216 - Agost 2008 - S'Ull de Sol by Ull de Sol

Revista Agost 2008 - NĂşmero 216

cultural d/Alaior

og ma d' ce Nou), amb Spectrum Band, Power Trip i «Estatuas d Sal». Ho patrocina: Excm. Ajuntament d'Alaior. Entrada de franc.

Diven A l'avi guda del Pare Huguet, a les 20.30 hores. Sota la presidència de l'l1·lm. Sr. Batle de l'Ajuntament d'Alaior i amb l'assistè cia dels membres de la corporació municipal, pregó de festes a càrrec de Joana Pons a b Ses Guitarres. Agraïm la col-laboració de la professora intèrpr Olga López Marín, que durà a terme I traducció simultània a llenguatge de sign s per a persones sordes o amb disfuncions auditives. El Sr. B .tle entregarà a continuació el penó de Sant Llorenç al caixer fadrí, Toni Joan Pons B sch; acompanyat pel caixer pagès, Toni Pons Sintes; pel caixer casat, Juan Antonio Pons Sintes, i pel fabioler de la Qualca a, Miquel Juanico Barro. Seguid ment, es retrà un reconeixement públic Joan Mercadal Gomila per la seva ajuda inestimable en la preparació de les festes d Sant Llorenç. Una vefada acabat l'acte, amb el toc del tambor I el fabiol es procedirà a traslladar el penó de Sant Llorenç a l'Ajuntament. Seguidament es convidarà tot el poble a un refri eri. A l'avi guda del Pare Huguet, a les 22 hores. Després del pregó i arran de la deman a del públic, actuació del grup Mariac i Tololoche, que ens convida a emoci nar-nos un any més amb les ranxeres de tota la vida. Patrocinat per Bar Géminis. A mitja it. Concert de Sant Llorenç al pati del col, egi La Salle (carrer des Porrassar I

A les 10 hores, els membres de la Junta de Caixers -llevat del caixer batle, el caixer capellà i el caixer municipal- acompanyats pel fabioler i per diversos cavallers, efectuaran l'habitual visita del «gloriós Sant Llorenç» i convidaran la població a participar en tots els actes festius. Els donatius que rebi la comitiva seran a benefici d'ASSORME (Asociación de Sordos de Menorca). Al Saló de Plens de l'Ajuntament, a les 12 hores. Recepció de les colles geganteres convidades. Ales 16.45 hores, la repicada de campanes, la descàrrega de morterets i granades japoneses ens avisen de la sortida de la Banda de Cometes i Tambors i dels gegants i capgrossos d'Alaior, que comptaran amb la participació de les colles convidades de Fal·lera Gironina, Maó, Sant Lluís, es Castell i Llucmaçanes. El recorregut serà el següent: carrers Major, Ample, Porrassar Vell, Caminet des Pou Nou, Sant Pancraç, Camí Nou, plaça Nova, Bèrrecs, Grillons, Retxats, costa de l'Església, Carreró, Nou, plaça de la Constitució, Major. A les 17 hores, el caixer fadrí, acompanyat pel fabioler, el caixer pagès i el caixer casat, es dirigirà a l'Ajuntament, on, després de sol, licitar permís al caixer batle per iniciar la colcada recollirà el penó de Sant Llorenç.

Agost 2008

ADMINISTRADOR:

Pere Reure José Mi!Timoner MiquelÀ. LimónPons

ModestGiménez.

FOTOGRAFIES:

EQUIP DE REDACCiÓ:

Redacció FotosSebo

COORDINADOR:

MiquelA.Marquès.

Paco Mercadal Pere Gomila QuicoSintes AnselmBarber Josep LI.Andreu MacaRamos MUNTATGE:

Joan BarberPalliser COL·LABORADORS:

ArcadiGomila NúriaQuintana

CORRECCiÓ LINGüíSTICA:

FrancescSintes Paco Mercadal DIBUIXOS:

Josep Mercadal DISSENY GRÀFIC:

Redacció PUBLICITAT:

PublicitatMatas

Edició núm. 216

Seguidament s'encaminarà cap a la Casa Consistorial, on el caixer bati e, David Moll Mascaró, acompanyat pel representant de la Policia Local, Lluís Gomila Méndez, s'incorporaran a la colcada. A continuació s'oferirà el gin del poble a tots els ciutadans i ciutadanes. La colcada farà diversos caragols per la població; una vegada acabats, es dirigirà cap a l'ermita de Sant Pere Nou. A les 18 hores, la Banda de Música des Migjorn Gran animarà el trajecte fins a l'ermita de Sant Pere Nou amb el seu animat repertori, on, a les 20 hores se celebraran solemnes completes amb

72 pàgines

Tiratge: 1.000 exemplars

REPARTIDORS:

CristinaBarberRotger PedroPerea Villalonga MEMBRE

ADSCRIT

EDITA:S'ULL DE SOL, Associació Cultural CI. des Forn, 9. 07730 ALAIOR(MENORCA) Tel. 971 379053 ale: cel@menorcaweb.net sulldesol@gmail.com IMPREMTA:J. PONS Cra. Nova, 137 - Alaior.DLME407 - 1990

~ I

S'Ull de Sol s'edita amb la col-laboració parcial de fAjuntament d'Alaior, el Consell Insular i del Govern de les Illes Balears AJUNTAMENT D'AlAIOR

: .li

"'" .

Una volta concentrada a la plaça des Ramal, la colcada es dirigirà a la Casa Rectoral, des d'on s'hi sumarà el caixer capellà, Joan Bosco Faner Bagur.

Informació local

Govern de les mes Balears CONSELL INSULAR DE MENORCA www.e-menorca.orq

Agost 2008 - 254

l'assistència dels membres de la corporació municipal. NOTA: demanam a tots els ciutadans i ciutadanes que respectin l'actuació de la Banda des Migjorn Gran durant la pujada a completes i que comprenguin la dificultat dels músics per sonar més de dues hores en les condicions meteorològiques de calor i xafogor habituals en aquestes dates. Gràcies per la vostra coHaboració. Acabats aquests actes, jaleo a sa Plaça, interpretat per la Banda de Música de Petra. Per començar, els caixers i caixeres faran un caragol passant per sa Plaça. Després de dues voltes de jaleo, efectuaran dos caragols pels carrers del poble, fins a l'acomiadament del caixer batle i, posteriorment, del caixer capellà.

A les 10.30 hores, arribada de la colcada a l'església de Santa Eulàlia. Tot seguit es dirigirà cap a l'Ajuntament, on s'incorporaran els membres del consistori. A continuació es traslladarà la imatge de sant Llorenç de l'Ajuntament a l'església de Santa Eulàlia. Posteriorment, missa de caixers oficiada pel caixer capellà, Joan Bosco Faner Bagur. En el transcurs l'aigua-ros.

de la missa es repartirà

Acabada la celebració, els caixers faran un caragol pel poble i es dirigiran a sa Plaça per iniciar el jaleo, que serà interpretat per la Banda des Migjorn Gran. Quan comenci la segona volta, amb la tonada d'un alegre pasdoble es donarà la canya i la cullera als caixers participants. Acabat el jaleo, els caixers acomiadaran el

Ramal, Nou, sa Plaça, carrer des Forn i carrer des Banyer. En el transcurs del recorregut tindrà lloc una divertida batalla de paperets i serpentines. A la zona escolar, a les 00.30 hores. Esclat del castell de focs artificials, que llançarà la reconeguda casa Pirotécnica Zaragozana. A la pista del Camp Municipal d'Esports, a partir de la I de la matinada. Gran revetla de Sant Llorenç, amb l'orquestra Huracàn i el conjunt Guateke Maravillas. Entrada de franc.

A l'església parroquial de Santa Eulàlia, a les 12 hores. Missa pels vesins i vesines difunts.

Aproximadament una hora després d'haver acabat el jaleo, recepció del caixers i beguda al Saló Capitular de l'Ajuntament. Mentrestant, a la Sala d'Activitats Ciutadanes es convidarà a tots els ciutadans i ciutadanes.

ca batre davan ¡-':A.juntament " acr"---A-I-S-a-l-ó-d-e-P-Ie-n-s-,-a-Ie-s-I-3-h-o-r-e-s.-~seguit, el caixer capellà davant la rectoria. Reconeixement públic als 100 anys de la A continuació deixaran la bandera a fundació de La Salle Alaior. El germà Rafel l'Ajuntament. Matas Rosselló, visitador provincial del AI capvespre, els cavallers obsequiaran els Districte València-Palma, glossarà la veïns amb la visita de l'aigua-ros. trajectòria d'aquesta institució.

Acabada la beguda, els caixers acompanyaran, a peu, el caixer batle fins al seu domicili. Posteriorment, acompanyaran el caixer capellà a la rectoria.

A la plaça Nova, a les 19.30 hores. Exhibició de música i ball populars de Menorca amb l'actuació del Grup Folklòric Es Born.

Finalment, a toc de fabiol, s'acompanyarà el caixer fadrí amb la bandera de Sant Llorenç al seu domicili.

A la plaça des Ramal, a les 19.45 hores. Més música i ball amb el Grup Folklòric Sant Miquel i el Grup Folklòric Tramuntana.

Quan hagi acabat el jaleo, al costat del camp de futbol 7, gran revetla del dissabte de Sant Llorenç amb l'actuació dels grups Guateke Maravillas i Fraggles.

A les 9 hores, la Banda de Trompetes i Tambors d'Alaior i els gegants i capgrossos duran a terme una animada cercavila per avisar-nos que es reprèn la festa després del descans nocturn. Recorregut: carrers Major, Bassa Roja, Ruiz i Pablo, Miguel de Cervantes, Ramal, Nou, plaça de la Constitució i carrer Major. A la Plaça des Ramal, a les 9.00 hores. Sortida de la colcada i replec dels caixers. En primer lloc aniran a recollir el caixer capellà i, posteriorment, es dirigiran a cal caixer batle perquè s'uneixi a la colcada. Seguidament, efectuaran un recorregut per diversos carrers del poble.

Agost 2008 - 255 -----------

A les 20.30h. Fantasia de Colors, aquest és el nom de la magnífica desfilada de carrosses d'enguany, que ens farà vibrar amb l'espectacularitat de les comparses «Paleta de colors», «Orient en vermell», «Carruatge de foc», «Cultures precolombines», «Els colors del vi», «Els blaus del Mediterrani», «El color de la nostra història», «Ocellets ecològics» i «Artesania en blanc». Animaran la desfilada les colles de geganters i capgrossos, les Majorettes i la Banda de Cornetes i Tambors de Dalt Sant Joan. Les carrosses es concentraran a l'avinguda de la Mare de Déu del Toro. Itinerari: Camí Nou, plaça Nova, carrers Porrassar Nou i Porrassar Vell, Ample, Major, sa Plaça, carrer Nou, carrer des Ramal, Miguel de Cervantes, Balmes, carrer des

Informació local

AI Cós, a les 18 hores. Corregudes amb cavall, amb ase i a peu. Es disputaran importants premis i trofeus concedits per l'Excm. Ajuntament d'Alaior. A la pista de patinatge, a partir de les 19.00 hores, davant el Pavelló Esportiu Municipal, exhibició de gimnàstica rítmica, a càrrec del Club de Gimnàstica Rítmica d'Alaior. I encara més!, a partir de les 20.30 hores, FESTIVAL DE PATINATGE amb l'espectacle titulat Alegria. A la plaça Nova, a les 23 hores. Et queden forces per a un vals? revetla de fi de festes amb l'orquestra Huracan. A les 00.30 hores. Traca de fantasia per anunciar que les festes són a punt d'acabar. A càrrec de Pirotécnica Zaragozana. AI costat del camp de futbol 7, a les 00.45 hores. Nit de rock Sant Llorenç 2008 amb Spectrum Band, Puretones i Fragil, per cremar els darrers cartutxos.

-----------3

Restaurante Pizzeria

Can Mariano

¡ I

Plaça Constitució, 4. Alaior Tel. 971 37 87 02 - 971 37 80 55

Us desitja unes molt bones festes de Sant Llorenç Carrer de Santa Rita, 2 - ALAIOR - Tel. 971 37 93 49

========= MO:l1te Toro

:.t:e:rce:ria

'"-' c: (l)

M~ASUNCIÓN BAGUR COLL

Us desitja bones festes de Sant Llorenç Av. de la Mare de Déu del Toro, 21 B Telèfon 971371907 ALAIOR - Menorca

comunicació servei de premsa • ràdio • televisió publicitat. publireportatges • fotografia edició de revistes • tríptics. catàlegs correccions de textos • traduccions producció audiovisual. pàgines web

Avinguda Son Morera, 28, baixos. Ferreries Tel. i fax 971 373582. Mòbils 618 88 74 70/71 4vents@premsamenorca.com

/72

GOMILAUTOS, S.L. MONTAJE DE NEUMÀTICOS EQUILlBRADOS MECÀNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL

Bones festes de Sant Llorenc ~

Balmes, 53 - Tel. 971 372897.

______

i••••__

07730 ALAIOR - Menorca

ri_ ••••• ~~~IIIIIIIIIl!!~III!IIIIIlII~"

Agost 2008 - 256

Pere Reure els dits llargs i lluents i molta manya per treure les palanganes i no cremar-se. M'hi trobava bé allà dintre; era com si tornés al ventre matern, i això, als nou anys, sempre s'agraeix.

Ara que s'atraquen les festes de sant Llorenç, més d'un i més d'una estaran disposats a invertir una part del seu temps per «anar a agafar puesto» a qualsevol dels espectacles que s'organitzen amb motiu de les festes. Açò si no ho ha fet ja en aquest passat mes de juliol tan ben farcit d'actes lúdics, socials i culturals. Als alaiorencs i a les alaiorenques sempre ens ha agradat de participar com a espectadors de tota mena d'esdeveniments. Abans, quan no hi havia tanta oferta lúdica, les fites anuals eren acollides amb gran satisfacció i entusiasme per una població mancada de distraccions i avesada a treballar sis dies a la setmana. D'al-lot, em va tocar anar a reservar lloc en alguns dels successos que omplien el temps d'esbarjo dels alaiorencs -com ara la missa de caixers o qualque recital de cant- i que gairebé ningú no es volia perdre per allò de no ser menys que el veïnat. Solien ser cerimònies autoreferencials perquè, a més de la satisfacció individual que hom podia assaborir-ne, tenien un objectiu social: cohesionar la població. També m'enviaven a reservar lloc a les assemblees que la cooperativa celebrava anualment al Cine Espanya. No vaig poder explicar-me mai per què havia d'anar a reservar lloc ja que aquella sala enorme mai no s'omplia, ni fer-hi prop. L'única explicació que hi trob és que l'esperit gregari tenia tanta de força que sempre era millor seure al davant que darrere. L'audiència, encara que no entengués ni pruna, es relaxava tot escoltant la veu seriosa, monòtona i ben temperada d'en Toni Cardona. Al capdavall, tot era una ficció per tal que arribés I'hora del sorteig ... i del repartiment de premis. Aprofitaré per dir que no era el mateix «fer coa» que «anar a agafar nombre». r aquí, els de la cooperativa -com en tantes altres innovacions-, s'avançaren al seu temps. A la xarcuteria que tutelava na Teresa hi havia dos pilonets de fusta amb sengles fils de ferro gruixat que, des del bell mig, sortien disparats cap amunt. Del primer havies d'agafar el nombre i dipositar-lo a l'altre quan et tocava el torn. Aquest sistema tan rudimentari era el predecessor del numeret actual, però, a diferència d'aquest, era reciclable: sempre funcionaven els mateixos cartronets i arribaven a estar més manyuclats que el peu de la Mare de Déu del Toro. En aquell temps tot es reciclava: bòtils de vidre, bosses de paper, les canastres de fusta ... i també els nombres de na Teresa.

r si «anar a agafar puesto» no és el mateix que «agafar nombre», açò darrer és diferent de «fer coa». Ho sé bé perquè, de ben jovenet, ma mare m'enviava a fer coa a tots aquells llocs on una dona dels anys setanta havia d'anar si volia formar part de l'espessa xarxa social alaiorenca que es teixia des que hom naixia. r com que ella sempre estava enfeinada en el comerç i no li sobrava mai el temps, m 'hi enviava a mi, com si fos el mac de fer trons. Em va tocar fer coa a es Carreró, al forn de na Catalina de n'Eliseo. Sempre hi trobaves una escalforeta molt acollidora fruit de la gloriosa barreja de l'olor del brancam de pi que cremava amb la que provenia dels plats i coques que s'hi coïen. Na Catalina tenia Agost 2008 -257

També em va tocar anar a fer coa a la carnisseria d'en Biel «Puput», quan hi despatxaven en Biel, pare, i na Rosa, la seva esposa. Era el divendres fosquet, segurament quan més gent hi havia i quanjo més anhelava fer realitat el somni setmanal: córrer en llibertat pel pati de La Salle, estibat d'equips de bàsquet que entrenaven. Per fer temps, observava l'agilitat i la destresa d'en Biel amb els ganivets i les ganivetes. Aquelles mans fortes i gairebé sense ungles tallaven costelles, bistecs, cervells, fetges, xenc ... mentre l'home donava àgil conversa als presents. Acabada la feina, lliurava a la clienta el compte -escrit a llapis en un tros de paper d'estrassa- i jo veia més a prop el pati desitjat. Els dissabtes, m'enviava a fer coa a ca n'Alícia la perruquera, al Coll des Palmer. Allà sí que no sabia on posar-me, amb aquella sala plena de senyores rumboses amb el cabells ensabonats o plens de laca. M'entretenia mirant les revistes rosa o observant el meravellós procés que es produïa dins d'aquella bombolla de plexiglàs on les mestresses hi ficaven el cap caramull de rulls agafats amb una xerxa. La perruqueria se m'apareixia com un centre de transformacions: les dones hi entraven gairebé desfigurades i sortien amb una estufera que et deixava extasiat... perfumat. Un altre dels llocs on més coa hi solia haver era la consulta del metge, tant a la del Dr. Cuadra com a la del Dr. Gómez (pare). Abans, els metges de poble no només hi havien de posar molta vocació i dedicació, sinó també la sala de visita i el passadís d'entrar a la casa, que es convertia per unes hores en sala d'espera. Aquella coa solia ser problemàtica: sempre hi havia gent que se n'anava i no tornava, o gent que només volia receptes i pretenia fer el cap viu ... però també era una coa entretinguda perquè, com que els minuts passaven a poc a poc, els pacients i mai millor emprada la paraula- després d'explicar quina era la seva ferida, començaven a contar anècdotes, xafardejos, fetes i arribava a haver-hi un xarbet prou animat. Tots els llocs on havies de fer coa eren molt importants perquè constituïen un dels principals obradors on s'hi congriava l'esperit de poble: com que tothom es coneixia i el valor del temps era més tost relatiu, l'argamassa social començava a estovar-se fins a conformar una coca ben compacta. Avui s'han multiplicat les carnisseries i les perruqueries, Ja no hi ha forns on coure els aguiats, els centres sanitaris et donen hora per anticipat, hi ha molta oferta cultural i, sobretot, tothom frissa ... però la gent encara segueix fent coes. Malgrat poder comprar les entrades d'un concert per Internet, els més fanàtics segueixen fent coa per tal d'obtenir un lloc privilegiat des del qual poder veure aquell espectacle que donarà un poc de color a llurs vides ... Evidentment, fer coa per comprar un poc de fruita no és el mateix que fer-ne per anar a veure com el torero José Tornàs -l'heroi actual de la tauromàquia hispànica- es juga la pell davant d'un toro. Però, tant en un cas com en l'altre, es tracta de requeriments dels quals depèn la nostra supervivència com a individus i com a espècie. És per això que, per molts mitjans tecnològics que hi hagi, no deixarà mai d'haver-n'hi, de coes. r de cada vegada seran més llargues perquè el planeta ha tornat petit i les necessitats humanes han crescut fins a fer-se gairebé insostenibles.

Ool-teborecions

Ara, en podem comprar, però fa temps que no en veig cap d'aquelles grans.

Antoni Gómez Metge

És ben cert que cada festa té la seva música, la seva olor, el seu ball i els seus ritus, però també la seva herba. En el cas del nostre Sant Llorenç, festa principal del mes d'agost, la seva música seria la des jaleo, la seva olor la de les coques, el seu ball el dels cavalls a sa Plaça, i els ritus els protocols escrits i no escrits, i la seva herba, com no, seria l'alfàbrega. I és que ningú entendria un Sant Llorenç sense el ramell d'aufàbrega dins de la morratxa, i aquella olor suau que s'escampa quan es reparteix l'aigua-ros. L'alfàbrega és emprada des de molt antic com herba simbòlica de l'amor, el sexe o la passió. El seu nom prové d'un mot àrab, i van ser ells qui la van introduir a la mediterrània. De fet moltes festes de Catalunya al voltant del 15 d'agost, la Mare de Déu d'agost, incorporen balls, ritus o llegendes amb l'alfàbrega com a protagonista. En uns, és un gegant que amb una morratxa amb alfàbrega es vol endur la pubilla, que per demostrar que no se'n vol anar amb el moro gegantí romp la morratxa. En altres els llauradors reparteixen ramells d'alfàbrega entre la gent. I en altres, s'ofereixen les alfabregueres més polides a la Verge Adormida perquè desperti la Mare Terra que per l'agost dorm.

Però l'alfàbrega no només te un significat màgic, sinó que té propietats medicinals demostrades, com antireumàtica i antivomitiva. Afavoreix tant la digestió, que a Itàlia forma part de moltes receptes culinàries (allà se la coneix amb el nom de «basilico»). Antigament també es donava per estimular la producció de llet a les dones, i la seva infusió es recomanava a aquells que se'ls queien molt els cabells. A la missa del dia de Sant Llorenç, el repartiment d'aigua-ros és un dels moments més esperats per la gernació que omple l'església, i un rumor s'estén a mesura que els caixers, entre divertits i respectuosos, van banyant els caps i els mocadors de la gent. Després, una olor embriagadora ens envolta, i l'efecte màgic de l'herba i de l'aigua de roses ens envolta i ens transporta. L'acció purificadora i afrodisíaca se sent. La morratxa i l'aigua-ros, són dos dels elements més característics del nostre Sant Llorenç, i el seu simbolisme d'amor, sexe i passió, defineix exactament les nostres festes i totes les experiències que podem viure aquests dies. Que no us falti amor, ni sexe ni passió. Sinó, ja sabeu, qualque mastegada d'alfàbrega us ho arreglarà tot. Bones festes de Sant Llorenç!

A Menorca tots sabem que tenir una alfabreguera a casa ens assegura tenir els mosquits a retxa. Abans, no hi havia cap casa sense la seva alfabreguera, que era cuidada amb cura des del mes de febrer. Jo encara he vist alfabregueres espectaculars a ca n'Elisa de s'Escola.

Revisión

Gones festes

Pre • ITV

Neumaticos. alineación dir Mantenimíento y m •. Eleetrícidad del auto

l"CEST4S

ENCARGO

Avgda. de Sa Industria, 1 La Trotxa ~ 07730 Alaior Tel. 971 371 135· Fax 971378713 Mall: benltez@b<!nJlez.e.telefonictl,nel

BEGO RIUDAVETS 699870694

DPELB

'lf~r1~lti-amUJl~ ~t~ 6

hOIl~

r1e 8a.n.t etlo'C.enç Col-Iaboracions

Ramal,14 Tel. 971 3786 2J 07730 ALAIOR

Avda. Verge del Toro, 23 Tel. 971 37 8838 07730 ALAIOR

C/ Reverendo Huguet, 2 Tel. 97J 374081 07750 FERRERIES

C/ Verge deJ Toro, 40 Tel. 971 37 52 63 07740 Es Mercadal

__________

Agost 2008 - 258

Miquel Àngel Limón Pons

Fa exactament disset anys (un 5 de juliol de 1991) vaig escriure aquest comentari periodístic, amb el títol «Plors i llaments»: «Auguris terribles, un any més, s'abalancen sobre l'economia del sector turístic, la qual cosa equival a fer-ne al-lusió als dos terços de la riquesa econòmica bruta anual de l'illa de Menorca. I per a una més dilatada, punyent pesantor, ens ha de retop caigut la negra climatològica per mor de tanta allau de pluges i de ventades que ens capgiren la lògica de les estacions: alguna cosa com ara anar pegant assots contra el rostre de sol i platja del nostre producte, si em permeteu que usi la paraula de despatx predilecta dels analistes. En aquesta inesperada tempesta general -i no cal dir que força inconvenient als interessos de la rauxa del sector-, els trons i els llamps els posen, a l'alba obrera, els compressors d'obrir síquies i més síquies allí on hi havia síquies i més síquies. El cel ens envia enguany els plors per a uns ulls -per a la mirada atònita i gebrada de l'empresariatque, d'antic, viuen atansats al pessimisme, permanentment mústics i moixos. L'hora de les vaques magres sembla haver parasitat el cor mateix del sistema productiu de l'illa, que és tant com dir que la malaltia que presenta és delicada i greu, com sempre que hom és diagnosticat, al capdavall, d'un patiment cardiovascular, sempre amoïnador. Mentrestant, en el sector agrari, el moment és de simple supervivència; i en el de la indústria, de resistència numantina. Hauran de venir aviat a examinar-nos-ho els economistes més conspicus i sagaços, ben armats de les millors teories de la ciència de Dony Doblers, per afanyar-se a explicar què passa aquesta temporada. I sobretot, aquests santons de l'economia, se'ns fan necessaris com una mà de metge, per proposar-nosen el remei -si n'hi ha! En cas contrari -esbomben les veus malastrugues que van i vénen arreu-, emmalaltirem tots com a grup social, i, alhora, tots un a un, per com patirem diuen- un hivern de butxaques domèstiques foradades».

desenterrar i situar-les a la balconada de pregonar la temporada turística de 2008 -i, per açò mateix, l'any econòmic que ens espera. No cauré en la frivolitat ignorant -i dispensau-me la tautologia deliberada- de menystenir els indicadors que perfilen clarament el dibuix d'una recessió turística per a Menorca. Ni en faré befa ni els desmentiré, però deman un sagrat dret: discrepar obertament respecte de trobar-nos immergits en una crisi econòmica. No és que jo vulgui fer la contrària al president del Govern espanyol, i manco ara que, a la fi, els periodistes li examinen amb microscopi el seu lèxic per registrar el dia, l'hora i el minut en què ha pronunciat la paraula crisi. No, no és pas açò. Afegiré -i aquesta afirmació contundent que campi per endavant- que em trob molt enfora d'una qualsevol formació en el camp de les ciències econòmiques. Ni puc ni sabria composar cap teoria d'una eventual «no crisi» de la conjuntura que travessam. El que sí puc gosar dir, en canvi, és que un cert maneig reeixit del llenguatge -una dèria pels mots, les etimologies i les semàntiquesem porten a descartar que estem en una crisi. La paraula crisi és massa dramàtica com per fer-la circular cada vegada que perdem uns punts percentuals al compte de resultats. Crisi no és que enguany hi hagi manco contractació laboral en el sector: crisi seria que la mà d'obra en atur quedés en desempara social, sense res que portar al manteniment familiar. Crisi és el que m'assenyalava un amic d'una ex república soviètica que fa la temporada retallant siluetes amb tisores per als turistes a la plaça de la Catedral de Ciutadella. «Crisi, una crisi de debò, és el que jo he passat al meu país: entrar en una carestia total, sense llum, sense menjar, sense aigua. Crisi és experimentar gana i trobar-te enmig d'una organització social que no pot proporcionar-te res, ni un tros de pa dur. Açò d'aquí, no us enganyeu -que recalcava, no és ni serà crisi».

