__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 8 • octubre 1999 • 175 ptes./ 1,05 euros

Comunicacions Turisme rural: una nova activitat econòmica L'entrevista: Juan Luis Albors,

director del Parc Natural de la Font Roja

III Congrés Nacional d'Història del Paper Simposi Banyeres de Mariola davant del III Mil·lenni Teatre

"La llegenda de sant Jordi, el drac i la princesa"


Redacció

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 8 Octubre 1999 Quadrimestral EDICIÓ I REDACCIÓ:

Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (L'Alcoià) www.banyeres.com/serrella e-mail: BARCELLA@globalmail.net REDACCIÓ: Rosa Maria Belda, Eduard Beneyto, J. Ricard Berenguer, Vicent Berenguer, Consol Conca, Antoni Francés, Romà Francés, Francesc Garcia, Josep Miquel Martínez, José Antonio Miró, Tello Navarro, Salvador Puerto, Antoni Sanjuán, Francesc Sarrió, Enrique COL.LABORADORS: Carlos de Aguilera, Vicent Albero, Ma. Inés Amoroso, Almudena Belda, Jordi Belda Llopis, Jordi Belda Molina, José Beneyto Llorca, Ximo Beneyto Vañó, Joan Antoni Cerdà i Mataix, Manuel Cerdà, J. Antoni Francés Albero, Francesc Gascó i Navarro, Adolf Gisbert, Obdúlia Gisbert Gil, Ma. Luisa Gómez-Elegido, Tirs Llorenç Berenguer, Alexandre Martínez Juan, Francesc Molina, Carles Mulet Grimalt, Rafa Payá Abad, Miquel Payá Molina, Natàlia Ribera i Leal, Biel Sansano, Ignacio Vañó Aznar. PORTADA I MAQUETACIÓ: Josep Miquel Martínez PUBLICITAT: Enrique Sempere PORTADA: Mas Ull de Canals, Banyeres de Mariola. Per criteri editorial Barcella no comparteix ni es creu, necessàriament, les opinions expressades pels seus col·laboradors. FOTOMECÀNICA: Textogràfic - Alcoi IMPRESSIÓ: Nou Gràfic C.B. - Banyeres de Mariola Depòsit legal: A-562-1997

2

La resposta que els lectors atents estableixen amb Barcella sempre anima, i no és per una simple vanitat sinó perquè confirma que s'ha creat una comunicació fructífera. Aquest és el cas de la carta del lector de Cabdet on ens planteja la preocupació pel pla d'instal·lar un centenar de generadors d'energia eòlica en aquella població i les dificultats que hi ha perquè la plataforma de defensa del medi conega l'abast d'aquestes actuacions. Són coses que ja estan confirmades, com en el cas del parc eòlic que també pretén alçar-se al Reconco i els intents d'obtenir-ne tota la informació. I tornant a Biar, cal destacar l'opinió que ens ha arribat sobre la deterioració del nucli antic d'aquesta vila, una de les poques poblacions de la rodalia que ha mantingut un creixement urbà molt equilibrat i respectuós del seu patrimoni urbà i que, tot i el seu gran valor, darrerament, els mateixos veïns mostren senyals de llançar-lo a perdre. Per ser una actitud molt estesa en el nostres pobles, cal redoblar de nou l'atenció i, encara, tornar a insistir més gràficament al respecte, perquè sembla que el bon gust ha desaparegut, tot i que en alguns pobles no n'hi haja hagut mai, o quasi. D'una altra banda, al Mas Ull de Canals de Banyeres està duent-se a terme un important projecte de turisme rural i és una iniciativa que ens complau saludar i encoratjar des de Barcella, ja que significa una actuació (sembla que amb risc calculat) inèdita per ací, tant pel que fa a les repercussions mediambientals com, naturalment, a les econòmiques. Amb aquest fi hem entrevistat Juan Luis Albors, director de la Fundació Llar de la Mariola que explotarà des d'aquest mas totes les possibilitats d'aquesta mena d'activitats. Albors és també director del Parc Natural de la Font Roja i, per tant, un professional amb molta experiència en el sector, cosa que dóna totes les garanties quant al desenvolupament d'una activitat com aquesta. A la nostra zona hi ha unes poques iniciatives concretes des de fa un temps, com ara cases rurals, albergs o activitats complementàries, de les quals fem esment en aquest número. Així mateix, davant la cita del Nou d'Octubre, està previst que assistisca el mateix Juan Luis Albors al sopar-tertúlia, en el qual també es concediran, com altres anys, els Reconeixements per l'Ús del Valencià: en l'apartat d'institucions, al Col·legi Fundació Ribera; en el d'associacions, a la Societat Musical de Banyeres, i en el d'empreses, a la Llibreria La Bruixeta. El quadrimestre ha passat animat, i hem procurat reflectir-ho com millor hem pogut: el III Congrés Nacional d'Història del Paper; les dues sessions del simposi dedicades a educació i urbanisme i medi ambient, les eleccions del 13-J, el Banyeres UE, etc., efectivament, han passat coses. ❦

Rafa Payá


Tanca elèctrica, prop del Mas dels Arbres.

© Barcella - 1999

© Barcella - 1999

Banyeres de Mariola als primers llocs en els accidents laborals del tèxtil

Pou de neu d'En Miquel, al terme d'Alfafara.

Un particular talla la senda d'accés al pou de neu d'En Miquel per la vessant de la font de Mariola El propietari d'una parcela propera al Mas dels Arbres ha instal·lat un tancat electrificat per a guardar el seu ramat que talla la senda històrica d'accés a la Cava d'En Miquel. Aquest pou és menys conegut que la Cava Arquejada –ubicada a la vora del refugi del Montcabrer– encara que és una de les millors joies arquitectòniques de la indústria de la neu. A més d'electrificar les tanques s'han

situat gossos ensinistrats al camí d'accés amb cartells que avisen de la perillositat dels animals. Aquesta actuació no fa més que abundar en el que ve produint-se les darreres dècades: l'abandó de les sendes i camins tradicionals de la serra Mariola i com a conseqüència l'apropiació indeguda que fan alguns propietaris d'aquests passos històrics. ❦

Ubicació indiscriminada d'energia eólica

El col·lectiu que s'ha mobilitzat en contra del projecte ha manifestat recentment que no s'oposa a l'energia eòlica, però sí a la ubicació indiscriminada de les seues plantes –sense l'existència de cap mapa eòlic– ja que està prevista la posibilitat d'instal·lar-les a quasi totes les serres de les comarques d'Alacant tret dels parcs naturals i la serra d'Aitana. ❦

El dia 20 de setembre, va acabar el termini de presentació d'al·legacions per a la ubicació d'un parc eòlic a la serra del Reconco que afectaria els termes d'Onil, Biar i Banyeres de Mariola. L'impacte ambiental que es produiria seria molt fort, a banda que la zona d'ubicació es troba arreplegada al plantejament dels tres termes municipals com a d'especial protecció. Diferents col·lectius socials, ecologistes i polítics s'oposen a la seua ubicació, ja que creuen que es deterioraria de forma irreversible un dels paratges naturals més importants del País Valencià. Segons els grups que pressionen per a paralitzar el projecte, resulta altament sospitós que en març d'enguany, quan es va presentar l'avantprojecte, l'empresa fóra Energias Eólicas de Levante, amb seu a Elx, i ara l'empresa és Energías Eólicas Europeas, amb seu amb Pamplona.

Zona d'acampada Molí l'Ombria Aquest estiu ja ha començat a acudir gent (i cotxes) al Molí l'Ombria per acampar o passar l'estona. Però, tot i que inaugurat, aquest espai natural encara està inacabat, ja que els treballs de condicionament estaven en marxa encara el passat mes d'agost. L'actual funcionament, en precari, podrà millorar a mesura que avancen les obres d'infraestructura i, a més, s'hi incorpore la dotació de personal necessari per al manteniment i la vigilància, que no s'ha acabat de concretar. ❦

Un estudi presentat el passat 17 d'agost i realitzat per la Universitat Politècnica de València i el Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera de l'Escola Politècnica d'Alcoi, conclou que els treballadors novells i els treballadors que realitzen sobreesforç a les empreses xicotetes, ocupen els primers llocs de sinistrabilitat. L'estudi, que parla dels accidents laborals entre 1995 i 1998, destaca que l'any 1998 es produïren 930 accidents al País Valencià, d'aquests 165 a Cocentaina, 162 a Alcoi, 129 a Banyeres de Mariola i 101 a Crevillent. Els dilluns són els més perillosos, amb 209 accidents, i la causa principal és el sobreesforç, amb 254 casos. ❦

Ateval encarrega a l’empresa Evren un estudi sobre els aqüífers de la Mariola Davant la problemàtica de la manca d’aigua i de sobreexplotació d’aqüífers sorgida en poblacions com Cocentaina o Muro, el president d‘Ateval, el banyerí Alfredo Ferre, informà de la sol·licitud d’un estudi, actualment en realització a l’empresa privada Evren, amb la finalitat d’estudiar les possibilitats de les reserves d’aigua de la Mariola per al subministrament a les indústries del sector d’acabats a les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, i per tal de conéixer les repercussions en el futur més immediat d’aquest sector industrial. L’estudi té com a objectiu el plantejament d’alternatives conjuntes per a garantir el subministrament d’aigua a les fàbriques. Per altra banda, s’intentarà adoptar mesures per a la reutilització dels recursos hídrics, com ara és la depuració d’aigües per les mateixes empreses. ❦

III Jornada de Turisme d'Interior a Biar El passat 13 de setembre es va celebrar la tercera Jornada de Promoció Turística de Biar dirigida a professionals del sector de l'hostaleria i la res3


© Barcella - 1999

tauració. També van assistir funcionaris, gestors de promoció turística, arquitectes i persones relacionades amb la rehabilitació d'edificis. El programa va tindre dues parts, en la primera es van pronunciar tres conferències i en la segona part els assistents van fer una visita cultural a Biar. També es van desenvolupar diversos tallers sobre casos pràctics d'hostaleria i restauració i sobre els criteris d'intervenció al patrimoni moble. Els organitzadors de la jornada van manifestar que els servicis de qualitat i la rehabilitació de cases i masos són la recepta eficaç per a potenciar el turisme d'interior davant l'oferta de platja del litoral del País Valencià. ❦

Parada a la Fira Medieval, Banyeres.

