EntrEvista Pàg. 2-5
Esther Niubó. Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Món Editorial
Infom Kit LPS, SL Medes, 4-6, Local • 08023 • BARCELONA Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com www.moneditorial.com
EDITORA:
LAURA PONS SALAZAR
REDACCIÓ:
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
LAIA VENTURA ARMENGOL
DISSENY:
MAIKA FERNÁNDEZ LORENZO
DL B 8325-2015
MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236
MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244
El Departament d’Educació s’ha fixat com a prioritat assolir l’èxit educatiu de tots els alumnes. Parlem amb la màxima responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Catalunya per conèixer la resposta que pretén donar el Departament a les principals preocupacions de la comunitat educativa.
6-11
Ansietat en infants i adolescents
Com a professionals de l’àmbit educatiu i clínic detectem sovint alteracions en l’estat psicoemocional d’infants i adolescents relacionats amb nivells preocupants d’ansietat, amb repercussions importants en diferents àmbits de la seva vida. Davant d’aquestes evidències, sovint cal plantejar una derivació de l’infant o adolescent a serveis especialitzats, per abordar la simptomatologia detectada, i fer un abordatge de manera immediata
la vida als cEntrEs Pàg. 12-14
Més hores i més alumnes per aula que a la resta d’Europa
Els docents de l’Estat espanyol passen un 20% més d’hores a l’aula que la mitjana de la Unió Europea. També tenen ràtios més altes que a la resta d’Europa. Tot i que el Departament d’Educació treu pit de tenir més mestres que mai, les dades encara queden molt lluny de la mitjana europea.
PEr al ProfEssorat Pàg. 16-18
La necessitat dels valors compartits per frenar els conflictes a l’aula Els casos de violència escolar estan a l’alça a Catalunya. L’any passat, la Plataforma d’infància de Catalunya (Pincat) assegura-
va que les situacions de violència escolar ateses per l’entitat havien crescut un 79% en els últims anys. L’abordatge des dels valors compartits, tant a l’aula com a casa, és central per capgirar la dinàmica.
SuperCampus: vídeos educatius fets per docents i en català
La nova plataforma d’aprenentatge de 3Cat ja supera els 1.000 continguts per estudiar a l’aula o a casa. Els de matemàtiques i llengua són els que més audiència tenen. Professorat en actiu d’escoles i instituts i el Departament d’Educació i Formació Professional validen els vídeos i àudios.
Intel·ligència artificial i orientació acadèmica: aliada o amenaça?
En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha anat guanyant terreny en molts àmbits, i l’educació no n’és una excepció. En el camp de l’orientació acadèmica i professional, cada cop apareixen més eines digitals que prometen ajudar estudiants i orientadors a prendre millors decisions.
Entrevista a Laura Pararols. Directora del Saló de l’Ensenyament Del 26 al 30 de març el Recinte Montjuic de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, l’esdeveniment més rellevant per a la tria educativa dels joves catalans. Enguany, el Saló de l’Ensenyament es reforça posant el focus en els serveis d’orientació i la Formació Professional. Parlem amb la seva directora, Laura Pararols, per conèixer les novetats d’enguany i analitzar les necessitats d’assessorament i acompanyament dels joves per dibuixar el seu futur acadèmic i professional.
El món dE l ’ alumnE
EinEs
EinEs PEr al ProfEssorat Pàg. 19
EinEs PEr al ProfEssorat Pàg. 20 i 21
Els altrEs mEstrEs Pàg. 22-24
ENTREVISTA A ESTHER NIUBÓ.
CONSELLERA D’EDUCACIÓ
“L’increment de la plantilla docent és un fet aquest curs, i ho serà també el curs que ve”
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Des de la seva presa de possessió ha centrat la prioritat del Departament en la millora i l’èxit educatiu de tots els alumnes catalans. De quina manera ho pretenen assolir? Aquest és un repte que hem d’abordar des de diferents fronts, perquè a l’educació no hi ha res que se solucioni només des d’una mirada. En primer lloc, vam signar un acord amb l’OCDE per tal que ens ajudi a identificar les principals mesures a implementar. Paral·lelament, tenim en marxa diferents programes de millora de l’àmbit matemàtic i de comprensió lectora, sobretot als cen-
El Departament d’Educació s’ha fixat com a prioritat assolir l’èxit educatiu de tots els alumnes. En un context amb mals resultats acadèmics, el Govern ha signat un conveni amb l’OCDE per millorar l’educació a Catalunya en quatre anys. Una decisió que ha despertat el recel del sindicat majoritari Ustec-stes. L’ús de les pantalles a l’aula, el desplegament de l’escola inclusiva i el blindatge la inclusió a les escoles es presenten com altres reptes del departament a curt i mitjà termini. Parlem amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, per conèixer la resposta que pretén donar el Departament a les principals preocupacions de la comunitat educativa.
tres amb més marge de millora. També millorarem la nostra proposta de formació permanent del professorat i treballem conjuntament amb el Departament d’Universitats en l’àmbit de la formació inicial per oferir màsters específics en didàctica de les matemàtiques i en lectura. Tot això, sabent que les reformes en educació mai tenen un impacte immediat, i que haurem de treballar sense descans.
