Reus 10
Societat 12
Entrevista a Xavier Pàmies Sistaré, elaborador del considerat com a Millor Pa de Pagès Català
Els museus locals analitzaran l’impacte de l’art en el benestar emocional de pacients del CAP el Vendrell
Opinió 20 Lluís Badia. Projecte d’avenir: «És evident és que no existeix un projecte d’avenir i cap il·lusió general per la trobada d’un demà millor»
El govern municipal vol avaluar l’impacte que tindria que només quedin dos carrils de circulació per a vehicles i la pèrdua d’aparcaments a l’avinguda
2
Reus 8
Els cuidadors de gats denuncien enverinaments i atacs amb balins
L’incivisme és un dels principals problemes que pateixen les associacions animalistes que s’encarreguen de les colònies de gats que hi ha a la ciutat
Serveis Socials l 7
L’Ajuntament de Reus va incrementar un 21% les ajudes a famílies per poder pagar serveis
Valls i el Vendrell entren en una prova pilot de la Generalitat per revitalitzar el comerç en els seus barris antics
Economia l 11
Esports l 15
L’anàlisi: La progressió del Nàstic s’estanca i l’atac no funciona
Mobilitat l El govern municipal vol avaluar com pot afectar quedar-se només amb dos carrils de circulació a l’avinguda
Oriol Castro Sanz
El govern municipal de l’Ajuntament de Tarragona estudia fer marxa enrere amb la creació d’un carril bici a l’avinguda Prat de la Riba. La voluntat inicial de l’executiu era aprofitar els treballs de millora de l’asfalt del carrer per delimitar la nova via ciclista. Però el govern vol avaluar la creació de carrils bici en aquells carrers on la seva implantació afecta als carrils de circulació o redueix les places d’aparcament.
Aquest seria el cas a l’avinguda Prat de la Riba, ja que comportaria l’eliminació d’un dels tres carrils de circulació, i en quedarien només dos. En aquest sentit, el govern municipal ha mostrat sempre la voluntat d’estudiar a fons la idoneïtat d’aquests carrils bici i la seva afectació als veïns, els
comerços i la mobilitat tant dels vianants com dels vehicles. I no li ha tremolat el pols a l’hora d’eliminar-ne.
Exemple Pere Martell
És el cas del carril bici al carrer Pere Martell. Un projecte que es va impulsar des de l’anterior executiu municipal, encapçalat per Pau Ricomà, i que es va acabar suprimint. Després de diferents queixes veïnals i d’avaluar les dificultats que es trobaven els busos de l’EMT quan circulen pel carrer, entre altres motius, el govern liderat per Rubén Viñuales va esborrar-lo. Així, es van recuperar els tres vials de circulació per als vehicles. La proximitat entre els dos carrers i les seves característiques fan que siguin gairebé un mirall, que pot acabar amb el mateix final. Més enllà, el govern municipal recorda
L’executiu remarca que aquesta via ciclista no està projectada al PMUS
El nou carril bici a Prat de la Riba faria perdre plaçes d’aparcament
que a l’actual Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) no està contemplat el carril bici a Prat de la Riba. L’Ajuntament vol tenir el nou pla de mobilitat aprovat per tal d’avaluar la seva implantació. La redacció del PMUS es va adjudicar el novembre del 2022. El pla ha de marcar el futur de la mobilitat a la ciutat, per tal de complir amb els objectius de desenvolupament sostenible
A l’espera de la nova via ciclista a Llevant
Tarragona també està a l’espera del nou carril bici que ha de construir l’Es tat a la zona de Llevant. Es preveu que arrenquin les obres a la primavera. El Ministeri de Transports està en contacte amb els tècnics de l’Ajuntament per decidir «el millor full de ruta», tenint en comp te que la ciutat acollirà la sortida de la segona etapa
marcats per la Unió Europea. En aquell moment, la previsió, sota el mandat d’ERC, era que el document estigués
del Tour de França 2026 el 5 de juliol de l’any que ve. El consistori tarragoní ha pro posat a l’executiu espanyol prioritzar l’ampliació del pont del Francolí i la instal· lació de les pantalles acús tiques i deixar el carril bici de Llevant per a després de la celebració de la Gran de Boucle. Al setembre, el Ministeri de Transports va licitar un contracte per exe cutar les obres dels carrils de vianants i bicicletes, així com la instal·lació de pan talles acústiques a l’autovia al pas per Tarragona.