Gran afluència de públic a la fira medieval de la Malena L'edició d'enguany de la Fira ha estat per primera vegada un èxit pel que fa a la participació de comerciants i públic. Dins del procés de recuperació d'aquesta festa, encetat fa pocs anys, s'ha aconseguit una important afluència ciutadana si es compara amb les darreres edicions. La fira medieval, a més de les tradicionals parades, va estar amenitzada amb música, espectacles de carrer, falconeria i demostracions d'antics procesos artesanals com el filat de capolls de seda. D'altra banda, el correfoc de la Quarantamaula va ser un dels actes festius que més gent va congregar. ❦ 4

Xarrades a la Fresca Com l’any passat, enguany també s’han celebrat les Xarrades a la Fresca en les agradables nits d’estiu de la penúltima setmana d’agost. organitzades per l’Associació Turística Bocairent i amb la col·laboració d’algunes entitats locals. Quatre temes d’interés local van ser els que es van debatre de dimarts a divendres a la placeta de Sant Blai. La primera xarrada, “Els molins paperers a Bocairent”, va estar a càrrec de Joan Castelló, estudiós i investigador del paper que ens va contar l’origen dels molins des del segle XVIII. La segona xarrada la va donar Vicent Martí, professor d’Història de l’Art, que ens parlà dels “Estudis tipològics de l’arquitectura industrial a Bocairent”. Després de fer una introducció històrica de l’origen dels molins, ens parlà dels diferents estils arquitectònics en què es van dissenyar algunes fàbriques a Bocairent, sobretot les de principi del segle XX. Josep Ferre i Puerto, estudiós de la història local i especialista sobre la pintura medieval valenciana, féu la tercera xarrada, que va tractar sobre l’art medieval i renaixentista a Bocairent, del qual tenim una bona mostra al museu que conserva l’església d’aquesta localitat. La quarta i última va estar a càrrec de José Rafael Pascual Vilaplana, director d’orquestra i banda. Ens parlà de “La música festera, origen i evolució d’un gènere bandístic”. Després de explicar-nos quina ha estat l’evolució de la música festera va voler parar l’atenció que si fem música festera l’hem de fer de qualitat i amb els músics necessaris perquè perilla el seu prestigi, ja que durant molt de temps la música festera de moros i cristians ha estat desprestigiada. ❦

Noves publicacions als pobles de la Mariola La Comparsa d'Estudiants de Beneixama ha editat el llibre José María Milán. Vida y obra de un benejamense dins de les activitats del seu 75 aniversari. Milán és autor de L'ambaixada dels Estudiants i per això la Comparsa ha volgut retre-li un homenatge. José María Milán (1881-1951) va ser també poeta i autor de famosos cuplés pels anys vint. El llibre arreplega la vida i una part de l'ex-

tensa obra d'aquest beneixamí singular. Per altra banda, l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida i el Servei de Publicacions de l'Ajuntament d'Ontinyent han editat en juliol de 1999 el llibre Rondalles de la Vall d'Albaida i l'Alcoià, recollides per Francesc Gascon, amb il·lustracions de Paco Camús. Gascon i Navarro, llicenciat en Filologia Catalana, està vinculat a Beneixama per lligams familiars i al llarg de més de setze anys ha anat recollint-hi les 50 rondalles que apareixen al llibre. Són rondalles que poden trobar-se en qualsevol dels pobles de les nostres comarques, i per això el títol. Aquesta obra es presenta com un material de primera categoria per conéixer la nostra rondallística. A Banyeres de Mariola es va presentar el 17 de setembre el llibre Las calles de Banyeres de Mariola, de Francisco Javier Mira Calatayud amb pròleg d'Enrique Cerdán Tato. La publicació, molt il·lustrada amb fotografies, i amb dibuixos d'Óscar Navarro, analitza el significat de cadascun dels rètols dels carrers. També es detalla la història dels edificis més significatius que podem trobar a cada espai urbà i es fa un inventari dels topònims i els noms populars que per diversos motius han desaparegut. ❦

Nova colla de dolçainers i tabaleters La Colla de Dolçainers i Tabaleters El Reclot i la Colla de Dimonis Emplomats de Beneixama es van estrenar el 10 de setembre de 1999 en un correfoc espectacular, davant el nombrós públic assistent. La Comparsa d'Estudiants en el seu 75é aniversari va patrocinar el correfoc que va transcórrer des del castell de festes fins a la replaça de l'Església. Es pot considerar com el gran esdeveniment de les darreres festes del mil·lenni i la recompensa a la feina ben feta. La Colla El Reclot està composada per 22 dolçainers i tabaleters i porta assajant des de fa més d'any i mig. La Colla dels Dimonis Emplomats està formada per 41 membres (dimonis, torxes, dragons, forques, rodes, carros, aparells, xanques). Aquestes colles es sumen a les ja existents a Banyeres (la Quarantamaula, de la qual ja vam informar a Barcella), a Bocairent i a tants altres pobles valencians i catalans. ❦


Timonets i argelagues Redacció

Concert lluït de Lluís Llach a Bocairent Lluís Llach va presentar el dissabte dia 11 de setembre, a Bocairent, el seu últim disc: Nou. Més de 3.000 persones ompliren la Plaça de Bous. El músic català va haver de fer dos bisos per la insistència d'un públic entregat que no se'n volia anar. El concert va complaure l'audiència i Llach, amb un directe impecable, es va ficar de seguida el públic a la butxaca. ❦

Congrés del Massatge Del 9 a l’11 d’octubre se celebrarà a Banyeres de Mariola el IV Congrés Nacional de l’Associació Espanyola de Massatge Infantil (AEMI), amb participants valencians, d’Andalusia, Catalunya i el País Basc, entre altres llocs. Les conferències i els grups de treball tindran lloc a la Casa de Cultura. La vesprada del dissabte dia 9 es dedicarà a fer una ruta turística pel poble. En aquesta ocasió, Empar i Elvira Ferre, instructores de massatge infantil, han sigut les encarregades d'organitzar aquest congrés. ❦

sobreexplotació i la contaminació de les aigües subterrànies", a càrrec de Rafael Montblanch. Pel que fa a la tercera ponència va tractar de "La contaminació de les aigües en la indústria tèxtil. Experiències de producció neta" pronunciada per Eduard Martínez Hidalgo. El dimecres 29 de setembre es va començar amb una taula redona titulada: "Gestió de l'aigua i indústria tèxtil a les comarques de l'Alcoià i el Comtat" a la qual van assistir com a convidats Aitex, Ateval, la Colla Ecologista La Carrasca, la Comunitat de Regants de Muro, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Coordinadora en Defensa de l'Aigua. La segona part de les jornades van estar dedicades a l'anàlisi de la restauració de rius i riberes. El dissabte 2 d'octubre, Narcís Prat va llegir la ponència "Rius per a la vida". La segona ponència es va titular: "La restauració de rius i riberes: principis bàsics, alternatives i tècniques" i va estar a càrrec de Guido Schmidt. Tot seguit es va fer una taula redona amb el títol: "El riu Riquer d'Alcoi: ¿restauració o urbanització?" amb els següents participants convidats: José Luis Miralles, Francesc Agulló, l'Ajuntament d'Alcoi, la Colla Ecologista La Carrasca i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Per acabar aquestes jornades, el diumenge 3 d'octubre es va fer una excursió guiada pels rius d'Alcoi. ❦

El gas arriba a Banyeres Prompte estarà disponible el gas ciutat per als ciutadans de Banyeres. Aquesta nova font d'energia per al poble ja es subministra des de fa uns mesos a les indústries. La xarxa de subministrament anirà creixent a poc a poc per l'entramat urbà. ❦

Jornades per una nova cultura de l'aigua

Timonet a l'Ajuntament de Ba-nyeres per instal·lar una peça industrial paperera a la rotonda del Ventorrillo. No sols d'asfalt i formigó viu l'home.

Un carro d'argelagues als funcionaris d'Elda que tramiten el DNI a Banyeres, des de fa dos anys, per fer cas omís al nom oficial del poble.

Timonet a l'Ajuntament de Banyeres per voler controlar a partir d'ara l'excés de soroll de les motocicletes. Ja era un clam popular.

Argelaga al grup Popular de Ba-nyeres per votar en contra a la urgència de la moció presentada per l'oposició que demanava l'aplicació del Reglament de Normalització Lingüística i del Reglament de Participació Ciutadana.

Timonet als diferents equips de voluntariat mediambiental per la seua dedicació a la vigilància de les nostres serres.

© Barcella - 1999

El divendres 24 de setembre van començar les jornades amb la conferència: "Cap a una nova cultura de l'aigua", a càrrec de Pedro Arrojo. A la primera part de les jornades dedicada a l'ús i gestió sostenible de l'aigua, el dissabte 25 de setembre començava la primera ponència: "Programes integrats de gestió de la demanda d'aigua", a càrrec d'Antonio Estevan. La segona ponència es va titular: "La

Argelaga a la Generalitat Valenciana per tindre en castellà l'accés a la seua pàgina web i aparéixer el valencià només com a segona opció.

Conduccions de gas al carrer La Creu.

Argelaga a la Junta de Festes de la Cope per programar per a una festa de carrer espectacles amb un contingut inadequat al públic infantil. 5


Adolf Gisbert

Colla Ecologista La Carrasca

Segons han manifestat recentment els mitjans de comunicació, l'Estat espanyol és el segon més sorollós del món, després del Japó que, en el palmarés decibèlic contra l'orella humana, s'enduu la palma. Normal. Som mediterranis. I com a tals, el nostre tarannà ens agermana, aglutina i amalgama amb la resta dels habitants del Mare Nostrum. Moros i cristians. Som germans de fe en la sordesa futura. ¿I què? Ens agrada ser així, tan desinhibits que hem de fer partícips de les nostres converses, baralles i destrellats el veïnat més pròxim. ¿Què ens importa la salut auditivo-mental?, sobretot la dels altres. El que importa és divertir-se, escridassar-se tot cavalcant el trucat motocicle estrepitós, o, a bord del cotxe de vidres completament abaixats, escoltar i fer oir ritmes taquicàrdics a vianants i residents. No importa l'hora ni el lloc. Millor com més cèntric i populós. Així ens assegurem ser el centre d'un nombrós públic suposadament admirador del nostre personal mal gust musical. La nit és jove, i la joventut, efímera. Cal fer saber a tothom, dret o jacent, sa o malalt, desvetlat o dorment, que u és jove i que es té alegria, perquè per alguna llei no escrita d'obligat compliment s'ha d'estar boig de joia la nit de divendres, i la de dissabte també si s'escau, per inducció de les drogues, bé sintètiques, bé naturals i pures, o dels alcohols i esperits de vi, molt més saludables i tonificants del cor. ¿No s'és prou esclau de la societat de l'abundància la resta de la setmana? No valen les mitges tintes, la mesura, el comediment. Es passa d'esclau del sistema a amo i dèspota del món, a dictador dels altres, a esclavitzador de la voluntat de qui té més urbanitat i que, potser per més culte i respectuós, és més lliure que el sorollós esclau de la seua pròpia esclavitud. Naturalment que som sorollosos. Com que resulta més elegant fer colps de clàxon que no insultar de viva veu el consemblant conductor o vianant quan no ha obrat com esperàvem. Com també és més còmode, a més de divertit, cridar el parent, la nòvia o l'amic mitjançant el clàxon, que no haver de baixar del vehicle per tocar el timbre de l'habitatge corresponent. Quina nosa, haver de buscar entre lletra menuda –quan n'hi ha– el retolet amb el nom de la persona que ens interessa. És millor fer que el veïnat de les finques confrontants s'aboque a les finestres a veure qui és el torracollons o l'iracund sonador, per triar el rostre que ens convé i fer-li saber a crits, a l'interessat i al públic congregat darrere dels vidres, que és l'hora de la cita, que el València ha guanyat o que l'amiga de l'amic s'ha quedat embarassada. Ben mirat, la xafarderia connexa al claxonisme pot ser un bon colofó per a l'eventualment despertat dorment. Almenys s'assabenta de les fòbies, neures i desgavells dels amics o parents impresentables del veí requerit decibèlicament. Nunca te acostarás sin saber una cosa más. I, naturalment, una bona claxonada multitudinària és sempre millor que una protesta en regla, per escrit, davant l'ajuntament corresponent, o de la companyia de ferrocarrils propietària de la barrera abaixada estropellada del pas a nivell. No ha d'importar el veïnat resident. Importa allò peremptori, el fet del moment, encara que el destinatari, presumpte culpable de les ires, ni siga present al lloc dels fets ni, molt menys, s'assabente del nostre problema puntual. Se n'assabenta el públic, i això ja és prou per deixar-nos més amples que llargs. La claxonada o les accelerades motòriques són la via moderna d'evacuació de l'adrenalina secretada. ¿Què seria de la pròpia, personal i privativa salut sense elles? Rebentaríem. Glòria al soroll. ❦

