Hora Punta TMB número 83 by TMB_Barcelona

número

Transports Metropolitans de Barcelona

SETEMBRE 2008

Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

Continuïtat en la gestió del Barcelona Bus Turístic

TMB serà l’operador de la L9 Liceu estrena una estació de disseny

Nous autobusos dièsel més respectuosos amb el medi

Obra civil finalitzada al sector del carrer A de la Zona Franca

3 TMB operarà tota la L9 8 Entrevista a Jordi Hereu 12 El Barcelona Bus Turístic es consolida

14 Visita de l’alcalde al nou CRO

18 Reforma de l’estacio de Liceu

15 Tot a punt per a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

20 47 nous vehicles dièsel d’última generació

16 Breus

23 Esteve Terrades, impulsor de la línia Transversal

22 Mercè 2008

Editorial

número

2 Editorial

SETEMBRE 2008

ls propers mesos, la xarxa metropolitana de transport públic serà protagonista de la culminació d’importants projectes de millora que beneficiaran la ciutadania i satisfaran les seves necessitats de mobilitat d’una manera més sostenible.

En aquesta etapa que encetem, tenim per davant reptes capitals. A TMB apostem fermament per un transport públic eficient i compromès amb el territori i els ciutadans, conscients que hem de satisfer les necessitats de mobilitat a l’entorn metropolità amb un servei que es presti en les millors condicions i respectuós amb el medi ambient. Aquesta es la gran aportació del transport públic a la nostra qualitat de vida. TMB afronta amb especial il·lusió aquest inici de curs, ja que molts dels projectes de creixement i millora de les xarxes de metro i bus planificats durant els últims anys veuran ara la llum o es consolidaran l’any vinent. Algunes d’aquestes millores formen part de grans projectes d’inversions, planificats durant els últims anys amb l’objectiu d’incrementar l’abast territorial i la qualitat del servei de transports de viatgers. La planificació del transport públic és cabdal per respondre a les necessitats socials. Per això no ens aturem. Les administracions prioritzen les inversions en matèria de mobilitat perquè les nostres ciutats continuïn progressant i se situïn a l’altura de les demandes del segle xxi.

Imprès en paper ecològic

La confiança dipositada en TMB per l’administració autonòmica encomanant-nos la gestió de la L9 ens omple d’orgull i satisfacció. Com a empresa pública continuarem treballant per oferir el millor servei de transport públic a tots els ciutadans i ciutadanes de l’àrea metropolitana de Barcelona.

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals | DIRECTOR: Santiago Torres | Director editorial: Oriol Pàmies Subdirectora: Lourdes Montero

Caps de redacció: Maite Peris, Gustau Lamadrid

Redacció: Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo, Pere

REPORTATGE

L’adjudicació de la gestió de la L9 a TMB obre una etapa d’importants millores en el transport públic El futur de la línia 9 de metro ha quedat clarificat definitivament amb la decisió del Govern de la Generalitat d’encomanar-ne integralment la gestió a TMB. També se n’ha resolt el finançament, amb participació de la iniciativa privada. D’altra banda, durant les properes setmanes assistirem a la inauguració de cinc estacions remodelades i a la prolongació de la línia 3, entre d’altres millores.

La xarxa de metro gairebé duplicarà la seva longitud d’aquí al 2015

Tren 9000 com els que circularan de manera automàtica per la línia 9.

a línia 9 de metro es construirà en tota la longitud prevista (47,8 quilòmetres) en el termini de sis anys, i serà operada íntegrament per TMB, que s’encarregarà també de l’administració i la conservació de la infraestructura, així com de supervisar i inspeccionar els elements de les estacions que siguin gestionats per concessionaris. Aquest és el resum dels acords a què han arribat el Govern de la Generalitat i Ifercat –l’ens públic propietari i administrador de la línia– amb l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i TMB. D’aquesta manera, queda definitivament confirmada la gestió única i integrada de tota la xarxa de metro, inclosa la futura línia 9, per part de l’empresa pública metropolitana. Una xarxa de metro que en l’horitzó del 2015, quan s’hagin completat les prolongacions i ampliacions en curs, haurà crescut de l’ordre del 80%, fins a superar els 150 quilòmetres de longitud.

Simulació de la distribució del pou d'accés a una estació de la L9.

El setembre del 2006 el Govern ja havia adjudicat a TMB, a través de l’EMT, la prestació del servei de transport al tram de la línia 9 entre Sagrera i Can Zam/Gorg, de 12 quilòmetres de longitud, que està previst que entri en funcionament per etapes entre 2009 i 2010. En aquell moment es va declarar a més “servei públic” el transport de viatgers en aquest tram, cosa que descartava la possibilitat, apuntada en mandats anteriors, de treure a concurs la prestació del servei. Amb l’acord del juliol passat, es confirma TMB com a operador únic de tota la línia 9 (i de la línia 10, nom que rebran els ramals de Badalona i Zona Franca) i es clarifica el seu paper com a gestor o supervisor de totes les instal·lacions propietat d’Ifercat.

Desmuntatge d’una tuneladora al pou de la plaça Havaneres.

De manera complementària, s’ha subscrit un conveni de col·laboració entre Ifercat, l’EMT i TMB que defineix nítidament el paper preponderant de l’empresa metropolitana en la nova infraestructura. En el cas dels túnels, els sistemes de control i de circulació, els trens i les portes d’andana de la línia 9/10, TMB serà el responsable directe del seu manteniment, explotació i gestió. Pel que fa a les instal·lacions i els serveis concessionats, TMB exercirà tasques d’inspecció per verificar el compliment dels barems de qualitat i disponibilitat fixats als plecs de condicions, i a més podrà prendre les mesures urgents que siguin necessàries per garantir en tot moment un nivell adequat de seguretat tècnica i de qualitat de servei integral als clients de metro. La línia 9/10 ha estat dissenyada per relligar la xarxa ferroviària existent a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un total de 16 punts d’intercanvi, i oferir transport de gran capacitat a barris i focus d’activitat tan dinàmics com l’aeroport, la Fira, la Ciutat Judicial, la Zona d’Activitats Logístiques, la Zona Franca, els campus universitaris de les Corts i Pedralbes, el Camp Nou, l’Hospital de Sant Pau i la futura estació intermodal de la Sagrera. Construïda a gran profunditat i majoritàriament amb tuneladores, travessarà cinc municipis metropolitans densament poblats: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat. Els trens hi circularan de manera automàtica, raó per la qual les 52 estacions estaran equipades amb portes d’andana.

