Hora Punta TMB número 88 by TMB_Barcelona

número

Transports Metropolitans de Barcelona

FEBRER 2009

La línia 9, en proves al sector de Santa Coloma de Gramenet

Entrevista a Antoni Poveda, president de l’EMT i alcalde de Sant Joan Despí

Excel·lent en qualitat Un terç dels combois remodelats ja circulen per la xarxa de metro

Els autobusos gestionen 700 alteracions de línia al llarg de l’any

2 Editorial

14 Donació de 36 autobusos a Cuba i El Salvador

3 MPS, una eina per a la millora contínua del servei

15 Les visites internacionals a la companyia durant 2008

8 Entrevista a Antoni Poveda

16 Breus

12 Proves en el subtram Can Zam-Can Peixauet de la línia 9

20 La gestió dels desviaments i alteracions de línia de la xarxa de bus 22 Cultura 23 Història: l’estació de Navas

18 Avança el programa de remodelació de trens

número

Editorial L

a vocació de Transports Metropolitans de Barcelona com a empresa pública ens compromet a millorar permanentment la qualitat del servei que oferim i a garantir un dret fonamental com és la mobilitat de la ciutadania de Barcelona i la seva àrea metropolitana. En una conjuntura de crisi, el transport públic ha d’actuar de motor de la mobilitat del nostre entorn geogràfic, de dinamitzador de l’economia i d’impulsor de les polítiques mediambientals i de desenvolupament sostenible. No volem renunciar al repte de superar, dia a dia, la qualitat dels serveis que prestem i aspirar a la meta de l’excel·lència.

FEBRER 2009

I així ho avalen els resultats de l’estudi Mesura de la Prestació del Servei (MPS) i l’Índex de Satisfacció del Client (ISC) que presentem en aquest número. La valoració que els nostres clients ens atorguen és d’un notable, tant per al servei de metro (7,11) com per al servei d’autobusos (7,17). La nota global és el millor resultat aconseguit mai des que es va començar a fer aquest estudi l’any 1991. El resultat és satisfactori i és un estímul per continuar millorant, la qual cosa ens obliga a esforçarnos més per ser encara més eficients en la gestió dels recursos. D’altra banda, les dades de demanda de 2008 fetes públiques recentment posen de manifest com, en un context de descens del 3% de la mobilitat general (en moments de crisi econòmica els ciutadans es desplacen menys), TMB pràcticament manté la seva quota de mercat i només perd un 0,9% en el seu còmput global de desplaçaments. Durant 2008, Transports Metropolitans de Barcelona va realitzar més del 61% dels viatges de tot el sistema de transport públic. D’aquesta manera, Metro es confirma com el principal operador de transport públic, amb 376,37 milions de viatges, i el servei de Bus, com el segon gran operador amb 194,87 milions de viatges.

Imprès en paper ecològic

www.tmb.cat

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals

editorial: Oriol Pàmies

Subdirectora: Lourdes Montero

Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez, Pere Paredes, Ramos i Josep Mension

Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo

Disseny original: ESSA Estructura de Comunicació

Miguel Ángel Cuartero, Arxiu TMB

INFOgrafia: Noah Grañó

DIRECTOR: Santiago Torres

Caps de redacció: Maite Peris, Gustau Lamadrid, Albert Piqué

Tiratge: 14.000 exemplars | CORREU eLECTRÒNIC: horapunta@tmb.cat | D.L.: B-21926-2008

Director Redacció:

COL·LABORADORS: Enric Vilar, Marc Dargallo, Ester

Maquetació: Josep Lluís Lara

Impressió: INGOPRINT

| |

Fotografia: Pep Herrero,

AMB EL SUPORT DE: Promedios Exclusivas de Publicidad

REPORTATGE

Bus i Metro tornen a batre rècords de valoració, amb 7,17 i 7,11 punts respectivament

us, amb una puntuació de 7,17 punts i Metro de Barcelona, amb 7,11 punts, tornen a batre rècords de valoració des que l’any 1991 TMB comencés a consultar els seus usuaris per avaluar el servei. Aquest estudi, que és conegut com a Índex de Satisfacció del Client (ISC), es va realitzar els mesos d’octubre i novembre de 2008 sobre una mostra de 6.000 usuaris de Bus i 4.025 de Metro. Altres estudis donats a conèixer les darreres setmanes avalen la bona valoració d’ambdós mitjans de transport. És el cas de l’Enquesta de Mobilitat i Transport (EMIT) que, sobre una mostra de 40.000 residents a la Regió Metropolitana de Barcelona, atorga una puntuació de 7,2 punts a Metro i de 7 punts a Bus. Per la seva banda, la Mesura de la Prestació del Servei (MPS) –estudi que mesura la qualitat del servei en base a la valoració diària d’una dotzena d’observadors distribuïts de manera aleatòria per les xarxes de metro i bus– també aprova amb nota tots els

indicadors observats (conservació, neteja, informació i atenció al client, a estacions i trens en el cas de Metro, i a parades i vehicles, en el cas de Bus). Segons el darrer ISC, els aspectes de Metro més ben valorats pels seus usuaris són la rapidesa, el bon funcionament de les instal·lacions, la còmoda interconnexió amb altres línies, l’accessibilitat i la informació. En el cas de Bus, els atributs que més puntuen són l’accessibilitat al bus, la seguretat, la còmoda interconnexió amb altres línies, la neteja i conservació dels busos i el bon estat i accessibilitat de les parades.

A més de l’ISC, altres estudis recents com l’EMIT o l’MPS atorguen puntuacions similars a tots dos serveis

EVOLUCIÓ DE LA NOTA ATORGADA AL SERVEI, SEGONS L’ISC

7,11

7,2

7,04

7,1

7,12

7,17

7,02

7,0

7,09

6,9

7,11

6,98

6,8

6,88

6,7

6,77

6,6 6,5

7,15

Febrer 06 METRO

6,72 Novembre 06

Febrer 07

AUTOBÚS

Novembre 07

Maig 08

Novembre 08 Font: ISC

L’estudi Mesura de la Prestació del Servei (MPS), una eina imprescindible per a la millora contínua Per què ha desenvolupat TMB un sistema de mesura de la qualitat? La missió de TMB és oferir una xarxa de transport públic que afavoreixi el desenvolupament de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, reduint l’impacte ambiental i satisfent les necessitats de mobilitat dels ciutadans amb un nivell de qualitat òptim. Aquesta preocupació per la qualitat ha estat el punt d’arrencada del nou sistema de gestió i millora continuada conegut com a Mesura de la Prestació del Servei (MPS) que es realitza des de l’any 2007.

TMB comprova si el nivell de qualitat prestat és el que s’havia previst

L’estudi MPS és una eina per mesurar la qualitat objectiva dels serveis de metro i bus en base a un seguit d’indicadors automàtics i d’observació. L’estudi es comença a dissenyar l’any 2006 i aporta dades, de manera continuada, des de gener de 2007.

