Revista Força Nàstic 68

Pol Domingo, Robert Simón i Marc Álvarez

Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Pol Domingo, Robert Simón i Marc Álvarez van dinar a l’extraordinari i emblemàtic restaurant La Goleta, ubicat a la platja dels Capellans de Salou.

El mateix, va obrir les portes ara

fa 36 anys i us ofereixen el mi llor marisc i peix fresc, el qual arriba de la seva llotja de Tarra gona. La gran qualitat dels seus productes i un tracte exclusiu, familiar i professional al client, és una altra de les seves carac terístiques més destacables.

Els jugadors grana van gaudir amb els deliciosos plats que l’staff de La Goleta els va oferir (veure en imatges a la pàgina dreta).

Us recomanem visitar aquest extraordinari indret gastronòmic!

DINEM

Amanida de llagostins, alvocat i vinagreta de caviar.Anxoves del Cantàbric.

Gamba vermella de Tarragona.

Canyuts del Delta de l’Ebre.

Salmó marinat a casa.

Calamanxi de l’Ametlla de Mar. Escamarlans salvats de Tarragona.

Coulant de xocolata.

Els jugadors del Nàstic van fotografiar-se amb el xef de La Goleta, José Antonio Mar tínez, tot just van acabar el fantàstic dinar.

ENTREVISTA

Amb Lluís Fàbregas, Director General del Gimnàstic de Tarragona

“La nostra obligació és tornar a LaLiga el més aviat possible”

Lluís Fábregas és el Director General del Gimnàstic de Tarragona des de l’any 2009 i un home de futbol, ja que durant la seva joventut fou porter del nostre equip, entre d’altres. Ens ci tem amb ell a l’excel·lent restaurant Ca l’Eulàlia, ubicat al cor del Serra llo, per tal d’analitzar diversos temes d’actualitat de l’entitat grana.

Bé Lluís, m’agradaria començar fent una picada d’ullet al Fàbregas que fou porter. Vas pertànyer a la prime-

ra plantilla del Nàstic, del 1986 al 1988. Com recordes aquells anys? Doncs recordo que tenia una il·lusió enorme i em considerava un autèn tic privilegiat, per formar part de la plantilla del Nàstic. Aquella primera campanya meva al club (1986-87) per circumstàncies de l’entitat, l’equip estava format gairebé en la seva to talitat per jugadors de la nostra pro víncia, com era el meu cas, ja que sóc de Valls i ser un dels escollits, m’omplia de goig i orgull. Sempre

volia aprendre conceptes dels més veterans i treballava moltíssim en els entrenaments, per millorar con tínuament. Els tres porters de l’equip aquell curs érem Enric Coch, Urrusolo i jo. La temporada següent ja està vem l’Enric i jo, només.

Et consideres un d’aquells exjuga dors nostàlgics de la seva etapa en actiu? O vas “penjar” els guants amb certa naturalitat?

Sí, ho vaig fer amb total naturalitat.

Després de les dues temporades al Nàstic, vaig fitxar pel CD Tortosa, pos teriorment vaig estar al FCJ Mollerus sa, CF Vila-seca i em vaig retirar a la UE Valls, que és el club d’on havia sortit i en el que vaig estar-hi més anys en la meva carrera esportiva, i amb el qual vam aconseguir un meritori ascens a 1a Catalana. Tinc un record magnífic de la meva etapa com a futbolista, vaig gaudir molt d’aquest esport. Si em caracteritzava per alguna cosa, era per la meva disciplina i el meu treball diari i això, ho he traslladat a la meva vida personal i professional, un cop vaig “penjar” els guants.

Però parlem ja d’avui. Acaba de co mençar una nova temporada, i tot i que l’inici de l’equip no ha estat el desitjat, toca ser optimistes si ana litzem el nivell de la plantilla grana. Nosaltres ho som. Estem convençuts que aquest serà l’any del Nàstic i que assolirem l’objectiu, que no és altre que tornar a LaLiga. Estem satisfets amb el cos tècnic i la plantilla que te nim i si a això li sumem el suport de la nostra afició, no tenim dubte que aquesta serà una gran temporada. És obvi que l’inici no ha estat l’esperat per tots plegats, però això acaba de començar i som molt optimistes amb el que està per arribar.

S’ha optat per la continuïtat del mateix cos tècnic i podríem dir que aquesta ha estat una decisió presa des de la coherència, ja que el curs anterior, el Nàstic es va quedar a 90 minuts de l’ascens a 2a A. Així és. Pensem que tenim uns pro

fessionals extraordinaris al nostre cos tècnic. A nivell de despatxos hem in corporat a David Comamala com a di rector Esportiu, que té un bagatge en equips de LaLiga i tenim a Sergi Parés, com a màxim responsable del Planter Grana. Tots ells tenen la nostra con fiança i som conscients de la seva capacitat i de la seva implicació total, envers el projecte del nostre club.

També s’ha renovat a tot el bloc de fensiu que tan bon resultat va oferir la campanya anterior. Parlem de Manu Garcia, Joan Oriol, Alex Quintanilla, Marc Trilles i Pol Domingo. La conti nuïtat d’aquests futbolistes, assegu ra el rigor defensiu de l’equip, eh?

Si, nosaltres teníem clar que volíem la continuïtat d’aquests jugadors i així ho hem demostrat. Ells tenien ofertes d’altres clubs, però la seva voluntat de seguir al Nàstic era ferma i vam arribar als acords pertinents. A més, hem incorporat a Tirlea i Jo sema, per tant, estem ben satisfets amb el nostre bloc defensiu, per aquesta temporada. Els equips es fan “forts” des del darrera i aquest any volem millorar els registres com a visitants, perquè no volem dependre únicament dels partits del Nou Estadi Costa Daurada. Hem de ser ambicio sos i esperem que això comenci a evidenciar-se, des d’ara mateix.

Per altra banda, s’han realitzat vuit fi txatges i la sensació que tenim, és que seran peces importants per l’equip i que augmenten el nivell mig de la plan tilla, envers la temporada passada. Estic d’acord. A nosaltres ens va

ENTREVISTA

arribar la petició del cos tècnic, per millorar i reforçar una sèrie de demar cacions, i la veritat és que esperem molt de tots els futbolistes que han arribat aquest estiu. Entre ells i el gruix de la plantilla de l’anterior tem porada, hem de millorar els resultats de l’any passat i això, només es pot aconseguir de dues formes: o finalit zant el campionat com a primers i, per tant, aconseguint l’ascens direc te o disputant el play off, però amb més garanties d’èxit que l’últim que vam jugar a Vigo. Creiem que tenim una de les millors plantilles de la ca tegoria i això s’ha de demostrar des del verd.

Us plantegeu la possibilitat d’incor porar a algun futbolista que sigui agent lliure?

No entra en els nostres plans fer cap incorporació, tot i que tenim es pai a la plantilla. A més, no oblidem que des del nostre filial han arribat amb força jugadors amb un futur ex traordinari, com ara Montalvo, Marc Álvarez, Valverde o De la Peña i que estan més que capacitats per jugar en aquesta categoria. Si tens qualitat a casa, no has d’anar a buscar fora.

