Món Docent 25

Món Docent

ENTREVISTA A

ESTHER NIUBÓ.

CONSELLERA D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ENTREVISTA A

LAURA PARAROLS. DIRECTORA DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT

ANSIETAT EN INFANTS I ADOLESCENTS

LA NECESSITAT DELS VALORS COMPARTITS PER FRENAR ELS CONFLICTES A L’AULA

SUPERCAMPUS: VÍDEOS EDUCATIUS FETS PER DOCENTS I EN CATALÀ

ELS DOCENTS PARLEN

LA VIDA ALS CENTRES

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I ORIENTACIÓ ACADÈMICA: ALIADA O AMENAÇA?

MÉS HORES I MÉS ALUMNES PER AULA QUE A LA RESTA D’EUROPA

Núm. 25

3

‘90

ar i d

tu s E

te r a

m r o F

r

e x i è r

C

xit

è Tenir

Fer equip

#

HoPortesDin

P

Grau en Infermeria

Grau en Fisioteràpia

e r t es b O s e b r il - 1 8 h a ’ t d o r 24

I dissabte 26 d’abril-10h

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa i experimenta en sessions pràctiques

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2025-2026 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es

EDITA I SUMARI

Entrevista

Món Editorial Infom Kit LPS, SL Medes, 4-6, Local • 08023 • BARCELONA Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

EDITORA: LAURA PONS SALAZAR

REDACCIÓ: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS LAIA VENTURA ARMENGOL

DISSENY: MAIKA FERNÁNDEZ LORENZO

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Pàg. 2-5

Món Docent

va que les situacions de violència escolar ateses per l’entitat havien crescut un 79% en els últims anys. L’abordatge des dels valors compartits, tant a l’aula com a casa, és central per capgirar la dinàmica.

Eines per al professorat Pàg. 19

Esther Niubó. Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya El Departament d’Educació s’ha fixat com a prioritat assolir l’èxit educatiu de tots els alumnes. Parlem amb la màxima responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Catalunya per conèixer la resposta que pretén donar el Departament a les principals SuperCampus: vídeos educatius fets preocupacions de la comunitat per docents i en català La nova plataforma d’apreneneducativa. tatge de 3Cat ja supera els 1.000 continguts per estudiar a l’aula

o a casa. Els de matemàtiques El món de l’alumne 6-11 i llengua són els que més audiència tenen. Professorat en actiu Ansietat en infants i adolescents Com a professionals de l’àmbit d’escoles i instituts i el Departaeducatiu i clínic detectem sovint ment d’Educació i Formació Proalteracions en l’estat psicoemoci- fessional validen els vídeos i àuonal d’infants i adolescents rela- dios. cionats amb nivells preocupants d’ansietat, amb repercussions Eines per al professorat Pàg. 20 i 21 importants en diferents àmbits de la seva vida. Davant d’aques- Intel·ligència artificial i orientació tes evidències, sovint cal plan- acadèmica: aliada o amenaça? tejar una derivació de l’infant o En els darrers anys, la intel·ligènadolescent a serveis especialit- cia artificial (IA) ha anat guanyant zats, per abordar la simptomato- terreny en molts àmbits, i l’edulogia detectada, i fer un abordat- cació no n’és una excepció. En el camp de l’orientació acadèmica i ge de manera immediata professional, cada cop apareixen més eines digitals que prometen La vida als centres Pàg. 12-14 ajudar estudiants i orientadors a prendre millors decisions.

Més hores i més alumnes per aula que a la resta d’Europa Pàg. 22-24 Els docents de l’Estat espa- Els altres mestres nyol passen un 20% més d’hores a l’aula que la mitjana de la Entrevista a Laura Pararols.

Unió Europea. També tenen ràti- Directora del Saló de l’Ensenyament os més altes que a la resta d’Eu- Del 26 al 30 de març el Recinropa. Tot i que el Departament te Montjuic de Fira de Barcelod’Educació treu pit de tenir més na acollirà una nova edició del Samestres que mai, les dades en- ló de l’Ensenyament, l’esdevenicara queden molt lluny de la mit- ment més rellevant per a la tria educativa dels joves catalans. Enjana europea. guany, el Saló de l’Ensenyament es reforça posant el focus en els serveis d’orientació i la Formació Eines per al professorat Pàg. 16-18 Professional. Parlem amb la seLa necessitat dels valors compartits va directora, Laura Pararols, per conèixer les novetats d’enguany i per frenar els conflictes a l’aula Els casos de violència escolar analitzar les necessitats d’assesestan a l’alça a Catalunya. L’any sorament i acompanyament dels passat, la Plataforma d’infància joves per dibuixar el seu futur acade Catalunya (Pincat) assegura- dèmic i professional.

1

Món Docent ENTREVISTA

ENTREVISTA A ESTHER NIUBÓ. CONSELLERA D’EDUCACIÓ

“L’increment de la plantilla docent és un fet aquest curs, i ho serà també el curs que ve” El Departament d’Educació s’ha fixat com a prioritat assolir l’èxit educatiu de tots els alumnes.

En un context amb mals resultats acadèmics, el Govern ha signat un conveni amb l’OCDE per millorar l’educació a Catalunya en quatre anys.

Una decisió que ha despertat el recel del sindicat majoritari Ustec-stes. L’ús de les pantalles a l’aula, el desplegament de l’escola inclusiva i el blindatge la inclusió a les escoles es presenten com altres reptes del departament a curt i mitjà termini. Parlem amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, per conèixer la resposta que pretén donar el Departament a les principals preocupacions de la comunitat educativa.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Des de la seva presa de possessió ha centrat la prioritat del Departament en la millora i l’èxit educatiu de tots els alumnes catalans. De quina manera ho pretenen assolir?

Aquest és un repte que hem d’abordar des de diferents fronts, perquè a l’educació no hi ha res que se solucioni només des d’una mirada. En primer lloc, vam signar un acord amb l’OCDE per tal que ens ajudi a identificar les principals mesures a implementar. Paral·lelament, tenim en marxa diferents programes de millora de l’àmbit matemàtic i de comprensió lectora, sobretot als cen2

tres amb més marge de millora.

També millorarem la nostra proposta de formació permanent del professorat i treballem conjuntament amb el Departament d’Universitats en l’àmbit de la formació inicial per oferir màsters específics en didàctica de les matemàtiques i en lectura. Tot això, sabent que les reformes en educació mai tenen un impacte immediat, i que haurem de treballar sense descans.

L’educació catalana afronta un moment complicat amb els mals resultats acadèmics com a principal preocupació política. Com afronta el Departament el repte de millorar

el rendiment acadèmic dels alumnes catalans?

Amb molta responsabilitat, però també amb el convenciment que podem capgirar la situació.

Som conscients que les millores en l’àmbit educatiu no arribaran d’un any per l’altre, i que cal afrontar les mesures des de diferents àmbits, i per aquest motiu estem impulsant programes, i hem arribat a un acord amb l’OCDE per a impulsar la millora des de la seva expertesa i coneixement. Ens hi juguem molt com a societat i, per tant, posarem totes les eines a l’abast del sistema educatiu per fer-ho possible.

Món Docent

Ustec-stes, el sindicat majoritari d’educació, lamenta que el Govern signi un conveni amb l’OCDE sense reunir-se abans amb els sindicats i els professionals de l’educació. Tenen previst consensuar els detalls d’aquest pacte amb la comunitat educativa?

Tenim plena voluntat de treballar les diferents mesures de la mà dels diferents actors implicats: direccions de centres, inspecció educativa, docents, representants de les famílies... i sempre intentarem buscar els màxims consensos possibles i dur a terme l’escolta activa per tenir en compte les diferents opinions.

Els sindicats també demanen reduir ràtios, incrementar la plantilla docent i acabar amb la segregació.

Com recull el Govern aquestes peticions?

