Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat) 2015
Patrocinat per
Pàgina 2 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Entitats i persones que han participat en l’elaboració del present document Coordinació: Associació Nacional de Salud Sexual i Discapacitat (ANSSYD) Sex Asistent Catalunya Participants: Sr. Rafael Reoyo. Sex Asistent Catalunya Dra. Esther Sánchez. ANSSYD Sra. María Honrubia. ANSSYD Dr. Edgar Cortés. ANSSYD
Pròleg: Dr. Félix López Sánchez. Catedràtic de Psicologia de la Sexualitat. Universitat de Salamanca
Adaptació: Català: Dra. Carla Julià. ANSSYD Col·laboració: Sr. Victor Vera (Voluntari “Obra Social la Caixa”)
Disseny i portada: Sra. Yáiza Cortés. ANSSYD
Pàgina 3 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Índex 1. Pròleg
5
2. Introducció
8
3. Justificació
10
4. Presentació de les entitats
12
5. Definició i Objectius
16
6. Drets Sexuals i Reproductius en les persones amb Diversitat Funcional 7. Declaració dels drets sexuals
17 18
8. Normes de bones pràctiques professionals en sexualitat i Diversitat funcional 9. Bibliografia
21 25
Pàgina 4 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Pròleg Recolzo amb entusiasme aquest document a favor dels drets sexuals i amorosos d'una minoria, per cert molt àmplia, de persones a les que creences i prejudicis, fins i tot presents en la nostra societat, han marginat durant segles en nombrosos aspectes de la seva vida personal, social i laboral. Fins i tot quan, per fi, en les últimes dècades, s'han obert camí idees, drets i fins i tot lleis que parlen de normalització i integració, la vida sexual i amorosa de les persones amb discapacitat ha estat silenciada o reprimida obertament. Nosaltres defensem que els esforços d'integració i normalització que s'accepten i promouen en relació amb la formació i vida laboral, per exemple, fins i tot pel que fa a la possible autonomia de vida, han de generalitzar-se a totes les dimensions de la vida, inclosa la vida sexual i amorosa. Les bones pràctiques que proposem poden ser resumides així:
1. No oblidar en cap moment del procés que del que es tracta sempre és de que les persones amb discapacitat millorin la seva qualitat de vida aconseguint també la major normalització i integració possible en la seva vida sexual i afectiva i, sobretot, que és la pròpia persona amb discapacitat qui ha de manifestar els seus desitjos i prendre les seves decisions. Ella és la protagonista de tot el procés i hem de fer el possible perquè conegui i es senti propietària de la seva vida sexual i amorosa. No atendre els seus desitjos, suplantar les decisions, considerar que res interessant poden dir, organitzar-li un visat sexual o afectiu sense que la demani, tractar els temes que l'afecten sense tenir-la en compte, etc., estan entre les pràctiques més inadequades. 2. Tot el procés ha d’assentar-se sobre les capacitats o punts forts de la persona amb discapacitat. Les limitacions han de ser estudiades i avaluades de forma adequada, però sempre des de l'òptica de superar-les, si fos possible, oferint-li els suports que necessiti. Per això, l'avaluació s'ha de centrar en els aspectes positius de les seves capacitats i en definir els suports que necessitaria per superar les seves limitacions. Pàgina 5 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Centrar-se en les limitacions, oblidar-se de les seves capacitats, tendir a desqualificar les seves demandes i a declarar a les persones amb discapacitat com incapaç per tenir una vida sexual i afectiva estan entre les pràctiques que han de ser evitades.
3. Involucrar a la família o tutor legal en el procés, aconseguint que adopti una postura constructiva i favorable a la normalització i integració sexual i afectiva de la persona amb discapacitat, és també fonamental. La família o tutor legal han de participar en el procés i en la presa de decisions, però no per reemplaçar la persona amb discapacitat, sinó per assegurar que aquestes millorin la seva qualitat de vida. Per això, cal fer-los comprendre que són responsables, no propietaris dels seus fills o filles, que aquests tenen drets que no els hi han de ser negats. Aquest procés d'acceptació i col·laboració positiva de la família o tutor legal pot ser lent, però cal guanyar-se a la família amb tolerància, acceptant les seves resistències i fent-los veure que la vida del seu fill o filla podria millorar. No cal tenir pressa, però sí perseverança i capacitat de convenciment. Cercar l'aliança i suport d'aquells familiars millor predisposats, donar-los l'oportunitat de conèixer com s'han resolt bé altres casos, etc., estan entre les estratègies més eficaces. Acceptar sense més que els pares neguin, bloquegin, facin impossible la vida sexual i afectiva que els seus fills i filles demanen i podrien tenir, estan entre les pràctiques que atempten a drets de les persones amb discapacitat. Donar als pares per impossibles, no comprendre les seves resistències, no acceptar el seu paper en la presa de decisions, són també errors molt importants.
