Eudald Ferré deixa la direcció del Festival de Teatre de Titelles Guant, que aquest any no es farà
Esports 18 i 19
Anàlisi dels vuit equips que poden convertir-se en rivals directes del Nàstic en el play-off d’ascens
Opinió 21 Rubén Viñuales. Pepe Mujica, en tenim per anys...: «El seu exemple és inspirador i ens marca el camí»
Societat
El 12 d’agost de l’any vinent el Parc Astronòmic pradenc serà un dels espais predilectes pels aficionats que vulguin veure l’eclipsi solar total, que coincidirà amb la pluja d’estels dels Perseids 12 i 13
Societat 4
«L’Església té el 80% del patrimoni del país i rep un 8% de subvencions oficials»
Entrevista a l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas
L’escola bressol municipal L’Ametller ja disposa de projecte executiu Reus
L’Ajuntament li ha donat llum verda de manera definitiva i es preveu que pugui estar en marxa pel curs 2026-27 l 8
El president i sis membres més del comitè d’empresa d’FCC a Tarragona marxen d’UGT
Neteja l 3
Tarragona vol recuperar el parc de la Muntanyeta i hi dedicarà 90.000 €
Medi ambient l 2
Medi Ambient l Es reforçarà la vegetació i s’instal·larà un jardí de papallones en aquest espai verd de SPiSP
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona renaturalitzarà el parc de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau aquesta tardor. Serà la primera gran intervenció que es durà a terme en aquest indret des del 2004, quan es va fer la darrera actuació amb noves plantacions i el traçat de caminals. Vint anys des prés, el consistori executarà un nou projecte que contem pla la replantació de diverses espècies autòctones i el fo ment de la biodiversitat, amb la creació d’un jardí de papa llones.
El conseller de Medi Ambi ent, Guillermo García de Cas tro, assenyalava que «la ma joria d’espècies de papallones de Catalunya estan disminu int dràsticament i moltes po drien desaparèixer». Amb el nou espai, Tarragona pretén posar el seu «granet de sor ra» per «revertir» la situació. L’edil recordava que la prin cipal causa d’aquesta proble màtica és «el canvi climàtic, però també l’expansió de les ciutats que els pren hàbitat».
Per això, es plantaran di ferents arbustos i flors en el futur jardí, que tindrà 500 metres quadrats de superfí
El projecte, finançat amb fons europeus, tindrà un pressupost d’uns 90.000 euros
cie, per atreure papallones, així com altres insectes pol· linitzadors. S’ubicarà en un tram central del parc de la Muntanyeta i estarà envol tada per una tanca de fusta
Seguretat l Es durà a terme fins al diumenge per tota la ciutat
Redacció
La Guàrdia Urbana de Tarra gona (GUT) està col·laborant, un cop més, amb les campa nyes impulsades pel Servei
Català de Trànsit (SCT). En aquesta ocasió, està enfocada a la vigilància de conductes de risc de ciclistes i usuaris de vehicles de mobilitat perso
nal (VMP) i alhora, també a la protecció d’aquests col·lectius vulnerables respecte a la res ta d’usuaris de la via pública. La campanya es va iniciar dilluns i durarà fins al 25 de maig, i hi participen agents uniformats i de paisà. S’es tan fent controls estàtics per detectar les infraccions, però
també es vigilen durant les rondes que facin les patrulles de la Guàrdia Urbana.
La policia tarragonina con trolarà les distraccions dels ciclistes i dels conductors de VMP, les circulacions de risc, els estacionaments indeguts, l’ús del casc homologat, de la telefonia mòbil o ús dels
per evitar el pas de la gent. «Actualment, tota la super fície és trepitjable sense cap mena de delimitació i això suposa l’existència de racons on s’acumulen residus, es fan
auriculars, el respecte per les indicacions dels semà fors, de les prioritats de pas, dels passos de vianants i de la resta de normes de circu lació. En aquest sentit, també es denunciarà als conductors d’altres vehicles per dificultar la mobilitat a ciclistes, posar en risc als ciclistes o als usu aris de VMP. La GUT recorda que tant la bicicleta com els patinets són considerats com a vehicles, i per tant han de circular pels carrils bici, i en la seva absència, sempre per la calçada. La circulació per vo reres i places està prohibida.
intenció de preservar la ve getació d’aquest parc de més de 13 hectàrees i que compta amb una porció important de bosc. Una part d’aquest tresor natural desconegut per molts tarragonins va ser, en el passat, un abocador que es va clausurar el 1995 i es va refo restar progressivament amb el pas dels anys. Aquesta nova zona verda va ser concebuda a finals de la dècada dels 90. El projecte inclou altres accions per fomentar la biodi versitat, com la instal·lació de cinc caixes refugi per a ratpe nats, deu caixes niu per ocells insectívors, un hotel d’insec tes i altres zones de refugi per a petits mamífers. D’altra banda, es farà un reforç de les plantacions d’arbrat i arbusts de diverses espècies produc tores de flors i fruits adequats per la fauna per tal de potenci ar la, i també arbres agrícoles.
Plafons interpretatius
botellots i altres mals usos de l’espai», destacava el conse ller de Medi Ambient.
Per aquest motiu, també es delimitaran espais de pas i tancaran d’altres amb la
L’Ajuntament instal·larà se nyalització direccional dins del parc, així com plafons interpretatius sobre la fauna del parc i la seva flora; i d’al tres explicatius sobre usos, permisos, recomanacions i prohibicions. Els treballs de renaturalització sortiran a licitació durant les pròximes setmanes i està previst que s’engeguin a l’octubre. El ter mini d’execució serà de dos mesos i el pressupost serà de 89.347,37 euros (sense IVA). Aquest projecte forma part del Tarragona Greenbelt’26, que està subvencionat per la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demo gráfico amb fons europeus Next Generation.
Laboral l La causa principal són les desavinences amb el secretari general d’UGT Serveis Públics, Joan Reinaldo
Fractura, ara ja definitiva, dintre d’UGT a Tarragona. Set membres del comitè d’empresa de la Brigada de Neteja. inclòs el seu president, han abandonat el sindicat i passaran a ser independents. Cal destacar que el comitè està conformat per 13 treballadors.
«La principal causa són les nostres desavinences amb el secretari general d’UGT Serveis Públics, Joan Reinaldo. No estàvem conformes amb el representant que el sindicat ens havia nomenat. Res més», exposa Luis Blanco, president
Un incendi a l’antic Hostal del Sol acaba amb un ferit per cremades
Successos l Cinc dotacions de bombers van treballar dilluns a la nit en un incendi a l’antic Hostal del Sol, a la Part Alta. Allà, hi havia una caseta es va cremar completament i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va haver d’atendre una persona per cremades i inhalació de fum. Redacció/Cedida
Atropellen una dona al carrer Higini Anglès
Successos l Una dona va resultar ferida ahir al matí, cap a les 9.30 hores, després de ser atropellada al carrer Higini Anglès de Tarragona, a l’altura del número 10. Després de l’accident, la víctima es trobava conscient en tot moment i, afortunadament, no va quedar atrapada. El Sistema d’Emergències Mèdiques va atendre-la in situ. Redacció
del comitè d’empresa. Els treballadors van comunicar ahir la seva marxa i expliquen que dintre de la plantilla hi ha també moltes baixes. Així, UGT perdrà la seva secció sindical a FCC, l’empresa gestora del servei.
«Van per lliure» «Van per lliure. No ens han donat explicacions. Entenem que l’empresa hi té un interès darrere. Nosaltres continuarem lluitant pels serveis i condicions que la ciutat mereix», exposa Joan Reinaldo. La fractura s’ha fet definitiva aquesta setmana, però el seu
origen no és recent i Blanco i Reinaldo es llançaven retrets mutus els darrers mesos.
L’última mostra d’aquest trencament es va evidenciar fa pocs dies, quan des d’UGT Serveis Públics es va anunciar una vaga indefinida al servei de brossa. Però hores després d’anunciar-la, des del comitè d’empresa es va desmentir.
Set independents Així tot, el comitè d’empresa quedarà composat per set membres independents, quatre d’USOC i dos d’UGT. Els treballadors compareixeran de nou, si no s’anul·la la cita
El comitè d’empresa quedarà composat per 7 independents, 4 d’USOC i 2 d’UGT
abans, aquest divendres davant el Tribunal Laboral de Catalunya (TLC), on també
compareixerà FCC. La trobada té com a objectiu arribar a un acord per a aplicar el nou conveni. Un pacte que, si l’empresa no canvia de postura, ara per ara sembla impossible.
Fonts del comitè d’empresa indiquen que està sobre la taula una nova reunió a tres
bandes: Ajuntament, FCC i comitè per divendres, abans del TLC. Però no s’ha convocat oficialment. La trobada es podria produir després que l’alcalde Rubén Viñuales mogués fitxa i enviés un escrit a l’empresa a mode d’aclariment i demanant a l’empresa que apliqui el nou conveni.
Entrevista l L’arquebisbe de Tarragona explica com ha viscut les darreres setmanes d’elecció del nou Papa de Roma, marca els objectius del nou convictori diocesà i analitza la nova regularització dels immigrants que planteja el Govern
Oriol Castro
Venim d’unes setmanes en què l’Església ha ocupat l’agenda mediàtica amb l’elecció d’un nou Papa. Com ho ha viscut i com valora les primeres paraules de Lleó XIV?
«M’ha impressionat perquè no m’esperava el ressò mediàtic que hi ha hagut. Se’ns ha venut que vivim en una societat secularitzada i després la gran notícia era aquesta. L’elecció del nom de Lleó no és casual. Lleó XIII va ser el Papa de la revolució industrial i va condemnar el capitalisme. I ara tornem a aquest sistema en la forma més extrema. És intolerable. I davant la situació de canvis i guerres que vivim al món ell ha decidit anar pel camí del seu predecessor». Seran dos Sants Pares americans seguits. Quin és el paper d’Europa ara a l’Església?
«Hi ha hagut un desplaçament i podem parlar de la fi de l’eurocentrisme eclesial. Fa 60 anys, els cardenals que portaven la veu cantant eren europeus. Ara no. M’imagino que els cardenals van veure que era un bon perfil per la seva experiència al Perú. Parolin era un candidat excel·lent, de la confiança de Francesc, però era un home de cúria. Prevost té l’experiència d’una diòcesi ben pobra a Chiclayo». Quin és el llegat que deixa Francesc?
«Després dels seus 12 anys ha deixat la seva experiència d’humanitat. De posar el focus en la situació dels migrants, dels descartats de la societat. Ha optat per les perifèries. I d’un discurs de pau. El mateix dia que es parlava i es lloava el llegat de Francesc es deia que hem d’augmentar la despesa militar. La pregunta és: Per defensar-nos de qui?
D’Orient o d’Occident?»
L’Arquebisbat acaba de posar en marxa el convictori diocesà, una mesura pionera a Catalunya. Què hi faran?
«Aviat farà sis anys que estic
Patrimoni
«L’Església té el 80% del patrimoni del país i rep el 8% de les subvencions oficials»
Llegat
«Alhora que es lloava el llegat de Francesc, es deia d’augmentar la despesa militar»
a Tarragona i han arribat uns 22 mossens nous. Hem renovat gairebé el 20% de tots els que tenim. La majoria han vingut d’altres països, sobretot llatinoamericans i africans. I creiem que han de fer una inculturació al país i concretament a Tarragona. Dos dilluns al mes ens trobarem gairebé tot el dia al Loreto perquè coneguin les maneres de fer, les activitats socials i el patrimoni cultural del territori, perquè molts venen d’esglésies joves. Els educarem també en la prevenció d’abusos i els protocols a seguir».
L’arxidiòcesi necessita més capellans o aquestes incorporacions són suficients?
«Tenim vora un centenar de mossens en total. Crec que si podem mantenir aquesta xifra, serien suficients. En algunes zones de petits pobles pot haver-hi mossens que són de nou parròquies diferents. Però hem de ser conscients que en conjunt parlem de tres mil persones. També hem de ser molt prudents amb les noves incorporacions perquè s’ha de fer un bon cribratge. Que no vinguin aquí perquè simplement tindran un millor estatus que al seu lloc d’origen».
Quines necessitats econòmiques té l’Arquebisbat?
«L’Església fa tota mena d’activitats i té la necessitat de
finançament. Se’ns declara que és una institució privada, però té una finalitat pública. Tenim 14 institucions que tenen finalitats socials i que treballen molt en temes de caritat. Per això recomano ara en la campanya de la Renda marca les dues X. Tant de l’Església catòlica com de les altres finalitats socials. Perquè així també van a ONGs, que algunes no tenen res a veure amb l’Església, però que també fan una gran feina social».
Necessitats econòmiques
En diverses ocasions ha reclamat un major ajut en matèria de patrimoni.
«Sí, perquè l’Església en aquest país té vora el 80% del patrimoni i rep el 8% de les subvencions oficials. Ja es veu el decalatge entre una cosa i l’altra. L’Església destina un tant per cent molt elevat a la conservació del patrimoni. Parlem d’esglésies, de temples i edificis que són romà-
nics, gòtics, renaixentistes o barrocs. Sense aquestes despeses aniríem molt més folgats econòmicament».
Vostè va reclamar al president Salvador Illa d’entrar o beneficiar-se precisament del consorci pel patrimoni que s’està impulsant. Ha obtingut resposta?
«Encara no. El president em va dir que s’ho estudiaria. Vam parlar també de fer convenis específics si no és un consorci. Quan tinguem una resposta fefaent, ho farem saber».
I sobre el projecte turístic ‘Acròpolis’?
