Dimecres 28 de maig de 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Anàlisi de meitat de mandat a les principals localitats del Camp de Tarragona

Opinió 29 Jordi Bertran. Tàrraco rep menys que ningú: discriminació en xifres

Tarragona

Les obres del carril bici fins a la Móra començaran el 2026

L’Estat ha aprovat definitivament el projecte d’humanització de l’antiga N-340 al seu pas per la ciutat, que preveu també pantalles acústiques i costarà uns 10 MEUR 2

Valls 19

L’últim Sant Joan de l’Àliga

La nova bèstia es presentarà per la Candelera de l’any vinent. Abans, s’acomiadarà de Valls amb una Festa Major carregada d’actes per a tots els públics

Vidal: «Junts ha fet una oposició molt laxa. S’ha votat sí a tot i s’ha venut fum»

Entrevista política l 4

Elvira Vidal va trencar amb Junts la setmana passada. Tjerk van der Meulen

Tjerk van der Meulen

L’estat aprova el nou projecte d’humanització de l’antiga N-340 al seu pas per Tarragona

Mobilitat l El Ministeri de Transports preveu que les obres es licitin aquest estiu i arrenquin el 2026

Marta Omella Blanco

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha aprovat definitivament el projecte per a la humanització de l’antiga N-340 al seu pas per Tarragona. L’actuació forma part de l’acord entre l’Estat i l’Ajuntament de Tarragona per al traspàs de carreteres de titularitat estatal, i contempla una inversió que superarà els 10 milions d’euros, finançada amb fons del Ministeri. Aquest preveu que les obres es licitin aquest estiu, amb l’objectiu que arrenquin durant el 2026.

Aquesta primera fase del projecte inclou tres intervencions principals: la construcció d’un carril bici i per a

vianants entre la Via Augusta i la Móra; l’ampliació del pont del Francolí amb un nou espai destinat a la mobilitat sostenible; i la instal·lació de pantalles acústiques a banda i banda de l’A-7, al tram comprès entre l’Avinguda Catalunya i el cementiri. El pressupost previst per a les obres és de més de 9 milions d’euros. La resta es destinarà a l’assistència tècnica per al control d’aquesta actuació, la qual també ha d’adjudicar-se.

La subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, ha valorat molt positivament aquest «pas tan important», que  «suposa un gran avenç per a una obra cabdal per a la mobilitat sostenible de la ciutat». El con-

seller de Territori de l’Ajuntament, Nacho García, també va celebrar la notícia, assegurant que aquesta «era una aprovació que esperàvem i desitjà-

vem i que per fi ha arribat».

Pel que fa al carril bici, García va explicar que es tracta «d’una via segregada que anirà al marge dret en direc-

L’apunt

El projecte ja no serà finançat pels fons Next Generation

Mentre que en un inici el projecte comptava amb els suport dels fons Next Generation, finalment les actuacions seran finançades íntegrament amb fons del Ministeri. Segons indiquen fonts d’aquest a Diari Més, la decisió s’hauria pres, en part, pels terminis marcats pels fons europeus, que dictaven que els treballs s’haurien d’enllestir abans de l’estiu del 2026.

Móra. Sobre l’ampliació del pont del Francolí, el conseller va destacar que «va molt amb la línia que estem treballant a nivell de planejament urbanístic: unir les dues bandes del riu perquè no sigui una cicatriu, sinó un punt d’unió, i guanyar més espai per als vianants». I sobre les pantalles acústiques, va recordar que «són una llarga reivindicació veïnal que per fi veuen la llum».

El pressupost total previst per a les actuacions supera els 10 milions d’euros

El projecte inclou un carril bici i de vianants entre la Via Augusta i la Móra

ció Barcelona, amb espai per a vianants i bicicletes, i punts d’il·luminació amb balises que milloraran la mobilitat i l’accessibilitat». A més, va destacar que aquest nou tram enllaçarà amb el carril bici a la costa, connectant així totes les platges urbanes fins a la

La fase dos, en redacció  Cal recordar que el projecte ja va ser aprovat inicialment el març de 2024. En aquella primera versió, en canvi, el carril bici havia d’arribar fins a Altafulla, però una al·legació presentada per un càmping proper, que demanava que el carril no travessés el pont sobre la via del tren, va obligar a modificar-lo. Així, el projecte va quedar dividit en dues fases. La segona, que ampliarà el traçat per fer-lo arribar fins a Altafulla, es troba actualment en procés de redacció. Fins que no es finalitzi aquesta darrera fase, va explicar el conseller, no es produirà el traspàs de carreteres. A més, encara queden pendents altres trams d’aquest, com el condicionament de l’N-340 al seu pas pel Tanatori i la transformació de la T-11. La redacció del projecte inicial per al primer, va apuntar Garcia, que inclourà actuacions com la creació de voreres i nous espais d’aparcament, està «a punt» de completar-se.

La primera fase del projecte connectarà la Via Augusta amb la Móra amb un carril bici, mentre que la segona el farà arribar fins a Altafulla. Gerard Martí

El projecte també inclou l’ampliació del pont del Francolí. Gerard Martí

ERC reclama obrir freqüentment el Fortí de Sant Jordi per celebrar-hi activitats

Patrimoni l Consideren que ha quedat demostrat que pot acollir més de cent persones després de l’espectacle del Mèdol

J. Bugarin

L’espectacle que va acollir dissabte el Fortí de Sant Jordi ha revifat la polèmica sobre l’ús d’aquest baluard del segle XVIII. El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona ha tornat a reclamar l’obertura d’aquest monument a la ciutadania. La portaveu de la formació, Maria Roig, va reivindicar ahir, en una atenció als mitjans, «l’ús freqüent» d’aquest espai per a la celebració d’activitats culturals com la que va organitzar el Mèdol el cap de setmana. «La representació Anòxia,

Els veïns de

Naumàquia Coral va demostrar que el baluard és un espai ideal per celebrar actes i que pot acollir més d’un centenar de persones», assegurava l’edil, qui recordava que aquest és el primer cop que aquest equipament obre les seves portes des de la finalització de les obres d’adequació impulsades pel govern de Ricomà. La consellera destacava que les obres van tenir un cost de 250.000 euros i van finalitzar fa més d’un any i mig.

Discussió sobre l’aforament El conseller de Patrimoni, Nacho García, va explicar a

finals del 2023 que les limitacions d’aforament per la impossibilitat de fer-hi una sortida d’emergència i els costos per al seu manteniment va provocar que l’executiu socialista desestimés l’ús lúdic de l’espai. L’edil assegurava que només hi ha capacitat per a 25 persones i això anul·lava la possibilitat de fer-hi grans esdeveniments. No obstant això, assenyalava l’opció de celebrar-hi actes de petit format.

En canvi, Roig assenyalava que el fortí pot acollir almenys un centenar de persones, segons un informe elaborat pels

Ponent es manifesten per demanar un CUAP als seus barris

Societat l Es concentraran avui a les 19 h davant el CAP La Granja

Els veïns de Ponent es concentraran aquesta tarda davant del CAP La Granja per a reivindicar un Centre d’Urgències d’Atenció Primària als seus barris. L’acció, convocada per La Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns/es de Tarragona (FAVT), arrencarà a les 19 hores amb l’objectiu d’informar a la ciutadania de les últimes gestions realitzades per fer arribar aquestes demandes a la Generalitat de Catalunya i a l’Institut Català de la Salut en particular.

«Qualsevol que conegui la ciutat sap que els barris de Ponent concentren un terç de la població. Som prop de 40.000 habitants, un número que creixerà aviat amb la construcció dels nous habitatges a la zona del PP-10 i el

trasllat del Complex Educatiu», explica Manuel Martín Bravo, de la Comissió de Veïns i Veïnes dels Barris de Ponent, una de les entitats que formen part de la Plataforma. «Sempre hem defensat que s’han de portar els serveis allà on està la gent, no pas el contrari. A més, la població no només ha crescut, sinó que s’ha envellit. No totes les persones grans tenen algú que els pugui portar en cotxe fins a un centre d’urgències, i ara mateix, en transport públic, podem passar entre 45 minuts i una hora fins a arribar a l’hospital», apunta Bravo.  De fet, tant la Plataforma com la FAVT coincideixen en el fet que la «ubicació més

Defensen ubicar el nou centre al CAP La Granja, ampliant les instal·lacions

Roig denuncia que no s’ha fet cap manteniment des de la seva adequació

tècnics municipals. En aquest sentit, la portaveu d’ERC assegura que l’obertura d’aquest

baluard, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) és qüestió de «voluntat política». «És un escenari ideal per organitzar actes, no podem renunciar a una part tan important del nostre patrimoni», remarcava.

D’altra banda, la consellera republicana denunciava

que l’Ajuntament no ha fet cap manteniment d’aquest monument. «El fortí s’ha arreglat de pressa i malament per acollir aquest espectacle que està programat des del gener», apuntava l’edil. De fet, indicava, hi havia una vintena de bosses de brossa al recinte durant la celebració de l’acte.

idònia, econòmica i eficient» per al nou CUAP, és l’actual CAP La Granja. «És una bona oportunitat, tenim l’espai i els mitjans, no es necessitarien grans inversions, només una mica de voluntat per fer créixer el centre i portar a més professionals», explica el veí.

Si no s’optés per aquest espai, la Plataforma defensa que s’estudiï construir el CUAP en un dels solars o terrenys existents als barris de Ponent. «És una zona amb moltíssimes oportunitats. Respectarem la decisió final s’ubiqui on s’ubiqui el centre, però un nucli tan important com aquest necessita serveis, i creiem que almenys se’ns hauria de considerar», apunta Bravo.

Finalment, les entitats també demanen formar part del procés participatiu previ que ha de justificar la necessitat del nou equipament sanitari i la seva ubicació.

Marta Omella Blanco

El Fortí de Sant Jordi va acollir un espectacle organitzat pel Mèdol el darrer dissabte. Mèdol

Elvira Vidal: «Junts ha

fet una

oposició molt

laxa, s’ha votat sí a tot i s’ha venut fum.

El PSC s’haurà de guanyar el meu vot»

Entrevista l Diari Més parla en exclusiva amb la nova consellera no adscrita, qui assegura que el portaveu de Junts, Jordi Sendra, «només pensa en fer carrera política i tenir una bona jubilació»

Carlos Domènech Goñi

Com es troba Elvira Vidal després de sortir de Junts?

«Tocada emocionalment, però convençuda del pas que he fet. L’hauria d’haver fet abans».

Què ha passat en aquests dos anys perquè hagi acabat sortint del grup municipal?

«No m’han tingut en compte per a res. M’he sentit menystinguda. A més, no hi havia dinàmica de treball».

Què vol dir amb això?

«Que no ens preparàvem ni els plenaris, no hi ha hagut reunions de treball. Sempre ens vèiem al bar. Anàvem als plenaris sense saber què votaríem, almenys per part meva». Com valora l’oposició que ha fet Junts?

«Ha estat molt laxa. Hem votat a tot que sí sense negociar i s’ha fet gala de projectes acordats amb el govern que no serviran per a res perquè no estan prou dotats».

Posi’m un exemple.

«Els 40.000 euros per obrir l’Hostal del Sol i fer-hi un parc ajardinat, o els 400.000 euros pel Mercat del Fòrum. Amb aquests diners és impossible obrir-lo. L’edifici s’ha de rehabilitar completament, i a sobre hi viuen dos veïns que s’hauran de reubicar. S’ha venut fum».

Com ha estat la seva relació

Governar

«En l’últim mandat, en dos anys vam fer molta feina per millorar Tarragona»

amb Jordi Sendra?

«Molt dolenta des del principi. Ha vingut a l’Ajuntament a fer carrera política i tenir una

millor jubilació».

I per què va decidir anar de segona a la llista?

«Ens coneixem des de la infantesa i pensava que seria diferent. Jo tenia ganes de treballar per la ciutat. Però des de l’inici la frase més sentida ha estat ‘jo sóc el portaveu i farem el què jo digui’».

S’ha sentit infravalorada?

Augmenten fins a 20 les places  per reforçar la Guàrdia Urbana

Seguretat l També s'amplien a 8 les places reservades per a dones

Redacció

El passat mes de març l’Ajuntament de Tarragona va aprovar el procés selectiu per incorporar 10 nous agents a la Guàrdia Urbana, però ara aquesta xifra s’ha vist duplicada fins a arribar als 20. Així ho especifica una resolució de

la tinenta d’alcalde d’Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia de 22 de maig de 2025, on s’aprova l’ampliació de les places a proveir en la categoria d’agent del cos policial. En aquest procés selectiu, doncs, també s’amplien fins a vuit les places reservades per a dones, d’acord amb la

disposició addicional vuitena de la Llei 16/1991, de 10 de juliol de les policies locals i tal com resol en el document. És important recordar que el passat 14 de maig va finalitzar el termini per participar en la convocatòria d’aquest concurs d’oposició lliure en la qual s’han presentat un total

«Sí. Les mocions les redactava jo i les signava ell. M’han retallat de fotografies. I mai he pogut disposar de l’ajuda de l’assessor, només treballava per ell. A més, he sentit molta pressió pel fet de no ser militant».

Se sent còmode sota el paraigua de Junts?

«Sí. De fet, en les eleccions al

de 260 sol·licituds. Un cop tancat aquest termini, tant el servei de Personal de l’Ajuntament com la Guàrdia Urbana treballen perquè el procés selectiu sigui àgil i que permeti complir amb el calendari que està previst, que és que els futurs agents s’incorporin a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) en el curs vinent 2025-2026.  Des de l’any 2023, quan Manel Vázquez va assumir la direcció del cos, s’han incorporat a la plantilla un total de 42 agents, 34 homes i 8 dones.

no soc trànsfuga. Seguiré treballant sense assessors, telèfon ni portàtil, tal com he fet fins ara».

Estava assabentada de les converses de Jordi Sendra amb la cúpula del partit per governar amb els socialistes?

«No, perquè no ens explicava res. Però em sona a un intercanvi de cromos: ‘Jo no entro a governar amb els del 155 i vostè em dona ser cap de llista l’any 2027’».

L’apunt

Un perfil tècnic amb passat a l’administració

Elvira Vidal Sensi (Lleida, 1963) és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en Administració Pública per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat secretària interventora, ha compaginat el dret públic amb la docència a la universitat i també ha treballat com a tècnica en contractació pública.

Parlament de l’any passat, el Joaquim Calatayud (diputat i alcalde de les Borges) em va dir si volia entrar a les llistes com a independent. I a mi em feia molta il·lusió».

Què va passar?

«Jordi Sendra ho va aturar».

Jordi Sendra va demanar que entregués l’acta de consellera. Ho farà?

«En absolut. Jo he vingut a treballar per la ciutadania tarragonina, no per Junts. El que començo ho acabo».

Se sent incòmode si la titllen de ‘trànsfuga’?

«Jo no guanyaré més ni presidiré cap empresa municipal,

Vostè hauria entrat a l’equip de govern?

«Sí. Nou persones no poden moure una ciutat Patrimoni Mundial. Són molt treballadors, però no arriben».  En l’últim mandat, de fet, va ser la consellera de Parcs i Jardins, Capacitats Diverses i Contractació. Com ho va viure?

«Estic molt orgullosa de la feina que vam fer amb el Dídac Nadal i la Cristina Guzmán. En dos anys es va fer una feinada a la Guàrdia Urbana, a Mercats i es va millorar l’espai públic de la ciutat».

Hi havia diferència amb l’actual grup municipal de Junts?

«Molta. Ens reuníem, parlàvem i hi havia consens. Tots tres vam anar a negociar l’entrada a govern. Ningú no amagava res».

Què li han amagat ara?

«Jo no he arribat a veure la proposta de pacte del PSC».  Què es pot esperar d’Elvira Vidal els pròxims dos anys com a consellera no adscrita?

«Espremeré el meu vot». En quin sentit?

«El meu sí el PSC l’haurà de guanyar. Sense el vot número 14, que és el meu, no aprovaran res».  I en dos anys, què passarà? «Ja en parlarem, no sé què faré demà...».

Elvira Vidal va abandonar la setmana passada el grup municipal de Junts. Tjerk van der Meulen

Imatge d’arxiu de dos agents de la Guàrdia Urbana. Cedida

PROTECCIÓ CIVIL

Prova de

sirenes de risc químic a Tarragona

i

Terres de l’Ebre amb avisos al mòbil, demà 29 de maig

El Govern convoca la població a practicar el confinament en 14 municipis. S’activaran 55 sirenes i s’enviaran missatges ES-Alert

PRedacció

rotecció Civil farà una prova d’activació de sirenes de risc químic a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre aquest dijous, 29 de maig, a les 16 hores. En l’exercici s’activaran 55 sirenes, 52 del PLASEQTA (Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona), i tres més ubicades a Flix i Tortosa. A més, la població de les zones afectades rebrà dos missatges ES-Alert als telèfons mòbils: un per iniciar l’exercici de confinament i un altre per donar-lo per finalitzat. Es calcula que la prova pot arribar a una població de més de 200.000 persones. A diferència d’altres exercicis, en aquesta ocasió es convida expressament la població de la zona de Tarragona a practicar el confinament. L’objectiu de la Generalitat de Catalunya és que la ciutadania conegui el so de les sirenes, es familiaritzi amb les alertes mòbils i posi en pràctica el consell d’autoprotecció que cal seguir en cas real d’accident químic, és a dir, confinar-se.

Quina àrea afectarà?

En total, participen en aquesta prova catorze municipis, dels quals dotze es troben dins el PLASEQTA. Aquests són Constantí, la Canonja, els Garidells, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Reus, Salou, Tarragona, Vilallonga del Camp i Vila-seca. En aquestes poblacions es demanarà a la ciutadania que practiqui el confinament seguint les instruccions d’autoprotecció. A Flix i a Tortosa s’activaran les sirenes, però no es demana de forma específica el confinament.

Com actuar si vius a la zona del simulacre?

Si resideixes en una de les àrees afectades, demà 29 de maig, a les 16 hores, sentiràs les sirenes de la prova i rebràs una alerta al mòbil. Això no implica una emergència real, però és important saber com reaccionar. En primer lloc, cal refugiar-se a casa, o si estàs al carrer entrar a l’edifici més proper i aplicar les mesures d’autoprotecció. Protecció civil recorda a la ciutadania que s’han de tancar portes i finestres, aturar la ventilació exterior o l’aire condicionat, i no sortir al carrer fins a rebre

el senyal de fi d’alerta. Com diuen els cartells de la campanya informativa: QUEDA’T A DINS!

Un cop finalitzat l’exercici, podràs fer-ne una valoració en aquesta enquesta, publicada pel Departament d’Interior i Seguretat Pública.

Com sonen les sirenes?

El so de confinament té un to oscil·lant, similar al d’una ambulància, i dura tres minuts amb tres cicles d’un minut separats per cinc segons. El so de fi de l’emergència és més agut i constant, amb una durada de 30 segons.

Cal refugiarse a casa o a l’edifici més proper i aplicar les mesures d’autoprotecció

També s’han distribuït 1.600 cartells i 21.000 fullets informatius a la zona de Tarragona, un centenar de cartells i fullets a les Terres de l’Ebre, en col·laboració amb els 14 ajuntaments implicats. Els centres escolars, residències i centres de dia participaran activament en l’exercici, i tot el personal està format per garantir la seguretat dels infants i les persones vulnerables en cas d’emergència real. Protecció Civil recorda que aquesta prova és essencial per reforçar la preparació de la ciutadania davant qualsevol eventualitat química.

