Si nó ho tenc mal entès, el Magistrat anomenat Paer era el qui havia que vigilar pel compliment dels acords, ell escriu: "Paller". Ara ho veurem.

"En lo any 1783 en 1784 foren Jurats y Consellers los Magchs. Contestí Pons, Llorens Villalonga y Joseph Cavaller.

APROVECHELAS

Consellers Sr. Juan Tremol lamu Antoni Segui Cutayne Sr. Bartomeu Mascaró lamu Llorens Carreras Cutayne Sr. Jaume Pons Tremol lamu Bernadi Piris Sr. Juan Villalonga Menor lamu Bernat Pons Mestre Rafel Melià Mestre Juan Jover Mestre Juan Petrus Mestre Joseph Sintes Succei que havent arribat al die de surtear los jurats y Consell en la forma a costumade quan foren en la Iglesiacomensaren a surtear als jurats Clavari y surteya al Sr. Juan Pons y Ximenas de Sertigue y al Sr. Juan Tremol com a Espaller vota y digue que no fos atmes per no aver estat de Consell y que sentregues altre en candis ió al Sr. Bartomeu Mascaró vota y digue, que sia atmes quant no ayagui impediment algun tots los dames consellers digueren que dit Juan Pons y Ximenas fos atmes y ques surtejas de general salvo lamu Bernadi Piris qui fonch del vot y parer del Sr. Juan Tremol; tragueren altre del mateix sach y surteyà de general al Mach. Dr.

Llorens Villalonga, yal Sr. Juan Tremol con es Paller vota y digue que fos admes per Jurat Iu que los altres Consellers no consentiren y aqui mateix mogueren tal ruido y va!ot que era un escandol, de manera que al President qui ers a!

Magch. Llorens Piris fonch presisat a fer los callar y vayent que molts de los Consellers ja estavan drets per enarsen los prega de que saguesen y que ell donaria part a sa Exa. de tot lo succeit y havent sa Exa. vist el report del president qurida lo seu Consell al Magch. Assesorx y fisca! y anaren a la sue curie y trobaren que segons la lley Establerta y Natural, al dit Juan Pons y Ximenes no podia asser Jurat per no aver estat de Consell y decreta y ordena su Exa. al Magch.

Batle que fes entrar en posesori al Magch. Dr. Llorens Villalonga, y que tots los consellers que avian donat al vot a! Sr. Juan Pons y Ximenas avien caigut en pena de 50 Rs. com consta an los llibres del Reyal Patrimoni en lo Capital III de lo any 1655 per lo dit a! Dr. Llorens Villa!ongafonch Jurat com apar ..."

JOSÉ W GIMENEZ V.

GRANDE5 OFERTA5 ~~

EN DORMITORIOS DE MATRIMONIO

fiff~ ANIVERSA~IO

Y JUVENILES

/0%

DESCUEN TO EN TODOS LOS MUEBLES, TRESILLOS Y COLCHONES

OFICINAS. EXPOSICIONES Y VENTAS: Ruiz y Poblo. 4] Tel.: 37 10 00

FABRICA Y ALMACENES: Polígono

La Trotxa. Parcelo Tel.: 371727

33

ALAIOR

COOPERATIV A DE CONSUMO

~"n

(!tl'jpín

~

NOTICIAS COOPERATIVAS -Durante el pasado mes de Enero se ha procedido a la instalación de unos equipos de trabajo en los siguientes locales de la red de la Cooperativa: CENTRAL. Sección Charcutería y vitrina expositora en la Sección Carnicería.

SUCURSAL NQ4 Vitrina Sección Carnicería.

SUCURSAL NQ5. Equipamien-

to Sección Charcutería.

Todo ello con la intención de prestar un mejor servicio a las familias asociadas.

-Està vacante la plaza de encargado de la Sección Camicería de la sucursal nQ 2 de Ferrerías. Los interesados pueden dirigirse a la Cooperativa recabando información que precisen y presentando su his-

torial profesional.

-En acto patrocinadoporla SeccióndeCulturay Arte de la Cooperativa, Juventudes Musicales de Alaior organizó un interesante concierto à cargo del Trío Concertante formado por Charles Zebely (flauta), Galina Zinchenko (viola) y Pere Fiol (guitarra).

-Se esta procedien do a la

organización del Coro para el Deixem lo Dol, que tanto éxito alcanzó el pasado año.