4. Que els professionals es creguin mediadors al llarg del procés i que estiguin motivats per donar suport decididament sobre la vida sexual i afectiva que les persones amb discapacitat vulguin i puguin tenir és un altre aspecte fonamental. Per això, els professionals han de tenir en compte que la seva activitat professional és el que els uneix, més enllà de les seves ideologies i vida personal i, que aquesta ha de portar-los a que totes les pràctiques tinguin com a objectiu bàsic el benestar de la persona amb discapacitat.
Pàgina 6 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
La seva funció mediadora ha d'estar al servei de la persona amb discapacitat i les seves famílies o tutors legals, oferint coneixements, avaluacions precises i suports professionals. Suplantar en les decisions a les persones amb discapacitat o als seus famílies o tutors legals, discutir entre ells des de postures ideològiques, voler imposar les seves opinions personals, fer servir el model de riscos, el model moral o el model prescriptiu, com moduladors de les seves pràctica professional, són algunes de les males pràctiques més importants.
5. Mantenir la confidencialitat i respectar la intimitat i privacitat de les persones amb discapacitat és especialment important en el cas de la seva vida sexual i afectiva. Per això, una bona pràctica és que hi hagi una avaluació personalitzada per part del professional tutor o especialista i, que juntament amb la persona amb discapacitat seleccionin la informació pertinent per a l'establiment del pla de vida. Cal evitar informacions no necessàries i tot tracte morbós d'aquelles que finalment es comuniquin al grup. Explicar-ho tot a la família o tutor legal i a tots els professionals de l'equip, entrar en detalls innecessaris, manejar la informació amb morbositat i no respectar la confidencialitat és particularment greu perquè atempta al dret bàsic d'intimitat i privacitat de les persones amb discapacitat. Dr. Félix López Sánchez
Pàgina 7 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Introducció La sexualitat forma part de la personalitat, manifestant-se al llarg de la vida i no quedant-se limitada a una necessitat fisiològica, sinó que s'amplia a la capacitat de comunicar, expressar, donar i obtenir plaer; de manera que juntament amb l'afectivitat, formen dos components importants d'aprenentatge en el procés d'aconseguir el major desenvolupament personal. La sexualitat, entesa des d'una perspectiva lúdica i erotofílica és viscuda de forma satisfactòria, de manera que ens dóna valor, ens fa sentir millor, augmenta l'autoestima i millora la qualitat de vida (QV). Per tot això, tant l'afectivitat com la sexualitat s'han de desenvolupar adequadament en els individus encara que aquests no estiguin en plenitud de condicions físiques, psíquiques i sensorials (F. López, 1994), (E. Sánchez et al, 2007) i cal intervenir en tots els estaments: les persones amb diversitat funcional, els professionals, els cuidadors, la família i la societat en general per aconseguir-ho i ajudar a donar resposta a les demandes d'intervenció, col·laborant en la visualització i l'apoderament de les persones amb diversitat funcional sobre la seva sexualitat. Les persones amb diversitat funcional han format part d‟un grup minoritari al que se‟ls hi negava tota possibilitat de resoldre les seves necessitats afectives i sexuals. Durant segles i fins fa pocs anys existia de forma general una visió de la sexualitat que descartava la possibilitat que aquestes persones poguessin viure plenament aquesta dimensió humana. El desenvolupament integral de les persones porta implícit acceptar l'ésser humà com a ésser sexuat, és a dir, amb un sexe i amb una dimensió sexual que influeix en el seu desenvolupament evolutiu, social i afectiu, tingui o no una diversitat funcional. Les creixents reivindicacions en igualtat de Drets Sexuals i Reproductius (DHSR) de les persones amb diversitat funcional ha fet indispensable prendre en consideració aquesta nova situació. Tot i així, la majoria continua depenent dels seus cuidadors familiars o professionals i / o viuen en institucions, aspectes que dificulten el lliure exercici de la seva activitat sexual. Pàgina 8 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
La renúncia al seu plaer només pot ser fruit d'una decisió pròpia i lliurement presa, mai imposada, controlada o dirigida per terceres persones.
Per aquest motiu, considerem necessari la creació d'unes normes ètiques, que serveixin com una eina útil per a les persones amb diversitat funcional, els serveis, les organitzacions professionals, mitjans de comunicació, institucions, familiars, investigadors, associacions de persones amb discapacitat i altres institucions que integren aquest entramat social i que tenen en comú apoderarles en la sexualitat i en la defensa dels seus drets Sexuals i Reproductius. Davant la multiplicitat de termes per denominar a les persones amb diversitat funcional, en el present "Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (discapacitat)", hem optat per l'ús de "persones amb diversitat funcional", ja que es tracta d'un terme neutre que descriu objectivament una realitat humana.
