Barcella 5 by Revista Barcella

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 5 • octubre 1998 • 175 ptes.

Antonio Mataix Comissari de la Celebració del 750 Aniversari de la Donació de Banyeres de Mariola a Jofre de Loaysa pàg. 7

Un itinerari amb bicicleta per la ruta del Xitxarra pàg. 10

La insurrecció del "Petrólio" pàg. 13

Fronts ecològics a la comarca pàg. 17

Redacció

REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL

Número 5 Octubre 1998 Quadrimestral EDICIÓ I REDACCIÓ:

Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (L'Alcoià) REDACCIÓ: Rosa Maria Belda, Eduard Beneyto, J. Ricard Berenguer, Vicent Berenguer, Consol Conca, Antoni Francés, Romà Francés, Francesc Garcia, Josep Miquel Martínez, José Antonio Miró, Tello Navarro, Salvador Puerto, Antoni Sanjuán, Francesc Sarrió, Enrique Sempere. COL.LABORADORS: Carlos de Aguilera, Ma. Inés Amoroso, Jordi Belda Llopis, Jordi Belda Molina, José Beneyto Llorca, Ximo Beneyto Vañó, Manuel Cerdà, J. Antoni Francés Albero, Francesc Gascó i Navarro, Obdúlia Gisbert Gil, Tirs Llorenç Berenguer, Alexandre Martínez Juan, Francesc Molina, Carles Mulet Grimalt, Rafa Payá Abad. PORTADA I MAQUETACIÓ: Josep Miquel Martínez PUBLICITAT: Enrique Sempere FOTO PORTADA: Correfocs de la Quarantamaula. Banyeres de Mariola, 1998. La Redacció no comparteix, necessàriament, les opinions expressades pels col.laboradors d'aquesta publicació. FOTOMECÀNICA: Textogràfic - Alcoi IMPRESSIÓ: Nou Gràfic C.B. - Banyeres de Mariola Depòsit legal: A-562-1997

Octubre ens marca l’ocasió i el repte d’una nova cita amb la història. La vespra del Nou d’Octubre, per tercera volta consecutiva es celebrarà el sopar tertúlia i, en el transcurs d’aquest s’hi concediran les distincions que anomenem Reconeixements per l’Ús del Valencià, en els diferents apartats habituals, a les entitats de Banyeres següents: el d’institucions, a l’Escoleta Municipal; el d’associacions, al Grup Scout Edelweiss, i el d’empreses, a la Llibreria Al Vent. En aquesta ocasió tindrem, com a convidats especials, Francisco Loras, economista, redactor de diversos estudis comarcals (la Vall d’Albaida, la Foia de Castalla, etc.), i els alcaldes dels pobles de la incipient Mancomunitat de la Mariola, a més dels assistents d’arreu que hi volen participar. El lloc triat enguany és la coneguda Venta del Borrego. Tornant al solc, trobem que ja cal advertir de la consolidació que pren l’ambiciós programa del 750 Aniversari de la Donació de Banyeres i Serrella a Jofre de Loaysa. Com a coordinador d’aquesta iniciativa, el Consell de Cultura Local ha designat Antonio Mataix, mestre, bibliotecari i exregidor de Cultura, el qual en aquests plecs ens explica i comenta el continguts substancials d’aquesta important celebració. Això contribuirà de segur a revisitar i entendre una miqueta més la constitució política, econòmica, i per tant cultural, del nostre país i el seu context, a través del nostre poble, és clar. Tot just, és una ocasió formidable per a endinsar-nos, a partir de la nostra efemèride, en una època concreta i en un espai amplíssim, Europa i el Mediterrani, on s’experimenten unes transformacions que no han parat fins als nostres dies. La celebració, per tant, es convertirà en un viatge al convuls segle XIII, andalusí aleshores, però d’anada i tornada. Tot aquest entusiasme per interpretar i estudiar els materials al nostre abast pot significar refermar línies de treballs, amb rigor, que de segur seran unes aportacions molt valuoses en diversos ordres (història, etnografia, etc.). No n’està gens sobrat Banyeres. La col·laboració mútua, tant pública com privada, humana i financera, també serà una pedra de toc que ens posarà a prova. L’envergadura del programa és considerable, comporta una bona passa avant, i no serà còmoda ni fàcil la tasca que té el coordinador del 750-A. Cal confiar que, dins de les possibilitats i responsabilitat de cada u, la participació siga franca i generosa, perquè incrementar el nostre imaginari col·lectiu en el camp de les humanitats farà honor a la nostra època. Hi ha, encara, un altre suggeriment: publiquem un estimulant itinerari en bici per l’antiga via del tren. Una invitació a reconéixer el nostre paisatge, una provocació natural per a estimular el cos i, alhora, la imaginació. ❦

Rafa Payá

"Comporta procesos de combustió del gas que s'obté en el procés (que conté hidrocarburs aromàtics i clor) i la possibilitat de creació de dioxines i furans, substàncies extremadament tòxiques (70.000 vegades més que el cianur)". També argumenten, basant-se en informes de Greenpeace i de la CODA, que el residu carbonós que es produeix amb la piròlisi contindrà metalls pesants com el mercuri, cadmi, zinc i plom. A més a més, expliquen que les cendres produïdes en el procés hauran de tractar-se com a residus tòxics i perillosos i, a tot el País Valencià, no hi ha cap abocador operatiu per acollir aquests residus. ❦

Enric Valor.

La Conselleria d'Educació retira el nom Enric Valor en l'institut de Castalla El 31 de juliol es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el canvi de nom de l'Institut d'Educació Secundària de Castalla. La resolució ha estat motivada per la pressió de sectors d'opinió conservadors que es van oposar que el centre tinguera el nom d'un escriptor que ha sigut un ferm defensor de la llengua catalana. La decisió ha estat basada en l'acord del Consell Escolar Municipal de setembre de 1997 que va demanar el canvi de nom. La reunió del Consell Escolar –convocada per l'Ajuntament, en mans del PP– ha estat criticada per sectors de professors i de pares que no van poder participar-hi. La paradoxa és que el mateix Consell Escolar de l'institut havia demanat a l'abril de 1996 el nom d'Enric Valor per al centre. ❦

L'Ajuntament de Banyeres de Mariola no reposa els cartells de l'agermanament amb el poble francés de Campan Les pintades que es van fer sobre els cartells amb la paraula "boicot" es van produir en les dates en què la vaga de camioners francesos bloquejava les exportacions valencianes i, a més, moltes organitzacions protestaven perquè França realitzava proves nuclears a

l'atol·ló de Mururoa. Ja ha passat més d'un any des que els cartells van ser retirats de les entrades del municipi i encara no han sigut reposats. Els actes oficials d'agermanament de Banyeres de Mariola amb Campan es van fer a l'octubre de 1996. ❦

Polèmica a la Canyada pel projecte d'instal·lació d'una planta de tractament de brossa La planta projectada per a la Canyada utilitzaria la tècnica de la piròlisi per al tractament dels residus. La piròlisi consisteix en una descomposició dels compostos orgànics a baixes temperatures (menys de 500 graus) i amb l'absència total d'oxígen. Moltes organitzacions socials, ecologistes i de veïns han manifestat la

seua oposició al projecte i han demanat a l'Ajuntament de la Canyada que no acepte la instal·lació de la planta. L'Alcalde, Juan Molina Beneito, del PP, no ha volgut facilitar el nom del representant ni el de les empreses interessades en la instal·lació. Segons l'alcalde, aquest representant va exposar el projecte amb l'argument que la planta funciona amb una moderna tecnologia assajada als Estats Units. Un grup d'associacions ha firmat un manifest en el qual critica el mètode de tractament de residus triat, perquè: "No és el procés net que ens volen fer creure les empreses d'enginyeria que la promouen". I ho expliquen:

Cartell de l'agermanament amb Campan que ha estat retirat de la Marjal.

Presentació de la revista Barcella a Beneixama El passat mes de juny es va presentar a la Biblioteca de Beneixama la publicació Barcella. Des del número 4 la revista es distribueix als pobles de la Mancomunitat de Municipis de la Serra Mariola. ❦

La Quarantamaula, nova colla de dimonis

El passat dia 18 de juliol i dins dels actes programats per a les festes de La Malena, va tindre lloc la presentació oficial de la nova colla de dimonis La Quarantamaula. Es tracta d'un grup de seixanta-tres jóvens de Banyeres de Mariola que van crear la colla per la seua afició pels coets. Van omplir els carrers de la població amb els colors, trons, focs i fums dels seus coets i artefactes acompanyant-se dels sons de dolçaines i tabalets del grup El Braçal, també de Banyeres. En esta ocasió van ser acompanyats per la colla de dimonis d'Albaida els quals van apadrinar-ne la presentació. La seua segona actuació la van fer el diumenge 23 d'agost a Benifato. ❦

L’Associació Turística de Bocairent amb la col·laboració d’entitats privades locals ha continuat el projecte de Xarrades a la Fresca iniciat l’any passat i que va tindre una bona acollida de públic. Enguany va preparar del 18 al 21 d’agost quatre xarrades d’interés especial per als pobles de la rodalia. La primera xarrada donada per Joaquim Vañó es va titular "Mirant les cases de Bocairent". La segona, comentada i documentada per Josep Maria Segura va tractar el tema del "Comerç de la Neu". La tercera, donada per Josep Vicent Coves va tractar el tema del "Tren Xitxarra", i la quarta i última va tractar el tema de "Art i cultura del toreig a la Comunitat Valenciana" que la va donar Enric Amat. Les xarrades es van fer a la placeta de Sant Blai, de Bocairent, un lloc acollidor per l’estiu. ❦

Esquadra oficial dels Maseros.

Primera esquadra oficial de xiques a les festes de Banyeres de Mariola La Filà de Maseros va estar representada oficialment per una esquadra de xiques a les passades festes de la Relíquia. Encara que la dona té els mateixos drets que l'home a les festes de Moros i Cristians, mai havia desfilat com a esquadra oficial. ❦

El Grup de Muntanya de Beneixama publica el tram PR-V52 per al senderisme Correfocs de la Quarantamaula el juliol d'enguany. Banyeres de Mariola.

dels Gamellons que transcorre des del refugi de la caseta de Castelló i descendeix fins al frondós paratge de Gamellons, ja en terme d'Ontinyent. El Grup de Muntanya de Beneixama també treballa en la construcció d'un aljub a la vora de la caseta de Castelló. La seua adreça en Internet és www.ctv.es/users/kelo/. ❦

Beneixama tindrà un nou llibre de la seua història Josep Ferre i Puerto, historiador i cronista de Bocairent, ja té enllestit un estudi sobre la història de Beneixama. Aquest treball és el resultat de la beca que va guanyar en el concurs convocat per l'Ajuntament de Beneixama en commemoració del 200 Aniversari com a Vila Independent, i veurà la llum cap al desembre d'enguany o primeries de 1999. ❦

Queixes per l'actuació policial a Biar

Xarrades a la fresca

S'ha obert un nou tram del Sender PR-V52 de la serra de la Solana. Es tracta de l'anomenada senda

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana ha admés a tràmit una queixa d'un grup de festers contra l'Ajuntament de Biar per l'actuació policial que aquest va disposar amb motiu d'una entraeta festera, que es va fer el dissabte 2 de maig d'enguany, vespra de les festes de moros i cristians de Biar. Vàries patrulles de la Guàrdia Civil i efectius de la Policia Local van tractar d'impedir la desfilada informal que s'havia organitzat pels carrers més cèntrics del poble. ❦

Biar rehabilita els estudis de televisió S'ha rehabilitat el local on es troben els estudis de televisió de Canal 3 de Biar. L'Ajuntament ha pagat el cost de la pintura i Canal 3 ha realitzat l'acondicionament mobiliari amb la col·laboració voluntària de tot el poble. Les condicions de treball són ara millors encara que s'ha trobat a faltar uns servicis per a fer les necessitats. ❦

Timonets i argelagues Redacció

Residus biosòlids a les Fontanelles A partir de la denúncia d'un veí de Biar, el Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) ha paralitzat la distribució de fangs procedents de les depuradores d'Alcoi, Benidorm, Elda i Petrer per a l'agricultura en una partida situada a les Fontanelles, prop de la carretera Biar-Banyeres de Mariola. A més s'ha organitzat una campanya de recollida de firmes per a la paralització definitiva de la distribució d'aquests biosòlids, ja que ha causat greus molèsties a la població de Biar, com mals olors i augment de mosques. ❦

d'arreplega per a un dels pobles més pobres de la Terra. Es poden ingressar els diners a l'oficina del Banc d'Alacant de Banyeres de Mariola, el número del compte és: Banyeres - 2030 / 0300100048. ❦

Argelaga per a la Cooperativa de l'Oli de Beneixama per no haver solucionat l'emmagatzematge de la morca i inundar el poble amb la pudor del solatge de l'oli.

Timonet dolç per a la secció de Pioners del grup scout Edelweiss per la representació teatral amb motiu dels 100 anys de Milagro Picó al teatre a Banyeres de Mariola.

Ajuda al Sudan L'oficina de la Creu Roja a Alacant ha recaptat fins ara 2.350.000 pessetes per a les primeres necessitats de la catàstrofe humanitària del Sudan. Aquests diners els destina Creu Roja a cooperació internacional i són l'1% dels pressupostos anuals. El passat 4 d'agost va eixir un primer avió amb menjar d'emergència, flassades, equips de cuina i plàstics per a fer refugis. Amb el que es recapte ara a tot l'Estat s'hi farà un altre enviament. Creu Roja ha fet una crida a tota la societat d'aquests pobles de la Mancomunitat de la Serra Mariola perquè contribuisquen en la campanya

Aprovada la instal·lació del parc eòlic al Reconco En el ple ordinari de l'Ajuntament de Biar del dia 30 de juny es va aprovar donar llum verda a la instal·lació d'un parc eòlic en la serra del Reconco. L'aprovació es va decidir amb el vot de qualitat de l'alcalde. El PSOE i el BNV van votar en contra i la regidora del Grup Mixt es va abstendre. Al ple es van acostar més de 50 persones per donar suport al Centre Excursionista de Biar i a l'associació ecologista Adena que s'havien oposat al projecte a través d'uns quants escrits. Posteriorment s'ha creat la plataforma Salvem el Reconco per a fer oposició a la instal·lació del parc. ❦

Un timonet ben bo per a la colla de dimonis La Quarantamaula que ens va fer fruir en la seua estrena durant les festes de La Malena.

Creu a l'alt de la Barcella.

Inauguració d'una creu de formigó El passat mes de juliol va ser inaugurada una nova creu, ara de formigó, al costat de l'Alt de la Barcella, el mateix lloc on abans hi havia una creu de fusta i que actualment es troba dins del tancat de la Fenassosa. A la inauguració –en el marc d'una festa privada a la finca de la Fenassosa– van assistir entre d'altres el president de la Diputació d'Alacant, Julio de España, i l'alcalde, Roberto Calatayud. ❦

Argelaga al responsable de les obres realitzades al carrer Fra Lleonard pels forats que han quedat al trencar-se les tapadores dels registres. Això representa un perill greu per als vianants, i no s'ha solventat, encara.

Un timonet calentet per a la Plataforma per a la Defensa del Reconco i la serra d'Onil –formada per associacions ecologistes de Biar, Onil, Castalla, Ibi, Banyeres de Mariola i Adena– per informar als ciutadans i animar-los a protegir la naturalesa.

Argelaga ben punxosa a totes i tots els qui, després d'usar els voltants del Sant Crist i els depòsits de l'aigua de Banyeres, es deixen brossa i vidres pel sòl i no són capaços d'endur-se-ho als llocs adequats com fa molt bé altra gent. 5

Una crida permanent Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi Amb la commemoració del 125 aniversari dels fets coneguts popularment com del Petrólio, el Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi vol recordar i fer reviure una acció convulsiva i violenta que es donà l’any 1873 com a conseqüència de l’esclat d’una situació d’extremada injustícia social. I amb açò pretenem fer una crida permanent a la construcció d’una societat més justa, més igualitària i més solidària, on els fets lamentables no es puguen repetir. La lliçó pot ser ben bé eixa: si la societat alcoiana de 1873 haguera estat més justa i igualitària, els fets del Petrólio no s’hagueren produït mai. Però aquests fets es produïren, i el context social de l’època, la conjuntura política de finals del segle XIX a Alcoi, segellaren per sempre la sociologia alcoiana, i és molt important conéixer-ho. El Club ofereix a la societat alcoiana d’avui la possibilitat d’aprofundir sobre aquests fets, sobre el seu propi passat, sobre allò que ens ha definit i ens ha mostrat a la resta del món. Recordem quan de menuts, si féiem alguna barrabassada, sempre hi havia alguna veu adulta que ens deia: “et faré com a Pelletes”. El to amenaçant de la veu i l’ús d’aquell mot esgarrador –sense saber exactament a què feia referència–, ens donaven a entendre que la millor resposta en aquell moment era fugir per cames. Efectivament, més avant, s’assabentàvem del significat real d’aquella frase. Pelletes era el nom popular que se li donà a aquell alcalde –Agustí Albors– que en els fets del Petrólio fou assassinat i arrossegat pels carrers de la ciutat fins a escorxar-lo, a mans dels treballadors. D’una manera o d’una altra, les generacions hem anat transmetent-nos la nostra història comuna, tot interpretant-la des de les òptiques més diverses i populars. Ara es tracta de reflexionar amb cura, sense pretensions, però amb major coneixement, de tots aquells esdeveniments que la revolució industrial provocà al nostre poble i entendre millor el nostre present, què és Alcoi i cap on hem de caminar. Per això, la programació que el Club Unesco està duent endavant, al llarg de tot l’any, pretén fonamentalment informar, donar elements de reflexió i gaudir de coneixements sobre el tema que de segur interessaran els ciutadans. Aquesta programació consta de les parts seguents: 1. L’obertura formal de la commemoració del 125 Aniversari de la Revolució del Petrólio va tindre un caràcter de manifestació popular al carrer. El 9 de juliol passat tingué lloc la remembrança, una acció imaginativa als llocs on van ocórrer els fets, en la qual, a mode de representació simbòlica, es va revivificar la part més convulsa de la insurrecció. 2. Al llarg del mes d’octubre el Club té prevista la part més divulgativa. Tota una sèrie de conferències per part d’estudiosos de la matèria i persones vinculades al tema (Àngel Beneito, Antonio Revert, Isabel-Clara Simó i Manuel Cerdà) ens aproparan als diferents aspectes dels fets de forma sectorial: les condicions de vida de la població, la cronologia detallada de la insurrecció, les conseqüències, els protagonistes (l’alcalde, Agustí Albors, i el representant dels treballadors, Severí Albarracín), etc. També una taula redona sobre la situació de la classe obrera quan la I Internacional i a l’actualitat, amb la participació de les organitzacions sindicals i l’historiador Francisco Moreno Sáez com a introductor i moderador. A més, hi haurà una exposició gràfica i bibliogràfica al voltant de la I Internacional i el Petrólio. Totes aquestes activitats tindran lloc a la pròpia seu de la nostra entitat. 3. Al desembre es realitzarà la part més acadèmica i d’investigació amb la celebració d’un col·loqui internacional sobre els fets, amb la presència d’historiadors i investigadors de prestigi com John Rulf, John Foster, Manuel Pérez Ledesma, José Álvarez Junco i Manuel Cerdà. Les jornades que la Universitat d’Alacant realitza cap a final d’any a les nostres comarques serà el marc per al col·loqui. 4. Sense data concreta, però d’ací a uns mesos, tirarem endavant la reedició del llibre Lluita de classes i industrialització, de Manuel Cerdà, sobre els fets de la insurrecció i les causes que la van propiciar. També hi haurà una representació teatral ambientada en l’època. 5. Fins al juliol de 1999 continuaran els actes divulgatius que, finalment, es tancaran de nou amb una gran representació escènica dels fets la qual pretenem que siga un gran esdeveniment per a la ciutat. ❦ 6

Redacció

Antonio Mataix

Comissari de la Celebració del 750 Aniversari de la Donació de Banyeres de Mariola a Jofre de Loaysa

"Tota la celebració està basada en l'existència del document escrit" El Consell Municipal de Cultura el va proposar com a Comissari de la Celebració del 750 Aniversari i l'1 de juny d'enguany la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Banyeres el va ratificar en el càrrec. Antonio Mataix Blanquer té 45 anys i és mestre a l'Institut de Secundària de Banyeres de Mariola. Com que aquest octubre comencen els actes, hem volgut que ens explique el contingut de la commemoració. —Fa pocs anys, molts pobles com Biar van celebrar els 750 aniversari de la conquesta catalano-aragonesa. A Banyeres de Mariola celebrem la donació del rei Jaume I al senyor feudal Jofre de Loaysa. ¿Per què ha sigut aquest esdeveniment el triat perquè es commemore?

El Consell Municipal de Cultura va proposar la idea. L'anterior alcalde, Joan Antoni Esteve, va tindre els primers contactes per a celebrar l'aniversari de la conquesta però, com que no teniem cap document que ho testificara, es va pensar que era millor esperar el 750 aniversari, del qual sí que hi ha prova escrita. —¿Què ens pot dir de la troballa del document? Tota la celebració està basada en l'existència de l'escrit. La primera referència la vam tindre en el programa de festes de 1968, on José María Mompó Bisbal parla del document. En 1983, gràcies a aquesta pista, membres del Grup Cultural d'Investigació vam anar al Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, on vam trobar el text. Poc

després, Jesús Villalmanzo, a partir del microfilm que ens van deixar traure, va traduir del llatí el document. —Abans ha parlat del Consell Municipal de Cultura. ¿Quin vincle té amb l'Ajuntament? El Consell és un organisme consultiu que el formen 17 persones que representen les associacions i els grups culturals de Banyeres de Mariola, a més de representants de les forces polítiques. El Consell té normalment una funció assessora per a les actuacions de l'Ajuntament en el camp de la cultura però, en aquesta ocasió especial, té la funció d'organitzar. —Quan es crea un càrrec se li ha de donar un contingut. ¿Quines funcions té el seu càrrec de comissari? L'empresa era complicada i feia falta que ens organitzarem en el Consell de Cultura. Oficialment vaig ser nomenat l'1 de juny d'enguany per la Comissió de Govern de l'Ajuntament. La figura del comissari té la funció de donar espenta a les coses que hi ha programades perquè quan arribe el moment estiga tot a punt. No només es tracta de coordinar, es va voler que el comissari, amb el suport de les institucions, poguera encoratgar les persones per a traure el màxim partit en l'organització dels actes. —¿De quina manera s'ha organitzat el Consell de Cultura per a preparar l'Aniversari? Es va pensar que la millor manera per a poder funcionar era la de crear unes comissions amb un coordinador per a repartir-nos el treball. A més dels membres del Consell, hi formen part altres persones a les quals s'ha demanat col·laboració. He de dir que estic molt sorprés per la bona acollida que ha tingut la idea i per la nombrosa incorporació de gent al projecte. Hi ha una comissió artística que s'encarrega dels espectacles i de l'escenografia dels actes institucionals; una comissió d'història que prepara un simposi, exposicions i conferències; una comissió de publicacions i imatge que es preocupa de les edicions i la comunicació gràfica; una comissió de premsa i relacions públiques; una comissió que prepararà les activitats lúdiques; i una comissió d'economia. Convide a tots els ciutadans que vulguen a incorporar-se a les comissions. 7

Telèfon: 96 556 75 83 Fax: 96 556 66 97 E mail:

furitravel@alc.es

Àngel Torró, 4

03450 BANYERES DE MARIOLA

La Creu, 34 • Tel. 96 556 73 57 BANYERES DE MARIOLA Juan Beneyto Bernàcer, 25 • Tel. 96 235 09 77 BOCAIRENT

—La celebració comença ja aquest mes d'octubre. ¿Quins actes hi ha programats per a tot l'any? Les activitats es faran d'octubre d'enguany a octubre de l'any que ve. Hi han dos actes institucionals. El primer és la presentació del logotip on es repartiran unes agulles amb el logo a totes les institucions i les associacions del poble. El segon serà la inauguració oficial del 750 Aniversari al castell. Serà el 18 d'octubre i hi assistiran els nostres representants polítics i totes les persones que ho desitgen. Eixa mateixa nit es farà un espectacle de llum i so. També hi ha programats actes més populars, com dues representacions de teatre. La primera serà l'obra Castells i viles de Banyeres i Serrella, de Miguel Sempere que s'estrenarà el 17 d'octubre. L'obra, que té un caràcter més bé didàctic, estarà representada per aficionats al teatre del poble que no pertanyen a cap companyia estable. La segona servirà per a tancar les celebracions i serà un gran espectacle a la Plaça Major. En esta representació participaran les dues companyies de teatre local, el cor, els grups de danses, les dues bandes de música, els dolçainers i el grup scout. El text és de Vicent Berenguer i la coordinació de Toni Belda. —I, a més dels actes institucionals o teatrals, ¿s'ha pensat en parar-se a reflexionar quina mena de poble volem després de celebrar que ja fa 750 anys vam tindre un canvi de societat i cultura? Aquesta és una de les primeres pretensions que va tindre el Consell Municipal de Cultura, des del principi. No volíem que tot quedara en un castell de focs artificials; també volíem parar-nos a pensar sobre què ha passat en aquests 750 anys i discutir el que volem per al futur de Banyeres. Per això s'ha programat el simposi Banyeres de Mariola davant del Tercer Mil·leni. Hi ha previst que es realitze

des de novembre de 1998 fins a octubre de 1999. Els temes que es tractaran seran l'economia, la llengua, la cultura, el medi ambient, la festa, l'educació, els serveis socials, la història i Europa. Com a una activitat paral·lela al simposi, s'organitzaran unes jornades gastronòmiques. També és destacable que s'han creat tres ajudes per a la investigació sobre els temes que tractaran les conferències. —¿Està tancada ja la programació? El que he explicat són les coses de més envergadura, però hi ha en preparació altres activitats, com una exposició arqueològica i documental itinerant pels centres escolars; una exposició fotogràfica titulada "Un dia en la història de Banyeres de Mariola"; un concert per a jóvens; la venda d'una medalla commemorativa; el descobriment d'un xicotet monument de l'Aniversari, i actes religiosos dels quals s'encarrega el Consell Parroquial, segurament un Te Deum. —¿Com es paga un projecte tan ambicios com aquest? La comissió d'economia utilitzarà els recursos que es rebran d'institucions com la Generalitat, les Corts Valencianes, la Diputació d'Alacant, la Universitat d'Alacant, les caixes i les empreses privades. —Però la comissió d'economia és part del Consell de Cultura…, ¿l'Ajuntament ha creat alguna partida pressupostària especial? Sí, hi ha un apartat propi per al 750 Aniversari on hi haurà una partida d'ingresos i una altra de despeses, només per a coses de la celebració. —Per acabar, ¿què desitja el comissari per a aquest any de l'Aniversari? M'agradaria que dins d'ací un any, quan tot s'acabe, ens sentim orgullosos de haver participat activament, tot el poble, en una celebració molt important en la nostra història. ❦

Iniciem la secció Dossier on difondrem documents públics que poden ser d'interés per a tots els ciutadans. Encetem aquest nou apartat amb un extracte dels Estatuts de la Mancomunitat que van ser aprovats pels governs municipals de la legislatura anterior. Per la seua extensió, transcrivim la primera part on s'exposen les intencions generals; el text que ometem parla, entre d'altres coses, dels mecanismes burocràtics per al seu funcionament. Exposició de motius Una gestió eficaç dels servicis fa necessari unir esforços que, amb l'estalvi de mitjans, permeten efectuar-la de la manera més adient i òptima per a la comunitat ciutadana. Els ajuntaments de la serra de Mariola són conscients que per a la gestió i prestació de determinats servicis han d'associar-se i emprendre'ls conjuntament, formant una mancomunitat voluntària entre tots ells. La mancomunitat voluntària de municipis que es constitueix, ofereix diversos avantatges en la gestió i compliment de les finalitats que li atribueixen els Estatuts ja que, d'una banda, amb la racionalització i unificació d'esforços s'aconseguiran economies importants i, d'altra banda, es disposarà de recolzaments i ajudes de la Generalitat Valenciana i d'altres institucions per a les quals les mancomunitats són instruments vàlids en la gestió i la prestació de servicis locals, a la qual formació els municipis poden optar. Els arguments exposats han dut als municipis d'Agres, Alfafara, Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada, de la provincia d'Alacant, i Bocairent, de la provincia de València expressades, a constituir-se en mancomunitat, per a la qual regulació aproven els oportuns Estatuts amb l'articulat que segueix.

Estatuts de la Mancomunitat de municipis de la Mariola

Parc de Bombers a Banyeres de Mariola.

I. Disposicions generals Article 1 Els municipis d'Agres, Alfafara, Banyeres de Mariola, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada, de la provincia d'Alacant i de Bocairent de la provincia de València, a l'empara del disposat en l'ordinament jurídic vigent, acorden constituir-se en mancomunitat voluntaria de municipis per a l'organització i prestació en forma mancomunada de les obres, servicis o activitats de la seua competència que s'arrepleguen en aquests Estatuts. Article 2 La mancomunitat que es constituixca s'anomenarà Serra Mariola i té seu pròpia al municipi de Banyeres de Mariola, tindrà personalitat i capacitat jurídica pròpia per al compliment de les seues finalitats. Article 3 1. La Mancomunitat, com a marc de les seues competències, tindrà el territori dels municipis que la constitueixen. 2. La possibilitat d'incorporar-se a la Mancomunitat queda oberta per a altres entitats locals interessades en les finalitats de la mateixa. 3. La incorporació de qualsevol entitat local, podrà fer-se per a una, algunes o totes les finalitats que competeixen a la Mancomunitat, sempre que les obres o servicis d'aquests siguen independents entre si. 4. De no fer-se la incorporació per a la totalitat de les finalitats de la Mancomunitat, els representants de les entitats incorporades als òrgans de gestió de les obres o servicis de les finalitats de les que es tracte, ho seran en el nombre i condicions determinades en l'oportú reglament, aquests Estatuts o normes

vigents en l'àmbit de les entitats locals. 5. Tota incorporació d'entitats locals a la Mancomunitat estaran subjectes al procediment, tràmits, requisits i condicions recollits en aquests Estatuts i a l'ordinament jurídic vigent.

II. Finalitats Article 4 1. Les finalitats de la Mancomunitat, en relació amb la seua base territorial constituïda pels termes dels municipis que la integren, són les següents: a) Promoció de l'educació i la cultura en els seus diferents nivells i l'esport. b) Prevenció i millora de la salubritat, higiene i medi ambient. c) Foment i millora de les atencions de caràcter social i servicis socials. d) Millora dels proveïments d'aigues públiques, escorxadors i mercats. e) Promoció i millora de les infraestructures agrícoles i forestals. f) Promoció industrial i mercantil. g) Promoció turística. h) Gestió urbanística en general. i) Servicis d'informatització, bases de dades i organització administrativa. j) Servicis de vigilància i guarderia rural. k) Servicis d'eliminació i recollida de residus sòlids. l) Servicis d'extinció d'incendis i protecció civil. m) Convenis de col·laboració amb l'Administració de l'Estat i de la Comunitat Autònoma per a la prestació i gestió de servicis d'interés general de la Mancomunitat. n) Coordinació de servicis de policia local. o) Constitució de consorcis amb altres administracions públiques de diferent ordre i mena, per a finalitats de la Mancomunitat. (…). ❦ 9

Josep Miquel Martínez Població

Carretera Riu

Camí asfaltat Camí del antic ferrocarril de via estreta Camí de la via no transitable

Ermita

Estació

Distància quilomètrica

Les infrastuctures turístiques no són molt abundants en la nostra comarca. Malgrat això hi ha una gran quantitat de patrimoni natural i cultural que amb la inversió necessària podria arribar a conformar una destinació turística de qualitat. És el cas del camí de l'antic ferrocar-ril de via estreta que, amb la senyalització i l'adequació necessària, podria transformar-se en un recorregut verd amb moltes possibilitats per l'esplai.

Estació d'Agres 1.9 km.

a Agres 4 Km.

Alfafara

Estació de Bocairent

Bocairent

a Bocairent 5 Km.

a Alfafara 5 Km. a Banyeres de Mariola 10 Km.

Estació de Beneixama

8.0 km. a Banyeres de Mariola 11 Km.

al Camp de Mirra 3 Km.

La Canyada

5.1 km. a Biar 7 Km.

Beneixama

al Camp de Mirra 3 Km.

El ferrocarril de via estreta tenia estació a Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres de Mariola, Beneixama i Biar. Empalmava des de Cieza (Múrcia) a Muro del Comtat amb el de Gandia a Alcoi. La Companyia dels Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi i Iecla va ser fundada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia de Jumella-Villena-Muro del Comtat. Va

ser inaugurada entre 1884 i 1911. Va explotar també, des del 1921, la línia de Jumella a Cieza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils del Sud d'Espanya. La línia Jumella-Villena-Muro del Comtat, tenia 100 quilòmetres de llargària i un ample de via de 1.000 mm. Econòmicament deficitària, es va clausurar el 1969.

La ruta del popular tren Xitxarra és ara un camí molt interessant per a recórrer-lo en bicicleta. Hi ha alguns trams que no poden transitar-se, però es poden travessar fent una volta. Amb l'esquema del recorregut trobareu les dades més importants per a no perdre el camí, les distàncies quilomètriques i els edificis que cal veure. Si decidiu fer el trajecte amb cotxe també trobareu la distància en quilòmetres entre poble i poble. ❦

Agres a Alfafara 4 Km.

Estació d'Alfafara

3.8 km.

4.2 km.

Banyeres de Mariola Creu Roja

Casilla Sant Antoni 7.3 km.

Estació de Banyeres 1.8 km.

8.0 km.

a Bocairent 10 Km.

a Beneixama 3 Km.

El Camp de Mirra

a Beneixama 11 Km.

5.1 km. a la Canyada 3 Km.

Biar Estació de Biar

2.3 km. a la Canyada 7 Km.

Fa 750 anys

¿Netejarà, fixarà i donarà més esplendor?

Francesc Garcia

Josep Ricard Berenguer

Aprofitant la debilitat del poder musulmà, els regnes cristians del nord peninsular amb tensions internes, s’expandeixen cap al sud, on la conquesta de terres comportava una font d’ingressos important i, alhora, una solució als seus problemes interns. Quan el País Valencià fou conquerit per Jaume I en el segle XIII era un regne independent, poblat per àrabs, en 1277 n'eren uns 200.000 davant de 30.000 cristians, els quals obligaren els musulmans a canviar la seua forma de vida i acabar amb moltes tradicions. Molts es veieren expulsats de les seues cases i desposseïts de les seues propietats, però la majoria dels que es van quedar pogueren conservar-ne les terres, perquè a Jaume I i els seus els convenia, ja que si se n’anaven hauria baixat considerablement la producció agrícola i artesanal. Confinats en moreries i convertits en mà d’obra barata per als nous senyors, els musulmans no podien deixar de sentir un fort menyspreu i odi contra els que havien ocupat les seues terres. Aquesta situació generà continus conflictes socials, ja que cap poble no es deixa mai dominar sense oposar resistència, com ara Biar o les comarques centrals (Vall de Gallinera, Benicadell), on el príncep musulmà Al-Azraq, presentà batallà a les tropes cristianes i ocupà alguns castells i llocs estratègics. Finalment, fou derrotat i els castells més importants caigueren en mans del nou rei. Fou tot un exemple de resistència. Jaume I intenta fer un regne independent, no sense conflictes amb els nobles aragonesos que consideraven el Regne de València com a seu. La manca de repobladors l'obligà a cedir la major part de l’àmbit rural als senyors conqueridors amb una població subjugada, però prompte se n’adona que açò minava el poder reial i tractà de rectificar. Per això promulga els Furs de València que hagueren de competir amb la legislació aragonesa, la qual cosa posà de relleu les grans diferències entre el rei i la noblesa, –tant amb Jaume I com amb els seus successors– i que acabaria amb la formació d’un règim senyorial dur, que serà font de conflictes socials constants entre els senyors i els camperols durant els temps medievals i moderns del País Valencià. Recordem les dues germanies. En el procés colonitzador, hi hagué una gran mobilitat social i compravenda de terres, bé per endeutaments dels seus senyors o bé perquè no podien posar-les en explotació per falta de colons, o per desinterés, cosa que provocà una conflictivitat social per la possessió de la terra i la gestió dels antics sistemes hidràulics dels antics pobladors, n'hi ha exemples a Banyeres i als pobles de la comarca. El tres-cents també fou l’inici d’una relació comarcal en diferents àmbits, polític, comercial, agrícola, industrial, etc., que a poc a poc monopolitzaran els centres urbans més grans. S'hi estava consolidant, aleshores, una classe social feudal, propietària de les terres, base del seu poder econòmic i pilar dels primers nuclis urbans, comercials i industrials de la comarca, com seria el cas d’Alcoi, Cocentaina i, fins i tot, Bocairent. ❦

Ja tenim dictamen del CVC sobre la llengua i llei per via d'urgència estiuenca que determina l'aparició de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, malgrat l'avalot d'última hora al voltant de noms que puguen tenir la categoria d'acadèmics. Resultava problemàtic aplegar al consens i el part polític des de les institucions autonòmiques ha resultat dificultós per a donar reposta a un problema sòcio-lingüístic que la societat valenciana arrossega des de l'adveniment de la democràcia. Molt s'ha hagut de discutir sobre el sexe dels àngels per a reconéixer que el valencià és la nostra varietat dialectal del català, però dit de manera vetlada, ambigua i recorrent a la perífrasi burda. Així i tot, es diu que ha valgut la pena, almenys així ho reconeixen els polítics que han sigut els pares de la criatura (PP-PSOE-NE), i a pesar de la negativa d'EU al veure rebutjades esmenes de forma i de contingut en abanderar l'evidència científica de l'origen de la nostra llengua. Respirant optimisme, l'acord en forma de llei pot tractar-se d'un punt de partida on s'ha hagut de transigir per a poder arribar a un consens majoritari que evite utilitzar en el futur la llengua com a arma política. Tant per al PP com per al PSOE, el fet de dur endavant la normalització política de la llengua s'ha convertit en una mena d'exercicis espirituals en els quals han tingut l'oportunitat de posar-se a bé davant la societat valenciana al complir la penitència imposada per la lògica dels fets. Per una banda, i malgrat discrepàncies nostàlgiques, el PP ha hagut de llavar-se la cara veint-se en la necessitat d'haver d'esmenar la plana davant els postulats secessionistes que es van difondre anys enrere sota les sigles d'UCD, precisament quan es va començar a difondre el virus del valencianisme acèrrim entre les capes neo-burgeses i populars de València capital i rodalia, contraposant-lo a tot el que vinguera de Catalunya. Per l'altra, prop de 12 anys va durar la possibilitat per al PSOE d'intentar posar remei a l'assumpte, sense abordar-lo directament a nivell polític efectiu, pensant que el temps jugaria a favor de la normalització i centrant sols els esforços a nivell educatiu, amb una major i progressiva presència del valencià a l'escola a l'igual que un determinat recolzament editorial i als mitjans de comunicació. Ara l'ideal radica que una vegada superat l'entrebanc parlamentari i nascuda l'Acadèmia cal fer-la sòlida i ferma mitjantçant actuacions decidides en vies a tal confirmació i absents d'especulació política, on la vertadera representativitat ha d'estar en persones de reconegut prestigi dins del món universitari i literari. No obstant això, i analitzant el procés que s'ha seguit, en el camí apareixen una sèrie de dubtes al voltant de la lluita que s'obri entre els diferents partits per a poder aconseguir les encobertes quotes de poder a partir de l'afinitat dels acadèmics. No oblidem que la solució ha estat política i, vulgam o no, els dubtes encara podrien seguir, davant de cada cita electoral, depenent dels resultats. Així i tot, ens agradaria equivocar-nos al constatar que els polítics en el poder usen més el valencià, que s'anularà el decret de no homologació de títols administratius respecte de Catalunya o les Illes, que no hi haurà problemes de revisió en l'edició de llibres de text en valencià, que les Corts i les Conselleries d'Agricultura i Medi Ambient utilitzen el valencià normatiu, que s'augmentarà la subvenció als mitjans de comunicació que siguen en valencià, que desapareixeran tómboles, abradelos i d'altres herbes de la programació televisiva... ¡Uf, tantes coses! ❦

La insurrecció del "Petrólio" © Superstock - 1933

Manuel Cerdà

"Les sequeres o les crisis de producció significaven l’atur forçós per a milers de treballadors"

Tot i que els fets de juliol del 1873 es produeixen en un context polític molt específic –la Primera República Espanyola i les tensions entre els mateixos republicans respecte al model d’Estat–, coincideixen en el temps amb la proclamació dels cantons al País Valencià, Múrcia i Andalusia, i no poden analitzar-se aïlladament de totes aquestes circumstàncies, ens mostren uns trets força distints en tant que, en definitiva, no són altra cosa que el resultat –lògic, per altra banda– de la convergència d’anys d’injustícies generalitzades sofertes pels treballadors amb les aspiracions polítiques d’una minoria articulada al voltant de la Internacional. La industrialització alcoiana va realitzar-se en unes condicions –competència, manca de primeres matèries, dificultat en les comunicacions– que comportaven la sobreexplotació de la mà d’obra en base a mantindre uns salaris inferiors fins i tot al nivell de subsistència i unes jornades laborals extremadament llargues. En la dècada de 1870 els teixidors, paperers i sabaters treballaven diàriament dotze hores; deu els del ferro, fusters tintorers i obrers de la construcció, i entre setze i divuit els obrers del tèxtil. Ara bé,

com ens indica una altra informació de l’època, per un dia de treball s’entenia de deu a dotze hores diàries, “pero muchas veces se trabaja hasta un màximum de diez y ocho” en tots els oficis. La jornada laboral de les dones i els xiquets tenia una durada semblant. La mà d’obra femenina era fonamental en el procés de fabricació de la draperia i en la indústria paperera (concretament en l’elaboració de llibrets de fumar). Eren tasques que tant podia realitzar un home com una dona, però amb la salvetat que aquestes venien a guanyar una tercera part del jornal que se’ls pagava als varons. Els nens començaven a incorporar-se al món laboral, als sis anys els xiquets i als vuit les xiquetes. Les hores de treball eren les mateixes que les dels homes, ja que es dedicaven a ajudar a aquests, i el seu salari era una quarta o quinta part menor. Difícilment el salari familiar arribava per a cobrir les necessitats més peremptòries. A més, cal tindre en compte que aquest no es cobrava tot l’any. Les sequeres o les crisis de producció significaven l’atur forçós per a milers de treballadors. El mateix passava quan algú es posava malalt.

En les fàbriques i tallers els espais eren molt reduïts, mal ventilats i –en el cas sobretot de la indústria paperera– amb una excessiva humitat. Els accidents laborals eren freqüents, especialment entre els nens, vençuts pel cansanci i la son. I quan la jornada laboral acabava, les condicions de les cases on habitaven no eren, ni de bon tros, les adequades per al descans. Les característiques geogràfiques d’Alcoi van determinar el seu creixement en altura, de tal manera que les antigues cases preindustrials van convertir-se ràpidament en edificis de vivendes de lloguer per peces, on els treballadors vivien apilotats i en un medi totalment insalubre, assolint-se en els bar-ris obrers densitats de 2.000 i 2.500 habitants per hectàrea, densitats que contrastaven força amb els 800 habitants per hectàrea que, com a molt, presentaven les zones on residia la burgesia. Pel que fa a l’alimentació, la seua base la constituïen el pa, majoritàriament de panís, i els productes vegetals, als quals, com a molt, se’ls afegien –segons informacions coetànies– “cortas cantidades de salazón”. La carn, sobretot la roja, “pasan meses sin que la prueben”. En canvi, el consum d’alcohol era força elevat. No fa falta, doncs, gaire imaginació per a adonar-se’n de les dificultats dels obrers per a poder subsistir. Tantes que no tenien més remei que empenyorar les peces de vestir millor conservades, matalassos, llençols, sinagües, bolquers culleres, forquilles..., a usurers que cobraven uns interessos anuals d’entre el 50 i el 80 per cent. Aquests treballadors van ser els que protagonitzaren els fets del Petrólio. Ja des dels inicis de la mecanització, es produeixen actes de protesta de diversa índole: contra la introducció de la maquinària (1821-1844) –que trastocava per complet el sistema de vida basat en la indústria domèstica–, contra l’impost de consums –que gravava econòmicament els productes que entraven en la ciutat– o contra les quintes, així com manifestacions i aturs parcials en demanda de major jornal, especialment en èpoques de crisi. També, des de mitjans del segle XIX, hi ha intents entre els treballadors dels distints oficis d’organitzar-se. Però no 13

serà fins la dècada de 1870 que la classe obrera s’unirà en la defensa d’uns interessos comuns contraposats als de la burgesia. El 1871, dos membres de la societat Mutua Protección de Tejedores de Alcoy assistiren al Congrés Obrer de Barcelona, on entraren en contacte amb representats de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), també coneguda com Primera Internacional. La correspondència entre uns i altres s’inicià immediatament, inaugurant-se el centre de la federació local alcoiana de la Internacional el primer diumenge de setembre de 1872. En aquells moments ja eren 1.200 els treballadors d’Alcoi afiliats a l’AIT i, a final d’any, més de 2.000. Aviat es crearen seccions locals en altres pobles veïns (Cocentaina, Benilloba, Muro, Bocairent, Ibi i Tibi). Articulada al voltant de l’ideari de la Internacional, la classe obrera alcoiana imprimirà un nou rumb a les seues accions de protesta. Entre 1871 i juliol del 1873, les vagues s’incrementaran considerablement i les reivindicacions ja no seran únicament l’augment salarial, sinó que abastaran també les condicions laborals i la reducció de la jornada de treball. A més, la solidaritat amb altres conflictes obrers s’estendrà més enllà del límits comarcals, realitzant-se fins i tot col·lectes per a ajudar vaguistes d’altres llocs de l’Estat. Per primera vegada el que es qüestionava era el propi sistema capitalista. Del desembre de 1872 al gener de 1873 va tindre lloc a Còrdova el III Congrés de la Federació Espanyola de l’AIT, el qual ratificà les tesis

bakuninistes i acordà substituir el Consell Federal per una Comissió Federal d’Estadística i Correspondència amb seu a Alcoi, la federació local de la qual era –amb 2.591 afiliats– la segona en importància després de la de Barcelona. Quan l’1 de febrer es proclamà la República, la Comissió Federal es pronuncià immediatament sobre el canvi de règim, en el qual no veia altra cosa que “el último baluarte de la burguesía, la última trinchera de los explotadores y un desengaño completo para todos aquellos hermanos nuestros que todo lo han esperado y todavía lo esperan de los gobiernos”. Per aquestes dates, bona part dels obrers alcoians es trobaven allunyats dels postulats republicans i identificats amb l’ideari internacionalista. Així, quan el juliol del 1873 –coincidint amb l’agitació política entre els mateixos republicans i la proclamació dels cantons– la Internacional va declarar a Alcoi la vaga general, aquesta va ser seguida massivament. La crida a la vaga general es decidí en una assemblea que es celebrà el dia 7 a la plaça de bous en solidaritat amb els paperers dels Algars (Cocentaina), els quals mantenien un atur des del mes d’abril per la jornada de vuit hores i augment de jornal. Els sis mil treballadors que hi assistiren decidiren fer seues aquestes reivindicacions. D’immediat es formaren vàries comissions encarregades d’estendre la vaga als municipis dels voltants i de traslladar a l’alcalde –el republicà Agustí Albors– les esmentades peticions a fi que mitjançara amb els fabricants. Al no hi haver acord, el dia 8, a primeres hores del matí, entre vuit i deu mil treballadors d’Alcoi i Cocentaina s’havien declarat ja en vaga general. Albors es reuní amb els majors contribuents, acordant-se no cedir i ressistir, fins i tot amb les armes, si les coses anaven a més, alhora que es telegrafiava al governador de la província demanant-li l’enviament d’un batalló. El dia 9, una nova assemblea decidí que la corporació municipal havia de resignar el seu comandament en una junta formada per destacats internacionalistes. Albors es negà i, a primeres hores de la vesprada, entre sis i vuit mil

treballadors es concentraren davant l’ajuntament. Com que l’ambient era cada vegada més tens, l’alcalde disparà un tret a l’aire per a posar ordre. Però, òbviament, no fou això el que s’aconseguí. La guàrdia municipal, en escoltar el tret, disparà contra la multitud. Un treballador morí i alguns més resultaren ferits. S’aixecaren barricades i fabricants i propietaris foren presos com a ostatges, iniciant-se d’aquesta manera una lluita que durà més de vint hores i que, després de la mort de setze persones i l’incendi de diverses cases i de la Casa Consistorial, acabà amb l’assassinat d’Albors de forma violenta. La ciutat quedà en mans de la Internacional. Però les tropes, que comandava el capità general Velarde, ja eren als afores de la ciutat la nit del 10 de juliol. El dia 11 una comissió dels majors contribuents s’entrevistà amb aquest per a pactar la seua entrada a Alcoi prèvia retirada de les barricades i la posada en llibertat dels ostatges. Només entrar a Alcoi, Velarde, el dia 13, rebé l’ordre de traslladar-se a Cartagena per a reprimir la insurrecció cantonalista. De nou la Internacional controlava la situació. Els treballadors continuaren realitzant assemblees i negociant amb els fabricants, els quals accediren en bona part a les reivindicacions. Tanmateix, a primers de setembre feien la seua entrada en Alcoi dos-cents guàrdies civils, iniciant-se una forta repressió sobre els treballadors. A principi del 1874 el nombre de processats era de 315, cent dels quals estaven empresonats a Alacant. Més de 700 treballadors van ser encausats i 288 acabaren en la presó. Dos anys després hi hagué una amnistia que afectà a la meitat. La majoria era ja en llibertat el 1881, però l’absolució total dels 288 no arribà fins al 1877, data en la qual encara esperaven sentència 20 processats. Comptava aleshores el procés incoat pels fets més de 25.000 fulls. Aquest procés es conserva a l’Arxiu Municipal d’Alcoi i és d’on hem tret la major part de les dades que hem tractat de sintetitzar. ❦ Manuel Cerdà és historiador i professor a la Universitat de València.

Guillermina Barceló

La música del 68 (II)

En 1967 naix en Anglaterra la psicodèlia amb Pink Floyd que incorporarà luteria electrònica amb influències cèltiques, orientals, efectes de free-jazz i de música clàssica. Continuadors d’aquesta corrent seràn Led Zeppelin, Genesis, Yes, etc. En el 68 els Beatles després de passar per l’época del LSD seguixen el Maharishi i coneixen la meditació transcendental. El reflex d’aquesta época és l’àlbum Revolution. També en el 68 els Rolling Stones publiquen Beggars Banquet (Banquet de captaires), amb títols com "Sympathy for the devil", "No expectations", etc.; lletres marcadament polítiques, que reflecteixen la manca d’espectatives de la joventud. Els Who junt amb els Rolling són els primers en convertir el pop simple i comercial en el germen rock que va portar el canvi de 1969. La primera òpera rock de la història, Tommy, escrita pels Who, és un obra mestra de la imagineria pop i un mite per a la història del rock. La seua música està basada en la progressió

i la investigació i Quadrophenia és una bona mostra d’aquest fet. A l’Estat espanyol les coses també evolucionaven per bon camí. A principi dels seixanta apareix la Nova Cançó catalana que es plantejava utilitzar la cançó popular com una manera de normalitzar l’ús de la llengua. El grup dels Setze Jutges va anar incrementant-se amb la presència de quatre personatges molt importants: Lluís Llach, l’èpic, Maria del Mar Bonet, la tradicionalista, Joan Manuel Serrat, el líric, i el valencià Raimón, que amb cançons d’esperança com "Al Vent", de protesta col·lectiva com "Diguem no" i "D’un temps d’un país", va aconsseguir interessar no sols els catalans sinó per tot arreu de la península. Les seues cançons es convertiren en himnes per als estudiants. A la resta d’Espanya els anys seixanta van ser els de la cançó carregada d’intencions i significats polítics. Manolo Díaz i Luis Eduardo Aute, amb els seus "Aleluia" dylanians feien cançons en solitari. En

1968 apareix el grup denominat Canción del Pueblo on es trobaven noms com Elisa Serna, Adolfo Celdrán, Hilario Camacho, etc. que crearen una editora discográfica que desapareixeria ràpidament, però que deixarà en el mercat la versió en castellà del "No ens mouran" de Joan Baez. A eixe grup s’incorporaran els extremenys Pablo Guerrero i Luis Pastor. També José Antonio Labordeta que prompte es va convertir en el cap de la nova cançó aragonesa que més tard donaria noms com La Bullonera o Joaquín Carbonell. Paco Ibáñez i Ismael, fincats a París, posaven música a diversos poetes espa-nyols. Aquesta idea es va estendre entre els cantants i Alberti, Lorca, León Felipe, Machado, Miguel Hernández, Neruda, Brech, Salvador Espriu, Rosalía de Castro o Salvat Papasseit van ser musicats per gent com Aguaviva, Serrat, Cortez, Raimon i Amancio Prada. Mentretant, a Cuba apareix la Nova Troba Cubana que naix baix la sombra del castrisme de mans dels revolucionaris satisfets amb el nou modus vivendi cubà i que utilitzen la cançó per a exportar les idees revolucionaries a l'exterior. Els seus tres màxims representants són Pablo Milanés, més líric; Silvio Rodríguez, creador d'ambients plens de màgia i poesia; i Amaury Pérez. Finalment, nous moviments musicals com la New Age van nàixer a la calor de la revolució cultural de maig del 68 des de dos fronts distints, el rock simfònic o psicodèlia i el contacte cultural Orient-Occident. ❦

Francesc Gascó i Navarro Ben sovint passa que les generacions més jóvens desconeixem una gran part del nostre patrimoni lingüístic. A més a més, i el que és més greu, el que fem és substituir allò que no sabem per traduccions barroeres del castellà. El català de l'Alcoià conserva encara entre la gent d'edat multitud de locucions ben antigues que ens poden enriquir molt com a valencianoparlants. Només a Beneixama, en porte recollides més de sis-centes. Ara us n'oferesc una mostra: De baldraga: debades, a despeses d'altri. "El viatge m'ha eixit de baldraga" Estar algú per entregar l'ànima a Déu:

estar una persona extremadament cansada. "Hui estic per entregar l'ànima a Déu". Dormir de memòria: dormir una persona tota la nit panxa per amunt. Durar més que un cul de morter en un femer: durar moltíssim. "La meua jaqueta va durar més que un cul de morter en un femer". Fer campana: fer algu un bon negoci. Fer el ple migjorn: fer la migdiada "M'he gitat a fer el ple migjorn i no m'ha provat gens". Fer-li fer (a algú) randa sense baixos: obligar a fer a algú una cosa impossible. No haver vist mai cul en finestra: ser

una persona que s'estranya de tot, fins de les coses més estranyes. "La teua germana pareix que no haja vist mai cul en finestra". No deixar estaca en paret: destrossar una cosa, sense deixar-hi res com abans. Fer una barcella: mantenir una conversa amb algú. Paréixer (algú o una cosa) una gallina amb sabates: tenir un aspecte ridícul o de mal gust. Xarrar-li a algú fins el cul: ser una persona molt xarradora. ❦ Francesc Gascó i Navarro és mestre a Tavernes de la Valldigna.

Elogi de la Cope

Francesc Sarrió

L’any que ve farà 25 anys que fan festes a l’agost els veïns d’un singular barri de Banyeres denominat la Cope, ja que va iniciar-se’n la construcció per mitjà d’una cooperativa. El desplaçament de famílies del poble a una partida on tot eren bancals d’oliveres i ametlers –crec que es denominava les Carrasquetes–, la tradicional absència d’ambient en agost i la innegable vitalitat del grup humà que va aplegar-se allí va fer esclatar unes festes o festejos que, per la resta del poble, aquells anys eren vists amb un escepticisme sense fisures. Pero aquell motí, que ningú no sabia exactament com anomenar: festes de la Vaca, de la Cope, de la Mare de Déu... ha acabat seduint tot el veïnat i com una cita inexcusable. I el cas és que, a Banyeres, les festes de carrer o barris, les últimes dècades, han tingut una vida molt irregular, de l’eufòria a la desaparició. Per això és comprensible la falta d’entusiasme popular que va generar la festa de la Cope. Sembla que ha tingut al seu favor triar la data d’agost, que és l’única època amb molt de temps lliure i amb molta gent, sobretot jove, deambulant pel poble. També, que no hi havia absolutament res obert al poble. I s’ho van haver de muntar els veïns, perquè ausades que tradició de fer festa, no ens en falta, ni la capacitat de responsabilitzar-se de coses del comú, com ara les festives; això no és una tortura exactament, però tampoc és eixir a ballar. Reconéixer eixa dedicació per a organitzar cada any –amb les ajudes que han sabut trobar o buscar-se– una festa en aparença insignificant és gran. Sabem, com és evident, que no es tracta de les festes majors, etc., però l’animació que any rere any ha anat creant-se és elogiable i, vist el punt a què ha arribat enguany, mereix tota la confiança. A mi, m’agradaria, simplement, que això anara a més. Tot i el gran esforç humà i de diner, probablement més del primer que no del segon, la Cope no és una festa d’envergadura, però crea un ambient en unes setmanes hostils en què el poble sembla castigat per un aparent èxode. I en realitat, potser només hi ha fora un vint o un trenta per cent de població. Trobe que aquesta iniciativa és una festa popular, de participació total, no cal apuntar-se a res i les despeses són molt insignificants. Les vaquetes, les desfilades del que siga, les berbenes, tot això té un poder de convocatòria molt acceptable i caldria cuidar-ho perquè no perdera qualitat, s’incrementara i fóra un atractiu irresistible les llargues setmanes de l’agost banyerut. Davant els primers 25 anys, que mereixen una celebració especial, aquestes festes mereixen no només la nostra henorabona sinó l'ànim i el suport de tots. ❦

El Florido Pensil. Andrés Sopeña Monsalve, Barcelona, Ed. Crítica, 1994, 243 p.

Vicent Berenguer

La casualitat va portar, ja fa uns dos anys, els meus ulls sobre el llibre que pretenc comentar: col·locat en un lateral d'una prestatgeria de la biblioteca pública, em vaig deixar seduir, primer per la portada tan encertada del nen de postguerra llegint la seua "enciclopèdia", segon pel títol tan suggerent i estrany alhora (¿què és això del Florido Pensil?), i tercer pel subtítol, més esclaridor, de Memoria de la escuela nacionalcatólica. Calia, doncs, emportar-se'l a casa. I el llibre no em va decebre: partint d'un exhaustiu buidatge dels llibres de text editats durant el franquisme, Andrés Sopeña evoca l'escola quotidiana, la ràdio local d'aquella època, els tebeos de Roberto Alcázar, el cinema del dijous amb el Nodo de Franco-inaugurant-un-pantà, l'arribada de la televisió, ridiculitza els enunciats dels problemes de matemàtica i la falsa commiseració amb els pobres. Tot açò l'autor ho fa per mitjà de nombroses citacions dels llibres de text de l'època. Amb tots aquests continguts es va anar inculcant una manera de compendre el món, la societat i Espanya "de glorias, florido pensil" com es cantava amb la música de l'himne nacional. Mitjançant l'anàlisi crítica, el llibre desdramatitza tota la parafernàlia que aquests manuals desplegaven demostrant que darrere d'ells s'amagava sovint la ximplesa i la buidor. ¿I com és que aconsegueix tant aquest assaig? És clar que per la via de l'humor, amb molta ironia i sarcasme. Per això n'és tan recomanable la lectura. Per a les persones que s'han "instruït" amb les enciclopèdies Álvarez o altres, el llibre els servirà com un recordatori o una reflexió (alguns fins i tot s'adonaran de la fal·làcia que patiren estoicament i obedientment). Per als més joves El Florido Pensil pot ser un instrument de gran valor per a compendre algunes actituds dels pares o dels avis. Per exemple, pel que fa a la concepció unitarista d'Espanya o els prejudicis lingüístics cap a aquelles llengües que no són el castellà. Tanmateix, més important que el model d'educació rebut, és el que no es va transmetre: allò que no es va dir o es va amagar, per exemple, la història del nostre poble, sense manipulacions, la llengua autòctona (prohibida i castigada en l'escola), el nom de les nostres plantes i muntanyes, etc. Després de prop de quaranta anys de "pensament únic" per a alguns, encara, són inconcebibles altres postures o altres idees que les de sempre. ¿Com explicar després d'“Una y grande” que n'hi ha més d'una i que totes tenen dret a existir en un estat plurinacional? ¿Com explicar una Generalitat i el seu significat després de tants d'anys de Diputación Provincial i de Gobernación Civil? ¿Com desterrar actituds autoritàries després de dècades de ordeno y mando? No és fàcil, però comencem, doncs, no cometent els mateixos errors i llegint El Florido Pensil. ❦

Fronts ecològics a la comarca Carlos de Aguilera

La depredació en forma humana –a banda dels fets bèl·lics– també pot trobar-se en un ordre que, encara que parega menor per la seua lleu implicació en la vida nacional, és molt significatiu en una comarca com la nostra, en la que, per desgràcia, els depredadors humans s'han fixat. Les actituds conservacionistes de la naturalesa són manifestades a través dels grups ecologistes, de les associacions de veïns i de les persones amb sentit comú. Devem no baixar la guàrdia i estar atents als possibles atemptats que s'intenten perpretar contra la naturalesa.

Parc eòlic a la serra del Reconco, a Biar

Una empresa privada pretén instal·lar a l'esmentada serra, així com en part d'Onil un total de vint-i-tres aerogeneradors per a la producció d'energia elèctrica. Res tenim en contra de la mateixa, doncs és de les anomenades alternatives, neta, que no produix gasos, ni fums, ni residus. Però estem en contra que s'accepte qualsevol iniciativa sense més. Les condicions tècniques que es preconitzen no són certes i es pretén confondre a l'opinió pública amb dades alterades. La força del vent en el lloc escollit és prou inferior a la que es necessita per moure molinetes de setanta metres d'altura –més o menys, el doble que qualsevol campanar de la zona– pel que és tècnicament inviable. Però els promotors contemplen el negoci de sol·licitar una subvenció de Brusel·les, a l'empara que es tracta d'energia alternativa, més una altra del Ministeri d'Indústria com a compensació a la que es concedix a l'energia d'origen nuclear. Una reunió recentment celebrada entre els ecologistes de la província ha posat de manifest –i així s'exposarà en un document que pròximament veurà la llum– la inexistència o ocultació d'un mapa eòlic provincial del que s'extraguen les conclusions finals i definitives que aconsellen

o desaconsellen instal·lacions d'aquest tipus en les nostres terres. Acompanyat d'una proposta d'estalvi d'energia dirigida als ajuntaments. De tot això s'espera obtindre una llum més clara per entendre amb elements de coneixements vertaders el que ha de ser possible o no possible en cada cas, tenint en compte molt especialment l'impacte ambiental, que en el referent a la serra del Reconco és molt considerable. Hi ha a més la possibilitat d'una consulta popular –instrument legal molt poc utilitzat– per veure quina és l'opinió dels ciutadans, ja que la maniobra utilitzada per l'Ajuntament de Biar ha vorejat la il·legalitat.

Incineradora a la Canyada Existixen antecedents de proposta d'instal·lació d'una planta incineradora de residus a Beneixama que va ser rebutjada per imosició popular. L'empresa instal·ladora ha pretés fer el mateix a la Canyada, entenent que la seua escassa població no anava a representar cap obstacle seriós i que les autoritats locals acceptarien de bon gust la subvenció econòmica que oferia l'empresa. Per fortuna no ha sigut així i, encara que el tema no està tancat, sembla que hi ha la voluntat de no acceptar la planta. En aquest cas la depredació és flagrant. Es tracta d'un cremador de brosses de baixa potència, que no les destruix en absolut, sinò que únicament les dilueix en un tipus de plasma altament tòxic, la utilització del qual es pretén col·locar en algunes de les indústries que utilitzen productes compactes com elements sustentadors, tals com ferms per a carreteres, per exemple. Però el cremador no fa sinó acumular el verí de tots els productes subjectes a incineració, exhalant a l'atmosfera, sense cap tipus de filtre, els gasos residuals de la combustió. Al mateix

temps, l'aigua utilitzada, també sense depurar, es deposita en el clavegueram general. Els inconvenients són tants i l'impacte ambiental tan considerable que el bon sentiment de les autoritats de la Canyada estem segurs que avortaran la proposta, que per altra banda, obeix a sistemes obsolets i fora de lloc en les instal·lacions modernes.

Fangs per a l'agricultura Els residus orgànics de bona part de les poblacions de la Comunitat Valenciana són tractats en nou plantes de compostatge, que després d'una elaboració especial, es convertixen en un compost o producte orgànic que servix com adob agrícola. Segons notícies –no oficials– de la pròpia Conselleria d'Agricultura, tres d'aquestes plantes funcionen deficientment, el que origina que el fang en qüestió vinga en males condicions i faça més mal que bé a les terres de labor. Quan el material procedent d'algunes d'aquestes instal·lacions deficients –Benidorm entre elles– arriba als camps, produeix un efecte contrari al que es desitja, fins al punt que la mateixa Administració ha d'intervindre, mitjançant denúncies i controls del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona), de la Guàrdia Civil, per tractar de corregir el disbarat. La tramitació d'aquestes denúncies seguix el seu curs i esperem un resultat d'acord amb les especificacions tècniques de l'anomenat compost i amb la correcció de les irregularitats.

Vigilància En tots els casos esmentats, i algun més, cal no baixar la guàrdia, per això cal tindre els ciutadans ben informats, assessorar-se degudament dels qui coneixen el medi ambient i actuar sense contemplacions en contra dels depredadors humans. Són diversos els fronts ecològics en els que s'ha d'actuar. L'incendi forestal, la contaminació d'aigües, barrancs i rius, l'erosió, la contaminació de terres, la caça il·legal, les indústries nocives, etc. Una bona informació és necessària. Els conservadors de la naturalesa estem per a donar a conéixer a autoritats i ciutadans les lleis que emparen el dret de tots a gaudir d'una qualitat de vida acceptable. ❦ Carlos de Aguilera és membre de la Junta Rectora Nacional d'Adena.

Bloc Nacionalista Valencià, la nova alternativa a Banyeres

L'Alcoià i la mancomunitat de pobles de la Mariola

Col·lectiu Local del BNV

Salvador Puerto

No podia faltar que amb l'aparició d'un nou exemplar de Barcella, quasi coincidint amb la nostra festa nacional del Nou d'Octubre, i gràcies a la seua cortesia, el col·lectiu local del BNV fera aplegar una sèrie de reflexions al voltant del que pot significar la seua aparició en la vida política local. Com es recordarà, el darrer 8 de maig es feia la presentació d'aquest nou projecte polític, rebent una expectant acollida. Com també es va dir aquell dia, el Bloc és una organització política nova i jove que naix el 9 de setembre de 1997, però que a la seua volta arreplega l'experiència i gestió dels partits que l'integren en etapes anteriors, com per exemple UPV, fins i tot aplegant a tindre representació parlamentària a les mateixes Corts Valencianes, sent per tant, el resultat de l'experiència i la força que aglutina l'actual nacionalisme democràtic valencià. En el cas particular de Banyeres es feia necessari que el nacionalisme cultural latent al poble des d'anys enrere es convertira en nacionalisme polític i prenguera forma de partit, tenint com a un dels principals objectius l'aplegar a participar activament en les decisions que afecten de manera directa la política de la nostra localitat, aportant nous plantejaments i idees, però des d'una perspectiva des de casa, i no sotmesa al dictat de la política dels partits centralistes. Sempre depenent dels resultats electorals del 13 de juny del 99, les persones que constituïm el Bloc som conscients que podem ser la força decisòria i aplegar a trencar majories absolutes que cegades en aquest objectiu, de vegades, no acaben de centrar el seu treball pel bé de la col·lectivitat, o siga, en la millor política possible per a Banyeres en el seu conjunt. Exemple clar ho és l'actual formació en el poder, el PP, tenint molt assimilat el paper d'aplanadora política a pesar de la seua mínima diferència de vots en el consistori municipal, estant al servei d'uns plantejaments conservadors de sectors sòcio-econòmics d'influència que determinen la seua política local. Pel que respecta al PSOE, va tindre en les seues mans l'oportunitat històrica de revitalitzar la vida política local des d'una visió més progressista, però va caure en l'error d'instrumentalitzar el seu actuar a partir d'interessos familiars particulars que han comportat pèrdues econòmiques per a l'Ajuntament i una condemna pròpia que avui dia encara està passant-los factura, mostrant una determinada relaxació en el seu paper d'oposició activa. Poc a dir al respecte de la desmembració d'Esquerra Unida i que va tindre el mateix reflex a nivell local. En la seua mà està el poder concórrer o no a les properes eleccions. L'aparició d'una nova força política en l'àmbit local sempre pot originar certes espectatives, i al mateix temps crítiques vetlades, o pel contrari més incisives, quasi ratllant la desqualificació personal i col·lectiva. Sempre hi haurà qui pensarà i dirà que ens mouen interessos particulars, qui tractarà de fer malbé el nacionalisme identificant-lo amb el terrorisme o el separatisme, o d'aquells que evidencien el propi malestar, sobrevenint-los el nerviosisme, en veure que podem estar suficientment preparats per a gestionar l'Ajuntament... o veges tu a saber per on aniran els comentaris. Som conscients que se'ns voldrà minimitzar i atacar, però tenim clar que no hi haurà cap crítica que ens lleve la il·lusió i les ganes de treballar per un Banyeres millor, plural, més democràtic i tolerant. ❦

La nostra comarca, pateix una desmembració per interessos obscurs, que cal que els seus habitants reivindiquem amb força des de totes les institucions. Els darrers anys hi ha hagut esforços per aconseguir crear la Mancomunitat de Pobles de la Mariola, però malgrat tot, a hores d’ara, no podem parlar d’una entitat administrativa organitzada, que al meu parer serà la clau per tornar a la normalitat històrica, lingüística, geogràfica y cultural als nostres pobles. El botànic Cavanilles, en el quart viatge, va arribar al que ell anomenava Mariola, valls d’Agres i Biar: "Pues llegamos ya a las raices orientales de Mariola, tiene una légua de norte a sur i mas de cinco de nordeste a sudeste en cuya direccion se prolonga frente a Saix en el reyno de Murcia". Cavanilles va romandre llargues estades a casa del seu amic i veí de Banyeres, J. Castelló, en el darrer viatge va estar des del 20 d’agost fins als primers dies de setembre, el dia 1 de setembre va muntar a la torre del Vinalopó per dibuixar una panoràmica de la serra Mariola. Aleshores no s’havia dividit el Regne en les tres províncies que hui coneixem. Per un geògraf, botànic i científic de l’època (1790), era clar, arribava a una comarca natural, de les terres d’interiors, on el que dominava eren dues serres del sistema subbètic separades per una vall que s’obria l'oest a Villena i l'est es tancava a Agres, i la componien el que hui perfectament podíem anomenar mancomunitat de la Mariola. Per al botànic fa dues cents anys i per als geògrafs posteriors com Pascual Madoz, 1834, Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar, i més recentment Abel Soler, 1996, en la Geografia de les Comarques Valencianes, que han estudiat les nostres terres de prop, no hi ha cap dubte, la vessant nord de la serra Mariola i la seua vall conformen una comarca natural geogràficament parlant. Però si atenem a altres raons com la llengua pròpia dels natius; els conreus agrícoles; els interessos comuns dels béns que els oferia la serra Mariola (les aigües de reg del riu Vinalopó) que encara hui en dia reguen les hortes de pobles com Beneixama, Banyeres, Bocairent, Biar, la Canyada, i el Camp, i que van ser el bressol de l’indústria al moure els molins; l’aprofitament de les aigües subterrànies per al consum urbà i industrial; el comerç de la neu, tan important fins a les darreries del segle passat i principis de l’actual sobre tot als pobles d’Agres, Alfafara, Bocairent i Banyeres. S’entén, que la serra Mariola, amb els seus límits naturals, des del Montcabrer fins més enllà de les serres de Biar, i no atenent a plantejaments poc fonamentats com són els límits locals, comarcals o provincials, faran que puguem ser una mancomunitat organitzada dintre del context comarcal de l’Alcoià. Aquests plantejaments fan de la vall d’Agres una comarca natural, sense afegits ni minves històriques, lingüístiques, polítiques ni geogràfiques. ❦

"Gamberros", un problema de tots Des de sempre hi ha hagut bandarres al nostre i a tots els pobles, bé per què els fa il·lusió veure com es trenca tot o bé per què simplement se senten realitzats en destrossar tot allò que es creua al seu pas. El vidre del cartell d'informació del sender PR-V4 que hi ha al cementeri, el robatori de preses d'escalada al rocòdrom, el robatori i trencament de cartells informatius a les fonts…, són exemples

—25 de setembre, Banyeres. Presentació oficial del logotip del 750 Aniversari. —Del 5 al 15 d’octubre, Banyeres. III Setmana de Cultura Popular. Conferències, danses, exposicions, mercat medieval i teatre. —5 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Presentació i col·loqui: La utilització de la llengua a l'Alcoià i el Comtat. —7 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Taula redona: El pacte lingüístic. —10 d’octubre, Banyeres. Jordiet contraataca, per Pot de Plom Teatre. —13 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Conferència: La insurrecció del Petróli i la I Internacional a Alcoi, per Manuel Cerdà.

d'aquestes "gamberrades". Si totes aquestes coses que es fan per gent desinteressada perque al poble puguem gaudir de tot, ¿per què es trenquen per la mateixa gent del poble? ¿Què passarà amb la zona d'acampada al Molí l'Ombria? ¿S'haurà de posar un vigilant les 24 hores? Si no ens conscienciem de tot açò, sempre estarem dient que a Banyeres no pot haver de res. ❦ Jordi Albero. President del C. E. Penya Roja. Banyeres de Mariola.

Apartat 140 - 03450 BANYERES DE MARIOLA (L'Alcoià)

Senyalització al camí de la Mallaeta.

—15 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Conferència: Els personatges del Petroli: Agustí Albors i Severí Albarracín, per A. Revert. —17 d’octubre, Banyeres. Representació teatral Viles i castells de Banyeres i Serrella, de Miguel Sempere (750 Aniversari). —18 d’octubre, Banyeres. Inauguració del 750 Aniversari. —20 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Conferència: Condicions de vida de la població d'Alcoi al 1873, per Àngel Beneito. —22 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Conferència: La vida quotidiana a l'Alcoi del 1873, per Isabel-Clara Simó. —23 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Xarrada-col·loqui: El paper de la dona en la segona

meitat del segle XX. —25 d’octubre, Banyeres. Mandíbula afilada, de Carles Alberola per Albena Produccions. —27 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Taula redona: La situació de la classe obrera quan la I Internacional i en l'actualitat. —30 d'octubre. 20.00 h, Alcoi. Club Unesco. Xarrada-col·loqui: La problemàtica actual de la dona. —22 de novembre, Banyeres. Todo Shakespeare (o casi), per Tanttaka Teatroa. —27, 28 i 29 de novembre, Banyeres. Doña Rosita la soltera, de Lorca, per la companyia de Felipe Sempere. —16 i 17 de gener 1999, Biar. Festes de Sant Antoni amb la desfilada del Rei Pàixaro.

• Butlleta de subscripció

Nom Adreça Població Banc Núm. compte Adreça Població

Vull ser subscriptor de la revista BARCELLA, mitjançant l'abonament de 500 ptes. l'any Cognoms Codi postal

Codi postal

Comarca Oficina Comarca Firma

Envieu aquesta butlleta a Barcella, Apartat de Correus 140, 03450 Banyeres de Mariola

FÀBRICA I MAGATZEM DE TEIXITS PER A LA LLAR VIL·LA ROSA, 10 TEL.: 96 656 71 34 FAX: 96 556 69 34 03450 BANYERES DE MARIOLA (ALACANT) ESPANYA