Campanya informativa L’exercici d’emergència química previst per aquesta setmana s’ha preparat amb una intensa campanya informativa i de sensibilització prèvia. En total, s’han realitzat 36 xerrades adreçades a col·lectius diversos com escolars, persones grans, treballadors del sector industrial i hoteler, així com membres de les forces de seguretat.

4 de juny, a Barcelona Aquesta serà la segona prova de sirenes que es farà aquest any a Catalunya. La primera es va fer dimecres, 21 de maig, als sectors químics de la Tordera, la Catalunya Central i l’Aran. També hi haurà una tercera prova, el 4 de juny, al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès.

Sirena ubicada al Port de Tarragona.  DIRECCIÓ GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL

Societat l L’acte de lliurament de la distinció va aplegar familiars i amics i va repassar la trajectòria i l’impacte del ‘tascaman’ a la ciutat

Eduard Boada ja és fill adoptiu de la seva Tarragona

Ara ja sí, Eduard Boada Pascual és fill adoptiu de la ciutat de Tarragona. «Entrar a Casa Boada era deixar-se emportar per un ritual buscat, però al mateix temps molt honest». En un darrer ritual, familiars i amics, a més d’autoritats, van aplegar-se al passeig Arqueològic pel lliurament de la distinció. «La gràcia del senyor Boada és que és nostre, és patrimoni de la ciutat. Però és universal. Va convertir l’entrepà en un objecte de culte. Era un home mitificat, però fet a si mateix», va expressar Enric García Jardí, autor del llibre Senyor Boada. Amb una barra de pa sota el braç, el biògraf va repassar l’impacte del ‘tascaman’ a la ciutat. «Va inventar-se la truita de patates xips perquè abans havia fet entrepans d’olla, de codonyat i de torrons. És a dir, la consciència de la tradició va ser el que el va fer creatiu», va explicar García Jardí. L’acte va estar acompanyat

per música, com li hauria agradat a Boada, i van sonar cançons mítiques com ‘Muralles de Tarragona’ i ‘Imperial Tarraco’.

Adoptiu i predilecte

«El meu pare mai s’hauria imaginat un acte així. Ha arribat gràcies a totes les persones que l’han estimat», va dir Eduard Boada fill. Els dos fills del rei del bocata van recollir la distinció i van rebre una gran ovació. «És bonic pensar en ell i recordar-lo», van expressar. Mentre el sol queia i el reflex impactava sobre les muralles, el públic assistent escoltava la música i els emotius discursos. «Fem un acte de justícia, perquè el fem fill adoptiu. Però també és un acte d’injustícia, perquè Boada hauria de ser fill predilecte també», va exposar Rubén Viñuales, alcalde de la ciutat. «Era més de Tarragona que les muralles. I era una bona persona, que intentava que també tothom

de lliurament de la distinció es va celebrar al Passeig Arqueològic.

Estima

«El meu pare mai s’hagués imaginat  un acte així»

fos millor persona. Em preguntava sovint per com anaven les coses a l’Ajuntament i sempre em deia: ‘Sobretot, estimeu-vos’», va explicar l’alcalde.

Alimentar el seu record

Com no podia ser d’una altra forma, no van faltar els famosos entrepans, a càrrec d’Ol’Dirty Smash. De truita, rovellons, de tot tipus. Per celebrar la

distinció de tota la ciutat. «Va ser una persona estimada universalment a Tarragona. I aquest és un títol molt difícil d’aconseguir», va expressar Sandra Ramos, consellera de Cultura. L’acte va acabar amb l’Amparito Roca, amb tots els assistents dempeus, picant de mans i taral·larejant la melodia. Poques coses més genuïnament tarragonines. Com el nou fill adoptiu de la ciutat. De la seva Tarragona. «No li hauria de dir res perquè aquest acte és ple de noms. Vostè va alimentar generacions senceres de tarragonins. L’Ajuntament fa una bona feina amb l’acte. Ara som nosaltres el que tenim el deure

‘El Príncep’ de Maquiavel es representarà al CaixaForum

Cultura l El pròxim 3 de juny, el CaixaForum acollirà una nova sessió del cicle Grans Mestres del Teatre. Es representarà El Príncep, una adaptació del clàssic de Nicolau Maquiavel, amb direcció de Francesc Cerro-Ferran. Redacció/LaCaixa

d’alimentar el seu record», va compartir García Jardí.  Una tarda emotiva i senzilla. Una distinció i un acte just per l’homenatjat. «El senyor Boada era al mateix temps la saviesa popular, la picaresca, aquest escepticisme quan t’escodrinyava amb les ulleres una mica abaixades. Però també era la tendresa, amb un fons idealista que persistia, i la generositat i la fidelitat amb els amics. Aquests darrers mesos he trobat a faltar els seus àudios de WhatsApp que sempre acabaven d’una manera molt pragmàtica, però també molt autèntica i divertida: ‘Bueno, adéu’».

El cantant de La Pegatina,  Adrià Salas, visitarà el  Talent Local Tarragona Redacció

Cultura l El compositor parlarà d'autogestió, així com del seu nou projecte musical

Demà visitarà el cantant de La Pegatina, Adrià Salas, el Local Talent Local de Tarragona. En la seva visita parlarà de música i autogestió, així com també presentarà el seu nou projecte musical en solitari.  El grup va iniciar la seva carrera l’any 2003 amb el nom de Pegatina Sound System, i amb un sols parell de temes recollits en un EP, van començar a recórrer la península Ibèrica i a tocar en festivals i sales de concerts. El grup es va consolidar com un fenomen trencador amb

els vells fonaments de la indústria musical, present contínuament a les xarxes socials i seguit per milers de fans, tot i no formar part del circuit comercial. A principis del 2010 van rebre el Premi al millor artista pop/rock del 2009 de la revista Enderrock, també el Premi al millor lloc web, i van tocar arreu del món. Aquest fet va donar una nova empenta al projecte i va fer que s’alcessin com un grup referència també a Europa. Talent Local és un nou projecte cultural i creatiu que ha començat a caminar enguany a la ciutat.

Oriol Castro

L’acte

Tjerk van der Meulen

Tarragona celebrarà l’Orgull el 14 de juny amb una nova edició del Pride

Societat l L’epicentre de la jornada serà la plaça Corsini, que acollirà una gala encapçalada per Rosa López

Tarragona tornarà a omplir-se de color, música i reivindicació aquest mes de juny amb la segona edició del festival Pride, que se celebrarà el pròxim dissabte 14 de juny amb el lema L’Orgull és nostre i la plaça Corsini, de nou, com a epicentre de la jornada. Aquesta arrencarà a les 10 hores i clourà a les 3 de la matinada amb una gala encapçalada per la cantant Rosa López. A més, durant el dia s’organitzaran diverses activitats gratuïtes i obertes per a la tota ciutadania a la plaça Corsini, com la fira d’entitats, tallers i espectacles infantils, un vermut musical, i un concert per a la visibilitat trans entre d’altres.

«El Pride és un esdeveniment de ciutat, una festa de la

dignitat i de la llibertat d’estimar i viure com cadascú vulgui», va afirmar ahir l’alcalde Rubén Viñuales durant la

presentació de la jornada. El batlle també va posar en valor la tasca de les entitats del territori i la coordinació amb

la Conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+. «Tornar a celebrar aquest festival és una mostra de la força

La marxa reivindicativa arrencarà a les 19 h des de la Corsini

col·lectiva per fer de Tarragona una ciutat orgullosament diversa», va afegir.

Per la seva banda, la consellera d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+ Cecília Mangini, va subratllar el caràcter inclusiu de la jornada i va animar a la ciutadania a participar-hi. «Per fer una ciutat millor, una Tarragona per a tots i totes, es pot reivindicar de moltes maneres. El 14 de juny ho farem ballant, cantant, cridant, marxant, amb les famílies i també amb les drags. El Pride és fruit de molt d’esforç i és per a tothom», va assegurar la consellera.

La marxa per a la visibilitat i l’orgull de la comunitat LGTBI+ del Camp de Tarragona començarà a les 19 hores des de la plaça Corsini i comptarà amb la participació de diverses entitats locals i quatre carrosses. Enguany el recorregut, que serà una mica més extens que en l’edició anterior, passarà per la Rambla Nova fins a la plaça Imperial Tàrraco, des d’on es retornarà al punt d’inici. A les 21 hores tindrà lloc la lectura del manifest social i el pregó comunitari, a càrrec del periodista i productor Óscar Cornejo.

A les 23 hores arrencarà la Gala i Concert Pride Tarragona 2025, presentada per la drag local Zafiro i Roger Font, i protagonitzada per artistes com Rosa López, Yurena, Rocío Saiz, Kelly Roller i Dennis Moore, entre altres. També comptarà amb la participació de la comparsa Disc45. La celebració de l’Orgull a la ciutat s’estendrà durant tot el mes de juny, amb activitats com xerrades, conferències, i representacions teatrals. També es publicaran 10 capítols de pòdcast amb la participació de les entitats que formen part de l’esdeveniment.

Marta Omella Blanco

Imatge de la presentació de la segona edició del festival Pride a Tarragona. Diari Més

Una furgoneta carregada de patates té un aparatós accident a Tarragona

Successos l Una furgoneta carregada de patates va patir ahir un aparatós accident a Tarragona. El succés es va produir cap a les 17 hores, quan el conductor va perdre el control del vehicle i va sortir de la via, xocant contra la barrera de seguretat de l’N-340. Fins al lloc dels fets, a l’altura del Càmping Caledònia, es van desplaçar dues patrulles de la Policia Local d’Altafulla. Daniel Cabezas/Jordi Sanvisens

El MSC Splendida rep la Cambra

Empresa l Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, va participar a la recepció que el creuer MSC Splendida va fer a la ciutat, en la que va ser la primera de les 25 escales previstes per aquesta temporada. Redacció/Cambra

el

Mostra de Teatre Jove El grup 30 segons va estrenar l’obra Kaduka, de creació pròpia, sobre el pas del temps

Escoltar amb els ulls una macedònia

Els humans ens hem entestat a comptar el temps. El tic-tac dels rellotges ens dicta el compàs de la vida, tal com expliquen els personatges de Kaduka, l’obra de creació pròpia amb què la companyia 30 segons es va presentar a la 32a Mostra de Teatre Jove. Però ens aturem prou, a reflexionar-hi? Des d’un inici, la representació, que ens situa a primera hora del matí, ens suggereix aquesta pregunta amb les presses arrapant-se als cossos dels personatges. La mare, que fa deu mil coses a la vegada, no para d’ordenar a la seva filla que s’espavili: que es vesteixi, que esmorzi, que es renti les dents. Si no s’hi afanya, diu, perdran el bus. Al bus, tots enllaunats, entre el soroll dels telèfons mòbils i del trànsit, s’accentua aquesta sensació de vida que es desfà a les mans. Tot va molt ràpid, massa.

que s’acabaran menjant plegats. Aquest canvi de ritme desvetlla emotivitat, entre els talls precisos de fruita, amb els records de com cuinaven la mare i l’àvia.

Programació

meitat d’escenari, on sent com uns nois, a les fosques, endrapen com posseïts hamburgueses de franquícia i enceten llaunes de begudes ensucrades.

Dilluns vinent, a les 20.30 hores, es reprèn el cicle amb Calfolavi Teatre

que es va representar dilluns al vespre. Carles Uriarte

Dirigits per Farners Rubio, els actors, d’entre 14 i 18 anys, no desapareixen en cap moment d’escena, i amb uns petits cubells van treient els objectes que cada situació els demana. Els textos fragmentaris, en conjunt, relaten el pas d’un dia, del matí a la nit, de la vida a la mort. El contrast entre la vida ràpida i la vida lenta es manifesta, especialment, quan una colla s’entaula per observar com es prepara una macedònia

És llavors que els aliments s’eleven com a catalitzadors de la memòria íntima i com a fil d’una transmissió intergeneracional, d’una generositat. Tot plegat ens convida, entre préssecs, pomes, peres o raïm, a «escoltar amb els ulls, amb el nas, amb la llengua i amb les mans», i ens recorda allò que va escriure Martí Sales a Aliment: que cuinar pels altres és una forma d’amor. El contrast s’engreixa a l’altra

La representació, sensible també a la dansa, reflecteix aquesta dualitat, aquesta pugna, i com la visió del temps afecta a gent d’edats diferents. Des dels joves que van atrafegats, que es lamenten que els professors ni s’hagin après el seu nom i que a casa enyoren la pausa que els permeti preguntar-se, profundament, com estan, fins a la vella que, asseguda en un banc, es penedeix perquè la vida ha passat volant i troba que l’ha desaprofitada.

L’obra conclou amb un monòleg evocador, amb la lluna projectada al fons, en què el cicle de la natura es confon amb el cicle de la vida humana. El que ens ensenya un cop més el muntatge és l’opció d’una altra mirada. Fixar-se en l’ametller, mirar més el cel i menys el telèfon. Fixar-se en els minuts, en els segons, pensar-los, i provar de canviar de gest.

Enric Garcia Jardí Crònica escrita amb les aportacions de Luiza Torchia, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.

‘Kaduka’ era

títol de la proposta teatral que va dur el grup 30 segons a l’escenari del Teatre Tarragona. Carles Uriarte

Detall de la proposta de la companyia 30 segons,

La Generalitat comença les obres de rehabilitació energètica de set blocs de pisos de Sant Josep Obrer

Habitatge l La intervenció busca reduir la demanda energètica, afectarà 76 domicilis i costarà 1,62 MEUR

Sergi Peralta Moreno

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ja ha encetat els treballs de rehabilitació per a la millora de l’eficiència energètica de set blocs de pisos del carrer de Mas Pellicer (els números 31, 45, 46, 53, 54, 57 i 59), al barri de Sant Josep Obrer. Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica confirmen que a principis de mes es van començar a muntar les bastides de les obres, activant en el procés el cronòmetre. La mesura afectarà un total de 76 habitatges i costaran 1,62 milions d’euros (IVA inclòs).

Els immobles objecte de reformes van ser construïts el 1977 i els gestiona l’Agència de l’Habitatge. La intervenció consistirà en l’aïllament de les façanes, de les cobertes inclinades i dels porxos, així com la substitució de fusteries exteriors per unes de millors prestacions. També s’actuarà en les zones comunes, com nuclis d’escales o el portal. Si es detecta algun element amb amiant o en mal estat, es procedirà amb la seva retirada. Amb l’actuació, es preveu reduir el consum d’energia

Depredadors

d’una bastida sent col·locada davant d’un

L’AVV Primer de Maig expressa que «ens sembla perfecte, tot el món està content»

primària no renovable —es calculen estalvis d’entre el 46 i el 54%— i la demanda energètica —al voltant d’un 70% menys—. El termini d’execució màxim és de vuit mesos,

biològics controlaran el pugó dels arbres de la ciutat

Espai Públic l El tractament es farà en 270 arbres, segons l'afectació

Redacció

El departament de Jardineria de l’Ajuntament de Reus inicia aquesta setmana un tractament amb depredadors biològics per combatre l’afectació de la jardineria urbana per pugó i psil·la. Amb aquesta mesura, la regidoria de Via

Pública aposta pel manteniment de la jardineria municipal amb tècniques alternatives a l’aplicació de productes fitosanitaris.

El tractament es farà ens uns 270 arbres en àrees verdes públiques (parcs i jardins, zones enjardinades, vegetació en medi urbà, alineació

arbrat urbà) de la ciutat. Es portarà a terme segons el nivell d’afectació de la plaça en cada indret. Es començarà pel tractament dels arbres de l’espècie Cercis siliquastrum, ja que per les seves característiques i de les plagues associades, són els primers a presentar poblacions de psil-

així que tot plegat hauria d’estar enllestit de cara a principis del 2026.

La comunitat del barri ha rebut el projecte amb els braços oberts. «Ens sembla per-

la i pugó.

El control es farà amb la distribució dels depredadors mitjançant petites caixes que es col·loquen a la vegetació de la zona a tractar. En concret s’introduiran dues espècies: l’anthocoris nemoralis, una depredador molt voraç en tots els seus estadis mòbils, que es ns nodreix activament depredant els ous, els adults i estats nimfals; i amb l’adalia bipunctata, un coleòpter voraç depredador de gran nombre d’espècies de pugons que afecten diferents espècies vegetals.

dent de l’associació de veïns

Primer de Maig, Eduardo Navas. Tot i que li hauria agradat que la mesura arribés a més ciutadans, «s’ha d’entendre que cada propietari s’ha de cuidar dels seus béns». Així mateix, afirma que ja han començat oficialment les obres en dos dels blocs de pisos.

Això no obstant, Navas comparteix que «no estem d’acord amb què l’Agència de l’Habitatge, a part dels blocs, tingui més pisos de lloguer, però no hi faci res, allí». Tot i anhelar que les mesures arribin més enllà d’aquest projecte, «tot el que siguin millores, estem d’acord», conclou.

Acord amb l’Estat

Les obres arriben després de l’acord que van signar el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat de Catalunya el juliol del 2023. El pacte es va centrar en el compromís de rehabilitar 919 habitatges públics de vuit ciutats de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida. El pressupost total de l’actuació rondava els 23 milions d’euros, un 60% del qual seria aportat per l’Estat central mitjançant fons europeus.

fecte perquè canviaran tot el sistema de finestres, forraran els blocs, els aïllaran, perquè la gent no tingui tant de consum energètic; tot el món està content», expressa el presi-

Barcelona, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Alsamora, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona i Vila-seca seran els municipis objecte dels treballs. L’acord es va aprovar amb els objectius de promoure la rehabilitació dels domicilis, la millora de l’eficiència energètica, de l’accessibilitat i de la qualitat residencial i la contribució a la revitalització de les àrees urbanes i al benestar de la ciutadania.

Fotografia

edifici al barri de Sant Josep Obrer. Diari Més

Un dels arbres on s’ha aplicat el tractament. Cedida

El Síndic de Greuges insta el consistori a valorar les demandes de l’Escola Prat de la Riba

Educació l El consistori defensa que ja treballa algunes peticions dins del Pla d’Entorns Escolars segurs

Miquel Llaberia

El Síndic de Greuges de Catalunya respon a la carta enviada per part de l’AFA Prat de la Riba i insta a l’Ajuntament de Reus a revisar els entorns escolars del municipi i valorar les propostes presentades per part de les famílies. Davant de les reunions poc satisfactòries entre el consistori i la comunitat, l’AFA va decidir enviar una carta tant al Síndic de Greuges de Catalunya com de l’Ajuntament de Reus.