Aquesta denominació és la que l'Oficina Permanent Especialitzada recomana (R/8/11) a totes les administracions i/o moviments associatius per tal d„”avançar i aconseguir que les persones no siguin discriminades per raó del llenguatge".
Pàgina 9 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Justificació Les Diversitat Funcional representa actualment a la nostra societat un àmbit d'interès social prioritari per avançar en la inclusió de determinats sectors de la població. D'altra banda, la nostra societat encara segueix mostrant una gran incomprensió davant les manifestacions afectives sexuals de les persones amb diversitat funcional sense admetre com a naturals i necessaris els comportaments o activitats sexuals en aquestes persones. Som éssers sexuats per naturalesa, capaços de comunicar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, al llarg de tot el cicle vital i, per això, desenvolupem unes necessitats interpersonals. Necessitats interpersonals
Carència d’un bon desenvolupament de les necessitats Interpersonals
Seguretat Emocional i autoestima
Soledat emocional i baixa estima
Xarxa d‟iguals
Soledat social i falta d‟oportunitats
Intimitat afectiva sexual
Soledat sensorial, falta de vincles de parella i falta de plaer sexual Font: López Sánchez F. (2008)
Per aquest motiu l'Associació Nacional de Salut Sexual i Discapacitat (ANSSYD) i la xarxa internacional Sex Assistent uneixen esforços per fomentar, des del respecte per la diversitat humana, l'autonomia personal, la vida independent i la dignitat de les persones amb diversitat funcional. Les dues organitzacions responen a una visió compartida de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional i el respecte als seus drets sexuals.
Aquest paradigma recolzat a la Convenció de l'ONU dels drets de les persones amb discapacitat del 2006 i ratificat per l'Estat espanyol al 2008, consagra el canvi de l'enfocament de les polítiques sobre discapacitat, traient importància definitivament a la perspectiva assistencial, pròpia del model mèdicrehabilitador, per abordar un model social basat en drets, que considera a les persones amb diversitat funcional com a subjectes titulars de drets i no com a objectes només de tractament i protecció social, alhora que estableix com a principi general el respecte a la dignitat intrínseca. Pàgina 10 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
A més, la Convenció... obliga als estats part a respectar i assegurar la cura de la salut sexual i reproductiva de les persones amb diversitat funcional (arts. 23 i 25). L'objectiu del Codi Ètic és, que tots els agents implicats, contribueixin, des de les seves respectives responsabilitats personals i professionals, al compliment d'aquests principis ètics i participin de valors com la integritat, dignitat, competència, confidencialitat i responsabilitat. A més, fomentar el respecte a les normes i els drets humans i civils d'aquestes persones, la no discriminació sexual, l'orientació i igualtat sexual entre homes i dones, la participació i inclusió plena i efectiva en la societat, la igualtat d'oportunitats, la diferència i l'acceptació de la diversitat de la condició humana, tot això amb estàndards d'actuació d'acord amb les necessitats sexuals particulars de totes i cadascuna d'elles.
Per descomptat, aquestes recomanacions són un document obert i dinàmic, on la seva permanent revisió ha de ser conseqüència de la implicació i participació de tots els agents a partir de les vivències i experiències de les pròpies persones amb diversitat funcional.
Pàgina 11 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Presentació de les Entitats Associació Nacional de Salut Sexual i Discapacitat (ANSSYD)
L'Associació Nacional de Salut Sexual i Discapacitat (ANSSYD) és una organització sense ànim de lucre, constituïda per professionals de diversos àmbits, que té com a finalitat principal la promoció i defensa dels Drets Sexuals i Reproductius de les persones amb Diversitat Funcional. L‟objectiu és millorar la seva Qualitat de Vida a partir de la investigació, formació i assessorament en salut sexual i reproductiva, en el marc de la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat, del 2006.
ANSSYD està adscrita a la Federació de Societats Sexològiques (FESS); a la World Association for Sexual Health (WAS); a l'European Federation of Sexology (EFS); a la Federació Llatinoamericana de Societats de Sexologia i Educació Sexual (FLASSES) i col·labora activament amb l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) adscrita a la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPF) i a la Internacional Planned Parenthod Federation (IPPF) . Està registrada al Cens Nacional d'Associacions sense ànim de lucre. Consta d'una Junta Directiva que és l'òrgan que defineix i supervisa el dia a dia de l'Associació i a més, compta amb col·laboradors i voluntaris en diferents punts de l'Estat.
Pel desenvolupament del seu Projecte Educatiu "Tinc Drets com tu" utilitza el Model Biogràfic Professional en el que es tenen en compte les necessitats sexuals individuals i la importància de la família i cuidadors per poder satisferles. Abasta l'entorn social, sanitari i educatiu de les persones amb diversitat funcional i la defensa dels seus drets sexuals i reproductius. Des d‟ANSSYD es tracta la salut sexual amb perspectiva interdisciplinària creant canals amb espais de trobada, intercanvi i reflexió on debatre i aprofundir el tema que ens ocupa amb la col·laboració i contacte permanent i
Pàgina 12 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
actiu de diferents associacions i entitats de l'Estat. A més, pren presència activa en les campanyes sobre drets, en la universalització dels mètodes anticonceptius, l'educació sexual, l'expressió de la sexualitat en la diversitat i la millora dels Serveis d'atenció a aquesta població. Per aconseguir-ho, l'Associació compta amb una Assessoria on-line, telefònica i presencial sobre Sexualitat i Diversitat Funcional, així com una pàgina web; un bloc i està present a les xarxes socials (Facebook i Twitter).
Associació Nacional de Salut Sexual i Discapacitat (ANSSYD) http://www.anssyd.es/ https://www.facebook.com/Asociaci%C3%B3n-Nacional-de-Salud-Sexual-yDiscapacidad-Anssyd-470816616305553/timeline/ https://anssyd.wordpress.com/ https://twitter.com/anssyd
Pàgina 13 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Sex Assistent
Sex Assistent és un projecte internacional, d'índole acadèmic i d'investigació multidisciplinar sobre sexualitat en diversitat, amb un enfocament en DDHH. Va ser creat a Barcelona per
Silvina Peirano al 2012 a partir dels espais de
Mitologia de la Sexualitat Especial i Sex Assistent, propiciant ambients d'acció i participació (cursos, trobades, xerrades, debats...) per a la difusió de la figura de l'assistent sexual com a eina d'apoderament i igualtat d'oportunitats dins de l'ampli marc referencial de la sexualitat, la diversitat funcional i l'assistència i / o acompanyament sexual. Plantegem una proposta radical de transformació social, tant per a eradicar la discriminació per raó de diversitat funcional, o qualsevol altra, com per replantejar les normalitats relacionades amb la sexualitat. Entesa la sexualitat com una cosa àmplia i sense normes, les persones amb diversitat funcional no tenen problemes per exercir els seus drets sexuals comptant amb els suports tècnics i / o humans necessaris. Per tant, pel sol fet de ser o funcionar de forma diferent a la majoria, no són susceptibles de teràpies relacionades amb la seva sexualitat que pretenguin restaurar uns suposats patrons de 'normalitat', ja que això suposaria la no acceptació de la diversitat humana.
Propiciem que els agents socials canalitzin obertament la sexualitat
per
permetre així que les persones amb diversitat funcional puguin exercir els seus drets en igualtat d'oportunitats, també en l'àmbit de la sexualitat. I tot això té molt a veure amb l'autonomia personal, el que no significa fer-ho tot per un mateix, sinó decidir o col·laborar en totes les decisions que afecten a la seva persona. I, això és transcendental per eliminar la subordinació assistencialista que la societat manté amb les persones amb diversitat funcional, per passar de relacions jeràrquiques i de submissió, a relacions entre iguals perquè la diversitat humana quedi assimilada com una cosa natural i així sigui innecessari etiquetar a les persones per després excloure i discriminar-les.
Pàgina 14 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
La nostra proposta no és intervencionista ni assistencialista, per això no oferim ni gestionem un servei d'assistència sexual. Entenem que aquesta pràctica ha de realitzar des de l'autogestió i des de l'autonomia laboral per: evitar que es converteixi en un simple negoci a costa de les persones discriminades per la seva diversitat funcional; defugir als serveis especials i segregadors; impedir que hi hagi intermediaris que controlin i manipulin la sexualitat de les persones amb diversitat funcional, perquè això no col·labora al seu apoderament a través de la sexualitat plaent i el dret a descobrir el propi cos; i per evitar el benefici de tercers a costa del treball dels assistents sexuals.
Com diu el bioètic Javier Romañach: "si es vol construir una societat en la qual tots hi capiguem, si es desitja que la diversitat funcional no representi un desavantatge social ni un element de discriminació, s'ha d'anar canviant des d'avui la visió sobre la diversitat funcional i la dignitat en la qual es sustenta".
Rafael Reoyo Coordinador europeu de Sex Assistent sexasistentcat@gmail.com sexasistent.eu@gmail.com http://sainternacional.blogspot.com.es/
Pàgina 15 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Definició i Objectius Els drets humans i la bioètica han d'orientar qualsevol activitat professional dirigida a les persones amb Diversitat Funcional. Les nostres associacions responen a una visió del món, des de la Filosofia de Vida Independent i el respecte i defensa dels Drets Sexuals i Reproductius. Som partícips del principi que la Diversitat Funcional és una realitat humana no immutable, dinàmica i activa, i perquè aquestes persones tinguin les mateixes oportunitats que la resta dels ciutadans, han de comptar amb els suports individualitzats que necessitin per compartir, gaudir i interactuar en l'entorn.
