Hora Punta TMB número 80 by TMB_Barcelona

número

Transports Metropolitans de Barcelona

MAIG 2008

Entrevista a Assumpta Escarp, presidenta de TMB

En marxa les negociacions de conveni de Metro i Bus

ESTRENEM DISSENY I NOUS CONTINGUTS

Nova etapa Canvis a la direcció i l’estructura organitzativa de TMB

Firmat el Contracte Programa per al bienni 2007-2008

3 Canvis organitzatius a TMB 6 Nova etapa d’Hora Punta 7 Entrevista a Assumpta Escarp

10 Nou Contracte Programa

19 Reaprofitament d’aigües a Metro

12 L’hora de la negociació col·lectiva

20 Adéu a Mercè Sala

15 Comboi solidari a l’Àfrica Central 16 Nou CRO

21 Breus 22 Exposició “Refugi, quan el refugi és el subsòl”

Editorial

número

2 Editorial

MAIG 2008

ls que formem part de Transports Metropolitans de Barcelona estem vivint un moment especial, ple d’expectatives i esperances. Aquest número d’Hora Punta, inici d’una nova època de la nostra publicació corporativa, n’és un reflex fidel. Hi ha novetats a la direcció de la companyia, com s’explica en aquestes pàgines, dins d’una reestructuració orientada a afrontar amb les màximes garanties d’èxit els reptes que ens planteja un futur que tenim gairebé a tocar de la mà i que ens posarà tots a prova. La mobilitat és un factor de cohesió i de competitivitat de primer ordre, i TMB, com a principal operador metropolità de transport públic, haurem de respondre a exigències creixents. Per això s’ha reconstituït l’equip de direcció, que combina experiència i sang nova. La mateixa revista que teniu a les mans és un exponent d’aquest moment de renovació. Hora Punta reneix com a publicació de tot TMB, amb vocació de crear vincles estables entre les persones que formem part de la companyia i amb el nostre entorn social i institucional. Unes pàgines especials, amb la capçalera Gent TMB, estaran sempre reservades a recollir el batec quotidià de la companyia. Gent TMB serà igualment a partir d’ara la divisa de totes les activitats que s’organitzin per refermar la cohesió i fomentar la participació dels més de 7.500 dones i homes que fem possible dia a dia un servei de transport públic cada cop més eficient en una àrea metropolitana cada cop més dinàmica.

EDITA: Transports Metropolitans de Barcelona. Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals | DIRECTOR: Santiago Torres | Director editorial: Oriol Pàmies Subdirectora: Lourdes Montero | Caps de redacció: Maite Peris, Gustau Lamadrid | Redacció: Àngels Rodríguez, Àngels Vidondo, Pere Paredes, Rosa Avis, Marta Franco, Laura Martínez | Col·laboradors: Albert Piqué, Fernando Olivar | Disseny original: ESSA Estructura de Comunicació | Maquetació: Josep Lluís Lara | Fotografia: Pep Herrero, BPMO | Impressió: INDEX | Tiratge: 14.000 exemplars | CORREU eLECTRÒNIC: horapunta@tmb.net | D.L.: B-21926-2008

EMPRESA

TMB ha aprovat un nou organigrama organitzatiu, conseqüència de la renúncia del seu conseller delegat, que completa els canvis iniciats el setembre de 2007, amb la incorporació d’Assumpta Escarp i Dídac Pestaña com a presidenta i vicepresident executiu.

TMB es reorganitza per fer front a la complexitat dels seus reptes de futur

a nova organització, més executiva, està pensada per fer front amb garanties als seus reptes de futur. TMB ha volgut identificar millor els àmbits de treball, en funció de la seva naturalesa, establir la interdependència entre uns i altres, configurar un àmbit únic d’innovació i estratègia i ubicar en una única àrea el conjunt de serveis corporatius de la societat. De tal manera, la nova organització identifica quatre grans àmbits de treball (de direcció i estratègia, d’innovació i planificació, de cohesió i gestió, i d’operació) i s’articula a través de tres direccions generals (de Bus, de Metro i de Serveis Corporatius) i una direcció executiva vinculada directament a Presidència. La nova organització reforça, alhora, el paper de la Comissió Executiva, constituïda el passat mes de gener, com a principal òrgan de govern de la societat, després del Consell d’Administració, i el Consell de Direcció, que té per funció l’estudi i l’informe o consulta dels assumptes que es tracten al Consell d’Administració. Per al vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, els darrers anys “han estat claus per endinsar-nos en dinàmiques de prospecció i anàlisi que han estat molt útils per afavorir la transversalitat, fixar indicadors de qualitat i conèixer l’entorn en el qual operem. El nou organigrama –explica Pestaña– ens ha de servir per marcar prioritats i gestionar els nous reptes d’un quinquenni en què estrenarem la línia 9, començarem a automatitzar el metro i modernitzarem la xarxa de bus, entre d’altres projectes cabdals”.

Una primera bateria d’objectius i reptes en l’horitzó de l’any 2015

Un nou equip que aporta experiència i renovació

1. Assegurar el conjunt de processos i projectes que garanteixin la posada en marxa, la gestió i el creixement de la L9. 2. Treballar de manera coordinada amb les administracions competents pel que fa a futures ampliacions de la xarxa. 3. Incrementar els nivells de qualitat de Metro, quant a freqüència, velocitat comercial, imatge i servei. 4. Implementar mesures de priorització del Bus a la xarxa viària amb una extensió efectiva del servei a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 5. Implementar noves tecnologies netes (menys contaminants) en els combustibles dels autobusos: motors elèctrics, busos híbrids, hidrògen, etc. 6. Aplicar les noves tecnologies a bord del vehicle i en les parades: localització, transmissió de sons i dades, panells informatius, cancel·lació de títols sense contacte, i-bus, etc. 7. Afrontar proactivament el mig i llarg termini, tenint en compte la prospectiva del Visioning 2015, de forma que es concretin les línies d’actuació amb el Pla d’Empresa 2009-2012. 8. Preparar el Contracte Programa 2009-2012 i elaborar un pla d’acció sobre el patrimoni immoble a fi d’incrementar el finançament de TMB i possibilitar la posta en servei d’una nova cotxera per a la xarxa d’autobusos. 9. Donar suport tecnològic a les unitats de negoci i liderar els processos que permetin aprofitar la innovació i les TIC per incrementar l’eficàcia i eficiència de l’empresa. 10. Fomentar la cohesió del territori metropolità.