En la carta enviada pel Síndic al consistori reusenc i a l’AFA es recomana fer cas del decàleg de la Societat Catalana de Pediatria de l’any 2023 en què, entre altres mesures, demanava la pacificació del trànsit en els entorns escolars, prioritzant al vianant i restringint el trànsit motoritzat. «Com veureu, el decàleg proposa substituir aparcaments per a cotxes dels carrers contigus als centres educatius per aparcaments per a bicicletes, patinets i zones d’espera, de trobada i joc a l’espai

públic», apunta el Síndic. Tot i que reconeixen ser conscients «de la complexitat de la planificació urbana i de la mobilitat en un municipi», entenen

Comencen les obres per remodelar la Facultat de Medicina de la URV

Universitat l Permetran crear dos laboratoris i una sala i ampliar una aula d'informàtica

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV tindrà més espais per a la docència i les pràctiques de l’alumnat gràcies a les obres de reforma que han començat els últims dies. Els treballs, que està previst que estiguin enllestits abans de finals d’any i que són resultat de la subvenció rebuda amb l’ampliació de places d’estudiants, permetran millorar la qualitat docent. Les actuacions tenen lloc als edificis 0 i 3. Al primer, s’enderroca l’estabu-

lari existent per convertir l’espai resultant en dos laboratoris destinats a la docència, de 96 metres quadrats (m2) cadascun i amb una capacitat per a dinou estudiants. Els dos nous laboratoris, que es proveiran del mobiliari i l’equipament científic necessaris, substituiran els actuals ubicats a la planta soterrani de l’edifici 3. Justament en aquest immoble s’adequarà i s’ampliarà l’actual aula d’informàtica per guanyar una superfície de fins a 86 m2. A més, s’enderrocarà un laboratori per convertir-lo en una

que l’administració local «ha de treballar en aquesta línia per la defensa dels drets dels infants, que són especialment vulnerables als contaminants

atmosfèrics».

Per aquest motiu, demanen que es revisin els entorns escolars del municipi i definir un calendari de prioritats.

El Síndic de Greuges de l’Ajuntament encara ha de donar resposta

Reaccions

Fonts de l’Ajuntament de Reus consultades pel Diari Més defensen que el que demana el Síndic de revisar els entorns escolars al municipi ja s’està duent a terme dins del Pla d’Entorns Escolars segurs, que inclou tots els centres de la ciutat. «Pel que fa a les reivindicacions concretes que fan les famílies, ens hem reunit, les hem valorat i nosaltres els hem fet la proposta de tancar el trànsit mitjançant pilones el tram de l’avinguda president Companys a l’altura de la porta lateral de l’escola de 8.30 a 9 hores i de 16 a 17 hores». Sobre l’acústica i el canvi de finestres, el consistori afirma haver traslladat a la Generalitat les peticions de l’AFA d’invertir en millores a les finestres.

Per la seva banda, des de l’AFA valoren positivament la resposta del Síndic, ja que «s’alinea amb les nostres reivindicacions». «A més, insisteixen en el fet que no és una elecció, és una obligació de l’Ajuntament protegir als nostres infants», afegeixen. Per un altre costat, esperen rebre una resposta del Síndic de l’Ajuntament ben aviat.

A més, en el cas de l’Escola Prat de la Riba exigeixen que s’estudiïn les reivindicacions concretes que fan les famílies i s’informi de la valoració que s’hagi fet per implementar-les.

aula polivalent de 48 m2 i una capacitat per a 32 alumnes. El projecte executiu té un pres-

supost total de 329.289 euros. Amb un calendari encara per determinar, la Facultat de Me-

dicina i Ciències de la Salut deixarà a mitjà termini el centre de Reus per traslladar-se

Fotografia d’arxiu d’una mobilització de la comunitat educativa de l’Escola Prat de la Riba. Cedida

Redacció

al Campus Bellissens, al costat de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Un operari, treballant aquesta setmana en la intervenció, que haurà d’estar llesta abans d’acabar l’any. Cedida

Prop de

900 infants participen en la 27a edició del programa Fem Coral

Societat l El Pavelló Olímpic Municipal va acollir ahir l’actuació de la 27a edició del programa Fem Coral. Hi van participar 840 infants de 19 escoles de la ciutat, que van interpretar la cantata Dràcula! O el vampir poruc!, amb text i música originals de Carey Blyton Versió i adaptació en català de Marc

Guerris i M. Glòria Mariné. El Fem Coral s’organitza des de la regidoria d’Educació i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, amb la coordinació de l’Escola de Música del Centre de Lectura.  Aquesta és una coproducció de l’Escola de Música del Centre de Lectura sota la direcció de Raül Contreras. Les escoles

participantsvan ser La Salle Reus; Mowgli; Dr. Alberich i Casas; Misericòrdia; Cèlia Artiga; Joan Rebull; Els Ganxets; Rubió i Ors; Pompeu Fabra; Isabel Besora; Sant Josep; Puigcerver; La Vitxeta; Maria Cortina; Maria Rosa Molas; Montsant; ARCE; Rosa Sensat i Pi del Burgar. Redacció/Tjerk van der Meulen

Miquel Llaberia

Cent anys és una dada que es diu fàcil, però que hi ha temps perquè passin moltes coses. És el temps que ha passat des que l’Escola Rubió i Ors va obrir portes per primera vegada, en aquella ocasió en un indret diferent de l’actual, en l’edifici que encara es manté en la cantonada entre el camí de l’Aigua Nova i el carrer de la República, actualment conegut com a carrer Rafael Casanova. Davant d’aquesta efemèride que se celebra enguany, la direcció del centre va decidir que ho havia de compartir amb el barri i la ciutat. «Des de la direcció consideràvem que el fet que una institució educativa arribi als cent anys era important, perquè significa que han passat cent cursos escolars i pel mig també han passat moltes coses, no només a Catalunya, sinó també a la ciutat», va expressar el cap d’estudis del centre, Carlos Hugo Velarde.

Per aquest motiu, van fer mans i mànigues per organitzar una sèrie d’activitats que servissin per celebrar-ho i, la primera d’elles, va ser un vermut musical obert al barri el passat 30 de novembre. «Que hi hagi una escola en un barri és primordial, perquè on es mou aquesta canalla és dins del barri. Aleshores, tenir una escola de proximitat permet als nens i famílies fer vida al aquí», destaca la directora de l’Escola Rubió i Ors, Noèlia Moliner.

Alhora, la secretària de l’escola, Zulema Ortega, subratlla que la presència de l’escola «dona molta vida al barri». «El barri en els darrers anys ha canviat molt, s’han tancat moltes botigues i el teixit social s’ha anat perdent, però l’escola continua. Mentre el

l Societat

L’Escola Rubió i Ors, un segle sent el cor d’un barri

El centre ha celebrat enguany els cent anys amb diverses activitats

centre hi sigui, hi haurà vida i no serà tan sols un barri residencial, perquè ara mateix l’escola és el cor del barri», defensa Ortega. Per la seva banda, Velarde coincideix amb les seves companyes de l’equip directiu i afegeix que «els alumnes són la part més important d’una escola, però

també ho són les famílies que hi ha darrere».

Reivindicatius

Per una altra banda, el cap d’estudis recorda que l’escola ha estat el centre de moltes de les reivindicacions del barri: «És molt important remarcar el fet que hi ha una escola al

L’Ajuntament homenatja les treballadores de l’Antic Hospital

Societat l L'Antic Hospital va ser l'escenari dilluns d'una taula rodona per recordar la història de les extreballadores de l'equipament sanitari. Emmarcada en la programació Persones Grans de Reus, una vuitantena de persones van assistir a la trobada, que va ser completada amb la inauguració d'una exposició, al vestíbul, sobre 87

dones que van desenvolupar la seva trajectòria professional allí. La mostra destacava perfils molt diversos, des de doctores fins a anestesistes i ginecòlogues, passant per infermeres, auxiliars, telefonistes, secretàries, llevadores, netejadores i cosidores. L'acte va acabar amb una fotografia de grup i un piscolabis. «Un dels aspectes que ens reuneix

a totes és l'estima pels malalts i pels nostres companys», es destacava. Fins i tot, la regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda, va recordar el seu passat entre aquelles parets. La programació continuarà fins al diumenge, amb propostes com un taller de cuina intergeneracional i intercultural o una festa amb ball d'envelat. SPM

barri, perquè mirant documentació hem descobert que bona part de les mobilitzacions que hi ha hagut han estat per l’escola, per exemple, per crear aquest edifici on estem ara». Un esperit reivindicatiu que la Rubió i Ors no ha perdut. «Treballem molt el pensament crític dels nostres

alumnes i reivindiquem necessitats de la ciutat sempre des de l’aprenentatge. Però mai és criticar per criticar, sempre volem que hi hagi un fonament», opina la directora de l’Escola Rubió i Ors. Una mostra d’això és la celebració del Dia Internacional de l’Art, en què a través de la

L’equip directiu reivindica el paper de l’escola com a agent social al barri

Avui es durà a terme l’acte de cloenda de la celebració del centenari

iniciativa es van exposar les obres en diferents aparadors de la ciutat amb la voluntat de fer reflexionar a la població. «A més, també els hem volgut demostrar que, quan vegin una problemàtica com que hi ha poca verdor a la ciutat, tenen la capacitat d’anar a qui correspongui, com l’Ajuntament, a queixar-se perquè els escolti i faci alguna cosa», apunta el cap d’estudis.

Anècdota

A més, aquesta mirada al passat ha servit per descobrir alguna de les anècdotes de la història de la Rubió i Ors com, per exemple, que l’edifici actual de l’Escola Rubió i Ors va ser inaugurat per Jordi Pujol. «Això ens ho han explicat exmestres del centre. Es veu que en aquell moment hi havia un alumne que es deia Jordi Pujol i en aquell moment el president de la Generalitat era Jordi Pujol. I com que no hi va haver representació de la Generalitat durant la inauguració de l’edifici, sempre s’ha dit que l’edifici el va inaugurar Jordi Pujol alumne», explica Moliner.

Anècdotes que ben segur es compartiran durant l’acte de cloenda del centenari de l’escola que tindrà lloc avui dimecres 28 de maig a partir de les 18.30 hores al Teatre Fortuny. Un acte senzill que preveu donar veu a alumnes, famílies i exmestres.

L’acte va consistir en una taula

D’esquerra a dreta, Carlos Hugo Velarde, cap d’estudis, Noèlia Moliner, directora, i Zulema Ortega, secretària de l’Escola Rubió i Ors. Tjerk van der Meulen

rodona i la inauguració d’una exposició a l’Antic Hospital. Tjerk van der Meulen

Avui, 28 de maig, es compleixen dos anys de la celebració de les eleccions municipals. Aleshores, des del Diari Més, vàrem fer una anàlisi prèvia de la situació a les principals ciutats del Camp de Tarragona amb una visió periodística, amb redactors del diari i

Tarragona l

col·laboradors de cada territori. Van ser tres lliuraments i vàrem batejar la secció com el ‘Prescrutini’. En aquesta ocasió repetim l’experiència, però en aquest cas amb una anàlisi una vegada coberta la meitat del mandat. Les aritmètiques generades

La brossa i el POUM, la història interminable

L’enderroc del Mamotreto del Miracle serà un dels projectes més recordats d’aquest mandat ple de llums i ombres. Han passat dos anys des de les darreres eleccions municipals i, des de llavors, el govern Rubén Viñuales (PSC) ha hagut de governar sol i en minoria. Tot apunta que serà així fins als comicis del 2027. La complicada aritmètica del ple municipal ha obligat l’executiu municipal a trobar acords a dues bandes i fent malabars. Amb el suport incondicional de Junts per Catalunya, els socialistes han anat alternant entre En Comú Podem i els consellers no adscrits —ex de Vox— per arribar als 14 vots necessaris per assolir la majoria. El batlle ha anat impulsant diferents projectes, però encara té molts reptes pendents en els pròxims dos anys. Entre altres, l’adjudicació del contracte de la brossa i el POUM, dues històries interminables. Ambdós temes van quedar sense resoldre’s el mandat passat i, ara per ara, continua allargant-se la demora. Durant aquesta primera meitat de mandat, el govern ha executat inversions que estaven pendents com l’adequació del camp de rugbi, la creació de l’intercanviador de Battestini o les diferents actuacions previstes al projecte Greenbelt’26. L’estiu passat, el govern va iniciar la construcció de 192 habitatges socials al PP-10. Algunes de les primeres propostes pròpies que va impulsar els socialistes va ser la recuperació dels regidors de barri o l’impuls del programa Pam a

Pam, una iniciativa que no ha acabat de convèncer els veïns. L’executiu també ha aconseguit aprovar una nova ordenança de terrasses deu anys després. El govern ha estat centrant els seus esforços a planificar la revitalització de la Tabacalera. Hi ha diferents projectes previstos, com mòdul 5 en un centre universitari o el trasllat de l’ICAC. Segons les previsions de l’Ajuntament, les màquines entraran en aquest emblemàtic edifici aquest mateix mandat per iniciar les obres. També està pendent la construcció de la nova Biblioteca provincial, que s’ubicarà en l’antiga fàbrica de tabacs. És un projecte que depèn també de la Generalitat i l’Estat. Molts esperen que l’Ajuntament, liderat pel PSC, apressi el Govern català i l’espanyol —que comparteixen mateix color polític— perquè aquest equipament cultural sigui una realitat al més aviat possible.

Promeses electorals

John Bugarin

El futur ús de la Tabacalera va ser un dels principals temes de debat en les eleccions del 2023. També ho va ser el POUM, que podria tornar a centrar la campanya del 2027 si el govern no prem l’accelerador per a la seva aprovació. De cara als comicis de fa dos anys, Viñuales va prometre diferents projectes i mesures que encara no s’han dut a terme, com la gratuïtat del servei de bus municipal, la recuperació de la Font dels Lleons o la Rambla del Mar. En canvi, sí que està complint amb la

després de les eleccions van deixar configuracions ben diverses en aquests consistoris. N’hi ha que tenen alcaldies repartides, però d’altres han viscut relleus més traumàtics, com és el cas de Cambrils, on l’alcalde va decidir renunciar.

PSC: 9 - ERC: 6 - PP: 4 - ECP: 2

Junts: 2 - Vox: 1 - No adscrits: 3

seva proposta electoral de convertir l’última coca de la Rambla en una zona per a vianants, tot i que s’ha d’acabar de definir el projecte amb un concurs d’idees. El govern també treballa en la pacificació de l’eix Unió-Prim-Apodaca, així com en la renovació de la flota d’autobusos de l’EMT, amb la compra d’una trentena de busos híbrids i elèctrics.

L’eterna licitació de la brossa La gran polèmica d’aquest mandat el centra el nou contracte de la brossa —caducat des del 2023—, que està immers en un embolic judicial que dura des del juny de l’any passat i es podria resoldre aquest estiu amb la resolució del Tribunal Català de Contractes. L’organisme s’haurà de pronunciar sobre els recursos presentats per Paprec GBI i FCC Medio Ambiente —actual adjudicatària del

servei de la neteja— contra l’adjudicació del contracte a Urbaser, segon classificat. Durant aquests dos anys de mandat hi ha hagut altres temes controvertits, com la creació de noves zones regulades.

Governar en solitari Han passat dos anys des de la nit electoral del 28 de maig del 2023. L’alegria inundava la seu del PSC a Tarragona, on els socialistes aconseguien recuperar l’alcaldia només quatre anys després d’haver-la perdut. Enmig de la celebració i abans d’iniciar el seu primer mandat al capdavant de l’Ajuntament, Rubén Viñuales anunciava que governaria en solitari. Dos anys després, continua sent així. Malgrat estar en minoria, han estat capaços de tirar endavant temes crucials per a la ciutat. El govern

ha aconseguit una certa estabilitat, malgrat que la geometria política al consistori és complexa.

Des de bon principi, Viñuales va trobar en els grups municipals de Junts per Catalunya i En Comú Podem els seus principals aliats per a aquest mandat. Quan no ha pogut comptar amb el suport d’ECP, els socialistes han trobat una alternativa en els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque. La qüestió és que el govern del PSC ha sabut jugar bé les seves cartes per tirar endavant el mandat. I és que, més enllà de la resistència fèrria d’alguns partits, com Esquerra Republicana o el Partit Popular, ha tingut la sort de trobar-se amb una oposició que li ha allargat la mà.

Imatge de l’equip de govern municipal durant la roda de premsa que van oferir per fer balanç del primer any de mandat. Adrià Disch

Reus l

La primera avaluació: llum, foc, reacció

El 28 de maig del 2023, l’eufòria desfermava el feu del PSC a la plaça del Castell. «Visca, visca, visca, Reus socialista!», es bramava. La llista encapçalada per Sandra Guaita havia estat la més votada, seduint 8.583 electors, i encetava el camí per recuperar l’alcaldia. Els números van sumar i, amb l’adhesió d’ERC i Ara, la vara de l’alcaldia va quedar en mans d’una dona per primera vegada en la història de Reus. La nit havia tingut, però, uns altres protagonistes indirectes: els alumnes de Guaita a la URV tenien examen de la seva assignatura just el dilluns de ressaca pels comicis, i esperaven que els resultats es traduïssin en bones notes. Si la memòria no erra, la satisfacció acabà sent generalitzada. Dos anys més tard, ara són la ja batllessa i l’equip que la flanqueja qui s’han de sotmetre a l’avaluació.

A l’equador del mandat s’ha arribat i, per ara, el govern està seguint un ritme de treball constant i pautat. Adés accelerat, adés parsimoniós, l’executiu local està vivint, encara, de les últimes remeses de l’herència de Carles Pellicer i serà, a partir del xiulet de la segona meitat, que realment es veurà la petjada que Sandra Guaita i companyia seran capaces de deixar a la capital del Baix Camp. Això no obstant, no és una observació corrosiva, sinó qüestió de reconeixement. El que es comença, s’ha

d’acabar, i els tràmits de l’administració pública requereixen paciència —a vegades, en mesures desmesurades— i temps. D’idees pròpies n’hi ha —l’Eix Astorga n’és un exemple—, però d’avui per a demà no seran. Com a marca pròpia, el tripartit PSC-ERC-Ara s’ha caracteritzat per la seva capacitat reactiva, en especial, per l’estela vermella que deixa al darrere. No va tardar a implantar un pla de xoc de neteja, ja el primer estiu, per pal·liar allò que es considerava insuficient. Una ciutat «grisa», que deien. El succeïren més, com per mantenir els parcs infantils. A hores d’ara, encara regna la sensació que l’executiu funciona a base de cops, com un punching ball. Hi ha una recriminació i, aleshores, s’actua. La planificació és clau per prevenir. El Pla d’Acció Municipal (PAM) és el full de ruta a seguir. I, de nou, serà a partir d’aquest precís moment que tocarà demostrar de debò si s’és capaç de treballar amb les llargues enceses o si només es posen pedaços i tiretes sense desinfectar la ferida ni abordar l’elefant a la sala.

Símil animal fet, Guaita i els escuders han hagut d’empassar-se una quantitat desorbitada de gripaus, i dels més tòxics i grossos que hi havia en els cinc continents. La pujada d’impostos del primer exercici o el tancament d’una línia de l’Escola La Vitxeta o de la Residència de Gent Gran ICASS foren batalles que s’entomaren en

qüestió de mesos. La funerària fou l’epicentre de dilema rere dilema, arribant-se a convertir en un desagradable debat d’acusacions creuades. La nova zonificació escolar i la ubicació de l’estació d’autobusos són temes hostils que encara hi ha sobre la taula. Algunes de les qüestions ni tan sols són competència municipal, però, fins i tot en casos així, o potser precisament en casos així, és vital comunicar-se, explicar les coses. Una sòlida argumentació pot ser capaç d’amansir les feres i, sovint, ha regnat per la seva tensa absència. Mai no plourà al gust de tothom i l’acció de govern sempre rebrà crítiques, sempre. S’ha de ser capaç de prendre decisions impopulars en pro d’un bé comú, però sense una

justificació al darrere, s’esdevé un blanc fàcil, i el concepte de l’escolta activa es converteix en arma de doble fil. I alerta: rectificar sempre que hi ha una queixa tampoc és sinònim de feina ben feta, ni d’escoltar, sinó d’inseguretat.