enllestit en dotze mesos. La realitat, però, és que encara no s’ha acabat. El consistori va preveure que l’aprovació
inicial del PMUS es pogués fer a principis d’enguany, però no s’han complert els terminis. L’agilitat dels tràmits també dependrà de la capacitat d’arribar a consensos del govern municipal amb els grups de l’oposició.
L’Av. Andorra, d’estrena Mentre es rumia la creació del nou carril bici a Prat de la Riba, l’avinguda Andorra estrena des de fa poc la seva via ciclista. Aquest se situa al lateral dret de la calçada al tram comprès entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Catalunya. Els treballs han tingut un cost total de 223.366 euros. Tot i que la creació del nou carril no ha requerit l’eliminació dels carrils existents de circulació, l’amplada de la calçada ha quedat reduïda. També s’han perdut algunes places d’aparcament.
Economia l L’Ajuntament va licitar aquestes finques municipals per 6,7 milions d’euros i va quedar deserta
La subhasta de dos solars municipals ubicats al PP-10 —el nou barri entre Campclar i Bonavista— no va rebre cap oferta. El passat divendres, el ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar declarar deserta la licitació d’aquestes finques, pels quals el consistori preveia ingressar uns 6,7 milions d’euros. El conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, assegura que la intenció és fer un nou intent. «Però, abans, estem duent a terme una valoració interna per saber quins van ser els impediments que van provocar que no es venguessin», apunta l’edil.
Per aquest motiu, el govern socialista està contactant amb «diferents promotors que s’hi havien mostrat interessats per veure quins van ser els motius que els van tirar enrere», com podria ser l’import o la situació urbanística dels terrenys. La finca més gran, que compta amb gairebé 18.000 metres quadrats edificables, es va subhastar amb un preu de sortida d’uns sis milions d’euros. Pel que fa a la petita, de 2.000 metres quadrats d’edificabilitat, va ser de gairebé 700.000 euros.
Des de l’Ajuntament consideren que pot ser una gran oportunitat per als inversors
privats, ja que just al costat d’aquests solars s’estan construint dues torres de 14 plantes amb 192 habitatges de protecció oficial. Es tracta de la promoció Les Oliveres, que avança a bon ritme i es preveu que estigui enllestida el juny del 2026. Tot i això, no serà fins al setembre quan hi en-
S’estan valorant els motius pels quals la licitació no va rebre ofertes
trin a viure els primers inquilins. Aquesta edificació serà la primera pedra de la zona residencial del nou barri que es vol establir a Ponent, entre l’Anella Mediterrània i la T-11. De fet, aquesta zona ja compta amb l’Hospital Viamed Tarragona i, en el futur, està prevista la construcció del nou centre
cessaris per a l’ús general o el servei públic ni és convenient la seva explotació, atès que no hi ha cap previsió actual o futura per a ús propi mitjançant explotació directa o indirecta». En el document s’exposa que «hi ha motius d’interès públic suficients per tal d’alienar aquests solars».
En aquest sentit, l’escrit recordava que en els pressupostos municipals corresponents a l’any 2024 es contemplen inversions finançades amb venda de patrimoni, entre les quals es troben aquestes finques, que «condicionen notablement la viabilitat de determinats projectes municipals que han de satisfer les necessitats i els serveis públics que reclama la ciutadania». Per tant, s’indica, «és necessari i inajornable» procedir a la venda d’aquests terrenys.
comercial Tarraco Shopping.