Quina és la teva opinió personal, res pecte a aquesta Primera Federación, en el vessant econòmic? Amb les característiques actuals, és absolu tament deficitària pels clubs que hi formen part, oi?

Totalment deficitària. Els 40 clubs que formem aquesta categoria, o aconseguim més recursos o no és viable, de cap de les maneres. Per

tànyer a la Primera Federación li cos ta diners a la propietat de la nostra entitat, ja que s’ha d’equilibrar el pressupost d’ingressos, respecte al de despeses. Volem estar en aques ta categoria de pas, perquè el nostre objectiu ha de ser tornar a LaLiga, com més aviat millor. Nosaltres po dríem dur a terme un projecte espor tiu més humil, per estar al mig de la classificació, però som el Nàstic i la nostra obligació és estar a dalt, llui tant per l’ascens, amb tot el que això suposa en el vessant econòmic.

A més, sembla que la RFEF està improvisant contínuament, com si no tingués un full de ruta definida. Es va dir que la categoria tindria un nom comercial i que una plataforma televisiva potent, retransmetria els partits de la categoria i que això generaria guanys econòmics als clubs. I de moment, res de res... Així és. El primer any podríem en tendre que era de transició, però ja anem per la segona temporada i no s’ha avançat, en cap sentit. El tema televisiu va tenir la fallida de Foot ters i Fuchs i no van pagar els di ners que s’havien compromès, des prés del concurs que van guanyar. Aquest curs, les condicions encara són pitjors, i paguen a les entitats d’acord amb la quantitat d’abonats que genera cada una. Aquí s’ha de tenir en compte que la televisió pú blica de Catalunya, retransmet cada jornada dos partits, per tant, nosal tres estem en clar desavantatge en vers clubs d’altres zones de l’estat, perquè els nostres aficionats, ja po dem veure molt sovint el partit del Nàstic, a Esport 3. Hem fet un re queriment a la Federació, demanant que es revisin aquestes condicions dels drets televisius, perquè ens sentim perjudicats i esperem que els mínims garantits, puguin ser su periors.

Per altra banda, satisfets amb el ritme de renovacions i noves altes dels carnets de soci?

Doncs estem molt contents amb la resposta de la gent del Nàstic, però també som conscients que aquest inici de campionat que ha tingut l’equip, ha “frenat” una mica el rit me. Calculem que al voltant de 400 o 500 socis, encara no han renovat

el carnet i segurament, si hagués sim guanyat els dos partits de casa, per exemple, segur que ja l’haurien renovat. Ara estem a prop dels 6000 socis i l’únic que podem fer, és donar-los les gràcies, per la seva fidelitat i per la seva presència al Nou Estadi Costa Daurada. M’agra daria destacar als nois de l’Orgull Grana, Fúria Grana i Tarraco Boys, perquè estan donant un suport ex traordinari a l’equip, des del minut 1, i això, són “vitamines” pels nos tres jugadors.

Caldrà dur a terme una ampliació de capital de la SAE, Lluís?

Doncs si no aconseguim l’ascens a LaLiga, no ens quedarà altre remei. Els diners que s’estan invertint a for mar una plantilla el més competitiva possible, s’hauran de reconvertir en capital i recursos propis de la SAE. Arribat el moment, i si finalment s’escau, tots els accionistes tindran l’oportunitat de subscriure el percen tatge que tenen i de continuar així amb les seves accions.

I com està el tema de la ciutat es portiva? Tenim notícies al respecte?

Aquest tema ens preocupa molt i no estem gens satisfets amb els temps que ens marquen. El que si puc dir des d’aquí a les famílies dels jugadors del nostre futbol base, és que acabarem l’any 2022 jugant als camps de l’Anella Olímpica, a Camp Clar. Els nois no poden continuar jugant en el camp de gespa sintèti ca, perquè està totalment consumi da, després de tants anys. Pel bon funcionament del nostre planter, la ciutat esportiva és absolutament necessària. Avui en dia tenim 35 equips i amb un sol terreny de joc, es fa impossible. Sort dels ajunta ments de La Pobla de Mafumet i d’Altafulla, que permeten entrenar i jugar als seus camps, a alguns dels nostres equips.

El curs passat ja es va posar en marxa l’equip del Nàstic Femení, i aquesta temporada tornarà a com petir. Està previst en un futur la creació de futbol base femení? Si, està en el nostre planning, però fins que no sigui una realitat la ciutat esportiva, no ens ho podem plantejar, pels problemes “d’espai”

que et comentava. En la primera fase de les obres, es construiran tres camps de futbol 11, el qual ens permetrà posar en marxa en un fu tur, el futbol base femení.

Però per a orgull, hem de parlar de LaLiga Genuine, eh? Veiem com tots els clubs importants de l’estat ja s’han incorporat a aquesta com petició. I no caldrà recordar que el Nàstic i Tarragona són el bressol de tot plegat.

Efectivament. El nostre president Josep Maria Andreu, sempre diu que el millor que li ha passat al Nàstic ha estat la creació d’aquest equip, encara més que l’ascens a 1a divisió, que es va aconseguir amb el seu mandat. Aquesta serà la sisena temporada que el Nàstic tindrà aquest equip, i estem molt satisfets de ser la seu on es du a terme cada any la cerimònia inaugu ral de LaLiga Genuine, i que se ce lebrarà el proper mes de novembre al Nou Estadi Costa Daurada. És un orgull i un honor per a nosaltres el que significa aquest campionat i en el que s’ha convertit. El nostre equip ara està format per 60 nois i noies, amb Rafel Magrinyà d’entre nador i amb l’ajuda i col·laboració dels Voluntaris, que fan una feina meravellosa i ben lloable.

Per acabar, l’ascens del Nàstic a 2a A aquesta temporada, és un objectiu o una obligació?

Les dues coses. Com et deia abans, nosaltres podríem dur a terme un projecte sense tanta autoexigència, però la nostra obligació és tornar a LaLiga el més aviat possible.

I tots els nastiquers desitgem que això passi. Esperem que aquest sigui l’any del Nàstic, com ens co mentava Lluís Fàbregas, a qui vam notar molt il·lusionat de cara a aquest curs 2022-23 que tot just s’acaba d’iniciar. Posteriorment a l’entrevista, vam gaudir dels deli ciosos plats que ens van oferir al restaurant Ca l’Eulàlia. Un goig tot plegat!

Nacho González

NÀSTIC HISTÒRIC

7 de maig de 1974. Nàstic i FC Barcelona juguen un partit amistós al Nou Estadi, el qual finalitza amb victòria visitant per 1 a 3. En aquesta imatge veiem al llegendari crack holandès, Johan Cruyff (DEP) amb el futbolista grana, Manuel Crujeras, fotografiant-se tot just acabà el matx.

