número
97
Transports Metropolitans de Barcelona
DESEMBRE 2009
L’estació d’Universitat atreu els patinadors per Nadal
Entrevista a José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya
Santa Coloma estrena la primera línia automàtica de metro Els intercanviadors potencien la xarxa de metro
Reestructuració del bus a Nou Barris nord
3 El metro del futur, en marxa
14 Signat un conveni amb la Generalitat per a la promoció de la contractació
8 Entrevista a José Montilla
16 Breus
12 Nova campanya de Nadal de TMB
18 Remodelació d’estacions d’enllaç de la xarxa de metro
20 Reorganització de 5 línies d’autobús a Nou Barris 22 Cultura 23 Línia 2, Sagrera-Vilapicina, primer sistema de conducció automàtica
97
número
2 Editorial
Editorial L
a L9/10 ha començat a circular pel seu ramal de Santa Coloma de Gramenet. Són només 3,9 quilòmetres dels 47,8 que tindrà aquesta línia de 52 estacions que travessarà cinc municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i que tindrà una demanda estimada de 130 milions de viatgers anuals quan estigui finalment enllestida. En aquests moments són moltes les actuacions i projectes de diferent magnitud que s’estan portant a terme amb la voluntat de potenciar el transport públic i millorar la mobilitat ciutadana. De totes, la de la L9/10 representa la inversió més important del Govern català.
Sens dubte, aquesta obra emblemàtica, que ara comença a donar els seus primers fruits, significarà una canvi substancial en la manera de moure’ns pel nostre territori, donarà servei a zones amb una gran demanda que fins ara no disposen de connexió amb transport públic i funcionarà, en definitiva, com una línia d’interconnexió, enllaçant amb la resta Imprès en paper ecològic
DESEMBRE 2009
de línies de metro, trens de rodalia, regionals i de gran velocitat, Ferrocarrils de la Generalitat i tramvies, i unirà potents nusos de comunicacions i focus d’activitats, com ara la futura macroestació intermodal de la Sagrera, l’intercanviador de la Torrassa, les terminals de l’aeroport i la Fira de Barcelona. La L9/10 es caracteritza, a més, per la incorporació d’importants innovacions tecnològiques, com el funcionament automàtic, les portes d’andana i la seva construcció amb estacions tipus pou i túnels de dos nivells separats per una llosa, entre d’altres. Amb l’entrada en funcionament de la L9/10 els ciutadans es beneficiaran d’un transport de qualitat que garanteix la màxima seguretat i fiabilitat i que, alhora, és flexible per adaptar la seva oferta a les necessitats de la demanda. Per a TMB és un orgull ser l’operador de la primera línia automàtica de metro de l’Estat espanyol. Farem servir tota la nostra capacitat per oferir un servei de transport públic eficient i competitiu que contribueixi a optimitzar la mobilitat ciutadana i al desenvolupament sostenible de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
www.tmb.cat
Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’HORA PUNTA DIGITAL: http://www.horapunta.tmb.cat
EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Oriol Pàmies
|
SubdirectorS: Lourdes Montero, Pere Paredes
|
|
DIRECTOR: Santiago Torres
Redacció: Andreu Artés, Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo Ibáñez, Jorge Giménez
|
CORRECCIÓ: Maria Rodríguez
Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMB
|
|
Disseny I Maquetació: Josep Lluís Lara
INFOgrafia: Noah Grañó
|
|
Director editorial:
Caps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert Piqué
Impressió: Ingoprint
|
Tiratge: 14.200 exemplars | CORREU eLECTRÒNIC: horapunta@tmb.cat | D.L.: B-21926-2008
|
|
|
COL·LABORADORS: Rosario
Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero,
AMB EL SUPORT DE: Promedios Exclusivas de Publicidad
3
REPORTATGE
La visió frontal del túnel, una novetat de la línia 9 característica dels metros automàtics.
L’entrada en servei de la L9 culmina el somni d’un metro d’avantguarda La inauguració del primer tram de la nova línia 9 de metro que dóna servei a Santa Coloma de Gramenet és el tret de sortida d’una sèrie d’ampliacions i projectes de millora a la xarxa de metro que es materialitzaran durant els propers mesos i que gairebé representaran la duplicació de la seva extensió en l’horitzó del 2015.
A
mb la posada en servei de cinc estacions de la línia 9 al ramal de Santa Coloma de Gramenet s’inicia el procés de posada en marxa d’aquesta línia, que està construint el Govern de Catalunya i que, amb prop de 50 quilòmetres, serà la línia automàtica de metro més llarga d’Europa. El tram que s’ha estrenat té 3,9 quilòmetres de túnel i connecta diferents barris de Santa Coloma a través de les estacions de Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet. A més, permet als usuaris enllaçar amb la línia 1 del metro a Fondo i, per tant, amb la resta de la xarxa. Hi ha una sisena estació al municipi colomenc encara en construcció, Santa Rosa, l’entrada en funcionament de la qual està programada per a més endavant. Com a principal millora, aquesta part de la línia farà més fàcil accedir als serveis i als equipaments i potenciarà les possibilitats d’accessibilitat de les persones. La previsió inicial estima que unes 15.000 persones utilitzaran cada dia aquest primer avançament del que serà la línia 9, una xifra que es duplicarà en aquest ramal quan funcioni en la seva totalitat el 2014. A partir de la primavera del 2010 està previst que la línia connecti de manera directa Santa Coloma de Gramenet amb Badalona i Barcelona, cosa que acostarà a la ciutat les grans infraestructures metropolitanes i farà augmentar de manera notable les oportunitats dels ciutadans. Concretament, el primer trimestre de l’any que ve es posarà en marxa el tram de Badalona, amb les estacions de Gorg, La Salut i Llefià. I també l’estació de Bon Pastor, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Així doncs, a principis del 2010 s’estrenaran més de tres quilòmetres de túnel, que permetran connectar diferents
El tram que s’ha estrenat té 3,9 quilòmetres de túnel i connecta diferents barris de Santa Coloma
REPORTATGE Les portes d’andana aporten seguretat i confort a les estacions.
Un cop estigui en marxa tota la L9/10 es podrà veure el veritable impacte d’aquesta infraestructura en la mobilitat ciutadana
barris de Badalona entre si i amb la línia 2 del metro a Gorg. Seguidament, la primavera del 2010 s’estrenaran les estacions d’Onze de Setembre i el gran intercanviador de La Sagrera. D’aquesta manera, els trens circularan des de Santa Coloma de Gramenet i Badalona fins a l’estació de La Sagrera, a Barcelona, on es podrà enllaçar amb les línies 1 i 5 de metro i amb Rodalies.
Un cop estrenats l’any 2010 els dos extrems del Besòs de la línia, serà el torn dels dos ramals de la banda Llobregat, el 2011 el de Zona Franca i el 2012 el de l’aeroport. Finalment, quedarà la part troncal, que es preveu que estigui enllestida definitivament el 2014.
Paral·lelament, les obres avancen a la resta de trams de la línia 9 i, de moment, ja s’han executat 29,3 quilòmetres d’un total de 47,8, i s’estan construint el 84% de les 52 estacions que tindrà. Un cop enllestida tota la línia es preveu que doni servei a 130 milions de persones cada any, uns 350.000 usuaris al dia.
Tot en aquesta línia és innovador, des del sistema de construcció, amb els túnels de dos pisos separats per una llosa, les estacions tipus pou a gran profunditat i amb ascensors de gran capacitat per accedir-hi, fins als trens automàtics sense conductor i les andanes amb portes. Per aquest motiu, el tram que ara es posa en funcionament servirà per certificar moltes d’aquestes innovacions que després s’implantaran a la resta de la línia.
Amb un pressupost d’uns 6.500 milions d’euros, la línia 9 (en realitat són dues línies, la L9 i la L10, que corresponen a les dues branques que té als seus extrems) anirà de Santa Coloma i Badalona a la Zona Franca, el Prat i l’aeroport, travessant Barcelona i l’Hospitalet.