«Estem a l’espera de les administracions, que han lloat i han valorat molt positivament el projecte. Perquè és un projecte de país. Esperem anar trobant les línies per encarar-ho».
Han parlat amb l’Ajuntament de Tarragona sobre l’aparcament del Roqueral?
«No. Nosaltres tenim incor-
porat el Roqueral al projecte de l’Acròpolis. Perquè si hem de fer venir gent que visiti tot el complex de la Part Alta necessitem un espai on es pugui aparcar o venir amb autocar. Amb tot, hem estat clars amb les administracions. Hem dit: ‘Mireu aquí hi ha això i tenim aquest projecte. Ho veieu bé?’. I, teòricament, de paraula tothom diu que ho veu fabulós». Vostè sempre ha defensat l’acollida de migrants a casa nostra. Com analitza la regularització dels immigrants que planteja el Govern?
«Té uns avantatges respecte a l’anterior perquè el temps mínim de permanència passa de tres a dos anys per a assolir la seva regularització. Tot i que durant aquest temps s’ha de dedicar a l’economia submergida. En aquest sentit, hem guanyat un any i és l’aspecte més positiu. Ara bé, pel que fa als demandants d’asil, en un 90% dels casos se’ls denega. I un cop se’ls denega han de començar tot el procés de zero, sense papers. Això és pervers». Diumenge presideix una missa a la Prioral de Sant Pere de Reus per la declaració de venerable d’Antoni Gaudí. Quan podem esperar la seva beatificació? «És un procés lent i llarg, que no podem saber quan acabarà. El Papa Francesc una de les últimes coses que va fer va ser declarar Gaudí venerable. I això vol dir que se’l considera un gran cristià. M’impressiona que, sense haver anat al seminari, tingués un profund coneixement del misteri cristià. La seva font d’inspiració era el Camp de Tarragona. Una font d’inspiració molt austera, fins i tot molt actual, ecològica. Agafava els elements de la naturalesa i els expressava a l’art. Ell va dir que la platja del Miracle era la més lluminosa del món. Allà hi veu la tridimensionalitat de la natura amb la terra, el mar i el cel. Diumenge és un acte per celebrar el gest de Francesc».
Política l El grup detalla les «mancances» i «solucions» del Pla Integral per a presentar-lo al Pla de Barris
La modificació del Pla Inte gral de la Part Baixa ja està en marxa, i les conselleries de Serveis Socials i Territori tre ballen per tenir el projecte en llestit per aquest juliol, quan el Govern de la Generalitat obrirà la primera convocatò ria de les cinc previstes dins el nou Pla de Barris i Viles. Ahir mateix, diversos tècnics municipals es reunien per abordar el tema. Alhora, el grup municipal d’En Comú expressava en roda de prem sa les seves preocupacions davant «les mancances» soci als i ecològiques d’aquest, que «pot posar en perill l’accés de la ciutat a uns fons que podri en arribar als 20 milions d’eu ros». «És un pla amb una visió molt limitada, que prioritza el formigó abans que les per sones», va lamentar Jordi Co llado, portaveu de la formació. Tal com va avançar aquest mitjà, el consistori ha accep tat un informe elaborat pels Comuns com a base per a l’adaptació del projecte. Un
document que el grup va fer públic ahir per exposar les diverses propostes que dona rien solució a la problemàti ca. Així, l’informe aborda els
quatre «àmbits fonamentals» que consideren que haurien de ser modificats: la rehabili tació sostenible i l’eficiència energètica, l’acció social, la
participació ciutadana i la transició ecològica tots ells re collits en el nou Pla de Barris. També denuncien la man ca d’habitatge assequible,
El consistori va acceptar l’informe dels Comuns com a base per a l’adaptació
proposant com a solució la creació d’ajuts per a la reha bilitació energètica i el llo guer assequible per a famílies vulnerables, la promoció de l’habitatge públic i cooperatiu mitjançant la cessió de solars municipals, i la cessió d’habi tatges buits per a lloguer so cial entre d’altres. Pel que fa a l’eficiència energètica, expli quen que s’hauria d’elaborar un pla amb objectius i termi nis definits, així com instal· lar sistema d’energia solar a edificis públics i fomentar l’autoconsum i crear comu nitats energètiques locals per gestionar col·lectivament les energies renovables. També proposen desenvolupar més la transició ecològica amb accions com el desenvolupa ment d’un pla d’economia circular, l’impuls de campa
nyes d’educació ambiental i la implementació de sistemes de recollida d’aigües pluvials. L’ocupació també s’esmen ta dins les accions comunità ries del Pla de Barris i Viles, motiu pel qual el document contempla la creació de pro grames de formació profes sional en sectors emergents o establir plans d’ocupació local per a col·lectius vulne rables entre d’altres. També es posa sobre la taula l’impuls d’un nou centre cívic ubicat a l’edifici del carrer Santiyan, així com impulsar un consell de barri com a òrgan de de cisió vinculant. Finalment, els Comuns remarquen la manca d’un «pla financer detallat amb fons propis i de cofinançament», així com «d’indicadors clars per mesu rar l’efectivitat de les accions proposades».
Opinió veïnal
Per la seva banda, els veïns de la Part Baixa valoren «molt positivament» el fet que l’Ajuntament presenti el pla integral del barri. «Fa molts anys que reivindiquem una reforma profunda i després d’una llarga espera som opti mistes que aquestes subven cions ajudin a impulsar lo», explica Mari Carmen Puig, presidenta de l’AV del Port. «L’actual pla està molt ben realitzat, però entenem que per poder optar a la convoca tòria cal complir uns requisits i confiem que així serà. A més, tots els canvis positius al barri seran benvinguts», expressa.
Cultura l La poesia femenina i l'homenatge a Feliu Formosa protagonitzaran la gala
Redacció
El Teatre Tarragona acollirà una nova Nit dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2024-2025 el pròxim dissabte 8 de juny, a partir de les 19.30 hores. Aquesta 35a edició comptarà amb l’atorgament del 35è Premi de novel·la Pin i Soler, el 25è Premi-beca de traducció Vidal Alcover i el 28è Premi de narrativa curta per Internet Tinet. També s’atorgarà el 4rt Premi honorífic Montserrat Abelló a la trajectòria en l’àmbit de la traducció literària en català.
Ahir, va tenir lloc l’acte de presentació de la gala. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, va destacar que la d’enguany estarà «dedicada a celebrar la nostra riquesa lingüística i artística, on la poesia i el moviment seran els protagonistes». Per això es convidarà a quatre poetesses actuals, dues de la zona
del català occidental i dues de la zona del català oriental. Les quatre poetes Dolors Miquel i Abellà (Segrià), Maria Antònia Massanet (Mallorca - Llevant), Maria Josep Escrivà Vidal (Safor) i Raquel Santanera (Osona) s’uniran a la Cia. Voël per dotar de vida l’escenari. Durant la presentació, també es va anunciar el premi trajectòria que anirà destinat a Feliu Formosa, «un mestre inqüestionable de la traducció a casa nostra». Pel que fa a la participació, s’ha repetit el rècord històric assolit a la convocatòria de 2023-2024, amb 440 originals, 165 en la categoria de novel·la de Pin i Soler; 257 del premi Tinet i 18 propostes per al Vidal Alcover de traducció. «Som uns premis de referència al país, i tenim un nivell d’exigència molt alt que ens distingeix d’altres certàmens literaris», afirmava Ramos.
Mostra de Teatre Jove El grup Dissident.Cia va estrenar-se a la Mostra amb un esperit punk, rock i queer
«Molt més que un noi, molt més que un sexe assignat». Així se’ns presentava el protagonista d’Hortènsia i la polzada dissident, l’obra que el grup Dissident.Cia va posar en escena, dilluns passat, al Teatre Tarragona. La proposta adaptava amb gràcia el drama musical Hedwig and the angry inch, de John Cameron Mitchell, i el desplaçava dels
desplegava, doncs, com un viatge cap a un mateix en què l’Hortènsia es despullava en termes biogràfics a base de monòlegs i escenes reconstruïdes, sempre sota
Programació
Avui, a partir de les 20.30 hores, serà el torn d’(H)istrionis Teatre
efecte amb un públic que responia a les peticions d’alçar-se, cantar, imitar coreografies o il·luminar la platea amb les llanternes dels mòbils. Les cançons del drama, com «L’origen de l’amor» —de ressons platònics—, eren interpretades pels músics de la companyia, que es mantenien a escena durant l’hora i mitja de representació i que interactuaven amb els actors. Aquesta comunió musicalteatral funcionava des d’un principi, tal com va demostrar una versió electritzant d’«El virolai» que potenciava la primera aparició de l’Hortènsia, vestida amb una capa quatribarrada d’anarcodrag patriota.
Estats Units fins a les nostres contrades. Així les coses, l’Hortènsia, provinent de l’Alemanya de l’Est, contava com havia aconseguit «sortir d’aquell infern» on es deia Hansel per fer cap, per amor —molt d’amor!— a Salou, en un trajecte vital condemnat a estavellar-se i en el qual les limusines es passejaven.
Ja se sap, com diu la dita: drag del Camp, drag del llamp.
La representació era sacsejada pel caràcter magnètic d’Hortènsia, un personatge d’alt voltatge emocional, canviant i contradictori —i, per aquesta raó, atractiu—, amb un esperit de diva desbordant i un ego no correspost per la fama. A través de salts retrospectius, l’Hortènsia ens introduïa en el seu passat amorós, i, de retruc, en els seus pensaments, que conduïen a reflexionar sobre la construcció d’una identitat pròpia.
L’obra, dirigida per Anna Lapeyra, es
un fons en què compareixien la ràbia, el ressentiment, la sexualitat o l’humor més cru. Els personatges masculins, des d’un militar espanyol que parlava sopes fins al cantant Tommy Gnosis, un friqui que li havia xuclat les cançons i la popularitat, reforçaven el contrapunt còmic de la història.
La funció es confonia volgudament amb un concert, i aconseguia aquest
Amb un univers de referències també plural —de «totes les Rocíos» a Paquita Salas, de Lluís Llach a Julieta o de Las Bistec a Taylor Swift, etc.—, i uns recursos ben aprofitats —visca el Canva—, Hortènsia i la polzada dissident acabava d’aterrar l’èxit de Cameron i el feia i lluir, i ens recordava, en definitiva, que en això de l’amor la qüestió de les meitats és sempre relativa. Enric Garcia Jardí
Crònica escrita amb les aportacions d’Èric Rodríguez Cañís, alumne del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
Societat l El Posa’t la Gorra! torna amb més for ça que mai a la ciutat de Tarragona. La festa, impul sada per l’Associació de Fa miliars i Amics Oncològics de Catalunya (AFANOC) i organitzada conjuntament amb la conselleria de Salut de l’Ajuntament, se celebra rà el pròxim diumenge 8 de juny al Camp de Mart. El periodista Xavier Grasset i l’actriu Anna Bertran seran els encarregats de dinamit zar aquesta edició, que du rarà de les 11 h a les 14 h. Hi haurà actuacions i també una desena de tallers a càr rec d’entitats i empreses del territori. El moment insti tucional de la festa arribarà amb la lectura del manifest, un espai que posa en relleu l’agraïment i les reivindica cions de les persones que viuen o han viscut de prop la realitat del càncer infantil. Per primer cop, s’organitza rà un gran sorteig solidari amb l’objectiu de recaptar fons per a mantenir la gratu ïtat dels serveis que s’oferei xen a les famílies. La gorra, a un preu de 8 euros, serà l’entrada a la festa. Es podrà adquirir a través del web i la seu de l’AFANOC a Tarrago na, als punts de venda auto ritzats o bé el mateix dia de la celebració. Redacció
Enologia l L’esdeveniment arrencarà el 30 de maig i clourà l’1 de juny
Marta Omella Blanco
La Plaça Corsini acollirà una nova edició de la Fira del Vi de la Demarcació d’Origen Tar ragona. L’espai es convertirà, un any més, en l’epicentre vinícola de la ciutat on, del 30 de maig a l’1 de juny, s’instal· laran un total de catorze ce llers i sis parades del Mercat Central. Enguany, a més, la Fira arribarà acompanyada d’un punt de venda i degus tació de vins DO Tarragona a l’interior del Mercat Central els dies 30 i 31 de maig de 12 h a 16 h. L’activitat coincidirà amb el tret de sortida de la 2a edició de la campanya de promoció del peix de proxi mitat Tu compres, nosaltres cuinem. La iniciativa, com bé indica el nom, cuinarà de for ma gratuïta diverses varietats de peix comprat al mercat du rant els divendres i dissabtes de juny.
«La Fira del Vi és una d’aquelles cites ineludibles a la nostra ciutat, on el patrimo ni vinícola del nostre territori omple la Plaça Corsini durant tres dies», va afirmar ahir la
Enguany també inclourà un punt de venda i degustació a l’interior del Mercat
presidenta de Mercats i con sellera de Comerç de l’Ajun tament de Tarragona, Montse Adan, durant la presentació de la nova edició. També va celebrar la presència de les parades a l’esdeveniment.
«La Fira també és una opor tunitat per reivindicar el nos
Feeling Wow celebra els 25 anys amb clients i amics a la Casa Miret
Comunicació l El passat 17 de maig, Feeling Wow va ce lebrar el seu 25è aniversari amb una festa a la Casa Miret que va reunir un centenar de persones entre clients, col·laboradors i amics. «Volíem celebrar aquests 25 anys com som: sense for
malismes, amb ritme i amb moltes ganes de compartir. Aquest sarau és també un gràcies a totes les persones que han format part del camí», va explicar Valeria Russo, directora de Feeling Wow. Redacció/Cedida
ocasió molt valuosa per con tribuir a fer que les nostres re ferències estiguin presents en l’imaginari del públic i puguin demanar per elles quan visi tin els restaurants i botigues de la ciutat».