Objectiu General: • Elaborar un instrument que guiï els valors, principis i normes dels professionals, familiars i associacions que treballen o faciliten serveis a les persones amb Diversitat Funcional.
Objectius específics: • Afavorir el desenvolupament dels DHSR de les persones amb Diversitat Funcional. • Proposar pautes de bones pràctiques professionals en referència a la sexualitat d'aquestes persones. • Afavorir la comunicació en sexualitat des del respecte per la diversitat. • Fomentar una sexualitat saludable per potenciar la vida independent, l'autodeterminació, l'apoderament de les persones amb Diversitat Funcional, millorant la seva qualitat de vida i la dels seus familiars. • Possibilitar que les persones amb Diversitat Funcional exerceixin el seu dret inherent de tenir activitat sexual si aquest fos el seu desig.
Pàgina 16 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Drets Sexuals i Reproductius de les Persones amb Diversitat Funcional Els drets sexuals i reproductius de les persones amb discapacitat, han de ser els mateixos que els de la resta de la població. Han de ser coneguts, difosos i acceptats per l'assoliment del seu ple i digne desenvolupament. Les Conferències del Caire (1994) i de Beijing (1995) i, posteriorment l'Associació Mundial de Sexologia (WAS) al XIII Congrés Mundial de Sexologia, celebrat a València, Espanya l'any 1997, es promulga la declaració dels drets sexuals, que deriven de la Carta Magna de Drets Humans. Aquests van ser aprovats per l'Assemblea General de l'Associació Mundial de Sexologia (WAS) el 26 d'agost del 1999 al XV Congrés Mundial de Sexologia, a Hong Kong, Xina. L'any 2011, es redacta el 2n Manifest dels Drets de les Dones i Nenes amb Discapacitat de la Unió Europea, en el qual es realitza una revisió a la llum de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides sobre la constatació de la discriminació a la que es veuen sotmeses moltes dones i homes per la seva discapacitat i, a la vulneració dels drets sexuals i reproductius que experimenten aquestes persones arreu del món. Totes aquestes accions internacionals legitimen aquests drets en les persones amb Diversitat Funcional i afavoreixen el seu reconeixement i implementació en les polítiques de les nacions que els subscriuen.
Pàgina 17 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Declaració dels Drets Sexuals Com s'ha descrit reiteradament al llarg d'aquest document, es defineix la sexualitat com una part integral de la personalitat de tot ésser humà i, que el desenvolupament ple depèn de la satisfacció de les necessitats psicosocials, enteses com, les relacions entre iguals (amistat), el desig de contacte i afecte incondicional (afecció) i la vinculació afectiva. D'aquesta manera, la sexualitat es va construint al llarg de la vida a través del procés de socialització i del desenvolupament emocional i afectiu. Aquest desenvolupament ple de la sexualitat és essencial per al benestar individual, interpersonal i social. Els drets sexuals, tal com s'ha comentat anteriorment, són drets humans universals basats en la llibertat inherent, la dignitat i igualtat de tot ésser humà. Atès que la salut és un dret humà fonamental, la salut sexual ha de ser considerada un dret humà bàsic, resultat d'un ambient que reconeix, respecta i facilita l'exercici d'aquests drets sexuals. Per assegurar que els éssers humans desenvolupen una sexualitat saludable, els drets sexuals han de ser reconeguts, promoguts, respectats i defensats per totes les societats.
1. Dret a la llibertat sexual Possibilitat dels individus a expressar el seu potencial sexual. Pel que queden excloses totes les formes de coerció sexual, explotació i abús en qualsevol temps i situació de la vida.
2. Dret a l'autonomia sexual, integritat sexual i seguretat del cos sexual Capacitat per prendre decisions autònomes sobre la vida sexual d'un mateix dins del context de la pròpia ètica personal i social. Inclou el control i el plaer dels nostres cossos lliures de tortura, mutilació i violència de qualsevol tipus.
3. Dret a la Privacitat Sexual A prendre decisions individuals sobre conductes d'intimitat sempre que no interfereixin en els drets sexuals d'altres i, facilitar poder dur a terme qualsevol activitat sexual en l'entorn privat.
Pàgina 18 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
4. Dret a l'Equitat Sexual Oposició a totes les formes de discriminació, independentment del sexe, gènere, orientació sexual, edat, raça, classe social, religió, discapacitat o conducta emocional.
5. Dret al plaer sexual Fa referència al plaer sexual en sentit ampli, inclou l'autoerotisme com una font de benestar físic, cognitiu i emocional.
6. Dret a l'expressió sexual emocional Anar més enllà del plaer eròtic en els actes sexuals. Possibilitat de les persones a expressar la seva sexualitat a través de la comunicació, el contacte, l'expressió d'emocions i / o l'amor.
