Seleactiva't 2013

J u n y S e te m b r e 2 0 13

e u q 貌 l l a t To cessites ne er per sab u futur al toermatiu f

013 2 t ari a t i iv ersit t c al e niv n l o i e s S nu fes o r 贸 p M i贸 c a m For s laborals e Sortid

2

Actualitat

Seleactiva’t

La selectivitat, un trampolí al teu futur acadèmic i professional

Un any més, la selectivitat reuneix milers d’estudiants que s’enfronten a uns exàmens clau per accedir a la universitat. Unes proves, que tot i ser molt temudes, compten amb un alt índex d’aprovats: sense anar més lluny, a la darrera convocatòria, més de 9 de cada 10 estudiants van superar la selectivitat a Catalunya, unes xifres relatives que es repeteixen any rere any. I és que el seu objectiu no és un altre que atorgar als estudiants una qualificació numèrica que permeti ordenar el seu accés als diferents centres d’estudis superiors. La selectivitat és tot un repte, però també la porta d’entrada a un món de possibilitats per llaurar el teu futur acadèmic i professional.

Redacció Després de setmanes d’intens estudi i dels nervis que acostumen a acompanyar la gran majoria d’estudiants durant aquests dies, per f ha arribat la selectivitat 2013. Com ja deus saber a aquestes alçades, es tracta d’unes proves que serveixen per ordenar l’accés a la universitat i en cap cas tenen com a fnalitat fer una selecció entre els estudiants. Prova d’això és el fet que el 95,49% dels alumnes que es van presentar a la convocatòria de juny de l’any passat a Catalunya van aprovar, un índex altíssim que no acostuma a oscil·lar massa d’un any a l’altre. A més a més, com ja ocorre des de fa dos anys, a banda dels cinc exàmens obligatoris de la fase general de proves, cada alumne pot escollir examinar-se a la fase específca de fns a tres assignatures més per pujar la seva nota fnal i tenir així més opcions per accedir als estudis que desitgi.

Segons el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina, “la selectivitat no es va crear per excloure els estudiants, sinó ben al contrari, per ajudar-los a accedir a la universitat. A més, ja porten la motxilla del 60% de la nota del batxillerat i aquesta és la part més important.” Tot i això, una vegada hagis acabat els exàmens i gaudit d’un merescut descans, poden sorgir-te moltes preguntes entorn de la correcció i la valoració de les proves, així com dels passos a seguir després d’obtenir la teva nota de tall fnal, que a Catalunya es podrà consultar a través d’Internet a partir del dia 12 de juliol. A continuació, responem algunes de les qüestions que deus estar plantejant-te ja amb la selectivitat a l’esquena.

FAQ Com es qualifica cada examen?

A la fase general, cada examen es puntua del 0 al 10 amb dues xifres decimals. A continuació, es fa la mitjana dels cinc exàmens, que haurà de ser, com a mínim, d’un 4 per poder fer mitjana amb el batxillerat.

La mitjana de la fase general té un pes del 40% i la del batxillerat del 60%. D’aquesta manera, la fórmula per obtenir la teva nota fnal és el 40% de la nota de selectivitat + el 60% de la nota del batxillerat.

Com calculo la nota de selectivitat?

Els exercicis de la fase específca també es qualifquen del 0 al 10. La nota fnal d’admissió (mínim 5 i màxim 14) incorpora les qualifcacions de les matèries de la fase específca, ponderant-les segons el coefcient que correspongui (0,1 o 0,2). Per obtenir la teva nota fnal de selectivitat pots aplicar la fórmula següent: nota d’accés+ aM1 + bM2. En aquesta fórmula, M1 i M2 corresponen a les dues qualifcacions de les matèries superades a la fase específca que, una vegada ponderades, proporcionin una millor nota d’admissió.

D’altra banda, a i b són els paràmetres de ponderació de les matèries de la fase específca (0,1 o 0,2).

Aquests paràmetres s’estableixen cada any a cada universitat i es poden consultar a la pàgina web www. accesnet.gencat.cat.

No estic d’acord amb la meva nota.

Com puc reclamar?

Si la nota que obtens no et convenç i consideres que s’han aplicat de manera incorrecta els criteris d’avaluació i de correcció fxats, pots demanar una doble correcció o bé reclamar: - Doble correcció: la podràs demanar en els tres dies hàbils a partir de la data de publicació de les qualifcacions. Els exercicis sobre els quals sol·licitis aquesta doble correcció seran supervisats per un professor diferent del que va fer la primera correcció.

Les noves qualifcacions seran el resultat de la mitjana aritmètica de totes dues correccions. És important que tinguis en compte que aquestes substituiran les notes inicials i, per tant, poden ser més baixes o més altes que les que vas obtenir al principi. Així, en el cas que existeixi una diferència de dos o més punts entre les dues qualifcacions, un tribunal diferent efectuarà una tercera correcció. Finalment, la teva nova qualifcació serà el resultat de la mitjana aritmètica de les tres correccions. Si la nota continua sense convèncer-te, encara tindràs l’opció de presentar una reclamació.

- Reclamació: la podràs sol·licitar durant els tres dies hàbils després de la publicació de les qualifcacions.

En aquest cas, es revisaran els aspectes formals o les errades administratives dels exercicis que sol·licitis.

Aquestes qualifcacions substituiran les inicials i no poden ser més baixes que les atorgades en la primera correcció.

EDITA: komunicakit. c/ París, 45-47, entlo. 3ª 08029 Barcelona - Tel.: 93.737.00.33 - komunicakit@komunicakit.com - www.komunicakit.com Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra solo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, salvo excepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográfcos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra.

Actualitat

Seleactiva’t

Puc repetir la selectivitat per pujar nota?

Podràs presentar-te a successives convocatòries per tal de millorar la nota de la fase general o de qualsevol de les matèries de la fase específca. Es tindrà en compte la qualifcació que obtinguis a la nova convocatòria, sempre que aquesta sigui superior a l’anterior.

La convocatòria de setembre d’enguany a Catalunya tindrà lloc els dies 3, 4 i 5 de setembre.

Ja tinc la meva nota final. I ara què?

La selectivitat t’obre la porta a un ampli ventall de possibilitats, tant a nivell acadèmic com professional, i es fàcil perdre’s o tenir dubtes. Tot i que potser ja tinguis clar quins estudis vols cursar, és bo que coneguis bé les diferents alternatives i que tinguis en consideració diverses carreres, així com les universitats on les imparteixen; això t’ajudarà a prendre la millor decisió, sigui quina sigui la teva nota fnal.

I, sobretot, anota bé la data del període de preinscripció! A Catalunya s’ha fxat del 4 de juny al 3 de juliol i els dies 18 i 19 de setembre per a aquells estudiants que s’examinin en la convocatòria de setembre.

Un model en perill d’extinció La selectivitat tal com la coneixem a dia d’avui podria tenir els dies comptats. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha presentat la Llei Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que preveu substituir la selectivitat per un nou model d’accés a la universitat. Segons la proposta de Wert, serà cada centre el que estableixi la seva pròpia prova d’accés. Si s’aprova la llei, el nou model podria entrar en vigor el 2014; tot i això, de moment, la nova legislació no ha agradat a molts sectors del món de l’educació i ja ha provocat una vaga general de l’educació pública a tot l’Estat.

Des de Catalunya, el secretari general del Consell Interuniversitari, Claudi Alsina, també es mostra contrari a aquest esborrany de llei, perquè, considera, “convertiria l’actual procés d’accés ordenat en un de caòtic, on l’estudiant hauria d’anar universitat per universitat, complicant-se increïblement el procés d’assignació”.

3-

4

Opinión de los rectores

Seleactívate

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB)

“Cal que les polítiques públiques prioritzin l’educació superior i la recerca” En l’actual context econòmic i davant de la reducció dels recursos destinats a l’educació, quin model de finançament ha de seguir la universitat pública?

Les universitats públiques contemplem amb preocupació la situació actual, perquè suposa un canvi dràstic en els nostres recursos en un interval curt de temps. Això aprofundeix en la insufciència del nostre fnançament, que ja existia abans de la crisi. Aquest canvi no s’ha acompanyat d’un reforç del sistema de beques, sinó més aviat tot el contrari, perquè s’han endurit les condicions per accedir a un ajut públic. Així, des de les universitats, malgrat les limitacions pressupostàries, hem fet l’esforç per fnançar sistemes complementaris que garanteixin que l’accés i la continuïtat de l’estudi no siguin inviables per condicions econòmiques.

Segons dades de l’EUA (European University Association), en els últims quatre anys, països com ara Espanya, Portugal i Itàlia han reduït en més d’un 10% el fnançament públic de les seves

universitats si ho comparem amb les xifres del 2008. En canvi, estats com ara Alemanya, Suècia o Dinamarca l’han augmentat en la mateixa proporció.

Davant d’aquest escenari, la UB no pot condicionar el seu futur i millora a l’estratègia política de superar la conjuntura ni a la possibilitat d’adoptar unes mesures que poden tenir efectes estructurals.

La universitat pública ha de tenir un fnançament sufcient, i així ho continuarem reivindicant, a la vegada que hem de ser imaginatius i capaços de trobar nous recursos. En aquest sentit, des de la UB estem treballant per millorar les nostres fonts de fnançament. El desenvolupament de la tercera missió, que posa en valor les nostres funcions, patrimoni i relacions, juga un paper fonamental. El ‘fundraising’ o el ‘crowdfunding’ són dues vies per treballar la confança social i empresarial per als

nostres projectes i ser capaços de generar espais mútuament benefciosos per treure de la formació i la recerca un major rendiment per a l’entorn. La col·laboració amb entitats públiques i privades per unir esforços i recursos en matèria d’innovació i qualitat docent, producció científca o recerca, per exemple, constitueix un altre camí. No obstant, les universitats, per complir amb la seva funció de servei públic i amb les tres missions socialment encomanades -que són docència, recerca i transferència de coneixement- necessiten un model de fnançament que sigui sufcient i estable, sobretot pel que fa a la participació pública. Si els models de creixement sostenibles o les societats del futur han d’estar basades en una economia del coneixement, cal que les polítiques públiques prioritzin l’educació superior i la recerca.

Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

“Les nostres universitats augmenten cada any la presència en els programes de docència i recerca de la Unió Europea” Quina projecció internacional tenen les universitats catalanes i espanyoles?

La internacionalització de les universitats catalanes i espanyoles va començar amb retard respecte a d’altres d’europees, però en els últims anys s’han projectat amb força. En primer lloc, gràcies a la participació molt activa en el programa Erasmus, de forma que Espanya ha esdevingut el primer país de la UE en nombre tant d’estudiants que ens visiten com d’estudiants nostres que surten. En segon lloc, a través de la participació en trobades internacionals (fòrums i fres) i, en alguns casos, com és el de la UAB, mantenint fns i tot ofcines permanents a l’exterior (en el nostre cas, a Shanghai, Xina). Aquestes trobades permeten, d’una banda, captar els millors estudiants estrangers per als nostres cursos, especialment els de postgrau, i de l’altra, trobar programes de mobilitat

(intercanvi, col·laboració…) per als nostres estudiants, docents i investigadors a les millors universitats del món. Això exigeix, recordem-ho, un domini de l’anglès, que és la llengua vehicular en el món acadèmic entre estudiants, professors i personal dedicat a la gestió.

Un altre punt són els programes dobles o conjunts amb universitats estrangeres, especialment de màsters i doctorats; per a això, és d’un gran ajut formar part de consorcis universitaris en l’àmbit estatal i internacional. La participació en programes competitius, especialment els de la UE, tant en l’àmbit de la recerca com en el de la docència, és un complement indispensable en aquest projecte i les nostres universitats hi augmenten any rere any la seva presència.

“Espanya és el primer país de la UE en el nombre d’estudiants que el visiten i en surten” “Les trobades internacionals permeten captar els millors estudiants estrangers”

Seleactívate

Opinión de los rectores

5-

Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

“És preocupant retallar en beques de doctorat, perquè els doctors aporten innovació a les empreses” Com està afectant a la universitat pública la retallada en recursos per a la investigació, així com en les beques de doctorat?

La retallada d’inversions està afectant greument la universitat i, especialment, la recerca. Els recursos procedents de l’Estat s’han reduït dramàticament en els darrers mesos tant que, fns i tot, ningú no està segur del tot que la convocatòria de 2013 del Pla Nacional acabi veient la llum.

La situació és alarmant, perquè encara no s’han fet efectius els recursos concedits l’any passat. Aquesta situació accentua la necessitat de buscar recursos a la Unió Europea.

A la UPC tenim una àmplia experiència i capacitat per obtenir fons en convocatòries competitives europees. Som una universitat capdavantera en la coordinació de projectes

europeus i liderem a Espanya la captació d’aquest tipus de recursos, però cal tenir en compte que molts països europeus veuen com els seus governs redueixen els fons destinats a la recerca per la crisi.

El resultat és una major competència i que els recursos que arriben a cada universitat són inferiors. Per contrarestar els efectes d’aquesta situació sobre la qualitat de la docència i la recerca, a la UPC prioritzem aquests àmbits sobre d’altres no essencials en l’activitat universitària.

Aquesta situació està tenint efecte sobre les capacitats de les universitats, però el més preocupant és com pot repercutir en el futur amb la reducció de la inversió en

beques de doctorat. Cal ser conscients que els doctors són l’origen de les carreres docents i investigadores i que, com ja passa a altres països, són un catalitzador de la innovació en els departaments d’R+D+i de les empreses.

“La situació de les universitats és alarmant i fa necessari buscar recursos a la UE”

Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

“Hem d’incentivar l’ocupació dels graduats mitjançant pràctiques en empreses o borses de treball” Hi ha equilibri entre la formació que s’ofereix a les universitats i el que demanden les empreses?

El disseny de plans d’estudi que tinguessin en compte l’adquisició de competències (idiomes, capacitat de lideratge...) era un dels reptes que plantejava l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), precisament recollint una demanda del mercat laboral.

Així, calia treballar perquè, com ja es feia a gran part d’Europa, un cop fnalitzats els estudis, a més d’una correcta formació teòrica i pràctica, els nostres graduats també haguessin adquirit els recursos i habilitats necessaris per, entre altres coses, endinsar-se en un mercat laboral global, complex i competitiu.

Amb aquesta sintonia, el darrer informe sobre la inserció laboral dels graduats catalans (AQU 2011) incloïa la valoració d’aquests sobre les competències adquirides durant la formació i la seva infuència en la inserció laboral. Entre les

competències més destacades estan la solució de problemes, la presa de decisions o el treball en equip; i, entre les que –segons ells– presentaven majors carències, els idiomes, la informàtica o la capacitat de lideratge.

Dels resultats de l’informe i de l’elevadíssima taxa d’atur juvenil –a la UPF, però la taxa d’ocupació se situa en un correcte, tot i que millorable 87%– s’infereix que encara hem de continuar treballant molt intensament per tal d’ incentivar l’ocupació dels nostres graduats, a través dels plans d’estudis, però també mitjançant els serveis que oferim des de l’Ofcina d’Inserció Laboral o a través del programa Alumni, com són les pràctiques en empreses, la borsa de treball o els cursos que oferim d’orientació professional.

“Els idiomes, la informàtica o el lideratge: competències a millorar segons els graduats” “L’Espai Europeu d’Educació Superior volia respondre a la demanda del mercat laboral ”

6

Opinión de los rectores

Seleactívate

Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida (UdL)

“La formació contínua més enllà de les aules és el nostre repte” Quin paper juga la universitat en la societat actual?

La universitat ha anat construint històricament el seu paper dins la societat.

La UdL va donar els seus primers passos al segle XIII, i durant bona part de l’època medieval va tenir el monopoli dels estudis universitaris en tot el regne d’Aragó; doncs bé, en aquells temps la funció social de la universitat consistia a preservar i transmetre els coneixements .

En el segle XIX, desprès que bona part de la revolució científca i tecnològica del segle XVIII es produís d’esquena a la universitat, Humboldt va engegar un nou model en què es conjuminava el seu paper docent amb una clara vocació científca i tecnològica. Així doncs, a partir de principis del segle XIX la universitat comença a dediar-se a la creació i transmissió de coneixements amb una vessant de pensament crític i amb uns valors profundament democràtics de fort

compromís social.

En la segona meitat del segle XX, el paper de la universitat com a agent de transformació econòmica i social es veurà complementat amb el que jugarà en els àmbits de la innovació per al desenvolupament i la transferència al món empresarial dels resultats de la recerca teòrica, és a dir, lligar la recerca a les necessitats de desenvolupament econòmic i social.

En el segle XXI, i davant la rapidesa i persistència dels canvis tecnològics, se li ha demanat a la universitat que actuï per evitar l’obsolescència en què ràpidament entren els coneixements tècnics assolits en els primers anys d’estudis. La formació contínua és el repte més important que al meu parer té per davant a universitat del segle XXI. Una universitat que no abandoni a la seva sort l’estudiant quan surti de

les aules sinó més aviat que l’acompanyi al llarg de la vida. El ‘life long learning’ va més enllà del reciclatge: és la vocació d’una universitat de dotar els seus estudis de valor en el mercat de treball amb propostes realistes i pràctiques per tal de recolzar el seu estudiantat quan es gradua amb un pla d’ocupabilitat i per estar al seu costat quan torni a necessitar el cicle formatiu. Aquesta és la UdL, que vol ser un centre de qualitat de la docència, d’innovació en la recerca i de servei als estudiants al llarg dels anys. Quan ens necessitin, allà hi serem!

“La universitat del segle XXI ha de dotar els seus estudis de valor en el mercat de treball”

Anna M. Geli, rectora de la Universitat de Girona (UdG)

“Les universitats catalanes necessitem un pla director comú que ens presenti al món amb tot el nostre potencial” Quins són els reptes que afronta la universitat catalana a curt i a mig termini?

A curt termini, la universitat catalana s’ha d’enfrontar a moments molt complicats, fns i tot crítics, pel que fa al seu fnançament i al de les activitats de recerca, de contractació de professorat i de suport a les iniciatives destinades a la investigació i a la docència.

Ha de fer front a uns reptes de primera magnitud – entre ells, aquells que afecten a l’accés dels estudiants, l’augment de les taxes i la disminució dels ajuts – amb la consciència que no es pot deixar de banda la necessitat primera que ha d’animar una institució com la nostra: continuar excel·lint en una docència de qualitat, en una recerca de nivell i en un compromís social inalterable. Tenim també al davant

les sortides professionals dels graduats, una primera generació d’estudiants que ja ha seguit els plans d’estudis dissenyats en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior i que ara s’aboca a l’ampliació de coneixements en els màsters o a la cerca de sortides laborals. De totes maneres, tot i les difcultats del període en què vivim, no hauríem de deixar de banda una visió a mig termini o, si més no, en l’horitzó d’aquesta dècada. Les universitats catalanes necessiten un pla director comú que ens presenti al món tal com som: una realitat tangible, capdavanteres en el sistema universitari espanyol i ben posicionades en l’europeu, un motor de la societat i

un mecanisme clau a l’hora de superar la crisi amb una raonable interacció entre el coneixement i la indústria, entre l’estudi i la recerca i l’aplicació pràctica de la feina universitària al teixit empresarial. Entendre i fomentar aquests ponts de diàleg i de col·laboració és, em sembla, l’horitzó que hem de valorar amb més entusiasme.