Si no fos perquè la meva literatura periodística és molt desendreçada i perfectible, no modificaria res, o bonibé res, de les anteriors línies: vull dir, si les hagués de

'lis desitjam unes

Gonesfestes de Sant Llórenç Av. de la Mare de Déu del Toro, 1. A - Tel. 971 37 28 14 - 07730 ALAIOR

Agost 2008 - 259

Ool-leborecions

t'e-Mu'er

A.A~ Del 9 de Agosto alIO de Septiembre Martes a viemes de 9 h. a 13 h. NOTA: Los sabados estarà cerrado y los miercoles de cada semana abierto de 15 h. a 19 h. Feliz verano Es Carreró, 28 TelL 971 37 18 50 ALAIOR

Carrer des Ramal, 87 - baixos - ALAIOR - MENORCA Tel. i Fax 971 372999 - lamardellibres@ya.com

Bones festes

CI Miguel

de Cervantes,

22 - Tel. 971 37 12 28 - ALAIOR

FABRICATS AMB MATERIAL

CORIAN

Sa Plaça, 4 Tel. 971 37 13 48

ALAIOR

Plaça Bassa de Sant Pere, P. 33 - Polígon La Trotxa - 07730 ALAIOR - Menorca _____ Tel. 971371727 - Fax 971378100 _

Us desitja unes molt bones festes de

dY~¡¡p modo jova home

dono

NAF NAF lOIS SOLIDO

./ Florencio

Sant Llorenç 2008

FORN DE LLENYA Perea Cavaller

Gloriós Sant llorenç Ses Parres,

7 - Tel. 971 378106

07730 ALAIOR

¡,....TIM MODA INTERIOR Desitja als seus clients i públic en general unes bones festes CI Es Carreró, 10 - Tel. 971 3727 68 ALAIOR

PROMOCIÓN en CI S'Androna. Últimas viviendas de 3 hab, 2 baños, comedor, estar, cocina, terrazas, trastero, terrado privado y parking ineluido. Piscina y jardín comunitario. Consultar precio PROM.OCl.ÓNen CI,San Pa.ncracio de 8 viviendas, de

~i~.

2 habitaciones, bano, corma y comedor-estar. Con, trastero de 10m2, Consultar precio

,r.¡¡~n ~'" ~

1\ikill.lS~~

CI Pare Huguet, 64 . ALAIOR· Tel. 971 37 1499 Fax 971 37 25 00 E-mail: aim@aimenor uina.com· www.aimenoruina.com

_________

Agost 2008 - 260

Quico Sintes

LA LITERATURA CREA REALITATS ... Quan s'engegà el que tots coneixem ara per canvi d'era, i els primers governs democràtics -no sempre d'esquerres-, accediren per primer cop al poder, record que es varen fer unes declaracions per diversos mitjans i que advertien d'un perill. I aquest, prou vegades s'ha comentat d'ençà, era el que tenia el turisme que venia a Menorca a beure, i beure molt. I així se'l denominà eufemísticament "turisme de borratxera". Us enrecordau de les ires que va despertar entre els sectors turístic i de restauració? Arribaren a dir que açò era com "matar la gallina dels ous d'or" i que açò no podia ser. És evident que podia no dir-se però podia ser i encara pot ser. Com es veu cada any per les festes, l'arribada i l'aparició de centenars de persones dedicades a beure i a evacuar la beguda amb el pretext d'assistir a les festes de Sant Llorenç. Un any més, determinats carrers del nostre poble resultaran del tot intransitables; els sorolls nit i dia no trobaran recés. El pas, al llarg dels jorns, serà poc més que intransitable. Les pudors i les pestilències, seran el primer que podran assaborir aquells que gosin visitar-nos. Sense rei ni roc, ni tampoc cap mosso, que vigili per si de cas. Avui, mira vès per on, són els mateixos empresaris del turisme que diuen que fa falta més civisme i bonhomia; que demanden que no es permeti cap malfactor que destorbi la tranquil-Iitat i el bon assossec, que açò redundarà en benefici que el model turístic s'afini i que el de borratxera s'esbandeixi. El que són les coses: allò que no podia dir-se ni fer-se fa uns anys, ara és una reclamació ciutadana i professional que hom abastarà. Si aleshores s'hagués posat fil a l'agulla, potser avui ja no tindríem aquest escrit. Senzillament no haguera fet cap falta. Vénen les festes de nou. Ja són aquí! De bell nou es tornaran a repetir uns mateixos rituals, res a veure amb els ancestrals protocols. Seran dies de festa i de disbauxa, dies en què certs comportaments i certes llicències estaran fins i tot permesos. Són les festes del poble i només n'hi ha unes cada any. Zelosament en guardarem l'esperit, un esperit que hem de saber transmetre de generació en generació, perquè així ho mana la tradició, la desmemòria històrica, i l'autoritat fins i tot així ho atorga. Tots hi són convidats. Veniu a les festes del nostre poble, perquè són les millors que hi ha. Tots els pobles ho diuen. (Vine i ho veuràs!) Veniu i ho veureu ... Com són d'autèntiques i encisadores. No us caldrà anar a enlloc més. Amb una vegada ja

en tindreu prou ... Qui més qui manco, tots ens hem desfogat per les festes; hem acomplert amb el que estava manat i amb escreix. Enguany, fins i tot, per mor de la situació d'impàs per no dir de retrocés del sistema econòmic, al qual estàvem tan avesats, l'oportunitat que ens brindaran les festes, potser sigui una vàlvula d'escapament que potser més d'un aprofiti, no sigui el cas que la cosa trigui uns quants anys a poder tornar-se a repetir. Però la vida canvia, i la del nostre poble també ho pot fer. Cal que ho faci pel bé de tots. Tenim l'oportunitat per saber dimensionar-ne ara la seva construcció i apostar per un nou model de vida i conseqüentment socioeconòmic. La situació actual, per tant, pot esser bona. Tot i així s'hauran de prendre les mesures necessàries perquè no hi hagi efectes socials negatius. Caldrà reflexionar per apostar veritablement per un model més humà i més sostenible. T açò ho inclou tot: ja siguin festes, ja siguin comportaments socials, ja sigui el mateix model de creixement del poble. Per a tota la gent que hi creu, hi ha un discurs propi possible fonamentat en les xarxes socials i mediambientals que facin front davant la conjuntura social, econòmica i política. Els diferents sectors econòmics sobredimensionats han de perdre la seva primacia i s'han d'ajustar a uns nivells raonables i sensats. Però les propostes que ens donen són només conservadores i neoliberals per tapar la realitat. La veritat sigui dita, estem assistint a la crisi del model capitalista més important que hi ha hagut mai. L'oferta de creixement per si mateix no duu enlloc. Cal apostar per un decreixement. Aquests dies, i els historiadors així ho relataran d'aquí a uns anys, estem assistint a un esgotament d'un determinat model de capitalisme (aquest és el seu nom), basat en un desconeixement i en un endormiscament de molta gent, que s'ha deixat enlluernar, conscientment o inconscientment. I açò s'ha de dir i explicar perquè sempre són els mateixos, els ciutadans d'anar a peu, els que s'ho passen més malament. S'ha de saber fer-hi feina perquè el capitalisme es renova a partir de les seves pròpies crisis. La deriva democràtica europea n'és un clar exemple. Dir que la situació és i serà complicada només és descriptiu. S'han de saber articular nous projectes que valguin la pena. El debat no s'ha produït, sempre s'ha postergat. No tot hi cap atès que hi ha ideologies que no hi poden conviure. Però sí que hi cabem tots i totes, cadascun de nosaltres, atès que l'espai objectiu és enorme per fer-hi feina.

CI des Ramal, 79 Tel. i fax 971 3722 36 07730 Alaior Menorca Agost 2008 - 261

IIIIII1II

Ool-Ieborecions

Només s'ha de saber tenir clar un nou projecte de poble, de respecte i de convivència envers els altres, de manera versemblant i plural. Pensar l'Alaior del futur i dibuixar-ne el mapa que ens permetrà vertebrar-lo i cohesionar-lo territorialment i socialment, convertint el compromís en noves realitats.

Anselm Barber Luz

CE L

(Centr~ d'Estudis .L~~als)d'Alaior, una elna comunltòrlo moderna

Quan vam decidir fundar el CEL teníem molt clar que la modernitat reclamava un tipus d'eina sociocultural que no teníem. La formació acadèmica de la població i les possibilitats culturals havien millorat, però l'engranatge entre ciència i transformació social és dèbil. Per què? Perquè és un poble petit, perquè no hi ha una ciutadania prou nombrosa que apliqui i exigesqui criteris racionals d'intervenció social i perquè en la història encara aquest esglaó no tocava. Per tant, el nostre objectiu va ser bastir un pont (encara que de fusta) que permetés que els criteris de diferents disciplines arribassin a interactuar amb la realitat, i si és possible a millorar-la. També és cert que les institucions públiques cada cop ocupen més personal tècnic entre els seus treballadors que precisament tenen per funció illustrar les decisions dels càrrecs polítics. Aquesta és la teoria, però la realitat ens diu que una gran part d'aquest empirisme transformador es dilueix entre la burocratització del funcionament de les institucions, el poc compromís social de part dels treballadors públics i l'electoralisme dels partits. Per tot açò vam considerar que crear el Centre d'Estudis seria una manera de lligar ciutadans, empirisme i transformació social. AI llarg d'aquests anys hem muntat grups de treball segons les diferents necessitats d'intervenció o innovació que ens semblava que convenien al poble: accés a l'habitatge, Agenda 21 local, Pla general d'ordenació urbana, Pla Jove, edificació sostenible, producció d'audiovisuals, exposicions etnogràfiques, atenció a la joventut, història local, patrimoni cultural, rutes culturals, solucions per a l'aigua, promoció de l'energia fotovoltaica, comissió pel centre de cultura de l'antic convent, defensa mediambiental, associacions i participació ciutadana, etc. Aquests grups de treball tenen i han tingut participants comuns i d'altres que han anat canviant amb el temps i segons el tema. Alguns grups han acabat en l'edició d'un llibre, altres en la defensa d'unes propostes comunitàries molts cops incorporades pel poble, altres a muntar serveis comunitaris que funcionen prou bé, i sempre en la defensa d'arguments i idees creadores de possibilitats i benestar. Què ens manca? Recursos humans i materials. Avui costa excessivament implicar noves persones en tasques incòmodes i ingrates. El sistema els munta tota una ficció alienant de comoditats, distància, desconfiança i vacuïtat. Els atrevits i aventurers de l'altruisme són escassos, tot i que encara som els que ens ho passam millor. També ens manquen recursos econòmics, però no ens estranya; la independència i l'exercici de la crítica constructiva desperten temors en les ments que defensen les seves quotes de poder privat i públic. AI cap i a la fi, hem estat conseqüents dignificar la comunitat.

amb aquell principi que ens va aplegar: la cultura ha de ser una eina per

CRONOLOGIA Una relació més o manco cronològica de les accions més destacades del CEL abans de 2008 seria la següent: Base de dades 2000-2005 Base de dades sobre Alaior Exposicions 2000 Cent anys d'educació a Alaior 2001 Feines dalt s'era 2002 Edificació sostenible 2002 Oficis en l'oblit 2003 De pedra 2003 Accions per al medi ambient d'Alaior. Agenda 21 local 2004 Ca nostra Publicacions 2001 Feines dalts 'era. L'estiu a Menorca amb elfons etnològic dels senyor Gabriel Llambías. 2002 Oficis en l'oblit. Feines i oficis tradicionals de la mà del fons etnològic dels senyor Gabriel Llambías. 2002 De pedra. De cases i cantons, cantons i pedrera, pedrera i marès, marès i pedra, pedra i roca, roca i vida. 2003 La Guerra Civil y la represión de la Postguerra. Memorias de un presa política. 2003 Ca nostra des del segle XVII 2003 El convent de Sant Diego a Alaior. Memòria històrica i

2003

Les festes de Sant Llorenç d'Alaior. Reflexions sobre les

nostres festes. 2005 Indumentària i funcions del macer i del caixer saig d'Alaior. 2006 Història d'Alaior. Síntesi il-lustrada de la vida d'un poble.

Edició de vídeos 2003 Audiovisual De pedra. 2004

Ca nostra des del segle XVII.

2002-2003 Vídeos sobre oficis que estan en perill de desaparició (teuleres, ses porquejades, forns de calç, etc.). 2005 1304-2004. Alaior 700 anys [commemoratiu del 7è centenari de la fundació del poble d'Alaior]. 2005

Imatges turístiques sobre el'municipi d'Alaior.

Jornades 2004 Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural a l'Illa de Menorca. 2006 II Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural a l'Illa de Menorca. 2007 III Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural a l'Illa de Menorca. Turisme cultural 2005 Elaboració de recorreguts informatius i guiatge sobre cultura i medi ambient.

artística.

10-----------

Ool-teborecions

__________

Agost 2008 - 262

Conferències 2002 Edificació sostenible i bioconstrucció. 2003 Creació i funcionament de les cooperatives d'habitatges ... 2004 Dotze conferències relatives al Setè Centenari del poble d'Alaior. Estudis 2003-2004 Estudi sobre elsjoves d'Alaior: Tendències actuals i futures dels joves d'Alaior iPla Jove d'Alaior. 2002-2004 Estudi sobre la viabilitat de produir energia fotovoltaica al poble. Estudi i dinamització de la implantació social de l'energia fotovoltaica a la ruralia de Menorca. 2005-2006 Identificació de les principals espècies productores de sediment organogènic als litorals d'acumulació menorquins. 2007 Educòmetre, referents per mesurar i enfortir l'aldea educadora. Informes tècnics 2004 Informe sobre el vestit del macer. 2004 Informe sobre el vestit del caixer municipal d'Alaior. 2004 Informe sobre la conveniència de portar polaines els caixers ijalecos de colors els membres de la Junta de Caixers a la Qualcada de Sant Llorenç d'Alaior. 2007 Informe tècnic respecte de l'ampliació de la carretera general de Menorca. 2007 Informe sobre la ronda Nord del municipi. Accions per als joves i infants Casal de Joves "Es Bot" 2002 S'obre el casal de joves Es Bot. De llavors ençà ha estat obert als joves, especialment d'Alaior, els fosquets dels caps de setmana, en temporada escolar. Didaformació 2006 -2007 Servei d'ajuda educativa per fomentar l'èxit escolar, per mitja d'Internet i també presencial. Accés a l'habitatge 2003 Creació del Servei d'Aval de Lloguers. 2006 Creació de la cooperativa d'habitatge CEL i recerca de solars per fer una promoció d'habitatges. Agost 2008 - 263

2007 Hem adquirit el primer solar i començat una primera promoció. Comissions tècniques 2002 Comissió de treball sobre el futur del convent de Sant Diego. 2002 Comissió sobre l'accés a l'habitatge. 2003 Comissió tècnica per a l'Agenda 21 local. 2006-2007 Comissió sobre les modificacions del POOU d'Alaior. 2006-2007 Participació en la Comissió d'ONO de Menorca per l'elaboració de propostes d'oci positiu. Cicle de conferències i tallers "Oci juvenil i prevenció". 2007 Comissió sobre l'aprofitament de les aigües pluvials. ThebaUs de conservació documental 2002-2007 Transcripció dels Llibres d'Actes (s. XVI) de l'Arxiu Municipal d'Alaior. Tasques per a la recuperació del convent de Sant Diego, plataforma reivindicativa per un centre potenciador de la cultura local. 2005 Enquesta ciutadana (juny-juliol), sobre quin havia de ser el futur del convent i els seus usos. 2005 Trobada ciutadana (30 juny 2005). L'acte serviria per donar a conèixer l'enquesta que s'havia repartit pel poble, amb la intenció que els ciutadans exposassin les seves preocupacions, i es va acordar la petició que el Convent s'obris al públic. 2005 Petició a les administracions (juliol 2005) que esl pati des Convent s'obrís al públic. 2005 Taula rodona (14 d'octubre 2005): "Avançant cap as Convent rehabilitat", a la qual es va convidar els diferents grups polítics municipals i les entitats ciutadanes. S'arriben a punts de coincidència. 2006 Concert de S'Albaida dins el pati des Convent.

Oot-Iaborecions

11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII2l1li_11IIIIIIII&11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII11IIIIIIII.__

Paco Mercadal

QUI BARATA, ES CAP SE GRATA Repassant uns llibres de refranys i frases fetes, vaig creure que seria interessant fer-ne una breu recopilació, perquè en realitat són alguna cosa més que unes simples frases dites amb enginy. A més d'una certa capacitat imaginativa en la construcció de la frase, representen tota una filosofia de la vida i una mostra de com la gent del poble interpreta el dia a dia, les seves alegries, les seves decepcions, els seus problemes. De refranys n'hi ha molts i de molts tipus, després de tants anys de construir frases, en trobam sobre aliments, vestit, salut, animals, transport, noms propis, noms genèrics o geogràfics, família, oficis, jocs, religió, etc. Precisament aquests darrers, els que fan referència a la religió, i a causa de la gran quantitat que n'hi ha, els deixarem per a un article específic. Tampoc parlarem en aquest escrit dels que fan referència als mesos de l'any, perquè, si us hi heu fixat, S'Ull de Sol, a la contraportada de cada número, inclou una frase que fa referència al mes en qüestió. Avui ens centrarem en cercar aquells refranys que tenen relació amb algunes paraules claus del vocabulari i que porten aquesta senzilla, però a la vegada subtil interpretació de la vida. No cercarem cap ordre, perquè n'hi ha tants que, per fer una simple recopilació de dues pàgines, ens perdríem en la recerca. Per tant, ho intentarem d'una manera espontània, tal com surti. AMISTAT: Tenir amistats es fa necessari i resulta un fet del tot positiu, però ... "En dir ses veritats, es perden ses amistats"; "Amistat per interès, no dura, perquè no és"; "Amic i vi com més vell més fi"; també és cert que ... ':A s'amic el pots triar, es parent te l'han de dar". AIGUA: l'aigua és essencial per a la vida, per açò ... "Aigua fresca fa bon ull"; "D'aigües passades no corren torrents"; i "Aiçue pura no té pecat"; en canvi. .. "L'aigua i el foc, només juguen un joc"; i "Ningú pot dir d'aquesta aigua no en beuré".

durar fins a sa porta"; diuen que "S'nomo comanda i sa dona fa el que vol"; i que ... "Déu mos guard de mula que fa hiii, i de dona que sap llatí". Tampoc se n'escapen les viudes, perquè ... "Viuda rica, amb un ull plora i amb s'altre repica"; i "Viuda honrada, porta tancada". I les sogres ... "Sogres i nores, llegum de mal coure"; "Sogra i nora, ca i gat, no mengen mai en un mateix plat"; "Entre sogra i nora, ni el dimoni s'hi posa"; "Sogra i nora, l'una riu i l'altra plora"; "La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada"; "Bona sogra o mala sogra, venturós qui no n'hi troba". HOMES i ASES: Un home és un animal racional, i un ase és un quadrúpede de la família dels èquids, però també, figurativament, ase és un home estúpid, així que hi ha "ases de dues potes"; molts, encara que no ho siguin, "fan s'ase"; es pot "Ser més ase que en Taleca" i n'hi ha de creguts "que cauen de s'ase"; també es pot "ser un ase de feina", o "fer feina com un ase"; i alguns són com "S'ase d'en Mora, que de tot s'enamora"; mentre altres, ingenus, "No han vist volar ases mel" i si no ho tenim molt controlat... "Uns comptes fa s'ase, i alt:es es traginer"; també es diu que "Com més grans, més ases"; i que de "Joens, Peres i ases n'hi ha per totes ses cases". JOVES I VEllS: "Ningú no vol ser vell, i tothom hi vol arribar"; "Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla"; "Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d'home vell"; "De joves, se'n mor qualcun, de vells, no en queda ningun"; "Qui no la fa de jove, la fa de vell"; també és sabut que "El dimoni en sap més per vell que per dimoni"; però sobre tot... "De l'home vell, si és ric, tothom n'és parent o amic". PARES I FillS: Els fills donen alegries, però ... Els fills, quan són petits donen penes, i quan són grans a dotzenes"; tothom diu que de "Tal pare, tal fill"; però ':A pare guanyador, fill gastador"; diuen que "Dels pecats dels pares, els fills ne van geperuts"; i que "El fill que sembla a son pare, fa honor a sa mare"; "Qui té mare, menja coca, qui no en té, no en tasta gota"; "Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare"; i després d'aquest esvalot... "Qui comanda a can Ribot?, son pare, o s'el-tot?".

Encara que necessitam que plogui. .. "Mai plou a gust de tots", o "Sempre plou damunt banyat"; "Si plou de tramuntana, plou de bona gana"; i "Si plou pel febrer, tot va bé".

TOT SOLS O EN COMPANYIA?: "Ànima sola, ni canta ni plora"; "Qui va tot sol, fa el que vol"; "Més val anar tot sol que mal acompanyat"; "Qui té mala companyia, no pot viure amb alegria"; però també hem de saber que ... "Qui tot sol s'ho menja, tot sol s'ofega".

ALEGRIA: l'alegria allibera tensions i dóna sentit a la vida, així que "S'alegria allarga sa vida"; però "Alegria amagada, candela apagada"; "Alegria secreta, alegria incompleta"; i "S'alegria dels pobres, dura poca estona"; perquè ... «Amb panxa buida no hi ha alegria".

TREBAll: Per viure hem de treballar ... "Qui no fa feina, no menja"; i "Feina feta té bon aire"; "Feina a escarada, feina enganada"; però "Feina feta en diumenge, el dimoni se la menja"; també és cert que "De sa feina surt es profit"; encara que "Sa feina és salut, però a mi em put".

DONA: Com era preceptiu en un societat masclista, les dones havien de ser una bona excusa per fer molts tipus de frases ... "Amb un dia gira el món i sa dona en un segon"; "Amb ses dones i la mar, s'ha de sebre navegar"; "Per s'enamorat no hi ha dona lletja"; "Qui té molt guapa sa dona l'ha de guardar, o s'exposa"; "Sentiment per dona morta, sol

MESTRES I MOSSOS: Diuen que el mestre és qui més en sap però ... "Tots els mestres han estat aprenents"; "Ningú neix mestre"; "Ses obres fan es mestre"; de totes maneres ... "Qui amb bon mestre va, bon ofici aprèn"; "Més val amo de poc que mosso de molt"; "Es mosso que és ben criat, calla si no és preguntat"; però "No hi ha millor mestre que sa

Oot-teborecions

lIIDlI\l!lIIIlIIIIIIIIlII!lI!!I-II!Ii!IIIII-II!IRB-~

Agost 2008 - 264

necessitat"; i qui creu que tot ho sap ... "Mestre de tot, oficial de no-res".

sentit, de trons i llamps"; encara que el més lamentable és que la gent "Només s'enrecorda de Santa Bàrbara quan trona".

SOPES: Les sopes han estat un recurs per parlar de moltes coses ... Una persona curta d'enteniment pot "Ser un sopes", si ens importa poc o gens el que fa un altre li direm "Des teu pa faràs sopes" i si una persona, en parlar no sap pronunciar bé les esses "Fa zopez".

MORT: Tothom, en algun moment pensa en la mort, i així. .. "Després de mort, ni vinya ni hort"; i "Mort es ca, morta sa ràbia".

AMOR: Diuen que sense amor no es pot viure, però ... "Qui té amors, té dolors"; "De mal d'amor, es metges no en curen"; "L'amor no té preu, ni a sa plaça en venen"; "Passen els amors i queden els dolors"; "Amor amb amor se paga"; en canvi ... "No hi ha amor com el de la mare"; "Amor, de pare o mare, que tot altre falla"; "Més es fa amb amor que amb s'espasa"; però tinguem sempre present que "Amor dolent, fora de la vista, fora del pensament". MÓN: Aquesta és la casa de tots, i com que som molts ... "Cada casa és un món"; "Món monot, que promet molt i ateny poc"; "Uns ploren i altres riuen, i açò és el món"; "Roda el món i torna al Born"; pels que sempre frisen "El món no va ser fet en un dia"; i mentre tant... "Mig món se'n riu de s'altre mig". TEMPS: És molt important que sapiguem aprofitar el temps, ja que no sabem quant durarà, per açò "Cada cosa as seu temps, i a s'estiu cigales"; tots sabem que "El temps tot ho muda" i "Es temps tot ho cura"; però convé fer "AI mal temps, bona cara"; i '~s bon temps, dar-li passada, i esperar sa nuvolada"; \ també és cert que "El temps passa per _ a tothom" i "No hi ha temps que no torni"; però sobre tot és molt important "No perdre es temps ni sa llavor". MAR: En una illa, el mar hi està sempre present... "La mar, com més té, més brama"; "Mar blanca, pluja a manta"; "Si la mar buida fort, senyal de vent nord"; "Fugi de la mar qui no sàpiga nedar"; pels que no s'espanten de res, "Com més mar, més vela"; davant de rumors desconeguts direm que "La mar no es mou sense vent"; i pels que presumeixen sense motiu "Amb bona mar, tothom és bon mariner"; en canvi ... "De la mar i d'es caparrot, ningú treu lo que vol, sinó lo que pot". SOL I LLUNA: Dos astres tan llunyans però tan propers ... "Quan surt el sol, surt per tothom"; "Es sol cura tot dol"; el sol és bo per a la salut... "Si no tens sol al balcó, molt prest tindràs el doctor"; '~ny de sol, any d'alegria"; però també passa que "Quan sembla que surt es sol, llavors se pon", i a més ... "Es sol purifica ses plantes però esmorteix ses bergantes". "Quan sa lluna mira a llevant, quart minvant, quan mira a ponent, quart creixent"; "Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any"; "Lluna morta, aigua a la porta"; "D'amors, el primer, de llunes, la de gener". VENT: És tan molest el vent, que "Quan plou, plou, quan neva, neva i quan fa vent, llavores fa mal temps"; "Després del gran vent, corre el gran torrent"; una persona molt ràpida pot "Córrer com es vent"; també n'hi ha que 'Tenen es cap as vent", i els aprofitats "Sempre van per on bufa es vent"; a vegades "Corren mals vents"; i "Qui sembra vents, cull tempestats".

DOL: "Dol per conco o tia, una nit i un dia, i si no et deixa res, un dia només"; "No et faci goig mon dol, que quan es meu serà vell, es teu serà nou"; "Dol amb pa, és bo de passar"; "No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol"; i, per descomptat, "No hi ha dol sense consol". VIURE: Un cant a la vida ..."Qui bé viu, bé mor"; "Visquem i coses veurem"; "Qui viurà, veurà"; i "Qui viu, plora i riu". MENJAR: És necessari el menjar, perquè ... "Sense menjar, no es pot viure"; però si volem estar sans "S'ha de menjar per viure, i no viure per menjar"; i "Qui menja dolç, caga agre"; encara que a pesar de tot... "Avui mengem, demà ja ho veurem"; "Mengem i bevem, que a la mort ja hi arribarem"; "Bon menjar fa bon treballar"; i '~IIà on menja un, mengen dos"; però sobretot recordau que ... "Qui menja molt a la nit, no dorm tranquil al llit". DORMIR: Què bé que estem quan dormim, però ... "Qui molt dorm, poc aprèn"; "Qui molt dorm, poc viu"; "Qui dorm, no peca"; n'hi ha algun que "Quan dorm, mai plora"; però tots hem de saber que "El dimoni mai dorm" i que "Qui dorm massa, té es cap de carabassa". GUANYAR I PERDRE: Més val guanyar que perdre però ... "Qui tot ho vol, tot ho perd"; "Lo que és mal guanyat, el diable s'ho emporta"; "Si a vint anys no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems"; "Qui no té, no en pot perdre"; el que és clar és que "Per a un guanyar, s'altre ha de perdre"; però, posats a perdre, podem "Perdre sa • vergonya; "Perdre sa paciència"; "Perdre es pas"; o "Perdre es compàs"; també podem "Perdre el món de vista"; Perdre es temps; "Perdre es cap"; o "Perdre es seny"; encara que qui perd el seny del tot "Ha perdut s'oremus"; i clar, "Perdut per perdut, m'agaf allà on puc". CAURE: Hem d'anar amb compte de no caure, ja que "Qui no mira envant, cau enrera"; "Com més amunt pugen, de més amunt cauen"; "Qui cau i no es fa mal, és caiguda d'animal"; però sobretot "Val més caure en gràcia que ser graciós". VI: Ara que venen les festes hem d'anar amb compte amb el beure, perquè ... "El vi fa dormir"; "Vespres de vi, matines d'aigua"; "El vi entra dolcet i surt amarguet"; i Qui sopa de vi, berena d'aigua"; encara que "Beure amb mida, allarga la vida"; "El bon vi fa bon lleti"; i "Un poc de vi, fa pair es verí". Amb tot i açò convé vigilar el que fem, perquè conten que n'hi va haver un de molt vehement que "Es va beure s'enteniment". Bon Sant Llorenç.