L’educació catalana afronta un moment complicat amb els mals resultats acadèmics com a principal preocupació política. Com afronta el Departament el repte de millorar
el rendiment acadèmic dels alumnes catalans?
Amb molta responsabilitat, però també amb el convenciment que podem capgirar la situació. Som conscients que les millores en l’àmbit educatiu no arribaran d’un any per l’altre, i que cal afrontar les mesures des de diferents àmbits, i per aquest motiu estem impulsant programes, i hem arribat a un acord amb l’OCDE per a impulsar la millora des de la seva expertesa i coneixement. Ens hi juguem molt com a societat i, per tant, posarem totes les eines a l’abast del sistema educatiu per fer-ho possible.
Ustec-stes, el sindicat majoritari d’educació, lamenta que el Govern signi un conveni amb l’OCDE sense reunir-se abans amb els sindicats i els professionals de l’educació. Tenen previst consensuar els detalls d’aquest pacte amb la comunitat educativa?
Tenim plena voluntat de treballar les diferents mesures de la mà dels diferents actors implicats: direccions de centres, inspecció educativa, docents, representants de les famílies... i sempre intentarem buscar els màxims consensos possibles i dur a terme l’escolta activa per tenir en compte les diferents opinions.
Els sindicats també demanen reduir ràtios, incrementar la plantilla docent i acabar amb la segregació. Com recull el Govern aquestes peticions?
Doncs amb el màxim respecte a totes les opinions, i intentant continuar amb les actuacions ja endegades que van en aquesta línia. L’increment de la plantilla docent és un fet aquest curs, i ho serà també el curs que ve. I de fet, vam ampliar unes 300 noves dotacions per reforçar l’escola inclusiva, la matrícula viva i la formació professional. I no només continuarem ampliant plantilla, també millorant les seves condicions d’estabilitat amb
nous concursos d’oposicions, que suposa una millora per als centres educatius i una estabilitat en els claustres. Pel que fa a la segregació, continuarem treballant en el marc del Pacte contra la segregació escolar que va endegar el Síndic de Greuges i que tan bons resultats està donant.
La inversió pressupostada per a educació en els últims pressupostos suposa poc més del 2,5% del PIB del país; un percentatge que no arriba ni a la meitat del que preveu la llei d’educació. Assolir el 6% del PIB en educació és una quimera?
Assolir el 6% del PIB és l’objectiu, però partim d’on partim; per tant, no es pot fer d’avui per demà. La inversió en educació és prioritària per aquest Govern, i la proposta de pressupost millorava la situació actual. Però, de moment, els pressupostos no s’han aprovat, però continuarem treballant per fer millor el sistema educatiu amb el pressupost que disposem. Tenim mecanismes per continuar invertint allà on considerem que és necessari, malgrat aquest 2025 hàgim de treballar amb uns pressupostos prorrogats.
L’abandonament prematur dels estudis a Catalunya entre els joves
Sobre el pressupost d’Educació: “
Tenim mecanismes per continuar invertint allà on considerem que és necessari, malgrat aquest 2025 hàgim de treballar amb uns pressupostos prorrogats ”
de 18 a 24 anys es situa en el 14,8%, cinc punts per sobre de la mitjana europea. Com afronta el Departament aquesta xacra?
Recentment, s’han donat a conèixer les dades d’abandonament escolar prematur i aquesta xifra ha disminuït un punt, fins al 13’8%, el mínim històric assolit. Tenim el convenciment que s’està treballant en la direcció correcta per continuar reduint-la. La prevenció de l’abandonament és una de les línies estratègiques del Departament i del Govern. Com a novetats d’aquest
De tu a tu
* Vine a visitar-nos al nostre estand del Saló de l’Ensenyament
Sobre la inclusió a les aules:
“ Cal continuar enfortint les mesures contra la segregació escolar i l’abandonament ”
curs, s’ha posat en marxa una dotació de 52 educadors socials als Serveis Educatius, que faran seguiment de l’alumnat matriculat a 4t d’ESO el curs passat, i que actualment no està cursant cap ensenyament reglat. I volem reforçar l’orientació, l’oferta d’FP bàsica i reconèixer els centres de noves oportunitats.
El Govern també ha mostrat la seva voluntat de regular encara més l’ús de les pantalles a les escoles i els instituts. En què es concretaran aquests nous canvis?