L’objectiu fonamental era desenvolupar un sistema de mesura continuada que permetés donar resposta a les següents qüestions: comprovar si s’està prestant el servei amb el nivell de qualitat desitjat, detectar quins aspectes s’han de canviar per millorar i supervisar si aquests canvis han tingut els efectes esperats. La implicació de les diferents àrees de TMB ha permès que a principis de l’any 2009 el sistema estigui operatiu en la seva pràctica totalitat. Cal destacar que el sistema MPS s’adapta als requeriments de la norma europea UNE EN 13816 amb vista a una eventual certificació. Aquesta norma estableix les directrius per garantir la qualitat de servei en el transport públic de passatgers. Què defineix el sistema MPS? El sistema de Mesura de la Prestació del Servei es va concebre com una eina per a facilitar la gestió. En conseqüència, quantifica en base a uns indicadors totes les dimensions de servei rellevants pel client: regularitat, puntualitat, comoditat, atenció al client, conservació, neteja... i permet mostrar amb claredat la relació causal entre indicadors. Cadascun dels indicadors es pondera segons el nombre de clients afectats o beneficiats.

El sistema MPS valora la qualitat de servei des del punt de vista del client

Una vegada el servei s’ha prestat, es pot mesurar la distància entre les expectatives prèvies del client i la satisfacció finalment aconseguida. Això és el que mesura el sistema MPS.

5 Importància que donen els clients als aspectes del servei de Bus i Metro

Quines són les dimensions de servei considerades i com s’estructura la informació? L’organització ha realitzat un considerable esforç per tal d’estructurar el servei en les seves dimensions bàsiques. Són aquelles que el client té en compte a l’hora de valorar-lo. Cadascuna té associat un pes –importància– segons el criteri dels clients. Atenent a la naturalesa de la seva mesura hi ha dos tipus d’indicadors: els de mesura directa o automàtica i els d’observació. Els primers es calculen a partir de la informació que subministren els sistemes d’informació interns. Per exemple: la regularitat i la puntualitat formen part d’aquest grup. Els indicadors d’observació s’obtenen mitjançant la tècnica del mystery shopper. Consisteix en la realització de mesures diàries d’aquells indicadors que no es poden mesurar per mitjans automàtics –conservació, neteja, atenció al client...– per part d’observadors entrenats i que reprodueixen el recorregut que fa un client tipus quan realitza un viatge amb metro o autobús.

Aspectes del servei

Preocupacions de l’empresa

Compliment de servei

És fiable el nostre servei?

Competència

19,0% 10,5%

Disponibilitat

Les instal·lacions funcionen?

16,5%

Seguretat

És segur el nostre servei?

15,5%

Capacitat de donar resposta

Dimensionem bé l’oferta?

8,5%

Informació

Com ens comuniquem amb el nostre client?

8,0%

En quin estat es troba el medi físic en el qual té lloc el viatge?

7,0%

Atenció al client Confort: conservació Confort: neteja (Dimensions del servei corresponents a Metro)

Observacions a l’any: a Bus, 6.000 a parades i 10.000 a vehicles; a Metro, 6.000 a estacions i 5.760 a trens

Pes

8,0%

7,0% Font: MPS

Una de les 10.000 observacions en autobusos que es fan cada any per nodrir l’MPS.

Quins són els resultats a data d’avui? A data d’avui els resultats obtinguts tant per Metro com per Bus són molt satisfactoris. Malgrat tot, s’han identificat àrees de millora i val a dir que les accions realitzades han estat recollides pel model desenvolupat, amb la qual cosa es comprova que és una eina útil i eficaç per a millorar la gestió.

99,4%

Transports Metropolitans de Barcelona ha obtingut el Premi SAP 2008 a la Innovació Empresarial pel desenvolupament del sistema de gestió i millora continuada Mesura de la Prestació del Servei (MPS), desenvolupat per l’Àrea de Tecnologia, el Gabinet d’Estudis i el Departament de Qualitat conjuntament amb la consultora SAPtools.

Informació

El Premi a la Innovació Empresarial de SAP reconeix les companyies que durant un any han assolit èxits significatius en la concepció i posada en pràctica de nous processos de negoci i l’aposta per nous models de sistemes de gestió. En anteriors edicions havien estat distingits Caixa Catalunya (junt amb Accenture), Metro de Madrid (amb Soluziona) i el Servicio Extremeño de Salud (amb IBM).

INDICADORS D’OBSERVACIÓ D’ESTACIONS DE METRO 100% 90% 80%

99,4%

97,1%

Premi SAP 2008 a la Innovació Empresarial pel projecte MPS-UNE

70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Conservació

Neteja

INDICADORS D’OBSERVACIÓ DE PARADES DE BUS 100% 90% 80% 70%

87,0%

91,2%

84,9%

60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Font: MPS

Conservació

Neteja

Informació

En el quadre superior –que es correspon a l’estudi MPS del mes de gener– s’observa, per exemple, que el 99,4% dels usuaris de metro passen per estacions conservades segons els paràmetres d’exigència fixats per TMB. Aquests paràmetres estan d’acord amb el que diu la norma UNE EN 13816.

7 L’usuari del transport, una peça clau en el disseny i la validació de qualsevol actuació

L’MPS, un instrument orientat a la millora contínua del servei

M. José Vázquez Presidenta d’ECOM, federació d’entitats de persones amb discapacitat

Miquel Salicrú i Pagés Doctor en Matemàtiques - Professor de la Universitat de Barcelona

Actualment, malgrat que encara ens queda molta feina per fer, podem dir que Barcelona, en qüestió d’accessibilitat i mobilitat, s’acosta a l’excel·lència, fins al punt que s’ha convertit en un model de ciutat, a nivell europeu.

Els models actuals de gestió focalitzen el seu interès en la satisfacció d’expectatives i l’estratègia de les empreses s’orienta a la realització d’iniciatives que afavoreixen el desenvolupament en els àmbits financer, client, operatiu i recursos/persones. En aquest marc, la mesura de prestació del servei (MPS) s’inspira en el model SERVQUAL orientat a serveis, és respectuós amb el desenvolupament normatiu propi del transport de persones i s’adapta a les necessitats específiques de TMB.

