COM SERAN LES PROVES?
SUPERA LA SELE AMB ÈXIT!
QUÈ DEMANEN LES EMPRESES ALS NOUS TREBALLADORS?
EN QUÈ DESTAQUEN LES UNIVERSITATS CATALANES?
QUINES TENDÈNCIES
MARQUEN EL PRESENT DE LA UNIVERSITAT? ENTREVISTA
Viu els cicles en un entorn universitari
Cicles de Grau Mitjà i Superior
CFGS - Desenvolupament d’aplicacions
Multiplataforma
Orientació a Business Intelligence
CFGM - Sistemes microinformàtics i
CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Perfil professional
Segueix-nos a les xarxes socials
Sumari
EDITA:
Món Editorial
Infom Kit LPS, SL Medes, 4-6, local . 08023 . Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com
EDITORA:
Laura Pons Salazar
REDACCIÓ:
Adrià Gratacós Torras
Laia Ventura Armengol redaccion@komunicakit.com
DISSENY:
Maika Fernández Lorenzo
DL B 67932014
GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X
GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198
PAU 2025: Novetats i dades clau
En aquesta guia trobaràs totes les novetats i els conceptes clau a tenir en compte per superar els exàmens amb èxit.
PÀG. 2-4
Com seran les proves de la fase general?
Si bé els exàmens de les PAU mantindran la mateixa estructura general dels anys passats, sí que s’introdueixen algunes variacions amb un enfocament més competencial i menys memorístic.
PÀG. 6 I 7
Entrevista a Mercè Puig. Secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC)
Parlem amb la Secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Puig, per conèixer els detalls d’aquestes proves clau per a milers de joves del país.
PÀG. 8-11
Més enllà del títol universitari: què més demanen les empreses als nous treballadors?
De mitjana el 80% de les competències que reclamen les empreses en les seves vacants professionals responen a habilitats socials. Les denominades “habilitats toves” guanyen cada cop més pes en un teixit empresarial complex i en constant transformació.
PÀG. 12 I 14
En què destaquen les universitats catalanes?
Preguntem a les 12 universitats catalanes que resumeixin de forma breu quines són les particularitats que fan del seu centre una institució singular i única.
PÀG. 16 - 19
Ciències socials, arts i humanitats, ciències de la salut i enginyeria: quines tendències marquen el present de la universitat?
En els últims anys, els centres universitats han hagut d’afrontar diversos reptes per adequar l’oferta formativa a les demandes d’un mercat laboral canviant, fomentar la investigació i el desenvolupament, establir contextos d’intercooperació en un món global i millorar la inclusivitat i l’accés als estudis superiors.
PÀG. 20 – 23
Recomanacions per superar la sele amb èxit
Les PAU són un escull pel qual han de passar totes aquelles persones que volen accedir a la universitat. La transcendència de les proves fa que sigui un moment de pressió per als alumnes que s’hi presenten. Ara bé, cal recordar que la immensa majoria de joves supera les PAU. Aquí et proposem algunes recomanacions que t’ajudaran a superar les proves i a viure millor aquest moment.
PÀG. 24
PAU 2025:
Novetats i dades clau
Els dies 11, 12 i 13 de juny se celebren les proves d’Accés a la Universitat (PAU). Al llarg de tres dies, milers de joves catalans afronten l’últim escull abans d’entrar a la universitat. En aquesta guia trobaràs totes les novetats i els conceptes clau a tenir en compte per superar els exàmens amb èxit.
1. Disseny competencial
Es mantenen els elements competencials de l’any passat. En les proves es demana que l’alumne desenvolupi sabers concrets, però també capacitat de gestionar la informació mitjançant l’anàlisi, la interpretació i la descripció de diferents tipus de fonts, així com el raonament crític. A les proves també es valorarà la capacitat de resolució de problemes en un sentit ampli.
2. Opcionalitat
Enguany cada prova té un únic model d’examen. Això fa que tots els exercicis que es presentin siguin obligatoris, si bé algun exercici pot presentar alguna opcionalitat interna.
3. Tipologia de preguntes
Tots els exàmens poden comptar amb tres tipus de preguntes:
- Preguntes de resposta oberta.
- Preguntes de resposta semiconstruïda (respostes molt breus, completar definicions, relacionar conceptes, etc.)
