Institut Manresa Sis

Manresa

Cossos imperdibles Cossos imperdibles

L’art del cos ha servit de paraigües per posar atenció als límits del cos i com l’art contemporani ens permet reflexionar-hi. Amb obres diverses com la sèrie Siluetas de l’Ana Mendieta o el treball col·laboratiu de Poses de la Yolanda Domínguez, ens hem endinsat en els límits del cos i la relació amb la natura, els diàlegs entre dintre i fora que el cos vehicula, entre la identitat i la societat… I també hem abordat la cultura visual i audiovisual, analitzant la publicitat i els nostres imaginaris, per entreveure discursos que ens limiten amb els seus missatges, i practicant contradiscursos per canviar la mirada i apreciar la diversitat i els cossos a través dels que nosaltres som i estem. Tot un recorregut compartit i circular amb què aprendre a partir de la reflexió feta creació sobre Què és el cos i què ens el limita?

Preconeixements de l’alumnat

Cursos: 13 alumnes de 3er i 4rt d’ESO Responsables: Edurne Pita Ortín

Carta del fil a la Mar

Una altra tasca que havíem de fer els alumnes de l’Art del cos era escriure’ns una carta com si fóssim el nostre objecte.

Estimada Mar, t’escric aquesta carta per compartir amb tu un consell que m’ha servit de molt, per tal que puguis estar bé amb el teu cos tal com ho estic jo.

Observa’m: soc com tu. Per una banda, tinc unes característiques que em defineixen i em fan ser qui soc; prim, llarg, flexible i de molts colors diferents. Per altra banda, també tinc unes limitacions que a vegades em bloquegen, se’m fan nusos que a vegades em costen de desfer, i em fan impossible recordar que puc ser prim, llarg i flexible, i de molts colors diferents.

Mapa conceptual col·laboratiu

Al llarg del teu recorregut a la vida, et trobaràs molts nusos que t’impediran avançar tant com tu voldries. En aquests moments hauràs de recordar el que et diré a continuació: Lleugeresa. Una paraula, una qualitat. Ha estat per mi una de les poques coses que he necessitat per ser feliç i superar qualsevol obstacle. Perquè puc tenir mil embolics, però sempre seré lleuger com una ploma. Quan em pesa el cos, recordo que tinc aquesta qualitat, i continuo endavant. Soc lleuger, no em pesen els rancors, soc com l’aire i sé quan necessito un canvi. I aquest canvi, encara que em costi de fer, sempre m’ajuda a desfer-me dels nusos que m’han embolicat. Perquè a vegades només em calia aixecar el vol per jutjar amb millor perspectiva.

Exercici

Quan et pesi el cos, recorda-ho. Sigues lleugera. Amb amor, El Fil.

Les mirades que trenquen, projecte artístic amb tela i papers del tòner de la Lluna Mateu.