Existe gran animación entre los participantes.

-Para el domingo día 10 se esta preparando un interesante Concierto dedicado a Mozart, a cargo de la Coral San Antonio de Mahón y la Orquesta del Consistorio de Música de Menorca.

I JORNADAS DE HISPACOOP EN CUENCA La ConfederaciónEspañola de Cooperativas de Consumidores y Usuarios, HISPACOOP, de la que es miembro fundador nuestra UniónNacional, organizó en Cuenca durante los dias 19 y 20 de octubre-las 1 Jornadas bajo el lema "Las Cooperativas como organización de consumidores" . Asistieron a los actos de inauguración y clausura los màximos responsables en materia de consumo y cooperativismo, tanta de la Administración central como autonómica, y en el transcurso de las sesiones de trabajo fueron presentadas interesantes ponencias, de las que a continuación publicamos un resumen.

"Las Cooperativas como organización de consumidores" La primera de política de res específica rativas", fué

Ponencia, "Tipo los consumidopara las coopeelaborada por

Arantza Laskurain YEnric Sofia, de Eroski, quienes tras recorar que la defensa del consumidor es una parte indisoluble de las cooperativas de consumo, basaron su trabajo en la necesidad de reestructurar y dotar de una nueva dimensión y postura a este tipo de empresas si se quiere competir en las nuevas condiciones de mercado.

" El consumerismo de los años 80 se ha caracterizado por un componente reivindicativo, cuyo objetivo era desarrollar una actitud crítica y analítica en relación con el consumo, mientras que en los años 90 se trata de crear las condiciones necesarias que favorezcan en cada individuo la toma de decisiones que conciernen a su propia vida con respecto al entorno en que vive. Se trata de un consumerismo eminentemente informativo".

Ante esta situación, la ponencia definió la estrategia a seguir por las cooperativas:

basar su actividad en la defensa de los derechos bàsicos del consumidor, es decir, derecho a la salud y seguridad y derecho a la protección de los legítimos intereses económicos, Para ello, según los autores del informe, los instrumentos a manejar son la información y formación del consumidor y y la participación de las cooperativas- en los organismos que se estimen convenientes.

Por su parte, Carlos Martínez, en representación de HISPA~OOP, dió lectura a la Ponencia "Carnpaña consumerista anual", donde se expone la decisión de las cooperativas de consumidores agrupadas en la confederación de realizar cada año una compaña común de defensa del consumidor, con un doble objetivo: * Realizar una contribución útil a la defensa del consumidor y del medio ambiente. Una acción decidida de consumo por todas las cooperativas tenrà mayor impacto y eficacia que muchas

iniciativas individuales. * Reforzar la identidad del grupo de las cooperativas de consumidores como organizaciones de defensa del consumidor, en la doble vertiente interna (soci os consumidores, socios de trabajo, trabajadores contratados) y externa (consumidores en general, opinión pública).

La tercera Ponencia, "Criterios de participación en organismos representativos y relación con otras organizaciones de consumidores y con la Administración", fue presentada por el secretario técnico de la Unión Nacional, Mariano Gómez Sànchez Clemente, quien analizó los fundamentos legales que amparan el derecho de representación y consulta de las cooperativas como organizaciones de consumidores, tanto en la Constitución Española como en la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios y en las normativas autonómicas y local es.

~~"'~ ~~, S 15 ~-' --

_C_O_L._LA_8_0_R_A_C_IO_N_S

HOMENATGE A SA SARSUELA Durant sa Diada de Sant Antoni, es va retre un homenatge a sa sarsuela, a través des baríton ciutadellenc Antoni Barber. Amb motiu d'aquest acte, que tingué lloc a's Centre Cultural, es President d'aquesta institució va dirigir a's públic present ses següents paraules: "Senyores i senyors: Tots els que hem participat, d'una manera o altra, en aquest Recital Líric, ho hem fet com a homenatge a un menorquí que, amb sa seva veu, ha duit sa Sarsuela a molts d'escenaris nacionals i, de manera especial, a Catalunya, on formà una companyia pròpia que duia el seu nom.

ANTONI BARBER, després de molts anys de dedicació constant a sa sarsuela, vol dir adéu, d'una manera oficial, donant pas a una nova generació de veus molt prometedores.