La companyia és presidida per la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Assumpta Escarp i té Dídac Pestaña com a vicepresident executiu. L’àmbit de Presidència es completa amb una Direcció Executiva, al front de la qual hi és Jordi Nicolás, que gestiona directament el màrqueting, la comunicació, l’organització, els sistemes d’informació, els estudis, la planificació de la xarxa i la promoció corporativa. La Direcció General de Serveis Corporatius, que té com a titular des del passat 1 de maig l’exdirector general de TMB Albert Busquets gestionarà, com fins ara, els assumptes relacionats amb Desenvolupament de Negoci i Internacional, així com competències que fins ara eren assumides pel conseller delegat (Administració i Finances, Serveis Jurídics i Recursos Humans) i per la Direcció de Planificació i Organització (Pressupost, Control de Gestió i Auditoria Interna i Qualitat i Gestió Mediambiental). La nova Direcció General tindrà Jaume Tintoré com a subdirector general. La Direcció General d’Autobusos continuarà en mans d’Ignasi Armengol, que manté la seva estructura actual de funcionament. Finalment, la Direcció General de Metro tindrà com a titular Sebastián Buenestado, en substitució de Daniel Basco. Buenestado era fins fa uns dies Director de l’Àrea de Promoció Corporativa i fins l’any 2006 havia desenvolupat diferents responsabilitats a l’àmbit del Metro, com la de Recursos Humans, primer, i la d’Operacions, més tard.

Un canvi conseqüència de la renúncia del conseller delegat El seguit de canvis organitzatius anunciats mitjançant avís el passat 30 d’abril són conseqüència del cessament voluntari de Constantí Serrallonga com a conseller delegat de la companyia. Constantí Serrallonga, en el càrrec des de l’1 de gener de 2003, va contribuir durant el seu mandat a la renovació i ampliació de la flota d’autobusos, va gestionar l’obertura del metro la nit dels dissabtes, va coordinar la construcció del nou telefèric de Montjuïc i va implementar les mesures adients per assegurar el desplaçament de persones amb mobilitat reduïda a les xarxes de metro i bus. Durant l’any 2007, l’empresa va transportar 577 milions de ciutadans i ciutadanes. Amb la marxa del conseller delegat, també van deixar l’empresa Daniel Basco, director general de Metro el darrer any, i Jordi Pomarol, director executiu de Planificació i Estratègia.

5 ÀMBIT DE DIRECCIÓ I ESTRATÈGIA

Presidència

Assumpta Escarp

ÀMBIT D’INNOVACIÓ, PLANIFICACIÓ I COMUNICACIÓ

Vicepresidència Executiva

Dídac Pestaña

Direcció Executiva Presidència

Jordi Nicolás

• Màrqueting i Comunicació • Promoció Corporativa • Organització i Sistemes Informació • Estudis • Planificació Xarxa

ÀMBIT DE COHESIÓ INTERNA I GESTIÓ Direcció Gral Serveis Corporatius

Albert Busquets

• Administració i Finances • RRHH i Assessoria Jurídica • Pressupost i Control Gestió • Negoci i Internacional • Qualitat i Gestió Mediambiental • Transports d’Oci

ÀMBIT D’OPERACIÓ

Direcció General Metro

Direcció General d’Autobusos

Sebastián Buenestado

Ignasi Armengol

Subdirecció General Serveis Corporatius

• Serveis Centrals • Operacions • Manteniment • Organització i Projectes • Desenvolupament • Recursos Humans

• Operacions • Infraestructures • Enginyeria i Manteniment flota • Recursos Humans • Programes i projectes d’explotació

Jaume Tintoré

Renovació i experiència

Assumpta Escarp, presidenta

Dídac Pestaña, vicepresident executiu

Jordi Nicolás, director executiu Gabinet de Presidència

Albert Busquets, director general de Serveis Corporatius

Ignasi Armengol, director general d’Autobusos

Sebastián Buenestado, director general de Metro

Jaume Tintoré, subdirector general de Serveis Corporatius

COMUNICACIÓ

‘Hora Punta’ enceta una nova etapa amb una imatge renovada i continguts més atractius ‘Hora Punta’, la revista de Transports Metropolitans de Barcelona, torna aquest mes de maig amb un aire nou: un disseny modern pensat per facilitar-ne la lectura i oferir continguts que resultin més atractius.

c bZgd

n aquesta nova etapa, Hora Punta vol ser un mitjà de comunicació interessant i útil per a tots els treballadors i les treballadores de TMB, i per a totes les persones i les institucions que segueixen amb interès l’actualitat i els projectes de futur d’aquesta gran empresa.

Transports Metropolitans de Barcelona

B6>< '%%-

:cigZk^hiV V 6hhjbeiV :hXVge! egZh^YZciV YZ IB7

:c bVgmV aZh cZ\dX^VX^dch YZ XdckZc^ YZ BZigd ^ 7jh

La revista s’editarà mensualment i es distribuirà de forma gratuïta, per correu, als domicilis dels empleats i jubilats de TMB, així com a les principals institucions, organismes i associacions de Catalunya. En total s’imprimiran 13.500 exemplars. Com a complement d’Hora Punta, els empleats i jubilats rebran també Gent TMB, un suplement dedicat expressament a la vida social de les persones que conformen l’equip humà de la companyia, del qual s’editaran 11.500 exemplars. Aquesta publicació es farà ressó d’esdeveniments interns (noces d’argent, aniversaris, jornades de participació...), activitats socials, culturals i esportives, difusió de les iniciatives de les associacions de jubilats, naixements i jubilacions, anècdotes, reconeixements, col·laboracions, etc. El contingut d’aquesta publicació s’elabora bàsicament amb les propostes d’un grup de treballadors i treballadores que anteriorment ja col·laboraven en el consell de redacció i que actuen com a delegats de la revista des dels seus respectius àmbits de treball. Qualsevol empleat que tingui interès a formar part d’aquest grup pot participar-hi enviant un correu a horapunta@tmb.net. Edició professional L’edició d’aquestes dues publicacions es coordina des de la recentment creada Àrea de Comunicació i Promoció Corporativa i la redacció està integrada pel conjunt de periodistes de la companyia amb l’objectiu d’elaborar una revista més professional Els principals objectius d’aquesta nova etapa d’Hora Punta i el suplement Gent TMB són reforçar el sentiment de pertinença dels treballadors i les treballadores a TMB, difondre l’actualitat de la companyia, tot recollint els fets i les notícies més destacades que es produeixen al llarg del mes, informar dels objectius estratègics i les línies d’acció de l’empresa i fomentar el mutu coneixement de les persones i col·lectius que formen part de la companyia.

