92
número
Transports Metropolitans de Barcelona
JUNY 2009
Entrevista a Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat
Tecnologies netes a favor del medi ambient
El conveni d’Autobusos, sense acord un any després
La línia 5 de metro inicia la construcció d’una nova estació La xarxa de carril bus creixerà un 12,7% durant 2009
3 El lideratge de TMB en la millora mediambiental 8 Entrevista a Núria Marín 12 Lliurament dels premis del concurs de relats curts
13 Cobertura per al mòbil a més de cent estacions de metro
18 Nova estació de metro entre Pubilla Cases i Collblanc (L5)
14 Demora en el tancament del nou conveni d’Autobusos
20 Breus
16 Aprovada l’ampliació de la xarxa de carril bus en 20 trams
22 Cultura 23 El tren històric M1-M6-M8 de la sèrie 300
92
número
2 Editorial
Editorial A
ctualment, els desplaçaments en vehicle privat són la primera causa de contaminació i la principal activitat de consum d’energia. L’objectiu del transport públic és, precisament, facilitar la mobilitat de les persones, contribuint a un ús eficient dels recursos i a la sostenibilitat de les ciutats.
FE D’ERRORS En el número anterior, en el tercer paràgraf de la pàgina 23, on es diu “El material gràfic incorporat a l’obra és propietat d’Alberto Martín i hi han col·laborat...” ha de dir “Cal fer un agraïment especial a Alberto Martín pel material gràfic cedit a l’obra, en què hi han col·laborat…”.
Imprès en paper ecològic
L’evolució sostenible exigeix un canvi profund de la nostra mobilitat i l’aplicació d’alternatives innovadores. Transports Metropolitans de Barcelona va assumir com a objectiu d’empresa, des de 1995, que el desenvolupament de les nostres instal·lacions i serveis fos compatible i respectuós amb el medi ambient. Des de llavors, hem anat provant mesures i tecnologies revolucionàries per fer més sostenibles els desplaçaments dels ciutadans de l’àrea metropolitana. La responsabilitat de TMB s’expressa en la seva estratègia de millorar la mobilitat amb
actuacions harmòniques que consideren els eixos de la sostenibilitat: el social, proporcionant unes adequades condicions d’accessibilitat dels ciutadans als mercats de treball, béns i serveis, afavorint l’equitat social i territorial i els mitjans de transport més saludables; l’econòmic, donant resposta a les necessitats derivades de les activitats econòmiques, promovent el desenvolupament i la competitivitat; i l’ambiental, contribuint a la protecció del medi ambient i la salut dels ciutadans, reduint els impactes ambientals del transport, contribuint a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i optimitzant l’ús dels recursos energètics. Les empreses també tenen al davant una gran tasca en aquest àmbit. De fet, la recent Estratègia d’Eficiència Energètica obliga els centres de treball de més de 200 empleats a elaborar plans de mobilitat. Seria desitjable que aquesta mesura es comencés a generalitzar.
www.tmb.cat
|
EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals Oriol Pàmies
|
Subdirectora: Lourdes Montero
|
Disseny original: ESSA Estructura de Comunicació
Ángel Cuartero, Arxiu TMB
|
DIRECTOR: Santiago Torres
Caps de redacció: Maite Peris, Gustau Lamadrid, Albert Piqué
Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo
|
|
INFOgrafia: Noah Grañó
Maquetació: Josep Lluís Lara
|
Impressió: INGOPRINT
JUNY 2009
|
Tiratge: 14.300 exemplars | CORREU eLECTRÒNIC: horapunta@tmb.cat | D.L.: B-21926-2008
|
|
|
|
Director editorial:
Redacció: Andreu Artés,
COL·LABORADORS: Víctor Zúñiga, Rosario Ibáñez
Fotografia: Pep Herrero, Silvia T. Colmenero, Miguel
AMB EL SUPORT DE: Promedios Exclusivas de Publicidad
3
REPORTATGE
El prototip híbrid de Castrosua va fer les primeres proves de circulació a Barcelona.
La conversió d’autobusos de gasoil en híbrids, una aposta de TMB per la sostenibilitat TMB inverteix en tecnologia híbrida amb la construcció d’un prototip d’autobús de gasoil reconvertit en híbrid, un pas més a favor de la reducció d’emissions contaminants. Aquesta mesura s’emmarca dins el compromís de protecció del medi ambient de la companyia que, a més de promoure la recerca de nous combustibles, també avança en l’estalvi d’aigua i energia i en una òptima gestió dels residus en tots els seus centres.
D
ins de la gestió estratègica de TMB, la seva contribució a la millora de la qualitat ambiental, la prevenció del canvi climàtic i el desenvolupament sostenible de l’àrea urbana en què opera cada vegada adquireix una major rellevància. Recentment, i responent a aquests exigents principis de gestió ambiental, TMB impulsa la conversió d’una part dels autobusos dièsel de la seva flota actual en híbrids, mitjançant la incorporació d’un motor elèctric sincronitzat.
Es pretén dotar de propulsió híbrida un centenar de les unitats més noves de la flota de busos dièsel
Per tirar endavant aquest desafiament tecnològic TMB comptarà amb la col·laboració preferent de Siemens i amb la participació d’altres empreses establertes a Catalunya, com el carrosser Noge i l’enginyeria Edag, d’acord amb el conveni subscrit. La primera fase del projecte consistirà en la construcció d’un prototip, que té un cost de 915.000 euros, en funció del qual es pretén actualitzar tecnològicament i ambientalment un centenar de les unitats més noves de la flota de busos dièsel per dotar-les de propulsió híbrida. El projecte, a més, pretén dinamitzar el sector industrial català en una línia interessant de recerca, desenvolupament i innovació. S’estima que els autobusos dièsel reconvertits en ecobusos híbrids generaran beneficis directes en la salut dels ciutadans, per la disminució d’emissions i sorolls, i alhora suposaran un estalvi econòmic per la disminució de l’ús de combustible.
S’ha previst augmentar fins a 296 unitats la flota de vehicles impulsats amb gas natural.
Aquest nou pas a favor del medi ambient reafirma el compromís de TMB amb diverses propostes d’estalvi, reutilització i reciclatge que es desenvoluparan d’aquí al 2015. Així, atenent als principis de responsabilitat social corporativa, les polítiques mediambientals de TMB han permès acomplir altres fites importants com l’obtenció i renovació del certificat ISO 14001 per al sistema de gestió ambiental de l’autobús a la via pública; la firma del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de l’Agenda 21 de la ciutat de Barcelona; la firma de la Carta de Desenvolupament Sostenible de la Unió Internacional dels Transports Públics (UITP) i de la Carta de Desenvolupament Sostenible de les empreses ferroviàries d’àmbit estatal, en el marc del Fòrum de les Empreses Ferroviàries per la Sostenibilitat. Capdavanters en la lluita contra el canvi climàtic El protocol de Kyoto i les campanyes internacionals de lluita contra el canvi climàtic han sensibilitzat la societat de la necessitat de superar aquest greu problema mediambiental. En un futur proper, és molt probable que el sector del transport formi part de l’ampliació del protocol. Per anticipar-se, TMB s’ha fixat uns objectius que passen per contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’àrea metropolitana i per col·laborar activament a fer de Barcelona una ciutat més sostenible.
Un centenar d’autobusos funcionen amb biodièsel com a combustible ecològic alternatiu.
Segons un estudi propi, la reducció d’emissions de CO 2 per part de la flota de busos entre 1992 i 2006 va ser del 3% (de 221.540 kg/dia), una xifra que supera amb escreix els objectius de Kyoto, que estipulen un increment màxim d’emissions entre 1990 i 2012 del 15%. Per aconseguir aquests resultats, TMB aposta per l’ús dels combustibles alternatius en els seus vehicles i per la recerca d’energies renovables en les seves instal·lacions. En aquest sentit, s’estan duent a terme iniciatives com incrementar la flota de vehicles amb gas natural (que emeten menys CO 2, NOx i partícules), preveient arribar a la xifra de 296 autobusos al llarg del 2009. Pel que fa a la flota dièsel, s’han assignat 120 unitats al biodièsel –barreja de gasoil i olis vegetals que redueix les emissions de diòxid de carboni i altres contaminants– i recentment s’han incorporat autobusos dièsel d’última generació amb la qualificació Euro 4 i Euro 5, que s’avancen als requeriments ambientals més exigents.
TMB disposa de sistemes de depuració d’aigües per reaprofitar al màxim aquest bé natural.