El programa de la Fira
La Fira arrencarà amb un acte d’obertura musical, a càrrec de la soprano Helena Botella acompanyada a piano i violí pels músics Albert Monyarc i Xavi Òdena. L’actuació tindrà lloc divendres a les 18.30 h a la Plaça Corsini. La música tam bé hi serà present el diumen ge al migdia, amb un concert vermut a càrrec de Luis Tello (One Man Band), que inter pretarà diverses versions. Pel que fa als horaris, la Fira es tarà oberta de 18 h a 22.30 h el divendres 30 de maig; d’11 h a 15 h i de 18 a 22.30 h el dissab te 31; i de 12 h a 15 h i de 18 h a 22 h el diumenge 1 de juny.
Activitats prèvies
tre patrimoni gastronòmic i treballar per aquesta fusió d’ambdós, que ens farà gua nyar força com a territori», va afegir.
Per la seva banda, la pre sidenta de la DO Tarragona, Maria Rosa Blanch, va asse gurar que aquesta era «una
La Fira també ha programat diverses activitats prèvies, que tindran lloc al llarg de la setmana vinent. La primera d’aquestes serà la gala de lliu rament del concurs de vins de la DO Tarragona se cele brarà dimecres 28 de maig al Teatret del Serrallo. El dia 29 el Tarragona Espai Comerç acollirà un tast de vins DO Tarragona i un showcooking a càrrec de Peix al Plat. A més, s’han programat quatre tas tos en petit format al Mercat Central. El pròxim i darrer tast tindrà lloc el dia 27.
Educació l El següent pas serà la licitació de les obres d’un centre que podria posar-se en marxa el 2026
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus ja ha donat llum verda definitiva al projecte executiu de la nova escola bressol municipal L’Ametller, redactat per Cor Asoc SL, tal com ha pogut saber Diari Més. El centre, que s’aixecarà dins d’una de les pistes de l’Escola Eduard Toda, tindrà al seu abast vuit aules, amb capacitat per a 134 alumnes, i la voluntat és que pugui entrar en funcionament el curs acadèmic 2026-27. El següent pas serà la licitació del contracte d’obres.
El projecte fixa un pressupost per executar l’actuació de 2.867.651,81 euros (IVA inclòs) i un termini de 12 mesos. La intervenció se centra en
els conceptes de l’arquitectura ampla, transparent, lluminosa i adaptada al context climàtic, «posant en relleu l’eficiència energètica, la sostenibilitat material i la qualitat ambiental com a pilars de la seva relació amb l’entorn», concreten fonts municipals. Les aules s’orientaran en sentit sud-est i estaran connectades amb el pati principal, comunicades entre si i amb l’exterior mitjançant portes abatibles. Cada una de les classes inclourà una cambra higiènica. Uns porxos filtraran la radiació solar, tot garantint el confort tèrmic a les habitacions, i protegiran del sol i la pluja, de forma que permetran dur-hi a terme activitats a l’aire lliure durant
tot l’any. Aquesta zona actuarà com a espai pedagògic exterior addicional, on es desenvoluparan accions de tarannà relaxat com la lectura,
esmorzars o tallers. En la presentació de la idea original, el novembre del 2023, la regidora d’Educació, Pilar López, va assenyalar que les aules seri-
L’apunt
Una illa educativa completa dels 0 als 16 anys
La ubicació de L’Ametller permetrà generar una illa educativa complerta, dels 0 als 16 anys, formada per la nova escola bressol municipal, l’Escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri. A més, s’espera un important creixement poblacional a la zona, el sud de Reus, focus també de les noves infraestructures i de polítiques urbanístiques i socioeconòmiques.
Les obres costaran un màxim de 2,87 MEUR i es duran a terme en 12 mesos
La proposta vol afavorir l’ús d’espais a l’aire lliure per fer-hi activitats
en «versàtils» i que, en funció de la demanda, podrien repartir-se els grups d’infantil. Així mateix, va remarcar que, tot i la baixa natalitat, hi ha una «creixent demanda» de places d’escola bressol, una situació lligada a factors econòmics i al fet que «més famí-
lies necessiten aquest servei» per la dificultat de conciliar la vida laboral i familiar. La intervenció s’ha treballat cercant que la nova escola s’integri de manera respectuosa i harmoniosa en l’entorn. L’immoble es resoldrà estructuralment amb panells de fusta contralaminada i el seu disseny afavorirà l’aprofitament de la llum natural i la ventilació, amb grans finestrals i patis exteriors, un factor que, a més, reforçarà la sensació d’amplitud i lluminositat a l’interior. Els patis es conceben com extensions de les aules i oferiran espais de joc i aprenentatge en un espai controlat i segur, amb vegetació i ombres naturals, per afavorir el joc lliure, l’experimentació i el contacte directe amb l’entorn en un ambient pedagògic ric, divers i segur. També disposaran d’elements fixos i superfícies toves. A més, es preveu la incorporació de materials càlids i textures naturals que afavoreixen el desenvolupament sensorial.
L’edificació, d’una sola planta, centrarà la seva activitat al voltant del vestíbul. Al nord, s’ubicaran els despatxos de direcció i administració, la sala dels docents i un espai per a múltiples usos. Per l’altra banda, s’accedirà a l’aula d’infants de 0 a 12 mesos. Per l’est, el vestíbul connectarà amb el passadís d’accés a la resta de classes. S’espera que la coberta compti amb una instal·lació solar fotovoltaica per a l’autoconsum.
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus va dur a terme ahir a l’Antic Hospital la primera de les sessions informatives relacionades amb la zona de baixes emissions que iniciarà la seva primera fase a l’octubre d’enguany. «És una ordenança nova a la nostra ciutat i, per aquest motiu, creiem molt necessari explicar a la ciutadania en què consisteix la zona de baixes emissions en coses com els accessos, els horaris o les exempcions», va apuntar la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, present ahir a l’acte. La particularitat d’ahir, a diferència de les altres sessions informatives previstes en els centres cívics de la ciutat, era que anava dirigida específicament als representants de les associacions veïnals de la ciutat. Segons Vázquez, creien necessari facilitar aquesta informació als presidents de les associacions de veïns perquè «puguin servir com altaveu». Les xerrades, com la d’ahir, comptaran principalment amb la presència d’un tècnic de Mobilitat de l’Ajuntament
de Reus que ha treballat en l’elaboració de la zona de baixes emissions de la ciutat junt amb l’inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Reus, Pedro Muñoz. A més, la regidora també intentarà ser present en totes les reunions. «És important que la ciutadania pugui resoldre els seus dubtes i
tenir tota la informació, així que tampoc descartem que en el futur es facin més reunions informatives si és necessari», va afirmar. La següent xerrada serà avui a les 19 hores al Centre Cívic Mestral.
Els principals dubtes Tot i que les reunions servi-
Sandra Guaita considera que el Pla de Barris i Viles serà «molt positiu»
Municipal l La proposta de Reus se centrarà en els barris del sud: Carrilet, Fortuny, Juroca, Montserrat i Parcel·les Casas
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament presentarà al Pla de Barris i Viles un projecte d’intervenció integral per millorar el sud de la ciutat, tal com va avançar Diari Més: La proposta se centrarà en els barris Fortuny, Juroca, Montserrat, Carrilet i Parcel·les Casas. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, es va mostrar «optimista» amb què la convocatòria de la Generalitat esdevindrà una realitat per «l’aposta que ha fet el Govern», que va anunciar que destinarà 1.000 milions d’euros en un centenar de progra-
mes de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària, però també per «l’aposta com a govern municipal, que ja havíem posat el focus en aquesta zona». «La convocatòria va molt alineada amb el que havíem pensat», va expressar. Reus ja havia d’acollir una actuació en el marc del projecte pilot Barris amb Futur, en concret, el barri Fortuny, que no va tenir continuïtat amb l’executiu de Salvador Illa. La iniciativa s’ha «ampliat» de cara a la Llei de Barris i, en cas que sigui elegida, «crec que serà molt positiva per a la
ciutadania», va assenyalar la batllessa. Guaita va detallar que la candidatura, treballada des de múltiples regidories atès que «la transformació ha de venir des de les tres potes —urbanística, mediambiental i socioeconòmica—», inclourà tant projectes que s’estaven treballant, com la conversió del carrer d’Astorga en un eix cívic o la rehabilitació de pisos del barri Fortuny en conceptes d’eficiència energètica i accessibilitat, com de nous. Va mencionar que hi hauria actuacions culturals i socioeconòmiques «en què s’estava pensant, però s’ha trobat una
El calendari de les sessions amb la ciutadania
Centre Cívic Mestral: 21 de maig a les 19:00h
Centre Cívic Llevant: 26 de maig a les 19:00h
Centre Cívic Migjorn: 2 de juny a les 17:00h
Centre Cívic Ponent: 4 de juny a les 19:00h
Centre Cívic del Carme: 10 de juny a les 11:00h
Centre Cívic Gregal: 11 de juny a les 19:00h
Centre Cívic Mas Abelló: 18 de juny a les 19:00h
S’han habilitat diferents canals per resoldre els dubtes de la ciutadania
ran per conèixer i resoldre els dubtes de la ciutadania en referència a la nova ordenança, l’Ajuntament ja fa temps que dona resposta. La regidora de Seguretat i Convivència va explicar que les preguntes que fins ara els ha traslladat la població són ben diverses. «Hi ha gent que té dubtes sobre si el seu cotxe entra o no o quina etiqueta té, si en accedir a un pàrquing tindrà sanció o no o si el cotxe és etiqueta B fins quan podrà circular», va comentar.
Pel que fa a l’etiqueta del cotxe, es pot comprovar a través de la pàgina web de la DGT on es demanarà la matrícula del vehicle. Els primers usuaris a ser sancionats serà a partir del mes de desembre pels vehicles de no residents a Reus que no tinguin cap distintiu, els residents a Reus no seran sancionats fins al 31 de desembre de 2027. En aquell moment tant els vehicles sense etiqueta com etiqueta B no podran accedir a la ciutat. Per informar-se de tot plegat, a part de les xerrades, l’Ajuntament ha habilitat diversos canals com el telèfon 977 010 068 en horari de 9 a 14 hores en dies laborables, l’adreça electrònica zbe@reus.cat i la pàgina web mobilitat.reus. cat/zbe.
línia per acompanyar perquè sigui un àmbit més global».
Les àrees que optin al finançament han de tenir una renda per persona inferior a
la mitjana catalana, presentar homogeneïtat i tenir prou habitants. «Analitzant això i les propostes que estem dibuixant, s’ha decidit que
serà la zona sud; Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Casas i Montserrat tenen continuítat lineal, socioeconòmica i urbanística», tancà.
Educació l Des de l’any 2017 la Fundació oferia 3 places en FP DUAL que fins ara han acollit 19 estudiants
Miquel Llaberia
La Fundació Pere Mata va signar ahir un conveni amb la Direcció General de Formació Professional del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en el qual s’amplia la Formació Professional DUAL remunerada a tots els centres que la Fundació gestiona arreu de Catalunya. Un fet que permetrà oferir més oferta d’aquesta tipologia de formació a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona amb l’objectiu de formar professionals qualificats que, a la vegada, satisfaran les necessitats del sector en les seves respectives professions. «Des de l’any 2017 col·laborem amb la formació DUAL dels cicles formatius, però fins ara estava ubicat en una àrea específica. Ara fem un salt important per estendre-ho a tots els serveis socials de la Fundació», va explicar el gerent de la Fundació Pere Mata, Enric Cardús.
Això implicarà que aquesta formació pràctica s’estengui a
tota l’àrea de residències per a gent gran, amb 11 centres assistencials que gestionen més de 1.200 places, i al servei de la Xarxa de Salut Mental.
Societat l Els dirigents reconeixen que hi ha camí a recórrer per implicar la ciutadania
El Casal de les Dones va ser l’escenari escollit per celebrar la jornada Noves perspectives de la participació als municipis, emmarcada en la Setmana del Govern Obert, promoguda per la Generalitat de Catalunya i que, per primera vegada, va aterrar ahir a Reus. La jornada va servir per «compartir experiències i continuar impulsant la participació com una millora dels serveis i les polítiques públiques del nostre país», va expressar la directora general
de Govern Obert, Lara Torres. L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, va apuntar que la participació és «una de les apostes d’aquest govern municipal» i, per això, «estem disposats a aportar el nostre granet d’arena, escoltar les propostes i treballar conjuntament». La sessió va permetre presentar l’avantprojecte de llei de participació ciutadana, així com va convocar taules rodones. Torres va subratllar que encara hi ha recorregut per fer partícipa la ciutadania en «aquells projectes estratègics», un factor que
L’objectiu és que aquest nou conveni s’implementi definitivament pel curs 2026-2027 amb una oferta de 20 places. Entremig, es treballarà amb
els centres la implementació d’aquestes noves places i la previsió és que pel curs 20252026 siguin 8, que significaria gairebé triplicar les 3 places
actuals.