Arribar fins a aquest punt no ha estat fàcil. La Barcelona actual és el resultat d’un treball de molts anys en què hem estat implicats tècnics, polítics i sobretot el moviment associatiu de persones amb discapacitat física de la ciutat, que ha jugat un paper d’interlocutor amb les autoritats locals responsables i les empreses operadores per tal d’afavorir la millora del transport i la seva adequació a les necessitats de totes les persones. I és que, per tal que les millores tècniques així com els canvis operatius millorin la seva efectivitat, cal que en el seu disseny i validació intervinguin els propis usuaris a través dels seus representants. Des d’ECOM volem agrair a Transport Metropolitans de Barcelona la voluntat que sempre ha mostrat per fer accessible la xarxa de transports metropolitans a les persones amb mobilitat reduïda, així com la feina feta fins ara: 2/3 de les estacions de metro de Barcelona estan adaptades; 14 estacions estan en obres per fer-les accessibles i algunes altres estan en fase de projecte; el 100% de la flota d’autobusos està adaptada... Molta feina feta però també molta pendent! Si volem que totes les persones que vivim a Barcelona puguem gaudir autònomament de la ciutat i fem ús dels seus mitjans de transport cal que seguim desenvolupant un treball comú per tal que s’adaptin totes les estacions de metro, de manera que el gap que queda entre andana i vagó sigui inexistent i no travi l’accés a cap persona; que es millorin els sistemes d’informació perquè totes les persones puguin assegurar-se si el recorregut que volen fer és accessible per a tothom; que s’adaptin les parades d’autobús... i sobretot que es faci extensible el model d’accessibilitat de Barcelona a la resta de l’àrea metropolitana de manera que les persones amb mobilitat reduïda puguem moure’ns lliurament per tots els espais. Pensem que qualsevol millora en qüestió d’accessibilitat que es dugui a terme repercutirà no només en el nostre col·lectiu, sinó en el global de la societat. Si avancem en totes aquestes qüestions i aconseguim que l’aplicació de l’estratègia d’un disseny per a tots sigui màxima en qualsevol de les actuacions que es duguin a terme a la ciutat, la perspectiva d’una Barcelona per a tothom no és tan llunyana. Seguim treballant per fer-la realitat!

Fixades les dimensions de servei reconegudes pel client, TMB ha centrat el seu esforç a aconseguir la complicitat entre les àrees centrals i operatives per: definir un conjunt coherent d’indicadors que reflecteix la visió i l’estratègia de l’empresa en els àmbits operatiu i client; jerarquitzar els indicadors de gestió i així visualitzar les relacions causa-efecte; fixar uns llindars de compliment que permeten posar de manifest els elements a corregir i les oportunitats de millora; relacionar el compliment operatiu amb la satisfacció de client; ordenar les fonts d’informació, i finalment, desenvolupar una aplicació que permet la consulta de forma amable. Amb visió de client, aquest esforç d’informació i comunicació interna s’orienta a millorar el coneixement de l’organització, alinear les accions a la consecució d’objectius comuns, aprofundir en la responsabilitat i donar suport a les iniciatives/accions de millora. En definitiva, l’MPS és un instrument de gestió orientat a impulsar el compromís de TMB amb la societat. Per posar en valor l’MPS, cal posar de manifest que és difícil de trobar un instrument de potència similar en operadors del nostre entorn. El camí recorregut és llarg, molta la feina feta i moltes dificultats s’han superat: complexitat conceptual, dificultat tècnica i gestió delicada d’expectatives. Tot i això, avui s’obre un nou repte per al qual cal energia renovada: el de tancar el cercle virtuós incorporant els àmbits econòmic i de recursos/persones en aquesta jerarquia d’indicadors i responsabilitats.

ANTONI POVEDA President de l’Entitat Metropolitana del Transport i alcalde de Sant Joan Despí

9 Text: Laura Martínez / Fotos: Miguel Á. Cuartero

Antoni Poveda és, des del 26 de juliol de 2007, president de l’Entitat Metropolitana del Transport, administració a què pertany TMB. Aquest periodista de formació és també alcalde de Sant Joan Despí des de març de 2006, municipi en què treballa des de 1983 com a regidor en diferents àrees de gestió.

“L’EMT vol contribuir a la mobilitat sostenible i segura en els 18 municipis del seu àmbit” Quines competències té l’EMT? L’Entitat Metropolitana del Transport es va constituir per una llei del Parlament de Catalunya el 1987, amb l’objectiu d’ordenar i coordinar els serveis de transport públic de viatgers en l’àmbit dels 18 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que l’integren. Bàsicament inclou la prestació del servei de metro, taxi i autobusos, entre d’altres aspectes de la mobilitat. Com a competències té assignades l’ordenació, gestió, planificació i coordinació dels serveis de transport públic de superfície, l’atorgament de concessions dels serveis regulars i l’autorització de serveis discrecionals, així com la prestació del servei de metro.

“Tots els operadors de l’àrea metropolitana configuren una xarxa de transport complementària que respon a les necessitats de mobilitat de la societat” Per fer possible la prestació dels serveis de transport públic en el seu àmbit, com es financia l’EMT? Per cobrir la despesa del servei de transport públic es va instaurar el que es va denominar Recàrrec Metropolità del Transport sobre l’IBI, l’actual Tribut de Mobilitat, que paguen els propietaris de béns immobles dels 18 municipis metropolitans. Aquest tribut s’ha reformat enguany per tal d’aconseguir que la càrrega fiscal que genera sigui més equitativa i més justa. També hi ha una aportació de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i, mitjançant un contracte– programa, de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració General de l’Estat. L’objectiu és que les administracions públiques aportin el 60% del cost del transport públic i que l’usuari aporti la resta de la despesa, el 40%.

Acompanyant l’alcalde de Barcelona en la visita a les noves instal·lacions del Centre de Regulació i Operacions d’Autobusos.

Quins reptes es va plantejar a l’assumir la presidència de l’EMT?

A finals d’any començarà a funcionar el primer tram de la línia 9. Com valora aquesta fita?

Bàsicament, com a objectiu general, el repte és enfortir la contribució de l’EMT a la mobilitat sostenible i segura en tota la prestació de serveis als 18 municipis.

En els últims 25 anys, s’han fet molt pocs quilòmetres de metro. Més recentment, el Govern de la Generalitat s’ha decidit de manera activa a portar a terme una construcció tan importat en l’àmbit metropolità com és la línia 9, que travessarà tota la ciutat de Barcelona. Les repercussions positives que aquest servei aportarà són d’un gran valor afegit per a tot el conjunt del territori metropolità. I no hem d’oblidar els beneficis ambientals que tindrà si pensem en l’estalvi de desplaçaments en vehicle privat que suposarà.

Com a objectius concrets es tracta de millorar la xarxa de transport públic actual, aconseguint més creixement de l’oferta de metro i la seva adequació per a persones amb mobilitat reduïda, millorant l’oferta dels autobusos i la seva velocitat comercial mitjançant carrils segregats i plataformes reservades per a autobusos, i l’extensió d’un sistema de bicicleta pública similar al de Barcelona per a la resta de municipis de l’EMT. En definitiva, cal reforçar la xarxa de transport públic perquè les nostres ciutats estan arribant pràcticament al col·lapse pel que fa a l’ús del vehicle privat. Quins d’aquests reptes ja ha pogut assolir? En els darrers anys s’ha millorat el transport nocturn. És important la recent prolongació de la línia 3 del metro, així com el fet que ja s’ha enllestit el subtram de Santa Coloma de la línia 9, actualment en proves. Estem reforçant la connexió amb l’aeroport i estan en fase molt avançada els projectes constructius de noves cotxeres i plataforma reservada per a autobusos. També es preveu que aquest any es pugui convocar el concurs públic per atorgar la concessió del servei Àrea Bicing. En el pla d’actuació propi de l’EMT, quines són les prioritats per a l’any 2009? L’any 2009 és molt important en el desenvolupament de projectes. Des de la Generalitat de Catalunya, amb l’ATM i l’EMT està en projecte la prolongació de la línia 3 del metro cap a Sant Feliu. Òbviament, hi ha la construcció de la línia 9 i també s’està realitzant un estudi per millorar les freqüències d’algunes línies d’autobusos i per crear alguna nova línia que connecti la zona universitària de Barcelona amb els municipis més propers del seu entorn.

“Les repercussions positives de la línia 9 són d’un gran valor afegit per a l’àrea metropolitana”

Com a empresa que pertany a l’àmbit de l’EMT, quin paper té TMB? Transports Metropolitans de Barcelona, com a empresa dependent de l’EMT, presta un servei fonamental en el sistema de mobilitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Durant l’any 2008, TMB ha transportat més de 571 milions de passatgers entre Metro i Bus. És una empresa eficaç, amb un nivell de qualitat molt ben valorat pels usuaris i capdavantera en molts projectes d’innovació tecnològica que serveixen de referència per a la resta de serveis de transport públic de l’àrea metropolitana i d’altres ciutats del país i del món. En són un exemple les millores d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de metro, les noves tecnologies de comunicació aplicades al servei d’informació a l’usuari, als centres de gestió tant de Metro com d’Autobusos. En definitiva, podem dir que actualment TMB disposa d’unes instal·lacions que podríem considerar com de les millors d’Europa i amb un nivell d’eficàcia molt important. Com valoraria actualment el transport públic metropolità? S’ha de reconèixer que en els últims anys la qualitat del servei ha millorat significativament. Els autobusos, metros i ferrocarrils actuals s’assemblen ben poc als de fa 20 anys, quan hi havia ciutats sense quasi bé transport públic. En aquest moment, totes les ciutats tenen una oferta molt important de transport públic, tant diürn com nocturn, donant resposta a les necessitats de mobilitat que sorgeixen dels nous hàbits d’una societat que està cada vegada més hores oberta. Hi ha autobusos, metro, Rodalies Renfe, Ferrocarrils de la Generalitat, tramvia, configurant una xarxa de transport complementària que respon a les necessitats de mobilitat de la població. Cal valorar també el transport nocturn, tant el metro com el Nitbús, que permet mantenir el servei durant tots els dies de l’any.

11 “S’ha de treballar cap a l’excel·lència en la gestió i en la prestació del servei de transport públic”

L’EMT s’ha convertit en la primera administració a Espanya a rebre el Certificat de Qualitat UNE EN 13816 pels seus serveis de transport. Quin és el principal objectiu d’aquesta certificació i quins compromisos ha d’adoptar l’EMT per al seu compliment? En primer lloc, la certificació suposa un reconeixement a la tasca de l’EMT realitzada durant els últims anys pel que fa al control de les empreses operadores privades per tal que prestin el servei amb un alt nivell de qualitat. El principal objectiu de la Norma UNE EN 13816 és millorar la qualitat dels serveis de transport públic posant especial atenció en les necessitats i expectatives dels usuaris. D’acord amb aquest certificat concedit per AENOR, l’EMT ha de vetllar pel compliment d’uns compromisos de qualitat molt concrets i específics en diferents àmbits que afecten directament el viatger i que, en bona part, són responsabilitat de les empreses operadores. S’ha de treballar cap a l’excel·lència en la gestió i en la prestació del servei de transport públic. Un aspecte del qual no es parla gaire són les tarifes socials que gestiona l’EMT. Quins són els criteris o les línies mestres d’aquests títols? L’objectiu dels títols de tarifació social és facilitar a les persones grans, o a les persones amb discapacitats que disposin d’escassos recursos econòmics, l’accés als serveis de transport metropolitans. Amb aquesta finalitat es van crear els títols de transport de tarifació social coneguts com targeta rosa metropolitana. Per a l’EMT, oferir aquests títols de transport és una gran satisfacció i respon a la seva política de garantir el dret social a la mobilitat oferint un servei de transport públic col·lectiu a l’abast de tothom i especialment de la gent amb menys recursos. I ara, com a alcalde de Sant Joan Despí, quines prioritats té en matèria de transport públic? Sant Joan Despí té actualment una oferta de transport públic prou important. És destacable ara mateix el projecte de la prolongació de la línia 3 del metro, que tindria una gran incidència per a la ciutat si tenim en compte també la creació de nous equipaments, com l’Hospital del Baix Llobregat. També està en projecte la C3 de Rodalies Renfe, de Castelldefels a Cornellà, passant per Sant Joan Despí. Antoni Poveda saluda el president de la Generalitat en els actes d’inauguració del nou tram de la línia 3 del metro.

De les accions que ha portat a terme durant la seva vida política, de quina està més satisfet? Segurament, la meva major satisfacció és tenir el model de ciutat que tenim. Hem fet una ciutat molt equilibrada, amb equipaments, amb parcs, amb xarxa de transport i, en definitiva, amb una gran qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania. L’any 2009 celebrem els 30 anys de creació dels ajuntaments democràtics i en aquest temps hem creat un model de ciutat propi i del qual ens sentim molt satisfets. I ja per últim, quin mitjà de transport públic prefereix? La sort que tenim és que tots els mitjans de transport actualment presten un servei molt còmode. El nivell de qualitat tant de metro com d’autobusos, tramvia o del taxi és prou important. Cada transport té la seva funció, però tots són complementaris i hem pogut construir un sistema de transport per a la ciutadania molt còmode i eficaç.

“Estem reforçant la connexió amb l’aeroport i estan en fase molt avançada els projectes constructius de noves cotxeres i plataforma reservada per a autobusos”

En proves el primer subtram de la línia 9, entre Can Zam i Can Peixauet S’acosta l’hora de la veritat per a la línia 9 de metro. Des del desembre s’estan fent proves al sector de Santa Coloma de Gramenet, que ha d’entrar en servei amb passatge la tardor d’aquest any.

n metro automàtic necessita un llarg i meticulós període de proves, per deixar la infraestructura i l’operació en condicions de prestar el servei amb les màximes garanties de fiabilitat i seguretat. En el cas de la línia 9, ja s’està fent la primera part d’aquestes proves al subtram anomenat 4A, entre Can Zam i Can Peixauet, en què es comprova el comportament dels diversos elements de l’explotació, per separat i en conjunt, així com la funcionalitat del centre de control en el seguiment i supervisió de la circulació dels trens.

El president de la Generalitat, José Montilla, i els alcaldes de Santa Coloma de Gramenet,

Un cop assolit un nivell satisfactori de fiabilitat dels sistemes, a partir del maig i durant uns cinc mesos més tindrà lloc la marxa en blanc, en què es reprodueixen les condicions de l’operació, però sense passatge. En aquest període es validaran els procediments de funcionament en tot tipus de situacions, siguin normals o excepcionals i es realitzaran simulacres d’actuació en cas d’emergència.