5
L’objectiu és anticipar-se a l’ampliació del protocol de Kyoto i liderar la lluita contra el canvi climàtic
En els darrers temps, TMB ha participat activament en proves pilots de noves energies. Durant tres anys va tenir un paper protagonista en el projecte europeu CUTE, d’experimentació amb autobusos de pila d’hidrogen, i ara participa en la seva continuació, el nou projecte HyFleet CUTE, d’autobusos de motor de combustió d’hidrogen. Recentment, TMB també ha estat l’operador pioner en la prova del primer prototip d’autobús híbrid, cedit per la firma carrossera Castrosua, que funciona amb la combinació sincronitzada de motors elèctrics i tèrmics en un mateix vehicle. En la mateixa línia d’estímul i suport a les tecnologies netes aplicades al transport públic, TMB ha entrat a formar part del consorci que impulsa el projecte Ecotrans, finançat pel Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial del Ministeri de Ciència i Innovació. Es tracta d’un projecte de recerca de quatre anys de durada per millorar els sistemes de mobilitat mitjançant tecnologies que el facin atractiu al ciutadà i més eficient des del punt de vista energètic.
Com a recurs escàs i altament valuós, a TMB l’aigua és objecte d’una gestió acurada amb l’objectiu de reduir-ne el consum i optimitzar-ne l’aprofitament. Per aquest motiu, se segueix un procés de renovació i manteniment dels sistemes de depuració i reutilització d’aigües residuals generades pels trens de rentat de les cotxeres de metro i bus. Actualment, es reutilitza el 80% de l’aigua del procés de rentat dels autobusos i el 50% de l’aigua del procés de rentat de trens.
Pel que fa a les instal·lacions, s’han muntat plaques solars fotovoltaiques a les cotxeres de la Zona Franca i a la Sagrera i plaques solars tèrmiques d’escalfament d’aigua calenta sanitària a les cotxeres d’Horta i Triangle, amb una producció estimada d’uns 50.000 kw/any. A tall d’exemple, la planta d’energia solar fotovoltaica sobre la cotxera de Zona Franca –formada per un conjunt conjunt de 192 plaques– permetrà generar anualment 18.207 kw/hora d’electricitat i evitarà l’emissió a l’atmosfera de 10,19 tones de diòxid de carboni.
A més, s’aprofiten les aigües freàtiques recollides a la xarxa de metro. Concretament, el metro proveeix 1’3 milions de metros cúbics d’aigua anuals per a usos diversos, com el reg de carrers i jardins, i hi ha projectes per arribar a 2,2 milions de metres cúbics, un 28% del total d’aigua que es filtra a la xarxa i més del 50% de la que és reutilitzable. La meitat de l’aigua emprada en el rentat de trens es processa per ser reutilitzada.
A la mateixa cotxera de Zona Franca s’ha introduït una innovació al banc de proves de motors, que permet generar energia elèctrica aprofitant el temps en què els motors estan en rodatge en sec, abans de muntar-los al bastidor del vehicle. Es combina així la funció bàsica de sotmetre els motors a condicions de funcionament similars a les reals, per assegurar-ne la fiabilitat i la producció d’energia elèctrica. Un altre cas pràctic d’innovació tecnològica en l’estalvi energètic s’està donant a la xarxa de metro arran del procés de renovació de material mòbil. Les noves unitats de trens en circulació s’han dissenyat optimitzant pesos, amb una estructura construïda amb perfils estàndard d’alumini i d’acer, cosa que s’ha traduït en una reducció significativa del consum energètic. Gràcies a aquestes característiques, al fre elèctric, amb recuperació d’energia i retorn a la catenària, i a la cadena de tracció electrònica, aquestes unitats poden retornar a la xarxa un 35% de l’energia que sol·liciten.
El centre de Boixeres, principal gestor de residus de l’empresa, ha impulsat un pla de millora en aquest àmbit.
Una correcta gestió de residus El servei de transport de viatgers comporta tot un seguit d’activitats de suport i manteniment que generen una gran quantitat de residus i que requereix, per tant, un esforç important per gestionar-los adequadament. En aquest sentit, un dels principals projectes que s’estan duent a terme és la construcció de punts verds. Es tracta de dotar a cada centre productor de residus de TMB dels elements necessaris per efectuar correctament la recollida selectiva dels residus que generen, concentrar-los en una zona d’aportació i gestionar-ne la transferència.
Els punts verds faciliten la recollida selectiva de residus als centres de treball.
L’objectiu del projecte Punts Verds és la millora del sistema de gestió tant interna com externa de residus, és a dir, millorar la seva segregació, manipulació i emmagatzematge i optimitzar els transports de manera que siguin més eficients econòmicament.
Per aconseguir mantenir un magatzem de residus net i ordenat, cal identificar els residus generats a cada centre i definir els contenidors o envasos de recollida selectiva més adequats per a cadascun dels residus a nivell de punt de producció i de punt verd. D’aquesta manera, s’aconsegueix que cada residu rebi el tractament més adient segons l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest projecte afecta 12 centres i té una cadència d’implantació de dos centres per any. El Punt Verd de Can Boixeres, per exemple, està previst per als anys 2011-2012. Precisament el centre de Can Boixeres és el productor i receptor de residus més important de tot TMB. Durant el 2007, per les seves dependències va passar el 34% del total de 1.140.210 quilos de residus generats pel metro. Per això, darrerament aquest centre de TMB està duent a terme diverses actuacions encaminades a la millora de la seva gestió de residus. Fins al moment, s’ha realitzat una separació clara entre l’emmagatzematge de matèries primeres i el de residus, i s’han instal·lat diversos contenidors per fer la recollida selectiva amb sistemes de senyalització i identificació específics. Així mateix, s’han subministrat dos contenidors per a la disposició del rebuig, dos més per a la fusta, un per a residus electrònics i elèctrics i un últim de ferralla, amb una freqüència de recollida setmanal. A més, també s’han pintat línies indicadores de les diferents àrees de recollida on es troben els contenidors, s’han col·locat papereres repartides per tot el centre, alhora que s’han realitzat canvis en la canalització dels cablejats i en la pavimentació de la zona.
7 L’exemple de l’aprofitament d’aigua de l’aqüífer
TMB, la referència en tecnologies netes
Carles Conill Gerent de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Francesc González Balmas Director de l’Àrea Tècnica de Bus de TMB
L’aigua és un bé escàs i necessari per a totes les activitats humanes, així com per a la vida en els ecosistemes naturals. La seva escassetat ha estat evident en els darrers anys, ja que hem patit diferents episodis de sequera que ho han posat de manifest.
Des d’inicis dels anys 90 del segle passat, quan es van fer proves amb gas liquat de petroli, TMB ha estat constantment preocupada per la diversificaciò energètica i l’impacte mediambiental de la seva flota d’autobusos. Ja l’any 2000, TMB ajusta la seva política mediambiental a les recomanacions de la Comissió Europea, així com a les previsions del Tractat de Kyoto per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, d’anar substituint una part de derivats del petroli per altres combustibles com el gas natural, els biocombustibles i l’hidrogen.
Per millorar els recursos hídrics és necessari potenciar al màxim l’aprofitament de totes les aigües disponibles, independentment de la seva procedència, amb l’única condició que l’ús al qual es destina tingui la qualitat requerida. L’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMAAMB) és l’administració local responsable de la prestació dels serveis relacionats amb el cicle de l’aigua a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona. D’altra banda, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la responsable de l’explotació de la xarxa de metro. Aquesta xarxa està ubicada normalment en el subsòl de les ciutats i, en conseqüència, es troba amb aigua subterrània que cal evacuar per permetre un ús correcte del transport amb metro. Al tractar-se d’aigua de l’aqüífer, normalment té bona qualitat i pot tenir utilitat en els llocs que tinguin demanda. En base a tot això, recentment es va signar un conveni de col·laboració per potenciar l’aprofitament de les aigües que s’obtenen de la xarxa del metro en el qual van intervenir, entre d’altres, l’entitat metropolitana esmentada així com TMB. Un exemple d’aquesta col·laboració ha estat l’aprofitament d’aigua freàtica procedent de la rodalia de l’estació de Baró de Viver. Durant l’episodi de sequera viscut durant el 2008 es va iniciar la seva posada en funcionament amb vista a aconseguir millorar el cabal ecològic del riu Besòs i poder abastar els ajuntaments interessats per poder utilitzar l’aigua en serveis urbans com, per exemple, reg de zones verdes, neteja de carrers i neteja de claveguerams.