- Preguntes tipus test (màxim el 30% de l’examen).
Novetats
4. Criteris de correcció
En totes les matèries es valorarà la coherència, la cohesió i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica. Es pot descomptar fins a un punt de la qualificació si les respostes no són coherents, no estan cohesionades o tenen errors ortogràfics o gramaticals.
En els exàmens de Llengua i Literatura Catalana i Castellana es descomptarà 0,1 punts per falta d’ortografia fins a un màxim de dos punts. És important que repassis les respostes per cometre el menor nombre de faltes possible.
En el cas de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, s’aplicarà un terç de la limitació establerta del 20% per faltes ortogràfiques en llengua o literatura.
Què cal tenir en compte?
Cal una mitjana superior al 4 en la fase general de les PAU
Per superar les PAU cal treure una mitjana de mínim 4 punts en les cinc proves de la fase general i obligatòria. Aquesta fase està composta per les següents cinc matèries: Llengua i literatura catalana, Llengua i literatura castellana, Llengua estrangera, una a triar entre Història i Història de la filosofia i un examen de la modalitat cursada a escollir.
La fase específicat’ajudarà a apujar nota... però has d’aprovar els exàmens
Les proves de la fase específica et permeten ponderar la nota fins a dos punts més per a cada examen. Així, la nota final es pot elevar fins als 14 punts. Ara bé, per aconseguir la ponderació cal aprovar l’examen amb una nota mínima de 5.
La ponderació de la fase específica varia segons l’estudi universitari que es vulgui escollir
Les proves de la fase específica et poden fer pujar 2 punts la nota, fins a un màxim de 4 punts. Ara bé, cal revisar que la matèria escollida a les PAU ponderi 0,2 (el màxim), 0,1 o 0 segons l’estudi universitari que es vulgui cursar. Al web d’Universitat de la Generalitat pots consultar quina ponderació té els exàmens que faràs a la fase específica en cada grau universitari.
La majoria d’alumnes aprova les PAU
El 97,1% dels alumnes presentats a les PAU l’any passat van aprovar les proves. Un percentatge similar al dels últims anys. La nota mitjana va ser de 6,75. Recorda que la nota d’accés a la universitat es calcularà combinant el teu expedient al batxillerat (60%) i la nota treta a la fase general de les PAU (40%). A aquesta nota sobre 10 se li sumaran les notes de la fase específica, que poden arribar a una puntuació total de 14 punts.
Hi ha una nova convocatòria al setembre
Si per algun motiu o altre suspens les PAU, recorda que al setembre hi ha una nova convocatòria on et pots tornar a presentar.
Quines van ser les notes mitjanes
l’any passat?
Font: Consell Interuniversitari de Catalunya. Recull estadístic PAU 2024
Sabies que...
Més del 97% dels alumnes que es van presentar a les PAU l’any passat les van aprovar.
La nota mitjana l’any passat en la convocatòria ordinària va ser de 6,75.
En els últims cinc anys la nota mitjana de les PAU ha estat entre un 6,6 i un 6,8
Les matèries amb les notes mitjanes més altes van ser Alemany, Francès, Literatura dramàtica, Arts Escèniques, Fonaments Artístics, Grec i Història.
DE
Les matèries amb les notes mitjanes més baixes van ser Matemàtiques, Dibuix tècnic, Tecnologia i enginyeria i Geologia i ciències ambientals.
Els alumnes de Pla de l’Estany i Osona van ser els que van treure una nota mitjana més alta. En canvi, els alumnes de les comarques de l’Alt Camp i la Segarra van ser els que van treure menor qualificació
Hi ha qui es conforma amb llocs normals i sous mitjans. I això està bé, per què no? www.igema.net
Però si aspires a més, el que trobaràs al PDF t’agradarà.
Escaneja aquest QR i descarrega’t el PDF En només 2 minuts sabràs si t’interessa
GRAU ADE EN
Com seran les proves de la fase general?
Si bé els exàmens de les PAU mantindran la mateixa estructura general dels anys passats, sí que s’introdueixen algunes variacions amb un enfocament més competencial i menys memorístic.