Estem treballant en un pla de digitalització responsable que voldríem que ja s’apliqués de cara al curs vinent. Volem deixar clar que l’objectiu no és minvar aquesta competència digital però sí afavorir-ne un ús responsable, i treballar en paral·lel per potenciar altres competències que l’alumnat català ha d’assolir i reforçar. Cal tenir en compte que hi ha països líders en aquestes competències com Dinamarca que estan també repensant els seus models per ajustar millor els aprenentatges. Per aquest motiu, ja s’ha posat en marxa una comissió que tindrà l’encàrrec de fer un llistat de mesures que ens pugui ajudar a assolir objectius de digitalització responsable als centres però també de respecte a l’equitat, ja que no tots els alumnes i famílies tenen
el mateix accés a la tecnologia un cop arriben a casa seva.
Un estudi elaborat per la Fundació BCN FP assegura que el percentatge de joves migrants de Barcelona sense estudis ni feina és tres cops més alta que en els joves amb nacionalitat espanyola. Com afronta el Departament aquesta desigualtat? El sistema educatiu és, entre moltes altres coses, un mecanisme per garantir la igualtat d’oportunitats. L’origen no ha de ser una variable que afecti en l’èxit educatiu ni en la inserció laboral. Totes les mesures que impulsem des del Departament van enfocades a garantir aquesta igualtat, si bé és cert que queda molt camí per recórrer. És per això que cal continuar enfortint les mesures contra la segregació escolar i l’abandonament. L’augment de la detecció d’alumnat vulnerable és un bon punt de partida, i continuarem aprofundint en la bona feina que fem amb el món local.
Un altre dels deures pendents del Departament és el desplegament del decret l’Escola Inclusiva. El Govern preveu destinar-hi més recursos en els pròxims anys?
La voluntat del Govern de la Generalitat, i així s’ha expressat al Pla de Govern de la legislatura, és revisar aquest decret per tal d’estendre’n l’aplicació al primer
cicle d’educació infantil, al batxillerat i als cicles formatius, i accelerar-ne el desplegament amb un mapa de recursos al territori. Continuar avançant en la inclusivitat de l’educació, que ha de ser una de les prioritats de la legislatura, i només a tall d’exemple, per copsar la importància que li donen els mateixos docents, unes dades: al primer trimestre de curs el Departament va llançar tres nous cursos de formació per a docents, centrats en trastorns d’aprenentatge i TDAH, trastorns del llenguatge i alumnat amb sordesa, i per cada plaça s’han rebut més de 3 sollicituds de docents interessats.
El Departament també ha expressat la seva voluntat d’abordar el retrocés de l’ús social del català. De quina manera en faran front? Som conscients que l’ús del català els darrers anys està en retrocés entre els joves catalans, però això mereix una anàlisi més àmplia. L’escola no pot ser l’única baula de la cadena, i cal també la implicació de les famílies, del sector audiovisual, de les xarxes socials... per impulsar la llengua en diferents àmbits. Des de l’àmbit escolar hem posat en marxa diferents mesures, com ara els tallers ULAE, per incentivar l’aprenentatge i l’ús del català a l’escola com un valor d’enriquiment compartit. També vull destacar els Plans Educatius d’Entorn, que fan una gran tasca en aquest sentit, i la plataforma Supercampus amb 3cat que ofereix continguts educatius audiovisuals en català. Totes aquestes iniciatives sempre treballant conjuntament amb el Departament de Política Lingüística per així aconseguir lluitar contra aquesta situació amb la màxima eficàcia possible.
Ansietat en infants i adolescents
Com a professionals de l’àmbit educatiu i clínic detectem sovint alteracions en l’estat psicoemocional d’infants i adolescents relacionats amb nivells preocupants d’ansietat, amb repercussions importants en diferents àmbits de la seva vida. Davant d’aquestes evidències, sovint cal plantejar una derivació de l’infant o adolescent a serveis especialitzats, per abordar la simptomatologia detectada, i fer un abordatge de manera immediata per evitar que l’ansietat continuï repercutint de manera negativa el seu desenvolupament.
MIREIA SORIANO CHACÓN.
PSICÒLOGA DE LA UTEA (UNITAT DE TRASTORN
D’ESPECTRE AUTISTA) DE L’HOSPITAL QUIRÓN
SALUD DEL VALLÈS I DIRECTORA DEL CENTRE
PSICOLÒGIC I LOGOPÈDIC SORIGAL.
DEFINICIÓ: A QUÈ ANOMENEM ANSIETAT?