La forta aposta pel gas natural –reforçada últimament pel Pla de Qualitat de l’Aire de la Regió Metropolitana de Barcelona– es concreta en un conveni de col·laboració amb l’empresa Gas Natural SdG, que instal·la una estació de càrrega de gas al nostre CON de Zona Franca, i en la progressiva adquisició d’unitats, fins a les 296 que tindrem enguany (28% de la flota). La segona línia d’actuació han estat les proves amb biocombustibles, i en concret amb biodièsel, al CON de Ponent, la flota del qual utilitza Bio30 (biodièsel en barreja al 30%). La tercera línia ha estat l’hidrogen, i amb l’objectiu de provar aquesta tecnologia TMB es va adherir al Projecte CUTE de la Unió Europea, pilotat pel fabricant d’autobusos Evobus, i va provar tres vehicles accionats per pila de combustible, que generaven 0 emissions en servei. Finalment, la línia d’investigació que seguim enguany en tecnologies netes es la dels autobusos híbrids. Com és conegut, hem provat un prototipus de l’empresa Castrosua amb bons resultats, estem esperant un altre prototipus similar de l’empresa MAN, i acabem de signar un acord per a la reconversió en híbrid d’un dels nostres autobusos dièsel. Amb totes aquestes actuacions, TMB confirma el seu paper capdavanter en la cura del medi ambient, i dóna l’exemple a seguir a d’altres empreses implicades en la qualitat de l’aire de la regió de Barcelona.
NÚRIA MARÍN
Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat
9 Text: Gustau Lamadrid / Fotos: Pep Herrero
“El transport públic contribueix a fer més visible la realitat metropolitana” Economista de formació, va néixer l’any 1963 a l’Hospitalet de Llobregat i és veïna del barri de Collblancla Torrassa. Des de fa poc més d’un any ocupa l’alcaldia de la segona ciutat de Catalunya, després de 14 anys de regidora i d’haver exercit de primera tinenta d’alcalde. El primer any del seu mandat a l’ajuntament ha estat marcat per la crisi econòmica. Com afronta aquesta conjuntura l’Hospitalet? L’ajuntament parteix d’una situació econòmica sanejada i encarem la crisi amb serenor, sabent que si necessitem dedicar recursos a determinades qüestions, socials bàsicament, estem preparats per fer-ho. No obstant això, som una ciutat de treballadors i treballadores i la crisi afecta moltes persones, totes elles amb noms i cognoms, que o bé han perdut la feina o estan en una situació més precària. Davant d’això, l’ajuntament prioritza la seva acció en tres fronts: l’increment de les polítiques socials per garantir l’atenció de les persones, la potenciació de la formació i el reciclatge professional i la inversió com a instrument per crear ocupació i realitzar obres en carrers i equipaments de la ciutat que han de revertir en la millora de la qualitat de vida de la gent. Quines altres prioritats té la ciutat avui? L’Hospitalet ha viscut un gran canvi en els darrers 30 anys. Veníem de ser una ciutat gris, amb una especulació terrible, sense serveis ni equipaments, i tot això s’ha anat transformant. Hem de continuar millorant moltes coses i tenim projectes importants de present i de futur en marxa, però estem prioritzant l’atenció a les persones, l’educació, la igualtat d’oportunitats i les necessitats dels ciutadans.
“L’Hospitalet és una ciutat acollidora, i la seva gent ha recuperat l’orgull de pertinença”
Núria Marín en una visita realitzada recentment a la tuneladora de la línia 9 del metro a Gornal.
“Els projectes d’expansió del metro i de potenciació de la intermodalitat faran més fàcils i còmodes les connexions en transport públic” Foto: Ajuntament de l’Hospitalet de Ll.
Sense oblidar els grans projectes? La gran transformació de la ciutat continua, però posem èmfasi en la millora de la qualitat de vida de les persones. Els grans projectes, la Gran Via, la Ciutat Judicial o tenir la Fira a l’Hospitalet ens fan ser realment la segona ciutat de Catalunya, i paral·lelament treballem en la millora del barris on vivim. Ara hem presentat el projecte de soterrament de la línia C2 de Rodalies, que travessa l’Hospitalet uns 4,3 quilòmetres des de Bellvitge fins a la Riera Blanca, i que permetrà cosir la ciutat i eliminar fractures. A més, inclou un potent intercanviador a la Torrassa, amb connexió amb les línies 1 i 9 de metro i les línies de tren de Vilanova i Vilafranca. Una gran obra, amb una inversió d’uns 500 milions d’euros del ministeri, que es farà a partir de l’any 2010 amb totes les mesures de seguretat, sense afectar el servei i minimitzant al màxim els inconvenients que generarà en una ciutat compacta com la nostra, però que es viurà positivament pels beneficis que reportarà. És una obra volguda i desitjada, com altres similars que estan projectades.
“Vivim un bon moment pel que fa a la mobilitat i als projectes de transport públic” Les propostes emblemàtiques, com el Bio-Pol i Cal Trabal, en què consisteixen i què poden aportar als ciutadans de l’Hospitalet? Són projectes de ciutat i també de país. El Bio-Pol aprofitarà el potencial que tenim a Bellvitge, amb dos grans hospitals, la facultat de medicina i infermeria i l’institut de recerca biomèdica, per crear a la zona un pool relacionat amb l’enginyeria biomèdica i la salut, i amb tota l’activitat econòmica que genera al seu voltant. Tot això, que ja existeix, s’ha d’encaixar i crear les condicions al territori perquè es pugui desenvolupar. La fusió de pràctica i recerca farà que sigui un lloc de referència a nivell internacional. Can Trabal, situat al costat de Bellvitge en uns terrenys privats dedicats en part al cultiu, és un projecte que encara no s’ha tramitat. Es vol crear un gran parc de 21 hectàrees de zona verda, respectant al màxim la conformació de l’espai en la seva reminiscència agrícola, reconstruir tres masies existents per a usos agraris o de salut relacionats amb l’entorn i generar activitats econòmiques vinculades amb el Bio-Pol que creïn ocupació i noves oportunitats per als habitants de l’Hospitalet.
Segons l’enquesta EMIT 07 un dels principals fluxos de moviment dins de l’àrea d’actuació de TMB és el que es dóna entre l’Hospitalet i Barcelona. També s’assenyala el metro com el mitjà més utilitzat a la ciutat. Està la ciutat ben comunicada i servida de transport públic? En general, l’Hospitalet és una ciutat molt ben comunicada històricament, sobretot amb Barcelona. Si parlem més en concret, és obvi que hi ha zones pitjor servides. Tenim un dèficit en la comunicació de nord a sud que és el que la línia 9 de metro resoldrà connectant Collblanc amb la Fira, la Ciutat Judicial, etc.; una necessitat que el bus intenta resoldre. L’arribada de la línia 9, del Bicing d’aquí uns mesos i l’estació intermodal de la Torrassa faran més còmodes les connexions. Crec que vivim un bon moment pel que fa a la mobilitat i als projectes de transport públic. L’Hospitalet té avui 12 estacions de metro (8 de L1 i 4 de L5), més una altra de L5 en construcció i l’arribada de la L9 portarà set estacions més. En total, seran 20 estacions en un horitzó proper. Es convertirà el metro en el vertebrador de la ciutat? Tot i que el ciutadà de l’Hospitalet no se sent mal servit i té una bona opinió del metro i del bus, calia millorar les connexions en transport públic per complir amb més eficàcia aquest paper vertebrador i de cohesió social. Els projectes d’expansió i de potenciació de la intermodalitat faran que això sigui una realitat en un futur proper i que als ciutadans de l’Hospitalet i del Baix Llobregat els sigui més fàcil utilitzar el transport públic. El metro ha tingut sempre a l’Hospitalet equipaments importants. Es nota aquesta empremta a la ciutat? El metro ha estat i és el mitjà més utilitzat a l’Hospitalet. Això ho diuen les enquestes, i jo afegiria que és el preferit pels ciutadans. La línia 1 és des de sempre la més emprada per anar al centre de Barcelona d’una manera directa i ràpida. Som una ciutat relativament petita, de 12,5 km2, amb moltes estacions de metro i ferrocarril, però les realitats canvien i els fluxos de comunicació també. Abans la mobilitat era majoritàriament de l’Hospitalet a Barcelona, on la gent es desplaçava a treballar. Ara, amb les noves activitats generades a l’Hospitalet, s’estan atraient fluxos de persones de Barcelona i de la resta de l’entorn cap a la nostra ciutat.