Necessitats empresarials
Des dels últims anys la Generalitat de Catalunya i les
La contractació d’estudiants en pràctiques ha estat d’un 53%
empreses han apostat per la Formació Professional com la solució per resoldre les necessitats de mà d’obra qualificada de les empreses de diferents sectors. «Ens estem trobant a tots els sectors professionals que hi ha una manca de relleu generacional i les empreses no troben el reemplaçament. Les empreses quan coneixen la DUAL mai tornen enrere, perquè els és molt útil», va apuntar la coordinadora territorial d’Ensenyaments Professionals als Serveis Territorials a Tarragona, Rosa Carbonell. Cardús va defensar que la formació DUAL comença a ser un dels pilars per incorporar professionals: «Els estudiants tenen encara més competències professionals gràcies al coneixement empíric del lloc de treball i permet una incorporació immediata, perquè el nou professional ja coneix l’entorn, els protocols, els companys i la manera de funcionar». Pel que fa a la Fundació Pere Mata, dels 19 alumnes en pràctiques que ha tingut des de l’any 2017, un 53% han estat finalment contractats. Una dada que el gerent creu que, si no fos perquè alguns decideixen continuar estudiant després de la DUAL, segurament vorejaria el 80%.
genera «confiança» amb les institucions públiques i que «fa molta falta». En aquesta
línia, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, va
subratllar que «hem d’assegurar que tota la ciutadania, tingui la situació que tingui,
es consideri autoritzada a dir la seva; donar confiança que allò que diguis serà escoltat».
Sergi Peralta Moreno
excés de pornografia a la vida dels adolescents, un biaix de la sexualitat i un increment de les ITS.
Per la seva banda, Marcos va comentar que el Nexes neix com una «evolució» del Punt Jove d’Atenció a les Sexualitats (PJAS) del Casal de Joves La Palma i que «ara fem un pas més enllà». A més de l’atenció, es duran a terme tallers i jornades amb «una mirada feminista i inclusiva» per parlar obertament de sexualitat, drets i relacions. La primera activitat serà el 28 de maig i estarà relacionada amb la menstruació conscient. «En un futur estudiarem com fer créixer el servei», va apuntar Marcos.
El Nexes permetrà complementar la unitat d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) del CAP Sant Pere, que ofereix assessorament als joves en matèria de salut reproductiva, mètodes anticonceptius, prevenció de malalties de transmissió sexual, canvis corporals o atenció maternoinfantil, entre altres qüestions. La gerent d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’ICS al Camp de Tarragona, Olga Ochoa, va detallar que «l’atenció al CAP Sant Pere es manté com estava ara» i que el Nexes permetrà ampliar el contacte amb els adolescents, davant la detecció de la necessitat «de tenir un lloc segur» fora d’un entorn sanitari que «a vegades fa respecte als joves sobre què diran o qui hi haurà a la sala d’espera». Salut l Resoldrà dubtes relacionats amb temes com els anticonceptius, les ITS o l’orientació sexual
L’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut (ICS), ha inaugurat el Nexes, el nou servei d’atenció a les sexualitats adreçat a joves menors de 25 anys. Situat al Centre Cívic Gregal, serà un espai «confidencial i gratuït» i permetrà «resoldre dubtes amb informació veraç i rigorosa», tal com va detallar el regidor de Salut, Enrique Martín. «Es tracta d’actuar amb prevenció davant de possibles situacions de risc», va afegir. Comptarà amb un equip multidisciplinari format per una psicòloga, una llevadora i una tècnica en salut sexual. L’horari serà els dimecres, de 16.30 a 20 hores. El punt oferirà informació sobre qüestions com la sexualitat, les primeres vegades, els mètodes anticonceptius la menstruació, les infeccions de transmissió sexual (ITS), l’avortament, la identitat i expressió de gènere i l’orientació sexual. Una vegada al mes, de la mà d’Assexora’t, hi haurà la possibilitat de fer-se proves ràpides de VIH i sífilis. «Es tracta que el jovent
pugui viure la seva sexualitat amb llibertat, coneixement i seguretat», va remarcar Martín. «Parlar de sexualitat no només és parlar de salut, sinó que és sinònim d’identitat, de relacions, de plaer, de límits i de drets, i això cal fer-ho en un
El punt estarà obert els dimecres, de 16.30 a 20 hores, al Centre Cívic Gregal
espai en què el jovent se senti escoltat i no jutjat», va subratllar el regidor de Joventut, Daniel Marcos.
Martín va alertar que «hi ha més informació que mai i més desinformació que mai», motiu pel qual qualifica el
projecte de «molt rellevant».
El Reus Cohort, basat en enquestes destinades als joves d’entre 12 i 19 anys sobre comportaments i necessitats en matèria de salut, va evidenciar que, en general, hi ha un ús indegut dels preservatius, un
Ciència l El municipi del Baix Camp serà un dels punts privilegiats per observar l’eclipsi solar del 2026
Álvaro Rodríguez
Prades es comença a preparar per viure un dels esdeveniments astronòmics del segle. El dia 12 d’agost del 2026 es podrà veure un eclipsi solar total a diferents punts de la Península Ibérica. A Catalunya, la demarcació de Tarragona serà un dels llocs més privilegiats per viure aquest fenomen, on el sol quedarà completament ocult per la lluna durant un minut i 32 segons. Per posar-ho en perspectiva, Catalunya no vivia una situació així des del 1905, ara fa 120 anys.
Per aquest motiu, molts aficionats de l’astronomia ja tenen un ull posat a Prades, un dels millors llocs de les co-
marques tarragonines per observar el cel nocturn. Des del Parc Astronómic de les Muntanyes de Prades indiquen que «ja s’han realitzat les primeres reserves» per gaudir de l’eclipsi, principalment de grups de nord-americans. «Serem el focus de totes les mirades, desenes de milions de persones es mouran a Espanya i serem la notícia prioritària de tots els mitjans de comunicació», aventura Aleix Roig, impulsor del parc astronòmic.
L’equipament ja està preparant un seguit d’activitats per complementar l’oferta dels visitants com sopars sota les estrelles i música en directe. La programació completa es donarà a conèixer aviat. «Vo-
lem crear un record memorable, que sigui per tota la vida», apunta Roig.
Si bé a les Terres de l’Ebre es podrà observar fins a gairebé dos minuts d’eclipsi, Aleix Roig reivindica que les muntanyes de Prades tenen «experiència turística i capacitat de càrrega» per acollir a tots els interessants. En aquest sentit, apunta que l’interior del Camp de Tarragona es troba en una posició millor que la d’altres províncies espanyoles.
Les bones previsions turístiques ja es comencen a notar també des dels allotjaments.
Mireia Sans, directora del Càmping Prades Park, assegura que ja estan «rebent trucades i peticions» per d’aquí
a un any i tres mesos. Això sí, el càmping no obrirà les seves reserves fins al mes vinent.
D’altra banda, la directora del càmping lamenta que aquest fenomen coincidirà amb la temporada alta, un moment en el qual ja acostumen a estar en ple absolut. «Tant de bo arribés en altre moment que ens hagués donat un impuls», afirma Sans. Tot i això, la directora espera que l’eclipsi serveixi «per donar èmfasi a la nostra zona» i ajudi a descobrir l’interior de Tarragona a nous clients.
Des del sector turístic creuen que serà una gran oportunitat de promoció
L’eclipsi, la posta de sol i els Perseids crearan un moment «inoblidable»
Amb capacitat per a unes 600 persones, el Càmping Prades Park és un dels allotjaments més grans de la zona. Dins la seva oferta compten amb bungalous amb sostres de vidre i un balneari des del qual també es pot observar el cel. La directora afirma que l’astroturisme és «un fenomen en creixement» durant els darrers anys i els clients cerquen «un incentiu» a les seves visites.
Imatge
Aleix Roig considera que aquesta serà «una gran oportunitat per la Costa Daurada» per tal de posicionar-se com a punt de turisme astronòmic. Això sí, l’impulsor recorda que «Prades no pot assumir 400.000 persones» i espera que es pugui complementar l’oferta per «generar estades de diversos dies» i que l’eclipsi no sigui «una flor d’estiu». En aquesta línia, Roig espera que l’esdeveniment pugui servir per «augmentar l’atenció» sobre l’observatori i que es pugui millorar la infraestructura.
Tempesta perfecta Si un eclipsi solar total és un fenomen extraordinari, les condicions en les quals es donarà aquest ho faran encara més especial. D’una banda, aquest arribarà a les 20.30 hores de la tarda, amb el sol a punt de marxar per l’horitzó. Aleix Roig apunta que es podrà veure una «doble posta de sol» separada només per uns minuts. L’astrònom augura que quedaran «imatges molt boniques» d’aquesta coincidència.
Per contra, que es doni l’eclipsi en aquest moment provocarà que només sigui vi-
eclipsi solar vist des dels Emirats Àrabs Units. EFE
sible des d’alguns punts. Roig remarca que només serà visible des d’aquells punts que tenen «l’horitzó lliure». Des de l’observatori han realitzat un mapa amb els llocs de Prades des d’on es podrà observar i destaquen que «es podrà veure a gairebé tots els municipis tret d’algun carrer».
També cal remarcar que l’eclipsi arribarà en ple agost, un moment que normalment deixa cels nocturns oberts per l’observació astronòmica a l’hemisferi nord. En el costat més negatiu, Roig recorda que «molts parcs naturals estaran tancats al públic per risc d’incendi», limitant així l’observació lliure.
Finalment, l’eclipsi coincidirà també amb un dels fenòmens astronòmics anuals més destacats a l’hemisferi nord, els Perseids. Aquesta pluja d’estels, també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç és una de les més famoses, ja que coincideixen amb l’estiu. Amb tot, des del parc astronòmic esperen «una nit històrica». «Hem d’escollir molt bé on i amb qui la volem viure», remata Roig.
L’apunt
La Generalitat ja s’està preparant per a l’eclipsi
Tot i que encara falta més d’un any, el Govern de la Generalitat ha començat a treballar per garantir una planificació integral de l’observació d’aquest eclipsi. «Aquest fenomen s’ha d’abordar des de diferents perspectives, com de la mobilitat i de la seguretat, perquè la gent pugui desplaçar-se els dies previs i posteriors a l’eclipsi amb tota tranquil·litat; de la salut pública, ja que es necessita una bona protecció ocular, i sobretot des de la recerca, la cultura i l’educació», afirma la consellera d’Investigació, Núria Montserrat, a l’ACN. El Govern vol preparar un pla d’acció transversal i aquest dimarts impulsarà una comissió interdepartamental per coordinar i gestionar les actuacions relacionades amb l’eclipsi solar total. Estarà encapçalada pel president, Sal-
vador Illa, i Montserrat i integrada per representants de tretze departaments del Govern i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). També comptarà amb el suport tècnic i científic de diversos centres especialitzats. Aquest pla d’acció abordarà aspectes com la gestió d’espais d’observació, l’organització de la mobilitat, la promoció turística i la divulgació científica, entre altres. L’experiència d’altres eclipsis mostra que la demanda d’allotjament es pot multiplicar exponencialment, tot i que el Govern encara no ha concretat previsions. Entre les accions previstes hi ha la creació de punts oficials d’observació, la distribució massiva d’ulleres homologades, l’activació de dispositius especials de trànsit i la posada en marxa de campanyes educatives i informatives. A més, s’ha començat a treballar en un mapa de punts on es podrà veure.
Societat l Tres de cada quatre es troben sota el llindar de pobresa, per sobre de la mitjana catalana
Álvaro Rodríguez
Un 42,7% de les famílies tarragonines beneficiàries de beques d’estiu de la Fundació Pere Tarrés es troben en situació de pobresa extrema. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi que ha presentat l’entitat amb les dades del 2024. Aquest percentatge és molt més elevat que la mostra de tota Catalunya, situada en un 19,4%.
El mateix passa amb les famílies tarragonines ateses que es troben en pobresa severa, un 60,3% davant el 46,9% de tota Catalunya. El llindar de pobresa se supera en el 77,4% dels tarragonins becats i en un 66% de tots els catalans. Tot i això, aquestes dades han millorat a la demarcació de Tarragona respecte a les del 2023. No succeeix així amb les famílies que es troben en pobresa extrema, que han augmentat un 33% respecte a l’any passat, essent aquesta una de les dades més destacades de l’estudi.
Per posar-ho en perspectiva, aquestes famílies viuen amb un 20% dels ingressos de la mitjana catalana. Des de la fundació assenyalen que aquestes dades reflecteixen que «les persones més vulnerables tenen dificultats per sortir del pou».
La fundació assenyala la crisi de l’habitatge com la principal causa
La fundació Pere Tarrés posa en marxa cada estiu una campanya per garantir l’accés a les activitats de lleure a l’estiu als infants en situació de vulnerabilitat. Durant el 2024 van becar a 800 joves a
la demarcació de Tarragona. Rafael Ruiz, codirector de la fundació, destaca que l’accés al lleure és una de les principals desigualtats en el món educatiu actual i afecta un 80% dels infants de famílies vulnerables. Segons indiquen des de la fundació, la manca d’aquestes activitats pot suposar «un retard equivalent a dos anys d’escolarització». Pel que fa a la tipologia de famílies, el 34,2% dels casos
Societat l Aquest passat dilluns Òmnium Alt Camp va celebrar la seva assemblea general ordinària a la nova seu social amb la presència del president de l’entitat, Xavier Antich. Un dels punts de l’assemblea va ser la renovació de la presidència de l’entitat a l’Alt Camp; després de 10 anys al capdavant, Rosa Olivé Ollé ha passat el relleu de la presi-
dència a Jordi Murtró Balañà, jove periodista i una persona molt coneguda a la comarca pel seu compromís associatiu i la seva vinculació a la cultura i l’activisme cultural i nacional. Murtró va ser escollit per unanimitat, amb els vots a favor de tots els assistents. El nou president, Jordi Murtró, va presentar el Pla de Treball de l’entitat per al 2025, que
inclou projectes de llengua, de cohesió social, de cultura, de drets civils i polítics. Murtró va presentar també els principals objectius: «Volem continuar treballant l’enfortiment de la Junta, com també l’enfortiment de l’entitat amb la recerca de nous socis i sòcies per ser més i més grans per poder fer més coses i arribar a més punts». Redacció
hi viuen 4 persones o més i el 39,5% de les famílies són monoparentals o monomarentals. El 17,1% de les famílies compta amb alguna persona del nucli familiar amb carnet de discapacitat.