L’ansietat és una emoció bàsica. És normal i saludable. L’ansietat o angoixa és una emoció que tothom experimenta alguna vegada davant de determinades experiències de la vida o circumstàncies de l’entorn. Apareix per fer front a una situació que la persona percep com una amenaça per a la seva seguretat, o la dels seus, i intenta reduir les conseqüències negatives que pot produir. És, per tant,
una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn. És la reacció del nostre cos a l’estrès. Es tracta d’una emoció encaminada a la adaptació i a la preservació de l’espècie, ens ajuda a enfrontar-nos a situacions estressants i a tenir millor rendiment. L’alliberament de l’adrenalina (hormona) provoca una reacció de resposta de “lluita” o “fugida” per a respondre a la situació que genera estrès.
ALÍCIA PRATS PITARCH. ORIENTADORA EDUCATIVA, PSICOPEDAGOGA COL·LEGIADA.
L’ANSIETAT ES MANIFESTA COM UN SISTEMA DE RESPOSTA: COGNITIVA, FISIOLÒGICA I CONDUCTUAL. COM ÉS LA RESPOSTA D’ANSIETAT?
Fisiològica: Els efectes inclouen palpitacions del cor o l’augment de cor taxa, respiració superficial, tremolors o sacsejades, sudoració, marejos o atordiment, sensació de “debilitat als genolls”, congelació, la tensió muscular, dificultat per respirar i nàusees.
cionament habitual de la persona tingui l’edat que tingui. En funció de quin sigui el focus principal de la por o la preocupació es parla d’un trastorn o d’un altre.
Prenen com a referència el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DMS-V), la classificació dels trastorns d’ansietat que s’esmenten serien els següents:
Trastorn d’ansietat per separació Por o ansietat excessiva i inapropiada per al nivell de desenvolupament de l’individu concernent a la seva separació d’ aquelles figures d’aferrament.
Mutisme selectiu Incapacitat d’un nen a parlar en certs àmbits socials, com l’escola. Aquests nens comprenen el llenguatge i són capaços de parlar amb tota normalitat en àmbits on se senten còmodes i confortables.
SENYALS I SÍMPTOMES
D’ALERTA: DETECCIÓ
Els símptomes més comuns de l’ansietat que pot experimentar un infant o adolescent serien:
Fòbia específica
Por o ansietat intensa per un objecte o situació específica (p.ex., volar, alçades, animals, administració d’ una injecció, veure sang). En els nens, la por o l’ansietat es pot expressar amb plor, rebequeries o quedar-se paralitzats.
Trastorn de pànic
Atacs de pànic imprevistos recurrents. Un atac de pànic és l’aparició sobtada de por intensa o de malestar intens que assoleix la seva màxima expressió en minuts.
Trastorn d’ansietat social
Agorafòbia
Por o ansietat intensa sobre dues (o més) de les cinc situacions següents: 1. Ús del transport públic (p. ex., automòbils, autobusos, trens, vaixells, avions). 2. Estar en espais oberts (p. ex., zones d’estacionament, mercats, ponts). 3. Estar en llocs tancats (p. ex., botigues, teatres, cinemes). 4. Fer cua o estar enmig d’una multitud. 5. Estar fora de casa sol.
Trastorn d’Ansietat Generalitzada Ansietat i preocupació excessiva (anticipació aprensiva), que es produeix durant més dies dels que ha estat absent durant mínim de sis mesos, en relació amb diversos successos o activitats (com en l’activitat laboral o escolar).
Por o ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals l’individu està exposat al possible examen per part d’altres persones. Alguns exemples són les interaccions socials (p. ex., mantenir una conversa, reunir-se amb persones estranyes), ser observat (p. ex., menjant o bevent) i actuar davant d’altres persones (p. ex., fer una xerrada). En els infants, l’ansietat es pot produir en les situacions socials amb altres persones de la seva mateixa edat i no solament en la interacció amb els adults.
PSICOLÒGICS
Preocupació excessiva. Els nens amb ansietat solen ser molt perfeccionistes i exigents amb ells mateixos i es preocupen en excés per les coses.
Pors, inseguretat.
L’ansietat pot provocar que l’infant o l’adolescent pensi que li passa alguna cosa estranya i comença a tenir problemes d’autoestima i falta de confiança en si mateix.
L’estat d’ansietat pot presentar dificultats per a la concentració i atenció.
Lentitud de processament, triga a fer les tasques més temps de l’esperat per a la seva edat.
Pensaments negatius a causa que pensa que està en perill i que hi ha alguna cosa que l’amenaça.
Tics nerviosos i moviments repetitius: mossegar-se les ungles, tirar-se dels cabells … A causa de l’estat de nerviosisme desencadenat per l’ansietat.
Sensibilitat. El nen o adolescent plora o s’enfada, les emocions es descontrolen.
Canvis importants en el rendiment acadèmic.
Bloqueig, quedar-se paralitzat.