Amb tot, el govern municipal no ha estat sinònim d’un drama total —d’illa—. Malgrat desavinences internes, Guaita sempre ha defensat que «ha vingut a treballar» i, a poc a poc, va marcant empremta. Ja havia advertit que el primer any s’havien d’atendre «necessitats urgents» i que, en paral·lel, es pensaria «en gran». No va perdre el temps a complir una de les promeses electorals: el Mercat del Carrilet romandrà a l’emplaçament actual. El coneixement ha

adoptat un rol prioritari i Reus ja és Ciutat de la Ciència i la Innovació. No són paraules buides, o no haurien de ser-ho: la ciutat ha d’interioritzar-ho com una forma de fer i de ser. InnoReus, la Brigada d’Intervenció Ràpida o el SOABEM són bones cartes de presentació. Conservant regidories anteriors, Ara Reus tira endavant l’ampliació del cos de la Guàrdia Urbana i el RENATUReus. Esquerra lidera iniciatives com l’Escola d’Oficis, participació o les transformacions del carrer Ample, el Gaudí Centre i el Museu d’Art i Història. Feina de formiga. L’avaluació és continuada.

Sergi Peralta

Fotografia de grup de gairebé la totalitat del govern municipal de Reus, l’estiu passat. Gerard Martí

Valls l Junts: 9 - ERC: 5 - PSC: 4 - CUP: 2 - Vox: 1

El Barri Antic, una ‘prioritat’ que s’eternitza

Dolors Farré (Junts per Valls) travessa l’equador del seu segon mandat com a alcaldessa de Valls. Ho fa al capdavant d’un executiu municipal amb Esquerra Republicana, que li permet tenir estabilitat per tirar endavant la seva acció de govern. Sense anar més lluny, fa unes setmanes van aprovar els segons pressupostos en dos anys, que ascendeixen a 37,7 milions però que no han aconseguit el suport de l’oposició. Uns comptes que sembla que posen novament la mirada en el Centre Històric, una “prioritat” que s’eternitza mentre el barri es va degradant per l’abandonament que ha patit durant anys per part de l’administració i la falta de solucions estructurals.

El mandat va començar amb la inauguració de l’ambiciós Museu Casteller i més endavant del nou equipament públic municipal de Ca Xapes. Ara bé, la realitat d’aquests dos

espais és ben diferent de la que viu el barri on s’ubiquen. Aquests últims mesos han estat marcats per l’esfondrament de diversos habitatges en mal estat, apuntalats o buits. Una situació que el veïnat denuncia que s’ha normalitzat en un barri on la vulnerabilitat i les desigualtats socioeconòmiques s’han enquistat. L’esfondrament més sonat va ser el de l’edifici de la plaça de l’Oli, propietat del mateix Ajuntament i que va obligar a desallotjar els veïns i reubicar el mercat. El degoteig de comerços del centre que tanquen és constant, una situació que els locals que encara queden i iniciatives com el projecte col·lectiu de La Draperia -impulsat per artistes vallencs de la mà de la Comunalitat Urbana de Valls- intenten revertir.

Per la seva banda, l’Ajuntament continua apostant per les línies de subvencions als propietaris i per als qui volen viure al Centre Històric -i la cessió de tres solars a la

Esperant la transformació verda

El segon mandat del PSC de Kenneth Martínez a l’Ajuntament del Vendrell s’iniciava ara fa dos anys com una continuació del primer, aquest cop amb un antic company de viatge a la ciutat —el PP— que presagiava una estabilitat encara més gran que la que hi havia hagut anteriorment amb Ciutadans i l’AVP. Certament, aquests dos primers anys han transcorregut sense ensurts a la capital del Baix Penedès, amb dues formacions que, a nivell local, han mostrat una clara sintonia en gairebé tots els temes. En l’anterior mandat, l’existència d’un vers lliure com Bàrbara Peris, de l’Associació Veïnal de les Platges (AVP), va acabar suposant

que els socialistes acabessin fent els ulls grossos davant d’iniciatives que, com s’ha vist després, no compartien del tot. No és estrany, doncs, que en aquests dos primers anys de mandat el govern local hagi fet un viratge en diferents assumptes relacionats amb les platges, des del fet de demanar de nou les banderes blaves, fins a l’ús de la neteja mecànica quan ha fet falta, a més d’impulsar una platja per a gossos que ha de ser una realitat aquest estiu —una iniciativa que l’anterior regidora de l’àrea havia descartat contínuament— i aparcar definitivament les platges sense fum ni soroll.

Però més enllà d’aquest puntual canvi de timó, el segon mandat de Kenneth

Generalitat per fer-hi habitatges-, per ubicar equipaments municipals com l’escola de música a Ca Padró o per la rehabilitació d’espais del barri com l’església i la muralla de Sant Francesc, ara en obres. Unes obres que han convertit -temporalmentl’accés en cotxe a l’Hospital Pius, el Barri Vell i la zona comercial en un autèntic laberint.

Protestes

Més enllà del Centre Històric, hi ha malestar en diversos sectors dels serveis públics vallencs. Fa un any, treballadores de Serveis Socials de l’Ajuntament es van concentrar a les portes del consistori per la falta de personal. Reclamen que es cobreixin els llocs vacants, des de baixes fins a places de gent que ha marxat. En l’àmbit educatiu, preocupa el tancament d’una línia d’I3 a l’escola pública Eladi Homs i una línia d’ESO a l’Institut Jaume Huguet de cara al curs vinent.

Un altre tema que fa anys que s’arrossega és el contracte de la brossa, del 2005 i prorrogat des del 2021. Mentre el consistori vallenc

El Centre Històric continua sent una de les assignatures pendents. JC

assegura que està treballant per treure’n un de nou a licitació, els treballadors ja fa temps que denuncien que la maquinària és insegura, posa en risc la seva seguretat i està obsoleta, com el mateix contracte. De fet, la recollida a la capital de l’Alt Camp

Martínez al Vendrell es va anunciar com la segona part d’aquella transformació urbana iniciada el 2019, un cop el consistori ja va poder demanar de nou crèdit, i que va suposar l’ampliació de l’illa de vianants cap al carrer del Doctor Robert, el carrer de les Quatre Fonts, el Pont de França i el carrer de la Cristina Baixa, enllaçant així amb el barri de França. En aquest cas, el projecte 2.0 del PSC de Martínez porta l’eslògan de la “transformació verda”, amb un seguit d‘actuacions d’envergadura que han de permetre fer créixer els espais verds a la ciutat. Però precisament la gran dimensió d’aquestes

iniciatives és el que fa que avancin a pas lent i que, a hores d’ara, encara no n’hagin començat les obres de pràcticament cap. Les que ho faran més aviat, abans de l’estiu, seran les de renaturalització de la riera de la Bisbal al seu pas pel centre, que han de dotar la població d’un “passeig fluvial” per on els vendrellencs puguin passejar i s’elimini aquesta barrera entre el nucli antic i el barri del Tancat.

Un projecte similar és el d’ampliar la via verda entre el centre i les platges, reconvertint el torrent dels Aragalls. Quan el govern el va presentar el passat setembre va afegir que seria

s’ha de fer amb camions d’altres municipis on l’empresa titular del servei també és PreZero. I finalment els treballadors de l’Hospital Pius de Valls, que per enèsima vegada reclamen més personal i més recursos, així com renovar un edifici que ha quedat “obsolet”. Demanen una millor gestió i planificació, denuncien el tancament de plantes i que se’ls deneguen vacances i permisos. Peticions i reclamacions que s’arrosseguen des de fa anys. Mesos després de les protestes, el Departament de Salut i l’Ajuntament van anunciar que a partir del setembre estudiaran la “fórmula” de governabilitat del centre i que el nou parc sanitari no serà una realitat fins d’aquí a vuit anys, com a mínim.

una realitat l’estiu del 2025, però els treballs ni tan sols han començat. El mateix ha passat amb la remodelació de l’avinguda de Sant Vicenç, que ha de passar a ser de només una direcció i ha d’incloure un carril bici. Tampoc s’ha sabut res més de les 46 càmeres de videovigilància noves que haurien d’estar en funcionament a l’estiu, i ningú ha parlat mai més d’aquella promesa que es va fer durant la campanya d’oferir un cap de setmana a l’any de vacances pagades a la gent gran. Altres projectes que són bandera del govern local, com el parc del Botafoc o la pacificació de la Rambla no sembla, per ara, que avancin de forma massa ràpida, com tampoc ho fa tot el que està relacionat amb ampliar els aparcaments tant a prop del nucli antic com a les platges. Així doncs, en l’apartat de promeses complertes i acabades, el govern local es pot apuntar bàsicament dues iniciatives que ja provenien de l’anterior mandat i que es van culminar el 2024: el nou edifici del Tabaris, a Coma-ruga, i la renovació del contracte de la neteja viària. La capacitat per desplegar alguns dels projectes locals també dependrà del finançament que el municipi pugui rebre del nou Pla de Barris, al qual jaha anunciat que concorrerà.

Judit Castaño

Marc Guitart

Presentació del servei de neteja. MG

Tranquil·litat intramurs i dubtes metropolitans

Pere Segura arriba a la meitat del mandat amb projectes de gran envergadura en execució que contribuiran a la transformació del municipi

El 28 de maig de 2023, Segura va revalidar l’alcaldia amb majoria absoluta. Amb la seva victòria, ha esdevingut l’home fort de Junts amb l’alcadia més important del Camp de Tarragona. Des d’aleshores la tranquil·litat ha governat a la casa consistorial i l’alcalde s’ha proposat un mandat de transformació. Tot i això, ha agafat protagonisme després d’anunciar l’abandonament del grup impulsor de l’Àrea Metropolitana a causa de la postura de Tarragona sobre la ubicació de l’estació intermodal.

Els problemes per a Segura han sorgit per haver que lidiar amb altres administracions per aconseguir finançament per als projectes de gran envergadura. Com és el cas del TramCamp, la millora de l’estació de tren urbana o la

intermodal.

Pel que fa al tramvia, el Departament de Territori ja ha licitat el tram entre Vila-seca- Cambrils i es preveu que la Generalitat aporti més diners per a la seva integració urbana. D’altra banda, consistori, Generalitat i el Ministeri de Transports, a través d’Adif, treballen en un macroprojecte per millorar l’entorn de l’estació de tren urbana.

La polèmica més destacada per a Pere Segura ha estat arran de la ubicació de l’estació intermodal. El fet que l’Ajuntament de Tarragona hagués presentat un projecte per ubicar-la a l’Horta Gran va provocar que el consistori vila-secà abandonés el grup impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i tot estigui ‘standby’. Malgrat que en un principi hi havia consens territorial en la ubicació de la nova estació d’alta velocitat, el posicionament de Tarragona ha fet trontollar la política del Camp de Tarragona.

Majoria i posició per desbloquejar grans projectes

LD’altra banda, la implantació del macrocomplex d’oci i joc Hard Rock també es troba en suspens. Després dels canvis en la fiscalitat, els futurs inversors encara no s’han pronunciat si el projecte tira endavant. Tot i això, cal tenir en compte que el Pla Director Urbanístic (PDU), necessari perquè prosperi el projecte, continua sense aprovació.

Projectes en marxa

Actualment, ja s’han iniciat les obres al passeig marítim de la Pineda que compten amb una inversió de 8,5

MEUR per part del Ministeri de Medi Ambient i dels fons Next Generation. L’altre projecte ambiciós, però aquest cop finançat pel Port de Tarragona, és el de la recuperació dels Prats d’Albinyana amb 2,3 MEUR. Així com la renaturalització dels espais costaners de la platja de la Pineda, la millora dels accessos a la ZAL o el futur contradic dels Prats. Una altra de les actuacions ja en marxa són les obres de renovació de l’Estadi Municipal que compten amb una partida municipal de 5 MEUR per a les dues fases inicials. A més, el

Salou l PSC: 10 - ERC: 2 - APL: 2 - Vox 2 - PP: 3 - USAP: 1 - No adscrits: 1 Pere Granados passejant per la renovada

’Ajuntament de Salou arriba a la meitat del mandat amb dos clars trets diferenciats, la majoria consolidada i ferma dins del consistori i una marcada posició en les qüestions territorials. Pere Granados va ser reelegit alcalde després de guanyar les eleccions amb Sumem Per Salou -PSC i d’aconseguir el suport d’ERC, qui va quedar dins del govern. Un any després, la majoria matemàtica es va ampliar encara més amb la incorporació dels dos regidors de Sempre Salou al govern municipal. Així, l’executiu de Granados ha pogut actuar còmodament amb catorze regidors, el doble que l’oposició formada pel PP, VOX i USAP.

Aquesta comoditat ha permès desbloquejar alguns dels grans projectes del municipi, com les obres de transformació de l’Avinguda Carles Buïgas, que tot i haver patit un retard, han arribat a temps per la temporada vacacional d’aquest 2025. En matèries pendents queda la construcció d’un aparcament al final d’aquest carrer per tal de donar resposta al seu canvi. El projecte ha comptat amb partides pressupostàries aquests dos anys de mandat, però aquest s’ha quedat encallat a la Generalitat, ja que està pendent d’un informe que ha de remetre la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona. Altres iniciatives rellevants que han

avançat durant aquests dos anys són el nou camí de Ronda i la canalització del barranc de Barenys. Tots dos projectes ja compten amb la confirmació dels seus trams finals. D’una banda el Ministeri de Transició Ecològica va aprovar la construcció d’una passarel·la de fusta que connectarà la cala Morisca amb el Mollet del Far. D’altra banda, l’ACA ja ha confirmat que reprendrà les obres per finalitzar l’endegament a cel obert del barranc de Barenys.

De portes en fora, l’executiu de Granados ha tingut molt a dir durant aquests dos anys. Un dels casos més sonats va ser l’oposició al traçat del Tramvia del Camp de Tarragona. L’Ajuntament va presentar al·legacions en considerar que podia implicar barreres arquitectòniques. Granados va sortir victoriós de la pugna, ja que la Generalitat va donar resposta a les al·legacions i es va aprovar el finançament de quinze milions per l’Eix Cívic, vinculat a la

nou Pla d’Actuació Municipal (PAM) inclou la creació de 5 nous pipicans, la redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbana (POUM), nous equipaments esportius, el projecte que ha de substituir l’Aquopolis i Pacha i la creació del Centre Experiencial i d’Interpretació «Cal·lípolis» amb una inversió superior als 8 MEUR.

Durant els dos anys de mandat s’ha creat un ‘pump track’ al parc de la Torre d’en Dolça, s’ha posat en marxa un nou sistema de contenidors mòbils al casc antic, s’han fet canvis en l’àmbit dels serveis socials, s’ha apostat per una programació cultural forta i s’ha creat un conveni de col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Finalment, una mesura que s’implantarà aviat serà la conversió de tot l’aparcament públic de la Pineda en zona de pagament.

urbanització del tram - via.

Així, Granados garantia un dels grans projectes del municipi durant els darrers anys i també una de les propostes electorals més contundents. L’Eix Cívic implicarà una avinguda de més de dos quilòmetres amb carrils bici, zones de passeig i àrees verdes a més d’una important dotació d’habitatges de protecció oficial. La construcció d’aquest es farà en paral·lel a la del tramvia, prevista per començar aquest mateix estiu.

També en el capítol de mobilitat, Granados va marcar el seu posicionament dins l’estació intermodal. En plena disputa entre Tarragona i Vila-seca per la ubicació d’aquest equipament, Granados va obrir una ‘tercera via’ demanant recuperar el projecte de l’estació central a l’Aeroport de Reus. Qui sap si també podrà sortir guanyador en aquesta proposta.

En l’àmbit turístic i social, el municipi també ha marcat fites importants durant aquests dos anys com la capitalitat de la cultura catalana, un nou calendari gastronòmic o la nova versió del Festiuet, que promet posicionar-se com un dels esdeveniments musicals més destacats de la Costa Daurada.

Shaila Cid

Obres de reforma del passeig marítim de la Pineda. Ajuntament de Vila-seca

Álvaro Rodríguez

avinguda Carles Buïgas. Ajuntament de Salou

Torredembarra

l ERC: 6 - PSC: 5 - Junts: 2 - PP: 1 - Vox: 1 - AT: 1 - CUP: 1

Torredembarra-sur-mer, l’illa de la calma?

Manllevo la primera part del titular d’una expressió irònica de l’exconseller torrenc Josep Bargalló. I l’uso per remarcar la sensació que Torredembarra és avui políticament una vila balneària francesa, un “village” on la vida transcorre plàcida, en aparença. Sobretot comparada amb altres pobles del Baix Gaià o la pròpia història turbulenta de fa una dècada.

En els dos anys de tripartit PSCERC-Junts, la Torre sembla una illa de calma. El ‘pas de l’Equador’ és textual perquè el clima a la plaça del Castell evoca una platja tropical. Massa i tot, perquè d’aquí dos anys aquesta mar plana perjudicarà algun dels tres socis de govern. Els tripartits els carrega el

Carles Marquès

diable. No és que l’obra de govern no és vegi, però a l’hora de votar la visibilitat beneficiarà els dos partits que han tingut l’alcaldia. O perjudicarà, és un joc de doble o res. Aquest perjudici, a qui pot beneficiar? Al partit menys visibilitzat, potser, o a una oposició d’esquerres que no és que no funcioni i no sigui dura quan convé, però que s’ha impregnat d’aquestes bones maneres. Com diria Quim Masferrer, tots plegats són molt bona gent, massa potser, amb massa tolerància amb els intolerants, i costa de fer periodisme crític en aquestes circumstàncies. Si algú fa una jugada bruta, ja me’n desdiré. No és que no hi hagi temes punxeguts, com el contracte de la brossa, però l’equip de govern els capeja amb menys soroll que abans. Vale Pino, del PSC, és des de fa un any l’alcalde i ho serà un any més.

Personal en peu de guerra i el retorn de Klein

L’equip de govern del conegut com a pacte anti-Klein va començar el seu camí a l’Ajuntament de Cambrils amb un entrebanc important que va fer que no pogués començar a treballar fins al juliol de 2023. Quan es va conèixer que el socialista Alfredo Clúa seria l’alcalde amb el suport de Junts per Cambrils, Cambrils en Comú Podem i ERC –que tenia el darrer any d’alcaldia–, el gran vencedor de les eleccions, el Nou Moviment Ciutadà encapçalat per Oliver Klein, va posar el crit al cel i va presentar diferents instàncies per impugnar els resultats i evitar la formació de govern. De poc van servir aquests recursos i Klein va assegurar que el govern era una «ali-

ança de perdedors» que no acabaria el mandat. No es va equivocar. El passat febrer, i després de diverses crisis com el servei de recollida porta a porta, els rentapeus a les platges, les desavinences entre regidors de govern o les protestes d’usuaris de les instal·lacions esportives i dels treballadors, la coalició es va trencar. Tot va començar amb un toc d’atenció del portaveu de Junts, Enric Daza, que va expressar la disconformitat amb la contractació d’un gerent. Aquesta queixa es va conèixer en una suposada filtració al Diari de Tarragona. Una roda de premsa celebrada l’endemà de la publicació, va ser el punt final del govern. Segons l’alcalde d’aleshores, Alfredo Clúa, ha-

Aleshores, Raül Garcia, d’Esquerra, tindrà l’alcaldia un altre any. Xavier Suárez, el cap de llista de Junts, no ostenta cap tinença d’alcaldia. Ells tres i els seus equips encaren dos anys d’inversions i grans obres, com els accessos al nou CAP. Les obres d’accés han començat i el CAP és previst que entri en funcionament l’any 2029. Sobre el nou CAP hi ha una mica de conyeta perquè serà al costat del cementiri: «si no em curen, au, cap al canyet!». Una conyeta de poca cultura perquè oblida que històricament, a l’edat mitjana, els hospitals ja es construïen a la vora dels cementiris.