“La universitat és un motor de la societat i un mecanisme clau a l’hora de superar la crisi”

Seleactívate

Opinión de los rectores

7-

Josep Maria Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

“Quedar-se a treballar aquí o sortir a fer-ho a fora han de ser dues opcions reals” Cada vegada hi ha més joves que, després dels seus estudis universitaris, decideixen marxar a l’estranger a buscar feina. Què pot fer la universitat davant d’aquesta realitat?

En relació a la decisió dels estudiants de marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, dir que, de fet, això no és dolent en si mateix. Si que ho seria si aquesta fos una decisió obligatòria per tal de poder trobar feina, és a dir, si el mercat laboral de l’Estat no ofereix oportunitats als nostres joves universitaris. Quedar-se a treballar aquí, o sortir a fer-ho a fora, han de ser dues opcions reals. D’altra banda, el fet que els nostres graduats puguin obtenir una feina qualifcada a fora hauria de ser un indicador de les bondats de la seva formació, i per tant, en part, un cert indicador de la qualitat de la feina que es fa des de la universitat. Cal recordar que la principal tasca d’aquesta institució, sense oblidar-ne la resta, és la formació i, per tant,

la principal transferència que pot fer-ne és la formació de persones.

Com tots els temes que afecten els processos internacionals, cal tenir en compte tots els punts de vista. A les universitats se’ns pregunta sobre la mobilitat dels nostres estudiants i sovint i encertadament, se’ns demana que intentem equilibrar el nombre d’estudiants de mobilitat rebut i l’enviat. Es pot fer un símil amb les ‘balances comercials’; en el mercat laboral, doncs, hauria de ser el mateix. Les nostres empreses i institucions haurien de ser sufcientment atractives per tal que els graduats de l’estranger vinguin a treballar aquí. Si la quantitat de persones que han de marxar a fora és superior al de les que vénen, llavors és que no tenim aquesta

balança equilibrada i, certament, existeix un problema.

Finalment, i pel que fa a què pot fer la universitat per evitar aquest fenomen, la veritat és que crec que poca cosa. De fet, des de les universitats en general, i des de la URL en particular, participem molt activament en les polítiques de foment de la mobilitat dels estudiants dins la UE, com també ho fem en els programes de beques de pràctiques laborals a l’estranger; és a dir que d’una manera o d’una altra, contribuïm a què els nostres estudiants tinguin una formació que els faciliti la mobilitat laboral internacional, i aquest fet de donar més oportunitats als nostres graduats és una cosa bona.

8

Opinión de los rectores

Seleactívate

Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“Els estudis interuniversitaris racionalitzen l’oferta del sistema universitari català” Quins avantatges i inconvenients ha comportat per a la universitat la reordenació de titulacions d’acord amb el pla Bolonya?

Deixant de banda que la UOC –com la resta de les universitats catalanes– hauria preferit una estructura de graus i màsters més similar a la de la majoria de països europeus (graus de 180 crèdits i màsters de 120), la reordenació derivada de l’adaptació a l’EEES ens ha permès adequar i adaptar millor els continguts dels programes a les necessitats actuals del mercat de treball i a les demandes

“La reordenació derivada de l’EEES ha permès adaptar els programes a l’actual mercat laboral”

concretes dels nostres estudiants.

Especialment, ens ha ajudat a perflar millor la nostra oferta de formació de primer cicle (graus) i de segon cicle (màsters). En aquest sentit, ens ha permès dissenyar una oferta congruent de continuïtat entre graus i màsters i, al mateix temps, oferir com a ofcials títols que fns ara només podíem oferir com a propis (per exemple, el grau de Multimèdia).

D’altra banda, les universitats i l’administració hem treballat –i ho seguim fent– conjuntament per assolir una programació universitària que eviti excessives duplicitats i augmenti l’efciència del sistema, en un moment com aquest en què el bon ús dels recursos públics és més necessari que mai. Un

element important en aquest punt, en el qual nosaltres som molt actius, és el fet d’impulsar la col·laboració amb la resta d’universitats per oferir estudis (sobretot màsters, però també graus) de caràcter interuniversitari, ja que això sí que té un efecte racionalitzador pel que fa a l’oferta general del sistema universitari català.

“El pla Bolonya ens ha portat a dissenyar una oferta de continuïtat entre graus i màsters”

Jordi Montaña, rector de la Universitat de Vic (UVIC)

“L’actual selectivitat és el model més eficient, transparent i igualitari per gestionar l’accés dels estudiants a la universitat” Creu que l’actual model de selectivitat és un sistema eficient per gestionar l’accés dels estudiants a la universitat?

A grans trets, penso que el model actual de selectivitat és prou efcient i fa correctament la funció per a la qual va ser dissenyat, ja que es basa en l’adopció dels mateixos criteris i fltres per a tot el sistema educatiu, i això és una garantia que fa que tothom disposi de les mateixes oportunitats en els posteriors processos d’accés al sistema universitari.

A través d’una fórmula diferent i diferenciada, en què cada universitat organitzés les seves pròpies proves de selectivitat, seria molt més difícil de poder oferir aquesta garantia d’igualtat de criteri per a tothom i els dubtes que s’hi presentarien serien molts més i abastarien molts més fronts.

També és veritat que els canvis introduïts pel Ministeri d’Educació durant els darrers anys han generat suspicàcia social sobre si les condicions de les proves d’accés a la universitat són iguals per als estudiants provinents de batxillerat i per als dels cicles formatius de grau superior, però crec que, en realitat, en el context actual, això només pot produir problemes en l’accés a estudis molt concrets i no desvirtua el conjunt del model de selectivitat.

Així doncs, penso que tot i que pugui presentar alguns dubtes i que sigui millorable, l’actual és encara el model de selectivitat més efcient, transparent i igualitari per gestionar l’accés dels nostres estudiants a la universitat.

“Basar-se en els mateixos criteris per a tot el sistema educatiu és garantia d’igualtat” “Si cada universitat fes les seves pròpies proves, sorgirien més dubtes i suspicàcies”

10

Opinión de los rectores

Seleactívate

Pere Alavedra, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

“El contacte amb el món professional que persegueix Bolonya ha estat un gran revulsiu per a la universitat” En què s’ha traduït la reordenació dels màsters i postgraus, segons el pla Bolonya?

La reordenació de les titulacions amb el pla Bolonya ha suposat per a la UIC el desenvolupament d’uns plans d’estudis orientats cap a la inserció laboral, ja sigui per compte propi o d’altri, en què les pràctiques en empreses són l’element de formació integral de l’alumne en el seu recorregut acadèmic. El contacte amb el món professional ha estat el gran revulsiu per a la nostra universitat i, a més a més, possibilita treballar i avaluar els alumnes en les competències necessàries per inserir-se en el món laboral. Amb aquesta reordenació, la UIC ha traspassat les antigues titulacions de diplomatures a graus,això ha donat més entitat i potencialitat acadèmica a títols com Educació Infantil i Primària, Infermeria i Fisioteràpia.

Arran de la reordenació acadèmica, a la UIC també s’ha pogut impulsar l’assessorament a l’alumnat, que s’ha convertit en el punt de referència de la nostra universitat. Ara es pot acompanyar l’alumne al llarg de tot el recorregut universitari i treballar-hi directament aquells aspectes que són necessaris per garantir-li no només l’èxit acadèmic, sinó també la preparació per al futur professional.

La desaparició dels catàlegs de titulacions, que ha suposat passar per un procés de verifcació i pel disseny de memòries de titulacions, ha permès també establir les línies metodològiques i estratègiques de cada títol, així com incorporar les competències que els alumnes han d’assolir. Tot això ha afavorit la coordinació

docent, ha generat una millor oferta de dobles titulacions per atraure alumnat amb major rendiment acadèmic i l’augment de la docència impartida en una tercera llengua. D’altra banda, s’ha aconseguit ofcialitzar màsters que ens aporten valor afegit perquè diversifquen l’oferta acadèmica.

“Amb Bolonya, les pràctiques en empreses són l’element que aporta una formació integral”

Carlos Pérez del Valle, rector de la Universitat Abat Oliba (UAO CEU)

“La innovació i la formació des de les empreses és el repte de les universitats” Sovint es parla de la necessitat d’avançar cap a un model econòmic basat en el coneixement. En quin punt del procés ens trobem? Quin paper hi juguen les universitats?

Una economia basada en el coneixement -especialment, de les noves tecnologies- és paradoxal: l’acceleració en la producció d’aquest coneixement explica que quedi fàcilment obsolet. L’exemple de la telefonia mòbil és paradigmàtic, especialment a Barcelona, la ciutat consolidada com a capital mundial d’aquesta branca tecnològica. L´economia del coneixement suposa, d’una banda, la dimensió del coneixement com a font de la innovació; d´una altra, el naixement de noves professions i noves formes d’organització a partir d’aquestes tecnologies i la seva

aplicació; i, fnalment, la funció de la formació i la innovació contínua dins de les mateixes empreses.

Amb aquest horitzó a la vista, la societat diposita la seva confança en les universitats, que constitueixen un organisme natural de desenvolupament sufcientment centralitzat del coneixement i,

“Les universitats han de liderar la seva pròpia integració a les empreses”

alhora, exerceixen com a funció essencial la planifcació i adequació dels estudis superiors d’acord amb aquest desenvolupament. Potser l’últim nivell, la innovació i la formació des de dins de les empreses, és el repte actualment més viu per a les universitats. Però, a Catalunya, aquestes institucions han de tenir la capacitat d’assumir un lideratge decisiu en aquesta tasca: la integració del món universitari en les empreses i d’aquestes en la universitat és un desafament fonamental per tal d’assolir una millora en la competitivitat de l’economia, però també en l’ocupabilitat dels graduats i postgraduats.

