Revista Força Nàstic 71

Ja tenim aquí les entranyables i nostàlgiques festes nadalenques, i amb elles el final de l’any.

En ‘clau Nàstic’ podríem dir que el 2022 es mereix una bona nota, en el vessant esportiu. No cal recordar que el curs anterior, el nostre equip va disputar la final del play-off d’ascens a 2a A, i només una “estranya” actuació arbitral en el matx definitiu, el va privar d’assolir l’anhelat i desitjat objectiu. En la segona part de l’any (l’actual campanya), el conjunt grana es troba “instal·lat” en les posicions de privilegi de la classificació i en òptimes condicions per intentar retornar a LaLiga, cosa que es mereix club, afició i ciutat.

Pel que fa al vessant comercial, volem donar les gràcies als nostres amics-clients, per la seva confiança i aposta decidida, per dur a terme les seves campanyes de comunicació i imatge en la nostra publicació i els emplacem a continuar amb aquesta fructífera relació per ambdues parts de cara al 2023.

Sense cap altre particular, desitgem de tot cor que el nou any arribi ple de salut, joia i prosperitat per a tothom, en especial per a la ‘família grana’. I com sempre... FORÇA NÀSTIC!!!

Bones Festes i feliç 2023!

Nacho Gonález Director Força Nàstic

PERE CASAS NAVARRO

Tarragona. 1954 - 2022

El passat 3 de desembre ens va deixar l’exfutbolista del Nàstic Pere Casas. Fou jugador del nostre equip la temporada 1976-77. Va disputar 31 partits vestit de grana i va marcar 2 gols. Que la terra li sigui lleu - DEP.

PEDRO DEL CAMPO, ERIC MONTES I JOAN ORIOL

977 679 222 Carrer Reding, 26 - Tarragona

carbonicrestaurant

Horari: De dilluns a dijous de 12 h a 17 h i de 18.30 h a 00.30 h. Divendres i dissabte de 12 h a 02 h.

Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Pedro del Campo, Eric Montes i Joan Oriol van dinar al restaurant gastrobar Bolimboo, el qual podreu trobar al carrer Reding número 26, a tocar del Mercat Central.

Aquest és un local de moda a

la ciutat, lounge i absolutament modern i elegant i que us suggereix productes de temporada i de mercat, tots de la màxima qualitat. A més, disposen d’una extensa carta dels millors vins i caves i també us proposen la més variada i original cocteleria. Un altre aspecte a remarcar és

la seva fantàstica terrassa, on podreu gaudir dels millors aperitius, a l’aire lliure.

Els jugadors grana van delectar-se amb el deliciós àpat (veure en imatges a la pàgina dreta) i van confirmar a la gerència del Bolimboo, una propera visita. Us esperen!

Cua de bou cuita amb vi negre. Pastís de formatge amb maduixes.

Carpaccio de peus de porc amb pinyons i bolets.

Cassola de llonganissa amb mongetes i bolets. Maduixes amb nata.

Arròs caldós de cranc blau.

Els jugadors del Nàstic Eric Montes, Joan Oriol i Pedro del Campo van fotografiar-se amb Guille Lavado, propietari del Bolimboo.

Amb Raül Agné, entrenador del

Gimnàstic de

Tarragona

“Vull ajudar a retornar el Nàstic on es mereix”

Ens citem amb l’entrenador del Nàstic Raül Agné a l’excel·lent restaurant Ca l’Eulàlia, per tal de repassar diversos aspectes d’actualitat referents a l’equip que dirigeix. El notem motivat i il·lusionat amb el que està per arribar i el veiem “fort”. Com podrem comprovar en aquesta entrevista, té entre cella i cella l’ascens a 2a A i ens confessa que es “deixarà la vida” perquè això passi en fina-

litzar aquest campionat. Amb tots vosaltres, el míster...

Bé míster, aquesta és la teva segona temporada al Nàstic i notem en les teves actituds i paraules, el teu gran nivell d’implicació envers l’entitat. Podríem dir que estàs absolutament feliç a Tarragona, i, per tant, al club grana?

Doncs si, la veritat em sento molt identificat amb el club i les seves

persones, i també amb la ciutat. De vegades vas a llocs i no saps el perquè, però no “encaixes”. Jo em sento còmode amb la societat tarragonina i crec que estic en el millor club on podria estar. Tinc un gran sentiment de pertinença i m’esforçaré el màxim per ajudar que el Nàstic torni on es mereix. Aquesta és una institució addictiva, en el bon sentit de la paraula.

Has estat l’entrenador de clubs importants i històrics com el Girona FC, R. Huelva, Cádiz CF, Córdoba CF, CD Tenerife o R. Zaragoza, vol dir que les has “vist de tots els colors”, durant aquests anys. Però encara hi ha algun aspecte del futbol i el seu entorn que et sorprengui? Sempre hi ha coses o persones del futbol que et sorprenen, però això passa en qualsevol vessant de la vida. Tot i així, he tingut la sort d’entrenar a equips rellevants i en moments delicats, i això m’ha ensenyat a relativitzar-ho tot plegat.

Ja portem un tram considerable del campionat com per fer una anàlisi. Quina nota li posaries al teu equip, fins al dia d’avui?

Les notes m’agrada posar-les al final del curs, que és quan toca. És cert que no vam començar el campionat com tots volíem, però a poc a poc hem anat millorant i ens hem “ubicat” a la zona noble de la classificació. Soc de l’opinió que encara tenim molts detalls a millorar com a equip, i estic convençut que així ho farem.

El Nàstic va tenir un inici de lliga dubitatiu, en part influenciat per les nombroses baixes que va patir durant la pretemporada. Però ara, ja es mostra competitiu, compacte i fiable, eh?

Si, estem més compactes ara, però està clar que alguna cosa no vam

fer bé durant la pretemporada, perquè vam “sortir” d’ella molt perjudicats. Com dius, vam patir una sèrie de lesions i alguns jugadors que van incorporar-se tard, no ho van fer en les millors condicions físiques. Malgrat això, hem aconseguit capgirar la situació i estic segur que encara “creixerem” més, com a equip.

Amb quins 3 o 4 adjectius, definiries a la teva plantilla? En el vessant futbolístic o en l’humà. Senzilla, treballadora, humil i innocent. Penso que hem de ser més ambiciosos, en determinats moments. Per aquesta campanya vam apostar per incorporar a jugadors joves i això té una part bona, i altre que no ho és tant. Ens falta tenir una mica més de veterania, ser més “murris” i jugar al que ens interessi, en cada moment.

El que ha resultat obvi és la unió existent entre futbolistes i cos tècnic, eh? En els moments més complicats això s’ha pogut comprovar, perquè heu anat tots a una.

Jo crec molt en generar climes òptims de treball. La gent, quan va a la feina, ho ha de fer a gust i amb un objectiu clar. I aquest objectiu del club ja el coneixem els futbolistes i el cos tècnic. El Nàstic ha d’estar a dalt i hem d’anar tots a una, com deies. Estic agraït als

jugadors, perquè en els moments més delicats van recolzar-me, i han demostrat tenir una gran qualitat humana.

Consideres que encara hi ha diversos futbolistes que no han assolit el seu millor rendiment individual?

Sí, està clar. Però el futbol no és fàcil, eh? Primer va la idea, després has d’encaixar els jugadors i finalment, ja arriba el rendiment. Quan el nivell individual dels futbolistes augmenta, provoca que el rendiment grupal també ho faci. I no tinc cap mena de dubte que en el nostre cas, així passarà.

Està “sobre la taula” la possibilitat de realitzar fitxatges durant aquest mercat hivernal?