11 “Tenim un dèficit en la comunicació de nord a sud de la ciutat que es resoldrà amb l’arribada de la línia 9 de metro” Com es valora la qualitat del servei i la gestió de TMB com a operador del transport púbic des de l’Hospitalet?
Vostè forma part del recent constituït consell del nou Consorci de l’Àrea Metropolitana. Quines seran les funcions i els eixos bàsics del consorci i què aportarà a la població d’aquest territori? Vivim una realitat que és fruit dels darrers 30 anys de democràcia, on cada ciutat ha assolit la seva pròpia personalitat, ha generat les seves dinàmiques, necessitats i projectes. Però cada vegada més es requereix en determinats temes d’una visió global. Quan parlem de potencialitat econòmica, encara que jo ho faci des de l’Hospitalet, és evident que pertanyem a una realitat més àmplia. La Fira Internacional no és de l’Hospitalet ni de Barcelona, és de Catalunya, de tot el país. El nostre àmbit econòmic dóna força i pes a l’espai metropolità i és necessari que les ciutats ens ajuntem i sumem, per ser més competitius amb altres àrees metropolitanes i posar en valor tot el potencial que tenim.
Tinc una bona opinió de la gestió de TMB, eficaç i reconeguda des del punt de vista polític i també pel ciutadà. La sopa de lletres existent (ATM, EMT, TMB...) no ajuda a identificar l’operador, però crec que en general hi ha satisfacció per part de l’usuari del servei. Últimament he tingut l’oportunitat de conèixer més l’empresa i alguns equipaments i m’ha sorprès positivament com es treballa, la quantitat de persones que hi ha al darrera, la preocupació per estar al dia en els aspectes tecnològics i la sensibilitat per les qüestions mediambientals. Quin mitjà de transport públic prefereix? Personalment el que més m’agrada és caminar i la ciutat ho permet. En canvi, les meves responsabilitats com a alcaldessa no em deixen fer ús del transport públic. Com a ciutadana m’agrada la comoditat i rapidesa del metro, però si no tens pressa el bus és força distret.
I per al transport públic, què representarà el consorci?
De la seva trajectòria en la política municipal, què li ha produït més satisfacció?
El transport públic contribueix a fer més visible la realitat metropolitana. L’Hospitalet necessita un bon sistema interior de comunicacions, però no podem obviar que formem part d’un espai cada cop més policèntric que requereix d’un transport que connecti els diferents llocs d’activitat de la nostra àrea. És un dels temes, com el de la promoció econòmica, el tractament de residus i d’altres, que no es poden gestionar i planificar exclusivament des de la individualitat de cada ciutat, sinó des d’una visió més global, i que en els últims anys s’han anat treballant des de les diferents entitats voluntariades que hem configurat. Ara el consorci comença a definir les noves realitats per orientar les ciutats en l’horitzó dels propers anys, mentre es treballa en la nova llei territorial que la Generalitat haurà d’aprovar.
Posats a triar, em fa il·lusió desenvolupar la xarxa de les escoles bressol a la ciutat perquè va dirigit als nens i a les famílies. Com a alcaldessa, el més gratificant és la gent, sobretot quant tens l’oportunitat d’ajudar-la. Quins atributs o actius destacaria de l’Hospitalet i de la seva gent? Som una ciutat especial, però sobretot sóm una ciutat acollidora, abans i ara, com representa el nostre símbol l’Acollidora en una escultura ubicada a la rambla Just Oliveres. És un símbol que recull molt bé el nostre caràcter. També l’alegria i l’orgull recuperat de ser de l’Hospitalet, després de tants anys de ser considerada una ciutat gris. A la gent de l’Hospitalet ningú l’ha regalat res i ha lluitat molt per tenir el que ara té.
ACTUALITAT
La història d’amor entre una T-10 i el seu comprador, premi al millor relat curt ‘online’ Un relat sobre l’amor platònic entre una T-10 i el seu comprador va ser declarat el millor del concurs literari de TMB. L’acte de lliurament de premis, de la mà de l’escriptora Maruja Torres, es va caracteritzar per una barreja de realitat i ficció.
E
l Claustre de l’Institut d’Estudis Catalans va ser escenari, el 21 de maig passat, de l’entrega de premis als guanyadors de les diferents modalitats de la tercera edició del concurs online de relats curts de TMB, una fórmula original i participativa perquè els ciutadans de Barcelona i l’àrea metropolitana s’exercitin en l’escriptura i la lectura. L’acte, esquitxat amb pinzellades de ficció, va comptar amb la presència de la presidenta i el vicepresident executiu de TMB, Assumpta Escarp i Dídac Pestaña, respectivament, i el director de l’Àrea de Butxaca de Grupo Planeta, Francisco Javier Pérez Ortiz. Com a invitada especial, hi va participar l’escriptora Maruja Torres, presidenta del jurat.
La guanyadora M. Dolores Rivas recull el premi de mans de l’escriptora Maruja Torres. A dalt, tots els distingits a l’edició 2009 dels premis literaris de TMB.
En la categoria general d’adults, va resultar guanyador del primer premi el relat Diez viajes, mi vida, de María Dolores Rivas Rodríguez, mentre que les mencions especials van ser per a ¿Rutina?, de Jesús Esnaola Moraza, i Metroterapia, de Silvia Monsalve Aliana. Els guardonats de la categoria infantil van ser El metro dels follets, d’Alícia Bosch Loscertales (primer premi), L’última estació del metro, de Namie Ma Delgado, i Esperança, de Clàudia Ferràndiz Lahuerta. El relat guanyador de la categoria d’empleats de TMB va ser el d’Ester Ramos Pérez, titulat Final obert, i les dues mencions especials van anar a parar a Teresa Gutiérrez Clavero, per Días sombríos, i a Sergio Latorre Redondo, per Acrònims. A aquesta tercera edició del concurs s’hi van presentar 4.111 narracions, la web relatscurts.tmb. cat va registrar 83.013 visites i els relats van ser llegits 194.414 vegades, xifres que van triplicar les del 2008.
La cinquena fase d’execució de la instal·lació de cobertura de telefonia mòbil abastarà la totalitat de la xarxa
13
Un 82% de la xarxa del metro ja disposa de cobertura de telefonia mòbil La telefonia mòbil al metro va començar a ser realitat el 2005 amb una primera fase d’instal·lació i s’ha fet ara extensiva a un total de 102 estacions del suburbà. Des del mes de maig, els usuaris del metro ja poden mantenir converses i fer gestions des del mòbil durant els seus trajectes en nous trams de les línies 1, 3, 4 i 5.
V
iatjar en metro mentre es parla per telèfon mòbil, es busquen els horaris d’una obra de teatre per internet o es respon algun correu electrònic amb el PDA de camí i tornada de la feina o de la universitat, ja es pot fer en un 82% de la xarxa. I és que des de principis del mes de maig, els usuaris de la xarxa del metro de TMB ja poden gaudir de cobertura de telefonia mòbil GSM i també d’UMTS (excepte Orange i en algun tram Vodafone), sistema també conegut com de tercera generació (3G), en un total de 102 estacions. El passat febrer del 2008, 77 estacions ja disposaven d’aquest servei de comunicacions de les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo tant als vestíbuls i andanes com a l’interior dels trens en els trajectes entre elles. Aquesta xifra va augmentar en dos estacions més el novembre de 2008, gràcies a la prolongació de la línia 3 fins a Trinitat Nova i finalment a dia d’avui aquesta prestació ja es pot trobar en un 82% de la xarxa del metro
Els trams del metro que compten actualment amb cobertura GSM i UMTS són els següents: Línia 1: Espanya-Fondo (19 estacions) Línia 2: tota la línia (17 estacions) Línia 3: tota la línia (26 estacions) Línia 4: Ciutadella/Vila Olímpica-Trinitat Nova Línia 5: Cornellà Centre-Virrei Amat (21 estacions) Línia 11: tota la línia (5 estacions) Capdavanters en l’aplicació de noves tecnologies La implantació de la cobertura de telefonia mòbil a la xarxa de metro va començar el 2005 gràcies a un conveni subscrit entre TMB i les operadores Movistar, Vodafone i Amena (actualment Orange) per compartir una infraestructura comuna per a tots els operadors i oberta a la incorporació de futurs nous operadors, com va ser el cas de Yoigo el febrer de 2008.