Doncs amb el màxim respecte a totes les opinions, i intentant continuar amb les actuacions ja endegades que van en aquesta línia. L’increment de la plantilla docent és un fet aquest curs, i ho serà també el curs que ve. I de fet, vam ampliar unes 300 noves dotacions per reforçar l’escola inclusiva, la matrícula viva i la formació professional. I no només continuarem ampliant plantilla, també millorant les seves condicions d’estabilitat amb

nous concursos d’oposicions, que suposa una millora per als centres educatius i una estabilitat en els claustres. Pel que fa a la segregació, continuarem treballant en el marc del Pacte contra la segregació escolar que va endegar el Síndic de Greuges i que tan bons resultats està donant.

La inversió pressupostada per a educació en els últims pressupostos suposa poc més del 2,5% del PIB del país; un percentatge que no arriba ni a la meitat del que preveu la llei d’educació. Assolir el 6% del PIB en educació és una quimera?

Assolir el 6% del PIB és l’objectiu, però partim d’on partim; per tant, no es pot fer d’avui per demà. La inversió en educació és prioritària per aquest Govern, i la proposta de pressupost millorava la situació actual. Però, de moment, els pressupostos no s’han aprovat, però continuarem treballant per fer millor el sistema educatiu amb el pressupost que disposem. Tenim mecanismes per continuar invertint allà on considerem que és necessari, malgrat aquest 2025 hàgim de treballar amb uns pressupostos prorrogats.

Sobre el pressupost d’Educació:

“Tenim

mecanismes per continuar invertint allà on considerem que és necessari, malgrat aquest 2025 hàgim de treballar amb uns pressupostos prorrogats

”

de 18 a 24 anys es situa en el 14,8%, cinc punts per sobre de la mitjana europea. Com afronta el Departament aquesta xacra?

Recentment, s’han donat a conèixer les dades d’abandonament escolar prematur i aquesta xifra ha disminuït un punt, fins al 13’8%, el mínim històric assolit. Tenim el convenciment que s’està treballant en la direcció correcta per continuar reduint-la.

La prevenció de l’abandonament és una de les línies estratègiL’abandonament prematur dels es- ques del Departament i del Gotudis a Catalunya entre els joves vern. Com a novetats d’aquest

De tu a tu * Vine a visitar-nos al nostre estand del Saló de l’Ensenyament 3

@univgirona #UdGent

Món Docent

Sobre la inclusió a les aules:

“Cal continuar enfortint les mesures contra la segregació escolar i l’abandonament

”

curs, s’ha posat en marxa una dotació de 52 educadors socials als Serveis Educatius, que faran seguiment de l’alumnat matriculat a 4t d’ESO el curs passat, i que actualment no està cursant cap ensenyament reglat. I volem reforçar l’orientació, l’oferta d’FP bàsica i reconèixer els centres de noves oportunitats.

El Govern també ha mostrat la seva voluntat de regular encara més l’ús de les pantalles a les escoles i els instituts. En què es concretaran aquests nous canvis?

Estem treballant en un pla de digitalització responsable que voldríem que ja s’apliqués de cara al curs vinent. Volem deixar clar que l’objectiu no és minvar aquesta competència digital però sí afavorir-ne un ús responsable, i treballar en paral·lel per potenciar altres competències que l’alumnat català ha d’assolir i reforçar. Cal tenir en compte que hi ha països líders en aquestes competències com Dinamarca que estan també repensant els seus models per ajustar millor els aprenentatges. Per aquest motiu, ja s’ha posat en marxa una comissió que tindrà l’encàrrec de fer un llistat de mesures que ens pugui ajudar a assolir objectius de digitalització responsable als centres però també de respecte a l’equitat, ja que no tots els alumnes i famílies tenen 4

el mateix accés a la tecnologia un cop arriben a casa seva.

Un estudi elaborat per la Fundació BCN FP assegura que el percentatge de joves migrants de Barcelona sense estudis ni feina és tres cops més alta que en els joves amb nacionalitat espanyola. Com afronta el Departament aquesta desigualtat?

El sistema educatiu és, entre moltes altres coses, un mecanisme per garantir la igualtat d’oportunitats. L’origen no ha de ser una variable que afecti en l’èxit educatiu ni en la inserció laboral. Totes les mesures que impulsem des del Departament van enfocades a garantir aquesta igualtat, si bé és cert que queda molt camí per recórrer. És per això que cal continuar enfortint les mesures contra la segregació escolar i l’abandonament. L’augment de la detecció d’alumnat vulnerable és un bon punt de partida, i continuarem aprofundint en la bona feina que fem amb el món local.

Un altre dels deures pendents del Departament és el desplegament del decret l’Escola Inclusiva. El Govern preveu destinar-hi més recursos en els pròxims anys?

La voluntat del Govern de la Generalitat, i així s’ha expressat al Pla de Govern de la legislatura, és revisar aquest decret per tal d’estendre’n l’aplicació al primer

cicle d’educació infantil, al batxillerat i als cicles formatius, i accelerar-ne el desplegament amb un mapa de recursos al territori.

Continuar avançant en la inclusivitat de l’educació, que ha de ser una de les prioritats de la legislatura, i només a tall d’exemple, per copsar la importància que li donen els mateixos docents, unes dades: al primer trimestre de curs el Departament va llançar tres nous cursos de formació per a docents, centrats en trastorns d’aprenentatge i TDAH, trastorns del llenguatge i alumnat amb sordesa, i per cada plaça s’han rebut més de 3 sol· licituds de docents interessats.

El Departament també ha expressat la seva voluntat d’abordar el retrocés de l’ús social del català. De quina manera en faran front?

Som conscients que l’ús del català els darrers anys està en retrocés entre els joves catalans, però això mereix una anàlisi més àmplia. L’escola no pot ser l’única baula de la cadena, i cal també la implicació de les famílies, del sector audiovisual, de les xarxes socials... per impulsar la llengua en diferents àmbits. Des de l’àmbit escolar hem posat en marxa diferents mesures, com ara els tallers ULAE, per incentivar l’aprenentatge i l’ús del català a l’escola com un valor d’enriquiment compartit. També vull destacar els Plans Educatius d’Entorn, que fan una gran tasca en aquest sentit, i la plataforma Supercampus amb 3cat que ofereix continguts educatius audiovisuals en català. Totes aquestes iniciatives sempre treballant conjuntament amb el Departament de Política Lingüística per així aconseguir lluitar contra aquesta situació amb la màxima eficàcia possible.

Món Docent

960h de matemàtiques IA 480h de negocis 16 casos reals amb empreses 6 campus 4 països

Not just another school

.

BUSINESS, DATA IA BA E RS MASTERS

No

in Madrid

5

Món Docent EL MÓN DE L’ALUMNE

Ansietat en infants i adolescents Com a professionals de l’àmbit educatiu i clínic detectem sovint alteracions en l’estat psicoemocional d’infants i adolescents relacionats amb nivells preocupants d’ansietat, amb repercussions importants en diferents àmbits de la seva vida. Davant d’aquestes evidències, sovint cal plantejar una derivació de l’infant o adolescent a serveis especialitzats, per abordar la simptomatologia detectada, i fer un abordatge de manera immediata per evitar que l’ansietat continuï repercutint de manera negativa el seu desenvolupament.

MIREIA SORIANO CHACÓN.

PSICÒLOGA DE LA UTEA (UNITAT DE TRASTORN D’ESPECTRE AUTISTA) DE L’HOSPITAL QUIRÓN SALUD DEL VALLÈS I DIRECTORA DEL CENTRE PSICOLÒGIC I LOGOPÈDIC SORIGAL.

DEFINICIÓ: A QUÈ ANOMENEM ANSIETAT? L’ansietat és una emoció bàsica. És normal i saludable. L’ansietat o angoixa és una emoció que tothom experimenta alguna vegada davant de determinades experiències de la vida o circumstàncies de l’entorn. Apareix per fer front a una situació que la persona percep com una amenaça per a la seva seguretat, o la dels seus, i intenta reduir les conseqüències negatives que pot produir. És, per tant, 6

una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn. És la reacció del nostre cos a l’estrès. Es tracta d’una emoció encaminada a la adaptació i a la preservació de l’espècie, ens ajuda a enfrontar-nos a situacions estressants i a tenir millor rendiment. L’alliberament de l’adrenalina (hormona) provoca una reacció de resposta de “lluita” o “fugida” per a respondre a la situació que genera estrès.