Bartomeu Muñoz, i Barcelona, Jordi Hereu, reben les

Can Zam, base d’operacions

explicacions del conseller Joaquim Nadal davant un dels trens en proves.

El president Montilla destaca la contribució d’aquesta gran obra a la creació d’ocupació

La infraestructura en aquest primer subtram està enllestida, com va poder comprovar el president de la Generalitat, José Montilla, en una visita el 9 de gener passat. S’han construït 3,9 quilòmetres de túnel, cinc estacions –la sisena, Santa Rosa, està en curs–, una connexió amb la línia 1 a Fondo i un complex de tallers i cotxeres a Can Zam, de 13.000 metres quadrats i dotat amb set vies. A l’estació de Can Zam hi haurà a més una base d’operacions del personal d’explotació de TMB i, de manera temporal, l’oficina de la Gerència de Línies Automàtiques. El subtram 4A, en què la Generalitat ha invertit 600 milions d’euros, s’estima que tindrà inicialment una demanda entre 15.000 i 20.000 validacions els dies feiners. El subtram 4B, de Gorg (Badalona)

13 Trens de la sèrie 9000, preparats per a la conducció automàtica, la nau de cotxeres i tallers de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet.

a Bon Pastor, s’obrirà l’hivern vinent. El conjunt del tram 4 –és a dir, la forca entre Sagrera Meridiana, Can Zam i Gorg–, de 10,9 quilòmetres de longitud, s’espera que capti uns 95.000 usuaris quan estigui tot sencer obert al públic, la primavera del 2010. El pou de 26 metres de

Després de visitar els tallers de Can Zam i l’estació de Fondo, el president Montilla va afirmar que la línia 9 és l’obra –tant pública com privada– més important que s’està fent a Catalunya i a Espanya, i va destacar la contribució que està fent a la creació de llocs de treball en els sectors de la construcció i de material ferroviari. El material mòbil de la línia 9 està format per trens de la sèrie 9000, que es caracteritzen per la seva estructura lleugera, l’avançada tecnologia i l’elevat estalvi energètic. Estan equipats amb el sistema CBTC de transmissió permanent de dades via ràdio, que permet posicionar-los amb precisió i supervisarne l’operació des del centre de control. Per a l’explotació del subtram 4A, s’han assignat cinc trens d’aquesta sèrie, mentre que per al conjunt del tram 4 els trens previstos són 13. Compra de sis trens per al tram 2 El segon tram més avançat de la línia 9 és el que va del Parc Logístic i el polígon de la Zona Franca a Collblanc, l’obertura al públic del qual es preveu per al 2011. Com a part del material mòbil d’aquest tram, l’Autoritat del Transport Metropolità ha autoritzat TMB a adquirir sis trens més, per un import global de 42,8 milions d’euros. Amb 47,8 quilòmetres de longitud i 52 estacions, la línia 9 serà el metro automàtic més llarg d’Europa i una peça fonamental en la millora de la mobilitat entre els municipis metropolitans. Fins ara se n’han construït 25 quilòmetres de traçat i estan en marxa les obres del 80% de les estacions.

S’espera que el ramal de Santa Coloma de Gramenet capti entre 15.000 i 20.000 usuaris cada dia feiner

diàmetre on s’allotgen els ascensors que serveixen d’accés a l’estació de Fondo.

ACTUALITAT

Donació de 36 autobusos per cooperar amb Cuba i El Salvador Un total de 36 autobusos van sortir del port de Barcelona per prestar serveis de transport públic a l’Havana i diferents municipis salvadorencs, en el marc del programa de cooperació al desenvolupament que impulsen TMB i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

ALTRES DONACIONS DE CAIRE SOLIDARI Amb l’objectiu de col·laborar en projectes de cooperació amb entitats públiques i privades, durant el 2008 TMB va dur a terme diferents operacions de cessió d’actius en desús: • 2 autobusos articulats a la Fundació Pro Persones amb Disminució Psíquica-Grup Catalònia. • 1 furgoneta i 126 ulleres graduades recollides entre els empleats a l’ONG Units en l’Acció (UNIACC). • 1 furgoneta a l’Asociación de Amigos del Pueblo Marroquí (ITRAN). • 400 banderoles del Telefèric de Montjuïc al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). • 2 sillons d’extracció de sang i 1 llitera d’exploració a l’ONG Avolo-Assalam.

Autobusos de TMB al port de Barcelona a punt d’embarcar amb destinació a l’Havana.

a majoria dels vehicles de l’expedició (32) han tingut com a destí la xarxa de transport públic de la ciutat de l’Havana i ajudaran a refer els serveis de mobilitat de la capital cubana, malmesos pels huracans i tempestes tropicals que van castigar repetidament el país caribeny l’any passat. Un segon grup de quatre autobusos ha quedat adscrit a projectes de cooperació al desenvolupament que l’Ajuntament de Montcada i Reixac està tirant endavant a El Salvador. Aquests vehicles s’han destinat al transport escolar, distribuïts de la següent manera: dos autobusos per al municipi de San Luis La Herradura, un autobús per al municipi de Meanguera i un per a l’Asociación de Municipios del Norte de Morazán. Col·laboració de conductors solidaris El transport fins al port de tots aquests vehicles, que van sortir entre desembre i gener, ha estat possible gràcies a la bona disposició dels conductors solidaris participants en el projecte. El programa solidari de TMB ha facilitat des del 2002 la donació de més de cent autobusos, camions i altres vehicles auxiliars amb destinació a Gàmbia, Guinea Bissau, el Marroc, Perú, Brasil, Cuba i la República Dominicana.

Del total de vehicles donats, 32 milloraran el transport públic de l’Havana i 4 faran serveis de transport escolar en municipis salvadorencs

Representants dels transports de Caracas van visitar el centre operatiu

d’Horta el juny passat.

TMB va rebre durant l’any 2008 la visita de 36 delegacions estrangeres procedents de 20 Estats diferents, interessades a conèixer de prop les característiques i el funcionament de les xarxes de metro, autobusos i transports d’oci que gestiona l’empresa i que són una referència en l’àmbit internacional.

Les visites de delegacions estrangeres converteixen TMB en model de referència

l grup més nombrós de visitants acollits per la companyia, amb 16 delegacions, el formen els responsables i tècnics de les empreses operadores de xarxes de transport públic d’Europa, Amèrica i Àsia, entre les quals hi va haver la companyia de transports de Pequín i la de París (RATP), així com els metros de Xangai, Copenhaguen, Estocolm, Hèlsinki, Toronto, Ciutat de Mèxic, Medellín i São Paulo. L’any passat també van voler conèixer les instal·lacions de TMB un total de vuit delegacions de governs, òrgans legislatius i dirigents d’ens locals estrangers, entre els quals hi havia dels Estats Units, Corea del Sud, Noruega, Mèxic, Alemanya i Perú. Destaca la presència, el febrer passat, d’un grup de congressistes nord-americans que van visitar el Centre de Control de Metro (CCM), situat a l’edifici corporatiu de la Sagrera. Els centres de control, els més visitats

Una delegació de la Toronto Transit Comission, durant la seva visita al Centre de Control

Una representació de

de Metro el maig de 2008.

la UITP es va reunir amb responsables de

Altres visites rebudes provenien d’universitats i centres d’estudis superiors (4), congressos internacionals que se celebraven a Barcelona (2) i comissions de treball de la Unió Internacional de Transport Públic (UITP) (2), de la qual TMB és membre. Les instal·lacions més visitades van ser el CCM, des d’on se supervisa el servei de les línies de la xarxa de metro, i el nou Centre de Regulació de Trànsit (CRT), des d’on es regulen les més de cent línies d’autobusos i que està ubicat al centre operatiu del Triangle Ferroviari.