7. Dret a la lliure associació sexual Possibilitat de relacionar-se i establir compromisos legals com casar-se o constituir-se com a parella de fet, divorciar-se o establir qualsevol altre tipus d'associació.
8. Dret a fer opcions reproductives, lliures i responsables Poder decidir sobre tenir fills, el nombre i el temps de concepció entre cada un d'ells, l'accés als mètodes de regulació de la fertilitat facilitant tota la informació referent a la forma de reproducció més adequada per cada situació personal.
9. Dret a informació basada en el coneixement científic Tenir accés a la informació i educació en sexualitat a través de la transmissió del coneixement que ha de ser generat des de l'evidència científica amb una perspectiva ètica.
Pàgina 19 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
10. Dret a l'educació sexual comprensiva Educar en sexualitat durant tota la vida, amb les estratègies i eines necessàries per a la seva difusió apropiada i comprensiva en tots els nivells socials, educatius i cognitius, amb el deure d'involucrar totes les institucions socials.
11. Dret a la cura de la salut sexual La cura de la salut sexual ha de quedar integrada en les competències professionals dels agents de salut per treballar en la seva promoció, prevenció i tractament per tal de resoldre els problemes, preocupacions, dubtes i / o desordres sexuals que puguin aparèixer a les persones amb discapacitat .
Pàgina 20 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Normes de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional 1. La sexologia com a professió. La sexologia és una professió reconeguda per la comunitat científica. La seva pràctica s'ha de regir sota els principis de justícia, dignitat, respecte i honradesa, allunyant-se de forma categòrica de totes aquelles pràctiques que no tenen bases o fonaments científics.
2. Actituds professionals. Els professionals que treballen amb persones amb diversitat funcional han de tenir en compte pel desenvolupament de la seva activitat adoptar una actitud respectuosa amb els diferents contextos culturals, religiosos i ètics, que posseeixin totes i cadascuna de les persones a les que vagi dirigida la seva intervenció.
3. Requisits previs per exercir l'Assessorament i Educació Sexual en Persones amb Diversitat Funcional. Els professionals que realitzin assessorament o educació sexual a persones amb diversitat funcional han d'haver adquirit coneixements a través de formació acreditada en els diferents àmbits d'aplicació professional reconeguda per associacions o organismes competents, capacitant al professional per a proporcionar una intervenció hàbil i competent. Les persones amb diversitat funcional tenen dret a sol·licitar quan ells ho considerin l'assessorament i l'educació en sexualitat que necessitin, per part de professionals acreditats per poder-la exercir.
4. Les persones som diverses. Cap persona és igual a una altra i la diversitat en si mateixa no s'ha de plantejar en valoracions morals, sinó com un enriquiment de la societat en valors absoluts.
Pàgina 21 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
La normalitat, com a concepte, fa referència a la conducta exercida per una majoria estadística, de manera que les accions de les persones seran valorades com a normals si s'adeqüen a aquest principi d'actuació majoritària social. D'altra banda, cada persona pretén tenir el seu propi projecte vital, per la qual cosa, l'atenció personalitzada es considera important. En el cas de les persones amb diversitat funcional és una prioritat a tenir en compte. Des d'aquesta perspectiva, medicalitzar com a única solució per "normalitzar" l'activitat sexual en la diversitat funcional suposa una visió simplista i no respectuosa de la diversitat humana. El dret de les persones a tenir a l‟abast els mitjans necessaris per poder complir les seves necessitats sexuals ha de ser reconegut i, la societat ha de proporcionar opcions adequades sobre les demandes que es sol·liciten i no imposar solucions estàndard.
5. Totes les persones tenim dignitat inherent pel fet de ser-ho. La dignitat implica que tota persona, pel fet de ser-ho, té un valor. Des d'aquesta premissa, cap persona pot ser tractada com un objecte. Les persones amb diversitat funcional posseïdores de dignitat, han de ser tractades amb el mateix respecte que les altres.
6. Les persones tenim dret a decidir sobre la nostra pròpia vida. Les persones amb diversitat funcional han de ser considerades com a subjectes actius i protagonistes de la seva vida i de la seva sexualitat amb els suports que necessitin. Totes les persones, sigui quina sigui la seva diversitat, són capaces de realitzar eleccions i totes tenen dret a assumir riscos i a equivocar-se com a part del procés vital de formació de la personalitat.
7. Les persones amb diversitat funcional cognitiva de qualsevol grau també tenen dret a exercir la seva autonomia. L'autonomia personal fa referència a la presa de decisions sobre la pròpia vida i a les activitats que pugui dur a terme per si mateixa, de manera que aquesta dependrà de la situació i dels suports que la persona tingui.
Pàgina 22 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
A més, és un dret pel que no s'ha de renunciar a treballar des de l'autonomia amb tot tipus de persones.