5 Ampliacions i millores a les xarxes de metro i autobusos durant els propers mesos Els propers mesos afloraran algunes de les millores planificades durant els últims anys, destinades a incrementar l’abast territorial i la qualitat del servei de transport de viatgers de les xarxes de metro i autobusos de TMB. En aquest sentit la xarxa de metro de TMB, que rep una elevada valoració per part dels ciutadans, té en marxa projectes d’extensió que gairebé la duplicaran en l’horitzó del 2015. De les tres prolongacions en execució a les línies 2, 3 i 5, les pròximes setmanes es posaran en servei els 1,8 quilòmetres de túnel de la L3 que connecten les estacions de Canyelles i Trinitat Nova, passant per Roquetes. Serà la primera ampliació de la xarxa des del 2003, quan es va obrir la línia 11, que tindrà continuïtat en anys successius amb les estrenes de les prolongacions a Badalona Centre (L2) i Vall d’Hebron (L5).

Durant les pròximes setmanes entrarà en servei l’ampliació de la L3, d’1’8 km

Túnel del tram de la línia 3 que entrarà en servei pròximament..

El creixement de la xarxa no és l’únic front d’avenç. També la xarxa existent s’està beneficiant d’un esforç inversor extraordinari. Actualment la Generalitat té en curs 25 obres de millora del metro, entre les quals n’hi ha de tan bàsiques com les dels tallers de Bellvitge, les d’adaptació d’estacions a persones amb mobilitat reduïda, els projectes de reforma d’intercanviadors i les que permetran augmentar el subministrament elèctric. Obres de millora Paral·lelament, TMB ha executat en dos anys la remodelació integral de vuit estacions de les més freqüentades de la xarxa, algunes de les quals tan significatives com les de Liceu (L3) –com s’explica en detall a les pàgines 18 i 19–, Joanic (L4) i Santa Eulàlia (L1). Les pròximes setmanes es podrà donar per acabada la de Drassanes (L3), una altra estació molt utilitzada i cèntrica. Recentment també han finalitzat les obres de rehabilitació de les estacions de Llucmajor, Alfons X i Collblanc. Ara s’estan redactant els projectes de remodelació de quatre estacions més: Hospital Clínic i Hospital de Sant Pau, de la L5, i Glòries i Sant Andreu, de la L1.

La remodelada estació de Liceu, sota la Rambla.

La modernització de la infraestructura ha anat paral·lela amb la renovació i ampliació de material mòbil. El semestre passat s’han acabat d’incorporar 83 trens de les sèries 5000, 6000 i 9000, més confortables, silenciosos i eficients energèticament. L’entrada d’aquesta gran quantitat de trens, que converteix el de Barcelona en un dels metros més moderns del món, s’ha notat en la quantitat i la qualitat de l’oferta en tota la xarxa, i encara continuarà els pròxims anys amb la reforma de tots els trens de les línies 1 i 3. Per atendre les necessitats de supervisió de la circulació de trens en una xarxa creixent, estan a punt de començar les obres d’ampliació del Centre de Control de Metro, que passarà a disposar de 800 metres quadrats i incorporarà llocs específics per al telecomandament de la línia 9. Actualització de vehicles La xarxa d’autobusos, per la seva banda, està recorrent un camí paral·lel de modernització. L’any passat TMB va adjudicar el subministrament de 206 autobusos de diferents models, per actualitzar la flota i mantenir baixa l’edat mitjana. Les primeres unitats adquirides, de la firma Evobus, s’estan incorporant aquest mes a les cotxeres d’Horta i Triangle –vegeu les pàgines 20 i 21–, des d’on faran un gran servei, no sols de transport sinó també en benefici de la qualitat de l’aire de l’àrea metropolitana, gràcies als seus avançats sistemes de reducció d’emissions.

La flota d'autobusos contribueix a reduir la contaminació de l'aire.

La informació als clients ocupa un lloc destacat en les prioritats de TMB, i la tecnologia ofereix els mitjans per a avenços substancials en aquesta matèria. Gràcies a les prestacions del nou SAE, descrites al número anterior d’Hora Punta, les pròximes setmanes entraran en servei en diverses marquesines les primeres pantalles d’informació a l’usuari (PIU) de nova generació, més precises i flexibles.

La informació als usuaris de la xarxa de superfície és una prioritat.

7 Una etapa il·lusionant

El transport públic, una prioritat del Govern

Dídac Pestaña Vicepresident executiu de TMB

Manel Nadal i Farreras Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya El Govern de Catalunya situa la millora del transport públic (a la Regió Metropolitana de Barcelona) com una de les seves prioritats, i considera que aquesta forma part de les polítiques de cohesió social.

A TMB encetem una etapa de transformacions i millores en el transport públic que ens situa davant un futur il·lusionant de cara a l’objectiu de satisfer les necessitats de mobilitat i de millora de la qualitat de vida dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Com bé recull el reportatge d’Hora Punta, són moltes les actuacions de diferent magnitud que s’estan portant a terme amb aquesta voluntat i que ens ocuparan els propers temps. A tall d’exemple, el nou curs ens porta la prolongació de la línia 3 de metro fins als barris de les Roquetes i Trinitat Nova, ampliació a la qual seguiran més endavant la de la línia 2 a Badalona, la de la línia 5 a la Vall d’Hebron i la posada en servei del tram inicial de la línia 9. La decisió del Govern de la Generalitat d’encarregar la gestió íntegra d’aquesta línia a TMB ens omple de satisfacció i ens encoratja per continuar treballant en els processos d’innovació i millora del transport públic. Simultàniament, continuem treballant en el desenvolupament del pla de millora de metro, renovant i reformant les estacions que tenim, adaptant-les a les persones amb mobilitat reduïda i dotant el servei d’elements que afavoreixin una major qualitat i eficiència. Per la seva banda, els autobusos acaben d’incorporar 47 nous vehicles amb la intenció d’incrementar i millorar el servei que donen. Es tracta de busos més ecològics que compleixen amb la més exigent normativa europea de protecció ambiental. Actualment la xarxa de superfície també s’està dotant d’importants avenços tecnològics que permetran oferir més fiabilitat en el servei. Millores en definitiva dirigides totes elles a donar un servei de transport públic eficient i competitiu que contribueixi a optimitzar la mobilitat ciutadana i al desenvolupament sostenible de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquest és el repte que tenim per davant les persones que formem TMB i que, més enllà de l’esforç econòmic i del suport de les administracions, no seria possible aconseguir sense la implicació i el treball de tothom.

