Revista Mira'M 264

mira’m 2

mira’m.cat

mira’m 4

Marlon Veitl, president de Costa Brava Hotels i director de l’Hotel Vistabella de Roses

Disposem d’una oferta amb personalitat pròpia Marlon Veitl és el president de Costa Bra· va Hotels de Luxe (CBHL), l’associació que agrupa la millor oferta hotelera del litoral i prelitoral gironí, amb 14 hotels situats en diferents poblacions de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i la Selva. Veitl que for· ma part de la tercera generació a l’Hotel Vis· tabella parla en aquesta entrevista de la tem· porada d’estiu que es preveu serà excel·lent i de les accions que duu a terme l’hoteleria de luxe per posar en valor la seva destinació.

Quina és la feina de la Costa Brava Hotels de Luxe?

Costa Brava Hotels de Luxe és una associ· ació que es constitueix el 2013 per la inici· ativa de diversos hotelers que volen treba· llar conjuntament per posicionar la Costa Brava en el mercat de luxe, tant a nivell nacional, com sobretot, internacional.

Val a dir que va ser una iniciativa pione· ra, que amb els anys ens ha dut a donar a conèixer no només l’oferta concreta dels nostres hotels pel que fa a instal·lacions i serveis, sinó també a posar en valor tot el territori i el seu patrimoni natural i cultural així com l’oferta complementària Premium.

En paral·lel, l’associació facilita un espai de trobada de l’hoteleria de luxe, que ens per· met compartir inquietuds, debatre sobre diferents aspectes i tenir un baròmetre de l’evolució d’aquest sector tan específic.

Quants hotels la formen en aquest moment?

Actualment, som 14 socis, situats a l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, tant al litoral com a l’interior.

Hotel Vistabella

S’estan aconseguint els objectius? Quines

línies d’actuació s’han marcat?

Creiem que sí, tot i que a nivell de bràn· ding o posicionament de marca, la feina no s’acaba mai, i menys ara, quan les noves tecnologies faciliten un contacte constant amb el públic, que hem d’aprofitar. Això implica estar en constant evolució, generar nous continguts i noves maneres de posar en valor la nostra destinació.

Treballem molt la comunicació digital, tant amb la web com a xarxes socials. Si mireu la nostra web veureu que dediquem molt més espai a la Costa Brava com a territori que a la descripció dels hotels. Hi parlem de pai· satge, de patrimoni, d’enogastronomia, de golf i Wellness, de propostes culturals... sem· pre des de la perspectiva del luxe.

També produïm un Magazine digital amb un contingut basat en recomanacions dels nos· tres professionals, que van des de visites im· prescindibles a propostes de postres o vins dels nostres cuiners o sommeliers.

Així mateix, convidem periodistes especia· litzats, generem contingut audiovisual, col· laborem amb el Club Premium del Patronat de Turisme, etc.

Com va arribar a la presidència i quina és la seva valoració d’aquests dos anys, amb una pandèmia pel mig que ho va capgirar tot?

Els nostres estatuts preveuen una durada determinada dels diferents càrrecs de la junta, que com no podria ser d’altra mane· ra es trien per votació dels socis. En el meu cas, l’anterior president Xavier Rocas, que va fer una molt bona feina, va exhaurir el seu mandat i vaig ser nomenat per la tota· litat dels socis. Això va ser el desembre del 2020, quan ja havíem pràcticament perdut

Marlon Veitl una temporada a causa de la COVID i encara ens faltava molt per recuperar la normalitat.

Val a dir que la valoració d’una pandèmia i els seus efectes tant econòmics com soci· als no pot ser més que negativa, però tam· bé és cert que els hotels de la Costa Brava van poder obrir els mesos d’estiu amb ocu· pacions molt altes i, en el cas dels hotels de luxe, mantenint els preus i incorporant nous clients que abans triaven destinaci· ons llunyanes.

Quin és el tret diferencial de l’oferta de la Costa Brava i dels hotels de luxe específicament?

Què hi busca el públic? Són prou coneguts?

La Costa Brava té una tradició turística de més de 100 anys durant els quals ha sabut mantenir una identitat pròpia.

Al mateix territori, amb uns paisatges es· plèndids i encara ben conservats i un patri·

mira’m.cat

moni històric i cultural de primer nivell, s’uneix a una oferta de serveis que va des d’una gastronomia reconeguda internacionalment, a les múltiples propos· tes d’enoturisme, golf o música, entre d’altres, en una destinació madura però en constant renovació.

Pel que a l’oferta hotelera, aquesta s’ha distingit per a estar formada majoritàri· ament d’hotels relativament petits, de propietat familiar i gestionats amb molta cura per diverses generacions. Això també ha marcat una oferta amb persona· litat pròpia, molt allunyada de la comercialització massiva d’altres destinacions Mediterrànies.

Pel que fa a l’hoteleria de luxe, aquesta tendència encara sembla enfortir-se amb l’obertura de noves propostes de 5 estrelles, totes en ubicacions singulars, amb poques habitacions i gestionades de forma molt personal.

Sobre el fet de ser coneguts, canvia segons el mercat, però en general podem considerar que som força coneguts i amb una bona valoració de l’oferta per part del client. Però, això no obstant, ens cal continuar treballant i millorant cons· tantment l’oferta conjunta del territori per tal de guanyar en qualitat i focalitzar en un client d’alt valor afegit, qualitat per sobre de quantitat.

En quins territoris, de quins països prové els seus clients? És difícil donar una resposta única, ja que canvia en els diferents hotels asso· ciats. En general tenim un percentatge molt alt de client local i francès, seguit d’altres països europeus com Holanda, Bèlgica, Alemanya o Gran Bretanya.

Ara bé, hi ha un percentatge significatiu i creixent d’hostes procedents dels Es· tats Units i de països asiàtics, que no busquen sol i platja sinó, cultura, tradició i personalitat.

La gastronomia i la qualitat de l’oferta que tenim aquí és un bon aliat per als hotels de luxe?

La gastronomia no és només un aliat, sinó que és part de l’oferta pròpia i de l’atrac· tiu dels hotels de Luxe. Tots els hotels associats tenen un o més d’un restaurant obert a públic no allotjat, molts d’ells formen part de reputats col·lectius de cuina i en alguns casos ostenten guardons internacionals.

El nostre client valora molt la gastronomia i disposar d’una oferta d’alt nivell i re· putació a les comarques gironines és indubtablement un element que suma molt quan ens adrecem a clients exigents i bons coneixedors com els nostres. És el director de l’hotel Vistabella, un hotel de cinc estrelles amb el restaurant Els Brancs. Ha crescut lligat a la tradició d’un establiment de luxe a Roses, i ara representa la tercera generació. Com ha evolucionat i quins altres projectes lidera? És correcte, entre el meu germà René i jo, formem part de la tercera generació encapçalant la direcció de l’Hotel Vistabella. L’hotel està en constant evolució des que es va construir l’any 63. Actualment, hem estat creixent per millorar i lluitant per poder oferir cada any, un servei millor als nostres clients.

A nivell general la pandèmia ha fet perdre clients sobretot d’algunes nacionalitats, i ara la crisi està afectant preus, etc, com es gestiona tot això?

La pandèmia ens ha fet perdre clients d’algunes nacionalitats, però també ens ha aportat clients d’altres nacionalitats. Els preus són una bogeria, ja que cada dia es mouen cap a l’alta. Ara s’ha d’estar molt atent i fer costos cada dia.

Tothom parla de la supertemporada que tindrem, i d’això n’estic segur, però el que realment fa una supertemporada és allò que queda al final de l’any en el banc i d’això no n’estic tan segur.

Quina previsió d’ocupació espereu per aquest estiu?

Després d’una bona o molt bona primavera, es preveu una ocupació excel·lent, pràcticament de plena ocupació durant els mesos d’estiu.

El que esperem és poder allargar la temporada a final d’estiu i tardor, cosa que no ha estat possible els darrers anys. Sembla que hi ha bones perspectives en aquest sentit, però encara és aviat per poder-ho afirmar.

La davallada de treballadors que vulguin treballar en el sector turístic com es pot revertir, quines mesures s’estan prenent?

La davallada de treballadors no només és en el nostre sector, afecta en tots els sectors, però tothom està parlant del sector turístic perquè nosaltres estem en temporada i necessitem un volum de treballadors molt alt per cobrir les neces· sitats dels clients.

mira’m.cat

Alfons Martínez Puig. Regidor de Cultura i Turisme

El turisme cultural és la nostra senya d’identitat El regidor de Turisme, Alfons Martínez parla de la temporada d’estiu, que es preveu excel·lent i de les campanyes que des de l’ajuntament s’han posat en marxa per atraure visitants a través de la cultura, la gastronomia i els múltiples atractius de la ciutat recollits enguany en una guia completa que es dirà “Figueres, meeting point”.

Com es planteja la temporada turística a Figueres?

La temporada es planteja francament bé. No només a Figueres sinó arreu. Hem detectat com els equipaments turístics (hotels, restaurants, etc.) porten unes molt bones ocupacions i el nostre objectiu és mantenirho en el temps; i volem fer-ho ordenant i agrupant l’oferta turística de Figueres i entorn per fer-la atractiva i competitiva.

Quines campanyes o noves propostes hi ha sobre la taula?

Enguany mantenim la proposta dels “Dalí de Figueres”, en la que ampliarem les pro· jeccions a altres indrets de la ciutat com la Biblioteca o la Plaça Catalunya, per fer

“més gran” el centre de la ciutat.

També tenim una iniciativa que es dirà el “Fi· gueres, meeting point”, que serà una guia com· pleta on apareix tots aquells atractius turístics de la ciutat, però hi afegim també aquells que es troben a prop de Figueres, a un radi de 30 minuts de distància en cotxe. Cada vegada tenim més “inputs” de visitants que convertei· xen Figueres en el punt a partir del qual visitar la ciutat i el seu entorn immediat.

Una altra novetat és que aquest estiu, per pri· mera vegada, hem unificat l’oferta turística i cultural de la ciutat, la qual cosa pensem que servirà per atraure el turisme de proximitat.

Ampliem les rutes turístiques amb les Ru· tes Dalí (ruta per la ciutat i la teatralitzada), Ruta de Sant Pere ens obre les portes, rutes literàries, Dalí a la ciutat dels genis, combi· nada amb esdeveniments culturals com el Festival Figueres es Mou, la Schubertíada o el Festival Acústica.

A quins públics s’adrecen i com s’hi està arribant?

Tenim els públics objectius que són el fran· cès, el català i el de la resta de l’Estat. I ens

Alfons Martínez. Foto: Àngels Reynal hi adrecem perquè sabem que acaben con· vertint-se en els majoritaris i habituals que ens visiten. Fem arribar les campanyes en aquelles plataformes on sabem que arriba la nostra proposta; també i des de l’any passat, hem iniciat els contactes amb tour operadors a nivell estatal i europeu per mostrar Figueres i entorn; per ara la res· posta està essent bona.

De quina manera s’estan recuperant els mercats a la ciutat i com es pot contrarestar els efectes de la guerra a Ucraïna?

mira’m 8

Des de Setmana Santa l’activitat està pràcticament normalitzada. Sabem de les dificultats a les quals ens enfrontem per la situació internacional; per això dins les propostes que tenim mantenim uns preus públics estables i un pro· ducte turístic actiu com són les rutes enogastronòmiques que estan tenint un molt bon resultat.

La qualitat de l’oferta gastronòmica a la comarca s’està aprofitant especialment per augmentar el turisme? Recentment s’ha fet una ruta de tapes.

Si, és un atractiu més que aprofitem, i un camí a seguir. Aquest mes de juny, amb Comerç Figueres, s’ha fet la ruta de les tapes que ha funcionat bé i en unes bones dates com el moment previ a l’inici de la temporada. Mantenim com deia abans la ruta enogastronòmica que està molt ben valorada, i com cada any editem una guia de restauració a la ciutat, que anem actualitzant, i que fomentem perquè la gastronomia és un dels nostres punts forts.

Com s’està consolidant la marca ‘Figueres, la ciutat de l’Empordà’» Tenim el convenciment que l’oferta turística de Figueres passa per ser un tu· risme urbà actiu, experiencial, prop d’altres punts turístics vinculats a la costa amb els que no competim sinó que ens complementem. Sabem que la visita urbana és una de les peces clau de molts visitants, per això la marca de “Figue· res, la ciutat de l’Empordà” està funcionant i, sobretot, ens permet encaixar bé amb allò que oferim.

Quines són les activitats que més han funcionat fins ara?

Com dèiem la campanya del “Dalí de Figueres” ha funcionat molt bé, i enguany la repetim una mica ampliada de l’1 de juliol al 4 de setembre. La qüestió és mantenir una oferta sòlida que permeti la continuïtat en el temps. Dalí és una referència internacional i volem, en col·laboració amb la Fundació, que la fi· gura de Dalí també es respiri fora de les parets del museu com a complement al Museu. També preveiem fer un cinema a la fresca, en col·laboració amb la Fundació, durant el mes d’agost, vinculat al geni.

“L’objectiu és normalitzar el nombre de visitants per aquest estiu” L’Ajuntament manté els convenis amb Renfe, Destino Figueres, i la Red de Ciudades AVE, es continua veient un augment d’aquest turisme?

Mantenim els convenis, estem en tràmits per renovar el “Destino Figueres” perquè ha funcionat bé. Amb la Red de Ciudades Ave, és una plataforma de ciutats amb estació d’AVE que ens hi hem adherit i està funcionant molt bé, ens dona una visibilitat que no teníem. Hem detectat un increment de visi· tants de ciutats amb estació d’AVE com per exemple Madrid; aquesta línia de treball l’hem de mantenir.

El turisme cultural continua essent puntal a Figueres, s’aposta per altres tipus de turisme en auge com el de benestar?

El turisme cultural és la nostra senya d’identitat, la carta de presentació de la ciutat de Figueres per poder mostrar la resta dels nostres atractius, no em refereixo només al Museu Dalí o el del Joguet, sinó també al Castell de Sant Ferran. Tenim altres línies que hem començat a treballar, una d’elles la del ben· estar, amb algunes experiències positives; també hem començat a estudiar el relatiu al cicloturisme que està tenint una forta implantació i ja arriba a Figue· res, treballem amb les rutes que surten de la ciutat i que són atractives pel turisme actiu.

