Barcella 55 by Revista Barcella

NÚMERO 55 | JUNY DE 2015 | ANY XIX | REVISTA QUADRIMESTRAL D’INFORMACIÓ GENERAL | 2,50 €

Any de Llegenda |11| Entrevista

Isaac Montava

| 7 | Arriba la Llegenda de Sant Jordi |10| Càtedra Antoni Miró |13| L’èxit de Compromís |15| Banyeres-París en bicicleta |18| El Xitxarra del segle xxi |19| Ah del castell, sentinella! |22| Poetes: Estel Solé

REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL

Número 55 - juny 2015 - any XIX Quadrimestral (febrer, juny i octubre) Redacció: Paco Albero, Immaculada Antolí, Damià Aparicio, Rosa M. Belda, Vicent Belda, Eduard Beneyto, Clara Berenguer, J. Ricard Berenguer, Vicent Berenguer, Joanma Conejero, Lorena Ferre, Toni Francés, Francesc Garcia, Frederic López, Josep Miquel Martínez, Vanessa Martínez, José Antonio Miró, Tello Navarro, Anna Pascual, Pep Pont, Salvador Puerto, Majo Ripoll, Antoni Sanjuán, Francesc Sarrió, Enrique Sempere, Joan Enric Sempere. Col∙laboradors: Vicent Acosta, Carlos de Aguilera, M. Carmen Agulló, Pau Alabajos, Jordi Albero, Vicent Albero, Miquel Alberola, Vicent Álvarez, Julià Álvaro, Amparo Alventosa, Trànsit Aracil, Antonio Aragón, Francesc Asensi, Enrique Bader, Guillermina Barceló, Sergi Barceló, Josep Lluís Bausset, Josep Miquel Bausset, Vicent Baydal, Almudena Belda, Enric Belda, Jordi M. Belda Llopis, José Antonio Belda Llopis, Jordi Belda Molina, Vicent Belda Molina, Toni Belda, Maurici Belmonte, José Beneyto, Manel Beneyto, Rafael Beneyto, Ximo Beneyto, Marisa Berenguer, Neus Berenguer, J. Antoni Blanes, Francesc Blay, Jordi Bort, Núria Cadenas, M. Àngels Calabuig, Pablo Calabuig, Vicent Calabuig, José V. Camps, Luisa Cardona, Marga Castellano, Joan Castelló, Joan Antoni Cerdà, Manuel Cerdà, Israel Colomina, Jordi Colomina, Maria Conca, Sandra Cuenca, Antonio Duato, Julie R. Enszer, Joan Lluís Escoda, Tomàs Escuder, Paco Esteve, M. Esperanza Esplugues, Pep Espuny, Javi Están, Joan Carles Estany, Ramon Estellés, Amadeu Fabregat, Josep A. Ferre, Josep-Vicent Ferre, Raquel Ferrero, Sol Ferri, Felipe Fojas, Jordi Alfred Francés, Josep Antoni Francés, Adrià Garcia, Jordi Garcia Vilar, Amanda Gascó, Francesc Gascó, David Gironés, Adolf Gisbert, Francesc Gisbert, Obdúlia Gisbert, Verònica Gisbert, M. Luisa Gómez-Elegido, Sergi Gómez, Aitana Guia, Josep Guia, Sal∙lus Herrero, Toni de l’Hostal, Beatriz Hurtado, Francesc Izard, Maria Lacueva, Germán Llorca, Serge Llorca, Tirs Llorenç, Aramis López, Vicent Luna, Imma Máñez, Fernando Martín, Joan C. Martín, Alexandre Martínez, José Carlos Martínez, José Martínez Molina, Josep Martínez, Óscar Martínez, Paloma Martínez, Rosanna Martínez, Vicent Martínez, Rosalia Martos, Pere Mayor, Víctor Maceda, Josep Albert Mestre, Josep Micó, Carles Miret, Carles Molina, Francesc Molina, Júlia Moltó, Sofia Moltó, Sílvia Moncho, Isaac Montava, August Monzón, Enric Morera, Carles Mulet, M. Teresa Muñoz, Francisco Navarro, Josep R. Nebot, Joan Manuel Oleaque, Alfons Olmo, Vicent Olmos, Vicent Ortuño, Robert Palomera, Antonio Pascual, Josep Pascual, Rosa Pascual, Amàlia Pastor, Rafa Payá, Miquel Payá, Jordi Pérez, Lucía Pérez, Manel Pérez, Mar Pérez, María Cruz Pla, Roger Pons, Marisa Puerto, Jordi Puig, Josep Revert, Ismael Ribera, Maelo Ribera, Natàlia Ribera, Sílvia Ribera, Clara Ríos, Segundo Ríos, Elena Rodríguez, Vicent Romans, Joan Rosaleny, Pilar Rosaleny, Antoni Rubio, Joan A. Ruíz, Paco Salas, Carles Salinas, Ferran Santonja, Josep Sánchez, Raül Sanchis, M. Carmen Sanpedro, Biel Sansano, Josep Antoni Santonja, Judit Santonja, Josep Sempere, Rosa Serrano, Antoni Signes, Maria Sirera, Abel Soler, Vicent Soler, Enric Sòria, Jolanta Studzinska, Miquel Àngel Terol, Toni Torregrossa Ximo Urenya, Elena Valero, Ismael Vallés, Ignacio Vañó, Pepa Vañó, Víctor Vanyó, Jaume Varó, Eduard J. Verger, Enrique Vila, Esperança Vives, Esther Vizcarra.

Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià) barcella.banyeres.com | revista.barcella@gmail.com

del poble imaginaEnguany toca la Any de Llegenda ri de l’obra s’haja representació de encomanat al poLa Llegenda i els ble real que acull el veïns de Banyeres muntatge: un espede Mariola hem rit col·laboratiu pel d’estar-ne orgubé comú de tots els llosos. A vegades, veïns on cadascú quan un esdeveposa el seu granet niment és molt de sorra. proper a nosaltres Totes les editendim a no vacions han estat lorar-lo com cal. recolzades per les Sol passar que ha Representació de La Llegenda. diverses corporade vindre algú de cions municipals fora per a fer-nos que ha tingut Banyeres de Mariola notar que allò que hem vist repreal llarg dels anys. Potser ha arribat sentar en diverses ocasions a casa ja el moment de maduresa per a fer nostra és una meravella pels difeuna promoció com cal des de totes rents valors que engloba. No coles institucions, inclosa la Generaneixem al País Valencià una altra litat Valenciana. La Llegenda ha representació popular de l’enverarribat a un punt que pot ser pregadura que té la nostra obra, amb sentada com una producció molt més de quatrecentes persones que digna perquè qualsevol persona col·laboren en el muntatge. del País Valencià puga vindre a L’esforç que comporta aquesta Banyeres a disfrutar-la. L’Associposada en escena és titànic perquè la ació de La Llegenda s’ha esforçat majoria de l’equip humà no és promolt enguany per a fer-ne difusió fessional i els mitjans econòmics són a les comarques veïnes en assistir limitats per a produir un espectacle a les Trobades, aplecs i fires per a d’aquestes dimensions que poques donar a conéixer l’esdeveniment. companyies professionals s’atreviriAra seria desitjable un recolzaen a fer per la dificultat tècnica que ment institucional superior que comporta treballar en un espai obert posara en el mapa cultural i d’oci tan gran. Això és possible gràcies Banyeres de Mariola d’una manea la col·laboració desinteressada de ra definitiva. BARCELLA. ❦ molta gent. Sembla que el tarannà

Rafa Payá

Com a nou alcalde vostre que sóc, us dec una explicació. Ara em toca governar, però jo sóc més d’oposició.

Maquetació: Josep Miquel Martínez Publicitat: Enrique Sempere Dipòsit Legal: A. 562-1997 Impressió: Nou Gràfic Impresores SL, Banyeres de Mariola

Barcella | 2

Juny 2015

Les eleccions del 24 de maig han canviat la majoria del panorama municipal als pobles dels voltants de la Mariola.

Alcaldies noves als pobles dels voltants de la Mariola Alcoi Antonio Francés, PSOE Cocentaina Mireia Estepa, PSOE l’Alqueria d’Asnar Francisco Pascual, PSOE Muro Francesc Valls, EU / Jacquelín Cerdá, Compromís Agres José Manuel Francés, Compromís Alfafara Raquel Vicedo, PSOE Bocairent Josep Vicent Ferre, PSOE Banyeres de Mariola Josep Sempere, Compromís Beneixama Vicente Ibáñez, PSOE el Camp de Mirra Juan Sempere, PP la Canyada Juan Molina, PP Biar Julio Sanjuán, PSOE Castalla Antonio Bernabeu, Ciudadanos Onil Humildad Guill, PSOE Ibi Rafael Serralta, PP Tibi Juan José Ballester, PP Albaida Josep Antoni Albert, Compromís Agullent Jesús Pla, Compromís Ontinyent Jorge Rodríguez, PSOE Fontanars dels Alforins Julio Biosca, Compromís

Juny 2015

l’Olleria Julià Engo, Compromís Benigànim María Amparo Canals, PSOE Aielo de Malferit José Luis Juan, PP Beniarrés Luis Miguel Tomás, PP Gaianes Agustín Martínez, Compromís Benilloba Ana Delia Gisbert, Compromís Planes Francisco Javier Sendra, PP l’Orxa Arnaldo Dueñas, Tots Per l’Orxa la Font de la Figuera Vicent Muñoz, Compromís Penàguila Joaquín Ballart, Penàguila Viva Benifallim José Carlos Barrachina, PP Benimarfull Carlos Montava, PSOE Salem Juli Fenollar, Compromís Bèlgida Diego Ibáñez, PSOE Castelló de Rugat Antonio Esquinas, PSOE Montaverner Elisa Roses, PP Canals Joan Carles Pérez, Compromís la Pobla del Duc Vicent Gomar, PSOE Otos Mario Mira, Compromís Quatretonda E. Benavent, PSOE / Aina Benavent, Compromís

Barcella | 3

Enrique Ortiz (1960).

Jorge Mataix Solera, professor de la UMH.

Cartell de l’edició 2015.

