Revista digital Projecte Art AMiC: Límits Curs 2022-2023

16

18

Coordinació de: Roser Oduber directora del Centre d’Art Contemporani Sostenibilitat El Forn de la Calç. Fotografies cedides pels Centres Escolars i pel CRP del Bages. Maquetació: trasgrafica@gmail.com

El projecte AMIC neix amb la voluntat d’introduir l’art contemporani a les escoles des d’una perspectiva transversal a partir de la reflexió i el debat a l’aula per iniciar un procés creatiu i de recerca. Enguany el projecte a treballar ha estat “Els Límits”. Els límits, que son il·limitats, podent ser culturals, geogràfics, socials, personals...

La transversalitat pot passar tant per les diferents àrees del currículum com per les diferents disciplines i llenguatges artístics i/o tècniques que permetin ampliar el camp de creació i experimentació contemporànies. Això ha de permetre a l’alumnat experimentar amb una mirada creativa a partir de conèixer la vida i l’experiència d’artistes contemporanis. Com diu el neurocientífic David Bueno, les arts son les activitats que més incrementen el que s’anomena “plasticitat neuronal” que és la capacitat del cervell per continuar fent noves connexions.

Aquest és el novè any que s’ofereix, a través del Centre de Recursos Pedagògics, als centres educatius de Manresa i a les comarques del Bages i el Moianès.

Es realitzen sessions de seguiment i de coordinació al llarg del curs, on compartim recursos i experiències artístiques amb el professorat dels centres educatius participants.

Aquest curs, hem tingut el taller de frottage “A les palpentes” amb l’Alèxia Lleonart, un taller amb la Paula Bruna “Les ficcions que ens limiten i les contradiccions que ens alliberen” i un taller centrat a la visita a l’art inclusiu del taller ocupacional d’AMPANS “ L’art de viure” i finalment, vam visitar l’escola Puigberenguer per conèixer el seu procés de treball en aquesta edició.

I coordinant el projecte la Roser Oduber (CACIS) amb la col·laboració del Joan Ferrer (TAVCC) i del Centre de Recursos Pedagògics del Bages i amb el suport de l’Ajuntament de Manresa.

Tallers

A LES PALPENTES

Estampació amb la tècnica del frottage sobre un mur de pedra seca

Durant la sortida l’artista i docent ens va proposar l’observació del paisatge de conreus, murs i altres construccions de pedra seca del Parc del Secà i el contrast amb els límits entre el polígon de Bufalvent de Manresa i el Parc ambiental on es gestionen els residus.

- Convidant a reflexionar sobre aquestes observacions:

Quines funcions tenen els murs. Què limiten o delimiten. El mur com a divisòria. El mur com a marge. El mur com un ecosistema propi.

- Fent una nova percepció del paisatge amb el tacte, en aquest cas els murs de pedra seca.

La pell com a límit del cos. La pell com una porta de la percepció. La pell,barrera, protecció.

- Captant un registre gràfic a través del tacte i les textures de les pedres posant teles de llençols reutilitzats que ens donen una relació amb la mesura humana.

- Realitzant un frottage amb carbonet damunt la tela que ens fa de suport, però també de límit respecte allò que captem amb el tacte.

- Finalment, confrontant la percepció visual amb la del registre tàctil per frottage que el faci de nou visible òpticament en el suport.

El frottage es va realitzar de forma col·lectiva en un tram llarg d’un muret de 80 cm d’alçada en el camí dels Ametllers del Parc del Secà, damunt una tela llarga de cotó i amb carbonet.

PONÈNCIA

Les ficcions que ens limiten (i les contraficcions que ens alliberen)

Vaig iniciar la xerrada parlant dels límits planetaris que estem superant i de les conseqüències ecològiques de tenir per objectiu el creixement econòmic il·limitat. Com a societat, no aconseguim canviar de rumb i deixar de créixer (també en qüestió d’emissions), tot i que sabem que ens aboquem a la catàstrofe ecològica. Però, i si el que ens limita en aquest canvi de rumb són precisament les ficcions que sostenen el nostre pensament? La societat occidental es fonamenta en una sèrie de ficcions, com ara la possibilitat de créixer il·limitadament, l’escissió entre natura i cultura, la supremacia de l’humà per sobre de la resta d’espècies... En aquest context, vaig presentar els tallers “Ecoficcions” i “Companys incòmodes” que vaig realitzar a centres com Hangar, Can Felipa, Centre del Carme de Cultura Contemporània i CCCB. A través del cine de ciència ficció, en aquests tallers vam revelar aquestes ficcions en què es fonamenta el nostre paradigma, vam explorar imaginaris alternatius recollits en el cine no convencional, i vam elaborar contraficcions per desbancar el relat fundacional. Els resultats dels tallers formen un catàleg d’imaginaris alternatius a aquells que ens encallen entre el capitalisme i la fi del món. També vaig parlar de la meva recerca artística El Plantocè, on procuro aproximar-me a realitats no humanes des de la ciència, la ficció especulativa i la pràctica artística. Vaig presentar exemples que validen la meva hipòtesi de partida, que és que aproximar-se a altres realitats permet comprendre l’entorn i els habitants no humans des d’altres punts de vista.