A banda de les empreses de transport, també alguns governs s’han interessat per conèixer in situ l’organització

control i seguretat del centre de Sagrera.

BREUS

Ens han visitat...

Hem col·laborat amb...

La delegació de Chicago travessa el pati de la cotxera a la seva arribada al Triangle Ferroviari.

Sagrera – 18 de desembre Membres dels cossos policials i de l’Ajuntament de Badalona CON Triangle – 14 de gener Delegació de la Midwest High Speed Association de Chicago CON Horta – 21 de gener Membres de l’Associació de Jubilats Metro Diverses instal·lacions de TMB – 22 de gener Delegació de la Régie Autonome des Transports Parisiens (RATP) Tallers de Sagrera - 25 de gener Representants de l’Associació d’Amics del Ferrocarril Xarxa de metro – 29 de gener Centre Joan Trias d’educació especial visita una estació

Conveni amb el Museu Marítim de Barcelona TMB ha signat un conveni de col·laboració amb el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (MMB) amb l’objectiu de fer difusió de les activitats del museu a través dels canals propis de TMB: Ràdio Metro (emissió a través de la línia 3), Canal Metro, la revista Hora Punta i la distribució dels elements de comunicació del MMB en vehicles i instal·lacions de TMB. La primera col·laboració ha estat amb motiu de l’exposició Els grans viatges de Zheng He. Les expedicions marítimes de la Xina del segle XV, que té lloc al MMB fins a la primavera. La col·laboració s’ha concretat en la difusió de 100.000 fullets als autobusos, als vestíbuls de les estacions i a les oficines d’atenció a l’usuari de la xarxa de metro. També es difondrà un espot per Canal Metro i una falca per Ràdio Metro (per a la línia 3). La història i l’aventura de la navegació xina

Sabíeu que... Una quarta part dels usuaris del transport públic són els nouvinguts a la ciutat Un 25% (≈310.000) de les validacions diàries de Metro i un 19% (≈135.000) de les validacions diàries de Bus les fan persones nouvingudes a Barcelona.

L’exposició vol explicar als visitants els viatges realitzats en el primer terç del segle XV pels vaixells xinesos, enviats per l’emperador Yongle i comandats per Zheng He, que van recórrer l’Índic de forma continuada durant trenta anys. En aquesta mostra s’explica com Zheng He va convertir l’oceà Índic en un mar xinès fins que, a la seva mort, l’enorme flota de més de 250 vaixells i més de 27.000 persones va desaparèixer per sempre. Aquesta exposició estarà oberta fins al 31 de maig a les instal·lacions que el MMB té a les Drassanes Reials (Av. de les Drassanes, s/n). Més informació a www.museumaritimbarcelona.org

Singapur és una

BREUS

de les ciutats amb metro automàtic (North East Line).

L’Observatori de Metros Automàtics compartirà informació en línia sobre els seus projectes L’Observatori de Metros Automàtics de la Unió Internacional de Transport Públic (UITP), que coordina TMB, està completant el seu objectiu principal de difondre i compartir el coneixement més actual i rellevant sobre aquest sistema de metro. Mitjançant aquest projecte, els membres de la UITP podran fer servir serveis com ara un atles de línies automatitzades, una base de dades de procediments (amb les preguntes més freqüents), una publicació periòdica de les tendències principals, una base de dades d’imatges, un lloc web específic exclusiu per al membres (incorporat al web de la UITP), anàlisis de resultats en relació amb els procediments comuns (benchmarking de procediments) o respostes ràpides a preguntes breus. L’Observatori està format pels principals operadors i projectes de la UITP de línies automàtiques: Copenhaguen, París, Lilla, Lió, Rennes, Hong Kong, Nuremberg, Singapur, Vancouver, Barcelona i Roma.

El Bus del Barri 128 amplia el seu recorregut per Vallvidrera Des del dia 3 de desembre, el Bus del Barri d’El Rectoret-Vallvidrera (línia 128), del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, prolonga el seu recorregut amb set parades noves. Aquesta ampliació ha estat possible gràcies a l’adequació dels itineraris d’aquesta part de la ciutat en plena muntanya de Collserola. La línia 128, que connecta el centre de Vallvidrera amb El Rectoret, té un itinerari que inclou diferents centres d’accés públic – com la Biblioteca Pública de Collserola, el Centre Cívic de Vallvidrera, l’escola CEIP Nabí, el camp municipal de futbol, el CAP i el Mercat de Vallvidrera, el Museu Casa Verdaguer, etc.–, a més de connexions amb d’altres línies de Bus del Barri, el Funicular de Vallvidrera i les estacions de Peu del Funicular, Baixador de Vallvidrera i Les Planes de Ferrocarrils de la Generalitat. Els autobusos de barri són línies de curt recorregut que es mouen en un àmbit petit i que permeten connectar-lo amb la xarxa bàsica de transport i amb els equipaments principals de cada barri. Els horaris detallats de la línia 128 es poden consultar a la web de TMB (www.tmb.cat).

Mes informació: www.uitp.com

Obre el nou Centre d’Atenció al Ciutadà de Sagrera El mes de gener va començar a funcionar el nou Centre TMB d’Atenció al Ciutadà a l’estació de Sagrera (línies 1 i 5 de metro), amb la voluntat d’oferir un servei de més proximitat als ciutadans de la zona nord de Barcelona i a d’altres municipis propers com Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià de Besòs. La ubicació del nou centre a l’estació de Sagrera també és significativa per tractar-se de l’intercanviador (L1, L5 i aviat L9) amb més flux de passatge de tota la xarxa de metro. La nova oficina, oberta els dies feiners de 8 a 20 hores, continuarà la línia d’atenció al client implantada per la companyia en els darrers anys, basada en un tracte més personalitzat i de qualitat. Els altres tres centres existents són al metro de Sagrada Família, Sants Estació (vestíbul Renfe) i Universitat.

El vicepresident executiu, Dídac Pestaña, saluda una de les empleades del nou centre el dia de l’obertura.

MÓN METRO

Es continua desenvolupant el programa de remodelació de trens al metro. Unitats de les sèries 3000 i 4000 estan sent objecte de reformes amb la finalitat d’ampliar la seva vida útil comercial, així com d’incorporar noves funcionalitats per tal de continuar donant servei en les millors condicions de seguretat, capacitat i confort.