8. La limitació legal a la capacitat d'obrar és una mesura de protecció de drets, mai de limitació dels mateixos. Totes les persones poden prendre certes decisions sobre la seva vida en major o menor mesura, i més quan es tracta de qüestions com la sexualitat. Els professionals, familiars i altres persones que acompanyen a les persones amb diversitat funcional haurien de procurar el seu benestar integral en tot moment més enllà de consideracions producte de creences o prejudicis.
9. L'entorn és el que incapacita. L'entorn físic i social influeix en l'autonomia i la dignitat de les persones amb diversitat funcional. Per això, cal aconseguir entorns accessibles, confortables, segurs i inclusius en els quals els béns i serveis s'hagin dissenyat sota els paràmetres del disseny universal.
10. La intimitat és un atribut humà al qual les persones amb diversitat funcional també tenen dret. Hi ha aspectes de la vida de les persones amb diversitat funcional que no poden ser revelats ni ningú té dret a saber-ho tot. La intimitat està protegida per la confidencialitat i, en l'àmbit laboral, pel secret professional. La privació de la intimitat de les persones amb diversitat funcional és una vulneració dels drets inherents a la pròpia persona.
11. Les persones som interdependents. La "dependència" és un mite ja que les persones ens desenvolupem i vivim en interacció social constant i necessitem dels altres per subsistir, conviure i realitzar-nos plenament. Viure en un entorn inclusiu i mantenir relacions socials és positiu per a nosaltres i, sovint, és essencial en el desenvolupament dels projectes vitals de les persones amb diversitat funcional.
Pàgina 23 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Per tant, els qui participen en aquesta interacció tenen un paper fonamental en la consecució de la seva autodeterminació i apoderament.
12. Les persones amb diversitat funcional poden fer el mateix que les altres, amb les ajudes tècniques i / o humanes que siguin necessàries. Els suports tècnics i humans que requereixen les persones amb discapacitat han de ser diversos i ajustats a les seves necessitats. Per tant, és convenient oferir serveis coordinats i flexibles a les demandes de les pròpies persones. A més, han de ser valorades i acceptades per ser persones amb interessos individuals i no només per la seva condició de persones amb discapacitat i, pel que també han respectar-se els seus desitjos sexuals i la seva activitat sexual.
13. La sexualitat no és única. És tan diversa com les persones, pel que no han de ser exclosos els rols i identitats sexuals diversos, no normatius, en detriment dels tradicionals, fal·lus cèntrics, etnocèntrics i heteronormatius.
14. La sexualitat de les persones amb diversitat funcional està protegida pels drets sexuals. Les persones amb diversitat funcional han de tenir a la seva disposició les mateixes eines que la resta de la població per al gaudi de la seva sexualitat. Més enllà dels prejudicis o de qualsevol tipus de limitació social, l'assistència sexual és una opció més que, des de l'autogestió, permet desenvolupar el dret a gaudir de la llibertat individual i un suport per a la satisfacció de les necessitats sexuals de les persones amb diversitat funcional en igualtat d'oportunitats que la resta dels ciutadans.
Pàgina 24 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Bibliografia Álvarez, R., Lobatón, S. y Rojano M.A. (2007). Las personas con autismo en el ámbito sanitario. Una guía para profesionales de la salud, familiares y personas con TEA. Autismo Andalucía. Amor, J.R. (2000). Introducción en Sexualidad y personas con discapacidad psíquica. Vol. 1. Colección FEAPS. Madrid: FEAPS. Disponible en: www.feaps.org/biblioteca/sexualidad_ydi/introduccion.pdf Consultado el 16 febrero 2015. De Dios, R., García, M. y Suárez, O. (2006) Discapacidad intelectual y sexualidad:
Conductas
sexuales
socialmente
no
aceptadas.
Serie
documentos técnicos. Oviedo: Gobierno del Principado de Asturias. Grup de Reflexió d‟Ètica Aplicada del Consorci de Serveis Socials de Barcelona (2013): Diversitat funcional, afectivitat i sexualitat: algunes qüestions ètiques que plantegen les relacions afectives i sexuals de les persones amb diversitat funcional amb necessitats de suport extens o generalitzat que viuen en residències. Barcelona: Observatori d‟Ètica Aplicada a la Intervenció Social: Consorci de Serveis Socials de Barcelona,. Foro de Vida Independiente. Filosofía de Vida Independiente. Disponible: http://acpgerontologia.com/acp/decalogodocs/sudecalogo.htm Consultado el 16 de Febrero 2015. Guash, O. y Viñuales, O. (Eds.) (2003). Sexualidades. Diversidad y control social. Barcelona: Edicions Bellaterra. López, F. (1996). Para comprender la sexualidad. Pamplona: Verbo Divino. López, F. (2000). Abusos sexuales a menores y educación sexual. Pamplona: Amaru. López, F. (2001). Educación Sexual y Discapacidad. III Congreso “La Atención a la Diversidad en el Sistema Educativo”. Salamanca, 6 al 9 de febrero
de
2001. Salamanca:
Universidad
de
Salamanca. Instituto
Universitario de Integración en la Comunidad (INICO). López, F. (2002). Sexo y afecto en personas con discapacidad. Madrid: Ed. Biblioteca Nueva. Pàgina 25 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
López, F. (2010). Guía para la integración y normalización afectiva y sexual de las personas con discapacidad”. Consejería de Familia (Junta de Castilla y León) Martínez, T. Decálogo de la Atención Centrada en la persona en los Servicios
Gerontológicos.