Finançar inversions L’Ajuntament de Tarragona va licitar la venda d’aquestes dues parcel·les —denominades M7-Db i M4— a l’octubre. Segons la memòria justificativa, l’Ajuntament «considera que aquests béns no són ne-
Concretament, entre els comptes del 2024, i el 2025, es preveia finançar uns vuit milions d’euros del capítol d’inversions a través de l’alienació de patrimoni. Més enllà dels solars del PP-10, també s’esperava vendre altres finques i immobles municipals per finançar projectes com la nova Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta o la futura comissaria mixta de Battestini. El nou pressupost per al 2026 també contempla 3,1 milions en inversions finançades a través del traspàs de finques. El cert és que durant els darrers tres anys, l’única gran venda que ha pogut realitzar l’Ajuntament de Tarragona, a través del Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes SA (SMHAUSA), ha estat la del solar situat al carrer Joan Fuster i Ortells, a la Vall de l’Arrabassada.
El consistori va poder ingressar 3,2 milions d’euros amb aquesta operació, tancada el passat juliol.
Història l L’Estat inicia el procés per reconèixer un espai clau de la repressió franquista a la ciutat de Tarragona
Redacció
El Boletín Oficial del Estado va publicar dissabte la incoació de l’expedient perquè la Torre del Pretori de Tarragona sigui declarada com a Lloc de Memòria Històrica. El delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, s’hi va referir durant un acte commemoratiu celebrat a la mateixa Torre del Pretori en el marc de la campanya 50 anys d’Espanya en llibertat. «El deute històric que tenia l’Estat amb Tarragona no era només econòmic o d’infraestructures; era també memorístic», va
posar de manifest Prieto. La que va ser coneguda com a Presó de Pilats durant els primers anys de repressió franquista està un pas més a prop d’integrar-se al mapa estatal de llocs de memòria «com a testimoni de la repressió i del patiment viscut per milers de persones», tal com va detallar Prieto.
Un deure
Davant les crítiques d’alguns sectors envers la memòria democràtica, el delegat del Govern va deixar clar que aquesta «no és remoure el passat, és un deure amb la veritat, amb
les víctimes de la guerra Civil i de la posterior dictadura franquista». En aquest sentit, el delegat va voler recordar que, durant la dictadura, «les dones no podien obrir un compte bancari sense permís del marit o el pare i l’accés al treball era profundament limitat, mentre que l’homosexualitat es considerava una ‘conducta perillosa’ i el divorci, reconegut durant la Segona República, havia estat prohibit».
Seguint aquesta línia, Carlos Prieto va concloure que la memòria democràtica «és un dret de les víctimes i un
Política l La consellera del PP a l’Ajuntament, Elisa Vedrina, va presentar la seva renúncia a l’acta. Ho va fer al tram final del ple de divendres, en el torn de precs i preguntes quan, per sorpresa de la gran majoria de representants dels diferents partits, va dir que plegava. Vedrina era consellera municipal des del març del 2017 i des que va
entrar fins les municipals del 2019 va assumir el lideratge de les conselleries d’Esports, Voluntariat i Associacions i de Jubilats i Pensionistes. A partir d’ara es dedicarà en exclusiva a les tasques com a diputada al Congrés dels Diputats, on és l’única representant de la formació de la demarcació. El seu lloc l’ocuparà Óscar García, el se-
güent en la llista dels populars. Vedrina es va acomiadar emocionada del consistori amb agraïments per a totes les persones amb les que ha tractat. A més, representants de tots els partits també van agafar la paraula per acomiadar-se d’ella i per expressar-li agraïment. Finalment, tots els consellers municipals la van ovacionar. ACN
«No és remoure el passat, és un deure amb la veritat, amb les víctimes»
deure de tots nosaltres, un fil que connecta el passat amb el present i la responsabilitat de
construir un futur més just».
Així, Prieto creu que, «malgrat algunes veus insisteixen en el contrari, 50 anys després Espanya és un país millor».
La part central de l’acte va consistir en una taula rodona moderada per la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero, que va
comptar amb la participació de l’arxiver de Tarragona, Joaquim Nolla, el catedràtic de la UNED Xavier Coller i la divulgadora d’història Josefina Mesa. A més, l’acte va arrencar amb un parlament del tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona, Guillermo Garcia.
