D’11
a
dies de la setmana.
Els futbolistes del Gimnàstic de Tarragona Alex Quintanilla, Nil Ji ménez i Manu García van dinar a l’excel·lent restaurant Morabito ubicat a tocar de la piscina Mu nicipal d’Altafulla.
A Morabito són especialistes en la millor cuina mediterrània
i japonesa, de les quals podreu gaudir en els seus amplis i con fortables menjadors. A més, dis posen de la Cocktail Room, un espai reservat per delectar-vos d’una copa després de sopar.
Els jugadors del Nàstic van gau dir d’un fantàstic àpat (veure en
imatges a la pàgina de la dreta), tot confirmant a la gerència del restaurant una propera visita.
Us animem a visitar-los i a deixar-vos emportar pel viatge gastronòmic que us proposen. Sense cap dubte us encantarà i repetireu!
Sergi Parés fou un magnífic jugador sorgit del nostre futbol base i que va assolir el primer equip, de ben jove. Des de l’inici d’aquest curs 2022-23 és el di rector del Planter Grana i secretari Tècnic del Nàstic. Parlarem amb ell sobre temes d’actualitat referents al futbol formatiu, des de la terrassa de l’excel·lent res taurant Ca l’Eulàlia.
Bé Sergi, comences una nova etapa com a màxim responsable del Planter Grana. Què su posa per a tu, aquest fet? Doncs sobretot, aquesta tasca em genera molta il·lusió, per què jo vaig pertànyer al futbol base del Nàstic, ara fa uns quants anys. Vaig estar-hi des dels 15 anys al club i els re cords que tinc d’aquella època,
són molt macos. Per a mi sig nifica un repte dirigir el nostre planter, ja que un dels atributs de la nostra entitat ha de ser que nois sorgits aquí, assolei xin el primer equip.
No ha de ser gens senzill supervisar a més de 500 nenes i nens o joves, repartits en 37 equips, oi?
Doncs la primera fase no ha
Amb Sergi Parés, Director del Planter Grana i secretari Tècnic del Nàstic
“Tenim molt talent i futur en el nostre planter”
estat fàcil, efectivament, per què ha estat d’anàlisi i coneixe ment. Evidentment, als juga dors dels juvenils i del CF Pobla, ja els coneixia de temporades anteriors, però m’he hagut de posar “al dia” amb els més pe tits. Volem desenvolupar dues tasques fonamentals: una seria fomentar l’esport i una vida sa ludable pels nois i l’altre, que els joves que tinguin més condi cions i talent, puguin assolir el primer equip, com et comentava abans. Nosaltres, com a club, ja els hi atorgarem el mètode i la forma. Per altra banda, la gran predisposició i el treball en equip amb Jordi Guillén, Jordi Aragonés i Jordi Gornals ha es tat fonamental per accelerar el procés de coneixement.
Quins han de ser els objectius de tots aquests equips de cara a aquesta temporada?
Amb els més competitius, el que busquem és mantenir totes les Divisions d’honor (Juvenil A, Cadet A i Infantil A) i detectar als jugadors amb més talent perquè arribin el mes “lluny” possible. I amb els equips d’àmbit social, el que hem dissenyat de cara a aquesta
campanya és que duguin a ter me els entrenaments de forma homogènia, depenent, òbvia ment, de les edats. Ja tenim gairebé finalitzades aquestes metodologies d’entrenament pels nostres equips del planter i les posarem en marxa en el successiu.
Ets un home de la casa, per tant, interpreto que ha de ser enriquidor per a tu, veure el ta lent existent a la base, eh?
Bé, el que és evident és que hem de tenir en el nostre futbol formatiu als millors jugadors de la ciutat i el territori. El que pas sa és que en l’actualitat, tenim “l’amenaça” de clubs com el FC Barcelona, RCD Espanyol, Giro na FC, Valencia CF o Villarreal CF, que sempre estan molt pen dents dels nois que destaquen arreu i intenten fitxar-los. Però tot i així, tenim molt talent al nostre futbol base i l’objectiu es continuar formant als nois, per la seva projecció i progressió continua. Considero que tenim un bon futur en aquest sentit al Nàstic, i que avui ja està donant els seus fruits.
Marc Álvarez, Dani Parra... Que et diuen, tots aquests noms?
Doncs són nois als quals conec des que eren petits. Penso que tots ells tenen en comú una for ta mentalitat, perquè han estat lluitadors i constants en la seva feina diària. Òbviament, estem ben satisfets que formin part de la primera plantilla del Nàstic i esperem que hi estiguin molts anys o fins i tot, que arribin a 1a divisió, perquè no dir-ho.
Aquest ha de ser el reflex del futur de la nostra entitat?
Sí. Crec que aquest aspecte uneix a tots els nastiquers i als grups d’interès del club. La idea és tenir als màxims nois possibles d’aquí, jugant al pri mer equip. Dels jugadors que hem comentat abans, el que m’agrada molt és que són uni versitaris, i aquest és el nostre model a seguir, formats com a persones i amb pla de carrera i, per altra banda, futbolistes. En altres clubs, potser, això no passa perquè estan únicament “enfocats” en el futbol, des de ben petits.
Veus en els equips juvenils i al CF Pobla, a jugadors amb el
Pol Domingo, Marc Montalvo,
potencial suficient per arribar al primer equip, a curt termini? Bé, el fet de tenir equips en Di visió d’honor en diferents cate gories, fa que els nois ja tinguin aquell ritme competitiu. A més dels jugadors que ja hi formen part del primer equip, al CF Po bla tenim a 14 nois formats als nostres equips de la base. Avui en dia, a banda dels ja comen tats anteriorment, tenim a Iván De la Peña i Víctor Valverde, que estan en dinàmica del primer equip i altres com Ricard Ro bledo, Sergi Quirós, Kim Lorca, Nil Garrido o Joan Torrents, que entrenen periòdicament, amb el primer equip.
En aquest sentit, un exemple per fecte seria Marc Montalvo, oi? Va jugar durant 12 temporades al Planter Grana, ni més ni menys. Doncs si, el Marc Montalvo ha de ser un mirall pels nois que juguen al nostre futbol base, perquè després de 12 anys al planter, ha acabat per assolir el primer equip. Avui en dia, el 25 per cent de la primera plantilla, està formada per nois sorgits aquí i en el cas del CF Pobla, el 70 per cent. Aquest és el “full de ruta” que volem pel nostre futbol formatiu.
Respecte al femení, com veus aquesta segona temporada de l’equip? I quins serien els seus objectius?
L’objectiu ha de ser treballar bé i formar una base d’equip con sistent. Amb l’Adrián Rosales (entrenador d’aquest conjunt) tenim assegurats els bons hà bits, la feina i la serietat adient. Evidentment, ens agradaria pujar de categoria, però sobre tot, el que pretenem és formar
una estructura sòlida i quan tinguem la “somiada” ciutat es portiva, posar en marxa el fut bol base femení.
El futur exitós del Planter Grana masculí i femení passa per la ciutat esportiva?
Està clar que serà un punt d’in flexió i significa una gran il·lusió per tothom que forma part del nostre club. Serà un somni fet realitat, per la gent que està més a prop del planter, em refe reixo a entrenadors, jugadors i familiars. Òbviament, es conver tirà en una “eina” fonamental, per tal de treballar encara millor el futbol base.
Què facilitarà tenir tres camps en aquesta primera fase programada?
Molts avantatges, indubtable ment. Des de la qualitat de la superfície, a treballar tots en un mateix indret i poder fer-ho amb les mateixes franges d’edat.
Per altra banda, la metodologia d’entrenaments, la podrem dur a terme amb més garanties, per una qüestió d’espai. A més, serà un reclam extraordinari, a l’hora de portar talent jove al Nàstic, no tenim cap dubte.
Què ens pots explicar de la NSA (Nàstic Sports Academy)? Aquest és un projecte estratè gic del club i és molt engresca dor, ja que ens “obrim” al món i a la globalització. El realitzem conjuntament amb Camp Juliu i estan arribant jugadors estran gers de gran qualitat i ara, per exemple, tenim a un parell entre nant amb la Pobla, dos més al Juvenil A, i aviat a 4 més en els cadets. Ha arribat molta qualitat en aquesta primera promoció i
compaginen els estudis, amb el futbol. L’objectiu és incorporar al nostre planter, els màxims nois possibles sorgits de la NSA, de penent de les seves aptituds, és clar.
A curt i llarg termini, quins són els objectius, envers la NSA?
A curt termini, que la implanta ció de la metodologia que hem començat aquest curs, funcioni tal com desitgem. Tenim a bons entrenadors allà, per tant, els nois estan en “bones mans”. I a llarg termini, volem “créixer” i portar cada vegada més, talent de fora. Ara, ja tenim equips de la NSA, competint en totes les categories.
Per acabar, com veus al nostre primer equip, Sergi?
Primer que res, s’ha de tenir en compte, que aquesta cate goria és ben complicada, eh? Dit això, i veient la plantilla que tenim, estic convençut que aca barem lluitant per les places de privilegi. La clau és guanyar 2 o 3 partits seguits i “agafar” la bona dinàmica. Hem d’anar tots a una, i segur que tot ens sortirà bé.
Sergi Pares dixit. La seva ex periència en el món del futbol professional i els seus indubta bles coneixements, asseguren una bona feina per un Planter Grana, que cada vegada està aportant a més i millors jugadors pel primer equip del Nàstic. Tot just vam acabar la xerrada, ens vam disposar a gaudir de la deliciosa cuina del restaurant Ca l’Eulàlia, com aquí és l’habitual. Tot un goig i ben recomanable!
Sergi Parés
de març de 1969
Director del Planter Grana
Nàstic
Llicenciat
D’esquerra a dreta: Dani Parra, Marc Montalvo, Joan Oriol, Pol Domingo i Marc Álvarez.
El jugador de Sant Jaume d’En veja, Oriol Subirats, al centre de la imatge, va estrenar-se amb la selecció catalana sub-16 en la sessió d’entrenament realitzada al Complex Esportiu Municipal Olímpia de Sabadell. Sessió for mativa per a la posterior partici
Oriol Subirats ocupa el lateral dret i destaca per la seva ve locitat, projecció ofensiva per banda i qualitat tècnica amb pilota. El jove jugador ebrenc
porta 7 temporades defensant la samarreta del Gimnàstic de Tarragona, concretament, des de la categoria benjamí. El curs passat, quan pertanyia al Cadet B, ja participar acti vament en partits de lliga del Cadet A.
Els partits van comptar amb la presència del president grana, Josep Maria Andreu; la consellera d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mary López; el president de la Federació Catalana de Pilota, Agustín Bruges; i la vicepre sidenta del Club Gimnàstic, Bito Fuster.
Les instal·lacions del Club Gim nàstic de Tarragona han acollit una nova prova del tradicional Torneig de Santa Tecla, que aquest 2022 ha arribat a la 63a edició.
La competició va servir com a
cloenda de les festes de Santa Tecla i es van disputar un total de quatre partits, en diferents modalitats, a la pista de frontó grana. Les modalitats d’aquesta edició van ser frontennis, pilota en mà en parelles, paleta amb pilota de cuir i pala curta.
La representació institucional, a més d’entregar els premis als guanyadors i participants, tam bé va retre homenatge a Juan Menasha, Luis Manrique i, es pecialment, a Raul Oterino per la seva dedicació a l’esport de la Pilota.
Nom complet Aarón Rey Sánchez
Data de naixement 19 - 5 - 1998
Lloc de naixement Ferrol (A Coruña)
Equips com a jugador - R. Ferrol (2a B)
- RC Celta B (2a B)
- CE Sabadell FC (2a B, 2a A i Primera Federación)
- Gimnàstic (Primera Federación)
Aarón Rey és un extraordinari futbolista gallec arribat al Nàstic l’estiu passat, procedent del CE Sabadell. Es tracta d’un jugador eminentment creatiu i imaginatiu i amb un excel·lent u contra u, tal com ja aques ta començant a demostrar vestit de grana. Ens disposem a dialogar amb ell, a les banquetes del Nou Estadi Costa Daurada.
Vas iniciar-te en el món del futbol al Galicia de Caranza. Amb quina edat vas arribar a aquest club formatiu i, per tant, vas començar a jugar? Així és. Doncs en aquells anys ja estava formada la categoria ‘babie’, per tant, vaig començar a jugar amb només 3 o 4 anyets i vaig estar en aquest club fins als 17. Com podràs imaginar, els records són meravello sos, tenint en compte que era un nen a qui li encantava el futbol.
Després vas passar al R. Ferrol i, quan només tenies 17 anys, vas de
butar a 2a B. Segur que en aquell moment ja veies que allò es posava “seriós”, eh?
Sí, està clar. Res més fitxar pel R. Ferrol vaig començar a entrenar cada dia amb el seu primer equip, i allò, sumat a la relació continua amb fut bolistes professionals i algun d’ells veterà, va fer que el meu aprenentat ge fos ben ràpid. A més, vam disputar el play off d’ascens a 2a A, per tant, l’experiència per a un noi tan jove com era el meu cas, fou espectacular.
En finalitzar la temporada 2015-16, signes pel RC Celta. Hi vas jugar el primer any en el juvenil i els dos següents en el seu filial. Et vas veure a prop o en dinàmica del primer equip, en algun moment?
Bé, això és molt complicat que passi, perquè habitualment hi arriben pocs jugadors. D’aquells anys, només Brais Méndez (avui a la R. Societat) va assolir el primer equip. Malgrat això, vaig entrenar diverses vegades
“Segur que ben aviat veurem un gran Nàstic”
amb ells i sempre em van tractar molt bé, per tant, molt agraït al R.C Celta i als companys d’aquella època, com no.
L’any 2019 vas fitxar pel CE Sabadell i el primer curs fou un èxit en el grupal, ja que vau aconseguir l’ascens a 2a A i tu, et vas convertir en una peça clau i fonamental d’aquell equip. Sí, aquell va ser el meu primer any fora de casa i el vaig gaudir moltíssim. Hi havia un vestidor extraordinari, com el que tenim ara al Nàstic, i les coses ens van sortir molt bé en el grupal i també a mi en el personal. Fou un any estrany, pel tema COVID, perquè no sabíem si s’aturaria el campionat. Finalment, vam arribar al play off que es va dis putar a Marbella i, sortosament, vam aconseguir l’ascens a 2a A.
La campanya següent vau jugar a la categoria de plata, però es va baixar a 1a RFEF el mateix curs. Segur que tens una “espina clavada” per aquest motiu, oi?
Totalment. Vam començar la lliga ju gant contra els equips més potents i no vam sumar massa punts, així que ben aviat ens vam posicionar a baix del tot en la classificació. En tota la tem porada, si no m’equivoco, només vam estar dues jornades fora del descens. I evidentment que em va quedar aques ta “espina clavada” que em comentes, perquè significava deixar de jugar a 2a A, que és quelcom molt bonic per a un futbolista i que no és gens senzill d’assolir.
Després d’una campanya més al club arlequinat, arribes al Nàstic aquest estiu. Interpreto que ho has fet ple de motivació i il·lusió, oi?
Doncs sí. Abans de signar pel Nàstic vaig parlar amb diversos companys que havien jugat aquí i tots em van
parlar meravelles del club, de l’afició i també de la ciutat. Aquesta és una en titat amb grans aspiracions esportives i molta repercussió, i és per això que vaig arribar a Tarragona. El meu objec tiu és aconseguir l’ascens amb el Nàs tic i tornar a gaudir de la 2a A, però en aquest cas amb la samarreta grana.
L’equip no ha acabat de tenir l’inici de campionat desitjat, però cal ser optimistes si analitzem el nivell de la plantilla...
Sense cap mena de dubte. Aquest inici que hem tingut, em recorda al que vam tenir el curs anterior amb el CE Saba dell. No vam començar massa bé, però un cop vam “agafar” el ritme adient, tot va canviar per a millor. Estic con vençut que aquest serà el nostre cas i que ben aviat, veurem un gran Nàstic, perquè tenim una gran plantilla i està ben compensada.
L’últim partit jugat al Nou Estadi Costa Daurada contra el R. Murcia vam gaudir amb una versió fantàsti ca d’Aarón Rey. Creus que ja estàs a prop del teu millor nivell?
Cada temporada em passa una mica el mateix. Habitualment, començo amb certes molèsties físiques i no em per meten “arrencar” el campionat com cal. Després, a poc a poc, vaig asso lint el ritme i el rendiment desitjat i ja començo a oferir el meu millor nivell. A partir d’ara, espero anar a més, per tal d’ajudar a l’equip en tot el possible.
Per cert, en alguna ocasió havies “re partit” tres assistències en un mateix encontre, com va succeir contra el R. Murcia?
(Riu). Doncs no ho recordo, almenys en la meva etapa com a professional. Probablement, quan era petit ho vaig aconseguir, però és obvi que no és massa habitual i la veritat és que estic
molt feliç, per com va anar aquest par tit. Espero i desitjo repetir més actua cions similars o millors a la del R. Mur cia, pel bé del grup i també pel meu.
En finalitzar aquest matx, el míster Raül Agné va declarar en sala de pre msa que ets un dels millors futbolistes de la categoria. Això segur que significa un orgull per a tu, i també et genera una certa dosi de responsabili tat per tal de demostrar-ho partit rere partit, eh?
Home, els futbolistes convivim amb la pressió contínuament, perquè si un dia estàs bé, al següent t’exigeixen que estiguis encara millor, i també t’ho demanes a tu mateix. Per a mi fou un honor i un orgull que el míster decla rés això. Em serveix per adquirir més confiança, el qual és ben necessari per oferir la millor versió individual.
Pots actuar en diferents posicions ofensives, per ambdues bandes i com a segon davanter. En quina et trobes més còmode?
On em sento més còmode és de segon davanter, per darrere del 9 de referèn cia. Allà noto que tinc més llibertat de moviments. Però “caigut” a banda esquerra i, per tant, a cama canviada també em trobo molt bé. En aquesta demarcació puc anar cap a dins del te rreny de joc i no soc “detectable” pels rivals.
Doncs preparem-nos, perquè sense cap mena de dubte, aquest jugador “promet” delectar-nos, amb el seu futbol genial. La “màgia” torna al Nou Estadi Costa Daurada amb la seva presència, i això serà beneficiós per l’equip i, per descomptat, també per l’aficionat. Benvido, Aarón!
Va disputar 261 encontres oficials amb el nostre equip.
Fou porter del Nàstic del 2006 al 2014.
jugar a 1a divisió, 2a A i 2a B amb el conjunt grana.
Rubén Pérez és el porter amb més partits jugats en la història del Nàstic?
Parlar o escriure sobre Antoni Pinilla és fer-ho d’un dels millors i més em blemàtics futbolistes del Nàstic en l’era moderna. Jugador diferencial, ge nial i determinant, va aconseguir ves tit de grana un ascens a 2a A (200304), un a 1a divisió (2005-06) i va guanyar una Copa Catalunya (200708), essent una peça indispensable d’aquells èxits esportius. Recordarem la seva inoblidable etapa nastiquera al magnífic restaurant-marisqueria l’Àncora.
Vas arribar al Nàstic la temporada 2001-02, procedent de la UD Salamanca. Quin club i quin equip et vas trobar? Doncs amb un club molt il·lusionat, ja que havia tornat al futbol professional després de molts anys i a la ciutat es “respirava” aquell ambient inequívoc d’eufòria, donat aquest motiu. Parlant del futbolístic, va continuar el gruix de la plantilla que havia aconseguit l’ascens i ens vam incorporar una sèrie de juga dors, amb certa trajectòria i experiència. A priori, es donaven tots els condicio nants perquè aquella, fos una bona tem porada.
Malauradament, aquell Nàstic va baixar a 2a B i resulta increïble, si analitzem els jugadors que hi formaven part. Juan Vizcaíno, Luis Miguel Ramis, Bruno Sal tor, Ángel Cuéllar, Antoni Pinilla... Per noms, més aviat semblava una plantilla de 1a divisió!
Sí, teníem una gran plantilla, però crec que els nervis van “arribar” massa aviat. L’equip no va començar massa bé el campionat, i de seguida es va optar per la destitució de Josep Maria Nogués, que fou l’entrenador que havia acon seguit l’ascens, el curs anterior. Penso que amb una mica més de paciència en aquell moment, tot hauria anat millor. Després de Nogués va arribar Jaume Bo net i posteriorment, ‘Lobo’ Diarte (DEP) i tants canvis d’entrenador, considero que ens va perjudicar.
Al final d’aquell curs vas patir una greu lesió al Vicente Calderón, que et va deixar fora dels terrenys de joc durant 6 mesos. Un cop recuperat, al gener del 2003, tornes a signar pel Nàstic. Qui t’havia de dir en aquell moment el que estava per arribar, eh? Sí, i a més a més tenint en compte en la
situació física que vaig tornar. Jo no em trobava gens bé, estava sense ritme ni confiança i amb molts dubtes. I allò ho vaig constatar quan vaig tornar a jugar partits. Aquella fou una campanya molt dura per a mi i també per l’equip, ja que no vam aconseguir l’ascens a 2a A, que era l’objectiu que teníem, tots plegats.
La temporada 2003-04, aconseguiu l’ascens a la categoria de plata. Era el Nàstic dels Felip, Alfonso Vera, Lusarreta, Vaqueriza, Marco, Serrano, Manolo Martínez, Abel Buades, Codina, Diego Torres, Jonathan Torres, Pinilla... Que bé jugava al futbol aquell equip, oi?
Així és. Aquell cos tècnic (Jordi Vinyals i Alfons Muñoz) tenia les idees molt cla res i tot va sortir molt bé, des de l’inici. L’equip es veia que anava “disparat”, perquè jugàvem un gran futbol i sobretot, perquè aconseguia resultats positius. La veritat és que Jordi Vinyals em va ator gar la confiança necessària i vaig gau dir moltíssim d’aquell estil de joc, que estava basat en la combinació continua i el “bon tracte” de la pilota, i a més, perquè vam culminar-ho amb aquell as cens a 2a A.
La 2004-05, assoliu una meritòria sete na posició, en finalitzar el campionat de 2a A. Però el bo arribaria la campanya següent, amb l’inoblidable i anhelat ascens a 1a divisió. Segur que fou una de les sensacions més boniques que vas viure en la teva carrera esportiva. Està clar, aquell ascens a 1a divisió va ser meravellós! Crec que es van posar les “arrels” el curs anterior, amb aque lla setena posició que em comentaves. L’any següent, l’equip ja estava molt més “madur” i conjuntat i a més, van arribar una sèrie de fitxatges que aug mentaven el nivell de la plantilla. A Luis César se li va oferir la confiança adient i tot va sortir molt millor de l’esperat.
Els Rubén Pérez, Ruz, Llera, Jaio, David García, Marco, Serrano, Mano lo Martínez, Morales, Abel Buades, Merino, Irurzun, David Cuéllar, Diego Reyes, Diego Torres, Bolo, Ekpoki o tu mateix, vau funcionar com un “re llotge suís”, gairebé. Quin equip més compacte, solidari, regular i fiable vau formar, eh?
Sí, érem un conjunt molt competitiu i era igual que jugues un company o un altre, perquè tothom oferia un nivell òptim. Luis César tenia una idea molt clara del futbol que volia i ens la trans metia d’una forma convincent. Defen sivament, érem molt potents, practicà vem un futbol directe, amb transicions ràpides i aprofitàvem molt bé les sego nes jugades. A més, el míster li donava una gran importància a l’estratègia i així, a pilota aturada, vam aconseguir molts gols. Tots anàvem en la mateixa direcció, i tothom coneixia el que havia de fer sobre el verd.
Amb que et quedes d’aquella tempora da a la màxima categoria, malgrat el descens?
Doncs amb el fet “d’entrar” en la història del Nàstic. El primer i anterior ascens a 1a divisió fou l’any 1947, per tant, per a tots nosaltres va significar un orgull i una
satisfacció enorme, assolir aquella fita. Però també em va quedar “l’espina cla vada” pel descens. Igual que en el cas de Nogués l’any de 2a A, crec que l’ideal hauria estat donar confiança a Luis Cé sar. Hauria estat fantàstic consolidar al club a la 1a divisió, però malauradament no va poder ser.
Amb el Nàstic vas disputar 221 partits oficials i vas marcar 34 gols. Són unes xifres extraordinàries, eh?
He de dir que per a mi significa un au tèntic honor haver jugat tants partits amb el Nàstic, que és un club històric i pel que han passat grans futbolistes. Considero que la meva millor etapa com a professional, la vaig tenir al CD Tene rife, perquè van ser 7 temporades a 1a divisió i vaig oferir un bon rendiment in dividual, allà. Però sempre dic, que la més emotiva, sentimental i la que em va “marcar” mes, fou la que vaig viure al Nàstic.
Parlant de gols, quin és el que recordes amb més afecte, dels que vas aconse guir en la teva època a Tarragona?
Em quedaria amb el que vaig aconseguir al camp del CD Castelló (2005-06), amb el cap. A mi, sempre m’havien agradat i admirava als jugadors que tenien un bon joc aeri, perquè jo no l’havia tingut mai. Habitualment, jo era l’encarregat de posar la pilota a l’àrea, en les juga des d’estratègia i amb el pas dels anys, ja vaig dominar més aquesta faceta del joc, potser per una qüestió de veterania, col·locació i convicció a l’hora de rema tar. A més, aquella victòria a Castalia (21 de maig del 2006, 0 a 2), ens apropava a l’ascens, així que recordo aquell gol com el més decisiu de la meva etapa al Nàstic.
Al nostre equip vas tenir a diversos en trenadors. Josep Maria Nogués, Jaume Bonet, ‘Lobo’ Diarte, Pepe Balaguer, Jordi Vinyals, Luis César Sampedro, Paco Flores, Javi López o César Ferran
do. Amb quin d’ells vas tenir un millor feeling futbolístic?
Amb el que em vaig sentir més identifi cat per la seva idea de futbol fou amb Jordi Vinyals, perquè era ben similar a la meva. Tot i així, amb tots ells vaig tenir una relació personal i professional ben cordial, encara que m’agradava guardar les distàncies, perquè penso que és l’adient entre un tècnic i un jugador. Per exemple, amb Luis César vaig tenir ini cialment moments de certa ‘tensió’ per què tenia molt caràcter i jo també, però després ens vam acoblar l’un a l’altre, tant en el vessant futbolístic com en el personal.
I aquells 3-4 companys de la teva etapa grana que em destacaries, per la seva qualitat futbolística?
Home, aquí he jugat amb grans futbolis tes, eh? Vizcaíno, Ramis, Ángel Cuéllar, Campano, Portillo... però amb qui vaig tenir una bona relació sobre el terreny de joc va ser amb l’Ismael ‘Irurzun’. Era un jugador amb molta qualitat tècnica i intel·ligència, i ens enteníem molt bé.
Per acabar. El Gimnàstic de Tarragona per Antoni Pinilla significa...
Un club referent en la meva carrera i els èxits esportius que més em van arribar al cor. Sense dubte, una etapa inoblida ble de la meva trajectòria com a profes sional i persona.
Doncs tot un honor i un orgull personal, haver compartit xerrada i taula amb el “gran” Antoni Pinilla. Òbviament, un dels ídols del nastiquisme, donat l’excels rendiment que va oferir i l’espectacle futbolístic que ens va “regalar” durant les seves 7 temporades, vestit de grana. En finalitzar l’entrevista, vam delectar-nos amb el deliciós suquet de peix que ens va proposar l’staff de l’Àn cora del Serrallo. De 10, tot plegat!
El Gimnàstic de Tarragona i Marc Álvarez García signen l’acord d’ampliació del contracte entre les parts, fins al 30 de juny de 2025, i passa a ser jugador de ple dret del primer equip.
El jugador ha signat el nou con tracte amb el president de l’entitat, Josep Maria Andreu; i el director esportiu, David Comamala.
L’extrem torrenc continuarà defen sant els interessos del club on s’ha format i l’ha vist créixer, el Gim nàstic de Tarragona. Després de 7 temporades progressant al Planter
Grana, aquest curs s’ha guanyat per mèrits propis estar sota les or dres de Raül Agné.
El passat 28 d’agost, amb poc més de 21 anys, Marc Álvarez va estrenar-se en partit oficial amb el primer equip coincidint amb l’inici del curs 2022-2023 al Nou Estadi Costa Daurada. Debut, titularitat i gol per fer història amb el Nàstic, a més de participar activament en l’altre gol marcat davant la UD Logroñés. Després de 7 jornades, Marc ha participat en sis partits de lliga i cinc d’ells com a titular.
Cal recordar que el futbolista acumula 7 temporades ininte rrompudes defensant l’escut del Gimnàstic de Tarragona; incor porant-se l’any 2015 al Planter Grana en categoria cadet i, pos teriorment, avançant al juvenil i al filial.
Aquesta nova renovació es suma a les ja anunciades dels també joves jugadors de la casa: Pol Domingo, Marc Montalvo i Dani Parra. Un nou pas del Gimnàstic de Tarrago na per reforçar la clara aposta pels joves formats al Planter i també nascuts al territori.
El Gimnàstic de Tarragona lamen ta profundament la pèrdua de Josep Maria Dalmau i Casanovas als 86 anys d’edat. President de la secció de futbol del Gimnàstic de Tarragona durant cinc tempora des (1976-1981) i un dels funda
dors de la Penya Nàstic Serrallo.
1978-1979 amb el mític gol de Rafa Martínez a Zafra.
L’entitat grana va decretar un dia de dol i va expressar el més sentit condol a tots els seus familiars i amics. DEP.
La loteria de Nadal 2022 del Gim nàstic de Tarragona ja està a dis posició de tots els socis, aficio nats i simpatitzants grana que la vulguin adquirir per participar en
Durant la presidència de Dalmau, el Nàstic va assolir dos ascensos de categoria; de Tercera a Sego na Divisió B, la temporada 19771978; i a Segona Divisió, el curs el sorteig del 22 de desembre.
El preu de la butlleta és de 2€ i el número participant és el tradi cional ‘01.886’, xifra que es juga
anualment des de fa més de 25 anys.
Les butlletes d’aquest any tornen a estar patrocinades pel Bar Petit Tarraco, situat al carrer Baró Qua tre Torres número 1 de Tarragona. Al local es respira Nàstic i es gau deix de la bona gastronomia amb diverses especialitats com són els entrepans, les tapes variades, els plats combinats, callos…
Els interessats en comprar par ticipacions de la loteria pròpia del Nastic poden passar per les oficines de la SAE, de dilluns a di vendres, en horari de 9 a 13.30 h i de les 16 a 19 hores, a la Botiga, al mateix Bar Petit Tarraco, entre d’altres indrets de la ciutat.
seu suport i també patrocinarà el primer equip femení a la Segona Divisió 2022-2023.
Sobre Paradox Interactive Paradox Interactive és una empre sa líder en el sector dels videojocs a nivell mundial. És coneguda per jocs com Cities: Skylines, Europa Universalis i Crusader Kings.
El Gimnàstic de Tarragona i Paradox Interactive amplien la col·laboració per aquesta nova temporada amb el compromís de créixer conjuntament en la formació i la metodologia del futbol, tant en l’àmbit social com esportiu.
El jugador grana ha iniciat aques ta setmana les pràctiques de l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) en Auxiliar en manteniment d’ins tal·lacions esportives (AMIE) que està cursant a l’institut Cal·lípolis
Cal recordar que el curs passat Paradox Interactive es va sumar com a patrocinador principal de tots els equips que conformen el Planter Grana. Després d’una tem porada exitosa dels equips de la base, a nivell de formació i de re sultats, l’empresa sueca amplia el de Tarragona. Durant aquest curs 2022-2023, Cyro Almazán compaginarà els entrenaments i partits com a ju gador del Nàstic Genuine i també realitzarà tasques auxiliars a les
Amb una posició sòlida a tota la cadena de valor i una comunitat gran i compromesa, Paradox Inte ractive està ben posicionada per treballar amb els millors desen volupadors i distribuïdors de tot el món. Les vendes de Paradox són principalment digitals i majo ritàriament per a plataformes de PC i consoles.
instal·lacions del Nàstic, tant les del Club com les de la SAE.
Aquest itinerari formatiu té una durada de quatre anys i pretén el creixement integral dels joves, tant en l’àmbit personal com professio nal. Gràcies al conveni entre l’institut Cal·lípolis i el Gimnàstic de Tarrago na, Cyro realitzarà les pràctiques cu rriculars del 4t curs al Nàstic per tal de desenvolupar els coneixements adquirits al centre tarragoní.
El Gimnàstic de Tarragona continua donant suport a la inserció laboral de nombrosos col·lectius i cal recordar que dos dels integrants del Nàstic Genuine, Rubén Almazán i Cristian Sayago, formen part del personal ad ministratiu de l’entitat grana.
Nom complet Alexandru Tirlea
Data de naixement 28 - 3 - 2000
Lloc de naixement Alcalá de Henares (Madrid)
Equips com a jugador
- Salamanca CF UDS (2a B)
- D. Alavés B (2a B i 3a RFEF)
- D. Alavés (1a divisió)
- Gimnàstic (Primera Federacioón)
Alex Tirlea és altre dels fitxatges del Nàstic 2022-23. En aquest cas, parlem d’un jove i prometedor la teral dret que va completar tota la seva etapa formativa al R. Madrid. Arribat al nostre club el passat mer cat estiuenc procedent del D. Alavés B, parlem amb ell en finalitzar una sessió d’entrenament.
Et vas formar en les categories in feriors del R. Madrid. Quants anys vas jugar al futbol base del club blanc?
Doncs vaig arribar al R. Madrid amb 10 anys, en el primer d’aleví, i vaig passar per totes les categories del seu futbol base, fins a assolir el Ju venil A. Per tant, vaig pertànyer a aquest club durant 9 temporades.
Durant aquells anys segur que vas compartir vestidor amb molt bons jugadors. Ens pots citar a alguns, que siguin coneguts pel gran pú blic?
Sí, sobretot d’aquell Juvenil A tan potent que teníem, hi ha diversos companys que ara estan jugant en equips importants. Gent com Ma rio Gila (avui al SS Lazio), Miguel Gutiérrez (Girona FC), Victor Chust i Antonio Blanco (Cádiz CF) o Mi guel Baeza (Rio Ave FC)... Tinc molt bons records d’aquella època i a més, considero que vaig adquirir grans aprenentatges en el futbolís tic i també en l’humà.
La temporada 2019-20 vas sortir cedit al Salamanca CF UDS. Com va anar aquella experiència? Doncs fou ben positiva. Vaig arribar a Salamanca amb només 19 anys i significava canviar un vestidor on tots els companys eren de la teva edat, a fer-ho per un, on hi havia jugadors veterans i pares de famí lia, per exemple. Fou una situació dràstica al principi, però em vaig adaptar prou bé, en el vessant es portiu i personal.
“El Nàstic és un club ben considerat per la gent del futbol”
El curs següent, fitxes pel D. Ala vés, per jugar en el seu filial. I amb aquest equip, vas aconseguir l’ascens a Segunda Federación. Bonics records, oi?
Així és, tinc un bon record de l’eta pa a Vitòria, sobretot del segon any, en el que vam aconseguir aquest ascens que em comentes. El primer any, en canvi, vam baixar de 2a B a 3a divisió. Sortosament, amb l’as cens de la 2021-22, vam deixar a l’equip, on el vam “agafar”.
Per cert, en el primer any al club de Mendizorroza, vas coincidir amb l’Andrei Lupu, amb qui coneixem que mantens una gran relació per sonal.
Doncs si, tenim un bon feeling per sonal i ens entenem molt bé. En aquell temps que vam coincidir al D. Alavés B, em va ajudar a acoblar-me al club i a Vitòria. Quan li vaig co mentar que existia un interès del Nàstic en fitxar-me, em va animar a signar. Sempre em va parlar molt bé de l’entitat i la seva gent i també de Tarragona, com a ciutat.
El teu entrenador en aquell D. Ala vés B que va aconseguir l’ascens, fou Toni Seligrat, extecnic del Nàs tic. Que tal va anar la vostra relació professional?
Doncs va ser un entrenador que va fer les coses prou bé, ja que té una gran experiència i coneixements i va aportar-li a l’equip un caràcter guan yador. De fet, amb l’ascens que vam aconseguir, ja queda tot dit, gairebé. Sempre em va atorgar la seva con fiança i li estic agraït, per aquest motiu.
La campanya anterior (2021-22), vas debutar a 1a divisió, en un par tit jugat contra el Rayo Vallecano. Quina va ser la teva sensació, en aquell instant?
Va ser un somni fet realitat. Quan un nen comença a jugar al futbol, la seva màxima il·lusió és fer-ho a 1a divisió i en el moment en que això es va produir, fou una sensació espec tacular per a mi. És un dia que sem pre recordaré i li estaré eternament agraït al D. Alavés, per donar-me l’oportunitat de viure-ho.
Aquest passat estiu, has arribat al Nàstic. I interpreto que no t’ho vas pensar dues vegades, quan et va arribar l’interès del nostre club, oi? Exacte. El Nàstic és un club molt ben considerat per la gent del futbol, una entitat històrica que en els darrers anys, gairebé sempre ha format part de LaLiga. La temporada passada, per exemple, va arribar a la final del play off i es va quedar a un pas de l’ascens a 2 a A. El nostre objectiu per enguany, no és altre que acon seguir l’ascens i “deixar” al club i la ciutat, on es mereixen.
Com t’estàs trobant al nostre club, Alex? Podríem dir, que ja estàs “com a casa”?
Pensa que el procés d’adaptació a un club i a un nou entorn i ciutat, no és gens senzill, però gràcies als meus companys, puc dir que ja es tic aquí perfectament. El nostre és un vestidor format per persones magnífiques i molt “sanes” i aquest aspecte és fonamental per després oferir un bon rendiment grupal, so bre el terreny de joc.
Veiem que ets un lateral molt ver tical, amb gran qualitat tècnica i un bon peu. Sempre has jugat en aquesta demarcació? Tenim la sen sació que anteriorment, ho has fet en altres més ofensives. Efectivament, jo quan vaig signar pel R. Madrid amb 10 anys, juga va de davanter centre, i ho vaig fer en aquesta demarcació fins als 14 anys. Després, ja em van ubicar d’extrem, així que durant molt de temps vaig ocupar posicions ofensi ves. Amb 15 o 16 anys, ja vaig pas sar a jugar de lateral dret, amb la idea d’arribar contínuament a la línia de fons i la veritat és que em sento prou còmode en aquesta demarca ció i duent a terme aquesta tasca.
Com estàs veient a l’equip en aquest inici de campionat? Ets positiu, envers les seves possibilitats classificatòries?
I tant que sí! Al principi, vam patir moltes lesions i aquest fet, ens va penalitzar, perquè no acabàvem d’agafar el ritme adient. A partir d’ara, estic convençut que anirem mostrant una millor versió grupal i assolirem regularitat en els resul tats, que és ben important per jugar amb confiança i “tranquil·litat”.
Això esperem i desitgem. Un juga dor aquest, que a cada partit que passa, ofereix un millor nivell individual i tenint en compte la seva joventut, ens fa ser ben optimistes envers la seva projecció i progres sió continua. Molts èxits vestit de grana, Alex!
mençament del segle vint i fa una mirada amplia pels camps de futbol que van existir a la ciutat i també explica l’evolució d’aquest esport a la vida social, política i d’esbarjo de Tarragona.
La segona part repassa dècada a dècada tot el que ha passat al Nou Estadi partits, incidències, actes esportius i culturals ce lebrats. També al llarg de deu capítols s’esplaia en l’activitat portada a terme per jugadors, en trenadors, presidents, directius, delegats, massatgistes, metges, socis, periodistes, les penyes, els resultats, les ratxes i acaba amb un ampli repàs al vell camp de l’avinguda de Catalunya.
El proper dilluns dia 21 de novem bre a les 19.30 hores al vestíbul del Teatre Tarragona de la Rambla Nova es presentarà el llibre del pe riodista i historiador, Enric Pujol: ‘NOU ESTADI, 50 anys fent història’ editat per Cossetània Edicions de Valls.
A l’acte, que serà presentat per la periodista tarragonina Danae Bo ronat, hi intervindran el director de
l’editorial, Jordi Ferré, el president del club Gimnàstic, Josep Maria Andreu, i l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà.
El llibre que ha portat més de dos anys d’elaboració consta de 390 pàgines, 375 fotografies i 75 qua dres estadístics, i està dividit en tres parts.
La primera part arrenca a co
La tercera part és purament esta dística detallant els 1.064 partits oficials (lliga i Copes) indicant la data, categoria, partit, golejadors del Nàstic, els àrbitres i al col·le gi al qual pertanyien. La redacció està tancada al 30 de juny de 2022.
El llibre es podrà adquirir al preu de 20 € a les llibreries de la ciutat i també a la botiga del Nàstic al Nou Estadi o en línia.
Sempre és un plaer poder parlar o escriure sobre el Nàstic, i més encara, sabent que gran part de l’afició té el gust de dedicar part del seu temps a escoltar-lo o a llegir-lo.
Avui, per exemple, em ve al cap un dissabte del 2004, concretament el 24 d’abril al matí. L’endemà ens es perava el Novelda. Res més finalitzar l’entrenament el bus sortia cap allí. Estava finalitzant l’entrenament. Accions d’estratègia. Vaig entrar a rematar i de sobte, vaig notar un dolor al llavi i un sabor estrany... El meu amic i company Manolo Martínez m’havia partit el llavi! Vam sortir ‘volant’ cap a l’hospital, el bo de Grau (una salutació allà on estiguis) i jo. Però clar, no arribem a temps per a pujar al bus. Així que vam haver d’acon seguir-los posteriorment amb cotxe i anar on estava previst el dinar.
Havia estat tota la setmana pensant en aquell menjar,
perquè el menú era Paella, i a sobre a la meva terra. Però el meu goig en un pou... A causa dels punts de su tura, no vaig poder ni provar-la... quina ràbia!! I encara que ara somric quan recordo aquella anècdota, aquell dia no em va semblar per a res graciosa...
Vull agrair a la revista “Força Nàstic” que em brindi l’oportunitat de contar vivències i anècdotes meves amb el Nàstic i aprofito l’ocasió per a demanar a l’afi ció que mai deixi de fer costat al Nàstic, club al qual tant estimem la meva família i jo i que tants moments bons ens ha fet viure.
Afició el vostre suport i confiança és importantíssim perquè les coses surtin bé. Tots junts aconseguirem l’objectiu. Una abraçada molt forta. Visca el Nàstic!!!
Abel Buades - Jugador del Nàstic del 2003 al 2006 i la 2007-08Abel Buades amb la samarreta del Nàstic (2006-07, 1a divisió) Abel, amb la revista Força Nàstic.
El passat 17 d’octubre ens va deixar l’exfutbolista uruguaià del Nàstic, Waldemar Cáceres. Fou jugador del nostre equip del 1974 al 1976. Va disputar 54 partits oficials i va marcar 21 gols vestit de grana, tots ells a 2a divisió. DEP.
Foto del camp de l’Avinguda Catalunya en un partit de la temporada 1922-23, jugat entre el Nàstic i l’Espanyol.
Ens situem al 17 de maig de 1925, el Nàstic havia estat campió de 1ª Categoria Provincial invicte i va jugar la promo ció de classificació per pujar a 1ª Regional. El rival va ser la Joventut Republicana de Lleida, a l’anada es va produir un empat a tres (gols de Álvarez, Sotillos, Albor) i ara tocava guanyar als lleidatans per disputar la final.
El partit es va jugar a les 15.45 hores i al camp de l’avinguda de Catalunya si van aplegar 6.000 espectadors, 500 arribats en un tres especial des de Lleida. Un record que es mantin gué fins a l’any 1945. En sortir el rival al camp hi hagué una esbroncada general perquè a l’anada els de la Joventut es van comportar de manera molt antiesportiva. Per cert, els de Ponent van vestir la samarreta vermella i el Nàstic ho va fer amb la blanca perquè llavor per deferència l’equip local era qui canviava la samarreta.
Segons la crònica BACK, al Diari de Tarragona, el Nàstic va jugar un gran partit i la figura fou el porter visitant Prenafeta. També va ser un partit dur, al minut 60 el col·legiat de Barce lona Boada va expulsar a Calabuig i Virgili. Al minut 30, Albor va fer una centrada-xut molt enverinada que es va colar a la porteria. Al minut 40 el porter Llaó va aturar un penal llençat per Moragues.
La policia va haver d’intervenir per sufocar uns aldarulls a la Tribuna i al gol nord que van acabar amb dotze persones expulsades de les graderies i tres detingudes.
Al partit es va igualar amb les expulsions i els locals van patir fins que al minut 40, Ferrés de penal va establir el 2-0 definitiu. Tanta va ser l’eufòria que al terme del partit els jugadors del Nàstic van haver de sortir dels vestidors recla mats pel públic.
- Gimnàstic: Llaó; Calabuig, Vilaró, Genaro Casas, Montema yor, Pujol, Ferrer, Paco Casas, Sotillos, Álvarez i Albor.
- Joventut Republicana: Prenafeta; Camats, Martí, Punsoda, Castillo, Garcóa, Moragues, Vela, Virgili, Costa i Ferrer.
A l’altra eliminatòria el CE Manresa es va imposar al CF Giro na per un total de 5-4, classificant els del Bages per disputar la final el diumenge següent a la de l’avinguda de Sardenya, camp de l’Europa. La directiva del Nàstic va fletar un tren i uns 600 seguidors granes van donar escalf a l’equip.
No van sortir massa bé les coses i el Manresa a la mitja hora guanyava 2-0, però els tarragonins amb gols de Ferrer i Álvarez van empatar l’encontre. A la segona part un penal molt discutit assenyalat per l’àrbitre andalús Balaguer va po sar el 3-2 al marcador i a les acaballes un altre gol manresà va deixar als granes amb la mel als llavis d’un ascens que aconseguirien la temporada següent al guanyar a la final dis putada al camp de Sarrià al Reus Deportiu per 4-1.
La dreta de L’esquerra de El xut de El remat de cap de
El dribling de La tècnica de
La visió de joc de La velocitat de
La intensitat de La potència de
La personalitat de El carisma de
El teu ídol de la infantesa
Xabi Alonso
Killy González
Juninho Pernambucano
Ismael Urzáiz
Leo Messi
Zinedine Zidane
José M. Gutiérrez ‘Guti’
Kylian Mbappé
Genaro Gattuso
Adama Traoré
Carles Puyol
Joaquín Sánchez
Marco Materazzi
Any
Porters: Gaizka Ayesa, Isma Gil. Defenses: Borja San Emeterio, Jaume Pol, Matej Šimic, Fernando Román, Gorka Pérez, Javier Vicario, Jorge Valín, Dani Sánchez.
Migcampistes: Mateo Arellano, Bonaldo, Antonio Cotán, Jesús Carrillo, Jesús Tamayo, Adrián Mancebo, David González, Jordi Tur, Toni Arranz.
Davanters: Iker Amorrotu, Rubén Mesa, Julián Mahicas, Moha, Mario Barco.
-
Entrenador:
Porters: Alfonso Pastor, Cheickh Sarr, Pablo García. Defenses: Galas, Aarón, Oscar Gil, Yac Diori, Manu Sánchez, Salva Ruiz, Iago Indias. Migcampistes: Kochorashvili, Cristian, Carles, Kandoussi, Pablo Hernández, Calavera, Antón. Davanters: Dani Romera, Cubillas, Koné, Fabrício, De León, Jorge Fernández, Raúl Sánchez, Nacho Gimeno.
el segon culminat a Zafra, amb l’inoblidable gol de Rafa Martínez, però també recordo la terrible calor que feia allà i la doble pallissa del viatge (dues nits seguides entre anar i tornar), perquè evidentment els autobusos de llavors no eren com els d’ara.
També hi va haver alguns desplaçaments complicats, al Cervol, Camp del Vinaròs, gairebé ens trenquen el bombo de la Penya i a Malgrat es va suspendre el partit perquè mentre s’estava jugant una pedrada va deixar l’àrbitre in conscient a terra.
Anys després, i ja desvinculat de la Penya, també vaig acom panyar l’equip a Terol, al play off permanència 2B contra el Casetas, l’eliminatòria de copa contra el Reial Madrid al Bernabéu, la marea grana a Lleida l’any de l’ascens a 1a i el partit d’anada a Osca del play off d’ascens a 2A, per citar alguns dels partits més rellevants.
On no vaig poder anar va ser a Jerez per viure en directe l’ascens a primera divisió.
El meu primer Nàstic és molt llunyà, jo vaig néixer el 1960 i el meu pare, que era soci i sempre havia seguit al Nàstic, va començar a portar-me al camp de l’avinguda Catalunya quan jo tenia entre 6 i 7 anys.
Els records que tinc d’aquella època són que quan l’equip saltava al camp posaven un himne d’una famosa marxa militar americana i també la boira de les cigarretes i fàries que fumejaven des de les grades.
Era força assidu al camp. Entrava de franc amb el meu pare, però després, i ja d’adolescent, els porters que controlaven l’accés al camp preguntaven per la meva edat a cada partit, el meu pare sempre els deia un parell d’anys menys, a mi això em feia vergonya i com l’afició pel Nàstic ja m’havia enganxat li vaig demanar per fer-me soci, corria l’any 1975 i puc dir amb satisfacció que des de llavors cada any, sense cap interrupció, he renovat el meu carnet.
Al setembre de 1977, juntament amb dos bons amics (Ton Alujas i Lluis Amenós), vam fundar la Penya Nàstic Joventut. Aquella època va coincidir amb dos ascensos consecutius,
La meva dona no em va deixar, la prohibició estava prou justificada perquè l’endemà celebràvem la primera comunió de la meva filla i encara que jo havia planificat i calculat tot per tornar després del partit, corria el risc que per qualse vol imprevist no arribes a temps i perdrem aquest dia tan especial.
Per ser just, a ella no tinc res a retreure-li, no li agrada el futbol, però sempre ha respectat la meva passió pel Nàstic i mai no s’ha queixat per les meves absències. A casa ja tenim un altre nastiquer, el meu fill, a qui vaig fer soci de ben partit i m’acompanya cada partit.
Per mi ser del Nàstic és un sentiment i un orgull molt gran que porto molt a dins. Des de sempre i fins al final!!!
Tot va començar quan una amiga em va dir que estaven buscant gent que parlés francès per fer de volun taris durant els Jocs del Mediterrani. Aquella mateixa setmana hi havia una reunió convocada i allà que hi vaig anar, sola, sense conèixer a ningú. El que em vaig trobar va ser un grup de persones, molts dife rents entre ells però que es notava que tenien molt bon rotllo. Tot eren petons i abraçades, bromes... Eren ells, alguns dels qui avui dia formen part de la meva «família de Volunta ris Grana».
La nostra funció com a voluntaris al camp del Nàstic era la de con troladors d’accessos, preparació per a les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs. Va ser també durant els Jocs que vaig conèixer la Bito Fuster quan es va haver de fer càrrec del departament d’acredita cions, lloc on jo participava de ma nera bastant activa.
I a partir d’aquell moment es van co
mençar a creuar els nostres camins dins del món del voluntariat.
En la meva vida va haver-hi un abans i un després dels Jocs del Medite rrani. Em van obrir les portes a un món nou per a mi i que a dia d’avui m’omple per complet. M’agrada aju dar, em fa sentir-me útil.
Es va formar el grup de «Voluntaris grana» sota les directrius de la Bito – a ella no li agrada que li diguem “jefa” - i a poc a poc vam començar a participar més activament en les diferents seccions del Club. Som gent de totes les edats, joves i men ys joves, pares i fills, matrimonis, gent d’aquí i d’allà... però tots units per una mateixa causa: el Nàstic.
L’activitat principal que realitzem és durant els dies de partit. Actual ment, la meva tasca es desenvolupa a la porta 6, la porta de Comunica ció, la de periodistes. Al llarg dels partits i les temporades he acabat tenint amb alguns d’ells una relació
més propera i de confiança. Aques tes petites coses són les que per a mi fan del voluntariat una experièn cia enriquidora.
També distribuïm les entrades per a les empreses col·laboradores sen se les quals no es podria publicar aquesta revista.
Viure els colors grana des de dins, o millor dit, des de la porta; celebrar els triomfs i animar l’equip en els moments baixos - tenim un «infiltrat» dins del vestuari, el nostre excom pany Oscar - és tot un honor. Com partir aquests sentiments amb els companys, també.
Com a valenciana que soc, sempre dic: “Amunt, Nàstic!” Si no passa res, aquí seguiré... “fins al final”. Força Gimnàstic!!!
Sabeu quan les nostres petites no es separen d’aquella joguina prefe rida o quan dormen amb una d’elles sota el braç tota la nit? Doncs una d’aquestes petites era jo. Sempre amb una pilota sota el braç, si no en podia portar, qualsevol pedra, paper, llauna, fulla era vàlida per anar xu tant alguna cosa pel carrer.
Així va començar la meva relació amb la pilota, els meus primers passos, amb ella. Recordo que en quan vaig aixecar tres pams de terra, els meus pares ja em van apuntar a la extra escolar. Allà ja vaig començar a jugar amb els meus companys de classe concretament a l’equip de futbol sala del col·legi Dominiques. Per mi no era nou, ja que, passava les hores del pati jugant amb els meus companys. Sí, escric companys en masculí única ment, ja que, en aquella època era la única noia que jugava.
Ara emociona veure com això, ja no és un fet aïllat i que cada vegada hi ha més nenes que volen jugar a fut bol. Poc a poc, vaig anar creixent i al voltant de l’any 2005 era complicat trobar un equip únicament femení, però amb el recolzament de la meva família, sempre vam trobar equips per poder anar fent camí. Equips com el Reus 2002, Tortosa-Ebre, Futbol Club Barcelona, Gimnàstic de Tarragona, Sant Gabriel, Sabade ll, Riudoms... entre els més sonats i convocada moltes vegades amb la selecció catalana i espanyola.
Però com passa el temps, com pas sen els dies i com canvia la vida. Ara em torno a trobar amb l’equip de la meva ciutat, però des de l’altre costat de la ratlla blanca. Des de la temporada passada, la meva funció dins del cos tècnic de l’equip femení,
és la de preparadora física i segona entrenadora.
El meu objectiu en aquesta tempora da és millorar respecte a la de l’any passat i aconseguir que l’equip doni el millor de cadascuna de les compo nents. I com sempre, poder oferir tot el que a la nostre època ens faltava.
Feliç amb aquesta oportunitat, on els quatre membres del cos tècnic, llui tem dia a dia per portar el femení el més alt possible. Desitjo que amb el pas del temps, el nostre club fos un referent del futbol femení per a tota la província.
¡Visca el femení, visca el Nàstic i Vis ca Tarragona!
Preparadora física i prevenció de lesions
-
-
de
Productes personalitzats per a tota la família!
Segueix nos per no perdre't novetats!
Tota la col·lecció per adults i nens a: w w w . a n i t i a l s . c o m
Club Gimnàstic Botiga - Museu Nàstic Ajuntament de Tarragona Delegació Territorial del Govern Diputació de Tarragona Port de Tarragona Antiga Audiència Cambra de Comerç Mercat Central Universitat Rovira i Virgili Biblioteca Pública de Tarragona FEAT
FCC Medio Ambiente Restaurant L’Àncora L’Àncora del Port Esportiu Restaurant La Sardineta Restaurant Solric Restaurant Palau del Baró Restaurant El Gordo 2 Restaurant Arrieta Restaurant Ca l’Eulalia Frankfurt El Surtidor Bar de l’Estadi Uniocasió Anitials Nationale Nederlanden Estanc Casc Antic
Clínica Vitaldent Clínica Dental Albiol GTS Cars Verma Maderas Martorell Tarraco Karting Gregorio Cornejo Gestió Gama Fast Wash FIC Suministros Get Unreal Creative Rent By Media Pro Delon 1961 Centre psicològic Benavet Rooms Tgn Limboo Pub Oxid Iperbé
Galaga Tattoo Studio Zona Mobel
Sol Ric Alta Taverna Pizzeria Mistral Quattros Gran Penya Barcelonista Tgn
Capuccino PUNTS INFORMACIÓ I TURISME
Carrer Major Rambla Nova
CAMBRILS
Ajuntament de Cambrils Patronat de Turisme de Cambrils Asador Puerto Madero Restaurant Moraima Restaurant Miramar Restaurant Llop de Mar Casa Macarrilla
SALOU Restaurant La Goleta Restaurant Carbonic Castillo de Javier Tennis Salou H2o
ALTAFULLA Hotel Gran Claustre Morabito Beach Club
Direcció: Nacho González
Administració: Gimnàstic de Tarragona, SAD
Redacció: Nacho González, Gimnàstic de Tarragona, SAD
Disseny i maquetació: Daniel M. Jorba
Edita: Gimnàstic de Tarragona, SAD
Impressió: Indugraf Offset
Contacte: 977 215 103 administracio@gimnasticdeta rragona.cat