ALÍCIA PRATS PITARCH.

ORIENTADORA EDUCATIVA, PSICOPEDAGOGA COL·LEGIADA.

L’ANSIETAT ES MANIFESTA COM UN SISTEMA DE RESPOSTA: COGNITIVA, FISIOLÒGICA I CONDUCTUAL. COM ÉS LA RESPOSTA D’ANSIETAT? Fisiològica: Els efectes inclouen palpitacions del cor o l’augment de cor taxa, respiració superficial, tremolors o sacsejades, sudoració, marejos o atordiment, sensació de “debilitat als genolls”, congelació, la tensió muscular, dificultat per respirar i nàusees.

Món Docent

Conductual: Les persones s’involucren en certes conductes i s’abstenen d’altres com una forma de protegir-se de l’ansietat.

Malgrat això, en alguns casos l’ansietat pot arribar a esdevenir un trastorn. L’ansietat es converteix en un problema quan els seus símptomes cognitius, físics i conductuals són persistents i severs; quan provoca angoixa en la vida de la persona fins al punt que afecta negativament la seva capacitat per aprendre i estudiar, socialitzar-se o portar a terme les tasques diàries. L’ansietat es converteix en un problema quan les persones afectades l’experimenten excessivament intensa o freqüent, davant de situacions quotidianes que no haurien de produir-ne, i se senten incapaces de controlar-la. Aquesta ansietat

interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i minva l’autonomia de la persona. Si no es tracta, pot tenir conseqüències negatives importants en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent, ja que repercutirà en la seva àrea social, acadèmica i familiar. Afortunadament, l’ansietat té tractament.

PREVALENÇA: DADES PREOCUPANTS Des del portal Som Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu s’exposa que l’ansietat és un dels problemes de salut mental que s’observen amb més freqüència durant la infància i l’adolescència. Les dades ens alerten sobre la importància d’atendre aquesta patologia en edats tempranes, ja que entre un 10% i un 20%

dels infants i els adolescents presentarà ansietat en algun moment i, per tant, ens trobem davant un problema rellevant en aquest rang d’edat.

Pel que fa a l’edat d’inici, els trastorns d’ansietat es troben entre els trastorns d’aparició més primerenca.

TRASTORNS ASSOCIATS A L’ANSIETAT Des del vessant clínic i seguint aportacions del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona, els trastorns d’ansietat es caracteritzen per presentar una por o ansietat intensa o una preocupació excessiva. Aquests trastorns generen un important malestar i afecten el fun-

7

Món Docent

Fòbia específica Por o ansietat intensa per un objecte o situació específica (p.ex., volar, alçades, animals, administració d’ una injecció, veure sang). En els nens, la por o Prenen com a referència el l’ansietat es pot expressar amb Manual Diagnòstic i Estadístic plor, rebequeries o quedar-se dels Trastorns Mentals (DMS-V), paralitzats. la classificació dels trastorns d’ansietat que s’esmenten seriTrastorn de pànic en els següents: Atacs de pànic imprevistos recurrents. Un atac de pànic és l’apaTrastorn d’ansietat per separació rició sobtada de por intensa o de Por o ansietat excessiva i inapro- malestar intens que assoleix la sepiada per al nivell de desenvolu- va màxima expressió en minuts. pament de l’individu concernent a la seva separació d’ aquelles fiTrastorn d’ansietat social gures d’aferrament.

Por o ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals l’individu està exposat al Mutisme selectiu Incapacitat d’un nen a parlar en possible examen per part d’altres certs àmbits socials, com l’es- persones. Alguns exemples són cola. Aquests nens comprenen les interaccions socials (p. ex., el llenguatge i són capaços de mantenir una conversa, reunir-se parlar amb tota normalitat en amb persones estranyes), ser obàmbits on se senten còmodes i servat (p. ex., menjant o bevent) i actuar davant d’altres persones confortables. cionament habitual de la persona tingui l’edat que tingui. En funció de quin sigui el focus principal de la por o la preocupació es parla d’un trastorn o d’un altre.

SENYALS I SÍMPTOMES D’ALERTA: DETECCIÓ Els símptomes més comuns de l’ansietat que pot experimentar un infant o adolescent serien:

8

(p. ex., fer una xerrada). En els infants, l’ansietat es pot produir en les situacions socials amb altres persones de la seva mateixa edat i no solament en la interacció amb els adults.

Agorafòbia Por o ansietat intensa sobre dues (o més) de les cinc situacions següents: 1. Ús del transport públic (p. ex., automòbils, autobusos, trens, vaixells, avions). 2. Estar en espais oberts (p. ex., zones d’estacionament, mercats, ponts). 3.

Estar en llocs tancats (p. ex., botigues, teatres, cinemes). 4. Fer cua o estar enmig d’una multitud. 5.

Estar fora de casa sol.

Trastorn d’Ansietat Generalitzada Ansietat i preocupació excessiva (anticipació aprensiva), que es produeix durant més dies dels que ha estat absent durant mínim de sis mesos, en relació amb diversos successos o activitats (com en l’activitat laboral o escolar).

PSICOLÒGICS Preocupació excessiva. Els nens amb ansietat solen ser molt perfeccionistes i exigents amb ells mateixos i es preocupen en excés per les coses.

Pors, inseguretat.

L’ansietat pot provocar que l’infant o l’adolescent pensi que li passa alguna cosa estranya i comença a tenir problemes d’autoestima i falta de confiança en si mateix.

L’estat d’ansietat pot presentar dificultats per a la concentració i atenció.

Lentitud de processament, triga a fer les tasques més temps de l’esperat per a la seva edat.

Pensaments negatius a causa que pensa que està en perill i que hi ha alguna cosa que l’amenaça.

Tics nerviosos i moviments repetitius: mossegar-se les ungles, tirar-se dels cabells … A causa de l’estat de nerviosisme desencadenat per l’ansietat.

Sensibilitat. El nen o adolescent plora o s’enfada, les emocions es descontrolen.

Canvis importants en el rendiment acadèmic.

Bloqueig, quedar-se paralitzat.

Món Docent

CONDUCTUALS

Rebequeries freqüents i inexplicables.

Agitació, plors incontrolats.

Impaciència.

Aïllament social, no vol jugar amb altres nens i evita les activitats extraescolars.

Resistència a anar a dormir.

Resistència a anar a l’escola o l’institut.

Evitació de situacions que poden produir ansietat.

Quequeig.

Menjar o beure en excés.

Graus ■ Turisme i Turisme en anglès ■ Direcció Hotelera ■ Prevenció i Seguretat Integral presencial i en línia

FÍSICS Taquicàrdies, tremolors i nerviosisme. El nen o jove experimentarà que el seu cor es “descontrola” i comença a bategar amb massa força o amb arritmies.

Dificultat per respirar. A causa que el cor s’accelera, costa més mantenir la respiració pausada.

Sudoració excessiva perquè es desencadena a causa del nerviosisme.

Al tenir dificultat per mantenir una correcta respiració, el cervell varia la quantitat d’oxigen a la sang, per la qual cosa es poden presentar marejos i mals de cap.

Tensió muscular. El cos reacciona davant l’ansietat com si s’hagués d’enfrontar a un enemic i es tensa.

L’angoixa i l’ansietat poden afectar directament a l’estómac de manera que el nen pot experimentar mal de panxa i dolors abdominals.

Problemes per dormir, episodis d’insomni.

Coneix-nos!