El procés d’instal·lació necessari s’ha anat realitzant en diferents fases –la que ara finalitza és la quarta–, l’última de les quals abastarà la totalitat de la xarxa. Les estacions noves i les prolongacions de línies actualment en construcció es posaran en servei amb la cobertura de telefonia GSM-UMTS incorporada. Las barreres que el transport subterrani representava per a la telefonia mòbil el 1989, quan s’iniciaven les primeres converses amb els diferents operadors de telefonia, s’han vist així superades amb el pas del temps. Amb l’assoliment d’aquest repte, TMB es posiciona com a empresa pionera en l’aplicació de noves tecnologies a totes les seves àrees de gestió que reverteixen directament en la millora de la qualitat del servei.
Les noves reivindicacions sindicals, de fort contingut econòmic, representarien un augment del 40% en les despeses de personal
El conveni de Bus continua en suspens després de més de 40 reunions Al cap d’un any continua sense tancar-se el conveni col·lectiu que generalitzaria els dos descansos setmanals per a tota la plantilla d’Autobusos i crearia un mínim de 350 llocs de treball estables en cinc anys.
A
Amb l’última proposta formal de l’1 d’abril el personal de conducció treballaria 1.690 hores anuals distribuïdes en 225 dies.
l número 80 d’Hora Punta s’informava de l’inici de les negociacions per al Conveni Col·lectiu d’Autobusos, conseqüència de l’acord del 14 d’abril amb què es tancava el conflicte viscut l’hivern anterior a l’entorn de la demanda dels dos dies setmanals de descans per als conductors. Un any després, i a pesar de les més de 40 reunions celebrades des d’aleshores per la taula negociadora, el personal d’Autobusos continua sense un conveni que substitueixi el que va ser vigent entre el 2005 i el 2008 i, per tant, sense les millores que podria comportar en els descansos i en les condicions de treball en general. Una part de la demora en la consecució d’un acord s’explica per les dificultats en la labor de la mateixa taula negociadora, ja que des de bon començament es va veure afectada per discrepàncies entre sindicats sobre la composició de la representació dels treballadors, i més tard per la prioritat dels mateixos sindicats de plantejarhi qüestions laborals alienes a la discussió del conveni. No va ser fins al setembre que es va tancar un primer acord provisional sobre l’aplicació efectiva del còmput de 25 minuts per dia de treball efectiu dels conductors. Des de llavors, la direcció de TMB ha efectuat diverses propostes per impulsar la negociació, en la línia de concretar els compromisos adquirits sobre els dos dies de descans i l’aplicació de la normativa
més recent de seguretat viària –el reial decret 902/2007– en matèria de pauses dins la jornada diària dels treballadors que fan més de sis hores de conducció seguides, la definició de temps de presència i el tractament de la pluriactivitat. L’última proposta formal va ser presentada l’1 d’abril a la taula de negociació, i a grans trets representa la consecució dels dos dies de descans setmanal per a tots els col·lectius de la plantilla de Bus i la implantació d’una pausa remunerada de 25 minuts dins la jornada dels conductors (que amb els 15 minuts als terminals sumen 40 cada dia). D’aquesta manera, el personal de conducció treballaria 1.690 hores anuals distribuïdes en 225 dies (ara són 240 o 250, segons el sistema escollit), amb una mitjana diària de 7 hores 30 minuts. En termes econòmics, el conveni asseguraria durant els cinc anys de vigència un increment salarial equivalent a l’IPC previst, amb garantia de manteniment dels llocs de treball i el compromís de l’empresa de crear un mínim de 350 llocs més gràcies a la disminució de jornada, la desaparició del temps de presència i la reducció d’hores extra. A més, es preveuen mesures concretes per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, així com el manteniment de la possibilitat de jubilació parcial als 60 o 61 anys d’acord amb la nova normativa. Aquesta proposta formal de conveni va ser rebutjada per la
15
OPINIÓ
Sindicalisme irresponsable Assumpta Escarp, presidenta de TMB
En cas d’acceptar-se l’última proposta de l’empresa, el conveni asseguraria 350 nous llocs gràcies a la disminució de jornada, la desaparició del temps de presència i la reducció d’hores extra
representació dels treballadors, la part majoritària de la qual va respondre posteriorment amb una nova plataforma reivindicativa de fort contingut econòmic. Entre les exigències plantejades hi ha la d’una nova paga, la 17a, que s’afegiria a les 16 actuals, a percebre junt amb la nòmina del setembre; la integració de la garantia del temps de presència en el sou base, cosa que suposaria un increment de 1.700 euros anuals per persona; la promoció automàtica d’un nivell per als col·lectius amb nivells entre l’1 i el 5; i l’augment de 7 descansos més en cap de setmana. Davant d’aquestes noves reivindicacions, que l’empresa calcula que podrien representar un augment del 40% en les despeses de personal, el president de la taula va instar les parts a un període de reflexió abans de reprendre les converses, però dins d’aquest període el sector sindical majoritari va optar per emprendre una campanya de propaganda i boicot de les activitats públiques de TMB i de l’Ajuntament de Barcelona.
L a ciutadania de Barcelona i la seva àrea metropolitana no ens mereixem que els representants sindicals dels treballadors d’Autobusos de TMB continuïn endarrerint capriciosament la signatura d’un conveni just que significaria la consecució d’importants millores laborals i un augment dels descansos per al conjunt de la plantilla. És temps d’estrenye’ns el cinturó, i en tenim moltes mostres. Estem veient cada dia exemples de responsabilitat sindical. Però, mentre que la majoria dels treballadors d’aquest país lluiten per mantenir el seu lloc de treball i contribueixen amb el seu esforç perquè les empreses puguin superar la crisi econòmica i tirar endavant, d’altres demoren la consecució d’un conveni just que comportaria importants millores laborals i un augment dels descansos. Mentre que els treballadors d’algunes empreses decideixen congelar-se els salaris per contribuir a la competitivitat de les seves empreses i garantir la seva ocupació, d’altres acudeixen a la taula de negociació amb exigències econòmiques desorbitades com ara una 17a paga extra, un augment de 1.700 euros anuals per persona i una reducció de 150 hores en la jornada anual, que suposarien disparar un 40% els costos de personal. Mentre que milions de persones s’han vist abocades a l’atur i busquen insistentment una feina que els permeti guanyar-se la vida amb dignitat, d’altres rebutgen un conveni que garantiria l’estabilitat de la plantilla actual i permetria crear un mínim de 350 llocs de treball els pròxims anys Mentre que la majoria de les persones aporten el seu talent i la seva creativitat per potenciar la seva empresa, d’altres boicotegen les seves activitats públiques i intenten malmetre la seva reputació corporativa.
No és just. No és just que determinats líders sindicals, emparats en la seguretat laboral que els dóna el fet de treballar en una empresa pública, es permetin exigir unes reivindicacions tan irresponsables i insolidàries amb el conjunt de la societat en aquests moments de dificultats econòmiques a tot el món. Aquesta és la paradoxa en què ara mateix ens trobem a TMB des que el sector sindical que va desencadenar el conflicte viscut el 2007/2008 s’ha erigit en majoritari i es veu presoner del seu propi maximalisme. L’estratègia d’aquests sindicats és ara dilatar la negociació per buscar un moment més propici per provocar un nou conflicte, potser en la proximitat d’una cita electoral, i tornar a utilitzar els usuaris com a ostatges. Per això han orquestrat una campanya de boicots i propaganda, coincidint amb el període previ a les eleccions europees, tergiversant la realitat i fent creure que lluiten per crear “500 llocs de treball”, quan el seu objectiu és purament econòmic. Des de TMB hem defensat la millora de les condicions laborals. Sempre ho hem fet. Per això estem posant sobre la taula una reducció de la jornada anual i alhora la creació de 350 nous llocs de treball, quan cada dia se’n destrueixen mil a Catalunya. Però, per satisfer les demandes desmesurades dels treballadors, no podem desprotegir els ciutadans. Som una empresa pública i tenim l’obligació de gestionar els diners públics amb responsabilitat i rigor. No acceptarem pactar a costa de la butxaca dels contribuents. No acceptarem l’estratègia de sindicalistes de megàfon i crits, per imposar plantejaments maximalistes. Esperem una resposta socialment responsable, de col.lectivitat i de plantejaments assenyats, per arribar a un acord beneficiós per als qui treballen en el transport públic i que alhora garanteixi un servei de qualitat.