Una obra a mitges que es va obrir en precari, per no perdre’n la subvenció, amb només un vestíbul en ús, és la del teatre. El nostre ‘mamotreto’, que no tindrà sentit fins que no entri del tot en funcionament i que aquests dies ha estat objecte d’una bona notícia: l’Ajuntament ha tret a licitació l’actualització del projecte. Esperem, doncs, tenir algun dia el

nostre teatre com cal. No serà aviat, però almenys en aquest mandat s’ha decidit afrontar la patata calenta. Després caldrà una bona programació, però això vindrà encara més tard.

Hi ha més carpetes d’obra obertes: els carrers de la Sort, Filadors, Francesc Moragas, Gibert... És a dir, els voltants del carrer Nou, punt neuràlgic i un dels més conflictius de la vila. De dia és un eixabuc de gent, ple de soroll, patinets, cotxes, tot i ser un carrer de vianants... I de nit, un mas robat, intranquil i abandonat. Un abandó que l’ultradreta pot apro-

via avisat al regidor juntaire que si compareixia davant els mitjans de comunicació, l’expulsaria del govern. Dit i fet. El 10 de febrer va ser l’inici de dues setmanes intenses d’intentar aprovar uns pressupostos que estaven molt verds, de molts retrets entre partits i d’intents de fer diferents governs, fins que el 24 el batlle va anunciar que plegava. «Em veig amb l’obligació de no aferrar-me a la cadira», va assegurar als mitjans. Dies més tard es va conèixer que els socialistes havien ofert el seu tercer any d’alcaldia al Nou Moviment Ciutadà, però ERC es va negar que la formació municipalista formés part del govern.

Va ser llavors quan tot va remar a favor de Klein, que va recuperar l’alcaldia el 6 de març gràcies al suport del PP i del PSC, que va defensar la seva presència en aquesta coalició. En aquests dos mesos, el nou govern ha treballat a contracorrent uns pressupostos que encara no estan aprovats –s’espera que s’aprovin inicialment el 6 de juny– i té el repte d’arreglar la situació del personal de l’Ajuntament, que des del novembre protesta pràcticament cada setmana per demanar que s’apliqui la Relació de Llocs de Treball (RLT) i que es doti de treballadors a aquelles àrees que tenen força baixes, de fet, hi ha departaments on només hi ha una

fitar. Recordeu que va passar amb l’assalt al centre de menors, tot i que això va ser als Munts. No els deixeu el monopoli de la seguretat ciutadana. El carrer Nou és el símbol del que és, i no és, la Torre, i del que vol ser de gran. Que som: una ciutat dormitori, un ‘village de plage’ o un suburbi? Una ‘banlieue’, per seguir amb símils francesos. Senyores i senyors de l’Ajuntament, decidiu quin model ha d’adoptar la Torre. I recupereu el centre. No pas el polític, sinó el centre del poble. Ni que sigui perquè al carrer Nou és on vau posar els locals electorals fa dos anys!

o dues persones en actiu. A més, cal recordar que, a finals de desembre, la Junta de Personal i Comitè d’Empresa va afirmar que no descartava anar a vaga quan se li va notificar que les nòmines es pagarien amb retard –un endarreriment que també es va produir al març–. Tot i que hi ha voluntat de solucionar-ho el més aviat possible, la situació encara és molt delicada i els treballadors continuen lluitant per reivindicar els seus drets. El govern també està centrat a fer que les obres previstes en aquests dos anys tirin endavant: la remodelació del carrer de les Orquídies, la urbanització del tram final de l’avinguda del Baix Camp, la remodelació de l’entorn del Mercat de la Vila i un pla de rehabilitació integral de l’enllumenat. A més, recentment es va anunciar la liquidació del deute amb el romanent de tresoreria del pressupost de 2024, disposant així d’un marge més ampli per a la gestió dels fons municipals.

Projecte del nou CAP, que estarà al costat del cementiri. Ajuntament de Torredembarra

Cristina Sierra Fortuny

Oliver Klein recollint la vara d’alcalde el darrer mes de març. ACN

La il·lusió i la feina: claus per a Brull

Amb sis anys al capdavant de l’alcaldia de Falset, Carlos Brull (IPF-AM) fa balanç de l’actual mandat, ara que arriba a l’equador, tot dient que la passió i la feina per portar a terme projectes transformadors és el que li dona sentit. El maig de 2023, Brull va revalidar la majoria absoluta, amb nou regidors, un més que el 2019. Els dos escons restants van ser per a Junts per Falset, que poc després acceptaria entrar al govern municipal, i Falset pot Més (PSC), que va preferir quedar-se a l’oposició.

Brull reivindica una acció de govern basada en «el treball en equip, la constància i la visió a llarg termini».

En un context marcat per adversitats diverses que encara han influït en aquest mandat, des de temporals fins a una pandèmia, l’equip de govern ha intentat mantenir l’empenta i avançar

Falset l ERC: 9 - Junts: 1 - PSC: 1 Montblanc l ERC: 3 - Junts: 3 - FIC: 1 - MTB Progressa: 4 - PSC: 1

en accions estructurals.

Entre els projectes destacats, Brull assenyala la transformació de la nau de la Falbar, que es convertirà en un espai turístic de referència, amb una sala immersiva dedicada a la història vitivinícola del Priorat. També destaca la remodelació del passeig de Josep Campàs per guanyar ombra i confort climàtic, una obra que rebrà finançament europeu. A més, el pressupost municipal de 2024, amb més de 5,5 milions d’euros, 1,5 dels quals destinats a inversions, és el més alt de la història de Falset. El batlle reconeix la complexitat del procés administratiu que hi ha darrere de cada obra.

Pel que fa a les línies d’actuació de futur, l’habitatge és un dels grans reptes. Falset ha cedit sòl públic a la Generalitat per facilitar la construcció d’habitatges de protecció oficial i ha redimensionat

L’endemà

Desfer una llarga relació deixa ferides i passa factura. No cicatritzen d’un dia per l’altre. Els retrets creuats, atacs personals i rebuts pendents de pagar han estat el pa de cada dia a l’Ajuntament de Montblanc des que el 2021 es va trencar la fórmula de l’Agrupament Catalanista.

El divorci ja estava consumat abans de les darreres eleccions municipals, però les tensions van esclatar amb el canvi de tornes, quan Josep Andreu va haver de cedir l’alcaldia al seu excompany, ara rival polític, Oriol Pallissó. El d’Esquerra s’estrenava al capdavant del consistori gràcies a un pacte a 3 (ERC, Junts per Montblanc – que no Junts per Catalunya – i la FIC).

El joc d’equilibris no ha estat el problema. Les turbulències els darrers anys a la capital de la Conca de Barberà han vingut per la relació entre el

batlle, Pallissó, i el cap de l’oposició, Andreu. Crispació és el concepte que resumeix la primera meitat de l’actual mandat. Els plens municipals han estat un déjà vu constant de picabaralla política entre els dos vells amics que han xocat una vegada i una altra. Els motius? Diversos, però sempre el mateix final: tots dos tirant-se els plats pel cap. Tot s’embrutava, especialment als inicis, i ni un ni l’altre sabien (o volien) sortir del fang. I tot es tensa encara més quan la cartera està buida i arriben factures per pagar. Aquí, més del mateix; l’actual govern acusa l’anterior d’haver estirat més el braç que la màniga durant els dos anys que governaven sols, mentre que Montblanc Progressa (els d’Andreu) retreuen a l’actual tripartit haver empitjorat encara més la situació econòmica. Més enllà de perseguir els culpables, la qüestió

àrees residencials per fer-les viables. També es preveu que l’INCASÒL urbanitzi dos sectors entre 2026 i 2027. En aquest sentit, Brull valora positivament la incorporació de Junts per Falset al govern municipal: assegura que el treball conjunt «és fluid i ben coordinat».

Tanmateix, hi ha dificultats estructurals que afecten el desenvolupament del municipi. Brull critica la situació «endèmica» de l’R15, la línia ferroviària que connecta Falset amb Barcelona. «És la línia amb més incidències de Catalunya, i això ens col-

loca en una situació de desigualtat flagrant respecte d’altres territoris», denuncia. Considera que la manca d’inversions a la comarca frena opcions de desenvolupament i fixació de població.

Malgrat tot, Falset no pateix despoblament. Amb prop de 3.000 habitants, creix de manera moderada i manté els serveis bàsics. Segons l’alcalde, el municipi ofereix «una qualitat de vida de petita ciutat». Brull també es mostra clar pel que fa a l’àrea metropolitana del Camp: «El Priorat no hi té cabuda. Tenim una

és que la pila de rebuts pendents de pagar s’ha anat fent més gran mentre s’esperava injectar liquiditat amb la venda d’una finca del polígon logístic de CIMALSA que no ha arribat. Tampoc ho han fet els ingressos per la implantació de Bon Preu en aquesta àrea, que tard o d’hora arribarà. Els terrenys, això sí, ja fa mesos que s’estan condicionant. La foto d’inici d’obres es va disparar amb Pallissó ja a l’alcaldia, com també la del túnel del Coll de Lilla. També hi era l’exalcalde Andreu, ara com a actor secundari, tot i que havia estat el

seu cavall de batalla. I és que malgrat les enganxades personals als plens, Montblanc també ha pogut celebrar avenços. Als ja esmentats, s’hi pot afegir també la indemnització per les esquerdes als veïns de Lilla – que també ha donat guerra, si bé l’enemic era un altre – o la rehabilitació de Sant Francesc que s’haurà de produir a contrarellotge. En aquests 24 mesos també s’han recuperat uns nanos ‘segrestats’, una altra història dantesca per afegir al combat de la política montblanquina dels últims anys.

singularitat pròpia, una identitat rural que cal preservar. El nostre futur demana defensar el paisatge, el territori i el model de turisme sostenible i de qualitat que hem construït al llarg de dècades».

Pel que fa a una futura candidatura per a les municipals de 2027, l’alcalde encara no ha pres una decisió. «Hi ha projecte, hi ha camí a fer, però ara mateix estem centrats a executar el mandat», conclou.

El parer de l’oposició L’únic regidor a l’oposició de l’Ajuntament de Falset, Jaume Capdevila, reivindica una nova manera de fer política al municipi, «inspirada en l’acció del govern de Salvador Illa». Passats dos anys del mandat municipal, el regidor socialista assegura que s’ha perdut el temps i que el municipi està en una situació de bloqueig. Tot i això, defensa el seu paper com a veu de la ciutadania i apel·la també a la il·lusió i la feina per transformar Falset.

El relat canviarà de protagonistes el pròxim 28 de juny, quan Marc Vinya, de Junts per Montblanc, agafarà el relleu a l’alcaldia fins a les eleccions del 2027. Com el seu antecessor, tampoc pot presumir de tenir una bona relació amb el principal partit de l’oposició. El calaix, ara sí, el tindrà ple gràcies a un crèdit d’1,6 milions d’euros per pagar factures pendents. De reptes, en qualsevol cas, no li faltaran: posar al dia les finances, l’accés a l’habitatge, que ja ha apuntat una de les solucions a través de 46 habitatges de Protecció Oficial; encaixar la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades amb els interessos locals, reforçar el comerç, qui sap si recuperar la promesa compartida d’un centre cultural (algú ho recorda?) i encarar les opcions per projectar un nou polígon a mig camí de l’Espluga de Francolí. Amb la corporació espluguina hi ha bona sintonia i, aquí sí, ha començat una nova relació. Qui ho havia de dir!

Marià Arbonès

Imatge d’arxiu de l’Ajuntament de Falset. MA

Gerard Bosch

Marc Vinya, a l’esquerra, agafarà l’alcaldia aquest juny. ACN

Actes destacats de la Festa Major

Diada Castellera de Sant Joan

Dimarts 24 de juny, 13 h Plaça del Blat.

Actuació castellera de les dues colles castelleres de la ciutat, Vella dels Xiquets de Valls i Joves Xiquets de Valls, iniciant la temporada castellera.

Balladeta final i comiat de l’Àliga

Dimarts 24 de juny, vespre. Plaça del Blat. Últim ball de l’actual Àliga vallenca (1991–2025) durant el Tomb del Poble. La nova figura s’estrenarà l’any vinent.

Celebració dels 25 anys de la Mulassa Petita

Dissabte 21 de juny, 10.30 h a 12.30 h.

Arcs del Celler del Paborde fins a la plaça Pere Català Roca. Trobada amb altres mulassetes del país i cercavila festiva pel centre històric del municipi.

Concert de la Companyia

Elèctrica Dharma

Divendres 20 de juny, 21 h. El Circ de Valls.

Concert de la banda catalana en format reduït i acústic per celebrar els 30 anys de Cia. Passabarret.

Valls prepara una Festa de Sant

Joan

que

servirà

per viure el darrer ball de l’Àliga vella

Correfoc i Castell de Focs de Cloenda

Dimecres 25 de juny, 21 h i 23 h. Del Pati al passeig Tarradellas. Correfoc amb grups locals i convidats. Després el castell de focs a càrrec de la pirotècnia gallega Josman.

rà la bandera de la ciutat amb escaladors. La coincidència de Sant Joan amb el Corpus fa que el diumenge 22 de juny tinguin especial protagonis me els balls parlats: Pastorets, Gitanes, Vells i Diables, i al vespre, la Moixiganga.

Cultura l Se celebrarà del 20 al 25 de juny i se’n destaca l’àmplia programació infantil amb diverses efemèrides

Joan Lizano

Valls donarà la benvinguda a l’estiu amb una Festa Major de Sant Joan més popular, tradicional i participativa que mai. La celebració man té el corpus central històric i comptarà amb un programa extens del 20 al 25 de juny, amb activitats per a totes les edats i preferències. El cap de setmana anterior ja s’escalfa ran motors amb actes previs, i enguany destaca el comiat a l’actual Àliga de Valls, creada per Anton Gurí l’any 1991, que oferirà un últim ball emotiu a la plaça del Blat durant el Tomb del Poble. La nova Àliga es presentarà per la Candele ra de 2026, coincidint amb els 325 anys d’aquesta tradició que forma part del patrimoni festiu de la ciutat.

Els Pets seran proclamats Ambaixadors dels Xiquets de Valls, Jepi Selva serà el pre goner i el títol de Santjoaner serà col·lectiu, en homenatge als pioners de les formacions de grallers i timbalers vincu lats a la Joves i la Vella. També s’ha preparat una programa ció infantil molt rica, amb el 25è aniversari de la Mulassa petita, que organitzarà una

L’alcaldessa, Dolors Farré, amb representants municipals de les entitats de la ciutat, van presentar ahir els actes de la Festa Major. Tjerk van der Meulen

La Mulassa petita celebrarà el 25è aniversari amb una gran cercavila

gran cercavila amb altres mu lassetes, i la participació de la Tresca i la Verdesca o la instal· lació interactiva Els colors de monstre. També hi haurà espectacles de conte creats

per Eudald Ferré i la comme moració dels 30 anys de la Cia. Passabarret, amb espectacles, tallers, exposició i un concert amb la Companyia Elèctrica Dharma en format acústic.

Aquest serà el primer Sant Joan amb el campanar rehabi litat. Els Campaners de Valls recuperaran el toc manual de campanes i, com a novetat, el 19 de juny al vespre s’hi penja

Les activitats destacades El dilluns 23 començarà el bloc central de la festa amb l’enramada de la creu de Sant Joan Baptista, la proclamació dels santjoaners, la sortida de l’Àliga al balcó, l’oneig de la bandera, la Tronada amb la Pirotècnia Igual, el tritlleig de campanes i el tomb de vi gília dels Gegants de la Ciutat. També arribarà la Flama del Canigó i tindran lloc les Com pletes amb cascada de llum, focs artificials i castells a l’an tiga a la plaça del Blat amb la Colla Joves i la Colla Vella. El 24, dia de Sant Joan, les matinades i la diana dels trabucaires donaran pas a la diada castellera a la plaça del Blat, la tanda de lluïment de les danses i la ballada del se guici. A la tarda, el Tomb del Poble finalitzarà amb l’últim ball de l’actual Àliga, l’entrada de la bandera i focs artificials. El dimecres 25 tancarà la festa amb el vot del poble a la Mare de Déu del Lledó, el Tomet amb el seguici petit, la cloenda a la capelleta de Sant Joan i, al vespre, el correfoc i el Castell de Focs Artificials a càrrec de la Pirotècnia Jos man.

La Festa Major de Sant Joan tornarà a ser una cita impres cindible per als vallencs i va llenques, i per a tothom qui vulgui viure l’entrada de l’es tiu amb tradició, foc, música i un goig que costarà d’oblidar.

Cambrils homenatja set entitats i cinc empreses en l’acte del pregó de la 66a Fira Multisectorial

Municipal l El futbolista cambrilenc, capità del Nàstic, Joan Oriol ha estat el pregoner de l’edició d’enguany

Redacció

L’Ajuntament de Cambrils va homenatjar diumenge set entitats i cinc empreses del municipi per la seva trajectòria en el marc de l’acte del pregó de la 66a edició de la Fira Multisectorial, que se celebrarà del 30 de maig a l’1 de juny. L’acte, celebrat a la plaça de l’Ajuntament, també va servir per presentar el nou pubillatge de Cambrils, escollit el dissabte anterior a la Torre del Llimó, i que representarà el municipi en els actes i festes tradicionals durant tot l’any. El pregó va anar a càrrec del futbolista cambrilenc Joan Oriol Gràcia, capità del Nàstic de Tarragona, amb 16 temporades de carrera professional i més de 450 partits jugats entre diferents equips. També hi van intervenir l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora de Promoció Econòmica, Patricia de Miguel, que van destacar el valor simbòlic d’aquest acte per reconèixer el compromís i la continuïtat

d’aquells que han contribuït al creixement de Cambrils.

Entitats

Les entitats reconegudes en-

guany han estat el Club Tir Olímpic Cambrils, amb 40 anys promovent l’esport de precisió; el Centre Excursionista Cambrils, amb 30 anys

La Costa Daurada es promociona   a través de la seva gent i paisatge

Societat l Ho fa en el marc d’una nova campanya turística

La Costa Daurada ha posat en marxa aquest dimarts una nova campanya de promoció turística centrada en les persones que hi viuen. Amb l’eslògan Costa Daurada: és el lloc, és la seva gent, la iniciativa del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona aposta per un missatge autèntic, emotiu i proper, amb l’objectiu de destacar la connexió entre la destinació i la seva comunitat.

El cor de la campanya és un espot televisiu que s’emetrà tant per canals convencionals

com digitals fins a mitjans de juny. A més, es complementa amb gràfiques promocionals i materials en cinc idiomes, pensats per impactar en els principals mercats emissors, especialment Catalunya, l’Estat i el sud de França. També es desplegaran accions a les xarxes socials com Instagram i YouTube

El missatge es desenvolupa a partir d’una idea creativa que mostra la Costa Daurada a través dels ulls dels seus habitants. El relat incorpora els principals actius del territori —el litoral, la natura, la cultura, l’enogastronomia, el

patrimoni i el lleure— i aposta per un enfocament equilibrat, inspirador i allunyat dels formats promocionals més convencionals. Les peces audiovisuals, de vint i deu segons de durada, reflecteixen aquesta mirada i han estat rodades íntegrament amb persones del territori.