Alèxia Lleonart Paula Bruna

Tallers

Visita Art de Viure d’AMPANS

En la segona sessió d’acompanyament, els participants del projecte AMiC van visitar el Centre Ocupacional “L’Art de Viure”, un taller inclusiu d’art i d’expressió plàstica on treballen un grup d’artistes diversos.

En Dani, la Montse i en Roger van explicar com han realitzat alguns dels seus treballs, com s’organitzen i com desenvolupen els diferents projectes artístics fora de límits.

Per acabar, ens van donar alguns consells per desprendre’ns dels propis límits i de pors que sovint ens fan creure que no som capaços o que no sabem fer alguna cosa.

Centres Participants

Escola La Renaixença

Curs: 3r de primària

Responsable: Laura Blanco Jurado

Aquesta obra, és el resultat d’un treball d’investigació i creació sobre la paraula límit que han portat a terme els alumnes i les alumnes de tercer de primària de l’escola La Renaixença de Manresa. Al principi el projecte de límits va sorgir com un encàrrec proporcionat per la seva tutora, però després va passar ràpidament com un joc centrat en la mesura del temps i finalment va acabar amb un seguit d’obres sobre els interessos dels alumnes sobre els límits.

Escola L’Esqueix

MONISTROL DE CALDERS

Camins Prou

Plantegem el tema dels LÍMITS de manera positiva. Cadascú comenta les

seves vivències.

Què ens agrada fer Sempre ho podem fer?

Quan, qui, què ens limita?

Els camins ens porten on volguem, a llocs per fer el que volguem, quan volguem.

Representem els LLOCS on gaudeixen en família, sols, amb amics:

La por Vídeo procés

Inspirats en l’obra “El Crit” d’Edward Munch, hem reflexionat sobre tot allò que ens fa por i que ens limita, que sovint no ens deixa avançar. Hem recreat l’obra de “El Crit” amb les nostres pròpies imatges cridant de por i envoltats de tot allò que ens atemoreix.

De vegades, la por ens fa imaginar coses terribles. Si ens ajuden a veure la realitat podem superar la por.

El personatge té por d’alguns animals que viuen al mar. Potser coneixent-los l’ajudaria a veure que no són tan temibles?

Aquest noi està espantat per la immensitat de l’espai i un forat negre terrible. Fins i tot pensa que hi ha una serp a dins… Però no hi ha cap serp: és la por combinada amb la imaginació.

La noia té por a la foscor, a les aranyes, a les serps… Però… i si encén un llum? Canviarà alguna cosa? Potser veurà una altra realitat?

Hi ha moltes coses que ens fan por. Sovint perquè hem vist imatges que no hauríem hagut de veure i que, combinades amb la imaginació, ens espanten.

Cursos: ED. INFANTIL I3-I4-I5

Responsable: Carmina Vilarasau

L’obra s’emmarca dins el projecte de prevenció d’abusos Sentir que sí, sentir que no. 5 actuacions inacceptables es tanquen dins els límits d’una caixa.

Qui t’ha preguntat?

L’obra s’emmarca dins el projecte de prevenció d’abusos Sentir que sí, sentir que no. Posem límits als comentaris malintencionats.

Iguals/diferents?

L’obra s’emmarca dins el projecte de prevenció d’abusos Sentir que sí, sentir que no. Mostrem els límits que troba qui és discriminat per ser diferent.