Querella contra Ortiz per estafa en l’obra del Calderón

L’extracció de fusta cremada a la Mariola va ser perjudicial

4a Mostra de Cinema de Medi Ambient a Ontinyent

El fiscal d’Alcoi va presentar una querella criminal contra l’empresari Enrique Ortiz pels delictes d’estafa i falsedat documental en l’execució de les obres de remodelació del Teatre Calderón, encarregades per l’Ajuntament governat pel PP i que van tenir un sobrecost irregular en la facturació d’un milió d’euros, d’acord amb el peritatge judicial. La Fiscalia es querella també contra el director d’obra, l’arquitecte Octavio Raduán, que va donar el vistiplau als certificats que van incrementar els costos finals del treball i que va aprovar la Junta de Govern de l’anterior alcalde, el popular Jorge Sedano. Les obres es van pressupostar en huit milions i van acabar sent-ne tretze. En el peritatge apareixien costos inversemblants com plats de dutxa de més de mil euros. ❦

Arran de l’incendi del 12 de juliol de 2012 que va cremar sis-centes hectàrees del Parc Natural de la Serra de Mariola, l’Ajuntament d’Alcoi va encarregar al Grup d’Edafologia Ambiental del Departament d’Agroquímica i Medi Ambient de la Universitat Miguel Hernández –encapçalats pel professor Jorge Mataix Solera– un estudi per tal d’investigar l’impacte del foc en la qualitat del sòl i en la regeneració de la vegetació. Es van analitzar els efectes de l’extracció de fusta cremada mitjançant l’ús de maquinària i l’arrossegament de troncs sobre el sòl. L’informe final conclou que «l’extracció de fusta cremada fou perjudicial per al terreny». El text diu que caldria que des de la Conselleria de Medi Ambient s’estudiaren alternatives per evitar aquests processos. ❦

Del 28 de maig al 6 de juny es va celebrar la 4a Mostra de Cinema de Medi Ambient a Ontinyent. Com en les anteriors edicions a més de nombroses projeccions infantils i per a adults, la programació va incloure excursions, el concurs fotogràfic «Mira al riu», actuacions i xarrades. Un any més, Eines es va encarregar de l’organització. La Mostra va incloure una xerrada a càrrec de Jordi Pigem, el que fóra coordinador de la coneguda revista Integral, col·laborador de la revista degana de l’ecologisme en anglès Resurgence, del programa de Catalunya Ràdio L’ofici de viure i de mitjans com el diari La Vanguardia. Aquest filòsof del pensament ecològic i escriptor va parlar sobre com des de la crisi es pot avançar cap a una transformació personal i també social. ❦

Barcella | 4

Juny 2015

Barcella

Timonet a Josep Maria Molina Molina, professor de Bocairent i fins fa uns dies tinent d’alcalde, per la concessió de la Insígnia de Plata en l’Àmbit Educatiu atorgada per la Conselleria d’Educació.

Aquest estiu l’Assemblea dels Pobles de la Mariola farà una presentació de les activitats.

Argelaga a la nova regidora de Ciudadanos de Banyeres de Mariola pel seu discurs bel·licós en el ple d’investidura dels regidors, que va provocar que el públic assistent l’escridassara. Eixe dia no tocava.

El tercer Aplec de Mariola es celebrarà a Agres (el Comtat) el mes d’octubre amb el lema «Escola rural, pobles vius» L’Assemblea dels Pobles de la Mariola treballa per ajuntar la festa, la cultura popular i la reivindicació en una nova edició de l’Aplec de la Mariola. La tercera trobada tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 d’octubre al poble d’Agres amb el lema «Escola rural, pobles vius». Com en les dues edicions anteriors, l’Aplec girarà entorn a un tema d’especial importància al poble amfitrió. Enguany l’organització posarà les mirades en la situació dels Col·legis Rurals Agrupats (CRA), ja que, subratllen els organitzadors, diferents pobles de l’àmbit mariolenc compten amb els CRA com a únic centre educatiu oficial per als seus xiquets. El cas d’Agres és particularment destacable perquè el Col·legi Públic El Teix va arribar a estar tancat durant dos cursos escolars.

Carlos Belda, de Joves de la Serra Mariola, entitat amfitriona d’aquesta edició, ha avançat que estan intentant introduir millores logístiques, com la zona d’acampada, perquè els visitants que vulguen pernoctar tinguen una opció molt assequible per a fer-ho. Segons l’avanç del programa d’activitats, hi haurà xarrades i debats sobre l’educació als entorns rurals, però també fireta, sopars, excursions i molta cultura tradicional, amb moltes novetats per a enguany. Com en les darreres edicions, hi haurà concerts a la nit. L’organització destaca que a Agres es pot arribar amb tren des de València, Xàtiva, Ontinyent i Alcoi. L’organització ja ha avançat que hi haurà una festa de presentació a Agres durant aquest estiu on s’explicara els detalls d’aquesta edició de 2015. ❦

Timonet als organitzadors del Mariola Rock Solidari que van destinar la recaptació del concert a una ONG que realitza els projectes a la República Dominicana.

Argelaga als violents que van trencar els vidres de les parades d’autobús del Barranc Fondo i de la plaça Joan Baptista Doménech de Banyeres de Mariola la setmana posterior a les eleccions.

Timonet a Escola Valenciana per l’organització de la 28a Trobada de l’Alcoià i el Comtat celebrada a la Canyada-el Camp de Mirra que va estar tot un èxit de participació i assistència dels pobles del voltant.

Argelaga a la Conselleria de Medi Ambient perquè l’any passat va deixar de mesurar els nivells de partícules fines (PM2,5) a Alcoi després de descobrir-se que estaven per damunt dels nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. A hores d’ara, no es pot saber quina és la situació d’aquest perillós contaminant. Juny 2015

Barcella | 5

Pep Gimeno Botifarra (1962).

[Vilaweb, 26-05-2015] L’arqueòleg José Ramón Ortega extrau el fragment de fusta de la torre de l’homenatge.

Una anàlisi feta amb el mètode del carboni 14 data el 1265 la construcció de la torre del castell de Banyeres de Mariola Una anàlisi feta amb la prova del carboni 14, aplicat a un fragment de fusta que estava incrustada al tapial de la torre de l’homenatge del castell de Banyeres, ha donat com a resultat que la data de construcció de la torre podria ser l’any 1265, just en l’inici de l’època de dominació cristiana, la qual cosa fa suposar que el conjunt del monument pot ser datat amb anterioritat, probablement en època almohade. El fragment de fusta va viatjar fins a Londres perquè un laboratori especialitzat en determinara la data de construcció. Després de rebre la corresponent autorització de la Direcció General de Patrimoni, l’arqueòleg José Ramón Ortega va ser l’encarregat de procedir a l’extracció d’aquest fragment de fusta, localitzat en la cara sud-est de la torre. La fusta s’utilitzava en la tècnica constructiva del tapial formant un encofrat. La recerca desvela que la data de construcció podria situar-se en un interval comprés entre l’any 1220 i el 1285, amb un noranta-cinc per cent de probabilitats d’encert. Els informes emesos pel laboratori londinenc, al qual es va remetre el fragment de fusta el passat mes de març, situen la intersecció de la corba de l’edat del radiocarboni amb la corba de calibratge l’any 1265, la data amb major probabilitat. Les proves del carboni 14 tenen un marge de precisió d’algunes dècades. Precisament, en aquest cas, abarquen Barcella | 6

les dates de la conquesta i la donació del castell pel rei Jaume I. Això coincideix amb el centre del periode que marca la prova del carboni 14. Davant aquesta anàlisi, els arqueòlegs de l’empresa Arpa Patrimoni –que són els que van prendre la mostra del fragment de fusta– plantegen una sèrie de qüestions a estudiar. La primera, que el castell pot tindre un origen musulmà, atès que l’estudi només s’ha centrat en la torre de l’homenatge que corona la fortalesa. En segon lloc, cal valorar que Banyeres es trobara a la frontera dels regnes cristià i musulmà, on les lluites i enfrontaments eren constants. Això fa que una hipòtesi de treball siga que, a causa d’aquestes lluites, el castell, o almenys la torre, estiguera en ruïnes el 1248 i que el senyor feudal Jofré de Loaysa, en els anys posteriors a la donació de 1249, decidira reconstruir la torre de l’homenatge, objecte de l’estudi. Segons la documentació històrica que existeix, el castell va ser conquistat per Jaume I el 1248, la qual cosa indica que el monument existia abans de la conquesta. Amb això, és fàcil deduir que era d’origen almohade, tesi que ha sigut fins ara la que ha predominat en els àmbits acadèmics. De fet, el mateix rei Jaume I, segons un document redactat a Calataiud el 13 d’octubre de 1248, va donar els castells de Banyeres i Serrella al noble cristià d’origen francés Jofré de Loaysa. ❦

El País Valencià (amb música de la malaguenya)

Vicent Partal […] El País Valencià ha resistit molt més que ningú no podia suposar […]. Es fa difícil d’explicar què hem aguantat els valencians aquestes darreres dècades […]. Aquesta victòria s’entén per la resistència tenaç de les escoles, dels mestres, dels pares. Amb Escola Valenciana al capdavant, amb la gent del Cremona, amb Batiste Malonda, el director perseguit de l’escola d’Almoines, […]. Aquesta victòria l’expliquen les lluites organitzades des de baix, contra el mal govern. Les víctimes del metro, menystingudes pel PP i honorades pel país. Els centenars de Salvem que han cosit el territori contra la barbàrie salvatge dels especuladors. Els veïns del Cabanyal […]. Els resistents per l’Horta. Els qui han denunciat l’especulació a cada comarca. Els qui van indignar-se contra el balafiament de l’aeroport de Castelló. Els crítics amb la política de les grans obres i els grans esdeveniments: la infame fórmula 1, la lamentable instrumentalització de la visita del Papa, la ridícula Copa de l’Amèrica. […] Però porta sobretot la música que entonava, amb ritme de malaguenya, el gran Pep Gimeno Botifarra: «d’allà on renaix de les cendres / el meu País Valencià» Quantes voltes no ho hem cantat, això, amb l’esperança que un dia tot seria veritat […]. ❦ Juny 2015

Arriba la Llegenda de Sant Jordi Jordi Garcia Vilar

la colla de dimonis A Banyeres de MaLa Quarantamaula, riola, com cada tres la Societat Musical anys, representem Banyeres de MariLa Llegenda de sant ola, la colla de dolJordi, el Drac i la çaines El Braçal, el Princesa, els dies grup de rock Inèrcia, 10 i 11 de juliol a i dues importants inles 22,30 h al parc corporacions per a de Vil·la Rosario, el enguany, la Coral parc de la Llegenda. Mariola i la Coral De nou, BarceInfantil de la Fundalla ens dóna l’oporció Ribera. tunitat de sortir al També s’ha fet seu balcó. Des d’ell créixer el text i la i molt agraïts, ens dramatúrgia. En la aboquem a tots els darrera representapobles veïns per fer ció vaig crear l’esla crida d’aquest sincena dels donzells gular esdeveniment Una de les noves escenes incorporades en la darrera edició de La Llegenda. enamorats. Amb ella de teatre popular. incorporava a l’obra Convidem tothom a el component amorós, tan present en tovindre a veure-la, convençuts que gaurecursos tècnics, dels recursos naturals tes les històries humanes. direu d’un espectacle sorprenent i d’una de l’espai del parc i del potencial de la Enguany pose en escena la reacció nit inoblidable. Un esdeveniment que té gent i les agrupacions artístiques de Bade les dones i dels més menuts d’aquest vocació d’arribar a ser, no sols patrimonyeres de Mariola és la nostra constant, poble de La Llegenda, front al cruel desni de Banyeres, sinó de totes les comarconvertint-se en l’espectacle de teatre tí de les donzelles que indefugiblement ques que envolten la Mariola. popular de més envergadura de la Cohan de ser lliurades, any rere any, al feCom si es tractara d’un calidoscomunitat Valenciana. rotge drac: «Les dones indignades» i pi, aquesta representació està construUn important equip professional i «Els xiquets i les xiquetes valents», dues ïda amb elements de gran diversitat, una colla de voluntaris converteixen el novetats amb música de Miquel Payà. com vidres de colors travessats per la bell entorn natural del parc en un gran, llum de la creativitat i la participació il· original i sorprenent escenari d’uns treslusionada de tots els qui la fan possible. Un imaginari fantàstic farcit de simbologia Aquesta diversitat d’elements són el que li donen bellesa, valor i una singular entitat. A través d’aquestes línies, com el La famosa llegenda de sant Jordi, que pillet i entusiasmat Pigallet quan guia lliura una donzella de ser devorada per el Cec de la nostra Llegenda, intentaun drac és la versió cristiana del mite rem fer visibles alguns dels valors als de l’heroi i el monstre present en totes quals ens referim. les cultures i expressat amb la literatura i les arts plàstiques a través del temps Una posada en escena que que simbolitza la lluita del bé i del mal. ha crescut any rere any La nostra obra és una versió lliure nascuda el 1981, plena de fantasia i inLa representació de La Llegenda és un genuïtat on la gent del poble adquireix projecte de teatre que ha optat per manun gran protagonisme. Ens mostra un cents metres amb diversos espais escètenir el seu caràcter viu, immers en un model de convivència caracteritzat per nics a diferents altures i amb un imporenriquidor procés creatiu. Així ha anat la participació i la col·laboració entre tant desplegament de mitjans tècnics. creixent amb canvis significatius en els veïns d’un poble, la manera imaEn la representació d’enguany parcada nova edició que s’ha fet. La reviginativa de resoldre els conflictes col· ticiparan al voltant de quatre-centes sió permanent del que fem, el replantelectius i el tarannà actiu i combatiu de persones. Dos-cents seixanta actors i jament de reptes nous i la recerca consles dones, tot impregnat d’un to desenactrius de totes les edats i un magnítant de solucions per l’aprofitament dels fadat no exempt de lirisme. fic conjunt d’agrupacions artístiques:

«L’esdeveniment té vocació d’arribar a ser patrimoni de les comarques que envolten la Mariola»

Juny 2015

Barcella | 7

En definitiva, actors i públic, vivim un gran joc simbòlic al voltant de la universal llegenda de sant Jordi i el drac. Construïm, compartim i gaudim l’imaginari col·lectiu al voltant d’aquest mite en un preciós entorn natural, de la mà de les imatges plàstiques, sonores, textuals, que estan dissenyades per a impressionar els sentits i emocionar.

La música en directe és un dels majors atractius de l’espectacle. Poques obres s’interpreten actualment amb música en directe, ni en teatre professional ni en el d’aficionats. A Banyeres ho fem possible gràcies a tants i tan bons músics que han permés que qualle un producte com aquest. El 2006, gràcies al treball de Miquel Payà, director musical del muntatge des de 1999, es van fixar unes peces musicals definitives més coherents amb l’esperit i l’època

Un espectacle musical

de l’obra. El resultat van ser uns arranjaments sobre temes medieval-renaixentistes portats al terreny de la música de banda i dolçaina. La necessitat de cançons per a les noves escenes que s’han incorporat i en contrast amb l’estil musical de l’obra ha fet que s’introduïren altres estils.

«En la representació d’enguany participaran al voltant de 400 persones amb 260 actors»

El component humà és central en aquesta posada en escena: persones de totes les edats, des de nadons fins a persones de més de huitanta anys participen al llarg de totes les edicions. Cada vegada més s’incorporen famílies senceres que donen major credibilitat a la acció del poble medieval de l’obra. També hi participa una gran colla de gent jove i molta gent de les agrupacions artístiques que hem anomenat adés. Barcella | 8

El component humà, el nostre gran valor

Juny 2015

Cal destacar també la colla de gent voluntària que s’encarrega del muntatge d’una part molt important de l’escenografia, completant la costosa i complexa tasca de producció dirigida per Jordi Garcia Ferre i feta per empreses professionals. L’Ajuntament de Banyeres de Mariola dóna el seu suport assumint una part del cost econòmic i posant a disposició de l’Associació de la Llegenda els recursos i el personal de què disposa. Sens dubte, és el treball de la gent de l’Associació de la Llegenda, a través de la seua Junta i l’organització en gremis i colles coordinades per una persona membre de cada grup que forma un equip eficient, el que fa possible dur a bon terme les tasques organitzatives i preparatòries d’aquest projecte que requereix més d’un any de dedicació. Per a totes les persones que hi participem en la posada en escena, d’una o d’altra manera, esdevé una experiència

«En la nostra versió de la Llegenda, la gent del poble adquireix un gran protagonisme» molt significativa, divertida, entranyable i molt gratificant. Us esperem els dies 10 i 11 de juny per a viure de nou la màgia de La Llegenda. Ja ha arribat la nit del Drac!

Informació i contacte Facebook: La Llegenda de Sant Jordi. Twitter: @LlegendaSDP. Web: www.llegenda.banyeres.com. Correu: llegendabanyeres@gmail.com. Telèfon: 667 020 678.

Venda d’entrades

En l’Associació i en www.ticketea.com/ representaciollegendasantjordi/ Preu: 10 euros, menors de tres anys, sense dret a cadira, gratuït (al braç d’algú). Preu reduït, 8 euros, per a discapacitats, majors de 65 anys i per a grups de 15 persones o més. ❦ Juny 2015

Barcella | 9

Càtedra Antoni Miró Vicent Luna La presentació de la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani es dugué a terme a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Alcoi. La sessió l’obrí Feliu Ventura que cantà tres peces escollides per palesar qui és Antoni Miró. Un pintor compromés amb el seu país, la seua cultura. Un país, on els seues intel·lectuals han hagut de patir el menyspreu, l’oblit, i de vegades la persecució, per part dels seues mediocres governants. Però també per evidenciar el moment polític actual que està passant el País Valencià. I és que en l’ambient es respirava un cert clima d’il· lusió pels darrers resultats electorals, una sensació que el canvi és possible. Feliu Ventura, com Toni Miró, tots els presents en l’acte i la majoria dels valencians, s’adonem que estem al final d’una etapa i que el canvi el tenim a tocar. El pintor alcoià també ensuma aquest canvi tant necessari i ho volgué palesar en el quadre que presidí l’acte. Per a alguns, potser va passar desapercebut, però per a aquells que ens vam fixar vam poder veure la mirada crítica inconfusible del pintor, els petits detalls, la simbologia. El primer parlament va ser de Romà de la Calle, president de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València. La Universitat d’Alacant ha apostat per aquesta càtedra i ha donat suport a la iniciativa d’homenatjar el pintor alcoià. Tot seguit el director de la càtedra, Enric Balaguer, a més d’apuntar els objectius d’incentivar i difondre l’art contemporani, ens detallà algunes de les activitats i iniciatives que ja estan previstes: una pàgina web, una borsa d’estudis, un memorial on es detallen les relacions entre l’artista i les institu-

cions, un Premi Antoni Miró, un curs d’estiu d’art contemporani Antoni Miró, cursos de museologia i ceràmica, un material curricular de reflexió didàctica per a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, seminaris sobre problemes de la societat, etcètera. Per a Manuel Palomar, rector de la Universitat d’Alacant, Antoni Miró és «un testimoni de la defensa dels nostres valors i de la defensa de la cultura pròpia». L’alcalde va cloure el torn de discursos agraint públicament i oficial la dedicació del pintor en la direcció de les exposicions que darrerament s’han organitzat a la ciutat. L’acte el va cloure el Quartet Mare Nostrum que ens interpretà un total de nou peces musicals, escollides molt acuradament per a l’avinentesa, tota una declaració d’intencions a la trajectòria artística i personal del pintor alcoià. La Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani és, com va dir el rector, un somni fet realitat. Afortunadament les universitats no han estat en mans dels nostres governants, que també les han volgut controlar, i han cregut i apostat per la llibertat dels nostres intel·lectuals. Sense els nostres poetes, escriptors, pintors, actors, músics…, sense el seu talent, sense la seua obra feta des de la llibertat i la crítica, és impossible construir un país i un projecte de futur. L’obra d’Antoni Miró, i tota la seua trajectòria personal, són una clara mostra d’aquesta crítica. Toni, gràcies pel teu treball de formigueta, per les teues obres que ens fan reflexionar, gràcies per fer-nos una mica més cultes i crítics, per aquest compromís entre l’ètica i l’estètica, gràcies per aquest bell treball, per aquesta augusta contrada. ❦

«Antoni Miró és un testimoni de la defensa de la cultura pròpia»

Barcella | 10

Alcalde fester Enrique Sempere Com sempre dic quan escric alguna cosa, en la meua opinió, m’agradaria veure el nostre alcalde eixir a desfilar en l’acte de l’Entrada (alguns ho han fet en alguna ocasió). Però també m’agradaria veure’l vestit de fester en els actes de la Missa Major i la Processó de Sant Jordi. A molts pobles s’utilitza aquest criteri pel que fa a la vestimenta i és la manera en què figuren l’alcalde i els regidors en les festes patronals. Qui és fester, amb tratje de festa i qui no ho és, vestit de paisà. Potser seria una bona idea adoptar aquest criteri i tal vegada els majorals i els membres de la Confraria de Sant Jordi farien el mateix. En els actes oficials, quan es convi-

«En altres pobles, els representants vesteixen de fester» da, per exemple, un militar, aquesta persona acudeix uniformada, no de paisà. Quan es convida persones d’altres confraries a actes oficials, vesteixen de paisà amb el distintiu de la confraria que representen. ¿Per què no poden vestir de fester els nostres representants municipals (els que ho siguen) durant les festes patronals de moros i cristians? Algú pot dir que vestits de festers no representen el poble i jo crec que no hi ha res més lluny de la realitat que això. Jo opine que el poble ha votat els seus representants, i l’alcalde i els regidors, quan van vestits de festers no representen la seua filà, sinó al poble de Banyeres de Mariola que està en festes de moros i cristians en honor del seu patró sant Jordi. Això és la meua modesta opinió, una opinió com la de qualsevol altra persona. No ho sé, però no crec que hi haja cap llei que ho prohibisca. ❦ Juny 2015