Una quinzena de trens remodelats ja circulen a les línies 1 i 3 del metro

mb motiu de l’increment continuat del passatge a la xarxa de metro, de la futura entrada en servei de la nova línia 9, juntament amb la retirada de trens que han arribat al final de la seva vida útil (els de les sèries 1000 i 1100 que circulaven per les línies 4 i 5), TMB, a més d’anar incorporant nous trens a la xarxa per millorar el servei, està seguint un programa d’actualització del material mòbil, iniciat a finals del 2006. En aquell moment, del total de trens existents al metro n’hi havia 42 que es trobaven aproximadament a la meitat de la seva vida útil (24 trens de la sèrie 4000 de la línia 1 amb una edat mitjana d’entre 18 i 20 anys, i 18 trens de la sèrie 3000 de la línia 3 amb una edat compresa entre els 19 i 21 anys). Així, es va decidir engegar un procés de remodelació d’aquests trens amb la finalitat

d’ampliar la seva vida útil comercial, així com d’incorporar noves funcionalitats que permetessin adequar-los per tal de donar servei en les millors condicions de seguretat, capacitat i confort. El primer tren remodelat de la sèrie 3000 va entrar en servei, un cop completada la fase de proves, el juliol del 2007; el primer de la sèrie 4000, amb característiques molt semblants però d’ample ibèric –ja que es va dissenyar per a la línia 1–, ho va fer el desembre del 2007. Actualment, un terç dels combois remodelats ja circulen per la xarxa del metro: concretament nou unitats de la sèrie 3000 per la línia 3 i cinc de la sèrie 4000 per la línia 1. Les 28 unitats restants seran retirades, reformades i incorporades de nou al servei progressivament fins a ser completades a finals del 2011. Trens com acabats d’estrenar El resultat de la remodelació fa que aquests trens tinguin unes característiques semblants a les de les noves sèries que han entrat en funcionament (sèries 5000 i 6000 de CAF i 9000 d’Alstom). Entre les actuacions més rellevants que es duen a terme destaquen la reparació i pintat de les caixes i panells inferiors, la substitució de terres i vidres, la creació d’un espai reservat a persones amb mobilitat reduïda, revisió general i millores en el mecanisme d’obertura i tancament de portes, la instal·lació de videovigilància a l’interior dels cotxes, la disposició de seients longitudinalment contra

Exterior d’un tren de la sèrie 4000 un cop finalitzat el procés de remodelació.

19 Interior d’un tren remodelat amb els seients alineats i l’espai per a persones amb mobilitat reduïda.

Amb l’alineació dels seients i la unió entre els cotxes s’aconsegueix un augment de capacitat del 12% en cada tren

les parets laterals i la construcció de passadissos d’intercomunicació dins dels trens per a una distribució més homogènia del passatge. Amb el canvi de la configuració de seients, que estaven col·locats en compartiments de dos contra dos abans d’alinear-los, i el passadís d’unió entre els cotxes de manera que quedin un grup de tres cotxes i un altre de dos, s’aconsegueix un augment de capacitat del 12% en cada tren. A més, dins de cada unitat remodelada s’hi poden trobar 14 càmeres de videovigilància, aire condicionat incorporat a la cabina del motorista i a la zona de passatge, extintors i sis finestres abatibles, entre d’altres elements. El procés de remodelació de trens segueix el mètode de treball en cadena en el qual treballen simultàniament un equip d’entre 30 i 50 tècnics. Primer de tot, es desmunta completament l’interior del tren. Després, es repinta l’exterior, l’esquelet intern i cada peça que el compon (terres, sostres, marcs, contramarcs, etc.). Tot seguit, se solden els nous elements com el passadís d’interconnexió, els nous seients, les portes amb gomes rígides, l’òptica frontal del tren, els monitors i els panells identificadors, mentre s’instal·la un nou cablejat i els sistemes d’insonorització, seguretat i vigilància. Finalment es fa la posada a zero dels bogis (estructura rodant sobre la qual descansen els trens) i es fan les proves elèctriques i internes corresponents. Un cop superades, es dóna d’alta el

28 unitats més seran reformades i incorporades de nou al servei progressivament fins a finals del 2011

tren per a la seva circulació. Per remodelar cada unitat, es necessiten aproximadament tres mesos, temps que s’aprofita per treballar, en diferents fases, amb dos trens alhora.

Fase de pintat de la carcassa del comboi i de totes les peces que el componen.

El 10% del preu d’un tren nou La remodelació té un cost d’uns 660.000 euros per unitat, equivalent aproximadament a un 10% del valor d’un tren nou. Les empreses que porten a terme els treballs de reconfiguració i reformes interiors dels trens són la firma lleidatana Tradinsa, per a la sèrie 3000, i el grup empresarial Temoinsa, per a la sèrie 4000. La suma de l’entrada de nous trens i la remodelació dels existents fa possible la millora de la freqüència de pas, amb una major capacitat de transport i una imatge renovada, més accessible i còmoda i amb els darrers sistemes de seguretat incorporats.

Operaris soldant el passadís d’interconnexió entre cotxes i desmuntant el cablejat, els terres i els sostres d’una unitat.

MÓN BUS

Gestió d’alteracions planificades, la ‘geometria variable’ de la xarxa d’autobusos Una metròpoli dinàmica i en desenvolupament produeix moltes obres que ocupen l’espai públic. Per això la xarxa d’autobusos de TMB ha d’adaptar constantment els recorreguts i les parades de les línies.

ntre els avantatges de l’autobús en la planificació de les solucions de mobilitat s’esmenta sempre la flexibilitat, pel fet de circular en superfície pel viari públic i necessitar tan sols una infraestructura reduïda de parades i senyals. Aquesta lleugeresa del bus li permet adaptar la topologia de la xarxa a les condicions canviants de l’espai públic d’una metròpoli viva com la de Barcelona, sotmès a transformacions i canvis constants. Naturalment, la xarxa de bus no canvia sola: al darrere de tots els desviaments, canvis d’emplaçaments de parades, prolongacions, variacions de recorregut, llançadores i serveis

Obres de la línia 9 de metro a la plaça Sanllehy, que afecten les línies 24 i 92.

especials hi ha l’Oficina Tècnica de Trànsit (OTT), que s’ocupa que les modificacions a les línies es facin respectant uns estàndards de qualitat en termes d’optimització de recorreguts, seguretat i accessibilitat de les parades i informació als clients. Per donar una idea del volum de feina de l’OTT n’hi ha prou de dir que l’any 2008 va gestionar un total de 695 alteracions programades del servei –una mitjana de 59 al mes–, sobretot desviaments de línies. A més a més, va realitzar 530 actuacions de manteniment de mobiliari urbà, com ara la senyalització vertical i la informació de les parades.

Parada provisional al carrer Múrcia, en el desviament ocasionat per les obres de l’alta velocitat al Clot.