Hora Punta va néixer com a un instrument de comunicació interna l’any 1990. La revista ha travessat per diferents etapes. Fins ara se n’havien publicat 79 números.

:HIG:C:B 9>HH:CN > CDJH 8DCI>C<JIH

CdkV ZiVeV 8Vck^h V aV Y^gZXX^ ^ aÉZhigjXijgV dg\Vc^ioVi^kV YZ IB7

;^gbVi Za 8dcigVXiZ Egd\gVbV eZg Va W^Zcc^ '%%,"'%%-

ENTREVISTA

ASSUMPTA ESCARP Presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona

Assumpta Escarp i Gibert presideix Transports Metropolitans de Barcelona des del juliol del 2007. A banda de màxima directiva del principal operador de transport de la regió metropolitana, és també vicepresidenta primera de l’Entitat Metropolitana del Transport, vocal de l’Autoritat del Transport Metropolità i regidora coordinadora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona.

Gairebé s’ha estrenat en el càrrec amb un conflicte laboral a Autobusos. Una prova dura? Crec que ha estat una excel·lent oportunitat per comprovar de primera mà la importància d’una bona gestió en un servei públic com els transports, on s’han de conjuntar el benestar dels treballadors i la qualitat de servei als ciutadans. Com s’ha resolt? S’ha acordat, amb la mediació del Departament de Treball, traslladar les qüestions dels descansos setmanals i la jornada de treball a la negociació col·lectiva, que és el seu marc natural, per tractar-les amb els interlocutors qualificats, que són el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals, no pas els òrgans assemblearis. Com dèiem des del principi, l’aplicació d’una nova normativa estatal sobre pauses dins la jornada diària dels conductors és tan complexa que només es pot fer dins del conveni. L’empresa ha accedit a avançar la negociació d’aquest conveni, un fet veritablement excepcional, en un esforç per trobar una sortida al conflicte, i s’ha restablert així la normalitat en les relacions laborals.

“En un servei públic s’ha de conjuntar el benestar dels treballadors i el servei als ciutadans”

S’ha obert la negociació del conveni de Bus i en paral·lel s’està desenvolupant la del conveni de Metro. Creu que serà conflictiu? Personalment, crec en el sindicalisme solidari i sensat en els seus plantejaments, aquell que es compromet a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials de tots els treballadors. És aquest sindicalisme el que espero que sigui present en el procés de negociació del conveni de Metro perquè ens puguem basar en el diàleg i puguem desenvolupar una negociació beneficiosa per a totes dues parts, treballadors i ciutadans. Quines especificitats tenen les relacions laborals en una empresa pública com TMB? És evident que els treballadors d’una empresa pública com TMB no pateixen per la perdurabilitat o per la supervivència econòmica de l’empresa, i que cal tenir molt present que un conveni col·lectiu, a TMB, ha de ser un pacte en què treballadors i ciutadans hi surtin guanyant, pel fet de tenir la condició de servei públic.

9 “Crec en el sindicalisme solidari i sensat en els plantejaments” “L’empresa ha accedit a avançar la negociació d’aquest conveni en un esforç per trobar una sortida al conflicte”

Aquest any s’inaugurarà la prolongació de la L3 a Trinitat Nova. Serà l’inici d’una etapa d’expansió de la xarxa de metro? Aquesta inauguració serà significativa, perquè són les primeres estacions noves que s’obren des de la posada en servei de la línia 11, el 2003. Però els pròxims anys la xarxa de metro farà un salt endavant molt important: s’obriran les prolongacions de la línia 2 a Badalona Centre, de la línia 5 a Horta i de la línia 2, per l’altre extrem, a Parc Logístic; i es posarà en marxa gradualment la nova línia 9, de 46,6 quilòmetres de longitud, començant pels ramals de Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Són projectes que el Govern de la Generalitat està tirant endavant d’una manera decidida i que ens permetran doblar pràcticament la xarxa de metro de TMB d’aquí al 2015.

Quins altres objectius s’ha marcat TMB per als propers anys? Hem de continuar donant resposta a les demandes de mobilitat que planteja la societat, continuar captant usuaris després del record de 577 milions del 2007, en què ha estat clau l’increment de qualitat i d’accessibilitat de la xarxa de metro, a banda de l’ampliació d’horari dels dissabtes a la nit. En autobusos, hem d’augmentar l’eficiència de la xarxa. I en general treballarem per implantar tecnologies avançades que ens permetin mantenir ben informats els usuaris, i accentuarem l’aposta pel respecte al medi ambient. Al sector del transport hi ha poques dones directives del màxim nivell. Marcarà estil d’alguna manera? Jo crec que l’estil el marca la persona, no tant perquè sigui dona o home, com per la seva manera de gestionar. En aquest sentit, jo no puc interpretar-ho d’una altra manera que com un símptoma de normalitat i un signe més que dia rere dia, de mica en mica i entre tots, estem aconseguint que empreses com TMB reflecteixin la realitat social.

“Un conveni, a TMB, ha de ser un pacte en què treballadors i ciutadans hi surtin guanyant”

ECONOMIA

El sistema de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona rebrà 1.206 milions d’euros per al període 2007-2008, fruit del nou Contracte Programa. D’aquesta xifra, 654 milions aniran destinats a TMB.

Les administracions cobreixen el 56% del cost del transport públic metropolità

l Contracte Programa 2007-2008 entre l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Administració General de l’Estat preveu els recursos necessaris per dur a terme una millora continuada del transport públic a la regió metropolitana de Barcelona. El nou Contracte Programa, firmat l’abril passat, comporta una subvenció de 1.206 milions d’euros per part de les administracions públiques que es destinarà al sistema de transport públic metropolità. L’objectiu dels contractes programa és potenciar el transport públic per atendre les necessitats de mobilitat i reduir la congestió del trànsit, així com definir un marc estable de finançament de les empreses operadores com TMB, compatible amb els escenaris pressupostaris de les administracions implicades.

Evolució del finançament del sistema de transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona 1200

El cost del sistema de transport públic a la regió metropolitana de Barcelona (tarifes + subvencions) ha passat de 506 milions d’euros anuals en el període 1998-2001 a 1.076 milions d’euros en el 2007-2008, la qual cosa suposa que s’ha més que duplicat en deu anys.

