Revista Mira'M 239

-2

Edita: Òscar J. Carrés.

Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències.

Publicitat: Òscar J. Carrés.

Producció: Núria Brugat.

Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Dr. Marc Adasy, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França.

A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

-4

ANAR AL DENTISTA AMB UN SOMRIURE L’espai de Màrius Serra papu. Resulta inimaginable el dolor que ens pot infligir amb les seves eines terrorífiques, i per això el temem. D’aquesta por viu i beu la línia de publicitat de les pastes de dents que advoquen per un somriure Profiden. Més val prevenir que no pas anar al dentista.

Una dona somriu a càmera i afirma que hi ha un home que la fa somriure més que el seu marit, pausa entremaliada: el seu dentista

A

nar al dentista ha estat sempre una activitat poc motivadora. Val a dir que les últimes tècniques d’anestèsia bucal han suavitzat el tràngol, però el pànic per la visita perviu.

El 1986 Jim Jarmusch va rodar el primer Coffee and cigarettes, un curtmetratge que va donar pas a tot un gènere de converses de cafè que aniria repetint (amb el de 1993 va guanyar la Palma d’Or del Festival de Canes) i que desembocaria l’any 2003 en una pel·lícula homònima que va matar definitivament el gènere. En el curt germinal, el seu actor fetitxe Roberto Benigni seu amb un amic (Steven Wright) en un taula de cafè plena de tasses buides i cendrers plens. Es cafeïnen i es nicotinen sense gastronomir-se (que cantaria Joan Miquel Oliver) mentre descobrim que un d’ells està molt nerviós perquè ha d’anar al dentista. El seu company intenta calmar-lo de totes les maneres possibles i, al final, ho aconsegueix fent un exercici d’empatia insuperable: es posa en el seu lloc i s’ofereix a anar al dentista ell. La brillant arrencada de la sèrie va portar Jarmusch a filmar tota mena de situacions al voltant d’una taula de cafè, però molt poques van superar la inicial. El dentista és el

Potser per això, a la publicitat dental poques vegades surt cap dentista. Són personatges el·líptics tancats en la cambra dels horrors del seu consultori. I quan surten, els blanquegen (no pun intended). Com el dentista de l’anunci d’Oral B, un espot tan descaradament equívoc que ja comença a ser carn de paròdies.

Una dona somriu a càmera i afirma que hi ha un home que la fa somriure més que el seu marit, fa una pausa entremaliada abans de revelar-ne la identitat, i patapam, el seu dentista. Les dues frases següents de la dona casada que va feliç a cal dentista són més innocents, però encaixen perfectament en la sospita d’engany conjugal que ens acaben d’introduir. “Em va dir que em convertiria en experta i que fes servir la seva mateixa pasta de dents”. I llavors apareix el dentista, jove i guapo com un líder polític de l’estil Macron.

De fet, podria fer un trio amb Casado i Rivera i semblarien germans. I aquest dentista amable que fa somriure les dones casades més que no pas els seus marits, es limita a regalar-nos un somriure Profiden i recomana la pasta de dents de l’anunciant, Oral B. Les dues últimes frases de l’anunci són com un reble, la prova de la segona lectura que busca.

La dona que va contenta a cal dentista diu que ara també somriurà més el seu marit.

L’eslògan final és un estrambot sexual: “Cepíllate como un dentista”. Eliminin-ne una sola paraula i ho comprovaran.

-6

XARTIC és un operador de proximitat JOAN BRAMON FONT: GERENT DE E.JOAN I XARTIC

“Volem posicionar-nos com un operador proper i de referència a l’Alt Empordà amb el servei de fibra” Què és XARTIC? XARTIC és un operador de telecomunicacions de proximitat que ofereix serveis d’Internet, telefonia i TV. Quan i on neix l’empresa?

L’empresa neix a Sant Joan les Fonts i té més de 30 anys d’experiència en el món de l’Electrònica i les Telecomunicacions, però és el 2014 quan crea la marca XARTIC. Es crea amb la idea d’arribar a llocs on els altres operadors convencionals no arriben o no donen un servei òptim. És degut a la gran acceptació dels serveis que dóna XARTIC, que amb l’arribada de la fibra òptica decideix donar servei, també, a tots els altres nuclis depoblació.

Quins serveis ofereix?

XARTIC oferim Internet a través de fibra òptica i radioenllaç, Internet simètric per empreses, centraletes telefòniques, telefonia IP, telefonia mòbil i televisió.

Després de consolidar l’empresa a la Garrotxa ara voleu potenciar mercat a l’Alt Empordà. Com ho fareu?

De fet a l’Alt Empordà ja fa temps que és un dels llocs on tenim molta demanda del nostre servei. Estem passant fibra al poble de Cadaqués i després la nostra idea és passar fibra a tot l’Alt Empordà on ara mateix el servei que oferim és a través d’antena, via Wimax. El projecte a curt/mitjà termini és posicionar-nos com un operador proper i de referència amb el servei de fibra. Tenim la botiga des de fa 10 anys al Carrer Borrassà núm. 19 per poder tenir un tracte directe amb el client.

Pilar Clavaguera - Responsable de la botiga Xartic a Figueres (Zona Alt Empordà).

On podeu donar servei?

Actualment podem donar servei a la Garrotxa, l’Alt i Baix Empordà, la Vall de Camprodon i la Cerdanya.

Aposteu per un servei tècnic i d’assessorament proper... Què us defineix i us diferencia de grans empreses?

L’equip humà de XARTIC és un equip dinàmic, proper, resolutiu, proactiu i amb un tracte de qualitat amb els clients.

El valor més destacable de XARTIC és el tracte directe amb les persones que fan una demanda dels nostres serveis, oferint tarifes a mida i a més oferint un servei de qualitat i un assessorament personalitzat a cada una de les sol·licituds rebudes. El

net, com de telefonia fixa, com de telefonia mòbil, la fem encaixar a la demanda del client final oferint-li l’opció més adient a les seves necessitats.

Com es pot contactar amb la vostra empresa? On us trobeu?

Podeu contactar amb nosaltres a través del telèfon 972 291 037, la nostra pàgina web www.xartic.net i la nostra botiga al carrer Borrassà, 19 de Figueres. I també tenim distribuïdors repartits per totes les zones abans esmentades.

tracte amb el client és prioritari per a nosaltres tant en l’àmbit particular com en la petita, mitjana o gran empresa. En definitiva, com operador local, XARTIC aposta per donar servei tècnic i d’assessorament molt proper i personalitzat als seus clients.

De quina manera s’adapten les vostres tarifes a les necessitats del client?

La diversitat de tots els nostres serveis, amb el seu preu, tant d’Inter-

- 10

-El nostre convidat-

ELS PERILLS DE LES TECNOLOGIES DIGITALS Un mal ús pot tenir greus conseqüències.

Màfies organitzades ens escolten i veuen tot el que fem.

Entrevista: Revista Mira’m Utilitzar simplement el mòbil per posar un missatge al grup de Whatsapp o connectar-se a Internet a través de l’ordinador implica uns riscos inimaginables si no es prenen les mesures adequades. La gran majoria de la gent no és conscient dels perills i dels enganys que s’amaguen al darrere de les xarxes i dels errors en què incorrem sovint.

Cal estar alerta i escoltar les veus dels entesos per saber què cal fer i què no convé fer amb les tecnologies digitals.

Penjar massa informació personal a les

xarxes socials té el seu risc. Es poden cometre errors que, sense adonar-nosen, pot ser que ens surtin cars. S’ha de ser prudent i assenyat.

Per saber més de tot això, aquest mes hem convidat en Bruno Pérez, pèrit judicial informàtic forense. Us deixem amb les seves explicacions, que van ser tota una lliçó magistral.

Per què pèrit judicial informàtic forense?

Perquè la vida m’hi ha portat. Es pot dir que és una professió de nova gene-

ració. Quan vaig començar a estudiar poc m’imaginava que acabaria sent el que soc. Els informàtics forenses ho som perquè tenim coneixements de moltes matèries, fet que ens permet poder practicar el que s’anomena la informàtica forense i també les investigacions digitals.

I quina és la funció d’un pèrit informàtic forense?

La funció principal és aportar evidències i proves digitals amb la màxima cre-

- 10 dibilitat davant d’un jutge. Aquesta feina pot ser de part o d’ofici. És de part quan és el client o l’advocat del client qui em requereix i d’ofici quan és el jutge el que em demana els meus serveis. Vagi de part o vagi d’ofici, el meu objectiu és, amb els meus coneixements, ajudar el jutge perquè pugui prendre una decisió d’acord amb les evidències que s’hagin pogut demostrar que són veritables. Un dels problemes més grans que ens trobem és la quantitat d’evidències digitals falses, ja que, en ell mateix, l’entorn digital és altament manipulable.

Quins tipus de clients sol·liciten els seus serveis?

Hem de pensar que estem fem servir tecnologia en tots els nostres àmbits de la nostra vida. Per aquesta raó, requereixen els meus serveis tant empreses, per casos laborals, sobretot comunicacions entre persones i empreses via correus electrònics i whatsapps, on una sèrie de tècniques especials poden demostrar que han estat manipulats, i també els particulars, per casos de violència de gènere. Fins i tot, darrerament, em trobo amb persones que em demanen la meva intervenció quan un familiar ha mort, ja que algú s’ha de fer càrrec de l’herència digital que ha deixat o dels dispositius que han quedat bloquejats. Amb tècniques hackinètiques es pot entrar dintre els sistemes i extreure’n la informació corresponent.

I quines eines fa servir per fer la seva feina?

Per descomptat els ordinadors i utilitzant alta tecnologia amb softwares molt avançats. Col·laboro amb l’empresa israeliana Cellebrite, que va crear un sistema que permet hackejar qualsevol telèfon per més encriptat que estigui. Aquest dispositiu em permet visualitzar una imatge física del telèfon i a partir d’aquí li podem extreure tot el que vulguem. També treballo amb clonadores, uns dispositius que fan una imatge exacta de qualsevol disc, amb una transferència de dades d’alta velocitat. No es pot treballar sobre l’evidència real, s’ha de fer sobre un clonat per no alterar l’evidència. També utilitzo bloquejadors de ports, USB especials que bloquegen l’escriptura i una màquina específica que té molts sistemes operatius. Segons el perfil que tinc al davant, treballo amb el que escau.

Es diu que els metges forenses fan parlar els morts. Vostè fa parlar els ordinadors?

Sí, per descomptat. Això ho discutim moltes vegades amb els metges forenses. Ells saben tot el que ha passat amb aquell cos que tenen al davant, però el cervell és un punt i a part, ja que no en poden extreure cap informació. En canvi, jo, a través d’uns dispositius determinats, trec la informació que tenia aquest cervell. Puc saber amb qui ha parlat, on ha anat, amb qui ha contactat, què ha pensat... vaig un punt més enllà.

A quins perills ens enfrontem quan ens connectem a Internet?

Per donar a conèixer aquests perills, periòdicament faig unes xerrades de conscienciació a fi que la gent tingui noció dels perills que hi ha quan es connecta a Internet. El primer error que comet la gent és que desconeix que, pel fet de poder-se connectar amb tot el món, també tot el món pot connectar-se amb ells. Aquí vivim en una zona amb un estat de benestar considerable on 50 euros, per a la majoria de nosaltres, és una quantitat assumible. Però no raonem que hi ha altres llocs al món en els quals la vida els és molt desfavorable i que 50 euros pot ser el sou de tres mesos. Per aquest motiu hi ha gent disposada a estafar-nos de la manera que sigui per aconseguir 50 euros. Ara mateix, qui pot ser la víctima d’una estafa per Internet?

Qualsevol persona que pugui disposar de 50 euros.

Ens trobem amb màfies estafadores que tenen pobles sencers que es dediquen exclusivament a treballar per a ells. Els objectius que tenen ara mateix són els menors de 12 -14 anys amb temes de sextorsió; gent gran que no controlen l’entorn i moltes vegades per vergonya callen i van pagant aquesta extorsió, i, darrerament, van molt al darrere dels discapacitats.

Ras i curt: van pels vulnerables, i el pitjor de tot és que els saben detectar perfectament.

Avui dia gairebé tothom es comunica a través de Whatsapp. L’aplicació de Whatsapp és segura?

No, gens ni mica. Sí que té unes mesures de seguretat, però ens hem de fixar que cada dos per tres apareixen vulnerabilitats, fallades per les quals totes les nostres converses poden ser observades. Hi ha moltes tècniques que permeten hackquejar un whatsapp. Ara mateix, jo estic en la disposició que, només tenint un número de telèfon, puc arribar a aconseguir el seu compte de Whatsapp. Tot, sencer! Amb això vull dir que hi ha tècniques molt senzilles per fer-se passar per una altra persona.

Però no caiguem en l’error de pensar que només és insegur Whatsapp; també ho és Telegram, perquè també té els seus forats de vulnerabilitat.

Justament aquest mes de febrer donaré una xerrada a Figueres amb el títol “ Smart Cities, em vigilen a mi i com”, en la qual explicaré com funciona tot aquest món de les comunicacions, i com s’intercepten.

Fins a quin punt les persones estem en risc de patir un ciberatac?

Ara mateix el percentatge que es té de rebre un ciberatac és d’un 200%.

Hem de pensar que dins del món d’Internet no som persones, som números, som una adreça IP. Els cibertatcs po-

den ser dirigits o aleatoris. Els aleatoris funcionen quan el hacker agafa un rang ampli d’IP i tira l’artilleria a veure què passa. I si dins d’aquest rang hi ha algú que esta connectat amb un Windows 7, que avui dia ja no té actualitzacions i el que sí que té és una manca de seguretat, aquesta persona té tots els números perquè l’ataquin.

Qui és més vulnerable, les empreses o les persones?

Tots som prou vulnerables. Pensem que moltes persones treballen des de casa seva amb la qual cosa ets vulnerable

pel sol fet d’estar connectat i també per fer-ho per motius empresarials. Hi ha extorsions dirigides a empreses i altres dirigides a les persones, però el percentatge és el mateix.

