REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL
Número 1 • juny 1997 • 150 ptes.
Ferran Belda A propòsit d'Almansa El gasoducte
Redacció
REVISTA D'INFORMACIÓ GENERAL
Número 1 Juny 1997 Quadrimestral Edició i Redacció:
Apartat de Correus 140 03450 Banyeres de Mariola (L'Alcoià) Equip de redacció: Rosa Ma. Belda Eduard Beneito Vicent Berenguer Antoni Francés Francesc Garcia Jose Antonio Miró Tello Navarro Josep Pascual Salvador Puerto Antoni Sanjuan Enrique Sempere
Disseny portada i maquetació: Josep Miquel Martínez Portada: Fotomuntatge de Banyeres de Mariola La Redacció no comparteix, necessàriament, les opinions expressades pels col.laboradors d'aquesta publicació Fotomecànica: Textogràfic - Alcoi Impressió: Nou Gràfic C.B. - Banyeres de Mariola Depòsit legal: A-562-1997
2
Fer una revista nova o reiniciar la labor d'una revista com va ser BANYERES (publicació local als anys 60-70), és una labor difícil i, al mateix temps, il.lusionadora. Difícil pel procés mateix, encara que millorat pels mitjans d'impressió que faciliten la tasca de presentació i edició; i més difícil encara pel treball d'elaboració i per la confecció d'articles i apartats de la revista: buscar col.laboradors, temes d'actualitat i interés alhora, del nostre poble i del petit món que ens envolta, d'aquelles coses i qüestions d'àmbit cultural, social, ecològic, urbà, industrial, esportiu, etc., que afecten directa o indirectament la nostra vida. Pensem que és convenient una publicació d'aquestes característiques d'una periodicitat més curta que les que hi ha actualment i, per tant, amb una dinàmica diferent i més oberta a la participació de més gent, bé per motivació o per al.lusions. Volem que siga un fòrum de debat, d'opinió respectuosa i amb solucions, si pot ser, a l'altura del nostre temps. ¿I per què el nom de BARCELLA? Poques paraules ens poden suggerir tant als que coneixem el nostre territori. Els nostres avantpassats utilitzaven la barcella per a mesurar el gra, i segur que mirant els seus voltants van veure en un dels cims més alts la forma de la barcella. Nosaltres volem encoratjar als banyerins que "fem barcella", com diu l'expressió popular, en aquesta nova publicació. Hem procurat que els diferents apartats reflecteixen les inquietuds de l'equip de redacció, i que en pròxims números vagen configurant l'amplitud de possibilitats del nostre espai informatiu. Per això demanem i estem oberts a totes les observacions per a millorar i a oferir una publicació el més acostada possible a les inquietuds i els interessos dels lectors i les lectores del nostre poble i el seu entorn. BARCELLA la publica el Col.lectiu però vol ser la revista de tots.
La vinyeta
Aquest article ha estat motivat per la presentació del llibre Almansa a càrrec d'Adrián Espí organitzat per l'Associació Cultural Font Bona i per les recents declaracions dels polítics valencians sobre els fets d'Almansa, lamentant la pèrdua dels Furs i de les institucions d'autogovern. No vull parlar del llibre Almansa, ho farem en una altra ocasió, amb més detall, perquè el llibre té moltes lectures i cal tenir en compte que és una novel·la històrica escrita a principi de segle. Simplement volia destacar algunes qüestions que crec que són fonamentals a l'hora de parlar de la batalla d'Almansa i de la Guerra de Successió. La Guerra de Successió era l'últim intent de la monarquia espanyola per centralitzar i sotmetre tot el territori espanyol sota la seua autoritat, procés que es va encetar
A propòsit d'Almansa Francesc Garcia
amb els Reis Catòlics. La Guerra de Successió a banda del problema successori, va tenir un profund caràcter social i econòmic, fruit de la greu situació que vivia el camperolat, fonamentalment després de l'expulsió dels moriscos i després del fracàs de la Segona Germania. La guerra de Successió serví a més per tal que els vassalls, el camperolat, plantejaren novament les seues reivindicacions a la noblesa terratinent, és a dir, l'abolició totalment o parcial dels drets senyorials que pagaven, els quals eren excessius. Aquesta raó fou la que motivà principalemnt que quasi tot el País Valencià recolzara l'Arxiduc Carles. En general, els grups socials inferiors, especialment el camperolat de senyoriu, el baix clero regular i secular, els comerciants i artesans, els professionals liberals, es decantaren per la causa austracista, mentre que la gran majoria terratinent, la jerarquia eclesiàstica, els jesuïtes, els camperols de reialenc (cas de Banyeres) recolzaren el bàndol borbònic. Uns i altres tenien interessos econòmics i socials antagònics. Per un costat el malestar del camperolat i per l'altre la resistència senyorial i de la noblesa a perdre els seus privile-
gis. I a Banyeres malgrat ser un poble de reialenc existien aquests problemes, potser menys greus que als pobles de senyoriu, però és una qüestió que avui planteja alguns dubtes. Les conseqüències de la guerra tots les sabem. Aquestes idees, molt generals, exposades al capdamunt es podien concretar molt més en l'àmbit local de Banyeres i comarca. És un repte per als professionals de la Història i per aquells que estimen el seu país, el seu poble. És un repte per als qui volen aprofundir en les seus senyes d'identitat. Es podien fer algunes preguntes clau. ¿Per què el poble de Banyeres i alguns de la comarca van estar al costat de Felip V? ¿Quina era la situació del camperolat en aquests pobles? (majoria de la població aleshores). ¿Quina era la distribució de la propietat i en mans de qui estava? La resposta a aquestes preguntes i moltes més que se'n podien fer aclariria una petita part de la nostra història. Va ser una llàstima que la presentació del llibre Almansa no donara més de si i es quedara simplement en un acte un poc triomfalista. L'ocasió era ideal per a conéixer millor una part de la nostra història, en la qual vam ser protagonistes.
¿Per què el poble de Banyeres i alguns de la comarca van estar al costat de Felip V?
© PERSONATGE. Castejón.
3
Vicent Berenguer
Ferran Belda Director del diari Levante
Té 43 anys, és un banyerut de pare i mare que va viure a Xàtiva, però la vida l’ha fet resident de València. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de la seua ciutat i en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar en RNE, la revista Valencia Semanal i, també, en Las Provincias. Enguany fa exactament una dècada que dirigeix el diari Levante, on ja treballava des de l’any 83. Ara, a través d’algunes opinions seues, hem volgut acostar-lo un poc a Banyeres de Mariola.
qualsevol altre ens administratiu o polític em fa tanta feredat com l’existència dels governadors civils i les diputacions provincials, que administren diners a un preu altíssim. –¿Podria dir-se que el dinamisme econòmic valencià està per damunt de les suposades friccions provincials? –Crec que la divisió provincial no és el principal motiu de fricció entre els valencians. El diari Levante ha tingut problemes concrets, irrellevants, quan decidírem, per raons de sentit comú, agrupar tres comarques veïnes i fer una edició conjuntament. S’hi va atiar el foc contra l’expansionisme, que no té sentit perquè aleshores caiem en l’absurd de reivindicar unes fronteres comarcals inviolables. Com en altres ocasions, estes noves agrupacions són molt susceptibles d’instrumentalitzar-se en funció dels interessos que tinga cadascú. –¿Potser és que, des de les diverses responsabilitats, no fan servir la capital de manera justa en benefici de tot el territori? –Potser, i també que alguns dels autors de l’invent de les Comarques Centrals no es senten identificats ni per una ni per altra capital i, en eixe cas, potser volen crear-ne una quarta, entre València i Alacant. I aleshores, ¿on estaria la capital d’això?, tries la que tries tindries una polèmica nova. Ha
“La Transició valenciana és una època negra”
© Levante - EMV
–Des de fa un cert temps està divulgant-se la idea d’una agrupació denominada les Comarques Centrals Valencianes, compreses entre el Xúquer i la serra Mariola, ¿veus algun futur en este projecte? –La veritat és que no acabe d’entendre quin és l’objectiu de tot això; ja que es tracta d’unes comarques amb uns lligams suficientment difusos perquè eixa agrupació tinga la menor viabilitat possible. Pense que o s’està contra les províncies i a favor de la comarcalització, o s’està per les províncies i únicament es pretén crear-ne una, de nova, que podria transformar-se en una quarta, amb la burocràcia consegüent, i per a berenar-se-la no sabem qui. Al remat, 4
d’haver-hi altres maneres de defensar i promoure les comarques que proposen agrupar ara. –Passem plana, ¿com era Manuel Broseta? –Tinc una opinió diferent segons el Manuel Broseta de què parlem. Va jugar tres papers polítics molt singulars: primer, el progressista, durant la Transició; segon, el qui juga a bruixot de la batalla de València, que necessàriament és nefast, trist i penós, i l’últim, a qui vaig tractar al meu despatx, el que estava intentant desfer el projecte que ell mateix havia coadjuvat a crear, que impossibilitava l’accés a la Generalitat i abocava, segons les seues paraules, la dreta valenciana al fraccionament i a una via morta; a més, impossibilitava governar Espanya, com ja era aleshores l’objectiu d’Aznar. Estava absolutament convençut que el suport a Unió Valenciana conduïa a l’esclerosi política i, en conseqüència, volia fer de nou el salt a la política i presentar-se a l‘Alcaldia de València, com a candidat del Partit Popular. –Però, finalment, no s’hi va presentar... –Supose que va renunciar a presentar-se per por. No tenia gens clar que poguera resultar elegit ni tampoc es veia de regidor i cap de l’oposició a l’Ajuntament, o negociant amb Lizondo en condicions d’inferioritat. –En aquell