44%

Tarifes

473

800 376

600 324 400 Milions d’euros

El sistema es finança per dues vies: la recaptació per la venda de títols de transport i les subvencions que aporten les administracions públiques. En deu anys la part que cobreixen les tarifes ha baixat sis punts: representaven un 50% i ara representen un 44%, mentre que les administracions han augmentat la seva participació del 50% al 56%.

1000

253 603

50% 200

Mitjana anual

254

386

488

56%

2005-2006

2007-2008

50% 1998-2001

2002-2004

Subvencions

Les subvencions per al bienni 2007-2008 representen un increment del 23,7% de mitjana anual respecte del període anterior, tot i que les necessitats estimades pels operadors eren superiors. L’Administració General de l’Estat hi aporta 299 milions d’euros, la Generalitat de Catalunya, 554 milions d’euros, l’Ajuntament de Barcelona el subvenciona amb 183 milions d’euros, i l’Entitat Metropolitana del Transport hi contribueix amb 170 milions d’euros.

11 EL CONTRACTE PROGRAMA 2007-2008 ORIGEN DE LES APORTACIONS (milions d’euros) Generalitat 14,0% 170

Administració General de l’Estat Ajuntament de Barcelona

15,2% 183

TOTAL 1.206

45,9% 554

Entitat Metropolitana del Transport

24,9% 299

Distribució entre operadors Les subvencions es distribueixen entre els diferents operadors de la regió metropolitana en proporció a les seves necessitats. Així, per al període 2007-2008, TMB rebrà unes aportacions totals de 654 milions d’euros per completar el finançament de les seves xarxes de metro i autobusos, mentre que Ferrocarrils de la Generalitat rebrà 158 milions, els altres operadors d’autobusos metropolitans 150 milions, els autobusos dependents de la Generalitat 51 milions i el tramvia 87 milions (més la inversió en infraestructura, que suposa una altra partida de 80 milions). Rodalies Renfe, com a operador estatal, es finança a través del seu propi contracte programa.

TMB, que fa 7 de cada 10 viatges a la regió metropolitana, rep poc més de la meitat de les subvencions

DISTRIBUCIÓ DE LES SUBVENCIONS Quota de mercat de cada operador (exclòs RENFE) Subvenció atorgada (milions d’euros)

TMB 70,5% 654 (54,2%) FGC

La distribució de les subvencions entre els operadors contrasta amb la quota de mercat de què disposa cadascun dins el sistema metropolità de transport públic. Així, TMB, que a través de les seves xarxes de metro i bus efectua 577 milions de viatges anuals (el 70% dels 817 milions que es fan a la regió metropolitana, sense comptar Rodalies Renfe), rep el 54% dels fons. Els recursos econòmics que s’hi destinen són, doncs, els que beneficien un nombre més alt de ciutadans.

9,7% 158 (13,1%) Busos metropolitans 8,8% 150 (12,4%) Busos DGTT 3,6% 51 (4,2%) Tramvia 2,5% 167* (13,8%) Altres 4,9% 26 (2,2%) *inclosa la inversió en infraestructura

TOTAL 1.206

Cal aclarir que els transports d’oci estan exclosos dels contractes programa i del sistema tarifari integrat. Aquests transports s’autofinancen i, en el cas del Barcelona Bus Turístic, fins i tot aporten recursos al transport públic regular.

ACTUALITAT

L’hora de la negociació col·lectiva a TMB

a direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i quatre dels cinc sindicats amb representació a Autobusos (ACTUB, CCOO, CGT i UGT), amb la mediació de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball, van arribar la matinada del 15 d’abril (15-A) a un principi d’acord per posar fi al conflicte que s’arrossegava des del novembre passat i reconduir cap al marc de la negociació col·lectiva les reivindicacions sobre reducció de jornada i distribució dels descansos dels conductors.

El nou conveni de Bus incorporarà un sistema amb dos descansos setmanals i resoldrà l’aplicació de la normativa de seguretat viària

S’acabava d’aquesta manera una etapa plena de tensió, en què s’han registrat fins a 18 jornades de vaga total o parcial, amb greus perjudicis per a la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona i conseqüències també negatives per a la reputació i el clima laboral dins l’empresa. En les convocatòries de vaga, CGT i ACTUB adduïen com a motius formals el “compliment” d’una directiva europea, del Reial Decret 902/2007 i del conveni col·lectiu de TB. En canvi, de cara a l’opinió pública, publicitaven simplement la demanda de “dos dies” de descans setmanal, que l’empresa ja havia proposat implantar en la negociació del conveni actual.

La vaga d’autobusos es va tancar amb un preacord que caldrà negociar en el marc del nou conveni

A la pràctica, es reclamava, a l’inici del conflicte, una reducció de 285 hores de treball anuals per conductor sense perdre salari, i un plus en concepte de compensació per no fer la pausa dins la jornada laboral, tot esgrimint una interpretació molt forçada de la nova normativa. Satisfer aquestes reivindicacions hauria suposat incrementar la massa salarial de manera insostenible, fins a un 20% anual, i trencar el marc consensuat de relacions laborals, que passa per sotmetre a la negociació col·lectiva les qüestions bàsiques de l’organització del treball dins l’empresa.

13 Les reivindicacions sindicals lligades a les condicions laborals només tenen sortida a través de la negociació col·lectiva

Comença la discussió del futur conveni de Bus, que incorporarà el sistema de dos descansos setmanals fixos, mentre continuen a bon ritme les reunions per al conveni de Metro.

L’acord del 15 d’abril evidencia que la imposició i la força no són els camins del progrés

L’acord que tanca el conflicte està reflectit en una acta subscrita al final d’una llarga reunió a la seu del Departament de Treball, que ha comportat la denúncia del conveni 2005-2008 de TB perquè es pugui negociar el nou a partir del 6 de maig. El nou conveni incorporarà un sistema amb dos descansos setmanals, mantenint el nombre de descansos en cap de setmana de què avui es disposa i resoldrà l’aplicació a TB de la normativa de seguretat viària (Reial Decret 902/2007) en matèria de pauses dins la jornada diària dels treballadors que fan més de sis hores de conducció seguides, definició del temps de presència i tractament de la pluriactivitat. A més, des del mateix inici de la negociació, el 6 de maig, es genera un còmput de 25 minuts per dia de conducció treballat efectivament. Dins el conveni es concretarà el sistema de compensació en descans d’aquest còmput. L’acord firmat confirma la idea bàsica que les reivindicacions sindicals lligades a les condicions laborals només tenen sortida a través de la negociació del conveni col·lectiu, que és el que regula els temes crucials de la jornada laboral i els sistemes de descansos, amb els representants legals dels treballadors. Això permet preservar el marc normal de relacions laborals i l’estabilitat de l’empresa. També facilita que s’equilibrin les demandes laborals amb les necessitats dels ciutadans de millorar el servei de bus. Una altra conclusió és que l’aplicació de la normativa estatal en matèria de seguretat viària en el transport de viatgers només es pot fer en el marc dels convenis, per no perjudicar els conductors ni desorganitzar el servei i assegurar la viabilitat de l’empresa.