Internet, un compte de correu electrònic, el mòbil que fem servir gairebé per a tot menys per telefonar... Al darrere d’aquestes eines és cert que ens vigilen a cada moment?

Sí. Ens estan vigilant contínuament. He de dir que aquesta conferència de la qual he parlat abans que faré aquest mes a Figueres, la primera vegada que

- 12

la vaig fer va provocar un estat tan elevat d’angoixa a la gent que m’escoltava que vaig decidir que havia de refer-la de nou pel grau d’ansietat que vaig percebre en l’ambient. En aquesta xerrada explico fins a quin punt estem entregant la nostra intimitat en connectar-nos a través de totes aquestes eines digitals.

de m e es! t s E aix b Re

Així, arran d’aquest perill, quines precaucions cal tenir amb els mòbils?

El problema número 1 que tenim és que ja no som usuaris informàtics, sinó que som simples consumidors de tecnologia i, per tant, els coneixements tecnològics que tenim són nefasts, nuls. Sempre explico i faig memòria de com era la informàtica en els seus principis, de quan en el mercat hi havia ordinadors marca Spectrum, Commodore, MSX, Amstrad... El primer que fèiem en comprar-ne un era un curs d’informàtica, perquè érem conscients que no en sabíem i que algú ens ho havia d’explicar. Eren ordinadors d’1 K de memòria. En canvi avui que estem parlant d’ordinadors de bilions de K, o estem comprant mòbils amb més de 15 sensors, que és una altíssima tecnologia. Però ningú ens explica res, ningú ens n’ensenya. Cal adonar-nos que la tecnologia és l’única ciència que ningú estudia, perquè tothom es pensa que en sap. Som grans consumidors de tecnologia i alhora som grans ignorants en tecnologia.

Busques a Internet informació sobre un indret concret, llocs d’interès turístic, museus, edificis singulars... i a l’endemà, quan et tornes a connectar a Internet, apareixen una gran quantitat de publicitats d’hotels de la ciutat que has consultat. Això vol dir, un cop més, que no estem sols quan tafanegem per Internet?

Per descomptat, que no ho estem. Deixem un rastre i una empremta digital molt gran, i amb això vull dir que estem donant les nostres opcions del que ens agrada i del que volem a un sistema que s’aprofitarà d’aquesta informació per intentar vendre’ns els seus productes.

De quina manera s’ha de protegir la mainada? És important que prenguem consciència que la mainada s’ha de protegir. Sobretot el que cal fer és protegir els continguts. De tota la vida, els continguts per a adults han estat protegits, per tant amb més raó han de ser-ho els de la mainada. Quan faig xerrades a Figueres sempre poso aquest exemple perquè la gent m’entengui. Els pregunto: us recordeu de la llibreria que es deia Can Lara? Tan bon punt entraves, el primer que trobaves era la pila de diaris, després els setmanaris, i més enllà les revistes esportives, al seu costat les revistes tipus Hola, Lecturas, 15 días... i després els col·leccionables. Al fons de tot de la botiga, en un racó fosc, hi havien altres tipus de revistes que si la mainada, amb el seu xafardejar, feien per anar-hi, els pares els agafaven de la mà i els resguardaven d’allò que per l’edat els estava prohibit.

I com es fa per protegir els continguts d’una tauleta o d’un mòbil? Els mateixos sistemes operatius porten eines per fer-ho. També he de dir que faig tallers especials per a pares per donar a conèixer com protegir l’entorn familiar.

A quina edat recomanaria que els pares deixessin utilitzar dispositius com una tauleta o un mòbil?

Hi ha unes regles que ens diuen a partir de quina edat la mainada pot accedir a segons quines xarxes. I aquestes regles els pares les han de fer complir. I en resposta a la pregunta diré que els pares no han de donar cap telèfon als seus fills fins al moment que siguin capaços de protegir-los, de posar-los unes eines que els puguin preservar de tot allò que els pot fer mal. Mentrestant, no se’ls ha de facilitar cap telèfon mòbil. Així de senzill. El que no pot ser és fer un ús irresponsable de la tecnologia. He de dir que he vist casos que els pares s’han gastat 1.000 euros en un telèfon per al nen i no han estat capaços de gastar-se 30 euros perquè una persona versada en seguretat l’hi configurés.

- 14

Quins perills tenen les xarxes com Facebook, Twitter o Instagram?

Perills, tots els que vulguis i més, sobretot suplantacions d’identitat. Tenim una sobreexposició de la nostra vida personal, estem donant moltes dades, massa, fins i tot. Un exemple: una persona penja una foto i explica que està a punt d’agafar el vol de Nova York i que aterrarà a tal hora. El hacker, en conèixer aquesta informació, sap que durant les següents hores no estarà connectat i pot suplantar el seu número de telèfon. A partir d’aquí podrà rebentar-li tot: els comptes del banc, els comptes dels correus electrònics...

Té risc acceptar amistats d’amics dels meus amics?

Sí, moltíssima. El problema rau en el fet que les xarxes socials ens han volgut fer creure que tenir molts amics està bé, ens fa sentir que som extremadament sociables. Però si pensem una mica amb el que és un amic, veurem que si els volem comptar de veritat, amb una sola mà ens sobraran alguns dits. Una cosa són els amics i l’altra la gent que jo conec. Les màfies que actuen per extorsiona la gent el que fan és fer amistat amb moltes persones, no per atacar una persona en concret, sinó perquè gràcies a aquesta persona tenen accés als amics dels amics. Per això, si es vol protegir els amics, el que cal fer és esborrar de la llista totes les persones que realment no coneixes.

Què cal fer si reps un atac de sextorsió?

Jo vaig crear el protocol de sextorsió que tenen les forces i cossos de Seguretat de l’Estat en casos de sextorsó mafiosa. La sextorsió es divideix en diversos tipus: pot ser mafiosa, quan aquestes grans màfies agafen perfils de dones fictícies i a partir d’aquí aconsegueixen imatges de la persona que volen extorsionar. Ells primer t’han enviat un vídeo de la dona i després et demanen un vídeo teu. En aquest tipus de sextorsió ja hi ha un protocol establert que et diu com s’ha d’actuar. S’ha d’anar directament a Mossos.

Però la sextorsió es complica quan te la fa un conegut, quan aquest algú ha tingut realment una relació amb tu. En aquests casos es considera un delicte i el que cal fer és demanar consell a un professional amb les proves a la mà. Seguidament, amb les evidències ben clares, presentar una denúncia.

I per acabar, què podem fer per gaudir d’una bona ciberseguretat?

Per estar cibersegur el més important és tenir seny i ser conseqüents amb el que fem. S’ha de tenir en compte que moltes vegades la tecnologia ens fa perdre el seny. Ens pensem que tot és gratis, que tot és fàcil, que tot és ràpid.

Recordo la meva mare i els seus consells quan era petit. Sempre em deia: “No perdis les claus de casa”. I això, traslladat als ordinadors, es tradueix en les contrasenyes. I què passa? Que estem posant els mateixos passwords a tot arreu i els estem donant a tothom.

Quan feia fred em deia que m’abrigués, que em protegís del fred amb capes de roba. I què necessitem per tenir ciberseguretat? Capes de seguretat: sistemes operatius actualitzats, una capa; antivirus, dues capes; tallafocs, tres capes; si és una empresa, una IES, quatre capes; fer servir llapis de memòria encriptats, cinc capes... Quantes més capes hi posem, mes abrigats i protegits estarem.

Temps enrere vam fer unes jornades amb el Diari de Girona per a les PYMES, de les quals la gent que hi va assistir va sortir garratibada amb el que va sentir. I va ser quan el mosso d’Esquadra va fer la seva intervenció i va dir que, segons les seves estadístiques, un 60% de les empreses que havien rebut un cibertatac, havien tancat. Sé de casos reals que els han estafat molts diners, amb quantitats que ratllen els 300.000 euros.

Amb tot i això, des de finals de 2018 estic veient un canvi de tendència de la gent pel que fa a les xarxes socials. Estic veient gent que abandona xarxes socials i gent molt conscient del que publica. I això és bo. Per altra banda, les empreses estan agafant cada vegada més conscienciació i estan desenvolupant programes de formació.

-PETIT PAÍS Una secció de Josep M. Bernils

ELS ARBRES DE LA LLIBERTAT Llançà encara conserva un plataner que va ser plantat ara fa justament 150 anys. Aquest tipus de vegetació va ser habitual a molts municipis a partir dels efectes que va tenir la Revolució Francesa en la societat catalana. La majoria d’aquests arbres, però, han desaparegut de les nostres places.

Fins l’1 de març la sala d’exposicions de la Casa de Cultura de Llançà acull una senzilla però singular exposició sobre l’arbre que presideix la plaça Major de la vila. De fet, un arbre situat a molt pocs metres de distància de l’espai que acull aquesta mostra on s’apleguen una trentena de fotografies antigues, acompanyades de la seva contextualització històrica i complementades per una projecció de més imatges, que formaran part d’un llibre que es publicarà molt aviat.

L’Arbre de la Llibertat de Llançà -com és conegut- és un símbol d’identitat del poble. De fet l’exalcalde i escriptor, Josep Maria Salvatella, va afirmar que «l’arbre és Llançà». Es tracta d’una espècie de plataner que té una volta de 3,80 metres i una alçada aproximada de 23 metres. «Robust, elegant i amb una ombra generosa durant l’època de primavera i estiu», com expliquen els veïns ben orgullosos de la seva presència perquè, com assenyala el subtítol de l’exposició, és «el testimoni de la vida d’un poble».

L’historiador i arxiver municipal Joan Serra ens explica que «l’origen del nom es troba relacionat amb la Revolució Francesa, quan la plantació d’arbres a la plaça pública es considerava un símbol de les llibertats conquerides pels pobles. A posteriori la seva plantació serà molt estesa per tot l’Europa occidental. En el cas de Llançà, l’arbre va ser plantat l’any 1870 segons consta en la llibreta de memòries de Joan Baptista Serinyana». Aquest llançanenc del segle XIX va viure els canvis i les lluites polítiques entre carlins i liberals al poble i en va deixar testimoni en aquest singular dietari.

Serra afegeix que «l’arbre ha estat citat en diferents documents municipals pels intents de ser destruït. El primer va ser justament dos anys després de ser plantant, el 1872, quan se li van

Josep M. Bernils

col·locar unes corretges per tirar-lo a terra, però va aguantar». En anys posteriors consten els pagaments de l’Ajuntament per a la seva poda anual. «L’hivern del 1985 se li feu una podada molt forta, deixant-lo quasi només amb la soca i les branques més gruixudes. Era de necessitat, segons els tècnics, ja que en cas contrari tenia els anys de vida comptats», afegeix.

Un dels episodis més singulars de l’Arbre de la Llibertat de Llançà es va produir just acabada la Guerra Civil, l’any 1939.

L’arxiver indica que «un escamot de soldats franquistes, dedicat a la supressió de símbols liberals l’anava a tallar, però va ser aturat pel rector que hagué de fer valdre el seu grau militar de capellà castrense per salvar-lo». En definitiva, mossèn Eduard Trigàs, el capellà de la parròquia del poble en aquell moment, va aturar l’acte vandàlic gràcies a la seva autoritat militar, que era superior a la de l’escamot del caporal.

Com recordava l’escriptor, arxiver i exrector de la parròquia, mossèn Josep Clavaguera, «aquest arbre és estimat de tothom. Les seves branques abasten tota la plaça i és com si aixopluguessin totes les famílies. Joves i vells s’hi apleguen, i d’ells rep les seves confidències.

Ell acull tothom, al voltant de la seva soca, i ningú no s’hi sent foraster. Ell és el nostre signe d’identitat i símbol d’una llibertat que hauria de presidir sempre la via de tots els pobles».

Val a dir que en els seus inicis, aquest arbre estava envoltat d’un cèrcol de pedra amb l’escut de la vida esculpit al capdamunt i la data del 18 de setembre de 1684. S’ignora el motiu d’aquesta efemèride. El pedrís es conserva actualment a redós, concretament a l’inici de la gran escalinata que dona accés a l’església parroquial. El plataner fou declarat arbre monumental protegit, l’any 1990, per la Generalitat de Catalunya.

L’Arbre de la Llibertat a la plaça Major de Llançà. (Foto: BERNILS).

Des de fa prop de tres dècades que determinats arbres de Catalunya han passat a ser alguna cosa més que una ombra. Es tracta dels exemplars que es troben protegits ja que mereixen ser considerats com uns monuments al costat d’estàtues o edificis. Cada any la Generalitat amplia aquesta llista que aplega centenars d’espècimens especialment protegides. Tant se val si són alzines, roures, plàtans, ametllers, avets, pins, oms o lledoners, teixos, eucaliptus, freixes, xiprers, faigs, castanyers, cedres, alzines sureres, grèvols o baladres. Els arbres protegits ho han esdevingut per les característiques que la naturalesa els ha donat però, en molts casos, perquè han estat protagonistes directes de la història, no exempta de llegendes i tradicions ben diverses.

UN SÍMBOL DE LA HISTÒRIA Com hem assenyalat, l’Arbre de la Llibertat -a Llançà i arreu del territori on se’n van plantar i avui es troben pràcticament desapareguts- era un símbol de la Revolució Francesa que s’havia escampat arreu d’Europa. L’escriptor i periodista figuerenc Jaume Guillamet va elaborar un treball, fa uns anys, sobre aquest tema i assenyala, però, que els primers vestigis cal anar-los a cercar als Estats Units: «A Boston i altres poblacions de les antigues colònies britàniques, les agrupacions de Fills de la Llibertat es reunien a l’ombra dels anomenats ‘arbres de la llibertat’ per organitzar la lluita contra els impostos i contribucions decretats per Anglaterra, que culminà en la declaració d’independència del 4 de juliol de 1776».