Li agraïm molt que pensàs fer-ho des des nostre escenari.

Aquí mateix ho va fer sa prestigiosa soprano catalana Angelina Navés, com a expressió d'estimació a un públic -segons va dir ella mateixa-, que duia dins es seu cor, per molts de records entranyables d'hermoses nits d'aplaudiments, de persones que estimen i entenen es missatge líric de sa sarsuela. És molt cert: es cant de sa sarsuela forma part de ses arrels culturals d'Alaior. Són molt poques ses festes familiars, col.lectives o de treball que no acabin amb cors o romances d'alguna sarsuela coneguda.

Més o manco ben cantada, forma part d'aquella festa.

Cors, romances, duets, eren cantats, altre temps, p'es sabaters des de ses seves banquetes de feina.

Açò no és fruit de sa coincidència; és resultat d'una sensibilitat, d'una cultura musical arrelada i transmesa de l'avis a néts.

Podríem remuntar aquestes arrels a l'any 1892, quan

mossèn Josep Maria Sintes Timoner guanyava ses oposicions com a Mestre de Capella de la Catedral de Menorca.

Segons ses cròniques d'es seu temps, durant es quaranta anys que aquest capellà alaiorenc va dirigir es Cor de sa Catedral, va

aconseguir ses més altes audicions de solemnitat.

Conten que l'any 1913, amb motiu d'una visita a Menorca de sa majestat la Infanta Isabel de Borbón, va ser rebuda a la Catedral amb un solemne "Te Deum". Acabada l'audició, la Infanta va voler conèixer personalment el director per felicitar-lo, i li va dir: "He assistit a molts "Te Deum" en grans catedrals, però sa grandiositat des que acab d'escoltar és superior a tots; vostè és un gran mestre".

Així també, podríem es-

mentar mestre FRANCESC CARRERAS PONS, qui, durant quaranta-dos anys, va ser Mestre de Capella, professor de s'Escola de Música, director de Sa Banda i de s'Orfeó Alaiorenc. Compositor de cors, Ave Maries i de

sa sarsuela "El Premio Gorda", molt cantada en el seu temps. Anomenar, també, es seu fill, BARTOMEU CARRERAS, magnífic compositor de cors populars del "Deixem lo Dol", de romances i, també, de sa preciosa sarsuela "SOÑÉ UNA NOCHE", entre d'altres.

Anomenar, també, el senyor Ignasi Gutiérrez, gran músic, excel.lent compositor de preludis, simfonies, llibrets musicals, de sa sarsuela "Dany Pere Singlà", tan popular entre noltros, i "La Espada Feudal",

excel.lent composició lírica i simfònica. Sa seva casa va ser un autèntic conservatori, mentre hi va viure.

Actualment, comptam amb el mestre Antoni Pons Morlà, d'una gran preparació musical, director de l'Orquestra del Conservatori de Maó, compositor de notables peces musicals, de les quals ens ha donat a conèixer algunes a través d'orquestres i cors.

Anomenar, també, tots aquells mestres que han sabut dur a terme digníssimes vetlades musicals: Pere Llambias Mercadal, Llorenç Piris, Germàn Mercadal, Juan Garriga Pujol i, ara, Lluís Ferrer i Micaela Galmés.

Veus solistes com Anatolio Salam, Josep M~Olives, Francisco Quintana, Llorenç Pons Timoner, Rosa Ripoll, Cèlia Morlà, Catalina Riudavets, Catalina Coll, Tòfol Vinent, Lito Mascaró, Joan Caules, Bernat Fiol, Catalina Pons, Joana Ameller, Joan Sintes a qui no tenim avui entre noltros degut a una petita ' intervenció quirúrgica-, Josep M~ Olives -qui ha heretat sa veu des seu avi-, RafelTruyol.

Veus noves com la de na Martina Garriga, Jordi Petrus, Xisca Caules, Maria Camps i tantes i tantes persones que han format part de corals, són una clara demostració d'una elevada cultura musical arrelada i que continua ben viva a's nostre poble d'Alaior.

Sr. Antoni Barber: es Centre Cultural li entrega aquest record com a reconeixement a sa seva labor en benefici de s'art líric nacional. Em permeti dedicar-lo també, de forma simbòlica, a totes ses persones que he anomenat. A vostè i a tots ells, sa nostra admiració, gratitud i es nostre aplaudiment".