L’any 2008 es van programar i executar 695 variacions en línies i parades, de les quals 295 van ser desviaments

El motiu més freqüent d’alteració programada és l’execució d’obres d’infraestructura amb afectació a la via pública, siguin col·lectors, conduccions de subministraments, túnels ferroviaris o reurbanitzacions de barris. Entre les actuacions d’adaptació més rellevants dutes a terme l’any 2008 hi ha el desviament de set línies de bus de TMB a la zona del Clot arran de les obres de l’alta velocitat, iniciades l’agost passat, i el desviament de quatre línies més a l’eix de Collblanc amb motiu de la reforma del traçat del Trambaix. L’Oficina Tècnica del Trànsit Per fer eficaçment la seva feina, l’OTT està estructurada en tres àmbits: l’Oficina de Millores de la Xarxa és la responsable de la negociació, definició i producció de totes les actuacions referides al manteniment i millores a la xarxa, així com de tenir tota la informació actualitzada en els sistemes d’informació de l’operació (GIS, SAE); l’Oficina de Planificació de Desviaments és la responsable de la negociació, definició i producció de totes les actuacions referides a desviaments a la xarxa i planificació de llançadores, així com de tenir tota la informació actualitzada en els mateixos sistemes d’informació de l’operació esmentats; i el Centre d’Informació Bus és el responsable de la informació, dins i fora de l’empresa, relacionada amb les alteracions a la xarxa als diferents canals de què es disposa, tant dinàmics (pantalles, dispositius mòbils) com estàtics (plafons en parades i vehicles).

Precisament les noves tecnologies estan obrint nous canals de comunicació amb el client, que poden ajudar a millorar la informació i per tant el servei. En aquest sentit, el repte de futur en què ja s’està treballant (en col·laboració amb altres àrees de l’empresa) és el proveïment d’informació en temps real sobre les arribades dels pròxims autobusos de les diferents línies. Actualment estan disponibles com a canals dinàmics el sistema TMB iBus, que permet conèixer el temps de pas via SMS o internet (a la web corporativa www.tmb.cat), igual que les pantalles PIU en marquesines, i el sistema SIU, implantat actualment en 350 cotxes, que dóna informació a bord del bus de la propera parada i els enllaços amb altres línies. El repte és el desenvolupament d’un model tecnològic per poder incorporar la informació de les alteracions del servei en aquests canals.

El repte és incorporar les previsions de canvis de recorregut als nous canals dinàmics d’informació al client

Senyalització de parada anul·lada al carrer del Clot, on paraven les línies 33, 34, 35, 43 i 44 de TMB.

ALTERACIONS DE LA XARXA DE BUS GESTIONADES EL 2008 Desviaments

283

Normalitzacions

190

Canvis definitius

184

Llançadores i especials TOTAL

38 695

CULTURA

La presència de TMB al Festival de la Infància es va emmarcar en el projecte TMB Educa.

L’estand de La Mercè rep la millor nota per part dels barcelonins Més de 15.000 persones van visitar l’espai de TMB al Festival de la Infància Durant els nou dies que va durar el 46è Festival de la Infància, més de 15.000 visitants van passar per l’estand de TMB. D’elles, més de 6.000 nens i nenes van participar activament en les activitats previstes, mentre que uns 3.000 van gaudir dels espectacles programats. Les jornades en què va haver-hi més afluència a l’estand de TMB van ser els dies 27, 29 i 30 de desembre i el dia 2 de gener. Sota el paraigües de TMB Educa, l’estand de TMB pretenia incidir en aspectes claus de la mobilitat, com la sostenibitat del sistema de transport, l’ús de les energies renovables, l’accessibilitat, la incorporació dels avenços de les noves tecnologies en la gestió i millora dels transport o la promoció del civisme. TMB va dissenyar diferents tipus d’activitats per a la participació dels nens i nenes, com les actuacions de la titella el Mag del Bus, el joc del puzle o la pilota saltadora; a la vegada donava la possibilitat de participar en diversos tallers per dibuixar, pintar i retallar imatges de l’evolució històrica del transport públic. El Festival de la Infància va clausurar la seva edició amb més de 200.000 visitants que es van apropar a Fira de Barcelona entre el 27 de desembre i el 4 de gener. Les activitats de caràcter educatiu, lúdic, cultural i esportiu celebrades volien fomentar, de manera divertida, la creativitat i la solidaritat entre els més petits, a més de promoure l’esport.

L’estand amb què TMB va participar a la Ciutat de les Persones durant les Festes de la Mercè de 2008, el setembre passat, apareix, segons l’organització, entre els dos espais més visitats i més ben valorats, amb una assistència de públic del 44,7% i una nota de 8,1. Segons l’enquesta que l’Ajuntament de Barcelona va realitzar entre 664 visitants de la Ciutat de les Persones, des de la primera edició l’espai de TMB ha estat sempre entre els dos estands més visitats. El 2008 aquesta tendència s’ha repetit i TMB, juntament amb Medi Ambient, han estat els dos espais que els ciutadans van visitar més o, com a mínim, els que van causar més impacte. La valoració final de l’espai de TMB ha estat d’un notable per al 50,8% dels visitants, mentre que un 36,4% dels enquestats l’ha puntuat amb un excel·lent. La gran majoria dels enquestats –un 89,9%– van contestar que fan servir els diferents transports de TMB, situant aquesta empresa molt per sobre d’altres serveis com Cultura i Biblioteques (68,7%), Informació i Atenció al Ciutadà (63,0%) o Educació (50,0%). L’enquesta també ha deixat clar que TMB és una empresa molt coneguda, ja que només ha estat descoberta per un reduït 1%.

L’estand explicava el funcionament d’un metro automàtic i recreava l’interior d’un dels cotxes.

HISTÒRIA

Espais singulars de Metro (II)

L’estació de Navas, supervivent del model Barcelona El Catálogo de elementos singulares de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles inclou, entre les instal·lacions de Metro i els edificis històrics documentats en l’obra, l’estació de Navas de la línia 1, l’única que manté el disseny original dintre de la seva categoria.

a singularitat de l’estació de Navas (L1) rau en el fet que pertany a les denominades estacions tipus Barcelona. Aquesta mena d’estacions tenen la particularitat d’acollir, sota una gran volta, una andana central i dues de laterals: la primera destinada, en un principi, a l’entrada de viatgers i les segones, a la sortida. També es caracteritzen per tenir uns vestíbuls molt amplis. Pertanyen a aquest tipus les estacions construïdes als anys cinquanta en la prolongació del Metro Transversal cap a Sant Andreu (entre els anys 1948 i 1954). Aquestes estacions són: Glòries, Clot, Navas, Sagrera i Fabra i Puig,

Un tren de la sèrie 300 a l’estació de Navas, el 1953.

totes de la línia 1. També forma part d’aquest grup l’estació de la Sagrera de la línia 2 del Transversal Alt (actual línia 5), construïda el 1959. Estació històrica Amb el pas del temps aquestes estacions han sofert canvis per tal d’adequar-se a les noves necessitats de la xarxa. Només l’estació de Navas continua tal com va ser construïda, tret de la introducció de petites millores que la mobilitat urbana requereix (escales mecàniques i ascensors).