Crisi d’habitatge
Quant als motius de l’empobriment de les famílies, la fundació assenyala la crisi de l’habitatge com un dels principals. La gran majoria de
famílies ateses –3 de cada 4–no disposen de l’habitatge en propietat, mentre que entre la minoria de famílies que són propietàries de la seva residència, el 60% tenen menys de 75 metres quadrats. També es detecten situacions d’amuntegament, ja que el 60% viu en una superfície inferior a 25 metres quadrats per persona.
David Lozano, coordinador de l’informe, apunta que «un habitatge digne és crucial per
Les dades a Tarragona
5.000 beneficiaris
A l’any de l’acció educativa i social de la fundació.
800 infants i joves
Van participar el 2024 en casals i colònies becades.
1.015 beques i ajudes
Anuals per a infants i joves en situació vulnerable.
3.000 infants i joves
Van participar en alguna activitat d’estiu.
218 voluntaris
Van participar com a monitors en les activitats d’estiu dels esplais
cobrir les necessitats de l’infant», pel fet que en les estances més petites s’acostumen a limitar els espais de lleure. Aquesta situació genera que molts nens de famílies vulnerables passin els seus estius al carrer. Per aquest motiu, des de la fundació Pere Tarrés consideren essencial poder dotar a la canalla d’espais de lleure on puguin socialitzar i desenvolupar capacitats comunicatives o relacionals.
Llum verda a una central solar a Vinyols i els Arcs
Energia l La Generalitat ha donat llum verda a la construcció d'una central fotovoltaica de 5.280 panells solars, amb una potència de 2.400 kW a Vinyols i els Arcs. El projecte denominat Mas d'en Pou està promogut per l'empresa Estabanell Generació S.L. Compta amb un pressupost de 2.023.087,92 euros i s'ha d'instal·lar en un màxim de dos anys. ACN
Imatge de les obres a la T-3116 en la circumval·lació a Botarell. Diputació
Mobilitat l Són vies que es troben als Guiamets, Botarell, Maspujols, Capçanes i les Borges
Redacció
La Diputació de Tarragona ha iniciat aquesta setmana les obres d’adequació i millora de quatre camins municipals que han passat a integrar-se a la xarxa viària de la institució, segons estableix el Pla Zonal de la Diputació de Tarragona 2020-2035. En concret, es tracta dels trams T-2122, dels Guiamets a Móra la Nova; la T-3116, una circumval·lació a Botarell; la T-3126, de Capçanes als Guiamets; i la T-3292, que connecta Maspujols amb les Borges del Camp. La longitud total d’aquestes quatre vies és de 9,28 quilòmetres.
L’objectiu principal de l’actuació és millorar la seguretat viària d’aquests camins per tal de dotar-los de les característiques mínimes i imprescindibles per poder formar part de la xarxa local de carreteres. Els treballs se centra-
ran, bàsicament, en actuacions destinades a millorar el ferm existent, optimitzar el drenatge i adequar la senyalització horitzontal i vertical. La inversió prevista per executar aquestes obres és d’1,7 milions d’euros, a càrrec de la Diputació de Tarragona. Es preveu que els treballs tinguin una durada d’un any.
El Pla Zonal de la Diputació contempla la incorporació progressiva d’un total de 114 km de camins municipals a la xarxa local de carreteres, amb 44 km situats al Camp de Tarragona i 70 km més a les Terres de l’Ebre. Amb aquestes actuacions, la Diputació de Tarragona continua millorant progressivament els camins municipals i la xarxa local de carreteres, buscant garantir unes condicions de seguretat i funcionalitat adequades per al conjunt de la ciutadania.
Imatge dels terrenys on s’han començat a dur a terme les obres de la nova subestació Francolí a Vilallonga del
Energia l El projecte, que donarà servei a la indústria química tarragonina, té un cos de 6 milions d’euros
Red Eléctrica, la filial de Redeia encarregada del transport i l’operació del sistema elèctric a l’Estat espanyol, ha iniciat aquesta setmana les obres de construcció de la nova subestació Francolí, que operarà a 220 kV i s’ubicarà al límit dels termes municipals de Vilallonga del Camp i el Morell. La infraestructura, que es connectarà a la línia existent de 220 kV entre el Morell i Perafort, preveu estar finalitzada a finals d’aquest 2025.
Indústria l Europastry la companyia espanyola líder en el sector de masses congelades de forn, ha obtingut en la seva planta de Sarral a Tarragona el nivell avançat del Certificat Zero Waste (Residu “0”), en aconseguir una gestió alternativa a l’abocador del 94,8% dels residus que genera. Aquesta distinció posa en valor el treball que es realitza
des del centre per a reduir, reutilitzar i transformar els residus, en línia amb els principis de l’economia circular i el desenvolupament sostenible.
El Certificat reconeix a les organitzacions compromeses amb una gestió responsable dels seus residus, específicament sobre l’acompliment en funció del percentatge que es gestioni sense enviar a abo-
cador. Amb un 94,8%, la planta de Sarral se situa a la vora del màxim nivell. «Estem molt orgullosos que el treball del nostre equip. Aquesta és una mostra del compromís real de Europastry amb l’entorn, i especialment amb el territori que ens acull des de fa dècades», destaquen des de la companyia. Redacció
El projecte suposa una inversió de 6 milions d’euros i forma part de la Planificació Elèctrica 2021-2026 aprovada pel Govern espanyol. L’objectiu de la nova subestació és facilitar l’accés directe de grans consumidors industrials a la xarxa de transport, en un moment en què la indústria química de Tarragona està immersa en un procés de transició energètica i descarbonització.
Concretament, el projecte contempla tres punts de connexió destinats a empre-
Es preveu que el projecte estigui enllestit abans d’acabar l’any
ses del Polígon Químic Nord, que compten amb consums elèctrics elevats. Aquest accés directe a la xarxa permetrà incrementar l’eficiència energètica del sistema i reforçar la competitivitat del sector industrial del territori. Segons Red Eléctrica, es tracta d’una actuació essencial que con-
tribuirà al desenvolupament econòmic de la província i a la creació d’ocupació.
Planificació 2021-2026
La nova subestació Francolí s’emmarca en un conjunt més ampli d’infraestructures elèctriques vinculades a la indústria química i previstes a la regió per als pròxims anys. Entre aquestes, destaquen la futura línia Escatrón-Els Aubals-La Secuita i la nova subestació de la Secuita. Totes aquestes actuacions tenen per finalitat garantir la potència necessària per acompanyar els processos de descarbonització industrial.
Amb aquesta obra, Red Eléctrica referma el seu paper com a agent clau en l’avenç cap a un sistema energètic més net i sostenible. La construcció de la subestació Francolí permetrà donar resposta a les necessitats del teixit industrial, especialment del petroquímic, i facilitar la seva adaptació als objectius ambientals i energètics establerts.
Redacció
El Festival de Teatre de Titelles Guant es posa en pausa aquest 2025, en una aturada però que serà només temporal ja que l’Ajuntament s’ha fixat com objectiu el seu retorn amb l’horitzó del 2026.
Aquest dimarts, Eudald Ferré va anunciar que deixa la direcció artística després de les vint edicions del Guant, en una roda de premsa al Teatre Principal. La regidora de Cultura del consistori vallenc, Rosa Rovira, va acompanyar a Ferré en el seu comiat i va agraïr la tasca del director del festival: «La seva trajectòria
de dues dècades són un exemple de com la passió per l’art i la perseverança poden deixar una empremta duradora en la vida cultural de la ciutat».
En el seu comiat, Eudald Ferré va destacar que «han sigut vint anys molt bonics».
«Els festivals, en aquest cas de Teatre de Titelles, són un espai de festa, aplec i germanor, on el públic i els artistes generen un vincle i un creixement cultural i social molt bonic i satisfactori. El Guant hi ha contribuït, no només a Valls, sinó també al Camp de Tarragona, fent que avui en dia es tinguin més presents
els espectacles de titelles als nostres teatres i sales», explicava Ferré.
Reinventar el festival
El consistori vallenc treballa per fer possible la tornada del Guant. «Ens trobem en una moment de transició que requereix que com a organitzadors ens reinventem i replantegem el futur del Festival», va destacar la regidora de Cultura, que va afegir que «ens cal buscar nous lideratges i formes de gestió que ens permetin continuar tenint un festival de qualitat, que sigui fidel a la seva essència cultu-
L’equip de PortAventura Business & Events al PortAventura
Guardons l PortAventura Business & Events ha estat premiada per segon any consecutiu als prestigiosos Global Eventex Awards, amb l’Or a la categoria ‘Large Venue’ i la Plata a ‘Convention Centre’. Aquests guardons internacionals reconeixen l’excel·lència en esdeveniments i màrqueting experiencial a nivell mundial. La directora Malin Nilsson ha destacat el compromís del centre i l’esforç de tot l’equip per consolidar-se com a espai de referència global dins del sector MICE, valorant especialment la confiança rebuda. Redacció
L’Ajuntament treballa per oferir-ne una nova edició el més aviat possible
ral i que pugui seguir oferint una experiència enriquidora i interessant a tots els assis-
tents, artistes i col·laboradors del certamen titellaire».
El Guant va arrencar l’any 2005 en un projecte que durant els darrers anys ha comptat amb la participació d’altres municipis del Camp de Tarragona que també han estat escenari del certamen. El Guant ha estat altaveu de
l’art centenari de fer titelles, tant característic de la cultura popular catalana, i ha estat punt de trobada també per a companyies internacionals. La seva programació ha destacat per les propostes innovadores, tant amb espectacles adreçats a públic familiar com espectacles per a adults.
Policial l Les van sostreure d’una marxa cicloturista a Balaguer
ACN
Els Mossos d’Esquadra han detingut tres homes per robar dues bicicletes valorades en 7.000 i 8.000 euros a Balaguer el dissabte passat després de la marxa cicloturista Montsec-Montsec. La detenció es va produir el mateix dissabte a la tarda al municipi de Salou gràcies a localització d’un GPS que portava una de les bicis. Els Mossos van arrestar els individus, de 50, 30 i 19, com a presumptes autors d’un delicte de furt i d’un de robatori amb força. A més, els dos més grans també els van detenir per un delicte d’apropiació indeguda d’un vehicle i l’altre per tenir una ordre de detenció d’un jutjat penal de Barcelona. Tots ells acumulen una quinzena d’antecedents i van passar a disposició judicial aquest dilluns a Tarragona. Els presumptes lladres van trencar la finestra d’un vehi-
cle per robar la bicicleta de l’interior mentre que en l’altre cas van forçar un portabicis per endur-se-la. Amb tot, una de les bicis portava una petita bossa amb eines a l’interior, on el seu propietari havia posat un dispositiu de seguiment. Gràcies a això, l’home va indicar als Mossos que la darrera ubicació del GPS era al carrer del Nord de Salou. Després de fer recerca a la zona indicada, una patrulla no uniformada va localitzar un vehicle tipus monovolum estacionat que tenia els seients posteriors reclinats. A més, a l’interior del vehicle hi havia un bidó de plàstic típic dels que es fan servir en ciclisme. Al cap de dues hores, els agents van veure dos homes que anaven ràpidament cap al cotxe per marxar del lloc, moment en el qual es van identificar com a policies i els van interceptar.
Els agents els van identifi-
car, es tractava de dos homes de 50 i 30 anys, i en obrir el vehicle van trobar a l’interior la bossa d’eines amb el dispositiu GPS. Els dos homes van reconèixer que havien sostret les dues bicicletes i van acompanyar els mossos fins a un pis, on un tercer individu estava guardant-les, ja desmuntades i guardades en capses de cartó. Llavors van recuperar-les i van detenir l’home de 19 anys que s’encarregava de custodiar-les.
