GENER 2019 Nº268 mondosonoro.com
CAtalUnYA
&BALEARS Grabacions d’estudi: Dr. Calypso (90) Original Vol. 1 (93). Toxic Sons (96) Barbarossaplatz (99) Mr. Happiness (03) Sempre Endavant (13) Dr. CALYPSO FOTO: ARxiu
Dr. Calypso cap a l’eternitat Dr. Calypso plega veles. Així, de cop i sense vaselina, ho anunciaven fa pocs mesos. La traca final seran els dos concerts de comiat programats el 2 i 4 de gener a la Sala Apolo de Barcelona.
P
arlem amb Sergi Monlleó, Shèriff, cinquanta per cent de la veu de Dr. Calypso, i Jordi Manyà, guitarra i membre fundador, d’aquests trenta anys de la banda que va introduir els ritmes jamaicans a casa nostra. “Si no els primers, sí que vàrem ser dels primers de Catalunya. I de l’estat gairebé també. El que es feia era un ska més punk, més ràpid. Nosaltres vam intentar copiar una
mondosonoro.com — @mondo_sonoro — facebook/mondosonoro
mica l’origen de l’ska, que era el jamaicà, i el concepte de banda extensa. Fèiem diferents gèneres com calypso, rocksteady, soca, reggae...”, explica Shèriff i Jordi apunta: “Quan vam fer la primera gira per Alemanya l’any 91 la gent es tornava boja. No era al que estaven acostumats perquè quasi no hi havia grups d’ska tradicional com nosaltres”. I vosaltres d’on ho vau importar? Quin eren els vostres referents? Jordi explica que “vaig entrar gràcies a Skatalà. Érem col·legues i ells em van introduir”. En canvi Shèriff comenta que “vinc del món dels mods, que ja escoltàvem una música negra en general. A través d’algun disc de soul, algun recopilatori, ja començaven a aparèixer algun tema d’ska antic. Però aquests recopilatoris moltes vegades
els havies d’anar a buscar a l’estranger també. Fèiem sortides a Perpinyà i allà comprava música com un boig. Aquella època feia poc que havien aparegut The Specials, Madness... La primera fornada del revival ska. I a través d›aquests vam anar a parar als orígens”. Però com s’aconsegueix aguantar tants anys a primera fila? Shèriff aventura que perquè “vam aconseguir una fórmula que ha sigut molt popular. No sortíem als mitjans i a la tele, com ho feien altres bandes de la nostra quinta, ni hem tingut padrins. Però la gent sempre ens ha acollit molt bé”. Sense cap dubte, hi ha cançons de Dr. Calypso, com Plan 10 o 2300 milions que s’han convertit en autèntics himnes, i és que, com apunta Jordi: “Hi ha molta gent que va començar a sentir
música del nostre rollo amb nosaltres i que ens té molta estima”. I per què pengeu les botes just ara? Shèriff ho té clar. “Abans que ens agafi un infart dalt de l’escenari”, diu rient. I afegeix que: “ja no hi ha el volum de feina que hi havia anteriorment i això fa que hi ha gent del grup desmotivada. A més, volíem tancar-ho bé i aprofitar el trenta aniversari, que és una data concreta i rodona. A més encara estem en forma i sonant bé”. El que estar clar és que sembla impossible que una banda que ha estat sempre allà desaparegui... “No ens retirem!”, exclama Shèriff i el Jordi indica que “amb el Shèriff i uns quants més estem muntant un grup de calypso i mento“. “Lord Shèriff And The Calyp6”, remata Shèriff.
— maria fuster
gener 2019 #1