TRONS I LLAMPS: Des de sempre hem estat pendents del temps ... "Trons enfora, aigua prop"; 'Trons en mar, aigua a la terra"; i si algú molesta li direm "Fe't trons"; també en algun moment podem "Arriber a fer es tro"; si per fer alguna cosa un és molt ràpid "És com un llamp"; "Una nit de trons i llamps" pot ser un vespre de tempesta, però també pot ser una altra cosa ... I qui té molta experiència "Que en deu haver Agost 2008 - 265

Oot-leborecions

=INSTALACIONES=

GIMER, S.L. Av. de sa Indústria, 96 Tels. 971 37 19 34 - 971 37 29 70 Fax 971 37 19 34 - Apart. Correos 16

- ALAIOR-

Gloriós Sant LI orenç

ELECTRICIDAD FONTANERÍA CALEFACCIÓN MANTENIMIENTOS AIRE ACONDICIONADO

PRESUPUESTOS

AUTOESCOLA

RAMAL - Llicències ciclomotor - Permisos de conduir: A-l, A i B

.':

Jl"J~

1~~~ "I)~:

~~ ~

Distribuciones SEBAS Balmes, 32 Tel. 971 37 28 57 Fax 971 37 87 63 e-mail: OIS.SEBAS@terra.es 07730 ALAIOR (MENORCA)

POSTALES - CUíAS - MAPAS - NAIPES - SOUVENIRS FOLLETOS - CARTAS BAR Y RESTAURANTE IMPRESOS EN CENERAL

Desitjam un bon Sant Llorenç a tots els alaiorencs i visitants

"Puntillana " . lis d~si~a. l/~ bo~ Sa.~t LJore~ç.

Carrer Major, 12 Tel. 971 37 26 31 CI des Ramal, 79 ALAIOR

Tel. i Fax 971 37 84 57 Mòbil 699 08 07 73

Núria Quintana i Marga Pons Martí

Grup de Lectura El passat 24 de maig vam llegir i comentar l'obra del poeta portuguès Eugenio de Andrade. Ens va acompanyar el poeta alaiorenc Pere Gomila Bassa, que ja havia participat altres vegades i és un agradable col-laborador del grup, i que recentment ha traduït al català una selecció de poemes d'aquest autor. Crec que Andrade era un desconegut per a la majoria de persones del grup, però ens va sorprendre gratament amb una poesia senzilla, clara i propera. Pere Gomila va comentar també la biografia de Andrade i ens va endinsar en un món de sensibilitat i bellesa. I el més important, quedar amb ganes de conèixer més de l'autor portuguès. La sil-laba

El passat 21 de juny vam celebrar l'èxit d'una nova temporada del Grup de Lectura. Ens vam trobar tot els que enguany hem gaudit de nombroses trobades on hem parlat de literatura, cinema i de la vida en general. Vam fer revisió dels canvis que es podrien introduir la pròxima temporada per millorar l'activitat; el més significatiu serà que es projectarà més cinema. Seran films que no necessàriament estaran lligats a un llibre sinó que tindran la literatura o la creació com a argument. Aquest canvi suposarà més temps per llegir les novel-les, ja que fins ara en llegíem una cada 15 dies, un ritme força accelerat. També es van anunciar els diferents actes de literatura que es duran a terme durant l'estiu al Pati de la Biblioteca: - El 25 de juliol, Biel Mesquida ens parlarà d'Acrollam; l'acte serà presentat per Margarita Ballester.

Tot el matí he cercat una sillaba. És poca cosa, és cert: una vocal, una consonant, quasi res. Però em fa falta. Nomésjo sé la falta que em fa. Per això l'he cercada amb obstinació. Només ella em podia defensar del fred de gener, de l'aridesa de l'estiu. Una sillaba. Una única sll-laba. La salvació.

- El 26 d'agost, dins el cicle Poèticalaior, comptarem amb la presència d'Hilari de Cara. De la trobada en va sortir el llistat de propostes per l'estiu, on cadascú hi pot afegir el títol que vol recomanar als altres. Alguns d'aquests llibres es troben a la nostra biblioteca i d'altres els podrem encarregar a les biblioteques de la xarxa. Tot això ho vam discutir mentre degustàvem albergínies al forn, croquetes de bacallà, crespells de crema, brownies i coques de xocolata, coca de congret, i un llarg etc ... , tot fet a casa!

Art de navegar Mira com l'estiu de sobte es fa aigua en el teu pit, i la nit es fa vaixell, i la meva mà mariner.

Final de curs

Us animam a participar el pròxim curs en el Grup de Lectura. Bon estiu a tots! (Traducció,

Pere Gomila).

Propostes d'estiu

lan McEwan: Expiació John Banville: El libro de las pruebas A.M. Homes: Este libro te salvarà la vida Jed Rubenfeld: La interpretación del asesinato John Fante: Al oeste de Roma Henry Green: Viajando en grupo Nancy Mitford: La bendicion Roberston Davies: Àngeles rebeldes Philip Roth: Sale el espectro Andrea Camillieri: Las ovejas y el pastor Graham Swift: Mañana Nick Horny: Fiebre en las gradas Gabriel Garcia Màrquez: El coronel no tiene quien le escriba Rosa Nebot:Pang i llimones Najat El Hachmi: L'últim patriarca

Muriel Barbery: La elegancia del erizo Pere Pons: Crispetes per a la Norma Shweizer Mino Milani: Un àngel, probablement Antoni Moll: La noia que sortí del mirall Simonetta Agnelo: La Mennulara Alexandre Jollien: Elogi de lafeblesa Colm Tóibín: Un llarg hivern John Boyne: El nen amb el pijama a ratlles Markus Zusak: La lladre de llibres Fred Ulhman: L'amic retrobat Doris Lessing: El quadern daurat Luis Racionero: Cercamon Jon Krakauer: Cap a terres salvatges

----

----~~------_._-_ ...•._---

U~:mt~i':I.I:lj

~~i;:;:;;~C1NADA ~

www.apalliser.corn

la cultura

ALAIOR, Pla de sa Sinia, 6 ·Polígono La Trotxa Tel: 971 37 11 41 Fax: 971 3792 00

MAÓ

Agost 2008 - 267

Col-Iaboracions

MERCADAL

TAVEMA ALQUILER Y VENTA DE MAQUINARIA Y GRUPOS ELECTRÓGENOS Tenemos la potencia que usted necesita para su casa, ¡comercio o industria

9t(1riús

~~nt VENTA DE

.lJ(1ren4' - Todo tipo de ventanas (Practicables oscilobatientes) - Correderas (Paralelas, simples, plegables) - Persianas mallorquinas, plafonadas y mixtas - Cerramientos - Colores: blanco, verde, anodizados, imitación madera,etc.

TRACTORES NUEVOS Y USADOS Ctra. Nova, s/n - 07730 Alaior - Tel. 971371313-971371750 Fax: 971372982 e-mail: tavema@tavema.com

Atneller y Enrieh, S.L. INSTALACIONES ELÉCTRICAS - ANTENAS TV - FONTANERíA - CLlMATIZACIÓN ELECTROOOMÉSTICOS - MUEBLES Y MAMPARAS BAÑO CI San Pancracia, 10 - 07730 ALAIOR - Tels. 971 37 11 63 - 971 37 13 63 - Fax 971 37 90 58

Desniam a tots els clients I" aIllICS bones restes de Sant Llorenç

Horaridel 16 de juliol de 2008 al 8 de setembre de 2008 obert de 7.30 a 14.00 h

16-----------

--------

Agost 2008 - 268

Redacció

S'ALBA DINS EL PATI DES CONVENT El diumenge, 6 de juliol, S'Ull de Sol va celebrar l'edició dels seus primers dos-cents números amb l'organització d'un concert amb s'Albaida dins el pati des Convent. La Redacció va realitzar aquest acte cultural dins sa Lluna perquè, amb les mides de seguretat i la neteja feta per l'Ajuntament, era el lloc idoni per trobar-nos i celebrar-hi la festa. Va ésser com anar a visitar un malalt; en aquest cas, un malalt del patrimoni cultural. Fer-hi l'acte hauria de servir, no només per recordar una fita de la nostra revista, sinó també fer deixondir les administracions i fer-los evident la urgència de cuidar el malalt, un edifici que cada dia que passa necessita d'una intervenció més urgent. Per la nostra part, vam recordar que després de divuit anys de sortir mes rere mes, S'Ull de Sol ha donat com a resultat centenars de pàgines editades, molts col-laboradors que han escrit a les nostres pàgines, un bon grapat de redactors que hi han treballat i tota una llarga llista de comerços i d'entitats que ens han donat i donen el seu suport i la seva confiança per seguir endavant. La Redacció va aprofitar per demanar una entesa entre les parts implicades per constituir el consorci del Convent, amb la participació de la ciutadania, fer un calendari de treball i tot allò necessari perquè Sant Diego sigui un verdader motor cultural i econòmic per a Alaior.

Volem fer públic el nostre més sincer agraïment a s'Albaida per haver acceptat d'actuar en un marc tan especial com és dins el pati des Convent. L'acte va servir per tornar a Alaior i donar-nos a conèixer el seu darrer treball, "Xalandria" (2008). Quant al concert, els assistents van gaudir durant dues hores d'una música tradicional interpretada amb sentiment i professionalitat. Volem agrair-los de tot cor la seva presència, perquè tenen un bé que el comparteixen amb tots nosaltres: el do de saber fer música que entra a dins el cor de la gent. L'actuació de s'Albaida simplement va ser magnífica. L'ambient que es va viure, amb un públic admirat, va portar a una bona sintonia entre el grup i el assistents. Unes 200 persones van gaudir una vetllada de música inoblidable. S'Ull de Sol agraeix a l'INESTUR (Govern de les Illes Balears) la deferència de permetre'ns realitzar l'acte al pati des Convent; al Consell Insular el suport per a fer un acte en el marc d'un BIC i l'ajut concedit en el programa "Menorca, Música i Teatre", i a l'Ajuntament d'Alaior i la seva regidoria de Cultura per les facilitats per realitzar l'acte cultural. També als que van fer possible que tot funcionàs: el personal de Cultura, la brigada d'obres municipal i Isla Vertical per la neteja del pati, l'electricista municipal per resoldre els problemes de darrera hora i Acústic Menorca per la sonorització del concert.

Agost 2008 - 269 -!i!I!!--II!I!!!!-----

Ool-leboracions

CENTRE VALENCIÀ A MENORCA

ACTIVA PARTICIPACIÓN MENORQUINA EN LA CONFERENCIA NACIONAL DE CENTROS CELEBRADA EN BARCELONA El pasado mes de junio, el Centre Valencià a Menorca participó en la 5;> Conferencia de Centros y Casas que la Comunidad Valenciana tiene en España. Tal foro de representación valenciana se ha desarrollado en Barcelona, al cumplir la Casa de Barcelona el 80 aniversario de su fundación. La representación menorquina ha estado formada por su presidenta, Amparo Rosell, y el secretaria de la entidad, Paco Perea, los cuales han sido participantes activos en las diferentes ponencias desarrolladas, que versaron sobre la nueva realidad social de las casas regionales, teniendo en cuenta la facilidad de comunicación tanta física como a través de los diferentes medi os de comunicación de que se dispone actualmente, lo cual hace que la función histórica de las casas regionales tenga otros retos distintos de los conocidos en los siglos pasados.

La Junta Directiva brinda este espacio para visitar nuestras entidades, al tiempo que también desea se participe de la opinión y contacto entre las entidades y personas, con sus sugerencias y comentarios.

BRINDIS DE SANT LLORENÇ. INVITADOS EL VIERNES DIA 8 A LAS 19 H. Aprovechamos esta pagina para informar e invitar a todos los que nos deseen acompañar, al Brindis de Sant Llorenç, que efectuarem os el viernes día 8 a las 19 h. en nuestro Local Social, para festejar la llegada de las Fiestas Mayores de Alaior. Quedan todos INVITADOS al acto, al tiempo que deseamos un GLORiÓS SANT LLORENÇ A TOTHOM.

La importancia de mantener las casas regionales se centra ahora en abrir nuevas actuaciones a las actividades sociales y asistenciales de antaño, por lo que se estan gestionando nuevas fórmulas, con la intención de que las casas sean las representaciones de la comunidad en cada zona en la cual esté implantada una casa regional, lo cual podría suponer en un tiempo no muy lejano que sean sedes oficiales del organismo de la comunidad. Menorca, que tuvo una importante participación en la Conferencia, regresó confiada en esta nueva apuesta de la Administración valenciana, para hacer realidad la nueva situación y el nuevo reto de representatividad en este siglo XXI.

PAELLAS VALENCIANAS (MAS DE 12.000 PLATOS SERVIDOS) Van aumentando las solicitudes que tienen el Centre y la Peña para ser colaboradores en la elaboración de paellas para actos sociales y de entidades de toda la isla; desde nuestra última información ya se han servido mas de 1.500 platos. Se han cocinado paellas para: CE Alaior (final de temporada), Serveis Esportius de l'Ajuntament des Mercadal, Cal Bon Jesús (1OOQ Aniversario), Unicef (Assoc. Comerços Ses Vinyes); asimismo, hay paellas previstas para agosto: Festes de Sant Llorenç, sabado 2-8-08 (AAVV Cala en Busquets), y Festes de Punta Prima, domingo 17-08-08 (AAVV de la urbanización), así como otras a confirmar, lo cual supone una importante participación y colaboración en la sociedad menorquina.

ARRIBA. ENTREGA DE UNA PLACA A LA CASA BARCELONA, CON MOTIVO DEL SO' ANIVERSARIO

PAGINA WEB www.centrevalenciamenorca.com Ambas entidades han abierto una pagina web, la cual pretende ser la ventana difusora de Valencia en .. Menorca y también la receptora de los valencianos y menorquines que deseen conocer las activi dades que el Centre y la Peña estan desarrollando en esta isla.

18 --

Col-Iaboracions

___

••••

Agost 2008 - 270

Xavier Arnau

Postals de Menorca

TrebBlúger

aJA.

La travessia de Maó a Pollença no és llarga. Unes 60 milles. Afluixem amarres de bon matí, a aquella hora calmosa en què colors i remors tenen una vida com de papallona. Tremolosa i fràgil. Tant que dol fer renou. I mentre solquem les aigües del port, sap greu que l'estela que deixa el vaixell rompi la silent immobilitat de l'aigua. Quan deixem per estribord la boia de la Llosa de Sant Carles, una brisa lleu ens permet hissar veles. Apaguem el motor. La renou del frec de la mar en el buc, el lliscar del vent entre les veles i el xiscle d'una gavina que cerca l'esmorzar a un pam de l'aigua, ens posen, sense transició, al bell mig d'una natura tan lluminosa com el Sol que ja és uns quants graus per damunt de l'horitzó. Però tot just en sortir de les aigües turqueses del Pas de l'Aire, el vent decideix que fins allà ha arribat, que se'n torna enrere i que ja ens ho farem. Dormisquegem embolcallats pel sol aclaparador i el renou mandrós del motor. Llaüts i llanxes ràpides van i venent sense parar deixant, com ferides, profunds solcs a la mar. De sobte, alguna cosa apareix a uns cinc metres pel costat de babord. Amb certa lentitud, uns lluents lloms grisos surten de la superfície de l'aigua. Dofins. Grossos. Ens sobta la seva lentitud. Donen una volta al vaixell i segueixen camí. Ens hem quedat immòbils. Callats. Racionals i ateus com bons fills de la modernitat, reaccionem amb el recolliment sagrat dels avantpassats quan ens trobem la natura viva a un pam del nas que, aliena i inabastable, ens gira, indiferent, l'esquena. Girem el cap de ses Penyes. Els penya-segats reculen, de sobte, per deixar lloc a l'extensa plana que forma la platja de Son Bou i el prat que hi té al darrere. Evoco un capvespre llunyà en què vaig visitar les restes d'una basílica paleocristiana, harmonioses i discretes, situades a l'extrem de llevant de la platja que ara naveguem. Des de la coberta del veler no la distingim. El que sí que veiem -per força-, és una basílica més nova palplantada darrere l'arenal, sense mesura ni proporció, deforme, dedicada al culte bàrbar de la destrucció del paisatge. Veus s'alcen contra aquesta manera de fer. Però de ben segur, ja és massa tard. Pagarem l'oblit de les velles advertències: Els desenvolupaments de la humanitat es lliguen de la manera més íntima amb la natura que l'envolta. Una harmonia secreta s'estableix entre la Terra i els pobles que ella nodreix, i quan les societats imprudents es permeten de posar la mà sobre allò que fa la bellesa del seu entorn, acaben sempre per penedir-se'n. Allà on el sòl s'enlletgeix, allà on tota poesia ha desaparegut del paisatge, les imaginacions s'apaguen, els esperits s'empobreixen, la tutine i el servilisme s'emparen de les ànimes i les disposen a l'enterboliment i a la mort'. *** Agost 2008 - 271

El cap de ses Penyes queda ben enfora i miro l'àmplia perspectiva que formen Son Bou, Sant Tornàs i Binigaus. Un tríptic geogràfic que fou un escenari d'adolescència. Quantes vegades ens vàrem embarcar la família dalt d'una furgoneta de traginar mobles, cap aquestes platges a passar el dia! El Sol i la mar donaven ales als cossos esprimatxats dels adolescents i plenitud madura als rostres del adults. Un anys tan llunyans que els comptem pels absents. Veig, amb trista claredat, que tot just ara, quan comencem a vanagloriar-nos que ho sabem quasi tot, hem d'aprendre a caminar pel temps de les absències. La platja de Binigaus resta a popa. Comencen les belles cales ettee'. Blancs penya-segats coronats per espesses i verdes pinedes contrasten amb la calitja que hi ha mar enllà. Passem cala Escorxada; ens la mirem amb endormiscada indiferència. Cala Fustam: endevinem el pal d'un veler fondejat. Cala Trebalúger. A la tercera va la vençuda. D'un bot traiem el pilot automàtic, iniciem un ampli gir a babord, i tot preparant l'àncora i el molinet, anem cap a la cala. Són tan distintes les llums i el colors del dia a una cala! AI matí la llum ll-lurnina els penya-segats de ponent amb un daurat fresc, novell. .. quasi transparent. AI capvespre, els de llevant adquireixen un daurat serè, madur, saturat sota els xiscles nerviosos de les gavines que van i vénen pels espadats. AI migdia, un silenci blavós -quasi glauc- i pesant ensopeix els habitants de la cala. Només els nens planten cara al dia entrant i sortint de la mar sense parar, celebrant-ho amb crits, xiscles i rialles. En la calma que cau quan es pon el sol, hom és temptat de fer seves les paraules d'Elio Vittorini: Yo sé qué significa ser feliz en la vida, y la bondad de la existencie, el gusto de la hora que pasa y de las cosas que se tienen alrededor aún sin moverse, y la bondad de amar esas cosas ... 3 ***

Tornem a mirar la carta nàutica per veure quant ens queda fins a Pollença. I curiosament, veiem que la unitat de mesura de la distància ha canviat: quants capvespres ens falten per arribar a Pollença? Tal vegada tots. Notes Reclus, Elisée. Ou sentiment de la nature dans les sociétés modernes a la Revue des Deux Mondes. París. 1866 2 Rosselló i Verger, Vicenç M. El litoral (i les cales), a Història Natural del Migjorn de Menorca: el medi i l'influx humà. AAVV. Palma de Mallorca 2004. 3 Vittorini, Elio. Cerdeña como una infancia. Ed. Minúscula. Barcelona 2000. 1

Ool-Ieborecions

BONES FESTES

A TOTS ELS NOSTRES CLIENTS I AMICS!

MATERIALES DE CONSTRUCClÓN . PINTURAS . SANITARIOS . GRIFERíAS . FERRETERíA BRICOLAJE· HERRAMIENTAS . SEGURIDAD· VESTUARIO LABORAL· COMPLEMENTOS

CONSTRUCCIÓN

HOGAR

www.apalliser.com MAHÓN:

Avda. Cap de Cavalleria, 1 . Cami de ses Rodees, 10·07714 POIMA Tel. 971 357300 (12 Iíneas) Fax 971 357400· e-mail: informacion@apalliser.com

ALAIOR: Pla de sa Sinia, 6 . 07730 Polígono MERCADAL:

CI Doctor

La Trotxa·

L1ansó, 54 . 07740 Mercadal·

20-----------

Tel. 971 37 11 41 . Fax 971 379200 Tel. 971 15 4444

. Fax 971 15 41 94

---------

Agost 2008 - 272

Pep Gómez Arbona

ELS

RIMERS

Segurament hi ha diferents teories per explicar perquè no tenim records clars i diàfans de la nostra més tendra infantesa. De tota manera, ja se sap que els especialistes troben temps per estudiar-ho tot, i no crec que aquesta sigui una excepció, i si jo no ho sé és per pura ignorància. Però en aquest moment no m'importen gaire aquests motius, ni les explicacions raonades de psicòlegs i altres terapeutes del ram. No. Ja coneixem la complexitat de la ment humana i, d'açò, no en rallarem ara, ni tampoc de les seves implicacions filosòfiques ni racionals. Ho repetesc, no. La meva intenció és que no em deixeu tot d'una, per cansat. El que sí és cert és que bona part d'aquesta vida "sense records", la inicial i la més tendra, la del nadó, la tenim ben coberta pels altres, pel que ens han contat mil vegades àvies, pares, germans, o, fins i tot, aquelles tietes ralladores que no callen mai. Normalment són anècdotes, situacions gracioses, descripcions deformades (segur!) de com eres o de què feies; un poc de tot. De mi deien que de ben petit era rosset, grassó, que sempre tenia gana i, açò sí, que era molt bon fillet. Açò, mamare, és clar. Per altra banda, els germans sempre m'han dit que era un ploraner insuportable. Ja ho veieu, un munt d'informació segurament tan desenfocada com ben intencionada, tan real com magnificada pel temps i els sentiments. Però tampoc era d'açò del que jo us volia rallar. No sé com m'ho faig, però quan començ a recordar vaig enganxant una cosa amb l'altra i no sé on aturar-me. El que jo volia, i no sé si ja he arribat tard per aconseguir que m'escolteu, és rallar-vos de les coses que només recordes per tu mateix, d'aquella mena de flaixos que ningú t'ha explicat però que saps del tot que són certs. Són poques coses, tot just refets aïllats i puntuals que per si sols no conformen cap mena d'història. Per a mi, aquests records són tan importants que he fet un esforç per separar-los dels altres, dels explicats i, sobretot, per reviure' Is. Segurament per a vosaltres no ho seran, d'importants, aquests primers records meus (per qualque cosa són només meus). Però pensau amb els vostres. Imagineu els primers records segurs que teniu, aquells que només provenen de vosaltres, i segurament trobareu coses amagades i precioses. I, encara que siguin intranscendents, petites coses, seran vostres, únicament i exclusivament vostres. Tal vegada aquest que us contaré no és ben bé la meva primera imatge mental, però ho tenc gravat com un dels instants més feliços de la meva vida. Aquell va ser el darrer estiu que va viure l'àvia materna, "la abuela Consuelo". Jo devia tenir dos o tres anys, i llavors, com cada any, mon pare va llogar una caseta per passar l'agost. I aquell estiu va tocar una a Alcalfar. Ben poca cosa record d'aquell agost (més ben dit, res), però hi ha una cosa que mai no oblidaré: un pati amb una barana de pedra seca rematada per un emblanquinat. I aquell pati era ple de pins (o almanco m'ho semblava), i davall d'aquells arbres tan alts mama re treia a prendre la fresca s'àvia Consuelo. La pobra dona ja devia estar molt malalta, ja que anava amb una cadira de rodes que, per cert, a mi, Agost 2008 - 273

---

em feia bastant d'oi: era com de bova i fusta, i amb un forat al mig del seient per posar-hi l'orinal (durant molts anys va rodar per ca nostra aquella cadira, per la qual cosa vaig poder-la inspeccionar a consciència, i em va agradar). Els capvespres, quan s'àvia prenia la fresca, mamare em seia damunt la seva falda perquè em servés una estona; supòs que així la feia feliç (i ens tenia entretinguts a tots dos, no ens enganyem). Jo sé del cert que m'estava tranquil damunt s'àvia, com sabent que la pobra estava malalta i no se l'havia de destorbar gaire. Qui sap, tal vegada escoltava embadalit les seves darreres paraules amoroses, que en el seu valencià (era de l'Horta, la dona) segurament em sonaven ben estranyes. Fins i tot, voldria pensar que ella i jo sentíem en silenci el renou de les branques quan es movien bressolades pel vent de l'estiu, o aquell concert de cigales que cantaven monòtonament i interminablement el seu reclam estiuenc. Tal vegada qualque pardal atrevit venia a menjar al nostre costat, sense cap por d'aquells dos estaquirots bocabadats, o potser era una gavina la que creuava el cel del capvespre amb el seu vol suau i el seu xiscle estrident. Podria haver passat tot açò, però també pot ser que passessin tantes coses, tants d'instants meravellosos, que imaginar-los seria etern. Tal vegada va ser així, etern i meravellós, però jo no ho sé. Els meus records s'acaben aquí. Jo damunt s'àvia, content. Tota la resta ja no és exclusivament meva, però per a mi és molt. Moltes vegades hi he tornat, a Alcalfar, per intentar localitzar la caseta i els pins. Moltes vegades he pensat que ho havia fet, però mai n'he estat segur. Tampoc record res més d'aquell estiu, ni si em banyaven al mar, o si em deixaven a l'arena davall l'etern para-sol, per molt que m'ho hagin contat mil vegades. Tampoc sé per mi mateix si s'àvia es va morir prest després d'aquell estiu (sí que ho va fer, pobreta), i tampoc vaig patir el colpidor dolor familiar per la seva mort. Sembla ser que m'he estimat més quedar-me amb els pins de branques gegantines sota els qual s'àvia i jo romaníem tranquils. Potser perquè aquest record és del tot meu, i de ningú més. O tal vegada perquè és un instant feliç.

Oot-teborecions

Pere Gomila

Recorregut gràfic

Els molins de vent fariners formen part del paisatge tradicional de la nostra població. Quan hi ens acostam per la carretera des de Maó i contemplam el poble enfilat al turó i dominat per Santa Eulàlia, sobresurten, estilitzades per sobre dels edificis, quatre de les torres dels nou molins que antigament hi havia a Alaior, que a més d'oferir una vista bella i suggeridora, són també un bé etnològic que s'hauria de preservar. El testimoni d'un temps en què l'energia s'obtenia només a través de mitjans naturals i els aliments bàsics provenien del camp menorquí. Poden ser un atractiu afegit per a les rutes turístiques que han començat a mostrar el nostre patrimoni i la nostra història als visitants i són uns elements tan característics que ens resultaria incomprensible no veure'ls dibuixar-se sobre l'horitzó.

article titulat "Els molins d'Alaior: assignatura pendent", on fa una descripció dels diferents molins alaiorencs i acaba amb unes propostes concretes de recuperació per evitar la pèrdua "d'aquests monuments i conscienciar la població de l'incalculable valor històric que emmagatzemen". Restauracions

En aquesta ocasió presentam un reportatge gràfic sobre els 7 molins que encara queden a Alaior. Amb diferents graus de conservació, alguns han estat restaurats, altres presenten de fa temps un aspecte d'un cert abandó i algun ha sofert importants modificacions. Per acostumats que estiguem a veure'ls no deixen de causar una certa fascinació i sovint ens esforçam a imaginar-los com serien amb les seves aspes girant sota l'impuls del vent.

Ja han passat 13 anys d'aquell darrer article i sembla que per part de les administracions no hi ha hagut gaire interès a promoure una recuperació efectiva d'aquest patrimoni. Algunes restauracions han estat efectuades per particulars que han salvat els molins de la degradació progressiva que venien patint i els utilitzen com habitatge. Tanmateix les ajudes públiques que han pogut aconseguir han estat escasses o nul-les. Hem tingut l'oportunitat de visitar el molí d'en Jon, el darrer que ha estat restaurat, i de parlar amb els seus propietaris: «No hem rebut cap ajuda per part de les institucions -ens comenten-o És més ,vam tenir moltes dificultats per part de l'Ajuntament, que ens aturà les obres i ens obligà a presentar un nou projecte que encarí notablement el pressupost inicial, quan per part de Patrimoni no hi havia cap inconvenient en les actuacions que es feien».

Els articles a S'Ull de Sol

Els nou molins

No és la primera vegada que S'Ull de Sol parla dels molins de vent. La revista ja havia publicat tres articles que demostren l'interès que mereix aquesta part del nostre patrimoni històric. L'any 1990, al núm. 3, Antoni Sintes proposava la recuperació d'un molí i la seva total restauració i la creació d'una associació d'amics dels molins de vent per aconseguir aquell objectiu. L'any 1992, al núm. 27, Arcadi Gomila publicava un article on feia un primer recorregut pels molins d'Alaior, a la vegada que aportava diferents informacions i evocava la imatge dels "nou molins rodant per damunt de les teulades vermelles de les cases d'Alaior". Finalment, el 1995, al núm. 56, Jaume Murillo, després d'haver escrit, juntament amb Antoni López un Assaig de catalogació dels molins de vent fariners de Menorca, publica un

L'apartat "Molins i moliners" del llibre Indus~rials i artesans de Menorca. El cas d'Alaior de Miquel A. Marquès ens aporta algunes dades interessants sobre els molins de vent. Segons les dades recollides, les primeres notícies que es tenen d'aquesta activitat provenen de l'any 1782 en què es contabilitzen nou moliners, mentre que el 1818 ja eren onze. A principis de segle XIX apareix el nombre constant de vuit molins fins que es construeix el molí de l'Àngel, l'any 1931, sobre una església anglicana que hauria servit de temple i de quarter en la tercera dominació anglesa de Menorca (1799-1802). Avui encara es poden contemplar alguns dels capitells de l'antiga església a la façana de l'edifici.