Religió l Els carrers de la Part Alta de Tarragona es van omplir dissabte al vespre de solemnitat amb la processó extraordinària de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, organitzada per commemorar els 475 anys de la primera processó documentada del Sant Enterrament, celebrada l’any
200 persones participen al festival de teatre ‘Ponent al carrer’ de Torreforta
Cultura l Unes 200 persones han participat al festival de teatre de carrer Ponent i acció ahir matí al barri de Torreforta. Un projecte artístic i comunitari que ha portat les arts de carrer durant tota la setmana al cor del barri i que ha conclòs amb la mostra d’ahir. «Aquesta dinàmica demostra que quan es fa cultura gratuïta la gent reacciona» ha explicat Guillem Fuster, de la cooperativa SPASA. Redacció/Dani Hernández
1545. D’aquesta manera, per primera vegada els misteris de la Setmana Santa de Tarragona van desfilar fora de les seves dates tradicionals. Ara bé, no ho van fer tots. Algunes confraríes com el Gremi de Pagesos, el de Marejants, la Presa de Jesús, la Germandat de Nostre Pare de la Passió i La Salle ja havien anunciat
Educaciól El Consell Municipal de Formació Professional aposta per un pla de xoc
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona reforça la col·laboració interdepartamental per fer front als reptes que planteja l’Abandonament Escolar Prematur (AEP). L’Institut Municipal d’Educació (IMET), Tarragona Impulsa i el departament de Joventut treballen per primer cop en coordinació en un pla de xoc contra l’AEP. Aquesta estratègia es va definir en el plenari anual del Consell Municipal de Formació Professional i Ocupació, on més de quaranta representants del teixit institucional i socioeducatiu van validar el nou
full de ruta per frenar l’abandonament escolar.
La sessió va establir la creació d’un grup motor que treballa conjuntament en accions estratègiques que combinen la prevenció als instituts, la intervenció primerenca i les vies de reenganxament formatiu per a joves que han deixat els estudis. Emmarcat en la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Bofill, el model integra la detecció i l’acompanyament a càrrec de l’IMET i Joventut, mentre que Tarragona Impulsa assumeix el rol compensatori.
feia unes setmanes que no participarien. Entre els motius, no trobaven encertat fer una processó a finals de novembre. Sí que ho van fer, en canvi, les confraries del Descendiment de la Creu, els Natzarens, La Soletat, l’Ecce Homo i el Cristo del Buen Amor. J.C.D/Diari Més
Tarragona Impulsa participarà en la sisena jornada anual de la Xarxa Cessetània
Ocupació l La trobada té lloc avui a Reus i vol fomentar la governança col·laborativa
Redacció
Tarragona Impulsa participa avui en la sisena Jornada Anual de La Xarxa Cessetània, organisme (del qual és membre l’Ajuntament de Tarragona) de desenvolupament econòmic local del Camp de Tarragona. En aquesta reunió, diferents de les principals agents i entitats de la demarcació debatran com la governança col·laborativa i la innovació social poden esdevenir eines per donar resposta als complexos reptes inherents en les societats actuals. La trobada té lloc avui al Centre de formació Boca de la
Mina de la Diputació de Tarragona, de 9 a 13 h. La jornada s’obrirà amb una ponència sobre l’aplicació al País Basc de l’aplicació de la governança col·laborativa per a la innovació de les polítiques públiques. La seguirà una taula de debat sobre l’aplicació d’aquestes estratègies al territori català. Finalment, es farà el colofó en forma de diàleg amb les persones assistents. La Xarxa Cessetània – Xarxa de Desenvolupament Local del Camp de Tarragona és un organisme nascut l’any 2017, fruit de l’acord entre ajuntaments del territori.