ARTS I HUMANISTAS

UPF

UB

UAB

UDL

Anglès

URV

Arqueologia

6.051

Arts i disseny 7.147

Cinema i mitjans audiovisuals

5.000

5.000

Comunicació cultural

6.524

Com. i periodisme audiovisuals

5.000

Conv. - rest. de béns culturals

6.856 9.204

5.000

Estudis anglesos

6.318

6.692

5.000

Estudis àrabs i hebreus

5.000

Estudis catalans i occitans

5.000 5.000

5.000

Estudis clàssics

5.000

Estudis d’anglès i català

5.000

Estudis d’anglès i clàssiques

5.000

Estudis d’anglès i espanyol

6.820

Estudis d’anglès i francès

5.000

Est. d’Àsia oriental -japonès-

9.056

Estudis d’Àsia oriental -xinès-

7.516

Estudis de català i de clàssiques

5.000

Estudis de català i espanyol

5.000

Estudis de francès i català

5.000

Estudis de francès i clàssiques

5.000

Estudis de francès i espanyol

5.000

Est. d’espanyol i de clàssiques

5.000

Estudis francesos

5.000

5.000

Est. hispànics: lleng. i literatura

5.000

Estudis literaris

5.78

Filologia catalana

5.000

Filologia clàssica

5.000

Filologia hispànica

5.000

Filologia romànica

5.000

Filosofa

5.000

5.000

Història

5.000

5.000

5.000

5.000

5.000

5.000

5.000

5.000

5.000

Història de l’art Humanitats

5.000 5.000

Lingüística

5.000

5.000 5.000

Llengua i literatura catalanes

5.000

Llengua i literatura espanyoles

5.000

5.000

Lleng. i literatura hispàniques Llengües aplicades

5.000 8.594

Lleng. i literatures modernes

6.461

Musicologia

5.904

Traducció i interpretació Trad. i interpretació - Anglès

5.000 7.404

8.292

Trad. i interpretació - Francès Trad. i int. - Alemany / Francès / Llengua de signes catalana

5.000 6.274

CIÈNCIES

Trad. i interpretació - Alemany

5.000

Biologia Biologia ambiental Bioquímica

10.058 11.406

10.010

10.758

9.470

5.000

5.000

5.000

9.776 10.748

10.538

9.401

Cc. i tecnologia dels aliments

7.340

7.886

5.000

Ciències ambientals

8.276

8.096

Ciències biomèdiques

11.418

11.554

Enologia

9.856

10.656 5.000

Estadística aplicada

5.000

Física

7.792

8.084

Física / Matemàtiques

12.222

12.358

Física / Química

10.662

Genètica

11.486 5.000

Microbiologia

5.000

5.000 10.506

Nanociència i nanotecnologia

Tecnologia i gestió alimentària

5.000

10.540

Biotecnologia

Química

8.504

10.104

Bioquímica i biologia molec.

Geologia

UVIC

5.000

Belles arts

Disseny

UDG

5.000

10.494 6.452

7.108

5.000

5.000 5.000

UPC

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES CC.DELASALUT

Notes de tall

UPF

UB

5.000

8.920

UAB

URV

UDG

UVIC

7.730

5.000

5.000

5.000

9,568 (Cerd.), 5,000 (Manresa), 5,000 (S. Cugat)

7.818

7,690 (Reus) 5,000 (Tortosa)

5.575

5.000

9,738 (Cerdanyola) 7,804 (BCN) 5,000 (Manresa) 5,000 (S. Cugat ) 5,000 (Terrassa)

7.771

8,000 (TRG) 7,737 (Vendrell) 7,214 (Tortosa)

7.170

5.000

11.680

11.668

11.672

5.000

5.000

Ciència i salut animal Cc. de l’act. física i de l’esport

8.958

Fisioteràpia

6,190 (BCN) 5,933 (Mataró)

8,800 (Hospitalet) 7,250 (Esplugues )

Logopèdia Medicina

7,132 (Cerdanyola) 5,000 (Manresa) 11.808

11.800

Nutrició humana i dietètica

8.452

Odontologia

11.012

11,808 (BCN) 11,765 (Cerd.)

5.000

Òptica i optometria

5.000

Podologia

7.206

5.000

Psicologia

7.718

7.334

Teràpia ocupacional

6.414

Adm. i dir. d’emp. - Mates

5.000

7.416

8.305

10.148

9.240

5.000

6,252 (Reus) 5,000 (Tortosa)

5.020

5.000

5.602

C. empresarials - Management

8.844

Cc. polítiques i de l’Adm.

6.046

6.458

Comptabilitat i fnances

5.000 6.354

10.282

Com. i indústries culturals

8.742

5.000

8.802

7.994

5.000

8.484

Criminologia

7.521

7.314

5.618

7.442

Dir. de comerç i distribució (Titol propi -no homologat-)

5.000

Dir. hotelera (T. propi -no hom)

5.000 8.722

Dret /Cc. polítiques i de l’Adm.

7.812

7.476

6.458

6.667

6.116

5.000

5.750

9.350

Dret / Gestió i Adm. pública

5.312 9.706

7.010

6.817

Economia /Estadística

6.330

Educació infantil

9.219

9,666 (Cerd.) 5,000 (Manresa)

7.196

7,646 (TRG); 6,850 (Tortosa) 8,143 (Vendrell)

9.042

5.000

Educació primària

8.570

8.904

5.196

8,160 (TRG) 7,158 (Tortosa)

8.124

5.000

5.000

7.733

7.280

5.000

Educació primària (en anglès)

6.330

5.400

Educació social

8.524

Empresa i tecnologia

8.428 6.475

Estadística Est. int. d’economia i empresa

5.000

5.000

11.492

Finances i comptabilitat

5.000

Geografa

5.000

Gª i ordenació del territori

5.000

5.000

Geografa, ordenació del territori i gestió del medi ambient

5.000

Geografa i ordenació del territori / Història / Història de l’art

5.000

Gestió aeronàutica

5.000

Gestió d’empreses

5.000

Gestió hotelera i turística

5.000

Gestió i Administració pública

5.000

Informació i documentació

5.000

Inv. privada (t. propi -no hom.)

MK i comunitats digitals

5.000 5.000

Mitjans audiovisuals

5.000

Multimèdia Negocis i MK internacionals

5.000 8.372

Pedagogia Periodisme

6.620 11.014

Prevenció i seguretat integral

6.662

7.143

8.770

8.984

6.200 5.000

5.000

Publicitat i relacions públiques

10.614

5.000

9.872

Relacions laborals

5.942

5.700

5.646

Relacions laborals i ocupació

5,000

5.000

Ciència política i gestió pública

Economia

5.000

7.630

Audiovisual i multimèdia

Dret

8.004

12.080

Antropologia social i cultural

Crimin. i pol. púb. de prevenció

5.000

7.686

Adm. i dir. d’empreses - Dret

Comunicació audiovisual

6.316

10.902 9.782

Adm. i dir. d’emp. (en anglès)

Adm. i dir. d’emp. - Eª i Dret

6.636

5.000

Veterinària Adm. i direcció d’empreses

UPC

5.000

Farmàcia

Infermeria

UDL

8.404

5.000

7.262

5.000

5.000

UPF

UB

UAB

Sociologia

5.000

5.000

Treball social

6.944

Relacions laborals i RR.HH

E NGINYERIA I ARQUITECTURA

URV

UDG

5.000

5.000

6.262

5.000

5.000

5000.000

5.000

6.404

UVIC

5.000

5.000

5.000

Arquitectura

8,680 (BCN)8,114 (S. Cugat), 6,150 (S. Cugat -febrer)

Cc. i teconologies de la telecom.

7.268

Enginyeria agrària i alimentària

5.000

Enginyeria agrícola

5.000

Enginyeria agroalimentària

5.000

5.000

E. agroambiental i del paisatge

5.000

Enginyeria alimentària Enginyeria biomèdica

UPC

5.000

Turisme Turisme i gestió del lleure

UDL

5.000 10.430

11.150

10.056

Enginyeria civil

7.105

Enginyeria d’aeronavegació

9.912

Enginyeria d’aeroports

8.920

Enginyeria d’edifcació Eng. de disseny industrial

5.000

5.000

5.000

5.000

Eng. de disseny industrial i desenvolupament del producte

7,140 (Vilanova) 9,280 (Terrassa)

Enginyeria de la construcció

5.000

Enginyeria de l’energia

10.338

Enginyeria de materials

5.000

7.806

Eng. de rec. energètics i miners

5.000

Eng. de sistemes audiovisuals

8,576 (BCN), 5,000 (Terrassa)

Eng. de sistemes biològics

5.000

Eng. de sis. de telecomunicació

5.000

5,000 (Castelldefels), 9,000 (BCN)

Eng. de sistemes electrònics

5.000

Enginyeria de sistemes TIC

5.000

Eng. de tec. i disseny tèxtil

5.970

Eng d’organització industrial Enginyeria elèctrica

5.000

Eng electrònica de telecom.

5.000

Eng electrònica industrial i automàtica

Eng. en sistemes audiovisuals

5.000

5.000

5.000

7,304 (BCN), 5,970 (Terrassa), 5,000 (Manresa), 5,000 (Vilanova)

5.000 5.000

Eng. en organització industrial

5.000

5.000

5.000

5.000

8,192 (BCN), 5,970 (Terrassa), 5,000 (Vilanova), 5,000 (Manresa), 5,000 (Mataró) 5.000

6.660

Eng. en sis. i tecnologia naval

6.840

Eng. en tecn. aeroespacials

12.248

Eng. en tecnologies industrials

5.000

10,380 (BCN), 8,462 (Terrassa)

Eng. en vehicles aeroespacials

11.564

Enginyeria física

11.968

Enginyeria forestal

5.000

Eng. geològica

5.000

5.000

Eng. geomàtica i topografa Enginyeria informàtica

5.000 6.410

Eng. informàtica/Mates.

6.580

5.000

5.000

5.000

5.000

5.000

5.000

6.500

5.000

5.000

5.000

6,626 (BCN), 5,000 (Vilanova), 5,000 (Mataró)

6.306

Enginyeria marina

6.460

Enginyeria mecànica

5.000

8,266 (BCN), 5,970 (Terrassa), 5,000(Vilanova), 5,000 (Mataró), 5,000 (Manresa)

Enginyeria mecatrònica Eng. nàutica i transport mart.