ONOFRE PONS QUINTANA President des Centre Cultural.

MENORCA PAGESA

EL QUE COSTA, AVUI EN DIA, A UN SENYOR TROBAR UN PAGÈS PER UN LLOC Tots els qui van llegir el cases, i que compraria un cotmeu article a la revista s'Ull de xa i així els dissabtes i diumenSol, recordareu molt bé el que ges podria anar a passetjar, costava a un pagès menar un cosa que no havia pogut fer lloc a mitges amb el senyor; era mai; amb aquella feina guanyaria un bon jornal. com si posàs a la loteria.

Al final de l'article diu que Pocs dies després, el segon la truita s'ha girat, s'ha girat fill, anomenat Joan, també li d'una tal manera que ara és al -va dir que volia anar a fer de senyor a qui li costa trobar un cambrer i que quan no tingués pagès, ja que el lloc ha d'estar feina s'apuntaria a l'atur i així en molt bones condicions i el li fugiria el call de les mans. contracte ha d'esser molt difeEl tercer fill, en Paca, rent d'aquell temps; en molts tenia molt bon cap i volia anar de casos ha d'assegurar-li un . a estudiar, a veure si podia reajornal fix i el que passi d'aquest litzar una carrera en què hagués es reparteix a mitges perhom. de fer poca feina.

També es pot donar el cas que La filla ja era casada amb el lloc no vagi bé; llavors s'ha un futbolista que amb els peus de vendre tot el bestiar i tancar guanyava més que amb les mans. les barreres.

Son pare, en veure això, va Quan l'amo Xec va entrar dir: "Jo el que he de fer és sortir a Rafal Gran tenia els fills d'aquest lloc; tenc seixantamolt joves, i es van adaptar a cinc anys i cobraré la seixantiles feines del camp; la madona na i un poc de cosa que tregui i la filla van aprendre a fer bon de l'hort; seré un senyor". formatge i a dur ses cases molt Res seria si això només netes, i el senyor estava molt hagués passat a l'amo en Xec, d'acord en tot el que fos sinó que va ser una febre contaconvenient. giosa que, quan entra a un poEn pocs anys, l'amo Xec ble, es passa a quasi tots. Tamva fer bastants de doblerets i bé hi havia casos en què no va comprar una casa en el havien estat els fills tots sols, poble i un hortet en el mateix sinó que son pare també ha fet rodal per quan es jubilés. igual i han deixat el lloc abanEls primers deu anys, tota donat. Amb tot això, ens han la família va estar molt unida. quedat uns quants de pagesos Quan va arribar el turisme a que no han pensat igual i s 'han Menorca van sortir uns nous posat molt d'acord amb el senoficis, com els del ram de la yor; han agafat una altra maneconstrucció, hosteleria, transra de dur el lloc, amb l'ajuda ports i altres més. Un dia el fill de la maquinària, i aquests són major, que era de nom Toni, els qui sembla que han d'anar va dir al seu pare que ja no millor. volia fer més feina al camp, Hem de tenir en compte que ara feria de mestre de que hi ha uns quants de propie-

EL EXCESO DE HUMEDAD DESHUMIDIFICADORES

Avda J. M.· Quadrado. 45 Tel. 360662· Fax 366711 MAHON . 01703

Avda. Central, 14 Tel. 35 3600 POIMA . MAHON

taris que han fet bastants d'adobs en els llocs: posant l' electricitat, fent perforacions, posant nous regadius; s'ha millorat la manera de munyir les vaques i de fer molt de formatge.

Up. pagès jove que es faci de nou no ho pot fer, perquè per entrar a un lloc es necessiten sis o set milions, suposant que sigui un lloc d'un poc d'anomenada, per pagar l'entremata i la maquinària, i es corre un risc molt gros.

Jana vull criticar ni fer cap propaganda en contra de tot el

Y LA CONDENSACION .

ES

~National EL EXCESO DE HUMEDAD LO PUEDE AFECTAR TOOO: - SUS ROPAS, ALIMENTOS, INSTRUMENTOS MUSICALES, APARATOS ELECTRONICOS, SU CASA, INCLUsa SUSALUD ...