Llengua Catalana i Literatura
Llengua Castellana i Literatura
Format
L’examen presenta un format únic i es divideix en quatre parts:
- Part 1: Comprensió lectora (2 punts)
- Part 2: Estudi del fet literari (2 punts)
- Part 3: Reflexió lingüística (3 punts)
- Part 4: Expressió escrita (3 punts)
Criteris d’avaluació
En les diferents parts de l’examen, s’avaluarà la nota final seguint els següents criteris:
Part 1: Constarà amb un bloc tipus test i un altre de pregunta oberta. Per cada pregunta correcta s’aconseguiran 0,5 punts; i es descomptaran 0,1 punts per resposta incorrecta. Hi haurà una part de resposta curta, que sumaran fins a 0,5 punts per pregunta.
Part 2: Hi haurà dos blocs on també es combinaran preguntes tipus test i de resposta curta, utilitzant els mateixos criteris que en la part 1.
Part 3: Constarà de dos blocs. En el primer, es podrà aconseguir un punt i es descomptaran 0,2 punts per cada resposta incorrecta. En el segon bloc es podran aconseguir dos punts amb respostes curtes.
Part 4: En l’expressió escrita hi haurà dos punts: un de resposta curta i un altre de resposta oberta. L’extensió del text s’haurà d’ajustar al nombre de paraules que es demanen i es valorarà l’adequació del text (0,5 punts), la coherència (0,75 punts) i la cohesió (0,75 punts). Les faltes restaran 0,1 punts.
Format
L’examen presenta un format únic i es divideix en quatre parts:
- Part 1: Comprensió lectora (2 punts)
- Part 2: Expressió escrita (3 punts)
- Part 3: Saber literari (2 punts)
- Part 4: Reflexió Lingüística (3 punts)
Criteris d’avaluació
En les diferent part de l’examen, la qualificació s’aconseguirà seguint els següents criteris:
Part 1: Hi haurà quatre preguntes.
Part 2: Disposa de dos exercicis, un sobre la redacció d’un text adequat, cohesionat i coherent sobre el tema proposat; un altre de caràcter divers, que pot incloure propostes de correcció, de reescriptura o de compleció de fragments de textos. En el primer exercici s’avaluarà el contingut, el lèxic, la sintaxi i l’estructura del text amb 0,5 punts cada un.
Part 3: Es formulen cinc preguntes sobre un o dos textos literaris breus, de les quals s’han de respondre quatre. Les preguntes poden ser tipus test o de resposta breu.
Part 4: Apareixen tres exercicis destinats a avaluar el coneixement d’aspectes morfològics, sintàctics i semàntics. També hi haurà tres preguntes sobre qüestions sociolingüístiques, de les quals caldrà respondre dues. La nota final es pot reduir pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics).
Anglès
Format
L’examen d’anglès comptarà amb tres apartats:
- Part 1: Comprensió oral (3 punts)
- Part 2: Comprensió lectora (3 punts)
- Part 3: Expressió escrita (4 punts)
Criteris d’avaluació
Part 1: Hi haurà vuit preguntes i cada una correcta sumarà 0,375 punts. Cada pregunta incorrecta restarà -0,125 punts i les no contestades no penalitzaran.
Part 2: Hi haurà sis preguntes amb un valor de 0,5 punts cada una. S’haurà de respondre amb frases completes. En cada pregunta s’obtindrà la màxima puntuació si la resposta conté tota la informació que es requereix (ni més ni menys).
Part 3: En la part d’expressió escrita s’aconseguirà un punt si la gramàtica és correcta, un altre punt si hi ha riquesa de lèxic i un ús correcte de l’ortografia, un altre punt per l’ús de paràgrafs, cohesió del text i l’ús de connectors; i un últim punt si el text s’adequa al registre i al contingut.
Història
Format i Criteris d’avaluació
L’examen consta dels següents quatre exercicis:
Exercici 1: Anàlisi crítica de fonts. Valdrà 2,5 punts i s’exposaran dues fonts sobre un eix temàtic. En aquesta prova caldrà analitzar, interpretar, contrastar i relacionar les fonts proposades amb el context històric que correspongui.
Exercici 2: Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics. Caldrà avaluar episodis del passat situant-s’hi com a protagonista. També valdrà 2,5 punts i s’avaluarà la comprensió del context històric demanat.
Exercici 3: Exposeu un tema a través dels descriptors d’un glossari. Valdrà 2,5 punts i caldrà redactar un tema transversal a partir d’un dels dos enunciats proposats.