Segons el president del Patronat de Turisme, Carlos Brull, «volem transmetre que la Costa Daurada no és només una destinació, sinó una comunitat viva amb una identitat pròpia». La voluntat és que el turisme sigui una experiència de respecte i impli-

fomentant l’activitat física i el respecte per la natura; Cambrils Art Total, amb 30 anys de suport a la creació artística local; Cambrils Club Ho-

En l’esdeveniment també s’ha presentat el nou Pubillatge de Cambrils

Empreses

Pel que fa a les empreses, es va homenatjar la Gelateria J. Enrique Sirvent pels seus 70 anys d’història, des del petit establiment fundat pels avis al port fins a l’actual gestió del nét, mantenint la qualitat artesanal i sabors únics. També el restaurant Germans Miquel’s, amb 55 anys d’arrels familiars i cuina marinera al Consolat de Mar. El Grup El Pòsit, amb 52 anys de trajectòria des del bar dels pescadors fins a convertir-se en una referència amb quatre restaurants, un centre de producció amb un total de 160 treballadors. L’Autoescola Santos, amb 50 anys formant conductors a Cambrils, avui amb la Júlia Arza al capdavant i un equip consolidat. I la Immobiliària Saladié, també amb 50 anys, des dels inicis com a agència de viatges i canvi de moneda fins a l’actual gestió immobiliària, d’assegurances i assessorament econòmic i comptable.

quei, també amb tres dècades d’història formant esportistes; l’Associació Vent d’Estrop Vogadors de Cambrils, que compleix 20 anys recuperant la tradició del rem; l’Assemblea Local de la Creu Roja, amb 20 anys d’ajuda a persones vulnerables; i l’Associació New Gòspel Cambrils, que fa 10 anys que omple escenaris i cors amb música, emoció i energia.

cació, amb visitants que esdevinguin actors compromesos amb el paisatge, la cultura i la gent del territori. Per això, totes les persones que aparei-

xen a la campanya —cuiners, castellers, guies, artesans o recreadors històrics— són membres de col·lectius i professionals reals del territori.

Així, el protagonisme recau en aquells que dia a dia contribueixen a fer de la Costa Daurada un lloc atractiu i acollidor.

Imatge de l’homenatge celebrat el darrer diumenge a set entitats i cinc empreses de Cambrils. Ajuntament de Cambrils

Redacció

Persones de la Costa Daurada promocionant-ne el paisatge i la gastronomia. Diputació de Tarragona

Construiran quatre miradors al Priorat per observar i explicar la comarca

Turisme l S’ubicaran a Capçanes, Torroja del Priorat, Marçà i la Figuera i s’adequaran els itineraris que hi donen accés

Álvaro Rodríguez

El Consell Comarcal del Priorat ha impulsat el projecte ‘Xarxa de miradors PrioratMontsant-Siurana, mosaic agroforestal Mediterrània’ per construir quatre miradors a diferents punts de la comarca i així «comprendre millor el seu paisatge, història i llegat cultural». La iniciativa s’ha fet conjuntament amb el Parc Natural de la Serra de Monsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, la DOQ Priorat, la DO Montsant, Priorat Enoturisme, Prioritat i PIMEC.

Les entitats van signar un conveni de col·laboració per enriquir el turisme sostenible del Priorat amb un pressupost de 198.931,46 euros, finançat en un 90% pel Ministeri de Transició Ecològica. El projecte dels miradors s’emportarà prop de la meitat d’aquest muntant, amb un pressupost base de licitació de gairebé 90.000 euros. Els punts escollits pels miradors han estat Coll de Solans (la Figuera), la Miloquera (Marçà), l’Era del Foro (Capçanes) i Lo Balconet (Torroja de Priorat). Les ubicacions han estat determinades després d’una anàlisi tècnica on s’han tingut en compte criteris com el seu valor paisatgístic, accessibilitat i rellevància cultural.

Els miradors es faran amb una plataforma de fusta i

on es

disposaran de mobiliari de descans i senyalització per interpretar el paisatge. A més, també s’adequarà un itinerari d’accés des dels municipis més propers. Per fer-ho, s’arranjaran els camins existents i es crearan algunes zones de descans amb vistes. A alguns municipis també es crearan zones d’estacionament per a turismes o bicicletes. En qualsevol cas, les construccions es

El projecte té prop de 90.000 euros de pressupost finançats pel govern estatal

PortAventura té la primera muntanya russa amb realitat mixta del món

Turisme l Serà una experiència opcional amb un preu addicional

PortAventura World fa història amb la presentació de ‘El Diablo Neo’, la primera muntanya russa del món que incorpora realitat mixta. Aquesta innovadora atracció combina l’emoció física amb un entorn digital immersiu,

i suposa l’inici del projecte ‘PortAventura Neo’, un nou concepte d’entreteniment que uneix narrativa, tecnologia i sensorialitat com mai. El Diablo Neo’ és una reinvenció de la clàssica ‘El Diablo: Tren de la Mina’, que manté el seu esperit aventurer, però el transporta a un

nivell superior. L’experiència està inspirada en la mitologia ancestral de Mèxic i fa ús d’unes ulleres especials que projecten un món fantàstic sincronitzat amb cada gir de la muntanya russa.  Es tracta d’una experiència complementària a l’atracció habitual que està subjecta a

faran integrades al paisatge de l’entorn.

Els quatre miradors

Entrant al detall, el mirador del Coll de Solans serà el que tindrà un itinerari més llarg, de 700 metres. El camí s’adequarà amb excavacions i petites pavimentacions, també disposarà d’àrees de descans. Lo Balconet de Torroja de Priorat s’implantarà sobre

un preu addicional. Els usuaris que vulguin gaudir de ‘El Diablo Neo’ ho podran adquirir a la mateixa estació de l’atracció.

Segons Andreu Tobella, director digital del parc: «No només afegim una capa tecnològica a una atracció clàssica. Estem redefinint el futur de l’entreteniment temàtic amb experiències transformadores» Aquesta aposta per la innovació també s’estén a ‘Hysteria in Boothill’, una de les experiències més populars del parc, que enguany es presenta en una versió 2.0.

l’estructura d’un antic mirador, substituint els elements per altres que permetin millor visibilitat i s’integrin amb el paisatge. A més s’obrirà un nou camí a peu habilitant un carril per a vianants a la carretera que dona accés.

Pel que fa a la Miloquera de Marçà s’adequarà una zona plana per fer aparcament, tot i que es limitarà l’accés dels vehicles fins al costat mateix

del mirador. Aquest disposarà d’una forma de petit balcó aprofitant el desnivell d’antics bancals de conreus, generant una vista panoràmica. Finalment, l’Era del Foro de Capçanes requerirà adequar un sender bastant irregular d’uns 250 metres i amb vint metres de desnivell. La via s’adequarà amb grava, un mur de pedra seca i baranes en alguns punts.

Ubicació

construirà un mirador amb forma de petit balcó a la Miloquera de Marçà. Consell Comarcal del Priorat

Pep Santos Alasà

Visitants a la nova experiència de PortAventura. Cedida

El 70% dels primers contractes dels graduats duren un any

URV l Les PIMEs concentren més del 60% dels contractes indefinits dels estudiants

ACN

El 70% dels primers contractes laborals dels graduats de la URV duren menys d’un any, només un 11% es mantenen més enllà de dotze mesos, segons un estudi de la mateixa universitat. Aquestes dades evidencien una inserció laboral «fragmentada» i una «elevada rotació», sobretot en sectors com l’hostaleria o el comerç.

És una de les conclusions de l’informe elaborat per l’Observatori de l’Ocupació de la URV a partir de dades de més de 13.000 graduats. Les PIMEs són els principals agents de contractació estable, ja que concentren més del 60% dels contractes indefinits, i gairebé la meitat de les relacions laborals de llarga durada. En canvi, les grans empreses i l’administració pública mos-

El 87% dels alumnes tenen experiència laboral abans de graduar-se Dues estudiants fent pràctiques a les aules de simulació

tren una major temporalitat. El treball també revela que el 87% dels estudiants ja tenen experiència laboral abans de graduar-se, però és després de la titulació quan es produeix una «millora significativa

Investigadors de l’ICS implanten una eina per predir risc cardiovascular

Salut l Els responsables són professionals dels CAP de Tarragona

Redacció

Un equip de metges investigadors de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i de l’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona ha desenvolupat una eina senzilla que permet predir el risc que cada pacient

té de patir complicacions cardiovasculars en els pròxims 10 anys.

Aquesta eina recull la informació a partir de l’anàlisi de dades de més de 5.500 persones majors de 60 anys amb diabetis tipus 2, a les quals se’ls ha fet un seguiment durant una dècada, i presenta tota

aquesta informació en forma d’arbre genealògic. L’objectiu d’aquest instrument és ajudar a identificar els pacients amb més risc per tal de prevenir aquestes complicacions.

La novetat d’aquesta metodologia és que utilitza un sistema anomenat arbre de decisió CHAID (Chi-Square

en la qualitat dels contractes»: augmenten els indefinits, les jornades completes i les ocupacions qualificades. Les dones són a qui més els costa estabilitzar-se al mercat laboral.

Automatic Interaction Detector). És com un arbre amb ramificacions que es divideixen segons les característiques dels pacients, com l’edat, la pressió arterial o els nivells de colesterol i de sucre en sang en dejú, entre d’altres factors. Això permet classificar els pacients en grups de risc baix, mitjà o alt.

Aquest model és especialment útil perquè transforma dades clíniques i epidemiològiques complexes en regles fàcils d’aplicar a la consulta diària del metge especialista d’atenció primària.

ACN

El PSC portarà als ajuntaments una moció denunciant la situació humanitària a Gaza

Política l El diputat del PSC per Tarragona, Alberto Bondesio, ha explicat que el PSC portarà als plens dels ajuntaments una moció denunciant la situació humanitària que es viu a Gaza «sotmesa a un bloqueig implacable». Cal recordar que segons dades de Nacions Unides, més de 50.000 persones palestines han estat

assassinades des d’octubre de 2023, dels quals més de 15.000 són infants menors d’edat. En concret, la moció municipal condemna amb la màxima fermesa tant els atacs terroristes de Hamàs com la resposta militar del Govern israelià a Gaza. Així mateix, es reclama un alto el foc immediat, definitiu i verificable. Redacció

Successos l Un home de 43 anys i nacionalitat noruega ha estat detingut a la localitat de La Canonja en una operació conjunta entre la Guàrdia Civil espanyola i la Guàrdia Nacional de Noruega. Estava reclamat per una requisitòria internacional emesa per la Fiscalia de Noruega, que l’imputa per delictes de tràfic de drogues, blan-

queig de capitals i receptació. Segons la investigació de les autoritats noruegues, l’arrestat hauria canalitzat més de 6,3 milions d’euros provinents del narcotràfic en quatre mesos. Formava part d’una organització criminal que operava principalment als països nòrdics i que introduïa drogues de manera activa a la regió.

Després de la detenció de diversos membres clau de la xarxa, encarregats del transport i la custòdia de la droga, el detingut es va traslladar a Espanya amb la intenció de continuar coordinant les activitats i evitar la detecció policial. A La Canonja, portava una vida aparentment discreta i havia canviat de domicili diverses vegades. Redacció

Imatge del detingut amb un agent. Guàrdia Civil

Refugiats palestins esperant rebre menjar a Gaza.

La doctora Cinta de Diego, fent servir l’eina a un centre de Salou. Cedida

de la URV. Anna Ferràs/ACN

La Canonja formarà als veïns en el sistema de recollida porta a porta

Societat l Serà de l’1 al 7 de juny en el marc de l’Ecoverd

Redacció

La Setmana del Medi Ambient de la Canonja, coneguda com a Ecoverd, centrarà enguany la seva programació en el nou sistema de recollida selectiva porta a porta, que s’implantarà al municipi els pròxims mesos. De l’1 al 7 de juny, la regidoria de Medi Ambient, amb la col·laboració d’entitats locals, ha organitzat una àmplia varietat d’ac-

tivitats per informar, formar i sensibilitzar la ciutadania en la gestió de residus i el respecte pel medi ambient. La primera activitat serà una sortida a l’Estany d’Ivars i al poble de Penelles, amb inscripció prèvia. Entre les propostes familiars, destaca la fira de reciclatge amb activitats lúdiques per infants, coca amb xocolata i jocs per aprendre a separar residus. També

2025

es farà un taller de bosses reutilitzables amb samarretes velles i una tarda de circ i reciclatge per als més petits.

Dijous 5 de juny, l’Edifici ÈPOCA acollirà una xerrada per resoldre dubtes sobre el funcionament del porta a porta. Divendres, la gent gran podrà participar en un taller pràctic amb esmorzar inclòs, i també s’hi faran tallers de ceràmica i circ. Dissabte al ves-

pre, el monologuista Godai Garcia oferirà un espectacle humorístic sobre els residus, combinat amb un tast de cerveses ecològiques. Els alum-

Obert el termini per a sol·licitar els

Ajuts de Menjador per al pròxim curs

Curs 25/26 l Les sol·licituds es poden presentar per via telemàtica, al centre docent o bé al Consell Comarcal del Tarragonès, demanant cita prèvia

Redacció

Ja està obert el termini per presentar les sol·licituds a la primera convocatòria dels Ajuts Individuals de Menjador (AIM) per al curs 2025-2026. Aquests ajuts són finançats per part de la Generalitat de Catalunya. La convocatòria restarà oberta fins el divendres 27 de juny. Els beneficiaris seran alumnes en determinades circumstàncies socioeconòmiques, de la comarca del Tarragonès, que assisteixin a centres educatius sostinguts amb fons pú-

blics de Catalunya, on cursin Educació Infantil, Educació Primària,  Educació Secundària Obligatòria i Educació Especial.

Dins l’apartat d’Ensenyament de la pàgina web del Consell Comarcal del Tarragonès, les persones usuàries poden consultar les bases, els terminis, el model necessari per a la tramitació d’aquests ajuts, així com la resolució dels mateixos quan sigui el moment. Amb la finalitat d’agilitzar els tràmits, el Departament d’Ensenyament del Consell

estableix un únic model per tramitar les sol·licituds d’AIM: el model ordinari. En aquesta primera convocatòria, les sollicituds es poden presentar de tres maneres: via telemàtica, a l’escola o a les dependències del Consell del Tarragonès.

Pel que fa a la via telemàtica, cal accedir a la pàgina http://www.tarragones.cat/. En cas de necessitar ajuda en algun moment del procés, es pot trucar al 977 251 573, de 9 a 14 hores, des d’on se’ls oferirà l’ajuda necessària. Pel que fa a la presentació de les

sol·licituds al centre docent, cada centre informarà del seu calendari, procediment i informació per tramitar la sollicitud per al curs 2025-2026. Per últim, si es vol fer la sollicitud de forma presencial al Consell Comarcal del Tarragonès, cal demanar cita prèvia a la web de la corporació i portar els documents originals necessaris per a la seva tramitació: DNI, NIE, passaport, de tots els membres de la unitat familiar, sentències judicials acreditatives de la custòdia dels fills, etc.

nes de 3r d’ESO de l’Institut Collblanc participaran en tallers per reflexionar sobre l’impacte del tèxtil. La iniciativa destaca l’impacte ambien-

tal del sector i la necessitat de la reutilització i reciclatge. Les activitats compten amb el suport de diverses entitats i centres educatius municipals.

Un grup de menjador d’una escola del tarragonès. Cedida

L’Estany d’Ivars, a Penelles, on es portarà a terme una sortida aquest diumenge, 1 de juny. Aj. de la Canonja

gent gran

ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ

Creix un 20% la població major de 65 anys des de l’any 2011 i els menors s’estanquen

Quinze comarques catalanes han perdut habitants, entre les quals destaca la Terra Alta amb un 9% menys

L’envelliment de la població de Catalunya es confirma en el darrer cens de població i habitatges de l’Idescat, que amb dades d’1 de gener del 2024 mostra que hi ha un 20% més de majors de 65 anys respecte al 2011,i ja són gairebé un de cada cinc habitants. En una vintena de comarques l’envelliment és superior, i en concret al Baix Penedès i l’Aran hi ha un 50% més de majors de 65 que aleshores. Mentrestant, els joves de 0 a 15 anys estan pràcticament com el 2011 (+0,5%), i baixa el seu pes poblacional per sota del 15%.

Tot i el creixement de la població, hi ha 14 comarques on ha retrocedit. Els descensos més significatius són a la Terra Alta (-9%) i la Ribera d’Ebre, el Priorat i les Garrigues, totes tres amb al voltant d’un 5% menys. En una mica més d’una dècada Catalunya ha passat de tenir 1,28 milions de persones majors de 65 anys a superar el milió i mig (1,56, concretament).

Això és un 20% més de gent gran. El seu pes poblacional segueix creixent -no en la mateixa mesura, ja que el conjunt de la població també ha augmentat durant aquests anys- i ara la gent gran s’apropa al 20% de la població (un de cada cinc habi-

tants), quan el 2011 eren el 17%. En paral·lel, el que ha retrocedit és la proporció de menors de 15 anys, que ja se situen per sota del 15% de la població (el 2011 representaven el 15,7%).

Un efecte d’aquest desequilibri és l’edat mitjana del país, que segueix augmentant. Segons l’Idescat, actualment és de 43,5 anys (42,1, els homes; 44,8 les dones), gairebé mig

any per sobre de la que hi havia el 2021.

La població major de 65% ha crescut més d’un 20% en fins a una vintena de comarques i només no ho ha fet en dues: les Garrigues, i la Terra Alta. El Baix Penedès i l’Aran destaquen, amb un 50% més de població d’aquest grup d’edat entre 2011 i 2024. A la primera, han passat de prop de 16.000

SERVEIS ASSISTENCIALS

L’Arc Serveis ofereix màxima

L’Arc Serveis Assistencials és una empresa compromesa amb el benestar del col·lectiu de gent gran amb seus al Vendrell, Reus o Tarragona. Els seus professionals proporcionen una atenció integral a les persones d’edat avançada i compten amb una àmplia gamma de recursos a la seva disposició. Des de l’Arc es treballa sempre respectant i valorant la independència i au-

tonomia de cada persona, afavorint la seva capacitat de prendre decisions sobre la seva pròpia vida. L’equip de l’Arc és altament qualificat i treballa amb empatia i dedicació per oferir una assistència personalitzada que satisfaci les necessitats i desitjos de les persones grans. Amb el suport i la confiança dels usuaris i les seves famílies, es busca proporcionar un entorn segur i acollidor, on

persones de la tercera edat a prop de 24.000, un creixement que ha anat de la mà d’altres grups d’edat i que ha portat el conjunt de la seva població a créixer un 17,6% en aquest temps. Pel que fa a l’Aran, superava s’apropa als 1.800

L’edat mitjana de Catalunya continua augmentant i actualment és de 43,5 anys

habitants majors de 65, quan n’havia tingut 1.100 fa poc més d’una dècada. També destaca l’augment de població major de 65 anys al Garraf (45% més), el Maresme (38% més), el Vallès Oriental (37%), la Selva (37%), el Baix

Camp (36%), el Vallès Occidental (34,4%), el Baix Llobregat (33%) o el Gironès (32,6%). Pel que fa al pes dels joves menors de 15 anys, només ha augmentat en una vintena de comarques i de forma tímida. Es nota especialment en dues: la Garrotxa, amb un 13,7% més, i el Gironès, amb un 9,6%, En aquests anys analitzats, Catalunya ha passat de 7,5 milions d’habitants a una mica més de 8 milions, un 6,5% més. Però hi ha 14 comarques que han perdut població. Les que tenen percentatges més significatius són la Terra Alta (8,9% menys), la Ribera d’Ebre, el Priorat i les Garrigues, totes les tres amb una mica més d’un 5% de pèrdua. Dues d’aquestes comarques -les Garrigues i la Terra Alta- són les úniques de Catalunya on no ha augmentat el pes de la població major de 65 anys.

