Escanea el código QR para conseguir tu regalo*
Nationale-Nederlanden colabora con ING para poder ofrecerte la hipoteca que necesitas, sin más vueltas.
Y además, solo por dejar tus datos y darnos tu consentimiento para que podamos contactarte… ¡te llevas una experiencia de regalo!
Escanea el código QR o ven a conocer nuestra oficina, Calle Josep Pla i Casadevall, 3-5, 43007 Tarragona o llámanos al 977 253 833, para conseguir tu regalo.*
Nationale-Nederlanden Vida, Compañía de Seguros y Reaseguros SAE y Nationale-Nederlanden, Compañía de Seguros y Reaseguros SAE, ambas con domicilio en Avenida de Bruselas, 16, 28180 Alcobendas (Madrid) actúa como agente de ING BANK NV, Sucursal en España, C/ Vía de los Poblados, 1F, 28033 Madrid, para la comercialización de las Hipotecas NARANJA de ING.
* Consulta las condiciones de la promoción en: https://www.nnespana.es/ads/hipotecas
977 051 344 Carrer Méndez Núñez, 13 - Tarragona
Horari: Tots els dies. De dilluns a diumenge de 13 h a 16 h i de 20 h a 23.30 h. ilcapannoneristorante
Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Andy Escudero, Aarón Rey i Josema Gómez van dinar a l’extraordinari restaurant Il Capannone, ubicat al carrer Méndez Núñez de Tarragona. (També els trobareu a Les Gavarres i a Cambrils).
El mateix és digne de ser visitat,
donada l’elegància i l’amplitud de les diverses zones i menjadors dels quals disposa el local, on podreu gaudir de la millor cuina.
Il Capannone us ofereix deliciosos i variats plats i postres, elaborats en els seus restaurants, tots ells amb producte de proximitat i màxi-
ma qualitat. A més, la pasta fresca i les pizzes les preparen diàriament. També us proposen menús per a grups.
Els jugadors del Nàstic van delectar-se amb el deliciós dinar (veure a la pàgina dreta) i van confirmar una futura visita. Us ho recomanem!
Els jugadors del Nàstic Andy Escudero, Aarón Rey i Josema Gómez es van fotografiar amb Yomaira Espinal, de l’staff de Il Capannone, en acabar el fantàstic àpat.
Dani Vidal és el segon entrenador del Nàstic, des de la temporada passada i l’exemple perfecte del que significa ser un ‘home de la casa’. Només cal comentar que durant 8 temporades fou porter en diferents equips i categories del Planter Grana i que posteriorment, va ser entrenador 9 campanyes més, en el nostre futbol base.
Es tracta d’un tècnic jove, però amb una dilatada experiència i grans coneixements. Ens citem amb ell a l’extraordinari restaurant Ca l’Eulàlia, per parlar de l’actualitat que envolta al club grana.
Bé Dani, en les darreres hores s’ha produït la destitució del míster Raül Agné. Interpreto
que no serà un moment senzill per a tu i la resta del cos tècnic, perquè mai és agradable viure una situació com aquesta.
Està clar que no ha estat una situació senzilla d’assimilar, però sabem en el “món”que estem i el sector al qual ens dediquem. En el futbol, quan les coses no surten com tothom espera o desitja, acostuma a passar això
amb els entrenadors. Ara és qüestió d’intentar “passar pàgina” el més ràpid possible, i ens hem de centrar en el professional i deixar de banda els afectes personals, com és el cas.
Tot i així, en la seva roda de premsa de comiat, el míster Agné es va mostrar molt afectuós amb el seu equip de treball i amb tot l’entorn grana. D’això se’n diu sortir bé d’un club i de manera elegant, eh? Així és. Des del primer dia que va arribar al Nàstic, va donar-li molta importància a crear climes òptims de treball, i que tots els membres del cos tècnic tinguéssim el nostre “espai” i responsabilitat. Durant aquesta temporada i mitja que hem estat junts, hem compartit molts moments professionals i personals, i l’afecte és mutu. Òbviament, li desitjo el millor en el successiu, perquè és una persona que s’ho mereix.
Ja s’ha fet oficial el fitxatge del nou entrenador, Iñaki Alonso. Segur que estaràs desitjant posar-lo al dia i ajudar-lo en tot el possible, pel bé de l’equip i l’entitat. Sí, res més arribar ja vam tenir
una primera presa de contacte, en una conversa ben llarga. En aquesta reunió li vam explicar tot allò que creiem que s’ha fet bé, i també el que es podria millorar. Hem d’intentar donar amb la “tecla” adient, perquè l’equip assoleixi el millor rendiment possible.
Un factor que segur us ha fet sentir valorats a tu, Joan Torné i Manolo Oliva, és el fet que des del club la vostra continuïtat en el cos tècnic era sine qua non... Evidentment, ho hem valorat. Ja els hi vaig transmetre personalment al presi i a David Comamala (director esportiu grana), el meu agraïment. El fet que a “casa meva”, perquè així considero al Nàstic, em valorin d’aquesta manera, em fa sentir molt honrat i orgullós.
Ja heu pogut tenir una conversa amb Iñaki Alonso, tal com comentaves. En ella us ha explicat quins són els seus mètodes i el que vol de vosaltres?
Bé, encara no hem tingut massa temps per parlar de tot plegat, però la veritat és que ha arribat molt receptiu. De moment, està
més pendent en analitzar tot allò que afecta els futbolistes, i està valorant les nostres opinions, al respecte. Ja tindrem temps per parlar del referent al cos tècnic i per adaptar-nos els uns als altres. Ara la prioritat són els jugadors, l’equip en definitiva.
De fet, durant la seva trajectòria com a entrenador, ha aconseguit dos ascensos a 2a A, amb el R. Unión i el R. Murcia. Esperem que aquí es faci bo el tòpic de “no hi ha dos, sense tres”, eh?
Doncs tant de bo. Està clar, que aquest és l’objectiu del club des de l’inici de la temporada i òbviament, no ha canviat. Entre tots plegats, treballarem de valent per aconseguir-ho, en finalitzar aquest campionat.
Com estan els ànims al vestidor, Dani? Suposo que els jugadors estaran conscienciats amb el que està per arribar. Doncs aquestes situacions de canvis a mitja temporada necessiten uns dies d’acoblació per part de tothom, i en això estem. Evidentment, tant la seva obligació com la nostra és la de centrar-nos en el que tenim per
endavant, per tal d’assolir els objectius.
Si s’han de produir canvis en el dibuix tàctic o l’estil de joc, s’haurà de fer “sobre la marxa”. Ara toca que tothom estigui més concentrat i involucrat que mai per tal d’accelerar aquest procés, oi?
Efectivament, haurem d’assimilar els nous conceptes el més ràpid possible. Però l’Iñaki no ha vingut amb la idea de canviar tot de cop, perquè seria impossible i perjudicial. Vol aprofitar allò que l’equip ha fet bé fins ara i millorar els seus defectes, i de fet, ja ha visionat molts partits per tal de tenir una opinió més formada sobre els jugadors.