Això es tradueix en un increment constant en les inversions en infraestructures a la xarxa de metro i FGC (L9, L2, L5, L3...), el soterrament i desdoblament de vies al Baix Llobregat, l’adaptació de les estacions a les persones amb mobilitat reduïda (PMR), la construcció del carril bus-VAO a la C-58, l’acabament de la xarxa del Trambaix i del Trambesòs... Aquesta tardor es posarà en funcionament la prolongació de la L3, i TMB podrà començar les operacions de prova de la L9. El nostre compromís també es tradueix en la dotació dels recursos per al funcionament dels serveis del transport de l’ATM (metro, trens i xarxa d’autobusos), de manera que el conjunt de les administracions subvencionen més del 50% del cost del bitllet amb una dotació d’uns 500 milions d’euros l’any. L’increment de freqüències en la xarxa, el bus i el metro modern, la millora de la qualitat, de la seguretat i dels sistemes d’informació són la conseqüència d’aquests diners, a vegades poc visibles però que fan als ciutadans donar una nota molt alta a la valoració dels nostres sistemes de transport col·lectiu. Estem contents amb la nota que rebem per part dels ciutadans, però queda molta feina per fer: cal estendre la xarxa ferroviària amb la línia Cornellà-Castelldefels; hem de continuar ampliant el metro i el tramvia; hem de donar informació del temps d’espera a les parades d’autobusos; i hem de seguir, per tant, millorant la qualitat i la freqüència dels serveis de transport. Tot això es pot fer gràcies a la col·laboració entre les administracions: EMT, ajuntaments, Generalitat, i també dels operadors del transport (TMB, FGC, Renfe, etc.) que constitueixen l’ATM, que és l’Autoritat de la Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona. Tenim una assignatura pendent, que és la transferència de rodalies Renfe, i que esperem la puguem aconseguir aquest any 2008.

JORDI HEREU Alcalde de Barcelona

9 Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 1965) és llicenciat i màster en administració d’empreses, però l’apassiona l’àmbit públic. Implicat en la gestió municipal des del 1997, primer com a gerent i després com a regidor, va accedir a l’alcaldia de Barcelona ara fa dos anys i la va revalidar a les eleccions de 2007.

“Doblarem la xarxa de metro perquè Barcelona i la seva àrea metropolitana continuïn sent motor econòmic de l’Estat” Dos anys ja donen una perspectiva. Com es veu la ciutat de Barcelona des de l’alcaldia? Barcelona és una ciutat amb un dia a dia intens i apassionant. Els ciutadans em traslladen diàriament les seves exigències, i així ha de ser: com a alcalde vull que els barcelonins siguin exigents perquè això és senyal d’implicació. Són els primers a donar exemple, a demostrar que, amb esforç i capacitat, idees i energies, amb convicció en les pròpies possibilitats, es va molt lluny. Entenc Barcelona com la suma d’interessos i voluntats, que esdevenen col·lectius, i prenen tot el sentit, quan es concreten a casa, i al carrer, i al barri, i d’aquí al conjunt de la ciutat. Sóc un apassionat de la realitat i de la necessitat de transformar-la amb l’interès comú com a referent. El 2008 marcarà un punt i a part, un punt d’inflexió a partir del qual gestionem el futur. Podem mirar endavant amb confiança. Amb responsabilitat, seguretat i confiança. El nostre model té nous accents i es basa en uns valors. Sóc l’alcalde de la Barcelona de tots i per a tothom. Una ciutat és el mirall de la ciutadania que l’habita. Sóc un alcalde que suma sinergies i complicitats amb la seva ciutadania perquè confio i crec en el futur de Barcelona. S’ha fixat com a prioritats de la seva acció política avançar en la cohesió, la creativitat i la capitalitat de Barcelona. Quines cartes pensa jugar per assolir els objectius marcats? Cohesió, creativitat, capitalitat. Són els eixos que defineixen el nostre projecte i les pedres angulars del futur de la ciutat. Apostem per la de la cohesió i el benestar, la innovació i la creativitat, i la qualitat urbana i territorial. En tots aquests terrenys volem ser referents: dia a dia i en el futur, barri a barri, i com a ciutat, i com a capital de Catalunya. Els eixos que ens hem fixat per assolir aquests reptes són: Universalització i millora de serveis i equipaments, des de la qualitat i la proximitat. Aposta decidida i prioritària per la cohesió social és a dir, convivència i seguretat i cohesió territorial. Impuls al dinamisme econòmic: Barcelona té una economia sanejada i diversificada basada en la promoció econòmica i el coneixement. El context de desacceleració ens obliga a prioritzar les polítiques socials i les inversions, perquè la riquesa reverteixi de manera exponencial i positiva en el benestar ciutadà i generi igualtat d’oportunitats. Impuls a la transformació urbana lligada a l’alta velocitat i punt d’inflexió en la dotació d’infraestructures. Aquests tres eixos reflecteixen la meva prioritat que no és altra que les persones.

Jordi Hereu durant la seva visita al nou Centre de Regulació de Trànsit.

Com a regidor de Mobilitat en el període 20032006, coneix bé les característiques de la mobilitat a Barcelona i l’àrea metropolitana. Són font de preocupació o d’orgull? La mobilitat urbana i interurbana, crec, és un dels grans reptes que avui tenen les ciutats del segle xxi. La mobilitat és un àmbit que treballa des de la transversalitat de sectors que, de manera coordinada, han de vetllar per la seguretat, l’accessibilitat, el medi ambient, l’urbanisme, passant per la qualitat i l’eficiència del servei. Si la mobilitat falla són, avui, milers de persones que veuen afectada la seva vida quotidiana, diria fins i tot que la seva capacitat d’acció. A Barcelona hem millorat molt la mobilitat interna de la ciutat amb accions com la implantació de l’àrea verda, la peatonalització de nuclis antics; la implantació de modes alternatius de transport com el Bicing; el servei de metro ininterromput les nits de dissabte i en celebracions populars; l’ampliació de carrils per a bicicletes; la construcció d’aparcaments subterranis per a cotxes i motocicletes; la pacificació de trànsit amb la creació de zones 30, seguida d’una filosofia urbanística que prioritza el vianant o la millora urbana de les grans artèries de la ciutat com són Glòries, Balmes o la via Laietana, han millorat i milloraran de manera considerable la mobilitat de la ciutat.

“Aquest 2008 serà decisiu per superar un període llarg de desinversions que han posat de manifest que algunes infraestructures ens han quedat petites” Però la mobilitat s’ha d’entendre des d’una òptica metropolitana... Sí, i aquí Barcelona, amb les futures infraestructures, els propers anys viurà una millora sense precedents. El traçat de l’AVE pel centre de Barcelona que farà de Sants i Sagrera dos punts intermodals ens permetrà doblar la capacitat de la xarxa de Rodalies, l’ampliació de les línies de metro i la interconnexió amb la xarxa de FGC; a banda de l’ampliació i millora dels accessos al port, amb l’ampliació de la ronda i la connexió ferroviària de mercaderies, i la millor connexió viària amb la nova T-Sud de l’aeroport del Prat, ens han de permetre descongestionar els accessos a Barcelona.

