Món Docent 26

Món Docent

ENTREVISTA A

MARIA BELTRAN. PSICÒLOGA I DIRECTORA DEL CENTRE D’ALTES CAPACITATS KEPLER

ENTREVISTA A

ANNA MORATÓ.

AUTORA DEL CONTE LLAR DOLÇA LLAR

UN PROJECTE EDUCATIU QUE SALVA VIDES

UN LABORATORI D’IDEES PER BUSCAR SOLUCIONS ALS REPTES EDUCATIUS

ELS DOCENTS PARLEN

SUPERCAMPUS: VÍDEOS EDUCATIUS FETS PER DOCENTS I EN CATALÀ

EL FINAL DE CURS

LA VIDA ALS CENTRES

ÚS I ABÚS DE PANTALLES EN INFANTS I ADOLESCENTS

Núm. 26

3

‘90

EDITA I SUMARI

Entrevista

Món Editorial Infom Kit LPS, SL Medes, 4-6, Local • 08023 • BARCELONA Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

Pàg. 2-5

Maria Beltran. Psicòloga i Directora del Centre d’altes capacitats Kepler Amb la voluntat de desmuntar mites i creences sobre les altes capacitats i demostrar la importància de la seva detecció, la psicòloga Maria Beltran ha publicat el llibre Altes capacitats: com entendre i acompanyar els fills que aprenen i viuen diferent.

El món de l’alumne

6-11

Ús i abús de pantalles en infants i adolescents Les pantalles formen part de la societat actual i l’objectiu és conviure-hi de manera saludable i responsable. Infants i adolescents estan creixent conjuntament amb les noves tecnologies i les connexions digitals, però aquestes poden esdevenir un greu problema d’addicció i de socialització si no se’n sap trobar l’equilibri en el seu ús.

La vida als centres

EDITORA: LAURA PONS SALAZAR

REDACCIÓ: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS LAIA VENTURA ARMENGOL

DISSENY:

Pàg. 12-14

Un projecte educatiu que salva vides El projecte educatiu Ràpid Herois transmet als alumnes de primària coneixements sobre els símptomes de l’ictus i la necessitat d’actuar amb rapidesa.

El projecte, que s’ha dut a terme a més de 150 escoles de Catalunya, ja compta amb casos d’èxit.

Eines per al professorat

Pàg. 16-18

MAIKA FERNÁNDEZ LORENZO

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Un laboratori d’idees per buscar solucions als reptes educatius La hackató, nom pel qual es coneixen els esdeveniments en els quals programadors informà-

Món Docent

tics i altres persones construeixen conjuntament solucions innovadores, s’erigeix en una eina cada cop més utilitzada per al sector educatiu.

Eines per al professorat

Pàg. 19

SuperCampus, millor recurs educatiu multimèdia d’Europa La nova plataforma d’aprenentatge de 3Cat ja supera els 1.000 continguts per estudiar a l’aula o a casa. Els de matemàtiques i llengua són els que més audiència tenen. Professorat en actiu d’escoles i instituts i el Departament d’Educació i Formació Professional validen els vídeos i àudios.

Els docents parlen

Pàg. 20 i 21

El final de curs Arriba el final de curs i és imprescindible fer balanç de l’any.

Per als docents, l’any no comença pas al gener, sinó al setembre. I acaba ara, amb l’arribada de l’estiu. Ha estat un curs intens, com ho són tots. A la complexitat inherent a l’adolescència s’hi han afegit moltes coses: l’estabilització de plantilles, els canvis en el decret de batxillerat, la infinita burocràcia, etc.

Els altres mestres

Pàg. 22-24

Entrevista a Anna Morató, autora del conte Llar dolça llar.

“A casa, el bon ambient no apareix de forma màgica”. Amb aquesta premissa, Anna Morató ha tret a la llum Llar, dolça llar, un conte on es reflexiona sobre l’ambient familiar i ofereix claus per aprendre a construir un clima de convivència, respecte i col·laboració a casa.

1

Món Docent ENTREVISTA

ENTREVISTA A MARIA BELTRAN. DIRECTORA DEL CENTRE D’ALTES CAPACITATS KEPLER. AUTORA DEL LLIBRE “ALTES CAPACITATS: COM ENTENDRE I ACOMPANYAR ELS FILLS QUE APRENEN I VIUEN DIFERENT’

“És clau que es normalitzi parlar d’altes capacitats a les escoles com una diversitat més” Entre un 10% i un 15% de la ciutadania catalana compta amb altes capacitats.

Això significa que aquest percentatge de la població té la capacitat de processar la informació d’una manera més ràpida, profunda i complexa que la resta de persones.

Aquesta diversitat ha anat acompanyada de mites al llarg de la història, sobretot en l’etapa infantil i adolescent. Amb la voluntat de desmuntar aquestes creences i demostrar la importància de la seva detecció, la psicòloga Maria Beltran ha publicat el llibre Altes capacitats: com entendre i acompanyar els fills que aprenen i viuen diferent (Eumo Editorial). Beltran posa al servei del llibre la seva experiència en la direcció del centre d’altes capacitats Kepler, on lamenta la manca de voluntat del Departament d’Educació per diagnosticar i analitzar l’impacte de les altes capacitats a les aules. Beltran és clara i directa i ho deixa ben clar: detectar els casos d’altes capacitats és clau per a l’alumne, cal normalitzar-la com una diversitat més, que no és ni positiva ni negativa i cal trencar amb els mites que en dificulten la identificació.

2

Món Docent

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Les persones amb altes capacitats representen entre un 10% i un 15% de la població. Què entenem per altes capacitats?

Algú amb altes capacitats processa la informació d’una manera significativament més ràpida, profunda i complexa que la majoria.

De què depèn que algú desenvolupi altes capacitats?

Es tracta d’una combinació de factors biològics i de l’entorn: cal comptar amb una base neurològica que faci possible aquesta manera de pensar, però també amb un context estimulant que contribueixi al fet que el potencial es desenvolupi.

A partir de quina edat es poden detectar les altes capacitats d’un infant?

Tenim proves psicomètriques que ens permeten avaluar les capacitats cognitives des de molt petits, cap als dos o tres anys, tot i que no sempre és necessari identificar-los a aquestes edats.

Segons dades del Departament d’Educació, el 2022 hi havia 3.607 infants i adolescents diagnosticats amb altes capacitats. Una xifra que demostra l’infradiagnòstic de les altes capacitats. El sistema falla a l’hora de diagnosticar els casos en infants i adolescents?

El Departament d’Educació no té un registre exhaustiu de les persones amb altes capacitats i això és deliberat: no anoten les deteccions, només els alumnes que reben certes intervencions (com l’acceleració de curs) de manera que no podem confiar en aquestes dades. A més a més, no hi ha protocols universals de cribratge

que l’administració implementi processos de cribratge al llarg de l’escolarització. A més, cal que es comenci a donar visibilitat a les persones amb altes L’associació Promotora de la Fun- capacitats per trencar amb midació de nens i nenes amb Altes tes que en dificulten la identifiCapacitats (FANJAC) lamenta que cació. només un 12% dels casos els detecta el sector públic. El sistema FANJAC denuncia que un de cada educatiu no està preparat per di- tres infants amb altes capacitats pateix assetjament escolar. Com agnosticar les altes capacitats?