Hisenda l El 2024 es van atorgar 2.456 subvencions per aquests supòsits més l’IBI, una xifra que també va a l’alça
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus ha anat incrementant la dotació d’ajuts per pagar els rebuts de l’aigua, la brossa i l’Impost so bre Béns Immobles (IBI), així com per contribuir a evitar la pobresa energètica —les fac tures de llum i gas—. Al tanca ment de l’exercici 2024, es van destinar més de 300.000 eu ros en aquestes convocatòries de subvencions, una xifra que suposava un increment del 21,38% en comparació amb el 2023, quan es van repartir uns 260.000 euros. En global, es van resoldre favorablement més de 2.400 expedients. A falta de tenir les dades del 2025, tot apunta que la ten dència es mantindrà a l’alça.
L’augment de la dotació va acompanyat d’un creixement dels expedients gestionats i de les subvencions atorgades, de forma que, en resultat, més gent s’ha pogut beneficiar d’aquest cop de mà. La situ ació s’explica per un seguit de motius. D’una banda, la
decisió d’augmentar la dota ció. De l’altra, la necessitat de la població davant una vida cada vegada més cara, així com per la pujada general de les ordenances fiscals, anun ciades el 2023 amb el traspàs de govern municipal i que entraren en vigor a partir del gener del 2024. També, la in troducció de noves bonifica cions o supòsits que faciliten l’accés a les ajudes de deter minats perfils, com les per sones majors de 65 anys que conformen una unitat famili ar d’un sol membre. «Pensem que són ajuts sobre el rebut; tenint en compte els rebuts anuals, són molts diners», va lora el regidor en cap de l’àrea d’Hisenda, Manel Muñoz.
La decisió d’incrementar els impostos el primer any va anar acompanyada d’una
Es destinen més de 300.000 euros per ajudar les famílies més vulnerables
pujada de la partida de bo nificacions fiscals. També es va rebaixar la tarifa social de l’aigua per a les famílies més vulnerables, una mesura que incidia tant en la quota fixa com la variable. Amb els se güents pressupostos i expe dients d’ordenances fiscals, es van anar introduint altres línies d’ajuts, com la reducció del rebut del servei de recolli da de residus domèstics du ent a terme aportacions a la deixalleria.
El 2026
Mentrestant, l’Ajuntament de Reus treballa en el pla de subvencions per a l’exercici del 2026. Una de les novetats serà la creació d’una línia per ajudar els comerços que es vegin afectats per obres de millora a la via pública, com podrien ser els carrers Ample o del Doctor Ferran. En paral· lel, s’ha optat per congelar els principals impostos. En el cas de la brossa i l’aigua, s’intro dueixen els principis de pro gressivitat i proporcionalitat.
Reivindicació l La Pla taforma Feminista del Camp ha convocat una manifesta ció unitària per a demà, di marts 25 de novembre, a les 18.30 hores amb motiu del dia contra les violències masclis tes. Sota el lema El patriarcat apunta, el racisme dispara, l’organització crida a reivin dicar el feminisme que defen sa els drets i llibertats per a
tothom. «El feminisme és in qüestionablement antiracis ta. No permetrem que davant d’un feminicidi es busquin les causes en l’origen de qui l’ha comès i s’ignori el patriarcat; i no permetrem que només importin els assassinats quan serveixen per llançar un dis curs d’odi cap a les persones migrants», assevera. La ma nifestació iniciarà a l’entorn
del Mercat del Carrilet i recor rerà l’avinguda homònima, el raval de Robuster, el Fossar Vell i el carrer Major, abans de concloure a la plaça del Mer cadal. «Aquest 25 N sortim a evidenciar que ni tornarem a estar tancades a les nostres cases ni pararem fins que totes les companyes puguin viure dignament», tanca la plataforma. Redacció
L’evolució de les subvencions
AIGUA Indicadors
BROSSA Indicadors
IBI Indicadors
POBRESA
Indicadors
instant de la concentració
Animals l La colònia de les piscines va patir un descontrol de la població que ja està solucionat
Miquel Llaberia
Entitats animalistes que actuen a la ciutat de Reus denuncien que durant aquest any 2025 han patit diversos incidents relacionats amb colònies de gats i amb gats de carrers. Unes colònies gestionades des del projecte GAT, que uneix a l’Ajuntament de Reus junt amb associacions animalistes per gestionar les colònies de gats. Segons explica la presidenta de l’associació Reus Gats, Ester Amill, una de les colònies que enguany ha tingut problemes ha estat la localitzada a les piscines municipals. «Allí hi ha tres punts d’alimentació i dos d’ells estan controladíssims. Però el que estava situat més a prop del barranc l’accés era difícil i la població de la colònia es va descontrolar», comenta la presidenta. No obstant això, el punt d’alimentació va ser reubicat i la situació ja està controlada.