MÓN BUS
L’ajuntament ha planejat ampliar 20 trams diferents de carril bus-taxi, un creixement d’un 12,7% respecte de la xarxa actual
La xarxa de carril bus de Barcelona creix fins als 128 quilòmetres Barcelona veurà incrementada la seva xarxa de carril bus-taxi en 14,5 quilòmetres aquest any. El carrer Tarragona serà un dels escenaris d’aquesta ampliació: tindrà una calçada segregada amb carril bus tant de pujada com de baixada. El nou estàndard d’amplada de carril és de 3,15 metres, i ja s’està aplicant als nous carrils i els que són renovats.
C
atorze quilòmetres i mig més de carril bus-taxi a finals de 2009. Aquest és el projecte que ha elaborat l’àrea de Previsió, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per al creixement de la xarxa vial de carril per a l’ús de transport públic. L’any passat, la xarxa va augmentar en quasi 4 quilòmetres. Aquest any, però, l’augment serà força superior: l’ajuntament ha planejat ampliar 20 trams diferents de carril bus-taxi, fins a sumar 14,47 quilòmetres més aquest 2009, cosa que representa un creixement del 12,7 per cent respecte de la xarxa actual. A finals d’any, la longitud total del conjunt de carrils bus serà de 128 quilòmetres.
Part d’aquesta ampliació esdevindrà al carrer Tarragona. Aquesta via sumarà a l’actual carril bus de baixada un de pujada exclusiu per a autobusos i taxis al llarg de tot el carrer en una calçada segregada. D’aquesta manera, els autobusos podran anar des de l’avinguda del Paral·lel i la Gran Via fins a la plaça dels Països Catalans i l’avinguda Roma pel mateix carrer Tarragona, mentre que els vehicles privats continuaran com ara, i només podran prendre el sentit de baixada. Aquest projecte de calçada exclusiva preveu que la connexió entre l’estació de Sants i la plaça Espanya sigui més ràpida i fluïda per als usuaris de transport públic.
BU S
CREIXEMENT DEL CARRIL BUS 2009 Etapa 1: Primavera de 2009 Riera Blanca (entre Aprestadora i Constitució), sentit muntanya Josep Pla (entre Diagonal i Paraguai), sentit muntanya Selva de Mar (entre Gran Via i Pg. de Taulat), sentit mar Av. Litoral (entre Bilbao i Bac de Roda), sentit Besòs Pl. Maria Cristina, sentit Besòs Av. Meridiana i Fabra i Puig (davant l’estació), sentit Llobregat Tarragona (entre Pl. dels Països Catalans i Pl. Espanya), en tots dos sentits Av. Meridiana (entre València i Escòcia), sentit muntanya Rda. General Mitre (entre Saragossa i Balmes), en tots dos sentits TOTAL
140 m 919 m 1.390 m 350 m 75 m 160 m 700 m 2.070 m 600 m 6.404 m
Etapa 2: Tardor de 2009 Av. Reina Maria Cristina i Av. Comillas, en tots dos sentits Av. de l’Estadi (entre Pl. Sant Jordi i Pl. Dante), sentit Montjuïc Av. Josep Tarradellas (entre Av. Sarrià i Nicaragua), sentit mar Rda. General Mitre entre Via Augusta i Balmes, en tots dos sentits Dublín, Rovira i Virgili i Pare Manyanet (entre Av. Meridiana i Josep Soldevila), sentit mar Berenguer de Palou (entre Ferran Turné i Pare Manyanet), sentit Besòs València (entre Av. Meridiana i Navas de Tolosa), sentit Besòs Marina (entre Gran Via i Av. Meridiana), en tots dos sentits Marina (entre Gran Via i Consell de Cent), sentit muntanya Pg. de Joan de Borbó (de Pl. del Mar fins després dels clubs de natació), sentit muntanya Av. Meridiana (accés estació bus Fabra i Puig), cantó mar TOTAL
746 m 909 m 770 m 1.972 m 930 m 270 m 370 m 1.100 m 240 m 690 m 70 m 8.068 m
17 DE TOT ARREU La mobilitat a Barcelona baixa el 0,9% Els autobusos podran anar des de l’avinguda del Paral·lel i la Gran Via fins a la plaça dels Països Catalans i l’avinguda Roma pel mateix carrer Tarragona.
A banda d’aquest cas concret, l’ajuntament ha projectat dues etapes d’expansió de carril bus per a aquest any. La primera, que va començar el passat mes de març i arriba fins a mitjans de l’estiu, implica la creació de nou carrils bus-taxi amb un total de 6,5 quilòmetres, que tenen l’objectiu principal de millorar la connexió nord-sud de la ciutat. La segona etapa esdevindrà a partir de novembre de 2009, i comportarà la creació d’11 nous carrils bus-taxi, i 8 quilòmetres més a afegir a la xarxa. En la majoria de casos, es tracta de petits trams de connexió entre carrils ja existents que permetran millorar la qualitat global de la xarxa. Igualment, es preveu la creació de carrils bus-taxi, entre d’altres, a la ronda General Mitre entre la via Augusta i el carrer Balmes, i també a l’avinguda Meridiana de sortida de la ciutat, entre els carrers València i Escòcia. Aquestes mesures tindran continuïtat durant l’any 2010, ja que continuen les tasques per projectar més ampliacions de la xarxa. Carrils de 3,15 metres Els autobusos estàndards i articulats de Transports Metropolitans de Barcelona tenen una amplada de 2,55 metres. Davant aquest fet, i amb l’objectiu de garantir plenament la seguretat del trànsit, els tècnics de mobilitat de l’ajuntament han establert la mesura de 3,15 metres d’amplada com a nou estàndard dels carrils bus-taxi. Així, els actuals carrils de menys de 3 metres seran modificats a mesura que es renovin les calçades, com és el cas del carrer Balmes i també de la futura avinguda Diagonal, que ja comptaran amb carrils bus-taxi amb la nova amplada.
El carrer Tarragona sumarà a l’actual carril bus de baixada un de pujada exclusiu per a autobusos i taxis L’avinguda Meridiana guanyarà un carril bus de sortida de la ciutat, entre els carrers València i Escòcia.
Els desplaçaments de tota mena a la ciutat de Barcelona van baixar el 2008 un 0,9% respecte de l’any anterior, a causa del descens de l’ús del vehicle privat, que va caure un 3,5%, segons l’informe anual del Pacte per la Mobilitat. Els viatges amb transport públic es van mantenir pràcticament invariables i els modes no motoritzats (a peu i amb bicicleta) van guanyar mig punt. La baixada de la mobilitat es pot relacionar amb l’alentiment de l’activitat econòmica i està tenint continuïtat aquest 2009. El trànsit als accessos a la ciutat, per exemple, va disminuir el 4,6% entre el gener i el març passats.
Conveni per quatre anys a Metro de Madrid L’empresa Metro de Madrid i els representants dels treballadors han arribat a un preacord per al nou conveni col·lectiu, que tindrà una vigència de quatre anys. En l’aspecte econòmic, el conveni suposa un increment del 2% per al 2009 i el 2010, complementat amb increments lligats a la productivitat que poden arribar a un màxim del 0,6% del salari. El 2011 i 2012, l’augment serà de l’IPC més un punt, junt amb un complement relacionat amb mesures organitzatives. La millora de la productivitat i de l’organització generarà recursos per finançar aquests complements, segons l’empresa.
El traspàs de Rodalies a la Generalitat, l’1 de gener El traspàs del serveis ferroviaris de rodalia de Barcelona serà efectiu l’1 de gener de 2010, segons l’acord a què han arribat el president de la Generalitat, José Montilla, i el ministre de Foment, José Blanco. Les competències que es materialitzaran amb aquest traspàs, previst a l’Estatut, inclouen la regulació, planificació, gestió, coordinació i inspecció del serveis i les activitats, així com també la potestat tarifària sobre el servei que actualment dóna Renfe Operadora. Al llarg de l’any vinent la Generalitat reemplaçarà a l’Administració General de l’Estat en el Contracte-Programa 2006-2010, que l’Estat té subscrit amb Renfe. En paral·lel, subscriurà un acord marc amb l’Adif per a la utilització de l’actual infraestructura ferroviària de Rodalies.
MÓN METRO
Avança la construcció de la nova estació de la L5 entre Pubilla Cases i Collblanc S’està construint una nova estació a la línia 5 de metro entre les actuals de Pubilla Cases i Collblanc, per donar servei als nous desenvolupaments urbanístics de la zona i facilitar l’intercanvi amb el Trambaix, a la parada de Sant Ramon.