Ara bé, la majoria de comarques ha experimentat un creixement poblacional. En concret, 28. La que més, el Baix Penedès, que a gener de 2024 té més de 118.000 habitants, un 17% més que els 100.000 que tenia el 2011. El Gironès i la Garrotxa, el Solsonès i el Tarragonès, són les altres quatre comarques amb un creixement de més d’un 10% de la seva població.

es pugui gaudir d’una vida plena i feliç. L’empresa ofereix des de serveis d’atenció domiciliària (SAD) per a persones que requereixen atenció permanent fins a gestió de centres de dia i residències, tant a Catalunya com en altres comunitats. A més ofereix serveis i estudis d’investigació i licitacions concursals o projectes socials i solidaris adreçats directament a la comunitat. Redacció

Un grup de persones grans participant en una activitat dirigida per fomentar el benestar.  ACN

MILLORES EN EL SERVEI D’ATENCIÓ

Les residències de gent gran de la Xarxa Santa Tecla, distingides als Premis Avedis Donabedian a la Qualitat

El projecte Sikkhona garanteix el bon tracte i l’atenció centrada en la persona a les residències Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent

Redacció

L’Àrea de Gent Gran de la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla ha estat guardonada amb el Premi al Projecte de Millora de la Qualitat en Atenció en l’Àmbit Social, que lliura anualment la Fundació Avedis Donabedian. El reconeixement per tal de lliurar el guardó ha pres com a referència el projecte ‘Sikkhona: innovació en bon tracte i atenció centrada en la persona’, desenvolupat per la Xarxa Santa Tecla.

L’acte de lliurament dels premis es va realitzar fa unes setmanes a l’Auditori l’Illa de Barcelona i va

comptar amb la presència de bona part de l’equip de l’àrea de Gent Gran de la Xarxa. El projecte Sikkhona s’ha posat en pràctica a la Residència Santa Tecla Llevant i a la Residència Santa Tecla Ponent de la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla amb l’objectiu de garantir un model d’atenció respectuós amb la identitat i la dignitat de les persones grans.

Per tal d’assegurar una atenció centrada en la persona, el projecte dona les eines i la formació necessàries als professionals dels centres per tal de millorar tots els àmbits de la vida de la persona gran, proporcionant-li al resident un benestar ba-

sat en el respecte a la seva dignitat, els seus drets, gustos i preferències i promovent la seva participació activa i efectiva.

Amb el guardó d’enguany, la Xarxa Santa Tecla acumula dos premis Avedis Donabedian, donat que l’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla va ser distingida en la 29a edició (2018) del certamen amb el Premi a l’Excel·lència del Pla de Qualitat. Els Premis Avedis Donabedian a la Qualitat es lliuren anualment des de 1990 amb l’objectiu de posar en valor l’esforç per a la millora de la qualitat assistencial de les diferents entitats i equips de professionals de l’àmbit de la salut i social.

Equip de l’àrea de Gent Gran de la Xarxa Santa Tecla, amb el premi.  CEDIDA

Txell Garcia, directora de l’àrea de Gent Gran de la Xarxa, recollint el premi.  CEDIDA

El play-off, el moment de brillar de les estrelles i el de demostrar pels que tenen poques oportunitats

Futbol l El Nàstic arriba amb tot i, com l’any passat, necessita que els jugadors clau facin un pas endavant

Arnau Montreal Quesada

Ja ha arribat el moment de la veritat. El Nàstic de Luis César afrontarà d’aquí a tres dies l’esperat primer partit de semifinals del play-off d’ascens contra el Real Murica. Aquests partits a vida o mort són la darrera oportunitat per als jugadors per a mostrar-se i gravar el seu nom a la història del club. És el moment perquè es formin les estrelles i també el moment de demostrar el talent dels qui gaudeixen de poques oportunitats.

El conjunt grana torna al mateix camí que ja va intentar completar el curs passat. De la mateixa manera que l’any passat, s’espera que jugadors diferencials facin encara un passet més endavant. La temporada passada, qui va acabar atraient tots els focus va ser Alan Godoy. No va ser fins llavors que el davanter no va mostrar les seves capacitats. Després de mitja temporada discreta, va encadenar en el tram final de temporada sis gols i va marcar en tres dels quatre partits de play-off, totes dianes decisives. Aquesta situació el va col·locar com una estrella, tot i que la imatge que es va acabar esmicolant pel culebrot viscut durant el mercat d’hivern.

En aquest paper arriben Pablo Fernández i Antoñín Cortés. La dupla suma més d’una vintena de gols entre tots dos i seran l’amenaça principal grana per al play-off, malgrat que Antoñín Cortés no va jugar per evitar la cinquena groga contra l’Arenteiro. El punta andalús ha anat de menys a més durant tota la temporada. Ara, arriba endollat acumulant un gol i dues assistències en els dos dar-

L’estrella i qui busca l’oportunitat

Qui va ser l’estrella i el golejador inesperat l’any passat

rers partits que ha disputat i s’espera que sigui la punta de llança en el play-off. La fase d’ascens és també l’escenari ideal per aquells

amb poques oportunitats. L’any passat, aquest va ser el cas de Gorka Santamaría. El davanter no va complir les expectatives en cap moment

de la temporada amb el Nàstic. Va estar lluny del nivell esperat i, entre lesions i mal rendiment va estar a l’ostracisme durant el curs. Amb

tot, el seu únic gol de grana va arribar en el moment que més es necessitava. Santamaría es va estrenar marcant el 2-0 contra el Málaga. Aquest

L’apunt

El Nou Estadi penja el ‘sold out’ en menys de 24 hores

El Nou Estadi Costa Daurada serà una olla de pressió aquest dissabte. Ahir, el Nàstic de Tarragona va penjar el cartell de sold out en menys de 24 hores. Ja no hi ha entrades disponibles per al duel contra el Real Murcia, el primer del play-off d’ascens i s’espera que el Nou Estadi superi els 14 mil espectadors, el que seria el rècord d’assistència temporada. D’aquesta manera, s’espera un ambient igual d’intens que es va veure l’any passat contra el Ceuta i contra el Málaga. Per la part del Real Murcia, un miler d’espectadors seran presents per animar al seu equip.

El Nàstic espera nous protagonistes en el moment clau del curs

podria haver sigut un gol per a la història, però, malauradament, no va servir de res esportivament.

Álex Jiménez es reivindica Álex Jiménez agafa ara el rol de jugador amb menys oportunitats que pot propulsar-se en el play-off. El seu cas és llunyà al de Santamaría, en tant que és un punta jove amb projecció i no un assentat a la categoria, però guarda similituds en les pocs minuts al llarg del curs. Contra l’Arenteiro ho va aprofitar per reivindicar-se. El murcià va marcar el seu tercer gol amb el Nàstic i va brillar en els duels individuals. De fet, Luis César va destacar que «si no fos pels problemes musculars, no l’hauria substituït perquè estava fent un partit fantàstic». El davanter arriba endollat i el play-off és l’escenari ideal, tant se val els minuts que s’hagin tingut durant el curs.

Antoñín Cortés, una de les peces clau de l’atac i Álex Jiménez, el tercer en discòrdia que es va reivindicar contra l’Arenteiro. Joan Carles Borrachero/Nàstic

A l’esquerra, el pitxitxi del play-off l’any passat, Alan Godoy i, a la dreta, Gorka Santamaría, qui va marcar el seu únic gol a la final. Adrian Disch

Camí a Segona

Nacho González: «Us mentiria

si dic que no tornaria. Considereu-me

un nastiquer més»

Futbol l L'excentral del Nàstic trasllada al Diari Més el suport al conjunt grana en el nou play-off, recorda els anteriors i descriu al Murcia

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic torna al playoff d’ascens, un camí que vostè també va recórrer. Ha seguit la trajectòria de l’equip?

«I tant. He seguit els partits del Nàstic aquest curs i sé que, al igual que l’any passat, l’afició ha estat al costat sempre i ha omplert l’estadi fins i tot encara més. Veig la barreja entre la il·lusió de la gent i les ganes de treure’s l’espina clavada de l’any passat. Crec que és un mix que pot ser molt potent i ajudarà a l’equip». El partit contra el Málaga ha quedat gravat en la seva retina?

«Si soc sincer, no he tornat a veure cap resum ni imatge d’aquell partit. Avui dia no soc capaç, és un record molt dolorós. Ens van treure l’ascens a l’últim segon. Va ser més dur encara per com va ser. Les 15 mil persones que érem allà vam veure el mateix i pensem

igual». A més vostè, amb David Concha, va patir una sanció important. «Va ser especialment dur i injust. Se’m va titllar d’una cosa que no soc, perquè no vaig agredir a ningú ni tampoc he agredit mai a algú ni dins ni fora d’un terreny de joc. M’agradaria que es fes justícia perquè, al final, se’m va treure dels terrenys de joc durant cinc mesos. També estic al cas del procés judicial i espero que es faci justícia per tot el que vam viure». Ara, excompanys seus tornen a disputar un nou playoff després del pal de l’any passat. Els ha enviat algun missatge?

«Sí, els he felicitat personalment i els he donat un missatge de suport. He parlat tant amb el ‘capi’ Joan Oriol com a Ander Gorostidi, amb els quals guardo una bona relació. A més de Jaume Jar-

Nou play-off

«El ‘mix’ entre la il·lusió i les ganes de treure’s l’espina serà diferencial»

persones a l’estadi, com vam viure al camp del Málaga l’any passat. És un equip que també té la pressió per pujar de categoria. A nivell esportiu puc dir que és un equip que no et sotmet amb el seu atac, però es defensen molt bé. Són experts a l’hora de defensar centrades laterals i els seus centrals són molt bons. Si he d’apostar veig al Nàstic amb més opcions».

A diferència de l’any passat, el Nàstic viurà el partit a casa primer. «Sí, però penso que és millor en aquest cas. El partit al Nou Estadi és molt important, perquè si el Nàstic treu un bon resultat, obligarà al Murcia a arriscar-se al seu estadi i la seva bona defensa pot ser més vulnerable. Tenint en compte el que he vist enguany, no crec que l’atac del Nàstic desaprofiti cap oportunitat. Pel que fa a aquest dissabte, crec que l’equip sortirà com una piconadora».

Com ha sigut el seu any?

jugador del

El CP Calafell supera

l’Igualada a la

tanda de penals i passa a semifinals

Hoquei Patins l El conjunt verd va disputar ahir un partit igualat i va remuntar l'eliminatòria

Redacció

dí, Pablo Fernández i David Concha. La veritat és que el grup de l’any passat era molt sa i això es demostra perquè mantenim el contacte. Espero tornar a enviar missatges de felicitació i ànims d’aquí a dues setmanes».

L’afició del Nàstic també el guarda en bon record. «Sí, la veritat és que he notat carinyo per la seva part. És gratificant rebre missatges positius i sentir la seva estima, malgrat que no vaig continuar a l’equip. Penso que el més important al final és la petjada que deixes sempre allà on passes i estic molt agraït de cada missatge que rebo».

Vostè s’ha enfrontat al Real Murcia aquest any. Què pot dir del pròxim rival del Nàstic?

«És l’altre superequip de la categoria. Té una massa social important i el Nàstic pot esperar a la tornada 30.000

«Ha sigut molt dur tant a nivell personal com esportiu. Primer perquè vaig estar mig any sense jugar i després perquè amb l’Intercity es va consumar el descens de categoria. El pitjor va ser la part personal de no poder jugar durant mitja temporada per un fet injust. Pel que fa al futur, puc dir que no continuaré al club i he aprofitat el tram final per operar-me de l’esquena per estar a punt de cara al pròxim curs».

Si sorgís l’oportunitat, tornaria al Nàstic?

«Mentiria si et digués que no. El Nàstic és un equip al qual tinc una estima especial. Només he estat un any, però el que vaig viure allà ha deixat una empremta important. He de ser sincer i dir que trobo a faltar l’ambient viscut cada diumenge. És una realitat que el Nàstic no mereix estar a Primera Federació perquè és un equip de Segona Divisió. A nivell de club, l’afició i per tot. Podeu considerar-me un nastiquer més i desitjo al club el millor possible i que enguany pugi a la categoria que es mereix. Qui sap, tant de bo puguem coincidir de nou en el futur».

El CP Calafell és nou equip de les semifinals del play-off de l’hoquei lliga. El conjunt de Guillem Cabestany supera l’Igualada a la tanda de penals i s’enfrontarà al Barça en la pròxima eliminatòria. El vallenc Jepi Selva va marcar el gol clau de la tanda que va desempatar un duel igualat des del principi. La intensitat era màxima, però el primer gol no va arribar fins a la segona meitat. Joaquin Olmos va rematar amb potència al travesser i la bola va rebotar a

l’esquena del porter per acabar al fons de la xarxa. L’Igualada va empatar l’encontre en una falta directa que Virgili no va poder aturar. El Calafell només necessitava una falta més la seva directa, però l’Igualada no va picar. De fet, va ser el conjunt local qui va tenir la seva oportunitat de falta directa, però Bars va errar i el partit va anar a la pròrroga. La igualtat va continuar i els penals van decidir. El veterà Sergio Miras va marcar i Jepi Selva va fer el segon i definitiu després que l’Igualada errés tots.

El Golf Costa Daurada es proclama campió de Catalunya de Pitch&Putt

Golf l L'equip sènior A del Golf Costa Daurada es va proclamar el darrer cap de setmana campió de Catalunya per Equips Sènior Intercamps 2025. A la jornada final, el conjunt liderat per Jesús Sánchez va sumar 120 punts. Redacció/Cedida

Camí a Segona

El central Nacho González, durant un partit amb el Nàstic la darrera temporada. Cedida

El

Calafell Joaquin Olmos. Gerard Martí

La UE posposa la votació per l’oficialitat del català i demana continuar negociant

Política l Una desena d’estats membres insten el govern espanyol a ajornar la decisió pels dubtes legals i econòmics

La votació per l’oficialitat del català a la Unió Europea va quedar ahir posposada davant la manca d’unanimitat entre els 27 per validar la petició d’Espanya. En la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, una desena d’estats van demanar al govern espanyol ajornar la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen.

Entre els que van intervenir durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. En l’agenda de la reunió, l’oficialitat del català, el basc i el gallec constava com a punt d’adopció, però l’executiu de Pedro Sánchez va topar de nou amb els dubtes d’alguns governs i, finalment, la decisió s’ha posposat a proposta de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Polònia. La discussió va durar prop d’una hora.

Estats membres com Alemanya o Suècia van demanar al govern espanyol més claredat sobre la qüestió, després que els serveis jurídics del Consell de la UE hagin expressat dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE. Itàlia també està entre els estats que van demanar

Reunió d’aquest dimarts del Consell d’Afers Generals de la UE. Consell de la UE

reconsiderar la votació i, de fet, el govern Giorgia Meloni ha demanat una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ja ha anunciat que contactarà amb els països més reticents per poder abordar els seus dubtes legals i econòmics. Segons diu, el govern espanyol està disposat a «millorar» la redacció dels

ERC creu que Pedro Sánchez és «responsable» i el PP hi veu una «derrota»

Barcelona acollirà la gala dels Premis

Goya després de 26 anys

Cultura l El Govern considera que serà «un punt d'inflexió»

Todo sobre mi madre’, de Pedro Almodóvar.

L’Acadèmia de Cinema espanyola ha anunciat que Barcelona acollirà els Premis Goya 2026, que l’any que ve arribarà a la 40a edició. L’últim cop que es va celebrar a Barcelona va ser fa 26 anys, el 2000 a l’Auditori, quan es va imposar

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha celebrat la noticia assegurant que. «va en la bona direcció». El presidentdestaca que arriba «en un moment bo i de puixança» del cinema català, reconegut amb premis i amb l’assistèn-

cia del públic a les sales. A més, també assegura que la decisió ajudarà en l’estratègia del Govern de potenciar el hub tecnològic i audiovisual a les Tres Xemeneies del Besòs.

Per a la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, la decisió de l’Acadèmia espanyola pel «fort component cultural

seus arguments jurídics i financers en la proposta per fer oficials les tres llengües.

Entre els estats que van intervenir per donar suport a la proposta d’Espanya hi ha Bèlgica, Eslovènia, Portugal i Romania. Tot i això, aquests també van admetre alguns dubtes i van subratllar que la incorporació de noves llengües s’ha de fer de forma concloent pel que fa als aspectes

i mediàtic» de la gala. Segons Paneque, la «promoció que genera» una gala com aquesta acompanyada de l’acció del Govern, suposen «un creixement en un àmbit econòmic i cultural que reforça la competitivitat catalana en el seu conjunt».

Segons el Govern, la 40a edició dels Premis Goya a Barcelona serà «un punt d’inflexió per a l’audiovisual català i una oportunitat per situar Catalunya com un dels grans pols europeus de creació, producció i innovació cultural».

jurídics, administratius, financers i tècnics.

Experts legals

El secretari d’estat de la Unió Europea, Fernando Sampedro, afirma que «molts» experts legals d’altres estats membres han assegurat a Espanya que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE no planteja obstacles jurídics. «Jo mateix he sentit

personalment els experts legals de molts estats membres compartir amb nosaltres que no existeix un obstacle legal», apuntava ahir. Sampedro, que és qui va defensar la proposta d’Espanya, subratlla que el govern espanyol vol abordar «totes» les reticències que encara hi ha entre els socis europeus «de manera immediata».

«Una derrota de Sánchez»

El PP creu que la decisió de posposar la votació és una «derrota sense pal·liatius» de Pedro Sánchez, «que s’ha implicat de manera personal» en la negociació «i que ha vist com la seva capacitat d’influència i fins i tot d’intimidació ha topat amb la convicció i fermesa de la resta de països de la Unió Europea». ERC creu que el PSOE és «responsable» de l’ajornament. El portaveu adjunt del grup parlamentari, Jordi Albert, afirma que els socialistes «no poden caure de la figuera», i que tenen encara «molta feina a fer». El diputat argumenta que el PSOE hauria d’haver «blindat» abans que la votació es pogués guanyar, i que ara ha de plasmar amb fets tot el que diu «de paraula».

Des de Junts, Carles Puigdemont ha carregat contra Alberto Núñez Feijóo pels seus moviments per a intentar frenar l’oficialitat. El govern espanyol no creu que es malmeti la relació amb Junts.