Exercici 4: Poseu a prova els vostres sabers. Hi haurà 10 preguntes relacionades amb fets i esdeveniment històrics. Les preguntes seran de resposta tancada, tipus test i es podrà aconseguir un màxim de 2,5 punts.
Història de la filosofia
Format i Criteris d’avaluació
L’examen consta dels següents tres exercicis:
Exercici 1: Constarà de tres preguntes on s’haurà de fer un breu resum del text, descriure el significat de dues paraules o expressions i explicar el sentit d’una afirmació determinada.
Exercici 2: Es planteja una situació que cal abordar a partir de les idees d’un autor/a determinat.
Exercici 3: Caldrà fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica.
Entrevista a Mercè Puig
Secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC)
“Les proves d’accés a la universitat s’han actualitzat per adaptar-se als currículums establerts en l’actual batxillerat”
Les PAU d’enguany mantenen la mateixa estructura que l’any passat, però amb certes adaptacions per dotar les proves d’un enfocament més competencial i menys memorístic. Parlem amb la Secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Puig, per conèixer els detalls d’aquestes proves clau per a milers de joves del país.
Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Enguany, les Proves d’Accés a la Universitat tindran la mateixa estructura que l’any passat, però els exàmens s’adapten per incloure les competències específiques de cada matèria. En què es tradueixen aquests canvis?
A partir de la entrada en vigor l’any 2021 de la LOMLOE, la llei educativa vigent a Espanya, el batxillerat ha introduït modificacions en els
continguts i les metodologies d’ensenyament, apostant per un enfocament més competencial i menys memorístic. Com és lògic això també s’ha reflectit en els exàmens de les PAU, que s’han adaptat progressivament, com no pot ser d’altra manera, al batxillerat.
El decret estatal que regula les característiques bàsiques de la prova d’accés implica una sèrie de modificacions en el disseny dels exàmens, amb l’objectiu de ferlos més coherents amb el model educatiu basat en competències i adequar-los als canvis en el batxillerat. Per tant, podem dir que les proves d’accés a la universitat s’han actualitzat per adaptar-se als currículums establerts en l’actual batxillerat.
“ Des del Departament hem treballat intensament i amb la màxima celeritat per adaptar els exàmens
i els criteris de correcció a la nova
normativa”
Per què s’aposta per donar un pes major a les preguntes obertes?
El batxillerat no busca donar a l’alumnat només una formació i uns coneixements concrets, sinó també proporcionar-los maduresa intellectual i humana i un conjunt d’habilitats i actituds per incorporar-se a la vida activa. Així, com que es cerca un enfocament més competencial i menys memorístic, s’aposta per donar un pes major a les preguntes obertes per tal de fomentar el raonament crític i la capacitat de síntesi, entre altres coses. M’agradaria destacar que, en realitat, aquest enfocament competencial ja estava present en la gran majoria dels exàmens i exercicis de les PAU d’anys anteriors.
El canvi de model ha generat dubtes i incertesa entre la comunitat
educativa. Els estudiants van començar el curs sense tenir accés als models d’examen. Creu que els models s’han publicat amb prou marge per preparar les proves? El decret estatal que concreta les modificacions en les PAU es va publicar al mes de juny de l’any passat, amb poca antelació. Tot i així, a principis de juliol vam enviar una circular als centres de batxillerat per informar-los de les dates en les quals es realitzarien les proves PAU 2025 i de les principals novetats que comportava l’adaptació al decret de juny. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, el professorat que elabora els enunciats va treballar en els nous models tenint en compte les competències que per a cada matèria estableix el currículum i les indicacions que suposava l’adaptació al nou decret. A finals de setembre vam convocar tots els centres de batxillerat i de CFGS de Catalunya a les sessions informatives anuals, on també vam explicar les principals modificacions i a partir del 15 d’octubre vam començar a actualitzar la informació al Canal Universitats, on vam publicar els nous models d’examen i els criteris de correcció.