Malgrat tot, el control de les poblacions de les colònies no tan sols han estat un dels maldecaps dels voluntaris que treballen a través d’associacions que formen part del projecte GAT, com és el cas de Reus Gats, sinó també els atacs a aquests animals pel carrer. Amill assegura que hi ha hagut diversos casos d’atropellaments fortuïts,
trets amb pistoles de balins i, fins i tot, presumptes enverinaments d’aquests animals. «No podem afirmar que siguin enverinament al 100%, perquè no ens podem permetre pagar les necròpsies, però els símptomes de molts gatets concorden amb un enverinament. Hem tra-
L’Ajuntament aprova una nova ordenança de neteja viària per lluitar contra l’incivisme
Residus l El ple de l'Ajuntament de Reus del passat divendres 21 de novembre va aprovar definitivament l'ordenança reguladora de la recollida, transport i prevenció de residus, així com del servei de neteja viària i espais privats. Una nova ordenança que pretén endurir la lluita contra l'incivisme, ampliant i detallant les infraccions i es-
tablint mesures estrictes per garantir la neteja dels carrers i la correcta gestió dels residus. Entre les novetats hi ha l'obligatorietat de separar els residus en origen, utilitzar bosses compostables per a la brossa orgànica o l'obligació dels negocis de mantenir netes les terrasses i disposar de cendrers en les zones de fumadors. A més, els amos
Les associacions demanen més recursos per fer la seva feina
d'animals de companyia veuran incrementades també les seves obligacions, ja que a part d'haver de diluir l'orina amb aigua i recollir les defecacions amb bosses compostables, hauran d'evitar miccions i excrements en zones sensibles com zones d'esbarjo, mobiliari urbà, façanes d'edificis o els escocells d'arbres que continguin vegetació. A més, també s'endureix la resposta a la reincidència, que pot comportar que una infracció lleu passi a ser greu i una greu passi a ser molt greu. Redacció
mitat bastants incidències enguany», lamenta. A la vegada, reclama a l’administració que garanteixi més recursos perquè les entitats puguin fer la seva feina. «Està molt bé la nova llei de benestar animal, però si després no arriben els ajuts o els diners als ajuntaments i associacions ens obli-
L’analista
ga a afrontar nosaltres el cost d’aquesta llei», sigui vacunant o xipant, critica. A més, una situació que es veu agreujada en un context d’augment d’abandonaments de gats domèstics a la ciutat. Segons dades del consistori reusenc durant l’any 2024 es van recollir 37 gats de la via
pública, dels quals només 5 van ser recuperats per l’amo. Amb xifres de gener a agost de 2025, es comptabilitzen ja 42 felins arreplegats, dels quals només 4 han estat recuperats. Gats que, en la majoria, tot i que siguin domèstics no s’han xipat ni esterilitzat. Roman Casanovas, de l’Última Llar, apunta que aquesta situació es deu al fet que els seus amos prefereixen estalviar-se la despesa, ja que «esperen que el gat no surti de casa». Ara bé, l’aparició d’aquests felins extraviats, de manera accidental o intencionada, en les colònies de gats pot provocar que aquestes es descontrolin.
Els voluntaris
Davant d’una tasca com aquesta i amb una vuitantena de colònies de gats registrades calen moltes mans per poder arribar a tot arreu. Per aquest motiu, Amill fa valdre i agraeix la feina feta i hores de dedicació per part dels voluntaris que treballen com a gestors de les colònies. «Dediquem moltes hores, hi ha molt de sacrifici. La gent que està jubilada sí que pot dedicar més estona, però els que treballem hem de fer servir el nostre temps lliure per això», assenyala.