Centre de Formació Professional

Dia de les famílies 10 de maig

Cicles Formatius de Grau Superior

Màsters oficials i de Formació Permanent Diplomes i cursos d’especialització

■ 93 592 97 10 ■ fuab.formacio@uab.cat ■ www.uab.cat/fundaciouab

Consulta el calendari de portes obertes i sessions informatives

amb qualitat universitària ■ Comerç Internacional i Comerç Internacional en anglès ■ Transport i Logística ■ Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, perfil professional Ciberseguretat

■ 93 515 80 95 ■ formacio.professional@uab.cat ■ www.uab.cat/formacio-professional 9

Món Docent

ACTUACIÓ DAVANT L’ANSIETAT EN L’ÀMBIT FAMILIAR La família pot ajudar l’infant i adolescent amb trastorn d’ansietat amb diferents pautes i estratègies: Com a mare i pare, davant l’ansietat manifestada per l’infant o l’adolescent, caldria intentar mantenir la calma.

Encara que el més normal és que el pare o la mare vulguin ajudar a l’infant o l’adolescent evitant o escapant de les situacions que l’angoixen, això només contribueix a perllongar la seva ansietat. En lloc de rescatar-lo, cal ajudar a afrontar les seves pors i elogiar per cada intent que realitza per trobar una solució.

Parlar sobre l’ansietat, el que està succeint en el seu cos i per què succeeix. Molts nens i joves no saben el que se sent quan estan ansiosos, i pot ser molt aterridor. Fins i tot podrien pensar que estan molt malalts o que estan tenint un atac de cor. Que puguin entendre què els passa disminueix l’ansietat i les preocupacions i ajuda a controlar-la.

Mostrar interès per les seves preocupacions. Moltes vegades, nens i adolescents tendeixen a

“Molts nens i

joves no saben el que se sent quan estan ansiosos, i pot ser molt aterridor

”

10

tancar-se en si mateixos i a no explicar allò que els preocupa per por a la resposta de la gent gran que els diem: “això són ximpleries!“ “no passa res” “no tinguis por” “no et preocupis”. Ús de metàfores: descriure l’ansietat com una onada a muntar o navegar.

Ajudar a fer respiracions profundes i lentes, a través del seu nas durant tres temps i a través de la seva boca per altres tres.

Tècniques distractores per tal que se centrin en altres coses.

Si ho vol i ho permet, fes-li una abraçada o dona-li la mà. El contacte físic i afectuós pot ser calmant.

Es pot ajudar a parlar amb l’infant o l’adolescent de trobar un lloc segur en la seva ment on sigui un lloc que se senti relaxat i feliç.

Si el/la fill/a està sentint la necessitat de comprovar les coses o repetir certes accions, suggeriu-li que compti fins a 10 abans que comencin a comprovar com una tàctica de retard.

Animar a escriure allò que els fa sentir “ansiosos”.

Construir una “caixa de preocupacions”. Pot escriure cada preocupació i deixar-lo dins la caixa. Els infants petits gaudiran decorant la caixa i els/les adolescents podran cercar maneres creatives d’expressió psicoemocional. Poden deixar les preocupacions allà durant una setmana per veure si “valia la pena o no preocupar-se” (si no es poden trencar).

Infants i adolescents imiten les conductes i emocions expressades pels pares i, quan necessiten orientació, es fixen en ells.

Per això, és important que controlis i dominis les teves pròpies reaccions davant situacions que provoquen angoixa i davant l’ansietat que pugui manifestar el/la fill/a.

Pots ajudar a l’infant o l’adolescent amb ansietat a adonar-se que els seus pensaments estan interferint en el seu rendiment, i encoratjar-lo a tenir idees més racionals i objectives que substitueixin els pensaments negatius automàtics.

Designar un “temps de preocupació específica” durant el voltant de 10 o 20 minuts (però no fer-ho massa a la vora de l´hora d’anar a dormir).

Ajudar-los a mantenir un estil de vida saludable amb exercici regular per reduir els nivells d’hormones d’estrès, bons hàbits de dormir i rutines de dormir en calma, limitar les “pantalles” o temps d’ordinador, dieta saludable…

ACTUACIÓ DAVANT L’ANSIETAT EN L’ÀMBIT ESCOLAR Estratègies de prevenció Promoció de l’educació emocional - Implementar programes que ensenyi a l’alumnat a identificar, comprendre i gestionar les seves emocions, així com a desenvolupar habilitats socials i empatia.

- Fer ús de dinàmiques grupals, contes o jocs per treballar les emocions.

Món Docent

Rutines estructurades Proporcionar un entorn previsible amb horaris clars i transicions ben definides per reduir l’ansietat causada per la incertesa.

Espais de calma Crear zones dins el centre escolar on l’alumnat pugui anar per relaxar-se o autoregular-se quan se senti aclaparat, desbordat, neguitós.

Fomentar una cultura de suport i inclusió Promoure un clima escolar positiu, sense tolerància a qualsevol manifestació de violència, i fomentar la col·laboració entre alumnes.

Identificació i detecció primerenca Formació del personal docent Proporcionar formació al claustre perquè reconeguin els símptomes d’ansietat, com ara la irritabilitat, dificultats per concentrar-se, evitació de situacions socials o queixes físiques recurrents.

Coordinació amb les famílies Establir canals de comunicació regulars amb les famílies per compartir observacions i detectar possibles fonts d’estrès o ansietat en l’entorn de l’alumnat.

Treball interdisciplinari Comptar amb la col·laboració de psicòlegs escolars, pedagogs i orientadors/es per avaluar i donar suport a infants i/o adolescent amb ansietat.

Suport individualitzat Plans d’intervenció individualitzats (PSI) Dissenyar estratègies personalitzades per a l’alumnat amb ansietat, tenint en compte les seves necessitats i els seus punts forts.

“Implementar

programes que ensenyi a l’alumnat a identificar, comprendre i gestionar les seves emocions, així com a desenvolupar habilitats socials i empatia

”

Sessions de tutorització Reunions periòdiques amb un/a tutor/a o orientado/a que ofereix un espai segur per parlar sobre les seves preocupacions.

Mentoria per iguals Promoure programes en què alumnes més grans o amb experiències similars facin de mentors per als més petits.

Recursos per gestionar l’ansietat a l’aula Tècniques de relaxació i respiració Introduir exercicis senzills de respiració profunda, mindfulness o meditació per ajudar els alumnes a calmar-se en moments d’estrès.

Adaptacions pedagògiques - Reduir pressió acadèmica, ajustant la càrrega de treball o permetent més temps per completar tasques.

- Evitar exposicions orals obligatòries si causen molta ansietat i oferir alternatives.

Dinàmiques de grup Fomentar activitats cooperatives que ajudin a construir confiança i a reduir l’ansietat social.

Materials didàctics - Llibres i guies sobre ansietat, pors, adaptats a diferents edats.

- Programes de salut mental escolar per integrar la salut emocional al currículum.

- Visionat de pel·lícules, curtmetratges on s’aborda alguna temàtica que acostuma a generar nivells d’angoixa, i què puguin ser útils per acompanyar a l’infant i/o adolescent amb ansietat.

Seguiment i avaluació Monitorització contínua Fer un seguiment dels progressos de l’alumne amb ansietat i ajustar les intervencions segons sigui necessari.

Avaluació del clima escolar Realitzar atencions individualitzades amb alumnes per identificar fonts d’estrès dins l’escola i treballar per reduir-les.

11

Món Docent LA VIDA ALS CENTRES

Més hores i més alumnes per aula que a la resta d’Europa

Els docents de l’Estat espanyol passen un 20% més hores a l’aula que la mitjana de la Unió Europea.