22------------

A partir de l'estudi de les contribucions municipals, Miquel À. Marquès ens informa que el darrer molí que va

Reportatge

----------

Agost 2008 - 274

apagar la seva activitat va ser el situat al carrer de sa Bolla, l'any 1921. La implantació dels molins a vapor, popularment coneguts com a molins de foc, van substituir progressivament els antics molins moguts per l'energia eòlica. A partir del cessament de l'activitat farinera, els molins es convertiren en habitatge familiar o foren abandonats. Propostes de recuperació. La recuperació completa d'un molí, incloses les seves antenes, o fins i tot part de la maquinària, podria ser un element més d'atracció turística i de coneixement històric per als propis alaiorencs i menorquins, tal com es féu amb el molí de Sant Lluís. Com ja hem dit, en els

articles apareguts a S'Ull de Sol hi ha hagut diverses propostes de recuperació d'un o més molins a través de diferents mitjans: creació d'una associació, adquisició per part de l'administració, inversió per a la restauració a canvi del compromís del propietari de facilitar-ne un cert ús públic, subvencions per a la restauració i conservació dels molins utilitzats com habitatge ... Atesa la situació actual dels molins, crec que en un cas determinat encara es podria promoure una actuació conjunta de propietat i administració amb el foment d'algun tipus de negoci al seu entorn (hotel de ciutat, restaurant,etc.) que permetés rendibilitzar el molí com un lloc de visita i exposició etnològica.

Molí de s'Androna La torre del molí va ser escapçada i es troba incompleta. L'estructura general ha estat també molt alterada. Per sort, avui ja no presenta la teulada que va exhibir durant una època.

Molí de sa Bolla L'estructura sembla que es conserva bastant bé, però vist dels del petit pati que hi dóna accés es té una sensació d'abandó. La fotografia és presa des d'un edifici elevat.

Molí des Cós Es trobava en un avançat estat de degradació quan es va comprar i fou restaurat pels actuals propietaris que l'utilitzen com habitatge. És l'únic molí que compta amb el caracull i va ser completament emblancat. Les obres de restauració finalitzaren el 2001 .

Agost 2008 - 275 -----------

Reportatge

----------=

•

Molí d'en Jon La família Salom l'adquiria el 2707-1907 i, curiosament, cent anys després, el juliol de 2007, es donaven per acabades les obres de restauració. És un dels molins més grans i en el seu interior es poden apreciar, perfectament conservades, les tres voltes de canó que formen el seu edifici.

Detall de l'escala de caragol del Molí d'en Jan

Molí de Baixamar o d'en Setu Només es pot contemplar des de s'Androna o el camí de darrere l'antiga escola del Ramal. En la fotografia el podem veure sobresortint entre els edificis que l'envolten. La policromia original presentava una faixa groga i ocre amb una sanefa blava.

24-----------

Molí de l'Àngel Amb la seva cantonada característica ofereix una vista clàssica a la majoria de fotografies. Aquí en presentam una de la cara posterior feta des del molí d'en Jon. Tant davant com darrere es poden observar els capitells de l'antiga església anglicana. S'observen encara restes de la cinta blava amb què estava pintada la part superior, però no de la faixa blava a la base.

Reportatge

Agost 2008 - 276

1 Molí d'en Mascaró o des camí de Son Bou Avui conegut com a molí d'en Calaixos, nom provinent de la família que n'és actualment la propietària, l'edifici va ser bastant modificat, però la torre ha estat restaurada i emblancada. Hem tingut la sort de trobar una fotografia antiga d'aquest molí (possiblement de principis de segle XX) quan encara mantenia la seva activitat farinera. Es pot observar el conjunt de les seves antenes amb les veles aplegades i la policromia a la base i al caracull (o cucurull). No se n'arriba a distingir la capirota. Els sacs, vora la porta de l'edifici, donen testimoni de la seva activitat.

Vista El molí de l'Àngel i el molí d'en Jon sobresortint part damunt les teulades de les cases del casc antic d'Alaior.

Agost 2008 - 277 --

••• -

•••••••••

---

Reportatge

Reparacions Fontaneria Instal.lacions Calefacció Gas Electricitat

PASTISSERIA

ROBA

HOME IDONA

Ca na Juanita

Us desitjam unes bones festes de Sant Llorenç

Us desitja un bon Sant Llorenç 2008 Carrer Menor, 4 i 8 Tel. (971) 37 12 66 - 37 23 53 - 07730 ALAIOR (Menorca)

Detalls PERE SALüM

PAPERERIA, REVISTES, REGALS, JOGUINES, LLIBRES

JOSÉ ENRICH

CI Balmes, 5 - Tel. 971 37 17 29 - ALAIOR

~A~~I~l M~~~llll@ O n Especialidad en cames frescas de Menorca Y ernbutídos caseros

!J.t-r¡,r

s~eS

aone Ruiz i Pabla, 36 TeL 971372922

- ALAIOR

\ f

ARTESANIAS S.P.

BeNES FESlEs CI Porrassar Vell, 9 - Tel. 971 37 1088 - 07730 ALAIOR (Menorca)

Os desitja un bon

Sucesores de

Can Villalonga desde 1964

·ALBARCAS

Bon Sant Llorenç Carretera Nova, 68 Tel. 971372916 07730 ALAIOR (Menorca)

26---------

T RAn \...:T ...~

s P A R,E n T ('

•

,)0..•"

Sant Llorenc lIIIIIIIIIIiIIIII!I!I~IIi!!II!I!IIIIII!.!I!!!I~-

Agost 2008 - 278

Pere Gamila

Martí Carbonell Salo En Martí és un dels joves estudiants alaiorencs que fa poc han obtingut la llicenciatura en la seva carrera. Ha realitzat estudis d'Història a la Universitat de Barcelona, especialitzat en arqueologia, i el juny de l'any passat obtenia el títol de llicenciat. Ara es prepara per realitzar un màster en arqueologia de dos anys a la mateixa UB. Com va néixer el teu interès per l'arqueologia? Ve de quan cursava 3r d'ESa. Vaig tenir l'oportunitat de participar en unes excavacions que es realitzaven al poblat de Talatí de Dalt i allò em va despertar la curiositat. Després del batxillerat ja vaig tenir clar que havia de realitzar estudis d'arqueologia. AI llarg dels teus estudis has participat ja en diverses excavacions. On has desenvolupat aquesta activitat? Sobretot a les excavacions de sa Torre d'en Galmés, on durant quatre anys vaig aprofitar les vacances de l'estiu per participar en el camp de treball dels Amics del Museu de Menorca. A Catalunya vaig poder participar en les excavacions de les importants restes romanes de Badalona. A l'estranger he estat a Kerkouane, a les excavacions de les ruïnes púniques de la ciutat, que són les millors conservades de Tunísia i foren declarades patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Finalment vaig ser a Algèria, a les excavacions de les restes medievals de Beni Abbes. A Menorca he participat també en els treballs realitzats a Cornia. Et va resultar complicada la carrera? Si la matèria t'agrada no resulta complicat. Jo em vaig treure la carrera en els quatre anys que són els que dura actualment. Abans es feia en 5 anys, i a la UIB encara és així, però a la Universitat de Barcelona ja s'imparteix en quatre anys. Quins són els teus projectes per quan acabis el màster en arqueologia que has de fer? Tornar a Menorca per treballar. La meva idea és quedar-me a Menorca i especialment a Alaior. Et dedicaries a l'ensenyament? Jo hi tenc el cap fet per si de cas, però no voldria dedicar-me a l'ensenyament, sinó exercir d'arqueòleg que és el que més m'interessa i pel que m'he preparat. L'ensenyament sempre és el camí fàcil i el tindria com un darrer recurs.

Fa més de trenta anys havia visitat molt la Torre d'en Galmés. Avui, amb les excavacions que s'hi han dut a terme, el poblat ha posat al descobert coses que abans eren insospitades. Però encara hi queda molt per fer ... El poblat és immens, és un dels més grans de Menorca i hi ha molt per excavar i per descobrir. Hi ha arribat a haver fins a tres excavacions simultànies. La que es va dur a terme per la Universitat de Boston, la del cercle Cartailhac i la dels amics del Museu de Menorca que dirigeix Helena Sintes. Heu fet algunes troballes importants? Hi ha troballes interessants, com una casa de finals del s. III aC que es va abandonar i no va ser modificada posteriorment. En un poblat com Torre d'en Galmés sempre sorgeix qualque cosa interessant. Les excavacions es realitzen a l'estiu i vénen estudiants de diverses universitats i també de Menorca. Sol ser gent que no té gaire experiència i no ha excavat quasi mai. Aquí aprenen com es fa una excavació arqueològica. M'has comentat abans excavacions a Cornia ...

que també

havies

realitzat

Hi vaig participar durant tres mesos, maig, juny i setembre. Vam excavar un talaiot que té una galeria enmig i per açò representa un cas peculiar entre aquestes construccions a Menorca. També excavàrem el talaiot occidental que té una escala exterior i a continuació, a la banda Sud, un recinte. Van ser també uns treballs molt interessants. Menorca té una gran riquesa arqueològica, amb poblats importants que encara no s'han excavat o només en part. Creus que es dediquen prou recursos a la recuperació de tot aquest patrimoni? Ara se n'hi dediquen bastants de recursos, Déu n'hi do el que s'està fent, però encara se n'hi haurien de dedicar més. Es podria fer que hi hagués més turisme cultural, que és el que volem, i destinar-hi més esforços. Tenim un producte que es podria explotar molt més i, a la vegada, serviria per recuperar tot el nostre patrimoni i conèixer més el nostre passat. Desitjam a Martí Carbonell que vegi realitzats tots els seus projectes en aquest món apassionant de l'arqueologia i en la investigació del nostre llegat prehistòric.

Pàgina patrocinada per

CENTRAL DISTRIBUIDORA

DE MENORCA

Som on hi ha gent amb ganes de saber

DOMINGO MARQUÈS, S.A. Agost 2008 - 279

-~~IIIIII!IIIIIIIIII~!!IlIlII!~1IIIII!1IIII

Informació local

•

Maca Ramos

Carrer Ample, Núm. 12 I

Aquesta casa està registrada el 1823 i s'ha construit en diferents èpoques, ja que hi ha un tros de pedra i morter i un altre de marès. Pertanyia a la família del marquès Squella i na Cati García Quetglas de Ciutadella la va comprar a la duquessa d'Almenara Alta, l'any 1999.

La casa duia anys tancada i la darrera vegada que van mirar el comptador fou el 1974. Fins al 1898, que es quan és va fer la darrera reforma, va ser posada de la família Squella, que l'emprava per assistir a missa al nostre poble. Una de les coses més curioses és que té l'entrada d'un túnel de dos per dos metres, que no està catalogat i és d'abans de la Guerra Civil. Una llegenda conta que era utilitzat per anar a l'església, que es troba a uns tres-cents metres. La propietària ens diu que li agradaria poder destapar-lo un dia per veure el que hi ha amagat. Na Cati va comprar la casa per una casualitat i li va cridar molt l'atenció tanta antiguitat conservada en estat pur. AI manobre que va contractar per fer-hi unes reformes imprescindibles, simplement li va dir que quan obrissin la porta la gent pogués tenir la sensació de tomar dos-cents anys enrere, la qual cosa podem afirmar que s'ha aconseguit. En adquirir-la, no hi van trobar cap moble: els que hi ha ara són tots fets per encàrrec i intenten imitar al màxim els antics. A la planta baixa, que estava pintada de moltes capes de colors, hi ha les escales que duen als estudis, la cuina i una saleta. Destaca també la cisterna de dues boques, una a la primera planta i l'altra al soterrani, que era on rentaven. La cuina manté la forma original amb una fusta de llenya verda per posar les olles i un petit rebost de dues portes, també de color verd. Les bigues són les originals, molt gruixades i emblancades. Na Cati ens explica que antigament feien els experiments de calç acolorida i fins a tres pams cap avall de la paret. Es pot constatar que les bigues estan fetes a cop de destral. Des de la cuina, baixam al soterrani, que té deu escalons de pedra autèntica i arrambadors de color verd antic. A un racó hi havia el lloc comú, un altre racó podia fer de llenyer, la cisterna, la pica de rentar i el túnel, del qual veiem la boca i que era un femer i l'actual propietària desconeixia que hi fos. Aquest soterrani té tres voltes de canó. Comunica amb una altra part, que té entrada des del carrer, que era per on entraven les bísties, amb una foganya i les menjadores dels animals. Aquests dos compartiments estaven separats per una barrera d'ullastre. Tomam a pujar a la cuina i, en sortir, ens trobam amb un rebost davall l'escala i just al costat de la porta del carrer hi ha una saleta amb finestra amb el típic banquet on la gent podia

28-----------

Oot-Ieboreoions

Agost 2008 - 280

seure's per mirar o prendre la fresca i una altra entrada que dóna al pastador. Dins l'entrada hi ha el coll de la cisterna i es diu que hi havia vesins que hi anaven a cercar aigua. A l'escala destaca l'estuc pintat amb tons de diferents colors, que va estar molt de moda a Alaior fa uns cent anys. On acaba l'escala, hi trobam les tres entrades dels estudis. El d'enmig era utilitzat per qüestions higièniques, l'altre és una habitació amb alcova i el tercer un dormitori gran. Els tres experiments havien estat folrats de tela, ja que així ho indica el fet que hi van trobar molts claus clavats a les bigues de fusta. Tots els estudis donen al carrer perquè la casa fa cap de cantó.

Na Cati ens explica que en total hi ha deu finestrons, cinc finestres i les dues portes que donen al carrer. Dalt hi ha el porxo, dividit en quatre estances, on es veuen les diferents ampliacions de la casa i unajassa de tronc de pi que ho aguanta. Hi ha dos petits sobreporxos, molt baixos, que sembla ser que tenien la missió d'aïllar la casa per aconseguir que no fos ni molt freda ni molt calenta. Dalt de tot, una petita terrassa fa la feina de recollir les aigües i des d'allà es pot contemplar perfectament el campanar de Santa Eulàlia, i ens recordam del túnel que diu que s'hi comunicava. També es veu el Polígon. S'entén que no tengui pati, perquè era la posada d'una gent que vivia al camp i aquest no era necessari.

Agost 2008 - 281 --

Oot-leborecions

•

Imagín alaiorencs d'allà el 1300 al 1400 compartint aquest carrer. Llevar-se en matins de quietuds immenses, xops d'humitats de les basses i plans de baix de sa costa des Pou, sortir al carrer i saludar-se un alaiorenc cristià, amb un altre de musulmà, amb un altre de jueu ... tots en poc espai, en un món més petit però ple d'altres essències.

Un dels carrers amb manco cases del poble. Dels indrets més oblidats. En no ser un lloc de trànsit habitual ni un lloc de destí freqüent, ha acabat essent una de les parts més desconegudes, de menys activitat, de més tranquil-litat i, segurament, de les menys transformades al llarg dels segles. Cristina

Anselm Barber

Arran de l'exposició: Alaior, arquitectura i etnologia que roman a la Sala des Convent tot l'estiu, uns amics del Centre d'Estudis van fer un recorregut fotogràfic per racons del poble i els van contemplar amb la mirada especial, aquella que s'allibera de la indiferència quotidiana. Ells són en Josep Miquel Vidal Hernémdez, aquest prohom de la cultura i l'inteHecte menorquí de la modernitat, i na Cristina Campano amiga d'aquesta branca de la cultura que en diem art i que ajuda a interpretar el nostre entorn. El contingut de les instantànies és prou suggerent, la sensibilitat que les ha captades diu molt del bagatge de la mirada. Hi he volgut afegir uns comentaris exclusivament personals del que em susciten en relació a la idea més o menys compartida d'Alaior. No identificaré els llocs amb els noms per poder jugar amb alguns lectors a reconèixer-los, a més d'un les vistes el faran dubtar. Cristina

A principis del segle XX es van fer edificis molt interessants en aquest poble. Alguns d'ells ho són en la mesura que eren llocs d'associacions amb mitjans suficients. Altres van ser també locals socials finançats amb penosos esforços. Els interessava reforçar la seva presència a la comunitat amb l'empremta d'un enfront amb prou personalitat. Avui encara alguns col-lectius fan esforços econòmics per aportar edificis més o menys singulars. Però és quasi una batalla perduda, aquest és un altre patrimoni, el dels edificis singulars que les societats han aixecat en benefici dels nostres carrers. Perdut des que hem consentit que el sector immobiliari resulti inaccessible a l'altruisme, ha estat una altra de les coses que s'ha emportat el culte cec a una economia de mercat, que és analfabeta respecte de tantes coses.

Ens acabarem acostumant a la fusteria rnetàl-llca que s'està imposant avui en dia, però on hi hagi feina feta d'un bon mestre fuster notes que la pedra se sent més contrastada i que la ferramenta llueix amb més satisfacció. Quant més enfront, el bon gust més reclama una fusteria tradicional.

30------------

Oot-leborecions

Agost 2008 - 282

Són contrapunts, accents en el ritme monòton de la resta d'edificacions, pel dissenyo pel testimoni del passat. Ara bé, aquests edificis moltes vegades topen amb les dificultats per ferne un ús actual. Costa molt rehabilitar per reemprar ja que són obres que exigeixen un tractament especial de mà d'obra. Aquesta circumstància moltes vegades és ignorada per la fredor de com l'administració interpreta algunes normes urbanístiques i acaba essent un pecat restaurar aquests versos constructius en una estrofa d'edificis que reclama el contrast. Les autoritats hauran de rellegir el seu paper si no volen acabar empobrint dràsticament allò que els segles del passat sí que han sabut preservar en ús.

Crec que és per l'exterior i per l'interior, una de les joies de l'arquitectura local. Però la submissió a la grandària de l'edifici del Centre Cultural i l'orientació del carrer fan que passi desapercebuda. Petitona però de formes neogòtiques contundents es rebel-la contra la indiferència i apunta al cel decidida. Amenaça el menyspreu amb aixecar-se i emprendre un formós viatge cap les altures.

Cristina

L'orografia del coster sud del poble va fer que les cases s'adaptassin al desnivell. Avui faríem grans excavacions, aplanaríem i estandaritzaríem. Amb aquesta mentalitat en el futur serà difícil trobar racons que confereixin personalitat pròpia als pobles. Avui la diversitat, la diferència arquitectònica la reservam només a allò que encara no ens hem pogut carregar per antic i als promotors que tenen capital suficient per encarregar arquitectura que els faci sobresortí per sobre de la resta. Els bons constructors sempre van saber adaptar l'obra a l'orografia, els resultats van ser una bona integració a l'entorn. Avui la supèrbia de la tècnica ha capolat aquest principi.

Agost 2008 - 283

Des de l'arquitectura funcional i el minimalisme modern, des de l'imperi de la línia recta, ens consta entendre l'exuberància barroca del XVIII. No captam la intenció de tanta acumulació de figures i línies com a manifestació del poder de la Contrareforma catòlica davant la simplicitat i la c1aretat protestant. Aquesta ermita en el camí Nou, en l'entrada cap al camí d'en Kane que havien imposat els colonitzadors anglicans infidels a Roma, devia ser tot un testimoni de l'afirmació de l'església local davant l'autoritat britànica.

Cristina

És com si els veiés, dotze frares en processó procedents de Sant Diego Vell baixant per la costa i entonant ritmes gregorians mentre es dirigien a la nova església des Convent. Com a imatge de la religiositat que ho omplia tot durant segles i segles em resulta molt suggerent per entendre les creences i les fetes d'aquella època. Aquella fe, aquell sentiment, ha estat secularitzat en gran mesura, i l'estètica li ha pres el relleu. L'estètica pública en la restauració del carrer i l'estètica privada dels vesins que viuen la satisfacció d'embellir l'estimada costa amb tests i flors.

Ool-leborecions

Vidal

Finestra de guillotina, amb barretes, cortinetes, persianes de llibret, paraigüet i ganxos de cap de cavallet. Les proporcions de la finestra i la suma d'elements compositius són el resultat de l'evolució en la recerca d'estètica. Per açò ens crida l'atenció sense saber perquè. L'estètica tradicional no és una casualitat, és depuració, avanç. Incloure-ho com a patrimoni hauria de ser reconèixer el bon gust de generacions de predecessors. Quasi res. El que queda d'un capitell. Quan la primitiva església de l'Àngel Custodi va ser convertida en una altra construcció, els picapedrers van decidir respectar els capitells exteriors. Així els alaiorencs moderns podem llegir aquell espai com una successió d'escenes superposades en el temps: lloc de culte medieval, església anglicana, molí fariner i habitatge posterior. Vidal

Vidal

Un mestre ferrer va imaginarse un picaport en forma de drac clavat eternament i sobre la panxa del qual tothom hi podria copejar demanant per entrar. Quina la devia fer el drac? O tal vegada era

el darrer exemplar d'una mena de llangardaix endèmic que volien recordar. O era un petit i malèvol dimoni que havia indignat l'amo de la casa? L'art té açò, que suscita la imaginació. I ja se sap que sense imaginació, no seríem el mateix tipus d'homes.

Vidal

Les solucions, la manera de pensar d'altres èpoques, les necessitats, estan també presents en la construcció de dependències auxiliars. Una instantània que reuneix diferents tipus d'elements: arcs de marès, bigam de llenya, paret de pedra i morter, menjadores de cantons ...

Primer va ser el talaiot, després el camí, després la paret, després la creu. La mirada travessa el temps.

Vidal

Solucions senzilles però duradores. Contundents .segles en favor de l'aigua. Avui que en consumim som ignorants de l'ànsia llegada per no malmetre mai. Ens hem fet més complicats, més deslligats és fonamental.

32-----------

al llarg de com mai, l'aigua d'allò que

Una de les característiques introduïdes pels arquitectes moderns en les millores d'Alaior ha estat alliberar d'estretors els espais públics. La diafanitat, els amples, la claredat de les solucions confegeixen personalitat i bellesa als espais.

Ool-Ieboreoions

IIdal

Agost 2008 - 284

Miquel À. Marquès

SANT LLORENÇ DE BINIXEMS (1900) En aquesta ocasió, la làmina és patrocinada per Colonya Caixa Pollença, la fotografia és feta per Salvador Almirall i ens l'ha deixada l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca (Consell Insular); volem manifestar el nostre agraïment a Elisa Fernandez i Laura Piris per facilitar-ne la seva publicació. En primer lloc, comentar que la fotografia pertany al que, en el món de la fotografia, s'anomena una placa de vidre estereoscòpica; és a dir, són dues imatges en una mateixa placa i, quan es projecta una imatge sobre l'altra a través d'un estereoscopi, s'aprecia el volum dels objectes. Açò és el resultat de la visió binocular de l'ésser humà. La càmera estereoscòpica es generalitza a la segona meitat del segle XIX i s'usa fins als anys trenta del segle passat. Si bé ja coneixem altres fotografies de l'església de Sant Llorenç de Binixems, pensam que és interessant publicar aquesta imatge feta fa més d'un segle.

un petit edifici, que era el forn. Els feixos podrien ser emprats per coure el pa al forn, per ser venuts als pagesos de la rodalia o als forners del poble. Un darrer detall és la creu al bell mig del pati. És una de les poques imatges a on es veu amb claredat la creu, abans que fos destruïda el 1936. Als quadres del segle XVIII es pinta una creu feta amb pedra i coronada amb una creu, també de pedra. L'Arxiduc descriu la creu com una columna octogonal, amb tres escalons i coronada amb una creu. Hernàndez Sanz dibuixa una creu amb una columna exagonal i un crist clavat a la creu. Josep Eugeni Seguí Oliver, encarregat de l'obra de restauració de 1898, comenta a la memòria de l'obra que la creu resultava "chica debido al capitel de la columna. No se hizo de nuevo por falta de tiempo". Aquesta és la creu que veim a la fotografia, tot i no poder assegurar si era feta de pedra o de ferro.

Com a mínim, la imatge és presa després de 1899. Així ho testimonia el fet que la teulada de l'església és nova, quan es canvià la fesomia de l'antiga teulada amb dos nivells i, sobretot, a sobre de la porta d'entrada de la façana s'hi va posar una imatge de sant Llorenç feta amb rajoles. AI bell mig del pati veim un grup de persones. El grup de l'esquerra és format per una dona i quatre fillets. No sabem qui són, però no seria estrany que fos la família del donat que vivia a l'antiga rectoria. Quant a l'home de la dreta, es nota el seu posat de senyor, amb coll i corbata. Podria ser que fos el propi Salvador Almirall o bé algun amic que l'acompanyàs en les seves excursions. Un altre detall són els feixos de rama estalonats a la paret de l'església. A l'esquerra de l'església, sobresurt Agost 2008 - 285

Col·laboracíons

Cooperativa San Crispín pòlissa s'haurà de notificar a la part contrària amb una antelació de dos mesos. La principal font de conflictes en aquest tema es deu a desacords amb els dictàmens dels pèrits nomenats per la companyia asseguradora. En aquest cas cada part pot designar un pèrit que haurà de ser acceptat per la part contrària. Si una de las parts no designa pèrit en vuit dies des de la designació que n 'hagi fet l'altra part, s'entendrà que accepta el dictamen del pèrit de la part contrària, i hi quedarà vinculat.

HÀBITS SAlUDABlES I CONSUM RESPONSABlE ASSEGURANCES A lA llAR Aquest mes donarem una sèrie de recomanacions per tenir en compte a l'hora de contractar una assegurança de la llar. Un dels punts més importants és la valoració del continent o edificació (parets, sostre i trespol) i la del contingut (mobles, electrodomèstics, instal-Iacions, etc.). Aquest punt és cabdal perquè si s'infravalora pot donar-se el cas que l'asseguradora ens pagui només per l'import que tinguem contractat i que la resta quedi al nostre càrrec. Contràriament, si sobrevaloram els béns assegurats estarem pagant una prima exagerada i en el moment de cobrir un sinistre l'asseguradora pot acollir-se al valor efectiu (de mercat) del bé en lloc d'aquell que el propietari hagi estimat.

Si els pèrits designats per cada part arriben es consignarà per escrit. Si no s'arriba a aquest consensuar la designació d'un tercer pèrit. Si consens sobre el tercer pèrit, el designarà d'instància.

a un acord, aquest acord, hauran de no s'arribàs a un d'ofici el jutge

Si el dictamen dels pèrits no fos acceptat per alguna de les parts, es disposa de 30 dies per impugnar-lo en el cas de l'assegurador i de 180 dies en el cas de l'assegurat. Els honoraris de cada pèrit seran satisfets per cada una de les parts, a menys que el peritatge hagi estat necessari pel fet que una de les parts hagi mantingut una valoració exageradament alta o baixa; en aquest cas els costos dels pèrits seran assumits per la part culpable.

la COOPERATIVA INFORMA

A l'hora de contractar és important llegir detingudament la pòlissa, inclosa la lletra petita, ja que en moltes ocasions ens trobam amb multitud d'excepcions que limiten de facto la cobertura, i podem creure que estem coberts contra eventualitats a les quals estem exposats en realitat. El pitjor moment per adonarse de quines són les veritables cobertures d'una assegurança és quan el sinistre ja ha ocorregut.

Comunicam als nostres socis Que la nostra sucursal des Migiorn Granromandrà obena els diumenges dematí d'aquest mes d'agost, per la Qual cosa tothom Qui es trobi a les urbanitzacions de la zona podrà seguir lent les seves compres a San Crispín. ElConsell Rector i tot el personal de la Cooperativa vol desitiar als seus socis, clients i a tot el poble d'Alaior un gloriós Sant llorenç.