Un dels “deures” seria que l’equip tornés a oferir la solidesa defensiva que va mostrar el curs anterior, eh? És obvi que aquesta campanya no estem tenint bons números, pel que fa als gols encaixats i aquesta, seria una “assignatura pendent”. El que volem és tornar a ser l’equip sòlid i fiable de la temporada anterior, en fase defensiva i sense cap mena de dubte, és fonamental aconseguir-ho. També s’ha de dir, que des del principi del campionat, hem tingut moltes lesions en la línia defensiva i això, ens ha penalitzat prou.
Recentment, el Nàstic ha fitxat al davanter Marc Fernández. Què li ha d’aportar al nostre equip, aquest jugador?
Doncs ens aportarà molt, no tenim dubte. És un davanter que té el gol “entre cella i cella”, un bon peu per rematar a porta i centrar, que ofereix molta mobilitat i té una gran experiència.
És un home de banda, que se sent còmode anant “cap a dins” i sap buscar el seu espai dins de l’àrea. Evidentment, esperem molt d’ell.
Per algú que es va formar al Planter Grana, com és el teu cas, segur que és una satisfacció enorme veure el rendiment que li estan oferint a l’equip Pol Domingo, Marc Montalvo, Marc Álvarez, Dani Parra...
Sí, és una gran alegria. Però per doble motiu: per una banda, perquè ja estan sent importants i li aporten un bon rendiment al primer equip, que és l’objectiu prioritari d’un planter. I per altre, perquè referma la tasca que es realitza al nostre futbol base, i demostra que des de fa anys, s’està treballant molt i molt bé.
Recordo que en el seu moment, em vas comentar que la teva idea en el futur, és convertir-te en entrenador principal. Suposo que aquest objectiu personal continua més vigent que mai, oi?
Sí, aquesta és la meva idea i el meu objectiu. Soc conscient que és una feina complicada, perquè quan les coses no surten del tot bé, l’entrenador és el “cap de turc”, però això passa a tot arreu, eh? Tot i així, espero no haver d’exercir mai com advocat, que és la carrera que vaig cursar en el seu moment, ja que serà senyal que he aconseguit aquest objectiu de ser entrenador, durant anys.
En aquest sentit, aquesta temporada i mitja que portes al cos tècnic del primer equip del Nàstic, t’haurà ajudat a adquirir nous coneixements i experiències, eh? Evidentment, aquesta tempora-
da i mitja que porto al primer equip m’està acabant de formar, en alguns aspectes. Considero que em vindrà molt bé en el futur, aquest temps com a segon entrenador del Nàstic.
Parlant ara del Grup Nord de la Primera Federación, alguna característica que t’estigui sorprenent d’ell?
Home, és ben diferent del Grup Sud, de l’any passat. Cada zona geogràfica “potencia” els diferents estils de joc. La temporada anterior, per exemple, veiem a equips amb més qualitat tècnica i amb un futbol més associatiu. En el Grup Nord, existeix una gran intensitat en cada acció de partit, es practica un futbol més directe i de segones jugades i té més importància si cal, la pilota aturada.
Comencem un nou any i aquestes, són èpoques de desitjos i anhels. Quins serien els teus, de cara a aquest 2023, en el vessant esportiu?
Doncs no hi ha dubte possible, aconseguir l’ascens a 2a A. Els nastiquers tenim molt present el que va succeir a Vigo, en la final del play-off i volem que tot sigui ben diferent, en finalitzar aquest campionat.
Així ho desitgem, tots plegats. Encantat d’haver mantingut aquesta xerrada amb el Dani Vidal, perquè sempre parla amb el “cor a la mà” i aporta comentaris sincers i ben interessants. En acabat l’entrevista, ja va arribar el moment de delectar-nos amb l’excel·lent oferta gastronòmica que ofereix el restaurant Ca l’Eulàlia.
Nacho González
El futbolista Marc Fernández Gracia (Cornellà de Llobregat, 29 d’abril de 1990) es converteix en el primer fitxatge d’hivern després de l’acord pels drets federatius del jugador entre l’entitat grana i el FC Andorra. L’extrem dret ha signat un contracte amb l’entitat grana fins al juny de 2024. Fernández arriba a Tarragona després de finalitzar la seva etapa al FC Andorra de LaLiga SmartBank. Equip on la temporada passada va aconseguir l’ascens a la
categoria de plata, mostrant-se com un dels protagonistes de l’entitat del Principat amb 12 gols en 36 partits oficials.
En la seva extensa trajectòria, el nou jugador grana també ha jugat al CE Sabadell, FC Cartagena RCD Mallorca B, RCD Espanyol B, UCAM Murcia, entre d’altres; disputant més de 230 partits entre l’antiga 2a Divisió B i la Primera Federación. A banda de l’ascens a Segona Divisió A amb el conjunt andorra, també va assolir-lo
amb el CE Sabadell i va disputar 6 partits a Primera Divisió amb el RCD Mallorca.
El jugador de banda destaca per la seva velocitat, desequilibri i bona arribada a l’àrea, repartint assistències i també amb una gran capacitat golejadora com ha demostrat durant tota la seva trajectòria; els més de 50 gols a la categoria de bronze així ho avalen. Fernández pot ocupar qualsevol de les posicions d’atac, actuant majoritàriament per les bandes.
El Gimnàstic de Tarragona ha arribat a un acord amb José Iñaki Alonso Rodríguez per a que el tècnic de Durango (Bizkaia) lideri el primer equip del Nàstic en el segon tram de la temporada 2022-2023 a Primera Federación.
El tècnic basc acumula dos ascensos a Segona Divisió A amb els conjunts del Real Murcia i Real Unión; entitats on la temporada següent va completar tot
el curs a la categoria de plata, sumant 84 partits de lliga. Més de 370 partits a la categoria de bronze l’avalen com un tècnic experimentat de la categoria i els diferents grups que la conformen. En les darreres quatre temporades ha format part de l’estructura del Deportivo Alavés, on ha aplicat la metodologia del conjunt vitorià al seu filial, aconseguint l’ascens a 2a Divisió B, i a dos dels equips internacionals.
El tècnic de 54 anys estarà acompanyat de Dani Vidal, 2n entrenador; Joan Torné, preparador físic; Manolo Oliva, entrenador de porters; Yuriy Storozhuk, analista audiovisual i el reforç de Fernando Alonso, com analista tècnic.
Iñaki Alonso debutarà a la banqueta del Nou Estadi Costa Daurada el diumenge 22 de gener en el partit contra la SD Logroñés.
Nom complet Marc Fernández Gracia
Data de naixement 29 - 4 - 1990
Lloc de naixement Barcelona
Equips com a jugador
- CE Europa (3a divisió)
- CE Sabadell (2a B)
- FC Cartagena (2a A)
- RCD Mallorca B (2a B)
- R. Mallorca (1a divisió)
- Bnei Sakhnin (1a divisió Israel)
- RCD Espanyol B (2a B)
- CE Sabadell (2a B)
- UE Llagostera (2a B)
- UCAM Murcia CF (2a B)
- Asteras Tripolis FC (1a divisió Grècia)
- Apollon Smyrnis (1a divisió Grècia)
- FC Andorra (Primera Federacion i 2a A)
- Gimnàstic (Primera Federación)
- FC Cartagena (2a A)
Marc Fernández és un davanter contrastat, que durant la seva trajectòria esportiva ha aconseguit dos ascensos a la categoria de plata. El Nàstic l’ha incorporat durant aquest mercat hivernal per tal que es converteixi en un factor diferencial pel nostre equip. Parlem amb ell, en acabar una sessió d’entrenament.
