Barcella 31

any XI

juny 2007

REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL

Tres-cents anys refent la desfeta Dol per Joan Pellicer Entrevista a José Jorge Belda Cardaors, trenta anys Mobilització contra la Zona 15 Buttes Chaumont Horitzons Oberts Jornades de Sociolingüística

2,00 €

número 31

REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL

Número 31 - juny 2007 Quadrimestral (febrer, juny i octubre)

Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià) www.banyeres.com/serrella barcella@banyeres.com Redacció: Immaculada Antolí, Rosa Maria Belda, Vicent Belda, J. Ricard Berenguer, Vicent Berenguer, Toni Francés, Francesc Garcia, Josep Miquel Martínez, Vanessa Martínez, José Antonio Miró, Ma Teresa Muñoz, Tello Navarro, Anna Pascual, Salvador Puerto, Antoni Sanjuán, Francesc Sarrió, Enrique Sempere Col·laboradors: Carlos de Aguilera, Pau Alabajos, Jordi Albero, Vicent Albero, Miquel Alberola, Trànsit Aracil, Francesc Asensi, Almudena Belda, Jordi M. Belda Llopis, José Antonio Belda Llopis, Jordi Belda Molina, Toni Belda, José Beneyto, Manel Beneyto, Rafael Beneyto, Ximo Beneyto, Clara Berenguer, Marisa Berenguer, Neus Berenguer, J. Antoni Blanes, Francesc Blay, Jordi Bort, Núria Cadenas, M. Àngels Calabuig, Pablo Calabuig, Vicent Calabuig, José V. Camps, Luisa Cardona, Joan Castelló, Joan Antoni Cerdà, Manuel Cerdà, Israel Colomina, Jordi Colomina, Maria Conca, Joan Lluís Escoda, Tomàs Escuder, Pep Espuny, Joan Carles Estany, Amadeu Fabregat, Josep A. Ferre, Josep-Vicent Ferre, Raquel Ferrero, Sol Ferri, Jordi Alfred Francés, Josep Antoni Francés, Jordi Garcia Vilar, Francesc Gascó, David Gironés, Adolf Gisbert, Obdúlia Gisbert, M. Luisa Gómez-Elegido, Aitana Guia, Josep Guia, Sal·lus Herrero, Beatriz Hurtado, Tirs Llorenç, Vicent Luna, Imma Máñez, Fernando Martín, Joan C. Martín, Alexandre Martínez, José Carlos Martínez, Óscar Martínez, Paloma Martínez, Rosalia Martos, Carles Molina, Francesc Molina, Júlia Moltó, Isaac Montava, Carles Mulet, Francisco Navarro, Josep R. Nebot, Joan Manuel Oleaque, Alfons Olmo, Vicent Olmos, Robert Palomera, Antonio Pascual, Josep Pascual, Rafa Payá, Miquel Payá, Jordi Pérez, Manel Pérez, Mar Pérez, Roger Pons, Marisa Puerto, Ismael Ribera, Maelo Ribera, Natàlia Ribera, Sílvia Ribera, Clara Ríos, Vicent Romans, Joan Rosaleny, Pilar Rosaleny, Joan A. Ruíz, Paco Salas, Ferran Santonja, Josep Sánchez, Raül Sanchis, Biel Sansano, Josep Antoni Santonja, Judit Santonja, Josep Sempere, Rosa Serrano, Vicent Soler, Enric Sòria, Jolanta Studzinska, Miquel Àngel Terol, Elena Valero, Ignacio Vañó, Jaume Varó.

necessari ser-ne Fa deu anys que Deu anys conscient per a es va publicar el entendre més el primer número nostre món, per a de Barcella en el neutralitzar els mateix mes de excessos de juny. Aleshores l’autosatisfacció, el projecte signiper a positivar ficava un gran l’autoestima, per repte –i encara a superar les ho significa– pel contradiccions, fet d’obrir un per a entendre poc més un espai que sens dubte el de comunicació món local pot ser tant a Banyeres també universal com als pobles moltes vegades. I buscar tot això s’ha de la Mariola, un fet que ha comportornat un treball molt satisfactori. tat un esforç i un risc però alhora Així ha passat un decenni i trenta també una il·lusió que la publicació números, cinc-centes noranta dues és possible, que és viable i que pàgines escrites; sis metres i mig aquesta cita quadrimestral té un lineals de portades; quinze mil exemsentit informatiu, independent i plars de tiratge total, cent deu metres exigent. Així, l’ambició de la revista quadrats, en paper reciclat; tretze ha estat reflectir el batec del nostre anunciants fidels als quals regraciem temps, buscar i acollir els senyals el seu suport; un llarg centenar de més vius dels nostres pobles com generosos col·laboradors; una bona també d’altres d’arreu a fi establir un colla de subscriptors que desitgem vincle d’informació i reflexió tant veure augmentada; uns pocs punts de per mitjà de l’edició impresa com de venda professionals i heroics; prop de la versió disponible en Internet. deu mil exemplars venuts a anònims Les realitats locals hem buscat lectors i col·leccionistes conspicus, el veure-les dins de la globalitat i els primer al preu de cent cinquanta fenòmens de la globalitat entenpessetes/trenta duros (noranta dre’ls amb sentit en l’àmbit local, cèn-tims d’euro) i a dos euros aquest sabem que experimentar la comprendarrer. Els elogis i les crítiques també sió i la interacció del món particular i han estat molt valuosos i, si més no, del general sempre ha estat un procés esperem comptar amb ells molts més actiu, sovint per minories o elits, anys. Gràcies, lectors. BARCELLA. ❦ però avui dia continua sent ben

Rafa Payá Semblava assenyat tot el que deia, fins que van eixir les sigles del seu partit.

Portada: recreació de la Batalla d’Almansa Maquetació: Josep Miquel Martínez Publicitat: Enrique Sempere Distribució: Eduard Beneyto Dipòsit Legal: A. 562-1997 Impressió: Comercial T&B, Banyeres de Mariola Tiratge: 500 exemplars

2

Juny 2007

Resultats electorals del 27M als pobles de la Mariola (regidors) Banyeres de Mariola regidors Partido Popular ............................................. 8 Partido Socialista Obrero Español .............. 4 Bloc Nacionalista Valencià ......................... 1

© D. de Castelló - 2007

Bocairent regidors Partido Socialista Obrero Español .............. 5 Partido Popular ............................................. 5 Bloc Nacionalista Valencià ......................... 1 regidors Alfafara Partido Socialista Obrero Español .............. 5 Partido Popular ............................................. 2

Visita de Carlos Fabra i Víctor Campos a una empresa de Vilafranca.

Els escàndols de corrupció no castiguen el PP ni en les municipals ni en les autonòmiques Els diversos casos de corrupció associats al PP que s’han succeït al País Valencià en els últims anys no han tingut una incidència determinant en els resultats electorals municipals ni autonòmics.

A les Corts Valencianes, aquest factor no ha pogut soscavar la majoria del PP, ni tan sols disminuir les distàncies amb el principal partit de l’oposició. A més, el PP manté l’Ajuntament i la Diputació de Castelló, i tan sols perd un diputat en la circumscripció provincial a les Corts Valencianes. Així, no li ha perjudicat el cas Fabra, en el qual el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, es troba imputat per delicte fiscal a més d’haver quadriplicat sospitosament el seu patrimoni en cinc anys.

Tampoc li ha afectat l’ombra de sospita que embolica Francisco Martínez, vicepresident de la Diputació de Castelló, que va registrar com a dona-cions 13 finques aquests últims anys al seu poble, la Vall d’Alba, del qual és alcalde pel PP i manté els huit regidors que va tenir en l’anterior mandat.

Un efecte nul ha exercit també la corrupció a Oriola, on l’anterior alcalde, José Manuel Medina, té 16 causes obertes en els jutjats i ha estat utilitzant un Rolls i un xalet d’un promotor beneficiat en operacions urbanístiques al municipi. Encara que l’oposició socialista ha augmentat de quatre a set els seus regidors, el PP ha mantingut els 14 com si res haguera ocorregut en un Ajuntament que s’ha convertit en un dels Juny 2007

paradigmes de la corrupció a Espanya.

Una cosa semblant ha ocorregut a Torrevella, on el seu alcalde, el popular Pedro Hernández Mateo, que ho és des de 1987, està imputat per una causa de tràfic d’influències i tot just ha vist minvat el seu poder municipal en un regidor, encara que mantindrà la majoria absoluta en el pròxim mandat.

O a Alacant, on el seu alcalde, Luis Díaz Alperi, està imputat en dues causes pel desfalc de sis milions d’euros en Mercalicante i tracte de favor al contractista Enrique Ortiz en tres aparcaments subterranis. Malgrat aquest llast judicial i l’augment de regidors de la seua oponent, la socialista Etelvina Andreu, Díaz Alperi guanya un regidor i podrà mantenir l’Ajuntament uns altres quatre anys.

No obstant això, les sospites de corrupció sí que han fet efecte a Xixona, on el PP ha perdut l’Ajuntament després de l’escàndol causat per dos Programes d’Actuació Integrada (PAI). També l’influx de possibles corrupteles ha tingut efectes a Calp, on l’Ajuntament s’ha vist embolicat en un possible escàndol per la construcció d’un hotel al costat del mar, les obres del qual ha paralitzat finalment el Govern. El PP ha perdut la majoria i un possible pacte entre socialistes i Bloc-Els Verds permetria governar l’esquerra. La polèmica urbanística de l’Algar i les seues sospites també han passat factura al PP a Altea, on no podrà governar. ❦

regidors Agres Partido Popular ............................................. 4 Partido Socialista Obrero Español .............. 2 Junts per Agres ............................................. 1 regidors Muro Bloc Nacionalista Valencià ......................... 8 Partido Popular ............................................. 4 Partido Socialista Obrero Español .............. 1 regidors Cocentaina Partido Socialista Obrero Español .............. 8 Partido Popular ............................................. 7 Esquerra Unida-Verds ................................. 1 Bloc Nacionalista Valencià ......................... 1 regidors Alcoi Partido Popular ........................................... 13 Partido Socialista Obrero Español .............. 9 Bloc Nacionalista Valencià ......................... 2 Esquerra Unida-Verds ................................. 1 regidors Ontinyent Partido Popular ........................................... 11 Partido Socialista Obrero Español .............. 9 Bloc Nacionalista Valencià ......................... 1 regidors Onil Partido Popular ............................................. 9 Partido Socialista Obrero Español .............. 3 Compromís pel País Valencià ..................... 1 regidors Castalla Partido Popular ............................................. 9 Partido Socialista Obrero Español .............. 2 Bloc Nacionalista Valencià-Verds .............. 2 regidors Biar Partido Socialista Obrero Español .............. 4 Partido Popular ............................................. 4 Biaruts per Biar ............................................ 2 Compromís pel País Valencià ..................... 1 regidors Beneixama Partido Popular ............................................. 4 Partido Socialista Obrero Español .............. 3 Junts per Beneixama .................................... 2 regidors El Camp de Mirra Partido Socialista Obrero Español .............. 4 Partido Popular ............................................. 3 regidors La Canyada Partido Popular ............................................. 8 Partido Socialista Obrero Español .............. 1

3

El Tribunal Suprem dóna la raó als ecologistes i obliga l’Ajuntament d’Alcoi a reposar la zona verda de la Rosaleda L’Ajuntament d’Alcoi haurà de complir la sentència del TSJ en tots els seus termes i reposar la zona verda. La Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem no ha admés el recurs de de cassació que va presentar l’Ajuntament d’Alcoi contra la sentència de la Rosaleda i declara ferma (és a dir, no recurrible) la decisió que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l’1 de setembre de 2005.

Això comporta que són definitivament nuls els acords municipals de l’any 2001 que van adjudicar l’obra i que van aprovar el projecte d’execució de l’aparcament i, el que és més important, que l’Ajuntament d’Alcoi té la ineludible obligació de reposar la zona verda.

Recordem que, segons els raonaments jurídics del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, l’obra de la Rosaleda vulnera els usos

4

admissibles en la zona verda perquè el 20% de l’àrea no compta amb arbratge.

La Colla Ecologista La Carrasca ha expressat el seu agraïment a tots els veïns i veïnes que s’han mobilitzat sota el lema «Salvem la Rosaleda».

També han censurat la prepotència i irresponsabilitat del govern municipal del PP, que va aprovar uns acords que contravenien clarament les disposicions legals. Per als ecologistes, el cas de la Rosaleda és una mostra més de com el PP posa els beneficis de constructors i especuladors diversos per davant dels interessos del conjunt d’Alcoi. La Carrasca també ha indicat que els regidors i l’actual conseller Peralta, que van impulsar el projecte il·legal, haurien ara d’assumir les seues responsabilitats i pagar de la seua butxaca el que coste tornar a la Rosaleda el seu caràcter de zona verda i corregir el mal que han fet. ❦

© GT - 2007

© La Carrasca - 2000

Protesta de la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció.

