Page 1

Gener de 2011

Hora Punta:109

2011, un any de consolidaci贸 Entrevista a Pilar D铆az, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat / La reconfigurada estaci贸 de Santa Coloma / El CON d'Horta assoleix la certificaci贸 UNE 13816

Transports Metropolitans de Barcelona


Editorial

Sumari 2 Editorial 3 L'àrea metropolitana de Barcelona i el futur de la mobilitat sostenible 8 Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat 12 Diputats de la comissió de discapacitat del Congrés visiten TMB 14 Reconeixement als voluntaris de TMB 16 Breus 18 Rehabilitació de l'estació de Santa Coloma 20 Nova certificació per al CON d'Horta 22 'Mònica al carrer' arriba al metro de Barcelona 23 La sèrie 1000 de metro

Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Director: Santiago Torres Director editorial: Oriol Pàmies Coordinació editorial: Lourdes Montero, Pere Paredes, Ángeles Rodríguez Caps de redacció: Gustau Lamadrid, Jordi Navarro, Maite Peris, Albert Piqué Redacció: Rosa Avis, Marta Espinosa, Marta Franco, Laura Martínez, Àngels Vidondo Col·laboradors: Manel Barriga, Lola Bravo, Òscar Fernández, Rosario Ibáñez, Josep Mensión, Miquel Mira, Glòria Miró Correcció: Maria Rodríguez Direcció creativa: Mario Eskenazi Direcció d'art: Josep Lluís Lara Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMB Versió digital: Silvia Gibert, Jorge Giménez, Emilio Villegas, Moisés Ojeda, Víctor Torres, Utopia Global Infografia: Noah Grañó Impressió: Ingoprint Amb el suport de: Promedios Exclusivas de Publicidad Tiratge: 4.200 exemplars Imprés en paper ECF horapunta@tmb.cat www.tmb.cat DL B-21926-2008 Trobaràs més informació, amb vídeos i fotos, a l’Hora Punta Digital: www.horapunta.tmb.cat

L

a gestió d’un servei públic tan essencial com el transport, en una conjuntura de crisi econòmica, exigeix un ús racional i eficient dels recursos i una gran dosi d’intel·ligència i imaginació per impulsar la innovació i la creativitat com a motors per adaptar-se als processos de canvi i satisfer les demandes dels ciutadans. A l’hora de fer balanç de l’exercici 2010, podem dir que Transports Metropolitans de Barcelona, com a principal operador del sistema de transport de Barcelona i la seva àrea d‘influència, s’ha mantingut fidel al seu compromís amb la societat, fent un esforç extraordinari per gestionar amb la màxima eficiència els recursos públics limitats, mantenint la qualitat del servei i, fins i tot, millorant la satisfacció dels clients. Així ho posen de manifest els diversos estudis realitzats tant per la mateixa empresa com per altres institucions. Tenim molt clara la nostra estratègia: aconseguir la satisfacció dels nostres clients, tot gestionant un servei de transport públic de qualitat que atregui cada vegada més usuaris al bus i al metro. Per assolir aquesta fita, TMB compta amb el capital humà de tots els seus treballadors i treballadores, que són els que veritablement aporten valor al servei que prestem cada dia a la ciutadania. Estem satisfets d’haver incrementat el nombre d’usuaris del transport públic, d’haver lluitat eficaçment contra el frau, d’haver fet un avanç històric en el camí de l’eliminació de barreres arquitectòniques amb el 82% de les estacions de metro accessibles i el 100% de la flota d’autobusos, de consolidar un model de gestió de línies automàtiques referent a tot el món, d’iniciar un procés d’ambientalització de la flota d’autobusos que ens convertirà en pocs mesos en la flota més sostenible del món, de posar la innovació i la tecnologia al servei de la millora del client, etc. Afrontem l’any que comença amb energia i amb la convicció que una gestió austera i eficient dels recursos que les administracions i els ciutadans posen a la nostra disposició és compatible amb un impuls del transport públic com a motor de la recuperació econòmica. •

Hora Punta

2

3

Reportatge

Continuïtat i contenció per mantenir un paper decisiu en la mobilitat Comença la segona dècada del segle XXI i l’àrea metropolitana de Barcelona s’enfronta al repte de continuar avançant cap a la mobilitat sostenible per contribuir a la recuperació econòmica.

A

questa dècada ha estat de fort avenç en el transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, tant pel que fa a la utilització de les xarxes com a les millores en la qualitat del servei, impulsades per les aportacions de les administracions i l’esperit de concertació. En longitud, el metro ha incrementat la seva cobertura territorial en 21,3 quilòmetres i el bus en 141,6, mentre que la demanda a les xarxes de TMB s’ha disparat un 17%, en una corba ascendent que la recessió econòmica ha frenat a partir del 2008. El 2010 s’ha saldat amb un creixement important de l’extensió i la utilització de la xarxa de metro, i s’han posat les bases d’una actualització estructural i ambiental de la xarxa d’autobusos. Per al 2011, el repte que es marca TMB és continuar vetllant en el seu àmbit per la mobilitat sostenible, segura, equitativa i integradora, i així contribuir a fer possible la futura recuperació econòmica. Aquest any, doncs, TMB treballa en un marc pressupostari de continuïtat i contenció, a partir del pressupost del 2010, en què s’han d’incloure les necessitats derivades del creixement de la xarxa de metro i els compromisos adquirits amb anterioritat. I és que des del desembre del 2009 s’ha registrat una extensió en 9,3 quilòmetres de traçat (un 10% més) i 10 estacions de metro en servei, fins a arribar als 102,6 quilòmetres i 140 estacions actuals. En dues fases, a l’abril i al juny, es van obrir al públic els trams de la línia 9/10 entre Gorg i Bon Pastor i entre Bon Pastor i La Sagrera, amb la qual cosa es completava tot el tram 4 de la primera línia automàtica sense conductor. A més, al juliol es van inaugurar les prolongacions de la línia 5 (Horta - Vall d’Hebron) i la línia 2 (Pep Ventura - Badalona Pompeu Fabra). Una estació més a Santa Coloma Aquest 2011 no està previst que creixi la infraestructura en longitud, però sí en capacitat d’atracció, amb l’obertura de l’estació de Santa Rosa de la línia 9, al cor d’un barri densament poblat del municipi de Santa

Coloma de Gramenet. Aquesta estació, situada entre les de Fondo i Can Peixauet, es va començar a construir més tard a causa de la complexitat del procés d’ocupació del terreny on s’ha excavat el pou. Recordem que en el tram 4 de la línia 9/10 quedarà encara pendent la construcció de l’estació de La Sagrera / TGV, dins la futura estació intermodal de La Sagrera, en què confluirà amb trens d’alta velocitat, regionals, de rodalia i la línia 4 de metro. A la xarxa existent, continuarà l’actualització d’infraestructures i material mòbil. Dins del programa de rehabilitació integral d’estacions s’iniciaran les obres a Sant Ildefons (L5), Bellvitge (L1) i Glòries (L1), a més de les andanes de Fondo i Universitat, també de la línia 1. I dins el programa de supressió de barreres arquitectòniques que du a terme la Generalitat es preveu que finalitzin les obres en set estacions, cosa que suposarà arribar a la proporció del 87% de la xarxa apta per a persones amb mobilitat reduïda. La remodelació de trens de les sèries 3000 i 4000 continuarà cobrint etapes, i s’enllestirà una unitat de la primera (amb la qual cosa s’hauran modernitzat totes les existents) i deu més de la segona. Pel que fa als autobusos, l’aposta principal és per la reconversió ambiental amb les últimes >

La línia 9 de metro encara no creixerà en longitud però guanyarà una estació més, la de Santa Rosa, a Santa Coloma de Gramenet.