Les avaluacions d’altes capa- creu que es pot abordar aquesta sicitats en el sistema públic són tuació? competència dels Equips d’As- La gran majoria dels alumnes sessoraments Psicopedagògics amb altes capacitats no presen(EAPs), que tenen pocs recur- ta dificultats d’integració, però sí sos per atendre un gran nombre que se senten diferents i els cosi complexitat de casos, entre els ta trobar amb qui compartir intequals els d’altes capacitats són ressos o maneres de pensar. És sovint relegats a segon terme o clau que es normalitzi parlar d’alatesos només quan presenten tes capacitats a les escoles com problemes. Per això molts di- una diversitat més que no és en agnòstics recauen en el sector si mateixa positiva ni negativa i privat. De fet fins i tot ens cons- que aquests alumnes puguin trota que hi ha EAPs que ho reco- bar-se amb companys similars. manen a les famílies.

Els infants amb altes capacitats teQuè creu que caldria per millorar el nen més consciència del món que diagnòstic en infants i adolescents els envolta? Què els genera això a escala emocional? amb altes capacitats?

Crec que hi ha tres mesures Tenen interès i capacitat per clau a tres nivells. D’una banda, comprendre informació que no caldria incloure les altes capaci- sempre tenen la maduresa emotats al currículum de les forma- cional per gestionar i els pot gecions relacionades amb l’edu- nerar angoixa, desesperança o cació (psicologia, magisteri, pe- frustració. dagogia...). També és necessari d’altes capacitats, així que molts d’aquests alumnes passen totalment desapercebuts pel sistema educatiu.

“El Departament d’Educació no

té un registre exhaustiu de les persones amb altes capacitats i això és deliberat: no anoten les deteccions, només els alumnes que reben certes intervencions

”

3

Món Docent

Hi ha diferències entre una noia i un noi amb altes capacitats?

En la teoria no hi ha cap diferència entre un noi i una noia amb altes capacitats; en la pràctica, n’hi ha molta. Per començar, les noies amb altes capacitats no solen ser identificades, tendeixen a passar desapercebudes i a ocultar les seves capacitats. Les nenes amb altes capacitats també reben una major pressió de l’entorn per adoptar rols discrets, de cura i poc intel·lectuals.

Quines recomanacions donaria als docents que han d’abordar un cas d’altes capacitats a l’aula?

Cal que l’atenció a les altes capacitats sigui un compromís dels centres educatius en general i no dels professionals particulars. És a dir, que escoles i instituts proporcionin formació especialitzada als docents, espais de coordinació en casos

d’altes capacitats i seguiment de l’atenció que fan a aquests alumnes. Els millors resultats els veiem quan es planteja què necessita l’infant i es concreten objectius de millora en comptes d’aplicar estratègies desconnectades d’un projecte de centre.

I a les famílies?

Que identifiquin les diferències dels seus fills i filles i que en parlin amb naturalitat: que no posin les altes capacitats al centre de la seva identitat ni tampoc les menyspreïn. Que personalitzin el que necessita aquella persona en concret, més enllà de la teoria de les altes capacitats. També, que busquin una xarxa de suport (espais d’oci, professionals o associacions) on es trobin amb famílies i infants amb qui compartir vivèncie.

“Cal que

l’atenció a les altes capacitats sigui un compromís dels centres educatius en general i no dels professionals particulars

”

ALTES CAPACITATS: COM ENTENDRE I ACOMPANYAR ELS FILLS QUE APRENEN I VIUEN DIFERENT? Identificar precoçment un cervell que funciona diferent serveix per descobrir unes necessitats educatives també diferents, entendre-les i atendre-les. Per aquest motiu, la psicòloga Maria Beltran advoca per una detecció en edats primerenques de les altes capacitats.

El seu flamant llibre Altes capacitats: com entendre i acompanyar els fills que aprenen i viuen diferent neix amb la voluntat d’ajudar a famílies i a la comunitat educativa a abordar una diversitat amagada a l’aula. Davant d’un sistema educatiu que, segons l’auto-

4

ra, gira l’esquena a les altes capacitats, Beltran advoca per començar a donar visibilitat a aquesta diversitat, incloure-les al currículum de les formacions universitàries i que l’administració implementi processos de cribratge al llarg de l’escolarització. Si bé les dues últimes recomanacions no depenen directament de la comunitat educativa, la primera sí, i possiblement és la més important: cal que es comenci a donar visibilitat a les persones amb altes capacitats per trencar amb mites que en dificulten la identificació.

Tria un Grau en ADE que et permeti destacar i accedir a millors llocs de feina

Món Docent

Hi ha qui es conforma amb llocs normals i sous mitjans.

I això està bé, per què no?

Però si aspires a més, el que trobaràs al PDF t’agradarà.

Escaneja aquest QR i descarrega’t el PDF En només 2 minuts sabràs si t’interessa

GRAU ADE EN

www.igema.net Sabino Arana 42. T.+34 934 914 112 CAMPUS BARCELONA DIAGONAL 5

Món Docent EL MÓN DE L’ALUMNE

Ús i abús de pantalles en infants i adolescents

Les pantalles formen part de la societat actual i l’objectiu és conviure-hi de manera saludable i responsable. Infants i adolescents estan creixent conjuntament amb les noves tecnologies i les connexions digitals, però aquestes poden esdevenir un greu problema d’addicció i de socialització si no se’n sap trobar l’equilibri en el seu ús.

MIREIA SORIANO CHACÓN.

DIRECTORA DEL CENTRE PSICOLÒGIC I DE LOGOPÈDIA SORIGAL.

ÚS DE PANTALLES Les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) poden ser molt positives per a l’aprenentatge de nens grans i adolescents, cosa que permet adquirir habilitats tecnològiques que necessitaran en el futur. Però un mal ús (incloent-hi un inici a edats primerenques) pot generar problemes físics, acadèmics, psíquics i socials. Valorem, doncs, els avantatges i les repercussions d’aquestes tecnologies.

6

Avantatges: Són una alternativa per a les persones que els costa sortir de casa i tenen dificultats de socialització.

Ens permeten estar actualitzats constantment i tenir recursos a l’abast.

Ens permeten tenir accés a la informació de forma més ràpida i eficaç.

ALÍCIA PRATS PITARCH.

ORIENTADORA EDUCATIVA, PSICOPEDAGOGA COL·LEGIADA.

Faciliten l’aprenentatge en línia quan la presencialitat no és possible.

El fet de poder tenir els mateixos recursos ens permet pertànyer al mateix grup social i, per tant, reforçar el sentiment de pertinença.

Hi ha estudis que parlen de beneficis neuropsicològics en el foment de l’atenció i la concentració.

Món Docent

Repercussions: Aprenentatge Els programes de qualitat tenen beneficis educatius en infants més grans de dos anys (habilitats socials, llenguatge, nivell d’aprenentatge, etc.). En menors de dos anys no està comprovat que en tinguin.

Cervell Fins als dos anys, els infants no tenen la maduració cerebral suficient per entendre la representació real equivalent a la pantalla; poden quedar enlluernats amb colors brillants i moviment, però el cervell no és capaç de donar-los sentit.