Una línia innovadora de futur
Un cop estigui en marxa tota la línia 9/10 es podrà veure el veritable impacte d’aquesta infraestructura en la mobilitat ciutadana. Un total de 20 de les seves 52 estacions tindran
Campus Nord
Zona Universitària
Di
ag
Camp Nou
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
PREVISIÓ DE POSADA EN SERVEI PER TRAMS
on
al
Collblanc
Torrassa
Mas Blau
Terminal T-2
Verge de Montserrat Sant Cosme
Plaça Catalunya
Provençana Ildefons Cerdà
Riu Llobregat
Intermodal El Prat
Ciutat aeroportuària
Gornal
Eixample Nord
Amadeu Torner Foneria Fira Foc Cisell Mercabarna Parc Logístic
EL PRAT DE LLOBREGAT
ZONA FRANCA
Terminal T-1 AEROPORT DEL PRAT
Polígon Pratenc
Nova Estació Zona Franca
Ro
nda
Lit
Zona Franca Litoral
Zona Franca Port Zona Franca Zal
Motors
ora
l
Passeig de la Zona Franca
2012
2011
5
Preandana i bateria d’ascensors de gran capacitat d’una de les estacions de la L9.
Amb prop de 50 quilòmetres de longitud, la L9/10 serà la línia de metro automàtica més llarga d’Europa
Un efecte notable serà la descongestió que provocarà a la resta de línies de metro, ja que captarà passatge de tota la xarxa. A més, donarà servei a barris que actualment no disposen d’aquest sistema de transport, com Bon Pastor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pedralbes i Zona Franca (on hi ha el polígon industrial més gran de Catalunya); unirà punts estratègics, centres logístics, zones d’equipament i serveis, com ara l’aeroport, la Fira, el port, la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal i l’estació de Sagrera TAV, entre d’altres, i connectarà la població dels cinc municipis per on passa. Podem afirmar que un cop posada en funcionament tota la L9/L10 canviaran sens dubte els fluxos de mobilitat de tota la xarxa de metro.
enllaç amb altres línies de metro i modes de transport (tren, Ferrocarrils de la Generalitat, tramvia), de manera que es posarà remei a la important carència actual pel que fa a l’existència de llocs d’interconnexió modal. D’aquests, els dos més importants seran els de la Torrassa i La Sagrera, un a cada banda de la línia i situats al costat de les dues principals terminals ferroviàries de Barcelona, Sants i Sagrera. I és que, a més de la seva gran longitud, la línia 9/10 s’ha dissenyat per cosir la xarxa actual, creant nous punts de connexió i diversificant els itineraris possibles per traslladar-se amb transport públic o, senzillament, simplificant-los.
2009
2014 Mandri
Putxet Lesseps
Sarrià
Guinardó/ Hospital de Sant Pau
47,8 km de longitud 0-70 m de profunditat 52 estacions 20 intercanviadors DEMANDA ESTIMADA
Maragall
130 milions de viatges l’any 350.000 validacions/dia
La Sagrera/
M v.
a an
i
id
Bon Pastor
Can Peixauet
Església Major Fondo
Santa Rosa (2011)
A
Sagrera/ TAV Llefià
2010
La Salut
BADALONA Riu Besòs
2014
Onze de Setembre er
Cartagena
rià
Can Zam
2010
Sanllehy
Esco rial
Prat de la Riba Av .d e Sa r
Singuerlín Muntanya
Balm es
Manuel Girona
SANTA COLOMA DE GRAMENET
BARCELONA
Gorg
REPORTATGE
Andana central de l’estació de Can Zam, un dels extrems de la línia 9.
20 de les 52 estacions tindran connexió amb altres línies de metro i sistemes ferroviaris (tramvies, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies)
que els separa, s’està fent servir a diversos indrets del món, i la previsió és que la meitat de la xarxa de metro de Barcelona l’apliqui en els propers anys. Amb aquesta finalitat, la línia està dotada d’un sistema de senyalització d’alt nivell i els trens disposen d’equips redundants per assegurar la seva disponibilitat, telecomandament i comunicacions amb so i imatge des del CCM amb el client.
La línia 9/10 es construeix majoritàriament amb tuneladores d’última generació que estan preparades per perforar terrenys de diferents composicions. Aquestes tuneladores tenen dues mides diferents de capçals. El tram que va des de l’aeroport del Prat fins a l’Hospitalet es fa amb una tuneladora amb un capçal de 9,4 metres de diàmetre i la doble via està situada al mateix nivell. En aquesta part els trens circulen en paral·lel. La resta de la línia s’està fent amb una tuneladora amb un capçal de 12 metres de diàmetre que permetrà que els trens circulin per nivells diferents amb vies superposades i dividits en dos per una llosa i que les estacions estiguin totalment integrades a la secció del túnel. És el cas del tram que ara s’ha posat en funcionament, on les andanes i dependències tècniques estan situades dins del túnel. Finalment, pel polígon de la Zona Franca els trens circularan sobre un viaducte de 4 quilòmetres de longitud. En aquesta part de Barcelona no es pot construir a gran profunditat per determinats condicionants (presència de serveis, com gasoductes, oleoductes, grans col·lectors, i d’un nivell freàtic molt superficial). Les estacions d’aquest tram estaran situades a 6,5 metres d’alçada i l’accés des del carrer es farà a través d’escales mecàniques i ascensors. A la Zona Franca s’hi estan construint uns tallers i unes cotxeres que disposaran d’un edifici de 26.000 metres quadrats i dotze vies d’estacionament, i on també s’ubicaran oficines. A l’altre extrem de la línia, precisament al tram de Santa Coloma de Gramenet, hi ha uns altres tallers i cotxeres a Can Zam.
Els avantatges del metro automàtic són, d’una banda, una gestió de l’operació més eficient i la possibilitat de circular amb freqüències de pas més elevades, i, de l’altra, que permet que els automatismes puguin respondre i estiguin preparats per reaccionar amb marges de temps extremadament precisos, cosa que millorarà la seguretat del servei i la fiabilitat i flexibilitat a l’hora d’adaptar l’oferta a la demanda. A més, les andanes disposen de mampares amb portes que incorporen un sistema coordinat amb les portes dels trens, de manera que les accions d’obrir i tancar es fan sincronitzadament i de manera automàtica. Les mampares són una mesura de seguretat imprescindible i una condició necessària perquè els metros vagin sense conductor.
Automatització de la L11 Darrerament, la L11 ha fet també un pas més en el seu procés d’automatització. Un cop finalitzada la instal·lació del sistema de tancament d’andana al tram entre Casa de l’Aigua i Can Cuiàs, consistent en una mampara transparent amb vuit portes lliscants automàtiques que coincideixen amb les portes dels trens, entre la via i l’andana, i mentre a l’estació de Trinitat Nova s’instal·la el sistema de detecció d’intrusions a la via, la línia ha entrat en servei de manera parcialment automatitzada. Al tram entre les estacions de Trinitat Nova i Casa de l’Aigua s’hi circula temporalment en mode de conducció ATO (automatic train operation) o assistida, i des d’aquest punt i fins al final de línia, es fa ja en mode totalment automàtic.
Un metro automàtic Potser l’element més innovador és que la L9/10 serà automàtica en la seva totalitat. Els trens que donen servei al tram que ja funciona són automàtics, és a dir, circulen sense conductor, i estan localitzats, controlats i programats des del centre de comandament del metro (CCM) ubicat a la Sagrera. El sistema de conducció automàtica, que localitza els trens amb l’ajuda d’estacions de ràdio i balises, i mesura la distància
Paral·lelament a l’entrada del nou mode d’operació de la L11, una fita que suposa l’inici d’una nova manera de treballar, els primers tècnics d’operacions de línies automàtiques han començat a desenvolupar les seves funcions, que se centren en l’atenció al client i a supervisar i garantir, en una primera actuació, la funcionalitat dels equips tecnològics associats a l’explotació i servei de la línia.
7 La L9, un metro que incorpora molts avenços
La L9 contribuirà a la cohesió metropolitana
Pilar de Torres Presidenta d’Ifercat
Antoni Poveda President de l’Entitat Metropolitana del Transport
La inauguració del primer grup d’estacions de la línia 9 de metro és una fita molt important, tant per als usuaris del metro com per als organismes que, durant molts anys, hem estat impulsant aquesta gran infraestructura. Ho hem fet de manera coordinada, impulsats per la DGTT del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, amb Ifercat, l’administrador de la línia; GISA, l’encarregada de la construcció; TMB, l’operador; l’ATM i l’EMT. Tots hem treballat per fer que una línia complexa entrés en funcionament abans d’aquest Nadal. Tots hem treballat perquè la mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona millori de manera significativa, amb una línia que, un cop tota en funcionament, proveirà transport públic per a 127 milions d’usuaris cada any.
L’àrea metropolitana de Barcelona està a punt de tenir una nova línia de metro, la L9, que per les seves característiques m’atreviria a dir que, quan la seva posada en servei sigui total, suposarà un abans i un després tant per al sistema de mobilitat metropolità com per a la pròpia realitat de l’existència de la àrea metropolitana de Barcelona.
Obrir als usuaris aquestes cinc estacions, a Santa Coloma, suposa començar a operar un metro que incorpora molts avenços, tots encarats a la millora de la seguretat. El disseny de la traça del metro és profundament innovador, uneix barris que actualment són de difícil connexió entre ells, i ho fa de manera uniforme i alhora diferent. Uniforme perquè és el mateix metro; diferent perquè les estacions tindran uns acabats absolutament diferenciats per grups d’estacions, cada grup està dissenyat per un arquitecte diferent. La traça afavoreix els intercanvis, està pensada per cosir les línies de metro, de FGC i de trens existents i futurs. Fer un metro que comenci a la muntanya de Santa Coloma amb un segon ramal a Badalona, que passi per sota del Besòs, que pugi fins a Nou Barris i Sarrià, que baixi per l’Hospitalet i la Zona Franca i que arribi, un ramal, a l’aeroport, després de passar per sota del Llobregat, i, l’altre, al Polígon Pratenc, és sens dubte difícil. I fer-ho pel mig d’una ciutat tan densament poblada com Barcelona, encara més. Per aquesta raó es va optar perquè fossin les tuneladores les encarregades de foradar aquest traçat, per evitar obrir els carrers de les ciutats. El disseny és també radicalment innovador en l’operativa del metro, un metro completament automàtic, amb 52 estacions. Les mesures de control són, per tant, més avançades, amb redundància de tots els sistemes. És un metro més segur, més puntual, més fiable i, alhora, més flexible. I, sens dubte, és més modern, com ho comprovarà tothom que l’utilitzi. És un metro molt més modern, i posa Catalunya a l’avantguarda dels sistemes de metros automàtics del món.
Pocs elements com els transports públics col·lectius palesen d’una manera tan evident els fluxos socials, econòmics i de tota mena que determinen que un conjunt de ciutats conformin una metròpolis. Els autobusos metropolitans, que connecten en superfície diferents municipis, vehiculen molt bé aquesta idea. Per sota d’aquesta xarxa, el metro, el nom del qual ens resulta tan familiar que hem acabat oblidant el seu origen –ferrocarril metropolità–, encarna igualment aquest fenomen territorial, encara amb més força. I la nova línia de metro L9 serà realment la que més honor farà al seu nom, perquè serà la més metropolitana de totes les línies de metro. Amb el seu recorregut de prop de 48 quilòmetres, a través de 5 ciutats del nucli central de l’àrea metropolitana, aquesta infraestructura del transport que està fent realitat el Govern de la Generalitat de Catalunya vertebrarà el territori des del Barcelonès nord fins al Baix Llobregat sud, connectant punts estratègics vitals per al desenvolupament del territori, com l’aeroport, la zona universitària, l’estació de Sagrera... I, per tant, oferirà a tots els ciutadans de l’urbs un nou servei públic per millorar la seva qualitat de vida. La L9 tindrà la gran virtut no només d’afavorir el dret a la mobilitat dels seus 130 milions de passatgers anuals previstos, sinó que, a més, de ben segur que beneficiarà el conjunt del sistema de transport públic existent, ja sigui perquè aportarà nous usuaris, mitjançant els intercanviadors, a altres serveis de transport –dels quals també se’n nodrirà–, o bé perquè alleugerirà la càrrega d’alguns altres. Sigui com sigui, el nou servei metropolità de ferrocarril, la L9, s’integra en el sistema de mobilitat per sumar sinergies a favor de la metròpolis, a favor de les persones. Felicitem-nos i comencem a gaudir del seu primer tram en servei.
JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya
Text: Oriol Pàmies / Fotos: Rubén Moreno, Jordi Bedmar i Pep Herrero
9
“Mai s’havia invertit tant en transport públic, i aquesta inversió està transformant Catalunya” José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 1955) va ser alcalde de Cornellà de Llobregat durant 19 anys abans de ser nomenat ministre d’Indústria en el primer govern de Zapatero. El novembre del 2006 va ser elegit 128è president de la Generalitat. Polític infatigable, el seu lema és fets i no paraules. Recentment ha inaugurat el primer tram de l’obra pública més important que s’està fent a Catalunya. Es tracta de la línia 9, la primera línia automàtica del metro de Barcelona. El primer subtram de la línia 9 de metro ja és una realitat de què poden gaudir els ciutadans. Satisfet que s’hagin complert els terminis? Satisfet d’haver donat el tret de sortida a la primera línia automàtica de metro de Barcelona. El primer tram de la línia 9, que hem posat en marxa, ha de permetre interconnectar millor les ciutats de l’àrea metropolitana, en aquest cas Santa Coloma, amb Barcelona. Precisament, una de les meves prioritats és treballar per vertebrar més i millor el territori. Aquest és un dels principals motius, entre d’altres, pels quals hem impulsat el Pacte Nacional per a les Infraestructures, que preveu un total de 130 mesures amb 100.000 milions d’euros d’inversió conjunta de l’Estat i la Generalitat fins al 2020. La línia 9 és la primera línia automàtica de l’Estat espanyol i quan estigui acabada serà la més llarga d’Europa sense conductor. Què representa per a Catalunya aquesta aposta per la innovació, per fer realitat el metro del futur? La línia 9 ha de servir principalment per satisfer les necessitats de mobilitat dels usuaris, però també servirà per projectar la imatge de Catalunya com un país modern amb un transport públic d’última generació i eficient. Catalunya ha de poder exportar l’experiència a altres països i s’ha de convertir en un referent en innovació també en el transport. Creu que la ciutadania entén el sentit i la utilitat d’aquest nou concepte de metro automàtic? Crec que sí. La conducció automàtica és un sistema ja consolidat en ciutats com París, Lió o Singapur i proporciona molts avantatges. Ens garanteix més fiabilitat i seguretat, permet més freqüència, i dóna garanties contra accidents. A més, també hi haurà personal i els usuaris estaran atesos en tot moment. Estic convençut que els usuaris valoraran satisfactòriament aquest nou concepte de metro.
El president de la Generalitat visitant les obres de la tuneladora de la L9 a l’aeroport de Barcelona.
Com a obra d’enginyeria, es tracta d’una infraestructura singular que ha aconseguit travessar un territori complicat i molt dens. De qui creu que és el mèrit?
Aquest metro ajudarà a fer més gran Barcelona i transformar Catalunya, com va dir setmanes enrere en la visita a la línia 5?
El mèrit és de tots. S’ha fet un treball constant i intents per part de tots els implicats. Però el que és realment important no és el mèrit, sinó que la gent constati que la línia 9 és un metro modern i eficient.
La línia 9 forma part d’un projecte transformador de la capital de Catalunya, d’un projecte de progrés de tota la regió metropolitana de Barcelona. Per fer-la més humana, més accessible, més propera. Fer gran i forta Barcelona i la seva àrea metropolitana també és enfortir Catalunya.