En aquest sentit, vull transmetre un missatge de confiança i tranquil·litat als estudiants, al professorat i a les famílies. Des del Departament hem treballat intensament i amb la màxima celeritat per adaptar els exàmens i els criteris de correcció a la nova normativa, així com per difondre totes les novetats de la prova. Tot aquest procés s’ha dut a terme amb l’objectiu de garantir una preparació alineada amb el batxillerat de manera que els estudiants puguin afrontar les PAU amb les millors condicions possibles.
El Departament també assegura que les PAU aniran adoptant de manera progressiva les competències específiques de cada matèria i les competències clau. Preveuen que cada any les PAU vagin presentant canvis?
Les PAU d’enguany s’han adaptat
ja a la nova normativa i, per tant, no preveiem moltes més modificacions. Ara bé, cal tenir present que les modificacions que es puguin fer en el currículum del batxillerat, especialment en el segon curs, tindran impacte en les PAU.
Per accedir a determinats estudis de grau de les universitats de Catalunya, es demana com a requisit d’accés superar una prova d’aptitud personal (PAP). Com funciona aquest procés i a quins estudiants afecta?
A Catalunya hi ha una sèrie de titulacions que requereixen, a banda d’aprovar les PAU, superar una prova d’aptitud personal (PAP) per poder accedir-hi. Enguany aquestes titulacions són els graus d’Educació Infantil i Primària, Cinematografia (UB), Estudis d’Espanyol i Xinès (UAB) i Producció de Música i So per a la Indústria de l’Entreteniment (UB). En el cas del grau de Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries (URV) tenim pendent de confirmar si s’ha de fer PAP per aquest curs.
Al web Canal Universitats (universitats.gencat.cat) publiquem tota la informació sobre les característiques d’aquestes proves i els estudiants que les han de fer i els que en són exempts, aspectes que varien segons la titulació a què donen accés les PAP.
Vuit de cada 10 alumnes preinscrits per accedir als estudis de grau aconsegueixen plaça al juliol. L’objectiu és incrementar aquest percentatge?
Efectivament el 80% dels sol·licitants aconsegueixen una plaça en alguna de les preferències sollicitades ja en la primera assignació de mitjans de juliol. És un percentatge força elevat. A més, hi ha diferents reassignacions de juliol fins a octubre i, en el transcurs d’aquest procés, encara més estudiants acaben obtenint la plaça que volien inicialment. De totes maneres, cal tenir en comp-
te que difícilment es podrà ajustar al 100% l’oferta de places a la demanda per factors estructurals i de sistema.
L’accés als estudis de grau depèn de la diferència entre l’oferta de places d’un estudi i la demanada que té. Del resultat d’aquesta sorgeix la nota de tall que, per això, oscil·la d’any en any.
Quines recomanacions donaria als estudiants per poder obtenir plaça assignada de forma ràpida i sense maldecaps?
Més que obtenir plaça de forma ràpida i sense maldecaps, l’alumne ha de sol·licitar els estudis que vol cursar per ordre de preferència, fent-ho de manera realista i ben informada. Per tant, abans de fer la sol·licitud de preinscripció per als graus universitaris, és
essencial que l’alumne s’informi adequadament. Això inclou haver assistit a les sessions de portes obertes de les universitats, consultar les notes de tall d’anys anteriors a títol orientatiu, els preus universitaris, el tipus de centre (si és adscrit o no, o si és una universitat pública o privada) i els plans d’estudi dels diferents graus als quals vol accedir.
A partir d’aquí, li recomanaria que reflexionés sobre les possibilitats d’accedir-hi tenint en compte la seva nota d’admissió. És important recordar que les qualificacions de les PAU, en termes generals, no acostumen a desviar-se gaire de les qualificacions del batxillerat i que els centres de secundària realitzen una important tasca d’orientació en la tria d’estudis del seu alumnat.
“ L’alumne ha de sol·licitar els estudis que vol cursar per ordre de preferència, fent-ho de manera realista i ben informada”
Preinscripció a partir del 3 de juny Campus a Lleida i a Igualada
Som UdL
I tu, què vols ser?
Més enllà del títol universitari: què més demanen les empreses als nous treballadors?
De mitjana el 80% de les competències que reclamen les empreses en les seves vacants professionals responen a habilitats socials. Les denominades “habilitats toves” guanyen cada cop més pes en un teixit empresarial complex i en constant transformació.