«A França es plantaren arbres de la llibertat els primers anys de la Revolució i se’n tornaren a plantar amb les revifades liberals de 1830 i 1848», afegeix Guillamet. Un fenomen semblant es va produir a Catalunya i a la resta de l’Estat. En aquest treball, el periodista figuerenc esmenta ciutats com Figueres, Girona, Olot, Manresa, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Reus, entre moltes d’altres. A l’Alt Empordà va trobar informació, a banda de Figueres i Llançà, de Cadaqués, Colera, Garrigàs, Borrassà, Peralada i Vilademuls (actualment aquest municipi pertany a la comarca del Pla de l’Estany).

Aquests arbres, però, van tenir poca vida. En alguns d’aquests pobles van ser arrencats, destruïts i escarnits per grups antiliberals durant les guerres carlistes. En altres, com és el cas de Figueres, no va arrelar i es va corcar. En concret, s’havia situat al centre de la plaça dels Monjos -actual plaça del Gra-, enlloc de la plaça de la Constitució (actual plaça de l’Ajuntament). Es va plantar el mes de gener de 1871 però no va arrelar. Era una alzina i des dels seus inicis ja es va témer que tingués una vida efímera, tant per qüestions naturals com polítiques...

L’arxiver i historiador Joan Serra en la inauguració de l’exposició commemorativa a la Casa de Cultura de Llançà. (Foto: BERNILS) Com assenyala Guillamet, «la majoria d’aquells arbres de la llibertat han desaparegut, fins i tot la seva memòria. Li deu el seu nom a la Rambla de la Llibertat de Girona, batejada així en el seu record, el 1885, ja que l’arbre va ser tallat perquè s’havia plantat al mig del pas.

En algunes poblacions, però, continua presidint i donant ombra en els llocs més cèntrics del municipi. És el cas dels venerables plàtans de les places principals d’Arbúcies, Colera i Llançà». Que sigui per molts anys!

L’ESCOLA AMISTAT DE FIGUERES IMPULSA UN MODEL D’ÈXIT ESCOLAR La jornada de portes obertes per conèixer les instal·lacions i els serveis de l’escola serà el 12 de març.

L

’escola Amistat de Figueres és una comunitat d’aprenentatge. Al centre, valorat pel seu projecte pedagògic, l’aprenentatge dialògic es fa palès en totes les actuacions tant curriculars com de desenvolupament personal. L’escola potencia l’esperit crític, la solidaritat i el treball en grup per ajudar als seus alumnes a ser el motor de transformació cap a un model de societat més justa i igualitària.

sió a les nou del matí i una segona a les tres de la tarda. Les principals actuacions d’èxit del centre que cal destacar són els grups interactius, les tertúlies dialògiques literàries a partir d’autors clàssics i la participació directa de les famílies tant dins com fora de l’aula. La direcció del centre assenyala “tot un treball sota l’ombra de l’aprenentatge autèntic, el treball per projectes així com el desenvolupament de l’autonomia en el treball d’ambients”.

El proper dia 12 de març, l’escola Amistat organitza la jornada de portes obertes d’enguany amb l’objectiu d’explicar el seu projecte educatiu a les famílies en una primera ses-

L’educació en valors, la intel·ligència emocional com a eix vertebrador de tot el currículum escolar i el paper del voluntariat són clau a l’escola per poder donar una mirada àmplia i diver-

sa del món. És per això que animen a les famílies i a qualsevol persona que vulgui dedicar una part del seu temps a formar part de l’escola Amistat.

“El proper dia 12 de març, l’escola Amistat organitza la jornada de portes obertes d’enguany amb l’objectiu d’explicar el seu projecte educatiu a les famílies en una primera sessió a les nou del matí i una segona a les tres de la tarda”

- 20

Fira de Robòtica a La Salle Figueres oberta a la ciutat i comarca.

L

’escola La Salle Figueres consolida un projecte transversal amb aquesta matèria com a eix vertebrador de l’aprenentatge i eina per aprendre a compartir coneixements. La Salle Figueres té implantada la robòtica a les tres etapes educatives: infantil, primària i secundària amb la col·laboració del Campus de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona La Salle i amb EduEnginy. La robòtica s’utilitza com a eina d’aprenentatge per treballar aspectes transversals com el treball cooperatiu, la presa de decisions i afavorir l’assoliment de valors com la companyonia; a més, amb la robòtica, l’alumne se sent protagonista del seu aprenentatge ja que ha de prendre decisions, fet que també afavoreix al desenvolupament de la creativitat.

A grans trets, els objectius de la robòtica són desenvolupar el pensament computacional entès com un mitjà de resolució de problemes; trobar una solució als reptes plantejats mitjançant el joc; desenvolupar el pensament creatiu, ja que al plantejar reptes i problemes als alumnes, fomentem en ells la creativitat i la innovació; treballar la percepció espai i temps sent conscients de la correlació d’accions.

Enguany, l’escola La Salle de Figueres organitza la I Fira de la Robòtica oberta a tota la ciutat i comarca. El programa de la fira combina els tallers educatius organitzats per franges d’edat o coneixements i interessos dels nens i nenes interessats i una ponència sobre l’aplicació de la robòtica educativa, destinada a professors i professores dels diversos centres educatius i impartida per Elena Jurado. Per a poder inscriure’s a la fira cal fer-ho a abans del dia 8 de febrer accedint a la web de l’escola o utilitzant el QR del cartell.

LA CLAU aposta per la formació de professionals d’hostaleria

L

’escola de noves oportunitats AFPAE inaugura el restaurant La Clau: el restaurant del Casal Cívic de Figueres al carrer Joan Subias s/n, primer pis.

El restaurant és un centre formatiu per alumnes d’hostaleria en el qual realitzen els serveis diaris de cafeteria amb l’acompanyament i supervisió dels formadors. I des del mes de gener ofereixen també servei de menú al migdia els dijous, i menjar per emportar dimecres i divendres a preus molt econòmics.

Aquest projecte pretén ser “LA CLAU que obre portes a idees innovadores i noves oportunitats per a joves que donen les seves primeres passes al món laboral”.

La directora de l’escola, Sandra Gard, ens explica que consumint a La Clau els clients estan col·laborant en la formació, inserció i el grau d’ocupació d’aquests joves que tenen en comú la necessitat d’una alternativa diferenciadora a la formació reglada per evitar l’abandonament escolar.

Preus: menú bàsic 7,50 € i menú setmanal 9,80 €. Plats per emportar: un primer i un segon per 4,50 €.

Per reserves podeu trucar al 972 525 556 o per WhatsApp al 683 474 396 (també podeu enviar un missatge per conèixer el menú de la setmana).

Aquest projecte està avalat per un equip pedagògic de professionals reconeguts del sector que des de fa més de vint anys ha dirigit i gestionat l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, tant a Vilamalla com a Figueres.

- 22

“L’Empordà és perfecte per practicar esport” El jove vilajuïguenc Pau Coll és campió d’Europa en esquí de muntanya

espai

ESPORT I SALUT

Pau Coll té 21 anys, és de Vilajuïga i és un dels valors que té l’esquí de muntanya català i estatal. Ara fa dos anys es va proclamar campió d’Europa i actualment viu a Font Romeu per entrenar el seu esport favorit. Per aquest motiu, també està estudiant, a la Universitat de Perpinyà, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, conegut com a STAPS. No es fa estrany que un noi de Vilajuïga practiqui i guanyi proves d’esquí de muntanya? És estrany pels que són de Vilajuïga i l’Empordà, ja que és una zona de mar, no de neu. Però pels que fem aquest esport no és estrany, ja que em trobo amb gent de totes les parts de Catalunya, amb neu i sense. Al final, anem tots els caps de setmana a la muntanya a entrenar. A un alt nivell necessites entrenar amb neu per adaptar-te al medi i molta gent es desplaça a Font Romeu.

Quan et vas iniciar en esquí de muntanya?

Vaig començar quan tenia 10 anys.

Anava amb el meu pare, oncle i cosins a fer excursions per muntanya, a poc a poc es va anar convertint en un entreteniment i ara ja és una competició.

Qui et va motivar a fer-ho?

Quan era petit, sempre amb la meva família havíem anat molt a la muntanya, puc dir que soc d’una família de muntanyencs; a l’estiu fèiem excursions i a l’hivern esquiàvem. El que em va motivar primer va ser el meu pare, ell feia rutes i competia una mica, i més endavant els meus cosins, que són més grans que jo i van entrar al món de la competició abans.

Quines modalitats té l’esquí de muntanya?

L’esprint, vertical i individual. L’esprint és un circuit curt de 100 metres de desnivell de 3-4 minuts, és molt explosiu, amb pujada i baixada. La vertical és d’una sola pujada, al màxim, i l’individual és un cir-

cuit bastant llarg d’entre 1 i 2 hores, on encadenes diferents pujades i baixades. Al campionat del món també hi ha relleus, que és l’esprint amb equips de 4, i també per parelles en la modalitat individual. Un bon esquiador de muntanya és capaç d’adaptar-se en les tres modalitats, però n’hi ha pocs que ho facin i cada cop la gent s’especialitza més en una d’elles.

Quina et va millor a tu?

Se’m dona més bé la vertical, però actualment els esprints m’estan agradant molt i cada cop hi tinc més bons resultats. És molt explosiu, depens de cada segon, has d’estar molt concentrat i lluites molt el cos a cos.

Quina valoració fas d’aquests anys?

Molt bona. Va ser clau, per mi, poder entrar, quan vaig tenir l’edat, al Centre de Tecnificació de Muntanya de Catalunya. Em va fer millorar com esportista i com a persona, la formació va ser molt

bona i ens van transmetre els valors d’aquest esport, el respecte per la muntanya, la competició, la seguretat... Tots aquests anys han estat d’aprenentatge, després de fotre’m hòsties i aprendre dels errors.

Quins són els títols i podis més importants que acumules?

El Campionat d’Europa en la modalitat vertical fa dos anys a Sicília (Itàlia). Fa cinc anys que estic dins de la selecció espanyola i faig el circuit del campionat del món i copes del món. En júnior vaig entrar al top5, està molt bé, ara soc sub23 i en copes del món lluito pel top10 i de la general pel top30. En nacionals, ho he guanyat tot en sub23, tan aquest any en promeses com quan era júnior; i en cadet també n’he anat guanyant.

Quines competicions tindràs aquesta temporada?

El circuit de copes del món, que són quatre caps de setmana a Andorra, Suïssa, Itàlia i potser a la Xina. L’objectiu serà els Europeus a Itàlia, a la zona de Marona. També hi ha campionats d’Espanya, curses nacionals i curses de llarga distància als Alps.

Quin objectiu tens en un futur?

Soc més de viure el dia a dia i a curt termini. L’objectiu és aprofitar el màxim la categoria sub23, és el meu segon any i me’n queda un altre, són anys claus per obtenir bones posicions i anar aprenent. Vull aconseguir el màxim de posicions que pugui en sub23.

Quina és la competició més important per un esquiador de muntanya?

Els campionats del món i d’Europa, que es fan cada dos anys.

I els Jocs Olímpics?

M’encantaria anar-hi, seria un somni. El problema és que és un tema de papers i de política i va per llarg. Fa poc es va celebrar Jocs Olímpics de la Joventut, a Lausana, i els cadets hi van participar per primer cop.

Crec que l’esquí de muntanya no podrà ser olímpic fins al 2026 i ves a saber a on estaré jo.

Qui són els referents en esquí de muntanya?

Actualment, un dels més forts i polivalents és Oriol Cardona, és també el meu cosí i ha estat un referent per mi. Visc amb ell a Font Romeu i és una sort poder entrenar amb ell i veure com ho fa.

A Vilajuïga, el teu poble, fa temps van començar a potenciar els entrenaments de muntanya per la mainada.

Que Vilajuïga ho treballi està molt bé, l’esport de muntanya està de moda i s’ha d’aprofitar aquesta zona, ja que és perfecte per practicar-lo.

S’ha de donar oportunitats als nens petits, que facin esport per diversió.

Com destacaries els paratges de l’Empordà per entrenar, evidentment, sense neu?

A l’Empordà tenim una mica de tot, mar, muntanya, pla… és el lloc a on més he entrenat abans d’establir-me a Font Romeu. He anat per la zona de Sant Pere de Rodes un munt de cops, és un lloc molt maco per córrer, ja que és tècnic, amb camins amb pedres, et permet fer desnivells, hi ha algun port de muntanya, dona molt de joc i pots fer recuperació en bicicleta per planer.

Quins són els teus llocs favorits?

Per l’Empordà, Sant Pere de Rodes, és a on sempre he anat i és el lloc que em conec més. En d’altres llocs, em quedo amb Font Romeu, la Cerdanya, perquè és molt còmode, hi ha pistes, no fa molta fred i per esquiar hi ha llocs tècnics i pistes llargues.

Tens clar a què et vols dedicar?

Ara, estic estudiant INEF a Font Romeu, a la Universitat de Perpinyà, es diu STAPS i és en francès. Em permet compaginar els estudis amb els entrenaments. Tinc molts camins oberts, però primer vull acabar la carrera. A l’estiu soc forestal a Roses, la feina de bomber m’està agradant molt i no descarto presentar-me a unes oposicions en un futur.

- 24

FIGUERES RECONEIX ELS SEUS ESPORTISTES MÉS DESTACATS Durant la Nit de l’Esport es van lliurar 90 guardons a persones i entitats de la ciutat que s’han destacat en aquest àmbit al llarg de la darrera temporada.

L

a pràctica esportiva a Figueres és extraordinàriament dinàmica. Ho és ara, però també ho ha estat al llarg de la seva història més recent o més antiga.

Com a anècdota només assenyalar que uns documents datats l’any 1538 ja parlen de la pràctica del joc de la rutlla al carrer que, precisament, avui porta aquest nom, a tocar de la plaça Catalunya. El 1775 ja s’indica que el joc de la pilota es desenvolupava a la zona de la muralla de la vila on actualment hi ha el carrer Ample i a finals del segle XIX s’impulsa la construcció d’un velòdrom, perquè els aficionats a córrer en bicicleta poguessin practicar aquesta modalitat.