Rutines estructurades
Proporcionar un entorn previsible amb horaris clars i transicions ben definides per reduir l’ansietat causada per la incertesa.
Espais de calma
Crear zones dins el centre escolar on l’alumnat pugui anar per relaxar-se o autoregular-se quan se senti aclaparat, desbordat, neguitós.
Fomentar una cultura de suport i inclusió
Promoure un clima escolar positiu, sense tolerància a qualsevol manifestació de violència, i fomentar la col·laboració entre alumnes.
Identificació i detecció primerenca
Formació del personal docent
Proporcionar formació al claustre perquè reconeguin els símptomes d’ansietat, com ara la irritabilitat, dificultats per concentrar-se, evitació de situacions socials o queixes físiques recurrents.
Coordinació amb les famílies
Establir canals de comunicació regulars amb les famílies per compartir observacions i detectar possibles fonts d’estrès o ansietat en l’entorn de l’alumnat.
Treball interdisciplinari
Comptar amb la col·laboració de psicòlegs escolars, pedagogs i orientadors/es per avaluar i donar suport a infants i/o adolescent amb ansietat.
Suport individualitzat
Plans d’intervenció individualitzats (PSI)
Dissenyar estratègies personalitzades per a l’alumnat amb ansietat, tenint en compte les seves necessitats i els seus punts forts.
“ Implementar programes que ensenyi a l’alumnat a identificar, comprendre i gestionar les seves emocions, així com a desenvolupar habilitats socials i empatia ”
Sessions de tutorització
Reunions periòdiques amb un/a tutor/a o orientado/a que ofereix un espai segur per parlar sobre les seves preocupacions.
Mentoria per iguals
Promoure programes en què alumnes més grans o amb experiències similars facin de mentors per als més petits.
Recursos per gestionar
l’ansietat a l’aula
Tècniques de relaxació i respiració
Introduir exercicis senzills de respiració profunda, mindfulness o meditació per ajudar els alumnes a calmar-se en moments d’estrès.
Adaptacions pedagògiques
- Reduir pressió acadèmica, ajustant la càrrega de treball o permetent més temps per completar tasques.
- Evitar exposicions orals obligatòries si causen molta ansietat i oferir alternatives.
Dinàmiques de grup Fomentar activitats cooperatives que ajudin a construir confiança i a reduir l’ansietat social.
Materials didàctics
- Llibres i guies sobre ansietat, pors, adaptats a diferents edats.
- Programes de salut mental escolar per integrar la salut emocional al currículum.
- Visionat de pel·lícules, curtmetratges on s’aborda alguna temàtica que acostuma a generar nivells d’angoixa, i què puguin ser útils per acompanyar a l’infant i/o adolescent amb ansietat.
Seguiment i avaluació Monitorització contínua Fer un seguiment dels progressos de l’alumne amb ansietat i ajustar les intervencions segons sigui necessari.
Avaluació del clima escolar Realitzar atencions individualitzades amb alumnes per identificar fonts d’estrès dins l’escola i treballar per reduir-les.
docents espanyols i els d’Alemanya, Estònia, Dinamarca o Finlàndia. Els països bàltics són els que lliuren més el seu professorat de primària d’hores a l’aula. A Letònia, els docents dediquen 439 hores a l’aula de mitjana per curs, i a Estònia 585 hores. Justament, Estònia va ser el país de la UE amb millors resultats a l’últim informe PISA i els seus docents dediquen 269 hores anuals menys a l’aula que a Espa-
nya. A Alemanya, els docents de primària dediquen 691 hores anuals, a Dinamarca 698 i a Finlàndia 673.
En el cas de secundària, els docents de l’Estat espanyol s’apropen més a la mitjana d’Europa i l’OCDE. El professorat espanyol de secundària dedica 656 hores anuals a les aules. Una xifra similar a la d’Alemanya (642), Estònia (619) o Finlàndia (595).
QUANTES HORES PASSEN ELS DOCENTS DE PRIMÀRIA
“ El professorat de primària dedica 854 hores cada curs a l’aula ”
Cicles formatius sanitaris
“ El Departament d’Educació ha volgut abordar aquesta rèmora amb un acord in extremis amb USTEC que compromet el Govern a augmentar un 30% la plantilla docents ”
MÉS ESTUDIANTS PER AULA A LA PRIMÀRIA, SOBRETOT EN ELS CENTRES PRIVATS
L’estudi de l’OCDE també analitza el nombre d’estudiants que tenen els docents a l’aula de mitjana. I, en aquest cas, les dades de l’Estat espanyol tampoc són esperançadores. Als centres públics, l’informe calcula una mitjana de 21 alumnes per docent a la primària. Una xifra que en el cas dels centres privats s’eleva fins als 23 alumnes per aula. La xifra és substancialment superior a la mitjana de la UE, que se situa en els 18 alumnes en els centres privats i els 19 en els centres públics.