El 60% dels llocs de feina en l’actualitat no existien fa 80 anys. En poques dècades, els mercats laborals del món s’han transformat de forma radical, i cada cop canvien a un ritme més ràpid. Això fa que les empreses busquin persones amb formació superior d’estudis que la seva plantilla més sènior no té; però també que es valorin altres coses més enllà de la formació reglada. Segons
una investigació duta a terme per la Universitat de Harvard, la Fundació Canegie i el Centre d’Investigació de Stanford, el 80% dels factors que determinen l’èxit laboral estan vinculats amb les habilitats socials i emocionals. En canvi, només en un 20% dels casos els estudis formals marquen la diferència a l’hora de desenvolupar una feina.
L’equilibri entre estudis tradicionals i tendències de futur
Si bé el mercat laboral cada cop demana professionals especialitzats amb eines tecnològiques i digitals, encara hi ha llocs de feina més tradicionals amb una alta demanda. Segons dades de l’Ob-
servatori de les Ocupacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), les professions que més demana el mercat laboral del país són professores de secundària, enginyers industrials i de producció, especialistes en comptabilitat, professionals de la publicitat, instructors esportius, tècnics en tecnologies de la informació, treballadors d’agències de viatges i
especialistes en estètica i benestar. Malgrat la transformació del mercat laboral, la demanda de professionals amb estudis tradicionals com l’ensenyament, la sanitat o la gestió empresarial i comptable continua dominant l’oferta de feina a Espanya.
PROFESSIONS MÉS DEMANADES
LES EMPRESES 2024
Professors/es de secundària
Enginyers industrials i de producció
Especialistes en comptabilitat
Professionals de la publicitat i la comercialització
Entrenadores, àrbitres i instructors esportius
Tècnics en tecnologies de la informació
Treballadors d’agències de viatges
Especialistes en tractaments d’estètica i benestar
Operadors de maquinària agrícola mòbil
Supervisors de manteniment d’oficines i hotels
Font: Servicio de Empleo Público Estatal (SEPE) Observatorio de las Ocupaciones.
Tot i que l’oferta laboral del país encara es troba dominada per professions considerades tradicionals, les noves tecnologies van guanyant pes. Segons estimacions de la xarxa professional LinkedIn, aquest 2025 hi ha 10 professions que podrien créixer exponencialment, i la meitat estan relacionades amb les noves
tecnologies. L’informe assegura que la professió que més creixerà aquest any a Espanya serà l’agent de viatges. El fort pes del turisme a l’Estat fa que el sector cada cop requereixi més especialistes en planificació i assessorament de viatges. Els especialistes de software també creixeran amb força perquè la seva tasca és fonamental
per desenvolupar i millorar la funcionalitat de les aplicacions web. En el rànquing, LinkedIn també destaca la de tècnic de manteniment d’aeronaus, enginyers d’intel·ligència artificial, analista de centre d’operacions de seguretat, especialista en formació i enginyers de plataforma.
Els idiomes i les habilitats socials entren en joc
Més enllà de les tendències del mercat laboral, les empreses fa uns anys que han posat el focus en altres tipus d’habilitats, més enllà dels coneixements teòrics i pràctics que aporta un títol universitari. Això fa que els departaments de recursos humans de les empreses busquin professionals que siguin capaços de resoldre problemes, tinguin creativitat i se sàpiguen moure en un entorn tecnològic i digital canviant. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, l’any passat la
resolució de problemes complexos va ser l’habilitat tova més demanada per part de les empreses. En ella es valorava que els aspirants a la vacant fossin capaços d’identificar i analitzar problemes, generar solucions creatives i eficaces i aplicar-les amb èxit al seu camp. En el llistat del Fòrum Econòmic també destaca una demanda creixent de professionals que sàpiguen desenvolupar el pensament creatiu, comptin amb alfabetització tecnològica, tinguin habilitat d’autoeficàcia i actituds socioemocionals. D’altra banda, l’informe del Fòrum Econòmic també valora altres habilitats toves transversals, com
l’adaptabilitat, la resilència, l’organització, la gestió del temps i els idiomes estrangers. En l’últim cas, destaca una exigència cada cop major de coneixements de llengües estrangeres. Segons dades de la consultora de recursos humans Adecco, el 2024, el 65,2% de les ofertes laborals d’Espanya requerien el coneixement de llengua anglesa. Pel que fa a altres idiomes, destaca l’exigència de coneixement de francès en el 17,8% de les ofertes i de l’alemany en el 16,9%. Formar-se de manera interdisciplinària és cada cop més important per fer-se un lloc al mercat laboral del futur.
En què destaquen les universitats
“ Commemora 575 anys d’història al capdavant d’un ecosistema líder en recerca, innovació i transferència i amb una aposta clara per un nou model acadèmic i docent
“ Líder en recerca i sostenibilitat, representa un pol estratègic de transferència de coneixement”
“És referent en formació tecnològica, amb un alt grau d’internacionalització i d’inserció laboral de qualitat: el 95% dels titulats/des treballen un any després d’acabar”
“ Una formació amb accent internacional fonamentada en els valors de l’humanisme i connectada amb les empreses i la societat”
“ Campus propers i de mida humana, abocada a la recerca, la formació i l’ocupabilitat” “ Un model educatiu que situa l’estudiant al centre; un marcat perfil internacional i una recerca capdavantera”
Arrelada al territori i oberta al món que forma persones compromeses i preparades per transformar la societat”
“ Es caracteritza per la proximitat amb el seu estudiantat, la connexió amb el territori i el seu teixit empresarial, apostant per la formació dual i la innovació en la docència”
“ Compromesa amb l’ocupabilitat amb GPS Professional, una eina pionera que orienta la trajectòria professional dels usuaris segons les demandes del mercat laboral”
“ Un model docent innovador centrat en l’estudiant, unes instal·lacions permanentment actualitzades i una relació estreta amb el teixit empresarial”
“ Amb un alt índex d’inserció laboral, una universitat internacional que ofereix una formació interdisciplinària i global, amb una sòlida base humanística”
“
“ Es caracteritza per oferir una formació personalitzada, centrada en l’alumnat i amb una mirada internacional que forma líders amb valors”
Formació universitària pública sense nota de tall amb metodologia online i semipresencial”
Ciències
socials, arts i humanitats, ciències de la salut i enginyeria: quines tendències marquen el present de la universitat?
El sistema universitari del país es troba en un context de transformació i canvi. En els últims anys, les universitats han hagut d’afrontar diversos reptes per adequar l’oferta formativa a les demandes d’un mercat laboral canviant, fomentar la investigació i el desenvolupament, establir contextos d’intercooperació en un món global i millorar la inclusivitat i l’accés als estudis superiors.
La Fundació CYD, entitat que es dedica a identificar les necessitats de la universitat de l’Estat espanyol, ha identificat set prioritats estratègiques per al sistema universitari del país. Unes prioritats que, segons la fundació, es centren en l’increment de la inversió, atraure talent al personal docent i investigador, millorar l’ocupabilitat, incrementar la rellevància del coneixement generat, fomentar la internacionalització, l’accés i l’equitat de la universitat i accelerar la transformació digital.
Segons l’informe de la Fundació CYD, la inversió a Espanya en educació superior se situa en l’1,43% del PIB, cinc centèsimes inferior a la mitjana de l’OCDE (1,48%). L’informe assegura que les universitats espanyoles aporten el 26,5% dels recursos d’investigació, recerca i desenvolupament de l’Estat, fet que requereix un major enfocament estratègic per priorit-
zar la investigació en els centres universitaris. L’informe també identifica la necessitat d’un relleu generacional en el personal docent i investigador de les universitats.
“ En els últims sis anys, la demanda d’estudiants en estudis de la salut i serveis socials ha crescut un 52,3%”
Ciències de la salut, serveis socials, informàtica i ciències: les branques on més creix la demanda d’estudiants
L’informe de la Fundació CYD identifica l’àmbit de la salut i els serveis socials on més ha incrementat el nombre de preinscrits universi-
TU decideixes el teu
Medicina, infermeria i enginyeries: els estudis que tenen una major taxa d’ocupabilitat
En relació amb la capacitat dels estudis d’inserir els estudiants al mercat laboral, l’informe de CYD identifica estudis de ciències i les enginyeries com els graus líders. Més concretament, l’informe assegura que el 92% dels estudiants de medicina i el 91,1% dels d’infermeria troben feina relacionada amb els seus estudis en els quatre anys següents a finalitzar els estudis. La taxa d’ocupabilitat immediata també és alta entre els graduats d’enginyeria informàtica i elèctrica, farmàcia i matemàtiques, així com els titulats en enginyeria agrícola i educació.
Font: Fundacion CYD. La empleabilidad de los jóvenes en España 2024
Font: Fundacion CYD. La empleabilidad de los jóvenes en España 2024
“
El 92% dels estudiants de medicina i el 91,1% dels d’infermeria troben feina relacionada amb els seus estudis en els quatre anys següents a finalitzar els estudis”
Els estudiants de ciències socials i arts i humanitats, més proclius a fer-se autònoms
Respecte al tipus d’afiliació laboral, l’informe de CYD assegura que el 8,7% dels graduats universitaris es fan treballadors autònoms en els quatre anys després d’acabar els estudis. Per branques acadèmiques, els graduats en ciències socials i periodisme i documentació són els que presenten una major taxa d’afiliació en règim d’autònoms. Els segueixen els titulats en arts i humanitats, agricultura, silvicultura i veterinària i salut i serveis socials. En l’àmbit de la salut el nombre d’afiliats en règim d’autònoms és especialment alt entre els graduats en psicologia.
“ Els graduats en ciències socials, periodisme, documentació són els que presenten una major taxa d’afiliació en règim d’autònoms”
Font: Fundacion CYD. La empleabilidad de los jóvenes en España 2024
Esportistes, investigadors, mestres, metges i psicòlegs: els professionals més feliços
Més enllà de la demanda i les condicions laborals que generen les diferents branques d’estudis universitaris, un altre indicador a tenir en compte és la vocació i la felicitat que generen les professions. En aquest sentit, un informe de la consultora de recursos humans Adecco, identifica els esportistes, els investigadors científics, els mestres, els psicòlegs i els periodistes, com els professionals més feliços del país. També destaquen els bombers i els advocats, els empresaris, els infermers i els artistes.
Recomanacions per superar la sele amb èxit
Les PAU són un escull pel qual han de passar totes aquelles persones que volen accedir a la universitat. La transcendència de les proves fa que sigui un moment de pressió per als alumnes que s’hi presenten. Ara bé, cal recordar que la immensa majoria de joves supera les PAU. Aquí et proposem algunes recomanacions que t’ajudaran a superar les proves i a viure millor aquest moment.
Planifica la jornada
Cada dia tindràs diferents proves. És important que tinguis clar en quin ordre les tens i de quina matèria t’examinaràs cada dia per afrontar la jornada amb tranquil·litat. També és important que portis sempre als exàmens el DNI, el resguard de matrícula i les etiquetes que et lliuraran en començar les proves. Si tens tot això preparat, ja no caldrà que t’hi amoïnis durant els exàmens.
Porta roba còmoda i ves amb temps!
Cada dia tindràs moltes hores d’examen. Per això és recomanable que portis roba còmoda durant les proves. Intenta anar amb marge de temps als exàmens; sempre hi pot haver imprevistos que et poden posar més nerviós del compte si vas just de temps.
Controla el temps
Tingues en compte que cada prova té una durada determinada. És un temps suficient per completar tot el que se’t demana, però cal estar concentrat, tranquil i atent al rellotge. Tampoc tinguis pressa per acabar, no hi ha cap premi per al primer que acaba.
Pensa la teva resposta abans d’escriure
Abans de començar a escriure dedica un parell de minuts a pensar bé què vols dir. Intenta estructurar la resposta perquè tingui sentit. Recorda que no està permès aplicar correctors com tippex. Si t’has equivocat, ho pots guixar, però és recomanable que tinguis l’estructura clara del que vols dir al teu cap abans de començar a escriure.
Perd la por i focalitza’t en el present!
En tots els exàmens se’t requerirà capacitat d’expressió i exposició escrita, així com pensament i raonament crític. Sigues ambiciós amb tu mateix, no tinguis por d’escriure i demostra tot el que saps. També és important que et focalitzis en el moment. Els nervis s’incrementen quan els pensaments estan focalitzats en el passat o el futur.
Troba estones per
descansar i relaxar-te
Els dies de les PAU et pot fer la sensació que no tens temps per a res. Així i tot, és important que dediquis temps al descans. La son i el descans són crucials per sentir-te bé, controlar els nervis i rendir durant les proves.