Un de cada quatre alumnes estudia en valencià.

Només tres centres concertats oferten valencià Les comarques d’Alacant presenten la situació «més greu» entre l’escassa oferta d’ensenyament en valencià als centres concertats. Únicament hi ha tres centres que l’ofereixen, un a la capital i dos a Dénia, tal com va precisar el responsable de la institució cívica Escola Valenciana, Diego Gómez. Segons Gómez, «24 anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, només una quarta part dels alumnes estudia en valencià i no arriben a 50 els centres concertats que ho imparteixen».

L’ús del valencià a Alcoi baixa un 6% en 4 anys L’ús del valencià a Alcoi ha retrocedit un sis per cent en els últims quatre anys, al passar d’un 72 per cent de parlants en 2003, a un 66 per cent en 2007, segons revela un informe del Servei d’Estadística de l’Ajuntament d’Alcoi. ❦

Juny 2007

Timonets i argelagues Barcella Timonet a la Fundació Llar de Mariola de Banyeres per organitzar campaments infantils on la ciència serà la principal protagonista.

© Barcella - 2005

Argelaga a Carlos Fabra, per amenaçar els mitjans de comunicació que l’investiguen, segons denuncia la Unió de Periodistes Valencians.

Xirillent es troba entre els parcs naturals de la Mariola i la Font Roja.

El PP oculta en la campanya electoral que un informe de Territori rebutja la urbanització i el camp de golf de Xirillent Tant l’Ajuntament d’Alcoi com el Consell han ocultat l’existència d’un informe negatiu per a construir un camp de golf i una urbanització de 500 xalets a la partida de Xirillent d’Alcoi.

El document està datat en el mes de febrer de l’any passat i el signen responsables del Servei d’Ordenació Sostenible de la Conselleria de Territori i Habitatge. No obstant això, el Partit Popular, que governa a Alcoi, ha seguit anunciant durant la passada campanya electoral un projecte que tècnicament resulta inviable i que està desestimat per les autoritats ambientals de la Generalitat. A més, els diferents representants de la Conselleria de Territori que han visitat Alcoi en els últims mesos, inclòs el propi conseller, van declarar que l’estudi estava encara en la fase d’elaboració.

Aquesta decisió del govern autonòmic, que pot significar el bloqueig definitiu per a aquesta iniciativa, es justifica per raons d’impacte ambiental sobre aquesta zona inclosa dins del parc natural de Mariola i per diferents deficiències relacionades amb la conservació dels recursos hídriccs. El dictamen assenyala que «l’elecció de la zona per al desenvolupament del projecte no resulta plenament justificada».

L’informe negatiu de Territori suposa la paralització d’aquest projecte urbanístic, ja que l’obra no es pot desenvolupar sense el consentiment d’aquesta Conselleria. Els autors recorden que l’àrea que es vol declarar urbanitzable està situada en l’àmbit Juny 2007

del PORN de la Serra de Mariola.

Finalment, s’indica que s’ha de tenir en compte el PORN de la Font Roja, ja que Xirillent és una zona de connexió ecològica entre els dos parcs. Així mateix, també es subratlla l’alt valor paisatgístic de la finca triada per a la urbanització.

Pel que fa a l’ús de l’aigua, l’informe de la Conselleria assenyala l’elevada vulnerabilitat dels aqüífers, recordant que les reserves subterrànies de la zona s’utilitzen en el proveïment de diferents poblacions. Els autors plantegen la necessitat de prevenir la sobreexplotació i la contaminació de les reserves hídricques.

El dictamen de Territori subratlla una llarga sèrie de mancances i es qüestiona l’informe municipal en el qual es planteja la necessitat d’un camp de golf i una urbanització.

El Pla Rector de la Mariola també bloqueja el projecte El Pla Rector d’Ús i Gestió del parc natural de la Serra de Mariola, que va entrar en vigor el 30 de maig, bloqueja de forma pràcticament definitiva el projecte de Xirillent. Aquesta normativa de protecció ambiental, aprovada pel ple del Consell, assenyala expressament que tot el sòl no urbanitzable del paratge protegit mantindrà aquesta qualificació, afegint que els ajuntaments haurien d’incorporar aquesta disposició als seus planejaments urbanístics futurs. ❦

Timonet a l’Agrupació Musical La Nova de Banyeres per editar un segon disc compacte amb música del mestre Godofredo Garrigues.

Argelaga als responsables de l’Escola d’Adults de Banyeres de Ma-riola perquè solen faltar professors i es suspenen sovint les classes.

Timonet als grups de danses dels pobles de la Mariola per crear, amb caràcter anual i itinerant, l’Aplec de Danses de la Serra Mariola.

Argelaga a Rita Barberá per dir que el poeta Al-Russafí escrivia en valencià, ja que ho feia en àrab i un segle abans que arribara Jaume I.

Timonet als partits polítics de Banyeres per deixar el poble net de pancartes tant sols una setmana després dels comicis municipals.

Argelaga al Govern de la Gene-ralitat per seguir endavant amb el parc eòlic de la Zona 15 sense contestar les al·legacions.

Timonet a Banyeresdigital.com i a Bocairent.net per mantindre informada la gent que ha de viure fora dels nostres pobles.

5

Plaques solars.

Augment important de sòl urbanitzable a Beneixama

L’Ajuntament de Beneixama determina un cànon per a l’hort solar

Segons informacions aportades per l’Agrupació local del PSOE de Beneixama, el PGOU aprovat de manera provisional per l’anterior equip de govern contempla un augment considerable del sòl classificat com a urbanitzable. Així, es preveuen tres unitats d’execució als afores del municipi en direcció a Banyeres de Mariola. Per exemple, a la zona de l’antiga estació del tren, al costat de la nova redona amb accessos construïda a Beneixama es preveu la construcció de cases de semi-luxe. I tot sense que s’haja previst res en matèria de serveis ni d’abastiment, més tenint en compte la mancança de recursos hídrics a la comarca. Per contra, no es preveu cap habitatge de protecció oficial. En els últims huit anys no se n’ha construït cap, ni s’ha fet cap promoció privada de pisos o adossats lliures, amb la qual cosa està donant-se el cas que joves de Beneixama han de buscar casa fora del poble. El nucli urbà de Beneixama podria donar habitatge a moltíssima més gent de la que actualment hi viu (entre 5.000 i 14.000 persones més). ❦

L’Ajuntament de Beneixama ha determinat cobrar un cànon de 77.400 euros a l’empresa City Solar Group SL, que té prevista una inversió de 120 milions d’euros. Aquesta és una quantitat molt baixa si es té en compte la superfície emprada en terme de Beneixama, la inversió prevista i els beneficis que s’esperà obtenir (molts, ateses les subvencions públiques a les energies renovables). La Conselleria va informar de la necessitat de cobrar aquest cànon, però sense recomanar la quantitat o el preu per metre quadrat.

Així doncs, l’Ajuntament va arribar a la xifra de 77.400 euros. En altres poblacions s’han cobrat quantitats considerablement superiors (entre 400.000 i un milió d’euros). Es tracta d’una energia neta i renovable, però no deixa de ser un negoci en el qual han invertit unes cent empreses per a obtenir beneficis econòmics. En el nou PGOU es deixa reservat espai per a la posada en marxa de nous projectes d’energia solar, una superfície que aniria des del camí de Sant Joan fins a la Vereda i des de la carretera fins al riu. I es va decidir assignar com a cànon una quantitat de 3 euros per metre quadrat, la qual si s’haguera aplicat a l’hort actual hauria comportat un milió i mig d’euros de cànon.

Comença el subministrament Els huit primers megavats de potència (MW) del parc solar de Beneixama van passar a la xarxa elèctrica a final de març per a abastir amb energia natural, neta i renovable prop de 5.000 famílies.

Les obres, que avancen molt ràpides, es van iniciar el setembre de 2006 i el termini d’execució és de deu mesos. ❦

6

© ACPV - 2007

© Barcella - 2007

© Miquel Mas - 2006

Entorn de Beneixama.

Toni Gisbert, coordinador d’ACPV.

[El Periòdic, 16-3-2007]

No tornem la connexió Antoni Bassas

El Govern valencià ha emès una ordre perquè es clausurin els repetidors de TV-3. […] Per a la cosa populista no hi ha res millor que l’anticatalanisme. La seva eficàcia està comprovada: dóna vots, fa vendre diaris i augmenta les audiències. El silenci de les veus crítiques també és una vella pràctica. No fos cas que a algú li agafés per pensar i es perdés algun vot. […] el Govern valencià constata amb preocupació que després d’haver-se gastat un munt de diners dels contribuents per desafiar la comunitat científica i negar la unitat de la llengua, els valencians entenen TV-3 sense necessitat de recórrer a subtítols ni traduccions. Tanmateix, no és que TV-3 sigui perfecta, però és una tele lliure d’escombraries, baixa en interferències governamentals i on els programes d’humor fan paròdia del president fins al cap de l’oposició, […]. Als seus debats es critica i es convida tothom. […]

Els qui volen tancar TV-3 (PP) i els qui callen amb complicitat (PSPV-PSOE) són els mateixos que condemnen qualsevol afir-mació nacional dels altres amb l’argument que, avui en dia, les fronteres ja no són modernes. Són tan hipòcrites com hàbils, perquè fent barreres són molt bons. Ho demostra aquest mur invisible, mental, molt potent, que han aconseguit aixecar a l’alçada del riu la Sénia gràcies també a la nostra passivitat. L’existència d’aquest mur ens perjudica perquè tenim molt a compartir. […] ❦ Juny 2007

Dol per Joan Pellicer Vanessa Martínez

© Vanessa M. - 2006

es transformaven en Joan Pellicer, va aprofitar la satisfacció al veure la seua ànsia de conéixer, de plaentor amb la qual eixos descobrir, d’interpretar la homes i dones li mostraven llum entre la boira, viatjant els seus coneixements. amb la seua motxilla, fent Des del CIBIO (Institut amics i recorrent camins i d’Investigació de la Universendes de les muntanyes de sitat d’Alacant) hem compesta terra valenciana tan tat amb ell per als temes preada per tots els que ací (xerrades, cursos) relaciovivim. Ens ha obert els ulls nats amb la medicina al passat, al present i ens ha popular valenciana. El seu esbossat el futur, amb la pas pel I Encontre seua poesia i amb els Etnobiològic Iberoamericà llibres, documents inestion es va tractar el tema de la mables, que ens ha deixat salut amb les plantes medicicom autèntics tresors de nals, va ser fonamental. Van consulta i aprenentatge. venir dos sanadors colomAmb tots els seus anys de bians, (taitas) i la primera feina, Joan ha aconseguit ser Pellicer als Encontres Etnobiològics Iberoamericans de 2006. governadora d’una de les un dels etnobotànics valencomunitats indígenes de cians més reconeguts del l’Amazònia colombiana, per parlar-nos present. L’etnobotànica és un món dels seus costums i dels problemes de apassionant i alhora difícil. Cada vegada supervivència i conservació que s’hi són menys els coneixedors del saber troben. Joan, els va mostrar el paper de la popular per la manca de necessitats dels medicina popular d’ahir i de hui als elements rurals per a la supervivència. nostres pobles. Encara que era difícil per L’evolució en els coneixements ens ha als curanders colombians transmetre els dut a obtindre-ho tot amb un intercanvi, seus coneiximents a gent que no coneix moneda-producte (ja no hi ha un pacte la seua llengua (dialectes de les seues amb el medi natural on l’home feia un comunitats), perquè moltes vegades no hi aprofitament del seu ambient, alhora que tindre la sort de conéixer-lo, i que ha traducció al castellà de certs concepel conservaba, per obtindre menjar, valorara la meua feina i esforços, cosa tes, quan les paraules eren visuals, és a vestir, etc.). Aquesta innecessitat duu a que no fa massa gent. Em va confiar dir, imatges o la pròpia planta o rastres l’abandó de les activitats rurals i inclús part de la seua informació i, per suposat, d’animals en viu, la compressió era els mateixos camperols no continuen m’aconsellava i recomanava no abandoimmediata alhora que enriquidora. amb l’adoctrinament familiar de tots nar ara que el moment és tan crític.