A més, la presidenta de Reus Gats assegura que la feina dels voluntaris garanteix que la situació viscuda a la colònia de les piscines enguany sigui poc freqüent: «Els gestors estan molt pendents i quan arriba un gat nou ràpidament avisa, l’agafem i es procedeix com cal. I també s’encarreguen de posar el menjar i retirar les restes». Un voluntariat que, a més, cada vegada és més paritari, ja que tot i que en un inici la majoria eren dones, cada vegada «hi ha més homes que ens ajuden».
econòmic i divulgador Marc Vidal, present a la jornada ‘Innovar sense límits’
Empresa l L'analista econòmic i divulgador tecnològic Marc Vidal estarà present en la jornada Innovar sense límits que l’Ajuntament ha organitzat per a demà, a partir de les 18 hores, a firaReus Events. L’objectiu de la trobada serà posar en relleu el dinamisme empresarial vinculat a la capacitat d’innovar, tot destacant aquells models de negoci que han integrat l’agi-
litat, la iniciativa constant, la proactivitat i l’adaptació al canvi com a motors de consolidació i creixement del teixit productiu del territori. Durant la seva ponència, titulada Arribes a temps al futur?, Vidal exposarà els reptes imminents que hauran d’afrontar les empreses i les persones que les integren. Lluny de plantejar un escenari de crisi, defensa que els desafiaments
representen una oportunitat per evolucionar i créixer i que la incertesa és una ocasió per a la transformació digital. A més de la conferència, la vetllada inclourà taules sectorials amb companyies innovadores del territori, com Scandraw i Group B. Live. També es presentarà l’oferta de serveis d’innovació que l’Ajuntament posa a disposició de les societats. Redacció
«El congrés
de servir per convertir moltes teories de descarbonització en polítiques reals»
Entrevista l El catedràtic de la URV és membre del comité tècnic del congrés i creu que cal involucrar molt més la societat civil en el canvi, perquè «haurem de consumir molt menys» i «hi haurà impactes»
D.P.
Josep Maria Arauzo Carod és catedràtic del departament d’Economia de la URV, a més de sotsdirector de l’Institut Universitari de recerca en Sostenibilitat, Canvi climàtic i Transició energètica (IU-RESCAT) de la mateixa universitat. Tot això l’ha portat a formar part el comitè científic del nou congrés de transició energètica Enerhub que es realitzarà a Reus el pròxim 5 de desembre. Què es trobaran aquells que participin en l’Enerhub?
«La idea és tenir un esdeveniment de territori, prou heterogeni per tal que arribi a diversos públics, professionals, administracions, empreses i agents socials, i que posi sobre la taula la situació real de la transició energètica i la descarbonització a casa nostra». D’entrada, la situació sembla indicar que fem tard a tot...
Les renovables
«Són una necessitat per tothom, no un posicionament ideològic»
«El congrés hauria de servir una mica per això, per transformar i convertir totes les teories de transició i descarbonització en polítiques reals, perquè hem de reconèixer que pràcticament està tot per fer. Hi ha moltes més coses a afrontar més enllà del que puguin fer les grans empreses i no és un procés que hagi de liderar el ciutadà, sinó les administracions». Què és el primer que hauríem d’assumir la gent del carrer?
«Hem de ser conscients que el nivell de consum d’energia actual és inassumible. Hem de saber el què comporta crear aquesta energia, perquè en un horitzó a mitjà termini haurem de decidir i segurament haurem de consumir la meitat del que fem ara». A la meitat? No sembla fàcil.
