Fitxatges del Nàstic 2021-22

ELS FITXATGES DEL

Manu Garcia - Porter Procedència: SD Ponferradina

Aythami - Central Procedència: UD Las Palmas

Del Campo - Migcampista Procedència: UE Olot Venetikidis - Porter Procedència: PAS Giannina (Grècia)

Nil - Lateral Procedència: RCD Espanyol B

Robert S - Interior Procedència: CF Badalona

NÀSTIC 2021-22

Cirkovic - Interior Procedència: Atmira Wacker (Àustria)

Pablo Fdez. - Davanter Procedència: UE Cornellà

Jannick - Migcampista Procedència: Real Zaragoza

Edgar Hdez. - Davanter Procedència: CE Sabadell

Amb Àngel García, ex jugador del Nàstic

Àngel García en la seva època de jugador.

L’Àngel García es història viva del Nàstic, com ho demostren els 326 partits oficials que va disputar amb la samarreta grana i que el situen com el cinquè futbolista en el rànquing amb més encontres jugats al nostre equip. Durant anys i anys fou el lateral dret indiscutible del conjunt tarragoní i és per això que ens citem amb ell al magnífic restaurant-marisqueria l’Àncora, on repassarem la seva històrica, extensa i exitosa etapa com a jugador.

Vas començar a jugar al futbol de forma federada amb la Penya Barcelonista de Tarragona. Com recordes aquells anys i en quin terreny de joc jugàveu? Així és, vaig començar a jugar amb la Penya Barcelonista amb 14 anys, quan era infantil. En aquells temps a Tarragona no hi havia camps de futbol, només estava el del Nàstic a l’avinguda Catalunya i en aquell camp hi jugaven tots els equips de la base del club grana. Nosaltres jugàvem al camp de l’hoquei, que estava just al darrere del camp del Nàstic i allà ho havien de fer la resta d’equips de la ciutat.

I amb quina edat vas arribar al Nàstic? Amb 18 anys. En aquella època, si complies anys durant la temporada ja havies de canviar de categoria, per tant, tot i tenir 18 anys, que avui seria edat juvenil, vaig passar a jugar amb l’amateur directament.

Amb el primer equip vas debutar l’any 1965 i vas estar-hi fins al 1977. Quasi res, eh? Sí, i per a mi això significa un orgull immens. Em va fer debutar amb el primer equip l’entrenador Enrique Bescós (DEP) l’any 1965 i va ser una sorpresa ben agradable. El Nàstic havia de jugar la promoció d’ascens a 2a divisió i vam fer un stage d’una setmana a Santes Creus i quan va finalitzar vaig veure que estava convocat. Aquell fou un moment fantàstic i inoblidable per a mi.

El teu cas és un dels que es donen poc, ja que ets un ‘One Club Man’. Aquesta entitat ha estat la “teva vida”, gairebé! Home, pensa que per a un noi de Tarragona, arribar al primer equip del Nàstic era l’objectiu mes il·lusionant que teníem. Quan jo era més jovenet i veia a Valero Serer i companyia pel carrer, els mirava bocabadat pensant que algun dia m’agradaria estar en la seva situació. Sortosament ho vaig aconseguir i a més, per moltes temporades.

Amb la samarreta grana vas disputar 326 partits oficials, els quals et converteixen en el cinquè futbolista amb més encontres al Nàstic. Aquestes són unes xifres extraordinàries, eh? Doncs imagina’t tot el que he hagut

de treballar per assolir aquests números. Això no passa només a Tarragona, passa a tot arreu i és que molt sovint els clubs donen més valor als jugadors que són de fora. Per exemple, el Nàstic cada any fitxava a un lateral dret però al final el que jugava era l’Àngel. M’agradaria remarcar que d’aquells 326 partits, 158 van ser a 2a A.