En quin club es va formar Marc Fernández en la seva etapa de futbol base?
Doncs vaig pertànyer a diferents clubs, però en el que més temps va ser a la UE Cornellà, on hi vaig estar durant 4 temporades. També vaig jugar a l’escola del FC Barcelona 2 anys, un altre a la UE Sant Andreu i el meu darrer any de juvenil, al R. Zaragoza.
Després dels teus anys de futbol base, vas jugar al CE Europa cedit pel CE Sabadell i el curs se-
güent (2010-11) tornes a l’entitat de la Nova Creu Alta, amb la que vas aconseguir l’ascens a 2a A. Segur que aquell primer gran èxit esportiu, el recordes amb gran afecte, eh?
Sí, aquell fou un any magnífic. Primer que res perquè el CE Sabadell és un club històric, que té una afició espectacular i aquella és una gran ciutat i vam gaudir molt de l’ascens. A més, vam aconseguir-ho a l’estadi Ipurúa, contra la SD Eibar, que 2 anys després estava a 1a divisió. Per tot plegat és un dels millors records que tinc com a futbolista.
Després tens un pas pel FC Cartagena, a 2a A i posteriorment, signes pel RCD Mallorca B, la temporada 2012-13. I tan bé vas fer les coses, que vas debutar en el seu primer equip, a 1a divisió. Moment inoblidable, oi? Totalment. El meu debut va ser a
“El
l’estadi Son Moix, contra el RCD Espanyol i recordo que quan vaig sortir al terreny de joc, estàvem empatats 1 a 1, i al final vam guanyar el partit. Jo vaig signar pel filial, però en el primer matx del campionat, ja estava debutant a 1a divisió, així que tot va succeir molt ràpid. Sempre li estaré agraït a Joaquín Caparrós (l’entrenador del R. Mallorca en aquell moment), per donar-me l’oportunitat de jugar en la màxima categoria.
Durant la teva carrera esportiva, has tingut dues aventures “exòtiques”, a Israel i Grècia. Que tal van anar, en el futbolístic i en l’humà?
En el futbolístic, a Grècia em va anar molt bé, perquè vaig estar-hi durant 3 anys i vaig aconseguir una bona xifra de gols, en una lliga que és prou competitiva. A Israel només vaig estar mitja temporada i considero que em va “agafar” massa jove, així que el record esportiu no és tan bo. Tot i així, en el vessant humà, van significar unes experiències meravelloses per a mi.
Després de la teva etapa a l’Apollon Smyrnis grec, signes pel FC Andorra i et converteixes en una peça clau en l’ascens a 2a A d’aquest club, el curs anterior. No oblidem que vas aconseguir 12 gols, ni més ni menys!
La veritat és que tinc un record excel·lent de la meva etapa a Andorra, tant en el futbolístic, com en el personal. La meva família i jo ens vam trobar ben còmodes allà i po-
dria dir que va ser un any “rodó”, en tots els sentits.
Et podem considerar un futbolista que garanteix ascensos a 2a A, eh? Com una mena de “talismà”, gairebé.
(Riu). Espero que a Tarragona pugui aconseguir un altre i fer bo el tòpic de “no hi ha dos, sense tres”.
De cara a aquest mercat hivernal, et va sorgir la possibilitat de signar pel Nàstic. Interpreto que no t’ho vas pensar dues vegades, per acceptar la proposta grana...
Així és, no m’ho vaig pensar, perquè jo soc molt ambiciós i m’agraden els reptes. És obvi que el Nàstic és un gran club, que té una afició impressionant i el seu projecte és de màxims objectius. Per altra banda, ara estic al costat de casa, així que estic molt feliç per tot plegat i esperançat amb el que està per arribar.
Precisament, aquest objectiu ambiciós de l’entitat, suposo que ha estat la clau, per decidir venir a Tarragona.
Està clar. Com et deia abans, la meva família i jo estàvem encantats a Andorra, però no tenia els minuts de joc que desitjava. Jo podria haver pensat...”estic a 2a A i ja acabo la temporada aquí”... però necessito competir i sentir-me important per l’equip. I evidentment, el projecte del Nàstic em va seduir des del primer instant.
Podríem dir que ja et sents com a casa?
Sí, m’han fet sentir molt còmode des del primer moment. M’he trobat amb un grup humà extraordinari i aquest aspecte ha de ser clau per oferir un bon rendiment grupal, sobre el verd.
En el partit jugat al Nou Estadi Costa Daurada contra l’At. Balears, ja vas aconseguir el teu primer gol, vestit de grana. Aquest ha de ser el primer de molts, eh?
Doncs això espero, clar que sí. Malgrat això, si marco gol, però l’equip perd, com va ser el cas aquell dia, no puc estar content. El que si valoro és que ja he “obert la llauna” en el capítol golejador, i això sempre és important, per jugar sense aquella pressió afegida, a partir d’ara.
L’objectiu coral del Nàstic per aquesta temporada, ja el coneixem. Però quin seria el teu en el personal?
El que vull és oferir-li a l’equip tota la meva experiència i un bon rendiment individual, per tal d’acabar assolint l’objectiu del club, que sempre és el més important, òbviament.
No tenim cap mena de dubte, que aquest fantàstic jugador ha de ser determinant en el successiu, donada la seva indubtable qualitat i que li aportarà una bona xifra de gols al Nàstic, cosa que ha fet durant tota la seva trajectòria esportiva. Molta sort i èxits vestit de grana, Marc!
Nacho González
grana són fills d’exfutbolistes professionals. En aquest seguit de fotos els veiem quan eren
petits acom-
Paquito Escudero i Andy. Ivan i Ivan De La Peña.
Albert Virgili és l’actual director esportiu del CF Pobla i un “home de la casa”, com ho demostra el fet que fou jugador del Nàstic des de categoria benjamí, fins a assolir el primer equip, al qual hi va pertànyer en dues etapes. Recordarem la seva època com a futbolista en actiu, des de la terrassa del formidable restaurant-marisqueria l’Àncora.
Vas arribar al Nàstic en edat benjamí i vas passar per totes les categories del Planter Grana, fins assolir el primer equip, la temporada 2000-01. El somni d’aquell nen petit que començava a jugar al futbol base, es feia realitat, oi?
Sí, aquell era el meu somni. Imagina’t el que suposava per a un noi que va passar per totes les categories del futbol base i que entrenava al camp d’abaix i mirava l’estadi amb devoció i il·lusions. Quan ja era juvenil, des del club em van comentar per anar a entrenar amb el pri-
mer equip i allò va significar una alegria immensa per a mi. Va ser Josep Maria Nogués qui em va fer debutar, en un partit de Copa Catalunya, contra el RCD Espanyol B.
Aquell curs 2000-01, el Nàstic entrenat per Nogués va aconseguir l’ascens a 2a A. Segur que tens un record inoblidable d’aquell any, eh? Està clar, el record és meravellós.