A banda de les bicicletes, també van comprovar que el vehicle utilitzat s’havien apropiat indegudament d’ell perquè no van poder aportar cap documentació. Per tot plegat, van detenir els homes de 50 i 30 anys per la sostracció de les bicicletes i l’apropiació indeguda del vehicle. Al de 50 anys també el van detenir perquè li constava una ordre de recerca i detenció d’un jutjat penal de Barcelona.
de tren dels Guiamets, tancat des de fa dècades. Eloi Tost / ACN
Història l L’equipament, on no hi paren trens des del març, ha estat en funcionament quasi 135 anys
Eloi Tost / ACN
Després de més de 130 anys en funcionament l’estació dels Guiamets, a la comarca del Priorat, va veure com al març s’hi deixaven d’aturar els trens. Renfe va decidir que els dos combois que hi paraven diàriament per cada sentit ja no ho farien més i derivava els usuaris a Capçanes,
el poble del costat. Les males herbes i el vandalisme creixen i l’espai cada cop està més deteriorat. Tan sols un treballador d’Adif hi passa una estona cada uns quants dies per mantenir actiu el centre de circulació, que té capacitat per regir les operacions ferroviàries de la zona en cas que la central tingui problemes. L’Ajuntament dels Guiamets
demana a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) que mantingui en condicions l’estació, que va acollir trens-hospital durant la Guerra Civil Espanyola. «Voldríem saber què passarà amb l’estació. És un tros d’història. Si quan s’aturaven els trens el manteniment ja era poc o gairebé nul, ara ens temem que les herbes creixin
L’Arboç competirà a la nova edició del ‘Grand Prix del verano’ de TVE
Oci l Compartirà protagonisme amb 9 localitats més d’arreu de l’Estat
Daniel Cabezas
L’Arboç serà un dels protagonistes de la televisió estatal aquest estiu. El municipi del Baix Penedès ha estat seleccionat per participar en la nova edició d’El Grand Prix del verano, el popular concurs de Televisió Espanyola basat en
proves físiques i humorístiques. El programa, que torna a emetre’s aquest estiu a La 1, reunirà deu localitats d’arreu de l’Estat que competiran entre elles per arribar a la gran final. A més de l’Arboç, hi participaran Huelma (Jaén), L’Ollería (València), San Sebastián de la Gomera (Illes
Canàries), Herencia (Ciudad Real), Celanova (Ourense), Urduliz (Biscaia), Alagón (Saragossa), Peñaranda de Bracamonte (Salamanca) i Cubas de la Sagra (Madrid). La nova temporada del programa estarà encapçalada, un any més, per Ramón García, la cara més emblemàtica
sense control», explica l’alcalde dels Guiamets, Jordi Soldevila. El batlle lamenta que ningú els informés que els trens ja no s’hi aturarien més i se n’assabentessin per la informació que Renfe va donar als usuaris un cop es van acabar les obres al túnel de Roda de Berà el darrer mes de març. «Hem demanat a Adif i Renfe què passava amb l’estació i
del format. L’acompanyaran dues noves copresentadores: l’influencer Lalachus i la periodista Ángela Fernández, que relleven Michelle Calvó. El Grand Prix del verano va tornar a emetre’s l’any 2023 amb gran èxit d’audiència, convertint-se en l’estrena més vista de l’any a La 1. Malgrat un lleuger descens la segona temporada, la cadena confia en repetir l’èxit. La participació de la vila baixpenedesenca representa una oportunitat per mostrar el municipi i el seu esperit competitiu a tot l’estat espanyol.
L’espai cada cop es veu més deteriorat degut al vandalisme i les males herbes
i això, Soldevila creu que «no costava res comentar-ho».
Història
Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’estació dels Guiamets va entrar en funcionament el 8 d’abril de l’any 1891 i des de llavors ha format part de la línia que uneix Reus i Casp, l’actual R-15. L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i un pis, que estava destinat a l’habitatge del cap d’estació. Als anys setanta va passar a ser un baixador, es va suprimir el personal i es va tancar l’immoble, que des d’aleshores s’ha anat deteriorant. Ara les portes i les finestres estan tapiades i s’hi ha col·locat una tanca al costat per evitar que ningú s’hi acosti i minimitzar el vandalisme. En els darrers temps Adif havia construït al costat un cobert per tal de protegir els viatgers de la pluja i el vent, i va instal·lar-hi un banc i una màquina expenedora de bitllets, que segueix al seu lloc però no està operativa.
com és que no havien comunicat res de manera oficial», indica l’alcalde. Amb tot, la notícia no els va agafar per sorpresa, ja que des de feia anys que l’estació guiametana havia perdut pes. Els veïns del poble tendien a anar a Capçanes perquè la parada del municipi veí els queda més a prop i la carretera està en més bones condicions. Tot
Durant la Guerra Civil va servir per acollir els trenshospital dels soldats republicans ferits a la batalla de l’Ebre. A pocs metres hi ha el mas de Vil·la Enriqueta, que també va fer aquesta funció sanitària i ara també es troba abandonat, ocupat per la malesa i mig enderrocat. En aquest cas, el consistori guiametà voldria «que a la llarga fos de l’Ajuntament», però de moment no han pogut localitzar-ne el propietari. Cap dels dos edificis està protegit a nivell patrimonial.
Futbol Aquesta darrera jornada decidirà l’encreuament final que atorgarà els últims dos bitllets per a Segona Divisió
Arnau Montreal Quesada
Aquesta setmana es presenta com la calma abans de la tempesta per al Nàstic de Tarragona. Dissabte tancarà la lliga regular en una jornada clau que delimitarà el camí a seguir per als de Luis César. Els tarragonins poden acabar tercers, quarts o cinquens i, segons la posició, coneixeran la seva primera pedra en el camí de l’ascens. De moment, hi ha vuit possibles rivals que competiran pels darrers bitllets cap a Segona Divisió.
El Nàstic necessita una carambola per assolir la tercera plaça. S’ha de guanyar a l’Arenteiro i que l’Andorra i la Real Sociedad B perdin els seus partits. Un escenari difícil, però que atorgaria el millor dels premis per als grana perquè, en la primera eliminatòria, el tercer gaudeix del partit de tornada a casa i, en cas d’empat, la classificació a la següent fase. En qualsevol
altre cas, els grana entrarien a l’eliminatòria amb aquest desavantatge.
Vuit equips es dividiran en dos grups de quatre segons la posició i, de moment, només hi ha dos equips capaços d’evitar aquest tràngol. Ponferradina o Cultural Leonesa ocuparan la darrera posició de play-off com a segon classificat. La resta d’actors tenen el seu paper assegurat. Al grup 1, Real Sociedad B, Andorra i Nàstic participaran en el tram més important de la temporada, amb la posició encara per decidir. Amb tot, aquests quatre equips del grup 1 només es trobarien amb el Nàstic en una hipotètica final. El primer rival serà un entre el Real Murcia, UD Ibiza, Antequera i AD Mérida, els quatre classificats del grup 2.
Si la temporada acabés avui, el primer rival del Nàstic seria el Real Murcia, el segon classificat del grup 2. En condició de cinquè classificat, els
Situació actual del play-off a falta de l’últim partit
Semifinal 1
2
grana tindrien el primer partit al Nou Estadi Costa Daurada i l’eliminatòria es decidiria a l’estadi Enrique Roca. En aquest costat del quadre hi hauria l’Antequera i la Real Sociedad B, qui serien els possibles rivals d’una hipotètica final per a l’ascens de categoria. L’altre bitllet estaria molt més disputat. La Ponferradina s’enfrontaria al Mérida i l’Andorra i l’Ibiza xocarien entre ells en un partit que esdevé com el més igualat de totes les semifinals possibles.
Ara mateix, si el Nàstic fos tercer estaria en el mateix
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
El Nàstic només tindria la tornada a casa assegurada si acaba tercer
Real Murcia
Múrcia: 474.617 habitants
Any fundació: 1919
Estadi: Enrique Roca
Gols
El Real Murcia, l’equip històric que és favorit per assolir l’ascens
El Real Murcia es presenta al play-off com l’opció més temible. Després de batallar durant tot el curs per a la primera posició i, ara, té a la seva mà entrar com a segon classificat. La seva plantilla compta amb talent jove i veterania, com és el cas del seu líder, Pedro León. Sobretot, el seu punt fort és el seu fons d’armari i la capacitat de canviar partits des de la banqueta i amb onzes impredecibles. A més, és el millor visitant de tota la categoria i fa temporades que lluita per l’anhelat ascens.
L’estrella
Pedro León
L’incombustible jugador no s’ha perdut cap partit. Sigui com a revulsiu o a l’onze titular, la seva presència a la gespa es nota.
quadre, amb l’Antequera com a primer rival. Llavors, el Murcia i l’Andorra serien els seus possibles rivals. En aquesta situació, quedar quart seria la pitjor posició possible, perquè l’Eivissa esperaria com a primer rival i amb posició de poder i la Ponferradina espe-
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
UD Ibiza
raria a la final. Tot això pot canviar en una última jornada que pot fer moure les posicions de tot el tauler. Al grup 2, qualsevol dels quatre equips poden canviar de posició i només el Murcia depèn de si mateix per ser segon classificat.
Eivissa: 53.717 habitants
Any fundació: 1995
Estadi: Can Misses
L’UD Ibiza arriba al play-off amb les forces renovades. Amb un planter ple de noms propis i un entrenador foguejat com Paco Jémez, el conjunt balear aterra al play-off en el seu millor moment. La línia defensiva ha fet un pas endavant i així ho mostren els resultats: l’Ibiza només ha rebut 3 gols en els darrers set partits. En aquest punt, l’exgrana Javi Jiménez i el vallenc Guillem Molina són el pal de paller. Pólvora tampoc els falta amb Álex Gallar i els seus reforços estrella: Davo i Bebé.
L’estrella
Bebé
Va arribar al gener per revolucio nar l’atac i ho ha aconseguit amb 5 gols i 4 assistències en 15 duels. Ara fa un any jugava a Primera.
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Antequera CF
Antequera: 41.619 habitants
Any fundació: 1992
Estadi: El Maulí
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Mèrida: 60.195 habitants
Any fundació: 2013
Estadi: Romano José Fouto
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Cultural y Deportiva Leonesa
Lleó: 122.243habitants
Any fundació: 1923
Estadi: Reino de León
L’Antequera, una de les sorpreses de l’any que vol seguir somiant
L’Antequera és l’equip revelació del curs. Els andalusos van passar la primera volta com a primer classificats amb jugadors destacats com l’exgrana Iker Recio. Aquest va volar a Segona al gener i, des de llavors, van perdre el seu regnat. A diferència del Barakaldo o l’Arenteiro, l’Antequera sí que ha aguantat el torcebraç a la categoria i són de play-off. Amb la veterania de Biabiany i Samuele Longo i el talent de Luismi i Rubio, es presenten com un rival enganyós.
L’estrella
Luismi Gutiérrez
Va pujar amb l’Antequera a Se gona RFEF fa quatre anys i, en guany, encara lidera l’equip amb 7 gols i 6 assistències.
Partits guanyats
Partits empatats
Partits perduts
Ponferrada: 63.234 habitants
Any fundació: 1922
Estadi: El Toralín
El Mérida és una de les dues sorpreses de la temporada al grup 2 de la Primera Federació. El conjunt d’Extremadura ha lluitat durant tot el curs a la part alta de la classificació amb una plantilla de jugadors amb ganes de fer-se un lloc a la categoria com Javi Eslava, amb 12 gols en l’any del seu debut, i Liberto Beltrán. Amb tot, és l’equip més fràgil del play-off amb 50 gols encaixats. Fa un mes, un grup d’inversió anglès va adquirir el club.
L’estrella
Liberto Beltrán És una de les sorpreses del curs. Després de dos anys en un pa per secundari, ha aconseguit bri llar amb 12 gols i 6 assistències.
Partits guanyats
Partits empatats
La Ponferradina és la contrapart de Cultural Leonesa. Després de guanyar-li el derbi als lleonesos amb un gol a l’últim minut, els del Bierzo poden esquivar el play-off si guanyen dissabte i el seu rival perd o empata contra l’Andorra. Sigui com sigui, com a mínim tenen assegurada la segona posició i seran l’altre os dur de rosegar. En els darrers mesos s’han fet forts a casa, on sumen 4 triomfs consecutius on han brillat jugadors clau com Yeray Cabanzón i Álvaro Bustos.
L’estrella
Álvaro Bustos
És l’home insígnia de l’atac. Yeray Cabanzón posa la màgia, però Bustos és qui fa moure la maqui nària amb 9 gols i 3 assistències.
Sant Sebastià: 189.866 habitants
Any fundació: 1951
Estadi: Zubieta
La Cultural, o ascens directe o cap al play-off amb una patacada
Tot apunta que la Cultural Leonesa no serà un rival del Nàstic en el play-off. Amb tot, els lleonesos encara no han certificat l’ascens directe i, segons els resultats de dissabte, podrien passar d’estar tot l’any com a líders amb bastants punts de marge a caure al play-off si no guanyen a l’Andorra. L’equip de Raúl Llona és un dels més complets de la categoria, amb jugadors diferencials com Luis Chacón. Això sí, en el cas de caure a la promoció, la patacada moral podria ser mortal.
L’estrella
Luis Chacón
És un dels talents de la categoria i ha demostrat amb els seus 11 gols. És un punyal per la banda que pocs laterals poden aturar.
Partits guanyats
Partits empatats
Partits
Els equips filials no podien faltar en el play-off d’ascens. La Real Sociedad B es presenta com el més regular d’aquests que s’han guanyat la promoció gràcies a un talent ben entrenat. Sergio Francisco ha sigut el seleccionat per agafar les regnes del primer equip la pròxima temporada i segur que s’emporta algun jugador amb ell. Mikel Goti és el destacat amb 12 gols en un equip en el qual les dianes estan ben repartides i destaquen per la seva efectivitat amb els tirs llunyans.
L’estrella
Mikel Goti
Amb 12 gols, és el migcampista més anotador de la categoria. Sigui amb el Sanse o cedit, l’any que ve volarà alt.
FC Andorra
Andorra la Vella: 23.324 habitants
Any fundació: 1942
Estadi: Encamp
El conjunt del Principat té una de les plantilles més completes de la categoria. De fet, si no haguessin ensopegat el darrer dissabte, aquesta jornada optarien a l’ascens directe. És un rival dur en una eliminatòria per la seva capacitat d’adaptació a doble partit. Són experts a l’hora d’aprofitar els desajustos dels seus rivals i tenen individualitats capaces de canviar partits a la més petita oportunitat. De moment, és l’únic equip que supera al Nàstic com a millor local.
L’estrella
Lautaro de León
Un dels dos homes gol de l’An dorra amb Manu Nieto. S’ente nen bé i són un corcoll que pocs defenses poden aturar.