-INSTALE DESHUMIFICAOORES, NAT1DNAL Y NOTARA LA DIFERENCIA. ACERQUESE A VERLOS.

que ha passat, però sí m' agradaria fer una propaganda a favor perquè es proporcionassin nous plans perquè es puguin fer pagesos nous i perquè no s'abandoni del tot el camp menorquí, ja que sabem que

tots els aliments que es produeixen a Menorca són molt saludables i gustosos.

"De xalets, hotels i blocs ja n'hi ha a bastament; en canvi, hi ha alguns llocs que es menen molt malament; si ens miram el jovent de pagesos se'n fan pocs."

EN PEPE D'ES LLOGARET

ENERGIES ALTERNATIVES

FERMENTACIÓ ANAERÒBICA DE RESIDUS RAMADERS: SA BIOMASSA En un sentit general d'es aplicada a s'interior. terme, es pot definir sa bioma- DIGESTORS DISCONTIsa com es conjunt de matèria NUS orgànica generada a partir de Són uns dipòsits estancs de sa fotosíntesi. Sa fermentació càrrega total per cicles. Es fems o descomposició anaeròbica (1) t da. .s i'el. de sa matèria orgànica pro- En ra. , ./ or l a. dueix un gas combustible. , Ga.s Aquest gas conté una alta pro~.~ porcióde metà (CH4en un 65%).

Tot procés anaeròbic produeix aquest gas, i a ses instal.lacions especialment dissenyades per produir-ne són anomenades "digestors de metà" o "plantes de biogàs", Bàsicament sa fermentació anaeròbica és un són introduïts dins es reactor procés en es que participen i deixats a's creixement i organismes vius uniceI.Iulars; activitat de ses bactèries ja en es segle XIX Pasteur va anaeròbiques, fins que sa arribar a sa conclusió que sa productivitat de biogàs baixa fermentació era facilitada per a límits no rendibles. Sa microorganismes que podien temperaturaòptimaestà en 352C, esser seleccionats mitjançant es encara que si sa producció no domini de sa temperatura da- és gaire elevada basta deixar munt es substrat, per tal de que, per diferents mètodes, afavorir s'activitat d'es que fos s'aconsegueixi un ambient caconvenient. Ses temperatures lent. més adequades són de 35 C i de DIGESTORS CONTINUS 55 C, segons es casos. Es tipus Com es seu nom indica, de fermentació que interessa són reactors de càrrega i des(anaeròbica amb producció de càrrega continua, o continua a metà), no és més que un tipus intervals, on es mesclen es fems produït per bactèries molt de- frescos amb altres que duen terminades. Sa digestió anae- més temps en digestió. Sa càròbica està caracteritzada per rrega ha d'esser per bombeig s'existència de tres fases dife- continu o discontinu a intervals rents: durant sa primera, hidròi sa descàrrega per gravetat. Es lisi, ses molècules complexes temps que es fems de porc pot trenquen es seus enllaços mit- romandre dins es digestors jançant enzims extra-cel.lulars volta damunt es 15 dies, meni passen a molècules senzilles tre que es de sa vaca sol esser de i solubles i saceI.Iulosa passa s'ordre des 20 dies. Sa tempea glucosa. Sa segona condueix ratura òptima de feina són 35 C, a sa formació d'àcids grassos tant per fems porquí com vavolàtils, anhídrid carbònic i quí, independentmentde sa seva hidrògen. Sa produccióde metà composició. Es sistemes per és resultat d'una tercera fase en mantenir sa temperatura són què són reduïts es àcids ante- generalment dos: riors per s'acció de bactèries.

1 Intercanviador interior: Per evitar que sa sedimen- S'aigua s'escalfa en una caldetació d'es substrat produesqui ra o s'aprofita es circuit de una disminució de sa superfície refrigeració d'un grup electròd'intercanvi s'haurà d'incloure gen a biogàs. un sistema d'agitació que re- 2 Intercanviador exterior: Es mogui tota sa mescla. Es temps fems en digestió és bombejat en què es fems romanen dins cap a un intercanviador d'aigua un digestor sotmès a s'activicalenta; quan es termostat entat de ses bactèries varia se- gega sa bomba, per manca de gons es volum, sa pròpia qua- temperatura, es fems de regrés litat i natura, i sa temperatura i amb calentor renoven tota sa

f ~:.r::::::iiU

mescla.