Disponible
en:
http://acpgerontologia.com/acp/decalogodocs/sudecalogo.htm Consultado el 16 de Febrero de 2015. Millán, S., Sepúlveda, A., Sepúlveda, P. y González, B. (2008). Mujeres con discapacidad y violencia sexual: guía para profesionales: Consejería para la Igualdad y Bienestar Social. Sevilla: Junta de Andalucía. Mitología
de
la
Sexualidad
Especial.
Disponible
en:
http://sexualidadespecial.blogspot.com.ar/ Consultado el 16 de Febrero de 2015. Reoyo, Rafael (2015). Estética corporal, intimidad, derechos y liberación sexual.
Buenos
Aires:
Revista
Filosofema.
Disponible
en:
http://filosofema.com/revista/2015/04/estetica-corporal-intimidad-derechos-yliberacion-sexual/ Romañach, J. y Lobato, M. Diversidad Funcional, nuevo término para la lucha por la dignidad en la diversidad del ser humano. Disponible en: http://www.forovidaindependiente.org/node/45 Consultado el 16 de Febrero de 2015. Sánchez Raja, E., Honrubia Pérez, M. y Chacón, M. D. G. (2007). Guía básica de educación afectivo sexual para personas con discapacidad visual. Barcelona: Universidad de Barcelona, Publicaciones y Ediciones. Sánchez Raja; E. (2015) Salud Sexual y Calidad de Vida en pacientes con TCE moderado. Universidad de Barcelona. Sánchez Raja, E; Honrubia Pérez M. (2014)La sexualidad como variable importante en la C.V de las personas con discapacidad. Recien. Revista Científica en Enfermería.ISSN 1989-6409.Nº 8.Mayo 2014. Disponible en: http://www.scele.org
Pàgina 26 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Sánchez Raja E; Honrubia Pérez M. (2013)La utilización del cuestionario EVAS-H y EVAS- M como herramienta de valoración en las alteraciones sexuales
de
Actualizaciones
los en
pacientes sexología
con
Daño
clínica
cerebral y
Adquirido
(DCA).
educativa.Universidad
de
Huelva. 2013 (21),253-263 Sánchez Raja, E. (2012) Una aproximación a la realidad de la sexualidad en pacientes con traumatismo craneoencafálico. Recien. Revista Científica en Enfermería.
ISSN
1989-6409.
Nº
5.Noviembre.
Disponible
en: http://www.scele.org Sex
Asistent
Internacional.
Disponible
en:
http://sexesasitent.blogspot.com.es/ Consultado el 16 febrero 2015. Tallis, J. y Casarella, J. (2005). Sexualidad y discapacidad (1ª ed.). Madrid: Miño y Dávila. World Association for Sexual Health: WAS Declaration of Sexual Rights = Declaración Universal de los Derechos Sexuales. Hong Kong: 14avo. Congreso Mundial de Sexología, 2009.
Pàgina 27 de 29
Codi de Bones Pràctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Aquest Codi Ètic serà posat a disposició, per al seu coneixement, a la pàgina web de ANSSYD perquè pugui ser consultat gratuïtament per tots els professionals que ho desitgin. Així mateix es proporcionarà a totes les persones que realitzin els cursos de formació oferts des de les organitzacions de ANSSYD i Sex Assistent. Per accedir als cursos s'hauran de comprometre amb aquests valors i amb el seu compliment al llarg de l'activitat professional. Si en algun moment ANSSYD o Sex Assistent tinguessin coneixement de l'incompliment d'aquests principis ètics, generant amb això algun efecte advers o conseqüència negativa per a les Persones amb Diversitat Funcional, en virtut de la necessitat de respectar la dignitat i els drets sexuals i reproductius d'aquestes persones, prendran les mesures oportunes i convenients al seu abast, perquè cessin les activitats negligents i es restitueixin o compensin els greuges ocasionats a aquestes persones o tercers.
Pàgina 28 de 29
Codi de Bones PrĂ ctiques Professionals en Sexualitat i Diversitat Funcional (Discapacitat)
Amb el recolzament de:
PĂ gina 29 de 29