A les enquestes que fa l’Ajuntament, el metro hi apareix repetidament com un dels serveis més ben valorats. No sembla que s’hagi contagiat del pessimisme que envolta el funcionament de les infraestructures... És cert que a les enquestes que elaborem periòdicament sobre serveis i gestió municipals el metro és dels serveis millor valorats i així ha de seguir sent. Respecte a la valoració d’aspectes relacionats a les infraestructures hem de tenir en compte les dates en què es va fer la darrera enquesta. Aquest context podria haver esbiaixat una mica la percepció, però vull recordar que aquest 2008 serà decisiu per superar un període llarg de desinversions que han posat de manifest que a Barcelona, motor econòmic de l’Estat, algunes infraestructures li han quedat petites. Les obres, i més les d’aquesta envergadura, sempre són molestes, però un cop es materialitzen i entren en servei i beneficien un gran nombre d’usuaris, aleshores la normalitat és el millor símptoma que el servei funciona amb qualitat i eficiència. El metro de Barcelona s’ampliarà aquesta tardor, per primera vegada després de cinc anys. L’entrada en servei de la prolongació de la L3 de Canyelles a Trinitat Nova es pot considerar un símbol? Sense dubte és un símbol que hem d’entendre com un punt i seguit perquè Barcelona tingui una autèntica xarxa de metro metropolitana i intermodal. A partir de 2015, amb totes les inversions executades, haurem pràcticament doblat la xarxa de metro de TMB, i aquesta sí que serà una fita històrica i necessària perquè Barcelona i la seva àrea metropolitana continuïn exercint de motor econòmic de l’Estat. El salt endavant que farà la xarxa de metro és el símbol que a partir d’ara estem gestionant la Barcelona del futur. L’ampliació de la xarxa de metro i la creació de noves línies és un fet sense precedents en els darrers deu anys.

11 “Sóc un apassionat de la realitat i de la necessitat de transformar-la amb l’interès comú com a referent”

A principis d’estiu va conèixer el nou Centre de Regulació de Trànsit dels autobusos de TMB. Quin creu que ha de ser el futur del bus com a mitjà de transport en l’àmbit de Barcelona i l’àrea metropolitana? Els més de mil autobusos i les 109 línies de TMB són elements centrals per a la nostra xarxa de transport públic. El d’autobús és un servei imprescindible que facilita la intermodalitat amb d’altres sistemes públics de transport que, gràcies a la integració tarifària, ha millorat la mobilitat dels usuaris de manera substancial; no és casualitat que després del metro, el d’autobús sigui el transport públic més utilitzat a la ciutat.

“Els nous sistemes d’informació als usuaris del transport col·lectiu tenen un gran potencial i un gran interès públic” Aquell dia al Triangle va fixar com un dels reptes el de millorar la informació que es dóna als usuaris. El veu ben encaminat?

Com a alcalde i exmembre del consell d’administració de TMB, com veu el present i el futur d’aquesta empresa metropolitana?

Sí, la veritat és que amb la creació d’aquest nou Centre de Regulació del Trànsit, regit pels principis de regularitat, informació i seguretat, estem generant infraestructures de futur de gran valor afegit en les quals les noves tecnologies obren una via de comunicació i d’interacció directa, en temps real, amb els usuaris. Aquest nou sistema d’informació té un gran potencial i té un gran interès públic. Si ara a Barcelona la flota d’autobusos ja és el cent per cent accessible per a les persones de mobilitat reduïda, ara hem de treballar per estendre’l a totes les parades de la xarxa, perquè l’usuari estigui permanentment informat i pugui optar, en cada moment, sense incertesa i amb informació puntual i precisa, per la millor opció per desplaçarse per la ciutat. Vull destacar també, que el Triangle Ferroviari és un punt estratègic de la nova àrea de centralitat barcelonina, que estem construint a la Sagrera, lligada a l’arribada de l’Alta Velocitat. Aquí hi convergiran les grans infraestructures de transport de la ciutat per esdevenir una àrea de referència de la Barcelona del segle xxi.

Crec que el de TMB exemplifica un bon model de gestió pública empresarial d’un servei estratègic, cada dia més ben avaluat per la ciutadania, com és el del transport públic. Crec que TMB té un gran recorregut i molts reptes que cada any superarà amb nota molt alta. Gestionar amb eficàcia i qualitat un servei que l’any passat van utilitzar 577 milions d’usuaris és una mostra de la solvència, de la professionalitat i la confiança en la gestió de l’empresa TMB.

“Crec que el de TMB exemplifica un bon model de gestió pública empresarial d’un servei estratègic, cada dia més ben avaluat per la ciutadania”

Les rutes del Barcelona Bus Turístic recorren els principals punts d’interès dels visitants, inclosos els edificis modernistes més representatius.

La nova regulació metropolitana consolida el Barcelona Bus Turístic L’Entitat Metropolitana del Transport ha decidit que TMB gestioni directament com fins ara el Barcelona Bus Turístic, pels elevats nivells de qualitat i acceptació d’aquest servei.

l cap de 21 anys de funcionament, el Barcelona Bus Turístic es consolida com un servei de transport públic essencial per a Barcelona i la seva àrea metropolitana, gràcies a la nova regulació aprovada el juliol passat per l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), que confirma la gestió directa de les quatre línies actuals. El reglament de l’EMT desenvolupa el decret de la Generalitat 363/2006, que atribueix als ens locals la capacitat i l’obligació de regular el que defineix com a “servei de transport urbà de viatgers en autobús amb finalitat cultural i turística”, és a dir, el tipus de circuits amb itineraris i parades fixos que el Barcelona Bus Turístic ofereix des del 1987, amb notable èxit d’afluència i una molt bona valoració per part dels seus més de dos milions d’usuaris anuals. Contribució a la dinamització de l’oferta TMB, com a operador públic propietat de l’EMT, ha rebut l’encàrrec de mantenir i consolidar, en col·laboració amb Turisme de Barcelona, l’oferta del Barcelona Bus Turístic, que es considera molt satisfactòria. Continuarà, doncs, gestionant les línies turístiques que explota actualment: les dues rutes permanents (la Nord i la Sud, o Vermella i Blava), la de temporada d’estiu o ruta Fòrum (Verda) i el Barcelona Bus Turístic de Nit, que també funciona només a l’estiu. Les tres rutes diürnes sumen 50,7 quilòmetres de longitud i 44 parades, i estan servides per una flota de 65 vehicles.