moment, ¿va ser massa prudent? –Precisament la prudència el perd. Ell hauria sigut l’alcalde de València, amb tota seguretat. De fet, la candidata suplent, que trien a última hora, perquè falla l’esperança blanca, resulta elegida per un marge molt curt. No li faltava raó a Broseta per a tindre por del que podia passar, perquè el marge va ser curt, encara que després, este marge, s’ha ampliat, com era lògic. –Arran del seu assassinat, se l’ha reivindicat de manera unànime... –Després de la seua tràgica mort s’encetà un procés de canonització per la via ràpida, que únicament seria comparable al d'Escrivà de Balaguer. En eixe procés es difuminen
Ausiàs March Tello Navarro
tots els perfils, i una biografia punxeguda com la seua, amb daltabaixos i, al meu entendre, amb més foscor que claredat, acaba transformant-se en una elegia. Però pense que s’ha de distingir bé la seua desigual trajectòria i no oblidar-la per a res; inclús per a qüestionar-se l’oportunitat que porte el nom d’un premi que es diu de la tolerància. –La tolerància també va ser una de les actituds més insultades per la dreta durant la Transició, l’expresident Albinyana ho va conéixer ben bé... – La Transició valenciana és una època negra. Més que l’insult a la persona, era l’atac a una institució en què no creia la dreta. Els insults i el dinamitat de l’accés a l’autonomia per l’article 151, la via ràpida a què tenia dret per raons històriques, va ser impossible per a l’aleshores denominat País Valencià. Es van utilitzar els ressorts més irracionals d’una societat per a retardar el procés de consolidació autonòmic valencià i, així, equiparar-nos a les autonomies de via lenta. Aquell era el moment de fer possible una transició pacífica al nostre país. –¿Hi ha algun continuador del Broseta demòcrata? –Crec que sí, i això ho ha dit un home que es diu Eduardo Zaplana, qui arreplega este testimoni. I en qualsevol cas, tots el dies diu que està intentant fer una dreta liberal, tolerant i democràtica, a la manera europea. No prejutge Zaplana, en eixe sentit. No té menys gotes de sang liberal de les que poguera tindre Broseta, entre altres coses, perquè Zaplana, que podrà tindre la seua biografia, és evident que no té un paper tan nefast com el va tindre Broseta. Entre un personatge i l’altre, si he de triar, ho tinc claríssim. –Abans d’acabar, també m’agradaria que feres una semblança de Gori Molina, com el coneixem al poble. –Deu ser, encara hui dia, el personatge de llegenda més gran que ha donat el segle XX a Banyeres, i a més un gran industrial i mecenes; sempre tenia una bonhomia accentuada i un tracte de pare amb els treballadors. La història econòmica de la Comunitat Valenciana sota el franquisme dóna tres grans espècimens d’eixa categoria: Sunyer, Segarra i ell. –Va deixar ben clar, tant a Banyeres com a Xàtiva, que no podia estar sense implicar-se en el poble... –Després de molts anys de reflexions a l’entorn d’un senyor, que a més és oncle meu, he arribat a la conclusió que la seua tasca no podia ser més generosa i altruista amb la gent que el rodejava. Crec que les seues aportacions a Banyeres són prou respectables, com també ho són les que fa a Xàtiva. Va assumir una responsabilitat que no li corresponia només perquè tenia un concepció del que és ser empresari que, hui, pràcticament, ja no es coneix. – Finalment, ¿tens algun record especial del poble? –A mesura que et fas gran, les visites a Banyeres s’han tornat més circumstancials i, quasi sempre, tristes. Però, a pesar del temps, guarde un record molt entranyable dels meus oncles i del poble, especialment quan, acabat d’eixir d’una malaltia, jo devia tindre cinc o sis anys, vaig passar tot un estiu a Villa Rosario, que va ser fabulós. El viatge, el vaig fer amb un Peugeot negre, encara el recorde, que s’enfilava per les costeres imponent, conduït pel seu fill Gori, que va morir molt prompte.
A poc a poc, sense excessius actes institucionals, no molts, per cert, a nivell oficial, de boca a orella, com qui no vol, el record d'Ausiàs March, s'està fent present al llarg d'aquest any en què es commemora el sisé centenari del naixement del nostre poeta. Al nostre país, en uns casos bé i en d'altres no tant, el fet ha despertat interés especialment a la Safor (Gandia, Beniarjó) on s'ha creat una modesta dinàmica d'activitats, que tenen en compte l'obra i la figura del nostre gran poeta medieval: conferències, lliçons magistrals, recitals poètics, publicacions, exposicions de llibres... Els poetes medievals escriuen quasi sempre dins d'uns certs gèneres establits. Ausiàs en canvi, fa dues coses diferents. Primer, tot i treballar la cançó d'amor, introdueix una gran innovació lingüística i retòrica. Fa servir el símil més que cap altre poeta de la literatura europea. L'altra gran diferència és que crea nous gèneres com els cants de mort. Es podria parlar de planys provençals, però el que ell fa, l'analisi del dolor després de perdre la dona, probablemente la seua segona dona, això no existia abans. En Cant Espiritual veiem un Ausiàs que s'enfronta amb les dificultats teològiques implícites en la idea de la predestinació. Tot està en mans de Déu. Ausiàs mai no arriba a dir res en contra de la fe, però en ell existeix el dubte. Això del destí i de la Gràcia de Déu és tant complicat, que ell s'enfronta a les dificultats que presenta la teoria de la Predestinació d'una manera sincera. Veiem diversos canvis de postura davant Déu i davant la mort, que podrien representar el pas d'un estat d'ànim a un altre. Hi ha moments en què accepta plenament que tot està en mans de Déu i escriu estrofes on desenvolupa una interpretació didàctica d'allò que és Déu. Escriu una definició de Déu com a font de tot. Però això canvia i sorgeix un altre dubte i tot plegat dóna la impressió d'una cosa escrita de manera espontània. Aquella part de l'esperit és prompta mas la dels senys rossegant-la'm acoste: dons Tu, Senyor al foc de fe m'acorre tant que la part que em port fred, abrase. Ausiàs Marc mereix ser llegit i aquest centenari està servint, entre altres coses perquè més lectors el coneguen. També com un homenatge just perquè la història no li ha estat del tot favorable, ara pot ser el moment de dignificar-lo i fer-lo conèixer al màxim. Perquè quan s'escriu que Ausiàs March és el primer poeta líric de l'Europa del seu temps, com quan es diu que ell és el creador de la tradició poètica en llengua catalana, s'està dient senzillament una gran veritat. 5
L'Associació de Minusvàlids disposa ja d'un furgó adaptat
Mijançant subvencions de la Fundación ONCE, la Diputació d'Alacant i l'Ajuntament de Banyeres, l'Associació de Minusvàlids de Banyeres (AMB) ha adquirit un vehicle dotat d'una plataforma hidràulica per a fer més fàcil l'accés al seu interior. El Ford Transit té capacitat per a 8 persones, dues d'elles amb cadira de rodes. Durant aquest primer trimestre, AMB ha realitzat una campanya de concienciació per a la supressió de barreres arquitectòniques a Banyeres de Mariola. Representants d'aquesta Associació es van reunir amb la Corporació municipal per a exposar-li les seues reivindicacions en aquest tema. Enguany es celebrarà la V Edició de la Setmana del Discapacitat. També està preparant-se un curset de voluntariat per a aquesta tardor.
Es crea l'Escola d'Animació Juvenil per a la Comarca
El 27 d'octubre de 1996 ha començat a funcionar a Banyeres de Mariola l'Escola d'Animació Juvenil. La Fundació Ribera ha detectat la necessitat d'una oferta per a la preparació i formació de monitors, animadors i responsables juvenils d'una manera estable. És per això que ha promogut la creació d'aquesta Escola, que enceta el camí com a subseu de l'Escola d'Animació Juvenil Don Bosco del País Valencià. L'Escola atorgarà títols oficials als alumnes que siguen presentats com aptes. Per al primer curs de Monitors i Monitores s'han matriculat més de 50 joves de tota la comarca. La durada és de 120 hores amb 10 cursos monogràfics. 6
2.000 milions per al pantà de Banyeres de Mariola
Segons la Ministra de medi Ambient, Isabel Tocino, el govern espanyol aportarà 46.600 milions per a millorar les obres hidràuliques del País Valencià. Segons aquest conveni, es construirà una presa a Banyeres de Mariola, la pretensió de la qual serà regular les aportacions de totes les fonts de la conca per optimitzar els seus recursos. La inversió serà de 2.000 milions de pessetes. Aquest fet, condiciona en gran mesura el projecte de contruir un camping i un alberg en el Molí l'Ombria. Tot depén de l'estudi definitiu sobre el pantà de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que decidirà finalment.
Inaugurat el Museu Torre Font Bona
El passat mes de març, a la Torre de la Font Bona, es va inaugurar el museu arqueològic de Banyeres de Mariola. Al mateix temps es va presentar el projecte del Museu Molí Paperer, la qual cosa significava la plasmació de les inquietuds de nombrosos veïns, associacions i corporacions municipals des de fa molts anys. Cal destacar que aquest projecte és una iniciativa pionera al nostre
país. A la inauguració van assistir la Directora General del Patrimoni Artistic, el cap de Servei d’Arquelogia, diferents directors i personal dels museus del País Valencià, membres d’associacions culturals locals i comarcals, alcaldes i regidors de la comarca, la nostra corporació municipal i multitud de veïns i veïnes del poble.
Mariola, espai natural
La declaració de la serra de Mariola com a espai natural protegit roman paralitzatda per les institucions. La Conselleria de Medi Ambient segueix frenant aquesta declaració que reportaria a la nostra serra unes mesures d’especial protecció mediambiental considerades urgents per tots els grups ecologistes i associacions cíviques de les comarques implicades. Ja fa més de dos anys que el projecte de paratge natural està aturat. En 1987 els col.lectius cívics i ecologistes de la zona manifesten a la Conselleria la necessitat de declarar la Serra de Mariola com a paratge natural protegit, i no és fins el 1993 quan la Conselleria presenta un esborrany als ajuntaments implicats (Banyeres de Mariola, Bocairent, Alcoi, Alfafara, Agres, Muro del Comtat i Cocentaina). És en aquest moment quan es paralitza adduint diferents raons, entre les quals cal ressaltar que només el 10% de les 16.000 hectàrees són de titularitat pública.
Clausura de l'abocador de Villena
El proper mes de juliol s’anuncia en premsa que serà clausurat l’abocador de fem de Villena, aquest abocador que rep més de 45.0000 tones de fem l’any, de les quals Banyeres n’aboca 7.000, ens duu a plantejar-nos de nou la necessitat de seleccionar cada vegada, més i millor, els nostres residus domèstics.
Timonets i argelagues Redacció
Nou nom per a l'equip de futbol
Aquesta temporada el nostre equip de futbol ha normalitzat el seu nom: ara s’anomena Banyeres Unió Esportiva. També és notícia la classificació en el desé lloc de la 1a. regional, grup cinqué, això farà que la propera temporada jugue en la mateixa categoria.
El Teatre Principal
Amb l'adquisició del Teatre Principal per part de la Corporació municipal s'inicia una nova etapa per a la cultura i les associacions del poble de Banyeres. Entre altres activitats com el teatre, els concerts, etc, s'intenta recuperar les projeccions de pel.lícules com es feia fa alguns anys.
Nova depuradora
La nova planta depuradora d'aigües residuals comença a funcionar a ple rendiment segons informa l'alcalde, Roberto Calatayud. El cost de les instal·lacions ha sigut de 192 milions de pessetes, finançats per la Diputació Provincial i la Conselleria d'Obres Públiques. L'obertura d'aquesta depuradora ha significat el tancament de les dues que hi havia fins ara. La nova estació depuradora ha
sigut equipada amb la millor i més nova tecnologia. Els abocaments hi arribaran a través d'un col·lector especial. Tots els sistemes de la planta estan informatitzats i són controlats per un potent ordinador. La planta té tres empleats, dos operaris i un químic.
Pressupost municipal
L'Ajuntament de Banyeres ha aprovat el pressupost municipal d'enguany en 644 milions de pessetes que representa un augment respecte de l'any anterior del 4'4 %. Roberto Calatayud el considera molt ajustat en les despeses i segueix la línia d'austeritat. El capítol d'inversions és el més engrossit amb 198 milions de pessetes. El PSOE ha votat en contra per considerar que no s'havien considerat les seues propostes en matèria de personal i en el pla financer d'inversions.
Campament Provincial a Banyeres
Enguany li ha correspost al Centre Excursionista Penya Roja organitzar el 27 i 28 de setembre el XL Campament Provincial d'Alacant de la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme (FTVM). Aquestos campaments s'organitzen una vegada a l'any. L'acampada serà a Villa Rosario i es faran activitats molt variades, com projeccions de diapossitives, marxes i reunions dels distints comités de la FTVM. Aquest segon trimestre s'ha realitzat el II Concurs de Fotografia Natura 97. Es farà una exposició a partir del 15 de juny amb les obres premiades. Per a les 24 Hores Esportives, com s'ha fet altres anys, es faran demostracions d'escalada al rocòdrom del Poliesportiu.
Un bon i gran Timó ple de joia per a tots els veïns i veïnes que han firmat perquè es fera la remodelació de la carretera d'Alcoi. Ja és una realitat.
Argelaga primaveral a l'Equip de Redacció del Programa de Festes per censurar la publicació d'un poema de Vicent Berenguer il.lustrat per Josep Miquel Martínez.
Timó per a la Confraria de Sant Jordi per a que no se'ls acaben les forces a l'hora de recollir el paper i cartró que els ciutadans/es guardem. Segur que el medi ambient, i les associacions parroquials us ho agrairan.
Argelagues que ja estan a punt d'eixir en les obres interminables, ja fa temps iniciades, a l'entrada del nostre poble. Com deia aquell: "Tres homes i un cabàs…"
Timó calentet al regidor de Cultura per les seues gestions gràcies a les quals podem veure la TV3 de nou.
Argelaga insolidaria al nostre Ajuntament perquè no aporta el 0'7% dels pressupostos municipals per al desenvolupament del Tercer Món. 7
BARCELLA vol obrir aquesta secció amb recomanacions de música molt arrelada al nostre sentir; música que naix del nostre entorn: LA MARIOLA. Intentarem en properes edicions de la revista fer un repàs per les noves músiques i per les propostes que ens semblen interessants.
Gillermina Barceló Cavall de Foc La Xafigà
Nova gravació del grup de dolçaines i tabals més famós de la nostra comarca: La Xafigà. Va nàixer allà pels anys setanta i la seua música sempre ha estat present en festes d'arrel cultural, trobades de música popular i gravacions fonogràfiques. Són un grup obert compost per músics de poblacions al voltant de la Mariola com Alcoi, Banyeres, Bocairent, Cocentaina, Ontinyent, Albaida, Almussafes i Muro. Els uneix l'estima a la música i les tradicions, així com l'ensenyament i la transmissió de les mateixes. Sota la direcció de José Rafael Pascual Vilaplana, La Xafigà enceta un nou treball amb col.laboracions de
l'Agrupació Artístico Musical El Trabajo de Xixona i de la soprano María Ribera. Diversos gèneres apareixen en la gravació, música festera, música tradicional, arranjaments de música popular, etc. Cal destacar la marxa cristiana "Cid" de Pedro Joaquín Francés Sanjuán, "Alimara" música per a l'espectacle del mateix nom, l'arranjament "Herbero de Mariola" de José Rafael Pascual Vilaplana, "Bekirent Fanfàrria" i la marxa mora del mateix autor "Cavall de Foc". Un compacte imprescindible.
Veles e Vents B.S.O. de l'espectacle de Xarxa Teatre
Música original de l'espectacle Veles i vents de Xarxa Teatre, composada i dirigida per l'alcoià Àngel Lluís Ferrando l'any 1994, amb la col.laboració de músics de tot arreu del País Valencià. Cal destacar la participació del nostre paisà José Miguel Rico i el seu trombó. L'espectacle, basat en el poema d'Ausiàs March del mateix títol, és un viatge per la nostra mar: la Mediterrània. La música, intensa i espectacular, incorpora dolçaines, trompes, trombons, tuba, teclats i percussió per a donar moviment al viatge per la mar, als vents, a la tempesta, a l'agressió ecològica, a la destrucció, i finalment al retorn, a la recuperació i al renaixement de la mar. Una delícia d'espectacle i de música.
Rosa Ma. Belda ALACANT: LA LLENGUA INTERROMPUDA Brauli Montoya Abat
València, Editorial Denes, Col.lecció d'investigació Francesc Ferrer Pastor, 1996, 298 pàgs.
Aquest llibre —fruit d'una investigació important i rigorosa— va encetar una nova col.lecció d'una ja molt veterana editorial valenciana a més de rebre el I Premi d'investigació Francesc Ferrer Pastor que atorga anualment la Societat Coral El Micalet. Bàsicament, el tema d'aquest interessant estudi socio-lingüístic 8
és la interrupció en la transmissió familiar del català a la ciutat d'Alacant i l'intent de donar una explicació a les circumstàncies que l'han produida. La interrupció, com ens explica l'autor, és una causa terminal de la mort d'una llengua, com altres casos de la història lingüística europea, anteriors al cas d'Alacant, ho han demostrat. La investigació es recolza amb un estudi de camp entre els parlants, tan castellans com catalans, les respostes dels quals es recullen al llibre, de
manera que al retrat socio-lingüístic de la ciutat s'afegeix l'autorretrat dels mateixos alacantins. Es tracta d'un estudi molt interessant, amb una lectura fàcil i amena, farcit amb molts gràfics, amb estadístiques i amb fotografies que il.lustren l'evolució i el moment històric en què es produeix el fenòmen investigat. En un últim esforç, després del diagnòstic, l'autor proposa una sèrie de mesures, un tractament, per a la recuperació de la llengua, la qual, amb tot, no és possible sense la intervenció dels poders públics.
La serra plora Joan Manuel Vicens Petit
Resulta contradictori que un element natural com és el gas i la energia que aquest produeix, no respecte el medi natural i històric, quan es procedeix a la construcció de les seues infraestructures. Ens referim al gasoducte. En la instal.lació s'han produït greus alteracions en l'ecosistema: d'una banda, la construcció a les pendents
pronunciades en les vessants de la serra, favoreix considerablement l'erosiò, així mateix també s'ha produït la tala indiscriminada d'espècies autòctones com carrasques, ginebres i savines, algunes d'elles centenàries, res no haguera costat traslladar-les a altres llocs. D'altra banda, la demora en les obres ha afectat les collites dels
El gasoducte
Gran desastre per a l'arqueologia de Banyeres de Mariola Josep Pascual Tots hem pogut observar les obres del gasoducte, —un gran avanç—, i veure esbalaïts el pas d'aquest prop de Serrella, travessant cap a la serra d'Onil. Les destrosses mediambientals salten a la vista, però el que possiblement no ha vist tanta gent, ja que òbviament desconeixen un tema tan especialitzat com és l'arqueologia, són les destrosses que s'han fet en jaciments arqueològics, la qual cosa no ha estat exclusiu de Banyeres. El més significatiu ha estat la desídia de tots plegats, ja que no sols no s'ha prospectat —estudiat— la zona per veure si existien jaciments arqueològics desconeguts, —la qual cosa si s'ha fet tant en les obres de la carretera de Banyeres a Alcoi, com de la de Banyeres-Bocairent-Ontinyent— sinó que el més greu de tot ha estat que els responsables han tingut pocs escrúpols en no veure o
productes del camp. ¿Per a què han servit els estudis d'impacte ambiental en els quals estaven inclosos els estudis del patrimoni natural i històric? No estem en contra de l'energia produïda pel gas natural, més bé al contrari, ja que es tracta d'una energia neta. Però sí que es devia d'haver respectat el nostre entorn i el nostre passat ja que els danys produïts són com els d'aquell que està llegint la pàgina d'un llibre i una vegada llegida l'arranca.
millor i més equilibrada d'avançar, de progressar que coneixent les arrels d'un poble i d'un país.
millor no voler veure els jaciments ja coneguts, fitxats ja fa uns quans anys. El que clama al cel, sobretot és el que ha passat al Molí Roig, jaciment del III mil.lenni abans de Crist, poblat conegut, fitxat i teòricament protegit. Malgrat tot el gasoducte l'ha travessat, destruint més de dotze estructures subterrànies farcides de materials arqueològics. En resum, podem dir que s'ha perdut una oportunitat única per excavar, estudiar i aprofundir en el coneixement de la història local. Per a finalitzar se'ns pot acusar d'estar en contra del progrés, de l'avanç, però res més lluny de la realitat ja que en aquestes breus ratlles no hi ha ni una paraula en contra del gasoducte, sinó més bé el que ens hem preguntat és com s'han pogut fer les coses tan mal. A més a més, no existeix cap manera 9
pobles les dones no estan representades als noms dels carrers, llevat d'honroses excepcions de dones religioses? Clar, sempre ens han governat hòmens.
Els textos tramesos a aquesta secció han de ser breus. L'original ha de vindre firmat i és imprescindible que hi figure el domicili el telèfon i el DNI. No es publicaran cartes firmades amb pseudònims ni amb inicials. La revista BARCELLA es reserva el dret de publicar-les, resumir-les o de traduir-les quan ho considere oportú.
Banyeres solidari
Un poble que ha sigut capaç pel seu compte d'organitzar dues campanyes d'ajuda als pobles més necessitats, com ara Bòsnia o el Zaire, hauria d'exigir als seus representants municipals que inclogueren en els pressupostos el 0'7% d'ajuda al Tercer Món.
Normalització lingüística
¿Sabieu que Banyeres disposa d'un Reglament de Normalització Lingüística aprovat per unanimitat pels regidors de l'anterior legislatura?
10
La sentència de la raó
El passat 25 d'abril mentre a Banyeres estàvem en plena festa, el Tribunal Constitucional ens donava la raó i recordava als seguidors del secessionisme lingüístic que el valencià i el català són la mateixa llengua.
© Allen Garns.
Aquesta secció preten ser, el què en altres publicacions seria "Cartes al Director". Com heu vist el títol convida a "Fer Barcella" entre els lectors de la revista i, al mateix temps, ens aprofitarà per expressar opinions alternatives als mitjans de comunicació convencionals. Com aquest és el primer número de la revista BARCELLA, l'equip de redacció us proposa una relació de temes dels que caldria que "férem barcella".
Autopista A7
La llengua de l'Església
Divisió provincial, la divisió dels valencians
Cinema al Teatre Principal
L'autopista que "separa" al nostre país és una de les més cares d'Europa i sembla que ho seguirà sent fins a ben entrat el proper mil.lenni.
Una divisió arbitrària que té poc més d'un segle d'història segueix sent un dels molts entrebancs per poder definir el nostre país. Caldria debatre la necessitat de mantindre o no les diputacions i reivindicar l'administració única.
El nomenclàtor i la dona
¿Te n'has adonat que als nostres
¿Serà possible algún dia que els valencians poguem assistir a missa habitualment en la nostra llengua?
L'Ajuntament de Banyeres de Mariola ha recuperat les sessions de cinema al Teatre Principal. ¿Seria desitjable una regulació de la programació on es tinguera en compte el factor cultural?
I de tot allò que estimeu oportú, remeteu els vostres escrits a l'apartat de correus núm. 140.
Si alguna persona es socia o col.labora en alguna ONG pot utilitzar aquest tauler d'anuncis per a informar de les seues activitats.
La captura, venda i consum de peixos immadurs segueix estant habitual a tot el País Valencià. És fàcil veure llucet als establiments de venda de peix, i els restaurants ofereixen peixet fregit habitualment. Darrere d'aquest tipus de negocis s'amaga tot un ventall de pràctiques de pesca que agreugen l'estat dels empobrits caladors. Al País Valencià, els pescadors d'arrossegament separen amb cura el llucet, lluç de 10-12 cm. que no passa de l'any d'edat. A més a més, entre abril i setembre es capturen molls xicotets. A molts llocs s'ofereixen larves de seitons o sardines amb el nom de xanguet o llengueta. La legislació espanyola estableix que "queda prohibida la comercialització, a tot el territori de l'Estat, de productes pesquers per sota de les talles mínimes, així com immadurs relatius a les diferents espècies pesqueres" (Article 2 de la Llei 20/1995, de 6 de juliol). Per a canviar aquesta situació, els consumidors deuríem denunciar la venda del peix de talla il.legal i no
Del 12 al 16 de juny el Col.legi Fundació Ribera presentarà al públic la campanya per al Comerç Just. Ja s'ha encetat el treball a les aules com a un dels temes transversals proposats per la LOGSE. El missatge principal que es vol transmetre és que s'ha de fer un món més just. Estan fent-se activitats escolars basades en la solidaritat i el compartir. Les activitats de la campanya
són molt variades: una exposició amb el títol "Per un món solidari", una ludoteca anomenada "Jocs del món", xerrades amb col.laboradors d'Intermón, una festa de la solidaritat per al 19 de juny i una botiga-exposició de productes propis del comerç just.
Els beneficis de la botiga es destinaran als propis productors per a permetre així que els homes i dones del Tercer Món s'organitzen per a dur a terme les seues iniciatives. Intermón vol que ells siguen els protagonistes del seu futur.
El passat mes de maig, Càritas de Banyeres de Mariola va celebrar la seua assemblea anual on va donar a conéixer als col.laboradors i públic en general les activitats realitzades fins al moment. Entre el projectes més importants cal destacar la campanya organitzada d'ajuda al Zaire (actual República Democràtica del Congo) on es va arribar a la xifra de 2.130.000 pessetes, així com la posada en funcionament d'un local d'acollida per als necessitats. Per un altra banda, en un futur pròxim hi ha intenció d'obrir una oficina d'informació i ajuda per a totes
les persones necessitades d'assessorament i ajuda (ajuda a problemes de drogadicció, alcoholisme, etc.), així com la col.laboració puntual en alguns temes amb els Serveis Socials de l'Ajuntament.
L'organització no governamental Ciutadans Sense Fronteres que té la seua seu a Massamagrell, amb la qual Banyeres de Mariola ha col.laborat des de l'any 1996, va fer un enviament de tres trailers de material a Bòsnia a l'abril d'enguany. El projecte més inmediat és l'acollida, durant els mesos d'estiu, de 200 xiquets i xiquetes bosnians, per la qual cosa estan treballant en una campanya de captació de diners pel viatge i pels tràmits legals dels acollits, ja que es necessiten al voltant de les 10.000 ptes. per xiquet. Tal com va ocórrer l'any passat, 10 famílies de Banyeres acolliran a les seues cases 10 xiquets bosnians. En un futur pròxim, l'organització té la voluntad d'obrir una campanya d'acollida a xiquets i xiquetes del continent africà.
La Creu, 34 • Tel. 556 73 57 BANYERES DE MARIOLA S. Juan de Ribera, 4 • Tel. 235 09 77 BOCAIRENT
11
FÀBRICA I MAGATZEM DE TEIXITS PER A LA LLAR VILLA ROSA, 10 TEL.: (96) 656 71 34 FAX: (96) 556 69 34 03450 BANYERES DE MARIOLA (ALACANT) ESPANYA