També tenen ràtios més altes que a la resta d’Europa. Tot i que el Departament d’Educació treu pit de tenir més mestres que mai, les dades encara queden molt lluny de la mitjana europea. Un acord in extremis a finals d’any amb USTEC farà que el Departament s’apropi als estàndards europeus de cara al 2030.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Els docents de primària i secundària de l’Estat espanyol passen més hores a l’aula que a la majoria dels països de la Unió Europea. Segons dades publicades a la tardor passada per l’Organitza-

12

ció per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el professorat de primària dedica 854 hores cada curs a l’aula. Una xifra que suposa un 19,5% més que la mitjana de la Unió Europea (UE), situada en 703 hores per curs. Només França (900 hores) i

els Països Baixos (940) superen la mitjana de l’Estat espanyol.

Les dades de l’OCDE, publicades en l’estudi ‘Panorama de l’Educació 2024’, mostren una diferència substancial entre les hores que dediquen a l’aula els

Món Docent

docents espanyols i els d’Alemanya, Estònia, Dinamarca o Finlàndia. Els països bàltics són els que lliuren més el seu professorat de primària d’hores a l’aula.

A Letònia, els docents dediquen 439 hores a l’aula de mitjana per curs, i a Estònia 585 hores. Justament, Estònia va ser el país de la UE amb millors resultats a l’últim informe PISA i els seus docents dediquen 269 hores anuals menys a l’aula que a Espa-

nya. A Alemanya, els docents de primària dediquen 691 hores anuals, a Dinamarca 698 i a Finlàndia 673.

En el cas de secundària, els docents de l’Estat espanyol s’apropen més a la mitjana d’Europa i l’OCDE. El professorat espanyol de secundària dedica 656 hores anuals a les aules. Una xifra similar a la d’Alemanya (642), Estònia (619) o Finlàndia (595).

“El professorat

de primària dedica 854 hores cada curs a l’aula

”

QUANTES HORES PASSEN ELS DOCENTS DE PRIMÀRIA A L’AULA? PAÍS ESPANYA MITJANA OCDE ALEMANYA DINAMARCA ESLOVÀQUIA ESLOVÈNIA ESTÒNIA FINLÀNDIA FRANÇA GRÈCIA HONGRIA IRLANDA ITÀLIA LETÒNIA LITUÀNIA LUXEMBURG NORUEGA PAÏSOS BAIXOS POLÒNIA PORTUGAL REPÚBLICA TXECA SUÏSSA

HORES 854 773 691 698 695 627 585 673 900 661 659 905 766 439 826 810 741 940 601 801 630 788

TU

Cicles formatius sanitaris

decideixes el teu

FUTUR. CFGM

CURES AUXILIARS D'INFERMERIA FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA CFGS

LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC HIGIENE BUCODENTAL PRÒTESI DENTAL ORTOPRÒTESI I PRODUCTES DE SUPORT DIETÈTICA DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR ANATOMIA PATOLÒGICA I CITODIAGNÒSTIC 2+1 EN CFGS

CURS DE SELECTIVITAT

SEMIPRESENCIALITAT

ENS ADAPTEM A LES TEVES NECESSITATS, OFERIM UNA EDUCACIÓ COMPLETA PER ARRIBAR AL FUTUR QUE TANT DESITGES.

ONLINE I PRESENCIALS @erycbarcelona www.ramonycajal.com

13

Món Docent

“El Departament

30%

d’Educació ha volgut abordar aquesta rèmora amb un acord in extremis amb USTEC que compromet el Govern a augmentar un 30% la plantilla docents

”

MÉS ESTUDIANTS PER AULA A LA PRIMÀRIA, SOBRETOT EN ELS CENTRES PRIVATS

LA CÀRREGA DELS DOCENTS AFECTA DIRECTAMENT LA SEVA SALUT MENTAL

L’estudi de l’OCDE també analitza el nombre d’estudiants que tenen els docents a l’aula de mitjana. I, en aquest cas, les dades de l’Estat espanyol tampoc són esperançadores. Als centres públics, l’informe calcula una mitjana de 21 alumnes per docent a la primària. Una xifra que en el cas dels centres privats s’eleva fins als 23 alumnes per aula. La xifra és substancialment superior a la mitjana de la UE, que se situa en els 18 alumnes en els centres privats i els 19 en els centres públics.

Les altes ràtios i les llargues jornades dels docents tenen un impacte directe en la seva salut mental. De fet, també podria suposar una amenaça per al mateix sistema educatiu si s’atén una enquesta d’ USTEC que assegura que un terç dels docents catalans estan disposats a deixar la professió.

Davant la manca de professionals del sistema educatiu català, el Departament d’Educació ha volgut abordar aquesta rèmora amb un acord in extremis amb USTEC (el sindicat majoritari de l’educació) que compromet el Govern a augmentar un 30% la plantilla docents i reduir ràtios fins al 2030.

En cas de complir-se l’acord, el sistema educatiu català assoliria una xifra històrica de 130.000 docents d’aquí a cinc anys.

14

L’estudi del sindicat assegura que el 36% del professorat català està disposat a deixar la seva professió, un percentatge que encara és més alt entre els docents joves. Els professors dels centres de formació d’adults (40%), l’ESO (38%) i el batxillerat (30%) són els que estarien més predisposats de modificar la seva realitat laboral, abandonant les aules per una altra professió.

L’enquesta també constata que gairebé la meitat del professorat del país (el 45%) se sent malament o molt malament psicològicament. Els principals motius

que expliquen aquest malestar emocional i psicològic dels docents són les seves condicions laborals.

Els docents asseguren que els conflictes, la càrrega mental i d’hores de feina i la burocràcia són els principals motius que els fan plantejar tirar la tovallola. L’enquesta també il·lustra exemples d’aquesta càrrega de feina; el 88% dels docents creu que el volum de feina ha crescut aquests últims anys i el 64% assegura que acaben treballant sis dies a la setmana. L’excés de feina afecta sobre la salut mental del professorat català, però també sobre la salut física; el 29% dels docents asseguren que el volum de feina no els permet deixar temps per a l’esport.

La reducció de ràtios a les aules i de burocràcia, revertir les retallades i l’increment salarial és la recepta d’USTEC per millorar la salut mental dels docents. Unes demandes que se sustenten en dades publicades de la mateixa OCDE, amb la qual el Govern pretén deixar-se assessorar per millorar els resultats de PISA.

Món Docent

15

Món Docent EINES PER AL PROFESSORAT

La necessitat dels valors compartits per frenar els conflictes a l’aula

Els casos de violència escolar estan a l’alça a Catalunya. L’any passat, la Plataforma d’infància de Catalunya (Pincat) assegurava que les situacions de violència escolar ateses per l’entitat havien crescut un 79% en els últims anys. També l’any passat els docents alçaven la veu davant d’una realitat cada cop més present a l’aula: les agressions i la violència. L’abordatge des dels valors compartits, tant a l’aula com a casa, és central per capgirar la dinàmica.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Sis de cada 10 docents de Catalunya asseguren haver estat insultats i fins i tot agredits per alumnes durant l’últim any. Segons un comunicat d’USTEC, els docents asseguren que les situacions conflictives als centres han anat en augment durant els últims anys. L’alerta dels docents també es corrobora amb dades, tant del Departament d’Educació, com de la Plataforma d’Infància de Catalunya (Pincat).

16

Segons dades de la Conselleria d’Educació, els casos de violència contra l’alumnat català van créixer un 75,9% durant el curs 2023-2024. Al mateix temps, Pincat revelava l’any passat un estudi on assegurava que les situacions de violència escolar ateses a la Unitat de Suport a l’Alumna en Situació de Violència havien crescut un 79% en els últims anys.

Aquesta tendència a l’alça dels conflictes i l’agressivitat a les

aules és multifactorial i afecta directament en la salut mental dels docents, la convivència a l’aula i la qualitat educativa. Els docents lamenten la manca de suport per part de les famílies i de les administracions. Judit Vidal, psicòloga i coordinadora del grup de salut laboral d’USTEC, adverteix que aquestes conductes agressives s’estan normalitzant, “perquè no tenen una transcendència i pràcticament no tenen conseqüències”.