Hora Punta

El 2011 s’imposa l’austeritat per consolidar el transport públic com a palanca de la recuperació econòmica

tecnologies disponibles, com a contribució a la millora de la qualitat de l’aire i la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, la flota de vehicles propulsats amb gas natural comprimit s’ampliarà fins a les 373 unitats (el 34% del total), amb la incorporació de les 80 adjudicades a principis del 2010. Continuarà el seguiment dels primers autobusos híbrids (propulsats per motors elèctrics auxiliats per un motor tèrmic) i es prepararà la possible contractació de més unitats per a les futures onades de renovació de flota. Prototip d’híbrid de gas natural En paral·lel, continua la reconversió a híbrids de 80 busos dièsel, dins el projecte Retrofit, i s’enllestirà el prototip de reconversió d’un bus de gas natural a híbrid. Pel que fa a la resta de la flota dièsel, s’està actualitzant ambientalment amb la instal·lació de filtres de partícules i d’òxids de nitrogen. D’aquesta manera, la flota de bus de TMB es convertirà aquest any en la més neta d’Europa. També tindrà efectes positius en el medi ambient el projecte RetBus, la xarxa d’altes prestacions formada per 11 corredors verticals i horitzontals pensada per fer un salt endavant en

4

Els autobusos de gas natural comprimit representaran ja el 34% de la flota aquest any.

l’eficiència i la facilitat d’ús del transport de superfície (vegeu l’Hora Punta 100). Des que es va presentar, el febrer del 2010, TMB treballa en la implantació i el desplegament progressiu d’aquesta xarxa, colze a colze amb l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, es preveu l’inici de les actuacions d’adequació de dues noves instal·lacions d’Autobusos, la cotxera Llobregat, en uns terrenys pròxims a Mercabarna, i la cotxera Zona Franca - Port, al costat de la cotxera actual de la Zona Franca. La primera tindrà una capacitat de 170 vehicles i la segona podrà acollir-ne 107 en una primera fase. D’aquesta manera es millorarà la gestió quotidiana de la flota, formada actualment per 1.084 autobusos, i s’anticipen les necessitats d’espai per a un possible creixement futur. Mou TV: informació, servei i entreteniment Dins d’un exercici de contenció i prudència, es continuarà apostant per la tecnologia i la innovació com a instruments per a la millora del servei i la satisfacció del client. Els pròxims mesos veurà la llum el projecte Mou TV, un canal audiovisual de servei, informació i entreteniment que es podrà seguir a les

5

Es posarà en funcionament una estació més de la línia 9 de metro i es culminarà la reforma dels trens de la sèrie 3000

andanes i als trens de metro, i també a l’interior dels autobusos. Es tracta d’una evolució de l’actual Canal Metro que està cridada a convertir-se en acompanyant inseparable dels viatges en el transport públic en el nostre àmbit. Prosseguirà, a més, el desplegament del projecte TMB Connecta, d’utilització d’internet i les tecnologies avançades de la comunicació per millorar la relació amb els clients i ciutadans (Hora Punta 99). Un cop consolidada la presència a les xarxes socials i mentre s’avança en el desenvolupament d’aplicacions per a dispositius mòbils, arriba l’hora de posar en marxa el nou portal corporatiu, amb funcionalitats millorades i una clara vocació interactiva. L’any 2011 tindrà igualment fites destacades en l’àmbit institucional. Després de l’aprovació al Parlament de la llei de creació del govern de l’àmbit metropolità (Hora Punta 105), un cop passades les eleccions municipals del maig serà el moment de donar contingut i constituir aquest govern per als 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Serà aquest nou ens el que assumirà les competències en transport públic que fins ara corresponien a l’Entitat Metropolitana del Transport, i per tant el propietari de les accions de TMB. •

La xarxa de metro ha crescut un 10% en extensió l'últim any.


6

Hora Punta

7

Opinió

La satisfacció global dels clients augmenta al novembre fins a puntuacions màximes de 7,33 i 7,39 sobre 10

Metro i bus tornen a batre rècords de valoració Els clients de TMB perceben la millora constant del servei d’autobusos i metro, i per això els puntuen amb les notes més altes des que es fan els estudis de satisfacció, de 7,39 i 7,33 sobre 10, respectivament. Les últimes dades globals de l’Índex de Satisfacció del Client (ISC), corresponents al novembre passat, suposen les notes més altes aconseguides fins ara pels serveis d’autobusos i metro de TMB des del 2006. És l’opinió d’una important mostra de viatgers que han pogut avaluar el servei a través d’entrevistes personals, concretament 6.128 en el cas de bus i 4.300 en el de metro. La part de l’estudi dedicada al bus conclou amb un augment de valoració de 15 centèsimes en un any, des del 7,24 del novembre del 2009 al 7,39 del novembre del 2010, sempre en una escala de deu punts. Pel que fa al metro, l’increment de la satisfacció global és encara més significatiu, de 24 centèsimes en un any, de 7,09 a 7,33.

a Barcelona, tant si són usuàries del transport públic com si no, el metro apareix com el segon servei més ben valorat, amb una nota de 7,2 i només superat per les biblioteques públiques. L’autobús rep una puntuació també notable, de 6,6. Quant a l’evolució, el metro és percebut majoritàriament com un servei que ha millorat els últims temps. Un 56,2% dels enquestats ho veu així, mentre que un 32,1% el veu igual. En l’autobús els percentatges són del 40,3% i el 42,1%, respectivament. Aquests resultats representen un punt de partida favorable i alhora comprometedor per a TMB per al 2011, que un cop més ha dibuixat un mapa estratègic presidit per l’objectiu de millorar la satisfacció del client de les xarxes de transport, dins del model d’alineament estratègic i gestió per objectius. La satisfacció s’entén en el doble vessant de millorar la qualitat, seguretat i confortabilitat del servei optimitzant els recursos, i de guanyar quota de mercat en la mobilitat de manera sostenible i eficient. Completen el mapa 11 objectius més, enquadrats en les perspectives de finances, persones i processos. •

L’opinió dels barcelonins Amb poques setmanes de diferència, l’Ajuntament de Barcelona va fer pública la seva Enquesta de Serveis Municipals, que conté dades concordants. En aquest estudi, que es basa en 6.000 entrevistes telefòniques a persones de 16 anys o més residents

Evolució de la nota atorgada al servei, segons l’ISC ISC – Gabinet d’Estudis de TMB AUTOBÚS