Isaac Montava, arquitecte Josep Miquel Martínez

moni dels veïnat per a conseguir fer poble. —Si no se li dóna un ús específic a tot el patrimoni industrial que tenim, ¿tenim alguna possibilitat de salvar els edificis? —Per a conservar el nostre patrimoni tampoc no cal que tinga uns usos definits. Perfectament es poden crear unes rutes culturals que el posen en valor. En alguns moments, d’una manera molt pretenciosa, s’han volgut rehabilitar tots Isaac Montava Belda a l’Estudi d’Arquitectura, Banyeres de Mariola. aquests espais i han acabat —¿Quin ha estat el sent només maquetes. El plantejament del concurs Per últim, on realment teníem la més important és posar-los en valor imd’idees que has guanyat a Alcoi? possibilitat de rehabilitar i de realitzar mediatament. Per tant, les nostres tres —El concurs proposava tres espais i un parc tecnològic cultural era a la fàpropostes són molt realistes i, a la vedemanava una proposta per a ubicar un brica de Rodes, que es troba en una part gada, molt ambicioses perquè pretenen parc tecnològic urbà. Em vaig presencèntrica, al costat del centre comercirecuperar uns espais molt grans amb tar junt amb l’alumne Carlos Sanjuán. al. La proposta era en tot moment molt uns pressupostos molt moderats motiEl primer espai era el del Molinar, respectuosa amb el patrimoni. No prevat per la situació econòmica actual. que va ser declarat Bé d’Interés Cultutenia fer una arquitectura espectacle ni —Eixa idea ja la vas apuntar en ral. La proposta consistia en una ruta una arquitectura fora d’escala. Pretenia una de les xarrades del 2n Aplec de la arqueològica industrial. Aquests espais, recuperar en tot moment els espais inMariola. ¿Creus que la mateixa fòrque actualment estan en ruïnes, hauriterns i cadascun d’ells destinar-lo a l’ús mula és aplicable a tot el patrimoni en de conservar-se consolidant-ne els més adient. A la planta baixa es propoindustrial de Banyeres? murs i les xarxes d’aigua, tot això des —Exacte. L’any passat vaig tindre de la perspectiva d’una ruta arqueolòl’oportunitat de participar en les xargica cultural. La fàbrica dels Solers ja rades sobre patrimoni arquitectònic inés un edifici que està rehabilitat i la dustrial de l’Aplec de la Mariola. Desproposta era donar-li una utilitat com prés d’una llarga reflexió, les meues a restaurant junt amb un centre d’interconclusions van ser que havíem de repretació que fóra l’espai principal per a cuperar immediatament aquests espais fer la ruta. L’oferta turística es compleamb els recursos disponibles, perquè un tava amb uns aparcaments, una zona de espai tancat i oblidat no existeix. El fet picnic i uns espais de bany. de poder conéixer-lo entrant dins –gaEl segon espai que se’ns plantejavarantint la seguretat amb alguna interera l’edifici de Ceres, a la Beniata, que saven uns aparcaments, en la primera venció– permetria fer una ruta interna està molt prop del centre i de la Uniplanta un parc tecnològic i una gran que posaria en valor l’espai i permetria versitat. La proposta que vam fer va ser zona per a espais culturals, una zona ampliar eixa memòria històrica que la utilització d’aquest espai per a fer un d’espectacles i un possible museu de la hem anat perdent. La mateixa actitud es jardí botànic i escultòric a l’aire lliure. industrialització. pot traslladar a tot el patrimoni indusEn tractar-se d’un espai que pot unir el En tot moment, les tres propostes tetrial de la Mariola. Disposem de grans barri de la Beniata amb la Universitat nen una mateixa actitud molt respectuedificis d’arquitectura industrial que proposàvem unes escales mecàniques osa que pretén conservar el patrimoni hauríem d’intentar conservar a través de connexió i un jardí on els alumnes i preexistent sense fer grans inversions de la consolidació i d’ofertar unes rutes els ciutadans pogueren conéixer la borecuperant eixos espais per a la memòi unes opcions d’ús per a la població. tànica de la zona. També es proposava ria de la ciutat. La nostra pretensió és —¿Quina relació creus que hi ha recuperar un refugi de la Guerra Civil que tots eixos espais tornen a ser patrientre arquitectura i urbanisme, és que es troba en perfecte estat. Isaac Montava Belda té 36 anys. Va nàixer a Banyeres de Mariola. És casat i té dos fills. És arquitecte i actualment dirigeix l’Estudi d’Arquitectura a Banyeres. És professor d’Estructures a la Universitat d’Alacant i també a la seu d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València. Recentment ha guanyat el concurs d’idees Espais tecnològics urbans convocat per l’Ajuntament d’Alcoi.

«Fer una ruta interna per dins dels molins posaria en valor l’espai»

Juny 2015

Barcella | 11

—Sí. Es tracta del meu projecte final de carrera d’Arquitectura. La proposta pretenia fer entre el Molí Sol i el Molí Pont un parc cultural que tinguera l’aigua com a element protagonista. El projecte, que ja té huit anys, pretenia conservar i donar un ús a aquests dos molins a través d’uns albergs, d’una ruta d’un museu viu per al Molí Sol i el Molí Pont seria l’espai on es reubicaria el Museu Valencià del Paper. —També havies plantejat la recuperació del cicle que feia l’aigua en aquests complexos industrials.

dels Molins ha demostrat ser un èxit i integra el Molí l’Ombria, el Molí Sol i el Molí Pont. La ruta transcorre per fora de les construccions. Un pas endavant seria poder entrar dins i poder conéixer el que hi ha, sense fer grans inversions. —En alguns dels elements arquitectònics industrials la degradació ha estat molt ràpida. Com en el cas del Molí l’Ombria, que ha acabat parcialment enderrocat. ¿Encara té salvació? —Assumir que un edifici arquitectònic passa a ser una peça arqueològica ja és un pas endavant en sí mateix. Per descomptat que es poden consolidar i mantindre els murs i tota l’estructura original. De fet, ens han arribat ruïnes dels romans i d’altres cultures antigues que hui dia són atractius turístics de primer ordre. El Molí l’Ombria va tindre una actuació desafortunada el seu dia i no s’ha fet res durant molts anys per a rectificar-ho. S’ha enderrocat parcialment l’edifici, però no és massa tard per a poder-lo conservar. —El Parc Cultural de l’Aigua és un altre projecte del qual eres autor…

—El més interessant de la recuperació d’aquests molins de Banyeres de Mariola és que es podria tractar d’una experiència única amb la recuperació del circuit de l’aigua, amb els seus sorolls, el seu aroma. Es tractaria d’un atractiu turístic molt important perquè no seria un museu tancat, sinó una ruta on s’integra l’arquitectura, el patrimoni i sensacions com l’aigua, la llum, els reflexos… Tot això seria relativament senzill de recuperar perquè disposem de cabal d’aigua i d’un patrimoni molt ben conservat, no com el Molinar d’Alcoi que és pràcticament tot una ruïna. —¿Què pot tindre d’avantatge i què d’inconvenient que en un mateix espai es superposen tants elements, com el Parc Cultural de l’Aigua, la Ruta dels Molins, la zona d’Acampada, etc.? ¿Podrien haver interferències en els diferents usos? —Si s’analitza quin és el plantejament i quin és el possible ús per als tres molins, la finalitat és aconseguir que s’integren amb la zona d’acampada i la Ruta dels Molins, perfectament es

a dir, entre trama urbana i ubicació d’eixos edificis industrials que, en el cas de Banyeres, estan allunyats del centre de la població? —Efectivament, a Banyeres de Mariola, els quatre edificis emblemàtics pel que fa a arquitectura industrial es troben als afores del poble. Possiblement per això no s’ha pensat a donar-los un ús fins fa poc temps. Que no estiguen cèntrics no ha de comportar que es queden sense tindre ús. Es poden crear rutes perquè siguen coneguts pels turistes i per la mateixa gent del poble. La Ruta

Barcella | 12

poden crear espais compatibles. A més d’un interessant atractiu turístic, pot ser un lloc perquè els mateixos veïns de Banyeres valoren el seu patrimoni. —Els concursos d’idees com el que has guanyat a Alcoi ¿són útils en la pràctica o es queden amb un plantejament teòric sense materialitzar? —Els concursos com el d’Alcoi, són molt útils perquè reprenen uns espais que havien estat abandonats durant molts anys. L’Ajuntament té ara unes propostes damunt de la taula que sí que estan abordant-se per a intentar fer-les realitat. l’Administració pot triar entre fer una arquitectura espectacle, com s’ha fet a molts llocs fins ara o buscar el que sembla que la societat estiga exigint: una arquitectura feta amb menys inversió, però amb més repercussió social i cultural sobre la població. —Diferencies clarament entre arquitectura espectacle i arquitectura realista ¿Creus que la població ha tingut un canvi d’actitud en el que vol? —Efectivament, la crisi ha fet canviar molts plantejaments a l’hora de gastar els diners públics. No es pot balafiar i fer un mal ús dels nostres recursos. ❦

Juny 2015

L’èxit de Compromís: pensat i treballat Enric Morera

en candidatures Fa ja uns quants anys, locals. El meu remés de deu, vaig pasconeixement va als sar a la meua Exeque han participat cutiva un document en la campanya titulat «L’èxit no amb humilitat i sas’improvisa». I efeccrifici. Un «exèrtivament, no hem cit» disciplinat improvisat. Hem treque, de baix cap a ballat bé, en la direcdalt, han projectat ció que calia, durant amb cara i ulls el quatre anys intensos i projecte a l’àmbit hem collit el que hem municipal. sembrat. Érem consDurant la camcients que, passades panya electoral les eleccions a Corts sabíem que les Valencianes de 2011, posicions inicials amb l’obtenció de sis s’havien consolidiputats i superant un dat en totes les enset per cent dels vots Set mil dones i homes de Compromís han integrat les candidatures a les passades eleccions. questes: un PP al (quan cap enquesta voltant del trenta ens en donava cap ni per cent dels vàlids i un PSOE amb un un) encetàvem una etapa nova. En definitiva, hem construït una posició vint per cent. És a dir, deu punts de diConsolidàrem posicions a les eleccipolítica de defensa dels nostres interesferència i repetir els percentatges de les ons generals del 20 de novembre i situsos, combat contra la corrupció i millora europees, el 29,5% contra 21,5%. àrem per primera volta en la nostra hisdel sistema polític i econòmic. ¿Qui vota ara PP i PSOE? Ara els quetòria un diputat al Congrés de Madrid, I la conjuntura ha ajudat. El PP ni ha da la població més envellida, els electors Joan Baldoví. Després construírem i estat capaç de depurar-se, ni acabar amb majors, els de la Transició que no canvilideràrem una coalició europea (Prila corrupció. Tampoc ha pogut, ni volgut, aran de vot. Perden les generacions més mavera Europea), que va aconseguir un defensar els nostres interessos en matèria joves i preocupades pel futur, que consigrandíssim resultat, potser tapat per la de finançament –nosaltres hem fet més deren que la política formal no aprofita novetat d’ara fa un any: Podemos, l’exper a resoldre els seus problemes. pressió d’un espai d’indignació ample a Per exemple, al CIS preelectoral pula societat espanyola i valenciana. blicat fa uns dies, els problemes que Des de fa quatre anys estem constenen més notorietat (atur, corrupció, truint un relat, una posició estratègica serveis públics) són destacats per les que poguera atraure electors diversos persones que no són el votant estructual nostre projecte i així és la funció que ral del PP i PSOE actualment. És a dir, se’ns atorgà. Hem estat clau en el comel seu electorat no pensa en clau de fubat contra la corrupció. Hem fet de la retur o de canvi a llarg termini perquè no generació democràtica bandera i, el que ho vorà, vol estabilitat i cobrar la pensió és més important, l’hem practicat allà tots els mesos. on governem. Hem aconseguit ser perEls partits grans són de cultura de cebuts de forma majoritària com l’opció pacte perquè la batalla política els porpolítica que millor defensa els interesta el record de la Guerra Civil. Són els sos valencians. Algun dia explicarem el que durant la Transició van votar UCD, nostre treball intens en els elements més de cent quaranta actes a tot el País Valendesprés alguns el PSOE i ara PP i PSOE. singulars de la nostra identitat. Ens hem cià sobre el Concert Econòmic ResponEl que queda d’un temps i una manera projectat com una força que reclama unisable–, ni tampoc ha volgut el PP defend’entendre la política: submisa i poregotat i orgull de la nostra identitat mentre sar la inversió pública territorialitzada. sa, submisa a Europa, als bancs, etc. altres continuaven en el conflicte estèAmb aquest bagatge entràrem a les Són electors cansats de tanta comèril. Per altra banda, hem sabut projectar eleccions a Corts Valencianes i municidia i que volen fer història com la genebona governança pública i una nova forpals. Sí, i dic municipals, ja que entràració de 1982 que va posar Felipe Gonma de fer política des dels ajuntaments. rem amb més de set mil dones i homes