7.350

Enginyeria química

Enginyeria telemàtica

6.367

5.000

5.000

5.000

Fotografa i creació digital 5.000 6.628

5.000

10.140

Multimèdia Pilot d’aviació com. i op. aèries

5,680 (BCN), 5,000 (Castelld.)

5.000

Informàtica i serveis Matemàtiques

8,478 (BCN), 5,970 (Terrassa), 5,000 (Igualada), 5,000 (Manresa)

5.000

Entrevista a

Seleactiva’t

Lesley Wilson, secretària general de l’Associació Europea d’Universitats

15-

“L’educació universitària és fonamental per treure Europa de la crisi” El pla Bolonya va néixer amb l’objectiu de crear un gran sistema europeu d’educació i fomentar la mobilitat dels estudiants. Ho analitzem amb la secretària general de l’Associació Europea d’Universitats, Lesley Wilson.

Redacció

L’any passat va tenir lloc a Bucarest la darrera conferència ministerial de Bolonya, on es van reunir els ministres d’educació superior que participen en el procés. Quin balanç en van fer?

Durant la primera dècada de Bolonya, les universitats de tot Europa van aplicar la gran majoria dels elements de la reforma acordats a la declaració: un sistema comú d’ensenyament superior en tres cicles, la transferència de crèdits i el suplement europeu al títol. A la segona dècada, amb la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) el 2010, s’ha intentat consolidar aquestes reformes per assolir els objectius subjacents: l’augment de la mobilitat i l’empleabilitat dels graduats i la millora de la qualitat de l’educació.

formació de les aules i aconseguir que més alumnes accedeixin a l’educació superior. Està clar que la crisi econòmica ha marcat el desenvolupament recent de Bolonya. Per això, un aspecte clau de la conferència ministerial de Bucarest de 2012 va ser subratllar el paper fonamental que té l’educació superior per ajudar a Europa a sortir de la crisi actual i a millorar el nivell d’ocupabilitat dels seus graduats.

Es donen les condicions per aconseguir-ho?

La força d’Europa és que té un gran nombre d’universitats i més de 4.000 institucions d’educació superior. Aquest és un avantatge competitiu que dóna a les universitats l’oportunitat de convertir-se en motors estratègics del desenvolupament local i regional.

Fins a quin punt ha resultat positiva per als estudiants la implantació d’aquest pla?

Tot i això, molts governs estan retallant inversió en educació. Què els diria?

Bolonya ha suposat un avenç important a l’educació superior europea i els fonaments de l’EEES es troben ara al seu lloc, fet que hauria de permetre una educació de millor qualitat, amb més oportunitats de mobilitat per a tots. Tot i així, encara calen més esforços per consolidar i aproftar al màxim aquests progressos.

Des de l’associació, i juntament amb altres parts interessades, vam publicar un comunicat el novembre de 2012 per demanar que es reconegui el paper clau que juga un fnançament públic sostenible en l’educació superior europea. L’educació superior ha de concentrar tots els nostres esforços per superar la crisi.

Quins objectius no s’han assolit encara?

Un dels objectius del pla Bolonya era millorar la mobilitat entre els estudiants europeus, però, a la pràctica, això no s’ha produït...

S’ha de continuar millorant la qualitat de l’educació, estimular la mobilitat, traslladar al mercat laboral la

Arts i humanitats

Ciències de la salut

Ciències socials i jurídiques

• Arqueologia • Belles Arts • Cinema i Audiovisuals • Conservació i Restauració de Béns Culturals • Disseny • Estudis Anglesos • Estudis Francesos • Estudis Àrabs i Hebreus • Estudis Literaris • Filologia Catalana • Filologia Clàssica • Filologia Hispànica • Filologia Romànica • Filosofia • Història • Història de l’Art • Lingüística • Llengua i Literatura Modernes

• Ciència i Tecnologia dels Aliments • Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport • Farmàcia • Infermeria • Medicina • Nutrició Humana i Dietètica • Odontologia • Podologia • Psicologia

• Administració i Direcció d’Empreses • Antropologia Social i Cultural • Ciències Polítiques i de l’Administració • Comunicació Audiovisual • Comunicació i Industries Culturals • Criminologia • Dret • Economia • Educació Infantil • Educació Primària • Educació Social

Enginyeries • Continguts Digitals Interactius • Enginyeria Biomèdica • Enginyeria Electrònica de Telecomunicació • Enginyeria Geològica • Enginyeria Informàtica • Enginyeria de Materials • Enginyeria Química

Ciències • Biologia • Bioquímica • Biotecnologia • Ciències Ambientals • Ciències Biomèdiques • Física • Geologia • Matemàtiques • Química

www.ub.edu/graus

Títols propis • Investigació Privada

Així és. Per això, els ministres d’educació van adoptar una estratègia de mobilitat independent que aprofundeix en l’objectiu inicial, segons el qual almenys el 20% dels graduats a Europa l’any 2020 haurien d’haver passat un període d’estudis a l’estranger.

Com i des d’on s’ha de fomentar aquesta mobilitat?

Les universitats hi juguen un paper clau, però també cal una major implicació dels governs per dotar-les de fnançament. D’altra banda, és necessari eliminar alguns obstacles que hi ha actualment i que impedeixen que gran part del personal universitari i dels estudiants puguin desplaçar-se per manca de préstecs i de beques.

Quin és el repte de Bolonya actualment?

Malgrat tot, el procés de Bolonya ha estat una de les històries d’èxit de l’educació superior a la darrera dècada. L’EEES està sent cada vegada més reconegut i agafat com a exemple a tot el món. Per això, és més important que mai que tots els interessats, i en especial els governs, s’esforcin a donar suport al desenvolupament d’un EEES fort.

• Empresa Internacional • Estadística • Geografia

Tradició

• Gestió i Administració Pública • Informació i Documentació • Pedagogia • Publicitat i Relacions Públiques • Relacions Laborals • Sociologia • Treball Social • Turisme

Modernitat

Valor

Coneixement Humanisme

Dobles titulacions de la Universitat de Barcelona

Amb aquesta opció, pots obtenir dos graus en un termini de temps més curt, amb un itinerari adaptat que incideix en els aspectes més importants dels dos ensenyaments. Aquesta opció proporciona una formació complementària d’alt nivell i amplia el ventall de sortides professionals: • Dret i Administració i Direcció d’Empreses • Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració • Dret i Gestió i Administració Pública • Economia i Estadística • Informació i Documentació i Comunicació Audiovisual • Matemàtiques i Administració i Direcció d’Empreses • Matemàtiques i Enginyeria Informàtica • Matemàtiques i Física

Professionalitat

16

Anàlisi

Seleactiva’t

Màsters i postgraus: el valor d’especialitzar-se La gran diversificació del mercat de treball actual, així com una creixent competitivitat, són només dues de les raons que demostren la importància d’especialitzar-se i de renovar els coneixements per poder-se adaptar a les noves exigències. Segons estadístiques oficials, comptar amb un màster o un postgrau al currículum amplia les possibilitats de trobar feina, d’estar millor remunerat i d’ocupar llocs de major responsabilitat dins de l’empresa. Escollir el que millor s’adeqüi al teu perfil és tot un repte!

Redacció Com és lògic, a dia d’avui el moment d’acabar els teus estudis universitaris encara et queda lluny; tot i això, és important que coneguis les nombroses possibilitats que existeixen per complementar-los una vegada et graduïs, ja que això pot ajudar-te a planifcar i a decidir millor quin camí acadèmic i/o professional t’agradaria seguir. I és que, en els darrers anys, aquesta refexió ha pres encara més rellevància, degut als canvis que està experimentant el mercat laboral: l’especialització i el desenvolupament de noves competències són qualitats cada vegada més demandades per les empreses, i els màsters i postgraus són estudis molt orientats a assolir aquests objectius.

A més a més, has de tenir en compte que cada titulació necessita un grau d’especialització diferent, és a dir, que hi ha carreres en què és molt recomanable comptar amb un màster o un postgrau per tenir més opcions dins del mercat laboral. Aquest és el cas, sobretot, de les carreres generalistes. Per posar un exemple: potser biologia no sembla una titulació amb moltes sortides professionals, però si després ens especialitzem en biotecnologia aquestes opcions es multipliquen.

Màster o postgrau?

Tots dos comparteixen moltes característiques: a grans trets, es tracta d’estudis post-universitaris que tenen com a fnalitat dotar l’estudiant d’una formació avançada, de caràcter multidisciplinari i enfocada a l’especialització acadèmica o professional. Tot i això, un postgrau es diferencia d’un màster en la seva càrrega lectiva. Mentre que els màsters poden constar de 60 a 120 crèdits ECTS, els postgraus van des dels 30 als 60 crèdits ECTS. Un altre dels aspectes que has de tenir en compte si et decideixes per aquest tipus d’estudis és la gran varietat de programes que es poden estudiar ‘online’. Aquesta modalitat ha tingut molta acceptació en els darrers anys, ja que permet una major llibertat d’horaris i de ritme d’aprenentatge i fa més fàcil compaginar formació i treball.

D’altra banda, també són una bona opció els màsters interuniversitaris, que s’imparteixen entre dues o més universitats catalanes, de l’Estat o d’altres països. Tot i que compten amb un únic pla d’estudis, cadascuna de les universitats imparteix un nombre determinat d’assignatures i la mobilitat entre elles és obligatòria per a l’estudiant.

En tot cas, tant si et decantes per un màster com per un postgrau, i per no perdre’t en un laberint d’opcions, has de tenir en compte aspectes clau com ara el procés

de selecció, els horaris, la modalitat (presencial o ‘online’), si és nacional o internacional, el pla d’estudis, el reconeixement empresarial, el professorat, les instal·lacions o la borsa de treball.