13 Paral·lelament, l’EMT ha obert un concurs per adjudicar dues línies turístiques més, l’Est i l’Oest, a operadors privats

Es reconeix així que el Barcelona Bus Turístic va ser pioner a Europa pel que fa a la implantació d’un servei que beneficia la llibertat de les persones interessades a conèixer els punts d’interès de la ciutat i alhora afavoreix la mobilitat urbana, al possibilitar una elevada ocupació dels vehicles de transport turístic. La clau és el sistema “puja i baixa”, que permet que cada viatger faci les visites que desitgi a l’entorn de cada parada i, en acabat, pugui reprendre el recorregut, gràcies al freqüent interval de pas dels vehicles. També han donat molt bon resultat el disseny de les rutes de circumval·lació amb diferents punts de transbordament, on es pot passar d’una ruta a una altra amb el mateix bitllet durant un o dos dies, i els carnets de descomptes en els principals punts d’atracció cultural i lúdica.

En els 21 anys d’existència, els vehicles descoberts de dos pisos del Bus Turístic s’han convertit en un dels símbols més internacionals de Barcelona. El seu èxit, paral·lel al de la ciutat com a pol d’atracció de visitants d’arreu del món, ha suposat també una important injecció de recursos econòmics per al sistema regular de transport i per a la promoció turística de la ciutat. Concurs per a la gestió indirecta En un context d’increment potencial de la demanda i per l’existència de zones d’interès no cobertes, el reglament de l’EMT preveu igualment que el servei de bus turístic es pugui prestar, en part, en règim de competència regulada mitjançant la gestió indirecta encomanada a operadors privats. Per això s’han dissenyat dues rutes, l’Est i l’Oest, de 49 quilòmetres de longitud i operatives tot l’any, que seran adjudicades en un concurs obert també aquest any. L’empresa o empreses guanyadores hauran de complir els preceptes del plec de condicions en matèria de qualitat de l’oferta, condicions de la flota i criteris ambientals. Igualment, hauran de satisfer un cànon econòmic destinat a l’EMT, amb un import mínim de tres milions d’euros anuals. El reglament de l’EMT estableix que, un cop resolt el concurs per a la gestió d’aquestes dues línies, com a màxim al cap d’un mes ha de cessar el funcionament de l’anomenat Barcelona Tours, que des del 2001 està fent un servei regular de bus urbà sota el paraigua d’una autorització administrativa per a transport turístic discrecional.

El segon pis descobert és l’emplaçament preferit pels viatgers perquè permet veure la ciutat des d’una perspectiva privilegiada.

ACTUALITAT

L’alcalde de Barcelona visita el nou Centre de Regulació i Operacions d’Autobusos

L’

alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, acompanyat per la presidenta i el vicepresident executiu de TMB, Assumpta Escarp i Dídac Pestaña, respectivament, va visitar el passat 3 de juliol el nou Centre de Regulació i Operacions (CRO) d’Autobusos instal·lat al Triangle Ferroviari. A la cita també hi van assistir, entre d’altres, el president de l’Entitat Metropolitana del Transport, Antoni Poveda; el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez; el director general de l’Autoritat del Transport Metropolità, Ramon Seró, i diversos membres del Consell d’Administració i Direcció de TMB. Durant la visita, el director general de l’Àrea d’Autobusos, Ignasi Armengol, va explicar als convidats i als més de 40 periodistes assistents les innovacions tecnològiques i les millores que comporta aquest nou centre de regulació que supervisa el funcionament de la flota d’autobusos. La seva explicació es va centrar en la moderna sala de control, des d’on es fa el seguiment de la flota i es vigila que les línies mantinguin al màxim la regularitat i els horaris previstos. L’alcalde de Barcelona va saludar personalment els 27 operadors de la sala i es va interessar pel funcionament de cadascuna de les línies que supervisen, així com pels últims avenços tecnològics que incorporen els nous vehicles.

Pasqual Maragall, al Barcelona Bus Turístic L’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va realitzar el passat 18 de juliol un recorregut amb un dels autobusos del Barcelona Bus Turístic (BBT) amb motiu de la realització d’un documental que sobre la seva persona està realitzant la fundació que rep el seu nom. Maragall, que va escollir realitzar la ruta blava del BBT, la que recorre districtes com Eixample, Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i Sant Martí, va fer de perfecte amfitrió dels nombrosos usuaris d’aquest mitjà turístic urbà i va explicar, en diferents idiomes, anècdotes o curiositats de diferents indrets de la ciutat. L’expresident també va donar resposta, sempre amb un to distès, a les qüestions que els turistes l’anaven formulant. Després de més de dues hores de recorregut, Pasqual Maragall va baixar a la parada de Plaça Catalunya per recórrer a peu les famoses Rambles de Barcelona, donant per finalitzat el seu viatge en el Barcelona Bus Turístic.

Pasqual Maragall rodant un documental a bord del Barcelona Bus Turístic, el passat juliol.

ACTUALITAT

Presentació de la campanya

A tots ens mou una causa del 2007, que enguany tindrà continuïtat.

Tot a punt per a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura Del 22 al 29 de setembre Catalunya celebra la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS), una iniciativa europea per difondre la importància d’evolucionar cap un model de mobilitat més sostenible, més racional i més eficient.

La Setmana vol difondre entre la ciutadania el missatge de mobilitat sostenible.

Espai lliure. Aire lliure.

quest serà el vuitè any consecutiu en què molts ajuntaments i altres institucions i entitats de Catalunya s’implicaran en l’organització de les activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, una celebració que s’emmarca dins la iniciativa europea de la European Mobility Week i que al nostre país va néixer de la celebració l’any 1999 del primer Dia sense cotxes, el 29 d’abril, sota el lema Dia de l’autoreflexió.

La Setmana, que enguany es desenvoluparà sota el lema Aire net per a tothom, donarà prioritat a un seguit d’activitats dirigides a obtenir ressò entre els ciutadans. L’actual edició, tal com ja s’ha fet en anteriors convocatòries, proposarà diferents accions per promoure la mobilitat sostenible per tal que es realitzin de manera simultània en el màxim nombre de municipis de Catalunya. Entre les activitats conjuntes que s’estan preparant s’ha previst una pedalada contra el canvi climàtic i el joc de la mobilitat A tots ens mou una causa, organitzat per l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità), entre d’altres. Coincidint amb aquestes i d’altres accions locals programades, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya portarà a terme la campanya publicitària

Espai lliure, aire lliure. El fet que en els últims anys un centenar d’ajuntaments i moltes entitats s’adhereixin a aquesta convocatòria europea i organitzin diferents actes és un indicador que el debat de la mobilitat genera interès i que hi ha un important consens en què s’ha de resoldre. TMB també s’afegeix al debat fent una aposta per la mobilitat sostenible. És a dir, apostant pel transport públic.