Quins són els objectius més importants per aquest estiu 2022?

Els objectius principals són normalitzar el nombre de visitants per aquest estiu, poder mostrar el màxim el potencial turístic de Figueres i evidentment que tots els actors turístics de la ciutat en surtin beneficiats. Tenim una oferta estructurada i ordenada amb el potencial de la ciutat a nivell comercial, gas· tronòmic i cultural, que cada vegada podem fer més visible i suggerridor al visitant.

mira’m 10

LA MODERNITAT EN PNEUMÀTICA A

Crazy Bike

i les lloguen durant tot aquest temps. No els fa gràcia travessar França o mig Europa amb unes bicicletes al sostre del cotxe, i ja tenen raó. Cada model d’aquests pot pujar fàcilment 3.000 euros i és més lògic llogar-les aquí per un ús ocasional que tenir-ne una en propietat.

De problemes en tinc relativament pocs. Alguna mala experiència, però la majoria de clients venen aquí a gaudir del paradís que és aquesta comarca, a descansar, a estar tranquils. I miro molt a qui llogo: m’agrada que la gent vingui referenciada, gent de confiança.

Hi ha els preus i les normes generals, però aquestes les adapto com em convé segons el tipus de client. I no només és llogar la bicicleta: en faig el manteniment, les cuido tant com als clients. Si em tru· quen dient que han punxat una roda al mig de la carretera, agafo la furgoneta i els vaig a buscar: aquesta personalització fa que els clients tornin any rere any.

Parlem amb en Christophe, propietari de la botiga de venda i llo· guer de cicles a Empuriabrava, anomenada Crazy Bikes. Francès de família hispanoportuguesa.

Tota la família pneumàtica hi és: escúters, bicicletes de lloguer, de venda, les elèctriques i les mecàniques. Patinets elèctrics, bicicle· tes de finíssima línia i bicis de muntanya sortides de Mad Max; en diuen BTT, per bicicleta tot terreny.

“Tota la família pneumàtica hi és: escúters, bicicletes de lloguer, de venda, les elèctriques i les mecàniques. Patinets elèctrics, bicicletes de finíssima línia i bicis de muntanya sortides de Mad Max; en diuen BTT, per bicicleta tot terreny” Jugueu amb moltes varietats alhora: els patinets elèctrics, les BTT, les de carretera...

Bé, els patinets elèctrics estan molt de moda ara mateix. A mi per· sonalment no m’entusiasmen, perquè no permeten gaire congeniar amb el client. No tenen accessoris, no pots proposar rutes, no te· nen tant de manteniment... en faré més venda que no pas lloguer.

La BTT és la reina del mambo, és el producte que més surt, tant de venda com de lloguer. I les elèctriques... és una altra cosa. És el fu· tur, i els qui la proven en queden enamorats. La sensació del motor és màgica, i la gent gran que la prova em diu que és com recuperar les cames de la seva joventut.

Les bicicletes les lloguen per dies, per setmanes...

Hi ha de tot. Hi ha molts clients que passen aquí un o dos mesos,

I per què aquesta fal·lera per les dues rodes i, precisament, a casa nostra?

De sempre he fet bicicleta. Teníem una casa familiar a Empuriabra· va, i sempre passejava amb la BTT amunt i avall. I allà a França, a la muntanya a tota màquina. Precisament aquest és un aspecte que vull treballar en el futur: fer xarxa. Des de l’associació Bienestar Empuria, una organització sense ànim de lucre, volem muntar sor· tides en bicicleta perquè els estrangers que viuen aquí es coneguin.

Hi ha espanyols, és clar, però molts francesos, belgues o alemanys que provenen d’arreu i es retroben d’igual a igual sobre el seient de la bicicleta. I no miren el preu del lloguer, perquè valoren molt més l’experiència. És un dels projectes que tinc, com el d’obrir una botiga a Roses. També vull parlar amb els hotels d’aquí per oferir el servei de lloguer de bicicletes.

DESCOBRIR L’EMPORDÀ A TRAVÉS DE LES PÀGINES DE LA REVISTA MIRA’M

1 · Casa Cusí

MODERNISME RUTA DEL MODERNISME A FIGUERES

Text: Cooltur Turisme Cultural Fotos: Revista Mira’m

Què és el Modernisme?

El modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquest moviment bus· ca noves formes d’expressió que afecten a to· tes les modalitats artístiques i de pensament.

A Catalunya aquest moviment es veu afavo· rit per l’impuls econòmic que va viure durant aquest període.

A nivell arquitectònic va ajudar en la mo· dernització de les tècniques constructives (usant nous materials), al mateix temps que conservava elements tradicionals (com el totxo vist), i els enllaçava amb certs aspectes de l’estil gòtic. Es pot dir, doncs, que aquest estil és decoratiu i integrador.

Cronològicament va començar a Catalunya, amb

la celebració de l’Exposició Universal de Barcelo· na l’any 1888, i va acabar al llarg del primer terç del segle XX, considerant la mort de Gaudí, l’any 1926, com el final d’aquest moviment.

Modernisme a Figueres Com també va passar a la resta de poblacions de Catalunya, a finals del segle XIX Figueres va patir creixement poblacional i urbanístic.

Segurament, l’obtenció del títol de ciutat el 1875 junt amb l’arribada del tren el 1877, van ser conseqüència d’aquest creixement.

De fet, l’arribada del tren va venir acompa· nyada de l’expansió de la ciutat amb la cre· ació d’un nou eixample on s’hi van instal·lar

1 · Casa Cusí

Al número 20 de la Rambla, on comen· ça el carrer Lasauca, hi trobem la Casa Cusí, un habitatge dissenyat per Josep Azemar l’any 1894. Casa de tres plan· tes on en un dels laterals hi ha una torre amb un rellotge, com si fos un campanar.

Podem veure, en aquest edifici, una inspiració gòtica a l’hora de crear-lo.

Podem observar, en els dos laterals de l’edifici, quatre grans obertures amb arcs trevolats. En la part central, en el primer pis, hi podem veure tres grans balcons decorats amb motius florals. I en el portal d’accés d’arc apuntat desta· ca la dovella central amb motiu geome· tritzant.

MODERNISME

2 · Casa Salleres

3 · Casa Puig Soler

Just al davant de la casa Cusí, al número16 de la Rambla hi trobem la Casa Salleres o Casa Subirós, dissenyada, tam· bé, per Josep Azemar l’any 1904.

Edifici de tres plantes, el què ens crida més l’atenció és la tribuna que hi ha al primer pis. Aquesta tribuna està feta, igual que la barana dels balcons, amb ferro forjat.

A més a més, en aquesta tribuna hi ha elements de ceràmica vidriada com a de· coració.

Un altre dels elements que també és in· teressant en aquest edifici, són les por· talades de la planta baixa, en les quals podem veure el treball i la combinació de la fusta i el ferro forjat.

Al carrer de Sant Pau, 2, al centre històric de la ciutat, on hi ha situada la Casa Puig Soler o Casa Armeria Romero.

Un edifici que fa cantonada i en el qual podem observar com té una torre situada a l’eix de l’edifici.

En el primer pis hi podem veure un total de sis finestres situades sobre unes parets de pedra encoixinada.

En el segon pis s’observa una tribuna en forma de balcó semicircular amb arcs de mig punt sobre fines columnetes i una ba· lustrada que suporta un balcó del tercer pis.

Construït l’any 1901i dissenyat per Josep Azemar, és justament al xamfrà, arrodonit, on la façana s’expressa amb més caràcter.

botigues, magatzems i algunes indústries.

A més a més, a principis del segle XX es va decidir cobrir la riera Galligans, un dels límits naturals de la ciutat que, amb el

temps, s’havia convertit en un col·lector d’aigües de rebuig. Aquest cobriment va obrir noves zones per a l’expansió de la ciutat.

4 · Casa Ribot

En el número 7 del carrer Portella hi tro· bem la Casa Ribot o Casa Carbona. No sabem qui va ser l’arquitecte ni quin any van construir aquest edifici.

En totes les finestres hi podem veure com tenen guardapols i una dovella cen· tral decorada.

Tots els finestrals estan situats en bal· cons que presenten baranes de ferro forjat.

La façana d’aquest edifici està coronada per un fris amb obertures de ventilació, una cornisa i una terrassa amb una balus· trada amb decoració floral.

Evidentment, junt amb l’expansió de la ciutat i el creixement econòmic que hi va haver, moltes de les famílies adinerades de la ciutat van invertir per a reformar o

FIGUERENC

5 · Casa Gardella

6 · Casa Cruañas

7 · Casa Nebot

Al número 5 del carrer Besalú hi trobem si· tuada la Casa Gardella, un edifici d’estil mo· dernista del qual no en sabem ni l’arquitecte ni l’any de la seva construcció. Edifici cantoner de planta baixa i tres pisos, on podem observar com totes les obertures estan emmarcades amb motllures. A més a més, totes tenen bara· nes amb elements de ferro forjat.

La cantonada està solucionada amb encoi· xinat: arrodonit i en pedra a la planta baixa, i en angle i arrebossat als pisos. A la façana del carrer Besalú presenta balcons amb llosana emmotllurada en degradació de mida res· pecte a l’alçada. A la del carrer Sant Pere tres finestres també en degradació de mida. Actu· alment aquest edifici està reformat i presenta esgrafiats florals en la seva façana.

A la Pujada del Castell, 7, hi trobem la Casa Cruañas, o Casa Estanc Eduardo Vázquez, un edifici dissenyat per Llo· renç Ros el 1915.

Edifici de planta baixa i tres pisos on, po· dem veure com les finestres de les tres primeres plantes hi ha llindes ornamen· tals escalonades amb la decoració feta amb ceràmica vidriada.

Un dels elements que també ens pot cridar l’atenció en aquest edifici són els treballs de forja que hi ha en les baranes dels dos balcons.

Al carrer Álvarez de Castro, 9, hi trobem la Casa Nebot, un edifici de finals del segle XIX, del qual no en sabem ni l’arquitecte ni l’any exacte de la seva construcció.

Edifici de planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta dos portals d’accés que inici· en l’ordenació vertical que caracteritzarà els pisos superiors i que es realitzarà a partir de dos arcs de mig punt delimitats per dues mot· llures paral·leles amb ornaments de botó. El primer pis presenta una balconada correguda sostinguda per quatre mènsules; consta de dos balcons emmarcats per carreus. Al segon pis repeteix aquesta ornamentació, però sen· se balconada correguda. Al damunt, dos forats de ventilació en forma de creu grega.

Barana de ferro forjat i terrassa.

construir nous edificis utilitzant el movi· ment modernista, moviment que estava de moda en aquells moments.

Un dels arquitectes que va introduir el

modernisme a la ciutat de Figueres, i que a més va contribuir a donar l’aspecte que encara avui conserva la ciutat, va ser Josep Azemar i Pont.

No obstant això, a la ciutat encara es con· serven edificis modernistes d’altres arqui· tectes com Josep Bori i Gensana, Llorenç Ros i Costa, o Sebastià Pi i Pi.

8 · Casa Joaquina Moncanut

Al mateix carrer Álvarez de Castro, i al número 22, ens hi trobem la Casa Joaquina Moncanut, un edifici de finals del segle XIX del quan no en sabem l’arquitecte.

Edifici de tres plantes, en el qual podem ob· servar com totes les obertures estan deco· rades amb llindes esculpides. A més a més, amb la cornisa tripartida, podem observar, a l’alçada del segon pis, un parell d’ulls de bou com element decoratiu.

Una de les altres coses que ens poden cri· dar més l’atenció, en aquest edifici, són els formes i el treball del ferro forjat que pre· senten totes les obertures del primer i del segon pis.

Al capdamunt s’observa una cornisa i bara· na tripartida amb balustrada, interrompu· des per dos panys de paret.

9 · Casa Jaume Gustà

10 · Casa Codina

A la plaça del Sol, 10, hi trobem situada la Casa Jaume Gustà, una casa dissenyada pel mateix Jaume Gustà el 1926.

El què més ens crida l’atenció, d’aquest edifici, és la tribuna que hi ha situada al pri· mer pis i que presenta arcs trilobulats, tot donant una aparença medieval. Aquesta tribuna està decorada amb ceràmica ver· da i amb columnes de fust que presenten capitells florals. Trobem, a més a més, una finestra a cada banda d’aquesta tribuna.

Aquestes finestres presenten una llinda escalonada, i, a l’alçada de l’altell, sobre les finestres, hi podem veure dos ulls de bou.

En la cornisa de l’edifici hi podem veure unes mènsules amb decoració floral.

Totes les baranes d’aquest edifici presen· ten elements de ferro forjat.

Al carrer Vilafant, número 51, hi trobem la Casa Codina, un edifici de principis del segle XX del qual no en sabem l’arquitec· te.

Edifici de planta baixa i dos pisos on po· dem observar com totes les finestres estan rematades per falsos frontons fets amb ceràmica vidriada de color verd, amb decoració floral.

A la part més alta de l’edifici hi podem veure, a més a més, tres merlets que te· nen un ull de bou fet amb ceràmica vi· driada verda, i que estan decorats amb motius florals.

Una altra de les coses que més ens pot cridar l’atenció d’aquest edifici són els treballs de ferro forjat que hi ha a les baranes de tots els balcons.

11 · Casa sense nom

12 · Casa Melis

13 · Casa sense nom

En el número 23 de la Via Emporitana hi trobem un altre edifici moder· nista del qual no en sabem l’arquitec· te que la dissenyar.

Edifici d’una sola planta, en el qual po· dem observar com totes les obertu· res tenen una llinda a sobre de la qual hi ha una decoració floral feta amb fragments de ceràmica vidriada.

A sota de la cornisa de l’edifici hi tro· bem un fris amb motius geomètrics fets amb ceràmica vidriada, i per sobre d’aquesta mateixa cornisa, hi veiem als extrems i a la part central quatre rajols amb els números 1, 9, 2 i 7. Possiblement l’any de la seva cons· trucció.

Al carrer Vilafant, 49, hi trobem la Casa Melis, un edifici de principis del segle XX del qual tampoc en sabem qui en va ser l’arquitecte.

Edifici de tres plantes on, el primer que ens pot cridar l’atenció és el fals arc es· glaonat que té la porta principal.

Al primer pis hi podem veure una tri· buna tancada amb tres finestres, en la part frontal, separades per a columnes purament ornamentals.

A sobre de totes les finestres de l’edi· fici hi podem veure una decoració amb vidre pintat. Actualment, la façana d’aquest edifici presenta esgrafiats flo· rals.

Al carrer Sant Pau, 32 hi trobem un altre edifici modernista del que no en sabem l’arquitecte.

Edifici de dues plantes on podem observaral primer pis, tres grans fi· nestres que estan emmarcades per unes llindes que ens mostren un tri· ple relleu.

El què més ens pot cridar l’atenció, d’aquest edifici, és la barana de fer· ro forjat que hi ha al balcó i que pre· senta una decoració floral.

“A nivell arquitectònic va ajudar en la modernització de les tècniques constructives (usant nous ma· terials), al mateix temps que conservava elements tradicionals (com el totxo vist), i els enllaçava amb certs aspectes de l’estil gòtic. Es pot dir, doncs, que aquest estil és decoratiu i integrador”

14 · Sense nom

14 · Casa Roda

Al carrer Sant Llàtzer, 58, hi trobem la Casa Roda, o Casa Hejme, dissenyada per Sebastià Pi i Pi l’any 1911.

Edifici de planta baixa i pis on, podem veure com totes les obertures presenten dentells amb ornamentació floral. A més a més, entre les dues finestres del primer pis hi podem veure una petita estàtua, d’una figura fe· menina, i la data de 1911. Una altra cosa a observar és la barana del balcó del primer pis, que presenta elements decoratius florals, ferro forjat i ceràmica vidriada.

A l’últim pis hi podem observar quatre mènsules, on les dues mènsules centrals estan més elevades que les laterals. A més a més, les dues mènsules laterals estan decorades amb un bust femení i un escut fet amb frag· ments de ceràmica vidriada. A dalt de tot i en la part central de l’edifici hi podem veure el nom d’HEJME, fet amb fragments ceràmics, paraula que en esperan· to vol dir casa. Sota aquest nom hi ha un òcul amb un fals balcó, sostingut per una gran mènsula floral.

15 · Casa Geli Vergés

Al carrer Pi i Margall, 26, hi trobem la Casa Geli Vergés, o Casa Oliva Llagostera, una casa de principis del segle XX de la qual no en sabem el seu arquitecte.

Edifici cantoner on, podem ob· servar com l’entrada principal té un voladís amb ceràmica vidriada verda. Totes les fines· tres d’aquesta planta baixa tenen guardapols esglaonats amb una ornamentació de ce· ràmica vidriada de colors verd i groc, i una petita barana de ferro forjat.

16 · Casa Roig

Al carrer Pi i Margall, 17, a uns metres de la Casa Geli Vergés hi trobem la casa Can Roig o Casa Geli, una casa de principis del segle XX de la qual tampoc en sabem el seu arqui· tecte. Edifici de planta baixa i pis excepte a la cantonada on s’alça amb un altre nivell, a mode de torre. L’ornamentació és clara· ment modernista, amb enrajolat i trencadís ceràmic que assoleix un gran protagonisme a la planta baixa amb dues grans finestres amb decoració de ceràmica vidriada de co· lor blau, mostrant un arc apuntat. En el pri· mer pis, podem observar dos balcons units per una jardinera. A més a més, aquests dos balcons presenten elements de ferro forjat en les seves baranes. Cal dir, també, que les obertures que donen a aquests balcons, pre· senten unes llindes piramidals d’estuc amb relleus i ceràmica vidriada.

A la plaça de l’Escorxador, hi trobem l’Escorxador Municipal, un edifici dissenyat per Josep Azemar el 1907. Aquest és un edifici de gran senzillesa decora· tiva. Com podem veure, aquest edifici està fet amb obra vista.

Com a element més destacat, podem observar com al primer pis de la façana principal hi ha cinc grans obertures amb arcs de mig punt, les quals dibuixen un triangle.

Actualment és la seu de l’Oficina de Turisme de Figueres.

18 · Casino Sport Figuerenc

Al carrer de la Moreria, 4 hi tro· bem el Casino Sport Figuerenc, un edifici dissenyat per Josep Azemar a finals del segle XIX. Estructurat a partir d’una reite· ració d’eixos regular i balconades, podem veure com les obertures de la planta baixa estan coronades per arcs de mig punt.

En les finestres del primer i del segon pis hi podem veure, en cada una d’elles, una llinda amb relleu feta de pedra. Culmina, aquest edi· fici, una gran cornisa semicircular que conté tres petites escultures.

18 · Carrer de la Moreria

17 · Escorxador Municipal

19 · Cara Jiménez

A la plaça de la Palmera, 1, no molt lluny de l’Escorxador Municipal, hi tro· bem la Casa Jiménez, o Casa Gallego¸ una casa de principis del segle XX de la que no en sabem qui en va ser l’arqui· tecte.

Casa de planta baixa i dos pisos, on po· dem veure a la planta baixa, una porta· lada amb arc de mig punt i decoració floral. Al primer pis, hi podem veure una tribuna central amb vidre i decora· ció floral, junt amb dos balcons laterals que presenten les baranes de ferro for· jat. En el segon pis, hi podem veure tres arcs de mig punt. L’edifici està coronat per un frontó tripartit amb efecte on· dulat, element típicament modernista.

20 · Casa Mas Roger

Al carrer Monturiol, 10, a uns pocs metres de la Casa Jiménez hi trobem la Casa Mas Roger, un edifici dissenyat per Josep Azemar el 1910.

Aquest edifici destaca per les seves tres fa· çanes, doncs està situat entre tres carrers.

A la façana central podem veure-hi com a la planta baixa hi ha tres obertures separades per arcs de mig punt. Al primer pis, les ober· tures estan inscrites en arcs de mig punt cecs i amb guardapols i emmotllurat sobresortit.

Culmina amb teulada de ceràmica vidriada.

Al segon pis un gran balcó dona accés a tres obertures, les quals tenen un ull de bou a so· bre de cada una d’elles. És interessant veure com totes les baranes d’aquest edifici utilitza elements de ferro forjat.

21 · Casino Menestral Figuerenc

Al carrer Ample 17, cantonada amb el carrer Peralada, hi trobem el Casino Menestral Figuerenc, una construcció de Jo· sep Bori feta el 1904.

Edifici cultural i recreatiu. De dues plan· tes, podem veure com en la cantonada de l’edifici fa com una petita torre de tres pisos, coronada per una cúpula amb cerà· mica vidriada.

A més a més, al primer pis d’aquest edifici hi podem veure una gran balconada, on en la cantonada d’aquesta gran balcona· da hi trobem una petita glorieta sostingu· da per columnes de pedra i amb una teu· lada, igual que la torre, feta amb ceràmica vidriada.

22 · Casa Vives

Al carrer dels Tints, 16 hi trobem la Casa Vives, un edifici de principis del se· gle XX del qual no en sabem l’arquitecte.

Edifici de dos pisos en el qual podem veure com entre el primer pis i el se· gon pis, aquests estan separats per una franja de ceràmica vidriada amb decoració vegetal.

A més a més, en tots els pisos hi ha una única obertura amb un balcó que pre· senta una barana de ferro forjat.

Cada una d’aquestes obertures, doncs, té una llinda feta amb un mosaic de di· ferents fragments de ceràmica vidriada.

23 · Casa Albert Gruart

Tornem al carrer Monturiol, on en el número 7 hi trobarem la Casa Albert Gruart, una casa de principis del segle XX de la que no en coneixem el seu arquitecte. Edifici de planta baixa i dos pisos on podem observar, a la planta baixa, una gran obertura coronada per un arc de mig punt.

En el primer pis, hi podem veure una gran balco· nada de pedra, on a la part central hi ha una tribu· na amb tot de finestres rectangulars, separades per columnes purament ornamentals. Flanque· jant aquesta tribuna, podem veure, a cada banda, una finestra que presenta una llinda amb relleu, i amb un escut al mig. En l’últim pis hi podem veure un seguit de finestres trilobulades, separades per petites columnes purament decoratives.

24 · Casa Moner

Just al costat d’aquesta casa, en el número 9 hi trobem la Casa Moner, o Casa Roger, un edifici dissenyat per Josep Azemar el 1896.

El que més ens crida l’atenció d’aquest edifici és la tribuna que hi ha al primer pis, la qual està in· tegrada en una gran balconada amb baranes de ferro forjat. Totes les obertures del primer pis presenten una creu lanceolada a la llinda. En la part de la tribuna, podem observar els treballs de ferro forjat els quals la decoren. En el segon pis, hi ha cinc obertures que presenten elements de ferro forjat en totes elles. El tercer pis és una llotja amb nou obertures centrals i tres a cada la· teral. Aquestes obertures centrals estan separades de les obertures laterals per dues pilastres. A la base d’aquestes pilastres hi ha una gàrgola.

25 · Casa Juclà

Ja per acabar la nostra ruta, ens dirigirem al carrer Nou, número 5, on hi ha situada la Casa Juclà, un edifici de principis del segle XX, encara que no en sabem el seu arquitecte.

Aquest edifici consta de planta baixa, tres pisos i golfes.

Segurament el què ens pot cridar més l’atenció d’aquest edifici, és la gran tribuna que comença al primer pis i acaba al segon pis, essent el terra del balcó del tercer pis.

En el segon pis, flanquejant aquesta tribuna, hi ha, a cada banda, una finestra que està coronada per arc de mig punt, amb un guardapols decorat amb ceràmica vidriada, i un petit balcó amb les baranes de ferro forjat.

En l’últim pis de l’edifici hi podem veure tres grans ulls de bou ovalats, els quals serveixen com a respirador.

Amb la crònica d’aquestes 25 cases hem volgut exposar la importància que va tenir el modernisme a Figueres. Cal tenir en compte que la ciutat gaudeix d’altres edificis no representats en aquest article.

Com hem pogut veure al llarg d’aquestes pàgines dedicades a l’arquitectura modernista figuerenca, la característica que més identifica el modernisme català és que aquest s’enfoca directament a desenvolupar nous conceptes arquitectònics basats en la natura, que consisteixen en els materials de construcció que es fan servir, en les formes dels edificis i les figures de les seves façanes.

Torna la festa de l’Espardenya a Sant Llorenç de Cerdans

Sant Llorenç de Cerdans, a la comarca del Vallespir organitza el diu· menge 31 de juliol la seva tradicional Festa de l’Espardenya. Des· prés de dos anys d’absència per la pandèmia es recupera la tradició amb una jornada plena d’animació, actuacions musicals i dansa al carrer. També hi haurà mercat d’artesania. L’activitat començarà a les 9 del matí i s’allargarà fins a les 8 del vespre. Cal destacar que des de primera hora del matí hi haurà accés als aparcaments gratuïts de l’entrada del poble per agafar un servei de trasllat i arribar al centre de la ciutat.

El programa de la festa està ben complet gràcies a les nombroses activitats previstes. A les 9 del matí tindrà lloc la inauguració del tra· dicional mercat català. Durant tot el dia s’alternaran els balls popu· lars, la música i les tradicions. La programació inclou l’actuació dels Danseurs catalans de Saint Laurent de Cerdans i altres propostes de cultura popular, de la mà de la Colla gegantera de Santa Eugènia de Ter. També sonarà la música al carrer amb les batucades Papaya Jam de Girona i la banda Les Bizzar’s de Colliure. Finalment hi haurà sar· danes per a tothom amb la Cobla Principal del Rosselló. Per acompa· nyar tota aquesta activitat el públic podrà gaudir de les parades del mercat artesà des de primera hora del matí. Hi haurà barra de bar amb refrigeris i àpats per degustar en el mateix lloc o per emportar.

Fabricació d’espardenyes, inspiració de la festa Els tallers de fabricació Création Catalane retrobaran el seu públic en aquesta jornada festiva al voltant d’un saber fer local que està en constant evolució, al que ret homenatge aquesta festa des de fa anys. Són l’última empresa artesanal de Catalunya Nord especialit· zada en la fabricació artesanal d’espardenyes i vigatanes. Création Catalane es va crear el febrer del 2008 a Sant Llorenç de Cerdans.

El seu objectiu no és produir en quantitat, sinó oferir espardenyes, vigatanes i sabatilles fetes des de la tradició més pura. Són els últims del món en fabricar amb la tècnica específica de “punt petit”, una tècnica de cosit introduïda als anys 1900. Folren les seves esparde·

nyes de tela de cotó de manera que s’evita el contacte amb el cordill i totes les parts del calçat es cusen conjuntament. La seva solidesa és tal, que permet fer la mítica cursa del Canigó, córrer la marató de París o la de Dubai.

Cada estiu organitzen visites i trobades amb els seus artesans, als tallers situats a Sant Llorenç de Cerdans, amb reserva prèvia. I ara aquest 31 de juliol, el visitant de la Festa de l’Espardenya trobarà igualment l’oportunitat d’apropar-se a aquest art ancestral, tal com es manté en aquests tallers.

Sant Llorenç de Cerdans, situat a l’Alt Vallespir, es troba a poc més d’una hora de Figueres. La seva història és rica i la vida allà està ani· mada per moltes festes durant tot l’any amb, per exemple, la Festa de l’Os, la Festa Major o la Festa de l’Espardenya.

El poble Sant Llorenç de Cerdans sempre ha estat considerat una terra amb tradicions musicals molt importants que han estat el bres· sol de molts músics i artistes.

agenda alt empordà programació juliol 22

cultura i esdeveniments tot el que es mou a ROSES

DIVENDRES 1 A les 10.30 h, a la platja de la Pe· rola, tirada de l’artó, sardinada popular i havaneres.

A les 17 h, al Port de pesca, vi· sita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turis· me, tel. 972 25 73 31.

A les 19 h, a la sala d’exposicions de Ca l’Anita, inauguració de l’exposició “Recuites”, de Narcís Costa.

A les 22 h, a la plaça del Teatre, Revetlla de Sant Pere, Ball amb la Montecarlo.

tacle familiar: Música. Fem una festa1, amb Jordi Tonietti.

A les 22 h, a la plaça de les Bot· xes, Sardanes amb la cobla Fo· ment del Montgrí.

DISSABTE 2 A les 19 h, a la Ciutadella, Espec·

DIMECRES 6 A les 9.30 h, marxa aquàtica

DIMARTS 5 A les 17 h, al Port de pesca, Vi· sita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turis· me, tel. 972 25 73 31.

A les 19 h, a la Ciutadella, Espec· tacle familiar: Contacontes. La poció màgica de la Blancaneus, amb Capgiralla de contes.

amb monitors titulats. Preu: 8 €, per majors de 12 anys. Infor· mació i inscripcions: Oficina de Turisme, tel. 972 25 73 31.

A les 22 h, a la Ciutadella, cine· ma a la fresca. El faro, de Robert Eggers. Entrada gratuïta, amb reserva prèvia, a www.rosescul· tura.cat DIJOUS 7 A les 18 h, a la Biblioteca Muni· cipal, contes d’aigua dolça i sa· lada, a càrrec de la Companyia Assumpta Mercader. Entrada: gratuïta. Aforament limitat. In· formació i inscripcions: Biblio· teca Municipal / Tel. 972 15 09 28 o presencialment.

DIVENDRES 8 A les 17 h, al Port de pesca, vi· sita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys. Informació i inscripcions: Oficina de Turis· me, tel. 972 25 73 31.

A les 19 h, winefulness. Sessió amb tècniques de bany de bosc i mindfulness a la natura per po· tenciar els sentits, amb un tast de vins per poder gaudir dels sentits en profunditat. Preu: 18 €. Informació i inscripcions: Ofi· cina de Turisme, tel. 972 25 73 31.

DISSABTE 9 A les 19 h, a la Ciutadella, es· pectacle familiar: Pallassos. Pols

agenda alt empordà programació juliol 22

cultura i esdeveniments tot el que es mou a ROSES

me, tel. 972 25 73 31.

A les 19 h, a la Ciutadella, espec· tacle familiar: Titelles. Les aven· tures de Matito, amb la Compa· nyia Matito.

instruments musicals per rela· xar-nos profundament. Preu: 12€. Durada: 60 minuts. Infor· mació i inscripcions: Oficina de Turisme, tel. 972 25 73 31.

DIMECRES 13 A les 9.30 h, marxa aquàtica amb monitors titulats. Preu: 8 €, per majors de 12 anys. Infor· mació i inscripcions: Oficina de Turisme, tel. 972 25 73 31.

A les 22 h, a la Ciutadella, cine· ma a la fresca.

Una joven prometedora, d’Eme· rald Fennell.

Entrada gratuïta, amb reserva prèvia, a www.rosescultura.cat

DISSABTE 16 A les 19 h, a la Ciutadella, es· pectacle familiar: Contacontes Explora, amb Som Contes.

A les 22 h, a la plaça de les Bot· xes, sardanes amb la cobla Bis· bal Jove.

DIJOUS 14 A les 18 h, a la Biblioteca Muni· cipal, contes musicats a càrrec de la Companyia La Sal d’Olot.

Entrada: gratuïta. Aforament li· mitat. Informació i inscripcions: Biblioteca Municipal / Tel. 972 15 09 28 o presencialment.

El port de Roses. Foto: Revista Mira’m màgica, amb ClinClonClown.

A les 19 h, a la sala d’exposicions de la Ciutadella, inauguració de l’exposició “MedFoto”.

A les 22 h, a la plaça de les Bot· xes, sardanes amb la cobla la Principal de Banyoles.

DIMARTS 12 A les 17 h, al Port de pesca, vi· sita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys. Informació i inscripcions: Oficina de Turis·

DIVENDRES 15 A les 17 h, al Port de pesca, vi· sita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turis· me, tel. 972 25 73 31.

A les 19 h, bany de sensacions sonores. Experiències sensori· als amb els sons de la natura i

DIMARTS 19 A les 17 h, al Port de pesca, vi· sita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turis· me, tel. 972 25 73 31.

A les 19 h, a la Ciutadella, es· pectacle familiar: Dansa Zumba Kids, amb la companyia Ballem.

DIMECRES 20 A les 9.30 h, marxa aquàtica amb monitors titulars. Preu: 8 €, per majors de 12 anys. Infor· mació i inscripcions: Oficina de Turisme, tel. 972 25 73 31.

A les 22 h, a la Ciutadella, cine· ma a la fresca. El padre, de Flori· an Zeller. Entrada gratuïta, amb reserva prèvia, a www.rosescul· tura.cat DIJOUS 21

agenda alt empordà programació juliol 22

cultura i esdeveniments tot el que es mou a ROSES

A les 18 h, a la Biblioteca Mu· nicipal, «Sirenes», a càrrec de la Companyia Olga Cercós. Entra· da: gratuïta. Aforament limitat.

Informació i inscripcions: Bibli· oteca Municipal / Tel. 972 15 09 28 o presencialment.

DIVENDRES 22 A les 17 h, al Port de pesca, visita guiada al port i a la llotja de Ro· ses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i inscrip· cions: Oficina de Turisme, tel.

972 25 73 31.

A les 19 h, Winefulness. Sessió amb tècniques de bany de bosc i mindfulness a la natura per po· tenciar els sentits, amb un tast de vins per poder gaudir dels sentits en profunditat. Preu: 18

€. Informació i inscripcions: Ofici· na de Turisme, tel. 972 25 73 31.

A les 22 h, a la platja de la Perola, XVII Cantada d’Havaneres Ba· dia de Roses, Neus Mar i Port Bo. A les 22 h, a la Ciutadella, Sons del Món: Concert d’Andrés Calama· ro. Informació i entrades a wwww. sonsdelmon.cat DISSABTE 23 A les 10 h, al Teatre Municipal, Donació de sang.

A les 19 h, a la Ciutadella, espec· tacle familiar: Teatre. El secret de la detectiva Klaus, amb Engruna Teatre.

A les 19 h, bany de sensacions sonores. Experiències senso· rials amb els sons de la natura i instruments musi-cals per re·

laxar-nos profundament. Preu: 12 €. Durada: 60 minuts. Infor· mació i inscripcions: Oficina de Turisme, tel. 972 25 73 31.

A les 22 h, a la plaça de les Bot· xes, sardanes amb la cobla la Principal de l’Escala.

A les 22 h, a la Ciutadella, Sons del Món: Concert de Ben Harper & The Innocent Criminals. Infor· mació i entrades a wwww.sons· delmon.cat DIUMENGE 24 A les 22 h, a la Ciutadella, Sons del Món: Concert de Gipsy Kings.

Informació i entrades a wwww. sonsdelmon.cat DIMARTS 26 A les 17 h, al Port de pesca, visita

guiada al port i a la llotja de Ro· ses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i inscrip· cions: Oficina de Turisme, tel.

972 25 73 31.

A les 19 h, a la Ciutadella, espec· tacle familiar: Màgia. Il·lusion@t, amb David el Mag. DIMECRES 27 A les 9.30 h, marxa aquàtica amb monitors titulats. Preu: 8 €, per majors de 12 anys. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme, tel. 972 25 73 31.

A les 22 h, a la Ciutadella, cinema a la fresca. Otra Ronda, de Thomas Vinterberg.

Entrada gratuïta, amb reserva prèvia, a www.rosescultura.cat

del 22 al31 de juliol · agenda revista mira’m DIJOUS 28 A les 18 h, a la Biblioteca Muni· cipal, Rondant pel món: contes d’arreu, A càrrec de la compa· nyia Albert Quintana. Entrada: gratuïta. Aforament limitat. In· formació i inscripcions: Biblio· teca Municipal / Tel. 972 15 09 28 o presencialment.

Álvaro Soler. Informació i entra· des a wwww.sonsdelmon.cat

DIVENDRES 29 A les 17 h, al Port de pesca, vi· sita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu: 6 € adults i 3,5 € nens (6-17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turis· me, tel. 972 25 73 31.

A les 22 h, a la Ciutadella, Sons del Món: Concert de God Save The Queen. Informació i entra· des a wwww.sonsdelmon.cat

ESPAI CULTURAL LA CIUTADELLA Horari d’obertura: De dilluns a diumenge, de 10 h a 21 h.

Un passeig per la història.

Visites guiades de dilluns a diumenge, en català, castellà, francès i anglès. Preu: 4 €, me· nors de 16 anys gratuït. No in· clou l’entrada al recinte. (Con· sulteu reduccions, gratuïtats i horaris).

L’Espai Cultural la Ciutadella ofereix durant tot l’any activi· tats familiars autoguiades.

Les Nits de la Ciutadella. Els dilluns i dimarts, a les 21.30 h, visita teatralitzada en català.

Preu: 8 €, menors de 7 anys gratuït. No inclou l’entrada al recinte. Amb reserva prèvia.

Fem Arqueologia. Els dijous, a les 18.30 h, teatre infantil, en català, castellà i francès. Preu: 5 € nens/es participants, me· nors de 3 anys gratuït. No in· clou l’entrada al recinte.

DISSABTE 30 De 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h, a la platja de Santa Margarida (davant de l’Hotel Monterrey), XXIX Campionat Local Vòlei Platja (1r torneig).

A les 19 h, a la Ciutadella, es· pectacle familiar: Football Fre· estyle. Freestyle Show, amb Jose Ferreras.

A les 22 h, a la plaça de les Bot· xes, sardanes amb la cobla Ciu· tat de Girona.

A les 22 h, a la Ciutadella, Sons del Món: Concert de Sara Roy +

DIUMENGE 31 A les 22 h, a la Ciutadella, Sons del Món: Concert de Pol Batlle & Rita Payés + Oques Grasses.

Informació i entrades a wwww. sonsdelmon.cat

Castell de La Trinitat. Foto: Revista Mira’m

agenda alt empordà programació juliol 22

cultura i esdeveniments tot el que es mou a ROSES Ciutadella. Preu de lloguer del joc: 3 € Més informació i reserves: Ciu· tadella de Roses, tel. 972 15 14 66 o patrimoni@roses.cat CASTELL DE LA TRINITAT Horari d’obertura: de dilluns a diumenge, de 17 h a 22 h.

Ciutadella de Roses Amb reserva prèvia.

Escape medieval. Els dijous, a les 21.30 h, en castellà. Preu: 8 €, menors de 7 anys gratuït. No inclou l’entrada al recinte. Amb reserva prèvia.

La motxilla d’en Milfulles. L’ar· bre més gran de la Ciutadella ens ajudarà a descobrir com vivien i a què jugaven els nens

grecs i romans, els monjos i els soldats. Activitat lliure en ho· rari d’obertura de la Ciutadella.

Preu de lloguer de la motxilla: 3 € Safari al museu. Joc de pistes per trobar els animals amagats dins el museu de la Ciutadella.

Tot un safari que us proposem gaudir en família. Activitat lliu· re en horari d’obertura de la

Un mirador fortificat. Visites guiades de dilluns a diumen· ge, en català, castellà i francès.

Preu: 4 €, menors de 16 anys gratuït. No inclou l’entrada al recinte. (Consulteu reduccions i gratuïtats).

El castell de la Trinitat ofereix durant tot l’any activitats famili· ars autoguiades Escape Búnquer. Els dilluns, a les 18.30 en català i 20 h en castellà, al búnquer del Castell.

Preu: 8 €, menors de 7 anys gra· tuït. No inclou l’entrada al recin·

te. Amb reserva prèvia.

Pirates al Castell Els dimecres, a les 19 h, en ca· talà, castellà i francès. Preu: 5 € nens/es participants, menors de 3 anys gratuït. No inclou l’entra· da al recinte.

Amb reserva prèvia.

Les nits del Castell. Els dime· cres, a les 21 h, visita nocturna amb copa de cava, en català, cas· tellà i francès. Preu: 8 €, menors de 7 anys gratuït. No inclou l’en· trada al recinte.

Amb reserva prèvia.

Roses 1936-1945. Visita guiada al búnquer del Castell. Els diven· dres 8, 15, 22 i 29, a les 19 h, en català, castellà i francès. Preu: 4 €, menors de 16 anys gratuït. No inclou l’entrada al recinte. Amb reserva prèvia.

Visita nocturna: Nit d’Estels Els dimecres 20 i 27, en castellà i francès i els divendres 15, 22 i

agenda revista mira’m 29, en català, a le 21 h. Preu: 8 € + entrada per persona, gratuït pels menors de 7 anys. Amb re· serva prèvia.

El Joc del Castell. Joc de pis· tes per descobrir els enigmes del castell i els dels que hi van viure, una activitat familiar per fer amb amics. Activitat lliure en horari d’obertura del castell.

Preu de lloguer del joc: 3 €.

Scape Kids Pirata. Joc de pistes i enigmes per sortir del castell en 40 minuts. Activitat lliure en horari d’obertura del castell.

Preu de lloguer del joc: 3 € per nen/nena participant.

Totes les activitats autoguiades són amb reserva prèvia al 972 15 14 66 o patrimoni@roses.cat EXPOSICIONS A Ca l’Anita. Exposició: «Recui· tes», de l’artista Narcís Costa.

De l’1 de juliol al 3 de setembre.

De dilluns a diumenge, de 12 h a 14 h i de 18 h a 21 h.

A la Ciutadella. Exposició: “MedFoto”. De l’1 de juliol al 4 de setembre. De dilluns a diu· menge, de 10 h a 21 h.

A la SUF. Exposició de pintura, a càrrec de Conxita Mach i Conxi· ta Garbo. Del 16 al 31 de juliol,

de 16 h a 21 h.

GEN ROSES Entrenaments de Vela i de Techno 293, de 12 h a 15 h, els dissabtes i diumenges.

Entrenaments de Rem, de 18 h a 19.30 h o de 19.30 h a 21 h, els dilluns i dimecres.

Per a d’altres opcions, podeu consultar horaris Per a més informació o inscrip· cions: 972 25 70 03 www.genroses.cat secretaria@genroses.cat - GEN (Av. Rhode, s/n – Port Esportiu).

FUNDACIÓ ROSES CONTRA EL CÀNCER Servei d’atenció psicosocial per a malalts de càncer, supervi· vents i familiars, amb cita prè· via.

Servei d’assessorament dietè· tic per a malalts de càncer, su· pervivents i familiars, amb cita prèvia.

Servei de reiki per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia.

Rehabilitació aquàtica per a malalts de càncer a la piscina de Roses, els divendres cada 15 dies a les 19.15 h, amb inscrip· ció prèvia.

Ciutadella de Roses

agenda alt empordà programació juliol 22

cultura i esdeveniments tot el que es mou a FIGUERES RUTA DALÍ 10 de juliol a les 11 h.

12 de juliol i 15 de juliol a les 19 h.

A partir del 19 de juliol: els di· marts a les 11 h, i a les19 h.

De dimecres a divendres a les 11 h, dissabtes a les 19 h.

TARIFA: Completa 4 €. Reduïda 2,5 €. Gratuït fins a 10 anys.

VISITA GUIADA A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE [INCLOU ACCÉS AL CAMPANAR] A partir del dijous 14, a les18 h.

Dissabtes a les 11 h.

Tarifa completa 6 €. Reduïda 3 €.

Gratuït fins als 10 anys.

RUTA DALÍ TEATRALITZADA PER A PÚBLIC FAMILIAR: VADORET I EL SEU OSSET Visita només en català, a partir del dijous 14 a les 18 h.

Tarifa completa 10 €. Reduïda 7 €.

Socis amics dels Museus Dalí 5 €.

Gratuït fins als 5 anys.

Esglèsia de Sant Pere de Figueres

RUTES LITERÀRIES DE FIGUERES Visita només en català. Dissabte 16 de juliol a les 11 h. Divendres

22 de juliol a les 19 h.

Tarifa completa 4 €. Reduïda 2,5 €.

Gratuït fins als 10 anys.

DALÍ A LA CIUTAT DELS GENIS Visita només en català. Dissabte 9 de juliol a les 18 h. Diumenge 17 de juliol a les 11 h. Divendres 22 de juliol a les 19 h.

Tarifa completa 4 €. Reduïda 2,5 €.

Gratuït fins als 10 anys.

Reserva imprescindible a: turisme@figueres.org o al telèfon 00 34 972 503 155.

RUTES ENOGASTRONÒMIQUES DE FIGUERES Els dijous, 14, 21 i 28 a les 19 h.

Tarifa completa 25 €. Reduïda 20 €. D’11 a 17 anys, 15 €. Fins als 10 anys 10 €.

Reserva imprescindible a: som· melier@lauramasramon.com o al telèfon 00 34 609 199 086.

Servei d’interpretació en llengua de signes disponible, reservant mínim amb 3 dies d’antelació.

CINEMA A LA FRESCA. ELS DIJOUS DE JULIOL AL BAR DE LA CATE · GRATUÏT · VOSE

del 3 al 7 de juliol · agenda revista mira’m

agenda alt empordà programació juliol 22

cultura i esdeveniments tot el que es mou a FIGUERES Dijous 7 de juliol: Alcarràs, de Carla Simón.

Dijous 14 de juliol: Dobles vidas, d’Olivier Assayas (Centenari Biblioteca).

Dijous 21 de juliol: El amor en su lugar, de Ro· drigo Cortés.

Dijous 28 de juliol, Mediterràneo, de Marcel Bar· rena.

Ruta Dalí

SARDANES Cada divendres, a les 22 h, a la Rambla (en cas de pluja, a la plaça de Cata· lunya).

1 de juliol: Cobla La Prin· cipal de la Bisbal.

8 de juliol: Cobla Bisbal Jove.

15 de juliol: Cobla Fo· ment del Montgrí.

22 de juliol: Cobla Tres Vents.

29 de juliol: Cobla La Principal de Banyoles.

JOSEP TERO. CANTAUTOR CANÇÓ CATALANA Concert i presentació del llibre Josep Tero en 21 cançons, el divendres 8 de juliol, a les 19.30 h, al Claustre de l’Institut Ra· mon Muntaner.

TEATRE: MERÈIXER A la sala La Cate, amb la companyia A Mossega· des. Dissabte 9 de juliol a les 21 h, i diumenge 10 de juliol a les 18 h. 10 €, entrades a taquilla.

8 €, entrades anticipades a la llibreria Bookman.

JOINA feat PAU BRUGADA I PAULA GRANDE

Hip Hop. Dimarts 19 de juliol, a les 22.00 h, a la plaça de Jo· sep Pla, Cicle de concerts Talent Jove km.0.

SORGUEN. FOLK Dimecres 20 de juliol, a les 22.00 h a la plaça de Josep Pla. COOKAH P & BOOM BOOM FIGHTERS. DANCEHALL Dimarts 26 de juliol, a les 22.00 h, a la plaça de Jo· sep Pla, Cicle de concerts talent jove km.0.

MIQUI PUIG DJ. POP Dimecres 27 de juliol, a les 22.00 h, a la plaça de Josep Pla, dins la pista de fusta.

Aquest estiu Ca l’Anita acull la darrera sèrie d’escultures de Narcís Costa, Recuites, que es podrà visitar a la sala d’exposicions de l’equipament de l’1 de juliol al 4 de setembre. L’artista, que enguany celebra els 50 anys de la seva primera exposició, presenta en aquesta ocasió un treball de peces murals realitzades en fusta, on reinterpreta conceptes ja explorats per donar-hi una nova dimensió.

Segons l’historiador de l’art Enric Tubert Canada, “més enllà del joc de textures i colors propis de cada un dels fragments de fusta utilitzats, en cada una de les Recuites es té cura de la resolució final de la pell de cada peça i s’utilitzen tints que contribueixen a potenciar el volum i en alguns casos hi afegeixen una dimensió “pictòrica”. En aquesta ocasió hi ha una clara voluntat de renunciar a la possibilitat de girar 360º entorn de cada peça i l’espectador ha d’imaginar que és el que amaga el mur, del qual sembla sorgir el volum empès per una força que dona a la fusta un aspecte elàstic que sorprèn”.

L’Àrea de Cultura de Roses ofereix amb aquesta mostra una nova oportunitat al públic local i visitant per sub· mergir-se en el món creatiu de Costa i gaudir de la destresa amb què transforma els materials, fins esdevenir les harmòniques peces que integren les sèries temàtiques en què s’estructura la seva trajectòria.

Narcís Costa (Girona, 1949), tot i que format inicialment en el disseny gràfic, ha desenvolupat la seva carrera artística en el camp del volum i l’escultura. Començà la seva trajectòria artística a l’Escola Eina de Barcelona i la va consolidar a París, a l’École de Beaux Arts. La seva primera exposició va ser a la galeria La Gàbia de Girona, l’any 1972.

A partir dels anys vuitanta, i fins avui, ha exposat periòdicament en galeries, sales públiques i museus de tot Catalunya. Paral·lelament, ha participat en diverses edicions de la Mostra d’Art Contemporani de Garriguella, ArtExpo de Barcelona i en nombroses iniciatives en l’àmbit català i també a Rhodes (Grècia), a la Universitat de Southampton i Winchester (Anglaterra) i a Cahors (França).

Té obra pública a les ciutats de Figueres, Roses, Castelló d’Empúries, Girona i Torrelles de Llobregat. Hi ha obra seva al Museu de l’Empordà de Figueres, al Museu d’Art de Girona, a la Diputació de Girona, al Consell Comarcal del Gironès, a l’Ajuntament i al Teatre Municipal de Roses i a nombroses col·leccions particulars.

La seva vinculació amb Roses l’ha portat a realitzar nombroses exposicions en el municipi. Les més re· cents, Construir (2019) i Ras-le-bol (2017).

L’exposició Recuites s’inaugurarà el proper divendres 1 de juliol i romandrà oberta fins al 3 de setembre.

Els horaris de sala són, de dilluns a diumenge, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.

Narcís Costa

La nova sèrie d’escultures murals de Narcís Costa, Recuites, s’instal·la a Ca l’Anita aquest estiu

mira’m.cat

J O A N F O R T U N Y

“Els cinquanta anys de Dharma no han sigut només fer música, sinó fer política a través de la música” “Com que ‘soc músic i no em fico en política’?

Al contrari: ‘Soc músic i em fico en política!’”.

Ho afirma Joan Fortuny (Barcelona, 1955), història viva de la música catalana i cara

visible de la Companyia Elèctrica Dharma, grup de folk-rock català que aquest 2022, ‘Any Dharma’, celebra el seu 50è aniversari.

En el context de la commemoració del mig

segle de vida del grup, pel qual ha rebut re· centment el Premi Enderrock a la Trajectò· ria, Fortuny fa balanç de la història –musical, però també política i social- de la Dharma,

mira’m 48

intensament marcada per la pèrdua dels seus germans Esteve i Josep, amb els quals va cofundar la banda. El 22 d’abril del 2023, el Palau Sant Jordi acollirà el gran concert de festa d’aniversari de la Companyia Elèctrica Dharma. “No serà un comiat, de cap de les maneres”, adverteix Fortuny.

Quins moments destacats defineixen la història de la Companyia Elèctrica Dharma en aquests cinquanta anys de trajectòria?

El fet d’haver arribat als cinquanta anys ja és un fet important per a nosaltres. De mo· ments boníssims, per exemple, em venen al cap les gires que hem fet pel món, com la ‘Rock in Rio’, on vam coincidir amb artistes com Sting o REM a Rio de Janeiro. Ara bé, els moments dolents han sigut molt dolents.

Parlo de les morts dels meus germans Este· ve i Josep, el 1986 i el 2013 respectivament, moments en què el grup es va arribar a se· parar i després vam tornar-hi. Tot i que ens vam plantejar la nostra continuïtat, sempre hem pensat que el millor homenatge que els podíem fer era mantenir la Dharma viva per continuar el llegat.

Com defineix l’aportació diferencial de la Dharma a la música i la cultura catalanes?

Des que vam començar, hem intentat buscar el nostre so. El primer disc que vam fer, Diu· menge (1974), encara estava molt influenci· at per grups d’aquella època com Weather Report, Herbie Hancock, Miles Davis o Paco de Lucía. Amb aquell disc vam acabar con· tents, però pensàvem que no ens diferenci· ava, no ens sentíem plenament satisfets. Va ser al segon disc, L’oucomballa (1976), on vam trobar realment el nostre so; allà vam

fer una introspecció i vam veure que, més enllà de totes les influències que havíem tin· gut a l’adolescència, havíem d’anar a la nos· tra infantesa, a la música que sentíem quan érem petits: música de carrer, bandes de carrer, coples, sardanes... Música popular de casa. L’oucomballa, que ja va tenir un segell propi, va ser una barreja d’aquesta música popular amb les nostres influències de rock i jazz.

Quin balanç en termes de llibertat d’expressió fan des del naixement del grup?

Veuen algun paral·lelisme entre el moment actual i els anys setanta? En alguna entrevista parlen de “retrocés”.

Quan vam començar com a Dharma, per· què abans ja havíem fet altres grups, encara hi havia Franco i estàvem a una dictadura.

Als anys 74 i 75 nosaltres actuàvem per tot arreu i ho fèiem sota vigilància. Quan vam fer el primer Canet Rock, on ja hi havia una joventut en contra del sistema, amb el sor· giment de tot el moviment hippy, nosaltres ja vivíem en comuna i ens sentíem bastant vigilats per part de la Policia i de l’Estat. I so· bre el tema del retrocés, hi estic totalment d’acord: quan després de la dictadura hi ha· via sensació d’haver-ho superat tot, després de la Transició, fins arribar on som ara... Ara tornem a estar en aquell punt en què la gent té por de dir segons què. Només has de veu· re els casos del Pablo Hasél i quantitat d’ar· tistes que, pel sol fet de dir el què pensen, es· tan a la presó. En comptes d’anar endavant, crec que estem anant enrere. La gent s’auto· censura i això és el pitjor, el fet de l’autocen· sura per por. Nosaltres som un grup que no només hem volgut fer música, sinó que hem

estat compromesos en quantitat de causes.

Sempre hem estat a totes les causes i hem defensat el que crèiem que havíem de de· fensar. Això que diuen d’“ah! no, és que soc músic i no em fico en política”... Al contrari: “Soc músic i em fico en política”.

Vol dir, doncs, que la Dharma ha fet política a través de la música.

Exacte! Sí, sí, sí! I volgudament, a més a més.

Si tu tens una opinió de com va el món, doncs l’has de donar. Per exemple, al darrer disc hem fet una cançó sobre les pasteres, sobre la gent que ve i mor al mar. Sobre aquestes coses, nosaltres volem opinar.

Seguint amb la política, també van tenir una trobada amb Vox, que els van agafar sense permís una cançó per a un míting.

Sí! Va ser una sorpresa per a nosaltres, que ens vam assabentar a través d’un tècnic de so, que, fent zàping, va veure que a Intere· conomía estava sonant la nostra cançó Fla· marada, el single del nostre últim disc, en un míting de Vox. De seguida vam contactar amb els de premsa i vam fer un comunicat exigint que la cançó s’havia de treure d’allà ja. I ho vam aconseguir, sí, ja que ho havien fet sense demanar permís, més enllà que no els l’haguéssim donat, evidentment.

El 2013 mor en Josep, germà seu i bateria del grup, i Dharma es desfà. Decideixen tornar al Canet Rock i el 2015 reprenen la gira dels quaranta anys d’aniversari. De quina manera les pèrdues han marcat la identitat de Dharma aquests cinquanta anys?

L’han marcat molt, molt, i cap a malament.

Per exemple, quan va morir l’Esteve, està·

mira’m.cat

vem en un moment molt dolç, gravant un disc que teníem molt apuntalat. Era l’any 86, i encara no havia sortit la fornada del 91: Sopa de Cabra, Salt, Sangtraït... Grups que després van marcar una època. I això ens va marcar. L’Esteve, a més a més, era el més músic del grup, qui tenia més facilitat per compondre. En el cas del Josep, que va morir el 2013, la darrera actuació que vam

dels quaranta anys amb en Josep, i vam dir: “Ostres, per què no fem la gira?”. Teníem el cuc de l’escenari, i vam fer la gira dels qua· ranta anys al 2014-2015. A partir d’allà, vam fer la gira sense cap ambició de futur, només pensant en el present. En acabar la gira, ens vam sentir tan bé que vam pensar a fer un disc i una cosa va venir rere l’altra. I alesho· res, ja el 2019, va arribar Flamarada.

“Si tu tens una opinió de com va el món, doncs l’has de donar. Per exemple, al darrer disc hem fet una cançó so· bre les pasteres, sobre la gent que ve i mor al mar. Sobre aquestes coses, nosaltres volem opinar” fer amb ell va ser el Concert per la Llibertat, al Camp Nou. Evidentment, la pèrdua ens va colpir igual que la de l’Esteve: els dos eren cofundadors del grup, l’havíem començat els tres de petits. Després de la mort d’en Josep, vam dir: “Bé, tu, pleguem”. Ja no ens veiem amb cor. I amb l’Esteve ens va passar igual: li vam fer un homenatge al Palau de la Músi· ca... I vam plegar. I la manera que vam tornar a decidir tornar als escenaris va ser quan van tornar els Canet Rock, el 2014, i se’ns va demanar que, com que havíem començat als festivals del 75, 76 i 77, volien agafar un grup representatiu d’aquell moment. Vam pensar que el Canet Rock era molt impor· tant per a en Josep, i vam dir: “Ostres, per què no fem una petita actuació, almenys?”. A ell li hauria agradat molt, tornar als escena· ris. Un cop fet el Canet Rock, vam veure que havia funcionat i que teníem penjada la gira

En quins grups de l’actualitat veuen representat el llegat de la Dharma? És curiós, perquè jo aquest llegat el veig més representat ara, després de 50 anys, que no pas 20 o 30 anys enrere. Quan vam comen· çar sempre érem una rara avis; en canvi, en aquestes últimes fornades sí que ens veiem representats. A mi sempre em costa dir noms concrets de grups i prefereixo parlar en global d’aquesta generació dels deu úl· tims anys: hi ha grups molt i molt bons, molt ben preparats i creativament imaginatius i molt interessants. Jo sí que sé que hi ha grups que els hem influenciat; no veig cap grup que faci de Dharma, però sí que sé que la manera de fer d’alguns grups s’assembla a nosaltres més ara que no pas abans, anys enrere. Sobre quins grups concrets, no me’n puc quedar amb un; hi ha quatre o cinc que em semblen molt bons, sincerament.

Com viuen aquesta gira d’aniversari dels cinquanta anys, que tindrà el seu plat fort al Palau Sant Jordi l’abril del 2023?

La celebració d’aquests cinquanta anys és el més important que tenim sobre la taula ara mateix.

El 22 d’abril del 2023 farem un gran concert al Palau Sant Jordi, on hi haurà convidats que pujaran a l’escenari amb nosaltres per iniciar la gira dels cinquanta anys. Volem que aquell dia el Palau sigui una festa de cultura popular: amb timbalers, grallers, bastoners, bestiaris de Festes Majors... Volem que tot això entri al Palau Sant Jordi, i que es quedi petit per aquesta celebració dels cinquanta anys. Volem que allà quedi reflectit tot el que nosaltres hem fet musicalment durant aquests cinquanta anys. Més enllà del con· cert, estem preparant també un documen· tal de la nostra trajectòria, que no volem que sigui només de la història de Dharma, sinó de la història política i social del país amb Dharma com a excusa. També estem preparant un llibre biogràfic coral on tres o quatre periodistes explicaran la història del grup.

Pot aquesta gira ser també un comiat de la Dharma?

No, no, no! En principi no hi ha cap intenció.

Però també et dic que vivim molt el present.

Des de la mort d’en Josep, pensem molt per què hem de fer plans.

La intenció de plegar no hi és, però tam· poc hem planificat què farem després de la gira, si disc nou o què. Però no, el Palau Sant Jordi no serà un comiat, de cap de les maneres.

mira’m.cat

Núria Escarpanter, alcaldessa de Llançà

“SEMPRE HE DIT QUE M’AGRADA EMBELLIR LLANÇÀ I QUE SE’NS SITUÏ AMB FACILITAT EN EL MAPA” A mig camí del seu mandat, hem volgut co· nèixer les seves sensacions en el període que ha viscut com a alcaldessa i, les seves motivacions i projectes que té previst exe· cutar en el curt termini que li queda com a primera mandatària de l’Ajuntament.

Càrrec que en ser investida va donar-li la distinció de ser la primera alcaldessa de la història municipal de Llançà.

Com se sent després d’un any de ser elegida alcaldessa?

Em sento molt feliç i molt orgullosa de re· presentar al meu poble i a tots els llança· nencs i llançanenques. Penso que mai se sap les coses que et poden passar a la vida, però sí que puc afirmar que ser alcaldessa de Llançà és una de les coses que m’haurà fet sentir més satisfeta i més afortunada.

Com va ser el seu procés d’entrada en la política?

D’això ja en fa uns quants anys. Concreta· ment a l’any 2003, quan el senyor Pere Vila em va proposar formar part de la seva llis· ta. Vaig acceptar, i com a número tres vam encarar les eleccions amb la formació po· lítica de Convergència i Unió. Per la meva part, representava a Convergència De· mocràtica de Catalunya. Vam assolir una majoria absoluta important. Aquestes van

ser les meves primeres passes en política.

Van ser dotze anys de regidora en aquest equip de govern, format i liderat pel senyor Pere Vila. Després vaig fer un pas al costat i durant quatre anys vaig ser fora de la polí· tica. Vaig tornar a la meva feina a la Casa de Cultura de Llançà. Passats aquests quatre anys, l’antic partit que s’havia convertit en el partit Demòcrata per Catalunya, va tor· nar a pensar en mi per liderar aquest nou projecte. Ens vam presentar a les elecci· ons com a Junts per LLançà i vam quedar en segon lloc, amb el resultat que els dos primers anys d’aquesta legislatura vaig tre· ballar com a primera tinent d’alcalde, i en aquest darrer any com a alcaldessa.

Li queda un any de mandat. Quins projectes s’han consolidat i quins té encara pendents?

Dels projectes que volia tirar endavant, un de molt important per a mi, era que Llançà tingués un espai d’esbarjo per a gossos, i actualment ja és una realitat. L’àrea de ben· estar animal està del tot consolidada. Tam· bé m’importava molt que hi hagués carre· gadors elèctrics, i he de dir que es posaran en funcionament molt properament. Tam· bé el tema de neteja era prou considerable, i cal dir que des de la regidoria s’està duent a terme una molt bona feina. Hem iniciat un porta a porta, recollint paper i cartró a

Núria Escarpanter comerços; hem consolidat que la matèria orgànica també sigui recollida a tots els co· merços del poble; hem fet un canvi en els contenidors de paper; hem augmentat la freqüència de neteja dels contenidors i del seu entorn.

Sempre he dit que m’agrada embellir Llan· çà i que se’ns situï amb facilitat en el mapa.

Per tant, a l’entrada del poble hem col·locat unes lletres que donen la benvinguda i que a la nit s’il·luminaran. A la vegada hem instal·lat unes pantalles tàctils.

Amb tot i això, encara queden molts projec· tes per posar en marxa. En el proper any, un

mira’m 52 dels meus objectius és regular el tema de les autocaravanes amb un terreny que les pu· gui acollir i que permeti regular la manera d’aparcar i de comportar-se. També tenim pendent el projecte d’una sala polivalent, que per motius de la darrera crisi ha quedat endarrerit. I molt properament comença· rem a tirar endavant el projecte de les pis· tes de pàdel. A l’octubre iniciarem l’ampli· ació de la biblioteca municipal, un projecte que em fa molta il·lusió executar. De 200 metres quadrats passarà a tenir-ne 800.

Fet que farà poder separar la zona d’adults de l’espai infantil. Fins i tot està previst una aula d’estudi. I per últim, el que volem fer en aquest any de mandat que ens queda, és ar· ranjar els carrers, rebaixar voreres i sobre· tot molts asfaltatges.

Ara que està a l’equador de la seva legislatura, creu que són suficients dos anys per tirar endavant tots els projectes que hi havia en el seu full de ruta?

La resposta és rotundament no. Dos anys és molt poc temps. Els projectes pel Llançà que m’imagino, 24 mesos són insuficients per poder-los tirar endavant. Sempre vaig dir que és un temps molt curt, però també que ha de ser el necessari per marcar la tendèn· cia i el criteri que humilment i bonament puc aportar. Amb això vull dir que la gent pugui tenir senyals i indicis de quin seria el Llançà que la Núria Escarpanter visualitza.

Creu viable pel consistori llançanenc haver de pagar un cànon de més de 72.000 euros anuals durant 30 anys per la cessió per part de la Generalitat de Can Marly?

La resposta torna a ser no. Sempre he dit que el que era més important en el moment

que hi va haver la possibilitat que l’Ajunta· ment de Llançà acabés quedant-se amb Can Marly, malgrat haver de pagar aquests di· ners, era fonamental que aquest edifici fos patrimoni dels llançanencs i llançanenques.

Quan el 2019 vam tirar endavant la signa· tura d’aquest conveni, crec que vam estar encertats, perquè d’alguna manera vam do· nar prioritat al fet de donar un llegat als vi· latans de Llançà. Altra cosa és que són molts diners. I vull posar de relleu que he tingut diferents reunions amb el departament de Patrimoni. Per altra part, espero i desitjo poder reunir-me directament amb el con· seller per exposar-li que aquest cànon sigui revisable i fins i tot arribar a convertir-se en quelcom inexistent, ja que l’Ajuntament està invertint diners en aquest espai per re· convertir-lo en diferents usos per a gaudi de tots els llançanencs i llançanenques.

Creu que els alcaldes i alcaldesses són prou tinguts en compte pel Govern a l’hora de planificar el futur del país?

No puc donar un no absolut, però tampoc vull contestar amb un sí. És una qüestió un tant relativa. S’acostuma a parlar de la centralitat i de la capitalitat de Barcelona i el seu entorn. Sens dubte és una evidència que no es pot deixar de banda, però vull llançar un vot de confiança en favor de què cada vegada crec que, als pobles se’ns té més en compte, sobretot aquells que no són gaire grans. També és veritat que això passa perquè som els pobles els que cridem l’aten· ció als governs, tant a la Generalitat com el Govern Central, de què tenim unes neces· sitats. Cal dir que en matèria d’infraestruc· tures moltes vegades estem obsolets. Per tant, crec que hi ha molta feina per fer, que

ens hem de fer valer molt més, i que hem de reivindicar els nostres menesters. Amb tot i això, crec que estem ben encarats i que cada vegada, des de l’Ajuntament de Llançà, te· nim menys complexos per demanar i exigir les coses.

Avui dia, crec que se’ns escolta més que temps enrere. I aquest sol fet ja és positiu, i pot albirar un futur molt millor.

Des de la perspectiva que dona l’alcaldia, com valora actualment la situació de Llançà?

La situació llançanenca, malgrat que com tota cosa, és millorable, jo la valoro positiva· ment. I parlant en nom del poble de Llançà, és manifest que cada vegada se’ns situï amb més facilitat en el mapa geogràfic. Fet que vol dir que entre tots els comerços i el teixit associatiu que dona un dinamisme al poble, hem aconseguit que Llançà respongui a un entorn fantàstic, a unes activitats que con· necten directament amb l’entorn natural i, a una gastronomia que ens enorgulleix a tots perquè realment és quelcom que atrau a tots els nostres visitants. I en parlar de l’entorn no puc deixar de parlar que dins d’aquest entorn hi ha unes platges i unes ca· les fantàstiques.

Crec que a nivell d’infraestructures estem prou bé. Tenim una Casa de Cultura magnífica i, tenim una àrea esportiva molt ben desenvo· lupada, amb tres camps de futbol, un pavelló municipal d’esports fantàstic, una àrea de gimnàstica del Dipsalut, una pista a l’aire lliure on es pot practicar bàsquet i també futbito. I a nivell de vida, Llançà pot cobrir les necessitats de tots i totes amb una magnífica llar d’infants, una escola fantàstica i, un institut, estructures socials que permeten escolaritzar a la maina· da des de P0 fins als 18 anys.

mira’m.cat

Durant les obres de la col·locació del nom del municipi Val a dir que per fi tenim un local per a joves, una de les infraestructures importants que hem aconseguit en aquest any de mandat.

Sobretot el que pretenem és que el jovent es quedi a Llançà, que sigui un poble que els hi cobreixi les necessitats i, que puguin cre· ar un projecte familiar, i d’aquesta manera engrandir el nostre poble.

Amb tot i això, encara ens queden coses per fer per seguir embellint el nostre poble. Des de l’Ajuntament estem treballant per tenir un centre geriàtric. També ens cal tenir una rotonda a l’entrada del poble i, organitzar de nou les principals vies llançanenques, a la ve· gada de fer una neteja a la façana marítima.

Estem a l’entrada de la temporada d’estiu.

Creu que s’hauria d’oferir un model turístic diferent?

Crec que no. Si alguna cosa es va fer bé, va ser en el seu dia apostar pel model turístic que tenim, un turisme sostenible que con· nectava directament amb el nostre entorn, amb la natura i, amb un munt d’activitats gratuïtes pensades sobretot per a les famí· lies. Un tipus de turisme tranquil, sense no massa oci nocturn, de tot el qual, avui em sento molt orgullosa d’haver estat en l’equip de govern que el va projectar. I dic que em sento orgullosa, perquè recordo perfecta· ment les crítiques d’aquell temps que mani· festaven que ens estàvem quedant amb un poble mort, sense oci nocturn, que els ado· lescents que venien a Llançà com a visitants

s’avorrien o que els mateixos llançanencs i llançanenques se sentirien desubicats en fer-se grans.

Va ser un model que vam defensar i, que crec que avui en dia podem dir que és l’enve· ja de molts altres llocs que molt segurament voldrien recular amb el seu projecte turístic i donar un pas endavant per crear un model com el nostre.

Amb el model turístic de Llança, hem de se· guir sorprenent als nostres visitants, presu· mint del que hem fet bé i, modificar allò que no està tan bé. A trets generals estem en el bon camí. Cal millorar la base que tenim i si s’escau ampliar-la, però sempre des dels mateixos objectius que hem tingut i tenim actualment.

mira’m.cat

mira’m 52

mira’m.cat

Xavi Pascual, director de Sons del Món

Sons del Món celebra 15 anys amb una programació «premium» Roses té una nova cita amb Sons del Món del 22 de juliol al 7 d’agost.

La celebració dels 15 anys s’ha materialitzat en un cartell artístic de primer nivell que el posiciona el Festival entre les grans cites de l’estiu de la Costa Brava. Ben Harper, Andrés Calamaro, Robe, Álvaro Soler i clàssics com Eath Wind & Fire són algunes de les propostes que transformaran la Ciutadella de Roses, un espai patrimonial de primer ordre, en un dels grans espais escènics del país. És l’edició dels 15 anys, s’ha buscat oferir propostes especials?

Doncs si, s’ha buscat oferir una programació premium, on hem po· gut tornar a programar artistes internacionals, artistes estatals i com no, continuar apostant per la gent de casa, des d’artistes de primera línia a d’altres més emergents. A més recuperem el format mixt, és a dir que hi haurà concerts amb cadires amb un aforament de 2.200 seients però també amb la gent dreta amb un aforament per 5.000 persones.

Quines actuacions presenta o destacaria, la varietat és gran.

Doncs podrem viure un dels únics concerts de Ben Harper un dels grans noms de la música d’autor-rock internacional, també fa·

Andrés Calamaro

Ben Harper

rem que la Ciutadella esdevingui una discoteca dels 70 amb els grans Earth Wind & Fire All Mckay’s Experience, un dels grans noms del gènere. Hem tornat a programar a God Save The Queen, el millor tribut del món als de Freddy Mercury, També viurem el re· torn als escenaris d’Andrés Calamaro, un dels grans noms del rock llatí, o Robe, el líder d’Extremoduro que torna als escenaris oferint el bo i millor de la seva carrera i omplint de gom a gom allà on va.

Gipsy Kings els reis de la rumba pop també vindran per primera vegada a la Ciutadella. Álvaro Soler, rei indiscutible de les cançons de l’estiu dels darrers anys i criat a Roses oferirà un concert molt es· pecial. Oques Grasses han triat també Roses per oferir un dels seus únics 10 concerts de l’any i una nit doble amb ELs Catarres i la Suu farà d’aquesta edició una de les més memorables.

Hi haurà ampliació o novetats en algun servei complementari als concerts?

Estem pendents d’alguna incorporació artística de darrera hora.

També hem redissenyat el village perquè sigui un espai més atrac· tiu, crearem una illa solidària d’entitats, com a novetat també ofe· rirem concerts de grups emergents al village i per primera vegada

mira’m 58

Good Save The Queen

Sara Roy

Álvaro Soler

Pol Batlle & Rita Payés el públic que no vingui als concerts principals podrà venir al village a gaudir d’aquests concerts i activitats de 20 a 02 hores.

A quins públics es pretén arribar? Com va la venda d’entrades?

La programació és transversal, ja que es tracta d’un festival d’estiu de la Costa Brava per oferir cultura de qualitat al visitant de la població, i que fa que molt públic de comarques barcelonines o de la pròpia província de GIrona conegui la Ciutadella de Roses per primera vegada i aprofiti la gastronomia, platges i tot el que ofereix la població. Tot i que tot ha pujat de manera molt considerable hem volgut mantenir els preus de les entrades. La venda va bé, portem més de 10.000 entrades venudes i com sempre, hi ha concerts que estan a punt d’esgotar i d’al· tres que encara queden entrades.

A més els joves gaudeixen de descomptes en alguns concerts, tal com es va anunciar al festival Cantarella de Roses, amb l’actuació sorpresa d’Els Catarres?

Sí, el concert de Catarres i la Suu l’hem volgut orientar a viure’l en família i per aquest motiu els nens fins a 12 anys només pagaran 10 €.

Com veu aquest estiu el ressorgiment dels Festivals a la comarca. Podem avançar que l’Acústica torna?

Torna l’Acústica sí. De l’1 al 4 de setembre.

mira’m.cat

Oques Grasses

Suu

Els Catarres

Al McKay’s Earth, Wind & Fire Experience

Robe

mira’m 56

CONXITA MACH NO DEIXA DE SORPRENDRE’NS Des del 16 fins el 31 de juliol, totes les tardes i vespres a la sala SUF de Roses.

Assídua a exposar les seves pintures a la sala de la Societat Unió Fraternal (SUF), és una entranyable enamorada de la pintura des de fa molts anys.

Des del 16 fins al 31 de juliol totes les tardes i vespres la sala SUF de Roses, situada al número 19-21 del carrer de la Riera Ginjolers, acollirà l’exposició conjunta de Conxita Mach i Conxita García Bo· fill, àlies Conxita Garbo, dues artistes de la pintura que exposaran per separat un gran nombre d’obres de cadascuna.

Amb motiu d’aquest esdeveniment hem volgut prendre testimo· niatge sobre algunes qüestions relacionades amb la disciplina que exercita.

Què és per a vostè l’art de la pintura?

La pintura ha significat al llarg de la meva vida una cosa molt impor· tant, tot i que no vaig poder dedicar-me amb una certa profunditat, fins que els meus fills van ser grans. La família i el negoci de les boti· gues m’absorbia molt de temps.

On i com van les primeres passes en aquest art?

Van ser diversos pintors els que em van ensenyar les maneres de pintar i em van instruir en els coneixements de la pintura. Tinc pre· sent les orientacions de l’Àurea García, Lluís Roura, Pujol Boira, Jo· sep Cruañas, Joan Comella, entre d’altres. De tots ells vaig apren· dre molt i, a banda d’adquirir destresa amb els pinzells, em va ser útil per adquirir el meu estil propi.

Què destacaria dels seus quadres?

Posaré un exemple: pintaré unes fulles caigudes de l’arbre, que a simple vista s’han assecat i en el quadre es veuran molt més llam· pants del que en realitat són. Mai pintaré una cosa trista. Els meus quadres ressalten per estar plens de llum i per haver estat pintats amb molta il·lusió i alegria.

Dona més valor al dibuix o als colors? És un conjunt de tot. Per bé que al meu entendre si el dibuix és important, saber donar-li els colors més adients i adequats, ho és més. Un mateix quadre amb una combinació de colors ben ajusta· da i amb una gran lluminositat, és molt més maco que un altre molt ben dibuixat, però amb colors esvaïts.

Jo sempre dic que si el que pintes t’agrada, el quadre gairebé es fa sol. És de pintar al natural, emportant-se allà on sigui necessari el cavallet, la paleta i tota la gamma de colors o fer una fotografia d’aquell paisatge que l’ha seduït i reproduir-la en un quadre a casa?

He fet de tot. He pintat molt al natural, tot i que per donar les últimes pinzellades, he fet ús de la càmera fotogràfica per acabar-lo a casa.

Conxita Mach D’altra part, les fotografies m’han servit en moltes ocasions per re· tratar aquell paisatge, aquell riu, aquella cascada o aquell daltabaix que he descobert en un viatge o en una excursió per pintar-ho en arribar a casa.

Parli’ns de la inspiració creativa. Com aconsegueix captar que aquell indret que té al davant és el més adient per crear una pintura?

Això passa a l’instant. Ho veus, ho perceps clarament. Posaré un altre exemple: temps enrere vaig anar a Banyoles i en un tram de la carretera es distingeix el santuari de la Mare de Déu del Mont, al capdamunt de la muntanya. Aquell dia i just en aquella contrada on jo passava, hi havia uns camps de colza, que la seva grogor amb la silueta de la muntanya al seu darrere em van impactar en un mo· ment. Vaig fer unes fotografies amb el propòsit de pintar un quadre d’aquell paratge tan bonic.

mira’m 62

Masia Serra celebra el MasiaMarket Dos dies de música en directe, artesania, gastronomia, food trucks i activitats per a tota la família

vins més emblemàtics, el Gneis, en un acte que va tenir lloc el 13 de maig passat en forma de tast vertical. Es van degustar di· ferents anyades per comparar l’estat d’un vi, de més de 25 anys d’història, pensat per evolucionar dins l’ampolla.

El tast va acollir, en format molt exclusiu, persones expertes del món del vi per degus· tar 13 anyades diferents del Gneis, des del 1996 fins al 2015. Va servir per constatar que el Gneis és un vi amb una llarga capacitat d’envelliment, pensat per transmetre la mine· ralitat del terrer de Masia Serra i del paisatge que l’envolta. Va resultar una experiència úni· ca i molt emocionant per a tots els assistents.

Un record inigualable d’un vi emblemàtic del celler empordanès, un vi en evolució constant que aguanta molt bé el pas dels anys.

Després de 2 anys d’aturada obligada per la pandèmia, torna amb més força que mai el MasiaMarket, el festival per a tots els pú· blics que uneix el vi, la gastronomia, la mú· sica i l’artesania i que el celler Masia Serra organitza des de fa 4 anys. En aquesta oca· sió, la festa tindrà una durada de dos dies i se celebrarà el 5 i 6 d’agost.

A banda de la música del dj resident Alf La Boîte, hi haurà concerts en directe cada una de les dues jornades, parades d’artesania i de gastronomia, food trucks, barres per ad· quirir begudes i zona d’activitats infantils.

Una festa en majúscules per a tota la famí· lia. Per accedir-hi, caldrà haver comprat en· trada, que es bescanviarà per una consumi· ció. L’entrada online anticipada donarà dret a un passi prioritari a la zona d’accés i a un descompte en les compres de la botiga del celler durant els dos dies del MasiaMarket.

A més, Masia Serra prepara per aquest estiu els ViMoments, un conjunt d’esdeveniments entre els quals hi haurà sopars-concert i tar· des amb dj a la seva terrassa chill out.

El celler celebra els 25 anys d’un dels seus

I aquí no s’acaben les celebracions. Masia Serra acaba de guanyar un Premi Vinari 2022 de plata en la categoria de rosats jo· ves pel seu vi Mosst rosat. El concurs, que reconeix els millors vins catalans de l’any, ja va premiar Masia Serra l’any passat, en la categoria de millor visita enoturística i d’ex· periència de tast de vins, a més d’obtenir la categoria de recomanació dins d’una selec· ció de les millors vinyes del paisatge vitiviní· cola català que permeten descobrir territori i passejar per l’origen de grans vins catalans.

Per a més informació i reserves de totes les activitats ViMoments, visiteu el web: masiaserra.com

mira’m 64

Stefano Rosso, Director de Màrqueting

La passió per la feina s’ha anat transmetent a totes les generacions L’empresa de gelats artesans italians Gelati Dino, fundada el 1978 i amb la seu central a Empuriabrava, està en constant expansió. La inversió en tecnologia permet una producció controlada i de millor qualitat, que és un dels objectius de la marca.

Com encara la temporada d’estiu l’empresa Gelati Dino?

La temporada aquest any es pot dir que ha començat aviat i molt bé. La bona climato· logia i les ganes que tenim de sortir i gaudir s’han notat a les nostres gelateries i això és un bon indicatiu de què l’estiu serà molt bo inclús fins ara millor que el del 2019.

Des de l’obertura de l’empresa, el 1978, l’obertura de botigues i la renovació ha estat una constant, en quin moment es troba l’empresa?

Avui dia Gelati Dino compta amb 30 gela· teries entre Catalunya, Saragossa, Madrid, Torremolinos i Marrakech, i la pròxima obertura es farà al Càmping Pola Giverola, amb un quiosc i aquesta serà la número 31.

L’objectiu a curt i mitjà termini és continuar obrint botigues i tenir sobretot més pre· sència a Madrid i Andalusia.

Stefano Rosso La marca de gelati Dino és sinònim de qualitat, i segueix la tradició italiana. Com es cuida l’elecció dels ingredients, el procés en general?

Efectivament, la qualitat sempre ha sigut el nostre objectiu i constantment estem cen· trats en la millora del producte. Les nostres receptes amb els anys han evolucionat,

mira’m.cat

hem anat perfeccionant i continuarem fent-ho.

Per nosaltres el punt clau és la selecció de la matèria prima, sem· pre busquem els millors ingredients de cada territori, com per exemple el iogurt de la Garrotxa, els pistatxos de Sicília o bé l’ave· llana del Piemont. A Gelati Dino treballem tot el procés; selecció, transformació i producció. Així és com es pot garantir la qualitat en el nostre producte.

Les instal·lacions d’Empuriabrava són el centre neuràlgic de l’empresa. De quina manera han evolucionat?

Bé, si mirem enrere, als inicis quan fèiem els gelats al nostre petit obrador del carrer Sant Mori, 8 d’Empuriabrava, amb tan sols una pasteuritzadora i dues mantecadores. S’ha de puntualitzar que aquest creixement no ha sigut de cop i volta, sinó que s’ha anat creixent progressivament, i invertint cada vegada més en tecno· logia que ens permet una producció controlada i de millor qualitat.

“A Gelati Dino constantment estem centrats en la millora del producte” Gelati Dino és una gran empresa, i una gran família, quin ha estat el secret per assolir l’èxit com a empresa des que es va fundar?

Passió per la nostra feina. Aquest seria la frase que ho resumiria tot.

Es podria dir que tant Dino Pavese com Valter Rosso, els funda· dors de l’empresa ha tingut sempre passió pel que fan, pel produc· te i per la gent que va iniciar aquest projecte amb ells i això s’ha anat transmetent a totes les generacions.

Sobre aquest estiu hi ha alguna campanya o producte que voldria destacar? Preparen alguna sorpresa?

Sí! Aquest any tenim moltes cosetes preparades i aviat les desvetllarem!

Des de 1978 fins ara hi ha hagut el treball de tres generacions, com veu l’evolució de l’empresa la nova generació?

Ara mateix Gelati Dino es troba en fase de transformació, no

només la imatge de les nostres gelateries, sinó com a estructura empresarial. Sempre amb el nucli familiar, però més professio· nalitzada. L’estiu 2020 es va crear el grup; Gelati Dino Gruppo, la qual engloba les 3 marques: Gelati Dino, Compagnia del Gusto i Pavese Gelato Creativo. Cada marca enfocada a un canal diferent, Gelateries i Franquícies, Productes per gelaters professionals i la Restauració.

mira’m 66

GRANISSAT DE LLIMONA El granissat de llimona és una beguda molt refrescant per als mesos d’estiu, lleugera, sense gaires calories, fàcil de fer i molt econòmica.

Els ingredients per a 4 persones:

- 4 llimones - 750 ml d’aigua - 200 g de sucre (orientatiu, dependrà del gust de cadascú) - 1 refresc de llimona amb gas.

Preparació: El primer que farem serà rentar bé una de les llimones i ratllar la seva pell, anant amb compte de no ratllar la part blanca, ja que aquesta ens donaria amargor.

A continuació, tallem unes rodanxes de llimona per a les decoracions finals dels gots.

La resta de llimones, les espremem.

En un bol, hi posem tots els ingredients: el suc, el refresc, la ratlladura, el sucre i l’aigua. Ho remenem tot molt bé per tal de dissoldre el sucre el màxim possible.

Tapem el bol amb un film transparent i el portem al congelador per a aconseguir la textura gelada que volem.

Transcorreguda una hora, i just abans de cristal·litzar, ho traurem i remourem tot de nou per a tornar a barrejar bé el sucre, que s’haurà anat dipositant al fons.

Tornem a tapar amb el film i tornarem a portar al congelador per una altra hora més.

Traiem, i procedim de nou a remoure.

Aquesta vegada tornarem a tapar i portarem al congelador per última vegada.

Quan estigui llest, deixarem a temperatura ambient durant almenys 30 minuts, removem i servim en gots.

Abans de servir però, adornarem amb les rodanxes de la llimona, una canya i opcionalment, hi podrem col·locar unes fulles de menta.

mira’m 68

EL SABOR DE LA CUINA TURCA, A ROSES El restaurant ofereix un ambient acollidor al costat dels cinemes.

El Restaurant Casa Turca de Roses ofereix al municipi costaner una àmplia selecció de plats típics de la cuina del país, on no falten els kebabs o durums, molt sol·licitats, sobretot pels més joves, altres plats a la planxa i vegetals per a les persones que no mengen carn.

El local, acollidor i amb molt bon ambient, està situat al costat dels cines de Roses, a l’avinguda Gran Via Pau Casals, 239. L’equip que hi treballa, format per sis persones en època d’estiu, elabora una cuina senzilla, però saborosa on no poden faltar les típiques postres turques.

El primer d’aquests establiments es va obrir al carrer Nou de Figueres ja fa molt temps, on han aconseguit una clientela fidel.

Des de la primavera del 2017, quan va obrir, Casa Turca de Roses, al municipi costaner també han fidelitzat el seu pú·

blic, gràcies a la qualitat del seu menjar i un tracte familiar i proper al client.

Des del mes de juny i fins a final d’agost, l’horari de cuina s’amplia des de les dotze del migdia a les dotze de la nit i està obert tots els dies. Es pot dinar o sopar al menjador interior del restaurant, amb capacitat per a unes vuit taules, i també a la terrassa per gaudir del bon temps. El propietari Ali TasdeleN destaca que «es tracta d’un negoci familiar, que està obert tot l’any per oferir el millor servei al client de la localitat».

CASA TURCA Avda. Pau Casals, 239 · ROSES

Tel. 611 353 829

mira’m 70

HOTEL RESTAURANT BON RETORN DE FIGUERES L’Hotel Restaurant Bon Retorn està situat a la rodalia de Figueres. Més concretament al número 36 de l’Avinguda de Barcelona. A menys de 5 mi· nuts en cotxe del centre de Figueres.

L’hotel compta d’una piscina exterior i una terrassa. Hi ha aparcament pú· blic gratuït i wifi gratuïta a tot l’establiment.

Les habitacions de l’Hotel Restaurant Bon Retorn són lluminoses i còmo· des. Totes les habitacions disposen d’aire condicionat, minibar i televisor de pantalla plana. El bany inclou articles de tocador gratuïts i banyera o dutxa.

L’Hotel és a uns 2 km del conegut Museu Dalí de Figueres, a 30 minuts amb cotxe de platges de L’Escala i Llançà i a menys de 50 km de Girona i del seu aeroport.

El Restaurant Bon Retorn a Figueres s’ha convertit en un punt de trobada gastronòmic ineludible per als habitants locals i els visitants de l’Alt Em· pordà. Gaudeix de la millor cuina mediterrània amb productes autòctons en un ambient agradable, ja sigui a l’interior o a la terrassa a l’aire lliure.

CUINA MEDITERRÀNIA DE MERCAT Presentats amb cura i detall, tots els plats estan elaborats amb productes

mira’m.cat

de la comarca, sempre frescos i de qualitat. La carta canvia 4 vegades l’any en fun· ció de l’estació per oferir als seus clients els millors productes de la temporada.

QUÈ HI TROBAREM PER MENJAR? El restaurant ofereix diferents possibilitats per escollir els plats que més agradin a cada comensal: La carta, Menú Gourmand, Menú del dia, Menú Degustació, i també la moda· litat de menjar per emportar.

El restaurant té 3 sales àmplies amb capacitat per a un màxim de 250 perso· nes, ideals per a banquets i esdeveniments especials.

L’horari d’obertura és de dimarts a diumenge des de l’una del migdia fins a dos quarts de quatre de la tarda, pels àpats de dinar, i pels sopars, des de les vuit del fins a dos quarts d’onze del vespre. Durant el mes d’agost, el restaurant té obert els dilluns a la nit.

mira’m 52

Vista general de la vil·la romana de Ruscino. Autor: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà

Descobrint Ruscino, mare de Rosselló Abans que nasqués Perpinyà va existir la ciutat ibera de Ruscino, un oppidum ubi· cat arran de la via domícia, que connecta· va l’actual Itàlia amb la Península. Ruscino, mare de Perpinyà i del Rosselló, ofereix ru· ïnes impressionants.

gran antiga ciutat ibèrica, posteriorment llavors romana, anomenada Ruscino, que va donar nom al Rosselló. Aquest tresor de civilitzacions fou identificat al s. XVII, però no va ser fins al 1954 que es va classificar com a Monument Històric el 1954.

Els amants de les civilitzacions remotes quedaran sorpresos per aquest jaciment!

A dos quilòmetres de Perpinyà i vuit de la mar trobaràs l’Oppidum de Ruscino, un ja· ciment arqueològic iberoromànic ocupat des de l’època neolítica. Allà es trobava la

La cruïlla de camins caracteritza aquest lloc estratègic, ubicat damunt un turó que domina el riu Tet. Assenyalat ja al s. VI aC, aquest conjunt presenta les característi· ques d’un poblat ibèric típic. Els ibers hi vivien de la pesca i de l’agricultura, del tre·

ball del ferro, de l’artesania i comerciaven amb els grecs. Aquí, la població indígena dels Sordons encontrava els comerciants de vins etruscs i grecs. Les construccions de pedra van aparèixer cap al 400 aC en forma de sitges de gra de terracota, desen· terrades durant les operacions d’excavació realitzades pel Centre Nacional d’Investi· gacions Científiques de França. Ruscino, on es van introduir ceràmiques fines, mostra com les civilitzacions de la conca mediter· rània han influït en les pràctiques domèsti· ques, artesanals i fins i tot culturals.

Barraca de canyes 2 © Autor: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Perpinyà La conversió de Ruscino al romanisme, concomitant amb la millo· ra de la via Domitia, al segle II aC, només va donar llum a la ciutat romana a mitjan segle següent. Ja transformada en una localitat de dret llatí, es va beneficiar abundantment del comerç local i del generat per la via, que va propiciar una dinàmica d’intercanvis sense precedents. D’alguna manera, Ruscino es va convertir en un espai logístic i d’emmagatzematge de gra, olives i vi, entre al· tres productes. En l’àmbit arquitectònic, aquesta transició queda plasmada per un fòrum monumental que data del regnat de l’em· perador August. Aquest espai, construït a partir dels anys vint abans de la nostra era, ha estat explorat pels científics des del segle XIX. Autèntic centre administratiu, concentrava el poder polític, religiós i econòmic de la ciutat. S’hi ha trobat una zona residencial, amb tres carrers i restes de cinc domus de tipus ità· lic, amb molts fragments de murals d’estil pompeià dels segles II i III, on s’observen motius refinats. S’hi han descobert les restes de banys termals, àmfores, cisternes i canals per al regadiu. També s’hi ha posat al descobert un important cementiri protohistòric i una casa de l’edat del ferro.

Ruscino, ciutat relativament efímera, va minvar després del segle I dC a favor d’Elna, aleshores anomenada Oppidum Illiberis. Però aquest lloc, tot sedimentant diverses cultures i introduint l’escrip· tura llatina, és un testimoni immens del moviment de la protohis· tòria i la història. La seva capitalitat va ser cabdal, ja que després de la seva decadència, mentre l’època carolíngia la substituïa per la Perpinyà naixent, els primers senyors del Rosselló s’instal·laren al proper castell de Castell-Rosselló.

La visita a les restes d’aquest avantpassat polític de Catalunya del Nord inclou un habitatge de l’Edat del Ferro, propi de la zona, reconstituït segons el model de fa 2600 anys. Aquesta barraca de fusta i canyes, amb un gruix de parets de 20 cm, palesa l’art de la construcció dels nostres avantpassats. En temps de Ruscino, un poblat complet estava format per aquest tipus de cabanyes edifi· cades amb material del territori.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN L’ABÚS I DEPENDÈNCIA DE LA DROGA

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

cohòlics, per exemple, tenen més probabilitats de patir alcoholisme que aquells criats amb pares sense història d’alcoholisme. Això és així fins i tot quan aquestes persones en risc són separades en néixer dels seus pares i són criades en un entorn lliure d’alcohol. Existeixen de· terminats fenotips, que s’associen a un risc incrementat de patir una malaltia addictiva.

Els factors que influeixen que una persona arribi a convertir-se en addicta són de tres tipus: les propietats farmacològiques i fisicoquí· miques de les drogues; els factors genètics de cada persona i la pre· sència en l’individu de determinades característiques psicològiques o trastorns psiquiàtrics i de personalitat.

Les propietats fisicoquímiques de les drogues determinen la rapide· sa amb la qual la substància arriba al cervell i la intensitat de l’efecte.

Aquestes característiques estan íntimament relacionades amb el po· tencial addictiu d’una droga. Així, els consumidors addictes preferei· xen les substàncies que arriben ràpidament al cervell i amb un efecte molt intens, per la qual cosa són aquestes drogues de les quals s’abu· sa amb més facilitat, per exemple, l’heroïna.

Els factors genètics que influeixen en el metabolisme i efecte de les drogues contribueixen al risc d’addicció. Les persones amb pares al·

“Les malalties mentals com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió o el dèficit d’atenció estan associades a un risc incrementat d’abús de substàncies” Respecte als trastorns de personalitat i les malalties mentals, s’han postulat com els principals factors que influeixen en l’addicció a una substància. Característiques de personalitat com la cerca de sensaci· ons o el gust per la novetat afavoreixen el consum de substàncies ad· dictives. Les malalties mentals com l’esquizofrènia, el trastorn bipo· lar, la depressió o el dèficit d’atenció estan associades a un risc incre· mentat d’abús de substàncies. D’altra banda, la patologia dual, és a dir, la presència d’una malaltia mental i un trastorn addictiu, s’associa amb resultats desfavorables en l’evolució i resultat del tractament.

En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el trac· tament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, ofe· rim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.

mira’m.cat

«El millor és fer prevenció de la salut de forma natural» A la clínica de Viladamat combina la medicina tradicional i l’alterna· tiva. Vilavet és una clínica veterinària que ofereix una combinació perfecta entre la medicina convencional científica i les teràpies na· turals alternatives: la medicina veterinària integrativa. Ofereix un ampli ventall de serveis tant al mateix centre, situat a Viladamat, com a domicili. La veterinària Llúcia Martínez ofereix una atenció perso· nalitzada per aconseguir el màxim benestar de l’animal.

A més dels serveis veterinaris habituals, ofereix assessorament nutricional, teràpies naturals i medicina tradicional xinesa, a tota la zona de l’Empordà.

Tots els serveis estant avalats per una àmplia formació i experiència.

El centre ofereix una perfecta combinació entre la medicina convencional científica i les teràpies naturals alternatives. Podria explicar de quina manera es treballa. És un centre pioner a la comarca en aquesta manera de treballar?

La medicina integrativa intenta combinar l’al·lopàtica amb l’alterna· tiva. Tot el que puc tractar de forma alternativa és el que intento fer, però quan fa falta fer servir la medicina convencional també la faig servir, és una visió integral perquè es fa de les dues formes.

Des de quan està obert el centre?

El centre està obert des de febrer de 2020. Tres setmanes abans que ens tanquessin a tots per la pandèmia vaig obrir. El fet d’oferir domici· lis, em va servir llavors per expandir el negoci, ja que vaig fer una web i la gent em contactava per Internet. Moltes persones no volien sortir de casa i vaig començar a tenir molta feina anant a les cases. Aquesta part va resultar una experiència positiva.

Com són les instal·lacions i quins serveis ofereix?

Al consultori tinc laboratori per fer analítiques, microscopi, puc fer ecografies i cirurgies, però no faig ni urgències ni hospitalitzacions i tam· poc faig radiografies. Ofereixo atenció tant al consultori com a domicili i sempre d’una manera molt individualitzada. Faig cirurgia d’esterilitzaci· ons i altres cirurgies comunes, vacunació, entre altres serveis i pel que fa a la medicina alternativa treballo l’acupuntura, les flors de Bach, l’homeo· patia. També ofereixo assessorament en alimentació natural.

Llúcia Martínez, veterinària L’assessorament nutricional és cada cop més important a l’hora de tenir cura d’un animal? És una demanda cada cop més imminent per part del propietari de l’animal que no deixa de qüestionar-se que és el millor per la seva salut de l’animal. També és un servei que cada cop més veterinaris ofereixen per intentar tractar les nostres mascotes com faríem amb nosaltres mateixos, de la forma més natural possible.

De fet, s’està produint un canvi de mentalitat i cada cop es destina més temps i diners a la cura dels animals.

La prevenció és la base de la salut i que millor que fer-la naturalment.

De quina manera combina les hores convingudes amb l’atenció a domicili?

Els dilluns i dijous faig horari partit i està obert mati i tarda de 9 a 1 i de 4 a 7 i els dimarts, dimecres i divendres l’horari és de 9 a 4, tot se· guit i intensiu i els migdies no tanco. Això em permet quan estic més tranquil·la a la consulta desplaçar-me per fer els domicilis, aprofitar quan la gent està a casa per adaptar-me al màxim a la disponibilitat del propietari.

- 82