7,39

METRO

7,38 7,33 7,24

7,11 7,04

7,15

7,12

7,11

7,09

7,24

7,20

7,17

7,09

7,02 6,98

6,96

6,88 6,77

10

10

e br N

ov

em

br Fe

e br em ov N

er

09

09 br Fe

em ov N

er

08 e br

g ai M

e br em ov N

08

07

07 er br Fe

em ov N

Fe

br

br

e

er

06

06

6,72

Mirant cap endavant Dídac Pestaña Vicepresident executiu de TMB Durant l’any 2010 hem pogut veure alguns resultats de l’important esforç que s’ha portat a terme al llarg dels darrers temps per apropar el transport públic a tots els ciutadans. Una política que s’ha traduït quantitativament en les ampliacions de les nostres xarxes i les importants transformacions de les infraestructures, i qualitativament en una millora del servei lligada a l’eficiència, l’accessibilitat i la sostenibilitat. L’actual conjuntura socioeconòmica ens presenta ara un escenari marcat per l’austeritat i un marc pressupostari de continuïtat i contenció en el qual, a més, hem de donar resposta a les necessitats generades per aquest creixement. I tot això, sense rebaixar gens ni mica els nivells de qualitat assolits pels serveis de metro i bus que oferim i que tan ben valorats estan pel conjunt de la ciutadania, com ho reflecteixen les valoracions de les diferents enquestes i estudis que es porten a terme en el nostre àmbit d’actuació, siguin realitzats per TMB (estudi de percepció del client) o bé per l’Ajuntament de Barcelona (enquesta de serveis municipals). El centre de la nostra preocupació, per tant, el que ens ocupa i ens seguirà ocupant, és aquesta voluntat i afany per satisfer les necessitats expressades pels ciutadans, apostant per la innovació i oferint un servei de transport públic de qualitat. Igualment, cal destacar una fita important que es farà realitat aquest any i que tindrà repercussió en la nostra activitat com a principal empresa gestora del transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb el desenvolupament de la nova AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), que, d’acord amb la resolució 70/VIII del 3 d’agost del 2010 del Parlament de Catalunya, començarà a configurar-se aquest curs per substituir l’antic consorci, des de TMB haurem d’estar preparats per adaptar-nos a aquesta realitat i a les necessitats derivades del nostre entorn i del nostre territori. El nou ens supramunicipal tindrà més abast i més competències, entre les quals hi ha totes les actuacions de vertebració territorial necessàries per a l’articulació, la connectivitat, la mobilitat i la funcionalitat de l’espai que conforma, on TMB tindrà un paper decisiu sense cap mena de dubte. Així, i malgrat el panorama econòmic que ens envolta, tenim per davant molts reptes per abordar i els haurem de donar una resposta adequada. Reptes importants que van més enllà del

compliment estricte de les nostres obligacions i de la nostra missió de subministrar un transport públic de qualitat obert a tothom amb els actuals recursos. Amb aquest convenciment, i sense perdre de vista el present i tots els condicionants que ens planteja, des de TMB treballarem de valent per continuar en la línia que ens hem marcat en els últims anys i seguirem avançant pel camí que està fent la nostra organització competitiva i referent pel que fa a la mobilitat sostenible. És el nostre compromís, el d’un equip sòlid i cohesionat que vol tirar endavant i estar al costat de la societat potenciant el transport públic. •


Entrevista

Hora Punta

“Estem molt esperançats amb l’arribada de la L3 del metro i de Rodalies” Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat

8

9

Nascuda a Barcelona fa 43 anys, casada i amb dos fills, Pilar Díaz Romero, doctora en enginyeria de telecomunicacions, és des del juny del 2006 la primera alcaldessa d’Esplugues de Llobregat. Diputada al Parlament pel PSC del 1999 al 2006, es declara enamorada de la seva ciutat, que considera privilegiada tant per la ubicació, a tocar dels dos principals municipis de Catalunya –Barcelona i l’Hospitalet–, com per la tranquil·litat.

“Som, d’entre les ciutats de la nostra mida, el municipi de la província de Barcelona amb la pressió fiscal més baixa”

E

stà a punt d’acabar el seu primer mandat com a alcaldessa. Quina valoració en fa? —De fet, vaig prendre possessió a les acaballes de l’anterior mandat, però és cert que aquest és el meu primer mandat complet. I la valoració és molt positiva en tots els sentits, perquè tens la il·lusió de poder aportar coses, però també en reculls d’altres, i aprens molt. Personalment, estic molt contenta. —En aquests darrers quatre anys, quin ha estat el millor moment? —N’hi ha molts, la majoria, i són coses molt senzilles. Que vinguin les escoles a visitar-te, que et puguis trobar amb gent pel carrer que està agraïda per alguna cosa que has fet... I després hi ha els moments culminants en què reps algun premi, o d’altres com l’anunci de noves inversions, o l’arribada d’un nou mitjà de transport com és el cas de Rodalies. Però per a mi els millors moments són els quotidians. —El fet que Esplugues sigui municipi fronterer amb la primera i la segona ciutat de Catalunya, Barcelona i l’Hospitalet, és un fet positiu per a Esplugues? —És una gran sort. És una cosa molt positiva que hem d’aprofitar. Estem en una ubicació privilegiada, que ens ajuda a atreure activitat econòmica. —Quina és la singularitat d’Esplugues respecte a Barcelona, l’Hospitalet i la resta de ciutats metropolitanes? —Nosaltres som al cor de l’àrea metropolitana, cosa que hem d’aprofitar. Primer, hem de tenir en compte que estem mancomunats amb tot un conjunt de municipis, i que formem part d’un territori metropolità molt important. Però, en segon lloc, hem de tenir en compte que Esplugues és una població privilegiada, una ciutat tranquil·la d’una extensió petita, de 4,6 quilòmetres quadrats, i amb una població molt estable al voltant dels 47.000 habitants. I, a més, tenim molt a prop un gran pulmó verd, Collserola. —A Esplugues hi tenen la seu diverses grans empreses... —És veritat, i algunes fa poc que s’hi han traslladat, com Codorniu, Covega, Panrico i la seu mundial de R+D de General Electric Security, juntament amb les de tota la vida com Nestlé. Jo crec que aquestes empreses han captat l’essència del que és Esplugues.

Text Jordi Navarro Fotos Miguel Ángel Cuartero

—Què fan per atreure aquest tipus d’empreses? —Primer vendre’ns bé. Vendre la ciutat, i això és fàcil

perquè el producte que tenim és bo. I en segon lloc tirar endavant un determinat tipus de polítiques fiscals. Nosaltres som el municipi de tota la província de Barcelona amb la pressió fiscal més baixa entre les ciutats de la nostra franja, d’entre 20.000 i 100.000 habitants, i això es tradueix en els diferents impostos, com l’IAE, cosa que ens fa molt atractius per a les empreses. —Dins d’aquesta política de foment del teixit industrial i de millora de l’ocupació, quina importància dóna a les empreses d’alta tecnologia? —Els donem la màxima prioritat. És cert que nosaltres ja vam apostar fa temps per aquest tipus d’indústries i pel sector audiovisual, i per això vam construir l’edifici Imagina a l’antiga fàbrica de Corberó, on hi ha acollides diferents empreses del sector audiovisual relacionades amb les TIC. Però després en tenim d’altres, com les farmacèutiques, que tot i no estar directament relacionades amb les noves tecnologies sí que tenen departaments de recerca molt innovadors. >


Hora Punta

“Conciliar la família amb la feina suposa construir diàriament un puzle molt complicat”

10

11

“Esplugues de Llobregat és una ciutat privilegiada i tranquil·la”

L'alcaldessa d'Esplugues al seu despatx de l'ajuntament.

—Parlem de transport públic. Creu que avui la ciutat està ben comunicada? —Hem millorat molt en els darrers anys. Som una ciutat al costat de Barcelona i estem en la primera corona metropolitana, però el metro ens toca molt de passada, en l’estació de Can Vidalet de la línia 5. Per sort, aquesta estació que dóna servei tant a l’Hospitalet com a Esplugues, arriba a una zona molt densament poblada de la ciutat. En qualsevol cas, durant molts anys el nostre únic transport públic, a banda de l’estació de metro, s’ha basat en el servei de bus de TMB, fins a l’arribada del TramBaix, que ha suposat un canvi en la fisonomia de la ciutat i una gran millora en l’oferta de transport públic. —Quins projectes de futur hi ha actualment per millorar el transport públic? —He de dir que estem molt esperançats. Un dels projectes més importants és la prolongació de la línia 3 del metro, amb la construcció de dues estacions, una a la zona de Finestrelles, a tocar de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on hi haurà un intercanviador amb la línia 6 dels Ferrocarrils de la Generalitat, i l’altra al centre, a prop de l’ajuntament. Ara la Generalitat ha licitat aquesta prolongació i estem esperant l’adjudicació de la redacció del projecte.