Cursos: 4t Primària

Responsables: Pilar Rovira

Cursos: 6è Primària

Responsables: Pilar Rovira

Cursos: 5è Primària

Responsables: Pilar Rovira

Cursos: 1r, 2n i 3r

Responsable: Ma Teresa Juan

Institut Manresa Sis

MANRESA

Cossos imperdibles Cossos imperdibles

L’art del cos ha servit de paraigües per posar atenció als límits del cos i com l’art contemporani ens permet reflexionar-hi. Amb obres diverses com la sèrie Siluetas de l’Ana Mendieta o el treball col·laboratiu de Poses de la Yolanda Domínguez, ens hem endinsat en els límits del cos i la relació amb la natura, els diàlegs entre dintre i fora que el cos vehicula, entre la identitat i la societat… I també hem abordat la cultura visual i audiovisual, analitzant la publicitat i els nostres imaginaris, per entreveure discursos que ens limiten amb els seus missatges, i practicant contradiscursos per canviar la mirada i apreciar la diversitat i els cossos a través dels que nosaltres som i estem. Tot un recorregut compartit i circular amb què aprendre a partir de la reflexió feta creació sobre Què és el cos i què ens el limita?

Preconeixements de l’alumnat

Cursos: 13 alumnes de 3er i 4rt d’ESO Responsables: Edurne Pita Ortín

Carta del fil a la Mar

Una altra tasca que havíem de fer els alumnes de l’Art del cos era escriure’ns una carta com si fóssim el nostre objecte.

Estimada Mar, t’escric aquesta carta per compartir amb tu un consell que m’ha servit de molt, per tal que puguis estar bé amb el teu cos tal com ho estic jo.

Observa’m: soc com tu. Per una banda, tinc unes característiques que em defineixen i em fan ser qui soc; prim, llarg, flexible i de molts colors diferents. Per altra banda, també tinc unes limitacions que a vegades em bloquegen, se’m fan nusos que a vegades em costen de desfer, i em fan impossible recordar que puc ser prim, llarg i flexible, i de molts colors diferents.

Mapa conceptual col·laboratiu

Al llarg del teu recorregut a la vida, et trobaràs molts nusos que t’impediran avançar tant com tu voldries. En aquests moments hauràs de recordar el que et diré a continuació: Lleugeresa. Una paraula, una qualitat. Ha estat per mi una de les poques coses que he necessitat per ser feliç i superar qualsevol obstacle. Perquè puc tenir mil embolics, però sempre seré lleuger com una ploma. Quan em pesa el cos, recordo que tinc aquesta qualitat, i continuo endavant. Soc lleuger, no em pesen els rancors, soc com l’aire i sé quan necessito un canvi. I aquest canvi, encara que em costi de fer, sempre m’ajuda a desfer-me dels nusos que m’han embolicat. Perquè a vegades només em calia aixecar el vol per jutjar amb millor perspectiva.

Exercici

Quan et pesi el cos, recorda-ho. Sigues lleugera. Amb amor, El Fil.

Les mirades que trenquen, projecte artístic amb tela i papers del tòner de la Lluna Mateu.

BUIT? projecte artístic amb fil de la Mar Tintoré.

Estrès i ansietat, projecte artístic amb venes de guix de la Lia Viguera i l’Edurne Sarmiento.

Exercici on l’objecte amb el què tu representes el cos, t’escriu una carta.

d’Aprecis corporals

Escola Puigberenguer

Límits? Quins límits?? Límits? Quins límits??

“A l’escola Puigberenguer, som un engranatge inquiet amb la mirada posada en un “si muove” permanent amb l’objectiu d’anar esbrinant més enllà de l’evidència”

Com més ens endinsem en el límit més interrogants ens apareixen, fet que ens porta a qüestionar-nos la paraula en sí i els seus significats. A cada aula s’inicien les converses; aquells moments tan importants… Ens va molt bé per treballar altres conceptes. Hem debatut molt al respecte i ens hem donat l’oportunitat de portar aquest projecte a una dimensió més introspectiva fomentant l’escolta activa, l’empatia i el respecte.

Sorgeixen preguntes com:

• Què és un límit?

• Què és per tu? Què és per mi?

• Què pot ser un límit per un artista?

• Tots/es tenim límits? Ens els coneixem?

• Els límits ens vénen imposats d’alguna manera?

• Es poden superar?

Cursos: Tot l’alumnat

Responsables: Tot el claustre de l’escola

I apareix la màgia…

Hem pensat en propostes basades en les inquietuds i curiositats dels infants. En el moment de plantejar-les, hem tingut en compte les diferents capacitats per tal que tothom hi tingui cabuda. D’aquesta manera podem aconseguir que aquests aprenentatges siguin significatius fugint dels funcionaments automatitzats. També ha estat necessari preguntar-nos quin tipus de propostes necessitavem oferir per tal de desenvolupar les habilitats artístiques de tothom per així anar assolint objectius proposats.