BREUS

Les estacions del telefèric s’integren en el paisatge del Parc Montjuïc.

El bus del barri de la Marina (L125) prolonga el seu recorregut

El telefèric de Montjuïc, finalista als premis FAD

Des del dia 29 de juliol, el bus del barri de la Marina (línia 125) del Districte de Sants-Montjuïc prolonga el seu recorregut amb vuit parades noves que acosten els usuaris a la zona olímpica de Montjuïc i a les seus més emblemàtiques de la muntanya: l’edifici de l’INEFC, les piscines Bernat Picornell, l’Estadi Olímpic de Montjuïc, el Palau Sant Jordi i el Sot del Migdia, entre d’altres.

Les estacions del remodelat telefèric de Montjuïc, dissenyades per Joan Forgas i Dolors Ylla-Català, i el monument a les víctimes de l’11-M a l’exterior de l’estació d’Atocha de Madrid, de l’estudi FAM, han quedat finalistes en l’apartat de Ciutat i paisatge a la 50a edició dels premis Foment de les Arts i del Disseny (FAD), que es donaran el 9 d’octubre.

La línia 125 té un itinerari que inclou diferents centres d’accés públic – el Mercat de la Marina, les instal·lacions esportives municipals de la muntanya de Montjuïc, centres cívics i biblioteques–, a més de connexions amb diverses línies regulars d’autobusos de TMB. Enllaça també amb el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, entre els carrers Alumini i la carretera del Prat. Els autobusos del barri són línies de curt recorregut, que es mouen en un àmbit petit i que permeten connectar-lo amb la xarxa bàsica de transport i amb els equipaments principals de cada barri. Els horaris detallats de la línia 125 es poden consultar a la web de TMB (www.tmb.net).

El premis, els més prestigiosos d’arquitectura de l’Estat, compleixen enguany els 50 anys d’existència. Per aquesta raó, el president d’honor de la celebració serà l’arquitecte Oriol Bohigas i els reconeixements es lliuraran a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, que va rebre el primer premi FAD el 1958. El nou i renovat telefèric de Montjuïc va obrir les seves portes el passat any 2007 per oferir a Barcelona i els qui la visiten un mitjà modern i atractiu per arribar fins a la part alta de la muntanya de Montjuïc, amb les mesures de seguretat més exigents i accessible per a tothom. Amb 55 cabines, totes vidrades, salva els 84,5 metres de desnivell entre les estacions de Parc Montjuïc i Castell, passant pel punt intermedi de Mirador, amb un trajecte d’uns 750 metres en què es gaudeix d’espectaculars vistes sobre la ciutat i el port.

17 Lliurament del premi del festival publicitari de Montreux

Més de 5.000 escolars visiten Metro i Bus durant el curs 2007-2008

El passat mes de juny, conjuntament amb l’empresa d’enginyeria basca SENER, TMB es va adjudicar un concurs internacional per assessorar el metro de Santiago de Xile en l’automatització de la seva línia 1.

Després que la campanya de Sant Jordi 2007 El bus i el metro són plens d’històries fos premiada amb la medalla d’or en la 20a edició del Festival Internacional de Publicitat i Multimèdia de Montreux, el passat mes de juliol la direcció de TMB va rebre el guardó de mans de l’agència de mitjans responsable de la campanya, Starcom. La campanya El bus i el metro són plens d’històries, que inclou un concurs ciutadà de relats curts on line, va obtenir al maig a Montreux (Suïssa) la medalla d’or dins la categoria de Millor

ús creatiu dels mitjans.

D’esquerra a dreta: Jordi Nicolás, director executiu del Gabinet de

Un grup d’escolars durant una visita a la cotxera d’Horta.

vicepresident executiu de TMB; Alberto Ruiz, director de Planificació d’Starcom, i Jorge Carles-Tolrà, director de l’Àrea de Màrqueting i Ingressos Accessoris.

A aquest concurs s’hi van presentar diverses propostes de diferents països, però al final només van concórrer l’opció aportada des de la francesa SYSTRA i la de SENER-TMB, adjudicant-se finalment el concurs l’espanyola.

En el marc del projecte TMB Educa, durant el curs escolar 2007-2008, 210 centres educatius, amb un volum total de 5.315 escolars, van visitar les instal·lacions de TMB on van conèixer, de primera mà, les característiques del transport públic de la ciutat de Barcelona i de la seva àrea metropolitana.

L’Àrea de Desenvolupament de Negoci i Internacional ha començat ja a treballar en aquesta assessoria i, com a resultat, Metro de Santiago ja està realitzant un nou concurs per a la recerca d’un proveïdor tecnològic del control automàtic de trens basat en la transmissió via ràdio (CBTC).

La distribució dels visitants, en funció del nivell escolar, ha estat: educació especial, 452 alumnes; educació primària, 1.158 alumnes; educació secundària, 2.857 alumnes; batxillerats, 350 alumnes; universitats, 176 alumnes, i formació professional, 321.

L’Àrea de Desenvolupament de Negoci i Internacional de TMB té per missió definir les estratègies i aplicar les polítiques que permetin desenvolupar el negoci tant en l’àmbit nacional com internacional, així com dissenyar i gestionar polítiques de diversificació del negoci. La seva Unitat d’Enginyeria Exterior és la responsable de proposar el disseny i planificació de tot tipus d’assessoria i consultoria relacionada amb el transport de viatgers, comptant sempre amb la col·laboració de les diferents àrees de TMB implicades.

Presidència; Àngels Escobar, directora general d’Starcom; Dídac Pestaña,

TMB i l’empresa basca SENER assessoren el metro de Xile

TMB Educa posa a l’abast de tots els centres educatius, vinculats als currículums escolars de cada etapa educativa, la possibilitat de conèixer les estacions de metro, les cotxeres d’autobusos, els centres de control de metro i autobús i el disseny de visites ad hoc segons el contingut curricular sol·licitat. En aquestes visites es pretén que els estudiants apreciïn la importància del transport públic en la gestió de la mobilitat sostenible de les ciutats i la importància del civisme en la utilització del propi servei.

Una imatge del metro de Santiago de Xile.