El Ministeri d’Economia eleva l’opa al Sabadell al Consell de Ministres per «interès general»

Empresa l El Ministeri d'Economia ha decidit elevar l'opa del BBVA al Banc Sabadell al Consell de Ministres. Així ho va comunicar ahir, justificant «raons d'interès general diferents de la defensa de la competència». En concret, assenyala qüestions relacionades amb el manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció

dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la investigació, el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social. Ara el govern espanyol disposa de 30 dies per avaluar l'operació i decidir si hi imposa més condicions. Per prendre la decisió, el ministeri ha tingut en compte la informació de la consulta pública. ACN

k Editorial k

Política de persones

Aquest 28 de maig es compleixen dos anys des que es van celebrar les últimes eleccions municipals. En aquesta edició presentem l’anàlisi que diversos periodistes realitzen sobre la meitat del mandat a algunes de les localitats més importants del Camp de Tarragona. Hi ha un ampli ventall de les fórmules que els governs municipals poden adoptar. L’única majoria absoluta destacada és la de Pere Segura a Vila-seca. A la resta de consistoris, els grups municipals han hagut de treballar l’art de la negociació. Els resultats d’aquests pactes també comporten derivades ben diverses: equips de govern amb majories folgades,

governs en minoria, repartiment d’alcaldies en funció de la representativitat i també, és clar, pactes que se n’han anat en orris per la incompatibilitat d’alguns dels integrants, com és el cas de Cambrils. També hem assistit a dissensions internes en alguns partits. Vox a Tarragona o Salou n’és un bon exemple, però també ho ha patit Junts a Tarragona, que ha passat d’intentar entrar a govern durant mesos a perdre una regidora, que ara serà determinant per les votacions que es plantegin als plens. La política local (la resta també, però no ens és tan pròxima) no deixa de ser un reflex de les persones que s’hi dediquen. Per a bé i per a mal.

k Tribuna k

Tàrraco rep menys que ningú: discriminació en xifres

El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, amb catorze monuments romans, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2000, enguany fa 25 anys, fet que reforça l’oportunitat de repensar-ne la gestió. Catalunya només compta amb sis inscripcions oficials a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, fet que hauria de situar Tàrraco entre les línies estratègiques del Govern de la Generalitat, com proposem des de Junts. El 2019 la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona van signar un conveni per a la conservació preventiva i el manteniment d’aquest patrimoni romà, amb l’aportació de 100.000 € de cada institució. Tot i ser un pas important, la dotació resulta insuficient en comparació amb altres llocs similars a l’Estat espanyol. Els llindars econòmics en què es mou la Generalitat no són homologables als d’altres institucions territorials. Així, l’aportació econòmica de la Junta d’Extremadura al Consorci de Mèrida és quatre vegades la de la Generalitat en el conveni de Tàrraco, sent el 2025 de 411.725 €.

Tarragona penalitzada En canvi, en l’àmbit cultural, la Generalitat realitza aportacions anuals per a d’altres projectes estratègics,

Jordi Bertran

Diputat per Junts al Parlament de Catalunya

fora de Barcelona, en els següents termes: Fundació Fira Mediterrània de Manresa, 982.000 € (2023); Festival Temporada Alta de Girona, 818.000 € (2023); Mercat de Música Viva de Vic, 460.000 € (2024, 50.000 € més que el 2023); o Fira de Teatre de Tàrrega, 445.000 € (2025).

Cap d’aquests projectes culturals estratègics amb imports substancials se situa a les comarques de Tarragona, la qual cosa reflecteix un desequilibri territorial més que cal corregir.

Alhambra y Generalife de Granada, creat el 1986 per vetllar per aquell llegat andalusí, dos anys després que la UNESCO formalitzés idèntica declaració que la de Tàrraco.

Nova governança

Seguint aquests exemples, la creació d’un consorci o d’un altre organisme autònom amb una fórmula de governança anàloga per a la gestió de Tàrraco podria assolir a mitjà termini la superació de la fragmentació institucional, i augmentar el conjunt de recursos disponibles. De fet, l’Ajuntament ho va proposar.

El Conjunt Arqueològic de Tàrraco necessita un impuls institucional audaç, clar, estable i estructurat, amb un nou model d’organització i de funcionament robust

També l’Estat a través de la fórmula de consorci participa econòmicament en la sostenibilitat d’un altre conjunt arqueològic romà, el de Mèrida, l’antiga Emèrita Augusta. Ho fa des de 1996, tres anys després de la declaració com a Patrimoni Mundial. També és membre del Patronato de la

El Conjunt Arqueològic de Tàrraco necessita un impuls institucional audaç, clar, estable i estructurat, amb un nou model d’organització i de funcionament robust, que incorpori altres formes de comunicació i màrqueting, i amb un caràcter continuat en el temps. Així, Tarragona pot contribuir a un reequilibri territorial real dins les polítiques culturals de Catalunya i consolidar-se com a referent del turisme patrimonial sostenible. Junts ha registrat una proposta al Parlament en aquest sentit.

k Tribuna k

L’art

de... valorar el que tenim

Hi ha dies en què cal aturar-se. Respirar. Mirar al voltant amb uns altres ulls. No els de la rutina ni els de la pressa. Sinó els de la consciència. Els ulls que saben reconèixer el valor del que tenim a les mans. La feina, la família, la salut, la llibertat de decidir. Petites coses que, en realitat, ho són tot.

Vivim envoltats de persones excepcionals, de projectes amb sentit, d’instants que passen desapercebuts però que són, en el fons, tresors. I, tanmateix, sovint ho oblidem. Perquè quan convius amb el valor cada dia, corres el risc de normalitzar-lo. Ens queixem per inèrcia. Ens enfilem per detalls. Però... ens aturem mai a mirar realment el que fem, el que som, el que tenim? La capacitat que tenim de tocar vides, d’aportar llum, de ser un punt de suport per algú?

-Si ho penséssim bé, potser ens tremolarien les mans. I ens brillaria la mirada. Allò que sovint anomenem rutina és, per molts altres, un regal. I perquè el que fem, encara que sembli petit, pot ser immens per algú. Cada gest compta. Cada decisió. Cada conversa. Cada cop que fem les coses bé. I sí, també cada cop que ho intentem de nou. Perquè sense creixement no hi ha futur. I el que fem cada dia ens defineix.

Viure amb ambició sana és estimar la vida. És voler créixer no per tenir més, sinó per ser més. Per impactar més. Per deixar petjada. I això no és arrogància, és responsabilitat. No hi ha res més potent que una persona conscient del seu valor. I no hi ha res més transformador que una comunitat que s’estima el que té i ho posa al servei dels altres.

Jo, per exemple, pagaria per poder viure allò que molts tenen i no valoren. No és una frase feta. És una veritat profunda. Perquè jo, que he hagut de baixar del tren de la quotidianitat per una malaltia degenerativa, sé perfectament què val cada dia que pots aixecar-te, contribuir, sentir-te útil. Sé què és haver de deixar l’estrella que estimes sense voler-ho. I sé que hi ha una dignitat preciosa en les coses que molta gent ha oblidat apreciar.

La meva malaltia m’ha pres moltes coses. Però també m’ha regalat una mirada diferent. Una mirada més neta, més present, més agraïda. I des d’aquesta mirada us dic: no deixeu passar cap dia sense adonar-vos del que teniu entre mans. El que per alguns pot semblar rutina, per molts seria un somni. Treballar, conversar, riure, prendre decisions, equivocar-vos i tornar a començar. Això, amics meus, és vida amb majúscules.

Potser el meu lloc avui és un altre. Però el cor, la passió, el compromís, són intactes. I ningú, ni la malaltia, ni el temps, ni el destí, no em podrà prendre l’amor pel que era, pel que sóc i pel que encara puc ser. Per això escric. Perquè el que no puc viure, ho puc compartir. Perquè en cada pàgina del meu llibre hi ha la voluntat de transformar dolor en esperança, i límit en impuls. Valoreu el que teniu. No només per vosaltres. També per tots aquells que donen gràcies només per poder somiar-ho.

Pere Domingo

Necrològiques

Tarragona

Ramona Parra Ejea.

Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori de Tarragona.

Maria Dolores Tirado Torres.

Ha mort als 54 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori de Tarragona.

Reus

Rosa Vázquez Vega.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer.

María Cruz Higes Gutiérrez.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori de Reus.

José Ortíz Ríos.

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori de Reus.

Cambrils

Antonio Sarabia Martínez.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 9.30 h a la Parròquia de Santa Maria.

Oliver Klein felicita Carmen Guinda pel seu centenari

Reconeixement l L’alcalde de Cambrils ha visitat la veïna per compartir una estona

Redacció

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora de Benestar Social, Mar España, van visitar aquest dilluns Carmen Guinda Samper per felicitar-la pel seu centè aniversari, portant-li un ram de flors en nom de l’Ajuntament, i compartint una estona amb ella i la seva família.

L’homenatjada també va rebre el llibre Cambrils desaparegut, amb fotografies antigues degudament documentades, i un skyline amb els principals edificis i monuments del municipi. A més,

l’alcalde li va lliurar la Medalla Centenària de la Generalitat gravada amb el seu nom i l’any de naixement, i una carta de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez, que va llegir la seva neta Cristina.

La seva història

Carmen Guinda Samper, filla de Maria Jesús i Manuel, va néixer a Uncastillo (Saragossa) el 26 de maig de l’any 1925 i va tenir sis germans. Als vint-i-tres anys es va casar amb Moisès, amb qui va tenir cinc fills, dos dels quals van morir de molt petits. Als seixanta-un anys es va que-

dar vídua. La seva mare ja va ser molt longeva i va viure un total de cent-quatre anys. Ha tingut tres fills, Jesús, Alfonso i Mamen; sis nets, Cristina i Saray (filles de Jesús) i Moisès, Gabriel, David i Jesús (fills de Mamen), i un besnet (fill de Moisès). La seva història ha fet que arribés a

Cambrils per a poder estar a prop de dos fills que treballaven i vivien a la zona. Segons explica, «a Cambrils he estat molt feliç». Quan encara podia caminar, li agradava molt anar al Parc de Pescadors, anar al passeig marítim i seure als bancs per contemplar el mar i els seus

vaixells. Continua amb el cap molt clar i des de fa sis anys viu tranquil·la enmig de la natura en un mas amb el seu fill Alfonso, que per a ella és el seu millor infermer, i amb l’Alexandra, la «millor cuidadora» que l’atén amb molt d’afecte i professionalitat.

Carmen Guinda Samper rebent aquest dilluns un ram de flors de familiars, estimats i l’alcalde. Aj. Cambrils

Avui felicita als que es diuen: Germà, Emili, Maria-Anna

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

En totes les teves activitats socials trobaràs oportunitats per a avançar en els teus projectes idees. Els viatges seran molt rendibles.

LLEÓ

23/07 al 22/08

En les teves relacions socials de treball trobaràs una mútua col·laboració. La teva capacitat de treball serà òptima els èxits en la professió assegurats.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Se t’obriran noves importants possibilitats en el professional que no has de rebutjar encara que assumptes familiars t’ho impedeixin.

TV local

20/04 al 20/05

Obtindràs millors beneficis de tot allò que vingui des de lluny no intervinguin familiars o pròxims. La jornada serà tranquil·la en la llar.

23/08 al 22/09 VERGE

No et compliquis la vida en la jornada ficant-te en els assumptes de terceres persones. Cerca resoldre els teus problemes on avui trobaràs facilitats.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Hi haurà novetats sorpreses en el teu món financer. És recomanable posis molta atenció a les teves inversions i despeses. La parella t’ajudarà.

CANAL REUS TV

10:30 Teló de fons

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per Catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica lletres

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal

23:30 La comarcal (r)

El temps

21/05 al 20/06 BESSONS

La teva capacitat de treball serà molt alta així com els beneficis que acabaràs obtenint. Compte amb l’orgull, més temprança avui.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Et trobaràs vitalment molt positiu això t’impulsarà a la conquesta de noves metes. En la família hi haurà alts baixos però seran ràpidament solucionats.

20/01 al 18/02 AQUARI

Anímicament hi haurà en tu diversos canvis estaràs molt susceptible al que diguin o facin els altres. Nit molt moguda de passió erotisme.

21/06 al 22/07 CRANC

Sorgiran situacions inesperades en el teu ambient laboral familiar poc controlables. Convé mantinguis la calma no et precipitis en res.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Les teves relacions íntimes seran una mica confuses i els altres no estaran avui a l’altura de les teves necessitats. Tingues paciència que tot canviarà.

19/02 al 20/03 PEIXOS

T’arribarà l’ajuda d’una persona pròxima per a arreglar els teus problemes. En la família hi haurà canvis en l’amor continuarà el teu fort magnetisme.

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Com la nit el dia. On tour

11.00 Teló de fons

11.30 Cirk 12.00 +Xarxa + Sostenibilitat

12.30 Teló de fons

13.00 Cirk 13.30 Com la nit el dia. On tour

14.00 Notícies 12

14.30 Com la nit el dia. On tour

15.00 Teló de fons

15.30 Cirk

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Pica Lletres

18.00 + Xarxa + Sostenibilitat

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Com la nit el dia

21.30 Va passar aquí. Catalunya

22.00 Notícies 12

22.30 Com la nit el dia

23.30 Va passar aquí. Catalunya

00.00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Discursos de Demòstenes contra Felip de Mace- dònia. Una de més o menys. 2. Dona mesquina. Posarà mantega i oli al pa. 3. Posi tinta. Company de tota la vida. 4. Faci nius. Fruites que tornen. Cent u. 5. Cobalt girat.Aparenta una moral que no té. Sofre. 6. Home amb fills. Lletra girada. Senyor zero. 7.Vocal.Amb gust d’anís.Torrat pel sol. 8. Passi pel tamís. Mata amb flors rosades. 9. Gira sense límits. Remarien endarrere. Vocal. 10. Pugi els fills. Despullat. Digerir. 11. Crit de dolor. Lletra. Article. Torna. 12. Nascut als Andes. Tens una actitud continuada i capgirada per la dreta.

VERTICALS: 1. Un hospital psiquiàtric. Final d’una pel·lícula. 2. Radiació que conté ions. Just a la vora. 3. Element amb símbol Li. Extensió gran d’aigua girada. Cinc-cents dos que pugen. 4. Inicia, però no acaba. Poble d’origen semític. Vertical amb punt. 5. Herpes labial. Isidi escurçat. Fòsfor. 6. Fons del taxi. Orde de monges. 7. Ciència dels elements. Ruteni. Nitro- gen. 8. Article. Pelut que passeja per l’Àrtic. Indica tres coses. Lleó sense cua ni cap. 9. Parts d’una cursa. Cobriu el cadàver per baix. 10. Masia gira- da. Dona de ciutat. Final del món. 11. Carregat de milions. Temps dolent. Impost que no ens deixa mai. 12. Sòlid i consistent. Farem servir.

Màxima Mínima

24º 14º

Farmàcies

TARRAGONA:

Esplugas Solé, Laura ia Jaume I, 46

Telèfon 977 139 854

Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Dalmau Cortes, Mercedes

Av. Paisos Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

SALOU:

Arque Mule, Montserrat

Passeig Miramar, 72. Telèfon 977 381 264

VILA-SECA:

Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217

CAMBRILS:

Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79. Telèfon 977 361 041

VALLS:

Granell Vivo, Jose Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435

EL VENDRELL:

Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Estat del cel

El cel estarà serè en general, si bé fins a primera hora del matí hi haurà alguns bancs d’estrats baixos a la depressió Central i al quadrant nord-est, mentre que al llarg de la jornada circularan algunes bandes de núvols alts i prims. A més, al centre del dia no es descarta algun estrat baix arran de mar.

Temperatura

La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta, mentre que la màxima serà moderadament més alta. La màxima superarà els 30 °C a molts punts de l’interior i fins i tot voltarà els 35’°C a les Terres de l’Ebre i al pla de Lleida.

Anuncis classificats

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

FINCA RÚSTICA Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. 35.000€. tel: 669.725.471

Francisco

SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087

Patrimoni Dimarts al vespre es va inaugurar a la seu del Centre Obert d’Arquitectura de Tarragona l’exposició ‘Tota pedra fa paret’ sobre construccions i tècniques de pedra seca

Els arquitectes reivindiquen la pedra seca

El novembre de 2018 la UNESCO va reconèixer la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial. Aquesta tècnica consisteix a aixecar construccions amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara el fang o l’argamassa, procurant trobar el punt d’equilibri amb l’auxili de petites falques del mateix tipus de pedra. Es practica des de la prehistòria, i en territori català s’han inventariat més 19.000 elements que responen a aquestes característiques: marges, bases, escales, estructures de caça, llogarets, pous de glaç o forns de calç entre d’altres. Encara que aquestes construccions i les tècniques associades tenen una llarga història, són considerades encara vigents, donada la seva durabilitat i sostenibilitat. A més, per les seves característiques, l’arquitectura de pedra seca contribueix a preservar la qualitat dels sols, a afavorir la biodiversitat i a retenir l’aigua.

Tot plegat està perfectament explicat, exposat i fotografiat en l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, que es va inaugurar aquest dimarts a la seu de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. La mostra és una producció de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i el Departament de Cultura de la Generalitat, i desgrana des de les bases i les tècniques d’aquestes construccions fins a les rutes de la pedra seca que

Fotografia que il·lustra el cartell de l’exposició. Cedida

Ho diu la UNESCO

Les tècniques de pedra seca són

Patrimoni Cultural

Immaterial

estan senyalitzades arreu de Catalunya. També dedica un extens apartat a les barraques o cabanes, recordant els seus usos així com les tècniques constructives i els accessoris d’aquestes construccions, com els curiosos cocons, cavitats practicades a terra per dipositar el porró o el càntir i mantenir-los en fred.

Cristina Serret Alonso

Igualment fa un recorregut geogràfic, mostrant algunes de les construccions més singulars del país, tot fent aturada

al Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat; al Penedès històric i a les Terres de l’Ebre.

Golfus de Tàrraco

La

Torre no

disfruta

ATorredembarra som més badocs que les oques de Mas Rabassa, i no sabem disfrutar. Tenim l’Oriol Castro, un dels tres xefs del millor restaurant del món, el Disfrutar, i no som bons per demanar-li que ens ajudi a muntar no dic un Disfrutar bis, que són figues d’altres paners com Barcelona, sinó mal que sigui un Compartir, com el que té a Cadaqués. O un gastro bar, que en el seu cas seria un Castro Bar. Disculpeu, no me’n puc estar de fer mals acudits. Com diu Ferran Adrià, la creativitat és un monstre que et devora.

Això si no la saps controlar i no en sé ni vull saber-ne. Continuant amb els acudits fàcils diré que aquí no tenim el Bulli sinó el bull, la tripa de bacallà, i que l’Oriol, siguem justos, ha vingut algun any a «cunyar» a la Diada del Bull, i és un gran luxe. Però en el documental de 3Cat, on l’Adrià afirma que el Castro és una bèstia de la creativitat, hi surt el Roquer, el far i l’Oriol i el seu pare en una barca pescant a la mar de la Torre. I això provoca l’alegria de veure’l relacionat amb la vila i la tristesa de no tenir-lo aquí treballant. Respecto la decisió d’ell i els socis de tenir els restaurants on vulguin, i ja tenen prou «fenya» amb un monstre com el Disfrutar. Però qui bada és l’Ajuntament, que li hauria de fer una pregunta naïf, rotllo anunci del BBVA: «Oriol, què podem fer junts?» Ell està ocupat, però la seva creativitat trobaria un moment per fer-nos una proposta. No sé, d’assessorament de carta o col·laboració amb un grup potent de restaurants, que d’això sí que en tenim. Segur que a Vila-seca, que són més «gaus», fan coses amb l’Eduard Xatruch, un altre xef del Disfrutar. Preguntem-los, compartim idees. O voleu que se us avanci Altafulla?

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Barraca de l’Alegret a Aiguamúrcia. Esther Bargalló/Wikipedra