I per damunt de tot, l’acord del 15-A evidencia que la imposició i la força no són els camins del progrés. De fet, l’avançament de la negociació del conveni i la inclusió dels dos dies de descans setmanal ja havien estat acceptats per l’empresa el 7 de febrer en l’acord de mediació plantejat pel Departament de Treball. S’haurien pogut evitar, doncs, les molèsties a centenars de milers d’usuaris, desenes de sabotatges, agressions i coaccions a empleats contraris a les vagues.

El 14 de febrer va començar la discussió del 25è conveni de Ferrocarril Metropolità de Barcelona

Pel que fa als expedients oberts arran de l’aplicació del règim disciplinari laboral durant els dies de conflicte, es mantenen les sancions de suspensió de feina i sou complertes fins al dia de l’acord. No s’hauran de fer efectives les sancions pendents de complir amb posterioritat a aquesta data. Cap dels 54 expedients comptarà a efectes legals de reincidència o d’antecedent per a hipotètiques futures faltes laborals (és a dir, no servirà legalment per agreujar una sanció posterior el fet que una persona tingui una falta molt greu derivada d’aquests expedients, tot i que quedarà en els expedients personals). Pel que fa als expedients oberts arran de l’aplicació del règim disciplinari laboral durant els dies de conflicte, es mantenen les sancions de suspensió de feina i sou complertes fins al dia de l’acord. No s’hauran de fer efectives les sancions pendents de complir amb posterioritat a aquesta data.

Conveni de Metro Mentrestant, s’està desenvolupant a bon ritme la negociació del 25è Conveni Col·lectiu de Metro, un cop exhaurida la vigència de l’anterior (2004-2007). El 14 de febrer es va constituir formalment la comissió negociadora, que celebra reunions amb freqüència setmanal. Les sis seccions sindicals que formen la representació dels treballadors han presentat tres plataformes reivindicatives: una de conjunta CIM-CCOOCPT-UGT, una de CGT i la tercera del SU. De la feina realitzada fins ara per la comissió, destaca l’anàlisi dels canvis organitzatius derivats, d’una banda, de l’ampliació horària del servei de metro implantada el 2007 i, de l’altra, de la necessitat de millorar la resposta davant esdeveniments ciutadans i incidències.

SOLIDARITAT

TMB col·labora en el primer comboi solidari a Guinea Bissau, Burkina Faso, Mali i el Níger

L’alcalde de Barcelona i la presidenta de TMB amb els components de l’expedició a l’Àfrica central.

l 25 d’abril va sortir de la plaça de Sant Jaume de Barcelona el primer Comboi Solidari a Guinea Bissau, Burkina Faso, Mali i el Níger, organitzat per Conductors Solidaris de Catalunya (CSC). A l’acte hi van assitir, en representació de TMB, la presidenta de la companyia, Assumpta Escarp, i el vicepresident executiu, Dídac Pestaña. L’expedició, que compta amb el suport de TMB i d’altres empreses i entitats, distribuirà unes 25 tones d’ajuda humanitària, 250 bicicletes i un total de vuit vehicles de motor: dos autobusos –un dels quals donació de TMB–, que faran funcions d’hospital mòbil i de laboratori de potabilització d’aigües, dues ambulàncies, dos microbusos, un tot terreny i un camió. El material es distribuirà en col·laboració amb ONG locals implicades en diversos projectes de cooperació a la zona, on l’esperança de vida no supera els 48 anys i prop d’un 40% de la població no disposa d’un recurs tan necessari com l’aigua potable.

El comboi va partir en direcció al port de Bilbao, primera parada d’aquesta aventura, per embarcar en un vaixell amb destí a Dakar, capital del Senegal. En aquest punt s’inicia l’expedició terrestre que transcorre, durant aquest mes de maig, entre camins i pistes forestals, fins arribar al seu destí final, el Níger, un dels territoris amb una situació econòmica i social més precària de l’Àfrica Central. CSC és una organització no governamental fundada fa set anys per empleats d’autobusos de TMB, especialitzada a organitzar combois d’ajuda humanitària per alleujar les carències de la població en zones afectades per conflictes o crisis humanitàries. Albània, Kosovo, Ghana, el Marroc o els Balcans han estat zones on la solidaritat catalana ha estat present, de la mà d’aquesta ONG. Per a aquest any 2008, CSC ha volgut fer un pas més, endinsant-se en el gran continent africà. Per a més informació, podeu accedir a www.xarxabcn.net/csc/index.htm.

Un dels autobusos de l’expedició és donació de TMB i farà funcions d’equipament sanitari

MÓN BUS

Nou Centre de Regulació i Operacions de la xarxa d’autobusos El CRO és el departament des d’on es regulen els intervals de pas programats per a les línies d’autobusos i es planifiquen les tasques d’inspecció i seguretat del passatge.

D Equip gestor del CRO.

es del passat 13 de desembre de 2007, el Centre de Regulació i Operacions (CRO) està desenvolupant les seves funcions a les instal·lacions de TMB al Triangle Ferroviari.

Un cop decidit el nou destí, es va assignar al CRO la segona planta de l’edifici. Un dels punts clau del trasllat va ser decidir com afectaria el Centre de Regulació del Trànsit (CRT), com a part essencial del propi CRO. Amb la participació de molt bons col·laboradors, es va procurar establir una nova sala que, a dia d’avui, permet:

Arran de les necessitats creixents d’espai a l’edifici corporatiu de la Sagrera per part del Centre de Control del Metro (CCM), del Centre de Suport Tecnològic (CST) i del propi CRO, el 2006 es va decidir traslladar aquest centre, durant l’any 2007, a les dependències que l’empresa Transports de Barcelona (TB) té al Triangle.