MÓN METRO

Accés renovat des del passeig central de la Rambla, amb les baranes de ferro fos.

Enllestida la rehabilitació integral de l’emblemàtica estació de Liceu

Plafons lluminosos amb fulles de plataner, característics del disseny de les parets i els sostres de l’estació.

19 Les parets i els sostres de la cèntrica estació de Liceu han estrenat una atrevida pell lluminosa de fulles de plataner, ideada pels dissenyadors de la remodelació per evocar la proximitat de la Rambla.

Com a elements singulars, s’han revestit les parets i els sostres amb plafons retroil·luminats que, a més de font d’il·luminació, són la imatge ambiental de les andanes. En aquests plafons hi ha impreses fulles de plataner, arbre característic de la Rambla de Barcelona. L’objectiu ha estat crear un espai net i molt lluminós –amb llum freda de baix consum–, i alhora vinculat a un entorn urbà altament significatiu. El projecte és d’MBM Arquitectes i Estudi IDP, pel que fa a l’arquitectura, i d’AZM Enginyers, pel que fa a les instal·lacions. A les parets de les andanes s’hi ha reservat espai per a un altre element decoratiu previst al disseny, les vitrines amb diorames d’edificis representatius de l’entorn de la Rambla, que es realitzaran en una segona fase.

Vestíbul del costat mar, equipat amb ascensor, i detall de la decoració.

es obres de rehabilitació integral de l’estació de Liceu, de la línia 3 del metro de Barcelona, han quedat enllestides aquest estiu després d’un any de feina, en què s’ha actuat a fons en les parts visibles i invisibles d’aquesta estació tan singular i cèntrica, per deixar-la com nova. L’aspecte més vistós de la reforma és el revestiment de les parets de les andanes amb plafons de fulles de plataner. La rehabilitació ha consistit a reconfigurar els quatre vestíbuls, substituir paviments, graons, sostres i revestiments de parets, millorar instal·lacions elèctriques i il·luminació, renovar la senyalització i el mobiliari, i instal·lar barreres de control del tipus més efectiu. S’han recrescut també les andanes, per deixar, juntament amb els ascensors estrenats el 2007, l’estació adaptada a persones amb mobilitat reduïda. Pel seu caràcter històric i la situació única, al cor de la Rambla, el tractament de la part visible de l’estació ha estat molt cuidat i atractiu. El cost d’execució del projecte ha estat de 2,5 milions d’euros.

Les obres de TMB a Liceu, iniciades al juny de 2007, s’han realitzat en diverses fases, per minimitzar les afectacions als usuaris i permetre que l’estació estigués en tot moment oberta al públic. L’estació de Liceu data de 1925, any en què la companyia del Gran Metro va inaugurar la primera prolongació de la seva línia, la més antiga de Barcelona, que inicialment anava de Lesseps a Catalunya. En diferents moments ha estat objecte de reformes i ampliacions, l’última el 1968. Anagrama de Gran Metro Aprofitant la remodelació integral, s’han recuperat els dissenys originals de les baranes de ferro dels accessos, amb el característic anagrama GMB, de Gran Metro de Barcelona. Es tracta d’una adaptació dels elements de ferro fos del 1925 a les dimensions i la normativa actuals, realitzada segons el criteri del Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. La rehabilitació de Liceu s’emmarca en el programa d’arranjament d’estacions que du a terme TMB, dins del qual s’estan acabant també les de Drassanes (L3), Llucmajor (L4), Alfons X (L4) i Pubilla Cases (L5).

MÓN BUS

Màxima exigència ambiental en els nous vehicles dièsel de la flota Continua la renovació de la flota de bus, amb l’arribada de 47 vehicles nous entre els quals hi ha els primers que compliran l’estricta normativa Euro 5 de reducció d’emissions de gasos que perjudiquen la salut de les persones.

a flota d’autobusos comença aquest curs amb la incorporació de 47 vehicles estàndard dièsel d’última generació, que compleixen la norma més exigent en matèria d’emissions i fins i tot s’anticipen un any a la norma futura. S’aplica d’aquesta manera el criteri d’optar pels combustibles i els propulsors més respectuosos amb el medi ambient a la xarxa de superfície de TMB. Els 47 nous busos són del model Mercedes Citaro i han estat construïts a Alemanya per Evobus, divisió europea del grup multinacional Daimler. Serviran per substituir els vehicles més antics de la flota i mantenir l’edat mitjana en nivells semblants als actuals, per sota dels set anys. Les característiques tècniques i d’habitabilitat dels nous Evobus són molt similars als de la mateixa firma incorporats els anys 2005 i 2006. S’ha millorat el rendiment energètic dels motors i s’ha reduït el consum, però la gran diferència és la seva qualificació ambiental, ja que són els primers autobusos que circularan per Barcelona i la seva àrea metropolitana amb les últimes exigències imposades per la Unió Europea sobre límits d’emissions contaminants. Tècnicament, això s’aconsegueix mitjançant diversos filtres i el catalitzador SCR, en què s’injecta un additiu denominat comercialment AdBlue i que és una solució aquosa d’urea al 32,5%.

Exterior i interior d’un dels primers Evobus Euro 4 matriculats.

21 La incorporació de cinc autobusos dièsel amb classificació Euro 5 suposa avançar-se un any a la normativa d’emissions més estricta

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES Longitud

12 m

Amplada

2,5 m

Altura plataforma 32-37 cm Capacitat

87 places (25 seients)

PMR

2 places, rampa desplegable

Rampa retràctil a la porta central, accessible per a cadires de rodes. Preinstal·lació

Dels 47 busos, 42 tenen l’acreditació de compliment de la norma Euro 4, la vigent per als vehicles nous que es matriculen des de l’octubre de 2006. A més, a títol de prova, n’arriben cinc que tenen la qualificació ambiental Euro 5, encara més estricta, que no serà exigible fins a l’octubre del 2009. A tall d’exemple, la norma Euro 5 implica que els autobusos han d’emetre la meitat d’òxids de nitrogen (No x) que els actuals de la norma Euro 3. Pel que fa a les partícules, l’estàndard Euro 5 implica reduir a la cinquena part aquestes emissions. TMB no sols adopta les normes ambientals vigents, sinó que s’avança a les que s’aplicaran en el futur. Això permetrà fer un seguiment del comportament dels cinc busos Euro 5 en explotació real i incorporar possibles modificacions en les sèries posteriors.