Per a un noi de Tarragona, com és el meu cas, viure tot allò des de dins fou fantàstic. Recordo el dia de les celebracions, quan vam arribar a la plaça de la Font, que estava plena de gom a gom i veies les cares de felicitat de l’afició i també de familiars i amics. Encara avui, quan ho penso, se’m posa la “pell de gallina”.
Et ve al cap algun moment en concret de les celebracions per l’ascens, que vulguis destacar? O més aviat és un record genèric? Sobretot és el que et deia, el fet
de poder compartir amb la gent del Nàstic i de Tarragona, un moment tan maco com aquell. I com no, quan vaig veure al meu pare a la plaça de la Font, gaudint de la festa... fou un moment molt emotiu, perquè durant anys i anys m’acompanyava amb el cotxe des d’El Catllar fins al Nàstic, per poder entrenar i jugar els partits. Aquell dia, va ser com una “recompensa” per la meva família.
Aquell era el Nàstic dels Oliva, Leo (DEP), Gordillo, Marc Bernaus, Quique, Serrano, Sergio Lara, Masnou, Manolo Herrero, Pallarés, Barila, Codina, Félix Prieto, Castillejo... Quin equipàs, eh?
Sí, era un autèntic equipàs, i jugava molt bé al futbol. No vaig tenir massa minuts, però només entrenant amb ells ja vaig adquirir molts conceptes. A més, en el vessant humà, et puc dir que era gent molt amable i sempre em van tractar d’una forma espectacular i em van ajudar en tot
el que necessités, tenint en compte que jo era molt jove.
La campanya següent, amb el Nàstic a la categoria de plata, continues en dinàmica del primer equip, però no vas tenir les oportunitats que tot futbolista busca, oi?
Així és. Però a casa meva, els meus pares sempre m’han inculcat la humilitat i l’esforç diari, i sempre em deien que havia d’estar content per entrenar amb aquells futbolistes i que intentés aprendre el màxim i allò és el que vaig fer. Per a mi, compartir vestidor amb jugadors com Vizcaíno, Pinilla, Ramis, Ángel Cuéllar, Bruno Saltor i companyia, ja era tot un premi.
En el mercat d’hivern de la 200203 deixes l’entitat grana, i tens una experiència en el filial d’un club històric, com el R. Zaragoza. Que tal va anar, al club de La Romareda?
Doncs va ser una experiència molt bona, la veritat. Era la primera vegada que sortia de casa i que jugava en un equip que no fos el Nàstic, i tot va sortir bé. Inicialment, vaig viure en una residència i jugava en el segon filial, a 3a divisió i la temporada següent, ja la vaig completar al R. Zaragoza B, que estava a 2a B.
Però si hem de destacar una “aventura” teva, seria la que vas viure a Hong Kong, a les files del Kitchee SC. Com a experiència vital, seria insuperable!
Sí, és una experiència per a tota la vida. Va ser Josep Gombau (l’entrenador del Kitchee SC en aquell moment) qui em va oferir fitxar per
aquest club i jo, al principi no ho tenia massa clar, però després de diverses xerrades, em va convèncer. Com a experiència vital, va ser fantàstica tal com et deia, però en el futbolístic era un campionat una mica estrany, perquè no hi havien partits tots els caps de setmana, i jo, trobava a faltar el fet de competir cada diumenge.
Després vas tenir etapes al CF Reus i al CF Pobla i tones al Nàstic l’any 2011, de la mà del míster Juan Carlos Oliva. Quina il·lusió et faria tornar a vestir de grana, eh? I a més, amb l’equip a 2a A. I tant! Allò va ser molt bonic per a mi. Jo venia de fer molts gols amb la Pobla, i recordo que Santi Coch em va dir que estava “sobre la taula”, la possibilitat que passés a formar part de la primera plantilla del Nàstic. Evidentment, quan m’ho van confirmar em va fer una gran il·lusió, perquè a més, l’equip estava a 2a A, tai i com deies.
Parlem ara d’aquell gol espectacular que vas marcar al Gol Sud del Nou Estadi, contra el R. Betis d’Achille Emaná i que servia per guanyar el matx 3 a 1, i gairebé certificava la permanència del Nàstic, a 2a A. Com recordes aquell moment? Efectivament, aquella victòria ens “donava” la permanència, pràcticament. Fou un moment inoblidable per a mi, perquè va ser un gol “somiat”. Va centrar per banda dreta Álvaro Rey, Berry Powel va anar al remat, però no va tocar la pilota i jo, la vaig “engaltar” de primeres. Fou un gol molt bonic, sí.
Tens la sensació, que si algun entrenador dels que vas tenir al Nàstic t’hagués atorgat més confiança i minuts, podries haver-li oferit un rendiment superior, al nostre equip?
Fa uns anys, potser t’hauria dit que sí. Però ara que veig el futbol des d’un vessant més proper als entrenadors i cossos tècnics, et puc dir que no conec a cap míster, que vulgui perjudicar el seu equip. Si en aquell moment els entrenadors no em van donar més minuts és perquè era el just.
Avui ets el director esportiu del CF Pobla. Consideres que hi ha diversos jugadors del filial, amb la suficient projecció per assolir el primer equip del Nàstic, a curt o mig termini?
Sí, n’estic convençut. Jo conec molt bé el CF Pobla i el Nàstic i aquest factor, considero que és ben important per desenvolupar la meva feina. Ja estem veient el resultat que estan oferint els Pol Domingo, Marc Montalvo, Marc Álvarez, Dani Parra... Estic segur que, ben aviat, veurem a altres joves jugadors debutant amb el Nàstic.
Això esperem! Sense cap mena de dubte la direcció esportiva del CF Pobla està en bones mans, tant pels seus indubtables coneixements futbolístics, com per l’estima que sent per ambdues entitats. Un plaer de xerrada amb l’Albert Virgili, com ho fou gaudir dels espectaculars i deliciosos plats que ofereixen a l’Àncora del Serrallo!
Nacho González
competició domèstica que acollirà el Temple en el segon tram del campionat, ja poden adquirir el seu abonament.
Els preus dels abonaments són de 60 € a la Grada d’Animació Juvenil, 80 € a les zones de Gol Nord o Gol Sud, 100 € a Preferent i 140 € a Tribuna. Consulta aquí totes les condicions i descomptes aplicables.
El Gimnàstic de Tarragona presenta els preus dels abonaments al Nou Estadi Costa Daurada per a la segona volta del campionat 2022-2023 del grup II de Primera Federación.
El soci grana també és partícip d’aquesta promoció, ja que si porta un nou abonat, tindrà una samarreta oficial de joc 2022-
2023; i la nova alta també! És a dir, els dos tindran l’equipació oficial. La promoció és acumulable, per tant, es rebran tantes samarretes com altes noves. (Fins exhaurir existències – veure condicions de la promoció).
Tots els aficionats grana que vulguin formalitzar el seu carnet de soci per viure els 10 partits de la
Els socis grana podran animar al seu equip i presenciar en directe els duels davant la SD Logroñés, Athletic Club ‘B’, CD Eldense, Real Sociedad ‘B’, CD Calahorra, CF La Nucía, CA Osasuna ‘B’, Real Unión Club, UE Cornellà i CD Alcoyano, enfrontament que tancarà el calendari de la competició regular 2022-2023 al Nou Estadi Costa Daurada.
Les noves altes com a soci grana es podran formalitzar online i a les oficines del Nou Estadi Costa Daurada, obertes de dilluns a divendres en horari de 9 a 13.30 h i de 16 a les 19 hores. Mentre que els dies de partit, des de dues hores abans de l’inici. La campanya està vigent fins al 10 de febrer.
i el Mossèn del centre, Xavier Fort, van ser els encarregats de rebre als jugadors Pablo Fernández, Nil Jiménez, Aarón Rey i Andy Escudero. A la comitiva esportiva, s’hi van unir els consellers grana Jesús Albiol i Antoni Vallverdú. Tots sis van ser els encarregats de facilitar els obsequis als interns, a les mateixes habitacions, i fotografiar-se conjuntament amb el personal.
L’entitat grana va visitar els hospitals de la ciutat tal com fan cada temporada, només començar l’any. Novament, per protocols sanitaris, l’acció es va reduïr a visites breus i amb un grup petit de jugadors. L’acció es va realitzar, principalment, als espais de pediatria i maternitat.
Sis jugadors del primer equip es van El Gimnàstic de Tarragona i Pablo Fernández Blanco han arribat a un acord per ampliar dues temporades més la vinculació que els uneix, fins a 30 de juny de 2025.
dividir en parelles i es van desplaçar fins a l’ Hospital Universitari Joan XXIII i a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla. A tots dos centres es van fer entrega de diferents lots de marxandatge del Nàstic pels joves ingressats.
Al Joan XXIII, la directora mèdica de l’Hospital, Ione Montalvo; el director d’Infermeria, Jesús Esteve;
Paral·lelament, Marc Montalvo i Maurizio Pochettino, així com la consellera Irene Mallol, van visitar al’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. La cap d’Urgències i Infermeria de l’hospital, Meritxell Benaiges; i el cap de relacions institucionals, Joan Adserà, van donar la benvinguda a la comitiva grana i van ser els encarregats d’acompanyar la visita a les respectives habitacions per fer entrega dels presents.
Després d’acceptar la proposta de renovació del Nàstic, el davanter de Candás continuarà lluitant amb la samarreta grana.
Després d’una temporada i mitja a Tarragona, Pablo és un dels referents de l’atac del Nàstic amb 55 partits disputats i 8 gols en competició oficial; el darrer, amb diana inclosa per desequilibrar el partit de Copa del Rey davant el Málaga CF i accedir a setzens de final.
Els futbolistes infantils grana del Gimnàstic de Tarragona, Sergi Cacho i Yago Lapuente van participar en la sessió de preselecció realitzada el 3 de gener, amb el combinat autonòmic. Sergi Cacho (Infantil C) ho va fer amb la sub-12 i Yago Lapuente (Infantil B) amb la sub-13; els dos jugadors en etapa de formació al Planter Grana van estar dirigits pels seleccionadors de la FCF en les respectives sessions al Municipal Olímpia de Sabadell.
El mes de desembre, els mateixos dos jugadors, juntament amb Juan Camilo Garcia i Walid Chellay, també van representar al Nàstic en la trobada de seleccions territorials organitzada per la FCF.
La sala de premsa del Nou Estadi Costa Daurada va acollir l’Assemblea anual dels socis del Club grana. En aquesta edició, hi van participar més de 20 socis, juntament amb els membres de la Junta.
El president del Club Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, i la vicepresidenta, Bito Fuster, van ser els encarregats de fer el balanç social i econòmic de la temporada.
El balanç econòmic presentat de la temporada 2021–2022 va ser positiu. L’exercici va tancar amb 4.016,25 € de superàvit, mentre que el volum de negoci va tenir uns ingressos de 1.023.087,58 € i unes despeses d’ 1.019.071,33 €.
Per a la present temporada, la
2022-2023, el pressupost establert ascendeix a un total de 2.503,57 €, el resultat en positiu previst al tancament de la temporada, amb uns ingressos de 954.395,13 € i unes despeses de 951.895,56 €.
El president Josep Maria Andreu
va voler agrair un any més la tasca desenvolupada per la Junta Directiva, així com els col·laboradors, entrenadors, esportistes i socis que continuen esforçant-se amb treball i resultats en fer créixer a totes les seccions i, en definitiva, a tot el Club Gimnàstic de Tarragona.
Nom complet Marc Álvarez García
Data de naixement 7 - 6 - 2001
Lloc de naixement Torredembarra (Tarragona)
Equips com a jugador - CF Pobla (3a divisió)
- Gimnàstic (Primera Federación)
Marc Álvarez és un jove futbolista amb un talent extraordinari que va arribar al Nàstic en edat cadet, i que des d’aquesta temporada ja forma part de la primera plantilla grana. Jugador ràpid, incisiu i “descarat” que està oferint un gran rendiment i del qual n’esperem molt, en el present i, com no, en el futur. Dialoguem amb ell a les banquetes del Nou Estadi Costa Daurada.
Vas començar a jugar al futbol al club del teu poble, la UE Torredembarra, amb només 3 anyets. Seria més gran la pilota que tu, gairebé! (Riu). Sí, la veritat és que vaig començar de ben petitet. Recordo que amb 2 anys ja jugava amb la pilota a casa, amb el meu pare. Al principi d’anar a la UE Torredembarra, no m’agradava massa perquè amb només 3 anys no em volia separar ni un moment dels meus pares, però quan ja en tenia 5 ho vaig co-
mençar a gaudir moltíssim. Tinc un record molt maco d’aquell època, com no.
Fins que en edat cadet vas fitxar pel Nàstic. Això vol dir que el ‘sentiment grana’ el tens ben “arrelat”, eh?
I tant! Has de tenir en compte que des de ben perit venia a l’estadi per veure els partits del Nàstic, i el meu somni era jugar algun dia al primer equip. Així que quan van trucar-me des del club per oferir-me la possibilitat d’incorporar-me al cadet, no m’ho vaig pensar dos cops, òbviament.
Ja en edat juvenil, vas jugar una temporada en el Juvenil B, en categoria Nacional i dues en el Juvenil A, de Divisió d’honor. Aquesta darrera categoria, ja són “paraules majors”, eh?
Així és. La Divisió d’honor diria que
és una categoria molt atractiva i divertida, perquè t’enfrontes a clubs ben importants com ara el FC Barcelona, RCD Espanyol, R. Zaragoza, R. Mallorca... Fins i tot agafes avions i allò et fa sentir futbolista. Vaig gaudir molt d’aquesta categoria, en tots els aspectes, malgrat que la segona campanya va ser la de l’aturada a mig campionat, per la pandèmia.
Posteriorment, vas defensar la samarreta del CF Pobla, durant dues temporades. Vas notar molt el canvi de jugar en futbol base a fer-ho en una categoria tan complicada, com és la 3a divisió?
Doncs sí. Per una banda, al principi no vaig jugar massa, però quan sortia al terreny de joc notava que els rivals potser no tenien tanta qualitat tècnica, però si molta potència física i experiència. Però a poc a poc, vaig acoblar-me a tot plegat:
Aquesta pretemporada la completes amb el primer equip, i el cert és que vas “trencar-la”. Però t’esperaves formar part de la primera plantilla del Nàstic aquest mateix curs? Bé, la meva intenció inicial era aprofitar els entrenaments per aprendre conceptes del cos tècnic i dels companys. Tot i això, no m’esperava formar part de la primera plantilla tan aviat, sincerament, i he de dir que per a mi significa un orgull i un honor immens.
El cert és que el míster Raül Agné ha confiat molt en tu des de l’inici del campionat. Segur que li estàs ben agraït per aquesta aposta personal, oi? (Entrevista realitzada abans de la destitució de Raül Agné). Sí, és clar. Li estic súper agraït, com
no podia ser de cap altra manera, i intento “tornar” amb un bon rendiment aquesta confiança que m’està atorgant. Tan ell com la resta del cos tècnic em donen bons consells, i el que vull és adquirir la major quantitat de conceptes tècnics i tàctics possibles.
De petit o més jovenet, segur que veies el primer equip del Nàstic, com quelcom ben complicat d’assolir. Què significa per a tu, jugar amb la samarreta grana?
Doncs com et deia abans, per a mi tot això és com un somni. Recordo que alguna vegada vaig fer de recull pilotes en partits del primer equip i quan acabaven, els hi demanava la samarreta als jugadors i ara, els petits me la demanen a mi. En “tres dies”, la meva vida ha donat un canvi radical i em fa molta il·lusió, viure tot això.
Veiem de tu, que ets un futbolista amb una certa dosi de “descar” i que sempre mostra una gran personalitat sobre el terreny de joc. Tot i així, creus que encara has d’anar a més?
Estic convençut. Soc molt exigent amb mi mateix i sincerament, penso que tinc molt marge de millora, tenint en compte la meva edat. De fet, treballo de valent en el dia a dia, per tal que el meu rendiment vagi en augment i que la meva progressió futbolística, continuï el seu procés.
T’hem vist jugar per ambdues bandes i també com a davanter. Però on creus que ofereixes millor nivell o et trobes més còmode?
Depèn del partit en qüestió i del rival, però a mi sempre m’ha agradat jugar d’extrem esquerre, per poder anar
“cap a dins”. Però també em sento prou còmode per la banda dreta, com a segon punta o davanter. Al final, el que vull és ajudar a l’equip des del verd i jugaré encantat on ho decideixi el míster, evidentment.
De tots és conegut que l’aspiració del club és l’ascens a la categoria de plata. Veus conscienciat al vestidor per assolir aquest objectiu o li pot pesar aquesta “obligació”, en el psicològic?
Crec que és positiu tenir aquesta pressió o “obligació”. Tots nosaltres coneixem quin és la finalitat de l’entitat i no cal dir que “ena deixarem la vida” en cada partit per tal que es faci realitat, en finalitzar aquest campionat.
Sempre m’agrada preguntar als més joves, com està vivint la seva família el fet que el jugador en qüestió, formi part de la primera plantilla del Nàstic. Com ho porta la teva?
Doncs crec que ho estan vivint amb més felicitat i il·lusió que jo, fins i tot (riem). Sobretot el meu pare, perquè és molt “futbolero” i molt del Nàstic, i ara, amb més motiu si cal. Tant ell com la meva mare ja han anat a algun desplaçament per veure els partits i ho estan gaudint moltíssim, perquè tot és “nou” per a nosaltres.
Doncs ens alegrem que així sigui i només podem desitjar-li tota la sort del món, perquè és un noi que s’ho mereix, donada la seva gran qualitat humana. I per no parlar de la futbolística, ja que el podem considerar part del patrimoni del Nàstic, si continua amb aquesta progressió que està mostrant. Som-hi Marc!
Nacho González
Gerardo de la Torre es converteix en el primer jugador de la Nàstic Sports Academy en fer el salt de categoria. El davanter de 22 anys defensarà els interessos del filial grana, el CF Pobla de Mafumet, fins a final de temporada.
El jove futbolista grana, pitxitxi amb 17 gols en 12 partits a 4a catalana, deixa líder a l’equip de l’NSA Camp Joliu per continuar marcant gols al Municipal de La
Pobla de Mafumet a Tercera Federación.
El jugador ja ha realitzat diferents sessions d’entrenament a La Pobla durant la present temporada.
El treball i qualitat del jugador, desenvolupant el seu futbol sota la metodologia grana a la Nàstic Sports Academy, ha permès que Gerardo sigui el referent esportiu per a tots els joves jugadors que defensen l’escut
de l’NSA Camp Joliu en el primer curs competitiu.
Juntament amb el jugador, els encarregats de segellar l’acord han estat els membres del comitè de la NSA, Javier Ornia i Jose Maria Andreu Solé; els coordinadors de l’Àrea Esportiva de la NSA, Carlos Guillén i Mia Guasch; el director del Planter Grana, Sergi Parés; i el director esportiu del CF Pobla de Mafumet, Albert Virgili.
Hola nastiquers. És un plaer dirigir-me a tots vosaltres per explicar-vos una situació que va succeir la temporada 2005-06. Puc parlar d’això com una anècdota, i me n’alegro que sigui així, ja que va poder acabar sent en una cosa més seriosa.
Era un matí, i estàvem entrenant al camp d’herba artificial d’abaix (no a l’annex lateral a l’estadi). En aquell moment estàvem en plena lluita per l’ascens, i a l’estadi s’hi feien en obres per la remodelació del Gol Sud. Per aquest motiu, i per poder dur a terme les tasques necessàries, es va instal·lar una grua amb un braç molt gran.
Com us he dit estàvem entrenant quan, de sobte, vam sentir uns crits que provenien de l’estadi. Vam alçar la vista (almenys jo ho vaig fer) i vam veure com una de les grues cedia i, a poc a poc, anava caient. Recordo que vam aturar l’entrenament i vam començar a córrer cap amunt, a l’estadi, per veure que estava
passant i ajudar en cas que es necessités.
Tots vam córrer molt de pressa, ja que estàvem preocupats pel que podia haver passat. Van ser moments de molta tensió. Afortunadament, només es van produir danys materials, i per això puc dir que és una anècdota. Un cop a dalt, i després de parlar amb el personal i veure que tot havia quedat en un ensurt, vam entrar al camp i vam poder veure com aquell braç tan gran de la grua havia cedit i havia caigut damunt de la grada, provocant-li danys, i a la mateixa gespa del camp, partint la porteria. Recordo que l’extrem del braç es va incrustar a la gespa de l’àrea. Un bon ensurt!
Aprofito per enviar una salutació afectuosa a tots els nastiquers i desitjo de tot cor que aquesta temporada l’equip aconsegueixi l’ascens a 2a A. Visca el Nàstic!
Contra la 50ª División (equip integrat per jugadors de Primera i Segona que feien el servei militar a Barcelona que aleshores durava 26 mesos); contra el Auxilio Social de Barcelona (que va fer la sacada d’honor Paquita Queipo de Llano, filla del General feixista); contra el Marina de Cambrils, Badalona, UD Pueblo Nuevo i contra el primer equip del Barça que va reunir a prop de 4.000 espectadors.
La RFEF al mes de maig de 1939 va enviar una circular indicant a tots els clubs federats que les competicions es reprendrien la primera setmana d’octubre; per la seva part la Federació Catalana va confirmar l’inici de la Lliga i en el cas del Nàstic no el van deixar jugar a 1a Categoria Regional sinó a la Segona, divisió en la qual va acabar la temporada 1935/36.
El mes de juny la secció de futbol va iniciar la localització de futbolistes i va efectuar proves per poder disputar una lliga en condicions. Vuit jugadors ja havien jugat abans de la guerra: Wenceslao, Alujas, Martorell, Pelegrí, Saperas, Recasens, López Carafí i Francès; vuit van pujar del reserva: Boronat, Ramón, Mañé, Pérez, Fernández, Magriñá, Miralles i Bernat; tres van arribar del CF Tarragona: Antonio Fábregas, Arnau i Guasch; i els quatre restants els van fitxar: Alejo, Gómez, Villacampa i Casamitjana.
D’entrenador faria José Gómez Lecube, exjugador de l’Atlético de Madrid destinat a la ciutat. A l’agost va començar la pretemporada i l’equip va jugar set partits amistosos.
De fet, el primer partit oficial es va jugar el 15 d’octubre de 1939 al camp del CF Tàrrega i corresponia al Campionat de Catalunya de Segona Categoria Preferent, en el que hi van participar set equips; el Nàstic en un gran partit aconseguia empatar a tres gols. Els tarragonins van marxar amb un autocar a les 10 del matí des de davant de l’Hotel Europa a la Rambla, i van parar a dinar a Montblanc per poder estar a las 15.30 h al camp municipal.
El partit va començar malament, doncs l’1-0 va arribar al minut 30, obra de Villaré II; al minut 50 Magriñá posava l’empat; però en cinc minuts Villaré Ii de nou i Muriaga deixaven el 3-1 a favor dels lleidatans, i quan faltaven vuit minuts va reaccionar el Nàstic posant un heroic empat, als minuts 82 i 90 amb gols del davanter Pérez. Sota l’arbitratge del col·legiat de Barcelona Joan Obiols, el Nàstic va alinear a Boronat; Francès, Recasens, Martorell; A. Fàbregas, Alegret, Magriñá, Saperas, Pérez, Ramón i Pelegrí. Diu la crònica signada per José Camba al Diario Español, que el jugador més destacat del partit fou el porter local Massó, que el camp de terra era de reduïdes dimensions i estava sense tancar, i les porteries no disposaven de xarxes.
La dreta de L’esquerra de El xut de El remat de cap de El dribling de La tècnica de La visió de joc de La velocitat de La intensitat de La potència de La personalitat de El carisma de El teu ídol
de la infantesa
Kevin De Bruyne Leo Messi David Beckham Cristiano Ronaldo Ronaldinho Gaucho Bernardo Silva Andrea Pirlo Kylian Mbappé Carles Puyol Erling Haaland Joaquín Sánchez Virgil van Dijk Robin van Persie
El Gimnàstic de Tarragona i el grup d’automoció Jobacar, concessionari oficial i servei multimarca, amplien la seva vinculació una temporada més renovant el conveni de col·laboració.
L’empresa local continua donant el seu suport a l’entitat grana, celebrant el 5è aniversari al costat del Nàstic, i mostrant-se com un
dels grups automobilístics referents al territori.
Els encarregats de formalitzar el nou acord a les instal·lacions del Nou Estadi Costa Daurada han estat l’adjunta a la gerència del grup Jobacar (Bariauto, Baycar i automoció Jobacar), Teresa Maria Barberà, i el responsable de l’Àrea de Negoci, Jose Maria
Andreu Solé. En aquest acte, Barberà ha fet entrega de la clau del vehicle.
D’aquesta manera, l’Skoda Scala, fins ara vehicle oficial, dona el relleu al Cupra Formentor; el nou cotxe de la marca catalana Cupra que ja es pot veure circular pels carrers de Tarragona i el territori.
Porters: Jeronimo M. Lario, Juan Carlos Azón. Defenses: Pablo Monroy, Jaime Paredes, César Fdez., Julen Monreal, Víctor Ruiz, Manny Rodríguez, Gexan Elosegi.
Migcampistes: Immanol Sarriegi, Emilio Lozano, Santi Samanés, Alain Ribeiro, Diego Esteban, Jon Madrazo, Castri, Borja Martínez, Thierno Barry, Fran Sota.
Davanters: Iker Unzueta, Andrés Silvente.
Any fundació: 2002 - Estadi: Las Gaunas - Aforament: 15.992
President: Eduardo Guerra Díez - Entrenador: Raúl Llona
Porters: Unai Simón, Agirrezabala, Iru. Defenses: Vivian, I. Martínez, Yeray, I. Lekue, Yuri B., De Marcos, Capa, Balenziaga, Paredes.
Migcampistes: Vesga, O. Sancet, Muniain, Dani García, Vencedor, Zarraga, Ander Herrera.
Davanters: Morcillo, Berenguer, Williams, N. Williams, Guruzeta, Villalibre, Raúl García, Adu Ares.
Any fundació: 1898 - Estadi: San Mamés - Aforament: 53.289
President: Jon Uriarte - Entrenador: Ernesto Valverde
de la meva vida laboral en l’antiga Junta d’Obres del Port (actualment APT), en la qual vaig servir durant més de 35 anys. Concretament, va ser el famós partit Nàstic 0; Zamora 0, disputat el 24 de juny 2001. Després del qual l’equip grana va ascendir a Segona divisió.
En primer lloc, vull dir que em sento molt agraït a l’amic Nacho per convidar-me a compartir amb tota l’afició grana quan va començar la meva relació amb el Nàstic.
Va ser en la meva època de futbolista en actiu quan l’any 78, després d’haver militat al Lorca Deportiva, el conegut i benvolgut Pani em va portar des de Cartagena fins a Tarragona, on vivien els meus pares, i em va presentar a Antonio Jaurrieta perquè pogués entrenar amb el Nàstic durant algun temps. Aquella temporada va finalitzar amb l’ascens de Nàstic a Segona B. Circumstància que va elevar el nivell necessari per a aconseguir les meves aspiracions esportives, per la qual cosa les dues següents vaig militar en el Torreforta, dirigit per Valero Serer (DEP) primer, i després en el SP. i SP. D’aquella època ve algunes amistats amb futbolistes granes com, per exemple, Santi Palanca, Amigó, Mon (companys en la Selecció Castellana de Juvenils en el 72) i el propi Pani. I, a més, amb Valero Serer i Jesús Albiol (Torreforta), i els traspassats José Luis Navarro i Pere Casas (SP i SP), entre altres.
Dit la qual cosa, haig de precisar que ‘El meu primer Nàstic’ va venir diversos anys més tard i després d’un llarg parèntesi en el qual la meva atenció va estar ocupada en la construcció de la meva família i el desenvolupament
Aquell ascens em va enganxar, de manera que la T-2001/2002 va ser la meva primera com a soci del Nàstic, d’aquí ve que en l’actualitat tingui el núm. 627. Va ser la primera de moltes temporades gaudint del Nàstic i del meu nebot Sergi quan era petit i solia observar als futbolistes granes fer l’escalfament abans del partit en l’angle de preferent amb el gol de muntanya. Encara recordo la seva cara de satisfacció quan anomenava pels seus noms als futbolistes d’aquella temporada: Pinilla, Cuéllar, Moso, Codina... i algun d’ells li responia amb alguna paraula o gest afectuós. De seguida em buscava amb la mirada per a veure el meu gest de complicitat.
Més tard podria dir que vam viure l’ascens a Primera divisió al final de la T-2005/2006, amb una gran emoció i intensitat, i que per a nosaltres, el meu nebot i jo, va ser un autèntic regal veure competir al Nàstic amb l’elit del futbol espanyol. Finalment, significar que a més de ser un soci de base, vaig començar a col·laborar amb diversos mitjans de comunicació locals redactant anàlisis dels partits del Nàstic, a més de portar algunes dades de caràcter estadístic, participació en diverses tertúlies, etc. Això em va portar a rebre l’amable i generosa invitació de Tarragona Ràdio per a fer una secció que es va batejar com a ‘L’Altra Lliga’, dins del seu programa ‘Sempre Nàstic’. Secció que va començar en la T-2010/2011, amb el Nàstic en Segona divisió, per la qual cosa en la present temporada ha complert 12 anys d’història ininterrompuda. El que per a mi és un autèntic plaer, privilegi i honor.
I avui, en espera de poder tornar a veure aviat a l’equip grana en l’LFP, cridem: Fins al final, Força Nàstic!
Fa quasi 10 anys que estic jubilat. Durant la meva vida laboral no vaig tenir massa ocasions per poder activar a fons una vida social, on poder destinar unes hores a conviure amb gent que no fos la família o la feina, pensant sempre que quan arribés el moment ja m’hi dedicaria. Ha estat així, tenia molt clar que no em quedaria assegut, per això, entre altres coses em vaig adreçar al món del voluntariat; una possibilitat que em facilitaria el contacte amb gent de tota mena de categories, tan esportives, comercials, industrials, mèdiques...
D’aquesta manera va ser, que contactant amb coneguts que ja estaven apuntats als Jocs del Mediterrani, també m’hi vaig apuntar jo; després entre cursets i experiències en viu, resulta que vaig estar preparat per desenvolupar aquesta feina, alguna d’aquestes
pràctiques es van dur a terme amb combinació dels diferents sectors del Nàstic.
Una vegada acabats els Jocs, ens van dir, que si volíem, ens podíem quedar aquí com a voluntaris; així va ser la meva connexió amb el club. I aquí estic, formant part d’un equip de persones que s’ofereixen a ajudar sense demanar res a canvi, i on hi ha molt bona sintonia entre ells; no es mira si un és millor que l’altra. Tots som iguals, només pensant en l’interès del club per fer una feina millor. De vegades coincidim amb persones que ens saluden quan ens trobem pel carrer i sempre hi ha aquell “bon dia”, “que tal”, “com et va”...
Amb aquests detalls se’t va enxampant el pit perquè t’adones que la teva feina és apreciada pel públic; i si és així, penses que el
teu granet de sorra és útil. També és molt gratificant el tracte que ens dispensen des del president fins al darrer empleat del club, passant per totes les categories esportives. En aquest moment m’agradaria destacar a tot l’equip dels Genuine. Són fantàstic i ens saben agrair la nostra acció amb una abraçada afectuosament autentica.
Ara ja anem per la segona volta, de cara el final de temporada; esperem que es pugui assolir el repte de pujar de categoria. Però sigui que si o que no, tant el president, com el Jordi, com la Bito, i tots els tècnics i jugadors, han de saber que nosaltres, l’equip de voluntaris, encara estem aquí pel que calgui VISCA EL NÀSTIC
Hola nastiquers i nastiqueres, em dic Claudia Masip i soc jugadora del Nàstic Femení, portant el número 17 a la meva esquena. Abans de tot, agrair a les persones que m’han brindat aquesta oportunitat per a poder parlar i expressar-me personalment sobre el futbol, i que vosaltres, nastiquers, pugueu llegir-lo.
Des de molt petita que sempre m’ha agradat el futbol, però no vaig tenir la sort de poder començar a l’edat que volia, ja que en aquell moment només hi havia equips de noies a partir de dotze anys i jo encara no tènia aquesta edat. Només podia gaudir del futbol al pati del col·legi, quan anava amb amics a algun “campito”, a la platja... i jo el que volía era futbol com a hobby en un equip.
Sempre he estat una persona molt esportista, per això he practicar diferents esports en la meva vida, destaco la gimnasia rítmica i l’atletisme, ja que els vaig practicar al nastic y a més a més, després de fer uns quants anys que estic en el món del futbol i en diferents equips, puc dir que ara estic a l’equip que he seguit des de ben petita, nastiquera de tota la vida.
Per això és per a mi un orgull poder portar i defensar aquest escut junt amb les meves companyes. Aquest any és la meva segona temporada aquí, i estic molt contenta per la confiança que m’ha donat i m’està donant el cos tècnic. Agrair també a les meves companyes perquè com sabeu el futbol no és individual, no només consta d’una
jugadora, sinó d’un equip (la nostra família d’eriçons), donant-nos suport i gràcies a elles gaudeixo més anant.
Estic molt contenta de veure com el futbol femení els darrers anys cada vegada ha crescut i va creixent més. A més, a poc a poc hi ha més dones que els agrada i gaudeixen d’aquest esport gràcies a la visibilitat que s’està donant progressivament.
Animo totes les nenes que facin el pas a jugar a futbol, sempre val la pena fer-ho per allò que vols. I a les que ja ho fan, que segueixin gaudint i no deixin de tenir aquesta il·lusió.
Club Gimnàstic
Botiga - Museu Nàstic
Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Port de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT
FCC Medio Ambiente Restaurant L’Àncora L’Àncora del Port Esportiu Restaurant La Sardineta Restaurant Palau del Baró Restaurant El Gordo 2 Restaurant Ca l’Eulalia Frankfurt El Surtidor Bar de l’Estadi Uniocasió Anitials Nationale Nederlanden Estanc Casc Antic Clínica Vitaldent Clínica Dental Albiol
GTS Cars
Verma
Maderas Martorell Tarraco Karting Gregorio Cornejo Gestió Gama FIC Suministros Creative Rent By Media Pro Centre psicològic Benavet Rooms Tgn Pub Oxid Imperbé Galaga Tattoo Studio Zona Mobel Clínica Rigo Elegance Bolimboo Il Capannone Raycor Grup Real Estate Casa Matías
Quattros
Gran Penya Barcelonista Tgn Capuccino
TURISME
Carrer Major Rambla Nova
Ajuntament de Cambrils Patronat de Turisme de Cambrils
Asador Puerto Madero Restaurant Moraima Restaurant Miramar Restaurant Llop de Mar
SALOU
Restaurant La Goleta Restaurant Carbonic Castillo de Javier Tennis Salou H2o
ALTAFULLA
Hotel Gran Claustre Morabito Beach Club
RODA DE BERÀ Restaurant Les Guatlles
Clos Figueras
Direcció: Nacho González
Administració: Gimnàstic de Tarragona, SAD
Redacció: Nacho González, Gimnàstic de Tarragona, SAD
Disseny i maquetació: Daniel M. Jorba
Edita: Gimnàstic de Tarragona, SAD Impressió: Indugraf Offset
Contacte: 977 215 103 administracio@gimnasticdetarragona.cat