Durant aquells 12 anys vas jugar al camp de l’avinguda Catalunya i també al Nou Estadi. Com vas viure aquell canvi de “casa”? Doncs va ser un canvi molt important, perquè el camp de l’avinguda Catalunya ja era molt antic i els vestidors eren petits, però tot i així, tenia un “aroma” especial i molta història al darrere. Però quan vam estrenar el Nou Estadi va ser impactant, amb moltes més grades, vestidors grans i un aspecte ben modern que va captivar a tothom. Vaig tenir l’honor d’inaugurar-lo en un partit amistós contra el Barça (1 de febrer de 1972, 0 a 1 gol de Martí Filosia).

La temporada 1971-72 vau aconseguir aquell històric ascens a 2a divisió. Quins actes vau dur a terme per tal de celebrar-ho? Vam aconseguir l’ascens al camp de l’Acero i en arribar aquí vam anar a l’Hotel Sol d’Or de La Pineda. Doncs bé, només et dic que per arribar des d’allà a l’Ajuntament de Tarragona, vam trigar 4 o 5 hores per la quantitat de cotxes d’aficionats que hi havia davant del nostre autobús. Després de la rebuda de l’alcalde vam anar a oferir l’ascens a Sant Magí i també vam fer un sopar tota la plantilla i la directiva. Quins són aquells companys que em destacaries per la seva qualitat futbolística? I en el vessant humà? Vaig tenir el plaer de jugar amb gent molt important com Zamora; Pesudo, Lanchas, Robles, Eladio, Alarcón, Gallástegui, Viberti, Totó, Amigó... però et destacaria al “maestro” Prieto. Tenia una qualitat espectacular i feia jugar a l’equip al ritme que volia. I en el vessant humà t’he de donar el nom del meu estimat ‘Cinto’ López (DEP). Vam tenir una relació molt propera i especial i que va perdurar en els anys, jo el considerava com de la família. Fou el número 1 en tots els sentits i sempre el portaré al cor.

I entrenadors? Amb quins vas tenir un millor feeling? Et diré que l’Enrique Bescós, perquè és el que em va fer debutar amb el Nàstic i això ja no s’oblida mai. Però de tots ells vaig aprendre molts conceptes i els recordo amb afecte, perquè sempre van confiar en mi. Mario Durán (DEP) i Garcia-Verdugo (DEP) per exemple, també em van semblar molt bons entrenadors.

Consideres que l’Àngel Garcia fou un avançat del seu temps? Ho dic perquè en aquells anys, el lateral només havia de defensar i tu arribaves a la línia de fons, amb accions dignes d’extrem gairebé. És cert, els laterals sobretot el que feien era defensar la seva zona i poc més. En el meu cas, a més de defensar com tocava, també m’agradava aportar coses en atac, ja que tenia velocitat i posava bones pilotes als davanters des de posicions d’extrem. Recordo que el ‘Cinto’ López, que era l’extrem dret, anava una mica cap a dins i em deixava la banda sencera perquè jo pogués arribar a la línia de fons.

I a quins cracks vas enfrontar-te dins el terreny de joc, per la teva zona d’influència? Doncs a futbolistes excel·lents com ara Juanito (DEP, ex del R. Madrid) que va venir amb el R. Burgos, Cardeñosa, Rogelio o Anzarda del R. Betis, Lora del Sevilla o López Ufarte de la R. Societat. Et deixo per l’últim a Biri-Biri (DEP) del Sevilla perquè vam tenir duels “titànics” i amb el temps vam fer una certa amistat.

Amb quin record et quedes de tota la teva trajectòria futbolística? Doncs cap moment en concret, més que res el que destacaria és la confiança que van demostrar les directives en mi, tot renovant el meu contracte quan ja finalitzava. I com no, la dels entrenadors, ja que sempre vaig ser un dels onze escollits per a tots ells.

Doncs un autèntic plaer de xerrada Àngel, o com a mi m’agrada anomenar-lo: “l’inexpugnable”. Durant 12 campanyes va oferir un rendiment immillorable al Nàstic i això, per algú que és fill de Tarragona, ha de significar un gran orgull i tot un honor. Després de l’entrevista ja vam delectar-nos amb una deliciosa mariscada, la que ens va preparar el professional staff de l’Àncora, tot gaudint de la seva espectacular i àmplia terrassa. De 10!

Nacho González