• Un bon nivell d’operativitat diària. • Ser un reflex de l’organització en termes de modernitat, desenvolupament tecnològic, treball en equip, confort... millores també per al benestar de les persones que hi treballen. • Adaptar-se al nou sistema d’organització de l’Explotació a TB. • Tenir marge d’ampliabilitat a curt i mitjà termini.

Més enllà del canvi de dependències, s’han assolit importants millores tecnològiques i organitzatives

CRO Més enllà del canvi de dependències, s’han assolit altres millores:

A banda del CRT, el trasllat també ha involucrat altres departaments del CRO com són:

• Ergonòmiques. S’ha dissenyat un nou lloc de treball per als comandaments, amb una millor ergonomia, més comoditat i espai específic. • Tecnològiques. Els comandaments disposen de més i millors eines de treball (PC de suport, Tetra integrat a cada lloc d’operació de la sala, PC SAE per als llocs d’Avaries i Incidències, telèfons digitals...). • Organitzatives. S’han redistribuït línies d’autobús i comandaments amb la finalitat que la gestió de les línies sigui efectuada per caps de grups operatius de línia (CGOL) i els centres operatius de negoci (CON). També s’han agrupat llocs per CON dins del Centre de Control.

• Oficina Tècnica i Administrativa. • Equip de Seguretat i Control del Frau, amb els agents d’intervenció i control que desenvolupen les tasques d’inspecció i seguretat. En l’actualitat s’acaba d’incorporar una nova promoció per arribar a un total de 20 agents en la lluita, sempre constant, decidida i complicada, contra el frau. Està previst que al llarg del 2008 també s’incorporin els 21 mecànics d’Assistència Integral en Ruta (AIR), amb els vehicles d’assistència i remolcs, tenint com a base Triangle.

Agraïment de Fernando Olivar, director del CRO “Vull agrair a la totalitat de persones que han permès que el trasllat hagi estat un èxit i als qui dia a dia ajuden i/o desenvolupen les seves feines a l’entorn o al propi CRO i que han fet que puguem dir que al CRO s’assoleixen els reptes que es plantegen, com ha estat tot el procés de trasllat.”

Breu ressenya històrica del CRT Per arribar al Centre de Control actual, hem passat des de la precursora Unitat d’Incidències, creada l’agost del 1966, passant per Vigilància Central a l’edifici de Borrell i posteriorment a Zona Franca, per arribar al CRT a Sagrada Família el 1988 i després a Sagrera el 1996.

TMB 29/4/08 12:16 P�gina 1

MÓN METRO

Restitució d’aigua al Besòs, sota el pont de Santa Coloma.

Metro recupera 1,3 Hm3 d’aigua anuals per a usos diversos La xarxa de metro rep filtracions procedents de la pluja, d’aqüífers i d’altres orígens. 119 pous d’esgotament equipats amb bombes extreuen l’aigua, però només una vintena són aptes per reaprofitar.

etro proveeix 1,3 milions de metres cúbics (1,3 Hm3) d’aigua anuals per regar carrers, parcs i jardins i recuperar cabals ecològics, però hi ha projectes per arribar a 2,2 milions de metres cúbics, un 28% del total d’aigua que es filtra a la xarxa i més del 50% de la que és reutilitzable. L’última obra realitzada és la canalització per revertir al riu Besòs l’aigua que s’extreu del túnel entre les estacions de Baró de Viver i Santa Coloma (L1) i ajudar a mantenir el cabal ecològic del curs final del riu. Dues canonades porten l’aigua del pou, d’on s’extreuen uns 5 litres per segon, fins al pont de Santa Coloma

La instal·lació és fruit de l’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i continuarà amb una obra per restituir al Besòs l’aigua recollida a l’entorn d’Artigues/Sant Adrià (L2). Altres projectes permetran aprofitar l’aigua dels pous de Lesseps i d’Horta. La falta de pluges i diferents obres d’infraestructura han reduït el volum d’aigua recollida al metro el 30% els últims quatre anys, dels 10,8 hectòmetres cúbics que es van extreure el 2004 als 7,8 del 2007.

El volum d’aigua recollit a la xarxa de Metro ha baixat el 30% en quatre anys 360 340

L’aprofitament d’aigües va començar als anys 90 amb un acord entre TMB i l’Ajuntament de Barcelona (Parc i Jardins), que des del 1998 es proveeix al pou de Besòs Mar (L4). Un altre acord amb L’Hospitalet de Llobregat permet utilitzar els pous de La Torrassa i Can Serra per a reg, i des del 1996 l’Institut Català de la Salut aprofita aigua del metro per regar els jardins de l’Hospital de Bellvitge.

320 300 280 260 Cabal (l/s)

per reintegrar-la al corrent. A més, s’ha previst d’intercalar unes vàlvules a la canalització del pont per desviar l’aigua i carregar camions cisterna per al reg.

240 220 200 2004

2005

2006

2007

2008

NOTÍCIES

Mor Mercè Sala, presidenta de TMB entre 1980 i 1991

Mercè Sala Schnorkowski, que va presidir Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) durant onze anys (entre 1980 i 1991), va morir el passat 7 de maig a l’edat de 65 anys, després d’una llarga malaltia. Amb Mercè Sala com a presidenta, TMB va començar a funcionar com a gestor únic dels serveis fins llavors separats en dues empreses municipals, la de metro i la d’autobusos. Aquest pas va ser fonamental per a l’elaboració de plans conjunts del transport subterrani i de superfície, que comportarien millores substancials per a la mobilitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. En el pla de la gestió, Mercè Sala va facilitar l’aplicació de criteris moderns i socialment avançats. Amb el seu estil directe i d’implicació personal, va deixar una forta empremta a la companyia. Mercè Sala va ser igualment la primera presidenta de l’Entitat Metropolitana del Transport, creada el 1987, càrrec que va deixar, igual que la presidència de TMB, al ser nomenada presidenta de Renfe, l’abril del 1991. Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, Mercè Sala havia ocupat llocs de responsabilitat en l’Ajuntament de Barcelona i el passat mes d’abril va rebre la Creu de Sant Jordi, un dels màxims guardons que atorga la Generalitat Catalana. Actualment presidia el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

Adéu a Emili López Bailón Un altre exdirectiu rellevant de TMB ha traspassat aquest any. Es tracta d’Emili López Bailón, conseller delegat entre els anys 1991 i 2002, que va morir a Barcelona, a l’edat de 67 anys, el 22 de març passat. Durant els anys que va exercir el principal càrrec executiu de la companyia, es van celebrar els Jocs Olímpics –una prova de foc per a la mobilitat metropolitana–, es va posar en servei la línia 2 del metro i va començar a funcionar el Bus del Barri. Des de TMB, va tenir un paper clau en la consecució dels primers contractes programa entre l’Estat, la Generalitat i l’administració local, que suposaven un marc estable de finançament per al transport públic de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La xarxa de Metro bat el seu rècord de passatgers Amb motiu de la diada de Sant Jordi i el partit de futbol entre el FC Barcelona i el Manchester United, el 23 d’abril la xarxa de metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va assolir un rècord de passatgers transportats, amb 1.466.000 validacions en les seves sis línies, entre les 5 del matí i la mitjanit.