Es mètodes utilitzats per evitar sa sedimentació i incrustació de sa part sòlida al fons des reactor són generalment es següents: IQAgitació mecànica per una hèlice moguda per un motor elèctric.

2 Agitació pneumàtica; recirculació de gas: Es biogàs és comprimit i enviat a sa part inferior des digestor, on fa sa turbulència necessària per mantenir sa massa en moviment.

3 Agitació pneumàtica; recirculació de fems: Part des fems en digestió són extrets des reactor, escalfats' i bombejats al seu interior, creant es moviment necessari.

Q

Q

.sortrda.

Q

Q

Es metà obtingut s'emmagatzema en dipòsits especials i hermètics. Se pot emprar per calefacció, enllUmenat o, fins i tot, per servir de carburant d'un grup electrògen de biogàs.

El col.lectiu"S'ULLDE SOL"s'adhereixdesd'aquestes pàgines a la manifestació que, organitzada pel G.O.B., tinguélloc diumenge, dia 27 de gener,a Ciutadella, tot reclamantun Catàleg d'Àrees Naturals d'Especial Interès digne i que incloguiaquelleszones que, per la seva vàlua ecològica intrínseca, formen part del patrimoni natural de la humanitat.En aquestsentit, rebutjam de ple l'actitud ominosai prepotent que el diputat Carlos Ricci manté envers la ciutadaniai consideram que les lleis aprovades fins ara pel Parlament Balear tendents a laconservaci6 dels espaisnaturalsde les nostres illes -i, en concret, de Menorca-no tenen l'abast necessari que una racionalitat ecològicai econòmica permetendesitjar.

S'ULL DE SOL

PACO FLORIT SANS

PARA UNA CENA INOtVIDABLE RESTAURANTE

Q

PIZZEHIA

CAPRICHOSA , PIZZAS, • PASTAS ITALlANAS,

Q

Q

PER UNA MENORCA DIGNA

• PESCADO

FRESCO

Y CARNES ...

LOCAL REFORMADO Y CLlMATIZADO PIZZAS PARA LLEVAR·

366158'

CALA FONS ES CASTELL

Abierto diariamente

,

PREHISTORIA

~

~

ELEMENTOS RELIGIOSOS EN LA EPOCA TALAYOTICA (Capítulo V) Sobre los cultos de los paleomenorquines existen muy pocos estudios y los resultados obtenidos son de muy limitada certeza; igualmente OCUITerespecto a las bases espirituales de las obras de arte neolítico y del comienzo de la Edad de Bronce menorquín. La mayor parte de las opini ones, de autores distintos, se fundan en conclusiones anàlogas -mas o menos aceptables- con otros cultos investigados, con anterioridad, en los lugares que gozaban de la mayor consideración de los arqueólogos eminentes. Por eso, se puede entender que la generación próxima pasada de investigadores en el terrena de Menorca, salvo pocas excepciones, fue seducida también por la hipótesis orientalista, que menosprecia las facultades intelectuales del occidente. Todo lo que apareda, de alguna importancia, en el espacio vital de los antiguos pobladores de nuestra isla se creyó influido, hasta lo mas mínimo, por las culturas egipcia y griega, siendo importado directamente por los fenicios.

Si estudiamos, exentos de preocupaciones, las múltiples figuri tas de bronce encontradas en las diversas campañas de excavaci6n arqueológica, como por ejemplo la efectuada el año 1973 dentro del recinto de taula, en el majestuoso poblado de Torre d'en Gaumes, donde se encontr6 una estatuilla repre-

sentando al Dios egipcio IMHOTEP, ante todos los hallazgos encontrados debemos profundamente reconocer que todos estos objetos responden, no solamente en su formaci6n técnica y artística, sino también en sentido ideol6gico, a una alta cultura aut6ctona y específica.

Hasta qué grado la religi6n Núrica (Menorca) estu-

desconocido. Pero observando los restos de tales creencias, que son todavía bastante populares en el resto de la comunidad europea, podemos suponer que todos estos fenómenos existieron, con mayor amplitud, ya en la mentalidad de nues tros antepasados del Neolítico.