El Límit com

a procés creatiu; l’èmfasi.

El resultat final, tot i ésser important, deixa de ser el nostre objectiu. Entenem que és en el procés on hi rau el pensament, la manipulació, la presa de decisions, el qüestionament, la descoberta… és a dir: l’aprenentatge. Tots aquests elements ens ajuden a arribar a una fi. Aquesta execució com a procés, la podem desglossar en quatre moments de treball que, a través de la posada en pràctica, ens han cridat l’atenció.

OBSERVACIÓ EXPERIMENTACIÓ

Inici

D’on partim? L’estímul que rebem i que fa que desperti la nostra percepció.

PRESA DE DECISIONS

Qüestionem

Què volem fer?

Sabem com fer-ho?

Què necessitem?

Els límits des d’una altra mirada… visita al centre l’Art de Viure.

Els artistes del centre ocupacional “l’Art de Viure”, ens expliquen els seus límits i com els han superat, o segueixen lluitant per superar-los. Fem una obra artística plegats i aprenem a mirar les capacitats de tothom, enlloc de les discapacitats.

Temps

El necessitem per manipular, tocar, provar, descobrir...

AVALUACIÓ

Aprenentatges

Què ens ha agradat?

Què no?

Intercanvi, diàleg...

A partir de l’obra “Reflexions in a golden eye” d’en Carlos Aires, comencem a mirar i observar.

Sorgeix el mural “Mirades, la teva és única”

Què veuen aquests ulls? Què miren

Escola Rellinars RELLINARS

Passejant entre Límits Passejant entre Límits

A partir de la paraula Límits cada grup inicia un procés de diàleg i experimentació en relació als aspectes més rellevants que aquesta paraula genera en el grup.

Cursos: Tot l’alumnat del centre

Responsables: Tot l’equip de mestres

Els grups d’infantil porten a terme un treball d’exploració i experimentació al voltant del punt i la línia de la mà de les propostes de les artistes Yayoi Kusama i Megan Gekler. Per finalitzar el procés creen l’obra “Cortina gegant de línies per entrar i per sortir ”, que juga amb el concepte de límit i de línia de manera que amb el propi cos travessem i transitem de maneres que poden ser diverses. Un límit que és físic, però que alhora no ofereix resistència; que es pot travessar sol o en companyia, ràpid o lent, content o enfadat. Una cortina que fa pessigolles quan la travesses i que et parla quan la fas moure amb els braços.

Els alumnes de Mitjans Petits (cicle inicial de primària) inicien una descoberta sensorial de l’entorn arrel d’una conversa sobre els límits físics que els porta a fer-se algunes preguntes:

- Com podem definir els colors sense veure’ls?

- Quins altres sentits ens poden ajudar?

Finalment, inspirats en obres d’artistes que han explorat el límit de la vista realitzen els llibres il·lustrats “Blanc, negre i...”.

A l’aula de Mitjans Grans (cicle mitjà de primària) realitzen un procés de diàleg i reflexió en relació als límits personals.

Quins són els nostres límits? Fins on podem arribar sense malmetre la convivència? Quines coses podem fer que no tenen límits? inspirats en l’artista Chiharu Shiota plasmen les seves idees en l’obra “ Fins aquí!!”

Els alumnes de Grans 1 (cicle superior de primària) a partir del treball sobre la Mar Mediterrània porten a terme l’obra “Paraules sense límit ”. Una peça que ens convida a reflexionar sobre els límits i les fronteres. Qui pot dibuixar un límit al nostre mar? Com esdevé un mar una frontera? Milers de persones creuen el nostre mar buscant un lloc millor on viure, buscant paraules d’acollida.

Els alumnes de Grans 2 (cicle superior de primària) han treballat què és la por, compartint allò que els fa sentir, dibuixant les pors de cadascú i finalment… reflexionant sobre com cadascú s’enfronta a les seves pors tot creant l’obra “ La por ens limita, ens paralitza o ens ajuda?”

Per tal de compartir amb tota la comunitat educativa aquest treball, es realitza una exposició al centre on es convida a les famílies, infants i mestres a passejar per l’escola tot descobrint les diferents obres realitzades per cada grup que ens engresquen a travessar, explorar, reflexionar i aprendre al voltant de la paraula Límit.

Organitza:

Col·labora: