ANÈCDOTA GRANA Antonio Lloret - Jugador del Nàstic del 1972-73
Antonio Lloret en la seva època de jugador del Nàstic Vaig arribar al Nàstic procedent del C. D. Acero a finals de la temporada 1972-73. El club volia que la meva incorporació fos el més ràpida possible perquè s’estaven jugant la permanència a 2a divisió, ja que a falta de vuit jornades per la finalització del campionat, l’equip estava ben a prop del descens directe i cada partit era una final. Doncs bé, finalment vam aconseguir la permanència però abans va tocar jugar una promoció contra l’Atletico Madrileño. El primer matx es va guanyar a Tarragona per 4 a 0 i el de tornada a Madrid va finalitzar 0 a 0. L’entrenador era Vicenç Dauder (DEP) i va ser ell qui va insistir i va demanar al club el meu fitxatge i després, la meva renovació de cara al curs següent. Per a mi fou un gran tècnic i una excel·lent persona. Així doncs, vaig renovar per un any més de cara a la temporada 1973-74, la qual fou molt especial, perquè vam estar a punt d’aconseguir l’ascens a 1a divisió i perquè al final d’aquella campanya vaig sortir traspassat al Cádiz C. F. Per tant, al Nàstic hi vaig estar una temporada sencera i 10 partits de l’anterior. 66 | FORÇA NÀSTIC
Us explicaré una anècdota, que es va produir en un dels viatges de l’equip... a la sortida de Vitória es va trencar la lluna davantera de l’autobús i el conductor ens va dir que el viatge continuava. Ens va demanar a tota l’expedició que ens poséssim roba d’abric i anéssim a la part final de l’autobús. Al “pobre” conductor només se li veien els ulls perquè anava tot tapat. Vam arribar bé i el trajecte va concloure sense més problemes, però quan vam sortir de l’autobús, el xofer era un “bloc de gel”. Són tants i tan bonics els records que tinc del Nàstic i de Tarragona, que resulten molt difícils d’oblidar per a mi. Aprofito per enviar molts ànims i força a l’equip, perquè aquest any el Nàstic aconsegueixi l’ascens a 2a A, que sense cap mena de dubte és el mínim que es mereix. I com no, a l’afició nastiquera us vull enviar una forta abraçada, per com em vau acollir i pel bon tracte que vaig rebre des del principi de la meva etapa grana. Avui i sempre... Visca el Nàstic!
Antonio Lloret