Por lo demas, las facultades morales y espirituales de

De todo lo expuesto en este capítulo V de S'Ull de Sol puedo concluir que no existia ninguna personificacióndel Sol ni de la Luna, ni de dioses o diosas representando fuerzas elementales. La única aparición de la figura humana, en sentido divino, OCUITesiempre en esquematizada relaci6n con motivos cósmicos, como alma y espíritu omnipotente y

vo en contacto con creencias, en la influencia directa de las estrellas sobre el destino individual o colectivo de los hombres, y hasta donde llegaron las suposiciones dé las fuerzas magícas o protectoras atribuidas al empleo de signos, símbolos o grabados, como los de Bini Guarda Vell (Alaior), nos es has ta ahora

los antiguos pobladores fueron demasiado menospreciadas y no encontraron la consideración digna y merecida en consonancia con su alcance. En todo caso, la religi6n Núrica se distingue en absoluto de los conocidos cultos contemporaneos nacidos en el oriente del Mediterraneo.

ordenador del mundo. Queda demostrado, pues, que la antiquísima fe Núrica era de un alto monoteísmo declarado.

Esta religión dominaba todo el Neolítico, perduró en la Edad del Bronce y se mantuvo en muchos lugares hasta la época romana. mAN FLORIT SANS

_.o....-

INFORMACiÓ

~ 19 ~

~-

LOCAL

IMPORTANTS PRECIPITACIONS

DES DEL COMENÇAMENT

DE

L'ANY AGRÍCOLA El temps sempre és notícia. El clima mediterrani sempre ens dóna sorpreses. Els darrers anys han estat especialment secs. Algunes fonts i pous s' havien assecat i el camp passava sedo Enguany les pluges començaren el mes d'octu-

l'estiu ha fet que actuàs de potent motor d'humitat i evaporació, elements que juntament amb l'aire fred en altura han provocat les pluges.

Fins al moment, això serien aproximadent les pluges caigudes per mesos a Alaior:

bre i fins al moment s 'han recollit cinc-cents vint llitres per metre quadrat, quantitat força elevada tan sols amb quatre mesos. Les contínues situacions de vent de llevant,juntament amb l'aire fred en altura, han provocat precipitacions importants en poc temps; la mediterrània actua de factor que engega perturbacions i el seu reescalfament al llarg de

Setembre: 18l/m.

Octubre: 140'5l/m.

Novembre: 152l/m. (111, dia) Desembre: 95 l/m, Gener: 114'5l/m.

Amb aquestes pluges, fonts i torrents s'han recuperat d'una llarga sequera i els camps resten anegats i impossibiliten fer la majoria de tasques agrícoles.

PERE ALZINA

AGENDA CULTURAL RETROACTIVA qualitat. A la primera part, in*Dia 17 de gener, organitterpretaren peces de composizat per l'ajuntament am b motiu tors del segle XVIII i XIX, com de la Diada de Sant Antoni, ara Mozart, Spohr, Franz Schu.tingué lloc, al saló-teatre del Centre Cultural, un recitallíbert i Johannes Brahms. A la ric a càrrec de la Coral Mixta segona part, el públic pogué escoltar peces d'autors condel C.C., retent homenatge d'acorniadament . al baríton temporanis: Milhaud, Poulenc i Amold Cooke.

Antoni Barber. Com a veus solistes intervingueren Xisca *Dia 22, el grup artístic Caules, Josep M~ Olives, Jordi "La Salle", dirigit per en Lluís Timoner, dugué a terme, Petrus, Bernat Fiol i Rafel Truyol, ademés d'Antoni Bar- , al teatre d'es Born, de Ciutadeber. Al piano, M~ Micaela lla, la representació de l'obra Galmés i Anton Aguiló. Direcoriginal de Nicasi Camps "Un tor, el professor Lluís Ferrer. marit per a la meva dona".

El quadre d'actors estigué in*Dia 19 de gener, a la sala tegrat per les germanes Riude concerts del Centre Cultudavets, en José Miguel Villaral, el duet format pel violoncelista romanès Dumitru Molonga, na Solín Carreras, tatu i el pianista espanyol n'Ernesto Cardona, na Lucién Sebastiàn Marine oferiren Bagur, en Sebastiàn Florit i en un excel.lent concert. InterBernardo Mercadal. pretaren la Sonata en Re Major *La Coral Sant Antoni, de 1.S. Bach, la Sonata en La juntament amb l'Orquestra Major Op. 69deL.V. Beethodel Conservatori, dirigides pel ven i la Sonata en Mi Menor mestre Antoni Pons Morlà, ofeOp. 38 de J. Brahms. Aquest riren dos concerts al públic concert també formava part dels menorquí en commemoració del bicentenari de la mort de W.A. actes organitzats per l'AjuntaMozart. El primer, dissabte, dia ment amb motiu de la Diada 26, al' església de Santa Maria, de Menorca. *El mateix dia 19, al coI.legi de Maó; el segon, diumenge, dia 27, al' església de Sant Franpúblic Dr. Comas i organitzat cesc, a Ciutadella. A part de la per la delegació local de Jovendirecció, un bon nombre d'instuts Musicals, amb la trumentistes alaiorencs forcol.laboració de la Generalitat men part de l'esmentada de Catalunya i n.MM. de orquestra.