—Diuen els experts que l’actual crisi té el seu inici en el boom de la construcció. La crisi ha afectat el sector immobiliari d’Esplugues? —Com a tot arreu, però potser no amb el mateix grau d’altres municipis que tenien més terreny i més espai per créixer. Per tant, si en moments d’alegries en la construcció nosaltres no ho vam viure igual que altres municipis, ara en temps de crisi tampoc en patim les mateixes conseqüències. Estem patint la crisi com tots els ajuntaments, però no amb la mateixa intensitat. —És cert, doncs, que amb la crisi econòmica els ajuntaments tenen menys ingressos i moltes més despeses? Com s’ho fan per poder donar resposta a les creixents necessitats ciutadanes? —És cert. Podríem dir que els ajuntaments som, dins el conjunt de les administracions públiques espanyoles, com les famílies on tots els membres s’han quedat a l’atur. Els ajuntaments estem patint més la crisi que les altres administracions. Menys ingressos, però alhora més peticions de programes

socials. Ara els ajuntaments hem d’ajudar els ciutadans més que mai, però amb uns ingressos que dia a dia s’estan reduint. —I amb el problema afegit que es resolgui d’una vegada la qüestió del finançament local, oi? Creu que se solucionarà algun dia? —Jo espero que sí, però certament amb això els ajuntaments hem tingut mala sort, ja que semblava que es podria solucionar en aquesta legislatura i la crisi ho ha tirat enrere. I hem de recordar que una tercera part de les despeses dels ajuntaments són impròpies, cosa que vol dir que no ens pertocarien a nosaltres. Un de cada tres euros que gastem estan dedicats a competències que són de la Generalitat i de l’Estat. I hem de pensar que els ajuntaments som l’administració més pròxima a la ciutadania, la primera porta on pica un ciutadà quan té un problema. De totes maneres, jo sóc una dona optimista i penso que quan es normalitzi l’actual situació es donaran les condicions per arreglar el finançament local, perquè és una cosa que clama al cel.

—I també tindran una estació de Rodalies. —Sí. L’altra gran notícia que vam tenir després de l’estiu és l’arribada del servei de Rodalies, amb una línia operada per Renfe però que pretén ser també com un metro pel que fa a rapidesa. És una línia que surt de Castelldefels i que en un principi tenia el final a Cornellà, però que amb molt bon criteri el Ministeri de Foment ha decidit prolongar perquè passi per la Diagonal i sigui una alternativa a la línia de Sants. Per tant, tindrem una parada de Rodalies a la ciutat, encara que a hores d’ara no sabem on estarà ubicada, si a l’entorn de l’ajuntament o a la zona de la Plana. —Vostè és la primera alcaldessa que ha tingut Esplugues. Creu que el fet de ser dona aporta un valor afegit a la gestió municipal? —Un valor diferent, ni millor ni pitjor, complementari. Jo, a més d’alcaldessa, sóc la regidora de polítiques de dona, i per tant sóc molt militant en aquest tema, però jo no hi crec en això de millor o pitjor. Que avui en dia hi ha tantes dones preparades com homes és una realitat. Dit això, jo crec que som complementaris i per tant el que ens convé és que hi hagi equips de govern paritaris, com passa a l’Ajuntament d’Esplugues.

—I ja per acabar. Cada cop és més important la qüestió de la conciliació familiar. Vostè, que està casada i té dos fills, pot conciliar bé la seva responsabilitat política amb la família? —Intento fer-ho. Habitualment porto cada dia els meus fills a l’escola i els vaig a buscar, però això em suposa un esforç extraordinari. Intento, a més, que puguin viure amb normalitat la responsabilitat que ara tinc com a alcaldessa. Sí que és veritat que amb la meva tasca actual conciliar la família amb la feina suposa construir diàriament un puzle que és molt i molt complicat. •

L'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, i el president de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT), Antoni Poveda, inaugurant un carril bici a la ciutat.


Actualitat

Els diputats van viatjar amb autobús híbrid i amb metro. A sota, la comitiva amb la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, el vicepresident executiu, Dídac Pestaña, i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, a l'estació de Singuerlín de la línia 9.

Hora Punta

12

13

Visita dels diputats de la comissió de discapacitat del Congrés

S’actualitzen les normes d’ús del metro

Un grup de parlamentaris van ser testimonis, el 13 de gener, de l’aplicació del Pla Director d’Accessibilitat Universal al metro, els autobusos i els transports d’oci de Barcelona en una visita per conèixer els avenços de TMB en aquest àmbit.

S’ha publicat una adaptació del reglament de viatgers amb el títol de Condicions i Regles Generals d’Utilització del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, derivada de l’aplicació de la llei ferroviària i de l’adequació a les noves circumstàncies de la xarxa de metro.

U

na representació de la Comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés de Diputats va visitar el 13 de gener diverses instal·lacions de TMB per conèixer de primera mà les novetats en matèria d’accessibilitat aplicades al transport públic de la ciutat i la seva àrea metropolitana. La delegació la formaven parlamentaris de diferents grups polítics, encapçalats pel president de la comissió, Jesús Caldera, i la vicepresidenta María Teresa Villagrasa. La comitiva, juntament amb directius de TMB, va visitar el Centre de Control de Metro (CCM), la línia 9/10 (visita a l’estació de Singuerlín) i es va desplaçar en un dels nous autobusos híbrids de plataforma baixa, abans de dinar a la seu de l’ONCE, on també hi havia les responsables de l’ONCE i la Federació Ecom –entitats que formen part del patronat de la Fundació TMB–, Teresa Palahí i María José Vázquez, respectivament. La presidenta de TMB, Assumpta Escarp, va rebre els parlamentaris al CCM i els va acompanyar en el recorregut per la línia 9/10 des de La Sagrera

P a Singuerlín, on van coincidir amb l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon. Compromís amb la igualtat d’oportunitats L’interès dels diputats per l’experiència de Barcelona va sorgir arran de la intervenció del vicepresident executiu de l’empresa, Dídac Pestaña, el 28 d’octubre del 2010 davant la mateixa comissió del Congrés, per exposar el contingut del Pla Director d’Accessibilitat Universal aprovat recentment. Aquest pla, presentat el 8 d’octubre, referma el compromís de l’empresa amb el principi d’igualtat d’oportunitats, el respecte per la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent, compromís que es concreta en 10 projectes relacionats amb les infraestructures, el material mòbil i els serveis en termes d’accessibilitat. El camí recorregut els últims anys per TMB ha estat important, i té fites remarcables com la de l’1 de gener del 2007, quan es va assolir el 100% de la flota d’autobusos de plataforma baixa (1.080 unitats). Pel que fa al metro, el 82% de les estacions tenen ascensors i altres facilitats per a persones amb mobilitat reduïda, i es continua treballant per arribar al 100%. Sense oblidar millores tan perceptibles com les adequacions dels interiors dels vehicles, l’adaptació de les validadores i expenedores de títols, els encaminaments per a invidents i la reducció de la distància entre andanes i trens. També els transports d’oci com el Barcelona Bus Turístic i el telefèric de Montjuïc estan adaptats. •

er tenir en compte les noves situacions que ha experimentat el metro de Barcelona últimament, així com desenvolupar més particularment les disposicions de la llei ferroviària, TMB ha actualitzat les normes d’us del suburbà. En poc més de 17 punts s’especifiquen tots els drets i deures dels usuaris i es descriuen aspectes relacionats amb el civisme a l’hora d’utilitzar aquest transport públic. En aquestes noves regles generals d’utilització del metro, s’hi ha afegit una introducció per conscienciar els usuaris sobre la naturalesa de la prestació del servei de metro, entesa com una activitat generadora de risc per ella mateixa. S’apunta, per tant, la seguretat com un dels principals propòsits a mantenir pel que fa a la relació amb el viatger. Tot seguit, es defineix l’objectiu i l’àmbit d’aplicació, l’accés i la utilització de les instal·lacions, i tot allò que fa referència als títols de transport i als drets i deures dels usuaris. En aquest sentit, demana als usuaris “una conducta i un ús adequat del servei de metro, que és compartit per un milió de viatgers diaris, la qual cosa imposa un respecte envers els altres i també envers les instal·lacions”. També fa una crida a tenir una consideració especial cap aper les persones grans, els usuaris amb dificultats de mobilitat per qualsevol motiu i els nens, especialment si viatgen sols. Les noves condicions i regles generals d’utilització del metro es van fer públiques el 7 de desembre al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i es poden consultar, íntegrament, a l’enllaç www.gencat.cat/diari/5770/10334034.htm. Per un metro més cívic A tall d’exemple, en aquest nou document es diferencia entre els ascensors de gran capacitat, d’ús general, com poden ser els de la nova línia 9/10, i els