L’admiració té molt a veure amb l’admiració i la passivitat, a diferència de l’atenció que requereix processos de selecció de la informació, de discriminació del que és important i, per tant, d’aprenentatge.

Els infants petits aprenen més amb el moviment i el contacte que tinguin amb les persones que els són significatives, més que davant de qualsevol pantalla. Fins als tres anys necessiten l’experiència real de l’acte, de córrer cap a l’objecte, agafar-lo, llepar-lo i llençar-lo per integrar-lo. Hi ha estudis que mostren un retard en l’adquisició de llenguatge en els infants més exposats a pantalles abans dels dos anys; així com un increment dels casos d’hiperactivitat cap als set anys.

tats imprescindibles per al bon desenvolupament neurològic dels infants.

Son La llum que emeten les pantalles actua bloquejant la secreció de melatonina, que és un inductor fisiològic de la son, alterant el ritme de son i afectant el sistema immunitari. S’ha comprovat que els nens i nenes exposats a pantalles dormen menys hores i el somni és menys reparador. El dèficit d’hores de son incideix negativament en l’estabilitat emocional dels infants adolescents i en el seu rendiment acadèmic.

Finalment, sovint, la fascinació per les pantalles comporta deiSalut ocular xar de banda altres jocs con- L’excés d’exposició a pantalles vencionals que impliquen activi- s’ha associat amb un increment

de casos de miopia i de fatiga visual en infants i adolescents.

Obesitat L’ús de pantalles comporta un estil de vida sedentari, cosa que pot fer augmentar el risc d’obesitat, problemes de postura i altres alteracions de salut física a llarg termini.

Augment de l’estrès i l’ansietat La sobreexposició de continguts digitals, especialment en xarxes socials, pot incrementar l’estrès i ansietat en infants i adolescents. La comparació constant amb altres i la por de quedar-se fora d’unes certes experiències són factors que afecten la seva salut mental.

7

Món Docent

PAUTES I RECOMANACIONS ÚTILS El 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja advertia que els infants de menys de dos anys no haurien de tenir pantalles, ni per jugar ni per veure la televisió. I dels dos als cinc anys, com a màxim una hora al dia. La raó principal: garantir el correcte

desenvolupament cerebral, físic i emocional.

i una hora màxim de set a 12 anys.

La Generalitat de Catalunya presentava el 2022 una guia sobre les tecnologies digitals en la infància i l’adolescència. Allà ampliava el ventall: pantalles prohibides fins als tres anys, menys de mitja hora fins als sis anys

Tenint en compte les recomanacions realitzades per l’Associació Espanyola de Pediatria i el centre d’atenció a les drogodependències SPOTT, a la nostra pràctica professional diària valorem el següent:

“Pantalles prohibides fins als tres anys, menys de mitja hora fins als sis anys i una hora màxim de set a 12 anys

”

MENORS DE DOS ANYS Evitar l’ús de pantalles de qualsevol tipus.

DE DOS A TRES ANYS Prioritzar jocs amb contacte físic (jocs de faldilla o amb moviment, contes construccions...) Ús de pantalles acompanyat. Només programes escollits i exposició limitada (menys de mitja hora diària).

8

DE TRES A SIS ANYS Prioritzar jocs que comportin contacte físic o moviment.

Increment progressiu i supervisat de l’ús de pantalles fins a una hora diària.

Desar els dispositius en un lloc no accessible i acostumar l’infant a demanar permís per utilitzar-los.

Aplicacions segures: protegir de continguts inadequats.

Món Docent

“S’ha comprovat que els nens i nenes exposats a pantalles dormen menys hores el somni és menys reparador

”

Triar jocs, programes de televisió o aplicacions apropiats per l’edat.

Evitar l’ús de pantalles en hàbits quotidians, com rentar-se vestir-se o anar a dormir.

Gaudir de l’hàbit d’explicar un conte abans d’anar a dormir.

Aprofitar el temps dels àpats per parlar, sense pantalles.

Evitar l’ús de pantalles una hora abans d’anar al llit.

No fer servir pantalles de forma sistemàtica com a “cangur” per distreure els infants.

Utilitzar les pantalles sempre en una àrea que estigui ben il·luminada.

DE SIS A DOTZE ANYS Increment progressiu i supervisat de l’ús de pantalles fins a dues hores diàries.

Mateixes recomanacions que a l’apartat anterior.

Establir un horari i un temps concret de pantalles segons l’edat i la maduresa de l’infant.

Evitar les consoles, els televisors o els ordinadors a l’habitació.

Instal·lar eines de control parental per controlar i restringir l’accés a continguts en línia inapropiats.

A PARTIR DELS DOTZE ANYS Cal anar adaptant les normes i els límits segons l’edat i la maduresa. Tot i que van creixent, encara és necessari supervisar, acompanyar i guiar els infants perquè facin un ús responsable de les pantalles. És recomanable mantenir eines de control parental i anar-los retirant en funció de la maduresa i la confiança amb l’adolescent.

Arriba l’edat en què volen el seu primer smartphone. Quan arribi el moment, convé establir les normes i els usos del dispositiu abans d’entregar-los-hi.

Cal estar al dia de les xarxes socials que utilitzen els joves i ajudar-los a preservar la seva intimitat digital.

Parleu amb ells sobre els riscos que comporta l’exposició de la seva vida privada a l’entorn digital.

Estar atents a comentaris positius sobre les apostes en línia, si consulten aquestes webs o si segueixen influencers que fan publicitat encoberta.

Guiar l’infant en la cerca d’informació fiable i a ser crític amb els continguts a la xarxa.

Regular l’ús de plataformes de reproducció en continu. Encadenar capítols d’una sèrie sense cap control no és fer-ne un bon ús.

Desvincular les pantalles de les seves hores d’estudi.

Fomentar les activitats sense pantalles. Educar amb l’exemple.

9

Món Docent

ADDICCIÓ A PANTALLES: QUAN L’ÚS PASSA A SER UN ABÚS Segons els manuals de diagnòstics dels trastorns mentals (DSM 5 i CIE-11), es pot concloure que s’ha desencadenat una addició quan hi ha hagut una alteració en el sistema de recompensa del cervell i ha canviat la manera de gratificar-se.

L’addició a les pantalles és un Es distingeixen

trastorn de tipus comportamental, en què es desenvolupa una dependència cap a una activitat.

L’addicció a les pantalles comprèn els videojocs, el telèfon mòbil i internet. Tot i que pot afectar a persones de totes les edats, és especialment habitual entre infants i adolescents, amb conseqüències preocupants, atesa la delicada etapa de desenvolupament en què es troben.

En l’adolescència, les addiccions comportamentals més freqüents són les relacionades amb els jocs en línia, reconeguda per l’OMS. Els infants i adolescents són molt vulnerables a les addiccions perquè el seu cervell es troba encara en desenvolupament, i el que tenen algun trastorn mental són una població amb més risc.

tres tipus principals d’addicció a les pantalles:

Addicció als videojocs: Tots els videojocs poden generar addicció, però els multijugador tenen un risc més elevat. Sovint, els infants i adolescents enganxats a aquests jocs en línia reemplacen el contacte social en persona pel contacte que els ofereix el joc. Això té un impacte negatiu en la seva salut psicològica, física i social.

L’addicció als jocs en línia és la més freqüent entre els adolescents.

Addicció a les xarxes La popularitat a les xarxes és una font d’estímul fàcil i ràpid que genera dopamina, una de les hormones responsables del sentiment de felicitat. Quan una persona adolescent o jove atorga una gran importància a les interaccions a les xarxes socials pot arribar a centrar la seva autoestima en el grau de reacció que aconsegueix en aquests mitjans. En aquest punt, l’ús de les xarxes socials es considera problemàtic.

Addicció a les apostes esportives en línia Són similars a les apostes esportives presencials, però són més perilloses a causa de l’anonimat, generant la sensació que els diners apostats no són reals. Malgrat ser il·legal per als menors d’edat, els adolescents tenen cert risc d’iniciar-s’hi. Segons un estudi de l’Hospital de Bellvitge i la Fundació ANNE, el 37% dels adults addictes al joc havien començat a jugar abans de l’edat legal.

FACTORS DE RISC Manca de límits en l’ús de pantalles i absència de control parental.

Tenir dificultats de socialització.

Fàcil accés a tota mena de continguts en línia.

10

Disseny d’aplicacions i jocs en línia per mantenir l’atenció constant de les persones.

Manca de motivació per trobar noves aficions o activitats extraescolars.

Més enllà de l’addicció, cal centrar la mirada a alertar que l’ús inadequat de les pantalles pot ser la porta d’entrada a la pornografia, a missatges inapropiats a les xarxes socials o a les apostes en línia o videojocs violents, i això pot impactar de manera negativa en la seva salut mental.

Món Docent

SENYALS D’ALERTA

RISC LLEU

RISC GREU

Increment de l’ús de les pantalles Pèrdua de l’interès pels estudis Pensar sovint amb les pantalles, fins i tot quan no hi està connectat Només li interessa el que té a veure amb les pantalles

Ha mostrat conductes agressives amb la família o amb el mobiliari quan li heu reduït l’ús de pantalles Menteix, nega i justifica l’ús excessiu de pantalles Les pantalles són el seu refugi quan té problemes No queda amb els amics Gasta diners en videojocs o jocs en línia S’adorm de matinada i dorm durant el dia perquè s’ha passat tota la nit sense dormir Descuida la seva higiene personal i la seva alimentació No fa cas quan se li intenta posar límits

RISC MODERAT Es mostra irritable o agressiu quan se li limita l’ús de pantalles Li costa llevar-se o arriba tard a classe perquè ha estat connectat a la nit Ha començat a tenir un rendiment acadèmic més baix Incompleix les tasques que té assignades a casa Deixa de compartir temps amb la família i descuida hàbits personals

COM ACOMPANYAR UN INFANT O ADOLESCENT AMB UNA ADDICCIÓ A LES PANTALLES? Si l’ús de la tecnologia està afectant significativament el comportament, les emocions, les relacions socials o el rendiment acadèmic de l’infant o adolescent es recomana dema-

nar ajuda a professionals de la salut mental. Amb ells, es podran implementar estratègies de gestió, proporcionant suport per reduir la dependència a les pantalles. La intervenció terapèutica tindrà l’objectiu de tornar a aprendre a conviure amb les pantalles, ja que formen part de la nostra vida diària.

La prevenció és clau per evitar conseqüències negatives en l’ús de pantalles.

Un cop detectat l’abús o l’addicció a les pantalles es poden posar en pràctica les següents actuacions per minimitzar els riscos.

Fomentar els bons

Acompanyar-los en el seu

hàbits

desenvolupament psicosocial

Passar temps en família i fomentar la comunicació.

Limitar les hores d’ús de tecnologies i establir normes.

Encoratjar les activitats de lleure i a l’aire lliure.

No situar l’ordinador a l’habitació de l’infant.

Donar bon exemple de l’ús de tecnologies.

Promoure que aprenguin habilitats socials.

Ajudar-los a reforçar l’autoestima i a cultivar la motivació intrínseca. Ensenyar que el benestar emocional no depèn de les interaccions a les xarxes.

Conscienciar-los de l’impacte negatiu dels excessos en l’ús de pantalles.

Compartir estones de joc per entendre què fan i ensenyar-los a jugar amb seny.

Ajudar-los a desenvolupar el pensament crític amb les pantalles.

11

Món Docent LA VIDA ALS CENTRES

Un projecte educatiu que salva vides

El projecte educatiu Ràpid Herois transmet als alumnes de primària coneixements sobre els símptomes de l’ictus i la necessitat d’actuar amb rapidesa. El projecte, que s’ha dut a terme a més de 150 escoles de Catalunya, ja compta amb casos d’èxit en el qual algun alumne ha pogut actuar ràpidament en detectar un cas d’infart cerebral.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS L’ictus és un accident cerebrovascular que pot arribar a afectar el 25% de la població. De fet, segons diversos estudis, l’ictus esdevé la segona causa de mort arreu del món i la pri-

12

mera causa de discapacitat al planeta. Amb l’objectiu d’ensenyar als infants de primària a detectar els primers símptomes de l’ictus, el Departament d’Educació i Política Social de la Universitat de Macedònia va desenvolupar el 2018 la campa-

nya escolar Herois RÀPID; un projecte educatiu que inclou un conjunt complet de recursos educatius dissenyat i desenvolupat per un equip multidisciplinari format per professors, professionals de la salut, psicòlegs escolars i d’altres experts.

Món Docent

“Més de 150

escoles del Principat han aplicat aquest projecte a les aules de primària amb grans resultats, tant en la presa de consciència de l’ictus, com en la salut general del cos humà

”

Gràcies al suport de la Iniciativa Angels, el projecte s’ha estès arreu del món i al curs 2020-2021 va arribar a Catalunya. Des de llavors, més de 150 escoles del Principat han introduït aquest projecte a les aules de primària amb grans resultats, tant en la presa de consciència de l’ictus, com en la salut general del cos humà, la diversitat i el servei a la comunitat.

Un dels primers centres educatius catalans en desenvolupar el projecte va ser l’escola Les Arrels del municipi de Salt.

Núria Badosa ha estat l’encarregada d’executar el projecte educatiu als alumnes de quart d’ESO des de l’any 2021, i ho ha fet des d’una perspectiva d’Aprenentatge i Servei (APS).

“Fa uns anys el centre va decidir que l’APS es convertís en una assignatura, i el projecte RÀPID ens va anar com l’anell al dit”, explica Badosa. Per a la

docent de l’escola Arrels, el projecte RÀPID no només és eficaç per transmetre als alumnes coneixements sobre la detecció de l’Ictus, sinó que també es converteix en una gran eina per aprendre a fer un servei a la comunitat.

“El projecte RÀPID Herois ens permet reflexionar sobre què podem fer com a escola per treballar la inclusivitat, conèixer la diversitat de la societat en la qual vivim, fomentar la salut i fer veure als alumnes que poden ser útils per a la comunitat”, assegura la docent. Per a l’escola Arrels, el projecte educatiu de l’ictus també facilita anar molt més enllà de la part teòrica o fins i tot pràctica de l’ictus i la salut: “Aquest projecte ens fa pensar en les diferències generacionals, comprendre l’entorn i fomentar la motivació dels infants”, afegeix Badosa.

UNA FORMACIÓ QUE VA MÉS ENLLÀ DE L’AULA El projecte RÀPID Herois consta de cinc sessions a l’aula amb diferents activitats que aborden l’ictus i els seus símptomes des del joc, ell treball en equip i la creativitat. A més, el projecte permet que els infants expliquin a casa seva allò que han après, transmetent els coneixements a la seva família. “El projecte contribueix a crear dinàmiques d’aprenentatge que traspassen les fronteres de l’aula, que involucren les famílies, i que ens permet conèixer realitats de la nostra societat, com és en aquest cas la salut, els hàbits saludables o la gent gran”, conclou Badosa.

VIDES SALVADES GRÀCIES A UNA DETECCIÓ PRECOÇ Més enllà del potencial del projecte RÀPID Herois per aplicar

13

Món Docent

“El projecte

contribueix a crear dinàmiques d’aprenentatge que traspassen les fronteres de l’aula, que involucren les famílies, i que ens permet conèixer realitats de la nostra societat

”

una perspectiva d’Aprenentatge i Servei a l’escola, també permet als alumnes adquirir coneixements bàsics sobre l’ictus i la importància de realitzar-ne una detecció precoç. Un exemple clar de l’impacte de la campanya el trobem a l’escola de primària Federico García Lorca de Mollet del Vallès.

El centre va impartir el projecte a desenes d’alumnes de l’escola; un d’ells, el César. Un

14

dia al matí, l’alumne de sisè de primària es trobava a casa dormint i el va despertar la seva àvia. L’àvia tenia la cara torta i no se l’entenia al parlar. Gràcies al que el César havia après a l’escola va detectar ràpidament que es tractava d’un ictus. El César va trucar primer a la seva mare; ella li va dir que anava de pressa cap a casa. La sorpresa va ser que quan la mare va arribar, els serveis d’emergències mèdiques ja es troba-

ven a la casa atenent l’àvia del César. “Sabia que era un ictus i que si em posava nerviós no sabria com reaccionar, llavors vaig veure clar que el primer que calia fer era trucar al 112”, explica l’alumne. Una reacció ràpida és clau per poder minimitzar els efectes de l’ictus al cervell d’una persona, i en el cas del César, els seus coneixements de la situació van permetre una recuperació ràpida de la seva àvia.

Món Docent

“El projecte RÀPID

Herois ens permet reflexionar sobre què podem fer com a escola per treballar la inclusivitat, conèixer la diversitat de la societat en la qual vivim, fomentar la salut i fer veure als alumnes que poden ser útils per a la comunitat

”

Un altre cas d’èxit del projecte el trobem més enllà de les escoles. En aquest cas va succeir a l’empresa Airun, on es troba l’oficina de l’equip d’Herois Ràpid a Catalunya. La Lorena, una de les treballadores de la companyia (tot i que no es dedica directament al projecte) havia escoltat a alguns companys parlant de la iniciativa. En Pancho, un dels coordinadors del projecte Herois RÀPID, va veure que la Lorena mostrava inte-

rès per la campanya i li va oferir un fulletó informatiu sobre l’ictus. Un dia, la Lorena no es trobava bé i li va començar a fer mal el braç i el cap. Ella mateixa es va autodiagnosticar l’ictus i va poder dir-li al seu marit que truqués al 112. “Gràcies al meu

Pancho, avui estic viva”, assegura la Lorena. Dur una vida saludable és important per prevenir els casos d’ictus, però conèixer els seus símptomes i actuar ràpidament esdevé la clau de volta que permet salvar vides.

“Sabia

que era un ictus i que si em posava nerviós no sabria com reaccionar, llavors vaig veure clar que el primer que calia fer era trucar al 112

”

15

Món Docent EINES PER AL PROFESSORAT

Un laboratori d’idees per buscar solucions als reptes educatius

La hackató, nom pel qual es coneixen els esdeveniments en els quals programadors informàtics i altres persones construeixen conjuntament solucions innovadores, s’erigeix en una eina cada cop més utilitzada per al sector educatiu.

La davallada en els resultats acadèmics del sistema educatiu català requereix una millora contínua del sistema. Si bé, el Govern de Catalunya s’ha marcat com a objectiu prioritari per als pròxims anys que l’alumnat català “torni a estar al capdavant dels resultats educatius a

16

Espanya”, la situació educativa a Catalunya demana un abordatge interdisciplinari que permeti el foment de la cooperació i la col·laboració entre administracions públiques, centres de recerca, universitats, docents i comunitat educativa.

En aquest context, la tecnologia es presenta com una eina útil, sobretot si s’utilitza de forma estratègica i col·laborativa. I una de les eines que compleix aquests dos requisits és la hackató. La hackató consisteix en un laboratori d’idees per buscar solucions a reptes edu-

Món Docent

“El resultat

de la marató va ser la proposta de desenes de projectes que combinen l’educació amb les noves tecnologies

”

catius de manera col·laborativa. L’etimologia del concepte prové del mot creuat de hacker (programador en anglès) i marató. Així doncs, en una hackató, durant un temps determinat, programadors, alumnes i altres professionals es troben per treballar conjuntament diferents solucions que donin resposta a algun repte social.

DISSENY D’EINES DIGITALS PER MILLORAR L’APRENENTATGE A LA PRIMÀRIA Aquest model d’innovació fa anys que s’ha implementat a diverses universitats, centres de recerca i organitzacions d’arreu del món. En els últims anys, Catalunya ha vist en la hackató una iniciativa vàlida per crear propostes que puguin millorar el sistema educatiu del país. Un dels exemples el trobem amb la hackató organitzada aquest mes d’abril passat per la Universitat Rovira i Virgili. El CRAI del campus Catalunya de la Universitat va acollir, durant dures jornades, una cinquantena d’estudiants de la Facultat de Lle-

tres, la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria amb l’objectiu de desenvolupar solucions tecnològiques innovadores que permetin millorar l’aprenentatge d’una matèria a l’etapa de primària.

Aquest equip multidisciplinari tenia al seu abast aplicacions i webs interactives, eines de disseny, realitat augmentada i realitat virtual per crear experiències immersives, jocs educatius i material d’electrònica i impressió 3D. El resultat de la marató va ser la proposta de desenes de projectes que combinen l’educació amb les noves tecnologies.

Entre les iniciatives premiades, destaca el projecte VR-Explore, que integra realitat virtual, joc cooperatiu i intel·ligència artificial per afavorir l’aprenentatge actiu al voltant de figures femenines rellevants de la història. Amb la plataforma creada, l’alumnat pot explorar entorns immersius en Realitat Virtual, resoldre reptes educatius i inte-

ractuar amb un xatbot que dona vida a cadascun dels personatges històrics.

En la hackató de la Universitat Rovira i Virgili també es va presentar el projecte QUARKY, que permet fomentar la curiositat científica entre infants des de les primeres etapes escolars.

El projecte té com a objectiu apropar les ciències als infants de primària des d’un vessant creatiu i accessible per sembrar vocacions STEAM. D’altra banda, també es va presentar el projecte JAKOTO, destinat a l’equip docent i que incorpora eines d’assistència docent basades en intel·ligència artificial pensades per poder millorar el seguiment personalitzat de l’aprenentatge i per ajudar a crear espais creatius per fomentar la participació activa de l’alumnat.

UNA HACKATÓ PER ABORDAR L’ÚS DE PANTALLES Un altre exemple de hackató duta a terme a Catalunya aquest

17

Món Docent

“Més enllà de

la capacitat de la hackató per trobar solucions tecnològiques als reptes educatius de l’actualitat, aquesta iniciativa està demostrant el seu potencial per generar xarxa entre diferents actors educatius del país

”

últim trimestre el trobem a la ciutat de Vic. Impulsada per la xarxa de la Generalitat de Catalunya ‘Emprèn FP’, la hackató es

va celebrar a l’Institut de Vic, on joves de 16 a 18 anys van tenir el repte de trobar solucions sobre l’ús de les pantalles. A la jornada hi van participar 45 alumnes de cicles formatius de grau mitjà, amb l’objectiu de treballar iniciatives que permetin un ús responsable de les pantalles, posant al centre la reducció de l’ansietat i l’angoixa que generen als infants i joves.

L’ENXARXAMENT, CLAU PER A LA PRÀCTICA DOCENT A L’AULA Més enllà de la capacitat de la hackató per trobar solucions tecnològiques als reptes educatius de l’actualitat, aquesta iniciativa està demostrant el seu potencial per generar xarxa entre diferents actors educatius del país. En aquest sentit, l’informe ‘Què funciona en educació’ publicat per la Fundació Bofill i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), el treball en xarxa escolar comporta un increment en l’eficièn-

cia dels recursos humans i econòmics, així com la circulació de coneixement i aprenentatge col·lectiu.

A més, a la majoria de les xarxes “s’hi plantegen actuacions sobre l’alumnat, ja sigui implementant activitats específiques, ampliant la jornada escolar o personalitzant l’aprenentatge”. L’estudi conclou que el treball en xarxa és clau per tal que el professorat millori les dimensions vinculades a l’aprenentatge a l’aula. A més, també fomenta l’aprenentatge entre iguals i la formació de noves habilitats de pràctica docent a l’aula. D’altra banda, l’informe assegura que el punt d’inflexió per tal que l’enxarxament escolar es tradueixi amb una millora de la qualitat educativa rau a centrar objectius específics, delimitats i concrets i en mantenir la col·laboració durant més de quatre anys consecutius. La innovació i la col·laboració esdevé un binomi clau per a la qualitat educativa de les escoles.

“El treball en xarxa és clau per tal que el professorat millori les dimensions vinculades a l’aprenentatge a l’aula

”

18

EINES PER AL PROFESSORAT

Món Docent

Millor recurs educatiu multimèdia d’Europa La nova plataforma d’aprenentatge de 3Cat ja supera els 1.000 continguts per estudiar a l’aula o a casa. Els de matemàtiques i llengua són els que més audiència tenen. Professorat en actiu d’escoles i instituts i el Departament d’Educació i Formació Professional validen els vídeos i àudios. lista dels premis, que es van lliurar el passat 18 de juny a Lovaina, SuperCampus competia amb projectes dels Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica i Espanya.

no substitueix el docent, però ajuda a ampliar coneixements, repassar allò explicat a classe, fer els deures o preparar un examen. I resol una llarga reivindicació de la comunitat educativa.

El SuperCampus s’ha proclamat guanyador del premi europeu MEDEA al millor recurs educatiu multimèdia 2025. La plataforma educativa de 3Cat, creada amb la col·laboració de docents d’escoles i instituts de Catalunya, s’ha imposat a gairebé 150 projectes internacionals de 31 països diferents que participaven en aquests prestigiosos guardons que lliura la Media and Learning Association. El jurat, format per 98 experts d’arreu del món, representants d’universitats, centres de recerca, productores i canals de televisió, valora la innovació i les bones pràctiques en l’ús de l’audiovisual en l’educació. El SuperCampus també ha rebut el premi especial del públic, que s’atorga per votació popular.

En el seu primer any, la plataforma educativa de 3Cat acumula 4,5 milions de reproduccions.

Des de l’estrena, el maig del 2024, amb el suport del Departament d’Educació i Formació Professional, ja disposa de més d’un miler de continguts audiovisuals educatius de qualitat, confiables i en català, que el situa com a referent de servei públic per a l’aprenentatge d’alumnes, famílies i docents. Tots els continguts estan validats per docents: una cinquantena de mestres i professors en actiu assessoren 3Cat i participen en totes les fases de la producció, des de la redacció i correcció dels guions, fins el rodatge, la categorització i la supervisió final dels vídeos, per garantir la seva vinculació al currículum escolar.

En aquest primer any es confirma que els continguts amb més audiència són els de les assignatures amb més dificultats als informes internacionals, com el PISA. En són un bon exemple els continguts de llengua catalana, amb els vídeos sobre “Gramàtica, lèxic i ortografia” i “Morfosintaxi”, i els de matemàtiques, amb “Operacions matemàtiques” i “Les mates del dia a dia”. Els continguts del SuperCampus es consumeixen tant dins com fora de l’aula, el 63% de reproduccions setmanals se centren de dilluns a dijous, i un 36% del total es produeixen en horari lectiu.

De cara a l’inici del curs 2025/26, 3Cat preveu estrenar nous continguts sobre llengua catalana i matemàtiques.

Aquests guardons s’han convertit en una referència destacada en el calendari educatiu internacional. Des del 2007, promouen l’excel·lència en la producció i el disseny pedagògic de materials, recursos, eines, processos i serveis educatius enriquits amb mitjans de comunicació. Com a fina-

SuperCampus està disponible a la web del SX3, un entorn segur per als menors d’edat que, a més, permet filtrar els vídeos per etapa educativa (de 1r de primària a 4rt d’ESO) i àmbit temàtic o matèria. També es pot consultar a la plataforma 3Cat i a YouTube i les xarxes socials. SuperCampus

Descobreix SuperCampus escanejant aquest codi QR, o bé accedint a SX3.cat/supercampus o a 3cat.cat/ supercampus.

19

Món Docent ELS DOCENTS PARLEN

El final de curs

Arriba el final de curs i és imprescindible fer balanç de l’any. Per als docents, l’any no comença pas al gener, sinó al setembre. I acaba ara, amb l’arribada de l’estiu. Ha estat un curs intens, com ho són tots.

A la complexitat inherent a l’adolescència s’hi han afegit moltes coses: l’estabilització de plantilles, els canvis en el decret de batxillerat, la infinita burocràcia, etc.

ELSA BERNAT BOTTON

COORDINADORA I PROFESSORA DE L’ÀREA DE LLENGUA DE LA FUNDACIÓ PRESME

Tots els mestres i professors sabem que la nostra prioritat són els i les alumnes, però cada dia cal batallar també amb tots els efectes secundaris d’exercir la nostra professió. És fàcil, amb tot, estar cremat, desmotivat i cansat. Ara toca, doncs, fer balanç.

QUÈ ÉS IMPORTANT ANALITZAR? Fer bé la nostra feina implica una revisió constant. I no hem de permetre que l’esgotament de les últimes setmanes ens impedeixi veure tot el camí recorregut. Cal que ens aturem en aquells casos d’èxit: alumnes que han madurat 20

i après durant el curs i que finalitzen l’any assolint les competències i contents amb l’escola o l’institut. Són la majoria, i sovint ens encallem més amb aquells casos que ens han preocupat més, als quals hem dedicat molt de temps. D’entre aquests, la gran majoria també han progressat, i els nostres esforços els han ajudat en el seu dia a dia. Pensem-hi bé: no són tants els casos on el nostre acompanyament no ha servit de res. De fet, segur que en tots, d’alguna cosa ha servit.

Aquells en què creiem que hem fallat ens han de fer reflexionar, però no poden fer-nos perdre de

vista tota la feina feta. El sistema sovint ens sobrepassa, no podem arribar a tot, falten recursos i vivim en una societat complexa; siguem també conscients de les nostres limitacions.

LA DURESA DELS FINALS D’ETAPA M’agradaria aturar-me en un moment especialment complex: els finals d’etapa. Parlaré en aquest cas dels instituts, però imagino que els mestres d’educació primària tenen el mateix sentiment. Els finals d’etapa són cursos durs i intensos, però, repeteixo, ens hem de focalitzar en

Món Docent

tot aquell alumnat que es gradua i continua endavant. La intensitat d’un final d’etapa és evident, tant per al professorat com per a l’alumnat. A Batxillerat, aquest curs, se’ns ha afegit un canvi en les proves PAU que va ser informat amb el curs ja iniciat. Tot i així, hem tirat el curs endavant i la majoria dels nostres alumnes arriben ben preparats a aquestes noves proves. Altra vegada, felicitem-nos. Tot i així, no podem deixar d’exigir una millor planificació i participació dels docents en les decisions que ens afecten a nosaltres i al nostre alumnat.

La relació amb les famílies és un punt clau en la nostra professió i ha canviat molt amb les noves tecnologies. D’una forma positiva o negativa? Crec que ambdues respostes són correctes.

Ens han permès més proximitat i quotidianitat, establint una relació més estreta que permet treballar millor conjuntament, però que, al mateix temps, pot derivar en un major control sobre la nostra feina. Cal que usem aquestes tecnologies com una eina per treballar amb les famílies, no perquè aquestes tinguin un control absolut del nostre temps i de les nostres decisions. Hem de reflexionar molt sobre els límits i no perdre de vista que, en el marc de l’institut, ha de prevaldre el criteri del docent. Personalment, després de dos anys amb la mateixa tutoria, només puc agrair a totes les famílies la confiança i l’acompanyament.

D’altra banda, la paperassa ens ha envaït, amb canvis de currículum, programacions, Excels i documents. Amb la burocràcia costa trobar el vessant positiu, perquè és el que menys impacte positiu té en el nostre alum-

“Aquells alumnes

que t’alegren el dia a dia, que et fan entrar a classe i pensar que vas escollir la millor de les professions

”

nat. Ens treu temps i energia que podríem dedicar a altres coses.

Quan no puguem més, quan veiem que la feina ens sobrepassa, hem de ser conscients que la nostra energia ha d’anar dirigida a l’alumnat i no a la burocràcia. Cada cop s’escolten més veus de docents que no poden més, que no arriben a tot i que estan desmotivats amb la feina. Potser si ens poguessin alliberar de tot això, milloraria aquest estat d’ànim cada cop més comú. Es necessita un replantejament, però no som els docents qui l’hem de fer.

Cal una major consciència que la burocràcia no pot anar en detriment de la tasca docent.

PERSONES TREBALLANT PER A PERSONES I és imprescindible destacar les persones. L’alumnat i els companys. Aquells alumnes que t’alegren el dia a dia, que et fan entrar a classe i pensar que vas escollir la millor de les professions.

Alumnes que el cap de setmana t’envien al correu una foto d’una església romànica o d’un arc de triomf neoclàssic. Alumnes que et diuen que han après amb tu, que s’emocionen en rebre una bona nota o que fan callar la classe quan veuen que no pots més.

Alumnes que agraeixen la teva paciència i que tenen unes famílies que confien en tu, en el teu criteri, i escolten les teves recomanacions. Són, ja ho hem dit, la majoria.

I els companys. Cal parlar dels companys. Treballar en equip és imprescindible per fer bé la nostra feina. Companyes i companys que t’ajuden amb aquell alumne amb qui no te’n surts o que t’adverteixen que aquell noi de la teva tutoria està baixant el rendiment. Companys i companyes que escolten les teves penes, els teus dubtes i les teves inseguretats i et donen bons consells.

Aquella companya que et recorda, després d’un mal dia, amb un missatge, que fas tot el que pots i que ets una bona professional.

Celebrem-los a tots.

Tirant la vista enrere, doncs, és evident que, malgrat tot, el curs ha anat bé. Les dificultats són moltes, però cal centrar-se en les moltes coses positives que ens passen cada dia a l’institut. Ensenyar és una muntanya russa. Hi ha dies que no pots més, altres dies t’envaeix l’eufòria. Però al final de curs, fem autocrítica, sí, però felicitem-nos també!

21

Món Docent ELS “ALTRES” MESTRES

ENTREVISTA A ANNA MORATÓ. AUTORA DE “LLAR, DOLÇA LLAR”

“Els hàbits que tenim a casa influeixen directament en la nostra salut” “A casa, el bon ambient no apareix de forma màgica”.

Amb aquesta premissa, Anna Morató ha tret a la llum Llar, dolça llar, un conte on es reflexiona sobre l’ambient familiar i ofereix claus per aprendre a construir un clima de convivència, respecte i col·laboració a casa. Morató identifica l’abordatge emocional com la pedra angular per a la construcció d’una convivència sana, que també permetrà fomentar el desenvolupament personal dels més petits.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Al seu darrer conte, ‘Llar, dolça llar’, aborda la convivència de les famílies a casa seva. Tenir un bon ambient a la llar esdevé clau per a la criança d’un infant?

Mireu si és important que la llar esdevé el veritable centre de salut. Perquè tot allò que succeeix a casaesdevé els fonaments de tot allò que ens construeix. Com ens relacionem, com es gestiona l’estrès... a la llar hi ha una sèrie d’hàbits que són molt im-

22

portants en el que és la nostra salut global. La mental, l’emocional, la física... tot això passa a la llar. El conte se centra més en el respecte, la convivència i l’harmonia, però al capdavall, els hàbits que tenim a casa influeixen directament en la nostra salut.

Quins elements creu que ha de tenir una llar per esdevenir un espai segur i procliu per a l’educació dels infants?

El primer de tot és pensar com diem les coses. Sempre que ens

comuniquem escollim quines paraules surten de la nostra cosa. Cal ser conscients que aquesta elecció la fa cadascú. El to i la temperatura del que diem també influeix en la convivència.

Ara bé, a les llars (com arreu) també sorgeixen conflictes. Creu que l’abordatge emocional amb els infants és una de les tasques pendents a moltes famílies del país?

Quan estem bé i tot va bé és fàcil controlar les paraules i el to. El quid de la qüestió és quan no es-

Món Docent

tem bé. I aquí és on entra la gestió emocional. Hi ha moments en els quals estem empipats i alterats. En aquests moments és molt important que hàgim buscat el nostre espai. Fer aquesta reflexió és crucial perquè en el moment que estem alterats és important que ens coneguem a nosaltres mateixos. Aprendre a relacionar-nos a casa es reflecteix a l’escola i, al cap i a la fi, a la societat. Als infants moltes vegades els explico que el món no està en el seu millor moment, però si aprenem a escollir les paraules i a relacionar-nos podem canviar i millorar-lo. Hem de ser conscients que en el nostre cercle podem millorar, i així es va millorant el món. Tot està relacionat.

Justament pel fet que el món no es trobi en el seu millor moment és més important que mai que ens aturem a reflexionar com ens relacionem entre nosaltres?

Totalment. A escala tecnològica hem avançat moltíssim aquestes últimes dècades, però a escala humana no hi ha hagut aquesta millora. És irònic perquè aquest avenç tecnològic no ens servirà de res si no ens sabem avenir. Volem anar a Mart si no ens sabem entendre a la Terra?

Se sap que tot el que és emocional té impacte directe en la nostra salut. En definitiva, les emocions són les que ens fan humans.

Les emocions són les grans oblidades a l’hora de relacionar-nos amb els infants?

Si un infant no ha viscut la millor gestió emocional a casa, també serà més difícil que la tingui quan es faci gran. Cada vegada hi ha més informació i formació a la gestió emocional i crec que

li hem de dedicar temps. Destinem moltes hores a la formació, però no tantes a l’abordatge emocional. Si t’apuntes a un gimnàs per millorar, per què no ens formem i dediquem hores a la part emocional?

Al conte defensa que el bon ambient a una llar no apareix màgicament i identifica com a punts clau el respecte, la col·laboració i la comprensió. Per demanar comprensió als infants primer hem de comprendre’l a ells?

Els infants van aprenent les coses a poc a poc. Igual que no exigim a un nen que aprengui les matemàtiques de cop, tampoc ho podem fer amb les emocions. La comprensió, la col·laboració i el respecte s’ha d’anar treballant amb el temps, com si fos una assignatura. A la llarga anirà donant els seus fruits.

“Igual que no

exigim a un nen que aprengui les matemàtiques de cop, tampoc ho podem fer amb les emocions

”

Una altra realitat existent a les llars del país és la bretxa de gènere. Segons dades de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, a Espanya el 77% de les dones duen a terme tasques domèstiques més de tres dies a la setmana; mentre que en el cas dels homes és només el 67%. Sense igualtat de gènere és complicat tenir un bon ambient familiar?

A les llars hi ha d’haver equilibri, i també en perspectiva de gènere. Quan una persona té una càrrega de més, és molt més complicat tenir paciència i ser assertiu. Una família que reparteixi les tasques de forma equitativa ho tindrà més fàcil per tenir un bon ambient.

La desigualtat és una altra realitat present a moltes llars del país.

Un 24% de la població es troba en risc de pobresa o exclusió social.

Quines dificultats creu que tenen

23

Món Docent

“En escriure ens

obliguem a pensar abans d’expressar i a fer-ho en moments de calma

”

les llars per abordar la convivència a la llar quan hi ha problemes socioeconòmics?

Aquestes dades són molt dures, i la resposta també ho és: és molt més difícil crear un bon clima a la llar quan hi ha problemes socioeconòmics. Cal esmentar que hi ha recursos públics que ajuden a reduir una mica aquestes desigualtats. Aquí vull valorar la feina de l’escola i els docents per fer millorar el clima a les llars i ajudar l’infant a construir-se també des d’una perspectiva emocional.

Els problemes que viuen moltes famílies en el seu dia a dia, sovint entre a casa. Com es pot crear un filtre que faci que influeixi el mínim possible en l’ambient de la llar?

Per mi, l’important no és si tenim molts o pocs problemes, sinó com ho expressem. El mateix que passa amb les emocions. És molt important explicar els problemes que tenim a la feina a la llar. Però és molt diferent arribar a casa de mal humor, cridant i contestant malament a tothom, o bé, trobar el moment per expressar-ho de forma tranquil·la i amb la voluntat de compartir-ho. No sempre és fàcil i tots tenim dret a explotar en algun moment, però és necessari tenir en compte com ho expressem per contribuir a l’ambient de casa nostra.

24

Al conte ha apostat per representar una família tradicional (mare, pare i fills), però actualment ja només suposa el 48% del cens a Espanya. Com creu que s’ha de tenir en compte aquesta transformació familiar a l’hora d’abordar la convivència a la llar?

Crec que les pautes que es mostren al llibre són aplicables a qualsevol model familiar. La convivència, el respecte i la gestió emocional és totalment independent de l’estructura del nucli familiar. La realitat d’avui en dia és cada cop més diversa i això també ens porta a donar-li importància a l’abordatge emocional a casa nostra.

Un informe de la Fundació Bofill assegura que una major relació entre la realitat a les llars i la realitat a les aules millora els resultats acadèmics els infants. Com creu que es pot abordar aquesta relació des de casa?

Aquest conté neix després d’un altre llibre sobre convivència a l’aula. Després d’aquest llibre vaig veure com també era procedent fer-ne un per la llar. L’aula i la llar són dos espais sinèrgics, i si es treballa amb una certa coordinació l’infant se’n veu beneficiat. Entre l’escola i la llar passa gairebé tota la vida d’un nen o nena. Crear bones bases de convivència a l’aula i a la llar és important per al desenvolupament

dels més petits.

Quina recomanació donaria a les famílies amb infants que tenen dificultats perquè la seva llar sigui “dolça”?

Els recomanaria que es compressin una llibreta. Aquesta llibreta servirà per escriure el que ens agrada, el que ens costa expressar, el que ens fa enfadar... la convivència s’ha de treballar en moments de calma i la llibreta pot ajudar a fomentar l’abordatge del clima a la llar quan estem tranquils. Jo ho faig amb les meves filles i el fem servir com si fos un Whatsapp; ens escrivim coses que no ens han agradat o que han generat conflicte. Després les llegim conjuntament i ens ajuda a abordar-ho emocionalment. En escriure ens obliguem a pensar abans d’expressar i a fer-ho en moments de calma.

També és recomanable fer coses valentes, com ara parlar temes que ens molesten quan estem tranquils. Un vespre de calma i harmonia, podem preguntar als nostres infants tres coses que no ens agraden de nosaltres. La millora de la convivència a casa no es pot abordar en el moment de la discussió, hem de tenir presents que cada dia podem fer aquest abordatge, també quan creiem que tot va bé.

Món Docent

MILLOR BANCA PRIVADA A ESPANYA CaixaBank, elegit de nou per Euromoney l’any 2025 Millor Banca Privada a Espanya i també Millor Banca Privada per a Alts Patrimonis i Millor Banca Privada en Serveis Family Office a Espanya.

Gràcies a clients i empleats per fer-ho possible.

ar i d

tu s E

Món Docent

te r a

m r o F

r

e rèix

C

t

èxi r i n e T

Fer equip

#

HoPortesDin

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2025-2026 Segueix-nos a les xarxes socials

26

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es