Món Docent

QUÈ DIU EL PROTOCOL DE LA GENERALITAT SOBRE VIOLÈNCIA EN L’ÀMBIT EDUCATIU? El juliol del 2024, el Departament d’Educació va publicar el Protocol d’actuació davant de qualsevol mena de violència en l’àmbit educatiu. El document pretén substituir i englobar els diferents protocols elaborats anteriorment per la Conselleria sobre assetjament i ciberassetjament, assetjament escolar a persones LGBTI, violència masclista entre l’alumnat i conductes d’odi i de discriminació.

El document es presenta com un compilador d’eines “per a la prevenció, detecció i intervenció davant situacions de violència a l’àmbit educatiu que afecten l’alumnat”. El protocol estableix el circuit d’actuació davant de casos de violència a l’aula, des de la detecció i identificació fins a les fases d’intervenció educativa.

SIS FASES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA PER ABORDAR UN CAS DE VIOLÈNCIA A L’AULA El text difós pel Departament d’Educació identifica sis fases per a la intervenció educativa que permeti aturar situacions de violència a l’aula. Tot i que el protocol centra totes les actuacions en la violència entre alumnes, estableix pautes comunes i eines per abordar qualsevol forma de violència soferta a l’aula.

El protocol identifica una primera fase de mesures d’urgència que s’han d’aplicar de forma immediata. Entre elles destaquen

“Els casos de

violència contra l’alumnat català van créixer un 75,9% durant el curs 2023-2024

”

el canvi temporal de grup a la persona que ha agredit i la protecció de la víctima. En la segona fase, la direcció de l’escola ha d’elaborar un mapa de seguretat urgent orientat a garantir que els diferents espais de l’escola estiguin protegits. També s’haurà de brindar suport i acompanyament entre l’alumnat i comunicar a les famílies el mapa creat. Posteriorment, s’han de concretar les mesures educatives a l’aula per abordar l’agressió. S’haurà de crear un pla de treball per a tot l’alumnat implicat i mantenir entrevistes amb les famílies.

Un cop iniciades les actuacions educatives, s’han d’abordar les pràctiques restauratives i el seguiment i tancament del cas.

Tot i que aquest protocol ha estat ben valorat per la comunitat educativa perquè permet aclarir diferents situacions de violència a l’aula, els docents reclamen més recursos per poder-lo aplicar.

EDUCAR EN LA GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES L’increment de la violència i els conflictes a l’aula esdevé una de les realitats silenciades que

suposa més complexitat a la feina docent. Tot i que el mateix Departament d’Educació assumeix que es tracta d’un fenomen que va molt més enllà de la comunitat educativa, les aptituds dels docents per saber abordar aquestes situacions resulta cabdal.

Els sindicats lamenten que les altes ràtios i l’alta càrrega de feina dels docents no ajuden a abordar aquest nou fenomen. Al seu torn, el Departament també posa l’èmfasi a fomentar l’educació en la gestió positiva dels conflictes. Un document de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) recull una sèrie d’actuacions concretes per afavorir que els alumnes desenvolupin les competències per conviure. Entre les eines proposades destaca l’educació en valors, el treball cooperatiu, educar en el respecte i la responsabilitat i l’escolta activa.

Educar en valors compartits, tant a l’escola com a altres espais educatius, resulta cada cop més necessari per crear una societat que sàpiga conviure i valorar la diversitat.

17

Món Docent

LES SIS FASES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA PER ATURAR SITUACIONS DE VIOLÈNCIA A L’AULA

1. MESURES D’URGÈNCIA PER A L’ALUMNAT IMPLICAT Canvi temporal de grup a qui hagi agredit i prendre precaucions per tal que no coincideixi amb qui ha estat agredit en espais comuns.

Excepcionalment, es pot aplicar una suspensió provisional d’assistència.

Dissenyar un mapa de seguretat amb caràcter d’urgència, orientat a garantir que els diferents espais escolars esdevinguin entorns protegits.

3. CONCRECIÓ D’ACTUACIONS EDUCATIVES

18

2. MESURES DE PROTECCIÓ DE L’ALUMNAT QUE PATIA VIOLÈNCIA Dissenyar un mapa de protecció de qui ha patit la violència a partir del mapa de seguretat. El mapa ha de concretar espais físics i entorns virtuals de protecció tant al centre educatiu com a l’àmbit familiar, concretar mesures organitzatives i canals de comunicació, mesures de seguiment i assignació de les persones responsables pel que fa l’acompanyament.

Suport i acompanyament entre l’alumnat.

Comunicació a la família i/o tutors o tutores legals del mapa de protecció.

4.RECONEIXEMENT, ACCEPTACIÓ I REPARACIÓ DEL DANY

Concretar un pla de treball per a tot l’alumnat implicat.

Abordar orientacions per al grup classe amb la finalitat de la presa de consciència, l’apoderament de l’alumnat, la millora de la cohesió de grup i la identificació de les actituds masclistes i d’abús.

Mantenir una entrevista amb les famílies per comunicar el pla no més tard d’una setmana des de l’inici de la fase d’intervenció educativa.

Reparació simbòlica en el qual l’alumnat reconeix els fets i l’assumpció de responsabilitats.

Possibilitar les situacions en què l’alumnat que ha exercit violència es pugui comprometre a fer aquestes reparacions.

Promoure espais que possibilitin una disculpa genuïna per part de la persona que ha exercit violència a l’alumnat que l’ha patida.

Plantejar com traslladem al grup, comptant amb el permís de les persones implicades, aquest procés de reconeixement, acceptació i reparació del dany i la seva voluntat ferma de restaurar les relacions amb l’alumnat que l’ha patit.

5. PRÀCTIQUES RESTAURATIVES

6. SEGUIMENT I TANCAMENT DEL CAS

Reunions restauratives. Tenen com a objectiu reparar el dany i restaurar les relacions entre els implicats, en el marc de les relacions d’una convivència saludable.

Reunions restauratives amb tot el grup classe. Les reunions es duran a terme amb el grup classe i també tindran caràcter voluntari. Ús d’eines del Departament per a la creació d’una comunitat educativa restaurativa i resilient.

Caldrà mantenir entrevistes o reunions de seguiment amb tot l’alumnat implicat, fins i tot amb l’alumnat acompanyant, per assegurar-se que la situació s’ha resolt.

La persona referent ha de portar un registre escrit de les actuacions efectuades i dels acords presos a les entrevistes o reunions de seguiment. És convenient valorar l’èxit de les mesures adoptades i la necessitat de modificar-les, si escau, per a futures situacions.

EINES PER AL PROFESSORAT

Món Docent

SuperCampus: vídeos educatius fets per docents i en català La nova plataforma d’aprenentatge de 3Cat ja supera els 1.000 continguts per estudiar a l’aula o a casa. Els de matemàtiques i llengua són els que més audiència tenen. Professorat en actiu d’escoles i instituts i el Departament d’Educació i Formació Professional validen els vídeos i àudios.

La nova plataforma educativa de 3Cat ja supera els 1.000 vídeos per aprendre a l’aula o a casa.

Els continguts del SuperCampus són en llengua catalana i, a més, estan validats per docents: una cinquantena de mestres i professors en actiu d’escoles i instituts de Catalunya assessoren 3Cat i participen en totes les fases de la producció per garantir la seva qualitat i vinculació al currículum escolar.

Creada fa només deu mesos conjuntament amb el Departament d’Educació i Formació Professional, la plataforma estrena nous vídeos i àudios cada dilluns i ja acumula milions de reproduccions. SuperCampus és una eina clau en les assignatures amb més dificultats als informes internacionals, com PISA. Destaquen les produccions sobre llengua catalana, com Gramàtica, lèxic i ortografia, Morfosintaxi o Literatura catalana. També tenen molta demanda els vídeos sobre Operacions matemàtiques o Economia bàsica i educació financera.

Els dictats de l’Òscar Dalmau i els trucs lingüístics de la Filòloga de Guàrdia poden ser els vostres millors aliats a l’aula.

Tots els continguts estan disponibles a la web del SX3, un entorn segur per als menors d’edat que, a més, permet filtrar els vídeos per etapa educativa i àmbit temàtic o matèria. SuperCampus també es pot consultar a la plataforma 3Cat i a YouTube. I, a més de ser confiable, curricular i en català, també és divertit: sabíeu que la taula periòdica es pot explicar a ritme de música rap o que la física s’entén millor amb un videojoc o fent un viatge a Mart? Voleu trucs mnemotècnics per aprendre les comarques catalanes en només 5 minuts?

docent, però ajuda a ampliar coneixements, repassar allò explicat a classe. I resol una llarga reivindicació de la comunitat educativa. Set de cada deu estudiants fan servir vídeos educatius per aprendre, però gairebé no en troben en català i de qualitat. La poca oferta és residual i no està ben posicionada a Youtube i els cercadors d’internet, perquè els algoritmes prioritzen l’anglès i el castellà. En el llançament de la plataforma hi han col·laborat una vintena de productores audiovisuals i d’altres plataformes educatives liderades per televisions públiques, com Lumni de la francesa France Télévisions o Bitesize de la britànica BBC. SuperCampus també ofereix continguts en llengua aranesa.

SuperCampus aposta per les ciències, amb produccions com Entendre el canvi climàtic, Biologia, Química, Física, STEM o Robòtica; per la geografia i la història de Catalunya, o pels Grans compositors i Grans artistes uni- Descobreix SuperCampus escaneversals. També ofereix pòdcasts. jant aquest codi QR, o bé accedint a En total, una trentena de pro- SX3.cat/supercampus o a 3cat.cat/ duccions educatives amb vídeos supercampus. breus (d’entre 3 i 6 minuts de durada), un llenguatge audiovisual que connecta amb els nous hàbits de consum infantil i juvenil i exercicis i tests que permeten als estudiants autoavaluar-se.

SuperCampus no substitueix el

19

Món Docent EINES PER AL PROFESSORAT

Intel·ligència artificial i orientació acadèmica: aliada o amenaça?

En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha anat guanyant terreny en molts àmbits, i l’educació no n’és una excepció. En el camp de l’orientació acadèmica i professional, cada cop apareixen més eines digitals que prometen ajudar estudiants i orientadors a prendre millors decisions. Ara bé, aquesta tecnologia és realment útil? Pot substituir l’acompanyament personalitzat dels orientadors o, per contra, ha de ser vista com una eina complementària?

DRA. MATILDE MARTÍNEZ CASANOVAS

DIRECTORA GENERAL D’IGEMA BUSINESS SCHOOL, EXPERTA EN INNOVACIÓ I ORIENTACIÓ ACADÈMICA.

Els professionals de l’orientació sabem que cada estudiant és un món, amb inquietuds, pors i expectatives molt diverses. L’orientació no es basa només en dades i estadístiques; requereix escolta activa, empatia i una mirada personalitza20

da. Tot i això, la IA ha arribat per quedar-se i, si s’utilitza correctament, pot oferir recursos valuosos.

Per exemple, hi ha tecnologies que ajuden a identificar patrons en els interessos dels estudiants,

a predir abandonaments escolars i a proposar itineraris formatius basats en habilitats reals. Però aquestes eines, per molt precises que siguin, no poden substituir la conversa real entre un orientador i un alumne.

Món Docent

COM LA IA POT APORTAR VALOR A L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA: TRES EXEMPLES PYMETRICS: EXPLORANT HA BILITATS A TRAVÉS DEL JOC T’imagines descobrir les teves habilitats professionals jugant?

Això és exactament el que proposa Pymetrics (ara integrada en Harver des del 2022), una eina basada en jocs neurocientífics que analitza aspectes com la presa de decisions, la resolució de problemes i la tolerància al

risc. A partir d’aquests resultats, la plataforma suggereix àmbits professionals que encaixen amb les teves competències naturals. És interessant perquè no es basa en preguntes tradicionals, sinó en com actues davant de diferents situacions. A més, diverses empreses fan servir Py-

metrics en els seus processos de selecció, de manera que pot ser una bona manera d’entendre com et veuen els reclutadors.

Per als orientadors, aquesta eina pot ser un punt de partida per iniciar converses amb els alumnes sobre les seves fortaleses i àrees de millora.

MYFUTURECHOICE: QUAN L’ORIENTACIÓ ES PERSONALITZA Un dels grans reptes en l’orientació acadèmica és evitar recomanacions genèriques. No tots els estudiants que diuen que els agrada la biologia volen ser metges, ni tots els que tenen facilitat amb els números volen ser enginyers. MyFutureChoice és una plataforma que permet als estudiants explorar itineraris formatius adaptats als seus interessos i habilitats específiques.A diferència

d’altres sistemes, aquesta eina combina autoavaluacions amb informació detallada sobre el mercat laboral, de manera que els estudiants no només reben opcions acadèmiques, sinó també una idea realista de les sortides professionals. Això ajuda molt a evitar frustracions i a fer que les expectatives siguin més ajustades a la realitat.

Un exemple d’implementació

és el cas de Hymers College, al Regne Unit, on MyFutureChoice s’utilitza per ajudar els estudiants a identificar les seves fortaleses i crear un pla d’acció per a la seva carrera. Segons el subdirector del centre, aquesta eina permet als alumnes prendre decisions acadèmiques i professionals de manera més informada i alineada amb el seu perfil.

XATBOTS D’ORIENTACIÓ: RESPOSTES IMMEDIATES PER A DUBTES RECURRENTS Els xatbots basats en IA han fet un salt qualitatiu en els últims anys. Permeten als estudiants accedir ràpidament a informació sobre estudis i carreres. Alguns, com OrientaBot, ofereixen res-

postes immediates, cosa que els converteix en un recurs complementari per resoldre dubtes previs a una conversa amb un orientador. Tot i això, el veritable valor continua residint en la reflexió

guiada per un professional. Per això, és important que aquestes eines siguin un suport, però mai un substitut de la tasca d’orientació personalitzada.

LA NECESSITAT D’UNA INTEGRACIÓ INTEL·LIGENT DE LA IA

amb IA és fonamental per entendre com poden enriquir la pràctica professional sense deshumanitzar-la.

re la IA com una amenaça, potser hauríem de començar a pensar en com integrar-la intel·ligentment per fer que l’orientació acadèmica sigui més eficaç i accessible per a tothom. En un món on la tecnologia avança ràpidament, l’empatia i la proximitat humana continuaran sent la peça clau per transformar vides.

La IA pot ser una gran aliada per als orientadors si es fa servir amb criteri. Pot ajudar a optimitzar el temps, oferir informació personalitzada i detectar patrons que abans passaven desapercebuts. Explorar eines innovadores

No obstant això, és important recordar que cap eina tecnològica pot substituir l’empatia, la comprensió i l’acompanyament emocional que només pot oferir un orientador humà. En lloc de veu-

21

Món Docent ELS “ALTRES” MESTRES

LAURA PARAROLS. DIRECTORA DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT

“És fonamental començar a orientar els joves sobre el seu futur acadèmic molt abans de finalitzar els estudis obligatoris” Del 26 al 30 de març el Recinte Montjuic de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, l’esdeveniment més rellevant per a la tria educativa dels joves catalans. Enguany, el Saló de l’Ensenyament es reforça posant el focus en els serveis d’orientació i la Formació Professional. En un context en què l’abandonament dels estudis és especialment elevat en l’FP, el Saló incrementarà un 40% els seus expositors en aquesta categoria. Parlem amb la seva directora, Laura Pararols, per conèixer les novetats d’enguany i analitzar les necessitats d’assessorament i acompanyament dels joves per dibuixar el seu futur acadèmic i professional.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS La darrera edició del Saló de l’Ensenyament va reunir més de 100.000 participants i amb l’oferta més gran en Formació Professional de la història. Enguany el saló també continuarà apostant per la Formació Professional?