ascensors de poca capacitat, que especifica que “han de ser utilitzats preferentment per persones grans, amb mobilitat reduïda o amb cotxets per a nens”. En un altre punt, també s’expliquen detalladament les conductes que els usuaris han de seguir quan entren i surten dels trens. “Les persones de les andanes han de facilitar la sortida de les de dins dels trens i han de situar-se a banda i banda de les portes, deixant prou espai lliure perquè surtin”, clarifica. A més, un cop dins del tren, apunta que si els usuaris viatgen drets, han d’utilitzar els agafadors per a més seguretat. En relació amb la funció inspectora i el procediment sancionador, el nou reglament també s’ha adaptat a la la llei ferroviària (llei 4/2006). Així doncs, d’acord amb el que disposa l’article 38 d’aquesta norma, es referma la idea que els empleats de Metro tenen la consideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions en els actes de servei. Així mateix, cap al final del decàleg s’enumeren les mesures aplicables per als usos indeguts del servei i es llisten tot un seguit de prohibicions i obligacions a complir per part dels usuaris, de la mateixa manera que també queden ressaltats els seus drets. •

El reglament clarifica i detalla els drets i les obligacions dels usuaris de la xarxa de metro.


Actualitat

El Màgic Andreu durant la seva actuació a l'Espai Mercè Sala.

Hora Punta

14

15

El Màgic Andreu amenitza la jornada anual de voluntaris TMB

L’experiència a les xarxes socials es desenvolupa amb èxit

El 15 de desembre va tenir lloc la jornada anual de reconeixement als voluntaris de TMB, una celebració que pretén ser una mostra de reconeixement adreçada a tots els empleats que, de manera voluntària, col·laboren en els projectes de cooperació i solidaritat de TMB.

Fa gairebé dos anys, TMB va apostar per entrar en el món de la web 2.0 amb el projecte TMB Connecta. Fruit d’aquesta decisió, el gener del 2010 va iniciar un camí sense retorn en la gestió proactiva a les xarxes socials, creant perfils propis a les principals xarxes: Facebook, Twitter, Flickr i YouTube, i més recentment a Spotify.

A

questa vegada, el recentment inaugurat Espai Mercè Sala, ubicat a l’intercanviador de l’estació de metro de Diagonal, va acollir els assistents, entre els quals hi havia representades les diferents modalitats de voluntaris, els comissionats del Pla Director de Cooperació i Solidaritat i l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya. També van assistir a la cita com a convidats especials els representants de l’ONG Somriures sense Fronteres, dedicada a fer arribar la màgia, l’humor i l’il·lusionisme a nens i nenes amb càncer hospitalitzats a l’Hospital de la Vall Hebron de Barcelona i a les seves famílies. En nom seu va parlar el conegut Màgic Andreu, que amb la seva particular màgia i simpatia va donar el toc especial a la jornada i va fer una pinzellada

U sobre la seva tasca com a voluntari d’aquesta ONG, fundada per ell. Durant la jornada un representant de cadascuna de les comissions que conformen el Pla Director de Cooperació va parlar en nom del grup per posar en comú quines havien estat les principals fites i feines desenvolupades durant l’any. Un any 2010 en què el pla ha començat a caminar sol i en què s’han consolidat les sis comissions de treball i la comissió de coordinació, com a supervisora general de la marxa del pla. Alguns dels fets més destacats de l’any 2010 i que es van comentar durant la trobada van ser l’augment del nombre de voluntaris TMB a 460 persones (fet que significa un 6% de la plantilla); el desenvolupament d’accions amb èxit com donacions per valor de 712.000 euros de diferents actius en desús; les recollides d’aliments, diners i mòbils en favor de diferents entitats; la signatura de convenis de col·laboració amb entitats de referència com Acció contra la Fam i Intermón Oxfam, i, sobretot, la consolidació de l’aliança estratègica amb Conductors Solidaris de Catalunya, una ONG formada en un 90% per treballadors de TMB i una entitat aliada per donar suport a moltes de les accions de cooperació que desenvolupa la companyia. •

n any després, el balanç és positiu i les dades ho avalen. A Facebook, que és ja avui la principal xarxa social a tot el món amb 500 milions d’usuaris, TMB compta amb prop de 3.700 seguidors, tant en la pàgina pròpia com en la del Barcelona Bus Turístic. Pel que fa a Twitter, una xarxa generalista que permet als seus usuaris enviar missatges de text d’una longitud màxima de 140 caràcters, el perfil de TMB compta amb gairebé 1.900 seguidors. També són bones les xifres als canals de YouTube, una xarxa per compartir vídeos, i Flickr, un espai web dedicat a la fotografia. A YouTube els 377 vídeos penjats han estat reproduïts més de 115.000 vegades. mentre que a Flickr, les fotografies que s’han penjat han tingut fins ara prop de 4.000 vistes.

canals d’informació ràpida, pròxima i eficaç amb els usuaris i el conjunt de la ciutadania. Experiències reeixides en aquest sentit són la gestió feta el dia de la vaga general el 29 de setembre i durant la visita del papa Benet XVI a Barcelona el 7 de novembre. TMB és una empresa innovadora en molts aspectes i també en el camp de la comunicació digital, de manera que entre els principals operadors de transport públic del món s’ha consolidat com un dels que disposen d’una estratègia més completa en el camp de la comunicació 2.0, tant si ho comparem amb companyies dels Estats Units com europees i espanyoles. Aquest fet confirma i referma la seva aposta a favor del món 2.0 com a eina útil i eficaç per millorar el servei de transport públic a Barcelona i l’àrea metropolitana. •

(TMB i Barcelona Bus Turístic) Nombre de seguidors:

3.679

Mitjana de creixement mensual:

180 seguidors

Mitjana de visites diàries:

500

Nombre de seguidors:

1.884

Mitjana de creixement mensual:

179 seguidors

Fotos totals penjades:

4.720

Mitjana de visites mensuals:

3.883

Nombre total de vídeos penjats:

377

Nombre total de reproduccions:

115.141

Una gimcana al ciberespai TMB ha desenvolupat durant l'any passat diverses experiències a les xarxes socials, entre les quals cal fer una referència concreta al concurs El gran repte sostenible de TMB, que es va desenvolupar la darrera setmana de novembre del 2010 als canals de TMB, i que va comptar amb la participació de gairebé 400 persones. El concurs estava dissenyat com una gimcana, en la qual s’havien de superar un total de deu reptes relacionats amb la lluita contra les emissions de CO2, i el terreny de joc eren els quatre canals inicials de TMB, més un de nou, Spotify, dedicat a la música. L’experiència d'El gran repte va confirmar que les xarxes socials són un magnífic espai de conversa, col·laboració i participació amb la ciutadania. De totes maneres, TMB tampoc ha desaprofitat durant aquest primer any cap oportunitat per fer servir les xarxes socials com a


Breus

Hora Punta

Ens han visitat —10 de desembre - CON Triangle, Horta i Zona Franca Ajuntament d’Esfahan (Iran) —10 de gener - CCM i L9 Delegació de l’operador Keolis —11 de gener - Estació Bac de Roda Centre Esclat —13 de gener - CCM i L9 Comissió per a les Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés de Diputats

16

17

La línia 105 dóna servei al polígon Mas Blau II

—18 de gener - Triangle Ferroviari Programa de Gent Gran de l’Ajuntament del Prat —19 de gener - L9 Centre Josep Sol i Rodríguez —19 i 20 de gener - CON Horta, Triangle, Funicular i L9 Delegació de l'operador CTM de Cagliari (Itàlia) —25 de gener - Estació Universitat Centre Lexia

Nou recorregut de la línia 105.

—14 de gener - CON Horta Centre Municipal Virolai (foto)

El canvi climàtic en fotografies a l’Espai Mercè Sala

Fotografia Sombras de cambio de l'autor Stanley Green.

A finals del mes de gener es va inaugurar la nova exposició de l’Espai Mercè Sala: Consequences. Un projecte signat per nou prestigiosos i experimentats fotoperiodistes procedents de set països diferents. Consequences és un aparador per a la creativitat en la fotografia alhora que un ull testimonial que captura les conseqüències de l’acció de l’home en el canvi climàtic i el medi ambient. Les instantànies d’aquesta impressionant col·lecció no tracten de predir un futur més o menys immediat, sinó que reflecteixen la situació actual, la dura realitat que viuen dia a dia milions de persones a tot el món i que ja pateixen les conseqüències del canvi climàtic i l’acció

indiscriminada de l’home al planeta, una situació que es tradueix en fam, malalties, conflictes, migracions forçades i en general pèrdua de drets humans fonamentals. Consequences arriba al metro de Barcelona en un moment en què l’atenció del món es dirigeix cap als problemes del canvi climàtic, i tracta de fer comprendre la urgent necessitat d’actuar sobre aquest fenomen. Cadascuna de les històries retratades pels respectius fotògrafs s’ha produït sota les més altes exigències de qualitat, i els seus treballs han estat excel·lentment rebuts per la premsa internacional i el públic en general. El projecte Consequences es va estrenar al desembre a Copenhaguen en el marc de la Cimera del Clima de les Nacions Unides i arriba a l’Espai Mercè Sala procedent del Cercle de Belles Arts de Madrid, on ha estat exposat fins a finals de gener. •

Els vídeos de la Christmas Box, vistos més de 100.000 vegades

Albert Punsoda, guanyador del concurs, durant la gravació de la seva nadala.

Sabíeu que

Els 303 vídeos que s’han penjat a la web de TMB i que han estat visionats 108.527 vegades il·lustren la dimensió de l’èxit que ha tingut aquest Nadal la campanya corporativa, titulada Per Nadal, tothom es mou amb TMB. Aquesta campanya promovia l’ús del transport públic durant les festes i també felicitava tots els ciutadans de Barcelona i de la seva àrea metropolitana des de l’autobús i el metro. Una de les activitats més destacades de la campanya de Nadal estava situada al vestíbul de la L2 a l’estació d’Universitat: la Christmas Box, una cabina insonoritzada on es podia cantar una nadala de TMB creada

Les aplicacions de realitat augmentada ja superen els 38.000 usuaris

Els usuaris del metro estan molt satisfets amb la seguretat La sensació de seguretat és l’atribut del servei que els clients de Metro consideren més important. La satisfacció en relació amb aquest atribut ha experimentat un notable augment del febrer (60,9) al novembre del 2010 (64,1). La línia 1 és on aquest increment ha estat més destacat, ja que ha passat de 55,4 a 62,0. Convé apuntar que aquesta línia ha viscut un important reforç en el dispositiu de vigilants de seguretat. La resta de línies també s’han beneficiat d’aquesta mesura. Així mateix, s’ha instal·lat un nombre destacat de línies de peatge PAR, que tenen un contrastat efecte dissuasiu pel que fa al frau. Font: Estudi de Percepció del Client (EPC). Gabinet d’Estratègia i Anàlisi Comercial de TMB.

Des de finals del mes de novembre, la línia 105 d’autobusos (El Prat - Aeroport) ha ampliat significativament el seu recorregut per donar servei al polígon Mas Blau II, un important pol d’activitat econòmica del Prat de Llobregat. El nou recorregut es fa per l’avinguda Onze de Setembre, el carrer de l’Alta Ribagorça, l’avinguda del Baix Llobregat, el carrer de la Segarra, l’avinguda de les Garrigues, el carrer de l’Alt Camp, el carrer Marconi i l’avinguda de l’Aeroport, fins a reprendre el trajecte anterior cap a la terminal T2. L’ampliació de la línia 105 suposa una prolongació de gairebé quatre quilòmetres en el recorregut i la implantació

El telèfon mòbil assenyala automàticament la posició de l'usuari.

Amb tan sols tres mesos de funcionament, les aplicacions de realitat augmentada de TMB, tant TMB Virtual com Bus Turístic Virtual, superen ja els 38.000 usuaris. D’aquests, el gruix més gran correspon a persones que utilitzen iPhone, amb més de 30.000 descàrregues, mentre que la resta són del sistema operatiu Android. Cal recordar que aquestes noves aplicacions, que es poden descarregar gratuïtament des de les corresponents botigues virtuals i que estan en català, castellà i anglès, només es poden utilitzar amb telèfons mòbils intel·ligents o smartphones tipus iPhone o similars. La realitat augmentada és la

de 10 parades noves, cinc en cada sentit. La línia 105 funciona els set dies de la setmana, de les 4.30 a les 22.45 hores, amb intervals de 55 minuts i horaris fixos que es poden consultar a les parades i a www.tmb.cat. •

especialment per a aquest esdeveniment, i on els participants es podien disfressar de Reis, de Pare Noel o d’elf. La felicitació s’enregistrava al moment i els usuaris la podien enviar a amics i familiars des del lloc web nadal.tmb.cat. Des d’aquest web també es podia vincular la felicitació al canal de TMB de YouTube, on la més vista obtenia com a premi una videoconsola Xbox Kinect. La nadala d’Albert Punsoda Lorencio http://www.youtube.com/watch?v=Y-4LSKvX2YI va ser la més visualitzada, i per això va guanyar el concurs. Al mateix temps, al costat de la Christmas Box, s'hi va instal·lar un taulell de l’organització Càritas, on es van recaptar 476,94 euros després d’haver venut 170 samarretes a un preu voluntari i simbòlic per col·laborar en la lluita a favor d’un món més just i solidari. •

superposició d’informació virtual (línies, parades, estacions, temps de trajecte...) en un suport físic (la trama urbana de Barcelona i àrea metropolitana) vista a través de la càmera del telèfon. Entre les principals funcions que incorpora la realitat augmentada de TMB hi ha On sóc, que ajuda a trobar les parades de bus i metro que hi ha més a la vora; Vull anar, semblant a la de la web de TMB del mateix nom, amb l’avantatge que el telèfon registra automàticament la posició de l’usuari al carrer i pot agafar aquest punt com a origen del trajecte; iBus, que dóna la previsió de temps d’arribada dels autobusos a una parada, i un botó que et porta a la guia de Punts TMB d’informació i atenció al ciutadà, amb especificació de la situació exacta i dels horaris d’obertura. •


Món Metro

La renovada línia de peatge de l'estació de Santa Coloma de la línia 1. A sota, detalls d'un accés, el centre de control i la nau d'andanes.

Hora Punta

Més funcionalitat i confort en la reforma de Santa Coloma

18

De tot arreu

La redistribució del vestíbul aprofita millor l’espai i facilita els fluxos de passatge

33.000 usuaris els dies feiners es beneficiaran de la rehabilitació integral de l'estació i de l'eliminació de les barreres arquitectòniques.

D

e manera similar a les darreres rehabilitacions integrals incloses en el programa que TMB desenvolupa per actualitzar estacions antigues o amb gran volum de passatge (vegeu l’Hora Punta 106: Hospital Clínic i Sant Pau / Dos de Maig, i l’Hora Punta 108: Sant Andreu), a l’estació de Santa Coloma s’ha reconfigurat el vestíbul per aprofitar millor l’espai, s’han substituït els paviments, graons, sostres i revestiments de parets i s’ha renovat totalment la senyalització i el mobiliari. En la remodelació de Santa Coloma, amb un pressupost d’1,7 milions d’euros, realitzada per la constructora Dragados i projectada per A&M Arquitectes (Jaume Arderiu i Tomàs Morató), s’han dut a terme accions com la redistribució del vestíbul per facilitar els fluxos de passatge i s’han utilitzat acabats amb tonalitats clares per augmentar la sensació de lluminositat. Les tres escales existents a Santa Coloma s’han renovat i tant en el paviment com en el revestiment de les parets s’ha utilitzat una pedra granítica ocre flamejada, per evitar les relliscades en dies de pluja. A l’exterior s’han eliminat les baranes d’obra i s’han substituït per les de vidre, del model Barcelona, per aconseguir més transparència i minimitzar l’impacte visual dins el mobiliari urbà. Disseny interior A Santa Coloma també s’han aplicat solucions minimalistes, amb un disseny més sobri. S’ha escollit el color vermell propi de la línia 1 per als sostres dels passadissos i el color blanc a les

19

El metro de Pequín s’allarga 100 quilòmetres L’estrena de cinc noves línies de metro els darrers dies del 2010 ha afegit un total de 100,9 km i 51 estacions a la xarxa del suburbà de Pequín. Entre el 28 i el 30 de desembre es va inaugurar un tram de la línia 15, que circula per la part nord-est de la ciutat, i quatre línies més que connecten el centre de la ciutat amb els barris perifèrics i de l’entorn de Pequín. Aquesta ràpida expansió del transport públic subterrani es deu a la ferma voluntat del govern xinès per reduir la crònica congestió de trànsit de la capital xinesa. Actualment la ciutat compta amb una xarxa de metro de 336 km, formada per 13 línies i 172 estacions i que transporta diàriament més de cinc milions de passatgers, una xifra que es multiplica i arriba als 1,6 bilions d’usuaris anuals. La previsió és que el 2015 la xarxa del suburbà de Pequín creixi fins a les 19 línies i 700 km de via subterrània i s’expandeixi fins als 1.000 km l’any 2020. Es tracta del metro més antic de la Xina i el segon en longitud i en volum de passatge després del de Xangai.

Prop de 60.000 infants viatgen gratis amb la T-12

zones d’espera, mentre que els paviments dels passadissos són de color ocre amb textura rugosa en l’àmbit pròxim al carrer i de color negre brillant a l’interior. El sostre de la nau és de color negre, les andanes i els bancs són negres i les parets, blanques. S’han utilitzat materials com el terratzo de gra petit de color fosc per al vestíbul, combinat amb peces de sis pastilles de color gris clar en les línies d’encaminament. Per al revestiment de les parets s’han utilitzat plaques d’acer vitrificat. Com en les darreres rehabilitacions integrals d’estacions, primerament s’han fet els treballs d’adaptació a persones amb mobilitat reduïda per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. L’actuació principal ha estat el recreixement de les andanes en uns 15 centímetres, per situar-les al mateix nivell dels estreps dels trens, de manera que s’ha disminuït la separació vertical i horitzontal entre els trens i les andanes. •

Des de l’entrada en vigor de la T-12, un total de 56.883 infants ja disposen del títol de viatge integrat emès per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Segons aquesta entitat, des del naixement de la T-12 fins a finals del 2010, s’han realitzat 11,6 milions de validacions amb aquest títol de transport. Concretament, només durant l’any 2010 la xifra ascendeix a més de nou milions de validacions. Els mitjans de transport més utilitzats pels usuaris de la T-12 són dos dels serveis que ofereix Transports Metropolitans de Barcelona (TMB): en primer lloc l’autobús urbà de TMB (34,7%), seguit molt de prop pel metro (33,5%). Com a novetat, destaca que el nou reglament de la targeta T-12, aprovat el 17 de juny al Consell d’Administració de l’ATM, comporta que la renovació del títol es faci de manera automàtica i sense cap cost addicional per al beneficiari. La T-12 es va posar en funcionament el 14 de setembre del 2009, coincidint amb l’inici del curs escolar d’aquell mateix any.

Per un transport públic més segur La Unió Internacional del Transport Públic (UITP) es posiciona a favor d’un transport públic segur amb l’objectiu d’augmentar la quota de mercat del sector a tot el món amb vista al 2025. La Comissió de Seguretat, l’òrgan més jove de la UITP, ha publicat la seva primera posició oficial en la qual destaca de manera clara la importància de la seguretat i el seu paper a l’hora de fer que el transport públic sigui l’opció escollida pels ciutadans. Segons aquest document, la seguretat és un punt clau i esdevé una de les expectatives de l’usuari quan viatja en transport públic, així com poden ser la neteja o el manteniment. Entre els diversos aspectes que analitza la posició destaca que les empreses de transport de viatgers han de treballar activament per reduir les amenaces que atempten contra la seguretat dels passatgers. •


Món Bus

Amb aquesta certificació es fomenta l'apropament de la qualitat a la gestió del transport del CON d’Horta (a sota).

Hora Punta

20

Horta estrena una nova certificació de qualitat

21

Amb l'UNE-EN 13916, un 50% de les línies de bus han quedat certificades sota els estàndards de qualitat més moderns

Entre les més de 40 línies d'autobusos que es gestionen des d'Horta hi ha les del Bus de Barri i el Barcelona Bus Turístic.

Amb l'UNE-EN 13816 ja són tres les certificacions del centre operatiu de negoci (CON) d'Horta, juntament amb l'ISO 9001 i l'ISO 14001 AVP.

L’

aposta constant que tot el personal d’Horta porta a terme per la qualitat del servei ha permès que s’hagi aconseguit amb la millor nota per a totes les línies del servei regular del centre la certificació UNE-EN 13816, que se centra principalment en aspectes com la regularitat, la puntualitat, accidents, queixes, atenció, netedat i compliments de l’oferta. Amb aquesta certificació, realitzada pel Certification Technological Center Applus, es fomenta l’apropament de la qualitat a la gestió del transport públic i es mostra especial interès en les necessitats i expectatives del clients. Cercle de qualitat complet del CON d’Horta A banda d’assolir la certificació UNE 13816, només aplicada a empreses de transport públic de viatgers, el centre operatiu de negoci (CON) d’Horta també disposa de l’ISO 9001, que estableix els

procediments de treball, i de l’ISO 14001, en el vessant mediambiental de la flota. Amb aquestes tres certificacions es garanteix la qualitat del servei diari tenint en compte també l’impacte ambiental de les més de 40 línies d’autobusos que es gestionen des d’aquest centre. Per a TMB, aquest és el segon centre d’Autobusos que obté aquesta certificació per a totes les seves línies de servei regular, associada al compliment de nivells de qualitat específics del sector del transport de viatgers establerts a nivell europeu. La primera cotxera que la va aconseguir va ser Ponent l’any passat (vegeu l’Hora Punta número 100), que es va convertir en un referent no només per a la gestió del servei de bus, sinó també a nivell europeu en certificar totes les línies del CON (13 en total). Cal destacar la implantació a tota la flota d’autobusos d’Horta de millores tecnològiques per poder obtenir per via telemàtica registres de puntualitat i regularitat i poder certificar així el compliment dels horaris establerts. Aquesta nova certificació determina un seguiment del risc d’accidents, sobretot si incideix en el servei, i també de les queixes. Disposar d’aquesta norma de qualitat en dues de les cotxeres de TMB permetrà aconseguir que un 50% de les línies d’autobús estiguin certificades d’acord amb els estàndards de qualitat més moderns.