Ja en data més recent, més d’un recordarà les gestes de la Unió Esportiva Figueres -el club que va assolir el seu centenari l’any passat-; de l’Adepaf; del Club Natació Figueres o del desaparegut Club Ciclista Empordanès, organitzador d’una memorable Volta Ciclista a l’Empordà durant un parell de dècades. En l’actualitat, la pràctica esportiva abasta altres àmbits i en els darrers anys és habitual que des de l’Ajuntament es reconeixien els mèrits assolits pels esportistes, tant els jugadors com els seus equips i clubs quan obtenen triomfs remarcables en les seves respectives categories federatives.

La Nit de l’Esport d’aquest any, que va servir per a lliurar els reconeixements corresponents a la temporada 2018-2019, es va celebrar el passat 17 de gener al Teatre Municipal El Jardí, un equipament que va viure una de les seves vetllades memorables, ja que es va emplenar de gom a gom entre esportistes, entrenadors i delegats, directius i familiars.

Colla Castellera de Figueres. ELS MERLOTS En concret, es van lliurar distincions a un total de 73 esportistes de la ciutat repartits en disciplines tan diverses com el tennis taula, atletisme, judo, patinatge, natació, taekwondo, hípica i gimnàstica rítmica, que durant la temporada esmentada han assolit èxits esportius en competicions d’àmbit català i estatal. A la categoria d’equips esportius, igualment es va reconèixer la feina feta a 14 equips de les entitats o clubs següents: ADEPAF Figueres, Club Escacs Figueres, Club Gimnàstica Rítmica Figueres, Penya Unionista Figueres, Unió Esportiva Figueres, Club Tennis Figueres i Club Natació Figueres.

- 26 ments, César Barrenechea, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Figueres, va destacar que “el gran nombre d’esportistes guardonats i la varietat de disciplines presents en aquesta nova edició de la Nit de l’Esport. Tot plegat és una mostra de la bona salut que viu l’esport de Figueres i a més, del gran paper que desenvolupen les entitats i clubs de la ciutat per fomentar la pràctica de l’esport entre els més petits”.

Durant l’acte, també es van lliurar reconeixements especials a la trajectòria i al mèrit esportiu d’esportistes destacats, com ara la gimnasta Uma Méndez, integrant del combinat espanyol de gimnàstica rítmica que va assolir la quarta posició a l’últim Campionat del Món júnior, o María Teresa Cortada i Roser Masó, lluitadores de la disciplina Tadaima Dojo celebrat a Moscou del 19 al 21 de juliol de 2019, una art marcial tradicional originària del Japó. Pel que fa a les entitats, l’Ajuntament va reconèixer el 40è aniversari del Club Esportiu Juncària, una entitat que va ser fundada el 1978, amb seu a la zona oest de la ciutat, i que compta amb més d’un centenar de joves jugadors en edats compreses entre els 5 i els 18 anys.

RECONEIXEMENTS I COMPROMISOS Un cop acabats els lliuraments, i ja en els capítols de parla-

Finalment, l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, va remarcar que “la ciutat també reivindica l’esport femení i el paper de la dona dins l’esport, amb més de 31 noies esportistes i tres equips femenins guardonats. Aquestes victòries ens permeten trencar amb el sostre de vidre amb què vivim”. L’alcaldessa també va reconèixer que “la ciutat té un gran deute amb els esportistes i les entitats de la ciutat: cal posar al dia les instal·lacions esportives de Figueres. A més, treballem perquè la ciutat disposi de la segona piscina municipal i ben aviat esperem donar bones notícies al respecte”.

- 28

Holter ECG Un monitor Holter es un dispositivo portátil pequeño que lleva un registro del ritmo cardíaco. Es posible que el médico quiera que uses un monitor Holter durante uno o dos días. En este tiempo, el dispositivo registrará todos los latidos.

Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY enganchar el dispositivo de grabación al cinturón o sujetarlo con una cinta. Una vez que el monitor comience a funcionar, no se lo quite, (deberá usarlo en todo momento, incluso mientras duerma). Se le pedirá que lleve un registro de todas sus actividades diarias mientras use el monitor. Anote qué actividades realiza y la hora exacta en que las hace. También anote los síntomas que sienta mientras use el monitor, como dolor en el pecho, falta de aire o interrupción en los latidos del corazón. Otras recomendaciones más específicas serán explicadas por su medico en función de ritmo de vida diaria El médico puede comparar los datos recopilados por el monitor Holter con su registro para así diagnosticar su enfermedad.

Una prueba del monitor Holter generalmente se realiza después de una prueba tradicional para controlar el ritmo cardíaco (electrocardiograma), especialmente si esta última no aporta al médico información suficiente sobre el estado del corazón.

Si tiene signos o síntomas de un problema cardíaco, el médico puede ordenar una prueba llamada «electrocardiograma».

Un electrocardiograma es una prueba breve y no invasiva. Sin embargo, el electrocardiograma a veces no detecta algunas o ninguna irregularidad en el ritmo cardíaco, ya que solo estás conectado a la máquina durante un período breve.

Si sus signos y síntomas sugieren que un ritmo cardíaco ocasionalmente irregular podría estar causando su afección, el médico puede recomendarte usar un monitor Holter durante un día o más. Las recomendaciones del HOLTER ECG son: desmayos de repetición, palpitaciones, si ha sufrido un infarto del miocardio anteriormente, ante la evidencia de arritmias. Cuando se quiere realizar un estudio de cardiopatías, para comprobar los efectos de ciertos fármacos en el ritmo del corazón.

No hay riesgos importantes relacionados con el uso de un monitor Holter, más allá de las posibles molestias o irritación de la piel en las áreas en las que se colocan los electrodos.

El monitor Holter no produce dolor ni es invasivo. Puede ocultar los electrodos y los cables debajo de la ropa, y también

La gran ventaja del hotler es que aporta información precisa en todo momento de las alteraciones del ritmo cardiaco. Durante el día nuestro ritmo cardiaco varía en función de nuestra actividad, emociones y todo lo que vivimos en nuestro entorno. Si estamos sentado, caminando, haciendo deporte o incluso haciendo el amor etc., el ritmo cardiaco se adapta a cada necesidad. La existencia de una alteración en la respuesta a esta demanda variable es detectable por el Holter ECG el Holter ECG, al estar conectado todo el día. Por ejemplo la angina del esfuerzo, solo sucede cuando hay actividad que aumenta la demanda a un corazón que funciona bien en reposo pero al aumentar la demanda, este corazón no es capaz de “ dar la talla” con lo cual necesita tratamiento.

La detección de dichas alteración permite vigilar, prevenir y/o tratar los problemas o potencial problemas del paciente y en algunos casos evitar la muerte.

Contacte para hacer de manera preventiva sus pruebas cardiacas y conozca nuestro amplio abanico de pruebas complementarias.

Carrer Peni 164, Av Joan Carles I, Empuriabrava 0034.627 772 601 www.cabinet-medical.eu

- 30

EL PÍLING DE HOLLYWOOD ARRIBA A FIGUERES JUNTAMENT AMB EL LÀSER BLAU QUE ACABA AMB LES IMPERFECCIONS CUTÀNIES El làser Q-switched és un dispositiu molt efectiu en el tractament de taques (les lesions pigmentades apareixen per una producció excessiva i anormal de melanina causada per l’edat i l’exposició continuada al sol, entre d’altres factors. Amb el Q-switched es poden eliminar aquest tipus de taques, en 1-2 sessions), tatuatges (es poden eliminar quasi totalment sense deixar cicatrius. Se solen necessitar entre 4 i 8 sessions realitzades cada dos mesos aproximadament.

També és possible eliminar micropigmentacions.) i estries (tant per frenar la seva aparició com per atenuar les existents, ja siguin rosades o blanques), però també utilitzat en higiene i rejoveniment.

Dins els tractaments que es poden realitzar amb el làser Qswitched el que més reclam té és el Carbon peel.

Aquest mes de febrer us presentem dues novetats en tractaments facials, exclusius a Figueres a Integral salut: El làser blau per eliminar lesions estètiques benignes i el làser Q-switched amb el que es poden realitzar tractaments de taques, eliminació de tatuatges, eliminació d’estries i tractament d’acne, higiene i tractaments de rejoveniment.

El làser blau és el làser ideal per eliminar: -lesions pigmentades com lentigen solar, nevus, ceratosi seborreica, neurofibromatosi (o taques cafè amb llet).

-lesions vasculars com punts rubí, telangactàsies, angiomes, aranyes vasculars (superficials i vermelles), cuperosi o rosàcia.

-lesions dèrmiques com berrugues, fibromes, acrocordons, xantelasmes i d’altres imperfeccions com quists de míliums, hiperplàsies sebàcies o quists sebacis.

El Carbon Peel és un avançat tractament làser no invasiu i completament sense dolor que millora una gran varietat d’imperfeccions de la pell, sense efectes adversos ni incapacitació i amb resultats immediats. Es basa en la combinació d’una crema de carboni especial per làser amb l’aplicació posterior del potent i versàtil làser Q-Switched. El tractament exfolia la pell, neteja i tanca els porus dilatats, donant un aspecte d’hidratació, brillantor i suavitat. Millora l’elasticitat de la pell i ajuda a aixecar-la i tensar-la, estimulant la producció de col·lagen.

El tractament és adequat per a tot tipus de pells i és particularment beneficiós en pacients que presentin la pell grassa, porus dilatats, punts negres, acne, pell sense brillantor i amb una textura aspra i desigual.

Per a qualsevol dels tractaments sempre es realitzarà un diagnòstic complet, estètic o dermatològic amb el nostre equip d’especialistes i en cas necessari amb el metge dermatòleg vinculat al nostre centre.

Els diagnòstics són totalment gratuïts. Vine i t’informarem de tots els serveis que oferim

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

TRACTAMENT DE LA

LUDOPATIA MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

cions i recuperar el control de les seves vides. A més de tot això es treballarà específicament el control dels impulsos i el maneig de les emocions per a no incórrer en aquesta mena de conductes. Les persones que pateixen aquest tipus de trastorns tenen un risc elevat de patir addiccions a substàncies si no són diagnosticats i tractats correctament.

La ludopatia és un trastorn de la personalitat caracteritzat per la dificultat per a controlar els impulsos. Tendeix a manifestar-se en practicar, de manera compulsiva, un o més jocs d’atzar. Generalment comença en l’adolescència en l’home, i entre els 20 i els 40 anys en les dones.

Aquesta problemàtica s’ha vist agreujada en els últims anys per l’apareixement de noves formes de comunicació i d’accés al joc, la qual cosa pot generar problemàtiques com ara l’addicció al joc en línia i l’addicció a les apostes esportives. Aquest tipus de pràctiques realitzades de manera habitual poden generar una addicció que requereixi un tractament de rehabilitació.

COM AJUDAR A UN LUDÓPATA? El tractament de la ludopatia ha de realitzar-se acudint a professionals per a rebre el diagnòstic adequat, i en cap cas ha de deixar-se passar. Igual que altres addiccions, la ludopatia tendeix a empitjorar si no es realitza cap tractament.

A diferència de la resta de substàncies, per a la ludopatia no és necessari realitzar una desintoxicació mèdica.

Això no implica que en un primer moment i per a frenar la conducta impulsiva es faci ús de fàrmacs. Una vegada el pacient està estabilitzat es comença amb el procés terapèutic de deshabituació per mitjà de teràpies. En aquest procés es posa a l’abast del pacient i la seva família mesures de cura i protecció, així com se’ls proveirà d’unes tècniques i eines que els permetin controlar les seves emo-

SINTOMES DE LUDOPATIA La ludopatia es detecta sobre la base d’un comportament caracteritzat per símptomes com: · Irritabilitat o ansietat en tractar de deixar de jugar. · Jugar com a forma d’evasió de la societat. · Cometre infraccions o delictes per a facilitar l’accés al joc. · Posar en risc el treball o les relacions personals pel joc. · Posar en risc la situació econòmica personal a causa del joc.

CONSEQÜÈNCIES DE LA LUDOPATIA La ludopatia pot ocasionar situacions d’ansietat en el pacient, per la necessitat de passar del joc ocasional al joc com a una rutina. Pot afectar en la vida diària de la persona que es veu afectada per aquesta addicció, de tal forma que la família, l’alimentació o fins i tot el sexe passa a ser una cosa totalment secundària.

Una de les conseqüències de la ludopatia més visible és el perjudici econòmic que comporta pràctiques com l’addicció al joc en línia o l’addicció a les apostes esportives, que acaben posant en greu perill l’estabilitat financera d’un mateix.

A Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.

Comarcat ‘` ‘' agenda de lEmporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS , ACTIVITATS FIGUERES – EXPOSICIONS Biblioteca Fages de Climent. Fins al 15 de febrer, Mostra Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere, exposició de materials bibliogràfics.

Casa Empordà. Fins al 22 de març, exposició «Art Viu és Anglada». De dilluns a divendres de 9.30 a 18 h. Dissabtes de 10 a 17 h i diumenges de 10 a 14 h.

L’ESCALA Alfolí de la Sal. Fins al 16 de febrer, exposició «Professors de Solitud. J.Esquirol, fotògraf-J. Pla, escriptor».

LA JONQUERA MUME. Fins al 2 de febrer, exposició «Refugium, refugia» de Marco Noris. De dimarts a dissabte de 10 a 18 h i diumenges i festius de 10 a 14 h.

Fins al 31 de maig, exposició «Art i memòria: fugir», d’Àlex Nogué.

Del 8 de febrer fins al 14 de juny, exposició «Art i exili. Artistes catalans a l’exili del 1939». Organitza la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

ROSES Espai cultural la Ciutadella. Obert de dimarts a dissabte, de 10 a 17 h. Diumenges, de 10 a 14 h. Dilluns tancat, excepte festius, de 10 a 14 h. Activitats familiars autoguiades, La motxilla d’en Milfulles, Safari al museu, Passejades d’història i aniversaris culturals.