La Formació Professional s’ha consolidat com una de les opcions cada cop més valorades pels joves gràcies a la seva especialització i a la ràpida inserció laboral que ofereix. Aquest creixement de la demanda és lògic i útil que es reflecteixi al Saló de l’Ensenyament, que enguany tindrà gai22

rebé un 40% dels seus expositors dins d’aquesta categoria. Els nostres visitants trobaran molta informació sobre totes les branques d’estudis d’FP i, en especial, sobre cicles formatius vinculats als sectors més sol·licitats com, per exemple, les noves tecnologies, l’atenció sociosanitària o les energies renovables. Malgrat això, cal recordar que el Saló també presenta un ampli ventall de propostes per a altres tipus d’estudis, com el batxillerat, els graus universitaris, els estudis artístics superiors, esportius, idiomes o la formació complementària. La nostra missió és que cada visitant tro-

Món Docent

“L’orientació

personalitzada va guanyant valor i protagonisme any rere any perquè creiem fermament que és el fet diferencial del nostre saló

”

bi l’alternativa que millor s’adapti als seus interessos.

L’any passat es va constatar un increment d’alumnes de 3r d’ESO. Creu que és important començar a dibuixar el futur acadèmic dels joves abans d’acabar l’educació obligatòria?

Sens dubte. És fonamental començar a orientar els joves sobre el seu futur acadèmic molt abans de finalitzar els estudis obligatoris. La gran majoria no sap què triar, ni té clares les opcions al seu abast quan arriba el moment. Per això, com més aviat comencin a explorar les seves habilitats, interessos i opcions formatives, millor podran prendre decisions de forma més informada i encertada. Des del Saló de l’Ensenyament animem l’alumnat que vol descobrir el seu potencial, encara que no cursi 4t d’ESO, que aprofiti els recursos, tallers i assessorament personalitzat que oferim.

Volem donar-los eines perquè sàpiguen traçar l’itinerari acadèmic i professional que s’ajusti a les seves aspiracions amb l’ajuda de la seva família i el professorat.

El curs passat Catalunya va batre un nou rècord en la seva nova oferta integrada de Formació Professio-

nal amb gairebé mig milió de places ofertes. L’increment de l’oferta suposa també un repte per al Saló per ajudar a triar als alumnes?

Lògicament, amb aquesta oferta integrada tenim el repte de mostrar i explicar millor les diferents sortides de la formació professional a les que pot optar l’alumnat. No només presentar les 26 famílies de formació professional que existeixen amb els cicles formatius de grau bàsic, mitjà i superior, sinó també programes de formació i inserció, cursos d’especialització o els certificats de professionalitat. Volem que el nostre públic interessat en l’FP s’endugui una idea més concreta sobre el que poden cursar.

Enguany també es reforçaran els serveis d’orientació amb noves activitats que ajudin els joves a escollir els seus estudis. Ens pot avançar en què consistirà aquest reforç en l’orientació?

L’orientació personalitzada va guanyant valor i protagonisme any rere any perquè creiem fermament que és el fet diferencial del nostre saló. En aquesta edició el nostre propi Servei d’Orientació reforçarà el nombre de punts d’atenció individualitzat in situ i s’ampliarà el servei de con-

sultes en línia i a través de whatsapp abans i després del saló.

Com a novetat, estrenem nous kits d’orientació en línia per a famílies i escoles per tal de facilitar la presa de decisions que estaran disponibles del 15 de febrer fins al 4 d’abril. Dins del saló, mantenim l’espai d’autoconsulta, les visites guiades, els tallers per a joves i famílies, les xerrades per al professorat i l’Espai Ciència, per despertar vocacions en l’àmbit STEM. Un informe de la Fundació Bofill alerta que gairebé la meitat dels alumnes que abandonen els estudis ho fan al batxillerat o a l’FP, després de l’educació obligatòria. Quin paper pot tenir el Saló per fer reduir l’abandonament escolar en els estudis superiors?

Molts abandonaments es produeixen per una falta de connexió entre les expectatives dels joves i la realitat dels estudis que trien, i el Saló treballa, precisament, per evitar això. Oferim espais d’orientació personalitzada, tallers pràctics i accés directe a professionals i institucions formatives perquè els joves i les seves famílies tinguin la màxima informació per triar. A més, des del Saló destaquem itineraris adaptats a di23

Món Docent

“El saló ofereix una

àmplia varietat d’itineraris formatius en sectors emergents com la tecnologia, la sostenibilitat, la salut i la innovació

”

ferents interessos i necessitats, com la Formació Professional dual, que permet aprendre treballant, o opcions més flexibles, adreçades a la formació continuada. Volem que tot el jovent trobi un camí que el motivi i el doni confiança per continuar amb uns estudis, que els ajudaran a construir el seu futur dins d’un mercat laboral en constant evolució.

I les famílies?

El suport emocional de les famílies és essencial per acompanyar els joves en una decisió tan important per a ells. Per això, recomanem que les famílies els escoltin, sense imposar expectatives o pressions, i creïn espais de diàleg on els estudiants expressin còmodament els seus dubtes i interessos. Després cal que adoptin un paper actiu per tal d’ajudar-los a explorar opcions formatives, a informar-se sobre sortides professionals o a conèixer els diferents itineraris que poden seguir. Venir al Saló de l’Ensenyament els serà molt útil, perquè també tenim recursos i activitats d’orientació pensades per a les famílies com el kit d’orientació, tallers, visites guiades, punts d’atenció individualitzats o consultes en línia o per whatsapp, i així podran fer millor aquest acompanyament.

Els docents també juguen un paper clau en l’orientació acadèmica dels joves. Per què recomanaria als ins24

tituts que s’apropin al Saló de l’Ensenyament?

Els docents són les persones que ajuden els joves a entendre qui són i cap a on volen anar en els estudis. De fet, els docents són una mena de GPS personal que els dibuixen possibles rutes de futur, i actuen de pont entre els nois i noies, les seves famílies i el món educatiu i laboral.Per tot això, el Saló de l’Ensenyament també és per a ells. En un únic espai trobaran informació actualitzada per millorar la seva tasca d’orientació acadèmica. Podran conèixer novetats en estudis postobligatoris, itineraris recomanats en funció dels interessos dels joves, tendències educatives, requisits d’admissió, perspectives professionals...

Aquest any estrenem la plataforma Impulsa’t, que vol ser una guia per a les escoles per fomentar l’autoconeixement entre l’alumnat i la presa de decisions i continuem amb les càpsules formatives per al professorat dins el saló.

Cada cop són més els organismes internacionals que avisen de l’impacte de les noves tecnologies en la destrucció de llocs de feina. La formació i l’especialització serà cabdal per al mercat laboral del futur?

Totalment d’acord. La formació i l’especialització seran elements clau per afrontar els reptes d’un mercat laboral en transformació.

Tot i que les noves tecnologies

poden substituir algunes tasques, també generen una demanda creixent de professionals qualificats en camps emergents com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o les energies renovables. Per això, és essencial apostar per una formació que no només prepari els estudiants per a les necessitats actuals, sinó que també els doni eines per adaptar-se a un entorn laboral en constant evolució.

El Fòrum Econòmic Mundial calcula que en els cinc anys vinents es crearan 170 milions de llocs de feina al món que ara mateix no existeixen. Com afronta el Saló aquesta transformació constant del mercat laboral?

El Saló de l’Ensenyament està totalment compromès amb la preparació dels joves per fer front a aquesta transformació.

Sabem que la creació de noves professions que encara no existeixen representa una oportunitat i, alhora, un desafiament que requereix professionals altament qualificats i flexibles en formació contínua. Per això, el saló ofereix una àmplia varietat d’itineraris formatius en sectors emergents com la tecnologia, la sostenibilitat, la salut i la innovació. A més, promovem una orientació personalitzada perquè els estudiants puguin identificar les habilitats i competències que seran essencials en aquests nous escenaris laborals.

MónDocent Docent Món

25 25

Món Docent

26