Barcelona, l'" Intermezzo Trio" oferí un concert de gran REDACCIÓ

COL.LOQUI SOBRE VIVENDES SOCIALS Organitzat pels grups municipals socialista i de l'Entesa de l'Esquerra de Menorca, tingué lloc un col.loqui sobre les possibilitats i alternatives de construir vivendes socials a Alaior. El col.loqui és realitzà al Centre Cultural i comptà amb l'assistència de molta quantitat de públic interessat pel tema, principalment persones que des de fa temps han fet una sol.licitud de vivenda social al' Ajuntament.

Participaren en el col.loqui: Sebastià Pons, Joan Olives, Sebastià Lora i Joan Triay.

Actuà de moderador Bienvenido Perea. El coLloqui s'inicià amb l'exposició, per part de Sebastià Pons, de la història de la cooperativa de vivendes "San José Artesano" d'Alaior, que ha construït en dues fases, dos conjunts de vi vendes de forma cooperativa; oferí l'alternativa cooperativa com a via interessant per construir vivendes.

Seguí Joan Olives, exposant els trets més importants i les característiques de les vivendes de protecció oficial, de les quals ha construït un parell de blocs. A continuació, Sebastià

Lora, fundador de la cooperativa de vivendes Pablo Iglesias de Calvià, exposà els avantatges i inconvenients de les vivendes cooperatives per a persones que no disposen d'alts beneficis econòmics. La seva exposició fou llarga i documentada i bona part del públic mostrà gran interès pel tema. Finalment, Joan Triay, president de l'Associació de Veïns Glosador Vivó de Ciutadella, exposà la necessitat d'humanitzar el concepte de vi venda social, integrant-la en el nucli urbà de les poblacions i dotant-la

de les condicions d'habitabilitat i comoditats que gaudeixen altres vivendes.

Una vegada realitzada la primera exposició, el públic inicià el col.loqui i es plantejaren nombroses qüestions d'interès. Al final del debat sorgí la necessitat de constituir-se en cooperativa de vivendes, per solucionar la problemàtica relacionada amb un nombrós grup de persones provinents de la península que no gaudeixen de vi venda pròpia.

S'ULL DE SOL

_&~~------'---------

V

NOTICIASAL CIERREDELA EDICIÓN

previo acuerdo con la cadena CNN nos mantendra informados tanto de las noticias de la guerra corno de las valoraciones que se vayan haciendo por el presidente Bush y los medios de comunicación intemacionales. El esfuerzo que supone es algo que esperarnos que nuestros lectores sepan agradecer, ya que los gastos no son solo de desplazamientos sino que hemos tenido que hacemos con un teletip o de segunda mano.

Esto es todo, de momento, por saturación de las comunicaciones por satélite".

Para S'ull de Sol...desde Nueva York...

"Corno puede verse en la foto, nuestro enviada especial, Jaume Roig, ha llegada a su destino, en Nueva York. En la foto podemos ver a nuestro reportera de exteriores junto a la Estatua de la Libertad de la ciudad neoyorquina.

Esta vez su misión consiste en cubrir toda la información que se genere en tomo a la Guerra del Golfo Pérsico. Esta redacción optó al final por desplazarlo a EEUU. dada lo imposible de hacer el seguimiento desde Bagdad. Desde allí y

JAUME ROIG

RECORDS GRÀFICS

Acte públic en temps de la Segona República.

El carrer és el de Porrassar Nou, devora la Plaça Nova.

No hem pogut identificar quin era l'acte o festivitat que es celebrava, però ja podem destacar la convivència de dos móns ben diferents, representats pels vehicles de la imatge.