Informació al tel. 972 151 466.

Castell de la Trinitat. Obert dissabtes, d’11 a 17 h, i diumenges, d’11 a 15 h. Activitats familiars autoguiades El joc del castell i Un mirador fortificat.

ROSES-EXPOSICIONS Ca l’Anita. Fins al 16 de febrer, exposició: «Exili» de Francesc Galí. Horaris de dilluns a divendres, de 10 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h. Dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h.

Biblioteca municipal. Del 25 de febrer al 14

de març, exposició: «Rafael Ramis, impulsor del sindicalisme de funcionaris de Catalunya». Horaris dilluns de 15.30 a 19.30 h, de dimarts a divendres de 10 a 13.30 h, i de 15.30 a 19.30 h. Dissabtes de 10 a 13.30 h.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ El Cortalet. De l’1 de febrer fins al 3 de maig exposició: «Inspiracions als Aiguamolls». Es presentaran obres del grup d’artistes Nou Art. DISSABTE 1 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 12 h, club de lectura infantil 4t, comentari del llibre El senyor Silvestre, de Silke Lambeck.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ El Cortalet. A les 12 h, inauguració de l’exposició: «Inspiracions als Aiguamolls». Es presentaran obres del grup d’artistes Nou Art. ROSES Teatre municipal. A les 21 h, teatre Qui ets?, de Màrius Serra.

Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb David Magem, a càrrec de la SUF. DIUMENGE 2 FIGUERES La Cate. Sala Teatre. A les 18 h, teatre amateur Mamaaa!, de la Cia. Teiatrolics.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Dia Mundial de les Zones Humides. A les 11 h, visita guiada per l’itinerari 1 del Parc. Lloc de tro- bada al Centre d’informació del Cortalet. Cal inscripció prèvia al 972 454 222.

ROSES Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb Grup Genion’s, a càrrec de la SUF. DILLUNS 3 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18 h, club de lectura experimental amb la participació de Mar Bosch Oliveras. Tertúlia literària al voltant de la lectura Vindràs amb mi després del diluvi, de Mar

Bosch Oliveras. Amb la presència de l’autora.

ROSES Biblioteca municipal. A les 17 h, sopa de lletres. Club de lectura i més: La pell i la revolta, de Jordi Sierra i Fabra, a càrrec de Pilar Cortés i Carme Rabell. Cal inscripció prèvia.

DIMARTS 4 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 17 h, taller pràctic de narrativa periodística per a joves a càrrec de Carme Caum. 1a sessió: «De la imatge a la notícia: mirar amb ulls de periodista i amb ulleres d’escriptor». Per alumnes de 3r d’ESO, 12 places.

A les 19 h. 3a. sessió del Cicle de lectures comentades de Literatura Catalana: «El laberint narratiu de Quim Monzó», a càrrec de Joan Ferrerós. Organitza Òmnium Alt Empordà.

ROSES Biblioteca municipal. A les 17.30 h, superlectors. Club de lectura per a nens i nenes de 10 anys, a càrrec de la Glòria Puigdevall.

Cal inscripció prèvia.

DIMECRES 5 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 9.30 h.

Formació en TIC a la biblioteca. Curs «Iniciació a la informàtica 2». Formació gratuïta i oberta a tothom a partir dels 16 anys. Més informació i inscripcions a la biblioteca.

A les 19 h. Mini cicle de novel·la històrica.

Conferència sobre Isabel Allende, a càrrec de Martí Gironell.

DIJOUS 6 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 9.30 h.

Formació en TIC a la biblioteca. Curs «Telèfons mòbils 2». Formació gratuïta i oberta a tothom a partir dels 16 anys. Més informació i inscripcions a la biblioteca.

A les 19.30 h, presentació del llibre Societat Coral Erato. Pensament, esbarjo i cultura des de 1862.

Fundació Clerch i Nicolau. A les 19 h, Harry Potter Book night. Tema d’aquest any: «El torneig dels tres bruixots».

La Cate. Sala Toni Montal. A les 19.15 h, ballet Giselle en directe des de l’Òpera de París.

DIVENDRES 7 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 9.30 h. Formació en TIC a la biblioteca. Curs «Tauletes».

Formació gratuïta i oberta a tothom a partir dels 16 anys. Més informació i inscripcions a la biblioteca.

A les 16 h, club de lectura fàcil. Lectura i comentaris del llibre Hamlet, de William Shakespeare.

A les 19.30 h, presentació del llibre Los niños que salvaron la música, d’Albert Alforcea.

Amb la presència de l’autor i la participació d’Edu Quindós que interpretarà versions acústiques de Queen a guitarra i veu.

Casino Menestral. XXXVII Cicle de conferències Aula oberta. La crisi climàtica. A les 20 h, conferència «El Mediterrani: un hot spot de la crisi climàtica», a càrrec de Maria Carme Llasat, catedràtica de la UAB. Organitza Atenea.

Galeria d’Art El Claustre. A les 20.30 h, inauguració de l’exposició «Red Studio», de Jordi Alamà.

DISSABTE 8 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 10.30 h, club de lectura de 5è. Amb la lectura de Cornèlius i el rebost d’impossibles, de Carles Sala i Vila.

A les 11.45 h, club de lectura de 6è. Amb la lectura de Cornèlius i el rebost d’impossibles, de Carles Sala i Vila.

Fundació Clerch i Nicolau. A les 16 h. Lliga catalana d’escacs.

La Cate. Sala Teatre. A les 21 h. Commemo-

ració de la caiguda de Figueres, «Mort a les cunetes».

LA JONQUERA MUME Dia Nacional de l’Exili i la Deportació 2020. A les 12 h, inauguració de l’exposició «Art i exili.

Artistes catalans a l’exili del 1939». Organitza la Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Morellàs-les Illes i Ajuntament de la Vajol.

LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 19 h, teatre Ens ha caigut la sogra, a càrrec de Tequatre.

ROSES Teatre municipal. A les 21 h, obra La teta lisa, de Rosa Juan Devesa.

Sala Ciutadella. A les 22 h, ball amb Duet Sharazan, a càrrec de la SUF. DIUMENGE 9 FIGUERES La Cate. Sala Toni Montal. A les 17 h, cinema infantil El vent entre les canyes.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Diumenge d’hivern al parc: A les 11 h, visita guiada per l’estany del Cortalet. Lloc de trobada al Centre d’informació del Cortalet.

Cal inscripció prèvia al 972 454 222.

ROSES Teatre municipal. A les 12 h, teatre de titelles La petita Capmany, a càrrec de Cia. Tanaka Teatre.

Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb l’Andreu de Roses, a càrrec de la SUF. DILLUNS 10 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h. Cicle de lectures comentades de Literatura Catalana: Espriu que baixava les escales, a càrrec de Xixon Heras. Organitza Òmnium Alt Empordà.

Institut Ramon Muntaner. A les 20 h, conferència «Sant Pere i Sant Pau en els orígens

del Cristianisme», a càrrec de Mn. Enric Tubert. Organitza l’Atri dels Gentils.

DIMARTS 11 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, club de lectura de narrativa, amb el llibre El museu de l’amor modern, de Heather Rose.

ROSES Biblioteca municipal. A les 19 h, cineclub La Cordillera, de Santiago Mitre, a càrrec de Pilar Cortés.

DIMECRES 12 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, club de lectura Llegir el Teatre, amb la lectura de Justícia, de Guillem Clua.

DIJOUS 13 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, xerrada sobre Víctor Català, a càrrec de Mita Casacuberta.

Fundació Clerch i Nicolau. A les 10 h, Aurora’s Book Club. Club de lectura en anglès.

DIVENDRES 14 FIGUERES Biblioteca. A les 17 h i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys). Pessigolles, de Mercè Rubí. Màxim de 25 famílies per sessió. Inscripcions a la biblioteca.

Casino Menestral. XXXVII Cicle de conferències Aula oberta. La crisi climàtica. A les 20 h, conferència «La crisi climàtica i els previsibles canvis faunístics», a càrrec de Jordi Sargatal, ornitòleg i director general del Grup Mascort.

DISSABTE 15 FIGUERES Rambla. De les 9 a les 20 h, Mercat del brocanter i del col·leccionisme.

Biblioteca Fages de Climent. A les 12 h. Taller emocional a través del conte El gran circ Iris. Conte inclusiu amb Berni Pajdak. (+ 6 anys). Taller amb un màxim de 15 famílies per sessió. Inscripció prèvia a la biblioteca.

ROSES Plaça de les Botxes. Tren Roses Exprés. A les 9 h, «Roses a peu: cap Norfeu als teus peus». Sortida amb el Tren Roses Exprés fins a l’encreuament del coll de les Forques (pas del Llop). Tornada a peu fins a Roses.

Servei de guia. Inscripcions a partir del 5 de febrer al servei SAC de l’Ajuntament de Roses.

Biblioteca municipal. A les 11.30 h, Petits contes, per a mainada a partir de 2 anys, a càrrec de l’Anna Vicens.

Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb Giravolt, a càrrec de la SUF.

Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, xerrada «Margarida Xirgu, l’actriu més internacional del seu temps», a càrrec d’Araceli Bruch.

Cercle Sport. Cicle de conferències del Mil· lenari de la Parròquia de Sant Pere. A les 19.30 h conferència «Sant Pere de Figueres. La història de l’edifici», a càrrec d’Anna Maria Puig. Organitzen l’Institut d’Estudis Empordanesos i Atenea.

DIUMENGE 16 FIGUERES La Cate. Sala Toni Montal. A les 11.30 h, putxinel·lis Circoland, de la Sola Cia. A les 17 h, cinema clàssic El cisne.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Diumenge d’hivern al parc. A les 11 h, visita guiada per l’estany del Cortalet. Lloc de trobada al Centre d’informació del Cortalet. Cal inscripció prèvia al 972 454 222.

LA VAJOL Aparcament Rutes de l’exili. Camins de l’exili: la mina Canta i el coll de Manrella.

A les 10 h, ruta a peu fins a la mina Canta.

Després, en vehicle, trasllat fins al pas fronterer del coll de Manrella, al monument a Lluís Companys. Activitat de 10 a 14 h.

ROSES Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb el Duet Cara a Cara, a càrrec de la SUF.

DIMECRES 19 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, conferència sobre «La viola de roda», a càrrec de Jordi Jordà.

Amb Jordi Jordà i Sedó Garcia a la viola de roda, Albert Cuevas a la guitarra, llaüt, percussió i veu, Raul Moline al flabiol, flauta i gralla i Carlotta Broglia a la veu.

La Cate. A les 19 h, presentació del llibre Ensenya’m la llengua de Toni Beltran.

DILLUNS 17 FIGUERES

DIMARTS 18 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 17 h, taller pràctic de narrativa periodística per a joves, a càrrec de Carme Caum. 2a sessió: De l’entradeta a la notícia: qui l’explica?

A les 19 h, Club de lectura de poesia, amb el llibre Llibre blanc: policromi-tríptic, de Víctor Català.

DIJOUS 20 FIGUERES Biblioteca Fages. A les 19 h. 5a. sessió del Cicle de lectures comentades de Literatura Catalana: «Carme Riera i Ramon Solsona, dos escriptors oulipians?», a càrrec de Lourdes Godoy. Organitza Òmnium Alt Empordà.

LA JONQUERA Sala de la Societat La Unió Jonquerenca. A les 20.30 h, teatre Rastres Argelers, d’Aina Huguet, dins els actes de commemoració de la

retirada «Camins de la retirada 2020». Organitza l’Associació FFREEE amb la col·laboració de la Fundació Antonio Machado, el MUME i els ajuntaments d’Argelers i Cotlliure.

ROSES Carnaval. Pels carrers. A les 22 h, cercavila de benvinguda de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, a càrrec de la banda de percussió d’Ociart. Des de la plaça de Catalunya fins a la plaça de Frederic Rahola.

A l’envelat, Pl. Frederic Rahola. A les 22.30 h. Arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. Ball amb el grup de versions l’Orquestra Mitjanit i Dijous Kuit amb la Joventut Rosinka.

DIVENDRES 21 FIGUERES Biblioteca. A les 16 h, Club de lectura fàcil.

Lectura i comentaris del llibre Hamlet, de William Shakespeare. Adaptació de Lourdes Íñiguez Barrena.

A la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran. A les 19.30 h, conferència «Els castells de Tintín?», a càrrec de Joan Manuel Soldevilla. Presentació a càrrec de Maria Mercè Cuartiella.

Casino Menestral. XXXVII Cicle de conferències Aula oberta. La crisi climàtica. A les 20 h, conferència «Mortalitats en massa d’organismes marins i altres conseqüències del canvi climàtic», a càrrec de Marta Ribes, (CSIC). Organitza Atenea.

La Cate. Sala Toni Montal. Cicle 66 Butaques. A les 22 h, Maria Rodés.

ROSES Carnaval. A les 21 h, Passada del divendres, a l’av. de Rhode.

A les 23.30 h, ball amb els grups de versions Band The Cool i Virus, a l’envelat de la plaça de Frederic Rahola.

A les 23.30 h, Discomòbil Tro-D-So, a la pista annexa del Pavelló Municipal d’Esports.

DISSABTE 22 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 10 h,

DEL 21 D’AGOST AL 8 DE SETEMBRE, TANCAT PER VACANCES

Club de lectura 3r, amb el llibre Sherlock Holmes i el cas de la joia blava, de Rosa Moya.

A les 12 h, presentació del llibre infantil Limomo, de Carmen Guzman. Presentació del conte Limomo i taller de titelles a càrrec de l’autora, Carmen Guzman.

Fundació Clerch i Nicolau. A les 16 h. Lliga catalana d’escacs.

LA JONQUERA MUME. De 8 a 20 h, ruta «Els camins de l’exili: Girona,- Darnius -la Vajol - coll de Lli» i l’evacuació del patrimoni cultural. Organitzen: Ajuntament de Girona, MHG i MUME. ROSES Carnaval. A les 16 h, Passada infantil, al llarg de l’avinguda de Rhode, i tot seguit, a l’envelat de la plaça Frederic Rahola, Discomòbil infantil.

A les 22 h, ball de Carnaval de la SUF, amb Cubata de Sol. A les 23 h, Discomòbil Standby Sound, a la pista annexa del pavelló municipal d’esports.

A les 00.00 h, ball amb Los 80 Principales i DJ Sergi, a l’envelat de la plaça Frederic Rahola.

DIUMENGE 23 FIGUERES La Cate. Sala Teatre. A les 18 h, teatre Una altra estrena.

L’ARMENTERA Carnaval. Al matí festa de la Sopa i després de dinar audició de sardanes a la pista.

LA JONQUERA MUME. De 10 a 14 h, jornada de portes obertes. Visita guiada a les 11 h.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Diumenge d’hivern al parc. A les 11 h, visita guiada per l’estany del Cortalet. Lloc de trobada al Centre d’informació del Cortalet.

Cal inscripció prèvia al 972 454 222.

ROSES Carnaval. A les 12 h. Passada de petits i grans, al llarg de l’avinguda de Rhode.

A les 18 h, concert amb l’Orquestra Maravella, a l’envelat de la plaça Frederic Rahola.

A les 19.15 h. Proclamació del Rei i la Reina

de la Gent Gran del Carnaval 2021. Tot seguit ball amb l’Orquestra Maravella.

A les 20 h, Proclamació del Rei i la Reina del Carnaval 2021 i del Rei i la Reina Infantil del Carnaval 2021. Tot seguit, proclamació dels guanyadors del concurs de colles de Carnaval.

A les 22 h. Discomòbil Tramuntana Hits, a la pista annexa del pavelló municipal d’esports.

DILLUNS 24 FIGUERES Biblioteca. A les 16.30 h, Club de lectura de tarda, amb l’obra Amor clandestí, de Teresa Pàmies.

A les 19.30 h, Club de lectura de vespre, amb l’obra El procés, de Franz Kafka.

Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere. Cercle Sport. A les 19.30 h conferència «El treball de la pedra de Figueres a final de l’Edat Mitjana», a càrrec de Josep Maria Gironella. Organitzen l’Institut d’Estudis Empordanesos i Atenea.

ROSES Carnaval. A les 18.30 h, seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes, enterrament de la sardina i espectacle pirotècnic. Des de la plaça de Catalunya fins a la Perola.

DIMARTS 25 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, «Les heroïnes de Puccini: pinzellades biogràfiques amb fragments d’òpera», narrat i interpretat per Clara Valero, soprano.

ROSES Biblioteca municipal. A les 20 h, inauguració de l’exposició: «Rafael Ramis, impulsor del sindicalisme dels funcionaris de Catalunya».

DIMECRES 26 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre, amb l’obra Bruels, d’Oriol Morales.

Amb presència de l’autor.

DIJOUS 27 FIGUERES

Biblioteca Fages. A les 19 h. 6a. sessió del Cicle de lectures comentades de Literatura Catalana: «Mercè Rodoreda: un conte», a càrrec d’Àngels Gardella. Organitza Òmnium Alt Empordà.

Fundació Clerch i Nicolau. A les 10 h, Aurora’s Book Club. Club de lectura en anglès.

ROSES Ca l’Anita. A les 20.15 h, conferència: «La inevitable construcció egòtica de l’esser humà», de Dolors Roca. Organitza l’Associació Llunàtics Roses.

DIVENDRES 28 FIGUERES Biblioteca. A les 17 h i a les 18 h, Contes per a nadons (-3 anys). Sons per a nadons (taller sensorial de massatge sonor). Alquímia Musical.

Casino Menestral. A les 20 h, conferència «La dona i la fecunditat al llarg de la història: creences, coneixements i rituals des de l’antiguitat fins avui», a càrrec de M. Rosa Ribas, infermera i autora del llibre La mare que ens han parit. Organitza Atenea.

DISSABTE 29 FIGUERES Biblioteca. A les 12 h, l’hora del conte (+ 3 anys). Contes per telèfon, de Gianni Rodari.

A càrrec d’Albert Estengre.

AGULLANA Festa de la Xuia. A les 10 h, cercavila amb els Xanquers, Grallers i Tambors de l’Albera.

A les 16 h, espectacle d’animació infantil amb La Banda Balca.

A les 17.30 h, repartiment tradicional Xuia.

A les 23 h, ball de Carnaval amb el Conjunt Bazzaga’s, a la Societat la Concòrdia. Organitza l’Ajuntament d’Agullana.

ROSES Teatre municipal. A les 21 h, teatre Això ja ho he viscut, dirigida per Sergi Belbel.

Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb

Gemma i Lluís, a càrrec de la SUF.

EXPOSITIONS, VISITES, ATELIERS ET ACTIVITÉS FIGUERES-EXPOSITIONS Casa Empordà. Jusqu’au 22 març, exposition “Art Viu és Anglada”. De lundi à vendredi de 9h30 à 18 h. Samedi de 10 h à 17 h et dimanche de 10 h à 14 h.

Galerie d’Art El Claustre. Jusqu’au 1 de février, exposition collective “5 x 5”, formés par 5 oeuvres de chacun des peintres: Toni Cassany, Camil Giralt, FrankJensen, Aida Mauri i Ramon Moscardó.

L’ESCALA Alfolí de la Sal. Jusqu’au 16 février, exposition “Professeurs de la solitude”. J. Esquirol, photographe et J. Pla, écrivain.

LA JONQUERA MUME. Jusqu’au 2 février, exposition “Refugium, refugia” de Marco Noris. De mardi à samedi de 10 h à 18 h et dimanches et festives de 10 h à 14 h.

Du 8 février jusqu’au 14 juin, exposition “Art i exili. Artistes catalans a l’exili del 1939”. Organise la Direction Generale de Memoire Démocratique de la Generalitat de Catalunya.

ROSES Espace culturel de La Ciutadella. Ouvert de mardi à samedi, de 10 h à 17 h. Dimanche de 10 h à 14 h. Lundi fermé, excepte festives de 10 h à 14 h. Activités familiales autoguidées, “La motxila d’en Milfulles”, “Safari al museu”, randonnées d’histoire et anniversaires culturels. Information au 972 151 466.

Château de la Trinitat. Ouvert les samedis d’11 h à 17 h et les dimanches d’11 h à 15 h. Acti-

vités familiales autoguidées, “El joc del castell” et “Un mirador fortificat”.

ROSES - EXPOSITIONS Ca l’Anita. Jusqu’au 16 février, exposition “Exili” de Francesc Galí.

Horaires; de lundi à vendredi de 10 h à 13h30 et de 13 h à 19h30.

Samedi de 10 h à 14 h et de 17 h à 20 h. Dimanche et festives de 12 h à 14 h et de 17 h à 20 h.

Bibliothèque Municipale. Du 25 février au 14 mars, exposition “Rafael Ramis, impulsor del sindicalisme de funcionaris de Catalunya”. Horaires: lundi de 15h30 à 19h30, de mardi à vendredi de 10 h à 13h30 et de 15h30 à 19h30. Samedi de 10 h à 13h30.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ El Cortalet. Du 1 février au 14 mars, exposition “Inspiracions als Aiguamolls”. Avec oeuvres d’artistes Nou Art. SAMEDI 1 AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ El Cortalet. À 12 h, inauguration de l’exposition “Inspiracions als Aiguamolls”. Avec oeuvres d’artistes Nou Art. ROSES Téâthre Municipal. À 21 h, théâtre avec l’oeuvre “Qui ets?”, de Màrius Serra.

Salle de la Ciutadella. À 22 h, bal avec David Magem.

DIMANCHE 2 FIGUERES La Cate - Salle Théâtre. À 18 h, théâtre amateur avec l’oeuvre “Mamaaaa!”, de la compagnie Teiatrolics.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Journée mondiale des zones humides. À 11 h, visite guidée pour

l’itinéraire du parc. Lieu de rencontre au Centre d’Information du Cortalet. Inscription préalable nécessaire au 972 454 222.

ROSES Salle de la Ciutadella. À 18 h, bal avec Grup Genion’s.

JEUDI 6 FIGUERES La Cate - Sala Toni Montal. À 19h15, ballet Giselle en direct depuis l’Opéra de Paris.

VENDREDI 7 FIGUERES Bibliothèque Fages de Climent. À 9h30, Formation en TIC à la bibliothèque. Cours “Tauletes”.

Formation gratuite et ouverte à tout le monde depuis les 16 ans.

Plus d’information et inscriptions à la bibliothèque. À 16 h, club de lecture facile.

Lecture et commentaires du livre Hamlet, de William Shakespeare. À 19h30, présentation du livre “Los niños que salvaron la música”, d’Albert Alforcea. Avec la présence de l’auteur et la participation d’Edu Quindós qui joue versions acoustiques de Queen en guitare et voix.

Galerie d’Art El Claustre. À 20h30, inauguration de l’exposition “Red Studio”, de Jordi Alamà.

L’ESCALA Bibliothèque. À 18 h, “Biblionadons: Musifant”, avec Cristina/ Mònica Musifant. Pour enfants de 0 à 3 ans.

SAMEDI 8 FIGUERES Bibliothèque Fages de Climent. À 10h30, club de lecture de

5ème. Avec la lecture de “Cornèlius i el rebost d’impossibles”, de Carles Sala i Vila. À 11h45, club de lecture de 6ème. Avec la lecture de “Cornèlius i el rebost d’impossibles”, de Carles Sala i Vila.

Fundation Clerch i Nicolau. À 16 h, ligue catalane d’échecs.

La Cate - Salle Théâtre. À 21 h, Commemoration de la défaite de Figueres, “Mort a les cunetes”.

LA JONQUERA MUME. Journée nationale de l’exil et de la déportation 2020. À 12 h, inauguration de l’exposition “Art i exili. Artistes catalans a l’exili del 1939”. Organise la Generalitat de Catalunya, la mairie de Morellàs-les Illes et la mairie de La Vajol.

LA VAJOL Journée nationale de l’exil et de la déportation 2020. Marche commémorative du 5 février de 1939. Organise la Generalitat de Catalunya, la mairie de Morellàs-les Illes et la mairie de La Vajol.

LLANÇÀ Maison de culture. À 19 h, théâtre avec l’oeuvre “Ens ha caigut la sogra”, avec Tequatre.

ROSES Théâtre Municipal. À 21 h, oeuvre “La teta lisa”, de Rosa Juan Devesa.

Salle de la Ciutadella. À 22 h, bal avec Duet Sharazan.

DIMANCHE 9 FIGUERES La Cate - Sala Toni Montal. À 17 h, cinéma infantil avec “El vent entre les canyes” AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Dimanche d’hiver au parc. À 11 h, visite guidée autour de l’étang du Cortalet. Lieu de ren-

contre au Centre d’Information du Cortalet. Inscription préalable nécessaire au 972 454 222.

LUNDI 10 FIGUERES Bibliothèque Fages de Climent. À 19 h, cycle de lectures commentées de littérature catalane: “Espriu que baixava les escales”, avec Xixon Heras. Organise Òmnium Alt Empordà Lycée Ramón Muntaner. À 20 h, conférence “Sant Pere i Sant Pau en els orígens del Cristinaisme” avec le Père Enric Tubert. Organise l’Atri dels Gentils.

MARDI 11 FIGUERES Bibliothèque. À 19 h, club de lecture de narrative avec le livre “El museu de l’amor modern, de Heather Rose”.

MERCREDI 12 FIGUERES Bibliothèque. À 19 h, club de lecture “Llegir el Teatre, avec la lecture ”Justícia” de Guillem Clua.

JEUDI 13 FIGUERES Bibliothèque. À 19 h, colloque autour de Víctor Català, avec Mita Casabuerta.

Fondation Clerch i Nicolau. À 10 h, Aurora’s Book Club. Club de lecture en anglais.

VENDREDI 14 FIGUERES Bibliothèque. À 17 h et à 18 h, contes pour bébés (-3 ans). “Pessigolles” de Mercè Rubí.

Maximum de 25 familles par session. Inscription a la bibliothèque.

SAMEDI 15 FIGUERES Rambla. De 9 h à 20 h, marché brocante et du collectionneur.

ROSES Salle de la Ciutadella. À 22 h, bal avec Giravolt.

DIMANCHE 16 AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Dimanche d’hiver au parc. À 11 h, visite guidée autour de l’étang du Cortalet. Lieu de rencontre au Centre d’Information du Cortalet. Inscription préalable nécessaire au 972 454 222.

LA VAJOL Parking routes de l’exil. “Camins de l’exili: la mina Canta i el coll de Manrella”. À 10 h, route à pied jusqu’à la mine Canta. Just après, en véhicule, transfert jusqu’au pas du col de Manrella, au monument à Lluís Companys.

Activité de 10 h à 14 h.

ROSES Salle de la Ciutadella. À 18 h, bal avec Duet Cara a Cara.

JEUDI 20 LA JONQUERA Salle la la Societat La Unió Jon-

querenca. À 20h30, théâtre avec “Rastres Argelers”, d’Aina Huguet, dans les actes de commémoration de la retraite “Camins de la retirada 2020”. Organise l’Associació FFREEE avec la collaboration de la Fundació Antonio Machado, le MUME et les mairies d’Argelers et Cotlliure.

ROSES Carnaval - Auix rues de la ville. À 22h, marche de bienvenue à Sa Majesté le Roi Carnestoltes avec la bande de percussions d’Ociart.

Depuis la place Catalunya jusqu’à la place de Frederic Rahola.

Carnaval - Carpe de la place Frederic Rahola. À 22h30, arrivé de Sa Majesté le Roi Carnestoltes et bal avec les groups Orquestra Mitjanit et Dijous Kuit avec la Joventut Rosinka.

VENDREDI 21 ROSES Carnaval. À 21 h, défilee du vendredi à l’Av. de Rhode. À 23h30, bal avec les groups Band The Cool et Virus, à la carpe de la place Frederic Rahola. À 23h30, disco Tro-D-So, à la piste annexe du pavillon sportif.

SAMEDI 22 FIGUERES Fondation Clerch i Nicolau. À 16 h, ligue catalane d’échecs.

LA JONQUERA MUME. De 8 h à 20 h, route “Els camins de l’exili: Girona, Darnius,

La Vajol, coll de Lli” et l’évacuation du patrimoine culturel. Organisé par la mairie de Girona, MHG et MUME. VENDREDI 23 AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Dimanche d’hiver au parc. À 11 h, visite guidée autour de l’étang du Cortalet. Lieu de rencontre au Centre d’Information du Cortalet. Inscription préalable nécessaire au 972 454 222.

LUNDI 24 ROSES Carnaval. À 18h30 processions mortuaires du Roi Carnestoltes, enterrement de la sardine et spectacle pyrotechnique.

JEUDI 27 ROSES Ca l’Anita. À 20h15, conférence “La inevitable contrucció egòtica de l’esser humà” de Dolors Roca. Organise l’Associació Llunàtics Roses.

SAMEDI 29 AGULLANA Fête du lard. À 10 h, défilé avec les Xanquers, Grallers et Tambors de l’Albera.

ROSES Théâtre Municipal. À 21 h, théâtre avec l’oeuvre “Aixó ja ho he viscut”, dirigée par Sergi Belbel.

Salle de la Ciutadella. - À 22 h, bal avec Gemma et Lluís.

“Volem que les associacions se sentin protagonistes de la Fira�

Maria Corbairan, alcaldessa de Vila-sacra

V

ila-sacra recupera el diumenge 1 de març la seva passió pel calçot, que mobilitza especialment els veïns en una trobada que enguany segueix com la passada edició en general. Enguany es couran aproximadament uns catorze mil calçots i durant el dia es faran moltes activitats per a tothom.

Com serà la fira d’aquest any. Presenta el mateix format?

La Fira, amb més de 80 parades de tota mena de productes, s’obrirà diumenge a les deu del matí i s’allargarà durant tot el dia. Segueix el mateix format, bàsicament serà com la de l’any passat però sempre s’intenta millorar en qüestions de forma. Aquest any per exemple, a la tarda, per seguir donant contingut a la Fira hem programat una audició de sardanes al centre cívic i estem intentant organitzar un tast de pastissos i coques per implicar la gent del poble.

Maria Corbairan Quines novetats hi haurà a la Fira?

Per primer cop fem un concurs de fotografia. Ja tenim les bases fetes. Durant la Fira s’informarà la gent que hi ha aquest concurs i que es poden portar les fotos a l’ajuntament. Es donaran tres premis: a la fotografia més original, a la de més qualitat i a la més autèntica, aquella que millor capti l’essència de la Fira. També com a novetat tindrem una exposició de cotxes de ral·li, a l’entrada del poble.

El concurs continua essent un dels actes més populars?

El concurs és l’acte més popular perquè l’atractiu de veure

qui pot menjar més calçots atrau molta gent però no volem que resti importància a la resta d’activitats que es fan per la Fira.

La gent del poble es bolca en la Fira, quin paper juguen les associacions?

Des de l’Ajuntament volem que les associacions participin perquè pensem que així la gent del poble està representada, que se sentin valorades i siguin més protagonistes. És un dels punts que teníem en compte dins el nostre programa electoral. Volem que la gent del poble participi i se senti orgullosa de participar en el desenvolupament de la fira i que s’ho passin bé. Busquem que hi hagi més participació i estem pel bon camí.

La programació tornarà a donar protagonisme a les exposicions?

Estem intentant incrementar el tema de les exposicions, hi haurà les mateixes que els altres anys: l’Exposició-concurs de Plantes i Flors, d’aquarel·les, de patchwork, i a més volem tenir una mostra dedicada a les fotografies de pessebre. També tindrem aquest any una exposició de reproducció de maquetes de vaixells a escala, que agrada molt i és molt interessant.

“Tothom se sent honorat de participar de la tradició centenària del ranxo” Joan Fuentes. Alcalde de Capmany El ranxo de Capmany segueix la tradició centenària en mans de les seves fidels cuineres Els actes de Carnaval clouen un any més amb la celebració d’aquest àpat popular que s’ha convertit en una de les receptes més antigues de tot Catalunya i en una de les trobades més populars i participatives del poble.

Com es presenta la festa carnavalera d’aquest any. Quins dies se celebra?

Enguany s’escau el dimarts dia 25 de febrer. Tot i que ja el diumenge 23 ja hi ha els primers actes: es fa una rua amb disfresses amb esmorzar per a tothom, on també es passa per totes les cases del poble a demanar ingredients i col·laboració econòmica per cuinar el ranxo del dimarts. Després de la rua hi ha una arrossada popular al Sindicat. El preu és de 5 euros, i la recaptació també va per l’Associació del Ranxo que és qui el cuina i se serveix el dimarts 25.

Participa molta gent del poble i dels voltants pel carnaval a Capmany?

Tots els actes compten amb una gran participació. La rua de diumenge in-

Joan Fuentes, alcalde de Capmany , Carles Fortiana d’Espolla, Olga Carbonell de St. Climent, i Sònia Martínez de La Jonquera. clou la desfilada de carrosses i comparses de l’AMPA, de l’ajuntament i de la Comissió de Festes. A l’arrosada popular hi assisteix moltíssima gent del

poble i dels voltants, amb esperit de col·laborar. I ja el dimarts al vespre la Plaça Major s’omple de campmanyencs i de gent arribada dels pobles

- 46

Tast de vins veïns i també de la Catalunya Nord per menjar de franc un bon plat -o dos o tres- de Ranxo, xal·lar amb música de gralla, ballar sardanes, i acabar a la nit amb un lluït ball de disfresses a La Societat.

El ranxo és l’acte estrella. De quina manera es vol potenciar?

El Ranxo de Capmany està molt arrelat al poble i a tots els campmanyencs i campmanyenques, perquè es ve celebrant gairebé ininterrompudament des de l’any 1763. Tant l’Associació del Ranxo com l’ajuntament tenim cura de preservar aquestes tradicions tan reculades i sentimentals, i ho fem treballant per conservar-les intactes, i transmetent-les a les noves generacions. Aquest dia és festa local al poble i tota la mainada de l’escola passa la diada a la Plaça Major gaudint i vivint en primera persona tota la litúrgia de la diada. Des de l’encesa dels focs, la neteja dels perols, l’esmorzar i el dinar popular, i tot el procés de cuinar el ranxo.

Hi ha canvis en la colla que l’elaboren... Crec que és una cita que no es vol perdre ningú.

Tenir al teu càrrec un dels vuit perols de ranxo és tot un honor per les cuineres escollides. Val a dir que a Capmany les cuineres del ranxo sempre han estat dones. Els homes també hi participen donant suport logístic, encarregant-se de tenir el foc sempre alimentat de llenya seca i d’altres tasques igualment necessàries. Tothom ajuda i se sent honorat de ser partícip d’aquesta tradició centenària. El relleu i l’alternança es fa amb naturalitat, generacionalment i sempre amb bona entesa. Les joves campmanyenques comencen com ajudants, per així un dia arribar a ser cuineres.

Com a ranxo centenari s’ha avançat amb l’associació que es va crear?

La FERSHC - Federació d’Escudelles, Sopes i Ranxos Històrics de Catalunya - es va constituir a Capmany l’any 2017. En som membres set pobles d’arreu del país, concretament La Seu d’Urgell, Verges, Vidreres, Castellterçol, Ponts, Gelida i Capmany - que acreditem una antiguitat de més de cent anys cuinant menges populars amb perols. Tots plegats i ben avinguts anem avançant, a poc a poc però amb pas ferm, per donar-nos a conèixer arreu del territori i cap a un dels objectius fundacionals, esdevenir Patrimoni Històric immaterial de Catalunya, i en un futur, de la UNESCO. Abans del carnaval, el segon cap de setmana de febrer celebreu la Festa Major de Santa Àgata. Que en destacaria?

Tota la programació està pensada per agradar a tots els públics, però voldria mencionar especialment el Tast de Vins del divendres. Se celebra a l’edifici centenari del Sindicat, un equipament ara municipal però que representa moltíssim per l’imaginari col·lectiu dels campmanyencs.

Som terra de vi, i aquest tast vol ser l’homenatge als nostres avantpassats, enllaçant aquesta tradició reculada amb els actuals cellers, que han donat continuïtat a la nostra història, i que amb la seva excel·lent feina sumen molta visibilitat i prestigi al nostre poble.

- 48

Lluís Planas

CARNESTOLTES El mes de febrer, el que podríem dir que esta al bell mig de l’hivern i desprès de setmanes d’eufòria nadalenca, els reis del mes de gener juntament amb les rebaixes, fa que el mes de febrer sigui una mica més tranquil, quant a àpats i econòmicament, però, té atorgat, malgrat tot de ser el mes curt del calendari, té la disbauxa més gran de tot l’any “els carnavals o carnestoltes” com en diem a Catalunya.

L’origen d’aquest nom Carnaval que denominem en aquest període de l’any es creu que deriva dels termes llatins “carnis avalis”que vol dir carns separades i segurament fa referència a la prohibició de menjar carn. També es diu que podria derivar-se dels termes igualment llatins de “carrus navalis” que fa referència al costum agrícola de passejar un carro en forma de nau.

Carnestoltes deriva dels termes “carnes toltas”, carns tretes, nom que inicialment el Papa Gregori el Gran va designar la Quaresma i també fa referència a la privació de menjar carn.

L’origen d’aquestes festes dels pobles de la cristiandat es remunta als temps de les saturnals romanes que commemoraven el regnat feliç de Saturn en el qual no hi havia discòrdia, distincions socials ni prohibicions. Durant els set dies que duraven, els esclaus podien gaudir de gran llicencia, actuaven com els amos, es feien servir pels seus senyors, es posaven les seves robes i permetien inclòs que se’ls robés. Durant les saturnals els tribunals no actuaven, el senat no es reunia i també suspenien les accions militars. La gran disbauxa que emplenava els carrers de Roma s’acabava amb la destrucció publica d’un ninot que representava Saturn.

En el carnaval hi ha elements que recorden el carrus navalis, festa que s’havia celebrat a Egipte, Grècia, Roma i als països nòrdics i germànics. Era de caràcter agrícola i consistia en passejar un carro en forma de nau pel camp i els carrers, aquest artefacte anava

envoltat de dones amb una camisa molt curta que deixava al descobert la resta del cos tot nu. Durant el recorregut feien balls promiscus i cantaven cançons satíriques molt pujades de to contra la religió i l’estat. El carrus navalis integrat dintre el carnaval cristià va continuar sortint fins el segle XVI en què les autoritats eclesiàstiques el van prohibir. Tot i així era costum de veure-hi cada any carrosses en forma de nau i ple de gent a dintre que es lliuraven a la disbauxa.

L’enterrament de la sardina, fet que posa punt i final al carnaval, i enceta el temps de Quaresma i per tant temps

d’abstinència i de penitència, segons alguns, aquest nom deriva de l’antiga tradició de sortir als afores a berenar el darrer dia de carnaval i tancar el període de gresca i disbauxa.

Altres, en canvi diuen que té certes connotacions carnals perquè era el darrer dia que es permetien les practiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa.

I per acabar os deixo la lletra d’una cançó que la gent durant l’enterrament cantaven a la sobtada mort del carnestoltes.

Ja és mort en Carnestoltes / Ja és mort l’amic millor / Cantem-li unes absoltes / Cantem-li una cançó.

- 52

CARNAVAL DE ROSES 2020 l’arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a l’envelat de la plaça Frederic Rahola, acompanyat en cercavila per la percussió del grup cultural local Ociart; la festa continuarà amb música i balls en directe.

U

na de les festivitats més arrelades i de major tradició de la ciutat de Roses és el Carnaval que, any rere any, torna amb més força que mai del 20 al 24 de

La primera passada serà divendres a l’avinguda de Rhode; que serà encapçalada pels reis d’enguany, en Daniel Garcia i l’Elisabeth Garcia de la Colla Bruel pels adults i els Scargottins de l’Ivan Padilla i la Iona Ruiz pels monarques infantils. Respecte els Reis dels Casals de la Gent Gran, enguany han estat designats en Bernard Fuentes i l’Encarna Martínez. Tot seguit, com és tradició, ball a l’envelat amb grups de versions i discomòbil al Pavelló Municipal d’Esports. febrer. Cinc dies de celebració on la població s’omplirà de color, música, carrosses, comparses, balls, i més...

Com és habitual, la festa comença dijous a partir de les deu del vespre amb

L’endemà, dissabte, és el dia dedicat als infants. L’avinguda de Rhode s’omplirà de les carrosses infantils a partir de les quatre de la tarda, on hi faran la passada, i acabaran a una discomòbil per petits a l’envelat. Tanmateix, música i ball no faltaran a la

- 54

cita, tant a la Ciutadella com al Pavelló i l’envelat fins ben entrada la nit.

Diumenge és el dia gran, on brillarà amb llum pròpia la passada de petits i grans a partir de les dotze del migdia. A l’envelat de Frederic Rahola, a les sis de la tarda, hi haurà concert i ball seguit de la proclamació del Rei i la Reina de la Gent Gran; tot seguit, la resta de premis, començant a les vuit del vespre, a la plaça Sant Pere, amb la proclamació del Rei i la Reina del Carnaval, tant dels adults com dels petits. Recordem que els escollits tindran l’honor d’encapçalar les passades de l’any vinent.

El concurs de carrosses: un esdeveniment especial Tot seguit es farà públic el nom dels guanyadors del concurs de colles del carnaval en les seves 3 categories: millor carrossa, millor coreografia i millor disfressa. Un concurs pel qual les colles -sovint superant el centenar de persones- es preparen i dediquen al llarg de tot l’any precedent.

L’objectiu és, en resum, destacar sobre la resta: en efectes especials, complexitat, originalitat, caracterització... El premi, més enllà d’una subvenció que pot arribar als 1.500 €, és l’honor de passejar amb la banda acreditativa durant tots els actes del carnaval. Aconseguirà la Colla del Tech revalidar les 2 corones de l’any passat? O bé Los Nenucos, la Wendy’s o els San Tornem-hi li prendran el lloc?

Cal dir que la importància del carnaval a Roses ha imposat una estricta normativa quant a l’organització. D’una, com a la concurrència, d’altra, vetllant per una competició en igualtat de condicions i la limitació que un esdeveniment com aquest pot tenir en el dia a dia de la ciutat. Així, per exemple, l’alçada o la potència dels equips de so està limitada, i qualsevol incorrecció dels participants pot suposar la pèrdua de les preuades primeres posicions a les passades. Les normes també destaquen que no és permès menjar ni beure alcohol durant les passades, una decisió acompanyada de la gran campanya preventiva adreçada als joves anomenada “Per Carnaval no tot s’hi val”. Aquesta campanya, que es repeteix des de ja fa 7 anys, ha estat reconeguda per la Generalitat i exportada a d’altres poblacions.

L’Ajuntament de Roses promou també un concurs de fotografia sobre la temàtica del carnaval.

L’enterrament de la sardina Dilluns 24 tindrà lloc la gran arrossada popular al Pavelló Municipal d’Esports. Està previst que hi assisteixin 3.000 persones. Aquest

any es demana als participants que portin plats, coberts i gots de casa per tal de promoure la voluntat de reduir residus. Per acabar, a partir de dos quarts de set de la tarda i des de la Plaça Catalunya, tindrà lloc, la passada de comiat: el seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes i l’enterrament de la sardina abans d’iniciar l’abstinència de la Quaresma.

L’enterrament del Rei se segueix de la lectura del seu testament. És aquest un moment que no té pèrdua: a imatge de les escomeses d’un ball de diables, hom repassa de forma satírica els fets més destacats succeïts a Roses l’any anterior. I no s’hi posen per poc.

Un castell de focs clourà l’edició del carnaval 2020 més important de l’Empordà.

D’altres poblacions acompanyaran Roses en la celebració especial del carnaval. En destaquen Fortià el 7 de març, Agullana el2 9 de febrer i Castelló, que prendrà el relleu de la torxa festiva de Roses tot el cap de setmana següent.

En lloc no se sent el carnaval tan propi com a Roses: forma part de la mateixa essència del poble, i ha deixat de ser un acte lúdic per a identificar la vila arreu del país. El carnaval ja és una referència turística a Catalunya riquíssim d’història que, com recorda l’arxiver municipal Josep Maria Barris, “ni tan sols la Guerra Civil va poder anihilar. Una veritable Festa Major d’hivern que aplega, any rere any, milers de persones.”

14 DE FEBRER, DIA DE SANT VALENTÍ La llegenda i el consum van lligats en la celebració del dia dels enamorats. Sant Valentí és el patró de l’amor, però també del consum.

El dia dels enamorats és el dia que marca el calendari perquè les parelles que s’estimen puguin festejar el seu amor. Gairebé tothom sap que el 14 de febrer és Sant Valentí, però el que una gran quantitat de gent desconeix és la llegenda que envolta aquest dia i aquest sant, el perquè se celebra aquest dia i quin és el seu origen.

El mite diu que el dia de Sant Valen-

tí fou un invent de l’Església per acabar amb una antiga festa pagana. Va començar a celebrar-se quinze segles enrere, quan el papa Gelasi I va determinar celebrar una festivitat catòlica el dia 14 de febrer amb la finalitat d’anul· lar i prohibir la festa pagana de les Lupercales, que es venia celebrant des dels temps de l’Antiga Roma el 15 de febrer en honor de Lupercus, déu de la

mitologia romana, al qual s’invocava per a la protecció de la fertilitat i dels ramats. Era una festivitat oficial de les més arcaiques i exòtiques de la Ciutat Eterna, durant la qual grups de joves, anomenats Lupercus, sacrificaven gossos i cabres en un insòlit ritual. Després, vestits només amb les pells dels animals que havien matat, i armats amb xurriaques fetes del mateix material, recorri-

en el centre de Roma fuetejant a tothom que es creuava en el seu camí. La gent acceptava complaent les xurriacades, ja que simbolitzaven una purificació i, fins i tot, fertilitat per a les dones.

No obstant això, Gelasi I no substituí l’amor pagà per l’amor cristià, atès que ni les Lupercales ni sant Valentí tenien res a veure amb l’amor. No queda gaire clar qui era aquell sant que venia a substituir la festa pagana, però al seu voltant es van crear infinitat de faules, la majoria de les quals han estat desmentides en el transcurs dels segles.

Una versió de les més explicades narra que a començaments del segle III dC l’emperador romà Claudi II, caracteritzat per la seva tirania, havia prohibit els joves casar-se i viure en matrimoni. Creia que els joves solters i sense família eren els millors soldats, atès que no tenien cap compromís que els impedís anar a la guerra. També ordenà als cristians adorar els dotze déus romans i declarà que associar-se amb els cristians era un crim castigat amb la pena de mort.

Per altra banda, la llegenda explica que un metge convertit al cristianisme, que es deia Valentí i que fou sacerdot durant el regnat de Claudi II, es va revoltar contra aquestes normes. Considerava injusta aquella prohibició i celebrà en secret molts casaments de joves soldats enamorats sota el ritual de l’església. Ni tan sols les amenaces de mort van evitar que practiqués les seves creences.

Les seves pràctiques van anar adquirint popularitat a Roma, fins a tal punt que van arribar a l’oïda de l’emperador, el qual, en assabentar-se del prestigi del sacerdot, va manar empresonar-lo.

Durant el temps que Valentí va estar a la presó, Asterius, el carceller, s’adonà que era un home de lletres i va demanar permís per poder portar la seva filla Júlia a rebre les lliçons del cristià. Aquella noia, cega de naixement, era un jove de ment desperta, intel·ligent i espavilada. Valentí li llegí contes de la història romana, li ensenyà aritmètica i li parlà de Déu.

Una nit, mentre li explicava la vida de Jesús, Júlia li va confessar a Valentí que el seu gran desig era poder veure tot el que ell li havia ensenyat. En sentir aquell interès, van resar conjuntament i, de sobte, una llum resplendent va il·luminar la cel·la de la presó. Va ser un instant fugisser al final del qual la Júlia va exclamar amb una alegria radiant: “Valentí, hi puc veure! Hi puc veure!

Aquest miracle va sacsejar les creences d’Asterius i de tota la seva família, que es convertí al cristianisme. Valentí, al contrari del que es pensava Asterius, va continuar pres fins al dia del judici, en el qual el capellà fou condemnat a mort, lapidat i decapitat. Això fou el 14 de febrer de l’any 270.

El relat es completa amb dos detalls que expliquen la tradició actual: el primer és que en el vespre de la vigília de la seva mort, Valentí escrigué una carta a la Júlia on li demanava que es mantingués

- 62

a prop de Déu. En acabar-la, va signar amb aquestes paraules: “Del teu Valentí”. Això pot explicar el perquè de l’expressió anglesa “from your Valentine”, que apareix als comiats de les cartes d’amor.

El segon detall de la llegenda és que la jove Júlia, agraïda a Valentí, va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba.

Avui l’arbre d’ametlles és un símbol d’amor i amistat.

Des d’aleshores, cada 14 de febrer, el dia de Sant Valentí, missatges d’afecte, d’amor i devoció s’intercanvien arreu del món.

Valentí va ser enterrat als afores de Roma, a la via Flamínia. Per aquest motiu durant l’edat mitjana la Porta Flamínia de la ciutat va ser coneguda també com la porta de Sant Valentí. Dos segles després, l’any 494, el papa Gelasi I va designar el 14 de febrer com la data per a la celebració del dia dels enamorats, incloent-la en el calendari litúrgic tradicional i elevant Valentí als altars com a sant.

L’Església catòlica ho celebrà així durant els següents 15 segles, però en 1969, sota el pontificat de l’ara també sant, Pau VI, i després del Concili Vaticà II, sant Valentí va ser eliminat del calendari eclesiàstic catòlic en considerar el seu origen d’una procedència llegendària.

Des de llavors, l’Església catòlica celebra el 14 de febrer els sants Ciril i Metodi.

Bé és cert que els antics martirologis de l’Església esmenten la data del 14 de febrer a tres sants de nom Valentí, tots ells màrtirs. A un se’l descriu com un sacerdot de Roma que solia ajudar els presos que serien després martiritzats durant la persecució a cristians.

L’altre sant Valentí, i el més conegut, va ser el bisbe de Pignataro Interamna (actualment Terni, a Itàlia), famós per la seva evangelització, miracles i curacions, i que va ser decapitat en temps de l’emperador romà Marc Aureli. Sobre el tercer sant Valentí, més enllà que també va ser martiritzat a l’Àfrica, poc més se sap.

Sant Valentí ja no és una festa cristiana, sinó una celebració social impulsada pel consumisme, una diada per fer regals romàntics de tota classe, en la qual els comerços són els grans beneficiats, atès que saben treure profit de la diada.

A la fi, la llegenda i el consum han pogut amb el silenci que va voler donar-li l’Església a sant Valentí i en l’imaginari i en la tradició popular continua molt present la celebració oficiosa de sant Valentí unida al dia dels enamorats. En el fons, si l’amor és el motor del món i si és veritat allò de “pau i amor”, que tingueu un bon dia dels enamorats!

- 66

El passat 9 de gener Espolla es va convertir en el punt de trobada d’una vintena de trulls i empreses d’oli de la comarca en una fira molt visitada.

Els pobles d’Agullana, Siurana Ventalló, Pau i Espolla entre d’altres van oferir el seu producte estrella: l’Oli de l’Empordà, al mig d’altres parades de producte de quilòmetre zero i de qualitat.

Tast d’olis i de vins d’Espolla, música en viu, els grallers d’Espolla, actuació de la colla castellera de Figueres, Photocoll de la Fira, on es va poder interactuar i crear imatges sorprenents, i el concurs de llançament de pinyol d’oliva van complementar l’èxit de la 24a Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla.

L’OR GROC VA BROLLAR A LA FIRA

DE L’OLI D’ESPOLLA

Fotos: Nuri Brugat

Celler Cooperatiu Espolla

Organització: Carles Lagresa ( alcalde) i el regidor d’Esports i Festes Albert Asenjo

Oli Trull Ylla de Cabanes

Oli Bell Verd de Borrassà

Can Bassonet de Vilajuïga

OLIVE de Ventalló

EMPORDÀLIA. Oli de Pau

LA FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ REP UN RECONEIXEMENT PEL SEU BAIX ÍNDEX DE SINISTRALITAT LABORAL Es tracta del Bonus Malus, un incentiu que permet la devolució parcial de la quota de la Seguretat Social a les empreses que registren menys accidents als llocs de feina.

La Fundació Salut Empordà (FSE) ha rebut un reconeixement de mans de la mútua Asepeyo pel baix índex de sinistralitat laboral que havia registrat l’any anterior, gràcies a la política de seguretat i salut de la Institució a través del seu Pla de Prevenció. Es tracta del que es coneix com a Bonus Malus, un incentiu econòmic que ofereix la Seguretat Social a les empreses que aconsegueixen reduir la sinistralitat laboral.

Entrega del reconeixement a la directora de Recursos Humans de la FSE, Maria Àngels Ortega. És la tercera vegada que la FSE rep aquest reconeixement. Anteriorment va ser pels exercicis corresponents als anys 2011 i 2017. El sistema del Bonus Malus permet obtenir la devolució de fins al 5 % de l’import de les cotitzacions per a contingències professionals que s’ha efectuat durant el període avaluat.

La Fundació Salut Empordà té una plantilla de 891 treballadors (a 31 de desembre de 2018), dels quals el 76,88 % són dones i el 23,12 % són homes, distribuïts en els tres centres de treball (Hospital de Figueres, Centre Sociosanitari Bernat Jaume i ABS l’Escala).

Reconeixement grup

FIGUERES OMPLE EL TEATRE JARDÍ DE SOLIDARITAT

Cor Uganda

AMB UN ORFENAT D’UGANDA Amb una quinzena d’escoles d’arts escèniques de la comarca i artistes convidats.

Figueres és solidària i ho ha tornat a demostrar la seva solidaritat, en aquesta ocasió, per ajudar els nens d’una escola orfenat d’Entebbe, Uganda d’on ha sortit el New Cor Safari que ja ha visitat Figueres en diferents ocasions.

El passat dia 12 de gener el Teatre Jardí es va omplir de gent per assistir a l’espectacle benèfic en què van participar més de 200 alumnes procedents d’una quinzena d’escoles escèniques de Figueres i la comarca.

Els organitzadors, l’Agrupació figue-

renca We Love Uganda ha mostrat la satisfacció i agraïment per la resposta solidària que han tingut les escoles i el públic de la ciutat. Més de 650 persones van assistir a la gala contra la pobresa infantil i les desigualtats que destinarà tots els beneficis obtinguts a ajudar a pal·liar les mancances en alimentació, sanitat i educació que pateix el centre.

La música, el ball i el teatre van ser els fils conductors d’aquest espectacle on va sonar la música dels nens i nenes New Cor Safari i es va comptar amb el talent dels alumnes de les escoles: Acting Figueres, Art and Dance

Estudi Bel González, Beat Dance Studio Figueres, Aula de Teatre Eduard Bartolí de Figueres, Coral Sant Pau i Coral Ramon Muntaner, Dance Me Figueres, Escola de Dansa i Música Pilar Sánchez, Escola de Música Allegro i Orquestra Versatile del Casino Menestral, Escola de Nou Moviment i Dansa Contemporània El Paller de Castelló d’Empúries, Escola Mónica Lucena, Escola de Dansa Marta Coll, Sergi Brugués dansa urbana i La Nau Oliva. Per amenitzar encara més l’espectacle el públic va poder gaudir de les veus de la petita Yolaini de La Voz Kids i de les joves coristes d’Eurojunior 2019.