Món l La proposta plantejada per Espanya i Irlanda fa més d’un any ara obté suport d’una majoria d’estats
Agències
La Unió Europea revisarà l’Acord d’Associació amb Israel davant el continuat bloqueig humanitari imposat pel govern de Benjamin Netanyahu a Gaza. «L’ajuda ha d’entrar immediatament, sense barreres i a gran escala», va dir ahir l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, després de la reunió de ministres d’Exteriors dels 27 celebrada a Brussel·les.
L’anunci va arribar després que el bloc comunitari hagués reobert el debat sobre la revisió de l’acord a petició dels Països Baixos, que va demanar avaluar si Israel compleix les obligacions establertes en l’acord en matèria de respecte dels drets humans a Gaza. Es tracta d’una demanda que ja van fer Espanya i Irlanda fa més d’un any i que ara ha rebut el suport d’una majoria d’estats.
El debat sobre la revisió de l’acord amb Israel ha tornat a la taula dels 27 després que el ministre d’Exteriors holan-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats Shaila, que gaudeixis del dia! Els teus compis de redacció, maquetació i disseny esperem que passis un bon dia, encara que hagis de treballar.
dès, Caspar Veldkamp, hagi enviat una carta a Kallas en què denuncia que el bloqueig «continuat» d’ajuda humanitària perpetrat pel govern
de Netanyahu viola el dret internacional humanitari i, a conseqüència, exigeix la revisió de l’article 2 del pacte d’associació, que estableix com a
Moltes felicitats, Núria! Si la veieu avui, feliciteu-la! Fa anys! Encara que ho porta meravellosament bé! Felicitats de The Family que t’estima molt! I jo també! (RCV).
el
condició el respecte als drets humans.
En la missiva, el ministre holandès avisa de la «gravetat» de la situació a la Franja
El debat sobre la revisió del pacte es va reobrir a petició dels Països Baixos
de Gaza. Així mateix, recorda que aquest bloqueig és «contrari» a les mesures provisionals dictades pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) i reitera que el rebuig d’Israel a deixar que entri assistència humanitària a Gaza «constitueix una violació de les obligacions» de l’acord.
Espanya demana accions
El ministre espanyol d’Afers exteriors, José Manuel Albares, va indicar ahir que també havia enviat una carta juntament amb altres tres països de la Unió Europea —Irlanda, Eslovènia i Luxemburg— a la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, perquè la UE revisi l’acord d’associació amb Israel i prengui mesures davant la situació a Gaza. «Ha arribat ja l’hora de les accions.
«El temps de les paraules ha acabat, el temps de les declaracions, el temps de les peticions; portem ja massa mesos», va assenyalar.
«La Unió Europea ha d’actuar amb tots els seus instruments a l’abast per a posar tota la seva pressió diplomàtica sobre Israel», va remarcar Albares, qui va titllar d’«insostenible, insuportable i inhumana» la situació que es viu a Gaza. Aquesta nova missiva d’Espanya va en la línia de la qual va remetre en la legislatura europea anterior amb d’Irlanda, tot i que, en aquell moment, no va rebre resposta de la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen.
Aquest cop, amb la carta que també ha enviat Països Baïxos, una majoria d’estats membre han donat suport a la proposta de revisar l’article 2 de l’Acord d’Associació amb Israel. Així, la CE va acceptar ahir la petició d’investigar si el govern de Netanyahu compleix amb les seves obligacions amb els drets humans en el marc del pacte entre la Unió Europea i aquest país. «Hi ha milers de camions esperant a les fronteres de Gaza per entrar», va explicar Kaja Kallas, alta representant de la UE, qui va remarcar que aquesta ajuda humanitària ha d’arribar a la gent perquè la situació és «extremadament greu». En aquest sentit, denunciava que l’aixecament parcial del bloqueig és com «una gota en un oceà».
Mor una persona en caure-li part de la façana
Successos l La víctima, veí de Rubí, va quedar atrapada sota la runa
ACN
Un veí de Rubí va morir ahir al centre comercial Via Sabadell després que li caigués a sobre un plafó de formigó d’uns 70 metres quadrats de la façana principal de la botiga Galerías del Tresillo. El cap del dispositiu de Bombers a la zona, Jordi Massaguer, va explicar que la placa es va desprendre des d’uns 12 metres d’alçada, i que quan van arribar a l’indret ja no es va poder fer res per la vida del finat. L’home anava acompanyat de la seva parella, que va resultar il·lesa. Els Bombers van desallotjar la nau afectada i la del costat com a precaució. Entre
totes dues donen cabuda a 25 botigues.
Un cop controlat el risc s’ha aixecat la runa caiguda i s’ha alliberat la víctima per traslladar-la als serveis funeraris. Ahir a la tarda, es va començar a inspeccionar la nau amb els arquitectes municipals de Sabadell per esbrinar les causes del col·lapse. Massaguer va explicar que la causa poden ser «diferents patologies» de la construcció i va subratllar que una situació d’aquest tipus «no és molt habitual», però ha admès que «es pot produir». Per la seva banda, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va mostrar
el condol del consistori a la família de la víctima i va indicar que el govern municipal s’ha sumat a les tasques dels Bombers per aclarir les causes. Farrés va agrair la feina al cos d’emergències. Els Bombers van enviar vuit dotacions a la zona, i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) quatre unitats, un equip conjunt de SEM i Bombers i un equip de psicòlegs. També van fer acte de presència a l’indret la consellera de Territori, Transició Ecològica i Habitatge de la Generalitat, Sílvia Paneque, i la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz.
k Tribuna k
Des de fa anys, el sector petroquímic de Tarragona argumenta com una de les seves fortaleses davant d’un escenari internacional molt competitiu la fiabilitat del subministrament elèctric. Un punt fort clau davant d’àrees del planeta que produeixen a preus de l’electricitat molt més baixos i amb un accés també econòmicament més avantatjós a les matèries primeres.
L’apagada general del 28 d’abril crea dubtes sobre aquest punt fort de Tarragona al tauler mundial de la química. Precisament en ple procés de descarbonització, un procés on garantir la provisió d’electricitat és primordial. De fet, el clúster químic de les nostres comarques ja ha reclamat en els darrers anys millores en una xarxa que, ara s’ha demostrat, està obsoleta. Aquest impacte sobre la confiança del sector petroquímic en un àmbit tan determinant com el subministrament elèctric és un dels costos que haurem d’assumir del lamentable episodi. Però no serà l’únic ni el de pagament més immediat que ha provocat aquest cigne negre. Les pèrdues econòmiques derivades d’haver hagut de parar i reactivar són milionàries. Algunes plantes han estat setmanes inactives i això té un cost enorme. Independentment del caràcter general d’aquesta apagada, les interrupcions, els alentiments i els danys operatius per la caiguda del sistema elèctric són el fruit de la manca d’inversió i deixadesa de les administracions, un luxe que un sector de la nostra rellevància no es pot permetre. I encara menys ara, amb el repte de la descarbonització condicionant el seu futur. Des del Sindicat de Treballadors ens preguntem: qui pagarà la factura de l’impacte de l’apagada al sector petroquímic? De moment, està clar que el mateix sector. Però és fonamental que a mesura que aquesta situació es vagi aclarint també s’exigeixin les responsabilitats econòmiques als culpables d’una apagada que es podria haver evitat.
Parlo de la química, perquè és el principal motor econòmic de les nostres comarques i on el nostre sindicat és majoritari. Però és obvi que els danys s’han estès a tota la indústria i totes les activitats econòmiques. I totes mereixen ser compensades. Paguem l’energia més cara d’Europa, fet que suposa un desavantatge competitiu, especialment per a les empreses electrointensives i que es mouen a mercats absolutament globalitzats.
La transició energètica no serà possible si els territoris industrials com Tarragona no tenen garantides unes infraestructures a l’alçada del seu paper estratègic. Com electrificarem processos sencers si no es pot garantir ni tan sols el subministrament actual? Com atraurem inversions si no som capaços de seduir les grans empreses multinacionals que tenim al territori o d’altres que hi poden estar interessades?
Qualsevol que segueixi de prop les turbulències geopolítiques sap que estem en un escenari de grans perills, però també de grans oportunitats. La línia fina que separa un itinerari de l’altre la marquen aspectes com la fiabilitat en el subministrament elèctric. Sembla evident que, sense renunciar de cap manera a les renovables, cal tenir en compte els diagnòstics més realistes: els combustibles fòssils o l’energia nuclear encara són necessaris per garantir l’estabilitat de la xarxa i fer una transició energètica segura. Esperem que tothom en prengui nota i obri en conseqüència. Hi ha molt en joc, perquè, més enllà dels interessos legítims de les empreses, comptar amb elles suposa mantenir i crear llocs de treball de qualitat, generant riquesa que també permeti finançar les polítiques públiques.
Jordi Margalef Secretari de Comunicació del Sindicat de Treballadors
es comarques de Tarragona són un destí turístic de primer ordre. És evident que com a marca, segurament la de Costa Daurada seria la principal, dins l’oferta tarragonina, però afortunadament pel sector, cada vegada es desenvolupen àmbits d’oci i lleure que permeten que no tan sols sigui el ‘sol i platja’ l’atractiu més destacat pels visitants. De fet, fins i tot els municipis costaners intenten que no només existeixi una temporada alta vinculada a l’estiu, sinó que incorporen activitats ben diverses, sobretot centrades en la cultura i la gastronomia, per intentar estirar la presència de turistes al
llarg de l’any. Un dels valors que a Tarragona s’ha potenciat especialment els últims anys és el del patrimoni natural i, en el cas del Camp de Tarragona, el Parc Natural del Montsant i les Muntanyes de Prades són els espais més emblemàtics. El turisme familiar vinculat a la natura ja és un fenomen important en aquesta zona. Un clar exemple és l’oferta astronòmica que s’ofereix a Prades, que no podria existir sense un cel net de la ‘contaminació’ humana. Sembla un petit miracle, tenint en compte com són de curtes les distàncies amb una activitat industrial i urbana molt important.
Sempre he defensat, com sabeu, que la política és –per davant de qualsevol altre consideració– un compromís ètic. Persones que no es coneixen de res es posen en contacte i mitjançant un partit polític lluiten democràticament per fer avançar la societat. Per guanyar en drets, per guanyar en llibertats. Això és, en essència, la política.
Desgraciadament no és la percepció de la política que tenen avui dia el comú dels mortals, sotmesos a un bombardeig permanent de ‘notícies’ diàries on es vincula la política amb la corrupció o la ineptitud. Fa poc vaig conversar amb un grup de joves, una més de les que tinc quotidiànament com a alcalde i sobretot com a ciutadà. Però aquesta se’m va quedat gravada perquè en sortir en un determinat moment el tema de la política una de les noies presents va definir-la com l’activitat a la que, textualment, «es dediquen quatre inútils que roben». La resta dels presents va riure.
Vivim en un dels períodes històrics contemporanis on el desprestigi de la política –i dels que ens dediquem a la política– ha assolit límits sense precedents. El primer per redreçar aquesta situació és prendre consciència de la realitat i rectificar els errors -que n’hi ha- i de les contradiccions -que existeixenen el funcionament dels partits polítics. Això és cert, és innegable. Dit això, repeteixo –sobretot pensant en la gent jove– que el compromís polític és un dels actes més nobles que podeu dur a terme a la vida. És el motor de la història. És l’impuls ètic que ens fa rebel·lar-nos contra les injustícies i lluitar per una societat on no hi hagi ultra-milionaris mentre hi ha nens i nenes que moren de gana.
I en aquest sentit em plau parlar-vos de l’exemple –immens– que representa
la vida del company Pepe Mujica, que ha mort fa uns dies. Pepe Mujica no va tenir una vida fàcil, al contrari. Va arribar a estar 15 anys a la presó, dels quals 11 en unes condicions de reclusió solitària i insalubre sota un règim de tortura i d’humiliació permanents.
Qualsevol hagués sortit d’allà dominat per l’odi i pels desitjos de revenja però, com ja va passar en el cas de Nelson Mandela, Pepe Mujica sempre va dir que si ho hagués fet «els meus carcellers si que haurien guanyat, perquè l’odi i el ressentiment no porten enlloc.»
marca el camí. Igual com ho és el de Salvador Allende, com ho és el de Willy Brandt, com ho és el de l’alcalde Recasens –primer alcalde de Tarragona després de la recuperació de la democràcia–, i el de tants i tants companys i companyes que van saber defensar els valors humanistes de l’esquerra amb aquesta dignitat que impressiona, no en els centres de poder institucionals sinó amb el seu exemple en una presó insalubre, plantant cara a un cop d’Estat militar o lluitant contra la dictadura franquista.
El seu exemple és inspirador i ens marca el camí. Igual com ho és el de Salvador Allende, com ho és el de Willy Brandt, com ho és el de l’alcalde Recasens
D’una humilitat increïble, uns anys després va arribar a la presidència del seu país, l’Uruguai, liderant una coalició de partits d’esquerres. Doncs bé, el senyor president vivia en un petit i modest terreny agrari als afores de Montevideo –no a cap palau presidencial–, va renunciar a totes les prebendes del poder i va dedicar una bona part del seu sou a construir una escola per als nens i nenes de la zona.
La seva actitud, la perfecta coherència entre el que deia i el que feia, el van convertir en una referent moral no només per l’esquerra, sinó pel conjunt de les forces democràtiques i progressistes del món.