L
a construcció de la nova estació de la línia 5, al límit entre els termes de l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, està agafant velocitat de creuer després de la fase de desviament de serveis afectats. L’obra, que té un termini d’execució de 24 mesos, entrarà aviat en la fase decisiva d’excavació i cobertura de la nau d’andanes, cosa que comportarà la interrupció del servei entre les dues estacions veïnes. Les estacions de Pubilla Cases i Collblanc estan separades per uns 1.000 metres, força més del que és habitual a la nostra xarxa de metro. Per això, i per millorar l’oferta de transport públic en aquest sector, el Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 va preveure d’intercalar-hi una nova estació, que estarà a uns 400 metres de la de Pubilla Cases i a 500 de Collblanc. L’estació es construeix a la cruïlla entre el camí de la Torre Melina i el carrer de Collblanc, una zona fins ara de baixa densitat de població –tot i que hi ha el poliesportiu Fum d’Estampa, dues escoles i el cementiri de Sants–, però que està vivint grans canvis marcats pel planejament urbanístic i el desenvolupament de les infraestructures de transport. Per situar-la s’ha escollit un tram
Treballs per al desplaçament dels serveis afectats a la zona on s’excavarà la futura estació, amb les dues canonades d’aigua de diàmetre 1.250 al centre.
La nova estació serà una parada intermèdia entre Pubilla Cases i Collblanc, avui separades per una distància superior a l’habitual a la xarxa de metro
19 Ernest Lluch
L’Ajuntament de l’Hospitalet proposa batejar amb el nom d’Ernest Lluch la futura estació, que compta amb un pressupost de 40 milions
Plànol tècnic de la nova estació sobre la
recte del traçat en planta i en horitzontal tècnica (pendent de menys de l’1,5%), mentre que en superfície s’han tingut en compte els edificis existents i els de pròxima execució.
carretera de Collblanc en la confluència amb el carrer de Torre Melina.
Connexió amb el tramvia L’estació disposarà de dues andanes laterals sobre el traçat actual de la via de la línia 5, la longitud útil dels quals serà d’aproximadament 100 metres. Cada andana tindrà dues sortides fins als vestíbuls, situats cadascun en un extrem. El vestíbul est serà a la cruïlla entre la carretera de Collblanc i el camí de Torre Melina, mentre que el vestíbul oest serà sota la carretera de Collblanc, aprofitant l’espai entre les alineacions de façana. Aquest vestíbul connectarà amb la parada Sant Ramon de les línies T1, T2 i T3 del tramvia, en la ubicació actual després del trasllat i rectificació del traçat per l’avinguda de Xile. Tots dos vestíbuls disposaran a la vegada de dues sortides al carrer, una al costat Barcelona i l’altra al costat l’Hospitalet, i estaran connectats amb l’exterior i les andanes mitjançant quatres ascensors, escales fixes i escales mecàniques, garantint així l’accessibilitat.
En l’espai existent entre tots dos vestíbuls i a la mateixa cota s’hi construirà a més una subcentral de transformació elèctrica de Metro, que quedarà per tant integrada dins l’estació. Després del desviament de serveis, es preveu la construcció de pantalles per a la protecció dels edificis existents, l’excavació del terreny per a l’execució de les pantalles de l’estació, ancorades a mesura que es va realitzant l’excavació, i la demolició d’uns 140 metres de túnel, que és el que obligarà a interrompre el servei durant uns mesos. Després es procedirà a executar el forjat de coberta de túnel, la via formigonada i les andanes, i a recol·locar els serveis a l’interior del túnel, com a pas previ a la reposició del servei de metro. L’execució de la coberta dels vestíbuls i la urbanització de superfície són les últimes fases programades, abans d’abordar –en un projecte diferenciat– l’arquitectura i les instal·lacions de l’estació.
L’obra té un termini d’execució de 24 mesos i comportarà la interrupció del servei entre les dues estacions veïnes El projecte d’infraestructura de l’estació –que l’Ajuntament de l’Hospitalet proposa batejar amb el nom d’Ernest Lluch– compta amb un pressupost de 40 milions d’euros, a càrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que preveu completar tots els treballs de la nova estació de la línia 5 durant el 2011.
BREUS
Ens han visitat...
Hem col·laborat amb...
El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat –a la foto, visitant el CON d’Horta– promou l’elaboració de l’Agenda 21 de Barcelona, a favor d’un nou model de desenvolupament.
CRT - 22 d’abril Escola d’Adults Sant Salvador CON Horta - 6 de maig Institut Ortopedagògic Nen de Déu
CRT - 7 de maig Estudiants del Màster Curius TBB Tour Comissie (Holanda)
TMB difon els valors humanitaris de Creu Roja
CRT - 11 de maig Delegació de l’Institut d’Informació i Indústria de Taiwan
Per segon any consecutiu l’acord signat entre TMB i la Creu Roja a Catalunya permet difondre en diferents línies de metro de la xarxa missatges que fomentin la solidaritat.
Estació Bac de Roda - 13 de maig Centre d’Educació Especial Pla d’En Boet
En virtut d’aquest conveni, Canal Metro emet des de maig fins al desembre d’aquest any deu espots sobre valors humanitaris per commemorar diferents dates assenyalades com el Dia Mundial de la Creu Roja, el Dia Mundial de l’Àfrica, el dels Drets Humans, el del Voluntariat o el de la Gent Gran.
CRT - 7 de maig Arendal International School (Noruega)
CRT i CON Triangle - 14 de maig Membres del projecte NUST Boixeres - 15 de maig Membres de la Comissió de Seguretat de la UITP CON Horta -15 i 19 de maig Barcanova Centre Ocupacional CCM i CRT - 20 de maig Technical University de Delft (Holanda) CON Horta - 21 de maig Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona
La col·laboració de TMB també preveu l’emissió de missatges per transmetre a la ciutadania coneixements sobre primers auxilis, drets humans, integració de la població d’origen immigrant i sobre les tasques de voluntariat. Aquesta iniciativa de TMB i Creu Roja reforça l’aliança estratègica existent per incidir en les tasques socials i humanitàries i en els diversos camps d’actuació en què treballa aquesta ONG, com ara l’atenció a la dependència, la integració de persones nouvingudes, els drets humans, la responsabilitat social de les empreses, el voluntariat social corporatiu o la formació en primers auxilis.
Sabíeu que...
8 de cada 10 ‘captius’ no renunciarien al transport públic si tinguessin cotxe Els usuaris captius del transport públic són aquelles persones que no disposen de vehicle privat per desplaçar-se. Gairebé 8 de cada 10 d’aquests individus afirmen que, encara que tinguessin la possibilitat de fer el desplaçament en vehicle privat, continuarien fent ús del transport públic. Font: Enquesta de Mobilitat i Transport 2007 (EMIT 07) | Elaboració: Gabinet d’Estudis de TMB
21
BREUS L’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i el vicepresident executiu
Foto: Ajuntament de Santa Coloma de G.
de TMB, Dídac Pestaña, signant l’acord.
Un guia caní fa una inspecció d’un cotxe de metro dintre de la sèrie de demostracions previstes en la visita.
Conveni amb Santa Coloma Visita de la Comissió de de Gramenet per millorar Seguretat de la UITP a Barcelona la seguretat al metro L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va subscriure l’abril passat un conveni amb TMB per reforçar la coordinació i col·laboració de totes dues institucions en la millora permanent de la seguretat a la xarxa de metro a la ciutat. El principal objectiu d’aquest acord és beneficiar els usuaris del metro millorant la capacitat de resposta dels serveis de seguretat i socors davant situacions d’emergència que es puguin produir a la xarxa, dins del marc del pla bàsic d’emergències municipal. Amb aquesta finalitat, s’intercanviaran dades, s’establiran programes de prevenció i formació i s’estrenyerà la coordinació ja existent entre els equips respectius de seguretat i protecció civil. L’acord forma part de la línia de treball que TMB s’ha marcat per reforçar la cooperació amb els municipis de la seva àrea d’actuació en matèria de seguretat i protecció civil, com ja ho ha fet amb els ajuntaments de Barcelona i Badalona.
