Entrevista: Manu García

Manu García, porter del Nàstic “Volem retornar al Nàstic on es mereix, que sense dubte és la LFP”

LA SOBRIETAT

Nom complet Manuel García Humanes

Data de naixement 14-2- 1991

Lloc de naixement Pedrera (Sevilla)

Equips com a jugador

U. D. Marinaleda (3a divisió) Atarfe Industrial (3a divisió) U. D. Macarena (3a divisió) C. D. Ejido (3a divisió)

Extremadura U. D. (2a B i 2a A)

S. D. Ponferradina (2a B i 2a A) Extremadura U, D. (2a A) S. D. Ponferradina (2a A) Gimnàstic (1a RFEF) 40 | FORÇA NÀSTIC

Manu García és el porter que ha escollit el Nàstic per arribar a Tarragona aquest estiu. La campanya anterior ja va estar ben a prop de signar pel club grana, per tant, podem dir que l’interès en els seus serveis no era nou. Parlem amb ell tot just finalitzar una sessió d’entrenament i durant la conversa li notem molta il·lusió i una gran dosi d’autoexigència, factors que esdevindran fonamentals per oferir un gran rendiment sota els pals del Nou Estadi.

Els teus inicis esportius van ser al C.D. Pedrera, en etapa formativa. Segur que tens bonics records, ja que allò és futbol en estat pur, oi? Doncs si, aquell és l’equip del meu poble i la infantesa són els anys més bonics de la vida, per tant, el record d’aquells temps és inoblidable. En aquella època és quan més gaudeixes de tot i la veritat és que estic molt orgullós de ser “pedrereño” i d’haver iniciat la meva carrera esportiva en aquest club.

Després vas passar per l’Écija Balompié i l’U. D. Marinaleda en edat juvenil, fins que debutes en el primer equip d’aquest darrer club, a 3a divisió. Començaves a “apropar-te” al somni de convertir-te en futbolista professional... Efectivament. El pas del juvenil del Pedrera a l’Écija fou molt important per a mi, ja que significava jugar en la màxima categoria juvenil, la Divisió d’honor. Després vaig sortir cedit al primer equip del Marinaleda i fou un “salt” molt gran perquè deixava enrere el futbol base per jugar a 3a divisió. Tot i que no vaig tenir massa minuts de joc donada la meva joventut, allò em va ajudar a “créixer” com a persona i com a porter.

Posteriorment vas passar per diversos clubs, fins que el,2017 signes per l’Extremadura U. D., on vau aconseguir un històric ascens a 2a A i amb Manu García com a peça fonamental d’aquell èxit esportiu. Bé, jo venia d’aconseguir un ascens de 3a divisió a 2a B amb el C. D. Ejido i sempre m’agrada recordar-ho, ja que no fou menys important. I el meu fitxatge per l’Extremadura es pot dir que va ser el primer gran “salt” en la meva trajectòria esportiva, perquè allò significava assolir la LFP, que era com una mena de somni i objectiu personal.

Tot i així surts cedit a la S. D. Ponferradina el curs següent i allà aconsegueixes un altre ascens a 2a A, ni més ni menys! Així és. Quan vaig arribar a la Ponferradina ja estava més “fet” en l’aspecte futbolístic i també en el vessant personal i això es va demostrar en el meu rendiment. En aquell club i la ciutat he passat uns anys fantàstics i el meu record de tot plegat és immillorable.

A més, vas aconseguir el récord d’imbatibilitat d’El Tolarín (estadi de la S. D. Ponferradina), tot deixant la porteria a zero durant 10 encontres. Espectacular dada, eh? Doncs fixa’t que abans d’aquest record d’imbatibilitat que em comentes, vam passar per una ratxa molt dolenta. Però després vam “agafar” la bona dinàmica que tot equip necessita. Tot i així, és obvi que fou una feina de tots els companys, ja que aquell era un bloc molt sòlid i seriós, d’aquí l’ascens a 2a A que vam assolir.

El teu entrenador a la ‘Ponfe’ fou Jon Pérez Bolo, exjugador del Nàstic. Que tal la teva relació amb ell? Doncs vam tenir una relació professional molt correcte. Bolo és un entrenador amb les idees molt clares i sap el que vol del seu equip i amb ell he aconseguit els meus millors números, però també vaig passar una època en la qual no jugava gaire. Però tant quan era el titular com quan no, la nostra relació ha estat sempre ben cordial i sincera.

De cara a aquesta temporada signes pel Nàstic, que té l’objectiu ferm de tornar a la LFP. El fet que el club grana tingui un projecte ambiciós segur que ha influït en la teva decisió d’arribar a Tarragona. Està clar, per a mi ha estat fonamental. Arribar a la LFP va ser prou complicat per a mi i si ara he baixat una categoria és precisament pel projecte il·lusionant del Nàstic i també pel que significa aquest gran club. Estic encantat d’estar aquí, en tots els sentits, i esperem aconseguir els objectius ambiciosos que tenim tots plegats. Et puc dir que l’he encertat fitxant pel Nàstic, sense cap mena de dubte.

Que tal el dia a dia amb Álvaro ‘Gonzi’ i Dani Parra? (Entrevista realitzada abans del fitxatge del porter grec Teodoros Venekitidis) Molt bé, la veritat. Són dos nois més joves que jo, i són molt agradables en el seu tracte cap a mi i en l’aspecte futbolístic tenen moltes ganes de treballar i de millorar dia a dia. M’han rebut molt bé i tenim molt bon ambient entre els tres i el que tinc clar és que jugui qui jugui, la porteria del Nàstic l’ocuparà un porter de plenes garanties.

I que ens pots explicar del “gran” Manolo Oliva? És un autèntic crack, eh? Ufff... La veritat és que sí! El primer dia quan vaig arribar em va dir que amb ell calia posar-se “la granota de treball” i ja ho estic comprovant (riem). És un tècnic exigent, molt treballador i tot un estudiós del futbol, així que estic encantat amb ell i tinc la convicció que donat això, al Nàstic assoliré el meu millor rendiment.

L’equip ha ofert molt bones sensacions durant la pretemporada. Vosaltres des del verd també teniu un bon feeling? Estic d’acord, perquè les sensacions són extraordinàries i notem aquest bon feeling del que em parles. Aquest és un bon vestidor, amb gent molt involucrada i amb predisposició per la feina diària. Tenim moltes coses bones com equip i altres que volem millorar, però som molt optimistes envers les nostres opcions futures.

Hi ha algun aspecte del nostre club que t’hagi sobtat positivament? Home, el que està clar és que el Nàstic és un club històric i important i ben considerat arreu. Ben ràpid es nota que la seva estructura és absolutament professional en totes les àrees de l’entitat i que per tant, és d’una altra categoria que l’actual. El que hem de fer és retornar-lo on es mereix, que sense cap mena de dubte és la LFP.

Quines creus que són les millors virtuts de Manu García com a porter? Primer que res he de dir que vinc a treballar amb molta humiltat i vull aportar tot el necessari pels èxits grupals, que són els més importants. Em considero un porter que tot i la meva alçada no es mou lentament sota pals o en les sortides aerees. Però sobretot vull dir que he arribat amb molta il·lusió i amb tota l’autoexigència del món i després, ja em definirà la gent segons vagin passant els partits.

Segur que aquestes definicions seran ben positives, ja que es tracta d’un porter amb experiència i qualitat i que tot equip desitjaria tenir sota els seus pals. Des de Força Nàstic volem desitjar-li que la seva etapa a Tarragona sigui del tot positiva i aquesta serà una bon senyal per a tota la ‘família grana’. Benvingut i molts èxits, Manu

Nacho González