Baix consum energètic del transport públic La protecció del medi és un dels eixos vertebradors de les polítiques estratègiques de TMB. Per la condició d’empresa de transport col·lectiu, la seva activitat és essencial per al foment d’una mobilitat més sostenible, i una clara alternativa al transport en vehicle privat. S’ha de tenir en compte que els vehicles privats consumeixen el 85% de l’energia de transport a l’àrea metropolitana de Barcelona. El transport públic, en canvi, cobreix el 48% dels desplaçaments amb només un 9% del consum energètic. Compartiment de recàrrega de l’additiu que neutralitza les emissions d’escapament.

del sistema sonor d’informació exterior per a invidents.

LLEURE

TMB amb les festes de la Mercè 2008 Un any més, la Mercè prolonga la vida al carrer per tal de gaudir de la Festa Major de Barcelona. TMB se suma a la celebració adaptant el servei de metro i autobusos a les necessitats de les festes i participant en alguns dels esdeveniments lúdics previstos.

mb motiu de les Festes de la Mercè, del 19 al 28 de setembre, Transports Metropolitans de Barcelona participa activament en diferents actes que tenen lloc a la ciutat, entre els quals cal destacar la presència a l’exposició La Ciutat de les Persones i el patrocini de la Gimcana de la Mercè.

Cartell de les Festes de la Mercè, obra del dissenyador Peret.

L’exposició La Ciutat de les Persones es pot visitar al passeig de Gràcia, entre Aragó i ronda de Sant Pere, el 21 i el 22 de setembre. L’espai de TMB a la mostra informarà sobre com s’està treballant per oferir una xarxa de transport públic que afavoreixi el desenvolupament de Barcelona i la seva àrea metropolitana, contribuint a la millora de la mobilitat. Enguany TMB vol mostrar com serà l’automatització de Metro i els beneficis que aportarà al servei, però també tindrà presència a l’estand de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona a través del programa TMB Educa. A més, hi haurà jocs de participació per a les famílies que visitin el recinte. El fil conductor de La Ciutat de les Persones és precisament el benestar dels ciutadans i l’objectiu de l’exposició és aprofitar el caràcter lúdic de la festa per mostrar als ciutadans com funcionen els serveis municipals més quotidians.

Com cada any, Transports Metropolitans de Barcelona patrocina la Gimcana TMB de la Mercè, que tindrà lloc el dia 27 de setembre i que arriba a la seva 20a edició. 20a Gimcana TMB de la Mercè Els participants de la gimcana, que es poden inscriure del 17 al 26 de setembre en els punts habilitats a tal efecte (Centre d’Informació i Atenció al Client de TMB d’Universitat, Institut de Cultura de Barcelona-Palau de la Virreina i qualsevol dels sis Punts d’Informació Juvenil de la ciutat), disposen d’un títol especial per moure’s en transport públic durant la competició (vàlid per a Metro, Bus, Funicular de Montjuïc i línies urbanes de FGC). Tots ells hauran de superar diferents proves i presentarse en els quatre controls existents en diversos llocs de la ciutat. La gimcana donarà premis als guanyadors (equips classificats amb més puntuació), així com als millors equips participants i a la millor disfressa. Per a més informació: www.gimcanatmbdelamerce.com

HISTÒRIA

Esteve Terradas i el Transversal El 8 de juny de 1922 el rei Alfons XIII inaugurava les obres de construcció del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Metro Transversal, a la plaça Espanya. La seva finalitat: enllaçar els diferents centres ferroviaris del sudest i del nord-est de la ciutat.

l primer tram del Transversal, l’actual línia 1 de Metro, era de quatre quilòmetres i contemplava nou estacions: la Bordeta, Mercat Nou, Sants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. Les obres realment van iniciar-se el 5 de febrer de 1923, però no van evolucionar d’acord a les expectatives que la societat promotora havia dipositat en l’empresa que havia contractat. Així, l’1 d’agost de 1923 es va col·locar al capdavant de les obres l’enginyer de camins Esteve Terradas. S’hi va incorporar sense tenir experiència d’obra civil, però va posar en joc els seus coneixements científics i tècnics, i va manifestar la seva creativitat en la resolució de problemes d’enginyeria i la seva capacitat per gestionar una de les obres que en aquells temps requerien una organització molt complexa: la construcció d’un túnel ferroviari. A partir del profund coneixement del procés constructiu d’obres similars a Europa i Estats Units, Terradas va executar el túnel, les estacions i els accessos, la subestació elèctrica -que havia de proporcionar corrent contínua als trens- i les cotxeres. L’ample de via adoptat per aquesta línia va ser de 1.674 mil·límetres, que era l’ample ibèric dels ferrocarrils espanyols, diferent de l’ample de l’altra línia de metro que operava, el Gran Metro, més estret (1.435 mil·límetres) però més usual entre els metropolitans europeus. La construcció del túnel

Vista general de les obres del Metro Transversal.

PERFIL Esteve Terradas i Illa (Barcelona 1883 - Madrid 1950) va ser doctor en Ciències Exactes i Ciències Físiques, enginyer industrial, enginyer de camins, canals i ports, entre d’altres. Entre la seva ingent activitat professional, científica i divulgativa es pot destacar la seva actuació com a director d’obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, etapa en què va dirigir i projectar les construccions del Ferrocarril Metropolità Tranversal de Barcelona (1923-1925) i altres línies de ferrocarrils de Catalunya.

El tram del Transversal dissenyat havia de recórrer gran part de la Gran Via, des de plaça Espanya a plaça Universitat, i es va projectar que la construcció del túnel anés el més a prop possible de la superfície per abaratir costos, amb la condició de mantenir el trànsit. Igualment, dues de les estacions, Espanya i Catalunya, tenien característiques que, per diferents raons, plantejaven problemes d’enginyeria i que van ser resolts amb molta destresa per Terradas. L’amplada de la primera estació (Espanya) en què confluïa un túnel d’enllaç ferroviari va fer que es construís una de les voltes més grans del món. A Catalunya el tramvia no va deixar de circular durant la instal·lació de la biga-pont (de 420 tones de pes) que salvava la cruïlla del Transversal i el Gran Metro i que estava situada a només 60 centímetres de la plaça. En la construcció del túnel, Terradas va utilitzar l’anomenat sistema austríac de perforació, o de dues galeries, aplicable a la majoria dels terrenys, que va combinar amb altres sistemes, com l’alemany o de tres galeries, en funció de les dificultats de les operacions en alguns punts. Finalment, el tram del Tranversal entre la Bordeta i Catalunya es va poder inaugurar el 10 de juny de 1926. Esteve Terradas va ser un home avançat al seu temps, obsessionat sempre a relacionar la teoria amb la pràctica. Personatge polifacètic, capdavanter en molts camps, podem considerar Terradas com un dels pioners de Metro al nostre país.