L’increment de passatge va ser absorbit sense dificultats per la xarxa de metro gràcies al dispositiu especial preparat, que incloïa reforços de trens, informació, neteja i seguretat. No es va registrar cap incidència.

L’ambient festiu i el bon temps van convidar a moure’s cap al centre de la ciutat, on es concentrava l’oferta cultural de la diada. Això explica que les dues estacions amb més afluència fossin les de Catalunya de les línies 1 i 3, amb 46.000 i 47.800 validacions respectivament. En tercer lloc se situa Diagonal (L5), amb 41.500.

En comparació amb la diada de Sant Jordi del 2007, que es va celebrar també en feiner, els 1.466.000 viatges d’enguany representen un increment del 8%. Respecte d’un dimecres feiner qualsevol del mes d’abril, la pujada registrada va ser de l’11%.

BREUS

Èxit de les proves de conducció automàtica a la L2 Durant el mes de març es van enllestir les proves de conducció automàtica de trens a la L2 de metro, entre les estacions de Clot i La Pau. Les proves, que es van iniciar a la tardor, han permès comprovar la viabilitat d’aquest sistema, pioner a Espanya, que aporta puntualitat, seguretat i eficiència al transport públic. L’actuació ha servit com a banc de proves per a la futura L9, que des del principi s’ha concebut amb un sistema de conducció automàtica. Els treballs, que han comptat amb una inversió de 2,2 milions d’euros, s’han executat en horari nocturn, per evitar afectacions al servei habitual de metro.

Millora de l’accessibilitat a Sagrada Família, Sagrera, Can Serra i Girona

L’estació d’Universitat, seu del Concurs Internacional de Piano Maria Canals

Recentment s’han adaptat a persones amb mobilitat reduïda quatre estacions més del metro de Barcelona: Sagrera (L1 i connexió amb L5), Sagrada Família (L5 i connexió amb L2), Girona (L4) i Can Serra (L1). Les obres han consistit en l’adaptació general d’accessos, la instal·lació d’ascensors i d’encaminaments per a invidents. Aquestes actuacions que milloraran la mobilitat dels usuaris han comportat una inversió global de la Generalitat de més de 6,5 milions d’euros.

El vestíbul d’Universitat ha estat escollit per acollir el 16 de maig un recital de concerts de 12 joves intèrprets d’arreu del món en el marc de la 54a edició del Concurs Internacional de Piano Maria Canals. El prestigiós certamen, que reuneix cada any prop de 7.000 participants de més de 20 països, és la primera vegada que té lloc al vestíbul d’una estació de metro.

Amb l’adaptació d’aquestes quatre estacions ja en són 77 les que estan equipades per a persones amb mobilitat reduïda, 28 les que estan en obres o a punt d’iniciar-se i 16 les que estan en fase de redacció de projecte.

El servei d’informació de temps d’espera TMB iBus ja cobreix 40 línies TMB iBus és un servei de TMB que permet conèixer en temps real la previsió de pas del proper bus per una parada. I tot només des del mòbil o des de qualsevol dispositiu amb accés a Internet. D’aquesta manera es pot estar informat del temps d'espera i decidir, en funció de la informació, quin transport o combinació de transports convé més. Aquest servei es basa en un sistema de localització i previsions que connecta 750 autobusos i 2.000 parades, i es pot oferir gràcies a la tecnologia SAE (sistema d’ajut a l’explotació). Actualment cobreix ja les 40 línies més importants de la xarxa de bus de TMB: 6, 7, 9 10, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 22, 24, 27, 28, 32, 33, 34, 39, 41, 43, 45, 47, 50, 54, 55, 56, 57, 59, 64, 65, 66, 67, 68, 72, 73, 74, 92, 105, 141 i 165. El sistema és utilitzable en les línies que transpoarten el 80% dels passatgers de la xarxa d’autobusos, i continuarà creixent en el futur fins a abastar la totalitat de la flota.

La cua de maniobres de Bellvitge donarà cabuda a l’increment de trens de la L1 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i la presidenta de TMB, Assumpta Escarp, van visitar l’11 d’abril les obres d’ampliació de la cua de maniobres de la L1 de metro a Hospital de Bellvitge, i dels nous tallers de via que es construeixen al costat d’aquesta estació. Aquests treballs permetran l’estacionament de nous trens i contribuiran a incrementar la freqüència de pas en aquesta línia. Les obres, que compten amb un pressupost de 30,6 milions d’euros, es van iniciar el mes de desembre de 2006 i, fins al moment, s’ha executat en un 75%.

HISTÒRIA

La mostra, ubicada al vestíbul principal de l’estació d’Universitat, volia retre un homenatge a les víctimes dels bombardejos i destacar el paper que van jugar les estacions de metro com a refugis de la població civil durant el conflicte bèl·lic.