MBA De ben segur que, últimament, has sentit a parlar molt dels MBA (Master of Business Administration). Aquests programes van dirigits a titulats i a professionals que desitgin desenvolupar la seva carrera dins de l’àmbit de la direcció empresarial, i és un tipus de màster que gaudeix de molt reconeixement i prestigi internacional.

De fet, segons un recent estudi de l’organització Graduate Management Admission Council (GMAC), el 86% dels enquestats que havia realitzat un MBA va trobar feina després de graduar-se, mentre que un 96% afrmava que, una vegada acabat el màster, havia fet un salt qualitatiu en la seva carrera professional.

També els experts en recursos humans coincideixen que l’MBA és un bon passaport per obrir-se camí dins del món professional, ja que dota els estudiants de més

capacitat de treball, anàlisi i resolució de problemes, així com d’eines que poden ser molt útils dins del nou escenari econòmic.

La investigació, un altre camí Si tens vocació investigadora o desitges emprendre una carrera acadèmica, una vegada et graduïs pots optar per fer el doctorat. Aquesta és la màxima acreditació acadèmica que es concedeix a la universitat i, després d’un llarg període d’estudi, culmina amb la presentació de la corresponent tesi doctoral, que hauràs de defensar davant d’un tribunal especialitzat. A Catalunya, cada any es llegeixen al voltant de 2.000 tesis doctorals de totes les disciplines. Cada universitat estableix la seva pròpia oferta de doctorats, així com les línies d’investigació, la relació de professors que exerciran de tutors o els criteris d’admissió.

D’altra banda, els doctorats són una bona via d’entrada a les institucions públiques. Si el que més t’agradaria és dedicar-te al món acadèmic o ser professor universitari, aquesta pot ser una molt bona opció.

BECAS DEL 100% A LAS MEJORES NOTAS DE SELECTIVIDAD DE ESPAÑA “En ESADE apostamos por las personas con talento. Por esta razón, realizamos un gran esfuerzo por incrementar, año tras año, nuestro Fondo de Becas.”

Eugenia Bieto Directora general de ESADE

GRADO EN DERECHO GRADO EN DIRECCIÓN DE EMPRESAS-BBA (SECCIÓN BILINGÜE O 100% EN INGLÉS) DOBLE GRADO EN DIRECCIÓN DE EMPRESAS Y DERECHO

Más información www.esade.edu/grados-becas T. 935 530 247 admissions@esade.edu

Seleactivate

Actualidad

17-

La formació professional dual ja és aquí Si hi ha un tipus de formació que uneix estudis i món laboral, aquesta és, sens dubte, la formació professional, una alternativa als estudis universitaris que gaudeix d’uns bons índexs d’ocupació laboral.

Ara, amb la implantació del model d’FP dual, la relació amb el mercat laboral encara es fa més estreta.

Te’n donem les claus!

Redacció S’inspira en el model alemany i té l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats de les empreses, així com de millorar l’accés dels joves al mercat laboral. Estem parlant de l’FP dual, un sistema que actualitza la formació professional i que ja està fent les seves primeres passes a Catalunya.

A grans trets, l’FP dual vol formar els futurs treballadors segons les necessitats que tingui cada empresa. Per això, tant les pròpies companyies com la comunitat educativa participen en el disseny del programa acadèmic que ofereixen els centres d’FP per tal d’adaptar-los a la demanda de cada moment. Gràcies a l’establiment de convenis de col·laboració, l’alumne passa tant per les aules com per les empreses per formar-se, en un aprenentatge que s’estructura en dues fases: en una primera, l’estudiant s’incorpora a l’empresa per realitzar unes pràctiques i adaptar-se al funcionament de la companyia; en fnalitzar aquest període, s’inicia l’estada remunerada en modalitat de contracte o de beca, segons els criteris d’accés

prèviament acordats entre l’empresa i el centre de formació. D’altra banda, la nova formació professional també fa més fàcil l’acreditació dels anys d’experiència professional, un fet clau de cara a buscar feina després dels estudis.

L’aposta de la Generalitat de Catalunya per donar un impuls a l’FP dual es refecteix en un increment del nombre de places d’aquest tipus de cara al curs vinent: en concret, s’han triplicat, arribant a les 1.785, que es repartiran en 8 cicles formatius de grau mitjà i 13 de grau superior. Entre els estudis que implanten per primera vegada FP dual el curs 2013-2014 hi ha els d’impressió gràfca, elaboració de productes alimentaris, confecció i moda i comerç internacional, entre d’altres.

L’objectiu que s’ha marcat el Govern català és implantar completament aquest model de cara a l’any 2016.

De la mà del món laboral Cada any a Catalunya entre 40.000 i 50.000 alumnes

d’FP fan pràctiques en unes 20.000 empreses. I és que la tradicional formació professional compta també amb un llarg recorregut en estreta relació amb el món laboral. Un dels centres amb més trajectòria en aquest tipus de formació és La Salle Gràcia. Segons el seu director, Joan Such, “l’avantatge de l’FP és que es tracta d’ensenyaments molt pràctics amb continguts propis del cicle escollit, sense matèries comunes.”

Pel que fa al vincle amb el món laboral, aquest centre -que està especialitzat en cicles dels àmbits de la informàtica, l’empresa, l’educació o la integració socialha desenvolupat diversos mecanismes per fomentar l’ocupació: “celebrem la setmana de les professions, tenim convenis amb companyies estrangeres i fomentem una estreta relació amb diferents empreses que fan un seguiment dels nostres alumnes”, explica Such. En aquest sentit, destaca que l’alumnat de La Salle Gràcia assoleix una taxa d’ocupació d’entre el 40 i el 60%.

Un altre dels centres amb un llarg recorregut impartint cicles formatius és el CEP de Barcelona. El seu director,

18

Actualidad

Seleactívate

cicles formatius és el CEP de Barcelona. El seu director, Francesc Tortosa fa la següent refexió: “una de les causes de l’abandonament universitari és el desencís que provoca el fet d’adonar-se que es tenia una idea equivocada o parcial del tipus d’estudis que s’anava a cursar. Els primers cursos de la universitat acostumen a ser molt teòrics, amb matèries poc relacionades amb les aspiracions professionals futures.” Per això, destaca que “un dels avantatges de l’FP és que són els estudis que millor porten cap a la inserció laboral i ofereixen un major coneixement del món empresarial”.

Aquest centre disposa d’un departament de pràctiques que funciona des de fa més de 30 anys i d’una borsa de treball pròpia. Segons Tortosa, “moltes empreses dels sectors de l’administració i els serveis, el comerç o el màrqueting i la informàtica tenen exalumnes nostres en càrrecs de responsabilitat que, actualment, ens demanen alumnes en pràctiques o per ocupar llocs de treball”, i conclou: “les borses acostumen a ser molt actives, fns i tot en èpoques de crisi econòmica com la que vivim.”

Gràfic 1: Situació laboral i formativa de les persones graduades en ensenyaments professionals

Pont a la universitat Decidir-te per cursar un cicle formatiu no et tanca les portes a la universitat, sinó ben al contrari: una vegada l’alumne fnalitza un cicle d’FP de grau superior, pot accedir-hi directament. Aquest és un element molt positiu, segons Daniel Serra, cap d’estudis de formació professional d’un altre dels centres amb més trajectòria en aquests estudis de Barcelona, els Salesians de Sarrià: “l’estudiant que cursa un grau superior d’FP consolida la seva formació i estudia allò que realment li agrada. Tindrà un grau de maduresa molt més alt si després vol accedir a la universitat i ja haurà fet les seves primeres passes en el món laboral, gràcies a les pràctiques en empreses del sector.”

Gràfic 2: Evolució de les vies per trobar feina els graduats de grau superior

Bons índexs d’ocupació Les dades mostren una bona salut de la formació professional a Catalunya. Segons es pot veure al gràfc 1, extret de l’estudi “Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2012”, realitzat conjuntament pel Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres Ofcials de Comerç de Catalunya, gairebé el 30% dels graduats enquestats -tots ells d’ensenyaments professionals- s’ha incorporat plenament al mercat laboral durant els tres mesos posteriors als estudis, i prop del 14% compagina els estudis amb el treball; el conjunt d’aquests dos grups suposa que gairebé un 44% dels alumnes tenen algun tipus de feina. D’altra banda, el col·lectiu amb més pes entre els enquestats, amb un 40,62%, és el d’aquells alumnes que opten per continuar ampliant la seva formació acadèmica després de l’FP per tal de millorar la seva qualifcació. Per últim, el 15,60% es troba en situació de cerca de feina.

Un altre dels aspectes que es destaquen en aquest informe són les diferents vies possibles per trobar ocupació que utilitzen els graduats tant de grau mitjà com de grau superior, així com la seva evolució durant els darrers anys. Al gràfc 2, que correspon a les dades dels titulats superiors, es pot veure com la xarxa personal juga un paper clau en la recerca de feina.

La segona via més efectiva és enviar un currículum a l’empresa i, en tercer lloc, hi trobem la realització de pràctiques a la companyia, fet que referma els objectius de l’FP de vincular cada vegada més els estudis amb el món laboral. Aquestes dades pràcticament no varien en el cas dels titulats en cicles formatius de grau mitjà.

Entre les principals conclusions d’aquest informe s’extreu el fet que, malgrat els greus efectes de la crisi econòmica en el mercat de treball, els graduats d’ensenyaments professionals mantenien l’any 2011, els índex d’inserció laboral respecte als anys anteriors.

D’altra banda, per segon any consecutiu, l’estudi demostra la tendència creixent de la incorporació de persones de més de 24 anys als ensenyaments professionals. Aquest fet refecteix l’atractiu que, en l’actual conjuntura econòmica, suposa l’FP per a la població adulta amb necessitats de qualifcar-se per tal de gaudir de més oportunitats per entrar a l’actual mercat laboral.