La durada del contracte d'assegurança estarà estipulada en el propi contracte o pòlissa. La pròpia pòlissa pot determinar la seva renovació per períodes anuals. Si no es desitja renovar una

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA DE. CONSUM DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS

La Cooperativa desitja als socis, clients i públic en general unes molt bones festes de Sant Llorenç

OFERTESSOCIS - BOTIGA PIS AQUEST MES, TENIM D'OFERTA:

TOVALLOLES, a 3,85 € i a 9,95 €

NEVERES PORTÀTILS, a 6,89 € i a 7,66 e . PARA-SOLS (SOMBRILLAS), a 3,99 € i a 6,26 €

34 -----------

Ool-teboracions

_iIIIIII!!IlIIIJII1IIIIIIIlIJIIlI!lII!IiIIIIII!!IlIIIIIIIlIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIlIIIIIII-Agost

2008 - 286

Us llA T'fi desitjam II~~I~R~~=t.~ .• ~L~•. un gloriós I N S TAL

N E S

• ELECTRICIDAD

• GAS

• FONTANERIA

• VENTA DE LAMPARAS

• CALEFACCION

• AIRE ACONDIClONADO

CI des Ramal, 60

Tel. 971 37 16 48 - Fax 971 37 81 36

TAPAS . BOCADILLOS

Sant Llorenç 07730 ALAIOR (Menorca)

. CAFÉS

Abierto todos los días a partir de las 6.00 h. CI del Pare Huguet, 41.. Alaior· Tel. 971 372026

FOTOS

e&. ASSOCIACiÓ DE COMERÇOS

D'ALAIOR

FOTOGRAFIA DIGITAL REPORTATGES: Fotogràfics - D.Y.D - Video MATERIAL FOTOGRÀFIC ÀLBUMS· MARCS FOTOCÒPIES: Color / Blonc i Negre

ci Es Carreró,

25 • ALAIOR· MENORCA Tel. ; Fax: 971 37 1987

Bon Sant Llorenç Agost 2008 - 287 -------

Pere Gomila

L'ofici tradicional de mestre d'aixa

MARC

GOMILA LLAMBLL\S Amb l'arribada de l'estiu les aigües de Menorca són solcades per les més diverses embarcacions. Difícilment, però, en trobaríem una que pugui superar en navegabilitat el nostre tradicional, i potser humil, llaüt menorquí. Marc Gomila és un dels pocs mestres d'aixa que es dediquen encara a construir-lo i a preservar-ne les característiques tradicionals a la seva empresa Mardaya, que compta amb instal·lacions al port d'Addaia i al polígon d'Alaior. Ens hem trobat amb ell per conèixer de prop com és, avui, un dels oficis tradicionals de Menorca: el de mestre d'aixa i calafat. Quines característiques

destacaria del seu ofici?

Aquest és un ofici dur que resulta mal de mantenir perquè necessites un dineral. Quan presentes un nou model d'embarcació has de començar per fer-ne un prototipus que val moltíssim i en aquest procés te la jugues. Aquí s'han de tenir en compte dos aspectes: un és l'interior com a professional que té un negoci i fa feina i l'altre és el de mantenir el carisma a Menorca i conservar el tipus de llaüt característic de l'illa. Avui ja no hi queda gaire gent que es dediqui a la seva construcció i nosaltres volem mantenir-la i potenciar-la. En aquests moments els tres mestres d'aixa que ens hi dedicam tenim la intenció de patentar el llaüt menorquí per preservar-lo. El problema principal és la mà d'obra que es requereix i que resulta molt cara. S'ha de comptar amb un bon equip de professionals per poder construir el llaüt. La part de mecànica i electrònica, la part de fusteria, el casc ... La nostra feina comporta molta responsabilitat, perquè l'embarcació ha d'anar per la mar i ha de ser completament segura. De fet, es tracta d'una petita casa en un espai molt reduït on hi ha d'haver de tot, amb tots els elements d'habitabilitat, els mobles, l'electrònica ... Quan entregues el llaüt l'has d'acompanyar amb un manual amb tots els detalls de fabricació i d'ús.

Es tracta d'un món on hi ha molta competència i amb productes fets tots de fibra de vidre amb uns costos molt inferiors. Nosaltres hem de presentar un producte diferent, el llaüt típic d'aquí, construït de manera artesana i conservant totes les seves característiques. A més de la construcció de llaüts vostè també s'ha dedicat a la restauració d'embarcacions. Quan va començar en aquest món? Ja duc molts anys en el món de la restauració i el manteniment d'embarcacions. És un projecte que vam iniciar el 1988 al port d'Addaia. En aquells moments hi havia molt poques barques i durant aquests 20 anys s'ha produït un gran canvi. La restauració és una feina molt agradable. Ens hem trobat amb embarcacions antigues, totes de fusta, que són una joia i que hem restaurat completament. Nosaltres també hem construït qualque barca tota de llenya, com el bot salvavides de Fornells. Com va començar

la fabricació del llaüt?

Vaig poder obtenir el llaüt Tiburón l'any 1999 d'unes drassanes que havien tancat i el vaig integrar dins la nostra empresa. El férem evolucionar i l'hem modernitzat, però sempre conservant les seves característiques tradicionals i les seves grans qualitats marineres. Amb el temps, a fi de poder atendre les demandes d'embarcacions fetes a mida,

,p2 • I

~e8~~Qe+~Q

==f/I' Xocolata amb Xurros Ensaïmades i tot tipus de Pastisseria Cafès Tes-Infusions ....

36-----------

Entrevista

Productes Típics de Menorca Entrepans Dolços i Salats ...

-----------

Agost 2008 - 288

l'any 2004 vam estrenar les noves instal·lacions al polígon d'Alaior. Actualment comptam amb tot tipus de certificacions europees per a la fabricació d'embarcacions, un procés complicat que ens ha costat tres anys de feina. Quins són els models d'embarcació

que fabriquen?

El llaüt de la marca Tiburón, des de 2'5 m a 9 metres d'eslora. En si es contempla en 8 models d'embarcació. Ara hem dissenyat alguns models més per presentar-los al Saló Nàutic de Barcelona, que és una mostra immensa de tot tipus d'embarcacions. A nosaltres ens cerquen perquè presentam un producte artesà i molt cuidat en tots els detalls i qualitat. El llaüt menorquí és conegut arreu del món, és el que té més anomenada per la seva navegabilitat. Quins materials que s'empren en la fabricació del llaüt? Avui el casc és de fibra de vidre i els interiors i exteriors es fabriquen amb teca de Birmània. Tot es fa amb aquesta llenya asiàtica, perquè els materials han de ser de molt bona qualitat. Nosaltres no fem res en sèrie. Tot és personalitzat i dissenyat. Cadascú té les seves pròpies característiques, sempre, és clar, sense canviar l'estructura bàsica del model. Com és el procés de construcció

d'un llaüt?

Primer es comença amb un disseny i amb la fabricació d'un prototipus de llenya fet a mà. Quan s'han fet les comprovacions pertinents i s'han passat totes les proves de navegabilitat, es creen els motlos a partir d'aquest prototipus. Aleshores es fabrica el casc, les cobertes, banyera, es fa la distribució dels camarots i habitatge amb la fabricació de tots els mobles i ornaments, i tota la part de mecànica i electrònica, amb els desaigües, dipòsits, etc. Es demanen encara llaüts a la vela? Actualment la vela nosaltres ens vénen a cercar no té pràcticament bastant per efectuar demanda, però sí que restauracions de vaixells de se'n manté el pal. La fusta, antics i moderns, sobretot gent avui s'estima més el a causa de sinistres. Moltes motor i el para-sol. Allò vegades es tracta que més es demana és d'embarcacions que ens arriben el llaüt amb sobrecabina destrossades i les deixam o cabina baixa amb totalment reconstruïdes. De solàrium. És curiós totes maneres, des de 1990 cap perquè els mallorquins aquí resulta més difícil trobar solen voler cabina i els feina de restauració. Nosaltres, menorquins es decanten a part de la fabricació i pel solàrium. El llaüt que restauració, tenim també un més fabricam és apartat de nàutica, de manera l'esportiu, el dedicat a que tocam totes les possibilitats l'oci, amb habitatge, relacionades amb el món de les apartament i solàrium Una de les embarcacions restaurades per Marc Gomila embarcacions. Gràcies a açò es per prendre el sol. Amb pot viure. sobrecabina ja no tant. Durant aquests 4 anys també hem construït llaüts professionals dedicats a la pesca. Ara mateix Com va aprendre l'ofici de mestre d'aixa? en tenim en construcció un de 9 metres. Aquest vaixell arriba He realitzat diferents cursos. El primer va ser a Umea, a fer de 17 a 18 nusos i tarda unes 8 o 9 hores per anar de a Suècia, on vam construir un vaixell, tot de fusta, al llarg Menorca a Barcelona. Actualment la gent vol que les de dos anys i mig. Quan el tinguérem construït vaig tenir el embarcacions vagin a una bona velocitat. gust de dur-lo aquí. A les drassanes d'Umea hi havia un El mestre d'aixa és un ofici que, com altres feines artesanes, ha tingut una forta davallada a Menorca, una illa on abans era molt tradicional... A Menorca queden pocs mestres d'aixa, perquè la majoria d'establiments són nàutiques que es dediquen a vendre embarcacions, però no les fabriquen. Per tant, a

Agost 2008 - 289 -----------

enginyer danès, un anglès, un andorrà, un suec i un menorquí i va ser una experiència única. Allà es feia un tipus de feina completament artesana, amb sistemes molt antics. A Suècia són mestres en açò i és el millor lloc per anar a aprendre l'ofici de mestre d'aixa. Allà vaig viure les diferents èpoques de l'any pròpies dels països nòrdics. La

Entrevista

neu, els llacs gelats que es poden travessar a peu, la llarga temporada de dies foscos en què no es veu el sol i els dies lIarguíssims a l'entorn del solstici d'estiu quan el sol just s'amaga durant tres hores, de les 12 a les 3 de la nit. Umea és una ciutat preciosa, amb les cases totes de llenya i molt tranquil- la. Aquesta feina m'ha duit a viatjar molt i es pot dir que conec tota Europa. Has de sortir molt per conèixer les novetats i estar al dia de totes les coses importants que van sorgint. Ha comentat abans que el llaüt menorquí era molt valorat a tot el món. Açò aquí es té prou en compte? La fabricació del llaüt és un patrimoni de Menorca i el llaüt menorquí és el que comanda en els mercats. No podem perdre aquesta filosofia de fabricar aquest tipus de vaixell tradicional i per açò crec que hauríem de rebre qualque tipus de suport. Per mantenir-nos és necessari anar a fires i donar a conèixer el nostre producte. AI Saló Nàutic de Barcelona, on vam aconseguir entrar, es presenten més de 600 vaixells i tot és molt car. El transport d'anada i tornada per exemple. S'ha de tenir en compte que un llaüt pot arribar a pesar 6 tones i mitja. No hi ha prou suport per mantenir aquest tipus de feina tradicional. S'haurien de donar ajudes per l'assistència a fires o al transport. AI darrer any, a causa de la crisi que vivim, s'han reduït les vendes en un 40% i açò representa una quantitat molt important. Tot és una lluita per poder dur endavant l'empresa. El seu fill també s'ha interessat d'embarcacions ...

per la construcció

El meu fill Daniel ha viscut des de petit tot aquest món i vol continuar; per aquest motiu estudia enginyeria naval a Barcelona. D'aquesta manera estarà molt ben preparat, perquè a més a més té l'avantatge de conèixer bé l'ofici des dels seus diferents aspectes. Per a mi és una satisfacció veure com segueix la tradició familiar. Agraïm a Marc l'atenció i les explicacions que ens han permès conèixer una mica més l'ofici de mestre d'aixa a l'actualitat i les característiques d'una embarcació tan tradicional a casa nostra com el llaüt menorquí que hem vist navegar sempre, amb la seva figura estilitzada i marinera, per les nostres aigües mediterrànies.

FORMATGE

DE MENORCA

Colonya

Caixa Pollença

CI Ramal, 9 Tel. 971 379326

38-----------

Entrevista

Agost 2008 - 290

Toni Barber Mir

UN BOT~T!! OLG, U~P! VINGA \PIMO, 11 UN BOUT~T, MR" jpL~A5~ A JOP!

1'"'ON.1.

MIRA ~U~ TANCAR-M~ A~uí, A LA ROTONDA!! A JO, ~L GRANLLANGARDAIX D~LAI0R!!

Agost 2008 - 291

IBIIIIIII~~""'IIIIIIIIIIIIIII~-

Oot-teborscions

CAXERSDE lA COl[ADA (

2008

La Junta de. Caixers

)

O .O

-e +c: Q)

E.E

CAIXER PAGÈS Toni PONS SINTES Ha sortit en 19 ocasions Cavall: Dic (19 anys)

CAIXER FADRí Toni Joan PONS BOSCH Ha sortit en 2 ocasions Cavall: Euro (6 anys)

CAIXER CASAT Joan Antoni PONS SINTES Ha sortit en 28 ocasions Cavall: Koran (8 anys)

•••••

CAIXER CAPELLÀ Joan Bosco FANER BAGUR Ha sortit en 5 ocasions Cavall: Lucky (10 anys)

CAIXER MUNICIPAL Lluís GOMILA MÉNDEZ Ha sortit en 2 ocasions Cavall: Jefe (8 anys)

CAIXER BATLE David MOLL MASCARÓ No ha sortit en cap ocasió Cavall: Nin (7 anys)

-e O c: .O ·0

••• +-

FABIOlER Miquel JUANICO BARRO Ha sortit en 6 ocasions Ase: López - Perico

Ismael ARIAS FALCÓN Ha sortit en 1 ocasó Cavall: Drac (16 anys)

Maria BARBER AMELLER Ha sortit en 9 ocasions

Cavall: Moro - Solid (6 - 4 anys)

Cristina BARBER BARBER Ha sortit en 8 ocasions Cavall: Suin (10 anys)

e .-

O) ,,0

"Pere BARBER FLORIT Ha sortit en 31 ocasions

Cavall: Tuarec - Lliure (15 - 4 anys)

Sandra BARBER FULLANA Ha sortit en 6 ocasions Cavall: Gacel (22 anys)

Llorenç BARBER GARRIGA Ha sortit en 21 ocasions Cavall: Moro (6 anys)

Informació local

__________

Francesc BENíTEZ FLORIT Ha sortit en 23 ocasions Cavall: Punki (20 anys)

Agost 2008 - 292

Inés BENíTEZ PASCUAL Ha sortit en 9 ocasions Cavall: Cèltic (17 anys)

Joaquín BENíTEZ SALORT Ha sortit en 36 ocasions Cavall: Punki (20 anys)

Fàtima GRAU ALLÈS No ha sortit en cap oca só Cavall: Rústic (5 anys)

Daniel CAMPS PALLlSER Ha sortit en 4 ocasions Cavall: Mingo (7 anys)

Elena ENRICH BARBER Ha sortit en 3 ocasions Cavall: Seleste (4 anys)

Natàlia ENRICH BARBER Ha sortit en 8 ocasions Cavall: Risc CB (5 anys)

Miquel FLORIT AMELLER Ha sortit en 7 ocasions Cavall: Esperit (5 anys)

Sebastià GARRIGA PONS Ha sortit en 16 ocasions Cavall: Rambo, Picó (15 . 5 anys)

Manuel GONZALEZ SINTES Ha sortit en 1 ocasió Cavall: Lucky Ruiz (11 anys)

Ague GORNÉS FEBRER Ha sortit en 6 ocasions Cavall: Dau (16 anys)

M. Àngels LLUFRIU HUGUET Ha sortit en 6 ocasions Cavall: Pinocho-Freno (6-14 anys)

Pedra MARQUÈS BENEJAM Ha sortit en 12 ocasions Cavall: Lleuger (10 anys)

Alvaro CAULES MASCARÓ Ha sortit en 16 ocasions Cavall: Contti (17 anys)

Víctor FLORIT ESBERT Ha sortit en 24 ocasions Cavall: Titus (3 anys)

Juan BENíTEZ SALORT Ha sortit en 36 ocasions Cavall: Cèltic (17 anys)

Daniel HIGUERO CARRERAS Ha sortit en 1 ocasió Cavall: Elis (15 anys)

Toni MARQUÈS CARRERAS Ha sortit en 3 ocasions Cavall: Rene (16 anys)

Agost 2008 - 293 _ ••••••••••••••••••••

Bartomeu MARQUÈS FUGUET Ha sortit en 14 ocasions Cavall: Llamp (10 anys)

Pedra MARTí FUGUET Ha sortit en 21 ocasions Cavall: Nescafé (8 anys)

Informació local

Xavier MASCARÓ ANGLADA Ha sortit en 2 ocasió Cavall: Terry (26 anys)

Sónia MASCARÓ JUANICO NO ha sortit en cap ocasió Cavall: Jam (12 anys)

Clàudia MERCADAL CONTRERAS No ha sortit en cap ocasió Cavall: Talaiot (6 anys)

Gemma MASCARO JUANICO Ha sortit en 1 ocasió Cavall: Jaki (12 anys)

Bartolomé MERCADAL JUANICO Ha sortit en 12 ocasions Cavall: Elegit-Picó (15-6 anys)

Sergi VILLALONGA CARRERAS Ha sortit en 3 ocasions Cavall: Truk (5 anys)

Isabel PEREA MIR No ha sortit en cap ocasió Cavall: Olivo (15 anys)

Llorenç PONS BARBER No ha sortit en cap ocasió Cavall: Bandidu (18 anys)

Sara PONS BARBER No ha sortit en cap ocasió Cavall: Bandidu (18 anys)

Sara PONS FLORIT Ha sortit en 13 ocasions Cavall: Karin (11 anys)

José L. PONS GORNÉS Ha sortit en 9 ocasions Cavall: Airòs (17 anys)

42-----------------

Bartomeu MASCARÓ PONS Ha sortit en 29 ocasions Cavall: Terry (26 anys)

Miquel MASCARÓ SABATER Ha sortit en 9 ocasions Cavall: Larsson E.B. (10 anys)

Vicente MERCADAL JUANICO Ha sortit en 14 ocasions Cavall: Nus-M.T. (8 anys)

Pere PALLlSER PONS No ha sortit en cap ocasió Cavall: Plutón (8 anys)

Jordi PETRUS PONS Ha sortit en 10 ocasions Cavall: Raig (5 anys)

Joan PETRUS PONS Ha sortit en 1 ocasió Cavall: Rayo (11 anys)

Llorenç PONS BENEJAM Ha sortit en 4 ocasions Cavall: Valent (9 anys)

Toni PONS GORNÉS Ha sortit en 14 ocasions Cavall: Màgic (8 anys)

Informació local

José PONS BUlLS Ha sortit en 2 ocasions Cavall: Olan (7 anys)

Bene PONS PONS Ha sortit en 13 ocasions Cavall: Kuntakinte (6 anys)

Agost 2008 - 294

Josep PONS PONS Ha sortit en 7 ocasions Cavall: Trui (3 anys)

Óscar PONS PONS Ha sortit en 8 ocasions Cavall: Paraiso (6 anys)

Toni RIUDAVETS FLORIT Ha sortit en 20 ocasions Cavall: Lirón (10 anys)

Catalina ROTGER BENíTEZ Ha sortit en 9 ocasions Cavall: Moscatell (9 anys)

Joan SINTES RIUDAVETS Ha sortit en 20 ocasions Cavall: Saturno Ermità (4 anys)

Osvaldo SINTES TIMONER Ha sortit en 19 ocasions Cavall: Olin - Olivo (7-15 anys)

Joan TOMÀS PONS Ha sortit en 9 ocasions Cavall: Popeye (21 anys)

Rafel PONS SINTES Ha sortit en 22 ocasions Cavall: Telo (22 anys)

Toni ROTGER BENíTEZ Ha sortit en 9 ocasions Cavall: Moscatell (9 anys)

Miquel TALTAVULL COLL Ha sortit en 5 ocasions Cavall: Xoroi (9 anys)

Miquel PONS TRIAY Ha sortit en 15 ocasions Cavall: Nabuco (8 anys)

Joan SANS BARBER Ha sortit en 12 ocasions Cavall: Tomeu FR (3 anys)

Elisabet TEIS ILARI Ha sortit en 3 ocasions Cavall: Romualdo (5 anys)

Maite VERGER CORTÈS Ha sortit en 14 ocasions Cavall: Orfeu (7 anys)

CONVIDATS DE l'AJUNTAMENT CONVIDATS PICADERO Jake TIMOTY FORD (dissabte) Mónica MARTí COLL (diumenge) CONVIDAT CLUB HíPIC Adrià PONS GOMILA (dissabte) Raúl MARI ALlMUNDO (diumenge)

SANT LLUís Miquel PONS HERRERO Wendy NEEWPORT (dissabte) M!! Carmen CARRASCa (diumenge)

ES CASTELL Miguel BORRÀS REVET Carmen COLL CENDAN (dissabte) Daniel SINTES PONS (diumenge)

FORNELLS Pere MARQUÈS MARQUÈS

SANT CLIMENT Maria CARRASCa

CARRERAS

MAÓ Francisco GARRIGA VIDAL Joan MOLL TUDURí Agost 2008 - 295

Informació local -----------

SANT

LLOREN

BONE

รง 2008

S FESTES!

www.illesbalears

.cat

Agost 2008 - 296

Els sopars de sa

COSTA

Indagant en ci passat, hem pogut esbrinar que el, inici, d'aquestes trobades es remunten molts anys enrere, a l'època del carnaval, quan la gent que habitava aquells carrers s'ajuntava per fer una bereneta-sopar. D'aquí ve segurament el fet que una de les coses que més recorda la gent dels primers sopars de Sant Llorenç siguin les anècdotes de personatges que es disfressaven per fer més xauxa. Les persones que ens ho expliquen diuen que allà pels anys 80 va ser molt divertit un sopar en què en Paca Timoner

(Campana) i en Francisco Pons, en Xec Masser es van presentar vestits de cambreres. Una altra vegada en Juanito Ferri va dur uns capgrossos, que també es recorden i ens expliquen que com que en aquella època ell era regidor de festes, van començar a fer una carrossa, que sortia el diumenge. La idea era que altres barriades també fessin la seva carrossa, però no va tenir seguiment, només els de la Costa des Pou, durant quatre o cinc anys.

(~V

Maca Ramos

DES POU

duia alguna cosa preparada i tot es compartia. El que era comú era la picada, el xocolati i el gelat. N' Aguedita havia preparat la xocolatada moltes vegades. Es feien jocs, com carreres de sacs per a petits i grans, sobretot en l'època que hi havia molt d'al·lotim i també se representaven alguns números de cançons conegudes, com per exemple Money, money. Fa set o vuit anys, els vesins de sa Costa des Pou i del carrer del Bisbe Goñalons, que amb l'entusiasme de Joan Caules engalanaven els dos carrers i es vestien com els antics, van parlar amb quatre membres de la banda des Migjorn Gran per fer una cantata de rondalles. Als instruments de la banda, dos trombons, un tambor i un saxo, s'hi va ajuntar més gent de per allà amb coses de fer renou i van arribar a ser dotze. Començaren a sa Costa des Pou amb guitarres i instruments i van arribar a ser més de dos-cents els que els seguien. Van fer un gran cercaviles improvisat pel poble i diuen que a les quatre de la nit, sa Plaça estava tan plena com els dies deja/eo i encara s'hi anava afegint gent. A partir d'aquell dia, no és estrany que alguns membres de la banda des Migjorn apareguin pel nostre poble, tal dia com el divendres per poder esplaiar-se lliurement i recaptar seguidors espontanis. És tradicional, que també el dia del pregó, tots ben mudats, els vesins s'apleguin per fer una foto devora el pou i també treguin ramells al carrer per fer polit, però just abans que comenci la gresca tothom els retira. La gent hauria d'aprendre a xalar amb el que hi ha, sense destrossar-ho, sinó arribarem a no poder organitzar res, perquè són moltes hores, despeses i energies que s'hi aboquen.

En Jordi Marban i na Mercè ens expliquen que en Xec Masser, l'home de n'Aguedita, era sorprenent perquè era molt seriós, però a les festes feia molta bulla. També li agradava ajudar a enramar, fins i tot, ens els darrers temps en què ja no es trobava bé, encara s'oferia per aguantar l'escala. N'Aguedita ens explica que solien posar fulles de palmera a les portes de les cases, fins que un any, algú va fer una barrabassada i en van cremar unes quantes. El foc també va prendre fins a la línia telefònica i de llavors ençà aquest tipus de festa ja no es va fer més. Després d'un temps de no fer el sopar, en Jordi Marban, en Bep Portella i en Ramon Babot el van tomar a organitzar. És el pitjor carrer del poble per enramar a causa del pendent i la plaça del pou, encara que quan està fet pugui semblar tot tan fàcil. Diu en Jordi, que ara no tomaria a posar-se en aquella situació, a la placeta de davant el pou, dalt una escala molt alta sense estaló, aguantada per quatre persones, era massa perillós. Diu que allò que li agradava molt era enramar es Regaló perquè és molt estret i no passes cap pena i el resultat era molt agraït. També se'n recorden de na Maria Domingo, que anava a cobrar les despeses de la festa per les cases. Per menjar, cadascú Agost 2008 - 297

l1li

Els més veterans ara són en Juanito Mir Timoner (Campana) i en Jaume Alzina, que sempre surten a ajudar. Es fan bastants reunions prèvies al carrer per exposar les idees noves de cada any. A veure amb què ens sorprenen enguany!

Ool-teborecions

Redacció

Gegants convidats

de la Fal-Iera Gironina Van ser estrenats l'any 1985. Aquesta nova parella passava a substituir els gegants vells, molt malmesos pel pas dels anys, que anaren a raure a les vitrines del Museu d'Història de la Ciutat. Van ser dissenyats per Carles Vivó i realitzats al taller Can Boter de Tiana per Albert Argimont. Els elements rnetàl-lics: corones, medallons, l'espasa i l'orbe van ser fets al taller de Ramon Boix de Girona i els vestits fets per Anna Breba. Un cop muntats el resultat no va acabar d'agradar. Els vestits i la joieria eren encertats, però els rostres dels gegants no s'acabaven d'ajustar al disseny de Carles Vivó. Després d'una única sortida al carrer van ser decapitats i se'ls va donar una nova fisonomia. Aquests segons caps van ser realitzats a l'Escola de Belles Arts de Girona. El resultat d'aquella intervenció tampoc no va ser gaire harmoniós, les mans i els caps estaven desproporcionats i es veia que eren obra d'unes mans diferents. A més, eren uns gegants molt desequilibrats i pesats. L'any 1993, amb rèpliques dels gegants noms de Carlemany i geganta va estrenar un

motiu de la presentació de les antics, van ser batejats amb els d'Anna Gironella. Aquell dia la mocador fet per Mercè Pons.

Geganta:

Anna Gironella Pes: 41 Kg Altura: 3,45

A finals de l'any 1998 es va decidir arreglar-los de forma definitiva (gairebé 15 anys després!) i van ser duts al taller "Drac Petit" de Terrassa. Se'n feren unes còpies on el cap i els cos casessin, proporcionats, equilibrats i més lleugers. Estrenaren vestits nous, fets per la modista Nuri Berengaret tot seguint el disseny dels anteriors i els elements metàl-lics van ser restaurats.

Estrena: 1985

Història El gegant, com el seu nom indica, representa l'emperador franc Carlemany. És un personatge molt lligat a la ciutat de Girona tot i que no la va trepitjar mai. Aquest vincle, més llegendari que res més, parteix d'un fet real. L'any 785 la ciutat de Girona es lliurà a Carlemnay que la va alliberar del domini sarraí. Aquesta "capitulació voluntària" és el detonant de multitud de llegendes que amb el pas dels segles han magnificat la intervenció del cabdill franc en el succés. El gegant porta una frondosa barba, Carlemany era conegut popularment com "l'emperador de la barba florida". AI pit, hi du penjat l'escut de la ciutat, a la mà esquerra l'''orbe'' i a la dreta la seva famosa espasa "Montjoie", capaç de partir muntanyes i d'acabar amb el món. Ella porta el nom de la modista que va fer -i regalar- els vestits dels gegants: Anna Breva. El cognom el deu a l'esvelta torre que coronava la muralla de Girona, la Torre Gironella. És, doncs, una representació de la ciutat. Són Girona i Carlemany, unió tan viva en la tradició gironina com inexistent a les pàgines dels llibres d'història.

Intruments: Trobada:

Gegant:

gralles, tarotes, caixes, bombo, sac de gemecs

Carlemany

primer diumenge de novembre

Ball: Actualment ballen la jota "jaleo" Coregorafia:

Pes: 56 Kg

Geganters Fal-lera Gironina

Disseny: Carles Vivó

Altura: 3,45 m

Constructor:

Albert Argirnont de Can Boter de Tiana

Estrena: 1985

Restaurador: Terrassa

Jordi Grau del Traller "Drac Petit" de

Material:

Cartró-pedra i fusta.