La línia 9 és la més metropolitana de les línies de metro, perquè travessa cinc municipis diferents. Hi veu algun simbolisme? La línia 9 connectarà Barcelona, Badalona i Santa Coloma amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port, la Zona Franca i l’aeroport del Prat. És un projecte de gran envergadura que té diferents vessants. Per una part, la vertebració del territori acostant aquests municipis de l’àrea metropolitana a la capital de Catalunya, Barcelona. N’hi ha una altra de més econòmica: impulsa el port i l’aeroport com a porta sud d’Europa i així enforteix l’economia. Finalment té un vessant social, que és que el ciutadà tingui un metro més proper i modern. Què aporta la línia 9 a la mobilitat metropolitana? La prolongació de la línia 5 o la línia 9 són fets concrets que demostren la transformació de Catalunya. El gran objectiu és recosir el transport públic de la ciutat i la seva àrea metropolitana i facilitar-hi l’accés des de qualsevol dels seus barris. Estem recuperant un retard de molts anys, però estem treballant constantment per fer evident aquesta transformació.
“El transport públic és una de les peces clau en el benestar dels ciutadans i una de les principals prioritats del meu Govern”
Terminis i costos són assenyalats sovint com els punts dèbils de les infraestructures. Creu que han valgut la pena, en el cas de la línia 9? Hem hagut de revisar el projecte perquè era deficient i s’havia fet de manera precipitada. Però el projecte final és la línia de metro més llarga d’Europa amb tecnologia punta. Quan estigui acabada tindrà 47 quilòmetres i 52 estacions. Suposarà una gran transformació per a Barcelona i la seva àrea metropolitana i enfortirà Catalunya. Evidentment, tots els esforços hauran valgut la pena. TMB opera la línia 9 conjuntament amb la resta de la xarxa de metro. Quin missatge donaria a la gent de TMB que està sent pionera en posar en marxa aquesta primera línia automàtica de metro? TMB s’ha de sentir orgullós de ser operador d’aquesta línia i que el seu personal pugui assumir aquests reptes d’innovació tant tècnica com operativa. Han de poder exportar l’experiència innovadora de la L9 a altres països.
11 “TMB s’ha de sentir orgullós de ser operador d’aquesta línia i que el seu personal pugui assumir reptes d’innovació tant tècnica com operativa” El president Montilla amb el conseller Nadal i l’alcalde Hereu a les obres de prolongació de la línia 5.
Quin paper pot representar el transport públic en la conjunció d’esforços per superar la crisi econòmica?
Quin lloc ocupa la mobilitat i el transport públic col·lectiu en l’escala de prioritats del seu Govern? El transport públic és una de les peces clau en el benestar dels ciutadans, i com a tal és una de les principals prioritats del meu Govern. En el Pacte Nacional per a les Infraestructures es va dissenyar un pla molt ambiciós per al transport col·lectiu que passa per impulsar el transport públic. L’objectiu és dotar Catalunya d’un bon servei ferroviari i establir una xarxa d’autobusos competitiva. Quins són els reptes de la mobilitat del futur a Catalunya? Els reptes de mobilitat del futur de Catalunya els vam establir amb l’elaboració del Pacte Nacional per a les Infraestructures. Aquest és el full de ruta que enumera les actuacions prioritàries a Catalunya en relació amb la mobilitat. Els objectius són estendre una xarxa de rodalia eficient a les principals àrees urbanes, complementantho, quan no sigui possible, amb una xarxa d’autobusos compatible; dotar el país d’una xarxa viària que garanteixi l’accessibilitat i la vertebració del territori; establir un nou model de gestió aeroportuària per convertir el Prat en una gran centre de connexions internacionals i regionals en xarxa, i completar la xarxa d’aeroports de Catalunya –posant en marxa l’aeroport d’Alguaire i la Seu-Andorra–, i convertir els ports de Barcelona i Tarragona en una gran porta logística del sud d’Europa.
“La línia 9 projecta Catalunya com un país modern, amb un transport públic d’última generació i eficient”
Les infraestructures tenen un gran paper a l’hora de superar una crisi econòmica. Economia i infraestructures sovint van de bracet, i un país ben dotat d’infraestructures està més preparat per sortir de la crisi, i, alhora, les inversions en infraestructures ens ajuden a crear activitat econòmica. Pensi que, segons els nostres càlculs, les inversions previstes al Pacte Nacional per a les Infraestructures podrien generar a l’entorn d’1,2 milions de llocs de treball. Una xifra destacable en moments d’augment de l’atur com l’actual. De fet, aquest any 2009 el Govern ha incrementat els recursos en obra pública per fer front a la crisi amb una inversió de més de 6.500 milions d’euros, cosa que ha generat prop de 80.000 llocs de treball. Quin missatge voldria que arribés als ciutadans en el moment d’inaugurar el primer tram de la línia 9, la inversió més important de la història de Catalunya, justament en una conjuntura de crisi econòmica? Que és la mostra del gran esforç en inversions i modernització del país que estem fent en aquests moments; quan estigui acabada, el 2012, donarà servei a 130 milions d’usuaris, i que estem fent realitat un dèficit històric: aconseguir que el metro arribi a l’aeroport del Prat. El missatge és clar: mai s’havia invertit tant en transport públic i aquesta inversió està transformant Catalunya. Encara queda molt per fer, però estic segur que tota aquesta feina convertirà Catalunya en una regió europea capdavantera.
ACTUALITAT
TMB felicita el Nadal amb una campanya que incentiva l’ús del transport públic Ja torna una de les èpoques més esperades pels més petits –i els que no ho són tant–: Nadal. Vacances dels col·legis i instituts, els regals, les nadales, el tió, el Pare Noel i els Reis Mags d’Orient. El transport públic de Barcelona i l’àrea metropolitana està preparat per assumir el nou gran volum de desplaçaments que aquestes dates tan assenyalades provocaran.
T
ransports Metropolitans de Barcelona iniciarà una nova campanya de comunicació que sota el lema Aquest Nadal tothom es mou amb TMB vol felicitar les festes als ciutadans i usuaris del servei.
El metro automàtic, al 47è Festival de la Infància
Una de les prioritats d’aquesta nova estratègia de comunicació és promocionar l’ús del transport públic en els desplaçaments associats a les festes nadalenques així com involucrar els usuaris en situacions especials i sorprenents. En aquest sentit, està previst que del 10 de desembre al 6 del gener s’instal·li una pista de gel sintètic al vestíbul de l’estació d’Universitat de la línia 2 perquè els usuaris puguin gaudir d’aquest esport d’una manera sostenible. A més, al costat de la pista de gel hi haurà un trineu de Pare Noel perquè els infants puguin fotografiar-s’hi i enviar una postal nadalenca electrònica a través del web de TMB. El jingle nadalenc Get happy at Christmas, una versió de la cançó de l’espot corporatiu de TMB, també se sentirà a través de la megafonia de les estacions.
C
Com ja és habitual, Transports Metropolitans de Barcelona reforçarà la xarxa durant aquestes dates i oferirà un servei ininterromput de metro la nit de Cap d’Any.
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
Transports Metropolitans de Barcelona disposarà d’un espai propi al Festival de la Infància, que tindrà lloc a la Fira de Montjuïc del 27 de desembre al 4 de gener. Aquest cop, la progressiva automatització del metro de Barcelona serà el lema de l’espai que l’empresa destinarà a famílies, infants i usuaris en general. En els gairebé 150 metres quadrats d’espai, els visitants podran aprendre més coses sobre el procés d’automatització del suburbà, els recorreguts de les futures línies 9 i 10 de la xarxa i els equipaments propers a cadascuna de les estacions. A més, un grup de monitors i actors animaran l’espai i proposaran als infants diversos jocs i tallers educatius.
C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
13 La XXIII Assemblea d’Alamys tanca portes amb un gran èxit de participació i propostes de futur
L’
Assemblea General d’Alamys, que es va fer a Barcelona del 29 de novembre al 3 de desembre, va congregar més de 300 assistents de diferents països en el marc de la celebració també a la ciutat del Saló Ferroviari BcnRail.