Un servei de qualitat Amb la finalitat de prestar un servei públic de qualitat a la ciutadania és molt important complir els compromisos de producte de servei, comprendre i utilitzar en positiu les expectatives dels clients, així com gestionar les queixes i reclamacions. Aquesta certificació no s’hauria pogut aconseguir sense la dedicació i l’orientació cap a la qualitat de tot el personal de la cotxera. Destaca especialment la feina de les persones que són la imatge de l‘empresa a peu de carrer, els conductors, amb un alt nivell d’eficàcia i eficiència, com s’ha pogut constatar amb l’obtenció de l’UNE-EN 13816. Els inicis La cotxera d’Horta va començar a funcionar el desembre del 2003, amb la particularitat de ser una instal·lació coberta i la primera cotxera d’aquestes característiques. La seva construcció va permetre recuperar 108.000 m2 per a la ciutat. D’aquests, uns 72.000 m2 es van dedicar a la reforestació de part del Parc de Collserola, 22.000 m2 conformen la coberta de la cotxera com una gran parc d’oci i jocs i els 14.000 m2 restants són la part visible de la instal·lació. El centre es va dissenyar amb criteris de minimització de l’impacte ambiental, i per això es va

integrar en l’entorn ciutadà i va preveure l’ús d’energies renovables i alternatives. D’aquesta manera, es va convertir en un referent al món pel que fa a polítiques de sostenibilitat. En aquest sentit, la cotxera d’Horta recicla el 85% de l’aigua de rentat dels autobusos, utilitza energia solar, i la calefacció se subministra mitjançant gas natural. Des del CON d’Horta, el més gran de TMB, es gestiona el funcionament de més de 365 vehicles de 40 línies regulars, entre les quals hi ha les del Bus de Barri i les del Barcelona Bus Turístic. •


Cultura

La instal·lació Metro-Harraga ocupava les parets i els espais entre les vies de l’estació de Drassanes de la línia 3.

Hora Punta

22

23

Història

Drassanes acull una exposició sobre els trajectes migratoris

La sèrie 1000, protagonista de tres dècades de metro

Els usuaris de l’estació de metro de Drassanes van gaudir durant el mes de desembre de la intervenció artística Metro-Harraga, un dels projectes guanyadors de la convocatòria Mònica al carrer.

A mitjans dels anys seixanta el progressiu creixement de la xarxa de metro de Barcelona i la construcció de la línia 5 van propiciar l’arribada d’una nova generació de trens, la sèrie 1000, estrenats el 1970 i en servei fins al 2006.

M

E

etro-Harraga és una reflexió entorn dels trajectes migratoris, mitjançant un procés de treball amb els protagonistes dels viatges, que concloïa amb una proposta fotogràfica a l’estació de Drassanes per contraposar històries vinculades al viatge, entès com a trajecte cap a un objectiu definit: la feina. Harraga és el nom amb què es coneix la persona que s’encén, l’incendiari, i en un sentit metafòric, aquell que arrisca la pròpia vida amb la finalitat d’emigrar a Europa per aconseguir millorar les seves condicions. Així, l’exposició contraposava el trajecte en metro com a fet quotidià i rutinari amb els dife­rents trajectes cap a Europa, que representen el desplaçament com a qüestió de vida o mort. Cultura als espais públics La iniciativa cultural llançada per l’Arts Santa Mònica pretenia facilitar el desenvolupament de projectes d’intervenció cultu­ral a l’espai públic, en àmbits

relacionats amb la creació artística, la comunicació i les ciències. Altres projectes premiats dintre de la iniciativa Mònica al carrer van ser Ampel pong, que buscava crear un diàleg entre transeünts a tots dos costats del pas de vianants; o Be your own souvenir, que volia crear vincles entre la ciutadania, l’art i la ciència convidant els usuaris a fer d’estàtues humanes i recompensant-los amb un souvenir personalitzat de si mateix. Mònica al carrer és una iniciativa conjunta de l’Arts Santa Mònica, Transports Metropolitans de Barcelona i l’Agència Catalana de Joventut . Un cop més, TMB se suma a una iniciativa cultural amb l’objectiu d’establir àmbits d’intervenció a l’espai públic impulsant una aproximació real entre la ciutadania i l’art emergent. • + www.artssantamonica.cat

l novembre del 1966 es va fer un concurs per comprar 50 unitats de tren formades cadascuna per dos cotxes motors. Entre totes les propostes rebudes es va escollir la presentada per les firmes catalanes La Maquinista Terrestre i Marítima (MTM) i Macosa, amb el suport tècnic de les firmes estrangeres Maschinenfabrik Augsburg Nürnberg AG (MAN) i Brown Boveri et Cie (BBC). El contracte de compra es va signar el 15 de novembre de 1967. Els 10 primer cotxes de la sèrie van ser construïts a Alemanya i Suïssa i es van traslladar en vaixell a Barcelona, encara que la resta de la comanda seria construïda per MTM i Macosa a Barcelona. En diversos aspectes eren similars als cotxes dels metros de Munic i Nuremberg, que es van construir a la mateixa època i a la mateixa empresa. Aquests primers cotxes van ser integrats a Metro com a sèrie 1001-1100, però amb el pas dels anys el bon resultat dels vehicles va determinar que s’ampliessin; primer amb la construcció de 54 nous trens (sèrie 1101-1208) i més endavant amb l’adquisició de 52 remolcs (sèries 1301-1325 i 1401-1427). Entrada en servei dels nous combois Els nous trens es van destinar exclusivament a la línia 5: el primer va circular oficialment l’abril del 1970 i la resta de la sèrie començaria a prestar servei entre el 1970 i el 1976. Durant els primers temps aquests trens funcionaven en composicions de dos cotxes, però molt aviat van passar a circular en composicions de quatre cotxes. Els cotxes número 1101-1208 van començar a prestar servei entre el 1974 i el 1979. Els remolcs de la sèrie 1301-1325, construïts per MTM i Macosa, i que van ser intercalats entre dos trens de la sèrie 1000 per formar composicions de cinc cotxes, van començar a prestar servei entre el 1982 i el 1983. Els remolcs de la sèrie 1401-1427 (destinats a línia 4) van començar a circular entre el 1984 i el 1986.

Exteriorment els cotxes estaven pintats amb una franja inferior de color blau fosc i una superior de blau clar, amb una franja intermèdia (a les finestres) de color blau clar; els extrems tenien uns llistats decoratius platejats i el sostre era de color gris. Als vuitanta els van pintar amb només dues franges: una inferior de color blau fosc i una superior de color blanc; més tard, al final dels vuitanta, amb l’arribada dels cotxes de la sèrie 3000, que tenien la carrosseria pintada de color blanc, els cotxes d’aquesta sèrie també es van pintar d’aquest color. Amb el pas del temps els cotxes de la sèrie 1000, 1100-1200 i 1300 es van anar transformant: a partir del 1985 s’hi van instal·lar equips d’aire condicionat, després s’hi van introduir els equips del sistema de seguretat ATP i finalment s’hi va instal·lar un sistema de megafonia interior. A partir dels anys vuitanta i fins que van ser retirats de la circulació, els trens de la sèrie 1000 (números 1001-1100) prestaven servei a la línia 5 conjuntament amb 24 remolcs de la sèrie 1300. Els trens de la sèrie 1100-1200 van funcionar majoritàriament a la línia 4, conjuntament amb els remolcs de la sèrie 1400. Van començar a ser retirats de la circulació l’any 2006. Actualment TMB guarda a les cotxeres del Triangle un tren format per tres cotxes d’aquesta sèrie: M-1169 (motor), R-1418 (remolc) i M-1170 (motor). •

Tren de la sèrie 1000 circulant per la línia 5. A sota, una unitat pintada de blanc, tal com eren els últims anys, i a la dreta, tren amb els colors originals estacionat a les cotxeres de Vilapicina, el 1970.


Hora Punta TMB número 109  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you