«No hem improvisat. Hem treballat bé, en la direcció que calia, durant quatre anys intensos i hem collit el que hem sembrat»

Juny 2015

Barcella | 13

Les nostres prioritats durant la campanya Els nostres electors potencials són pares o mares usuaris de serveis públics, hipotecats, amb fills en edat escolar o universitària, que treballen i tenen por a quedar-se sense treball o l’han perdut. Són els interins d’Educació, els de Sanitat o Justícia, els empleats públics acomiadats. Són ells i les seues famílies. Els nostres amics, germans o germanes, fills o filles. Són els que han sentit alguna història de terror sobre les barbaritats que consenteix la política. Han passat de dir que no votaven a dir que van a fer no se sap què. A les Europees agafaven la papereta del de la coleta a les taules com si fora una pedra per a tirar-la al cap a algú. Són els que han de votar #ambValentia. Són els que no saben què faran amb els seus pares que es fan grans, que no saben què faran amb els seus fills. Són els que pagaran la crisi econòmica que ha estat una gran estafa. Estan molt cabrejats i volen justícia, que algú pague per tot el mal que s’ha fet. I ens han d’encomanar a nosaltres eixa faena. A la Generalitat i també a cadascun dels ajuntaments. Ens necessiten perquè els emparem i siguem aliats seus a les institucions, perquè defensem la carta de l’investigador que diu que no vivia per damunt de les seues possibilitats i l’han tirat al carrer del treball, perquè fem visibles les seues lluites, les que la televisió manipuladora amagava. Volen que demanem responsabilitats a tots els que han provocat aquesta crisi. La seua lluita és per aconseguir una escola com toca, un hospital al poble, una residència, un sou digne. La seua lluita ha de ser la nostra, perquè som persones com ells. Un resultat molt analitzat, investigat i executat amb precisió. L’èxit no s’improvisa. ❦ Barcella | 14

20 anys Víctor Maceda Eduardo Zaplana. María Consuelo Reyna. Vicente González Lizondo. Pacte del pollastre. Federico Félix. Terra Mítica. Vicente Conesa. Luis Esteban. Miguel Navarro. Ivex. Julio Iglesias. Mestalla. José María Aznar. Carlos Fabra. Naranjax. Platgetes de Bellver. José Soriano. Marina d’Or. Mundo Ilusión. Aeroport de Castelló. Joaquín Farnós. Model Alzira. Juan Maeso. Hepatitis C. Llistes d’espera. Luis Fernando Cartagena. José María Jiménez de la Iglesia. Rafael Ferrando. Arturo Virosque. José Manuel Uncio. Aguas de Valencia. Bouygues. Valencia Te Ve. Jesús Sánchez Carrascosa. Canal 9. Julio Insa. Tómbola. Genoveva Reig. Bárbara Rey. Manu Ríos. Vicente Climent. Ràdio Nou. Nuria Romeral. Xavier Carrau. Maribel Vilaplana. Lluís Motes. Vicente Sanz. Benet XVI. 3 de juliol del 2006. Juan Cotino. Pedro García. Teconsa. José Luis Ulibarri. Esteban González Pons. Mediaset. TV3. Paula Sánchez de León. Catalunya Ràdio. Trilingüisme. Education For Citizenship. Alejandro Font de Mora. Ciegsa. Máximo Caturla. Aula prefabricada. Ciutat de Cremona. Universidad Católica San Vicente Mártir. Agustín García-Gasco. María José Català. Diccionari Normatiu Valencià. Lo Rat Penat. Juan Lladró. Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Fernando Giner. Rafael Ferraro. Rafael Maluenda. Luis Santamaría. Senyes d’identitat. Bous al carrer. Cabanyal-Canyamelar. Rita Barberà. Louis Vuitton. Francisco Camps. Milano. Ricardo CosLas Provincias © 1999

zález i va soterrar el franquisme, que s’ha interessat pel poder perquè veu que es decideix la seua vida a les institucions. Que volen fer política perquè, si no, la fan contra ells, els seus interessos i el seu futur. Ara cal soterrar la política corrupta. I el PSOE també és corrupte perquè col·labora amb el sistema. Col· labora amb la Merkel, els bancs, l’austericidi… El PSOE no ho arregla.

ta. Forever Young. Víctor Campos. Rafael Betoret. Orange Market. Álvaro Pérez. Gürtel. Francisco Correa. Fitur. Milagrosa Martínez. Vicente Rambla. Gerardo Camps. David Serra. Vicente Martínez Pujalte. Federico Trillo. José Joaquín Ripoll. Brugal. Enrique Ortiz. Luis Díaz Alperi. Sonia Castedo. PGOU. Ciutat de la Llum. Ciutat de les Llengües. Trencadís. Nou Mestalla. Valmor Sports. Bernie Ecclestone. Aspar. Fernando Roig. Lola Johnson. Valencia Street Circuit. America’s Cup. Valencia Summit. Iñaki Urdangarin. Nóos. Alfonso Grau. María José Alcón. Marcos Benavent. Imelsa. Alfonso Rus. «Dos milions de peles». Negratas. Haití. Negrolandia. Augusto César Tauroni. Nicaragua. Rafael Blasco. Consuelo Ciscar. Helga Schmidt. Trencadís. Santiago Calatrava. Centre de Convencions de Castelló. Alberto Fabra. CAM. Roberto López Abad. Bancaixa. Antonio Gil-Terrón. José Luis Olivas. Banc de València. Bankia. FLA. Jaume Matas. Eix de la Prosperitat. Clàusula Camps. Emarsa. Enrique Crespo. Fundación Agua y Progreso. Juan Carlos Ferrero. Enrique Velarte. Agua para Todos. Foc. Serra Calderona. Serrans. Montgó. Font Roja. Vaersa. Morrut roig. Fracking. IVVSA. PAI. Rabassa. Manhattan de Cullera. Lubasa. Sedesa. Vicente Cotino. Salvia. Discapacitat en Lluita. CIE. Rosita Amores. El Titi. Arévalo. Francisco. Fernando Vizcaíno Casas. Vicente Barrera. Enrique Ponce. Cristina Tárrega. Ripollés. ❦ Juny 2015

Banyeres de Mariola-París en bicicleta Joan Carles Estany Diumenge 14 de juny A les 7 del matí em pose en mode biketravel. Intente acabar un viatge que vaig començar l’any 1991. Aleshores, amb un bon grapat d’anys menys a l’esquena, sense cap experiència amb les alforges i quan encara era estudiant, vaig tindre el valor d’agafar un vell tren a Villena que, després de moltes hores, em va deixar a Irun.

És una meravella poder fer aquestes coses. Ho gaudisc prou setmanes abans mentre ho planifique, també mentre ho porte a terme i sé que ho gaudiré sempre que ho recorde. Hui he eixit de ma casa amb la bici ja «posada». Ara cap a el nord, amb díhuit quilos baix les cames i amb alguna planificació més que altres voltes. Passats els primers moments carregats d’incerteses, comence a ser conscient del que vaig a fer, principalment perquè quan li ho comente a algun ciclista, aquest em mira amb cara d’incrèdul i de pensar: «este tio no està bé». Bocairent, Ontinyent, Xàtiva, Manuel, Massanassa, Catarroja i, per fi, m’adone que estic entrant a València per la Creu Coberta. Ha estat una entrada silenciosa, relaxada i més humana que arribar en cotxe per la pista de Silla a tota llet. Després, una via verda m’ha tret de la capital fins quasi Puçol. I el camí ha seguit per Sagunt, Nules, Borriana, el Grau de Castelló, Torreblanca, Alcalà de Xivert i Benicarló. Un bona tirada de 250 km (prou còmodes, però amb dues punxades de roda) sempre pensant que demà el temps que marca en les previsions meteorològiques pot ser que no em deixe avançar massa. Juny 2015

Dilluns 15 de juny La comoditat del trajecte d’ahir ha desaparegut. A Vinaròs gire cap a Ulldecona, Tortosa i l’Ebre m’acompanyarà durant molts quilòmetres. També el vent que pega de cara. Les cames les tinc triturades i em fan mal, però no puc encantar-me per les previssions de tormenta a la vesprada. Xerta, Ascó, Flix i, quan m’adone, estic a prop de Fraga. Comença una calor insuportable. Està tot sec, sembla que estiga als Monegros. Les gasolineres estan molt lluny les unes de les altres i costa trobar un lloc on menjar un poc. Estic envoltat de tronades, però em respeten. Mira que costa trobar pobles sense bar. Doncs clar, estan tots ací. Gràcies als quilòmetres de més d’ahir hui en faré menys. A 10 km d’Almacelles (objectiu de hui) comença a tronar i a ploure molt però estic de pujada anímica pel poc que em queda i, tot mullat, accelere per arribar i descansar. Quan vas en bici sempre plou de dalt cap avall i també de baix cap a dalt i acabe passant de la fresqueta estiuenca al fred de collons. Però ja estic. I pregunte per la pensió Roca pero em diuen que va tancar fa temps i no hi ha res per a dormir. El cel me se fa molt més negre encara. Molt cansat, mullat, amb fred, plovent a cànters i ja tard he de continuar a un altre poble que està a 15 km. Canvie el xip a «mode emergència» i pedalege amb les poques ganes que tinc. Trobe molts bars, hostals i gasolineres, però tot tancat i enderrocat (l’autovia paral· lela ha acabat amb tots ells). Si no hi ha res al proper poble… em veig tocant a la porta del rector demanant-li un favor cristià. No em veig…

Pare un cotxe i li pregunte si conneix un hostal prop. Em contesta que al poble que vaig hi ha una pensió. És tanta l’emoció que quasi em pose a plorar i emet un so de plaer. L’home em diu tot apurat: «Tranquilo, que no està muy lejos». Només quedaven 2 km. ¿Què puc dir de Binéfar? Que és un poble d’Osca normal, amb persones pel carrer, amb pensions. Els quilómetres de hui: 215. Demà, més (si puc).

Dimarts 16 de juny M’agrada la tranquilitat damunt la bici, però no tant. Per això agraisc quan inicie la pujada per Lo Grau i L’Ainsa. Hi ha més vida i encara hi ha pocs turistes. M’encisa la frescor verda i humida de l’olor al Pirineu. La ruta de hui serà més curta, però amb més portets que em prenc amb molta calma. A l’hora de dinar estic ja a Bielsa (objectiu per hui) i aquesta vesprada podré fer una bona migdiada. Només per curiositat per a la ruta de demà, li pregunte a una xica si el túnel de dalt està enllumenat. La resposta és molt cruel. Si, està enllumenat, però des de fa un any està prohibit que passen bicicletes. Hi ha vigilància i la Guàrdia Civil sol pujar a multar cicloturistes. No em dona cap solució. Li dic que vinc de lluny però em respon: «Es lo que hay». Acollonant! Pense que no puc esperar fins demà amb aquest dubte al cap i tire amunt, després de posar-me el xubasquero per la pluja que comença a caure. Li ho pregunte a un altre home i em respon el mateix. Els dotze quilòmetres fins el túnel es fan eterns i molt durs. No puc seure en cap moment per la forta pendent. Vaig Barcella | 15

pensant que podria parar un camió perquè ell em passe. En arribar dalt plou a cànters i el semàfor està en roig. Senyals de prohibit a bicis i peatons. M’amague al costat d’un camió perquè les càmeres no em descobrisquen. Es posa en verd i tire a tota llet pel carril de la dreta prohibit a vehicles. Vaig tant fort i nerviós que note al meu cor els efectes de l’altura. Pense que ho tinc prop, quan m’adelanta i es creua davant meu un 4x4 amb les llums d’emergéncia. Baixa un home com un armari de gran i em sent venut. «Se que vas a reñirme», li dic. Però em fa un somriure que em tranquilitza. Obri la porta de darrere i carrega d’un grapat la bici amb les alforges. Em porta a la part francesa mentre em comenta que aquest matí han tingut un simulacre del protocol de seguretat i han estat els bombers i policia francesos. Em diu que unes hores abans m’hagueren carregat la bici els de Trànsit amb la corresponent sanció. Pel walki comunica a la central que ja m’ha rescatat i el túnel és normal. Amb un altre grapat em torna la bici. Li done les gràcies i tire cap avall tot mullat i amb tant de fred que les tremolors es trasmeten a la bici. Molt gelat arribe a Saint Lary Soulan on trobe per fi lloc per dormir després de 144 km. És curiós, ahir em vaig despertar a Benicarló i huí dormiré a França…

les hores que jo he de menjar per a recuperar forces. El riu que m’acompanya és el Baïsa que després va al Garona. És un riu molt cabdalós, de color terra per la gran quantitat de sediment que porta. El primer poble on veig gent és Valença de Baïsa, just abans d’arribar al l’objectiu de hui: Condom. També és gran i bonic. He trobat una tenda de bicis on he substituit el comptaquilòmetres que va morir ahir per l’aigua que li va entrar (estava vellet). Li pregunte per un hotel i em diu que si no tinc massa manies vaja a una pensió que hi ha molt barata. I això faig. Per fora té encant, amb els seus geranis, mallorquines, façana a cara vista, sembla un petit château. La primera sensació en entrar i veure la dona… ¿Heu vist la peli Psicosi? Quan em mostra la dutxa diu alguna cosa que no acabe d’entendre i pense que m’ha pogut dir que en dutxar-me pujarà i m’assassinarà amb un ganivet. Quan isc a menjar alguna cosa són les 15:30, però està tot tancat. Impossible menjar res, a no ser que em trobe algú amb pinta d’àrab, amb accent portugués que diga que és de Salamanca i que tinga un restaurant. Bé, doncs a eixe m’he trobat jo. Li dic: «Je peux manger quelque choise?» I em respón: «Lo vas a tener chungo». Al final m’he fartat de menjar pollastre i olives mentre em contava la seua vida estressada a París.

per tal que la bruíxola apunte sempre al nord. Un aroma a forn de pa em fa salivar i això és una bona notícia que celebre menjant-me un croissant i, al moment, un altre. I després una banana. Que bo és veure que el meu estómac torna a la normalitat. Nerac, Lavardac… Ací tots els pobles acaben en «ac». Casualment, a l’hora de dinar tinc fam. Estic en un poble que hi ha bar (no és fàcil que això passe). Dine de menú. Périgueux és molt gran i el contrast amb la tranquilitat de tot el dia és brutal. Aprofite per berenar un bocata. D’ací a Thiviers (objectiu de hui) és un caos de cotxes. L’ama de l’hotel de hui està com una cabra. Anglesa, de molt bon humor, va viure a Galícia, però ara està a Thiviers. En veure’m arribar amb la bici em rep amb una cervesa fresca. Quina tipa! Etapa de hui: 214 k.

Divendres 19 de juny

Dimecres 17 de juny

Dijous 18 de juny

Després de deixar el Pirineu amb els seus poblets encantadors, m’enfile per carreteres locals poc transitades. Només veig tractors i els pobles són de dos o tres cases i l’ermita. Això limita molt el meu avituallament. Cap gasolinera, cap bar… Al final s’ha fet realitat la meua gran preocupació: els estrictes horaris de França. Solc esmorzar abans d’eixir. A mitjan matí torne a menjar un altre bocata. A l’hora de dinar d’ací no tinc fam. I a partir de les dues està tot tancat. Més tard de les set també es tanca tot. Justament són

Comece el dia amb el temor que el baixó d’ahir continue. No puc fer el que faig i que la panxa no demane menjar. Ahir alguna cosa no anava bé. He d’obrir l’estómac d’alguna manera. Dues peres, un kiwi i isc xiulant de la trista pensió. La ruta de hui és genial. Té tot el que un cicloturista pot demanar: rius, canals, ponts, muralles, castells, pobles habitats… I el color verd sempre ho ompli tot. Passe per boscos tan frondosos que m’he de llevar les ulleres de sol. Vaig canviant una i mil voltes de camí

Barcella | 16

Abandone Thiviers per un carrer tan estret que quasi no cap la bici. Ha plogut i fa fred. El vent bufa com tots els dies del nord (quina mala sort). És impressionant la xarxa de camins asfaltats que hi ha a la França. Impossible seguir el camí sense un track ben estudiat d’abans dins el GPS. Tot i això, prop de Llemotges tinc un xicotet problema amb el nom del poble Aixe sur Vienne. Tinc una anotació en paper que diu: a Aissa, tirar recte per evitar un camí no asfaltat. Les dues denominacions es refereixen al mateix poble, però jo no ho sé i això em fa perdre uns quilòmetres preciosos i pujar dues costeres infinites a peu espentant la bici. Travesse el país de Llemotges, perfumat pels til·lers i envoltat d’estanys de color marró, vaques i boscos (forêts). També per urbanitzacions de xalets de luxe. ¡I quins xalets! Pare en totes les boulangeries que veig. ¡Quins pastissos Juny 2015

de poma, quins croissants de xocolate… i la baguette. Belabre, Rosnay. Sembla que el terreny va sent a poc a poc més pla. Els primers 150 km han estat molt durs. El cos està cansat, però la ment… Aquesta solitud m’obliga a parlar tot el dia amb mi mateix i ja em tinc una miqueta avorrit. Em passe el dia gestionant forces, aigua, menjar, sensacions i emocions. Quan arriben els últims quilòmetres estic saturat. Però, ¡que agradable és la gent! Es desviu per ajudar-te en tot moment. Només un problema: no te’n pots fiar. Un home em diu: sí, sí, a Chantillon sur Indre (objectiu de hui) hi ha més de deu hotels i està d’ací a 6-7 km. Perfecte. Al final són 20 km i no hi ha cap hotel. L’alberg que tinc apuntat està tancat.Al final trobe una Chambre d’hôtes impressionant de bonica i barata (amb piano i tot, mira que bé. Total etapa: 207 km.

Dissabte 20 de juny Menut esmorzar que m’ha preparat hui la dona de la casa. M’esperava un té, però en la taula hi havia no sé quants tipus de té, de mel, de croissants, de sucs, de pans… Abans d’acabar ve el seu marit a xarrar amb mi. Les tornes han canviat. Ara ja no sorprén dir on vaig, però si d’on vinc. Amb un «bon courage» s’acomiaden de mi. Hui serà un dia suau i tranquil per la Vall del Loira, patrimoni de la humanitat. L’asfalt dels camins pels que vaig no és molt fi i es menja les cobertes. Després d’un tram d’asfalt molt raspós comence a sentir en la roda de davant un tec-tectec. Sospite el que pot ser però és tan greu que per uns quilòmetres preferisc oblidar el tema. Però el tec-tec-tec no para i mire i veig com si hi haguera alguna cosa enganxada a la coberta. Pare i no m’agrada gens el que veig. La roda de davant està a punt de rebentar per diversos llocs. Això que seria un problema menor en una altra Juny 2015

bici és un gran problema en la meua. Tinc unes dimensions de roda que va haver en el món del triatló farà més de vint anys i que ara no gasta absolutament ningú. Per tant, estic acabat i el plan B està encara per fer. De sobte, deixe de gaudir d’aquesta vall tan meravellosa. Els castells, els ponts, els jardins passen a un segon lloc i només pense en què puc fer. Pare a posar un parxe per dins la coberta. Alce el cap i estic front a una central nuclear (quina foto més trista). Això només serveix per veure que està pitjor del que pensava. Cride Rocío i li ho comente però crec que ella no arriba a ser conscient del problema. Trobe un SuperU (com si fora un Carrefour), però només tenen cobertes de 700. C’est très dificil a trouver…! L’home em diu on hi ha una tenda que potser que en tinga, però està molt lluny d’ací. Em tire totes les culpes per ser tan arreu i no portar cobertes en un viatge tan llarg. Quasi vençut comence a dissenyar el plan B: malvendre la bici, cridar un taxi que em porte a una estació de tren… Vaig mimant la bici, buscant el millor asfalt però conscient que no serveix de res. Cheverny, Chambord i per fi, Orleans, una gran ciutat capital del Loira. Trobe una tenda de bicis però em torna a dir que és molt difícil. Busca a internet i m’indica una altra tenda un poc més enllà. Des d’aquesta segona tenda telefonen a una tercera ja fora d’Orleans i… Miracle! Li diuen que sí. No m’ho acabe de creure. Aprete les dents i isc xiulant. Quan arribe l’home em diu que només té dos clients que fan servir eixe tipus de roda i que he tingut moltíssima sort. M’ajuda a canviar les dues cobertes i es tira les mans al cap en veure l’estat en què estaven. Tinc clar que no puc arribar ja al lloc on volia dormir hui (Étampes) perquè ja es tard i estic esgotat de l’estrés. Tot i això, torne a buscar el meu camí gaudint de les noves rodes. ¡I que boniques que són! Ara estic quasi segur que arribaré al meu destí final d’aquest viatge. Estic tan de pujada que tire cap a Étampes encara que arribaré molt tard. A partir de hui reubicaré el concepte de miracle dins de mi. ¿O no és un miracle que a falta de 10 km del final, mig pardalet, em trobe una boulangerie oberta a les huit de la nit amb aquell pastís de poma que pega un tro? ¿O que quan arribe a Étampes i trobe un hotel em diguen que és l’última habitació? ¿O això,

o algú està jugant amb mi a l’estil de The Truman show. El dia més llarg de l’any no serà demà, sense dubte ha sigut hui. Etapa de 214,9 km.

Diumenge 21 de juny Hui no matine. Estic relaxat sabent que açò s’acaba. Seran pocs quilòmetres. Tinc ganes d’arribar, però alhora vull fer-los sense cap pressa. El camí que tinc marcat al GPS em tira per la N20 però algú m’ha dit que és molt perillós. Opte per fer més quilòmetres i anar de poblet en poblet. Huí és el Dia Internacional de la Música i hi ha grups tocant a cada cantó, a cada jardí. Les esglésies tenen les portes obertes i s’escolten els cors cantant. Aprofite que els diumenges són dia de mercat per entrar, comprar fruita i gaudir de l’ambient. Em despiste i isc a la N20, però en pocs minuts em para la poli i molt amablement em covida a eixir d’allí. Els últims 30 km torne al track del GPS que em porta per carrils bici, de semàfor en semàfor fins que, de sobte, veig dins la pantalleta el final de la ratlla de color rosa que estic seguint des de diumenge passat, quan vaig eixir de la porta de ma casa. Ara sí que estic ací. He arribat ací en autobús, en cotxe, en avió, en autocaravana. Però arribar a la base de la Torre Eiffel en bici és com haver-la conquerit en una llarga batalla, com si ara fóra tota meua. Acaba ací el viatge que vaig començar ara fa vint-i-quatre anys. Aleshores vaig eixir d’Irun cap a París, amb més il·lusió que altra cosa. No vaig arribar ni a Bordeus. Agraisc tots i cadascún dels «m’agrada» del facebook i cada comentari que heu fet. Principalment a Rocío, que encara que últimament està un poquet atrafegada sempre està ahí. M’heu ajudat a superar els pitjors moments i a sentir-me acompanyat durant tot el trajecte. Ara sí, deixe de pegar la vara cada dia. Etapa de hui: 70 km. ❦ Barcella | 17

El Xitxarra del segle xxi Vicent Acosta Fa poc més d’un any, un venedor de mobles a Iecla que viu a Cieza comentava que sentia pena pel tancament de Canal 9. Ell, murcià i castellanoparlant, havia aprés a entendre el valencià gràcies al Son Goku de Babalà. Hui en dia no és gens fàcil trobar elements que vertebren pobles llunyans i diferents, i els mitjans de comunicació ho són. El tren fou el gran mitjà de transport humà i, per tant, de comunicació durant la primera meitat del segle xx. L’antic ferrocarril de via estreta conegut com a Xitxarra començava a Cieza i acabava a Gandia, però al llarg del seu pas per estes terres unia tots els pobles que envolten la Mariola: Banyeres, Bocairent, Agres, Alcoi, Muro, Cocentaina… i també d’altres propers, com Beneixama. Encara que la via de ferrocarril es va desmantellar a inici dels anys 70, estos set pobles tornen a estar hui units pel Xitxarra. Des de l’any passat, uns apassionats de l’esport i de la muntanya dirigeixen el primer circuit de curses per muntanya de l’interior d’Alacant. Els organitzadors de les diferents proves decidiren batejar aquest circuit amb el nom del tren de via estreta que durant huitanta cinc anys tenia estació i parada a les set localitats participants. La filosofia és senzilla: el circuit és una cosa més de col·legues que d’estatuts, diuen els organitzadors. Cada reunió la fan a un dels pobles participants, com si foren unes reunions d’amics. Eixa, diuen, és l’essència del circuit: uns amics que s’han ajuntat per oferir algunes de les carreres per muntanya més espectaculars de la zona. Un dels caps visibles del Xitxarra Trails és Miguel Mataix, beneixamut, un dels grans corredors d’ultramaratons per muntanya del país. El passat 14 de juny va acabar tercer en les cent milles (170 quilòmetres) de l’Emmona, pel Pirineu gironí. Miguel destaca que esta idea va sorgir parlant de curses de llarga distancia amb Eduardo Belda de Banyeres i després ho van comentar amb més amics d’altres pobles, com Carlos Pascual de Cocentaina, Siba Sellés d’Alcoi o Cristóbal Beneyto Barcella | 18

de Bocairent. Eduardo Belda assenyala que el circuit va servir per a crear noves curses que no existien, com la d’Agres, Bocairent o la de la pedania murera de Turballos. I és que al final estes proves servixen per a donar a conèixer els pobles i alguns dels tresors naturals que tenim la sort de gaudir i d’ensenyar a centenars de corredors. A més, el circuit fidelitza els participants i permet omplir les inscripcions amb més facilitat, i això és una gran tranquil·litat per als organitzadors. Aurora Payá, un dels membres de

«El circuit va servir per a crear noves curses que no existien» l’organització i a qui se li ocorregué el nom del circuit, diu que els va convèncer la idea de batejar el circuit amb en nom del tren que durant molts anys va ser un motor i un avanç important a nivell social, econòmic i industrial. El Xitxarra era un tren que tenia unes vint places per vagó, lent i prou inestable; el maquinista no el posava en marxa fins que els passatgers no acabaven de fer les seues necessitats pels camps que creuava i molts d’ells arribaven al seu destí plens de follí. Aurora Payá diu que eixe plantejament és el que han volgut traslladar al circuit: el veritablement important és arribar a tots els pobles i a la meta de totes les curses, ja que era característica la força

i perseverança del Xitxarra per arribar al seu destí. Les xifres de la primera edició del Xitxarra Trails maregen: quasi dos-cents quilòmetres i més de quinze mil metres de desnivell acumulat. En total, mil tres-cents corredors participaren en alguna de les curses del circuit. D’ells, vint-i-un van completar les set proves, cent cinquanta-huit van arribar a meta en almenys quatre curses, que era el número mínim per poder optar a la classificació general del circuit. Després de l’èxit de l’any passat, la segona edició del circuit de 2015, començà el 8 de març amb la VIII Pujada a la Penya del Frare de Muro, organitzada pel club Les Llebres de Muro, i continuà el 24 de maig amb la degana de les curses del circuit, la Pujada al Montcabrer des d’Alcoi, a càrrec del Centre Excursionista d’Alcoi. El 31 de maig, abans del descans estiuenc, el club Trivici Team organitzà la III Cursa per Muntanya de Banyeres de Mariola. Les properes cites seran el II Trimuro Trail (20 de setembre a Muro), la V Solana Trail (4 d’octubre a Beneixama), la II Cursa de Muntanya de Bocairent (25 d’octubre), el II Trail Les Caves (8 de novembre a Agres) i, finalment, el IV Trail&Climb Fira de Tots Sants (22 de novembre a Cocentaina). Totes les curses que ja han finalitzat enguany han tancat inscripcions abans d’hora per la massiva inscripció de corredores, i és previsible que les que falten també pengen el cartell de no hi ha bitllets. I és que entre les grans modes dels últims anys destaca l’increment de corredors pels carrers, parcs i muntanyes. Posats a elegir, millor esta moda que moltes altres. I tant és així que vista l’acollida creixent del circuit, una de les possibilitats que està barallant l’organització per a la pròxima edició, és organitzar també una prova d’ultraresistència d’uns 90 quilòmetres que unisca les set poblacions que participen en el circuit. Vagen vostés entrenant que el Xitxarra ja arriba a l’estació, ¡i la sortida és imminent! ❦ Juny 2015

Ah del castell, sentinella! Imma Antolí

Clarament es pot dir que, Banyeres de Mariola té una gran afició teatral, fins i tot compta amb diverses companyies de teatre que, majoritàriament, treballen el gènere del sainet, on els personatges, l’acció de la trama i el llenguatge són de situacions molt pròpies i valencianes, però mai de l’àmbit fester. És per això que després de l’èxit de públic d’alguns sainets representats per companyies alcoianes, l’Ajuntament de Banyeres de Mariola va encetar un concurs de sainets festers. En la primera convocatòria va resultar guanyadora l’obra On està la banda? de Jordi Garcia i Adrià Garcia, la qual va ser representada l’any següent amb un notable èxit de públic i amb la incorporació de molta gent jove que mai havia fet d’actor abans. L’any passat, en la tercera convocatòria, va resultar guanyadora Ah del castell, sentinella! de Leo Ferre, la qual va ser representada el 10 i 11 d’abril d’enguany, també amb una nombrosa presència de públic. Aquesta vegada, Leo apostava per una clara diferenciació del que, fins ara s’havia fet en la curta trajectòria del sainet fester a Banyeres de Mariola. La posada en escena d’una obra que combina els elements festers més pròxims com vestits festers, el castell, les locucions típiques de les festes locals, etc., amb un rerefons històric: la conquesta de Banyeres per les tropes de Jaume I. Els personatges representats van ser reals i els seus noms evoquen altres temps encara que no necessàriament tots pertanyen a la mateixa època, com ara, Lluís de Santàngel, Bertomeu d’Albero, Martín Cancio el contrabandista o Vicent Mollà un llaurador de València, els senyors feudals de Banyeres Jofré i Jaumeta i els reis Jaume I i Elionor (la seua primera muller). En la segona part, trobarem el bàndol moro, que està dins del castell. Ací el nom dels personatges ja no és tan històric però el protagonista, Boabdil, evoca el darrer emir musulmà de Granada. Tanmateix, a l’escenificació trobem anacronismes Juny 2015

Dues actrius que van participar en la representació.

que, segons l’autor, han sigut introduïts de manera totalment voluntària com ara, els licors, el d’herbero o el de café licor, tan típics de la nostra zona i el protagonisme de la figura de la dona. Des del principi veiem com apareixen les dones

«L’obra combina elements festers pròxims amb un rerefons històric: la conquesta de Banyeres per les tropes de Jaume I» tant del rei com dels cavallers. Elles intentaran influir en les accions dels hòmens en un àmbit tan específicament masculí com és la guerra. També passarà en la segona part on la mare de Boabdil serà la que portarà la veu cantant en totes les decisions que prenguen els hòmens. Fins i tot trobem una entrevista secreta entre les dones d’ambdós bàndols perquè han parlar d’objectius comuns. Ací és on probablement estiga l’encert de l’obra i que la diferencia de la resta de

sainets festers, amb la incorporació del món de la dona, el qual podem trobar el seu paral·lelisme en la festa de moros i cristians actual que ha anat incorporant la dona a l’univers fester en les últimes dècades, excepció feta, precisament, d’Alcoi que ha tingut aquest debat damunt la taula els últims anys, amb una associació com Fonèvol que ha propiciat que ara ja puguen participar les dones d’una manera activa. Aquest component, alhora que va sorprendre el públic assistent, ha sigut un fet novedós al nostre poble i, si amb tot açò no hi havia prou repte, cal afegir haver d’afrontar l’imprevist de fer una substitució d’una de les actrius, que per motius personals no va poder interpretar el seu paper i, malgrat això, tot plegat va tenir molt bona acollida. El nostre amic Adrià Garcia, al seu article d’opinió publicat a Banyeresdigital, va contar com havia sigut la seua experiència en el món del sainet i ens deia que, naturalment, una iniciativa així no té sentit si no és seguida per persones que s’involucren i li donen forma. Des d’aquestes línies coincidim amb el pensament d’Adrià i l’autor guanyador d’enguany vol donar les gràcies a tot el grup d’actors, tècnics i apuntadors. Sense aquest equip de quasi quaranta persones no haguera sigut possible. Leo Ferre ens ha dit: «Una de les feines més difícils que tenia com a director era dirigir persones que han fet teatre tota la vida. Són actors veterans al món de l’espectacle i jo, un jove que acaba d’aplegar al món de la direcció». Si l’amic Adrià fos entre nosaltres estaria satisfet de vore com un xicot banyerenc de sols vint anys i, a més, company seu en la representació de La Llegenda, s’endinsa en un projecte com aquest. Podria dir-se que Leo ha fet veritable el pensament que manifestava Adrià en el comiat del seu article: «[…] Si cuidem i motivem aquesta gent jove, el teatre i la festa a Banyeres de Mariola tenen assegurades una vida llarga». ❦ Barcella | 19

Eufòria

Associació Fonèvol

Uns minuts abans de l’arrancada de la Diana a les festes de moros i cristians d’Alcoi.

Ens va encantar la participació de les dones en les dianes. Vam compartir l’alegria de tota la gent que pels carrers victorejava i aplaudia. Se’ns posen els pèls de punta de recordar les famílies i les amistats de les festeres plorant d’orgull. I vam sentir que la festa podia adaptar-se als temps i millorar. Tenim notícia que en una filà un grup de dones ha demanat ser membre de ple dret gràcies a l’exemple de les dianeres, ¡que bé! El seu exemple ha fet canviar d’opinió molts integristes per la magnífica escenificació. El sostre de vidre que no permet les dones fer-se avant comença a carpir-se. Enguany, la gent de la premsa també s’ha bolcat en el suport a les dones. I l’Ajuntament ha obert alguna porta que estava tancada. Ara que comença a disminuir l’eufòria, ens agradaria tornar a posar els peus en terra, és el paper que hem triat, defensar la igualtat. Per una volta l’incompliment de les normes festeres, ha servit per a la discriminació positiva i no per barrar el pas a les dones. Podríem reflexionar sobre que hi ha dones en diferents filaes pagant

la fulla completa que no poden fer els actes que els pertoca a causa de les injustes normes festeres. No podem deixar-nos portar per la joia i oblidar que hi ha dèsset filaes que no tenen dones en les seues files, per acció o per omissió (sobretot per acció, simplement els diuen que no es poden apuntar). A més, les filaes amb dones tampoc els posen les coses fàcils en general. Després estan els anomenats micromasclismes: per exemple hem vist comentaris sobre la diana dels Marrakesch (fins i tot en pobles on la dona està «suposadament integrada») que diuen: «molt bé, ja era hora que eixireu, però ara vos falta vestir-se de dones» o «assumiu la vostra feminitat». Pretendre tindre el monopoli de la feminitat és igual de masclista que prohibir l’entrada a una filà. Hem d’anar llevant-nos de damunt el pes de normes arbitràries que no sabem qui ha inventat, però que seguim sense preguntar-nos si són justes. De tota manera, felicitats a totes les dones que han participat en les festes. ¡Endavant! ❦

«Passada l’eufòria, cal posar els peus en terra i defensar la igualtat total»

Barcella | 20

Juny 2015

M. Esperanza Esplugues

Carles Salinas

Una obra per a lectors tafaners

Recuperació alcoiana de fotos de guerra

Antolojia de poetas sefaradis kontemporaneos Salvador Santa Puche, Edisiones Capitelum, Sivdad de Valensia, 1999. 78 pàgs.

Alcoi. Les fotos de la guerra, 1936-1939 Àngel Beneito, Josep Lluís Santonja, (coordinadors). Alcoi: Ajuntament d’Alcoi, 2015. 237 pàgs. 199 fotos b/n.

Potser que el meldador (lector) d’aquest llibre es trobe davant d’una proposta diferent començant per la lletra, un tipus de lletra d’imprenta no massa conegut que imita els grafismes de l’escriptura manual i que prepara al lector per a portar-lo a altres cultures i a una tradició molt oral, on la paraula en la veu dels que parlen, reciten o conten davant un públic de familiars o amics té una significació molt gran que és la que ha fet perdurar les seues històries transmeses més per la veu que per l’escriptura. Després, quan comences a llegir, quan a poc a poc t’acostumes a sentir les paraules i a trobar el so al teu interior amagant al cervell les lletres que parlen d’una llengua antiga, allunyada d’ expresions actuals i molt a prop dels llibres dels clàssics, fas teu el coneixement i el fet de saber dels anys i trobes un altre aprenentatge del món. El xicotet livro (llibre) té una estructura de nochadas (parades nocturnes) com a capítols en les quals, a la calor d’una foguera com si d’una nit de campament es tractés en el seu recorregut vital com a poble, es reciten versets d’onze autors del segle xx, amb una línia d’unió d’una troballa d’un defter (quadern) i un cec que conta dichas i estorias a familiars i haverim. Al començament d’aquestes nochadas es parla dels autors, homes i dones amb noms com Sara, Matilde, Margalit, Beatriz, Rita, David, etc., i dels seus diferents orígens geogràfics, encara que tots tinguen el mateix origen cultural. ❦

Amb textos en valencià, castellà i anglés, l’obra comença amb un estudi introductori dels coordinadors Àngel Beneito i Josep Lluís Santonja. Oddbjorg Granheim, filla del fotògraf Einar Alexandre Pettersen, fa una semblança de son pare; Vilhjmur Fisen, fill del fotògraf Gunnar Finsen, ressenya el seu pare i Giancarlo i Vittorio Francone escriuen també com a fills des de la seua posició més propera, sobre Michele Francone, un altre fotògraf que li va tocar viure en primera línia la cobertura de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’una recopilació de fotograf ies procedents de fons privats de famílies alcoianes i d’Einar Pettersen, Eric Rabo, Gunnar Finsen i la Col·lecció Tívoli (Alcoi). I de diversos arxius públics, com ara la Fototeca Municipal d’Alcoi, la Real Fábrica de Paños (Alcoi) i el Archivio dell’Ufficio Storico dello Stato Maggiore dell’Aeronautica Militare (Roma). Alcoi compta amb un important llegat fotogràfic sobre la Guerra Civil a la ciutat, el més copiós i variat de les comarques d’Alacant. Les transformacions produïdes pel conficte en aquesta ciutat de rereguarda van deixar una notable empremta patrimonial que ha sigut estudiada pels professors Àngel Beneyto i Francesc X. Blay en una cuidada anàlisi dels llocs de la memòria recollida en la publicació Guerra i revolució a Alcoi: els llocs de la memoria (2013), acompanyat pel seu corresponent registre fotogràfic. El nou llibre completa amb abundant documentació visual els estudis

Juny 2015

dedicats amb anterioritat a aquest territori i aporta més valors. En primer lloc, comporta un assoliment com a registre documental. A través de l’apilament de fotografies accedim a la comprensió de mentalitats i a la realitat vista per fotògrafs diversos. Amb açò podem aproximar-nos a una millor comprensió dels llocs de la memòria històrica, a la informació i càrrega simbòlica continguda en ells, transmetent i preservant els significats associats a espais i elements materials presents a l’Alcoi actual. L’estudi ofereix un ampli mostrari de desfilades militars, republicans i franquistes; de les indústries socialitzades, de periodistes, metges, visitants estrangers, homes, dones i xiquets anònims, treballant i passejant. Destaquem les fotos aèries dels bombardejos de l’aviació italiana sobre la ciutat; de l’Hospital Sueco-Noruec; les cues de racionament en els comerços. La labor de recuperació de fons ha sigut exhaustiva. Disposem d’un valuós corpus gràcies a les donacions de famílies alcoianes, dels fills dels metges sueco-noruecs de l’Hospital. Més les fotos aèries, conservades als arxius militars italians, dels set bombardejos que va patir Alcoi en 1938 i 1939. Acabada la contesa, el soldat italià Francone va entrar a la ciutat l’1 d’abril del 1939 on va romandre fins a maig captant amb la seua càmera l’estat de postguerra, amb els seus actors, cerimònies, repartiment de queviures. Una publicació imprescindible per a la memòria històrica i l’estudi rigorós d’aquells anys. ❦

Els autors, a l’esquerra, Josep Lluís Santonja i a la dreta, Àngel Beneito.

Barcella | 21

Barcella

Estel Solé

Conéixer els usos tradicionals per a fer polítiques sostenibles

Molins de Rei, el Baix Llobregat, 1987

2014. Inventario español de los conocimientos tradicionales relativos a la biodiversidad. Manuel Pardo de Santayana, Ramón Morales, Laura AceitunoMata, (editors). Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 411 pàgs.

Barcella | 22

He suspès exàmens. He dit mentides piadoses i mentides de veritat. He plorat tres dies seguits davant una paret en blanc. He estat incapaç d’obrir un pot de llenties —maleïdes tapes de metall— i m’he centrifugat dins la rentadora. He ensopegat tres mil dues-centes vegades amb la mateixa pedra i m’he proclamat reina de l’autoengany. He trigat mesos a fer el cim i quan he estat a dalt m’he precipitat muntanya avall. He comprovat que encara no he après a volar. Dones que somiaven ser altres dones Cabrera de Mar: Galerada, 2011

Vanessa Martínez Francés i Segundo Ríos Ruiz, de l’Estació Biològica-Jardí Botànic Torretes d’Ibi, han col·laborat en l’elaboració de les fitxes d’aquesta obra que es centra en els coneixements tradicionals relacionats amb la biodiversitat silvestre de l’Estat espanyol –flora, fauna i ecosistemes–. L’inventari arreplega coneixements tradicionals recopilats mitjançant tècniques directes de recollida de dades, és a dir, a partir d’entrevistes in situ a informants locals i observació pa r ticipant (fonts primàries). Al llarg dels capítols d’aquesta publicació, es realitza una aproximació als coneixements tradicionals, la seua importància i l’estat actual del seu estudi, s’explica detalladament la metodologia seguida per a generar l’inventari i es presenten cinquanta cinc fitxes d’inventari, la finalitat de les quals és divulgar l’important patrimoni etnobiològic per al seu coneixement i preservació. L’interés pels coneixements tradicionals ha anat en augment, tant en el seu vessant acadèmic com en la de gestió del mitjà natural. Els coneixements tradicionals es consideren una font d’informació per al disseny de polítiques ambientals relacionades amb la biodiversitat. El coneixement científic es complementa amb els tradicionals per a fer polítiques de conservació i ús sostenible de la biodiversitat més efectives, properes i comprensibles per tota la societat. ❦

Fracassada

Juny 2015

Barcella Caixa Ontinyent publica una llegenda banyerenca La llegenda de la cara del castell. Col. «Cadireta de Boga», Mariló Sanz, il·lustracions de Vicent Beneito, Caixa Ontinyent, 2014.

Obra Social de Caixa Ontinyent ha editat aquest conte infantil en el seu programa de publicacions. L’objectiu de la col·lecció «Cadireta de Boga» és recuperar i fomentar el coneixement de contes de tradició oral valenciana. Aquest llibret arreplega una lle-

genda relacionada amb la història del castell de Banyeres de Mariola. Amb este número són ja díhuit els contes de la col·lecció publicats: Aliaga, Peret i Marieta, La raboseta i el comparellop, El pet del llop, El muntanyeret, El llenyater del Benicadell, Robert i Cecília, Les perdiuetes, El fantasma de les cadenes, La valenta raboseta, L’escala de la donzella, El cigronet, El borreguet, Les tres bacores, La balladoreta, L’espantall i El pollastre de Nadal. ❦

Trieu una opció i envieu la butlleta per correu ordinari a Barcella, Apartat de Correus 140 - 03450 Banyeres de Mariola

Subscripció a Barcella vull ser subscriptor NOM

Soci del Col∙lectiu Serrella

8 euros l’any

vull ser soci + una subscripció a Barcella COGNOMS

ADREÇA

TELÈFON

CORREU ELECTRÒNIC

POBLACIÓ

CODI POSTAL

COMARCA

BANC IBAN E

OFICINA S

COMARCA

ADREÇA POBLACIÓ

CODI POSTAL

FIRMA

15 euros l’any