La cerimònia d’inauguració conjunta BcnRail-Alamys la van presidir el secretari d’Estat de Planificació i Infraestructures del Ministeri de Foment, Víctor Morlán; el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal; el tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Garcia-Bragado, i els màxims representants de Fira de Barcelona, d’Alamys i dels quatre operadors ferroviaris de Barcelona (TMB, Renfe, FGC i Tram). Des que a l’Assemblea General de Buenos Aires l’any 2006 es va proposar que Barcelona fos la seu d’aquesta trobada, els quatre operadors, juntament amb la Secretaria General d’Alamys, van treballar plegats per aconseguir organitzar unes jornades obertes a la participació i al debat, però també un programa social que mostrés la riquesa turística i cultural de la ciutat de Barcelona (a les fotos, exhibició de castellers a la Masia Can Amat durant el dia turístic i sopar de gala a La Llotja). L’objectiu principal de l’Assemblea, que era apropar i consolidar l’intercanvi d’experiències en els sistemes de transport ferroviari, es va aconseguir plenament amb l’alta participació de directius i representants d’organismes i empreses proveïdores de països llatinoamericans i de la península Ibèrica.
Un conveni amb la Generalitat possibilitarà l’accés d’aturats als nous llocs de treball de Metro i Bus
E
l sector del transport públic s’està revelant com un important jaciment d’ocupació en el context de recessió econòmica, tancaments d’empreses i expedients de regulació temporals. Per això TMB i el Departament de Treball de la Generalitat han decidit col·laborar per bastir un pont entre l’atur i aquests llocs de treball que es generaran amb l’expansió de la xarxa de metro i el nou conveni col·lectiu d’Autobusos. L’acord entre TMB i Treball es va concretar el 2 de novembre amb la firma d’un conveni per part de la consellera de Treball, Mar Serna, i la presidenta de la companyia. L’objectiu del conveni, amb vigència inicial d’un any prorrogable, és fer ús dels instruments amb què compta el Departament de Treball, a través del SOC, per millorar la capacitació i els coneixements de les persones candidates a incorporar-se a les feines que es generen als autobusos i al metro.
La consellera de Treball, Mar
En concret, el SOC donarà suport a aquestes contractacions mitjançant la preselecció de persones que es trobin en situació d’atur i tinguin un perfil que s’adequï als llocs de treball a cobrir per l’empresa de transports. El SOC els formarà perquè puguin reunir els requisits demanats per l’empresa. En les actuacions de recerca de candidats que durà a terme el SOC en el marc d’aquest conveni es tindrà en compte la voluntat d’incorporar dones, en un sector on la presència femenina és minoritària, així com persones amb discapacitat.
Serna, i la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, firmant el conveni a la seu del Departament.
La contractació de 600 persones a Bus està pendent dels acords que s’adoptin en la negociació del conveni
Entre les contractacions que TMB té previstes per als pròxims cinc anys hi ha les 400 que s’estima que faran falta per al metro, vinculades a la progressiva posada en servei de la línia 9. A Bus, les noves contractacions s’aniran realitzant d’acord amb les necessitats organitzatives i en funció dels acords que s’adoptin derivats del conveni que s’està negociant. La via establerta amb la Generalitat per a la formació i contractació de persones en atur no invalida la borsa de treball existent a TMB, d’on continuaran nodrint-se les successives seleccions de personal en funció dels perfils demandats. Més informació: www.elblocdetmb.net
15 TMB inicia el procés per catalogar i digitalitzar el seu fons històric documental La documentació existent pot tenir una antiguitat superior als cent anys, des dels inicis dels autobusos a la ciutat de Barcelona.
T
MB té actualment un gran arxiu, sense ordenar ni classificar, amb documents d’una gran importància històrica que són un testimoni fidel de l’evolució de l’empresa i de la mobilitat a la ciutat de Barcelona i el seu entorn metropolità. Aquest arxiu està format per unes 2.000 caixes amb documents pendents de qualificar i digitalitzar per poder-los difondre al conjunt de la ciutadania. TMB ha decidit engegar un projecte de construcció de l’arxiu històric documental, amb la selecció i classificació de la documentació existent, sota la direcció de l’historiador Albert Gonzàlez Masip, membre del Consell Assessor de Patrimoni Històric de TMB i expert de reconegut prestigi per la seva trajectòria, formació i coneixement de l’evolució del transport públic. Aquest projecte s’impulsarà mitjançant el desenvolupament d’un conveni de col·laboració entre TMB i l’Associació per a la Recuperació i la Conservació d’Autobusos (ARCA) per treballar conjuntament en la recuperació, preservació i exposició posterior del patrimoni històric documental del transport públic. En una primera fase, l’equip que liderarà Albert Gonzàlez farà una prospecció dels arxius de 20 caixes seleccionades del total del fons documental i que contenen correspondència, comptabilitat, plànols, projectes, temes de servei tècnic, assessoria i fotografies. Basant-se en aquesta primera anàlisi, es definirà una metodologia de treball, un calendari per desenvolupar el projecte i l’arquitectura del futur arxiu. Un cop iniciat el procés d’identificació i qualificació dels documents, es procedirà a digitalitzar-los i a difondre’ls entre la ciutadania, ja sigui mitjançant exposicions temporals, publicacions, etc. Els estudiosos del transport públic també podran consultar en el futur aquest fons documental. El nou web de TMB, en què s’està començant a treballar, també disposarà d’un apartat en forma de museu virtual.
Oficines de la CGA l’any 1924.
Títols d’obligacions de 500 pessetes del Gran
En el projecte de catalogació, i sempre sota el lideratge de l’historiador Albert Gonzàlez, també hi participarà personal propi de TMB vinculat al Consell Assessor de Patrimoni Històric, així com altres membres d’associacions vinculades al transport públic i que col·laboren habitualment en les tasques de preservació del patrimoni històric del transport públic.
Metropolitano de Barcelona SA del 1944 (a dalt) i de FC Metropolitano de Barcelona SA del 1925 (a baix).
BREUS
Ens han visitat...
Col·laborem amb... Campanya de reciclatge de mòbils per protegir espècies d’animals en perill d’extinció
Participants de l’Assemblea d’Alamys visiten les instal·lacions de la L9
CON Triangle Ferroviari - 12 de novembre Associació per a la Rehabilitació del Malalt Psíquic CCM - 18 de novembre Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions CCM i Fondo - 25 de novembre Direcció de La Caixa CCM i instal·lacions de Metro - 26 de novembre Associació de Col·leccionistes Empleats de Metro i Autobusos (ACEMA) Noves estacions de la L9 - 2 de desembre Membres de l’Assemblea d’Alamys 2009 CCM - 3 de desembre Universitat Internacional de Catalunya (màster en administració) CCM - 3 de desembre Universitat Internacional de Catalunya (màster en econòmiques) CCM- 16 de desembre Associació de Pensionistes i Jubilats La Sedeta CCM- 16 de desembre Consell Assessor del Patrimoni Històric de TMB
Transports Metropolitans de Barcelona es vol sumar a la campanya Mobilitza’t per la selva, que organitza l’Institut Jane Goodall. Una iniciativa que té com a objectius principals la reutilització de telèfons mòbils i la reducció de la insostenible demanda dels components que incorporen, així com el seu reciclatge. L’Institut Jane Goodall treballa a la zona del Congo en la lluita per la preservació dels ximpanzés i els goril·les, greument amenaçats per la caça indiscriminada, la desaparició del seu hàbitat natural i els conflictes bèl·lics al voltant de recursos minerals molt valuosos com el coltan, que fa possible la tecnologia dels nostres mòbils, ordinadors i consoles. Per això TMB vol col·laborar amb aquesta campanya, que es portarà a terme a tot l’Estat, recollint mòbils en desús als diferents centres de treball que posteriorment seran traslladats per l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya fins a les dependències de l’entitat referenciada. Els detalls i la logística de recollida dels mòbils seran explicats en una campanya de comunicació interna ad hoc. Es calcula que a Espanya hi ha avui dia més de 52 milions de línies de telèfons mòbils per a poc més de 45 milions d’habitants. A aquest impressionant volum de terminals, cal afegir-hi aquells terminals més antics que són reemplaçats i que els ciutadans guardem o llencem a les escombraries. Per tot això, i amb motiu de la visita a Espanya de Jane Goodall, ambaixadora de l’Any del Goril·la 2009, TMB dóna suport amb el seu esperit solidari a aquesta campanya de conscienciació ciutadana. Més informació: www.janegoodall.es
Sabíeu que...
Un 27% dels clients dels autobusos de Barcelona, a més d’estar satisfets amb el servei, tenen una alta fidelitat. Un 44% dels clients de la xarxa de Bus fan servir aquest mitjà de transport tot i que tenen l’alternativa d’anar en vehicle privat. D’aquests clients fidels als autobusos de TMB, gairebé dos terços estan satisfets amb el servei. Font: Estudi Percepció del Client (febrer-març 2009). Elaboració: Gabinet d’Estudis
17
BREUS
Disc promocional Jornades de del projecte ‘benchmarking’ Músics al Metro sobre el frau
Donació de 32 autobusos amb destí al Salvador
En el marc de la 7a edició del Festival de Músics al Metro, que va tenir lloc del 12 al 14 de novembre al vestíbul de l’estació d’Universitat, TMB va presentar el CD Músics al Metro, un projecte musical que recull una mostra de 16 cançons interpretades i compostes per diferents músics del metro, editat exclusivament per promocionar el projecte i la creativitat dels artistes que l’integren. Concretament, l’àlbum inclou títols com Amor canalla, Adorada lluvia, Por el túnel del metro, La casa d’Arenys i El mercat.
Els dies 26 i 27 de novembre, una vintena de directius i tècnics de companyies operadores d’autobusos -foto- es van trobar a Barcelona per la reunió anual de benchmarking (estudis comparatius) que coordina l’Imperial College de Londres.
Transports Metropolitans de Barcelona, d’acord amb el conveni marc signat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la cessió dels seus vehicles a projectes de cooperació metropolitans, ha donat 32 autobusos al Salvador.
Els temes que es van debatre van ser els estudis de frau i inspecció a la xarxa d’autobusos, la gestió d’accidents derivats del servei, l’organització dels centres de control, l’impacte de la crisi i la gestió dels recursos humans.
Aquesta va ser la principal novetat del l’edició d’enguany del Festival de Músics al Metro, una veritable marató de concerts protagonitzada per bona part dels intèrprets que actuen habitualment en determinats punts de les instal·lacions de la xarxa del suburbà.
Les reunions, en què TMB actuava d’amfitrió, van tenir lloc al centre operatiu de negoci d’Horta i també es va visitar la cotxera de Zona Franca.
Els 26 primers vehicles, que van ser portats per conductors voluntaris en dos combois els dies 23 i 25 de novembre fins al port de Tarragona, es destinaran a prestar serveis de transport públic en ciutats i pobles d’aquest país llatinoamericà. La resta d’autobusos s’enviaran al gener.
Aquesta mostra, única a l’Estat espanyol, l’ha organitzat l’Associació de Músics del Carrer (Amuc BCN) en col·laboració amb el Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí i l’Institut de Cultura de Barcelona. La programació que es va poder escoltar durant aquesta setena mostra va combinar diferents estils com troba urbana, poprock, jazz, soul, músiques tradicionals i populars i un grapat de melodies instrumentals interpretades amb guitarra, arpa, flautes i violí, entre d’altres. El Festival de Músics al Metro representa una part important del producte cultural que actualment s’acull al sistema regulat del projecte. Una iniciativa que aplega més de 200 formacions musicals als 32 punts disponibles de la xarxa.
Aquest grup de recerca internacional el formen directius dels principals operadors de transport de Brussel·les, Dublín, Lisboa, Londres, Mont-real, Nova York, París, Singapur i Milà. Igualment, durant el mes de novembre s’ha posat en marxa una prova pilot de lluita contra el frau al metro al vestíbul de Rosselló de l’estació de Diagonal de la línia 5. La prova, que tindrà en aquesta primera fase una durada de sis mesos, té com a objectiu conscienciar les persones usuàries del suburbà de la necessitat de validar el seu bitllet. Per desenvolupar-la s’han instal·lat tres pantalles al vestíbul de l’estació per on es mostren carrusels de text i vídeo amb missatges per combatre el frau.
Tots els vehicles de l’expedició van ser lliurats al Consejo de Alcaldes del Área Metropolitana de San Salvador, que els distribuirà per les alcaldías (municipis) de l’àrea metropolitana de la capital salvadorenca, on viuen 1,5 milions de persones, per reforçar el transport públic. Un dels autobusos serà assignat al projecte Ressoc, que té com a objectiu millorar la gestió integral dels residus urbans generant beneficis econòmics per a la ciutadania. Els autobusos objecte de l’acord de cooperació –del tipus estàndard propulsats per motor dièsel– han estat donats de baixa de la flota de TMB arran dels recents processos de renovació, i s’entreguen en bon estat de funcionament. La donació i l’enviament d’aquests autobusos és fan en virtut del conveni subscrit entre la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, TMB, el Consejo de Alcaldes del Área Metropolitana de San Salvador i l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i a l’empara del nou Pla Director de Cooperació i Solidaritat, aprovat recentment per la companyia.
MÓN METRO
Els nous intercanviadors multipliquen i revaloritzen els punts de connexió de la xarxa Culmina la reforma de l’enllaç de Diagonal i avança el d’Arc de Triomf alhora que es defineixen nous reptes constructius per fer front a les futures millores dels intercanviadors de Passeig de Gràcia i Verdaguer.
Projecte
Pressupost del DPTOP
Intercanviador de Diagonal
44,2 M EUR
Intercanviador d’Arc de Triomf
33,2 M EUR
Intercanviador de Passeig de Gràcia
92 M EUR
Intercanviador de Verdaguer
40 M EUR
Estat actual de l’obra de construcció del nou intercanviador d’Arc de Triomf.
E
l suburbà de Barcelona avança en la construcció i millora de potents punts d’interconnexió entre línies en el seu afany per refermar-se com una gran i accessible xarxa de xarxes. Un bon exemple d’aquests nexes són els intercanviadors de Diagonal, Arc de Triomf, Passeig de Gràcia i Verdaguer. L’actuació de referència és la del nou intercanviador de Diagonal, que ha suposat reformar l’enllaç de tres línies ferroviàries amb la intenció de simplificar els recorreguts a l’hora d’accedir a les estacions, efectuar les correspondències entre línies de metro i Ferrocarrils i afavorir l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda (PMR). A més, per facilitar el desplaçament dels usuaris, per primera vegada s’han instal·lat cintes transportadores als passadissos de connexió entre línies (entre la L5 i els FGC i entre la L5 i la L3). Els treballs, per tant, han inclòs la reforma de les instal·lacions a les estacions de FGC de Provença i de la L3 i la L5 de Diagonal, així com la millora de la connexió entre elles.
Ara el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) treballa en la construcció d’un altre gran intercanviador, el d’Arc de Triomf, que comprèn les obres de dos nous vestíbuls en aquesta estació (L1 i Renfe), també amb l’objectiu d’ampliar i adaptar les estacions de metro i ferrocarril. Els nous vestíbuls multiplicaran la superfície dels actuals, passant d’espais de 160 m2 i 300 m2 a uns vestíbuls de 2.200 m2 i 3.000 m2, i disposaran de 9 nous ascensors.
19 El reestrenat passadis de correspondència de Diagonal entre les línies 5 i 3.
L’obra ha començat pel vestíbul del costat del passeig de Sant Joan, que ja s’ha enderrocat totalment, juntament amb els seus accessos. S’ha hagut de construir un edicle provisional a la superfície per poder absorbir tot el flux d’usuaris i s’han comunicat directament les andanes a fi de facilitar la interconnexió. En aquests moments, l’obra està en fase d’execució de les fonamentacions d’aquest nou vestíbul. S’han fet les pantalles perimetrals i s’està en fase d’execució de les fonamentacions interiors, que estan formades per uns micropilotatges que passen entremig dels murs laterals del túnel. A més a més, a finals de febrer es va donar via lliure a una nova aventura subterrània també en un punt molt cèntric de la Ciutat Comtal: el projecte de les obres de millora i construcció de l’intercanviador de Passeig de Gràcia entre les línies 2, 3 i 4 i Renfe. En aquest cas, l’objectiu és escurçar el temps del recorregut en els transbordaments, facilitar els moviments dels usuaris i adaptar l’intercanviador a PMR. Per fer-ho, es construirà un nou passadís de connexió entre les estacions de les línies 2 i 4 i la línia 3 i Renfe que disposarà de cintes transportadores, s’ampliaran els vestíbuls existents (L3 i L2), se’n construiran de nous (L4) i s’hi instal·laran 8 ascensors. Les obres no començaran fins al 2011,
però el 2010 serà l’any del projecte constructiu, que en determinarà l’ordre. Seguint les passes d’aquesta gran operació i aprofitant l’experiència obtinguda, avança també l’estudi informatiu del projecte de reforma del passadís que uneix les andanes de les línies 4 i 5 i de millora dels tres vestíbuls de l’estació de Verdaguer. La previsió és que les obres puguin començar durant el 2011. La part més complicada serà l’ampliació del passadís, que ha de passar dels 4,5 metres actuals a 7. A banda de la millora del passadís, també es reformarà completament el vestíbul del passeig de Sant Joan, que s’ampliarà i comptarà amb tres nous ascensors. El de Girona de la L5 també s’ampliarà i s’hi instal·laran escales mecàniques per sortir al carrer, i al carrer Bailèn s’hi construirà un ascensor entre el carrer i el vestíbul i entre el vestíbul i les andanes. El projecte constructiu haurà de definir també si es fa una sortida d’emergència o un segon vestíbul a la L4. A més del projecte de Verdaguer, queden altres actuacions pendents dins el programa de modernització de punts de connexió entre línies ja existents. Concretament, es tracta dels intercanviadors de Plaça de Sants, Clot, Maragall, Espanya i Urquinaona.
Continuen els treballs a Ernest Lluch i a Can Vidalet Els treballs d’execució de la nova estació d’Ernest Lluch s’estan fent complint els terminis previstos. Gràcies al tall parcial del servei de la línia 5, del 3 d’agost al 10 de novembre, es va poder demolir el túnel i executar l’estructura principal. En el cas de la construcció d’un nou vestíbul accessible a Can Vidalet –foto–, també s’ha completat la demolició de la volta de l’estructura del túnel existent a l’àmbit del futur vestíbul i s’ha enllestit l’estructura dels nous accessos i els diferents nivells de l’estació. El nivell d’andanes s’ha reformat completament, amb la renovació de l’arquitectura interior, la col·locació de nou paviment, nova il·luminació, encaminaments per a invidents i el recreixement d’andanes fins a l’alçada dels combois. Ara es treballa en el nou vestíbul d’uns 300 m2.
MÓN BUS
Reestructuració del servei d’autobús a Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana A partir del gener que ve es reorganitzen a Nou Barris les línies d’autobús 80, 81 i 82, i la 83 es fusionarà amb la línia 159 de TMB, que desapareixerà.
A
ls barris de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, a la part nord del districte de Nou Barris, actualment hi ha quatre línies d’autobús operades per l’empresa privada Transports Lydia i que funcionen com a Bus de Barri. Són les línies 80 (Pl. Llucmajor - Vallbona per Via Júlia), 81 (Pl. Llucmajor - Vallbona per Roquetes), 82 (Pl. Virrei Amat - Torre Baró) i 83 (Ciutat Meridiana - Torre Baró). A Ciutat Meridiana també hi dóna servei la línia 159 de TMB, una línia interior de circumval·lació.
La línia de circumval·lació de Ciutat Meridiana es va crear el 1969 per cobrir la falta de transport públic al barri.
La línia 83 donarà servei amb dos vehicles minibús als tres barris de Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana, amb un recorregut que uneix l’actual itinerari de la línia 83 amb la 159, que desapareix, amb una prolongació dins de Vallbona per facilitar la comunicació a tot el barri.
Com que s’acaba la concessió a Transports Lydia, i seguint les indicacions del Consell Metropolità de l’EMT, Transports Metropolitans de Barcelona ha engegat un procés de reestructuració i millora del transport en superfície d’aquesta part de la ciutat. S’ha dut a terme un concurs públic, al qual s’han presentat vuit ofertes, i que s’ha resolt amb l’adjudicació de les quatre línies a l’empresa Sagalés per un període de cinc anys prorrogables per tres anys més.
La tipologia del material mòbil utilitzat garantirà també una millor qualitat del servei. Els dos vehicles minibús són més àgils per maniobrar en carrers estrets i d’orografia complicada.
Així, a partir del gener del 2010, amb material mòbil cedit per TMB i sota la seva supervisió, es volen oferir itineraris molt més racionals i adequats a les necessitats de mobilitat dels usuaris. Pel que fa a les línies 80, 81 i 82, mantenen recorreguts i oferta similars als actuals i estaran dotades amb un vehicle del tipus midi cadascuna.
Totes aquestes modificacions representen una millora en la mobilitat dels usuaris, que no hauran de fer transbordaments per desplaçar-se entre Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana, i augmenta la cobertura territorial a una part de Vallbona que fins ara no tenia servei de la línia 83.
OPERAT PER:
21 El projecte CUTE es tanca després de sis anys
L
a ciutat alemanya d’Hamburg va ser escenari els dies 17 i 18 de novembre de la conferència de cloenda del projecte HyFleet CUTE, que durant més de sis anys ha servit per demostrar en 13 ciutats del món la viabilitat dels autobusos accionats per pila de combustible d’hidrogen, del fabricant Mercedes Benz. TMB va participar en aquest projecte des de l’inici, l’any 2003, quan es van començar a provar tres autobusos d’hidrogen, amb base al CON de Zona Franca, on hi havia també la instal·lació per a la producció de l’hidrogen i el compressor per a la càrrega diària. En termes generals el comportament dels autobusos de prova ha estat correcte, però s’han posat en evidència l’elevat preu de compra dels vehicles (pel cost de la pila), un consum d’hidrogen excessiu i, per tant, poca autonomia, l’elevat preu de producció de l’hidrogen, la baixa eficiència energètica per a la producció d’hidrogen i, com a conseqüència dels punts anteriors, un elevat cost d’explotació. Les conclusions de la conferència d’Hamburg han estat agredolces. S’ha reconegut l’èxit del projecte, d’una grandària i abast mundials, però no ha quedat clar quin és el futur a curt termini per a la utilització de l’hidrogen com a combustible d’automoció en substitució d’altres de manera ferma i mantinguda. La nova generació d’autobusos amb pila de combustible, més avançada tecnològicament, ofereix consums d’hidrogen molt més baixos i una fiabilitat de la pila més alta, però es mantenen els problemes de l’elevat preu de compra de l’autobús (1,6-1,8 milions d’euros la unitat) i de la pila quan s’ha de substituir, i sobretot el problema de l’elevat preu de producció de l’hidrogen. Tots dos factors fan que l’operació dels nous autobusos d’hidrogen no pugui ser plantejada a curt termini com a substitució del material mòbil d’una empresa operadora. Per tot això, TMB es mantindrà a l’expectativa en el tema de l’hidrogen, seguint els nous desenvolupaments, però sense comprometre inversions importants fins que els resultats de la recerca i la investigació no presentin opcions operativament i econòmicament viables. Així mateix, i pel que fa a continuar millorant el comportament mediambiental de la flota de bus, TMB segueix apostant per la incorporació de més vehicles de GNC i per explorar decididament la tecnologia d’autobusos híbrids. Actualment ja s’està construint un prototipus d’autobús dièsel reconvertit i s’ha fet un pas ferm per adquirir-ne més unitats en el concurs públic de renovació de flota per als anys 2010, 2011 i 2012.
DE TOT ARREU
Més de 30.000 sol·licituds per a la T-12 Segons les dades de l’Entitat Metropolitana del Transport, el nou títol de transport T-12 ha estat sol·licitat per 33.137 infants, xifra que concorda amb les previsions. Aquesta targeta, que funciona dins el sistema tarifari integrat, permet viatjar gratis amb transport públic dins la zona tarifària del domicili de l’usuari. Els municipis amb més sol·licituds són Barcelona, amb més de 24.400, l’Hospitalet de Llobregat, amb 2.300, i Badalona, amb 2.000 aproximadament. La T-12 funciona des del 14 de setembre i està destinada a infants de 4 a 12 anys. Les sol·licituds es poden tramitar a través dels ajuntaments, per mitjà del web de l’EMT i per correu postal.