46 -----------

Informació local

__________

Agost 2008 - 298

4 Vents

na Pons,

el pregó d'una veu emblemàtica Una de les veus que ha crescut amb Alaior i que ha viscut les seves festes patronals de ben a prop serà enguany l'encarregada d'oferir el pregó, el tret de sortida que dóna pas als jaleos, la música, el ball i les bones estones d'estiu. La benvinguda a les festes de Sant Llorenç serà enguany de la mà de na Joana Pons. La cantant va rebre amb els ulls ben oberts la notícia, amb molta satisfacció i alhora, com diu ella, "amb molta responsabilitat, són moments de molta emoció i això implica un seguit de sentiments per a tothom". Aquest fet fa que el pregó vulgui estar a l'alçada de les festes patronals i saber transmetre, a través de les paraules, tot allò que se sent, un repte no gens fàcil per algú que se sent alaiorenca fins al moll de l'os. Na Joana Pons recorda amb un afecte molt especial les festes majors viscudes a Alaior, població en què ha viscut gran part de la seva vida i on té tots els seus familiars i amistats amb qui, any rere any, ha celebrat Sant Llorenç. Explica que les festes temps enrere no tenien el mateix paper que avui en dia, ja que eren de manera més puntual i s'esperaven amb molta emoció. Però, tot i que ara els temps de festa i oci se succeeixin pràcticament cada cap de setmana, allò que transmet la festa de Sant Llorenç és inigualable. Pons recalca que Alaior ha sabut mantenir l'essència de les festes patronals en què s'hi respira un ambient familiar, amb un caliu i una germanor que no s'hauria de perdre mai. Aquest ambient és, precisament, el que recorda quan explica com vivia les festes de joveneta "sobretot la música i el ball, la música ha estat sempre el meu vici i també m'ho pas moltíssim bé ballant. Els jaleos llavors es vivien diferent, també eren molt espectaculars, però aleshores les allotes no hi participàvem, era només cosa d'homes i ho miràvem d'enfora". Avui dia certs aspectes de les festes han canviat, s'han adaptat als nous temps i al seu context, però, malgrat tot, Sant Llorenç no deixa de despertar aquesta espurna innegable als alaiorencs, orgullosos del programa en què s'ha treballat durant hores i hores i que viuran durant uns dies intensos, bellugadissos i cansats però amb una celebració especial que no pot igualar cap altra festa del calendari. En aquesta ocasió idò, na Joana Pons, un cop davant del micròfon, canviarà les cançons pel pregó per a Sant Llorenç i per als alaiorencs, un poble on ella assegura "hi saben fer festa" i el pregó de la cantant serà l'encarregat de donar pas a tota aquesta pila de vivències i sensacions que es fan esperar, ni més ni menys, que un any. Na Joana Pons té una llarga i sòlida carrera en el món de la música, en què a través de nou treballs discogràfics, tres col-laboracions i les recopilacions fetes, ha acostat a Menorca una riquesa musical pròpia de la seva terra i també d'altres indrets, amb sonoritats diverses, tant de diferents autors com de na Joana Pons i ses Guitarres mateix. La formació és ben reconeguda a l'illa i no deixa de regalar-hi els seus concerts.

Agost 2008 - 299 -~_IlI!IJl!lIJl!lI_!lJl!lI------

Sant Llorenç 2008 iiSON;$ ~f'S ç¡; SANT LLOR'NÇ!/

Diada de Sant Llorenç festa grossa fan a Alaior cada any amb molta d'll-lusíó celebren tots els alaiorencs. Quan ja surt sa qualcada aquí sa gent ja s'esvalota mentre es cavall galopa van es joves amb sa pomada. Ja arriba es dissabte vespre a sa plaça tots anirem es jaleo acompanyarem perquè seguesqui així sa festa.

¡ I Toni Barber

Retronada de tambors de tambors i de cornetes sa música i ses majoretes n'Eulàlia i en Llorenç acompanyen

ses completes.

Es diumenge as capvespre, tir al plat i futbol va sa gent amb un gran sol fins que arribi ja es vespre. Que sa festa acabi bé sa festa de Sant Llorenç I de tots els alaiorencs I me despedesc fins l'any que ve.

Informació local

Joan Febrer Sans

Gloriós ~ant Llorenç!

Taller de reparación de automóviles. Venta de vehículos nuevos y de ocación.

Av. de sa Indústria, 17-19 07730 ALAIOR - Menorca

Telèfon 971 37 81 31 Fax 971 37 85 63

FERRETERIA

- ESPARTERIA

- FLORISTERIA

Bones Festes ~

y Av. de la Mare de Déu del Toro, 18-A. Tel. y Fax 971 37 17 18 - ALAIOR tina@iponet.es

EL MEJOR MUEBLE &ili,~~]©~ [p)~~~O©

48-----------

Restauració Restauració Restauració Restauració Restauració

---------

integral de llocs i cases de camp de façanes de portes d'entrada i jardí de pèrgoles i tarima exterior de cuines i fusteria interior

Agost 2008 - 300

4 Vents

l'emblemàtic edifici que l'artista acompanya d'un cavall botant, icona imprescindible de qualsevol festa menorquina.

PREMI ST. LLORENÇ 2008 DE PINTURA

Amb una bona trajectòria i guanyador de diversos concursos, Lluís Pons ha emprat una tècnica poc habitual en la seva obra, i és que, pinzellada a pinzellada, ha anat dibuixant amb l'acrílic els motius representats. D'aquesta manera es dóna color i forma al marès de Santa Eulàlia i també moviment al cavall i a la seva llarga crinera a l'aire. La tècnica pot recordar el puntillisme però, sens dubte, el resultat res no hi té a veure, i més encara quan aquesta s'emmarca i es delimita pel regalim pur de pintura, una tècnica que naixia amb l'expressionisme abstracte de Jackson Pollock i que evoluciona per resseguir unes formes ben definides d'una manera diferent i que, a més a més, aporta volum i permet que l'obra surti del quadre. Pons no només ja havia participat en altres concursos, sinó que també n'havia quedat guanyador i, malgrat no es dediqui al món de la pintura de manera professional, ha exposat les seves obres en diverses ocasions i ha participat també en projectes pictòrics, sobretot en l'àmbit del còmic i del dibuix humorístic. Tot i així, afirma que "dedicar-se a aquest món és molt laboriós, cal borinar-se molt i no aturar mai". Per això, malgrat que ell no perfili la seva vida laboral en el món de la imatge, entén els concursos com una bona oportunitat per no deixar-hi de tenir contacte. "És una bona ocasió per mostrar la pròpia obra i arribar al públic i, de vegades, això t'obra portes per a possibles exposicions", diu l'autor.

Com cada any durant les festes de Sant Llorenç es convoquen els concursos creatius. Enguany han estat dedicats a la pintura i a la literatura i s'han obert a tots aquells que hi volguessin participar. Les obres de pintura que s'han presentat han estat diverses i ben variades. En canvi, el concurs de literatura s'ha declarat desert, a causa tant de la baixa participació com al nivell literari de les obres, segons ha valorat el jurat qualificador.

Pons exposa de manera permanent la seva obra a la xarxa a la plana www.jameslluispons.com. on es pot observar clarament la seva evolució, sempre amb un denominador comú ben colorista i divertit, amb uns fons amb degradats, en ocasions amb repeticions de motius o amb esquitxades de color. El motiu principal gairebé sempre queda perfectament perfilat i delimitat, ja sigui amb el pinzell, amb volums a base de pasta o, com és al cas de l'obra que representa les festes de Sant Llorenç, a mà alçada i fent ús de la tècnica del regalim, una manera de treballar que, un cop l'acrílic arriba a la tela, ja no pot corregir-se en cas d'error i, per aquest motiu, requereix una bona pràctica.

Quant a l'obra pictòrica, el guanyador ha estat Lluís Pons amb una obra de clara referència a les festes d'Alaior que ha anomenat "Esclat de Festa". L'artista és natural i resident de Maó. La seva parella és alaiorenca i per aquest motiu manté una estreta relació amb la població i participa a diversos dels actes que s'hi organitzen. En aquesta ocasió Pons ha capturat la imatge de Santa Eulàlia, una de les primeres representacions que se'n fa un cop restaurat

L'obra s'afegeix a la collecció de les pintures guanyadores de Sant Llorenç, un títol que va pujant el llistó i incrementant la seva col-lecció.

BONES FESTES

* *

* ACClONAMIENTO

AUTOMATIZADO QUE EVITA ESFUERZOS MANUALES PARA SU FUNClONAMIENTO

ESTRUCTURAS ESPECIALES TOLDOS Y CAPOTAS TAPICERíA MANTENIMIENTO

* SISTEMA COFRE DE AUTOPROTECClÓN

DE SANT

(NI LA LONA NI EL MECANISMO * MANTENIMIENTO

* ALUMINIO

SE ENSUClAN)

INNECESARIO

LACADO

* TORNILLERíA INOXIDABLE

llORENÇ Agost 2008 - 30 l

Informació local -----------

punts de venda reparació formació portàtils mobiliari xarxes wifilinternet

Bon Sant Llorenç

II ••

Ala¡Orlfi) • Es Mercadal

novablancarena empresa constructora

ASESORIA FISCAL

Desiti~ bones festes de S~nt Llorenç 2008

FISCAl- laBORAl CDNTABlllDAD - SEGURDS Plaça Nova, 12

Tel. 971 372650 - 971 378116 Fax 971 378421 07730 ALAIOR - Menorca

SISTEMES IIFORMATICS MERCADAL . Gabriel Mercadal Olivar

Promocions, obres noves i reformes Tenim tot el que necessites pel teu equip, í per jugar. ..

US DESITJAM UNES BONES FESTES DE

SANT LLORENÇ _

Carrer de Sant Pancraç, 1 A Tel. 971 3791 57 Fax 971 3791 58 07730 ALAIOR - Menorca

Es Ramal, 42 b - 07730 Alaior - Menorca Tel. i fax 971 37 25 33 gmereadal@siminformatiea.e.telefoniea.net c/,

______

"w•• _

Agost 2008 - 302

Agost 2008 - 303

-IIIII!II--IIIIIII------

4 Vents

.Salle

Enguany el Col-leqi La Salle d'Alaior està d'aniversari. La seva tasca educativa compleix cent anys al servei del poble formant els més joves amb unes aptituds acadèmiques i uns valors comuns. L'Ajuntament, que cada any ret homenatge a una entitat per la seva labor desenvolupada en bé del municipi, ha decidit que en aquesta ocasió la celebració de La Salle sigui doble i atorgar-li aquesta vegada el reconeixement públic durant les festes de Sant Llorenç. Amb aquest homenatge, l'Ajuntament se suma als actes que el mateix centre ha organitzat per al proper curs 2008/2009 per commemorar el centenari de la instauració dels lasalians a la localitat d'Alaior, el 1908. A Alaior són molts els vesins que s'han educat i han crescut amb els valors de La Salle, perquè, com explica Immaculada Goñalons, la directora seglar de l'escola, les matèries acadèmiques poden variar el seu temari, però l'esperit educatiu sempre és el mateix i s'ha mantingut intacte a cada un dels centres d'aquesta congregació. La Salle i Alaior han crescut junts durant el darrer segle, ja sigui dins les aules del centre com cap enfora, perquè l'entitat no només fa feina en el vessant educatiu, sinó en tot un teixit social amb diversos objectius, alguns dels quals són el fet d'oferir ajudes als més desafavorits i un lloc per a la promoció humana de tothom.

docent. Duran apunta que l'homenatge és al poble sencer ja que gran part dels alaiorencs, ja sigui des de l'escola o al local on antigament hi havia La Salle petita, han tingut contacte amb l'entitat i la seva manera de fer i de créixer, per la qual cosa aquest reconeixement es fa extensiu a tots els que hi han estat vinculats, fins i tot a alumnes de les poblacions vesines que, dia a dia, han assistit a les classes del centre. De fet, Goñalons i Duran recalquen que La Salle no és només un espai educatiu en el món acadèmic, sinó que hi ha una implicació que va més enllà i tots els alumnes que rep a diari, com també els seus pares, són molt participatius en tot allò que s'organitza: celebracions, tutories, xerrades ... una feina tirada endavant entre molts i per al benefici de tots plegats. Aquest reconeixement arriba l'any en què l'entitat celebra el centenari, però per això ha estat necessària una important tasca diària al llarg de cent anys, per la qual cosa la felicitació és per a tots els que han lligat part de la seva vida a ajudar els altres, a ensenyar i a créixer amb uns valors basats en el respecte i la fe cristiana.

L'escola té les portes sempre obertes a tothom, vingui d'on vingui i siguin quines siguin les seves creences. Només es demana respecte envers la seva fe, i de fet, part del professorat es declara ateu, però molt ben acollit i sense el més mínim perjudici per dur a terme la seva labor educativa. Per al director cessant del centre, Juan Duran, aquest reconeixement per part de la Corporació municipal no és tant a l'escola d'avui en dia, sinó a la feina que han fet nombrosos professors durant molts anys i, també, als seus alumnes, molts dels quals han decidit seguir al centre, un cop graduats, dedicats a l'activitat

Informació local

!!III-~IIII!III!I!I.IIIIIJI!I---Agost 2008 -

304

Miquel À. Marquès

Feia temps que volíem parlar amb Nicolau Huguet Moll, migjorner que viu al carrer Major núm. 93 des Migjorn Gran, i un excel-Ient mestre artesà que fabrica fabiols. Ens interessava parlar amb Nicolau, perquè els fabiolers d'Alaior han anat a aprendre les tonades musicals de la festa as Migjorn Gran. I els fabiols que empren per sortir a la colcada també ho són, migjorners. En Nicolau ens avisa que, als seus 82 anys, no ha vingut mai a les festes de Sant Llorenç. Però els seus lligams amb les festes tradicionals i Sant Llorenç són evidents. El seu avi, Nicolau Moll Moll, va ensenyar-los, a ell i al seu germà, en Joan, les tonades del fabi ol. Les més conegudes són l'aigua-ros, la colcada i el ball des còssil. Ells ho van aprendre del seu avi i d'oïda. L'avi Nicolau Moll Moll va ser un fabioler molt conegut. Durant anys, va participar en les colcades des Migjorn Gran, d'Alaior, Maó, es Castell, etc. En Biel, son pare, també ho va ser. En canvi, ni en Nicolau ni en Joan mai no van fer de fabiolers. La seva relació amb Alaior es refermà quan els fabiolers d'Alaior visitaren els germans Huguet Moll. Primer hi va anar Maties Mascaró Mir per aprendre les tonades festives. Poc després ho faria Miquel Juanico Barro. En Nicolau, home afable i senzill, ens conta com va ser el seu germà, en Joan, un home preocupat per la cultura i la història local, qui els ensenyava. Però en realitat, tots dos germans participaven en mostrar-los l'art del fabiol.

En Nicolau també ha fet fabiols per als nous fabiolers. Recorda que un dia s'hi va presentar Joan Mercadal Farré. Sabia tocar el fabiol però li va demanar un fabiol nou. Avui, en Nicolau té dos encàrrecs per acabar, un fabiol per as Castell i un altre per a Ferreries.

En Nicolau ens diu que el seu avi, Nicolau, els va ensenyar, a ell i al seu germà Joan, a fer fabiols. Ens conta que per fer un fabiol bo, s'ha de triar una canya que respongui bé i que després s'afini bé. Un altre aspecte a tenir en compte és la gruixa de la ALAIOR TIENDAS NAUTICAS ADDAYA : canya. Polígono La Trotxa ~ Puerto Depor1"ivo : El millor moment per tallar la •• •••• Addaya, nO 4 ~ _ Av. _ _ _ de _ _ Sa _ _ _Beguda, _ _ _ _ _ _9_ _ _ _ _ MARDAYA,s.c. .•I canya és durant la lluna vella d'agost i després s'ha de deixar assecar-la. Les mides d'un fabiol mai no són iguals; en tot cas, un fabiol sol tenir cinc forats al damunt i dos al davall. Els fabiols mai no són iguals i donen tons distints. En Nicolau ens en sona dos, de fabiols, i certament no sonen igual. Aclucam els ulls i el so d'aquells fabiols alegres ens obre les portes de les festes. Moltes gràcies, Nicolau, pel seu Central: Av. de Sa Beguda, 9. Polígon o Industrial La Trotxa. ALAIOR temps i la seva memòria.

r--------------------------~-----------------------,

Tel. 97137 9196· Fax 97137 9197

www.mardaya.cem- mardayalfimardaya.com Sucursal: Puertn depnrñvo Addaya n° 4

Agost 2008 - 305 -----------

Informació local

Antoni 5intes i Joan Caules ens expliquen com eren les festes als anys 50

Aquesta conversa la teníem pactada des de l'any passat quan, en un concert de Sant Llorenç, en vam parlar amb en Joan i en Toni. Volíem escoltar els seus records d'un temps en què la festa era viscuda d'una altra manera. Ens vam trobar a una bona ombra d'estiu amb Antoni Sintes Marquès i Joan Caules Pons, amb la seva família, per rallar de com es vivia la festa als anys cinquanta. Pensen que els seus records seran semblants als de molta gent. Amb ells, el que pretenem és dibuixar una imatge de com es vivia la festa de Sant Llorenç mig segle enrere. Ens parlen d'un temps de festa en què tot era important i de tot se'n xerrava molt: la missa del diumenge, la visita de l'aigua-ros, el dinar, el futbol, el jaleo, els focs artificials i el ball; i els més jovenets somiaven amb els cavallets, les barques, les turroneres, les avellanes que venien diferents venedors i el joc de la rata. Per Sant Llorenç tot era diferent: es feia un menjar molt més bo, solien tenir convidats a casa (familiars i amics), s'estrenava la roba nova i, en definitiva, es vivia un Sant Llorenç diferent segons l'edat de cada persona. Les festes dels cavalls i el futbol Comença a parlar en Joan, quan recorda que de petit estava llogat al lloc de Sant Tomàs. Madona li manà que anàs al poble a comprar llevat per fer les coques. Agafà l'ase i pel camí de Son Magnar va arribar fins a Alaior. Allà, els seus amics li van dir que havien arribat els millors jugadors del món i ell va anar a veure'ls a Los Pinos. Aquells homes van fer una demostració i l'al-lot va quedar tan enlluernat que el temps li passà de pressa. La tornada, ja ho poden pensar, va ser èpica: la madona maleita, els fills també perquè havien de pastar i volien partir, però l'amo estava callat. Més tard, l'amo li va dir que havia fet bé, perquè havia vist el millor del món i de franc.

Un altre personatge de Sant Tomàs era el missatge, en Pere Tudurí, conegut com en Pere Rambetes. Era un home que en sabia molt de bísties i solia sortir de caixer. Un any li van brindar un cavall de Son Boter, just dues setmanes abans de les festes, que no havia sortit mai a la festa. Parlam d'un temps en què era difícil ajuntar deu

54 -----------

cavalls per fer una colcada. L'Ajuntament li va pagar cinc duros per sortir a la festa. Quan va anar al jaleo, tot el que va poder fer aquell home va ser travessar sa Plaça al galop. Un altre caixer de l'època és en Xec Rubí, que avui viu a Sant Lluís. Va treure un cavall de ses Coves Velles. El cavall va provar de botar, però just va fer quatre botets de res i al mig de la plaça hi havia molt poca gent. Ens conten que la gent solia anar molt mudada, amb el vestit nou estrenat a les festes, i els homes amb camisa i capell. Era un moment en què menar el cavall a la música era una proesa. Els cavalls eren bísties de càrrega i de feines del camp; molts deixaven la feina del batre el blat per fer-los sortir a la plaça. Abans que a la colcada sortís un regidor com a caixer batle, el lloc era ocupat per un caixer qualsevol. Recorden com ho van ser en Joan de Torralba Gran i en Biel de Torralba Nou. La colcada se solia organitzar a la Carretera Nova, prop de Cal Bon Jesús. Les bísties estaven nervioses i, quan passava l'autobús de línia, s'esvalotaven. I la gent del cotxe encara les esvalotava més. A la conversa surten més caixers. En Xec des Borrassos tenia un cavall que just botava i s'envestia per tot arreu. En Miquel Orfila, Miquel Tabaco, un home a qui li agradaven molt els cavalls, sempre en xerrava i quan sortia a les festes la gent l'ajudava a atracar el cavall a la música. Als anys cinquanta, n'Àngel i els seus germans vivien a Torre-solí. Tenien un cavall al lloc i, durant dues setmanes, hi va anar l'amo en Toni de sa Torre, de Ciutadella, un bon caixer que va ensenyar-los el cavall. Després n'Àngel va començar a sortir a la festa. Un altre caixer destacat de la colcada era en Joan de sa Torre Nova (Joan Petrus Ametller), cosí de l'amo en Toni de Son Bou. Durant anys va ser molt anomenat perquè al jaleo de 1963-1964 va ser el primer en "fer caminar dret" el seu cavall a la plaça. Aquella feta va ser molt comentada. El futbol era un dels actes més importants. Després d'haver acabat el jaleo i haver dinat, la gent anava a les corregudes i, amb els cavalls, davallaven al camp de futbol per veure el partit. Els cavalls els deixaven en una tanca a prop. Aquell dia el camp de futbol era ple de gent

Oot-teboreoions

_________

Agost 2008 - 306

Miquel À. Marquès Sintes Un element important d'aquells dies era el llevat. Les dones agafaven el llevat, feien la pasta amb aigua, farina i ho tapaven tot perquè tovàs. Per tenir llevat, agafaven un pessic de la pasta, feien una coca plana, li feien una creu i ho posaven a dins una ribella, a on reposava durant dos o tres dies i es tornava agre. I ja tenien llevat per a la pròxima pastada. Després les botigues van començar a vendre el llevat industrial, sota la marca "Cinta Roja", i la gent li va donar el nom de "llevat de moda". I si fer la coca era una peripècia, fer el xocolati també ho era. Conten que el xocolati no era venut en pols, sinó que compraven una pastilla forta de xocolati de La Tropical que l'havien de ratllar, amb la feinada que duia allò! i molts venien d'altres pobles. Gairebé tots eren homes i les dones hi anaven quan tenien la casa arranjada. A la sortida del futbol, els cavalls tornaven a fer una passada per la plaça; aquell costum prest es va acabar. Les feines de la cuina i els menjars típics En Toni recorda una feta que li va quedar gravada. Eren els anys 1952-1953, quan vivia a Villa Alegría. Els seus pares l'enviaven amb un ase d'Alger petit a dur la llet a can Fideu. Tot el camí anava en compte de no vessar cap de les quatre gerres que duia a dins la sàrria. Aquell dissabte de Sant Llorenç, les dones esperaven impacients la llet per fer el xocolati. Quan en Toni arribà a can Fideu, va trobar un grupet de dones que l'esperaven. Però al cap de cantó hi havia en Torrevella, el saig, que també feia d'inspector. Va analitzar la llet i va dir que tota era aigua. Sense donar temps a ningú, en Torrevella va tirar tota la llet al terra i la Costa des Pou n'anava plena, de llet. El fillet va tornar disgustat al lloc i quan ho va contar als pares, no se'l creien. Però el senyor del lloc, Pau Mir, va anar al poble i ho va aclarir tot: va destapar la feta, va fer pagar la llet vessada a Torrevella, va fer demanar-li disculpes a les dones que esperaven i va fer dur dels seus llocs, aquell mateix dissabte de Sant Llorenç, llet perquè les dones fessin el xocolati, en un temps en què la llet envassada no existia. La gent deixava el millor per a les festes: albergínies, cebes, patates, etc. Aquells dies de festa, a la taula mai no hi faltava sobrassada, formatge, carn-ixulla i camot. El reis de la festa eren la coca bamba i el xocolati. A mitjan setmana es feien les coques. Tant al camp com al poble, els forns anaven a les totes. Si passejaven pels carrers del poble, sentien aquella olor de coca. Fer les coques era un dels pricipals temes de conversa dels vesins: que si no els sortia bé, que si la coca no tovava prou ... Conten que un costum d'Alaior, a diferència d'altres pobles, és que la coca amb xocolati, tant en el berenar com en el sopar, es menja en primer lloc, i després ja es treuen la resta de plats a la taula. Agost 2008 - 307 -1!IIII!.1I!I!!!!lll!l!iIII!!I-1IJ!!lII1JIIII

Un dels plats habituals de Sant Llorenç era el conill amb salsa de tomàtic. El brou era un altre plat destacat: tothom tenia gallines i patates, i tot era bullit. Era un plat que retia perquè es menjaven el brou de davant i la carn de segon plat. Coïen palangranes d'algergínies i de tomàtics. També solien matar un be per fer carn de be as forn. I tots els plats sempre anaven acompanyats d'un bon raig de patates fregides amb llor i all. A les postres solien menjar fruita del temps (síndries, melicotons i peres), pastissets i «xulos». I no faltaven les dolces amb aigua, endolcides amb unes gotes d'anís. Per a la bereneta treien coques d'albercoc i de pruna i aprofitaven les patates del temps per fer patates xurres, que eren guardades a dins una llauna a posta. Els pagesos solien anar a la posada del poble durant Sant Llorenç: solien anar a comprar olives de les bones i vi bo i algun licor a granel, açò sí, amb un bòtil buit. Després d'un fosquet de conversa i de gaudir d'una bona bereneta d'aquell temps, ens despedim dels nostres amics. De ben segur que gaudiran de la festa, però sempre amb el record de com es vivia el Sant Llorenç d'aquell temps.

Ool-teboreoions

PASSA

BOT

SABATES l COMPLEMENTS

CI MENOR, 30 - ALAIOR - MENORCA TEL. 971 379 240 PASSAIBOT@MENORCA.ES

Gloriós Sant Llorenç 55

Toni Rotger

to Anys de colcada Una glosa em propòs fer, i m'ho dicta sa consciència, esper tenir prou coneixença, de lo que ara vos contaré, de sa història i s'experiència, de deu anys com a caixer.

Amb ets anys he ben comprès, que també hem d'esser realistes, de damunt es cavall tens bones vistes, i tot ho veus molt espès, però una de ses coses més tristes, és no veure sa gent que ja no hi és.

Deu anys enguany farà, que particip a sa colcada, i amb tots voltros ho vull celebrar, fent aquesta glosada, de lo molt que he pogut disfrutar, de sa nostra festa estimada.

Esser un caixer és lo millor, per jo són fets ben comprovats, i després d'aquests anys passats, feim un sacrifici per sa tradició, però mentre es joves van quasi despullats, es caixer es mor de calor.

Sa festa un poc ha canviat, i no ho dic per fer un farol, avui en dia sa gent s'ha conscienciat, i respecta més es protocol, això és lo que es caixer vol, que hi hagi un mínim de serietat.

Moltes més coses vos contaria, però sa glosa es farà cansada, de sa meva experiència passada, una cosa sí que vos diria, que per res del món canviaria, aquests deu anys a sa colcada.

Podríem fer una enquesta, per sebre s'opinió, almanco sa gent d'Aló, donaria bona contesta, ja que s'estimen sa nostra tradició, i de cada any s'entreguen més a sa festa.

Amb aquesta vull acabar, i he exposat lo que jo pens, i si ho he fet un poc extens, perdó voldria demanar, i a tothom vull desitjar, que passeu un molt bon Sant Llorenç.

Tots aquests anys m'han fet veure, moltes coses d'una altra manera, lo important no és xumar i beure, sinó celebrar una festa sincera, és lo que fa que un poble prospera, i açò ho podeu ben creure. De cada any he vist més gent, per sa plaça i carrers, encara que siguin forasters, lo més polit és s'ambient, i lo important de tots es festers, és que tothom estigui content. Una cosa molt primordial, també he pogut ben comprovar, sobre es cavall, i ho vull dir clar, perquè hi ha hagut un canvi genial, sa gent respecta més s'animal, i això és lo més polit que hi ha.