Davant la manca de professionals del sistema educatiu català, el Departament d’Educació ha volgut abordar aquesta rèmora amb un acord in extremis amb USTEC (el sindicat majoritari de l’educació) que compromet el Govern a augmentar un 30% la plantilla docents i reduir ràtios fins al 2030. En cas de complir-se l’acord, el sistema educatiu català assoliria una xifra històrica de 130.000 docents d’aquí a cinc anys.
LA CÀRREGA DELS DOCENTS
AFECTA DIRECTAMENT
LA SEVA SALUT MENTAL
Les altes ràtios i les llargues jornades dels docents tenen un impacte directe en la seva salut mental. De fet, també podria suposar una amenaça per al mateix sistema educatiu si s’atén una enquesta d’ USTEC que assegura que un terç dels docents catalans estan disposats a deixar la professió.
L’estudi del sindicat assegura que el 36% del professorat català està disposat a deixar la seva professió, un percentatge que encara és més alt entre els docents joves. Els professors dels centres de formació d’adults (40%), l’ESO (38%) i el batxillerat (30%) són els que estarien més predisposats de modificar la seva realitat laboral, abandonant les aules per una altra professió.
L’enquesta també constata que gairebé la meitat del professorat del país (el 45%) se sent malament o molt malament psicològicament. Els principals motius
que expliquen aquest malestar emocional i psicològic dels docents són les seves condicions laborals.
Els docents asseguren que els conflictes, la càrrega mental i d’hores de feina i la burocràcia són els principals motius que els fan plantejar tirar la tovallola. L’enquesta també il·lustra exemples d’aquesta càrrega de feina; el 88% dels docents creu que el volum de feina ha crescut aquests últims anys i el 64% assegura que acaben treballant sis dies a la setmana. L’excés de feina afecta sobre la salut mental del professorat català, però també sobre la salut física; el 29% dels docents asseguren que el volum de feina no els permet deixar temps per a l’esport.
La reducció de ràtios a les aules i de burocràcia, revertir les retallades i l’increment salarial és la recepta d’USTEC per millorar la salut mental dels docents. Unes demandes que se sustenten en dades publicades de la mateixa OCDE, amb la qual el Govern pretén deixar-se assessorar per millorar els resultats de PISA.
QUÈ DIU EL PROTOCOL DE
LA GENERALITAT SOBRE
VIOLÈNCIA EN L’ÀMBIT
EDUCATIU?
El juliol del 2024, el Departament d’Educació va publicar el Protocol d’actuació davant de qualsevol mena de violència en l’àmbit educatiu. El document pretén substituir i englobar els diferents protocols elaborats anteriorment per la Conselleria sobre assetjament i ciberassetjament, assetjament escolar a persones LGBTI, violència masclista entre l’alumnat i conductes d’odi i de discriminació.
El document es presenta com un compilador d’eines “per a la prevenció, detecció i intervenció davant situacions de violència a l’àmbit educatiu que afecten l’alumnat”. El protocol estableix el circuit d’actuació davant de casos de violència a l’aula, des de la detecció i identificació fins a les fases d’intervenció educativa.
SIS FASES D’INTERVENCIÓ
EDUCATIVA PER ABORDAR UN CAS DE VIOLÈNCIA A L’AULA
El text difós pel Departament d’Educació identifica sis fases per a la intervenció educativa que permeti aturar situacions de violència a l’aula. Tot i que el protocol centra totes les actuacions en la violència entre alumnes, estableix pautes comunes i eines per abordar qualsevol forma de violència soferta a l’aula.
El protocol identifica una primera fase de mesures d’urgència que s’han d’aplicar de forma immediata. Entre elles destaquen
“ Els casos de violència contra l’alumnat català van créixer un 75,9% durant el curs 2023-2024 ”
el canvi temporal de grup a la persona que ha agredit i la protecció de la víctima. En la segona fase, la direcció de l’escola ha d’elaborar un mapa de seguretat urgent orientat a garantir que els diferents espais de l’escola estiguin protegits. També s’haurà de brindar suport i acompanyament entre l’alumnat i comunicar a les famílies el mapa creat. Posteriorment, s’han de concretar les mesures educatives a l’aula per abordar l’agressió. S’haurà de crear un pla de treball per a tot l’alumnat implicat i mantenir entrevistes amb les famílies.
Un cop iniciades les actuacions educatives, s’han d’abordar les pràctiques restauratives i el seguiment i tancament del cas.
Tot i que aquest protocol ha estat ben valorat per la comunitat educativa perquè permet aclarir diferents situacions de violència a l’aula, els docents reclamen més recursos per poder-lo aplicar.