El nou metro de Sevilla serà assessorat per TMB TMB, conjuntament amb l’enginyeria Ayesa en unió temporal d’empreses (UTE), ha guanyat el contracte de serveis d’assistència tècnica per a la supervisió i control de l’explotació de la línia 1 de Metro de Sevilla. L’aportació de TMB, a través de la seva Àrea de Desenvolupament de Negoci i Internacional, vindrà donada per la presència permanent d’un especialista en operació a la capital andalusa, per la transmissió de coneixements sobre explotació de xarxes de metro i manteniment de trens, i per l’assessorament puntual i continuat del personal directiu. Les tasques realitzades per aquesta UTE duraran en principi 24 mesos, amb la possibilitat d’ampliar el període en base a les necessitats del client. Aquesta primera línia del metro de Sevilla –de les tres que tindrà– es va inaugurar el passat 2 d’abril i compta amb un parc mòbil de 17 trens, que recorreran una extensió de 18 quilòmetres, amb 22 estacions.
Barcelona va acollir els dies 13, 14 i 15 de maig la 7a reunió de treball de la Comissió de Seguretat de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP), amb la presència de responsables de seguretat d’empreses ferroviàries de ciutats com Madrid, Lisboa, Londres, París, Moscú, Hong Kong, Japó, l’Haia i Copenhaguen, entre d’altres. En aquesta reunió de treball es van debatre diferents estudis sobre seguretat en l’àmbit del transport ferroviari sorgits de les aportacions de diferents operadors de tot el món. Els assistents també van realitzar una visita per la línia 5 amb l’objectiu de veure les tasques dels diferents agents de seguretat de Metro. A l’arribada a les instal·lacions de Can Boixeres (L5), van ser rebuts pels membres de la Unitat Canina dels Mossos d’Esquadra, que van fer diverses demostracions amb els seus gossos. TMB, que participa en la comissió a través de la Unitat de Seguretat i Protecció Civil de Metro, va col·laborar en l’organització d’aquest esdeveniment internacional.
Foto: Metro de Sevilla
El suburbà sevillà permetrà millorar-hi la mobilitat i comunicar l’oest amb el sudoest de la ciutat.
CULTURA Al voltant de 300 persones van poder gaudir del concert de Mujeres a l’estació d’Universitat. Foto: Movistar Barcelona Extreme
Música independent a l’edició del Primavera Sound al metro Esportistes de primer nivell al Barcelona Extreme Sports Festival Barcelona s’ha tornat a convertir aquest 2009 en la capital mundial dels esports extrems amb la celebració de la segona edició de Barcelona Extreme Sports Festival. La cita, programada per als dies 6 i 7 de juny al Parc del Fòrum, en la seva anterior edició va aconseguir més de 40.000 espectadors que van presenciar en directe l’espectacle ofert pels principals riders nacionals i internacionals. El festival, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports, s’ha erigit en el primer gran esdeveniment d’esports urbans de la península i el segon a nivell europeu. TMB col·labora per segon any consecutiu en la difusió d’aquest esdeveniment, que torna a reunir la flor i nata dels esportistes de modalitats com l’skateboard, bike freestyle (BMX), inline, motocross freestyle (FMX), wakeboard i ski-snowboard i que manté la seva filosofia de combinar competició professional, amateur i espais oberts per a la pràctica d’aquests esports extrems.
La nit del 23 de maig, l’Estrella Damm Primavera Sound va baixar al metro de Barcelona. Quatre grups de l’escena independent van oferir concerts a mode d’aperitiu del festival que es va celebrar del 28 al 30 de maig al Parc del Fòrum de Barcelona. L’estació d’Universitat (L1, L2) va ser la seu de dos concerts, un a les 22 hores, a càrrec de Mujeres, i un altre a la una de la matinada, a càrrec del grup de rock barceloní QA’A. A les 23 hores, els joves de Gúdar van deleitar el seu públic més fidel amb una actuació a l’estació de Passeig de Gràcia (L2, L3 i L4) i, a Sagrada Família (L2, L5), els components de Centella van fer vibrar els usuaris del suburbà barceloní. Per a TMB aquest anticip del Primavera Sound va constituir una ocasió única de vincular el transport públic amb la cultura urbana i el públic jove. La col·laboració prestada al festival va incloure, a més, una implicació important en la difusió de l’esdeveniment per mitjà de fullets, opis i comunicació als autobusos.
Premi a la millor producció i realització per a l’espot de TMB L’espot de la campanya de comunicació corporativa de TMB, A Barcelona TMB és el que ens mou, ha obtingut els premis a la millor producció i a la millor realització dintre del festival d’enguany de la Asociación de Productoras de Cine y Publicidad (APCP). L’espot forma part de la campanya dissenyada per l’agència de publicitat Bassat Ogilvy i ha estat realitzat per Pablo Hermida, qui ha rebut la distinció. També s’ha reconegut la labor de producció de l’anunci, a càrrec de Propaganda Producciones. Els Premis APCP 2009, celebrats a Madrid el 7 de maig, van escollir els espots publicitaris més rellevants de l’any entre un total de 216 peces. El jurat encarregat de designar les nominacions en cada categoria ha estat format per 59 professionals del sector. L’APCP està integrada per 21 de les principals productores publicitàries del país.
HISTÒRIA El tren històric format pels cotxes M1, M6 i M8 al seu pas per una de les estacions de la línia 2.
23
El tren històric M1-M6-M8 de la sèrie 300 Els cotxes d’aquesta sèrie, posats en servei el 1924, van estar en funcionament fins a l’any 1988, quan van retirar-se definitivament. Les unitats 301, 306 i 308 van salvar-se de ser desballestades i es conserven parcialment restaurades com a vehicles històrics.
L
a sèrie 300 va inaugurar la línia de metro del Gran Metropolità de Barcelona el 30 de desembre de 1924 (Lesseps–Plaça de Catalunya). Els cotxes d’aquesta sèrie, un total de deu trens de dos cotxes (motor i remolc), van ser fabricats per la Compañía Euskalduna de Construcción y Reparacions de Buques, SA de Bilbao. La carrosseria era totalment metàl·lica, llevat del sostre, i disposava a cada lateral de tres portes dobles d’accionament electropneumàtic i quatre grans finestres practicables. Exteriorment els cotxes anaven pintats de negre (testers) i de grana amb filets daurats (lateral), i disposaven d’unes plaques rodones de bronze amb l’anagrama de la companyia. L’any 1956, amb motiu de la fusió del Gran Metro i el Metro Transversal, es van repintar de blau i crema i es va substituir l’escut rodó original de Gran Metro pel nou logotip romboïdal del Metro Transversal. El seu interior, decorat de color gris clar i blanc, disposava de 24 seients entapissats de ràfia. La il·luminació es produïa mitjançant tres globus que penjaven del llanternó i vint bombetes d’incandescència amb tulipes de vidre. La ventilació es canalitzava pels respiradors situats als laterals, i curiosament, les finestres disposaven de cortines enrotllades malgrat el caràcter subterrani del ferrocarril. L’any 1949 se’n va modernitzar l’interiorisme i s’hi van instal·lar fluorescents com a sistema de il·luminació (va ser la primera línia de tot l’Estat espanyol a disposar-ne).
El material d’aquesta sèrie, que va circular durant més temps per la xarxa del metro de Barcelona (63 anys), va estar en funcionament fins a l’any 1988, quan va retirarse definitivament. El comiat oficial es va realitzar el 12 de març de 1988 i va consistir en un viatge commemoratiu entre Catalunya i Lesseps. A partir de la seva retirada de la circulació, els cotxes van ser enviats a les cotxeres de Can Boixeres, on tots serien desballestats a excepció dels cotxes 301, 306 i 308. L’any 1999, per a la commemoració del 75è aniversari de Metro, aquests tres cotxes es van restaurar parcialment –la recuperació de l’antic sistema d’il·luminació interior es va deixar per a una segona fase a causa de l’alt cost que suposava–. Els cotxes van recuperar la seva numeració original, M1, M6 i M8. Actualment aquest tren es conserva a dependències de TMB i s’està estudiant la possibilitat que circuli dues o tres vegades a l’any, fent un recorregut nocturn per diverses línies de la xarxa de metro.
El material d’aquesta sèrie va circular 63 anys per la xarxa del metro de Barcelona
Numeració definitiva Originàriament van rebre els números M1-10 (motors) i R1-10 (remolcs). Aquests cotxes també serien designats com a tipus R. El 20 de maig de 1963, al fer-se efectiva la integració en una xarxa del total de línies de metro, el material mòbil del Gran Metro va passar a tenir una numeració unificada. Així, els cotxes número M1-12 i R1-8 van convertir-se en el números M 3101-3112 i R 3151-3158, encara que amb caràcter provisional, ja que el 2 de març de 1964 van ser definitivament numerats com a M 301-312 i R 301-308.
Comiat oficial a les cotxeres de Lesseps el 12 de març de 1988.