FONT: Estudi “Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2012”, Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Catalunya

Les Cambres de Comerç, amb l’FP dual “Any rere any constatem que el fet que un alumne faci estades en una empresa millora moltíssim la seva ocupabilitat”, explica Narcís Bosch, director gerent del Consell General de Cambres de Catalunya. Conscients d’això, i amb l’objectiu de facilitar la relació entre el món educatiu i el productiu, aquesta institució col·labora des de fa una vintena d’anys amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en la gestió de la formació pràctica en centres de treball a través del programa E+E (empresa+escola, escola+empresa). Bosch explica que “el perfl de les empreses que s’interessen per rebre estudiants de formació professional és molt variat. Tot i que, normalment, s’estableixen més convenis amb companyies grans o mitjanes, cada vegada hi ha més pimes interessades en participar-hi.”

Una de les novetats que ha impulsat el Consell General de Cambres i que ha arrencat aquest any és el programa “FP dual a Hamburg i a

Bonn”, en col·laboració amb les cambres de comerç d’aquestes dues ciutats alemanyes.

Aquest programa és especialment interessant, perquè Alemanya, juntament amb Àustria, són els països de referència pel que fa al model de formació professional dual. De fet, l’FP és l’opció més escollida en aquests i en altres països d’Europa, on els tècnics són els perfls més buscats i els que troben feina més ràpidament. Segons Bosch, “a Alemanya els costa trobar aprenents i per això fan una crida als joves d’entre 18 i 35 anys d’altres països europeus perquè participin en el programa, estudiant i treballant des del primer dia.”

De la seva banda, el govern alemany ofereix residència i allotjament, així com un salari a partir de 600 euros mensuals el primer any i de 1.000 al fnal dels estudis. Entre els perfls professionals que es requereixen hi ha el de mecànic aeronàutic, treballador de banca, esteticista, químic, empleat del sector de les fnances o dissenyador multimèdia.

Seleactivate

Informe

19-

Tria la teva

família professional Siguin quins siguin els teus interessos, de ben segur que trobaràs un cicle formatiu que acompleixi les teves expectatives. Per no perdre’t dins de l’àmplia oferta existent, pots començar per decidir en quin àmbit t’agradaria desenvolupar la teva carrera; aquí t’oferim una guia de totes les famílies professionals.

Redacció Socorrista, infermer, tècnic de so o animador turístic.

Aquests són només alguns exemples de la gran varietat de professions que podràs exercir si et decantes per cursar un cicle formatiu. N’hi ha de grau mitjà i de grau superior, i tots ells s’agrupen en 24 famílies professionals diferents que classifquen els estudis per àrees temàtiques. Conèixer bé les característiques i sortides laborals de cadascuna d’elles t’ajudarà a trobar el cicle formatiu que més s’adeqüi al teu perfl i als teus interessos.

Administració i gestió Inclou estudis en gestió administrativa, gestió dins de l’àmbit jurídic, administració i fnances o secretariat.

Podràs treballar en l’elaboració de la documentació comercial, mercantil i laboral d’empreses de tota mena, aplicant la normativa vigent i els protocols de gestió de qualitat i assegurant la satisfacció del client o de l’usuari.

Arts gràfiques La impressió i la preimpressió digital, el disseny i la producció editorial o la producció en indústries d’arts

gràfques són alguns dels àmbits que s’inclouen en aquesta família professional. Aquests estudis et permetran treballar com a dissenyador gràfc o web, en publicacions electròniques, en grafsme editorial, en l’àmbit de la publicitat o en el de la imatge corporativa, entre d’altres.

Comerç i màrqueting

Imatge personal Va des de la caracterització, l’estètica personal i l’assessoria d’imatge personal, fns a la perruqueria o l’estètica integral i el benestar. Amb aquests cicles formatius podràs formar-te per treballar a la indústria de la moda, del disseny i de la comunicació, i també per desenvolupar serveis i tractaments estètics en centres especialitzats.

Et formaràs en comerç internacional, gestió comercial i màrqueting, serveis al consumidor o transport i logística. Obtindràs els coneixements necessaris per elaborar la informació referida al mercat, al producte, al preu, a la distribució i a la comunicació, així com per fer els plans d’actuació de compres, logística i venda.

Imatge i so Trobaràs cicles que abracen des del laboratori d’imatge, les animacions 3D, els jocs i entorns interactius i la il·luminació, fns a la producció d’audiovisuals o de so per a espectacles. Aprendràs a coordinar el desenvolupament de realitzacions de televisió i espectacles i de tot tipus de representacions escèniques i productes multimèdia, així com a muntar, editar i postproduir.

Sanitat És una de les famílies amb un ventall més ampli de cicles formatius: cures auxiliars d’infermeria,

20

Informe

Seleactivate

emergències sanitàries, farmàcia, anatomia, audiologia, dietètica, imatge per al diagnòstic o radioteràpia en són només algunes. Aquestes especialitats et capacitaran per desenvolupar la teva carrera professional en centres de salut, hospitals, ambulatoris i en tota mena d’institucions sanitàries.

telecomunicacions, així com en manteniment electrònic o en instal·lacions elèctriques i automàtiques. Les sortides professionals d’aquesta família professional van des de la feina d’administrador de bases de dades o de cap de manteniment, passant per la de gestor de xarxes, fns a la tasca com a tècnic electromecànic de manteniment.

Activitats físiques i esportives La conducció d’activitats físicoesportives en el medi natural, en estacions d’esquí, o l’animació d’activitats físiques i esportives són els camps que abracen aquests cicles formatius. Podràs treballar com a monitor esportiu i poliesportiu, socorrista, col·laborador tècnic o d’activitats, tècnic d’instal·lacions, animador o promotor d’activitats especials.

Edificació i obra civil Des de la construcció, les obres d’interior o la decoració i la rehabilitació, fns als projectes d’edifcació o d’obra civil. Gràcies a aquests estudis pots exercir d’operador de grua i de torre, de tècnic en rehabilitació d’edifcis, de projectista d’instal·lacions d’energia solar o de pèrit d’assegurances.

Electricitat i electrònica Es tracta d’estudis que et formen en l’automatització i la robòtica industrial i en instal·lacions de

Fusta, moble i suro Els cicles formatius d’aquesta família abracen des de la fusteria i el moble o la instal·lació i el moblament, fns al disseny de mobles. Formant-te en aquest àmbit podràs treballar com a dissenyador industrial de mobiliari i il·luminació o d’interiors, models, maquetes o prototips, així com de tramoista o parquetista.

Indústries alimentàries

Agrària Inclou estudis en jardineria i foristeria, producció agroecològica o agropecuària, treballs forestals i de conservació del medi natural, gestió d’empreses agropecuàries o paisatgisme i medi rural. Entre d’altres coses, et formaràs per gestionar i explotar les indústries agroalimentàries, elaborar projectes i estudis tècnics, informes o estudis de viabilitat o com a tècnic de l’administració pública.

de centre de mecanitzat o tècnic en automatització robòtica.

Energia i aigua Els cicles d’aquesta família et formen en efciència energètica i en energia solar tèrmica, així com en energies renovables. Podràs treballar tant en el sector públic com en el privat, ja sigui en auditories, empreses especialitzades en inspeccions, certifcacions energètiques i de viabilitat o companyies dedicades a la promoció, implantació i manteniment d’energia solar en immobles.

Es tracta d’estudis que abracen l’elaboració de productes alimentaris: forneria, pastisseria i confteria, olis d’oliva i vins o vitivinicultura. També s’aborden els processos de qualitat en la indústria alimentària.

Entre les seves sortides laborals hi ha: analista de microbiologia d’aliments, enòleg, elaborador de la indústria de plats preparats, operari de processament en la indústria alimentària o tècnic en gestió de la seguretat alimentària, entre d’altres.

Indústries extractives

Fabricació mecànica Comprèn mecanització, soldadura i caldereria, construccions metàl·liques, disseny en fabricació mecànica i programació de la producció en fabricació mecànica. Aquests són els àmbits que s’estudien en aquests cicles formatius que et permetran exercir de cap de taller mecànic, metròleg, matricer, operari

Aquesta família professional se centra en els estudis d’excavacions i sondatges. Es tracta de cicles que capaciten per fer excavacions per a l’extracció de

Seleactivate

Informe

recursos minerals, així com per a la construcció d’obres subterrànies i a cel obert o per fer sondatges de prospecció minera o d’investigació geotècnica, aplicant la legislació de protecció ambiental i de prevenció de riscos laborals.

Maritimopesquera

Tèxtil, confecció i pell

Seguretat i medi ambient

Aquests cicles formatius aborden la confecció i moda, la fabricació i ennobliment de productes tèxtils, el disseny tècnic en tèxtil i pell, el patronatge i moda o el vestuari a mida i per a espectacles. Entre la gran varietat de professions que podràs exercir hi ha la de dissenyador tèxtil, patronista-escalador, assemblador de teixits tècnics especials o assessor d’estilisme i moda.

Aquests cicles formatius se centren en l’educació i el control ambiental. Es tracta d’estudis que et capacitaran per sensibilitzar i educar la població sobre la millora i la conservació del medi, informant sobre els valors i els diversos problemes mediambientals, així com per desenvolupar accions de gestió ambiental per controlar i protegir el medi, d’acord amb la normativa d’aplicació vigent.

Hoteleria i turisme Si et vols formar en la gestió de serveis de restauració, agències de viatges, animació turística o direcció de cuina, entre altres àmbits, aquesta és la teva família professional. Podràs treballar com a agent turístic, cap de cuina o de sala, director de restaurant o gestor d’instal·lacions de lleure. També podràs ser dinamitzador de turisme rural, així com informador turístic.