Home acostumat al camp i a passetjar eixos coneixements que tants segles de Probablement en cinc o deu anys, els aprenent i ensenyant, quan feia una transmissió han arribat a constituir els testimonis que no s’hagen arreplegat xerrada en un recinte tancat necessitava nostres costums i usos. El temps passa i formaran part d’un passat desconegut. de les seues diapositives, que són tot un ens fem majors, majors de hui que Vam estar junts un parell de vegades, testimoni dels seus coneixements. Li oblidem el passat d’ahir. Clar, ja és prou on vam compartir llargues xerrades i on encantava llegir, els antics i els novells. difícil seguir amb el corrent del dia a dia em va mostrar la seua manera de La història contada per altres pelegrins sense ofegar-nos com per a preocutreballar, molt personal amb l’informant com ell, li resultava encisadora. par-nos pel que es feia abans. alhora que professional. Recorde que Ara sols podem dessitjar que la seua Joan, va viure a contra corrent, detestava la maquineta de gravar que ànsia de mantindre viu, si no ja en acció després d’estudiar farmàcia va decidir fallava quan se li oblidaben les piles o (per la impossibilitat de la societat actual), que, per comprendre moltes coses del les cintes, però detestava més encara no en gravats, escrits, vídeos, etc., el nostre present, s’havia de girar el cap i mirar tornar al paper i la llapissera per la falta saber popular puga fer-se realitat i que no mes enllà. Per això va preguntar a qui de memòria. Em va sorprende molt caiga en l’oblit. Som un poble molt divers més sabia del seu entorn, els nostres l’acolliment que la gent li feia: ¡era i molt ric en costums, alguns dels majors. No en som massa els qui ens l’home de les plantes de Punt 2! Era tot avantpassats àrabs, d’altres dels ibers. dediquem a fer estes coses i cada un honor parlar amb ell i contar-li el que ¿Veritat que seria una llàstima tancar la vegada és més complicat, ja que a pocs sabien. Crec que els seus anys d’esforç porta i no escodrinyar-hi mai mes? ❦ se’ls pot preguntar. Personalment, vaig

«Vaig tindre la sort de conéixer Pellicer, que valorara la meua feina i esforços i que em confiara part de la seua informació.»

Juny 2007

7

Han dit de Joan Pellicer…

Pau Calabuig, membre de l’equip de redacció de la revista Trames de Bocairent «[…] Hi havia la sorprenent i captivadora personalitat: un home lliure i íntegre, vitalista i entusiasta, divertit i entranyable, amant, alhora, de la natura i de la gent de poble, de les coses més senzilles de la cultura i, ensems, de les més excelses… Tot plegat feia d’en Joan Pellicer algú singular, únic en la seua espècie –un endemisme de la flora valenciana, en podríem dir–, algú veritablement insubstituïble i incomparable, la vida del qual se’ns presenta ara, al davant, tan plena d’atracció i fascinació com qualsevol de les innombrables sendes i camins que el mateix Pellicer, amant de la muntanya valenciana, va recórrer meravellat. […]»

Carles M. Mansanet, membre de la colla ecologista La Carrasca «[…] El buit que deixa Pellicer és molt gran i difícil d’omplir. Probablement cap persona siga imprescindible, però, sens dubte, algunes són insubstituïbles. Joan va estar enamorat de forma permanent de la seua terra, el territori diànic, o simplement Diània, i de la seua gent, amb una tasca inmensa i mai ben pagada d’investigació, recopilació, i divulgació de la història natural de la nostra ruralia més propera. […] No és el mateix, visitar aquests paratges, que fer-ho amb la lectura prèvia i a posteriori dels seus textos. Jo encara ho faig així, i la forma d’apropar-se, i, fonamentalment, de sentir l’ànima d’aquests paisatges és molt més enriquidora. […] El seu missatge, el seu llegat, la seua personalitat, ens ha d’encoratjar encara més per ser vigilants en la conservació del nostre territori i dels nostres paisatges. Hem de ser capaços de divulgar la seua obra i d’incrementar la seua pasió per a aconseguir l’enamorament de la ciutadania en la conservació d’aquells paratges, d’aquelles muntanyes i valls, rius i marjals, i de la seua riquesa florística, d’aquelles formes de ser i de pensar, que Joan Pellicer i Bataller, dissortadament desaparegut, tan apassionadament ens va descriure i va fer arribar.»

8

José Manuel Alcañiz, del programa Medi Ambient de Punt 2 «[…] Com una planta que escampa la llavor, havia anat sembrant les comarques valencianes de nous apassionats per la nostra botànica i la nostra etnografia.

Perquè ell li tornava al poble allò que havia obtingut del poble: extreia dels majors una informació en perill evident d’extinció i la transmetia als més joves.

Joan Pellicer omplia el buit generacional que ha deixat la transformació accelerada de la societat agrícola en la postindustrial. Sense la seua obra […] el poble valencià hauria perdut per sempre una part capital de la seua identitat. Ell era el notari d’un món, ja desaparegut per sempre, en el qual totes les plantes servien per alguna cosa i tenien nom, les plantes i les coses. Molts noms en ocasions: el treball filològic de Pellicer és un aspecte de la seua obra tan important com l’estrictament botànic o mèdic.

I, a banda de notari, Joan era ell mateix un dels últims representants d’eixa forma de vida que se’n va. […]»

Maria Josep Picó, directora de la revista Nat «[…] La meua admiració cap a Pellicer és immensa davant la seua saviesa i cultura, no només era un autèntic mestre de botànica, sinó que la curiositat el portava fins on ningú havia arribat. Era un il·lustrat i, sobretot, un gran contador d’històries. Un divulgador científic excepcional i un dels popes ambientals valencians. La seua tasca en difondre els seus coneixements sobre les nostres plantes autòctones, les seues propietats, orígens, etc., i de contagiar l’amor per la natura han estat excepcionals. […]»

Núria Sendra, membre de l’equip d’Edicions del Bullent «[…] Joan Pellicer era, senzillament, un geni. Una persona d’una immensa cultura, que recollia d’allà on la hi hagués: de matí l’extreia d’un pastor de cabres de la vall de Beneixama i a la vesprada se submergia en un tractat botànic d’una dinastia xinesa desconeguda per a la major part de nosaltres.

Elevava el saber del poble valencià a l’altura que li correspon –i que els valencians no li solem reconéixer– i aproximava la més alta literatura a la distància justa que fa que no et siga indiferent mai més. I feia tot això des de la humilitat més absoluta, com sol passar a les persones més grans. […]»

Ignasi Mora, escriptor i editor de la revista Viajeros «[…] dins del dol, s’obri com una mena de llum, una esperança en forma de pregunta: ¿com és possible que en un país de tantes misèries, tan destruït com el nostre, puguen sorgir figures tan extraordinàries com Pellicer, per la seua personalitat, per la seua obra i per la seua fermesa incorruptible de mantindre’s contra vent i marea fidels als seus orígens i a la seua voluntat constructiva? […] En qualsevol cas, diguem ben alt que teníem i tindrem en la memòria un dels millors entre nosaltres.»

José L. Fresquet, doctor en Medicina y profesor d’Història de la Ciència de la Universitat de València «[…] Joan no era una persona d’institucions i de burocràcia, d’impresos i de curricula. El seu mitjà era la naturalesa i les seues gents. Joan Pellicer va fer una extraordinària labor de difusió i divulgació en etnobotànica. […] Potser era l’única persona amb la suficient sensibilitat i preparació per a desenvolupar aquest tipus de treballs sobre un món que s’extingeix. Per sort ens queden les seues obres i la seua contribució en diversos camps: la medicina popular, l’etnobotànica i la filologia.»

Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià «[…] mentre, parlàvem de quanta cosa hi havia per fer en un País on s’ha menyspreat tot allò que tinguera alguna relació amb la cultura popular. El Joan ha estat una d’eixes persones per les quals paga la pena lluitar perquè el teu País siga normal. El Joan ha estat i serà un motiu pel qual vull ser i continuar sent valencià. […]» ❦ Juny 2007

© Barcella - 2007

El 25 d’abril passat es van complir 300 anys de la conquesta borbònica del Regne de València i la seua conversió en un simple territori del nou Estat felipista, subjecte a la «uniformitat de les lleis de Castella». Amb aquest motiu estan celebrant-se enguany una gran quantitat d’actes commemoratius i divulgatius, a més de l’edició de nombroses publicacions que reflexionen al voltant de la pèrdua dels nostres furs.

L’Ajuntament d’Almansa i diverses associacions van preparar per al cap de setmana del 27 al 29 d’abril una recreació de la batalla on van participar grups històrics de reconstrucció anglesos, francesos, holandesos i la federació valenciana de l’Associació Napoleònica.

Uns dies abans, el 24, el grup valencià Al Tall, que el 1979 va publicar el disc Quan el mal ve d’Almansa... –que inclou l’emblemàtica peça del Cant de Maulets–, va actuar en solitari en l’envelat municipal d’Almansa. El dia 25 es va celebrar el «dia del centenari» amb desfilades d’unitats militars amb uniformes històrics, inauguració d’una exposició antològica, ofrenes florals, hissada

A la darreria del segle XVII s’operà un canvi important a l’Occident d’Europa, donat que l’hegemonia continental de França hagué de cedir el pas a un equilibri europeu amb l’auge de les potències marítimes d’Anglaterra i Holanda. A aquesta lluita per la supremacia imperial s’afegí el problema successori en la corona d’Espanya, on aspiraven al tron Felip de Borbó, representant de França, i l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el suport d’Anglaterra i Holanda. Castella s’uní al borbó, i la Corona d’Aragó optà per l’austracista. A l’interior del Regne de València, l’elit oligàrquica, anomenada «botiflers» s’adherí majoritàriament a Felip de Borbó, i els llauradors i les Juny 2007

La commemoració de la Batalla d’Almansa Barcella

Recreació de la Batalla d’Almansa el 29 d’abril de 2007.

de banderes dels països participants en el combat, dinar popular i un concert de música barroca.

Des del febrer passat, aquest ajuntament organitza visites guiades al camp de batalla que arranquen del Centre d’Interpretació de la Batalla situat a l’ermita de Sant Blai.

Al País Valencià les commemoracions han estat encapçalades per Acció Cultural. Com cada any, l’associació va recordar la data amb una manifestació,

Tres-cents anys refent la desfeta Grup de Capellans de Dissabte classes humils, anomenats «maulets», eren austracistes. Aquells defensaven uns privilegis, aquests uns drets forals.

De manera semblant ocorregué a l’Església: mentre l’alt clergat es solidaritzava amb l’aristocràcia terratinent borbònica, la baixa clerecia estigué al costat del poble pla. Així el Regne de València es convertí d’alguna manera en el camp de batalla on es

en aquesta ocasió el lema triat va ser «Ja n’hi ha prou». A la nit va tindre lloc un concert on van participar Obrint Pas, Miquel Gil, Feliu Ventura, L’Ham de Foc i Al Tall, entre altres grups.

Els actes van tindre un caràcter reivindicatiu, especialment reforçat després de l’amenaça de la Generalitat Valenciana de posar fi a les emissions de TV3.

Una de les commemoracions més originals la va promoure l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, que va convidar tots els valencians a pujar als cims més representatius del país la nit del 24 al 25 amb llanternes i llums elèctrics.

A Bocairent, Trames Associació Cultural va organitzar un sopar de germanor el 14 d’abril on es va fer una apel·lació a la societat bocairentina per a agermanar-se en la recuperació de la identitat cultural i política. Pau Calabuig, membre de Trames, va presentar el llibre Almansa 1707.

Després de la batalla.

D’altra banda, a desenes de localitats s’han organitzat programes de conferències a càrrec d’historiadors i debats a propòsit de l’efemèride. ❦

dirimí la Guerra de Successió.

La Batalla d’Almansa el 1707, la ferotge i sanguinària repressió subsegüent per part borbònica, la immediata abolició dels Furs i la implantació del Decret de Nova Planta pel justo derecho de la conquista que han hecho mis armas, ocasionà que el Regne de València fou uniformat per les lleis i la llengua de Castella. El que significà la destrossa dels maulets per als valencians i valencianes queda recollit en la dita popular: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança». A partir de la desfeta d’Almansa s’encetà un llarg, difícil i pesat camí.

En un primer moment, de supervivència; després, 9

© Barcella - 2007

especialment de la Renaixença ençà, de recuperació i normativització del valencià, anomenat també català.

Unes dècades després, el 1762, l’arquebisbe Mayoral reblava el clau castellanitzador amb la següent disposició: «Mandamos que en adelante se escriban todas las partidas en lengua castellana, poniendo los apellidos en la conformidad que suenan en valenciano». Amb la qual cosa s’encetà la desfiguració i agressió ortogràfica de molts dels cognoms valencians que començaren a ser escrits amb barbarismes. Per tot plegat, resulta greument decebedor que, a hores d’ara, cap autoritat eclesiàstica encara no haja abolit el decret de Mayoral.

Als nostres dies, quan estàvem al llindar d’assolir l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia amb el reconeixement jurídic de nacionalitat històrica i el conseqüent suport al valencià per les Corts de l’Estat espanyol, un cop d’estat a la II República, la Guerra Civil i quaranta anys de dictadura estroncaren l’esclat del català, i la llengua dels valencians i valencianes esdevé emmudida i perseguida; desfeta i anorreada.

En el llarg procés fracassat per recuperar el valencià en general, i com a llengua litúrgica en particular, cal destacar, d’una banda, la transició a la democràcia de tot l’Estat, i la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de la Generalitat; i, d’altra, la fita del Vaticà II amb l’aprovació de la constitució Sacrosanctum Concilium que obrí la porta a l’ús de les llengües pròpies a la litúrgia. I, no debades, aquest esdeveniment marcà una represa entusiasta, amb profitoses propostes i resultats. Un fruit preuat d’aquesta etapa va estar l’edició amb aprovació episcopal del Missal del Poble de Déu. Tanmateix, si a Catalu-nya i les Illes Balears ha florit exitosament l’ús del català a la litúrgia, al País Valencià no ha estat així. L’anomenada Batalla de València truncà l’impuls lingüístic i aterrí els bisbes

que, mancats de coratge i tremp profètic, es refugiaren en un sospitós silenci, no sempre exempt de complicitat, tot i menystenint les demandes i el dret a viure en valencià la nostra fe cristiana.

Justament per això, mai no podrem conéixer el que ha significat per a la relació fe-vida aquest pecat històric contra la inculturació. Mai no podrem aclarir el que ha significat per a l’evangelització que la llengua amb què els homes i dones treballen, estudien, investiguen, estimen, reneguen, coneixen la realitat, creen, es comuniquen i tot, haja estat foragitada de la vida eclesial. Mai no podrem esbrinar com ha incidit en la

Recreació de la Batalla d’Almansa el 29 d’abril de 2007.

propugnem la normalització del valencià i de la seua cultura a l’Església i a la societat civil. Perquè, al capdavall, creure en la resurrecció de Jesús és creure que el pecat, la mort i la injustícia no tenen l’última paraula; és creure en un País Valencià solidari, sostenible i amb autoestima; és creure en una Església inculturada i compromesa en les millors aspiracions de la societat.

Per tot plegat, recolzem i fem nostres totes les reivindicacions justes que s’aixequen per part de tots els estaments, grups i entitats amb motiu d’aquest esdeveniment. Ens dirigim a la societat civil i eclesiàstica perquè valore i estime el que significa ser valencians avui.

Ens adrecem també als bisbes de les quatre diòcesis valencianes perquè engeguen les mesures oportunes per tal que: en les comarques castellanoparlans hi haja presència del valencià en les celebracions eucarístiques dels caps de setmana; en la comarques valencianoparlants hi haja, si més no, una celebració eucarística en valencià en els serveis litúrgics dels caps de setmana.

Conseqüentment propugnem l’edició al valencià de tots els textos litúrgics; que els bisbes i preveres tinguen un coneixement estàndard de comprensió i expressió en valencià; que als seminaris i centres de formació eclesiàstics ocupe un lloc rellevant l’àrea de llengua i cultura valencianes; que les catequesis parroquials assumesquen el valencià si aquesta és l’adscripció lingüística de la comarca corresponent (per això, és inajornable l’edició al valencià de tot el material catequètic); que es derogue el decret de Mayoral.

Les tres-centes signatures que acompanyen aquest escrit, promogut pel Grup de Capellans de Dissabte, volen retre homenatge d’estima i agraïment a totes les persones que al llarg d’aquests tres-cents anys han sabut romandre fidels al llegat que ens constitueix com a poble. ❦

«Si a Catalunya ha florit exitosament l’ús del català a la litúrgia, al País Valencià no ha estat així»

10

comprensió del Déu de Jesucrist el fet que els moments més importants de la vida, aquells que donen sentit de transcendència i, per això, tenim necessitat de celebrar-los ritualment, com ara: el naixement, la pubertat, l’experiència fraternal del compartir, el matrimoni, la malaltia, la reconciliació, la mort... no s’hagen celebrat en la cultura i llengua que ens fa membres d’un poble.

Si emfatitzem aquestes considera-cions en la fita del tres-cents aniversari del decret de Nova Planta no és perquè tinguem una afecció funesta per celebrar derrotes. Les batalles militars no formen part del nostre ideari.

Justament per això, per no voler considerar irreversibles els efectes de les confabulacions militars i polítiques,

Juny 2007

Josep Miquel Martínez

José Jorge Belda

– ¿També és important la proximitat per a evitar pèrdues?

– Per descomptat. Les Director de desenvolupament pérdues ens descompten de l’hort solar de Beneixama energia i això és important també. Però principalment busquem sempre una subestació propera per evitar els problemes i l’especulació dels propietaris colindants. Això ens permet també que les línies elèctriques entre la nostra planta productora i la subestació de Beneixama – La gent dels nostres vagen soterrades. pobles ha vist créixer – ¿Que tu sigues i l’hort solar de Beneixaconegues aquesta zona ma de la nit al matí i ha determinat la ubicamolts tenim curiositat ció triada? per saber com s’ha – Així és. Jo sóc un dels gestat el projecte.

José Jorge Belda és director d’enginyeria de l’empresa Accener. socis d’Accener, però si jo – Accener, l’empresa de no haguera sigut d’ací, la qual forme part, i a l’empresa haguera pogut estudiar un altre través d’una promotora seua, Solar Spain que l’Estat subvenciona a través de les lloc per a la planta. Jo vaig plantejar a 2005, va localitzar els terrenys, va arribar tarifes que marca per a l’energia elèctriAccener: disposem d’una subestació a a acords amb els propietaris i va fer els ca, i l’energia solar es paga per sobre Beneixama i aquest és un lloc idoni per tràmits de connexió a la xarxa elèctrica d’altres energies convencionals. la seua orientació. Vam veure també amb Iberdrola. Als pocs mesos de bancals en terme de Banyeres, però no hi començar, vam contactar amb una havia una superfície tan gran disponible. empresa alemanya –el grup City Solar, – Altres empreses han estat que ja havia desenvolupat plantes a interessades en aquesta zona, com Alemanya d’uns quatre megavats– i es l’americana que projectava construir van mostrar interessats a participar en el una central tèrmica… nostre projecte. L’acord al qual vam – Nosaltres vam començar a arribar amb els alemanys va ser moure’ns abans del projecte de la vendre’ls la nostra promotora i que central tèrmica. Ja teniem acords amb Accener s’encarregara de tot el desenvoels propietaris dels terrenys i quan va lupament projectual i administratiu del sorgir la tèrmica ens vam espantar projecte. Per tant, els qui han posat els molt, perquè ja ens haviem gastat diners pels materials i el muntatge han molts diners i el nostre poder econòmic sigut els alemanys de City Solar. Alhora, – A banda que la zona té una bona era molt xicotet comparat amb aquesta aquesta empresa ha venut les dues-centes orientació per a l’aprofitament de les multinacional americana que volia dur subinstal·lacions de 100 KV que conforhores de sol, ¿ha tingut alguna cosa a endavant el seu projecte utilitzant el men la planta a dues-centes societats veure que el lloc triat per a construir gas. Aquestes empreses solen anar amb d’inversors distintes. Per contar una la planta estiga al costat de la subesels diners per davant i passen tots els anècdota, recorde que quan es van crear tació elèctrica de Beneixama? procediments sense cap problema. aquestes societats limitades, va aparèixer – Evidentment. Per una línia de Per sort, vam veure que la majoria Justo Nieto als mitjans de comunicació mitjana tensió normal de 20 KV es dels ciutadans es posava en contra i, explicant que la Comunitat Valenciana poden evaquar 3 MV. Si vols tot seguit, alguns alcaldes es van posar liderava la creació d’empreses a nivell evaquar-ne més, has de construir les en contacte amb nosaltres. estatal. Clar, haviem estat nosaltres que, teues línies pròpies. Com més distància – ¿El vostre projecte solar pot impeen el cop d’un mes, haviem donat d’alta hi ha entre la planta productora i el punt dir definitivament la instal·lació en dues-centes societats. de connexió a la xarxa elèctrica, més aquest lloc d’altres centrals nocives – Alguns diuen que l’energia solar problemes pots tindre amb els propietaper a les persones i el medi ambient, no és viable si no s’instal·la a colp de ris dels terrenys per on ha de passar la com era el cas de la tèrmica? subvenció. ¿Què hi ha de cert en això? línia d’evaquació. Qualsevol projecte – Per la capacitat actual de la subesta– No hem tingut cap subvenció a la de les característiques del nostre ha de ció sí, encara que quan es proposa un instal·lació i es tracta d’una inversió de buscar la proximitat d’una subestació. gran projecte, sol ampliar-se la seua material totalment privada. Sí que és cert © Barcella - 2007

José Jorge Belda Gisbert té 29 anys, és casat, és de Banyeres de Mariola i viu i treballa a València. És director d’enginyeria de l’empresa Accener, una oficina-consultoria que es dedica exclusivament al desenvolupament de projectes d’energia solar. En el cas de l’hort solar de Beneixama, és el director de desenvolupament del projecte.

«Ja podem dir, i ho hem demostrat, que l’hort solar funciona i que no era una cosa irrealitzable que només estava al nostre cap»

Juny 2007

11

© Barcella - 2007

més grans que aquesta. capacitat tot seguit. Però hi ha altres – ¿Podriem dir que el treball desenmaneres de parar projectes no desitjats. volupat per la vostra empresa ha estat Hui dia, els ajuntaments tenen molt de pioner a l’Estat espanyol? poder a l’hora de decidir. Si un ajunta– Quan vam començar nosaltres ment fa un informe desfavorable, aquest teniem el problema que no hi havia cap és molt difícil de sortejar. Per això planta solar amb les característiques de la nosaltres vam parlar primer que res amb nostra i, per tant, cap model on fixar-nos. l’Ajuntament de Beneixama i els vam La instal·lació més semblant estava a preguntar si els interessava l’hort solar, Alemanya i era tres vegades més xicoteta. perquè és una infrastructura gran, deixa Amb això ens enfrontavem a una Iberdrodiners i té poc impacte ambiental. Els la i a un Govern autonòmic que no es principals desavantatges poden ser el creien molt el nostre projecte. Ens va visual i que ocupa superfície, però no es costar molt produeix cap c o n v e n c e r- l o s emissió nociva. perquè, a més, els – La vostra membres de la empresa paga nostra empresa un canon a són gent molt l’Ajuntament de jove. La nostra Beneixama… empresa d’engin– L’ha pagat ja. yeria ha discutit Es paga un canon els nous probleperquè aquest sòl mes plantejats no urbanitzable amb Iberdrola i puga albergar una els fabricants de instal·lació solar. material.

Les Es pot fer de dues instal·lacions de maneres, o bé més de 8 MV pagar una quantipresenten probletat única inicialmes de distorsió ment, o bé pagar que hem hagut de el canon durant solventar.

Les trenta anys. NosalAmb els 20 MV que produeix la planta de Beneixama es pot donar servei a tota la vall. plantes eòliques tres, com que també han donat tenim un client problemes a final que no vol l’hora de connectindre cap respontar-se a la xarxa i sabilitat pendent, Iberdrola estava hen optat pel preocupada. pagament inicial, Quan hem acabat a banda de les el nostre projecte llicències d’obres, tècnic, Iberdrola d’activitat, etc. l’ha agafat com a – ¿És veritat model per a la resta de centrals futures. que aquesta serà la planta d’energia Ja podem dir –i ho hem demostrat– que solar fotovoltaica més gran del món l’hort solar funciona i que no era una o això és una exageració? cosa irrealitzable que només estava al – Quan vam començar a planificar nostre cap. aquesta planta, la més gran que hi havia – ¿Quina és la durada estimada de al món no arribava als 8 MV. En el la planta en bones condicions? moment que la nostra central estiga – Hem buscat la màxima durabilitat de acabada, amb una capacitat de 20 MV, la instal·lació. Hem d’estar segurs que la serà la més gran del món, això és cert. A planta funcionarà perfectament, almenys mitjans de juny, quan connectem la fase durant els propers 30 anys. De cara a següent igualarem la més gran del món i, l’entitat financera hem fet unes auditories a finals de juny, ja passarem davant de de qualitat i hem tret rendiments que cap tota la resta de plantes solars que hi ha. planta a Espanya ha tingut fins ara. El Però tot això no vol dir res en una normal és traure un 80% de rendiment i energia que ha de créixer. Estem planifinosaltres estem aconseguint una mitjana cant noves plantes i algunes són prou

«Ni Iberdrola ni el Govern autonòmic es creien molt el nostre projecte. Ens va costar molt convencer-los»

12

del 90%. Es pot amortitzar la planta en uns 10 anys, més o menys.

– El futur de la producció energètica passa per la diversificació?

– Necessèriament serà així. Amb els 20 MV que produïm nosaltres podem donar servei a tota aquesta vall. Molts projectes passen per investigacions tècniques viables que el món empresarial té guardats al calaix i encara no els interessa difondre.

– L’augment de consum que es produeix cada any, ¿no podria deixar en res l’esforç que es fa per les energies renovables?

– Cada any es duplica la potència fotovoltaica instal·lada, però com que augmenta molt el consum energètic cada any, costa molt arribar al percentatge de renovables desitjat.

– ¿Què opines de la polèmica sobre la instal·lació d’energia eòlica en llocs poc adequats per a la preservació del medi ambient?

– La eòlica és prou diferent de la solar. A l’haver un pla general s’han creat molts interesos econòmics i moltes presions de grans empreses. Amb la solar es pot fer des d’una gran inversió fins una molt xicoteta, en canvi, per cada megavat de l’eòlica es necessita una inversió d’un milió d’euros. Jo opine que no s’ha de posar de tot en tots els llocs. Si no és convenient posar centrals eòliques en aquestes últimes serres que queden amb vegetació a Alacant, hauria de desestimar-se la ubicació. A Albacete hi ha camps on es compatible cultivar cereals i instal·lar parcs eòlics, però les grans empreses volen explotar tot el que puguen i haurien de saber que no es poden traure tots els recursos de la nostra zona: la solar, l’eòlica o l’aigua per al sud d’Alacant.

– Pel que ens has contat, els vostres criteris empresarials no son els habituals…

– No estem massa contaminats dels criteris dominants. Encara creiem que podem disfrutar del món. Jo el que vull és ficar-me al llit i poder dormir tranquil a les nits. Hem procurat que aquest important projecte empresarial no descuide la vessant humana. En cap moment hem volgut anar contra la voluntat dels propietaris i per això ho hem parlat tot amb ells i amb els alcaldes. Sempre hem xafat sobre el terreny i volem que la gent d’aquesta vall senta com a pròpia la planta solar. ❦ Juny 2007

interpretacions representatiAquest any el Grup de ves d’una classe o estrat Danses Cardaors celebrarem social clarament definit el trenté any del que hem Manel Pérez (tipus de feina, vocabulari vingut fent fins ara: la emprat, maneres interpretarecuperació, interpretació, tives, tonalitat, etc.) o divulgació i anàlisi de les aquelles que tendeixen al músiques, balls i costums mimetisme de formes tradicionals arrelades al ex-pressives pròpies del nostre entorn geogràfic món cultural de classes natural: la Serra de Mariola i elevades (balls d’escola o la Vall d’Albaida. Ha estat escolaritzats), danses que aquest un compromís presenten una finalitat constant al llarg de tots religiosa amb un ritual i aquests anys en què hem anat moviments fixos o balls que desenvolupant la nostra tasca son simples divertiments o com a grup de danses passatemps amb moviments interessat a trobar i donar una i sense cap altre significat resposta conseqüent als més enllà de manifestar la interrogants o fets relacionats satisfacció real i momentàamb el món tradicional que nia dels balladors. Com es donaven en el passat i es escriu Xavier Moreno a segueixen donant en el nostre Cardaors vol mantenir el nostre patrimoni cultural de caire popular. propòsit de la presentació context sociohistòric actual. del llibre La música popular Fa trenta anys vam passar en la tradició valenciana de Fermín d’un concepte d’expressions musicals i cions i interpretacions de caire tradicioPardo, «[...] pensem que la pretesa coreogràfiques al servei d’un sistema nal que veiem als pobles i ciutats de la divisió entre allò culte i allò popular (o polític –els «Coros y Danzas de la Serra Mariola i la Vall d’Albaida avui fins i tot el model més complex propoSecció Femenina» franquistes– a una en dia amb cants, melodies, balls o sat per Robert Redfield que distingeix intensificació de manifestacions de danses interpretats dins dels paràmetres entre gran tradició i petita tradició) i el caire tradicional lligades al fet de peculiars de la nostra àrea geogràfica. valor estètic que se’ls ha associat, s’ha pertànyer a un àmbit geogràfic amb No és debades, a més, que les nostres demostrat abastament com una categocaracterístiques socioculturals pròpies i expressions musicals i coreogràfiques rització reductora (gairebé caricaturesamb més o menys independència del estiguen a cavall de cançons, balls i ca) i excloent. En això cal tenir molt context polìtic. Aquest sentiment es va danses pròpies de les àrees d’influència present el particular context històric i concretar en la fundació del Grup de social en què a final del segle XIX Danses Cardaors com a col·lectiu de persones interessades a mantenir i aquesta dicotomia sorgeix i s’instituciorenovar el nostre patrimoni cultural de nalitza com a crítica de la societat caire popular i la seua posterior aportaindustrial. De fet, l’ideal romàntic de la ció de retrobament i restauració de cultura popular o tradicional no ha cançons, danses i balls arrelats al nostre existit mai. La cultura del poble ha estat món tradicional. sempre constituïda per una multiplicitat El primer que ens vam proposar va de subcultures inseparables de la cultura ser la delimitació de l’àmbit propi per a de tota la societat». les nostres manifestacions musicals i Així, doncs, son els diferents grups coreogràfiques de caire tradicional. Açò o persones d’un moment social deterens va moure cap el qüestionament i la minat els que han anat participant en de Xàtiva, comarques frontereres posterior resposta de tots aquells la recuperació, restauració i manifestallindant amb el sud i oest de la Vall assumptes relacionats amb diferents ció del nostre patrimoni cultural d’Albaida, l’Alcoià-Comtat o la Foia de expressions i manifestacions melòditradicional influïts, lògicament, per les Castalla; d’altra banda, l’efecte híbrid ques i coreogràfiques on el material condicions geogràfiques i sociohistòride l’afandangament de jotes i fandantradicional ha tingut i té un paper de ques que els ha tocat anar vivint. És el gos, així com el partiment de les seues relleu des de diferents perspectives o cas dels ‘grups de danses’ que «neixen coples i el desenvolupament rítmic a factors com el teixit social, l’espai o el a les darreries del segle XIX dintre de l’hora d’interpretar-los ha estat una temps. En el nostre cas, el món rural les escoles de ball de les nostres característica pròpia i inherent a l’àrea dels masos de la serra o el món més ciutats, coneixent-se’ls com a ‘grups geogràfica corresponent als nuclis urbà de la societat industrial, així com el de balls populars’ i sent hereus de les habitats de la Serra Mariola. procés de canvi d’un tipus de societat a xicotetes companyies d’aficionats o Tot i així, no podem oblidar la funció l’altra, han aportat característiques semiprofessionals que es dedicaren o utilització social, moltes vegades amb pròpies i determinants a les manifestaamb profusió als espectacles © Cardaors - 2007

Cardaors, trenta anys

«Les nostres expressions musicals estan a cavall de danses pròpies de la Vall d’Albaida, l’Alcoià-Comtat o la Foia de Castalla»

Juny 2007

13

de carrer (moixerangues, ball de Torrent, etc.) durant els segles XVIII i XIX. Els mestres d’aquestes acadèmies crearen un repertori de balls i danses inspirant-se en la seua pròpia tradició, així com en les formes populars de ballar i cantar, per tant no serà fins a l’època de la dictadura franquista quan apareix la recuperació i la restauració folklòrica i la intenció de reproduir amb la major fidelitat possible el més representatiu de tot el popular [...]»

(José A. Jesús María, La restauració com a metodologia folklòrica).

Són, per tant, un fet a tenir molt en compte les influències degudes al temps, al lloc i a les circumstàncies socioeconòmiques que les nostres músiques tradicionals han anat rebent en moments històrics ja passats i que continuen rebent en l’actualitat.

De fet, «en la tradició oral, unes cançons han tingut la seua època i després han caigut en l’oblit.

Unes altres cançons han anat transfor-mant-se quant al text i quant a la melodia, segons els estils de les èpoques, segons la intervenció personal directa de persones més creatives i se-gons la intervenció social indirecta de la multiplicitat de persones que en l’espai i en el temps han usat aqueixa cançó. Això significa que no podem dividir l’actual repertori de música tradicional en capítols tancats que provenen de diferents segles.» (V. Torrent, La música popular). Hi ha, conseqüentment, una raó històrica en el temps, a l’àrea geogràfica i des dels diferents contexts socials per entendre i destriar el que hi ha dintre de totes aquestes expressions musicals i coreogràfiques que anomenem folklòriques o tradicionals. És, per aquest motiu, que «[...] la melodie populaire [...] n’existe réellement qu’au moment où on la chante ou la joue et ne vit que par la volonté de son interprète et de la

manière voulue par lui. Création et interprétation se confondent ici [...] dans une mesure que la practique musicale fondée sur l’écrit où l’imprimé ignore absolument [...]» (C. Brailoiu, Esquisse d’une méthode de folklore musical).

Van ser aquests plantejaments la raó per la qual l’any 1988, i sota una sèrie de circumstàncies que es van donar en aquell moment, va esdevenir possible enregistrar un doble CD intitulat La serra i la vall on es feien realitat molts dels plantejaments abans esmentats. En aquest CD hi ha una bona mostra de cançons i balls tradicionals de la nostra rodalia, així com imatges d’utensilis, roba, forma de pentinats, barrets i tot allò relacionat amb la interpretació dels diferents balls.

Tot i la seua importància dins les diferents activitats dutes a terme dins del món de la música tradicional pel Grup de Danses Cardaors i juntament amb l’idea de retro-bar-nos dia rere dia amb la nostra música tradicional per entendre-la i i n t e r p r e t a r- l a el millor i més fidelment possible al seu veritable esperit com a música nostra de caire popular, considerem fonamental el fet de desenvolupar aquesta tasca de retrobament amb la nostra música tradicional per a sentir-nos més i més identificats amb l’entorn geogràfic, cultural i social que formem tots els pobles que vivim al voltant de la Serra Mariola. És, doncs, finalment aquesta la raó per la qual, amb els nostres fandangos, jotes, copeos, seguidilles, cançons o les nostres danses volem reviure la feina feta any rere any fins al moment present mitjançant una sèrie d’activitats que ens agradaria compartir amb tots aquells que, d’una manera o altra, estan o han estat en contacte amb la nostra cultura tradicional en tots els seus aspectes. ❦

«El Grup de Danses Cardaors és un col·lectiu de persones interessades en mantenir i renovar el nostre patrimoni cultural de caire popular i la seua posterior aportació de retrobament i restauració de cançons, danses i balls arrelats al nostre món tradicional»

14

Juny 2007

Juny 2007

Buttes Chaumont Fernando Martín Polo

© SMC - 1979

Buttes Chaumont (Pujols Chaumont) és un parc que es troba en el districte 19 de París (parades de metro Chaumont o Laumière), té 27 hectàrees, on de tot hi ha, des d’un llac fins a un promontori rocós amb el seu mirador i penya-segats coronats d’una reproducció del temple de la Sibil·la de Tívoli (Roma), un pont suspès de 63 metres de llargària, una muntanya plena de cedres del Himàlaia, rierols d’aigua, etc. Va ser inaugurat en 1867 estant en el poder Napoleó III que va tenir com a model els parcs anglesos que exaltaven la naturalesa, al contrari que Lluís XIV qui en construir Versalles la va maltractar més aviat, ací és al contrari, basta fer-hi una passejada per a adonar-se’n.

I, no obstant això, que poc sembla que aprecien els parisencs aquest parc, és més, és un dels parcs menys coneguts de París sent com és el més bonic, i no diguem els turistes qui mai o quasi mai han escoltat parlar-ne; podria contar alguna anècdota al respecte. La veritat és que si mirem una cartellera parisenca veiem el Jardí de Luxemburg, el de les Plantes, el bosc de Bolonya, el de Vicennes, etc., però Buttes Chaumont només ix de tard en tard, és veritat que s’hi roden anuncis i alguna pel·lícula, però l’única vegada que l’he vist en un programa de televisió va ser per a dir que era un dels llocs on els tafaners anaven a veure les cames de les xiques, però això és secundari com ho és el fet que fa un segle fóra un cau de lladres i perdonavides, això forma part de la seua història i fins i tot de la seua literatura (encara sense escriure) però recalque aquestes circumstàncies perquè és de l’única cosa que s’escriu en parlar de Buttes Chaumont. També s’ha escrit i parlat molt d’un pont anomenat dels Suïcidis car era un dels llocs més freqüentats pels qui es llevaven la vida (després es va alçar una reixa sobre la barana del pont per a evitar aquestes tragèdies) tant que Louis Aragon el va anomenar la Meca del suïcidi.

Tot el que he escrit fins a ací forma part de la vida del parc però Buttes Chaumont és molt més, té un altre caràcter. Buttes Chaumont és a més un jardí, un parc i una muntanya alhora, poblat d’una envejable i variable vegetació i fins i tot d’una cascada.

Reproducció del temple de la Sibil·la de Tívoli a Buttes Chaumont.

«Buttes Chaumont és a més un jardí, un parc i una muntanya alhora, poblat d’una envejable i variable vegetació» Allí un es sent al camp, allí un pot parlar de la natura però sobretot en la natura, allí un pot jeure a l’herba, i llegir i passejar a peu o amb vaixell i fer gimnàstica i relaxació i veure evolucionar la família dels ànecs, i prendre l’ombra quan la calor estreny, i fer la foto de les noces car hi ha un lloc respectat per als jovençans (ple de flors) on no es pot trepitjar tret que se siga acabat de casar i familiar o amic; tot això és molt clàssic i s’anuncia en molts parcs però és que ací no és un conte de fades, és de debò. Conec un escriptor que té una novel·la encara

inèdita que es diu Quasi una vida, part d’ella transcorre en aquest parc, i és que en aquest parc no solament es viu el paisatge sinó també el paisanatge car, al no estar turistitzat, els veïns de París 19 el tenen com el seu parc, així el tenim en efecte. He viscut cinc anys prop d’ell i totes les vegades que podia em submergia i em deixava dur pel seu embruixament. Allí passegen els habitants del barri, allí els jubilats planegen el seu retir i fins a la tornada definitiva al seu país d’origen si són emigrants o, en el cas dels que no poden tornar –els exiliats–, s’hi recreen, pintant-lo fins i tot (és el cas d’un armeni-rus, crec recordar, que em vengué una tela de la cascada i una altra del Pont dels Suïcidis). Allí el visitant es reconeix i sent que Chaumont és seu, allí es donen cites: sota la cascada precisament amb Santiago Juan-Galán, autor de l’únic llibre sobre el parc, titulat Les Buttes Chaumont. Histoire et légendes (Publibook, París, 2006), on en 300 pàgines, amb estil, fa un repàs a la història i a l’actualitat seues, que és, sobretot, la seua flora i la seua fauna contada i fins i tot cantada en bona part del llibre. En fi, potser els amants del parc hagueren de constituir una fundació o associació que duga el seu nom, és una idea que llance ara i ací.

El citat títol de la novel·la Quasi una vida, li va bé al parc perquè és quasi una vida; per a completar el quasi li falta el mar que el trobem un poc més avall, és l’estany de la Villette on un també està en un mar sense platja, és veritat, però hi ha fins vai-xells que passen el cinèfil de banda a banda amb només comprar l’entrada d’un dels cinemes que es troben en cadascuna de les riberes. De cinema és viure entre el mar i la muntanya, entre Buttes Chaumont i l’estany, i dins de París i al mateix barri. Jo he tingut aqueixa sort, i quan partia de la muntanya anava al mar a veure el crepuscle, era com el crepuscle rere de la muntanya.

El dia acaba, tota classe de personatges emergeixen de la clandestinitat social –que no legal– i es donen cita al parc, dos hi són embadalits en un refugi observant uns ocellets al seu niu, jo, com cada dia, vaig al mar a veure el crepuscle, continue i isc del parc dels pujols. ❦ 15

«Quan la teua mirada s’estavella any rere any contra els immensos murs de formigó, somies que algun dia podràs tornar a córrer, a volar sense fronteres cap a l’horitzó». Aquesta idea del jesuïta Jaume Garralda, fundador de l’ONG Horitzons Oberts, defineix el desig de futur de cada persona tancada a la presó, i de la qual intenta fer-se eco el voluntariat que col·labora en aquesta organització, des de l’estima profunda cap a tots ells i elles.

Recordem el primer contacte com a voluntaris d’aquesta ONG a la presó de Picassent, era a principi de 2006, on s’havia organitzat un concert de rock amb dos grups de joves músics que de forma altruista es van prestar a participar-hi. Els voluntaris hi vam col·laborar com a simple reforç, allò a penes va estar preparat. Els funcionaris feren passar els interns al saló d’actes on estava tot muntat per a fer l’espectacle, en primer lloc passaren els homes, que els acomodaren en una part del saló, després entraren les dones, amb el notable guirigall per part dels homes, ja que només en aquest tipus d’esdeveniments i en poques altres activitats s’hi permet la participació mixta.

Quan l’avalot va parar i els joves músics van prendre l’escenari, totes aquelles mirades junt amb els seus somnis més íntims començaren a desenganxar-se, a elevar-se, a traspassar els murs i els filats, com si es trobaren realment enmig de qualsevol plaça o estadi del món, vivint un concert en directe. Aleshores ho vaig comprendre, vaig sentir una gran tendresa i em vaig sentir reflectida en ells, en la seua condició de persones, de criatures, d’éssers humans. Des d’aquell dia agraesc l’oportunitat que se’m brindà per adonar-me que «elles i ells també són i estan».

Horitzons Oberts actualment ha passat a formar part de la Fundació Pare Garralda, fundada en 1978 a Madrid, com a ONG dedicada sense interrupció fins ara a ajudar els reclusos i els malalts de la sida, els drogaaddictes, els «sense sostre» i últimament també els «sense papers», tots ells formen part del col·lectiu dels marginats. Per al Pare Garralda, emparar xiquets, presos, malalts de la sida, etc., no és el més important perquè al que aspira és a incorporar en la consciència 16

Horitzons Oberts José Vicente Camps i Imma Máñez

Il·lustració feta per un pres del centre penitenciari de Picassent.

de totes les persones els grossos i nombrosos problemes a què tots ells han de fer front. Per això, des de la seua fundació, on s’integra Horitzons Oberts, el Pare Garralda ha posat en marxa projectes específics per a cada col·lectiu de presos amb l’ajuda dels centres penitenciaris, no sols a l’Estat

«El Pare Garralda ha posat en marxa projectes específics per a cada col·lectiu de presos» espanyol sinó també a l’estranger.

El programa de mares, anomenat el Kostka, ajuda perquè els fills dels reclusos puguen dur una vida el més normal possible. Així, tots els caps de setmana, amb la col·laboració dels voluntaris, tots els xiquets de totes les presons d’Espanya ixen a jugar, a passejar, i reben l’estima i l’atenció per part dels voluntaris; en acabar el dia tornen a la presó. Els xiquets viuen aquesta situació fins a l’edat de tres anys en un mòdul apartat de la resta de

reclusos, però que no deixa de ser una part de la presó; després dels tres anys d’edat es faran càrrec els familiars o bé alguna organització. Per al voluntariat que participa en aquest programa és una gran satisfacció el fet de poder ajudar les internes, en ocasions dones molt joves, intentant que els xiquets patesquen aquesta situació de la manera més lleu possible, també s’hi munten tallers per a ensenyar-les a cosir, hàbits d’higiene, etc.

El taller d’esmalts és una altra de les activitats que es du a terme, en concret en la presó de Picassent, on fa uns sis anys que es va formar un grup de voluntaris a petició del centre penitenciari per a començar aquest taller al mòdul d’Hospital-Infermeria. Així, cada dissabte, de 10 a 12, compartim el taller amb tots els interns i les internes que estan apuntats, la majoria d’ells estan a l’hospital amb un delicat estat de salut provocat en molts casos per la droga, o són portadors de anticossos o bé directament afectats de la sida, altres són malalts psíquics amb tras-torns mentals. Al taller ens dediquem a fer cendrers, arracades, penjolls, etc., a vegades també pinten peces d’escaiola on alguns mostren els seus dots artístics, però la vertadera finalitat és ajudar-los en la seua particular situació ja que estan necessitat de ser escoltats en tots els problemes que tenen com a presos, com a malalts i les grans dificultats que tenen per a millorar, necessiten que mirant-los directament als ulls se’ls tracte com a persones sense tenir en compte el delicte pel qual estan allí. Per a ells, acudir al taller és una vàlvula d’escapament, oblidar per un temps la rutina del sistema penitenciari.

Particularment, resulta que és més el que ells ens aporten que no el que nosaltres els podem aportar, ja que es veu en cada persona el dolor i el sofriment pel que passen, alguns conscients que estan pagant el delicte comés, d’altres com a simple carn de canó, als quals serà quasi impossible tornar a integrar-se en la societat, plens d’il·lusió per a eixir es trobaran amb la dura realitat, la difícil integració al món del treball i malauradament molts d’ells tornaran a la presó al poc temps d’eixir, trencant-se dolorosament la realització del seus somnis. (horizontesabiertos.org) ❦ Juny 2007

seua àrea. Destacà la nova El passat 24 de març, i versió del Salt 3.0, els després d’un massa llarg cursets adreçats al funcionaparèntesi temporal, causat riat i a adults en general, les per fets ben coneguts per campanyes publicitàries, els tots nosaltres, es van Mar Pérez i Llopis convenis amb les universicelebrar les XII Jornades tats... La visió general de de Sociolingüística de la l’auditori no era la mateixa i ciutat d’Alcoi. Aquestes a totes aquestes propostes hi Jornades foren suprimides hagué una allau recriminael 2002 quan el PP arribà a tòria de tot allò que no es fa controlar el poder polític des d’aquesta mateixa àrea, de la ciutat. Durant els com ara subvencionar anys que les organitzaren Escola Valenciana o elabos’havia demostrat la gran rar estudis de sociolingüísticapacitat de convocatòria i ca, reals i actuals, ja que el enguany no fou gaire darrer estudi que tenim és diferent. Les Jornades han Coneixement del Valencià. estat, són i esperem que Anàlisi dels resultats del siguen un referent ben Cens d’Habitants de 1991, important dins la nostra una mica antic, no? cultura i, sobretot, dins Tot seguit tingué lloc una l’àmbit científic relacionat taula redona amb represenamb la nostra llengua, tants dels diferents àmbits àmbit que perquè funcione Vicent Romans presenta Honorat Ros en una de les jornades. que han de mobilitzar la mai no ha d’incloure els societat en defensa de l’ús distints colors polítics.

Seguidament escoltàrem Honorat de la nostra llengua. Hi hagué Sandra En aquesta ocasió, les Jornades han Ros, qui ens presentà el Llibre Blanc de Obiol, d’Acció Cultural de País Valenestat organitzades per la Coordinadora l’Ús del Valencià, en el qual es reflexiocià, representant de l’àmbit cultural; Alcoià-Comtat pel Valencià, pel Casal na sobre distints aspectes, com ara: la Gerard Fullana, de la Federació Escola Ovidi Montllor, per la Universitat competència i l’ús del valencià, la Valenciana, representant de l’àmbit Politècnica de València, per l’Institut lleialtat a la llengua pròpia familiar, el educatiu; Josep Forcadell i Josep d’Estudis Catalans i per l’Acadèmia repte de la immigració, la funció de Cortés, representants de l’àmbit univerValenciana de la Llengua, amb la qual l’ensenyament i els més joves, les sitari. Cadascun d’ells exposà tot el que cosa apreciem que moltes i ben diverses administracions com a instruments de la es fa des de les seues entitats i associaentitats han col·laborat i han tractat normalització, la RTVV i els altres cions i tinguérem, així, una visió bastant d’ocupar-se de la complexa realitat de positiva, tot i que amb repercussió, com l’ús social del valencià. De la benvinguja tots sabem, bastant minsa; conclogueda dels organitzadors destaquem les ren, però, que sempre hem de repensar paraules de justificació d’en Vicent totes les coses que fem envers la llengua Romans, quan digué que s’han recupei sobretot hem de pensar amb quina rat les jornades perquè «el cos ens ho finalitat les fem, per a així poder assolir demanava». Doncs així és per a molts a els objectius inicials. qui el cos ens demana l’anàlisi i, sobreBrauli Montoya, representant de tot, la defensa de la nostra llengua, de la l’Institut d’Estudis Catalans vingué a nostra cultura, de la nostra terra. presentar-nos, en primer lloc, l’existènHi estigueren presents representants cia de la seu a Alacant de l’Institut de diverses entitats i professionals de la mitjans de comunicació. Aquest llibre té d’Estudis Catalans, situada a la Seu llengua, els quals analitzaren quina és la com a objectiu bàsic concretar noves Universitària Ciutat d’Alacant, i, en situació en què es troba la nostra iniciatives en relació a l’avanç social de segon lloc, la Xarxa Cruscat, que és una llengua en l’actualitat. la llengua, ja que les llengües són per a xarxa científica dependent de l’Institut Començàrem escoltant estadístiques entendre’ns i no per a incomunicar-nos. que aplega diversos centres i grups de sobre la política lingüística que s’ha dut Una ponència força interessant fou la recerca que treballen sobre la situació i a terme des dels distints governs valendel nostre veí Vicent Satorre, encarregat l’evolució del català arreu del domini cians, de la qual cosa deduírem, així de l’Àrea de Política Lingüística, des lingüístic. El principal objecte d’estudi com féu el ponent Anselm Bodoque, del 1995, a la Generalitat Valenciana. El són els usos, els coneixements i les que per a tots els governs valencians, la ponent ens presentà una visió molt representacions de la llengua. Les política lingüística és totalment secunpositiva de la situació social de la tasques que aquesta xarxa duu a terme dària, ja que aquell que més recursos llengua i, sobretot, de tots els avanços són: aplegar la informació existent i econòmics ha utilitzat només ho ha fet que, segons ell, es produïen des de la analitzar-la críticament, arribar a criteris en un 0,1% del pressupost general. © Mar Pérez - 2007

Sobre les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi

«Les Jornades foren suprimides el 2002 quan el PP arribà a controlar el poder polític de la ciutat»

Juny 2007

17

© Mar Pérez - 2007

es destacà la tasca importantíssima que que faciliten l’avaluació consensual de duu a terme la Unió de Periodistes, la situació sociolingüística i les perspecintegrada per més de 400 professionals tives immediates i a mitjan termini, en actiu a pràcticament totes les comardestriar els factors crucials de l’evolució ques valencianes i en les més diverses de la comunitat lingüística catalana i disciplines i especialitats i que, per tant, generar sinergies entre els especialistes treballa en defensa de la nostra llengua i en estudis de l’ús. de la nostra terra, també en perill Alfons Esteve presentà la ponència d’extinció. El punt de vista dels mitjans Quins drets lingüístics tenim els valende comunicació és un dels eixos bàsics cianoparlants?, per al desenvolupament perquè en l’actualitat una llengua de la qual utilitzà la Guia pràctica de minoritària i, a més, minoritzada, com drets lingüístics al País Valencià, eina és la nostra, no desaparega. útil per a saber utilitzar els drets que Cal tenir tenim davant la present que la nostra llegua en base de totes les tots els àmbits ponències i administratius i taules redones és que, encara que que estem en una la Constitució i societat en què la l’Estatut, darrerasupervivència i el ment reformat, progrés de les reconeixen llengües ja no aquests usos, mai depén tan sols de les administrala transmissió cions públiques tradicional (famívalencianes han lia, escola, fet un esforç clar administració d’aplicar els pública...) sinó drets lingüístics que hi ha altres que tenim tots els factors, com ara valencians. El la digitalització coautor de la dels mitjans de guia ens demosMoltes i ben diverses entitats han col·laborat en aquesta edició de les jornades. comunicació i de tra com l’obra és la informació, la bastat útil perquè telefonia mòbil, inclou un Internet, l’allau complet annex d’immigració, amb 39 models etc., que en de documents determinen la preparat perquè utilitat. Davant qualsevol persod’aquesta sociena els puga usar tat altament en les seues tecnològica ens relacions amb les hem de plantejar administracions quina és la públiques. presència de les llengües minoritàries.

Conclogué amb el desig que aquesta És interessant destacar que arran guia fóra una eina útil per als valencians d’aquestes jornades ja s’ha creat una i les valencianes i que contribuira, així, campanya que ajuda a defensar un dels «al nostre malmés procés de normalitnostres drets lingüístics. És l’organitzazació lingüística». da pel Centre Ovidi Monllor i pretén En la darrera taula redona es debaté que tothom fotografie, per a reclamar sobre l’ús del valencià en els mitjans de davant l’administració pública, tots comunicació. I què en pogueren aquells rètols d’institucions públiques, con-cloure que no sabérem de la senyals de trànsit, indicacions per a radio-televisió pública valenciana? arribar als llocs públics... que estiguen Només destacar que no tot està perdut, únicament en castellà i que, per tant, ja que s’ha creat, per a l’àrea metropoliconstituïsquen un greuge dels nostres tana de la ciutat de València, InfoTV, drets lingüístics. ❦ amb Juli Esteve com a director. També

«Estem en una societat en què la supervivència i el progrés de les llengües ja no depén tan sols de la transmissió tradicional»

18

Juny 2007

La plataforma cívica que s’oposa a la Zona 15 del Pla Eòlic, configurada per Onil, Castalla, Banyeres, Biar, Petrer i Saix, ha anunciat l’inici de noves mobilitzacions contra el projecte. La coordinadora denuncia que el Consell i les empreses Acciona i Elecnor han subscrit un compromís de repartició de megavats sense convocar un nou concurs públic, per la qual cosa insten els ajuntaments afectats a protestar.

La plataforma explicava, a través d’un comunicat, que el president de la Generalitat, al costat de representants d’una societat ja dissolta denominada Guadalaviar Consorci Eòlic Àlep-Enerfín, el capital del qual estava al 50% entre Acciona i Elecnor, subscrivien recentment un compromís de repartició de megavats a instal·lar entre les zones 4, 10, 12 i 15. Tot això sense reprendre un nou concurs públic o possibilitar l’accés a qualsevol altre tipus de promotors.

Per a la plataforma, aquest compromís ha estat sol·licitat pels responsables de les empreses al Consell, davant el fort rebuig que ha generat el Pla Eòlic.

«Els majors inversors que van pagar en el seu moment grans quantitats temen ara perdre els seus negocis», va manifestar la coordinadora.

Així les coses, la plataforma ha decidit reprendre les mobilitzacions, i en aquest sentit està adreçant-se als ajuntaments d’Onil, Castalla, Banyeres de Mariola, Biar, Petrer i Saix perquè prenguen part en l’assumpte i expressen la seua protesta davant el que sembla una reactivació del projecte.

Així mateix, l’entitat té previst convocar reunions als municipis afectats per a informar sobre el que està succeint i sensibilitzar de nou la població. La plataforma ha insistit a l’hora d’assenyalar que les dades de vent amb els quals la societat dissolta pretén justificar el pla «han estat falsejades», i que la Generalitat no ha contestat encara les 15.000 al·legacions plantejades ni els requeriments del Síndic de Greuges per a aclarir les deficiències tècniques.

execució del Pla Eòlic Valencià de la Zona 15, al mateix temps que ratificaven la seua negativa perquè aquest es porte a terme. Els alcaldes del PSOE recordaven que el projecte té el rebuig unànime de totes les forces polítiques locals i asseguraven que «està portant-se a terme amb un procediment poc clar».

Recordaven també que, en el seu moment, els tres municipis van presentar al·legacions tècniques municipals avalades per acords plenaris, al·legacions que es van sumar al rebuig de Castalla, Onil, Petrer i Saix, i que van comportar 15.000 al·legacions més.

Passats tres anys, aquests alcaldes denunciaven que el Consell no ha contestat cap de les al·legacions presentades i que tampoc no s’ha informat sobre l’estat del procediment.

El canvi polític que s’ha produït –després de guanyar el PP en la majoria dels pobles afectats– obri un període d’incertesa, atés que també és el PP qui impulsa el Pla Eòlic des de la Generalitat, i no es sap encara si els nous alcaldes aniran en contra del que propugna el seu propi partit a València.

© AK - 2007

La plataforma contra la Zona 15 es mobilitza de nou

Juny 2007

Barcella

Aerogenerador de 120 metres d’alçada.

Incertesa per la postura que mantindran els nous alcaldes Encara no es sap si el canvi d’alcaldes als ajuntaments dels pobles afectats –que està produint-se en aquestes dates– afectarà o no la postura oficial que han mantingut fins ara aquestes localitats. El Pla Eòlic Valencià –promogut pel Govern del Partit Popu-

«No es sap encara si els nous alcaldes aniran en contra del que propugna el seu propi partit a València» lar a la Generalitat– ha estat contestat pels anteriors alcaldes del PSOE. El mes de maig, M. Encarna Francés, alcaldessa de Banyeres de Mariola, Mercedes Mira, alcaldessa d’Onil, i Cristóbal Román, alcalde de Biar, van dirigir a l’Agència Valenciana de l’Energia, a la Direcció general de Planificació i Ordenació Territorial i a la Conselleria de Territori i Habitatge un document conjunt en el qual denunciaven la «total desinformació» per part del Consell davant la possible

Estat del Pla Eòlic Valencià A data del 14 de maig de 2007, les zones 1, 2, 3 i 6 tenen les obres quasi ejecutades en la seua totalitat.

Les zones 7, 8, 10, 11 i 12, ja tenen la Declaració d’Impacte Ambiental favo-rable i estan pendents que comencen les obres d’instal·lació.

Les zones 4, 5, 13, 14 i 15 encara es troben en el procés de redacció de la Declaració d’Impacte Ambiental.

Hi ha quatre moments administratius on es pot trobar cada zona eòlica.

El primer és la Declaració d’Impacte Ambiental. La segona fase és l’Aprovació Definitiva del Pla Especial, que ha de publicar-se al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. En tercer lloc, s’ha de publicar l’Autorització Administrativa de Parcs. I, finalment, comença l’execució de les obres d’instal·lació. ❦ 19

Ramon Ramon (Catarroja, 1970) El port Negra del sud que fas la ronda al port, véns d’un país de guerres i de fam, per passejar de nit pagues l’import a un malparit que viu del teu pitram.

Tens un marit que no saps ni on està, si de sort viu o si en combat l’han mort; el penses boig, irat, fusell en mà: la tribu mor matant a dret i a tort.

No tens ni llit ni somnis ni confort, només clients, insults, gargalls de bar: damunt de tu, com neu damunt d’un hort, s’escorren tots: és popular l’esport de violar els expulsats del mar.

Dona del sud, feta puta pel nord.

Cor desmoblat, Denes, Paiporta, 2004

La Carta Pobla de Bocairent, Bocairent, Ajuntament de Bocairent, 2007 Durant l’any 2006 Bocairent ha celebrat el aniversari de la seua Carta Pobla –atorgada l’11 de març de 1256– i com a cloenda es va presentar el diumenge 1 d’abril el llibre-DVD de la celebració al Teatre Av e n i d a .

L’assistència va ser més bé pobra.

El concepte q u e s’entén per «pre-sentació d’un llibre» és molt diferent d’allò que es va fer; tan sols es va projectar el DVD i no es va presentar cap llibre.

La qual cosa potser siga encertada, perquè el DVD encara té un poc de decència pel contingut històric; en canvi, el llibre s’assembla més a un butlletí d’informació municipal que recull els últims dos anys del Govern de Bocairent aconseguit pel transfugisme, tot farcit d’inauguracions. D’altra banda, perquè haguera tingut el nivell cultural que cal, s’hi hauria d’haver publicat el contingut íntegre de les conferències realitzades i prescindir dels actes que no tenen cap relació amb la commemoració de la Carta Pobla, que queden recollits com a un àlbum fotogràfic particular de Juan Bautista Sanchis.

La publicació sobre la Carta Pobla ha estat subvencionada per la Diputació de València i es pot adquirir gratuïtament. S’han editat un nombre de exemplars suficients per a distribuir-ne un per cada domicili bocairentí. IMMA ANTOLÍ. ❦

Serrella: els nostres orígens, diversos autors, Museu Torre Font Bona, Ajuntament de Banyeres de Mariola, 2007 El Museu Torre Font Bona de Banyeres de Mariola ha editat un catàleg amb el contingut de l’exposició Serrella: els nostres orígens i hi ha afegit les conferències paral·leles que es van celebrar entre el 20

20 d’octubre de 2006 i el 7 de gener de 2007, a més d’incloure cinc col·laboracions escrites per a l’ocasió i la descripció de les peces exposades.

Els museus municipals de Ba-nyeres segueixen així el criteri d’editar un catàleg de cada exposició important que s’organitza, ja que si no es publica aquest recull, els treballs, les investigacions i les reflexions realitzades solen acabar ràpidament oblidades.

El Museu Valencià del Paper ja va encetar aquestes publicacions quan va editar el catàleg de la reixida exposició El paper de l’escola, que tanta acceptació popular va tindre.

En aquest cas, la mostra celebrada al començament d’enguany, ha servit per a imprimir un llibre molt interessant sobre Serrella. Com es deia en la introducció de l’exposició: «Si hi ha un jaciment arqueològic a Banyeres de Mariola que puga explicar i resumir bona part de la nostra història, aquest lloc és Serrella. Les tasques recents de topografia que ha realitzat el Museu Arqueològic Torre Font Bona són el primer pas necessari per a poder valorar, protegir i divulgar aquest llegat cultural de primer ordre per a Banyeres».

María Ángeles Calabuig, directora dels museus, fa una introducció on explica les intervencions fetes al jaciment fins ara, la seua evolució i les tasques que encara queden pendents. Josep Pascual escriu sobre els jaciments prehistòrics als voltants de Serrella; José David Busquier parla del poblament ibèric i romà del jaciment; Fernando Tendero descriu la Serrella medieval. Pel que fa a la recopilació de les conferències, Mauro Hernández analitza el poblament prehistòric, Rafael Azuar explica l’arqueologia dels castells de Banyeres i Miguel Benito estudia els recursos ramaders de Serrella.

Finalment, Josep Torró aporta una valuosa revisió de la transcripció dels documents relatius a Banyeres i Serrella del segle XIII de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. BARCELLA. ❦ Juny 2007

Rita Barberá, el pensamiento vacío, Josep Sorribes i Monrabal València, Faximil Ed. Digitals, 2007 Una antologia per a partir-se de riure del pensament buit de Rita Barberá a propòsit de la ciutat dels esdeveniments, les seues llums i les seues ombres, les seues hipèrboles, les seues filies i les seues fòbies. Una anàlisi sense concessions del discurs virtual i permanentment triomfalista de l’alcaldessa, un exponent molt caracteritzat d’una manera de ser i de pensar amb profundes arrels en l’època predemocràtica. El repàs a la trajectòria dels alcaldes del franquisme i dels alcaldes de la democràcia marca, així mateix, els punts de contacte i les distàncies amb la regidora popular. En escorç apareixen clarament dibuixats els problemes reals de la ciutat de València, més enllà de la cataracta permanent de «reptes», «assoliments» i «ambicions» de lideratge europeu i mundial. El lector trobarà les claus d’un mandat de llarga durada sota el signe d’un conservadorisme de pedra picada, alhora arcaic i amb picades d’ullet a les coses modernes, que ha seduït una part de la ciutadania mentre l’altra, atònita i desmobilitzada, ha presenciat la destrucció de les altes aspiracions afavorides en les albors de la democràcia a Espanya i de l’autonomia al País Valencià.

Josep Sorribes (València, 1951) és professor en la Facultat d’Economia de la Universitat de València. Especialista en Economia Urbana, coneixedor apassionat de la ciutat de València, teòric del fet metropolità, crític sagaç i imprescindible des de tribunes de premsa, col·laborador d’El País, L’Espill i d’altres publicacions, Sorribes és un científic social autor d’una obra ja molt extensa, en la qual destaquen Comprendre i gestionar la ciutat (Universitat de València, 1997), La ciutat desitjada. València entre el passat i el futur (Tàndem, 1998) i Un país de ciutats o les ciutats d’un país (PUV, 2002). BARCELLA. ❦ Juny 2007

Diuen que vinc del maset...

Els Contrabandistes de Bocairent: Història i Festa, Josep Vicent Ferre Domínguez, Bocairent, Filà dels Contrabandistes i Diputació de València, 2007, 232 pàgs.

El dia 10 de febrer va ser presentat aquest llibre al maset dels Contrabandistes, en un ambient encara festiu, ja que uns dies abans encara sonava la música festera al local. Pep Ferre va estar acompanyat, entre d’altres, pel nou president de la filà –ja que ell acabava de deixar la presidència–, pel nou capità i pel president de la Junta de Festes.

Es tracta d’un complet recull, que com recorda l’autor, es basa en les aportacions de diversos membres de la filà, en els arxius de la comparsa i de la Junta de Festes i també en els llibres que hi ha editats sobre filaes contrabandistes a altres poblacions festeres, com ara, Villena, Banyeres, Muro o Sant Vicent.

El llibre s’estructura en set capítols independents, segons l’autor. Comença parlant del contrabandistes en les festes de moros i cristians en general, fent èmfasi en el seu possible origen, per a després aproximar-se a la filà de Bocairent, en particular. Després analitza els elements propis de la festa de Bocairent i aquells que són propis dels contrabandistes. Hi ha un capítol específic per a l’acte del «Contrabando», feliçment recuperat en les festes d’enguany i un altre dedicat a les celebracions pròpies de la comparsa al llarg de la seua existència. Finalment parla de l’organització i de les normatives i, per acabar, de les persones que formen part d’aquesta institució festera amb els seus noms i cognoms.

Completa el llibre un acurat recull documental en el qual s’ha basat per a bastir la informació que recullen els capítols precedents i una completa bibliografia. Per acabar, cal dir que també s’hi inclouen algunes fotografies comentades de l’arxiu històric de la filà.

Estem davant d’una nova i interessant aportació al peculiar món dels moros i cristians, feta des d’una visió de món

fester més àmplia del que sol ser habitual en aquest tipus de publicacions però que també arriba a fer esment d’allò particular, és per això, que de segur que arriba tant a la gent més jove com a la més major, així com als curiosos i a la gent que li interesse apropar-se a aquest món que forma part del tarannà col·lectiu dels nostres pobles. VICENT BELDA. ❦

Caramella, Massalfassar-Prats de Lluçanès-Reus, gener-juny, 2007, núm. 16, 112 pàgs., 6,50 euros.

Creada per tres associacions de diferents comarques, des de fa huit anys aquesta revista ha trobat una gran acollida i compleix la seua cita bianual fent una exemplar divulgació de la música i la cultura popular dels territoris de parla catalana. El fet que la tasca que aquesta revista s’ha proposat i du a terme abaste tant les manifestacions actuals i vives com els rastres de perdudes, tant des de la informació o el reportatge com des de la reflexió o l’estudi, fa que cada número represente d’alguna manera un capítol d’una nova i ima-ginària enciclopèdia de la cultura popular, és a dir, les manifestacions que es troben vives, encara que no ho semble. Ara, d’aquest número, sense saltar-se el clarivident editorial, s’ha de posar especialment de relleu un interessant conjunt de treballs agrupats amb el títol «Els moros en la cultura popular» els quals aporten una nova notícia als diferents aspectes i qüestions que estan evidents en aquest tipus de festes, tan vinculades als valencians com a altres pobles. Es tracta d’una rica monografia que és absolutament de recomanable lectura, com també la resta de treballs exponents tots ells de la riquesa i actualitat de totes aquestes manifestacions que publicacions com aquesta no solament difonen amb tota la dignitat sinó que contribueixen a entendre i estimar més, pels valors que socialment representen en el conjunt de la nostra societat. VICENT BERENGUER. ❦ 21

Manifest contra el tancament de TV3 al País Valencià L’assemblea de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, reunida a Benaguasil per tractar la decisió del govern de la Generalitat Valenciana de tancar les emissions de TV3 al País Valencià, manifesta: 1) Els nostres representants han pres una mesura política contrària als valors de llibertat propis d’un país europeu i democràtic.

2) La mesura de tancament de quatre canals de televisió al País Valencià no és aïllada ni casual. La impunitat com a València s’han atacat llibreries, centres culturals i escoles, sense castigar o depurar responsabilitats, o s’ha impedit que actuen músics, actors o artistes pequè s’expressen en valencià, mostra el tarannà antidemocràtic de qui governa.

3) L’objectiu del nostre Institut és promoure la cultura, la ciència, l’estudi i la investigació, des dels valors democràtics de pluralitat, de diàleg i de convivència, i no podem consentir un nou atac a canals de TV en la llengua pròpia.

4) La mesura és contrària a l’ús de la llengua dels valencians, ja que eliminarà un dels pocs mitjans que s’expressen en la llengua comuna.

5) En l’era digital, eliminar canals de TV, com a moneda de canvi d’interessos particulars, no s’ajusta a les llibertats guanyades en democràcia ni defineix la societat moderna que volem ser.

6) La Unió Europea, en la Carta en Defensa de les Llengües Minoritzades, anima a potenciar-ne l’ús. L’acció del govern valencià atempta contra els organismes europeus i ens elimina mínims democràtics imprescindibles.

7) Posicionar-se contra la llengua ataca directament l’escola valenciana i l’aprenentatge dels xiquets valencians.

L’escola ha d’estar per damunt de les febleses polítiques, i s’ha d’alimentar 22

dels àmbits de diàleg, de debat, de pluralitat, de coneixement i de respecte mutu. Els xiquets d’aquest país i de qualsevol país mereixen un clima de convivència per damunt d’interessos partidistes.

8) Som a favor de la riquesa i de la diversitat cultural. Defensem l’emissió de qualsevol canal de televisió en la llengua del país, incloent-hi InfoTV, i encara exigim que altres mitjans públics i privats, facen també un ús rigorós de la llengua. ❦

de mitjans de comunicació afins.

Principi de la unanimitat: arribar a convéncer molta gent que pensa «com tot el món», creant una falsa impressió d’unanimitat. ❦

Assemblea de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria (Benaguasil)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

© CH - 2000

© ACPV - 2007

Apartat 140 - 03450 Banyeres de Mariola (L’Alcoià). barcella@banyeres.com

Alguns principis de Goebels Principi de simplificació i de l’enemic únic: adoptar una idea única, un símbol únic. Individualitzar l’adversari en un únic enemic.

Principi de la transposició: carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent l’atac amb l’atac. «Si no pots negar les notícies dolentes, inventa unes altres que les distreguen».

Principi de l’exageració i desfiguració: convertir qualsevol anècdota, per menuda que siga, en una amenaça greu.

Principi de la vulgarització: «Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus als quals va adreçada. Quan més gran siga la massa a convéncer, més menut ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seua comprensió escassa. A més, tenen una gran facilitat per a oblidar».

Principi de la silenciació: fer callar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari, també contraprogramant amb l’ajuda

Albert Cortés (correu electrònic)

Encreuat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Horitzontals: 1. Alliberaríem. 2. Casal de banyerins.

Suc d’olives. 3. Caixa de vots. Substància que indueix la formació d’anticossos.

4. Entrant de la mar gallega. Barcelona.

Arruga el nas. 5. Negació. Ganes de menjar, al revés. L’electró. Estrany.

6. Inflamació de l’ili. Companyia telefònica nacional. 7. Arbust espinós, que crema molt bé i és una distinció de Barcella. L’altura del so. 8. França.

Romania. Excitades pel sexe. 9. Els espais celests. Grandiós i terrorífic.

10. Ple de temors. Mulla el pa al plat.

Verticals: 1. Semblant al vori. Realitzat. 2. Magnífica i entranyable serra tota a floretes. El titani. 3. Àvia de Jesús. Ens equivoquem.

4. 12 mesos capgirats. La meitat. Lletra grega. 5. Consell d’Europa. Moviment sistòlic/diastòlic. Romania. 6. Exèrcit irlandès. Comparsa de moros. 7. So-friment que es fa patir a qui fa un dany.

Amb excés de clorur de sodi. 8. Cos celest. Cadascuna de les unitats hereditàries. 9. Radi geomètric. L’iridi. Càntics.

10. Llet fermentada. De la teua propietat.

11. De la grandària d’un elefant. 12. Fer mines de fortificació. Ciutat aragonesa.

Josep Lluís Pitarch (Levante-EMV, 2007) Juny 2007

¿Per què hem canviat tant?

L’altre dia vaig asistir a un curs esportiu i em vaig sentir una mica trist amb l’analisi d’una cosa que sembla inevitable: la societat moderna on vivim i estem immersos, sembla que vaja perdent pel camí el nom, els cognoms i també la història pròpia (bona o roïna, però pròpia de cadascú). Això ens obliga a transformar-nos en un simple número o codi especial.

El tracte familiar entre les persones,

el de la tenda del nostre carrer, està convertint-se en una experiència cada vegada més difícil de trobar.

En paraules del profesor del curs: si volem un tracte personalitzat i diferenciat, hem que pagar-lo, i no estic d’acord amb això. Crec que cada persona ha de sentir-se útil, volguda i necesària en la nostra societat, independentment que aquesta puga pagar o no determinats privilegis.

Per tant, faig una crida a tots aquells que, a l’igual que jo, busquen frenar la

deshumanització a la qual ens trobem tots abocats.

Anime tots els qui habiten el planeta que tinguen por de veure’s d’ací uns anys encasellats i robotitzats, perquè parlem al llarg del món amb la gent per a estendre la consciència que volem viure en pau i harmonia. Volem ser el que som, amb els nostres noms i els nostres cognoms. ❦ Manel Beneyto Ballester (Banyeres de Mariola)

• Butlleta de subscripció Vull ser subscriptor de la revista BARCELLA, mitjançant l’abonament de tres números per 7€ l’any Nom Adreça Població Banc Núm. compte Adreça Població

Cognoms Codi postal

Comarca Oficina Comarca

Codi postal

Firma

Envieu aquesta butlleta a Barcella, Apartat de Correus 140 - 03450 Banyeres de Mariola