Europa prepara mesures per la sostenibilitat en el transport urbà La Comissió Europea ha encetat un nou pla d’acció de mobilitat urbana per a les ciutats de la Unió. Es tracta de 20 mesures concretes perquè les autoritats de cada país tinguin més facilitats a l’hora de potenciar la sostenibilitat en la mobilitat urbana. Aquest pla substitueix el llibre verd sobre la mobilitat urbana, del 2007. Segons la Comissió, més del 70 per cent de la població europea habita en zones urbanes, en les quals el 40% de les emissions de diòxid de carboni (CO2) són generades pel transport urbà. El pla és una combinació de propostes que inclouen el suport a projectes de recerca per a la sostenibilitat, i també l’estudi de la legislació comunitària pel que fa salut, accessibilitat i cohesió.
Metro de Madrid avança cap a un nou model operatiu Metro de Madrid ha començat a implantar a la línia 1 el nou sistema de gestió basat en la substitució de l’atenció al client en taquilles de venda per la figura del supervisor comercial. Aquest canvi comporta l’augment de les màquines expenedores de títols de transport, i una adequació de les instal·lacions a les noves necessitats de venda i atenció. Metro de Madrid havia començat a implantar aquest nou model l’any 2006 a la línia 3. El supervisor comercial té al seu abast una xarxa de comunicació que li permet atendre els intèrfons d’atenció al client i també contactar amb el centre de control en cas d’incidència. Actualment el 37% de les estacions del suburbà de Madrid compten amb la figura del supervisor comercial i es preveu que a finals del 2010 aquest percentatge es dobli, fins al 62%, i arribi a 184 estacions i 376 empleats amb aquesta categoria. Així, Metro de Madrid tendeix a adoptar el model que TMB ha estat aplicant progressivament al metro de Barcelona des del 2005 fins aquest any, quan la totalitat de les línies ja disposen d’agents d’atenció al client.
CULTURA
El Camp de l’Arpa commemora quatre dècades de l’arribada del metro al barri L’arribada del metro a Sant Martí, i en concret al barri del Camp de l’Arpa, va suposar un gran esdeveniment social que despertava la curiositat dels ciutadans davant el fet de veure circular un aleshores mitjà de transport extraordinari.
A
mb el lema Quatre dècades de metro al Camp de l’Arpa l’Associació de Veïns d’aquest barri barceloní va voler commemorar amb una exposició fotogràfica una fita històrica per a la mobilitat d’aquesta zona de la ciutat. Organitzada pels mateixos veïns, amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona, la mostra es va instal·lar el 6 de novembre al vestíbul de la mateixa estació de la línia 5 de metro. El regidor del Districte de Sant Martí, Francesc Narváez, va ser l’encarregat d’inaugurar l’exposició fotogràfica, que tenia com a objectiu la commemoració en una sola acció dels 42 anys de l’inici de les obres de construcció del suburbà i els 39 anys de la inauguració de l’estació.
Exposició fotogràfica retrospectiva a l’estació de Camp de l’Arpa el 6 de novembre.
El president de l’Associació de Veïns del Camp de l’Arpa, Joan Marí, va destacar en l’acte de presentació que “el barri va viure, amb les obres i la posterior inauguració del metro, una situació immillorable que no s’havia viscut mai fins aquells anys”. El topònim Camp de l’Arpa té el seu origen en l’existència d’un dolmen o una edificació de caràcter funerari en aquesta zona de la ciutat que ja apareix documentat l’any 1037 al Cartulari de Sant Cugat. La zona del Camp de l’Arpa es va resistir amb els anys al pla urbanístic de l’Eixample d’Ildefons Cerdà, aprovat l’any 1859, amb la frontal oposició de les famílies propietàries dels terrenys i dels membres del consistori. Va ser l’any 1970 quan a la freqüència de pas del tramvia i de l’autobús s’hi afegia l’entrada en funcionament definitiva d’un ferrocarril suburbà: el metro. Un mitjà de transport que va anar evolucionant amb els anys fins a la consolidació definitiva aconseguida en les darreres dècades.
23
HISTÒRIA Detalls dels equips del sistema ATO.
Línia 2 (Sagrera-Vilapicina), una experiècia precursora de l’automatització El primer sistema de conducció automàtica de trens ATO es va fer servir en l’antiga línia 2 a partir de l’any 1960.
E
l ramal del Metro Transversal entre Sagrera i Vilapicina, denominat línia 2 (origen de l’actual línia 5), es va inaugurar el 21 de juliol de 1959. Era la primera nova línia que es feia a Barcelona des dels anys 20, amb una prolongació posterior, vuit anys més tard, fins a Horta. Aquest tram d’ample de via internacional (1,435 metres, com el Gran Metro) d’una llargada de 2,2 quilòmetres tenia la particularitat que era el primer metro automatitzat del món.
En un article de La Vanguardia del dia 29 de gener de 1961 destaca el següent fragment: “Totes les proves que s’han fet des de l’agost han donat un resultat completament satisfactori i amb les màximes garanties de seguretat per al passatge, inclòs el mecanisme de tren stop. Aquest sistema de conducció automàtica, si és definitivament autoritzat, representarà una sèrie d’avantatges de caràcter tècnic i econòmic que forçosament han d’influir favorablement en l’explotació d’aquest ferrocarril”.
Al llarg de la història de la xarxa del metro de Barcelona un dels sistemes utilitzats per garantir la seguretat i la fiabilitat de la circulació de trens va ser el sistema ATO (Automatic Train Operation), instal·lat a la línia 2 el 1960, poc després de la seva inauguració. Aquest sistema, desenvolupat pels mateixos serveis tècnics del metro de Barcelona, va constituir la primera aplicació a nivell mundial d’un sistema automàtic de conducció de trens en una línia de ferrocarril metropolità. S’havien dut a terme experiències similars pocs anys abans a Nova York i a París, però en ramals de curta longitud i amb un sol cotxe en circulació.
El 26 de novembre de 1962 es va posar en funcionament el primer tren automàtic, desprès d’un any i mig provant el sistema. Posteriorment, l’ATO es va instal·lar a tots els trens de la línia (set trens de dos cotxes de la sèrie 600), completant aquesta implantació el desembre de 1963. A partir d’aquesta data la línia va funcionar de manera automàtica durant set anys, fins que es va integrar a la línia 5. Això va fer que per la línia 5 hi circulessin trens de les sèries 600, 300 i 1000, la qual cosa impossibilitava continuar amb l’explotació automàtica i obligava a esperar noves tecnologies més adaptables a línies de gran longitud.
A Barcelona el sistema era molt senzill, estava basat en l’ús de cèl·lules fotoelèctriques, i consistia en un raig de llum, seccionat a determinats llocs de la línia per unes pantalles metàl·liques instal·lades longitudinalment a la via, que donava diverses ordres al tren. Els trens arrencaven, acceleraven, frenaven i s’aturaven a les estacions tots sols, per mitjà d’aquestes cèl·lules. En aquest cas, la intervenció de l’home es limitava a obrir i tancar portes i en casos d’avaria. De fet, era un metro que no necessitava conductor, però no el van treure per a una millor acceptació i tranquil·litat dels usuaris.
Imatge de la inauguració del primer tram de la línia 2 (posterior línia 5) de Sagrera a Vilapicina (21.07.1959).
Les primeres proves del nou ATO es van fer a principis de juny de 1960. Les proves amb viatgers es van iniciar el 28 de gener de 1961, quan el nou sistema ATO va ser presentat a l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, i el 7 de febrer següent hi va viatjar el ministre estatal d’Indústria, Joaquim Planell. Les conclusions d’aquestes proves es van presentar al XXXIV Congrés de la UITP i van originar nombroses peticions d’informes per part d’altres països. S’hi van exposar avantatges com la disminució del 10% del consum d’energia i la reducció d’avaries, així com menys desgast de rodes, etc.
Fe d'errates: En el número 96, a l'article "Tramvia de cavalls número 2" es diu que el tramvia es va exposar a la plaça Catalunya amb motiu del 7è aniversari del metro, quan en realitat va ser amb motiu del 75è aniversari.