Des del busseig de profunditat mitjana, els cultius aqüícoles, la pesca i el transport marítim, fns a la supervisió i control de màquines i instal·lacions del vaixell. Aquests cicles formatius et capacitaran per exercir com a tècnic de busseig o gestor d’activitats destinades a la producció d’espècies aqüícoles i per al manteniment d’aquestes instal·lacions. També podràs exercir com a tècnic de manteniment de vaixells.

Química Entre els àmbits que pots estudiar dins d’aquesta família professional hi ha la fabricació de productes farmacèutics, el laboratori, les indústries de procés de pasta i paper i la química industrial o l’ambiental.

Podràs treballar com a tècnic en biofabricació, com a operador de planta química, tècnic de qualitat de biotecnologia o especialista en gestió de residus industrials.

21-

Informàtica i comunicacions Sistemes microinformàtics i xarxes, l’administració de sistemes informàtics en xarxa i el desenvolupament d’aplicacions multiplataforma o per a webs: aquests són els camps que s’inclouen en els cicles formatius d’aquesta família, que abraça professions com ara analista informàtic, especialista administrador de sistemes i programador d’operacions i producció multimèdia.

Serveis socioculturals i a la comunitat L’atenció a les persones en situació de dependència, l’animació sociocultural i turística, l’educació infantil o la integració social són alguns dels àmbits que s’inclouen en aquesta família professional. Entre les sortides laborals hi ha el desenvolupament de tasques i activitats assistencials en l’àmbit domiciliari i professional o la programació i organització d’activitats d’animació en empreses turístiques, entre moltes d’altres.

Transport i manteniment de vehicles Si el que vols és aprendre professions relacionades amb la carrosseria, l’electromecànica de maquinària o de vehicles automòbils o amb l’automoció, pots optar per aquesta família professional. Podràs treballar com a tècnic de manteniment, en l’automatització robòtica, com a operatiu de tràfc o com a mecànic d’automoció.

Instal·lació i manteniment Família que engloba des de les instal·lacions de producció de calor, frigorífques i de climatització o el manteniment electromecànic, fns al desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fuids.

Podràs treballar de muntador d’instal·lacions de tot tipus, en el manteniment de maquinària o confgurant i optimitzant sistemes mecatrònics industrials

www.esl.es/examenes

Multiplica tus posibilidades de éxito: ¡preséntate a un examen ofcial durante tu curso de idiomas en el extranjero!

??????????????????????? ????????????????????????????????????????????? ???????????????????????????????????????????? ??????????? ???????????????????????????????????????? ???????????????????????????????????? ????????????????????????????????????????????? ??????????

????????????????????????????????????????????????????????????????? ???????????????????????? ????????????????? ???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????? ???????????????????????????????????????????????

????????????????????? ???????????????????????????????????????? ??????????????????? ?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????? ????????????????????????????????????????????????????????????????????? ??????????????????? ???????????????????? ??????????????????????????????????????????????????????????????? ? ??????????????????????????????????????????????????????????????????

?????????????????????????????????????????????????????????? ??????????? ???????????????????????????????????????????????????????????

ESL – Barcelona t 93 343 78 44

????????????????????????? ???????????????????????????????? ?????????????????????????????????? ????????????????????????????????????????????????????????????????????

22

Anàlisi

Seleactiva’t

Quines són les professions del futur?

Tenir estudis superiors, ja siguin universitaris o de formació professional, és un bon antídot contra la crisi econòmica i permet augmentar les possibilitats d’entrar al mercat de treball. Tot i això, els perfils que demanden les empreses varien segons la conjuntura del mercat laboral. Segons les darreres estadístiques oficials, el d’enginyer industrial és el perfil més requerit, tant al nostre país com a l’estranger.

Redacció Estar ben format continua sent la millor arma contra l’atur. Així ho demostren les diferents estadístiques i estudis que, periòdicament, presenten tant els organismes públics ofcials com les diferents consultores o empreses de treball temporal, com ara Adecco o Randstad. A la vegada, moltes d’aquestes enquestes permeten observar l’índex d’inserció laboral dels graduats en cada àrea o subàrea d’estudi, així com les professions més demandades per les empreses.

La darrera enquesta d’inserció laboral presentada el 2011 per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), organisme autònom vinculat al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, va analitzar la situació laboral de 16.182 persones que es van graduar a la universitat el curs 2006-2007, una xifra que representa el 56,5% de tot el sistema universitari català.

Els resultats demostren que el 89% de les persones graduades treballen en els tres anys posteriors a haver fnalitzat els estudis. Tot i això, si observem el percentatge de graduats que treballen en una feina que s’adeqüi als estudis cursats, aquest percentatge baixa fns al 58%. Si analitzem aquestes dades per àmbits d’estudi, el que gaudeix d’una major adequació al

mercat laboral són les ciències de la salut, mentre que el que en surt més mal parat són les humanitats.

L’enquesta de l’AQU també analitza la inserció laboral per carreres. En aquest sentit, apunta odontologia, medicina i infermeria com a les carreres amb més oportunitats: els dentistes tenen un grau d’inserció del 98%, mentre que el 96,75% dels alumnes graduats en medicina el 2007 estaven treballant el 2011. En l’àmbit tècnic és on hi trobem algunes de les professions que cada cop compten amb demanda en el mercat laboral. És el cas de les enginyeries, especialment la civil i les d’organització industrial. Totes dues assoleixen índex d’inserció laboral superiors al 90%.

Titulats en FP, bones perspectives Una de les empreses de treball temporal més actives en l’elaboració d’estudis i enquestes d’inserció laboral és Adecco. En el darrer informe, presentat a fnals de 2012 destacava que el 49% de les ofertes d’ocupació qualifcada que va gestionar l’any passat requerien una titulació universitària. Aquest percentatge és lleugerament més alt que el d’anys anteriors, concretament, un 2,9% més respecte al 2010. D’altra banda, un 20,53%

demanaven titulats en formació professional o batxillerat.

Tot i això, i ben al contrari del que sovint es creu, un titulat universitari no té perquè tenir més oportunitats laborals que algú que ha cursat un cicle formatiu. De fet, les enquestes demostren que la formació professional, sobretot la de grau superior, gaudeix de bons nivells d’inserció laboral i, fns i tot, alguns dels seus àmbits d’estudi tenen una ocupabilitat major que certs estudis universitaris. És el cas dels cicles de formació professional vinculats a les activitats maritimopesqueres, que segons demostra l’informe “inserció laboral dels ensenyaments professionals 2012” elaborat conjuntament pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya, són els que assoleixen un percentatge més elevat d’inserció laboral. Prop del 60% dels titulats treballen al cap de poc temps de fnalitzar els estudis.

També l’àmbit de la sanitat és un dels que té més sortida laboral dins de la formació professional. Tot i haver notat una davallada respecte a d’altres anys, gairebé el 60% dels titulats treballa després dels estudis. L’àmbit d’instal·lació i manteniment gaudeix d’un índex similar d’ocupació.

Seleactivate

Informe

23-

Enginyer industrial, el més demanat Segons l’estudi publicat per Adecco, per primera vegada, l’enginyeria industrial és la titulació que més sol·liciten les empreses en les seves ofertes d’ocupació qualifcada, desbancant administració i direcció d’empreses (ADE), que havia liderat el rànquing en els últims anys. A continuació, les titulacions més reclamades tornen a ser les de l’àmbit de l’enginyeria: informàtica i enginyeria tècnica industrial ocupen la tercera i la quarta posició del rànquing. Els informàtics dupliquen la seva presència en les ofertes de feina respecte a la demanda de 2010, mentre que els enginyers tècnics industrials la veuen disminuir lleugerament. A continuació apareixen titulacions com economia, dret i medicina, que tradicionalment se situaven més a munt en el rànquing de feines sol·licitades.

A grans trets, aquest informe permet dibuixar tres grans grups: - Titulacions de molta ocupació: enginyeries generalistes i carreres d’enginyer informàtic i enginyer en telecomunicacions.

- Titulacions d’ocupació mitjana: estudis d’àmbit científc com medicina, farmàcia i algunes enginyeries com la química, la naval i l’aeronàutica.

- Titulacions de poca ocupació: majoritàriament corresponen a les de l’àmbit d’humanitats i algunes de caràcter jurídic i social, com ara ciències empresarials, dret, relacions laborals i periodisme. També s’hi inclouen algunes titulacions científques com biologia o psicologia.

D’altra banda, encara hi ha carreres amb un nombre tan baix de titulats que no aconsegueixen cobrir la demanda existent. És el cas de cinc carreres que presenten dèfcit de titulats: les enginyeries industrials, la informàtica, les telecomunicacions i camins i la medicina. També passa al contrari: les carreres amb excés de titulats respecte al mercat laboral són ADE, enginyeria tècnica

Crida als enginyers des de l’estranger Un dels aspectes que destaca Adecco en el seu estudi és la gran demanda d’enginyers que arriba des de l’estranger. Segons apunta l’informe, aquesta crida va començar a augmentar durant el 2012 i encara ho farà més durant aquest any i els propers. El perfl més demanat per aquestes empreses és un titulat en enginyeria civil elèctrica, amb competències en mecànica i enginyeria de processos, coneixement del paquet Offce, nivell alt d’anglès, amb una experiència d’entre 8 i 10 anys a Espanya i amb capacitat d’adaptació al canvi, fexibilitat i habilitats en la gestió d’equips. El salari que s’ofereix a l’estranger per desenvolupar aquest tipus de feina acostuma a doblar el de l’Estat.

Les tires cÒmiques

AUTOR: MIQUEL BUSTOS. GUANYADOR DE LA BECA CONNECTA’T AL CÒMIC 2012 ORGANITZAT PER L’AGÈNCIA CATALANA DE JOVENTUT

Gradua’t a l’escola universitària més personal i assegura

el teu futur Grau en

Fisioteràpia

Grau en

Infermeria

Grau d’Informàtica

i Serveis El teu esforç, la nostra experiència.

T’hi apuntes?

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

www.eug.es EUGimbernat

@EUGimbernat