Des de fa més de quinze anys, en diversos països desenvolupats amb greus dificultats en els seus proveïments hidràulics s'ha produït un viu debat sobre els criteris i els mètodes que s'han d'aplicar per als recursos d'aigua. Aquest debat ha posat de manifest els límits físics, econòmics i ecològics dels enfocaments hidrològics tradicionals –basats en l'ampliació indefinida de l'oferta mitjançant el desenvolupament dels sistemes de captació, regulació, conducció i distribució– i ha obert pas a una nova política hidràulica centrada en la gestió de la demanda i la conservació de l'aigua. La sobreexplotació de les aigües subterrànies a Cocentaina i Muro, que ha esgotat fonts i naixements, privant del reg zones d'horta, és la conseqüència clara d'un model insostenible de gestió de l'aigua. Però també pot ser una bona oportunitat per a promoure en la nostra societat el debat sobre la gestió de l'aigua, única manera de trencar amb la inèrcia que ens aboca a continuar degradant els nostres aqüífers. Una altra cara de la gestió hidràulica tradicional és la concepció dels rius com a mers canals i no com a ecosistemes vius. Així ens trobem amb el projecte de canalització i urbanització d'un tram del riu Riquer a Alcoi, elaborat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Si es du a terme, aquesta obra tindrà unes conseqüències ecològiques altament negatives i irreversibles, a més de posar en perill importants mostres del nostre patrimoni arqueològic industrial. El tram del riu afectat, malgrat la degradació de les seues riberes, té grans possibilitats de recuperació mitjançant tècniques del que s'ha anomenat enginyeria biològica, la qual utilitza els coneixements biològics sobre el funcionament dels ecosistemes i prima els criteris biològics enfront dels plantejaments exclusivament enginyerils. D'aquesta manera és possible compaginar la protecció de les riberes amb la recuperació de l'ecosistema fluvial, a més amb uns costos econòmics considerablement menors d'altre tipus d'obres "dures", cada volta més qüestionades, tant pel seu greu impacte ambiental com per la seua ineficàcia. ❦

© Barcella - 1999

Decibels

Una nova cultura de l'aigua

6


Una nova activitat econòmica Redacció

La Teixera

Alberg

Ca el Retor

Casa rural

Carrer Bocairent, 6. Agres 96 551 00 22 (César Navarro)

Carretera Alfafara-Agres 96 551 03 50 (Fidel Pascual)

1.100 ptes. per persona

2.000 ptes. per persona

3 habitacions 10 places

2 habitacions de 16 places 1 habitació de 10 places

Instal·lacions per a cuinar

Instal·lacions per a cuinar

El Pinet

Casa rural

L'Alboret

Casa rural

Des de fa pocs anys, un grup d'habitants dels pobles de la Mariola han invertit el seu temps i els seus diners en recuperar masos antics i cases velles per a ofertar instal·lacions amb un nom propi dins del turisme de qualitat: les cases i els albergs rurals. Aquesta activitat econòmica, nova per a aquestes comarques, encara pateix moltes mancances i poca coordinació. Els propietaris s'ho han hagut de treballar tot sols per a coordinar activitats complementàries d'oci com senderisme, equitació, vols amb globus o visites a una destil·leria. Presentem algunes de les cases i dels albergs rurals que ja funcionen a la Mariola i que són indicadors del que podria ser una nova alternativa econòmica per a aquest territori. La serra Mariola podria arribar a tindre una imatge de marca quan siga Parc Natural i això, a més d'ajudar als emprenedors de les cases rurals, beneficiaria altres negocis de la zona que complementen l'oferta turística. En aquesta discreta guia trobareu les dades imprescindibles per a fer-se una idea de les instal·lacions, així com les activitats d'oci que ens proposen els mateixos establiments hotelers i les oficines d'informació turística de Bocairent i Biar. ❦

Equitació Mariola

Alberg

Carretera Bocairent-Alfafara, km. 2 96 552 90 39 (Sergio Castelló)

Bocairent 96 290 53 18 (Jeff Guinet)

Carretera Bocairent-Alcoi 96 290 53 18 (Jeff Guinet)

8.000 ptes. habitació doble

1.500 ptes. per persona

1.500 ptes. per persona

Desdejuni

Possibilitat de menjars per a grups

Possibilitat de menjars per a grups

Piscina, barbacoa i visites guiades

Piscina

Equitació

7 habitacions 15 places

4 habitacions 16 places

1 habitació 10 places

7


Equitació Mariola

Ull de Canals

Alberg i casa rural

Alberg de Biar

Alberg

Carretera Banyeres-Alcoi 96 556 65 31 (Juan Salvador Ibáñez)

Llomes de la Mare de Déu, Biar 96 581 08 75 (Rafa Escolano)

Segons modalitats triades

2.400 ptes. majors de 26 anys 1.900 ptes. menors de 26 anys

Possibilitat de menjars per a grups

Possibilitat de menjars per a grups

Instal·lacions per a cuinar, menjador, sales de reunió, sales didàctiques mediambientals, muntanyisme, senderisme, espeleologia, escalada, tir a l'arc, bicicletes, tirolina, piscina

Instal·lacions per a cuinar, menjador, senderisme, lloguer de bicicletes, sales taller, sales reunió, sales de jocs, piscina

habitacions de 4, 6 i 8 places 90 places

12 places (casa rural) 70 places (alberg)

La Safranera

Casa rural

El Teularet

Partida Llacunes, Alcoi 609 61 72 80 (Carlos Pla)

Partida Llacunes, Alcoi 96 552 93 00 (Macu Lluch)

3.300 ptes. habitació doble

1.200 ptes. (lliteres) 1.000 ptes. (sacòdrom)

habitacions de 2, 4 i 8 places 50 places

Desdejuni Senderisme, piscina, barbacoa, bugaderia, restaurant, sala amb jocs de taula 8

22 places (lliteres) 70 places (sacòdrom)

— Instal·lacions per a cuinar, menjador, senderisme, piscina.

Totglobo

Multiaventura és la paraula que ha triat aquesta empresa per a definir la seua activitat. A més de vols en globus aerostàtic, ofereixen altres activitats com puenting, rapel, espeleologia, marxes nocturnes, ascensions, etc. Bocairent, Tel. 929 61 18 89.

Ull de Canals

L'alberg disposa de monitors i guies propis per a practicar espeleologia, escalada o pràctiques a una tirolina instal·lada en la finca. A més d'esports d'aventura es poden fer excursions guiades pel riu o pasejar amb les bicicletes que ofereix l'alberg. També hi ha unes aules didàctiques per al coneixement i respecte del medi ambient. Carretera Banyeres de Mariola-Alcoi, Tel. 96 556 65 31.

Monitors propis per a les activitats

Monitors propis per a les activitats

Aquest establiment ofereix caps de setmana a cavall i la possibilitat de pernoctar a les seues instal·lacions. Es donen classes d'iniciació a l'equitació per a xiquets i adults. L'oferta és de passejos guiats a cavall per la serra Mariola, però també es poden llogar els cavalls a grups de 9 persones com a màxim. Les excursions poden ser d'una hora o de mitja jornada. Carretera Bocairent-Alcoi, km. 3,3. Tel. 96 213 53 11.

Tourist Info Bocairent Plaça de l'Ajuntament 2, 46880 Bocairent, Tel. 96 290 50 62. Tourist Info Biar Avgda. de Villena 2 (antiga Casa del Metge), 03410 Biar, Tel. 96 581 11 77. Alberg


Redacció

—Primer que res, enhorabona pel nomenament com a director del Parc Natural de la Font Roja. La teua és una història de molts anys lligat a aquest paratge… Des de xicotet he aprés a estimar la natura al Racó Vell. Estic lligat a la Font Roja des que es declarà Parc Natural en 1987. Amb Carles Mansanet vaig fer la delimitació de la propietat particular del Parc i després vaig formar part del Consell Rector com a representant dels propietaris particulars. Quan en 1993 vaig concursar a les places de monitor d'educació ambiental vaig renunciar a la representació dels propietaris perquè, per a mi, no era compatible des del punt de vista ètic. —La declaració de Parc Natural a la Mariola està en via morta. ¿Com es va fer a la Font Roja per a que s'aprovara el Parc en poc temps? Abans que res, no vulguera que es separara mai la Mariola de la Font Roja perquè son dos sistemes íntimament interrelacionats que s'han de concebre com un tot amb la vall de Polop com a zona intermèdia que fa de passadís natural. La natura no entén de límits administratius. Que el Pla Rector de la Font Roja fóra fruit del consens entre ecologistes, caçadors, propietaris, ajuntaments i Conselleria va ser determinant per a la constitució del Parc. És absurd crear espais naturals protegits d'esquena a la gent. El que ha passat amb el Parc de la Mariola és que s'ha fet un parc de paper, perquè es fa el projecte a un despatx i no al lloc d'actuació. Els espais protegits deurien reclamar-se per la pròpia gent que viu al lloc quan descobriren que on viuen hi ha uns grans valors ecològics que volen preservar; així és com deuria ser. Però com que en 1987 es va explicar molt malament què és un parc natural, la

© Barcella - 1999

L'alcoià Juan Luis Albors té 39 anys, viu al Mas Racó Vell i és llicenciat en Ciències Biològiques en la rama de Zoologia. Només cal escoltar-lo per a veure que la seua gran passió és l'educació mediambiental. A més de donar-li l'enhorabona pel seu recent nombrament com a director del Parc Natural Font Roja, hem volgut preguntar-li pel projecte de la Fundació Llar de la Mariola que explotarà el Mas Ull de Canals per al turisme rural.

"És absurd crear espais naturals protegits d'esquena a la gent" gent pensa que si es protegeix un espai no van a deixar-li fer res. I no és així; hi ha una desinformació total. —El projecte de la Mariola s'ha parat per l'allau d'al·legacions… El que es va fer amb la Mariola és quasi un insult. No es pot obrir el periode d'al·legacions a l'abril, que per a Banyeres i Alcoi és un mes inhàbil en la pràctica. A més, el director general només va anar a certs llocs a informar. Els ciutadans pensen que el PORN (Pla d'ordenació dels recursos naturals) és en si mateix el Parc Natural, i no és això. El PORN només és l'estudi per a la declaració del Parc Natural. —Potser molta gent pensa que hi haurà limitacions importants pel que fa als usos tradicionals del territori. Les limitacions provenen d'altres lleis (la Llei d'Aigues, la Llei de Muntanyes, la Llei de Sols) i no directament de la declaració del Parc.

Si, per exemple, necessites un permís per a extraure aigua, el necessitarás tant dins com fora del Parc Natural. Les limitacions pròpies del Parc són molt poques; per exemple, si a l'exterior es pot caçar durant unes setmanes, dins del Parc es pot caçar de la mateixa manera però menys dies. A més les restriccions són indemnitzables. L'única diferència que hi haurà és l'augment de vigilància, però les lleis seran les mateixes. La major vigilància també té el seu benefici, perquè un incendi podrà ser detectat més prompte. —La persecució que heu patit els monitors de la Font Roja per part d'Unió Valenciana ha estat ben notòria. ¿Què penses de les ingerències polítiques en la conservació dels espais naturals? El meu càrrec és polític però jo sóc un tècnic. Els ciutadans deuríem tindre canals per advertir la classe política que ells estan al nostre servici i no a l'inrevés. Els servilismes polítics deuríem intentar tallar-los d'alguna manera. Els meus companys monitors i jo, al final, estavem sols, encara que el conseller pensara que darrere de nosaltres hi havia un complot judeomaçònic per a desestabilitzar. La realitat és que érem tres persones que ens apassionava el nostre treball, i ho demostra que tot i que érem llicenciats superiors vam començar com a peons. En tot el procés vam estar oberts al diàleg però ens vam trobar amb una gran prepotència. Vam eixir contestaires i crec que, dels cinc diputats que han perdut, almenys hem contribuit que no en resultara elegit un d'ells. No només ha estat el nostre cas; s'ha vist que la seua gestió general no l'ha volguda el poble valencià. Trobe molt fort que un partit passe de cinc a zero diputats. Jo no sabia ni qui eren i no tenia cap predisposició negativa cap a Unió Valenciana, però després els he jutjat pels fets que hem patit els meus companys i jo. —¿Què ens pots dir de la rehabilitació del Mas Ull de Canals? Banyeres té l'avantatge respecte a Alcoi que pertany al Proder i pot rebre subvencions per a rehabilitacions. L'ús del mas està cedit per la fundació de la Beneficència d'Alcoi a la fundació que hem creat anomenada Llar de la Mariola. La Beneficència no haguera pogut 9


10

rebut diners de cap organisme perquè son processos molt llargs i penosos i sempre et falta algun paper. Per exemple, a Villena, on ens van atendre molt bé a les oficines del Proder, i més tard, a l'agost, vam rebre una carta on ens demanaven que ampliàrem certa documentació. Hem parat el pla d'inversions perquè necessitem ajuda ja. Com has demanat tant, penses que almenys alguna subvenció pots aconseguir i, sense voler, et fiques en més coses de les que pots assumir. —¿Creus que aquesta aposta pel

"Els ciutadans deuríem tindre canals per advertir a la classe política que ells estan al nostre servici i no a l'inrevés"

© Barcella - 1999

cedir les instalacions a un grup privat, però sí a una fundació. Don Ricardo, el rector, ha reunit un grup de professionals molt complet d'advocats, arquitectes, biòlegs, mestres, etc. —A més d'ofertar les instal·lacions, ¿voleu fer activitats de temps lliure? Les persones de l'equip provenen del món scout i del món de l'oci. Per a nosaltres és básic que si la Mariola va a ser Parc Natural, el visitant estiga ben informat. El Mas Ull de Canals és una porta d'entrada a la serra Mariola molt important. El mas està ubicat a un lloc estratègic, prop del naixement del riu Vinalopó. Als terrenys de la finca hi ha uns corrals que es volen restaurar perquè siga un centre d'informació i interpretació. El projecte és molt ambiciós, amb un alberg, una granja escola, un eco-hotel, una casa rural, itineraris guiats, etc. Ara per ara ens hem marcat unes prioritats i hem començat amb l'alberg. Hem invertit molts diners en les coses que quasi no es veuen. Més avant es farà un xicotet museu etnològic perquè, ja que el mas té un celler i dependències que s'utilitzaven per a l'agricultura tradicional, es pot explicar com funcionaven aquestes explotacions. També es podria completar amb altres elements com les carboneres, els forns de calç, l'oli, la batuda de les messes, inclús els pous de neu de la Mariola. —Parlem del capítol de les ajudes. Un projecte tan ambiciós necessitarà d'una bona injecció de diners. ¿Com responen les administracions? Aquest capítol el conec molt bé perquè he passat deu anys sol·licitant subvencions. Des de fa molt temps, em preocupa que perdem el patrimoni dels masos perquè ja no són productius. Hi ha moltes i variades ajudes, com les que es poden demanar per a la contenció de l'erosió, per a la millora de la superfície forestal, per a la millora de la fauna, per a la regeneraciò de ribes i barrancs, etc. Com que l'equip de gent d'Ull de Canals és interdisciplinar, cada professional sap on ha de demanar les subvencions. Jo sé quins suports hi ha de medi ambient, però l'arquitecte coneix els que són per a vivenda. Algunes subvencions són ben curioses, com una que vam descobrir que l'ofereix Hisenda. El que passa és que encara no hem

Cova Blanca, a l'ombria de la serra Mariola.

turisme d'interior de qualitat té futur en aquesta zona? Sempre he pensat que sí. La gent comença a estar farta de tindre només l'oferta del turisme de sol i platja. El turiste ara vol compaginar una cosa i l'altra, la platja i l'interior. A la costa les instal·lacions s'adapten a les exigències del mercat turístic. El visitant anglés arriba a exigir hotels amb moqueta, encara que siga absurd. A l'interior les tradicions i la cultura no s'han perdut tant. El problema ara és que els visitants de la costa només poden fer excursions d'un dia cap a l'interior

perquè no hi ha infraestructura hostalera. És curiós que Guadalest siga la ciutat més visitada a tot Espanya pel turisme perquè es pot anar i tornar des dels hotels costaners el mateix dia. —El centre educatiu de la Font Roja podria ser un atractiu d'envergadura per a aquest turisme… Confíe que en un any puga estar a punt l'edifici de la Font Roja. És un dels meus objectius principals. El projecte de Ramón Folch és molt interessant, però m'han demanat que revise algunes parts. S'ha d'actualitzar un projecte de 1994 a 1999 perquè la tècnica multimèdia ha avançat molt. Al projecte també hi havia la construcció d'un jardí panmediterrani, és a dir, un espai on s'arreplegaria la vegetació que creix en un clima que es pot trobar semblant a Califòrnia o a Sud-àfrica. Aquest apartat, pel seu cost, pot ser prescindible sense que baixe la qualitat del projecte. Per a la Font Roja no és tant important arreplegar espècies al·lòctones com les autòctones. Les plantes al·lòctones que s'han introduit procedents d'altres parts del món de vegades tenen efectes no desijatbles i poden arribar a convertir-se en plagues. —¿Penses que ajuntaments com el d'Alcoi o el de Banyeres, és a dir, de ciutats industrials, arriben a entu-siasmar-se pel turisme rural? A Alcoi, potser tenen altres prioritats més importants; no li han dedicat prou temps o no li han atorgat el personal suficient. La veritat és que l'alcalde anima molt però, segurament, com que Alcoi no pot estar acollit a programes europeus com el Proder o el Feder, a l'hora de la veritat hauria d'aportar l'Ajuntament tots els diners. A Banyeres ens han recolzat molt. L'alcalde ha assistit a la fusió de les dues fundacions i també les concessions d'ajudes del Proder que decideixen els alcaldes dels pobles implicats. La indústria té el seu pes, però jo no ho veuria com una cosa que no té relació amb el turisme. Voldria crear un vincle entre les indústries i el Parc de la Font Roja, perquè cada vegada són més fortes les exigències en aspectes com les emissions al medi ambient. Sempre és millor que l'empresari aborde els temes per conscienciació que per obligació. Els sistemes de gestió mediambiental s'implantaran com ja ho han fet els sistemes de qualitat. ❦


III Congrés d'Historia del Paper a Espanya Francesc Garcia

© Barcella - 1999

Un centenar d’estudiosos del paper, entre arxivers, bibliotecaris, paleògrafs, conservadors de documents, historiadors i sociòlegs, van participar en el III Congrés d'Història del Paper a Espanya, que es va celebrar de l’1 al 4 de setembre a Banyeres de Mariola. El congrés, convocat per l'Associació Hispànica d'Historiadors del Paper, pretenia donar a conéixer els últims avanços en la investigació històrica, científica i tècnica sobre aquest material. Per això les diverses comunicacions es van dividir en grups temàtics on s'abordaren diverses qüestions com les tècniques de fabricació del paper, la legislació, la distribució, les tintes, l’arqueologia i la terminologia en els últims vuit segles d’història. En la primera jornada, l'estudiós valencià Manuel Bas pronuncià la lliçó inaugural de l'encontre on feu un recorregut històric sobre el paper i la impremta a València. Després, els congressistes van visitar el Museu Molí Paperer de Banyeres de Mariola, situat al Parc de Vil·la Rosario, l’únic al País Valencià. A la vesprada, els participants van visitar el castell i el Molí Pont, on està prevista la ubicació definitiva del museu paperer. Allí, Joan Castelló va explicar com es desenvoluparà tot el projecte i la seua projecció didàctica. Tot seguit, es dirigiren a Alcoi, on es va fer una taula redona al Cercle Industrial sobre el paper de fumar, de llarga tradició a Alcoi. El dijous començaren les sessions de treball, que tingueren com a seu principal l’Institut de Secundària de Banyeres. Cal destacar la importància d’algunes comunicacions com, per exemple, la que parlava sobre l’aplicació dels rajos X a l’anàlisi topocronològic del paper antic, o la del comerç i la legislació del paper en l’època medieval i moderna, sense oblidar l’aspecte sociològic i les repercussions d’aquest. Per la vesprada, després del concert d’orgue oferit per Raül Sanchis a l’església parroquial, els congressistes van visitar la fàbrica de El Salt d’Alcoi on estaven situats alguns dels primers molins paperers i on els propietaris ens van explicar la seua evolució històrica. La jornada va acabar amb un sopar oferit per l’Ajuntament de Banyeres.

El divendres, el congrés es va traslladar a Xàtiva per a debatre en una taula redona l'estat actual dels estudis sobre el paper medieval, especialment el xativí, com a homenatge a la ciutat per on es va introduir l'elaboració d'aquest material a Europa. Després de les sessions matinals i abans de dinar els congressistes visitaren el centre antic i el castell de Xàtiva; visita guiada i comentada pel professor Agustí Vantura. Per la vesprada, les sessions van continuar a Banyeres. Ací hem de destacar les comunicacions sobre les filigranes del paper al llarg del temps en diferents arxius i biblioteques del País Valencià i altres llocs. El dissabte es celebrà l'última sessió de l'encontre, que va tractar sobre l’arqueologia industrial paperera i la seua possible recuperació. Cal destacar, entre les comunicacions, les referides a la recuperació d’antics molins, com el cas del Museu Molí Paperer de Capellades, o l’estat actual dels molins paperers de la Riba a Catalunya. També a Portugal hi ha un projecte de recuperació a O Museu do Papel Terras de Santa Maria. El Congrés també tenia previstes algunes activitats paral·leles, com el concurs de disseny i confecció de vestits de paper que es va celebrar després del sopar oferit per l’Ajuntament de Banyeres, i en el qual van participar quasi tots els congressistes. El divendres a la nit, després del sopar de cloenda, els grups de danses locals ballaren els balls típics de la zona. Els anteriors congressos d'història del paper a Espanya, de periodicitat bianual, s’han celebrat a Madrid i a la població barcelonina de Capellades en 1995 i 1997, respectivament. En la posada en marxa de la tercera edició col.laboren l'AHHP i el Museu Molí Paperer de Banyeres de Mariola. Han donat suport a l'encontre la Conselleria de Cultura, la Diputació d'Alacant, la CAM, els ajuntaments de Xàtiva, el d’Alcoi, el de la Riba (Tarragona), l'IES de Banyeres i diverses empreses papereres. Aquest congrés s'emmarca dins dels actes commemoratius dels 750 Aniversari de la Donació per Jaume I a Jofre de Loaysa i la seua dona Jaumeta dels castells i viles de Banyeres i Serrella. ❦

Telèfon: 96 556 75 83 Fax: 96 556 66 97 E mail:

furitravel@alc.es

Àngel Torró, 4

03450 BANYERES DE MARIOLA

11


Vicent Albero presenta al director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Alacant, Emilio La Parra.

Mòdul d’educació VICENT ALBERO.

El 21 de maig es va celebrar el segon mòdul sobre educació que, igual que el primer, va tindre lloc a l’IES Professor Manuel Broseta. Aquest mateix redactor, Vicent Albero, va actuar com a moderador i ressaltà la importància de l’educació per a Banyeres i en general, i una vegada fet un resum sobre l’evolució del sistema educatiu al llarg de les últimes dècades, va presentar Emilio La Parra, director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Alacant, qui va actuar com a ponent. El senyor La Parra ens va fer història sobre quan començà l’educació secundària i el gran canvi substancial que es va produir des de la llei de Villar Palací de 1970. Ens va marcar l’educació secundària com una etapa necessària en el procés educatiu de la societat i que té com a objectiu la formació dels ciutadans i la preparació per a la Universitat. Hi va explicar que els canvis en l’educació vénen donats pels canvis en la societat, com la innovació tecnològica, les relacions laborals, la substitució de l’activitat repetitiva per creativitat i la substitució de la producció industrial per activitats de serveis. Aquestes transformacions en la societat han exigit un canvi tant en la Universitat (amb una major qualitat, no sols docent) com en la formació idònia convenient en tota persona, com la preparació amb noves tecnologies, domini de diverses llengües i una preparació sòlida en matemàtiques i filosofia. Per acabar la seua intervenció hi va plantejar una sèrie de qüestions: ¿fins a quin punt estem immersos en aquesta societat?, ¿quin és el paper de cadascú i el de les institucions públiques davant d’aquests canvis? En el torn de les comunicacions, la primera presentada per Jordi Belda Molina ens va explicar els Programes de Garantia Social, la seua definició, qui son els seus destinataris, com s’estructura i quina metodologia es pot seguir, tot des de la seua pràctica activa al centre Taleia de l’Associació Adsis. Manuel Aragonés Francés, en la segona presentada, va descriure l’educació a Banyeres, des de la infantil fins al batxillerat. Va fer suggeriments a tots els estaments implicats, reflexionant sobre l’avaluació en l’ESO, sobre la competitivitat de les nostres empreses, remarcant que l’educació és un dels valors més importants que pot assumir un persona i una comunitat. L’última comunicació, “Llums i ombres d’una reforma de finals de segle”, la va presentar Josep Vicent Ferre Domínguez qui ens va descriure algunes de les novetats que s’han produït des de la Lode fins la Logse, hi va enumerar les mancances del sistema educatiu anterior a la Logse i els objectius fonamentals d’aquesta. Així, també va analitzar els problemes (les ombres) de l’actual sistema educatiu, com: problemes derivats de la forma d’implantació, insuficiències en la generalització de l’educació infantil, problemes en l’Eso com atenció a la diversitat, disciplina als centres, nous programes o currículums, va plantejar si el Batxillerat és o no adequat, els reptes de la nova formació professional, atenció als alumnes amb necessitats educatives especials, l’Epa, ensenyaments de música, l’educació en valors, etc. La sessió es va tancar amb un interessant torn obert de paraules, fruit de la importància que l’educació té per a tots. ❦ 12

Banyeres de Mariola davant del III Mil·lenni

© Barcella - 1999

© Barcella - 1999

Simposi

D'esquerra a dreta, Antonio Mataix, José Luís Vañó, Álvaro Gómez-Ferrer i Vicente Ferrero.

Urbanisme i medi ambient REDACCIÓ.

El 2 de juliol, l'arquitecte municipal Vicente Ferrero va fer de moderador. Hi va presentar el ponent: Álvaro Gómez-Ferrer Bayo, arquitecte i urbanista, membre de la Real Academia de Bellas Artes de Madrid i de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Gómez Ferrer va dir, entre altres coses, que malgrat que no coneixia els problemes concrets pel que fa a la trama urbana de Banyeres, hi ha unes pautes universals que es podríen aplicar al nostre poble. Va fer referència a un encontre d'arquitectes patrocinat per la Unesco en el qual van sorgir 10 propostes per a la millora i l'adequació de les ciutats a les mesures humanes. El ponent va aplicar un per un els 10 punts sorgits a aquell encontre d'arquitectes al cas concret de Banyeres. Una de les propostes va ser el respecte a les característiques arquitectòniques pròpies del poble per a no perdre la identitat. La primera comunicació la va llegir Agustín Beneyto. En ella va defensar el planejament d'una ciutat per a tots, sense barreres arquitectòniques que discriminen a certs grups de població. Tot seguit, Joaquín Silvestre Albero, químic que ha realitzat treballs d'investigació a la Universitat d'Alacant, va explicar el tractament de residus industrials amb carbons actius. Per acabar, Josep Miquel Martínez va fer una anàlisi de l'estat dels aqüífers a la Mariola i va alertar del descontrol que comporta la construcció de pous clandestins. Juan Luís Albors, que va presentar una comunicació sobre el futur Parc Natural de la Mariola, va excusar-hi l'assistència. Tot i que no va poder ser llegida, apareixerà publicada també a les actes. ❦


Vicent Berenguer

© Barcella - 1999

La nit del drac: representació de la llegenda de sant Jordi

Dins dels actes de celebració del 750A, el passat 24 de juliol es va representar a la Plaça Major de Banyeres de Mariola l’obra La llegenda del sant Jordi, el drac i la princesa. Una representació que, tanmateix, té un precedent, perquè fa dihuit anys, amb motiu del II Centenari de la Relíquia de Sant Jordi, un grup de veïns del Sector VIII ja va emprendre aquest ambiciós muntatge celebratiu, aleshores a la plaça de les Monges, i ara a la plaça Major perquè era l’únic lloc possible amb més condicions escèniques. Tant en aquella ocasió com ara, la resposta del públic ha sigut molt positiva. En aquest cas, la cosa va partir de la Comissió del 750A, que confià a Toni Belda Polo la tria d’una obra adequada per al moment la qual, a partir d’ací, va obtindre tot el suport moral i monetari de la Corporació municipal. I així és com va dur-se a terme el muntatge d’aquesta obra a l’entorn de la llegenda jordiana, que com és sabut va ser introduïda per les hosts catalanoaragoneses de Jaume I en l’incipient Regne de València, arran de la conquesta i la submissió dels musulmans que vivien en aquest Orient d’al Andalus. Com a coautor, junt amb Jordi Garcia Vilar, del text en què s’ha

basat la representació, no dec amagar la satisfacció perquè, de la proposta teatral que significa el nostre llibre Toni Belda ha arribat a una altra obra excepcional i plena d’originalitat que, d’alguna manera, aporta a Banyeres de Mariola una representació inèdita que entronca perfectament en la llegenda jordiana. I, així, per a exaltar sant Jordi, la llegenda de Banyeres requereix l’ajuda d’alguns elements, i en aquesta versió això s’ha plasmat a través de l’evocació idealitzada d’un poble amb gent dedicada a diferents oficis i un procediment, proposat amb desimboltura, per a triar la donzella que ha de menjar-se el drac. Cosa que evidentment no passarà perquè, en el darrer moment, sant Jordi matarà el drac i, espectacularment, salvarà la princesa, com recorda amb devoció la llegenda. La posada en escena és un altre dels aspectes necessàriament notables en aquesta representació que ara ha comportat una significativa inversió en il·luminació, tribunes, cadires, etc. Tots els elements de l’obra, com la mateixa decisió d’utilitzar la plaça ja requerien un plantejament i, en general, un atrezzo inusual, que s’adequara a l’espai escènic i que funcionara totalment al servici de l’acció teatral; una acció, com s’hi va poder veure, amb

una considerable dimensió plàstica, francament molt aconseguida. Aquesta espectacularitat, ateses les dimensions de l’espai escènic, acollia els prop de cent vint personatges que voluntariosament hi exercien com a actors i actrius, balladors, cantants, músics, els dimonis amb el drac o el cavall de sant Jordi, tramoistes, sastres, maquilladores i tota la resta d’elements que solen quedar en l’anonimat. Coses que sempre llueixen menys, però són essencials, com ara la possibilitat de disposar del maset dels Estudiants com a local d’assaig, que va ser vital, per al treball d’actors i la construcció del drac i el cavall. A la fi, també és saludable reconéixer que hi van haver errors, que l’obra és millorable i que, per la seua envergadura, començant pel director, va posar a prova pràcticament a tots, inclosos diversos cossos municipals. Al remat, això són incidents comprensibles, i amb la bona voluntat de tots, han de servir per al futur, perquè s’hi ha realitzat, per part de tota la gent, una gran empresa de solidaritat, de veïnatge i, a més, de creació teatral i, per tant, artística. ❦

La Creu, 34 • Tel. 96 556 73 57 BANYERES DE MARIOLA Juan Beneyto Bernàcer, 25 • Tel. 96 235 09 77 BOCAIRENT

13


Jordi Belda Llopis

Joan Antoni Cerdà i Mataix

La jornada del 13-J va ser una demostració de convivència democràtica com no podia ser d'una altra manera. En les diferents taules no hi hagué cap problema entre els presidents, vocals, interventors o apoderats de tots els partits que concorrien a les urnes. L'ambient fins i tot creiem que es podria qualificar de distés. Al llarg de la jornada es postulaven diferents travesses quan únicament l'escrutini de tots els vots aportaria la llum necessària. 20.00 h: comença l'hora de la veritat. Com que hi ha tres eleccions, s'acorda el mode en el qual creiem que la cosa anirà més de pressa i serà menys pesada per a tots. S'obri l'urna de les europees. Comença el procés acordat: s'obrin els sobres un per un, i es posen en diferents muntons. Al cap de poc de temps, ja s'aprecia que el PP és guanyador amb diferència. Per a uns la decepció, per als altres l'eufòria continguda. Fins a eixe moment tot normal. Però... salta la sorpresa. Un "ciutadà", del qual el seu nom no volem recordar, en veu alta i dirigint-se a alguns ciutadans, proferix amenaces. Tots els que allí estem al·lucinem (com diuen els joves d'ara). S'opta per no entrar en la seua dinàmica. Repetix les amenaces, fins que algun conegut o amic d'ell, se l'enduu. Hi ha silenci en les dues taules. Comencem a reaccionar. En això que els dos joves interventors del PP s'acosten i manifesten la seua discrepància amb la conducta del "ciutadà" que no representa (paraules d'ells) ningú. A poc a poc torna la normalitat. S'acaba el procés. El PP ha guanyat, i més d'un partit ha tingut un bon rebolcó. Són aquests els que s'alcen, es dirigixen als del PP i els donen l'enhorabona. Tots estem convençuts què això és el què s'havia de fer, però pel nostre cap, encara romania l'escena abans descrita. Els resultats són els que són. L'alegria per uns i la decepció per als altres. En l'aire la pregunta: si un bon dia el muntó del PP fóra prim i els muntons dels altres partits foren ben grossos... ¿què podria passar, amb "ciutadans" com aquests? Saber perdre. Saber guanyar. Que difícil és. Però... ¿és impossible? Encara cap una altra reflexió. No es pot oblidar què les formacions polítiques representen persones de Banyeres. Persones a les quals se'ls demana el seu vot i que per tant són ciutadans tant els que voten a uns, com els que voten als altres. Sense ciutadans no hi ha partits, i sense partits no hi ha democràcia. Saber perdre mostra la dignitat dels ciutadans que els han votat. Saber guanyar, també. Per tant, tots som responsables de saber perdre i de saber guanyar, perquè tots els ciutadans i ciutadanes del poble són dignes. ¿O no? ❦

D'uns anys ençà, estem vivint un ressorgiment del gust cap a tot allò antic o tradicional. Com a conseqüència d'aquesta moda, moltes famílies estan habilitant cases per tal de viure al nucli antic de Biar. Fins ací tot és correcte, ja que aquesta part del poble ha anat despoblant-se progressivament, i un barri deshabitat és un barri mort. Per desgràcia no està seguint-se un bon ordenament i estem perdent de forma irreversible part del patrimoni urbanístic del nostre poble. Les agressions més greus que estan produïnt-se són l'enderroc de cases senceres i façanes que fàcilment podrien conservar-se. Cas que l'enderroc fóra necessari s'haurien de reproduir, a la façana almenys, les característiques constructives de l'entorn on es situa la casa. A les zones més antigues de Biar les cases són xicotetes, de poca altura, amb façanes senzilles i asimètriques, finestres menudes... Doncs, sembla que a la gent no li agrada massa aquest tipus de casa. Per això, intenta copiar el model de casa del segle XIX que podem trobar al carrer Major, la Barrera, la Torreta, etc. Aquestes últimes són cases altes i grans, amb façanes simètriques pintades de colors, amb grans balcons i finestres. Actualment podem trobar una casa de nova construcció amb aquest estil enmig de qualsevol carrer amb cases encalades o d'argamassa de tipologia medieval. Seria desitjable que qui volguera una casa ostentosa, del XIX, en comprara una o es fera un xalet als afores del poble. Possiblement, li costaria més barat que comprar una casa vella, tirar-la i fer-ne una nova. A més, evitaria la pèrdua d'un valuós llegat dels avantpassats. La llista de despropòsits que l'observador pot trobar als carrers de Biar és inacabable: cases altíssimes en comparació a les dels costats; utilització de materials constructius no tradicionals; portes de fusta modernes; cases medievals pintades d'ocre o salmó; proliferació de garatges amb portes inadequades. Tot açò, acompanyat de l'herència deixada per décades anteriors com persianes americanes, rajoletes de wàter, portes d'alumini, etc. Alguns exemples cridaners podrien ser una casa del carrer la Talega, que sembla un xalet i que té una cotxera on cabria la mahoma plantada; l'última casa del carrer dels Carrils, amb unes finestres més pròpies d'un gimnàs que d'una casa antiga; un tendal al mig del carrer del Jesús i tants altres que estic pensant i no esmentaré. He de reconéixer que tot aquest mal gust es fruit de la ignorància i que la gent fa aquestes coses per comoditat i amb la millor intenció. Molts diuen, orgullosos, que han restaurat una casa quan el que han fet és destrossar-la per sempre. És una tasca pendent de la societat biaruda aconseguir una àmplia conscienciació ciutadana que permeta la recuperació del nucli antic. També vull remarcar que la responsabilitat d'aquest dany irreparable recau en última instància en els arquitectes i en l'Ajuntament de Biar. Ells són còmplices d'aquesta situació, ja que duen endavant o permeten aquestes desafortunades actuacions. Els aconselle que es donen una volta per Bocairent on les coses estan fent-se millor que ací. El nucli històrico-artístic de Biar és un conjunt urbanístic digne d'admiració i respecte. Encara estem a temps de salvaguardar-lo, però caldrà l'execució d'un pla urgent elaborat per experts i emparat per la Generalitat que deixe ben clares les línies a seguir i no permeta més agressions. És de sentit comú que s'haurien de fixar unes normes basant-se en les cases velles que encara queden sense modificar. A més aquestes normes haurien de ser diferents segons l'antiguitat de la casa i la seua ubicació. Cal respectar la tipologia de les façanes, l'encalat o l'argamassa, i utilitzar per a les cotxeres portes de l'estil dels portons de celler. De moment ja s'han fet alguns passos avant. Ara, quan es cometa una irregularitat, la cosa no se solucionarà amb el pagament d'una multa, sinò que es paralitzaran les obres. De tota manera, açò du un procediment molt costós i no és massa efectiu. Amb aquest article no he volgut ofendre ningú. El méu propòsit es donar la veu d'alarma perquè es busquen solucions a aquest preocupant tema, sempre en benefici del nostre poble. ❦

© Barcella - 1999

Eleccions del 13-J

La destrucció del nucli antic de Biar

14


Miquel Payà Molina

Francesc Sarrió i Bellod

25 aniversari Societat Musical de Banyeres, 1974-1999. Direcció: Juan Iznardo Colom. Interpretació: Societat Musical de Banyeres. Producció: Likit Produccions Multimèdia.

Aproximació a la història de Beneixama: 1245-1850. Josep A. Ferre Puerto, Sant Vicent, Ajuntament de Beneixama, 1999, 165 pàg., 2.000 ptes.

La celebració del 25é aniversari de la Societat Musical de Banyeres està arribant a la seua culminació. Ha sigut un any ple de records i també d’agraïments: als músics absents, als músics fundadors, al primer president i la primera junta directiva, al banderer... Amb això volem reconéixer l’esforç de tots aquells que en el seu moment van iniciar un camí que ha travessat tres dècades de d’aquest final de segle. Hem volgut que la música estiguera present al llarg de tot l’any a través dels actes habituals (Concert de Música festera, Presentació de Capitans i Bandereres, Festival de Bandes Festes de la Malena, Concert Música als Pobles) i a través de la programació extraordinària (jornades musicals, cercavila commemoratiu, Certamen Provincial, Festival de Bandes a Bocairent, participació en La llegenda de Sant Jordi, etc.). Però, sens dubte, el fet més destacable des del punt de vista musical és l’edició del disc commemoratiu, mostra del treball dut a terme per la banda en facetes ben diferents (música festera i música de concert) i demostració del nivell musical assolit en els últims anys. Aquest resultat no és casual sinó que és el fruit d’haver invertit esforços en la qualitat de l’educació musical, en les infraestructures (instrumental i local), i la professionalitat en la direcció musical; en aquest punt hem encertat de ple en la persona del nostre director Juan Iznardo Colom. Han coincidit precisament enguany alguns fets que avalen els bons resultats musicals de la banda: l’estrena de l’obra Icsàpar de Francisco José Molina (1r Premi Ciutat d’Alcoi de composició 1998) en el marc del Festival de Música Contemporània d’Alacant; la selecció d’alguns dels nostres músics per a l’Orquestra Jove de la Comunitat Valenciana (Jordi Navarro, trombó) i la Joven Orquesta de la Región de Murcia (Jordi Francés, percussió, Jordi Belda, trompa i Aurora Francés, fagot). En la recta final d’aquesta commemoració la música estarà ben present, amb el concert de la Banda Municipal de València (organitzat conjuntament amb el 750 Aniversari de Banyeres) i les Jornades Musicals que, a l’entorn de la festa de Santa Cecília, oferiran concerts de música de cambra a càrrec, principalment, dels nostres músics joves. ❦

A final de 1995, en commemoració dels 200 anys d'Independència de la Vila de Beneixama, es va convocar per part de l'Ajuntament –en una iniciativa del regidor de Cultura Cristóbal Sirera– una beca d'investigació sobre la història de Beneixama durant el període 1750-1850. S'hi van presentar quatre aspirants i va resultar seleccionat el projecte presentat per Josep A. Ferre i Puerto. Després d'un dilatat període de recerca i elaboració el proppassat 2 de juliol va veure la llum el llibre Aproximació a la història de Beneixama: 1245-1850. L'autor és un bocairentí, llicenciat en Geografia i Història, que en l'actualitat realitza els estudis de doctorat en l'especialitat de Pintura Medieval de la Corona d'Aragó. Ha estat cronista oficial de Bocairent entre 1996 i 1999, i és assidu col·laborador de les revistes de festes de moros i cristians de les nostres comarques amb articles d'història. Amb aquest bagatge Ferre i Puerto ha bastit una obra rigorosa, sempre basada en la documentació que ha recollit i fugint de prejudicis històrics i localistes. El llibre aporta documentació inèdita conservada als arxius municipals i parroquials de Beneixama i Biar, de l'Arxiu del Regne deValència i de l'Arxiu del Patriarca de València. El període estudiat abasta sis segles i, com afirma l'autor en la introducció, es tracta d'una aproximació, ja que és impossible estudiar amb profunditat un interval tan extens de temps. Cal dir que els anys 1750-1850, motiu de la beca atorgada, són objecte d'una anàlisi més aprofundida. Comença el llibre amb l'època medieval, analitza el topònim, reprodueix la carta pobla i estudia la vinculació de la família Oblites amb Beneixama. A continuació aborda l'època moderna, la més obscura pel que fa a documentació, ja que és impossible diferenciar allò referent a Beneixama del que és la batlia de Biar. En la tercera part, Ferre i Puerto estudia des d'un punt de vista cronològic l'època d'independència des de múltiples punts de vista: la demografia (batejats i casats), l'economia (les rendes de l'època, els molins, els arriers i carreters, els pressupostos muncipals), les descripcions de Cabanilles i Madoz, la toponímia del terme, fets històrics (la guerra del Francés i les partides realistes), la constitució del terme i dels primers ajuntaments, l'església parroquial, etc. Per últim, s'inclou l'estudi, la transcripció i la reproducció facsímil del privilegi reial de municipalitat atorgat a Beneixama el 1795, custodiat a l'Arxiu Municipal. Per acabar, esperem que l'Ajuntament, durant la present legislatura, continue el període que falta per estudiar: 1850 fins a l'actualitat. I dos retrets: l'excessiu preu de venda al públic (havent estat editat per una institució pública): 2.000 ptes i l'escassa difusió que ha tingut el llibre (només una presentació pública) que ha fet que molta gent de Beneixama no sàpia que s'ha editat i on es pot comprar (al quiosc de premsa i en una tenda de regals, per cert). ❦ 15


Almudena Belda

Banyeres UE: posada al dia

Una dècada de futbol amb Enrique Sempere Castelló

Enrique Sempere Castelló, més conegut com el Manso, és un banyerí com qualsevol altre. Té la seua família, la seua feina i les seues aficcions i és en aquest aspecte on aconsegueix destacar per haver sigut durant deu anys el president del Banyeres Unió Esportiva. Amb un somriure sincer i una naturalitat que tant el caracteritza, s'ompli de satisfacció en parlar d'aquests darrers deu anys que li han aportat tantes satisfaccions i alegries com també, cosa evident, tantes preocupacions. Tot comença en 1989 quan un grup de persones decideixen fer-se càrrec del futbol a Banyeres en un moment en què aquest estava en crisi. Després de molts anys amb equip, aquest havia desaparegut per l'enorme quantitat de diners que s'hi invertia pagant els jugadors. Ara, amb el projecte que començà Enrique, es passà d'una situació molt crítica, sense futbol al poble, a una altra de ben diferent on començava a potenciar-se un planter de jugadors i s'ha arribat a la Primera Regional. D'entrada es feren càrrec del juvenil i, a partir d'ací, dels cadets i els infantils. Després de dos anys es féu un equip amb gent més gran, ja que els jugadors, arribat a eixe punt, només podien anar fora o deixar de jugar. Era l'equip amateur. Aquestes quatre categories (infantil, cadet, juvenil i amateur) han permés crear una cadena que és la base fonamental per a tindre 16

futbol; el problema, segons comenta Enrique, és que pel camí es perden molts jugadors. Però, tot i això, s'han fet una mitjana de cent fitxes anuals entre els quatre equips durant aquests deu anys, i això demostra l'interés i les ganes de jugar dels jóvens del poble. En aquella etapa inicial s'hi necessitava urgentment una nova junta i un president i, reunides huit persones a la seu, triaren, per unanimitat, Enrique Sempere per a aquest càrrec. I la funció d'aquesta nova junta ha sigut no parar: estar en contacte amb els jugadors, preocupar-se que no els falte l'equipació, que les samarretes estiguen netes, contractar els autobusos per al desplaçament i arreplegar tots els diners possibles per a les despeses previstes. La cosa del finançament és sempre molt important. Actualment el pressupost necessari per al bon funcionament dels equips és de cinc milions, una quantitat que s'obté de les fonts següents: un milió per part de l'Ajuntament; les quotes dels 200 socis que aporten cada un 7.000 pessetes l'any; loteries i rifes, i la resta que prové de campanyes publicitàries i aportacions d'empreses. L'evolució en aquests deu anys s'ha notat, també, en l'aspecte econòmic; els ingressos es consoliden cada vegada més, tot i que, com és natural, també augmenten les despeses. El nivell del futbol també ha

millorat. En un primer moment van començar situant-se en la Segona Regional. Aconseguiren pujar però pel temps van baixar i ara el Banyeres està mantenint-se en Primera Regional. L'objectiu que ha de marcar-se la nova Junta és arribar a la categoria Preferent. Un somni que pot fer-se realitat amb l'equip actual, perquè hi ha bons jugadors i un entrenador molt preparat. Tot això podrà portar-se a terme ja que la motivació dels jugadors, ara per ara, és molt gran. Fa uns anys això s'havia perdut, huí s'ha recuperat i l'equip està concienciat. Els objectius que es va marcar en un principi la Junta d'Enrique Sempere s'han acomplit. Primer, que no s'acabara el futbol al poble, i no sols no s'ha acabat sino que ha millorat molt; i, segon, educar esportivament els jóvens i motivar-los per arribar lluny en aquest esport. Gràcies a eixa motivació hui hi ha dos jugadors de Banyeres a l'Alcoià i un d'infantil que juga a l'Hèrcules. A nivell personal, per a Enrique, ser president del Banyeres UE li ha permés conéixer molta gent que després li ha prestat la seua ajuda en un moment donat i, també, tindre la satisfacció de veure com el treball de tota una Junta ha donat uns fruits que encara poden millorar, a llarg termini, amb la labor de gent nova. Després de deu anys, l'ara expresident ha deixat el seu càrrec perquè aquella responsabilitat inicial s'havia convertit en una rutina i, quan això passa, el millor és deixar que una altra persona continue la labor i aporte noves idees. Cosa que de segur farà el nou president, Vicente Molina Molina, a qui li desitja molta sort i aconsella tindre paciència amb els jóvens. ❦


el desert avança Josep Miquel Martínez

© Barcella - 1999

Terra Mítica necessita per a funcionar Javier Cremades, conseller de Terra grans quantitats d'aigua que s'han Mítica, va obtindre aquest juliol la d'extraure dels aqüífers sobreexplotats i concessió per a construir i gestionar sense control del voltant. Carlos Escartín, dos nous camps de golf i dos hotels a la director general d'Obres Hidràuliques vora del parc temàtic. L'empresa de Credel Ministeri de Medi Ambient, reconeix mades, Xeresa Golf, explotarà els camps que l'Administració ignora la identitat, durant 75 anys. Un altra firma, Colortex, la ubicació, l'ús i el consum de 400.000 d'Ontinyent, explotarà un nou zoo durant aqüífers, el 70% dels que hi ha al territori 50 anys. estatal. La Generalitat Valenciana no té en L'Estat espanyol és ara l'únic a tot compte a l'hora de planificar la construcEuropa que té un mercat lliure de l'aigua. ció de Terra Mítica i les urbanitzacions L'aprovació l'abril d'enguany pel govern que duu associades, el dèficit hidràulic al d'Aznar d'aquesta liberalització permet País Valencià i assenyala que la sequera que la compra d'aigua duga implícit un té la culpa de l'escassetat de l'aigua. dret addicional: el seu canvi d'ús. Els Aquest argument és cada vegada més regants podran comercialitzar l'aigua dèbil perquè, per una vegada, organismes entre ells o vendre-la oficials (com el Minisper abastaments a teri de Medi Ambient) altres ciutats, i això i ecologistes están podrà comprometre d'acord: malgrat les els nostres recursos. dades, tots neguen la D'altra banda, Enrique sequera. Tots dos diuen Cabrera, catedràtic de que cal replante-jar-se Mecànica de Fluids el consum d'aigua, més de la Universitat que estar creuant els Politécnica de dits cada any per veure València, és escèptic quina serà la quantitat amb l'obligatorietat, d'aigua que cau, i és imposada per la nova que no acabem d'acosllei d'aigües de Isabel tumar-nos que el clima Tocino, de instal·lar mediterrani és així. comptadors als La Fiscalia de Medi aprofitaments d'aigua. Ambient, en la seua Cabrera afirma que memòria anual, no "si l'Administració ni estalvia crítiques a la tan sols ha aconseguit Generalitat, que ha Perforació d'un nou saber on estan els fet de Terra Mítica la pou d'aigua al Buscarró. aqüífers, a veure com seua bandera. Encara va a vigilar els comptadors". que poblacions com Xàbia passen set, es La ubicació geoestratègica dels promouen més camps de golf mentre es aqüífers de la Mariola, a pocs quilòmetres perforen nous pous d'aigua d'emergència. del desert on està construint-se Terra La Fiscalia explica que "de la Conselleria Mítica, pot temptar la indústria del de Medi Ambient s'ha de destacar la falta turisme a demanar l'aigua amb l'excusa de d'interés que mostra en la problemàtica la necessitat del recurs per a la població. mediambiental". Els fiscals destaquen Això ja va passar l'any 1991, quan l'emque "no es concep com un organisme presa Aigües Municipalitzades d'Alacant creat per a exercir unes funcions imporva fer la petició d'explotació de dos pous tantísimes de protecció mediambiental nous a l'aqüífer del Pinar de Camús i va les desenvolupa de manera tan imprecisa demanar autorització a la Confederació i amb tanta desgana".

Hidrogràfica del Xúquer per a extraure 4 hm3/any. L'empresa explicava que l'aigua es conduiria per la xarxa de la Mancomunitat de Canals del Taibilla fins a Alacant per a satisfer els increments futurs de la demanda (també compten com a demanda els camps de golf i els parcs aquàtics). L'Ajuntament d'Alcoi va encarregar un treball d'investigació a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya i les conclusions van ser determinants per a paralitzar el projecte. Els autors de l'informe argumentaven que si es construïen els dos pous es produiria com a efecte immediat una davallada important dels nivells de l'aqüífer de manera que afectaria a l'abastament d'Alcoi, de Banyeres de Mariola, i de Biar. Si els nostres aqüífers són molt desitjables per a la indústria turística costanera és perquè no hi ha cap impediment tècnic per a transportar l'aigua. Res no és impossible, i més quan s'aproven projectes tan desgavellats com fer un transvasament supranacional en connectar el Roine, el riu més cabalós de la Mediterrània, amb Barcelona. Si aquest projecte aprovat necessita la construcció d'un aqüeducte subterrani des de Montpeller (França) fins a Barcelona, ¡que fàcil deu ser la connexió entre els aqüífers de la Mariola i Terra Mítica! Els valencians estem fent una pressió insostenible sobre el nostre medi natural (només l'any 1989 es van construir a Torrevella 17.000 cases noves amb l'augment de la demanda d'aigua que comporta), però podem mirar-nos a l'espill dels nostres germans de les Illes Balears. Els illencs han vist com la gallina dels ous d'or està a punt de defallir. El nou Govern Balear vol frenar el creixement de l'activitat turística i congelar el procés d'urbanització de les illes. Lluny d'espantar, aquests arguments sintonitzen amb uns empresaris que ja li han vist les orelles al llop de l'expansionisme sense barreres en un territori fràgil. El nou Ejecutiu balear vol reduir l'afluència massiva de turistes a l'estiu, retallar plaçes en l'oferta i diversificar cap a la cultura i l'oci a la natura al llarg de tot l'any. Es tracta de millorar en qualitat i no en quantitat. S'hi vol parar i modernitzar, tendències que reclama tant el mercat com els operadors internacionals. Els mallorquins han hagut de dir prou; ¿fins a quan podrem estirar de la corda els valencians? ❦ 17


Resultats de les eleccions municipals Antoni Francés

Comparació de resultats segons el sistema utilitzat per fer el repartiment Al número anterior de Barcella vam parlar de dues fórmules electorals per decidir el repartiment d’escons entre candidatures d’acord amb els vots de l’electorat dins del sistema anomenat proporcional, la llei de D’Hondt, que s’aplica al nostre país, i la llei de Hare Niemeyer. Analitzem a la pràctica com es calculen els regidors i les diferències que es produirien en els resultats electorals de les votacions locals del 13 de juny de 1999. Els vots que van obtindre els partits en cada poble van ser: PP

PSPV BNV EU

Agres 263 193 Alfafara 93 191 Banyeres 2.661 1.122 731 181 Beneixama 697 557 Biar 1.014 967 356 100 Bocairent 1.556 578 373 434 El Camp 108 188 La Canyada 677 110 170

Informació extreta de la Web del Ministeri de l’Interior

El quadre de D’Hondt es calcula obtenint els quocients del nombre de vots entre 1, 2, 3... i després ordenar-los de forma decreixent, agafant tants números en ordre decreixent com regidors hi ha que repartir. Per exemple, a Banyeres cal agafar els tretze números més grans: PP

PSPV BNV EU

Vi 2.661 1.122 Vi/2 1.330 561 Vi/3 887 374 Vi/4 665 281 Vi/5 532 224 Vi/6 443 Vi/7 380 Vi/8 333 Vi/9 296

Quocients

731 181 366 91 244 183

Amb la Llei de Hare Niemeyer: Si volem que el nombre de vots siga proporcional al nombre d’escons, es complirà: Calculem cadascun dels denominadors ei i agafem la seua part entera. Llavors ordenem en ordre decreixent les parts decimals. El nombre de 18

representants de cada candidatura Pi és igual a la part entera de ei. Si no queden repartits tots els escons, se n’assigna un més a cada partit, seguint l’ordre decreixent de les parts decimals esmentades fins a exhaurir el nombre d’escons disponibles. e1= 2.661 · e2= 1.122 · e3= 731 · e4= 181 ·

= 7.368 = 3.106 = 2.024 = 0.501

Com les parts enteres dels ei només sumen 12 i el nombre de regidors és 13, completem en una unitat la part entera de e4 perquè té la major part decimal. Per tant, el repartiment quedaria així: 7 per a PP 3 per a PSPV 2 per a BNV 1 per a EUPV El sistema electoral actual no permet que un partit obtinga representació si no obté més del 3% dels vots, o bé del 5% depén quines eleccions siguen. El següent quadre ens permet comparar com hagueren quedat els diferents ajuntaments. D'Hont Agres Alfafara Banyeres Beneixama Biar Bocairent El Camp La Canyada

PP

Niemeyer Agres Alfafara Banyeres Beneixama Biar Bocairent El Camp La Canyada

PP

4 2 8 5 5 7 2 8

4 2 7 5 5 5 3 8

PSPV BNV EU

3 5 3 4 5 2 5 1

2 1 1

1

PSPV BNV EU

3 5 3 4 4 2 4 1

2

1

2 1

2

Com es pot observar, amb la llei d’Hare Niemeyer, o bé queda igual o bé els partits amb menys vots guanyen algun representant, per això es diu que afavoreix les minories al contrari de la llei D’Hont, que afavoreix les majories. ❦


Apartat 140 - 03450 Banyeres de Mariola (L'Alcoià). E-mail: BARCELLA@globalmail.net

Moros i cristians El dia 8 d'agost passat, El País va publicar una entrevista amb Enrique Ballestero (Madrid, 1928), investigador i professor d'economia a l'Escola Politècnica d'Alcoi. Entre les opinions tan interessants que hi exposa, se'n pot destacar ara una sobre les festes de moros i cristians que, pel seu valor sociològic, m'agradaria facilitar a la curiositat dels lectors de Barcella. Preguntat per si ha trobat una resposta empírica als moros i cristians, diu: "És una festa perfectament organitzada a la manera empresarial. Recrea un moment històric viscut per un poble i cultivat per l'aristocràcia. Destacaria la disciplina amb què s'executen els moviments en les desfilades." ❦ Victòria Nicasio Navarro Banyeres de Mariola

Central eòlica de Cabdet Hola amics, us parle en representació d'un grapat de cabdetans que parlem, llegim i escrivim en català. Com sabreu la nostra vila encara que sota adiministració castellana, sempre ha estat lligada a València i concretament a la comarques de l'Alcoià i la Vall d'Albaida –encara es recorda aquí que Ontinyent fou la nostra capital i la que ens defensava dels atropellaments de Villena–. La desfeta d'Almansa va ser dura per a tots i en especial per a nosaltres que acabarem expatriats a la Manxa. Com és lògic, en l'actualitat a Cabdet hi ha gent que justifica aquest acte criminal, però, si més

no, encara l'esperit valencià és ben viu en les nostres tradicions, llinatges i costums. Ens agradaria que ens tinguesseu en compte en les vostres edicions i us fereu ressò de les notícies d'ací, es per això que us envie una petita crònica d'allò més important en la nostra vila durant el present estiu. La febre eòlica comarcal també ha arribat a Cabdet per mitjà d'un macroprojecte industrial que pretén instal·lar a les serres de Santa Bàrbara i el Rebolcador quasi 100 aerogeneradors d'uns 70 metres d'alçària. Des d'un primer moment un grapat de veïns van començar a mobilitzar-se i, a la fi, han creat una Plataforma per defensar els esmentats paratges del que creuen una agressió irreversible. Dins el consistori cabdetà tan sols la regidora de la passada legislatura, Luz Pérez Amorós, s'ha manifestat obertament contra la instal·lació de la central. L'esmentada edila, en el darrer Ple de l'Ajuntament va aconseguir la desestimació del conveni presentat per l'empresa Energías Eólicas Europeas. Per la seua banda el Partit Popular s’ha mostrat sempre favorable al projecte, mentre que el PSOE (ara en majoria absoluta) ha declinat pronunciar-se. La Plataforma creada el passat juliol, porta a cap una frenètica campanya informativa i de recollida de signatures. Cal destacar la xerrada celebrada a la Casa de la Cultura, on assistiren prop de dues-centes persones per escoltar les intervencions d'Antonio Pastor, flamant regidor dels Verds per Villena i doctor en Biologia per la Universitat d'Alacant i el biarut Carlos Aguilera, cofundador d'Adena i dedicat al periodisme científic. Tot dos

coincidiren a denunciar la manca de dates objectives sobre la matèria primera, el vent, el qual i basant-se en estudis oficials és bastant irregular per aquestes contrades. Darrere de la pretesa central, només veuen l'afany d'aconsseguir les substancioses subvencions eixides del Govern europeu. A hores d'ara el poble és troba dividit entre els qui pensen que la central eòlica comportarà un gran guany econòmic i un avenç per a Cabdet i els qui diuen que seria una insensatesa colonitzar industrialment les serres millor conservades del terme. A tot això, el govern municipal, no sap, no contesta, i de moment encara no s'ha pronunciat al respecte. L'empresa, per la seua part consagra els seus esforços a intentar convencer els més joves, organitzant xerrades a les escoles alhora que viatges pagats a Navarra per als regidors i representants d'associacions implicades per visitar centrals ja muntades. Segons ens comentà la portaveu de la Plataforma, Luz P. Amorós, la seua intenció és el canvi d'ubicació de la central eòlica i per això proposen la instal·lació entre els termes de Cabdet i Villena, concretament en uns pujols dels històrics Alforins coneguts com les Albarisses, lloc on, segons la Plataforma hi ha vent constant procedent de Llevant. Per acabar, Pérez Amorós ens digué que estan preparant per a després de les festes de moros i cristians de setembre, una manifestació intercomarcal a la qual ja han confirmat la seua asistència els membres de la Plataforma en defensa del Reconco de Biar. ❦ J. Menargues Cabdet (ex Regne de València)

• Butlleta de subscripció

Nom Adreça Població Banc Núm. compte Adreça Població

Vull ser subscriptor de la revista BARCELLA, mitjançant l'abonament de tres números per 500 ptes. l'any Cognoms Codi postal

Codi postal

Comarca Oficina Comarca Firma

Envieu aquesta butlleta a Barcella, Apartat de Correus 140, 03450 Banyeres de Mariola

19


FÀBRICA I MAGATZEM DE TEIXITS PER A LA LLAR VIL·LA ROSA, 10 TEL.: 96 656 71 34 FAX: 96 556 69 34 03450 BANYERES DE MARIOLA (ALACANT) ESPANYA

Profile for Revista Barcella

Barcella 8  

Barcella 8  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded