Tallers

A Les Palpentes

Estampació amb la tècnica del frottage sobre un mur de pedra seca

Durant la sortida l’artista i docent ens va proposar l’observació del paisatge de conreus, murs i altres construccions de pedra seca del Parc del Secà i el contrast amb els límits entre el polígon de Bufalvent de Manresa i el Parc ambiental on es gestionen els residus.

- Convidant a reflexionar sobre aquestes observacions:

Quines funcions tenen els murs. Què limiten o delimiten. El mur com a divisòria. El mur com a marge. El mur com un ecosistema propi.

- Fent una nova percepció del paisatge amb el tacte, en aquest cas els murs de pedra seca.

La pell com a límit del cos. La pell com una porta de la percepció. La pell,barrera, protecció.

- Captant un registre gràfic a través del tacte i les textures de les pedres posant teles de llençols reutilitzats que ens donen una relació amb la mesura humana.

- Realitzant un frottage amb carbonet damunt la tela que ens fa de suport, però també de límit respecte allò que captem amb el tacte.

- Finalment, confrontant la percepció visual amb la del registre tàctil per frottage que el faci de nou visible òpticament en el suport.

El frottage es va realitzar de forma col·lectiva en un tram llarg d’un muret de 80 cm d’alçada en el camí dels Ametllers del Parc del Secà, damunt una tela llarga de cotó i amb carbonet.

Pon Ncia

Les ficcions que ens limiten (i les contraficcions que ens alliberen)

Vaig iniciar la xerrada parlant dels límits planetaris que estem superant i de les conseqüències ecològiques de tenir per objectiu el creixement econòmic il·limitat. Com a societat, no aconseguim canviar de rumb i deixar de créixer (també en qüestió d’emissions), tot i que sabem que ens aboquem a la catàstrofe ecològica. Però, i si el que ens limita en aquest canvi de rumb són precisament les ficcions que sostenen el nostre pensament? La societat occidental es fonamenta en una sèrie de ficcions, com ara la possibilitat de créixer il·limitadament, l’escissió entre natura i cultura, la supremacia de l’humà per sobre de la resta d’espècies... En aquest context, vaig presentar els tallers “Ecoficcions” i “Companys incòmodes” que vaig realitzar a centres com Hangar, Can Felipa, Centre del Carme de Cultura Contemporània i CCCB. A través del cine de ciència ficció, en aquests tallers vam revelar aquestes ficcions en què es fonamenta el nostre paradigma, vam explorar imaginaris alternatius recollits en el cine no convencional, i vam elaborar contraficcions per desbancar el relat fundacional. Els resultats dels tallers formen un catàleg d’imaginaris alternatius a aquells que ens encallen entre el capitalisme i la fi del món. També vaig parlar de la meva recerca artística El Plantocè, on procuro aproximar-me a realitats no humanes des de la ciència, la ficció especulativa i la pràctica artística. Vaig presentar exemples que validen la meva hipòtesi de partida, que és que aproximar-se a altres realitats permet comprendre l’entorn i els habitants no humans des d’altres punts de vista.