No ho hem parlat encara, però és obvi que el mercat d’hivern ja el “tenim” aquí. Jo sempre dic el mateix, si tens la possibilitat de millorar la plantilla i el mercat ofereix alternatives i oportunitats, les has de valorar. Però evidentment, això no depèn exclusivament de mi, perquè aquí hi ha una parcel·la econòmica que ha de donar el vistiplau. També penso que si ens sorgeix alguna bona opció, el club estarà a “l’alçada”.

Aquest curs has fet debutar a dos nois sorgits del Planter Grana, com són Marc Montalvo i Marc Álvarez. Creus que tenim projecte

de jugadors importants, en ambdós casos?

Doncs jo sempre he cregut molt en el planter. El cas del ‘Monti’, per exemple, ja es tracta d’un procés que ve de l’any passat, ja que gairebé sempre entrenava amb nosaltres. En el del Marc Álvarez, ja el teníem ben present, però és cert que es va guanyar pertànyer a la primera plantilla, durant la pretemporada. Apostar pels nois joves no és senzill, eh? Si la cosa surt bé, tot és molt bonic, en cas contrari, el “peatge” el paga l’entrenador i jo estic disposat a pagar-lo. Durant la meva carrera he fet debutar a molts nois joves, que ara juguen a 1a o 2a A i quan em veuen, m’ho agraeixen, i la veritat, és una sensació ben satisfactòria per a mi.

El cos tècnic del Nàstic està format per Dani Vidal com a segon entrenador, Joan Torné com a preparador físic, Manolo Oliva, entrenador de porters i encapçalat per tu mateix. És un dels cossos tècnics més professionals amb què has treballat i alhora, amb els que has tingut una millor relació, en el personal?

Jo, durant la meva carrera com a entrenador només havia treballat amb tres persones, fins que vaig signar pel Nàstic. Quan vaig arribar aquí ho vaig fer sol, perquè opino que canviar és positiu i perquè els joves t’aporten il·lusió, empenta i ganes. Els tres tenen uns coneixements extraordinaris, i estic segur que faran “carrera” com a tècnics. Però el que no m’esperava era trobar a tres persones com ells, ja que són magnífics en el vessant humà. Tenim un feeling especial i signifiquen una de les sorpreses més grates que he tingut com a entrenador, durant tots aquests anys.

I noteu molta pressió entre el cos tècnic, per “l’obligació” que té el Nàstic per aconseguir l’ascens? O és una pressió relativa?

Doncs benvinguda sigui, aquesta pressió. Però del que es tracta és de relativitzar-la i intentar que no es converteixi en quelcom negatiu,

per a nosaltres. Entenem quin és l’objectiu del club i sabem perquè estem aquí. La meva opinió és que el Nàstic ha d’estar sempre a LaLiga, és el que li pertoca. I aquesta pressió és necessària, perquè t’obliga a estar atent i no et permet relaxacions.

Recentment, ha finalitzat el Mundial de Qatar i hem pogut comprovar com hi ha hagut molts resultats sorprenents i que tot estava ben igualat. Tendeix el futbol en general a això, oi?

Sí, el futbol s’ha igualat moltíssim en totes les categories. Fa uns anys, potser hi havia millors futbolistes, però ara hi ha millors equips. Avui els jugadors estan més ben entrenats, físicament són atletes i la tecnologia existent ajuda a aquesta millora continua. Ara, qualsevol equip li pot guanyar al seu rival i la tendència és aquesta, però també és bonic, perquè li aporta incertesa als partits.

I parlant d’això, anem a parar a la 1a Federación, la categoria que ens ocupa i preocupa. Aquí sí que els petits detalls decideixen d’una forma evident, oi?

Mira, aquesta continua sent la tercera categoria del futbol espanyol, però no té res a veure amb l’antiga 2a B. Només cal veure que tot s’ha “seleccionat” molt, ja que ara hi formen part de la 1a Federación 40 equips (20 al Grup I i 20 al Grup II) i a 2a B n’hi havia 80. Aquest fet ha provocat que tot s’iguali molt i que adquireixin molta importància els petits detalls, tal com deies.

Has notat molta diferència entre el Grup del sud, en el qual jugava el Nàstic la temporada passada, envers el Grup del nord de l’actual campanya? Pel que fa a la qualitat dels equips o pels estils de joc... Sí, es nota el canvi. El de l’any anterior era un grup on hi havia conjunts de molta qualitat, però d’un ritme físic normal. En el grup d’aquesta temporada, ja veiem com aquest ritme físic ha augmentat considerable-

ment i qualsevol equip et posa en problemes centrant pilotes a l’àrea i duent a terme un estil de joc més directe i de segones jugades.

Abans et demanava que definiries a la teva plantilla amb 3 o 4 adjectius. Fes ara el mateix, però amb l’afició grana.

Passional, entregada i amb coneixements futbolístics. Però sobretot són molt del seu equip, s’estimen els seus colors i jo amb això, m’identifico. L’afició del Nàstic sempre està i tenen un sentiment de pertinença extraordinari.

Quantes vegades has visualitzat l’ascens del Nàstic a 2a A, míster? Sobretot, després de la injustícia de l’any passat, en la final del playoff... Segur que tens una “espina clavada”, eh?

Així és, tinc aquesta “espina clavada”, clar que sí. Si no fos per aquell fatídic partit a Vigo, jo potser no estaria aquí. Però sento un gran compromís amb el president i el club, i tant de bo, en finalitzar aquest campionat, puguem gaudir tots els nastiquers a la plaça de la Font, celebrant l’ascens. Pagaria per viure aquest moment i desitjo de tot cor que passi i crec que aquest any, serà el bo. Em “deixaré la vida” perquè succeeixi.

Raül Agné dixit. Sense cap mena de dubte, un professional absolutament involucrat en la ‘causa nastiquera’ i amb un sentiment de pertinença envers el nostre club, ben evident. Només li podem desitjar tota la sort del món i que es faci realitat aquest objectiu de pujar al balcó de l’Ajuntament, tal com finalitzi aquest curs. Posteriorment, ja vam gaudir amb la magnífica cuina de Ca l’Eulàlia, restaurant que us suggerim ben efusivament i que aprofita per desitjar-vos unes Bones Festes!”.

Nacho González

“L’afició del Nàstic té un gran sentiment de pertinença”

Raül Agné Montull 24 de maig de 1970 Mequinensa (Saragossa)

Entrenador del Gimnàstic de Tarragona

NÀSTIC HISTÒRIC

7 de maig de 1974 - Nàstic i Barça juguen un partit amistós al Nou Estadi, el qual finalitza amb victòria del conjunt visitant per 1 a 3. En la imatge veiem al llegendari Johan Cruyff (DEP) i al magnífic exjugador grana Valero Serer (DEP), fotografiant-se en acabar aquell matx.

GIMNÀSTIC DE

TARRAGONA 2022-23

NOTICIES

Assemblea de Socis 2022 del Club Gimnàstic

La sala de premsa del Nou Estadi Costa Daurada ha estat el lloc escollit per acollir l’Assemblea anual dels socis del Club grana. En aquesta edició, hi ha participat més de 20 socis, juntament amb els membres de la Junta.

El president del Club Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, i la vicepresidenta, Bito Fuster, han estat els encarregats de fer el balanç social i econòmic de l’última temporada.

El balanç econòmic presentat de la temporada 2021–2022 ha estat positiu. L’exercici va tancar amb 4.016,25 € de superàvit, mentre que el volum de negoci va tenir uns ingressos de 1.023.087,58 € i unes despeses d’ 1.019.071,33 €.

Per a la present temporada, la 2022-2023, el pressupost establert ascendeix a un total de 2.503,57 €, el resultat en positiu previst al tancament de la tem-

porada, amb uns ingressos de 954.395,13 € i unes despeses de 951.895,56 €.

El president Josep Maria Andreu ha volgut agrair un any més la tasca desenvolupada per la Junta Directiva, així com els col·laboradors, entrenadors, esportistes i socis que continuen esforçant-se amb treball i resultats en fer créixer a totes les seccions i, en definitiva, a tot el Club Gimnàstic de Tarragona.

Marc Montalvo, jugador del Nàstic

“Ser jugador del Nàstic és un somni per a mi”

EL METRÒNOM

Nom complet Marc Montalvo Antequera

Data de naixement 9 - 4 - 2003

Lloc de naixement Riudoms (Tarragona)

Equips com a jugador - CF Pobla (3a divisió) - Gimnàstic (1a Federación)

Marc Montalvo és l’exemple a seguir per part de tots els nois que formen part del Planter Grana, ja que va començar a jugar al Nàstic en edat benjamí, fins a assolir el seu primer equip. De fet, s’ha convertit en un jugador ben important pel míster Raül Agné i està mostrant un nivell sobre el verd més que notable. Parlem amb ell a les banquetes del Nou Estadi Costa Daurada.

Vas començar a jugar al futbol al CF Baix Camp. Amb quina edat vas fer-ho? Doncs vaig començar a jugar amb 5 anys. El CF Baix Camp és un equip de Riudoms, així que jugava amb els amics del meu poble. Tinc un record molt bonic d’aquells anys.

Posteriorment, vas passar pel CD Riudoms, i després ja et vas

incorporar al Nàstic en edat benjamí. Què va significar per a tu arribar al club grana?

Arribar al Nàstic va suposar un pas molt important, en el futbolístic i en el personal. Sempre he estat un noi molt tímid, i al principi em va costar el fet de venir a Tarragona i jugar amb nois que no coneixia. Però amb el pas dels mesos em vaig sentint ben còmode i ho gaudia moltíssim, perquè el nivell dels meus companys era molt gran. Agraeixo molt als meus pares l’esforç que feien en portar-me des de Riudoms per entrenar i jugar els partits, i perquè van aconsellar-me venir al Nàstic.

Vas anar passant per totes les categories del Planter Grana, fins a assolir el Juvenil A, de Divisió d’honor. Allò ja començava a posar-se “seriós”, eh?

Així és. Aquell any de Divisió d’ho-

nor fou molt bonic, perquè a banda que la categoria és molt competitiva, important i que jugues contra grans equips, a nosaltres ens va sortir una temporada espectacular. Va començar-la Dani Vidal d’entrenador, després va estar Jaume Garcia, i finalment, Felip Ortiz. Aquella campanya va ser la de l’aturada del campionat, pel tema COVID, i si no hagués estat per això, ens hauríem classificat per disputar la Copa del Rei, perquè vam acabar els primes del nostre grup.

La temporada passada vas jugar amb el CF Pobla, a 3a divisió. Vas notar molt el canvi, de competir amb nois de la teva edat durant l’època de futbol base, a fer-ho contra jugadors veterans, en alguns dels casos?

Sí, es nota molt el canvi. I no només els jugadors rivals tenien més anys, també els companys de la Pobla, teníem diferents edats. A més, a 3a divisió ja jugues a camps on hi ha més públic que en partits de futbol base, i això t’ajuda a adquirir experiència.

Després de tots aquests anys al futbol base del Nàstic, donem per fet el teu gran sentiment envers l’entitat grana...

I tant! Pensa que quan jo era petit, venia a veure els partits del Nàstic a l’estadi. Sempre he tingut un sentiment molt gran per aquest club i ara, amb més motiu si cal.

Aquest curs ja has debutat oficialment amb el primer equip. És tot

com ho imaginaves de petit, o encara és millor?

Encara és millor, sincerament. Quan era petit, em podia imaginar el que significava ser jugador del primer equip, però un cop que hi formes part d’ell, t’adones de la importància i responsabilitat d’aquest fet. Per altra banda, els companys m’han rebut molt bé des del primer dia i em sento molt còmode amb ells i els entrenaments són molt exigents, així que noto com vaig progressant contínuament, en el futbolístic. Ser jugador del Nàstic és un somni per a mi.

El cert és que el míster Raül Agné t’està atorgant molta confiança i protagonisme. T’esperaves que això fos així, tan aviat?

La veritat és que no. Quan em van confirmar des del club que aquesta temporada passaria a formar part del primer equip vaig pensar que havia d’aprofitar les oportunitats que tingués. Però ni molt menys m’esperava aquesta continuïtat dins l’equip, i estic molt agraït al míster per aquesta confiança.

A Las Gaunas, en el partit contra la SD Logroñés, vas aconseguir el teu primer gol amb el Nàstic. En aquell moment, quin va ser el teu sentiment?

Va ser una sensació meravellosa. Vaig sentir una gran felicitat, perquè a més la meva família estava a l’estadi. Jo no soc un jugador que aconsegueixi molts gols donada la meva demarcació, i fer-ho amb el primer equip del Nàstic em

va fer sentir molt orgullós. A més, va servir per guanyar el partit, ja que vam quedar 1 a 2. (Montalvo va marcar el 0 a 1).

Veiem com cada vegada estàs jugant amb més convicció i personalitat. Podríem dir que ja estàs acoblat a aquesta categoria?

Crec que m’he adaptat bastant bé a la categoria, però això m’ho ha facilitat la confiança del cos tècnic i dels meus companys, sense cap mena de dubte. El seu suport ha estat fonamental per a mi.

Com està vivint la teva família tot això? Segur que estan molt il·lusionats, oi?

Ho estan vivint amb molta il·lusió, és clar, però també amb certa normalitat. Sempre venen al Nou Estadi Costa Daurada per veure els partits els meus pares, la meva germana, els meus tiets, els cosins...

Sabem que ets universitari. Quina carrera estàs estudiant?

Estic estudiant Finances i Comptabilitat, a la URV. Estic cursant tercer de carrera.

Un cas extraordinari el d’aquest noi, ja que juga al futbol, s’expressa i es comporta com un autèntic veterà, tot i la seva joventut. Sense dubte, esperem molt d’ell, tant en el present com sobretot, en el futur. Un crack, el Monti!

Nacho González

DESCENDÈNCIA ESTIL·LES,

Joan Emili Estil·les i Sunsi Estil·les amb la bandera del Nàstic dissenyada per l’arquitecte Josep M. Jujol ubicada a la sala presidencial del Nou Estadi Costa Daurada.

PRIMER PRESIDENT GRANA

Ens trobem amb dos dels besnets del primer president i un dels dotze fundadors del Club Gimnàstic, Joan Estil·les i Portal. La Sunsi i el Joan Emili ens expliquen emotivament les arrels de la seva família amb el club grana.

Sunsi Estil·les - Doncs els fundadors del Club Gimnàstic eren un grup d’amics als qui els agradava molt l’esport. La seva idea original era muntar un gimnàs per a ells. Quan feia un temps que es va posar en marxa aquest gimnàs, van contractar a un monitor i va començar a apuntar-se gent i pagaven les quotes com a socis, per gaudir d’aquest gimnàs. Cada soci tenia una clau, per tal d’entrar-hi quan volgués.

Joan Emili Estil·les - Recordo que el pare sempre ens deia que el nostre besavi fou el fundador del Nàstic i estava molt orgullós per aquest fet. Quan érem petits, veiem els partits que es jugaven al Camp de l’Avinguda Catalunya des de dalt de casa nostra, ja que vivíem al carrer Colom (actual ca-

rrer Rovira i Virgili). Evidentment, sempre hem sigut molt del Nàstic, tota la família.

S.E. - El nostre pare quan parlava del Nàstic s’emocionava molt i sempre portava els seus nets a veure els partits. Quan l’equip va aconseguir l’ascens a 1a divisió (2005-06) vaig escriure un article al Diari de Tarragona que es titulava “El meu avi va fundar el Nàstic”, com si ho digués el meu pare. Per a nosaltres és un orgull dir que som els besnets del fundador i primer president del Nàstic.

J.E.E. - El tema del nostre cognom és complicat. Sempre hem hagut d’explicar a tothom com s’ha d’escriure correctament, perquè en alguns documents surt com Estil. les, i en altres com Estilles.

S.E. - Tenim una cosina a França i va estudiar els orígens del nostre cognom i venen d’Irlanda i fonèticament es pronuncia ‘Estails’ i s’escrivia ‘Styles’. Però aquesta família irlandesa va instal·lar-se per la zona vinícola de La Secuita

i el cognom es va acabar per catalanitzar.

J.E.E. - Durant tots aquests anys el nostre besavi ha rebut difrents reconeixements. Un d’ells es que un dels carrers del municipi de La Canonja porta el seu nom. Tota la família vam estar presents en l’acte de descoberta de la placa que porta el seu nom.

S.E. - Actualment, tant el meu marit com els meus quatre fills sempre van a jugar al pàdel o al tennis, a les instal·lacions del Nàstic. I molt sovint anem a dinar al Bar de l’Estadi, perquè ens trobem ben còmodes aquí, al club. El considerem casa nostra, gairebé.

Joan Vizcaíno és l’unic jugador sorgtit del Nàstic que ha estat internacional absolut?

Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en 15 ocasions.

Foto cedida per Enric Pujol.

JOAN VIZCAÍNO MORCILLO

Amb Domingo Botella, exjugador del Nàstic

Domingo Botella fou un excel·lent defensa lliure, sorgit del Planter Grana i que va pertànyer al primer equip del 1986 al 1990. Es tractava d’un futbolista amb unes grans condicions tècniques i que va disputar més de 100 encontres oficials amb el Nàstic. Recordarem la seva etapa com a jugador en actiu, des de la terrassa del formidable restaurant-marisqueria l’Àncora del Serrallo.

Vas arribar al primer equip del Nàstic la temporada 1986-87. Com recordes aquells inicis teus? Doncs tot just havia finalitzat el servei militar i per a mi, assolir el primer equip era motiu d’una gran il·lusió. La campanya anterior vaig jugar-la amb el CD Tortosa, a 3a divisió (cedit pel club grana) i considero que em va anar molt bé, ja que va servir-me per adquirir experiència. Fernando Garcia-Ramos

era l’entrenador del Nàstic aquell curs i sempre va confiar en mi. Són records inoblidables, per tot plegat.

En aquell Nàstic hi havia futbolistes importants i històrics de la nostra entitat com Santi Coch, Bañeras, Cunillera, Eloy o Parejo. Segur que compartir vestidor amb ells significava un gran repte per a tu, eh?

Així és. Pensa que quan era juvenil o quan jugava amb l’amateur, ja entrenava amb ells i coneixia la seva gran qualitat. Els hi tenia molta admiració i respecte, perquè tal com deies, eren jugadors històrics del club i van ser la “columna vertebral” del Nàstic durant anys i anys.

Aquella temporada 1986-87, vau aconseguir l’ascens a 2a B, amb Fernando García-Ramos de míster

i després d’un curs a 3a divisió. Però aquell ascens era gairebé “obligat” per a vosaltres, oi?

Està clar, el Nàstic no es podia permetre estar més d’un any a 3a divisió i sortosament, vam aconseguir aquell ascens a 2a B. La veritat és que teníem un gran equip i existia una bona combinació de veterania i joventut, entre els components d’aquell vestidor.

Aquella plantilla tenia una particularitat, ja que pràcticament tots els jugadors, éreu del nostre territori. Segur que el nivell d’implicació de tots vosaltres envers la samarreta grana, seria màxim...

Doncs si, gairebé tots els jugadors érem d’aquí, tret d’Ugalde i Imaz. A banda dels que ja hem mencionat abans, en aquell equip també estaven els Enric i Ramón Coch, F.J. Ramis, Garriga, Antonio Domínguez... i ens vam incorporar altres com

Parés, Fàbregas, Cano, Vadell o jo mateix. És obvi que aquell vestidor sentia els colors d’una manera espectacular i el nivell d’involucració per part de tots, fou màxim.

Vas tenir l’honor de pertànyer a la plantilla del Nàstic, durant els actes de celebració, pel Centenari del Club. Com ho vas viure?

Recordo especialment el partit contra el FC Barcelona, que va venir amb cracks de talla mundial com ara Bernd Schuster o Steve Archibald. El Nou Estadi estava ple de gom a gom i es vivia un ambient impressionant. Gaudir d’un moment històric per l’entitat, com fou aquell és quelcom que no oblidaré mai, com podràs imaginar.

Formaries part de la primera plantilla grana del 1986 al 1990, per tant, vas estar a les ordres de diversos entrenadors, com Fernando Garcia-Ramos, Paco Parreño, Iñaki Espizúa o Antonio Jaurrieta (DEP). Amb quins vas tenir un millor feeling, en el futbolístic? Home, et destacaria a Fernando Garcia-Ramos, perquè em va fer debutar amb el primer equip i això, ja no s’oblida mai. Però també a Paco Parreño, ja que va apostar per mi i em va atorgar tota la seva confiança. Tinc un bon record dels dos, la veritat.

I quins companys de la teva etapa grana em destacaries, per la seva qualitat sobre el terreny de joc? És complicat això, perquè vaig tenir la sort de jugar amb grans fut-

bolistes, al Nàstic. Et donaré noms com Joan Vizcaíno, que va ser company meu des de l’amateur i ja sabem la carrera esportiva que va tenir, en el seu cas sobren les paraules. També Xavi Escaich, qui després d’un gran any al Nàstic, va fitxar pel RCD Espanyol o Luís Miguel Ramis, que va debutar amb nosaltres la temporada 1988-89 i després va signar pel R. Madrid. Per altra banda, un jugador que tenia una classe excepcional, fou l’Ismael Bañeras i crec que podria haver jugat perfectament a 1a divisió. També recordo als Palanca, Eloy, Cunillera, Santi Coch, Parés...

Amb el conjunt grana vas disputar 102 encontres oficials i vas marcar 2 gols. Segur que estaràs ben orgullós de pertànyer al ‘Club dels 100’ (en referència al nombre de partits jugats)

Així és, per a mi, el fet d’haver jugat més de 100 partits oficials amb el Nàstic, significa un orgull immens. Això ja no “m’ho treu” ningú. (riu).

Vas ser un lliure de gran qualitat, elegant en el seu joc, que sortia amb la pilota jugada des de la defensa i que ho feia amb criteri. En definitiva, un futbolista amb molta classe.

Bé, és que jo en el juvenil del Nàstic jugava al mig del camp. Van ser José Luís Guerra i Àngel Garcia, els que van ubicar-me a l’eix de la defensa, com a lliure. Per a mi, jugar en aquella demarcació era fantàstic, em sentia ben còmode per desenvolupar el meu futbol. De fet, ja

sempre vaig jugar en aquesta posició. Durant aquells anys al Nàstic, vaig formar el centre de la defensa en diferents moments, amb Eloy, Cunillera i Paulino.

Quin és el record més bonic que et queda, de la teva època com a jugador del conjunt grana?

Doncs el dia del meu debut oficial, la temporada 1986-87. Per a un noi que arriba des del planter, assolir el primer equip és com un somni i el màxim objectiu que pot tenir. A més, tal com parlàvem abans, aquella campanya va finalitzar amb ascens, per tant, fou motiu d’una doble alegria.

I el teu sentiment envers el Gimnàstic de Tarragona?

Evidentment, tinc un sentiment d’afecte i agraïment molt gran pel Nàstic, després de tots els anys que hi vaig formar part i per tot el que vaig viure al seu planter i posteriorment, al primer equip.

Sempre és un goig recordar aquells nostàlgics anys en color grana i les vivències dels exfutbolistes que han fet història al Nàstic, com és el cas del Domingo Botella. En acabar la xerrada, ja vam delectar-nos amb el deliciós suquet de peix que van oferir-nos a l’Àncora. Per cert, una opció gastronòmica ben recomanable per aquestes festes nadalenques! Ho gaudireu!

Nacho González

Pablo

Fernández

Pedro del Campo

Celebrada la Junta General d’Accionistes 2022 del Gimnàstic de Tarragona, SAD

La sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona ha repetit com a escenari de la Junta General Ordinària i Extraordinària del Gimnàstic de Tarragona, SAD.

El president del Nàstic, Josep Maria Andreu, va fer la introducció a la Junta amb un informe de gestió on va repassar els fets més importants del darrer any. Així doncs, va expressar davant els accionistes que “la L’entitat grana ha pogut retrobar-se amb els socis que porten més temporades renovant el seu abonament del Gimnàstic de Tarragona. Després de dos anys sense realitzar el dinar a causa de la Covid, un total de 20 nastiquers van poder compartir aquest dinar tan especial a Casa Joan Miret, que com és tradicional va estar presidit per Josep Maria Andreu.

temporada passada vam aconseguir jugar el play-off però no vam poder amb el gran objectiu de l’ascens. La nostra decepció va ser màxima”; Andreu va recalcar que “aquest any, el nostre objectiu continua sent el mateix, que és tornar a Segona Divisió. Després de 16 partits disputats, estem en zona de play-off a un sol partit del liderat.”

En matèria econòmica el president

va explicar que el tancament de la temporada 2021-2022 té un resultat negatiu superior a 1.600.000 € i unes pèrdues previstes superiors a 1.8 M € per a la 2022-2023. Aquestes pèrdues estan suportades amb préstecs fets pel Consell d’Administració, que posteriorment es convertiran en capital social. Actualment, el capital social de l’entitat continua sent de 6.937.400 €.

Josep Maria Andreu va finalitzar lafegint que “La campanya de socis diu ‘El Destí el juguem nosaltres’, perquè tots sabem on volem ser i mereixem estar. Si el futbol ens en devia una a Llagostera, ara la història es repeteix, ens en deu una altra després del que va succeir a Vigo. Estem segurs que es farà justícia i tornarem a la LFP”.

IV edició del dinar amb els socis amb més antiguitat

Els participants van compartir un dinar per repassar l’actualitat grana, especialment els àmbits esportiu, social i econòmic. El president Josep Maria Andreu; acompanyat dels consellers de la SAE: Jesús Albiol, Joan Potau, Juan Morán, Antoine Jordà, Josep Alió; i el director gene-

ral, Lluís Fàbregas, van ser els representants institucionals de l’acte.

Després del dinar, tots els assistents van rebre un lot de vins 1886 del Nàstic – Padró i Família. Per

acomiadar l’acte, van fotografiar-se conjuntament al jardí de Casa Joan Miret de la Rambla Nova, espai ple d’història del Club, ja que durant molts anys es van ubicar les oficines de l’entitat tarragonina.

NOTICIES

Estrena de ‘Genuinamente, una historia para compartir’

mazán i Álvaro Cano, protagonitzen aquesta peça audiovisual amb la intervenció de diferents equips i jugadors de la competició que compleix el 5è aniversari.

Els dos capitans, juntament amb altres protagonistes i representants del Nàstic, van participar en la premier del documental que es va fer a Barcelona el dimecres 30 de novembre.

LaLiga Genuine Santander continua transmetent els seus valors a la gespa i també a fora. En aquesta ocasió amb una peça documental realitza-

da per Allianz España, patrocinador de la lliga més genuïna.

Els capitans del Nàstic, Rubén Al-

En aquest acte també hi van assistir diferents representants de clubs, empreses col·laboradores i també de La Fundación LaLiga, com són els ambaixadors Miguel Torres, Javier Saviola, David Albelda, entre d’altres.

Gran jornada per als jugadors de pilota del Nàstic

La secció de Pilota va disputar el Campionat de Catalunya de pilota en mà 4 i mig. El nastiquer Sergi Queralt es va imposar a Pol Calduch, de la Casa dels navarresos, per un contundent 22 a 7 en la modalitat individual del Campionat de Catalunya, grup B.

Per la seva part, en frontennis, el Nàstic va debutar en la modalitat Preolímpica de pilota lenta del Campionat de Catalunya . El partit inicial, dintre de la 3a categoria, va ser amb la doble victòria dels grana Jesús Domínguez i Adri Bella, que es van desplaçar a Terrassa per disputar els dos enfrontaments programats.

El primer, contra el C. N. Terras-

sa, davant la parella formada per Julien López i Javier Alarcón amb un clar 2-0. El mateix resultat que

van aconseguir davant la parella d’Igualada, Fran Martín i Nicolás Giovanni.

Dani Parra, jugador del Nàstic

és l’ascens, però ens fa molta il·lusió la Copa del Rei”

EL PORTER MODERN

Nom complet Daniel Parra Bové Data de naixement 26 - 1 - 2000

Lloc de naixement Riudoms (Tarragona)

Equips com a jugador - CF Pobla (3a divisió)

- Gimnàstic (Primera Federación)

Dani Parra és un jove porter amb unes condicions extraordinàries (en paraules del “savi de la porteria”, Manolo Oliva, ni més ni menys). Durant tres campanyes va jugar amb el CF Pobla a un gran nivell i des de l’inici d’aquest curs, és integrant de la primera plantilla grana, a tots els efectes. Dialoguem amb ell tot just finalitza una sessió d’entrenament.

Vas començar a jugar al futbol al Santes Creus CE, amb només 4 anyets. Com recordes aquells inicis? Doncs m’ho passava genial jugant al futbol. Recordo que el primer torneig que vam jugar fora d’Espanya, a Andorra, va ser una experiència fantàstica. A banda del viatge com a tal, vam jugar contra equips com el FC Barcelona o el Villarreal CF. Tot era motiu d’una gran il·lusió, de tan petits.

Des de ben petit tenies clar que volies ser porter?

Bé, a la meva família ja van jugar

de porter el meu avi Miquel, a qui li deien “l’aranya negra” i el meu germà gran, David. Tot i així, la meva idea inicial era ser jugador de camp, però en el primer partit que vaig jugar vam perdre 12 a 0, i no vaig gaudir gens del joc. Llavors, vaig parlar amb l’entrenador i li vaig comentar que a partir d’aquell moment volia ser porter... I fins ara.

En edat benjamí vas arribar al Nàstic i vas estar-hi fins a la categoria infantil, en què vas fitxar pel CF Reus, club al qual vas pertànyer fins a finalitzar la teva etapa juvenil. Com va anar allò? Per què vas sortir de l’entitat grana?

El motiu va ser perquè en el meu quart any al Nàstic jo estava a l’Infantil A, però era més petit d’edat que els companys i no vaig jugar massa, durant aquella temporada. En finalitzar la campanya, el CF Reus em van oferir fitxar i així ho vaig fer, perquè a més, en aquell equip hi havia molts

“L’objectiu

amics meus i em va semblar una bona idea marxar cap allà.

Després de la teva etapa al club roigi-negre, tornes al Nàstic, per incorporar-te al seu filial, el CF Pobla. Segur que aquestes tres temporades que hi vas estar, et van servir per agafar confiança i experiència, eh?

Sí, aquests 3 anys a la Pobla em van anar molt i molt bé. La primera temporada no vaig jugar massa, però considero que vaig aprendre molt amb l’Alberto Pérez (entrenador de porters del CF Pobla). Les dues campanyes següents, ja vaig tenir la continuïtat que buscava i també em va ajudar el fet de començar a entrenar amb el primer equip del Nàstic, perquè vaig notar que la meva progressió era constant.

El curs passat estaves en dinàmica absoluta del primer equip, però ha estat aquesta temporada quan t’has convertit en part de la primera plantilla grana, a tots els efectes. Quines estan sent les teves sensacions?

Si et soc sincer, quan vaig arribar a la Pobla, el fet de formar part de la plantilla del Nàstic em semblava inaccessible, gairebé. Quan l’estiu passat em van confirmar des de la direcció esportiva del club que passaria a formar part del primer equip, em va fer molt feliç. El somni d’aquell nen que va arribar al Nàstic amb només 8 anys, es feia realitat.

Vas debutar amb el Nàstic de forma oficial a l’estadi Las Gaunas, en partit de Copa del Rei contra el Racing Rioja. Vas sentir molts nervis o estaves tranquil i confiat?

Quan anàvem amb l’autobús cap a l’estadi, sí que estava una mica nerviós, però considero que és el normal. Un cop estàvem escalfant sobre

el terreny de joc amb Manolo Oliva i Manu Garcia, ja em sentia tranquil. Recordo que Joan Oriol, Javi Bonilla i el mateix Manu Garcia van parlar amb mi abans de començar el partit i em van dir que confiés en les meves possibilitats. Sortosament, tot va sortir genial, perquè vam superar l’eliminatòria i la meva actuació, considero que fou bona.

Segur que estaràs desitjant que el Nàstic continuï superant eliminatòries de la Copa del Rei, perquè en principi seràs el porter d’aquesta competició. Et podria tocar viure algun partit “gran”, eh?

Està clar, em fa molta il·lusió poder jugar aquesta competició i esperem que pugui disputar més de dos partits, perquè serà senyal que anem superant eliminatòries. El nostre objectiu per aquesta temporada és aconseguir l’ascens a 2a A, però a tots els companys ens motiva i il·lusiona especialment, la Copa del Rei. A més, si som capaços de guanyar al Málaga CF, ens podria tocar algun club gran de 1a divisió, i això seria molt bo pel club i també per l’afició.

Què tal el dia a dia amb Manu Garcia? És molt fàcil tractar amb el Manu. Els dos coneixem el rol que tenim dins l’equip i la nostra relació personal és excel·lent. Ens ajudem en tot el possible i li agraeixo molt, perquè sempre m’aporta consells, donada la seva qualitat com a porter i la seva experiència.

I què ens pots explicar del “gran” Manolo Oliva? Quin extraordinari entrenador de porters i persona, oi? Efectivament, és un “tros” d’entrenador de porters impressionant! En els entrenaments ens fa anar al límit, i

noto que des que treballo amb ell, he millorat moltíssim en tots els aspectes. I després, com a persona és un 10, sempre està disposat a ajudar-nos en el que calgui, fins i tot en el vessant personal. La veritat és que el considerem com un “pare”.

‘L’Oli’ em va confessar que ets molt segur sota pals i et considerava un porter modern, pel teu bon peu i perquè entens el joc. Quin orgull que parli així de tu, oi?

Sí, és un orgull immens. Escoltar aquestes paraules fan que tingui més ganes de treballar i evolucionar. Soc conscient que estar a les ordres de ‘l’Oli’ és una gran sort i vull aprofitar tot el temps que estigui amb ell, perquè et potencia les virtuts i et millora els defectes. Òbviament, és tot un luxe per a nosaltres, perquè cada dia aprenem un nou concepte amb ell.

Què opines d’aquella frase feta, que diu que tots els porters esteu una mica bojos?

Podríem dir que estem fets d’una “pasta” una mica diferent, a la resta de jugadors de camp. Si una acció de partit “demana” posar la cara als peus d’un davanter, per exemple, ho fem, perquè l’important és que no et marquin gol. Dit això, és probable que si, que estem una mica bojos... (Riem).

Un noi fantàstic i un porter amb un gran futur. De moment, està adquirint les experiències necessàries, però les sensacions que ofereix, són immillorables. Si el Nàstic va superant eliminatòries a la Copa del Rei, ens alegrarem pel nostre equip, però també per ell. Som-hi Dani!

Nacho González

NOTICIES

Vi 1886, Nàstic – Padró i Família

Les ampolles es poden adquirir a la botiga online de Padró i Família, a la Botiga del Nàstic i a la botiga de Padró i Família, situada al carrer d’Avall núm. 15 de Bràfim. Els productes es poden comprar per separat o amb el lot personalitzat; el preu és de 5.65 € el blanc, 5.80 € el negre i 21.45 € el lot complet de les dues ampolles amb la caixa d’edició limitada.

El Gimnàstic de Tarragona, SAD i Padró i Família, bodega referent del territori i amb experiència en el sector del vi des de 1886, han presentat conjuntament el Vi 1886.

L’empresa de Bràfim, com a membre Club Empresa del Gimnàstic de Tarragona, ha creat el nou vi grana de la Denominació d’Origen Tarragona. Es tracta de dues classes de vi: el negre de la classe Tempranillo i Merlot; i del blanc, concretament el Macabeu, Xarel·lo i Muscat de gra de petit.

Ambdues ampolles es presenten amb un packaging de fusta grana, d’edició limitada, amb motius

del Nàstic i Padró i Família, del que fan un gran regal per aquestes festes nadalenques.

1886 és un any que enllaça la fundació del Gimnàstic de Tarragona i el de la bodega de Padró i Família. Una unió arrelada al territori i amb una tradició centenària.

A la sala presidencial del Nou Estadi Costa Daurada, el president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu; i el gerent de Padró i Família, Ernest Padró, han estat els encarregats de donar a conèixer la nova beguda gastronòmica del Nàstic.

Padró i Família pertany a la Denominació d’Origen Tarragona, la més antiga de Catalunya, àrea geogràfica on es troben les seves vinyes i el celler. Ja en l’època romana eren apreciats els seus vins que s’exportaven a Roma.

La història de Padró i Família s’escriu al llarg de cinc generacions, en què el treball i la dedicació dels avantpassats perdura fins a dia d’avui. Ara, és la nova generació qui afegeix els nous coneixements i els aplica en l’elaboració del vi i la cura de la vinya. A més de les nombroses i importants varietats de vi, en els últims anys, Padró i Família també ha creat el seu propi vermut.

ANÈCDOTA GRANA

Marcos de la Espada - Jugador del Nàstic del 2012

al 2016

De la Espada celebrant el gol contra la SD Huesca (temporada 2014-15). Amb la seva parella, Ixone.

Bones nastiquers! Vull compartir amb vosaltres una anècdota que va passar un dels anys que vaig estar al Nàstic.

Una de les temporades vam tenir la sort de comptar amb un aficionat (l’Hurón) que en el seu temps lliure tallava i arreglava la barba. Un barber, ja que tenia tots els artefactes per fer el que un necessitava. Un dia vam aconseguir que vingués al vestidor per tallar, perfilar, afaitar, etc.

Dit això, hi havia un company (no direm el nom per prudència) que solia retallar-se les celles amb una màquina de “rapar caps” que era molt petiteta. Un dels dies que la va portar, la pestanya de seguretat d’aquesta màquina no estava ben fixada i en donar-se-la al barber va fer: “cric-cric”. La màquina va relliscar cap a la zona més curta de la pestanya i no se’n

va adonar! Quan li va fer les celles... La cara del company era un poema! Per sort per a ell, només vam ser dos o tres jugadors que ens vam adonar del que havia passat. El desastre va poder haver estat més gran. Va tenir sort de poder camuflar amb les mítiques línies afaitades de la cella que es feien, i encara es fan. L’única cosa era que ell era força clàssic i no li pegava res portar això.

Aquell dia va ser de riure, fins i tot els dies posteriors, amb els comentaris dels companys, que me’ls guardo per a mi.

Aprofito per enviar una salutació enorme a tota l’afició. Sense vosaltres, nosaltres no seríem res. Se us troba molt a faltar. Visca el Nàstic!

Marcos de la Espada

ANÈCDOTA GRANA

En el seu actual equip, UD Poblense. Marcos jugant al billar.

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 2014-15 en la qual el nostre equip va aconseguir l’ascens a 2a A. A dalt: Reina, Manolo Martínez, Pablo Marí, DE LA ESPADA. A baix: David Rocha, Giner, Mossa, Luismi, Rayco i Gerard Valentín.

TEMPS ERA TEMPS PARTITS HISTÒRICS

Darrer partit abans de la Guerra Civil

PER ENRIC PUJOL

La situació política a tot el país era de molta tensió en aquells dies; el futbol va quedar en un segon pla perquè en alguns quarters de tot l’Estat hi havia soroll de sabres. Es veia venir un futur molt negre i insegur.

El 12 de juliol de 1936, a les cinc de la tarda, el Gimnàstic va disputar el darrer partit abans de l’esclat de la Guerra Civil. Era la penúltima jornada de la Segona Divisió Regional, grup II.

Degut a la delicada situació econòmica de l’entitat i la manca de combustible, l’equip no va poder viatjar amb autobús i ho va fer amb ferrocarril fins l’estació de Móra d’Ebre per jugar contra l’equip titular de la població en un camp de reduïdes dimensions.

Va ser un partit molt tens i brusc, producte de l’ambient que la societat civil ja vivia i que es va reflectir sobre el terreny de joc. Els tarragonins van perdre 1-0, gol de Martí minut 30 en una errada de la defensa, i acabaren amb nou jugadors per les lesions de Dispès i Llimona.

A falta de cinc minuts per acabar el partit el Gim-

Imatge de la tribuna del camp de l’Avinguda Catalunya.

nàstic va empatar, però el col·legiat Francesc Baonza va anular el gol quan un grup d’aficionats van saltar al camp amb intenció d’agredir-lo. De res van servir les protestes visitants. El Nàstic va alinear en aquell darrer encontre a Senzano; Dispès, Recasens, Ingles, Sala, Llopis, Lopez-Carafi, Gasulla, Saperas, Cortes i Llimona.

L’expedició del Nàstic va haver de ser protegida per la Guàrdia Civil fins l’estació per l’ambient tan agressiu que es va viure al camp de futbol. El tren de tornada va arribar amb un hora de retard.

Al final no es va poder establir la classificació de la Lliga, al mancar partits per jugar i no poder-se disputar per l’esclat de la guerra, però a tall d’anècdota, dir que a casa els granes van disputar deu encontres marcant 36 gols i rebent-ne 5.

El diumenge següent es tancava la competició amb la visita a l’avinguda de Catalunya del CE Dertusa, que degut a l’estat de guerra va decidir no viatjar. Els futbolistes van canviar en pocs dies la pilota pel fusell i alguns d’ells com Susia, Sacia, Sala i Llopis perdrien la vida al camp de batalla.

PERFECTE DE... ALEX TIRLEA

La dreta de L’esquerra de El xut de El remat de cap de El dribling de La tècnica de La visió de joc de La velocitat de La intensitat de La potència de La personalitat de El carisma de El teu ídol

de la infantesa

Cristiano Ronaldo

Leo Messi

Fede Valverde

Sergio Ramos

Neymar Jr. Leo Messi Kevin De Bruyne Vinicius Jr

Dani Carvajal

Kylian Mbappé

Dani Alves

Marcelo Vieira

Cristiano Ronaldo

NOTICIES

Campiones del II Trofeu i Gala Internacional d’Andorra

L’equip Juvenil Base del Club Gimnàstic de Tarragona va aconseguit la primera posició en el II Trofeu i Gala Internacional Snow Wonderland d’Andorra celebrat aquest cap de setmana al Pavelló de Govern del Principat andorrà.

Amb aquest gran resultat, superant als més de 20 clubs participants en la segona edició del Trofeu, el conjunt Juvenil Base de la secció grana dona per finalitzada la temporada esportiva 2022.

També van participar els con-

junts Infantils i júnior Copa, aconseguint tots ells pujar al pòdium.

A més, també cal destacar la bona actuació del Conjunt Júnior absolut, que s’està preparant per la cita del Campionat d Espanya, programada pel mes vinent a Saragossa.

ENS VISITA

MÁLAGA CF

Porters: Manolo Reina, Rubén Yáñez. Defenses: Juande Rivas, Esteban Burgos, Unai Bustinza, Jonás Ramalho, Juanfran, Javi Jiménez, Agbenyenu, Víctor Olmo, Andrés Caro, Moussa, Murillo.

Migcampistes: Ramón, Luis Muñoz, Febas, Álex Gallar, Hervías, Genaro, N’Diaye, Jozabed, Villalba, Escassi, Dani Lorenzo.

Davanters: Sol, Chavarría, Rubén Castro, Issa Fomba, Loren, Haitam, Cristian.

* En negreta els exjugadors del Nàstic.

Any fundació: 1948 - Estadi: La Rosaleda - Aforament: 30.044 President: José María Muñoz - Entrenador: Pepe Mel

EL MEU PRIMER NÀSTIC

RAMÓN BANÚS

M’he anat fent gran com el Nàstic, compartint moltes vivències esportives. Promocions per pujar a Primera Divisió, Segona o esperar arribar a places de Play-off per pujar de Segona B a Segona. Recordo pagar derrames econòmiques del Club, per pal·liar dèficits. O la venda d’un jugador al Club Deportivo Hospitalet, el qual va acabar pujant a segona. També tinc a la meva memòria, les banderas posades al gol de mar, indicant la classificació dels equips de la lliga. Com no, mencionar els porters amb gorra de plat amb l’escut del Nàstic, als quals et donaven un tiquet amb el qual podies canviar de gol a la mitja part. Per acabar el sorteig de la pilota a la mitja part, la qual no em va tocar mai, això si comprava moltes butlletes.

Però un dels fets més emocionants va ser l’any 2006 en que el Nàtic va pujar a la máxima categoría del futbol (primera divisió) coincidint, així mateix, amb el naixament del meu primer net.

El meu primer Nàstic comença l’any 1959, amb setze anys i com a soci juvenil, però ja amb deu anys anava cada diumenge al camp de l’avinguda Catalunya amb altres companys, acompanyats sempre pels germans de les escoles cristianes de la Salle, ja que aquests tenien un conveni amb el Nàstic que esportivament és denominava Gimnàstic La Salle. Això feia que tinguéssim un carnet infantil.

El Nàstic és de forma virtual com de la familia, ja que el sentiment és intens, ara ampliat amb el meu nét petit que també és soci. Amb ell anem a tots els partits.

Visca el Nàstic fins al final!

Ramón Banús

Soci número 10.

Montse Moreno Voluntària del Nàstic

De vegades ser voluntari significa molt més que un simple gest de col·laboració en un acte, esdeveniment o organització. Per a mi, a banda d’ajudar, ser voluntari és viure i aprendre.

Jo vaig perdre un fill de leucèmia i durant més d’un any vam haver de conviure entre l’hospital i la casa Mcdonald’s. Va ser en aquests moments on vaig comprendre que el món necessita dels voluntaris. Aquí em vaig adonar de la importància d’aquesta figura. Gràcies al suport i gran ajuda que hem van brindar, i amb el pas del temps, vaig prendre una decisió molt positiva; sentia que tenia un deute amb el món, amb la societat, i per tant volia retornar allò que m’havien donat a mi.

Vaig tindre l’oportunitat de ser voluntària fa més de 8 anys i encara ara soc aquí. La primera ocasió va ser als Jocs del Mediterrani, em van

escollir per l’àrea de protocols i premis, vaig haver de fer formació prèviament en cursos i en pràctiques en diversos actes oficials, convencions i esdeveniments, d’on vaig obtenir un aprenentatge molt enriquidor durant 4 anys. El meu paper als jocs van ser desplaçar-me a les seus de competició, custodiar i preparar les medalles, assajar el protocol i acompanyar a les autoritats encarregades per a la cerimònia de l’entrega de premis. Va ser una vivència molt bonica i gratificant.

En aquest punt, pot ser va ser el destí qui va voler que la meva primera acció de Tarragona 2017 com a voluntària fos aquí, a les oficines del club Gimnàstic. Me’n recordo com si fos ahir: era juny de 2014 i jo venia entrades pel partit NàsticSestao per a l’ascens a 2ª divisió. Vaig sentir un vincle especial amb aquest club que encara mantinc i, de fet, a dia d’avui segueixo aquí. He viscut moltes satisfaccions,

entre elles aportar a la meva filla Noelia aquests valors i que ella pogués viure i experienciar el mateix junt a mi, amb orgull grana.

A més a més, participar cada any a la Lliga Genuine és sempre una experiència única i inoblidable; compartir amb els meus companys Jordi, Bito, el nostre presi i els berenars de final de temporada al bar del Nàstic en aquesta família que hem creat i comentar com ha sigut l’any.

Però la satisfacció que més m’omple i em fa anar creixent personalment és ser-hi a cada partit a la nostra porta i els nostres tornos esperant a que arribi l’hora de rebre a la nostra gran afició, sempre amb un gran somriure i amb la gran il·lusió que compartim tots.

Fins al final i força Gimnàstic!!

Montse Moreno

50 ANYS COM A

El president Josep Maria Andreu i la vicepresidenta del Gimnàstic de Tarragona, Bito Fuster, van fer entrega d’un clauer commemoratiu als que complien 50 anys com a socis de l’entitat grana.

SOCIS DEL NÀSTIC

Amelia Sánchez Jugadora

Hola nastiquers i nastiqueres, sóc l’Amelia Sanchez, jugadora del Nàstic Femení amb el número 12, i és per a mi tot un orgull escriure aquestes paraules per a tots vosaltres.

Des de ben petita sempre m’ha agradat molt el món del futbol. Encara me’n recordo i podria dir que tot això va començar on per a mi era el meravellós parc, em podia passar hores i hores jugant en ell amb tots els meus amics que mai em cansava. Anys i anys més tard em vaig adonar que el futbol per a mi no només era per passar l’estona en aquest parc, jo volia jugar de debò en un equip. He de dir que jo sempre he tingut dificultat per poder estar en un equip, ja que també feia i faig judo i no trobàvem cap equip amb el qual podia compaginar els horaris.

El primer equip que vaig “tocar” va ser el del col·legi, el meu darrer any, era l’única noia i ben orgullosa que estava i la veritat és que em tractaven com una més.

Vaig començar l’institut i com he dit abans no podia compaginar les hores i ho vaig haver de deixar, però mai el vaig abandonar, encara passava hores i hores darrere la pilota.

Fins que va arribar el dia, jo estava veient a un amic meu entrenar, i estàvem parlant que volia jugar en un equip, justament una mare se’m va acostar i em va dir, i perquè no proves a la Selva del Camp que allí juga la meva filla? Em vaig posar molt contenta i només arribar a casa vaig anar corrent a dir-ho a la meva mare. Vaig anar a provar i em va agradar molt, a més a més tenia la sort que

no em coincidia amb judo.

Dues temporades més tard vaig arribar aquí al Nàstic Femení. Aquest any és la meva segona temporada al club grana i estic súper contenta, tant pel que fa el cos tècnic com per les jugadores. Per a mi és tot un orgull poder ser part d’aquesta gran família.

Estic molt feliç de veure com està creixent el futbol femení, i amb això vull animar a totes aquelles nenes que vulguin jugar a futbol, que s’animin i que lluitin pel que volen, que gràcies a totes aquestes generacions de noies que van pujant el futbol femení continuarà creixent.

Sí! Sí! Sí! Nàstic Femení!

Amelia Sánchez

DISTRIBUCIÓ

Club Gimnàstic

Botiga - Museu Nàstic

Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Port de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT

FCC Medio Ambiente Restaurant L’Àncora L’Àncora del Port Esportiu Restaurant La Sardineta Restaurant Palau del Baró Restaurant El Gordo 2 Restaurant Ca l’Eulalia Frankfurt El Surtidor Bar de l’Estadi Uniocasió Anitials Nationale Nederlanden Estanc Casc Antic Clínica Vitaldent Clínica Dental Albiol

GTS Cars

Verma

Maderas Martorell Tarraco Karting Gregorio Cornejo Gestió Gama Fast Wash FIC Suministros Get Unreal Creative Rent By Media Pro Centre psicològic Benavet Rooms Tgn Pub Oxid Imperbé Galaga Tattoo Studio Zona Mobel Clínica Rigo Elegance Bolimboo Il Capannone Raycor

PLAÇA DE LA FONT Quattros

Gran Penya Barcelonista Tgn Capuccino

PUNTS INFORMACIÓ I

TURISME

Carrer Major Rambla Nova

CAMBRILS

Ajuntament de Cambrils Patronat de Turisme de Cambrils Asador Puerto Madero Restaurant Moraima Restaurant Miramar Restaurant Llop de Mar

SALOU

Restaurant La Goleta Restaurant Carbonic Castillo de Javier Tennis Salou H2o

ALTAFULLA

Hotel Gran Claustre Morabito Beach Club

RODA DE BERÀ Restaurant Les Guatlles

GRATALLOPS

Clos Figueras

Direcció: Nacho González

Administració: Gimnàstic de Tarragona, SAD

Redacció: Nacho González, Gimnàstic de Tarragona, SAD

Disseny i maquetació: Daniel M. Jorba

Edita: Gimnàstic de Tarragona, SAD Impressió: Indugraf Offset

Contacte: 977 215 103 administracio@gimnasticdetarragona.cat