EDUCAR EN LA GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES
L’increment de la violència i els conflictes a l’aula esdevé una de les realitats silenciades que
suposa més complexitat a la feina docent. Tot i que el mateix Departament d’Educació assumeix que es tracta d’un fenomen que va molt més enllà de la comunitat educativa, les aptituds dels docents per saber abordar aquestes situacions resulta cabdal.
Els sindicats lamenten que les altes ràtios i l’alta càrrega de feina dels docents no ajuden a abordar aquest nou fenomen. Al seu torn, el Departament també posa l’èmfasi a fomentar l’educació en la gestió positiva dels conflictes. Un document de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) recull una sèrie d’actuacions concretes per afavorir que els alumnes desenvolupin les competències per conviure. Entre les eines proposades destaca l’educació en valors, el treball cooperatiu, educar en el respecte i la responsabilitat i l’escolta activa.
Educar en valors compartits, tant a l’escola com a altres espais educatius, resulta cada cop més necessari per crear una societat que sàpiga conviure i valorar la diversitat.
Intel·ligència artificial i orientació acadèmica: aliada o amenaça?
En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha anat guanyant terreny en molts àmbits, i l’educació no n’és una excepció. En el camp de l’orientació acadèmica i professional, cada cop apareixen més eines digitals que prometen ajudar estudiants i orientadors a prendre millors decisions. Ara bé, aquesta tecnologia és realment útil? Pot substituir l’acompanyament personalitzat dels orientadors o, per contra, ha de ser vista com una eina complementària?
DRA. MATILDE MARTÍNEZ CASANOVAS
DIRECTORA GENERAL D’IGEMA BUSINESS SCHOOL, EXPERTA EN INNOVACIÓ I ORIENTACIÓ ACADÈMICA.
Els professionals de l’orientació sabem que cada estudiant és un món, amb inquietuds, pors i expectatives molt diverses. L’orientació no es basa només en dades i estadístiques; requereix escolta activa, empatia i una mirada personalitza-
da. Tot i això, la IA ha arribat per quedar-se i, si s’utilitza correctament, pot oferir recursos valuosos.
Per exemple, hi ha tecnologies que ajuden a identificar patrons en els interessos dels estudiants,
a predir abandonaments escolars i a proposar itineraris formatius basats en habilitats reals. Però aquestes eines, per molt precises que siguin, no poden substituir la conversa real entre un orientador i un alumne.
bi l’alternativa que millor s’adapti als seus interessos.
L’any passat es va constatar un increment d’alumnes de 3r d’ESO. Creu que és important començar a dibuixar el futur acadèmic dels joves abans d’acabar l’educació obligatòria?
Sens dubte. És fonamental començar a orientar els joves sobre el seu futur acadèmic molt abans de finalitzar els estudis obligatoris. La gran majoria no sap què triar, ni té clares les opcions al seu abast quan arriba el moment. Per això, com més aviat comencin a explorar les seves habilitats, interessos i opcions formatives, millor podran prendre decisions de forma més informada i encertada. Des del Saló de l’Ensenyament animem l’alumnat que vol descobrir el seu potencial, encara que no cursi 4t d’ESO, que aprofiti els recursos, tallers i assessorament personalitzat que oferim. Volem donar-los eines perquè sàpiguen traçar l’itinerari acadèmic i professional que s’ajusti a les seves aspiracions amb l’ajuda de la seva família i el professorat.
El curs passat Catalunya va batre un nou rècord en la seva nova oferta integrada de Formació Professio-
nal amb gairebé mig milió de places ofertes. L’increment de l’oferta suposa també un repte per al Saló per ajudar a triar als alumnes?
Lògicament, amb aquesta oferta integrada tenim el repte de mostrar i explicar millor les diferents sortides de la formació professional a les que pot optar l’alumnat. No només presentar les 26 famílies de formació professional que existeixen amb els cicles formatius de grau bàsic, mitjà i superior, sinó també programes de formació i inserció, cursos d’especialització o els certificats de professionalitat. Volem que el nostre públic interessat en l’FP s’endugui una idea més concreta sobre el que poden cursar.
Enguany també es reforçaran els serveis d’orientació amb noves activitats que ajudin els joves a escollir els seus estudis. Ens pot avançar en què consistirà aquest reforç en l’orientació?
L’orientació personalitzada va guanyant valor i protagonisme any rere any perquè creiem fermament que és el fet diferencial del nostre saló. En aquesta edició el nostre propi Servei d’Orientació reforçarà el nombre de punts d’atenció individualitzat in situ i s’ampliarà el servei de con-
“ L’orientació personalitzada va guanyant valor i protagonisme any rere any perquè creiem fermament que és el
fet
diferencial del nostre saló ”
sultes en línia i a través de whatsapp abans i després del saló. Com a novetat, estrenem nous kits d’orientació en línia per a famílies i escoles per tal de facilitar la presa de decisions que estaran disponibles del 15 de febrer fins al 4 d’abril. Dins del saló, mantenim l’espai d’autoconsulta, les visites guiades, els tallers per a joves i famílies, les xerrades per al professorat i l’Espai Ciència, per despertar vocacions en l’àmbit STEM.