Més d’un milió i mig de persones visiten l’exposició

“Refugi, quan el refugi és el subsòl” Entre el 16 i el 18 de març de l’any 1938 l’aviació italiana, amb base a Mallorca, va bombardejar Barcelona obrint una nova etapa en les estratègies bèl·liques: l’ús dels bombardejos d’aviació contra la població civil. La indefensió antiaèria de Barcelona va comportar l’aplicació de noves tècniques de defensa passiva: la construcció de refugis antiaeris. Per la seva capacitat i distribució al llarg dels grans eixos urbans, les estacions de metro i ferrocarril es van constituir com la xarxa bàsica de refugis d’accés públic.

el 15 de març al 30 d’abril, més d’un milió i mig de persones van visitar l’exposició instal·lada a l’estació de metro d’Universitat de Barcelona “Refugi, quan el refugi és el subsòl”. Realitzada amb motiu del 70è aniversari dels bombardejos que va patir la població de Barcelona, la mostra estava organitzada per la Generalitat de Catalunya (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació), la Direcció General de la Memòria Democràtica, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Transports Metropolitans de Barcelona. L’exposició, que reproduïa dues estacions de metro, volia recordar als visitants la valentia i l’enginy que van demostrar els ciutadans i ciutadanes de la Barcelona del 1938, enfrontant-se a aquella situació, i al mateix temps fer un homenatge a tots els civils que van morir a conseqüència dels bombardejos. L’espai expositiu ens transportava, d’una banda, al març de 1938 per mostrar-nos la lluita per la supervivència al refugi sota una ciutat assetjada i, de l’altra, l’estació del 2008 reflectia l’evolució de la ciutat des d’aquells fets fins a l’actualitat.

A més de l’exposició a l’estació de metro d’Universitat, hi va haver altres actes. El 17 de març els alcaldes de les 140 poblacions catalanes bombardejades en aquells dos dies, van ser rebuts en un acte institucional al Palau de la Generalitat. Amb motiu d’aquesta trista efemèride també es va estrenar el llargmetratge documental Mirant al cel, de Jesús Garay, al cinema Club Coliseum.

A4 Transport de Barcelona.fh11 29/4/08 13:22 P�gina 1 A4 Transport de Barcelona.fh11 29/4/08 13:22 P�gina 1

CY CMY

Amb AmbMulti Sanitas

Sanitas Multi sortiràs sortiràs guanyant guanyant

Sanitas Multi Sanitas Multi Amb Sanitas Multi podràs triar el teu metge de família

Oferta especial 2008 per Oferta especial 2008 per

* Primes * Primes per persona per persona i mes vàlides i mes vàlides fins al 31/12/2008, fins al 31/12/2008, a les quals a less’aplicaran quals s’aplicaran els impostos els impostos repercutibles repercutibles legalment. legalment. Edat màxima Edat màxima de contractació de contractació 64 anys. 64 anys.

iAmb els especialistes que més et convinguin dins de delfamília nostre Sanitas Multi podràs triar el teu metge mèdic: que més et convinguin dins del nostre iquadre els especialistes quadre mèdic:

individual amb llit per a acompanyant sense límits • Habitació individual llit per a acompanyant d’estada (excepte peramb a hospitalització psiquiàtrica,sense UVI ilímits UCI) • Habitació d’estada (excepte per a hospitalització psiquiàtrica, UVI i UCI) de psicologia inclosa • Cobertura psicologia Sanitas 24de hores: telèfoninclosa mèdic d'atenció permanent • Cobertura Sanitas 24 hores: telèfon d'atenció permanent viatges a l’estranger • Cobertura d’urgències en mèdic d’urgències Segona opinió mèdicaen viatges a l’estranger • Cobertura opinió mèdica diagnòstics amb la tecnologia més Tractament i mitjans • Segona i mitjans diagnòstics amb la tecnologia més avançada • Tractament Medicina preventiva: programes de salut infantil, prevenció de • avançada preventiva: programes infantil, de càncer colorectal, diagnòstic precoçde desalut neoplàsies deprevenció mames, etc. • Medicina colorectal, diagnòstic precoçdedediagnòstic neoplàsies de mames, etc.i Cobertures familiars: estudi d’esterilitat • càncer d’infertilitat familiars: estudi de diagnòstic d’esterilitat i • Cobertures d’infertilitat

Amb els mitjans Amb els mitjans més avançats més avançats

Sanitas Multi

* per persona i mes: Primes Sanitas Multi

Primes* per persona i mes: Edat Home Dona 0-19 36,70€ 38,68€ Edat Home Dona 20-44 35,64€ 49,80€ 0-19 36,70€ 38,68€ 45-64 61,02€ 62,78€ 20-44 35,64€ 49,80€ * dental: 6,92 45-64 61,02€ 62,78€ Suplement € * dental: Núm deSuplement pòlissa: 81095607

6,92€

Núm de pòlissa: 81095607

Cada any, Sanitas treballa per adequar la seva oferta a l’evolució tecnològica, i inclou permanentment noves Cada any, Sanitas treballa per adequar la seva oferta cobertures i serveis encara méspermanentment moderns i eficaços. a l’evolució tecnològica, i inclou noves

aconsegueix diagnòstics més precoços i segurs. •PET/TAC*: Coronariografia per imatge: valoramés l’estat de lesiartèries PET/TAC*: aconsegueix diagnòstics precoços segurs. •coronàries. Coronariografia per imatge: valora l’estat de les artèries ••coronàries. Làser ORL: cirurgies més netes i precises que permeten una recuperació més ràpida. Làser ORL: cirurgies més netes i precises que permeten ••una Otoemissions: diagnòstic precoç de la sordesa per a nadons. recuperació més ràpida. Otoemissions: diagnòstic precoç de la sordesa per a nadons. •

• •

cobertures i serveis encara més moderns i eficaços. Reconstrucció mamària immediata (RMI): per primer cop, de manera mamària sistematitzada a la medicina privada és Reconstrucció immediata (RMI): per primer possible, amb una sola operació, la reconstrucció immediata cop, de manera sistematitzada a la medicina privada és de la mama cop extirpada. possible, ambun una sola operació, la reconstrucció immediata Lents intraocular monofocal: de la mama un cop extirpada. per a la cirurgia de cataractes (Cost la lent inclòs). Lentsde intraocular monofocal: per a la cirurgia de cataractes

• •(Cost de la lent inclòs).

*Prova diagnòstica coberta per a processos tumorals i epilèpsia rebel al tractament farmacològic en els casos i indicacions definides i acceptades per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, per l’Agència d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries Carlos III o pels organismes oficials espanyols competents. *Prova diagnòstica coberta per a processos tumorals i epilèpsia rebel al tractament farmacològic en els casos i indicacions definides i acceptades per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, per l’Agència d’Avaluació de Tecnologies Sanitàries Carlos III o pels organismes oficials espanyols competents.

Per a mes informació i contractació Per a mes informació i contractació

aquesta assegurança, truca al 93 447 00 17 •Contacta Contacta aquesta assegurança, al 93 447 00 17 Mª Carmen Marín) truca o al 901 100 210 •(demana per (demana per Mª Carmen Marín) o al 901 100 210

Composici�n