CALÇAT INFANTIL, HOME I DONA - COMPLEMENTS

VOS DONA LES GRÀCIES PER ES VOSTRE ACOLLIMENT I VOS DESITJA A TOTS UNES MOLT BONES FESTES DE SANT LLORENÇ Av. Pare Huguet, 21 - 07730 Alaior - Tel. 971 37 1257 CI Sant Esteve, 52 - 07703 Maó - Tel. 971 35 25 91

---------IJ!!II

cot-taborectons

•••••••••• IJ!!II ••••••• Agost 2008 - 308

FERRERIES

ALAIOR· SANT LLORENC 09 d' AGOST de 2008

Anades[Bus regular! Tornades Aturada Parada bus regular Davant s'institut Sortides A les 1615, 18.15, 20.15 i 21.45 h De 1 a 5 cada hora Venda de tiquets: Punt d'informació jove i a les aturades

CIUTADELLA

FORNELLS

Anades IBus regular! Tornades Aturada Plaça dels Pins Davants'institut Sortides A les 1600, 1800, 20.00 i 21.30 h De 1 a 5 cada hora Venda de tiquets: Oficina informació turistica ICatedrall i a les aturades

Anades Tornades Aturada Parada bus regular Davant s'institut Sortides A les 1800, 2000 i 1200 h De 1 a 5 cada hora Vendadetiquets: Oficina informació turistica i a les aturades

ES CASTELL Anades Tornades Aturada Rotonda Fontanelles Davant s'institut Sortides De 1800 a 1200 cada hora De 1 a 5 cada hora Venda de tiquets: Punt d'informació jove i a les aturades

ES MERCADAL Anades (Bus regular! Tornades Aturada Paradabus regular Davants'institut Sortides A les 16.25, 18.25, 2025, 21.55 h De 1 a 5 cada hora Vendade tiquets: Punt d'informació jove i a les aturades

ES MIGJORN Anades Tornades Aturada Paradabus regular Davant s'institut Sortides De 18.00 a 1200 cada hora De 1 a 5 cada hora Vendade tiquets: Punt d'informació ciutadà i a les aturades

Agost 2008 - 309

.*---------_.

JRLEOBUS2008

MAÓ

Anades IBus regular) Tornades Aturada Estació d'autobusos Davant s'institut Sortides A les 1600, 1800, 20.00 i 21.30 h De 1 a 5 cada hora Vendadetiquets: Oficinad'informacióturísticadel'Estaciód'autobusosi a lesaturades

SANT CLIMENT

E o :J

.o O Q)

Anades Tornades Aturada Entrada al poble Davant s'institut Sortides A les 18.00, 20.00 i 1200 h De 1 a 5 cada hora Vendadetiquets: Oficinad'informacióturísticadel'Estaciód'autobusosi a lesaturales

SANT LLUís

3 3

Anades Tornades Aturada Plaça de ses Micoles Davant s'institut Sortides De 18.00 a 1200 cada hora De 1 a 5 cada hora Venda de tiquets: Oficina d'informació turística des Molí i a les aturades

'-' 3

JORDI PETRUS REURER RECORDS D'UN CAIXER Avui hem anat fins al Camp Siquiat per parlar amb Jordi Petrus Reurer sobre com era la festa temps enrere. Era una conversa que teníem pendent de fa uns mesos i ara és el moment més idoni per fer-ho, a l'ombra d'un bon arbre. Jordi Petrus Reurer va néixer el 1952 a "Vista Alegre", una caseta d'esbarjo a l'entrada del poble. Poc després, la seva família va anar a viure as Pati des Convent. Els seus pares eren pagesos. Així, el 1957 els trobam que treballen al lloc de sa Torre Nova, de la família Esquella, prop de cala en Porter. Tots els comentaris surten arran d'una fotografia que ens deixa publicar en Jordi, que és feta l'agost de 1967, quan va sortir a les festes per primera vegada. Un any després, Fotos Radio va felicitar els alaiorencs posant aquesta imatge al mostrador del negoci al carrer Nou. Ara ens traslladam a 1967. En Jordi i la seva família fan de pagesos a sa Torre Nova. Feia poc que els pagesos de Binissegarra havien sortit del lloc i ells el van agafar. I un cavall, en "Juste", va entrar a les seves vides.

Son pare, en Joan Petrus Ametller, més conegut al poble com en Joan de Son Bou o en Joan Rambetes, era un home entès en cavalls i va ensenyar en "Juste". A son pare li agradaven molt els cavalls i havia sortit de caixer molts anys a Alaior, Maó, Sant Lluís, etc. També solia fer córrer cavalls. Molts alaiorencs

1IlI_IIlIlZ

encara recordaran

IIlI

quan son pare

sortia amb "Chaudy", un cavall que s'aguantava molt i que durant més de trenta anys va sortir a les festes d'Alaior. En Jordi recorda que son pare tenia molt bona mà per als cavalls. De fet, en Joan Rambetes tenia molta amistat amb l'amo Antoni de Son Bou perquè de petits es van criar junts al lloc de Son Bou: van ser dos homes que van fer gaudir dels seus cavalls als jaleos de Sant Llorenç. Tornant a en "Juste", quan son pare el va tenir ensenyat, en Jordi va sortir per primera vegada al jaleo d'Alaior el 1967. Després hi participaria durant vuit anys més, fins que es va casar. Va participar en diferents colcades de l'illa, a les festes de cala en Porter i, fins i tot, va sortir durant dos anys a les festes de Sant Joan. El gust pels cavalls va fer que ajudàs Sebastià Garriga a ensenyar un cavall, en "Lis". Aquell cavall va arribar a participar en una festa a Sa Granja, però va morir. Després ensenyarien un segon cavall, en "Chavo", en una tanca prop del camí de sa Mola. Quan ens posam a parlar de cavalls i caixers, recorda com als anys seixanta, a diferència d'avui, era molt difícil organitzar una colcada amb una dotzena de caixers i cavalls. Surten noms com els de Nicolau Tabaco (home d'Eulàlia Maria), l'amo Nito de Santa Cecília, en Xec des Borrassos, l'amo Toni de Son Bou, en Plàcido de Torralba i en Joan de sa Torre Nova. Amb el temps, a aquells s'hi van afegir nous caixers joves com n'Àngel, en Valentí des Borrassos, en Biel de

Oot-teborecions

__________

Agost 2008 - 310

Miquel À. Marquès ses Canessies, en Toni de Sant Isidre, en Toni de Son Morro i en Joan de Marcona (de Ferreries), d'entre altres. Recorda, com si fos avui, quan els organitzadors de la festa anaven a veure'ls al lloc per demanar-los que sortissin a Sant Llorenç amb el seu cavall. En Jordi vol destacar la importància de tots aquells caixers, avui mítics, que durant anys van ajudar a mantenir les nostres festes. I més en un temps en què els cavalls servien per treballar, a diferència d'avui que gairebé només surten a la festa. A la foto hi surt, aferrat a la cama d'en Jordi, en Tiago Pitxon, el missatge del lloc que l'animava en tot moment per donar-li confiança. AI mig de la plaça hi reconeix n'Evaristo, en Toni Gonzalez (del Convent), en Vicent de VIKA, en Toni Sintes de TAVEMA, en Toni Reurer, n'Anselmo, en Mora, en Miquelet, en José d'Addaia, l'amo de Santa Creu i, a ben segur, que encara els lectors en reconeixeran algun més. Enguany, els seus dos fills, en Jordi i en Joan, sortiran a la colcada. Són la tercera generació de caixers d'una mateixa família. Només espera que tot els vagi molt bé. Nosaltres els desitjam que passin unes molt bones festes de Sant Llorenç.

FESTES DE SANT LLORENÇ PER A TOTS ELS GUSTOS 4 Vents Què seria d'un Sant Llorenç sense música, ni cavalls? Com sempre Alaior ha esperat amb candeletes no tan sols la festa major, sinó tots els dies que l'envolten per celebrar l'onomàstica entre tots. Sant Llorenç no pot passar desaparcebut al calendari alaiorenc. Cada any la població prepara els millors actes per homenatjar el sant i festejar-ho de tantes maneres com sigui possible. Així que no només hi ha música i cavalls, plats imprescindibles de qualsevol festa patronal menorquina, sinó que a aquests s'hi sumen un bon repertori d'activitats de tot tipus. Un seguit d'espectacles es despleguen per fer les delícies dels més exigents. Des d'actes culturals que apleguen un variadíssim i nombrós ventall de concerts, des del rock a les havaneres passant pels glosats, a actes esportius que celebren els seus festivals anuals durant aquests dies, campionats, exhibicions ... i també d'un bon reguitzell d'esports, tant per als més calmats, amb el campionat d'escacs -això sí, amb partides ràpides!-, com per als més bellugadissos amb la cursa popular, que enguany ja arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Un pes important dins del programa de Sant Llorenç el prenen també totes les activitats culturals que s'hi despleguen i esquitxen els matins, els capvespres i els vespres de cada dia. Per a tots els gustos, per a totes les edats i per arreu de la vila. Presentacions literàries amb la nova edició d'un Quadern de Folklore, mostres artesanes emmarcades dins el Mercat de Nit, exposicions de pintura, exhibicions de balls populars o de les diverses especialitats hípiques. No hi poden faltar tampoc els bons espectacles que deixin tothom ben bocabadat. Enguany l'espectacle de màgia i il-luslonisrne serà l'encarregat, entre d'altres, de deixar tothom sorprès i amb la boca oberta. D'altra banda, l'ermita de Sant Llorenç de Binixems rebrà tots els que s'hi vulguin atracar, enguany amb la Qisposició d'un servei de bus. Un cop allà s'iniciarà la festa popular i les exhibicions eqüestres acompanyades, és clar, de música.

Agost 2008 - 311

Amb tot, el programa es pot diferenciar clarament en dos blocs amb frontera al cap de setmana previ al dia del patró. Amb una primera part ben variada i amb activitats de tota mena i una segona part més centrada en les festes majors pròpiament dites, amb actes més protocolaris i arrelats a la tradició de la població. I és que seria impensable un inici de festes sense un bon pregó, enguany serà na Joana Pons qui felicitarà i desitjarà unes bones festes a tota la població. Seguidament, i en resposta a la gran demanda dels alaiorencs, hi haurà l'actuació d'un grup de mariachi i ball. L'endemà, i es pot dir que ja amb actes ben propis de festes, pendran protagonisme els caixers i els seus cavalls, que després de dos anys sense poder acompanyar-se de la música de la Banda des Migjorn Gran, aquestes festes en tornen a tenir l'ocasió. Replec, qualcada, [aleos, caragol. .. seran els encarregats d'animar tots els alaiorencs i visitants que faran les delícies de tothom amb els seus bots i corregudes, els moments més esperats per tothom. Evidentment, aquells actes que any rere any donen sentit a Sant Llorenç no hi poden faltar de cap manera, però també s'aposta per activitats que, potser no es donen cita cada any, però també són ben atractives. En aquest cas idò, aquestes festes aposten per recuperar alguns actes que no hi són presents sempre o d'altres de novedosos. És el cas de poder engalanar com toca els gegants Llorenç i Eulàlia. Els grallers tindran l'honor de vestir-los i deixarlos ben polits per al cercavila, a més, enguany també es farà una rebuda com cal als fillets saharauis que acullen les famílies d'Alaior a casa seva cada estiu. Un espectacle que es recupera és el de les Majorettes d'Alaior que, acompanyades per la Banda de cornetes i tambors oferiran un bon espectacle, una altra cita serà la de l'Star People Show, amb imitacions d'artistes internacionals que mai no deixen de sorpendre. Unes festes amb actes de tots colors que omplen l'agenda de tots aquells que tinguin ganes de celebració i de passar un bon Sant Llorenç.

Oot-Ieborecions

Marc Pallicer Benejam (Arxiver diocesà de Menorca)

MATRIMONI, SOLDATS, MENTIDES, GELOSIES I VESINS D'ALAIOR DE L'ANY 1697 HAVIA MORT EL SOLDAT JOAN MASCARÓ FLUXÀ? Vet aquí, ja fa molts d'anys es va produir un plet que va causar gran escàndol al poble d'Alaior. Aquest plet, portat a terme al Tribunal eclesiàstic es conserva avui a l'Arxiu Diocesà de Menorca, a la capsa D-400. Va ser trobat en el marc d'una investigació sobre els soldats menorquins que partiren a la guerra fora de l'illa i, avui pendent de publicar, destaca per la molta informació que aporta sobre els soldats alaiorencs als terços d'Itàlia. Davant la impossibilitat de reduir tan magna informació de tots els plets en un article, s'ofereix al lector un dels escàndols entre vesins d'Alaior que afectà les relacions entre paisans i especialment entre els membres de les famílies Nater i Mascaró. Tot va començar el 16 de juny de 1688, quan se celebrà el matrimoni entre el joves Pere Mascaró Fluxà i Antònia Nater Bagur, els dos naturals d'Alaior. Als primers anys, el matrimoni anava molt bé i va néixer el seu primogènit ellS de setembre de 1689, el qual s'anomenà Antoni. Aquest va ser seguit per en Bartomeu el 7 de març de 1691. Els problemes, però, arribarien a principis de 1692, quan es produïren els allistaments de soldats a Ciutadella i Maó per les companyies del terç de les galeres de Sardenya, de l'exèrcit imperial de la Monarquia Hispànica. Sembla ser que temps després de la partença varen arribar notícies a Alaior que confirmaven que en Mascaró havia mort a terres italianes. A priori, aquest podria semblar un fet quotidià per a una època on les guerres eren constants i els perills un costum. No obstant, tot i el dol, n'Antònia tenia dos fills per alimentar i durant el segle XVII el matrimoni era una garantia de supervivència. Així, va conèixer el mestre artesà Joan Allès, natural de Ciutadella, amb qui, a la llarga, es va prometre matrimoni. Aleshores van acudir al rector de Santa Eulàlia d'Alaior per concertar el casament, on hi varen trobar una forta oposició. Sembla ser que mentre no es demostrés amb proves que en Joan Mascaró era mort, n'Antònia no seria legalment vídua. Aquest succés es va produir el 19 de juliol de 1697. No passarien dos dies, quan acudia n'Antònia Nater davant el rector i el secretari de la Cúria amb un testimoni per testificar sobre la mort d'en Mascaró. Aquest era l'alaiorenc Joan Villalonga, d'edat de 23 anys i fill d'en Bernat. Aquest va contar que l'any 1695, es va trobar a Gènova amb un mallorquí del qual no sabia el nom. Conversant amb aquest, li va explicar entre moltes coses que ell havia vist morir en Mascaró a dins d'una de les galeres de les de Sardenya mentre estaven al port de Gènova. Aconseguit el permís per baixar a terra, va contar el de Mallorca que li va donar sepultura a una església de la ciutat, de la qual el

60 EIlI

testimoni no recorda del nom. Demanant l'interrogat al mallorquí més senyes del difunt per donar notícia a la vídua i família, efectivament va corroborar la identitat d'en Mascaró, però, no en va treure partida de defunció perquè no volia gastar els pocs diners que tenia. Aquest testimoni, a priori, deixava les coses clares. Així i tot, el secretari manifestà a n'Antònia Nater la necessitat d'un segon testimoni per corroborar la versió donada. Amb aquesta condició es va presentar el mateix dia 21 amb l'alaiorenc resident as Mercadal, Antoni Pons, àlies Aleta, de 26 anys d'edat. Aquest va testificar que un parell d'anys i vuit mesos enrere va partir embarcat com a soldat des de Maó en companyia d'en Joan Mascaró amb una de les galeres de l'esquadra de Sardenya. Va explicar que, passats vint dies que eren partits, mentre estaven al port i moll de Gènova va veure morir en Mascaró, al qual varen enterrar en una de les esglésies de la ciutat. N'Aleta especifica que no va assistir al funeral perquè el seu superior no el va deixar sortir de la galera. Dos dies després, el 23 de juliol, el vicari general enviava avís al rector d'Alaior, que un cop demostrat que els testimonis eren honrats, podria procedir al matrimoni entre la vídua Nater i el ciutadellenc Allès. Així i tot, aquest decret no es va poder portar a terme, ja que arribà un avís el 28 de juliol donat per la senyora Agustina Mascaró, una de les germanes del soldat Joan Mascaró. En aquest afirmava que el seu germà era viu per uns comentaris que havia sentit d'un cap d'esquadra natural del Castell de Sant Felip, que havia tornat de la guerra. A partir d'aquesta proclama, el vicari senyalà al rector que no es procedís al matrimoni fins confirmar que efectivament en Mascaró era mort. El 29 de juliol de 1697, va comparèixer un nou testimoni davant n'Antoni Torres, el rector. Aquest era el sabater alaiorenc Joan Pons, de 28 anys. Va explicar, que quaranta dies enrera va passar per Alaior en Josep Teixidor, natural del Castell de Sant Fel ip i cap d'esquadra d'una companyia d'infanteria de la galera dita Sant Francisco, de l'esquadra de les galeres de Sicília. Aquest, afirmà davant moltes persones que en Joan Mascaró era viu i que es trobava a Càller, ciutat del regne de Sardenya. Afegí, per demostrar el seu relat, que havia vist en Mascaró a la seva casa de Càller treballant de teixidor i que li havia contat que el seu pare era viu i que vivia al carrer des Porrassar, a la vila d'Alaior. Li va contar, també, que un oncle seu tenia unes cases al carrer dit des Carreró, a la mateixa vila. El relat donat per Joan Pons era corroborat per dos testimonis que també acudiren a la rectoria de Santa Eulàlia. Aquest era Bartomeu Camps, teixidor d'Alaior i de 41 anys d'edat

Ool-teboreoions

__________

Agost 2008 - 312

i en Gaspar Caules. El primer va afirmar que sabent que un cap d'esquadra menorquí de les esquadres de Sicília es trobava a casa de Gaspar Caules contant les gestes d'alguns vesins a Itàlia, hi varen acudir per sentir-ho. Un cop allí, van sentir a dir pel soldat que en Joan Mascaró era viu i residia a la ciutat de Càller, al regne de Sardenya. Així i tot, alguns dels vesins li remarcaren que eren dos els alaiorencs anomenats Joan Mascaró que es trobaven servint a l'exèrcit, fet pel qual el soldat li va afirmar que també coneixia l'altre Mascaró. Segons va explicar, l'altre era conegut com en Grillons, el qual vivia a Palerm i a conseqüència de patir mal de caure havia estat donat de baixa de l'exèrcit. Revisats aquests contradictoris testimonis pel rector i enviat l'informe pertinent al vicari, aquest havia de donar el veredicte final, però ho tenia realment difícil. Així i tot, es va rebre un recurs el 31 de juliol per part d'Antònia Nater i Joan Allès, els quals demanaven permís per presentar nous testimonis per demostrar que en Joan Mascaró era mort. Aquest, es va presentar el 3 d'agost davant el rector i era el mateix pare del desaparegut, en Bartomeu Mascaró, alaiorenc de 65 anys, qui va explicar que dos anys enrere es trobà el religiós franciscà, Fra Josep Rotger. El religiós li va contar, que mentre estava per Alcúdia es va trobar n'Antoni Pons, àlies Aleta, al qual demanà que feia per aquelles contrades. N'Aleta li va explicar que feia molt de temps que havia partit junt amb en Joan Mascaró i altres amb les galeres de Sardenya. Aquell li va dir que en Mascaró va patir molt de fred un dia de molta pluja i que intentava escalfarse amb un candeler. Finalment es va morir i un alferes li va donar la capa del difunt, la qual encara conserva. Afegí n'Aleta al religiós, si li podia fer el favor d'avisar la família del difunt, com de fet succeí. El mateix dia del relat del pare del soldat va testificar també el sastre Joan Triay, alaiorenc de 30 anys, Aquest va explicar que estant a Nàpols, un parell d'anys enrera, per les dates de Sant Miquel es va trobar al germà de Joan Mascaró, anomenat Pere. Parlant amb ell, aquest li va contar que el seu germà era mort. Mesos més tard, passant per Ciutat de Mallorca es va trobar els alaiorencs Antoni Pons, àlies Aleta i Miquel Gomila de Jordi. Aquests també li contaren que en Mascaró era mort. El mateix dia, el testimoni donat per en Triay va ser corroborat mitjançant l'interrogatori fet a Jaume Sintes, també d'Alaior i portat a la Cúria per la pròpia Nater. Aquest va testificar, que la passada cinquagesma havia tomat de la ciutat de Càller on hi havia residit durant quatre anys i mai no havia vist Joan Mascaró Fluxà. Va afegir, que l'únic Mascaró resident a Càller era de nom Miquel, àlies Lluch, soldat de cavalleria, alaiorenc i de 50 anys d'edat. Segons va especificar, en Miquel freqüentava la casa d'un tal Frontí, també menorquí. Així i tot, aquests no podrien testificar i verificar el testimoni, ja que abans de tornar a Menorca, havien estat mobilitzats per partir en campanya militar. Ja desesperades totes les parts en litigi, va sorgir un nou testimoni que va ser fonamental per resoldre el cas. Era la vesina alaiorenca Eulàlia Gelabert, vídua de 30 anys. Aquesta testificà que havia sentit a dir a una de les germanes d'en Mascaró, na Joana, que sabia cert que el seu germà era mort, però, feia el contrari fent constar a testimonis de poca rellevància que aquest era viu. Així, segons li va dir, destorbava a n'Antònia Nater de

(~ta

les seves pretensions de casar-se. Així i tot, el rector i el vicari no trobaren suficient un sol testimoni per decantar-se a favor de la celebració del matrimoni. Els testimonis clau van arribar la nit del 3 d'agost. Na Caterina Carreras, vídua alaiorenca de 57 anys, acudia a la rectoria per donar testimoni. Va contar que el 25 o 26 de juliol, estant a la cantonada del carrer de l'Àngel, on treballa amb altres dones, va arribar na Francisquina Gelabert, tia d'en Mascaró. Allí, totes es van posar a parlar del matrimoni entre n'Antònia Nater i un tal Allès de Ciutadella i les dificultats que hi havia. Na Francisquina va comentar sobre el tema, que si no bastaven els falsos testimonis per evitar el matrimoni, cercaria altres embulls per evitar-lo. Apart, aquesta afirmà que era sabut per tot el poble i comentat pels carrers, que la germana d'en Mascaró volia evitar el matrimoni per destorbar n'Antònia Nater i no per cap altre motiu. Finalment, ja sols pendent d'un testimoni per donar la sentència definitiva, va acudir a la rectoria na Joana Riera i Esterlich, alaiorenca resident a Ciutadella i de 20 anys d'edat, qui va testificar que un dia es trobava a la casa de na Joana Seguí, àlies Pepeta en companyia de na Joana Mascaró, cunyada de na Nater. Conversant les tres sobre si n'Antònia Nater es casava amb el ciutadellenc, digué na Mascaró que faria tot el possible per evitar-ho, tant amb aquest home com amb qualsevol altre persona. Alhora, va afirmar que sabia que el seu germà era mort, ja que n'Aleta ho havia deixat prou clar. Apart, tota la famíliaja portava dol. Així,ja no li quedaven dubtes al rector, al vicari, ni a cap membre del Tribunal eclesiàstic sobre la mort d'en Joan Mascaró Fluxà. Segons notificació signada a 5 d'agost de 1697, remesa al fiscal eclesiàstic, s'afirmava que era evident pels relats que en Joan Mascaró era mort i per tant, es donaven per falsos els testimonis aportats per la germana del difunt. Se sentenciava que n'Antònia Nater era lliure per casar-se amb n' Allès de Ciutadella. Que en Joan Mascaró Fluxà descansi en pau.

Dibuix d'un matrimoni menorquí l'any 1690, on els protagonistes porten la vestimenta típica de la Menorca de l'època. El nuvi vesteix la indumentària amb espasa típica militar (ADMe, llibre D-L283).

pàgina és patrocinada per

Agost 2008 - 313

IYP _

Ool-leboraoions

Vida cultural A.G. AUDICiÓ DE COR I ORGUE El dia I de juliol, a l'Església de Santa Eulàlia, va tenir lloc un concert de cor i orgue, a càrrec de la Coral Sant Antoni dirigida per Mertxe Orfila i de Tomé Olives, com organista. Va ser un concert molt atractiu, amb assistència d'un nombrós públic, en el qual la Coral començà el programa amb un cor masculí que interpretà una peça de J.N. Lemrners, Ave Verum, i un cor femení amb una Ave Maria, les dues composicions per a cors i orgue del mateix autor. Després de dues peces religioses per a cor sol d'Anton Bruckner, on es deixà sentir la dolçor de la polifonia, cor i orgue interpretaren, acompanyats de solistes, tres peces de lloança a la Mare de Déu, delicades i emotives. La darrera part del programa va estar dedicada a l'execució de cinc parts cantades de la Missa Gradual i Ofertori de Joseph Callaerts, "Kírie", "Glòria", "Credo", "Sanctus", i "Agnus Dei". Davant els llargs aplaudiments del públic, repetiren el "Glòria" d'aquesta darrera composició.

EXPOSICiÓ SOBRE ARQUITECTURA ETNOLOGIA

comarca, i d'elements etnològics testimonis d'un passat que n'ha deixat alguns sense funcionament desplaçats per les noves tecnologies. L'exposició ha estat preparada amb una evident tasca de recerca i organització per part del Centre d'Estudis Locals i la regidoria de Cultura i Educació de l'Ajuntament, amb la col·laboració del Pla de Dinamització Turística local i del CIM. La feina realitzada pels coordinadors Laura Piris, Almudena Mercadal, Pau Salort i Josep Aliés del Centre d'Estudis va ser encomiada per part del regidor de Cultura, Bep Portella, i del conseller de Cultura, Josep Lluis Torres. Tancà l'acte l'alcalde Pau Morlà. L'exposició amb una mirada també al futur, centrat en el Pati des Convent i conjunt de Sant Diego, romandrà oberta fins al 6 de setembre.

BANDA DE FERRERIES I CORALS S'ESTEL I CLAU DE SOL La Banda Simfònica de Ferreries i les Corals S'Estel, que dirigeix Deborah Montserrat, i Clau de Sol, que dirigeix Montse Mercadal, celebraren un concert al Pati La Salle el dia 5, sota la batuta del director Josep A. Colom organitzat per Promocions Matxani amb la col-Iaboració de l'Ajuntament. Una actuació que resultà brillant, atesa l'evident dificultat de les obres executades, sobretot les de la segona part, i la conjunció i magnífica sonoritat oferta per tot el conjunt. De l'opereta d'Offenbach Orfeu als Inferns interpretaren una fantasia instrumental, amb vibrant referència al famós "Can-Can". Continuà, ja amb la incorporació dels cors l'obra 1942, The conquest ofparadise (banda sonora d'aquesta pellícula de Vangelis). Tancaren la primera part les danses guerreres de l'òpera de Borodin El príncep Igor. A la segona part un frenètic Oratoire Olympique d'Ida Gotkovsky amb molts efectes de percussió, veus, teclat, va cloure el concert amb una apoteosi de so i de fantasia. Director i directores reberen fortes ovacions del públic.

S'ALBAIDA AL PATI DES CONVENT

El dia 4, a la Sala de Cultura Convent de Sant Diego, es va inaugurar l'exposició "Alaior, arquitectura i etnologia. Un patrimoni per protegir" una mostra fotogràfica i expressiva, acompanyada d'interessants textos explicatius, d'edificis arquitectònics singulars i emblemàtics del nostre poble i la seva

El dia 6 es va obrir de nou el Pati des Convent per a la celebració d'una actuació a càrrec del grup folklòric S'Albaida, organitzat per la revista S'Ull de Sol en commemoració dels 200 números publicats. La celebració coincidia també amb els 10 anys d'actuació d'aquest grup musical. El pati s'omplí per escoltar les cançons tradicionals i populars de S'Albaida en un concert molt atractiu amb músiques de la Mediterrània que ells cultiven, i cantaren temes de sempre amb l'encert i bona sonoritat que els caracteriza, "Fandango de Sant Climent", "Sa Fandanguera", "Bolero de Primavera", "Sa nuvi a d'Algendar", "Ses Tiranes" etc. foren temes interpretats, entre d'altres i llargament ovacionats.

Pàgines patrocinades per

Construcciones Olives, S.L.Avda. Verge del Toro, 50 - Tel. 971 3781 E.mail: 0Iives2005@infotelecom.es 07730 ALAIOR (BALEARES)

62-

57 - Fax 971 379041

Informació local

__________

Agost 2008 - 314

El dia 12, al Pati de la Salle, la Banda de Música des Migjorn Gran, dirigida per Issac Mascaró va oferir un concert, envoltat d'espectacle, com acostuma a fer aquesta agrupació darrerament. Va col,laborar amb la Banda el Grup de Gospel de l'Orfeó Maonès i alumnes de l'escola de dansa Alba. Va tenir una forta audiència atreta per l'espectacularitat de les actuacions de la banda que començà amb una selecció de peces orquestrals, com "Suspiros de España", bandes sonores de pel-lícules com Ireland: oflegend and lore i Piratas del Caribe i a la segona part, integrats els grups de Gospel i ballarins d'Alba, actuant en conjunt, brindaren obres d'estil rocker nord-americà, com "Knock on Wood", "It's raining men", "Le Freak" "Music", "The Wall" "Whata feeling", totes arranjades i instrumentades per Isaac Mascaró. Encesos aplaudiments que obligaren a uns bisos i final trepidant amb el "jaleo",

LA CORAL DE L'ASSOCIACIÓ DEMOCRÀTICA AL CULTURAL La Coral de l'Associació Democràtica de Ciutadella va actuar el dia 13 al Centre Cultural d'Alaior sota la direcció de Rita Marqués. Una actuació realitzada en pla d'intercanvi, i basada en cançons melòdiques i tradicionals de la nostra illa, conegudes moltes d'elles, ja que antigament els cors de sabaters, molt afeccionats al cant, les interpretaven mentre trebalaven. "Càntale a las estrellas", "Alma corazón y vida" "Resina del verde palmar" "Popourri de cançons menorquines", "Ojos de España", i altres fou el repertori escoli it.