NOTICIES

Partit del centenari de la UD Torredembarra

El Nàstic va ser el convidat d’ho nor al partit del Centenari de la UD Torredembarra. Aquest duel va servir per commemorar els 100 anys d’història i repetir el duel que les dues entitats van disputar l’any 1922, quan es va fundar l’en titat torrenca.

Abans del partit els dos presi dents van intercanviar obsequis personalitzats per recordar l’en frontament al CEM Sant Jordi de Torredembarra.

En l’àmbit esportiu, el Nàstic es va imposar amb un resultat de

0-7. Eduardo Taboada, jugador del filial, va inaugurar el marcador i va acabar marcant un pòquer de gols. També van marcar els juga dors del primer equip Josema i Maurizio Pochettino; i Sergi Vega, del filial.

Diada de Catalunya 2022

Com cada 11 de setembre, l’enti tat grana ha participat activament en aquesta ofrena floral al monu ment de Rafael Casanova, situat al Passeig Marítim Rafael Casa nova, i on hi prenen part la majoria d’entitats i associacions.

Un any més, el Gimnàstic de Ta rragona ha estat protagonista de la Diada de Catalunya amb la re presentació de la vicepresidenta grana, Bito Fuster; el conseller de la SAE, Joan Potau; i la patinadora campiona de Catalunya i Espanya en diferents distàncies i discipli nes, Carla Plana.

Guillermo Fernández, jugador del Nàstic

marcar molts gols amb la samarreta grana”

Guillermo Fernández és un davan ter centre contrastat, com ho de mostra la seva trajectòria esporti va. Només cal dir que va jugar amb l’Athletic Club a 1a divisió (amb gol inclòs en partit de Champions League) i en diversos equips de la categoria de plata, i en tots ells, va evidenciar una gran facilitat per “veure” porta. Ara arriba al Nàstic amb tota la il·lusió i convençut que aquest serà un gran any pel conjunt grana.

Vas començar a jugar al futbol en l’Etorkizun Futbol Eskola. Amb qui na edat vas fer-ho?

Bé, aquella és l’escola de futbol d’Arrigorriaga, que és el poble de la meva família. El meu pare havia jugat allà i coneixia a un entrenador de l’escola, així que m’hi va portar i vaig començar amb 6 anys. Vam estar 2 anys en els quals només fèiem entrenaments i ens ensen yaven conceptes tècnics bàsics. El

tercer i últim any, ja vam jugar tor nejos escolars i en acabar aquella temporada, ja vaig fitxar per l’Athle tic Club.

Arribar a l’Athletic, per a un nen biscaí com era el teu cas, seria com un somni, oi?

I tant! Pensa que a Biscaia, tots els nens som de l’Athletic i arribar a aquest club és la il·lusió i el somni de qualsevol noi d’allà. Quan vaig començar a entrenar i a jugar par tits a les instal·lacions de Lezama, no m’ho podia ni creure.

Vas passar per totes les categories del futbol base d’aquest club, fins a assolir el Bilbao Ath., que es tava a 2a B. I en el filial vas mos trar un gran nivell i vas aconseguir bones xifres golejadores, eh? Home, pensa que vaig debutar amb el Bilbao Ath. amb només 16 anys, així que vaig jugar en el filial durant 5 temporades, per tant, allò fou un

procés. En un principi em va costar acoblar-me a la categoria, perquè jo era molt jovenet i tenia rivals ben ve terans. Tot i així, aquella etapa em va ajudar a madurar i va significar un aprenentatge continu, per a mi.

Fins que el 9 de novembre del 2013, Ernesto Valverde et va fer debutar amb el primer equip, en un partit disputat a San Mamés contra el Levante UD. A dia d’avui, és el millor moment de la teva carrera futbolística?

Sense dubte, un dels moments més emotius i bonics de la meva carrera, això està clar. Jo, com et comentava abans, sempre havia estat un aficio nat de l’Athletic i anava a l’estadi, a veure els partits. Debutar en el club de la teva vida i a més, fer-ho a San Mamés, va ser el màxim per a mi. Fou un somni convertit en realitat.

Altre moment espectacular per a tu, seria quan vas aconseguir un gol contra el FC Porto, a l’estadi do Dragão, en partit de la Champions League, del curs 2014-15. Què vas sentir en aquell instant?

Doncs fixa’t que en aquell moment no vaig ser massa conscient de què passava. Jo només estava pendent del partit i del resultat. El meu gol significava l’empat a 1, però final ment vam perdre 2 a 1, contra un gran Porto. És amb el pas del temps que m’he adonat del que vaig fer i del valor d’aquell gol, perquè no to thom pot dir que ha “vist” porta en un encontre de Champions League, i jo, tinc aquest honor, i a més, amb l’equip del meu cor.

Posteriorment, vas tenir experièn-

cies en el CD Leganés, Elche CF, CD Numancia, R. Santander i Bur gos CF, tots ells a 2a A. I sempre has aconseguit grans registres golejadors, eh?

Si, la veritat és que en tots aquests clubs he tingut la sort, o l’encert, d’aconseguir gols i també he viscut moments molt bonics, en el vessant personal. Tinc un bon record de to tes aquestes entitats i de les seves persones.

I en algun d’aquests clubs vas estar especialment bé, en el futbolístic i en l’humà?

Doncs crec que el meu primer any al CD Numància va significar un abans i un després en la meva carrera es portiva. Penso que a Sòria em vaig començar a acoblar, de veritat, a les exigències pròpies del futbol profes sional, en tots els sentits.

Ara has arribat al Nàstic, una enti tat històrica i amb un objectiu ambiciós. Com t’estàs trobant al nostre club, en aquests primers dies?

Doncs només fa tres setmanes i mi tja que estic a Tarragona i, sincera ment, em trobo ben còmode aquí. Els meus companys i el cos tècnic m’han rebut fantàsticament, així com també ho han fet la gent del club. A més, el que he vist de la ciutat m’ha agradat molt, i et puc dir que em sento molt feliç per tot plegat. Estic amb moltes ganes d’ajudar al Nàstic a aconseguir els seus objectius.

És obvi que l’equip no ha iniciat el campionat com tots desitjàvem, però veient la qualitat de la plantilla grana, cal ser optimistes, oi? Així és. Nosaltres no estem con

ENTREVISTA

tents amb aquest inici que hem tin gut, evidentment. Malgrat això, som optimistes amb el que tenim per endavant i el que cal és identificar els errors que hem comès i intentar que no es tornin a repetir. Tenim un gran equip i ho volem demostrar des d’ara mateix, amb bons resultats.

Què li pot oferir Guillermo Fernán dez al Nàstic en el vessant futbolístic?

Home, jo em considero un futbolista molt vertical i m’agrada que la pilota arribi a la zona d’atac ben ràpid i des d’allà, aportar-li a l’equip solucions en fase ofensiva. I sobretot, vull aconseguir bones xifres golejadores amb la samarreta grana.

Et trobes físicament al cent per cent, o consideres que encara et falta una mica per assolir la teva millor versió, sobre el verd?

En l’aspecte físic em sento al cent per cent. El que és obvi és que, se gons vagin passant les jornades, aniré mostrant un millor rendiment, per una qüestió de ritme de joc i perquè ja hauré adquirit una millor compenetració amb els meus com panys, tant en el futbolístic, com en el personal.

Evidentment, aquest futbolista ha de ser determinant pel Nàstic, do nada la seva qualitat, experiència i facilitat per estar “a prop” del gol. Només podem desitjar-li sort i en certs i esperar que es facin realitat els seus pronòstics per aquesta campanya, envers el nostre equip. Ongi etorri, Guillermo.

Nacho González

ELS CAPITANS

D’esquerra a dreta: Marc Trilles, Alex Quintanila, Joan Oriol, Javier Bonilla i Marc Montalvo.

SABIES

MANUEL MARTÍNEZ LARA

Fou jugador del Nàstic del 2003 al 2007 i del 2014 al 2017. Central - Migcampista.

ENTREVISTA

Amb Francisco Javier Ramis, exjugador del Nàstic

Francisco Javier Ramis va jugar amb el Nàstic des de la temporada 1981-82 fins la 1986-87, per tant, és obvi que es tracta d’un futbolis ta que es mereix el qualificatiu de jugador històric de la nostra entitat. Fou un migcampista que li ofe ria a l’equip molta feina i presencia física, però no estava exempt de qualitat tècnica i criteri en el joc. Recordarem amb ell la seva etapa grana, al formidable restaurant-ma risqueria l’Àncora del Serrallo.

Vas debutar amb el primer equip del Nàstic la temporada 1981-82, procedent de l’amateur del club grana. Com recordes aquells inicis teus i quin equip et vas trobar? Recordo que en aquella plantilla hi havia bastants jugadors vete rans. Amb l’amateur vaig estar poc temps, pràcticament vaig incor porar-me a la dinàmica del primer equip des del juvenil. En aquells temps, la RFEF va imposar una nor

ma que obligava als clubs a alinear a dos jugadors sub20, i allò va faci litar el meu debut. Antonio Jaurrieta (DEP) va ser qui va fer-me jugar per primer cop amb el primer equip. En tre ell i els veterans de la plantilla van ensenyar-me el que significava el futbol professional en tots els aspectes.

La campanya següent et vas con solidar en el primer equip, però la temporada bona fou la 1983-84, eh? L’equip va estar ben a prop d’aconseguir l’ascens a 2a A, i va guanyar la Copa de la Lliga. Era el Nàstic dels Palomo, Parejo, Chea, Subirats, Iñaki, Eloy, Santi Coch, Rafa Martínez, Iraola, Bañeras, Masqué, Cunillera, Serna, Víctor o tu mateix. Quin equipàs, oi? Si, teníem una gran plantilla. Aque lla temporada l’entrenador era Felix Zubiaga (DEP), i sempre va mostrar una gran confiança en mi. Jo era un jugador que li aportava a

l’equip molta presència física i sa crifici sobre el verd i allò, al míster li encaixava en la seva filosofia de futbol. La veritat és que era un gran tècnic i li va treure molt rendiment, a aquell grup de futbolistes que em comentaves.

Al Nàstic vas tenir diversos entre nadors, com ara Antonio Jaurrieta, Xabier Azkargorta, Félix Zubiaga, Vicenç Dauder (DEP), Fernando Garcia-Ramos... de quins guardes un millor record, en el vessant futbolístic?

Et diria que Xabier Azkargorta i Félix Zubiaga. El primer, tenia uns mètodes de treball avançats al seu temps i li atorgava una gran confiança i tranquil·litat a tots els jugadors. Zubiaga per la seva part, gestionava els grups humans com ningú i era un home de futbol.

La temporada 1986-87 vas acon seguir l’ascens a 2a B, després

ENTREVISTA

d’un curs a 3a divisió. Aquella plantilla estava formada, gairebé en la seva totalitat, per jugadors del nostre territori. Segur que el nivell d’implicació amb la samarreta grana d’aquell vestidor era màxim.

Així és. Aquell vestidor estava integrat per gent de la casa i, òb viament, tots teníem un gran senti ment envers el club. Aquell ascens a 2a B era gairebé una obligació per a nosaltres i, sortosament, el vam aconseguir.

Parlant de l’any 1986, vas viure el Centenari de l’entitat, jugant partits contra el FC Barcelona de Schuster i Archibald i el R. Madrid de Santillana i Juanito (DEP). Que emotiu seria per a tu, gaudir d’aquells encontres, eh?

La veritat és que van ser moments molt especials per a mi. Jugar con tra futbolistes d’aquell nivell, fou tot un honor. A més, recordo perfec tament que el Nou Estadi presenta va un aspecte espectacular, ja que estava ple de gom a gom i hi havia un ambient fantàstic.

Vas ser un migcampista molt treballador, que abastava molt terreny de joc i amb una bona qualitat tèc nica. Podríem dir que Francisco. Javier Ramis fou un futbolista molt complet.

Bé, jo intentava aportar-li a l’equip aquell sacrifici i feina tan necessa ris, per tal de ser un jugador el més complet possible, efectivament. Hi ha molt pocs futbolistes que puguin “viure” només de la seva qualitat tècnica, per això has de ser un au tèntic fora de sèrie. També conside

ro que tenia un bon joc aeri, tant en fase ofensiva com en la defensiva.

Amb el Nàstic vas disputar 111 partits oficials i vas marcar 5 gols.

Satisfet amb aquestes xifres?

Home, el nombre de partits té el seu mèrit i pel que fa als gols, te nint en compte que jo era un mig campista de tall defensiu, tampoc està gens malament. Malgrat això, m’hauria agradat haver marcat al gun gol més, òbviament.

Et va quedar “l’espina clavada” per no haver pogut jugar al Nàs tic, amb el teu germà Luís Miguel Ramis? Tu vas sortir del club l’any 1987 i ell va debutar en el primer equip, el 1988. Per un anyet, eh? Està clar, hauria estat molt bonic pels dos. Jo el vaig veure evolucio nar des dels alevins del Nàstic, i fou una llàstima no haver coincidit, per només un any. Jo després vaig fitxar pel CF Reus i em vaig enfrontar a ell, quan ja hi jugava al primer equip del Nàstic.

A quins companys de la teva etapa grana, em destacaries per la seva qualitat futbolística?

Seré injust, perquè oblidaré molts noms. Però si he de dir alguns, Pa lomo fou un porter excepcional, Su birats un defensa extraordinari. Del mig del camp et destacaria a Rafa Martínez i Bañeras, que tenien una classe i una personalitat, fora del normal. I davanters de la talla de Santi Palanca o Masqué, que eren molt bons. Però em venen al cap altres com Iñaki, Santi Coch, Eloy, Vizcaíno, Iraola, Cunillera, Serna...

Quins moments viscuts al nostre club, són els que no has pogut obli dar?

Doncs l’eliminatòria de la Copa del Rei que vam disputar contra l’Espanyol, la temporada 1983-84. Jugar a l’estadi de Sarrià va signi ficar una experiència molt maca, per a mi. El partit de tornada el vam jugar al Nou Estadi i els vam eliminar, després d’una tanda inter minable de penals. I també, aquella mateixa campanya, el partit jugat al Nou Estadi contra el CD Logroñés, ja que vaig marcar el penal definitiu i que ens proclamava campions de la Copa de la Lliga. Aquell, és un record molt especial, com no.

Quin és el teu sentiment cap al Gimnàstic de Tarragona? És obvi que tinc un sentiment molt gran pel Nàstic i el meu germà, també. Has de tenir en compte que vam jugar en aquest club, però tam bé ho van fer els meus dos fills, en els infantils i juvenils. El meu senti ment i agraïment cap al Nàstic, per tot el que vaig viure, serà etern.

Doncs un autèntic plaer haver compartit amb Francisco Javier Ramis aquesta xerrada futbolera. Un jugador que va oferir al Nàs tic un òptim rendiment durant les temporades que va vestir de grana. Després de l’entrevista, va arribar el moment de delectar-se amb el deliciós suquet de peix que vam dinar a la confortable i espectacular terrassa de l’Àncora.

Nacho González

Ressembra del camp annex

L’entitat grana es prepara per al fred. Amb l’arribada de la tardor, els camps de futbol s’adequaran a les baixes temperatures amb la ressembra de la gespa.

La varietat Bermuda, utilitzada du

rant la primavera i estiu, canviarà per la Ray Grass. L’empresa enca rregada dels treballs de jardineria gràcies a la tasca que desenvo lupa Royalverd i el jardiner enca rregat dels dos camps de les ins tal·lacions de la Budallera, Andrei

Ghenciulescu.

Després del partit davant la SD Amorebieta, les mateixes tas ques i procediment de ressembra s’aplicarà a la gespa del Nou Esta di Costa Daurada.

El Gimnàstic de Tarragona amb la mobilitat sostenible de la mà del Grup NIMA i Silence

Els jugadors Pedro Del Campo i Ander Gorostidi van estar pre sents a la inauguració de la nova Silence Flagship Store Tarrago na situada a l’Avinguda Prat de la Riba número 4 de Tarragona i van conèixer la gamma de motos 100% elèctriques que no embru ten l’aire i no fan soroll.

Els encarregats de presentar la nova botiga van ser el CEO de Silence, Carlos Sotelo; el CEO del grup Nima Automoció, Fèlix Ni colàs; i el regidor de mobilitat de Tarragona, Xavi Puig.

NOTICIES

El Planter Grana 2022-2023, ja està en marxa

La totalitat dels equips del futbol formatiu del Gimnàstic de Tarra gona ja prepara la nova tempora da amb il·lusió i treball, seguint les indicacions dels respectius entre nadors i formadors.

Aquesta temporada seran un to tal de 35 equips els que confor maran el Planter Grana. Alguns d’ells, com el Juvenil A ja ha ini ciat la temporada amb 4 punts en les tres primeres jornades. Per

la seva part, els més petits, els equips debutants, han estat els últims en iniciar la pretemporada i conèixer a les noves companyes i companys d’equip.

El femení afronta la recta final de la pretemporada

L’equip grana està immers en la pretemporada 2022-2023. Des prés de conèixer el nou cos tèc nic, encapçalat per Adrián Rosa les, les jugadores es preparen per a disputar la segona temporada consecutiva a Segona Divisió

amb l’objectiu de situar-se en les posicions capdavanteres del grup territorial.

Durant aquest període de prepara ció, l’equip femení ha disputat un total de cinc partits amistosos, la

majoria d’ells al Municipal de Bona vista i a les instal·lacions del Nàstic a Camp Joliu, amb un balanç de tres victòries. L’inici de la compe tició oficial està programat per al segon cap de setmana d’octubre, a falta de conèixer el calendari oficial.

Eric Montes, jugador del Nàstic

Eric Montes és altra “cara nova” d’aquest Nàstic 2022-23 i es tracta d’un migcampista que ha arribat al club grana a finals del mercat es tiuenc, cedit per l’Albacete Balom pié. Futbolista d’unes condicions físiques superlatives, li oferirà al nostre equip intensitat i rigor tàc tic. Parlem amb ell a les banquetes del Nou Estadi Costa Daurada, des prés d’una sessió d’entrenament.

Vas iniciar-te en el món del futbol al CD Manresa. Segur que els records d’aquells anys són fantàstics per a tu, oi?

Doncs sí. Vaig començar al CD Man resa, que és una entitat molt espe cial per a mi ja que allà van jugar el meu pare i els meus dos tiets, i perquè és l’equip de casa meva. Des de ben petit m’agradava jugar al futbol i em van apuntar en aquest club, del qual tinc un record inoblida ble, com no.

Després vas signar pel FC Barcelona. Amb quina edat vas fer-ho i què va significar per a tu arribar a una institució tan gran essent un nen?

Evidentment, va significar una gran alegria i orgull. Quan jugava amb el Benjamí A del Manresa, vam dispu tar un partit a Castelldefels i el meu entrenador em va comentar que hi havia un tècnic del Barça en aquell camp i li havia dit que volien fer-me una prova, la qual vaig fer i superar. Però els meus pares van decidir que no marxés tan petit, i ho vaig fer la temporada següent, quan tenia 10 anys.

En el planter de l’entitat blaugrana, vas coincidir amb algun jugador que avui estigui a l’elit del futbol?

Sí, durant els meus 10 anys al fut bol base del Barça vaig coincidir amb jugadors com Cucurella (avui al Chelsea FC), Aleñá (Getafe CF),

“El Nàstic lluitarà per l’ascens, que no ho dubti ningú”

Carles Pérez (RC Celta) o ‘Chumi’ (UD Almeria). És un orgull haver jugat amb futbolistes d’aquest nivell. Els re cords dels 5 anys que vaig viure a La Masia són inoblidables. Els primers 5 anys, viatjava des de Manresa per entrenar i jugar els partits.

El 2017 fitxes pel Girona FC, però jugues amb el seu filial CF Peralada, a 2a B. Segur que et va anar prou bé aquella etapa, per tal d’adquirir experiència i minuts sobre el verd... Així és. Recordo que aquell primer any a 2a B, va ser molt dur i exigent, perquè nosaltres érem un filial i ju gàvem contra equips del nivell del R. Mallorca, Elche CF o Hércules CF. Allò, no era gens senzill per a una plantilla tan jove com era la nostra, però considero que fou un aprenen tatge espectacular, a títol individual.

Vas arribar a jugar partits amb el primer equip del Girona FC, però finalment, la temporada 2019-20 marxes a la CD Leonesa. Que tal va anar aquella experiència?

Doncs crec que aquella etapa em va ajudar a madurar molt, en l’as pecte futbolístic i el vital. Pensa que era la primera vegada que sortia de Catalunya, i a més, el futbol que es practica en aquelles zones és més directe i físic que el d’aquí. Aquella campanya vam eliminar a l’At. Madrid de la Copa del Rei, i el València ens va deixar fora en la següent elimina tòria, per penals. La temporada fou espectacular, en tots els sentits, per què gairebé ens classifiquem per la semifinal de la Copa i ens vam que dar a un partit de pujar a 2a A.

Posteriorment, arribes a l’Albacete Balompié, de cara al curs 2021-22 i

podríem dir que fou tot un èxit, per què vau aconseguir l’ascens a 2a A i tu vas tenir bastant protagonisme, en aquell equip.

Bé, col·lectivament ha estat el millor any de la meva carrera, fins al mo ment. Però personalment, tinc una “espina clavada”, perquè vaig patir una lesió que em va tenir fora dels te rrenys de joc, durant 3 mesos. Quan vaig estar disponible pel míster (Ru bén de la Barrera), sempre va comp tar amb mi, però aquells 3 mesos lesionat, em van “trenca” el ritme.

I per fi, la teva arribada al Nàstic, en els darrers moments del mercat d’estiu. Què ha significat per a tu signar pel club grana?

Doncs et diré que quan l’Albacete em va comunicar que havia de sortir cedit, la meva primera opció era el Nàstic. Conec a aquesta entitat des de fa molts anys, perquè en catego ries de futbol base, sempre jugava contra ells. Era conscient de la his tòria, afició o estadi que té el club i també, que estava formant un gran equip i un bon projecte. Estic molt feliç i satisfet d’haver arribat al Nàs tic, la veritat.

Preocupat amb l’inici de campionat que ha tingut l’equip, o li dones una importància relativa, ara per ara? Home, està clar que dins el vestidor, tots hauríem volgut guanyar els partits que ja s’han disputat, però hem de ser conscients que això, acaba de co mençar i que aquesta categoria, és ben complicada. Malgrat això, estem total ment convençuts que el Nàstic lluitarà per l’ascens, que no ho dubti ningú.

És obvi que s’ha confeccionat una bona plantilla, amb molta competèn-

ENTREVISTA

cia en totes les demarcacions. Això només pot anar bé, oi?

Mira, abans de conèixer que vindria al Nàstic, durant l’estiu ja pensava que estaven formant una plantilla molt bona, pels fitxatges que anaven concretant. Com bé dius, existeix una gran competència en totes les posi cions i això, és ben positiu pel grup.

Ja hem pogut comprovar de tu, que li ofereixes a l’equip molta intensitat i potència física, però també tens cri teri amb la pilota als peus, eh?

Home, el fet d’haver jugat tants anys al planter del Barça, fa que no tingui problemes per jugar la pilota. Però òbviament, les meves virtuts més destacades són la intensitat i el ves sant físic. Tot i així, gaudeixo tenint la pilota als peus, eh? No tinc inconve nients per jugar un tipus de futbol o altre, depenent del partit, el camp o el rival en qüestió.

Com t’ha rebut el vestidor, Eric? Podríem dir que ja estàs “com a casa”? Si, totalment. Precisament, ho par lava l’altre dia amb la meva parella, que em sento molt bé al club i la ciu tat. Aquest és un vestidor fantàstic i vull destacar a gent com Joan Oriol, Javi Bonilla, Marc Trilles o Alex Quin tanilla, perquè m’han recolzat des del primer moment i han aconseguit que em senti com a casa, tal com deies.

Doncs ens alegrem que s’hagi aco blat tan ràpid a la dinàmica del grup, perquè aquest aspecte és vital per assolir un rendiment òptim sobre el terreny de joc. El que estem segurs que oferirà aquest bon migcampista... Som-hi Eric!

Nacho González

NOTICIES

10 anys defensant l’escut al Planter Grana

Per segon any consecutiu, el Gim nàstic de Tarragona ha volgut re conèixer la trajectòria a tots els joves futbolistes que formen part del futbol base de l’entitat amb un ampli recorregut en els equips de les categories inferiors, con cretament, els que la temporada 2021-2022 van arribar als 10 anys defensant l’escut del Nàstic ininte

rrompudament. Per any de naixe ment es tracta de futbolistes que actualment són juvenils o cadets i que van començar a jugar al fut bol des de ben petits al camp an nex del Nàstic. Tots ells ho van fer practicant el futbol 7, iniciant-se en la competició en categoria de butant, prebenjamí o benjamí. En l’acte institucional realitzat so

bre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada, el president Josep Maria Andreu i el director del Planter Grana, Sergi Parés, han entregat individualment la samarreta per sonalitzada i commemorativa per reconèixer la seva trajectòria i compromís, tant dels jugadors com les seves famílies.

SEGONA

TEMPS

PARTITS HISTÒRICS

Primer partit oficial, 13 de gener de 1918

PER ENRIC PUJOL

Instant del partit Gimnàstic - AA.OO Vilanova, jugat el gener de 1918 al Camp d’Esports del Velòdrom.

Va costar molts esforços poder organitzar les lligues a Cata lunya al començament del segle vint. El gran problema en què es topava la Federació Catalana de Futbol, creada l’any 1900, era poder realitzar els desplaçaments dels equips que ho ha vien de fer per ferrocarril i depenien dels horaris dels trens. Aleshores era molt complicat jugar contra equips de Barcelo na perquè el desplaçament suposava dues hores i mitja per fer el trajecte, ja no parlem de Girona i Lleida. Com es pot comprovar, tots els equips que van participar a la primera Lliga disposaven d’estació de ferrocarril a la seva població (Tarragona, Vilanova, Reus, Sitges i Vilafranca).

El diumenge 13 de gener a les 15.10 hores, en un dia molt ventós, el Gimnàstic va debutar al camp del Velòdrom (el dia ri en deia Camp de Sports) jugant contra el AA.OO Vilanova. El partit, en el que per primer cop es van instal·lar dues-cen tes cadires, hi assistiren uns 300 espectadors i va cloure amb empat a dos gols, marcats els locals per Rosanes i Gibert i Rivero i Oliva els dels vilanovins.

El terreny de joc era petit (90x56) i per primer cop es van po sar xarxes a les porteries, regalades pel Gremi de Marejants del Serrallo. Aquests foren els primers onzes oficials: Ga sulla; Nogués, Serra, Abella, Genaro Casas, Bas, Sanromá, Esp, Gibert, Godall i Rosanes.

El AA.OO Vilanova (Alumnes Obrers) va formar amb Ferrer;

Albert I, Losada, Hernández, Gálvez, Oliva, Roca, Albert II, Fernando, Rivero i Andulla. L’àrbitre va ser Manel Jové de Barcelona que va fer el viatja amb l’equip foraster.

La crònica del partit al ‘Diari de Tarragona la signava Igno tus, i hem extret algunes frases que no tenen malbarata ment. ‘El capitán del Gimnástico, Gibert, escogió campo a favor de sol’. ‘de los 300 espectadores, destacaban un ramillete de bellas señoritas con vestidos de gala; los con currentes estuvieron apasionados. Nunca antes habíamos visto que el público se entregara a mayores transportes de alegría’.

Quan els locals marquen el 2-0, al minut 40, el cronista es criu, ‘cuando marcó el segundo gol el Gimnástico, el público batió palmas, agitó los pañuelos y tiró al aire sus sombreros, gritando hurra, hurra’.

El dia abans a la prèvia Ignotus demanava que els especta dors fossin conscients de que s’havia d’ajudar econòmica ment al club, ‘mañana, ya sabrán los aficionados al balompié que se ha de abonar 0,20 céntimos los no socios del Gim nástico y 0,10 céntimos los señores socios’.

En aquella breu Lliga el Nàstic va quedar tercer per sota del Vilanova i Reus Deportiu; guanyant un partit, empatant-ne quatre i perdent-ne tres.

ANÈCDOTA GRANA

Kiko Ramírez - Jugador del Nàstic del 1988 al 1992 i del 1994 al 1996

Hola nastiquers! És un plaer dirigir-me a vosaltres. Us ex plicaré una anècdota que em va succeïr quan defensava la samarreta grana. Ens remuntem a la temporada 19951996, primera temporada de l’equip capitanejat per Jordi Gonzalvo i Àngel García.

Aquella temporada molts partits de la desapareguda 2a B es jugaven a Barcelona, als camps de L’Hospitalet, Eu ropa, Sant Andreu, etc...

Aquella campanya a l’equip hi havia molts jugadors, i el propi entrenador, que residien a Barcelona, motiu pel qual aquells partits ells es desplaçaven directament al camp. La resta de l’equip ens desplaçàvem des del Nou Estadi amb autocar i el responsable de l’expedició era el gran Àngel García, molt estricte amb la puntualitat.

Doncs parlant de puntualitat, aquell dia, un jugador ano menat Kiko Ramírez, molt puntual fins aquell moment,

tot i que residia molt a prop del Nou Estadi, va arribar 5 minuts tard, com no podia ser d’un altre manera l’au tobús de l’equip ja havia tancat les seves portes i va començar el trajecte. En aquell moment vaig agafar el meu Volkswagen Golf blanc amb destí Barcelona, seguint l’autocar de l’equip i suportant les rialles dels meus com panys. L’expedició va fer una parada a l’àrea de servei de Bellaterra, un cop allà vaig poder pujar a l’autocar portant-me una gran ovació dels meus companys i la con següent multa de 10.000 de les antigues pessetes. Això em va servir molt, ara com entrenador són molt exigent amb la puntualitat.

Finalment, dir que s’espera una temporada dura... aquest cos tècnic i part dels jugadors ja ho van fer possible l’any passat, només va faltar l’últim pas... amb confiança, pa ciència i el suport incondicional de l’afició s’aconseguirà.

Força Nàstic!

Kiko Ramírez

Kiko Ramírez amb la samarreta del Nàstic (1991-92). En l’actualitat, amb el Nou Estadi Costa Daurada de fons.

ANÈCDOTA GRANA

Kiko Ramírez quan era entrenador del Wisla Cracòvia.

En una entrevista per Força Nàstic.

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1993 - 94, en la qual l’equip grana jugava a 2a B. A dalt: Arumí, Rubio, Font, Justo Ruiz, Juli, Álvaro Herrera. A baix: Santi Pou, Oribe, KIKO RAMÍREZ, Grabulosa i Rodri. Foto cedida per Enric Pujol.

PERFECTE DE...

Pedro Del Campo

La dreta de L’esquerra de El xut de El remat de cap de El dribling de La tècnica de La visió de joc de La velocitat de La intensitat de La potència de La personalitat de El carisma de El teu ídol de la infantesa

Ronaldinho Gaucho

Leo Messi Leo Messi

Sergio Ramos

Neymar Jr. Leo Messi Leo Messi

Vinicius Jr. Carles Puyol

Kylian Mbappé

Samuel Eto’o

Dani Alves

Iván De la Peña i Luis Enrique Martínez

Mariona Martí Represa Delegada del Nàstic Femení

Sembla ahir que entrava per pri mer cop al vestidor del Nou Esta di, em cordava les botes i sortia a entrenar a l’annexe de terra, feliç, molt feliç d’haver trobat per fi un equip de noies “com jo”: enamo rades de la pilota, apassionades del futbol. Era l’any 93, i tot just arrencava la segona temporada oficial del Nàstic femení, en aquell moment l’únic equip de futbol fe mení federat del Camp de Tarrago na. Ho sabíeu?

Poc se’ns sabia, però en nosaltres roman inesborrable el record de ju gar i guanyar al Nou Estadi el playoff d’ascens a Primera Nacional, encara que no hi hagués públic. Eren altres temps, i afortunada ment les coses han canviat molt... però queda feina per fer.

Tornar al femení del Nàstic, 30 anys després, no només m’acti va els millors records, sinó que em retorna la il·lusió del primer dia, amb la sensació que, aques ta vegada, va de debò. I encara que sigui des d’un raconet i una perspectiva molt diferent, posaré el meu granet de sorra amb la mateixa passió, confiant en la fer mesa d’aquest projecte i desitjant que, per fi, tingui el suport neces sari per gaudir de continuïtat.

Tenim per davant un repte engres cador en què tot l’equip sense excepcions (jugadores i cos tèc nic) s’hi deixarà la pell perquè el femení del Nàstic sigui, per fi, una realitat i no un miratge. En tre totes i tots hem d’empènyer i recolzar aquestes noies, que són

aquí per guanyar i fer camí....però recordem que hi són per una cau sa noble: la de practicar l’esport que més els agrada sense cap al tre interès que satisfer la pròpia passió. Així doncs, anem-hi juntes: alguns/es amb el cap, altres amb el cor, i d’altres amb els peus.... però totes i tots endavant i de cara a barraca, que volem un equip fe mení i fort al Nàstic. Per les que jugàvem, per les que juguen, i per les que jugaran, aquest cop no po dem fallar.

Visca el femení, visca el Nàstic, i visca Tarragona!

Mariona Martí

ENS VISITEN

SD AMOREBIETA

Porters: Mikel Goiria, Jon Mikel Magunagoitia, Unai Marino.

Defenses: Aitor Intxausti, Unai Uberuaga, Toni Herrero, Víctor López, Juan Rodríguez, Xiker Ozerinjauregi, Beñat Garro, Javier Murua, Xabier Etxeita, Jorge Mier. Migcampistes: Youssef Issakhi, Xabier Aiarza, Josué Dorrio, Antonio Jesús Cantón, Gorka Iturraspe, Rayco Rodríguez, Kwasi Sibo, Jorge Yriarte, Haritz Albisua, Unai Buján, Iker Seguín.

Davanters: Eneko Jauregi, Urko Izeta, Mikel Pradera.

Any fundació: 1925 - Estadi: Urritxe Amorebieta-Echano - Aforament: 1356

President: Jon Larrea - Entrenador: Haritz Mújika

REAL MURCIA CF

Porters: Miguel Martínez, Antonio Gallego, Joao Paulo Santos.

Defenses: Mario Sánchez, Alberto González, Iván Casado, Alberto López, Antonio M. Moñino, Iñigo Sebastián, Javier Rueda, Arnau Solà.

Migcampistes: Pablo Ganet, Armando Ortiz, Julio Garcia, Santiago Jara, Pedro León, Alejandro Galindo, Daniel Vega, Sergio Aguza.

Davanters: Andrés Carrasco, Zeidane Inoussa, Arnau Ortiz, Lorenzo Burón, Nicolás Ladislao.

Any fundació: 1920 - Estadi: Estadio Enrique Roca - Aforament: 31179

President: Agustín Ramos - Entrenador: Mario Simón

EL MEU PRIMER NÀSTIC

GABRIEL MOLINA

i com vam escoltar per la ràdio, a la Plaça de la Font, el partit de Zafra. Com vam cridar aquell gol de Rafa Mar tínez!

El Nàstic també ha format part de la meva família, per dir-ho així. Al convit de la comunió de la meva filla l’any 2001, per exemple, el vam celebrar al mateix hotel que els jugadors de la Gramanet estaven allotjats. Ella els hi va anar a demanar que es deixessin guanyar aquella mateixa tarda, perquè el Nàstic tingués opcions de pujar a 2a A. I així va ser; ho vam anar a celebrar tots junts davant de l’Ajuntament. També anar a veure com el cos tècnic i la directiva anaven a l’ermita de Sant Magí; fos a principi de temporada o per celebrar algun esdeveniment important per al Club.

El meu primer record, quan penso amb el Nàstic, és el camp de l’Avinguda Catalunya. Recordo baixar a casa dels meus oncles, que vivien al costat. D’aquest camp tinc el rector d’anar-hi a diversos partits. Ja al Nou Es tadi - Costa Daurada (tot i que per mi, sempre serà el Nou Estadi), vaig assistir al partit d’inauguració contra el Barça de Carles Reixach i Martí Filosía... Això si, contra un bon ram d’aigua.

Vaig continuar anant-hi; primer a gol de mar; amb la colla d’amics i parelles. Les noies, al principi, només feien que preguntar per a després cridar com les que més. Anys més tard, em vaig passar a gol de muntanya. Quants records!!! Partits contra el Reus, veure al Víctor Valdés rient-se de nosaltres perquè ells anaven guanyant i, amb la màgia del camp, tombar el marcador deu minuts més tard. O el gol en pròpia porta de Karanka, gol que va fer perdre el partit de Copa del Rei al Reial Madrid (com es va sentir el crit, al camp). Molta èpica guarda aquest camp.

El Nàstic també em fa recordar els partits jugats a fora

Pot sonar molt tòpic, però una de les vivències més relle vants que vaig viure i que recordo molt bé va ser l’ascens a primera. Que lluny ho veiem i quin somni vam aconse guir. Sent un equip humil i arribar a jugar contra grans equips; Barça, Reial Madrid i, és clar, el meu equip de tota la vida; l’Athletic Club. Els que em coneixen, aquells dies, només feien que preguntar-me que faria el dia que vingués l’Athletic al Nou Estadi. Ho tenia clar, per un cop a la vida no aniria amb la dessuadora/samarreta de l’equip de la ciutat. Aquí, el Nàstic va perdre, però a la Catedral va guanyar. Són gols que no vaig celebrar; tenia el cor dividit.

Tinc altres dies marcats a foc; el 21 de juny de 2014 n’és un. La meva filla i el gendre van aconseguir entra des per anar a Llagostera, però just el dia anterior vaig patir un problema greu de salut. Tanmateix, i en contra de la seva voluntat, vaig insistir en que anessin. L’únic que vaig demanar era escoltar el partit des de l’habitació de l’hospital. Pobres infermeres de Santa Tecla, només feien que entrar i controlar les constants cardíaques; ja se sap, un cor grana és un cor fort!

Aquí teniu la meva petita història amb el Nàstic, espero que continuï molts anys més. Fins al final, força Gimnàstic!!!

Gabriel Molina

Soci número 241

NOTICIES

Èxit en les jornades de portes obertes 2022 del Club Gimnàstic

Les seccions del Club Gimnàstic van arrencar la temporada 20222023 amb una exitosa setmana de ‘portes obertes’, totalment gratuïta, per a totes les persones interessa des en gaudir de l’experiència i les activitats que proposen les dife rents seccions del Club degà de l’esport.

Més de 150 persones, de diferents edats, es van apuntar a la disciplina

esportiva escollida i, en algun cas més d’una, per conèixer més sobre l’esport en qüestió i decidir si con vertir-se en nou esportista grana.

Les seccions proposades van ser les de pàdel, tennis, patinatge ar tístic, patinatge en línia, gimnàsti ca rítmica, tennis taula i atletisme.

Les diferents activitats preparades pels entrenadors i monitors es van realitzar a les pistes de tennis i pà

del del Club, al Pavelló poliesportiu del Club i a la pista d’atletisme de l’Anella Mediterrània.

Després de les proves, un gran nombre de participants s’han ins crit a l’esport escollit i ja estan immersos en la preparació de les proves, campionats i trobades del calendari social, escolar... que es realitzaran durant el curs 20222023.

JUGADORS

Madrid - 10 de juliol de 1971

Davanter centre - 53 partits amb el Nàstic - 12 gols. (del 2008 al 2010)

DISTRIBUCIÓ

Club Gimnàstic

Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Port de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT

FCC Medio Ambiente Restaurant L’Àncora L’Àncora del Port Esportiu Restaurant La Sardineta Restaurant Solric Restaurant Palau del Baró Restaurant El Gordo 2 Restaurant Arrieta Restaurant Ca l’Eulalia Frankfurt El Surtidor Bar de l’Estadi Dolce Vita Uniocasió Anitials Nationale Nederlanden

Estanc Casc Antic Clínica Vitaldent Clínica Dental Albiol GTS Cars Verma Maderas Martorell Tarraco Karting Gregorio Cornejo Gestió Gama Fast Wash FIC Suministros Peixateries Jaume Serviplanxa Get Unreal Creative Rent By Media Pro Delon 1961 Centre psicològic Benavet Rooms Tgn Limboo Pub Oxid Iperbé

PLAÇA DE LA FONT

Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros

Gran Penya Barcelonista Tgn Capuccino

PUNTS INFORMACIÓ I TURISME Carrer Major Rambla Nova

CAMBRILS

Ajuntament de Cambrils

Patronat de Turisme de Cambrils Asador Puerto Madero Restaurant Moraima Restaurant Miramar Restaurant Llop de Mar Casa Macarrilla

SALOU

Restaurant La Goleta Restaurant Carbonic Castillo de Javier

ALTAFULLA

Hotel Gran Claustre Morabito Beach Club

RODA DE BERÀ

Restaurant Les Guatlles

Direcció: Nacho González

Administració: Gimnàstic de Tarragona, SAD

Redacció: Nacho González, Gimnàstic de Tarragona, SAD

Disseny i maquetació: Daniel M. Jorba

Edita: Gimnàstic de Tarragona, SAD

Impressió: Indugraf Offset

Contacte: 977 215 103 administracio@gimnasticdeta rragona.cat