Un informe de la Fundació Bofill alerta que gairebé la meitat dels alumnes que abandonen els estudis ho fan al batxillerat o a l’FP, després de l’educació obligatòria. Quin paper pot tenir el Saló per fer reduir l’abandonament escolar en els estudis superiors?
Molts abandonaments es produeixen per una falta de connexió entre les expectatives dels joves i la realitat dels estudis que trien, i el Saló treballa, precisament, per evitar això. Oferim espais d’orientació personalitzada, tallers pràctics i accés directe a professionals i institucions formatives perquè els joves i les seves famílies tinguin la màxima informació per triar. A més, des del Saló destaquem itineraris adaptats a di-
ferents interessos i necessitats, com la Formació Professional dual, que permet aprendre treballant, o opcions més flexibles, adreçades a la formació continuada. Volem que tot el jovent trobi un camí que el motivi i el doni confiança per continuar amb uns estudis, que els ajudaran a construir el seu futur dins d’un mercat laboral en constant evolució.
I les famílies?
El suport emocional de les famílies és essencial per acompanyar els joves en una decisió tan important per a ells. Per això, recomanem que les famílies els escoltin, sense imposar expectatives o pressions, i creïn espais de diàleg on els estudiants expressin còmodament els seus dubtes i interessos. Després cal que adoptin un paper actiu per tal d’ajudar-los a explorar opcions formatives, a informar-se sobre sortides professionals o a conèixer els diferents itineraris que poden seguir. Venir al Saló de l’Ensenyament els serà molt útil, perquè també tenim recursos i activitats d’orientació pensades per a les famílies com el kit d’orientació, tallers, visites guiades, punts d’atenció individualitzats o consultes en línia o per whatsapp, i així podran fer millor aquest acompanyament.
Els docents també juguen un paper clau en l’orientació acadèmica dels joves. Per què recomanaria als ins-
“ El saló ofereix una àmplia varietat d’itineraris formatius en sectors emergents com la tecnologia, la sostenibilitat, la salut i la innovació ”
tituts que s’apropin al Saló de l’Ensenyament?
Els docents són les persones que ajuden els joves a entendre qui són i cap a on volen anar en els estudis. De fet, els docents són una mena de GPS personal que els dibuixen possibles rutes de futur, i actuen de pont entre els nois i noies, les seves famílies i el món educatiu i laboral.Per tot això, el Saló de l’Ensenyament també és per a ells. En un únic espai trobaran informació actualitzada per millorar la seva tasca d’orientació acadèmica. Podran conèixer novetats en estudis postobligatoris, itineraris recomanats en funció dels interessos dels joves, tendències educatives, requisits d’admissió, perspectives professionals...
Aquest any estrenem la plataforma Impulsa’t, que vol ser una guia per a les escoles per fomentar l’autoconeixement entre l’alumnat i la presa de decisions i continuem amb les càpsules formatives per al professorat dins el saló.
Cada cop són més els organismes internacionals que avisen de l’impacte de les noves tecnologies en la destrucció de llocs de feina. La formació i l’especialització serà cabdal per al mercat laboral del futur? Totalment d’acord. La formació i l’especialització seran elements clau per afrontar els reptes d’un mercat laboral en transformació. Tot i que les noves tecnologies
poden substituir algunes tasques, també generen una demanda creixent de professionals qualificats en camps emergents com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o les energies renovables. Per això, és essencial apostar per una formació que no només prepari els estudiants per a les necessitats actuals, sinó que també els doni eines per adaptar-se a un entorn laboral en constant evolució.
El Fòrum Econòmic Mundial calcula que en els cinc anys vinents es crearan 170 milions de llocs de feina al món que ara mateix no existeixen. Com afronta el Saló aquesta transformació constant del mercat laboral?
El Saló de l’Ensenyament està totalment compromès amb la preparació dels joves per fer front a aquesta transformació. Sabem que la creació de noves professions que encara no existeixen representa una oportunitat i, alhora, un desafiament que requereix professionals altament qualificats i flexibles en formació contínua. Per això, el saló ofereix una àmplia varietat d’itineraris formatius en sectors emergents com la tecnologia, la sostenibilitat, la salut i la innovació. A més, promovem una orientació personalitzada perquè els estudiants puguin identificar les habilitats i competències que seran essencials en aquests nous escenaris laborals.