ACTUACIONS A SA PLAÇA Els diumenges de juliol han actuat a sa Plaça diferents conjunts musicals amb l'organització de les cafeteries Ca na Divina, La Tropical, Es Casino i Es Forn, i la col-Iaboració de l'Ajuntament. El dia 13, actuà Carlos Mangado i Ernest Pagès. Músiques de bossa nova, tangos i pop rock. El dia 20 el duo Too Much, format per Shanti i Pepe King amb blues i soul i bossanova, els restants diumenges hi ha previstes actuacions de Grups del folklore menorquí.

LLIBRE SOBRE ELS FESTIVALS D'ALAIOR I EXPOSICiÓ El dia 15, a l'Ajuntament, el regidor de Cultura i Educació Josep Portella va presentar un llibre del qual és autor, titulat Els Festivals d'Alaior que fa un resumen històric amb comentaris, fotografies, anècdotes i detalls diversos del que foren els Festivals de la Cançó Menorquina a Alaior que tant d'èxit i repercussió obtingueren, La presentació va tenir com a col·laborador Tòfol Mús, lletrista de la cançó "Escolta es Vent" i Arcadi Gomila lletrista de la cançó "Xoroi", dues de les que més impacte han

Agost 2008 - 315

tingut, que explicaren, un poc les seves experiències. Davant una nodrida concurrència, Portella va comentar detalls del llibre basats en els arxius que dels Festivals hi ha a l'Aj untament i agraí les fotografies i escrits facilitats per part de ciutadans. El dia 18 va ser inaugurada una exposició amb records, fotografies a gran escala i referències als temps històrics del festival.

Els Mercats de Nit que cada dimecres se celebren i compten amb una gran animació, tenen, com cada any, el complement de música a sa Plaça i enguany per primera vegada demostracions artesanes a sa Plaça des Ramal. El dimecres dia 2, actuà la Rondalla i Grup de Ball d'Alaior, a sa Plaça. El dia 8 ho va fer el grup Agata amb Marina Andrea, Del, Sergi, Simon, José i Icar, amb estil punky ijazz, el dia 16 Medusa, format per Caria Cruelles, Daniel Rodríguez, Suso Gonzàlez i Pere Arguimbau. El 23 Jas-3

CONCERT DE "MENORCA SWING BAND" Dintre del programa "El món a la Lluna" dels dijous d'aquest juliol, el dia 17 actuà el conjunt "Menorca Swing Band" una formació de tretze instrumentistes, dirigits per Lou Deach que practica música de jazz. Aquesta banda que formen trompetes, trombó, piano, baix, bateria, i percussió, interpretaren clàssics d'aquest gènere amb obres famoses de Glenn Miller, Peter White, Count Basie, Duke Ellington, Stan Kenton, entre d'altres, una audició molt celebrada pels amants del jazz, un estil musical peculiar, en el qualles improvisacions i variacions dels respectius instruments, són, generalment, una de les característiques d'aquesta vibrant música.

JOANA PONS AMB SES GUITARRES També dins el Pati des Convent i del programa "El món a la Lluna", està prevista per al dia 24 l'actuació de "Joana Pons amb ses Guitarres" i a I'hora de tancar aquesta agenda cultural, no s'havia donat encara la seva intervenció, no ~stant, atesa la gran acollida que la cantant alaiorenca té entre el públic local, i el que se l'estima la gent, la seva participació haurà estat tot un èxit, amb la interpretació de les cançons populars i menorquines que executa amb tant d'encert. Joana Pons, sempre disposta col-laborar benèficament, és una intèrpret mítica del folklore menorquí.

ALTRES ACTUACIONS

DELS MERCATS DE

NIT Amb molta participació d'infants, a la terrassa de la Biblioteca i a càrrec d'ARC (Associació de Rondallaires i Contacontes) s 'han celebrat una sèrie d'actuacions que han entretingut els petis amb les seves narracions, tot fent participar els més decidits en les rondalles. A més, a sa Plaça des Ramal hi ha hagut demostracions artesanes, com la de L'art del bonsai; Conservar per Conservar del GOB Menorca, amb tast de productes de finques adherides; Ceràmica i pedra rústica menorquina; Productes de casa. Formatges i vins de Menorca, etc.

Informació local

Sf9'Jer !P/úça J1(ova Us desitja un bon Sant Llorenç 2008 Tel. 971 37 16 60

Plaça Nova, 4

Miguel de Cervantes, 12 07730 ALAIOR (Menorca)

Bones festes de Sant Llorenç Tel. 971371796 E-mail' (.lsporíol@lgmaíl (om

Carrer des Forn, 10 " Tel. 971 372760

GUILLERMO

MERCADAL

CARPINTERÍA DECORACIÓN ALUMINIO PVC

\)Ot'-CS

\'(\\Oí. .t-eS ~

\C'5\;

Carretera Nova, 92 Tel i Fax 971371769 ALAIOR - Menorca

11!focentre Alaior Taller de serveis d'informàtica Cursos informàtics

Us eperam ai nou Iocal des

Rama~ 43

Vs desitja unes bones festes de Sant Llorenç

Botiga de roba Més de cent anys al seu servei

13oneJ' {eJ'teJ'Ie -Sani t.forenç CI Ramal, 38 - Tel. 971 3721 70 07730 ALAIOR (Menorca)

* ADHESIUS·

retolació

;;;

PANCARTES

* TREBALLS DE SERIGRAFIA

j.~"iI_ imatge digital

* CARTELLS EN GENERAL * VEHICLES INDUSTRIALS * NÀUTICA· MAQUINARIA * IMPRESSiÓ DIGITAL * IMATGES PER A EXTERIOR

CI Pare Huguet, 30· Alaior

* AMPLIACiÓ DE FOTOGRAFIES

Tels. 971372520·636114882

* CARTELLS LLUMINOSOS

retolsbuils@telefonica.net

<c.:>

Carrer Ramar, 43 - Alaior - Ter. 971378424

64_1

. ALAIOR

11ifocentre@ozu.es

;;Si

gU __

¡l!!!Il _l!!!I

gl!!!l.li1l!!!1},.l!!!IJiIll!lli_111 Agost

2008 - 316

Miquel Pons Portella

EL XANTRE D'ALAIOR (1) Josep Sintes Timoner (1865-1948) Es van complir, el passat mes de febrer, 60 anys de la mort de mossèn Josep Sintes Timoner, important personatge del panorama musical religiós menorquí del segle passat que era alaiorenc de naixement. Intentem reconstruir, amb motiu d'aquestes glorioses festes de Sant Llorenç 2008, la figura d'aquest músic d'enorme mèrit i de llarga i fecunda trajectòria professional. Així doncs, en aquesta primera part de l'article ens endinsarem en els primers compassos de la vida del personatge, concretament, fins que assolí la dignitat de sotsxantre que ostentaria fins a la seva mort. Avui per avui, la paraula xantre (cchantre» en castellà) no està, ni de lluny, en el nostre vocabulari habitual, cosa perfectament comprensible atès que és un càrrec inexistent actualment ija des de fa força anys. Així doncs, per entendre'l en tots els seus caires i situar-lo correctament en el context en què existí, cal que ens traslladem a principis del segle XX: en aquells temps, l'església tenia un poder pràcticament il-Iirnitat, situació que s'accentuaria encara més després de la Guerra Civil i que, dins Menorca, assoliria un desplegament superior a Ciutadella, que, comptant amb el Palau Episcopal i la Catedral, s'alçaria (i s'alça) com la capital eclesiàstica de l'illa. El nombre de preveres (així com d'altres tipus de religiosos) era elevadíssim, en comparació amb l'actual, i la situació era encara més exagerada en llocs de culte de la rellevància de la Catedral, on un gran nombre de capellans podien arribar a formar part del seu Capítol. Era justament dins aquest cos eclesiàstic, el Capítol catedralici, on hi havia la figura del xantre, que era el canonge que posseïa aquest títol, sense ésser-ne, i que ocupava el quart lloc en dignitat capitular, després del degà, de l'arxipreste i de l'ardiaca. Es fa palès, per tant, que la figura del xantre era més bé un càrrec honorífic que un d'efectiu, ja que l'ocupació real del xantre (ser el cantor primer en una catedral o un monestir) solia recaure habitualment en el sotsxantre. Demostra aquest extrem un exemple d'allò més pertinaç: l'any 1936, el xantre de la Catedral era el doctor maonès Miquel Dalmedo qui, tot i haver estudiat Dret Canònic, Filosofia i Teologia, no tenia estudis musicals superiors, tal i com hauria estat de rebut en un càrrec com aquest i com, de fet, passava amb Josep Sintes, que en aquella època ja era sotsxantre a Ciutadella. Però comencem la història pel principi. Josep Maria Sintes Timoner neix a Alaior el22 de febrer de 1865, poc després ho fa la seva germana Magdalena, qui l'acompanyarà al llarg de bona part de la seva vida. Amb només II anys, el 1876, entra al Seminari Diocesà de Ciutadella que feia ben poc que s'havia inaugurat (tot just el 1858) fins que, a 24 anys d'edat i després de 13 d'estudi en el Seminari, és ordenat prevere, el 15 de juny de 1889 a la capella del Palau Episcopal ciutadellenc a mans del bisbe Manuel Mercader. Les aptituds musicals de Sintes devien ser d'allò més notòries (hom en destaca sobretot la seva portentosa veu), atès que el mateix any de la seva ordenació sacerdotal inicià el professorat de música al Seminari que, fins en aquell moment, no·existia. Només hagué d'esperar 3 anys, fins el 1892, per iniciar la seva tasca musical a la Catedral ciutadellenca. Cal posar de manifest que Sintes prengué possessió d'un Agost 2008 - 317

"beneficio de sochantre" i, encara més precisament, d'un "beneficio del Concordato con cargo de sochantre". De què es tracta exactament? Un benefici, en termes eclesiàstics, és qualsevol entitat jurídica erigida a perpetuïtat per l'autoritat competent (en aquest cas, un Concordat subscrit en algun moment pel capítol de la Catedral i la Diòcesi menorquina) que consta d'un ofici sagrat o eclesiàstic, amb els deures i els serveis corresponents, i del dret a percebre les rendes que hi van annexes. Així doncs, amb només 27 anys, Josep Sintes aconseguí un benefici perpetu al temple catòlic més important de l'illa amb l'obligació de desenvolupar la tasca de «sochantre», és a dir, encarregar-se de tot allò relacionat amb la música que havia d'acompanyar les litúrgies. Però tot això no s'acaba aquí, atès que Deseado Mercadal, en el seu volum «Los músicos menorquines», ens explica que Sintes va ser "nornbrado Maestro de Capilla el 11 de mayo del mismo año [el 1892]" i afegeix més endavant que va treballar en aquest càrrec fins a la seva mort. A partir d'aquest moment, Sintes començà a residir, juntament amb la seva germana Magdalena, a la casa que hi ha al costat de l'església de Sant Francesc, a la Plaça del Born de Ciutadella. Una de les primeres actuacions de Sintes al capdavant del cor catedralici va ser per la festa del Corpus: "Ofició en la mañana [del Corpus] el M.l. Sr. Deàn, cantàndose por la capilla de música una hermosa misa bajo la dirección de su nuevo maestro, el Rdo. D. José Sintes, Pbro.", A partir de llavors, la labor del mestre Sintes es dividiria en dos apartats ben diferenciats: per un cantó, la pròpia direcció musical de la capella catedralícia; per l'altre (i no per això menys important), els ensenyaments musicals que oferiria a multitud de persones al llarg de la seva dilatada trajectòria, fins al punt que, en la seva nota necrològica apareguda al diari Menorca, hi podem llegir: "muchos de los músicos y cantores de nuestra ciudad dieron sus primeros pasos de la mano del benemérito sacerdote, para quien la música fue una segunda naturaleza". Són exemple d'això noms tan coneguts com el de Gabriel Salord Marquès, fundador de la Capella Davídica de la catedral menorquina; i com el de la migjornera Dolors Camps Riudavets (la senyora Lola, filla de Francesc Camps i Mercadal), que desenvolupà durant molts anys una ingent tasca musical as Migjorn, dirigint el cor femení de la Parròquia i oferint ensenyaments musicals a molts joves migjorners, i que, segons s'explica, "tocava el piano divinament i la casa n'anava sempre plena, de refilets de la seva veu meravellosa i de la bona música dels clàssics, interpretada per ella al piano". En la propera part de l'article, ens endinsarem en l'altra faceta del mestre Josep Sintes: tot allò que fa referència a la seva feina al capdavant del cor de la Catedral, amb el qual arribà a fer actuacions d'enorme qualitat. Gloriós Sant Llorenç 2008!

Nota: La fotografia de Josep Sintes és l'única que s'ha trobat del nostre personatge. Està presa del llibre Los músicos menorquines de Deseado Mercadal (1967), pàg. 60.

Ool-teborecions

Sony

...................

<3a.llery

COMERCIAL MERVI, !i.L. www.comercialmervi.com DISTRIBUIDORES

tienda@comercialmervi.com OFICIALES

••.•. MITSUBISHI

~ ELECTAONICS

AIRE ACONDICIONADO

CI. Ferreries, 2 07730 ALAIOR Tel. 971 372473

VENTAS: Avda. Menorca, 68 07703 MAÓ Tel. 971 36 50 86

RVICIO TÉCNICO: CI. Ferreries, 6, 10 07730 ALAIOR Te1éfono 971 37 16 43 CI. Mallorca, 20 07760 CIUTADELLA Tel. 971 48 48 02

Us desitja unes bones festes de Sant Llorenç

u s volem

desitj ar a tots els alaiorencs

"}c· a atxa" ~ Av. Verge del Toro, 58 Tel. 971 37 86 22 971 378422 Fax 971 378599

Carrer Menor,1 Tel. 971 37 10 42 971 372405 Fax 971 37 84 56

ZI&¡;I&S&liliii __ ¡

_---

Agost 2008 - 318

Jaume Cardona "Tan us"

...Quines coses

RELACIONS VIRTUALS Molts desconeixem que és un e-mail, i no sabem gairebé res del que es diu entrar en un xat, i tampoc coneixem els avantatges que deu tenir una pàgina web, com moltes de les possibles aplicacions que té l'ordinador, i sols l'empram com una vulgar màquina d'escriure, ja que és molt fàcil rectificar i escriure una frase tantes vegades com ens vengui de gust, fins a trobar la forma que consideram més endevinada. Ben segur que per a una immensa majoria, el que comentam ara sigui una verdadera bajanada, o una forma malmesa d'emprar els mitjans moderns de comunicació. Idò bé. No diem que no; però tampoc volem dir afirmativament que sí. Però ... com que una cosa du l'altra, i d'aquí es va assullà; pel que podem observar i veure continuadament pels mitjans, ens fa un cert temor que amb això, com en tantes coses de la vida, també amb aquesta, s'ha començat la casa per la teulada. Com probablement també passarà amb la robòtica, quan, de cop i volta, un enginy mecànic i amb forma quasi humana un dia comenci a fer desastres. Pensem que per emprar segons quines eines, no basta amb saber-les emprar. Volem dir que es pot saber manejar una destral per a diverses accions; fins i tot, pot servir perfectament per matar algú, no us penseu. En una paraula, com que no escrivim per a bojos, tothom es pot adonar d'on volem anar a parar.

No hi mancaria més ... ! És clar que s'ha d'emprar l'ordinador, i tots els mitjans de comunicació actuals i esdevenidors, que no hi ha cap mena de dubte que seran molts, però seria a la vegada interessant que a més del professor per a cada diversa tècnica, hi hagués primerament per als joves el de l"'enteniment". Tal vegada, el més dificil. Perquè, com és natural, aquests no podrien estar sempre a la vora de l'al-lot quan aquell entrés en un "portal" -que també es diu així-, en un portal de vés a saber què. I, els pares ... Ai, els pares! Trobaran com sempre que en tenen prou amb ells, per anar darrere, darrere a veure en quin portal entren o deixen d'entrar els seus fills. I si no ... sempre tindran l'excusa immillorable de la santa Llibertat, moltes vegades també patrona del llibertinatge. I és clar, així ens van les coses: - Mami, pel xa! he conegut unjove molt guapo. És de Buenos Aires. Em diu que està boig per mi. - Què dius, filla meva? -li respon la mare, la qual sense haver manejat mai un ordinador en la seva vida coneix molt bé quines mates fan llentrisca. - Sí, és ben cert. I n'estic ben segura que és molt bon al·lot. Però clar, per tal que ell pugui venir a veure'm, em diu si li puc . - Enviar els diners ... No és veritat? - afegeix la mare, que ha sentit l'olor del colomí, o colominot vell, molt més aviat que la seva filla. - És que tu, mami ... Sempre m'ho has de fer malbé tot!

Península

desde

DESTINO

AUCANTE

16m

ASTURIAS

IMI7 AL 17/09

N E S

Dias opereción LMXJVSD

BARCELONA

BILBAO

FECHi>S

O.W

llOE

180 E

130 E

251] E

!UNIO-OCTUBRE 121117AL 15/09

90 E 110 E

150 E 180 E

!UN 10- SEPT. AL 15/09

120 E 130 E

190 E 220 E

AL 10/09

12m

160 E

280 E

100 E 120 E

170E 200 E

FECHAS

o.w

OPORTO

16107 AL 10/09

160E

280 E

PAMPLONA

16107 AL 10109

140 E

250E

16107 AL 17/09

140 E

250 E

16107 AL J7f09

140 E

250E

JUNJO-SEPI 12107 AL 15109

90 E llOE

150 E 180 E

16m

USBOA

F E S T E

MADRID

I II

DESTINO

Das operacón LMXJVSD

S. SEBASTh\N SANmOO

VMENCIA

AL 17109

!UNIO-OCTUBRE 12m AL 15/09

SEVILLA

IM)7 AL 17/09

110 E

210E

VITORlA

16107 AL 10109

130 E

220 E

I 17107 AL 18109

1120 E

1200E

ZARA,OOZA

S--------ORGANIZA A

W~ ~

~ ~

MENORCA

(

-2 S.

Agost 2008 - 319

~~~~

~III_ (J

A L A l O R

Desde 1953

FERRETERIA ISLEÑA e.B. FABRICACIÓ l VENDA AL MAJOR D'ARTICLES DE FERRETERIA

Desitja als" seus clients unes bones festes de Sant Llorenç

MlllATOURS

',,",~'.,1 GRUPOGEA Carrer Ramal, 53 Tel. 971 372802 - Fax 971378696 07730 ALAIOR

THAlASSA _

Camí Nou, 80 07730 - ALAIOR

Ool-teborectons

Tel. 971 37 11 04 Fax 971 37 17 98 Mòbil 609 89 11 46

Joana Arnau

" DIETETICA " FALSESEN

MITES I CRrCES Els mites i creences relacionats amb l'alimentació són molts i a vegades fins i tot contradictoris, cosa que ens confon encara més i fa que adoptem pautes errònies i poc saludables per intentar millorar els nostres hàbits alimentaris. Tal vegada perquè tots menjam creiem-que sabem sobre nutrició, però la cosa no és tan simple. ',. FALSOS MITES MÉS ESTESOS: L'aigua durant les menjades engreixa.

No és cert, l'aigua és un nutrient que no aporta calories; per tant, és impossible que engreixi, encara que s'ha de dir que sí que és cert que no aprima, però ajuda, ja que pot ser útil per frenar la gana i dilatar l'estómac perquè estimuli el reflex de la sacietat, encara que si se'n beu massa potser alenteix la digestió. El pa torrat aprima. Fals. El pa torrat té les mateixes calories que el normal, però quan el torram només s'elimina l'aigua que conté, per açò pel mateix pes, el pa torrat aporta més calories. Si vols aprimar-te,

t'has de botar alguna menjada.

Fals, justament és al revés. S 'ha comprovat que les persones que deixen passar molt de temps entre dues menjades tenen el metabolisme més baix i cremen menys calories que les persones que mengen cada poques hores. A més, els que es boten menjades tendeixen a menjar més per la nit, just quan el metabolisme és més lent. La millor forma de controlar el pes i estar en forma durant tot el dia és fer cinc menjades lleugeres, incloent-hi en totes verdures i fruites fresques. Els ous són dolents per a la salut. Fals. Els ous són molt nutritius i és ver que contenen una quantitat alta de colesterol, però el colesterol dels aliments determina poc els nivells de colesterol sanguinis. Tot i que

Finestra fotogràfica

.l1li.

s'han de menjar amb moderació. La carnitina

és una molècula que menja grassa.

La carnitina té I funció de transportar energia als mitocondris cel-lulars. L'alimentació l'aporta normalment i l'organisme tam1:¡é"Íaprodueix en quantitat suficient; menjar-la en forma de s"upÍements no és perillós, però tampoc ajuda a aprimar-se' Ja sabem que el peix blau és bo per a la salut, però engreixa. No és cert. Menjar tonyina, salmó, sardines ... no només és excel-lent per a la salut sinó que a més ajuda a perdre pes. S'ha vist que en persones que prenien cada dia peix blau (ric en àcids grassos omega 3) no només es reduïen els nivells de triglicèrids i el risc de patir diabetis, sinó que, a més, perdien més pes que les persones que no en prenien. La fruita engreixa més si es menja com a postres. Fals. Com qualsevol altre aliment, la fruita engreixa només si es menja en excés. L'ordre en què es mengen els aliments no influeix en el total de calories, ja que té les mateixes calories abans o després del dinar, encara que si es pren abans pot produir una sensació de sacietat pel contingut en fibra. Però, se sap que la vitamina C que conté la fruita permet, si es pren com a postres, una major absorció del ferro que prové de la carn. Els hidrats de carboni engreixen. No és cert. Els hidrats de carboni (pa, pasta, patata, cereals) són la font principal d'energia per a l'organisme. En necessitam entre un 50-60% de l'energia total diària. Si no consumim suficients hidrats de carboni l'organisme utilitza altres nutrients com a font d'energia, com les proteïnes i els greixos, però açò pot provocar problemes de salut a la llarga.

P. G.

Oot-lsborecions

ElPunt Verd és un servei excellent per dipositar-hi tot tipus de deixalles, Els contenidors separats per al reciclatge afavoreixen la feina de recollida i selecció, de manera que tot són avantatges a l'hora de desfer-nos de tot allò que ja no ens fa falta, Elshoraris en què el punt verd és obert són adequats per a tothom i és molt fàcil adaptar-s'hi i es poden consultar al calendari de l'Ajuntament. Lamentablement però, sol ser habitual durant els caps de setmana trobar-nos a les portes del Punt Verd, tot tipus de deixalles, cartrons, mobles, electrodomèstics, terns... que s'hi han abandonat durant les hores en què està tancat. Aquest fet provoca que tot estigui mesclat i que les persones que han de recollir tota aquesta deixalleria hagin de fer una feina que no els correspon. A més a més ofereix una vista lamentable a tots aquells que passen pel camí d'en kone, En aquesta fotografia, presa un diumenge al matí, es pot veure un exemple de tot allò que s'hi deixa defora,

I11III

Agost 2008 - 320

Isa Sintes Martín

José Ma Timoner

Sant E.lorenç torna a ser agur "Pum, pum, que no sentiu es tambó i es fabiol, es cavalls que s'arrepleguen per anar a Sant Pere Nou", deim els alaiorencs quan s'atraca Sant Llorenç! I és que ja el tenim aquí! Aló es vesteix de gala, per ses festes gaudir. Ses dones emblanquinen sa casa, ho deixen tot aclarit. Coca bamba i xocolati, per as qui passi per aquí. Ambient de germanor es respira, ganes de trot i alegria. Tothom obre ses portes, per xalar junts aquests dies. ''Anau alerta amb sa xuma i es cavalls!" Sa gent gran mos diu. I és que s'ha de sebre fer festa, que de seny no en venen i s'ha d'anar viu. Molta salut vull que tinguem!. Que de fet és lo millor. I desitjar molt bones festes, a tot es poble d'A Ió!

LA LECTURA Dentro de las practicas recomendables para alcanzar una vida feliz, se encuentra la lectura. Son innumerables los libros que se editan constantemente; en nuestra vida es imposible cubrir todo lo que se publica. La lectura es conveniente para nuestra formación espiritual y humana. Las posibilidades de lectura son muy amplias y diversas, pero no es difícil ajustarlas al gusto de cada uno, ya que en todos los campos (historia, biografía, ensayo, novela, etc.) hay una notable diversidad que nos permite encontrar aquello que va mas en consonancia con nuestros gustos y apetencias en un momento determinado; es prudente seleccionar adecuadamente a los autores, según los temas elegidos, ya que la forma de presentar los temas, aun los que pueden parecernos mas irrelevantes, puede ayudarnos o no en nuestro desarrollo humano. Nunca hemos de perder de vista que la visión de la vida es diferente de un autor a otro. En las lecturas iremos encontrando personas y actuaciones que nos rnoveran a admirarlos y quererlos imitar, poniéndolos en practica en nuestra propia vida. Admiramos también a los que han sido modelos a imitar por su entrega a los dem as. En fin, el mejor amigo, el Iibro.

ÇPSrr'01?j;4 5tt.JlSC;4(j(O I:N5tt O(]3ILI;41?j;4 ;4L;4IO(j(

;4 ÇCE:NCI;4 CJYESCEÇV(j(OS rr'1{llSP.JlSOS CJYEWJ[I LOS J{CE(j(CE:NCI.JlS (YEJfl(j(O COJfl;4(]3LCE .JlSPS01?j;4 PISC;4L ÇPSrr'IO:N L;4(]30CJ.U2lL ;4ÇCEJflCE CJYEL;4 (JXJ(OPICECD;4CD I:N5ttOOILI;41?j;4 COLCEÇI;4CDO

e/es

1?jl:MJlL, 42Jl-

07730JlLJlIOCJ(

1!EL 971371293 - PJlX971 378121 P,-:Mai{; gestoriamascaro@tdejonica. Agost 2008 - 321

-_---

net

Els desitjan. unes Gones

festes de Sant Llorenç 2008

Col-Iaboracions

-------------.,

--u ac

----

o... CD I,

Cristina Barber. Lema: «Vida dins vidre»

O --+O

<Oac

OI, ---O

o... CD

Grabriel Cardona. Lema «Creuat»

()

Joan Gómez. Lema «Besen»

- El jurat va estar format per en Joan Mercadal, en Joan de Novo i en Manolo Taltavull. - El premi del Centre Cultural va ser per a en Joan Gómez amb el lema Besen. - El premi de l'Ajuntament d'Alaior va ser per na Cristina Barber amb el lema Vida dins vidre. - El premi de sa Cova d'en Xoroi va ser per a en Gabriel Cardona amb el lema Creuat. - El premi Santiago Pons Quintana va ser per a na Coloma Florit amb el lema Usoa. - El premi Consell Insular de Menorca va ser per a en Joan Sans amb el lema Capra.

CD ~

--+ac

CD ()

c::: --+c:::ac Coloma Florit. Lema «US03»

70·&-------------·

O Oot-teborecions

Joan Sans. Lema «Capra»

__ 1I!i

IIIIIIIllil!IilIï __

¡III¡Il!Il¡iiIlílll¡__ lIlIIílllililillllllillfiliiillll __ 1IlII

Agost 2008 - 322

Pol. Ind. La Trotxa ALAIOR tB 971371625 - 609655215

Us desitja _.:un

~t"ri6s

S,.,nt

Lt"ren4'

•

- Mobles de cuina i bany - Armaris - Portes - Mobles a mida - Parquets - Pèrgoles

••

Primeres festes de·Sant Llorenç • •• ~mb vosaltres · ....0 .• •

•

I Avinguda de sa Indústria,

23 . Polígon Industrial

La Trotxa . ALAIOR

APARCAMENT GRATUÏT PER ALS CLIENTS /APARCAMIENTO GRATUITO PARA LOS CLIENTES

Agost 2008 - 323 __

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII __

•

___

--m~i~~~~ll

Dita del mes Recolzam la cultura del nostre pob~

¡.. ••

•

••