El seu exemple és inspirador i ens
Si la noia que deia abans, i les seves amigues, estan llegint aquestes línies les convidaria a llegir la biografia de Pepe Mújica, a saber de la seva vida i del seu compromís amb els dèbils i els més vulnerables. Aleshores també somriurien, sí; però ho farien després de prendre consciència que persones d’aquesta integritat moral hagin trepitjat alguna vegada la terra. Finalment, faig una reflexió en veu alta. Tots aquells i aquelles que ens considerem demòcrates i d’esquerres, aprenguem –i demostrem– que els valors progressistes es defensen amb una major coherència portant un tractor i llaurant un petit terreny per consumir el que es produeix que no pas cobrant en els consells d’administració de les grans empreses de l’Ibex-35. Potser si ho fem tornarem a obrir el camí «de las grandes alamedas por dónde avance el hombre libre para construir una sociedad mejor», com va dir magistralment el company president en el seu darrer missatge. És el camí del progrés. És el camí de la llibertat. És, també, el camí de Tarragona.
Tarragona
Oleguer Bertran Figueres.
Ha mort als 38 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant
Joan Baptista.
Pere Alcaina Paris.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Jose Andreu Faiges.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Reus
Pilar Cabistañ Solé.
Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
José Francisco Cazorla Castillo.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
Mor als 31 anys el raper francès Werenoi
Defunció l El raper Werenoi ha mort als 31 anys. Nascut Jérémy Bana Owona, va ser l’artista que més discos va vendre a França els anys 2023 i 2024, amb els àlbums Carré i Pyramide. Actiu des del 2021, mantenia un perfil discret i concedia molt poques entrevistes. Era d’ascendència camerunesa i es va criar a Montreuil, a l’est de París. Agències
Defunció l Va presentar el programa de La 1 des del 1997 fins al 2009
Agències
Manuel Torreiglesias ha mort als 84 anys, conegut per ser un dels rostres més populars i inseparables dels matins de La 1. Entre 1997 i 2009 va presentar Saber vivir, un programa sobre salut que va arribar a acumular més de 2.000 emissions i que es va convertir en una referència. Diplomant en Magisteri i Filosofia, Torreiglesias es va convertir en una cara habitual i familiar de la televisió espanyola des dels anys setanta. L’Ajuntament de Pontedeume (a Galícia), el seu municipi natal, ha anunciat la seva mort, menys d’un any després d’haver-lo nomenat fill predilecte del poble. Va iniciar la seva trajectòria televisiva a Madrid, l’any 1964, col·laborant al concurs per a escolars Cesta y puntos, que el va vincular per sempre amb RTVE. Va compaginar la seva vocació de mestre
El gallec Manuel Torreiglesias en una imatge d’arxiu. Cedida
Va compaginar la seva vocació de mestre amb els estudis de medicina
amb estudis de Medicina, i el 1976 va dirigir i presentar el programa Escuela de salud, a més de col·laborar també al programa Tiempo de vi-
vir a RNE. Als anys vuitanta va presentar Voces sin voz i Usted, por ejemplo a TVE, i als noranta va treballar a la televisió gallega amb el programa Boa saúde, que va generar polèmica quan es va saber que part del seu sou era finançat per la Conselleria de Sanitat de la Xunta. El seu gran èxit va arribar amb Saber vivir, que va presentar inicialment amb Teresa Viejo. El programa, que incloïa consells mèdics i divulgatius, va esdevenir un clàssic de la cadena i fins i tot va tenir revista pròpia. Després del seu acomiadament polèmic el 2009 per haver-se saltat normes publicitàries, va passar a Intereconomía amb +Vivir, que es va emetre fins al 2013. Va defensar-se públicament dient que mai no havia cobrat res fora dels contractes de TVE. Des de feia quatre anys, esperava un trasplantament de ronyó.
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Serà difícil que aconsegueixis els teus propòsits si actues de manera desordenada. Controla les teves pròpies accions no et precipitis.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El més recomanable en la jornada seria que facis ús abús de temps lliure en tot el que marquin les teves necessitats emocionals. Llança’t.
SAGITARI
22/11 al 21/12
La teva imatge personal brillarà als quatre vents, però això serà arma que si no la controles es tornarà cap a tu per potenciar en excés el teu orgull.
20/04 al 20/05 TAURE
La teva part afectiva es veurà compensada per persones o circumstàncies que vindran des de lluny. Estaràs molt hipersensible.
VERGE
23/08 al 22/09
Avui la teva vida íntima t’aportarà intenses experiències, més si trenques amb aquests prejudicis que et venen lligant des de fa temps.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
A nivell social tindràs una jornada molt excitant. No et tanquis en tu mateix i deixa’t portar per les circumstàncies que avui seran profitoses.
21/05 al 20/06 BESSONS
La teva necessitat d’aventures creixerà al llarg del dia. Apareixerà el desig de viatjar. Si ho fas la companyia no serà tan agradable com esperes.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Qualsevol activitat que desenvolupis a l’aire lliure et compensarà a tots els nivells. Si et relaciones més en el social seràs el centre d’atenció.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et trobaràs molt vital això potenciarà la teva comunicació amb els més pròxims. Rebràs una notícia sorpresa que omplirà un buit en el teu cor.
CRANC
21/06 al 22/07
Jornada on la teva vitalitat serà òptima. Viuràs interessants experiències en relació a les teves activitats. Aconseguiràs més de l’esperat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Encara que et vulguis esforçar en el camp afectiu avui serà difícil aconseguir tots els teus objectius. Si actues amb diplomàcia la cosa anirà millor.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et donarà la sensació durant la jornada que els altres s’aparten de tu. No cometis l’error de donar-li tornades al teu cap sobre l’assumpte.
TARRAGONA:
Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 Ciutat, Rosa M.
La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Dalmau, Mercedes Dom Bosco, 7 Telèfon 977 343 329.
10:30 Teló de fons
11:00 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Qui cuina avui?
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Fot-li (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r) CANAL REUS TV
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Com la nit i el dia. On tour
11.00 Teló de fons
11.30 Cirk
12.00 +Xarxa + Sostenibilitat
12.30 Teló de fons
13.00 Cirk
13.30 Com la nit i el dia. On tour
14.00 Notícies 12
14.30 Com la nit i el dia. On tour
15.00 Teló de fons
15.30 Cirk
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 + Xarxa + Sostenibilitat
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Com la nit i el dia
21.30 Va passar aquí. Catalunya
22.00 Notícies 12
22.30 Com la nit i el dia
23.30 Va passar aquí. Catalunya
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Elements metàl·lics, de nombre atòmic 82. Enginyosos i molt llestos. 2. Congelat també és bo. Final de la pel·lícula. Forta feble juntes. 3. Una de dos. Aliment necessari. Són presumits i fan ostentació. 4.Vessament de llàgrimes. Esmussat. Extensió d’aigua girada. 5. Feble i forta. Ocupaven un lloc buit. Enmig del peu. 6. Fa marxa enrere. Lligarem. 7. Estima’l com si fos un Déu. Fer molts nusos. 8. Acompanya la tempesta els llamps. Rialles per un fet ridícul. Ànec sense ales. 9. Una de tot. Lloc sota la xemeneia. Passar per un lloc estret. 10. Mitja roda. Civada. Utilitza d’esquena. 11. Injecció líquida a l’intestí gros. Fas una frenada. 12. Màcula de brutícia. Empresa sense beneficis. VERTICALS: 1. Qüestió que és nostra. Martinet petit. 2. Nota musical. Deixar el cabell ben tes. Ondulació de l’aigua. 3. Decideixo una sortida. Crit de dolor. Lletra girada. 4. Una de molts. Sentiu un perfum que puja sense límit. Monjo budista. 5. Funda de paper o roba amb una sola sortida. Equivocava el camí. 6. Terreny, espai gran obert. Allò que respirem. Quasi res. 7. Sorpresa. Crido amb desesperació. Vaixell. 8. Aprofiteu-vos d’algú. Membre de les germanes de la Mare de Déu. 9. Olor forta. Conjunt d’eines. Ell sol. 10. Una de feble. Feu malbé la roba. Títol nobiliari. 11. Teixit gruixut i fort. Fàcils de manejar. 12. Ones de xoc a l’interior de la terra. No admet un jutge.
SALOU: Calatayud, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Barcelona, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466.
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842.
EL VENDRELL:
Pelegrí, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688.
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Al llarg de la jornada el cel romandrà serè o poc ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i prims, més abundants al final del dia. Tot i això, estarà poc o mig ennuvolat per núvols baixos durant la matinada al nord de la depressió Central i durant el matí al quadrant nord-est. A més, al centre del dia hi haurà núvols a l’interior del quadrant nord-est que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat.
Temperatura La temperatura mínima serà similar. La màxima serà semblant o pujarà lleugerament, tret del sector central del litoral i prelitoral on baixarà lleugerament.
FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
CARLOS. MASAJE COMPLETO. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES. Tarragona
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
The New Yorker és una revista nord-americana fundada el 1925 per Harold Ross i Jane Grant, amb l’objectiu de crear una publicació sofisticada que tractés temes culturals, polítics i literaris amb profunditat i estil. Per la qualitat dels seus textos, periodístics i de ficció, així com la seva acurada imatge gràfica, The New Yorker s’ha acabat convertint en una de les publicacions més respectades als Estats Units, però també a la resta del món. Les portades són una part icònica de la seva identitat, perquè més enllà de ser una peça artística signada per illustradors i artistes reconeguts, sovint són també una declaració editorial.
Coincidint amb el centenari de la seva fundació, l’Associació d’Il·lustradores de Tarragona s’ha volgut sumar a una iniciativa que ja s’està duent a terme a diverses ciutats del món. Es tracta de l’adaptació de la famosa portada del New Yorker a la ciutat de referència. Així és com, aquest 2025, la demarca-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Il·lustració L’Associació d’Il·lustradores de Tarragona ha impulsat ‘The Tarragonian’, seguint la iniciativa d’altres capitals del món
‘The New Yorker’ també té versió tarragonina
ció de Tarragona ha vist néixer els primers exemplars de portada de The Tarragonian. El Sud Il·lustrat Bet Díez (Anduluplandu), membre de l’associació i impulsora de la iniciativa juntament amb Elisabet Boal, explica que amb The Tarragonian l’AIT pretén «recordar al món que el sud de Catalunya existeix, tenir un altaveu crític davant l’opinió pública i política, visibilitzar la nostra feina i reivindicar l’associació com una entitat amb veu pròpia».
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Amb aquest objectiu l’associació, que aplega professionals de la il·lustració de tota la demarcació, ha fet una crida als seus socis per plasmar en la portada del Tarragonian un tema que els preocupi, que vulguin criticar, visibilitzar o celebrar. Ara com ara l’AIT ja ha publicat tres portades. La primera la signa Meritxell Garriga, i incideix en la problemàtica actual amb els trens. El segon il·lustrador en publicar ha estat Octavius, que ha volgut reflectir l’enfonsament del Delta a causa de la falta de sediments en combinació amb la pujada del nivell de la mar per la crisi climàtica. Finalment, Edu Polo ha fet una coberta en què
reivindica la mediterraneïtat tarragonina.
Les portades del The Tarragonian es publiquen cada quinze dies al compte d’Instagram de l’associació (@aitarragona).
«The New Yorker és una revista imprescindible per a la il·lustració, tant pel talent que es mostra en les seves pàgines com per la importància que atorga a la nostra disciplina», afirma la Bet. Seguint amb l’homenatge a la històrica capçalera, el 3 de juny l’AIT inaugurarà una exposició al bar Twins de Tarragona en què divuit socis i sòcies exposaran la seva il·lustració sobre un personatge de la seva població. El dibuix l’han fet imitant la il·lustració d’Eustace Tilley, una caricatura publicada a la portada del primer número de The New Yorker que mostrava un dandy amb barret de copa observant una papallona a través d’un monocle. Aquest dibuix el va fer Rea Irvin, primer director d’art de la revista, i és una icona de la publicació.
La iniciativa coincideix amb el centenari de la capçalera Aniversari
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Golfus de Tàrraco
Ha mort una immensa tarragonina i no sé si la estem honorant com a tal.
L’Àlex, fill de l’actriu Montserrat Salvador, escriu a Facebook que la seva mare no volia vetlla ni comiat formal, i que compartien decepció “per aquest món de sentiments duals i difús (sense memòria real, solament prefabricada) en que s’ha convertit el nostre ofici.” El del teatre, però una cosa semblant es pot dir de Tarragona, que tampoc recorda prou al pare de l’actriu, el periodista i home de teatre Lluís de Salvador.
Montserrat Salvador era una dona que va deixar empremta, en paraules de la seva filla Viviana, i si voleu rememorar-la el millor que podeu fer és anar a veure, o haver vist sense saber-ne la connexió, l’obra ‘Los centros de Lorca’, d’Antagonista Teatre, on actua la Viviana. O, aquest cap de setmana, una recreació històricaitinerari de Tàrraco Viva com ‘Popvlvs, els desconeguts de Roma’, de Thaleia, un grup amb què la Viviana ha donat vida a dones fortes com l’emperadriu Lívia.
O assistir a l’espectacle de teatre, vídeoart i música ‘Jo dic mai més’, creat per Ferran Castells i Teresa Devant, amb disseny de so i espai sonor de l’Àlex, el fill. Fent una d’aquestes coses o totes estareu recordant-la a través del que va conformar la seva vida: els seus fills, el teatre, Lorca – i mitjançant ell, l’actriu Margarida Xirgu –, Tarragona i l’exili. Només faltaria unir al record el del seu marit, el director teatral Esteve Polls.
Els fills són el llegat encarnat que en manté la memòria viva, real, de la persona i de la mare. Perquè Montserrat Salvador si va ser matriarca d’alguna cosa, més que la matriarca Montsolís de ‘Nissaga de poder’, ho va ser d’una nissaga de saber, i d’amor per l’escena.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