«Hem de ser realistes. Només la IA ja consumeix una quantitat d’energia brutal i tota nova tecnologia implica un consum afegit. Aquest és un debat que caldrà afrontar, perquè, per exemple, sabem que hem de tancar les nuclears, però ara mateix no les podem tancar. Ara tenim poques infraestructures de producció
L’apunt
Sis experts per garantir el rigor
L’Enerhub, que organitza l’Ajuntament de Reus, neix amb l’assessorament d’un comitè científic format per Josep Maria Arauzo, l’experta en regulació elèctrica
Helena Bagder; el directiu de Wattger Ivan Capdevila, l’ambientòloga de l’Eurecat Merche Carod, l’¡advocat de Samso Joan Herrera i el directiu de l’ICAEN Lluís Morer.
molt grans i hem d’anar a moltes infraestructures i diverses, i repartides per tot el territori. El canvi provocarà impactes i es pertorbaran algunes activitats i els preus, però és evident que calen més parcs fotovoltaics i més aerogeneradors».
Però no a tot arreu hi ha espai ni condicions per posar-hi de tot. «Exactament. En altres països hi ha mesures compensatòries per a les zones productores i aquí s’hauria de plantejar. No podem posar aerogeneradors a tot arreu i zones com Barcelona, que
són grans consumidores, no tenen prou espais per ser autosuficients, de manera que continuarem tenint zones productores i zones consumidores, i s’haurien d’establir sistemes de més equilibri per als que generin energia. Caldrà un debat, perquè ara mateix estem en aquell punt de ‘ho vull, però no ho vull veure’, tot i que les renovables són una necessitat per tothom, no un posicionament ideològic». Sembla que la primera aposta clara hauria de venir de les administracions. «Per descomptat. Ens calen polítiques valentes i treballar en una direcció clara d’iniciatives de transició. En el nostre cas tenim que Reus hi treballa a fons, però cal que sigui de forma més global. Al ritme actual no arribarem a temps a complir cap dels objectius, perquè no tenim capacitat per fer-ho. De fet, estem fomentant l’ús de l’energia elèctrica, però no es creix en la generació d’energia elèctrica neta. La descarbonització implica uns costos que hem d’assumir tots i no tinc clar que tothom estigui disposat a assumir-los».
Ens hem pres massa a la lleugera tot aquest procés? «El problema és la comunicació, perquè no s’ha entès que això no és només una qüestió de canviar una font energètica per una altra. És un canvi de dimensió socieconòmica global, que implicarà grans consensos i s’hi ha d’implicar la societat civil, perquè res podrà seguir sent com era fins ara».
Què n’espera de l’Enerhub? «M’agradaria que no fos un congrés puntual, que tingui continuïtat i que sigui prou dinàmic per anar adaptant-se amb els anys, perquè les problemàtiques aniran canviant amb el temps».
Entrevista l El copropietari del Forn Sistaré va guanyar, junt amb el seu germà Tomàs, el concurs a millor pa de pagès català 2025 i reivindica la versatilitat que ofereix aquest producte local
Miquel Llaberia
El Forn Sistaré ha guanyat el premi a millor pa de pagès català. Com ho sents?
«Estem molt contents, però això no té res a veure amb qui fa el millor pa. Sí que tenim un molt bon pa de pagès i ens mereixíem guanyar el premi, però fa sis anys que som finalistes. Nosaltres formem part de la IGP Pa de Pagès Català des del primer dia i hem anat posant el nostre granet de sorra perquè esdevingui un segell de qualitat. Sí, hem sigut els guanyadors dues vegades, però hem sigut moltes més vegades finalistes, també hem sigut jutges i formem part de la junta. El que vull dir amb tot això és que el concurs és molt més que proclamar un guanyador, és demostrar que fer pa és tasca d’un equip.
El pa del Sistaré no el fa ni el Xavi ni el Tomàs, el meu germà, el fa molta més gent dia rere dia».
Què té d’especial el pa de pagès?
«És pastar farina, aigua i una mica de sal, és només això. Aquesta senzillesa li atorga la seva grandesa i, de vegades, no li hem donat tota la importància que té al pa. Són ingredients molt bàsics que quan es barregen som capaços de fer un aliment que ens ha acompanyat al llarg dels segles. I que et diguin que fas
el millor senta molt bé! I el fem a Reus».
Com t’agrada dir que ets de Reus
«M’encanta! És veritat que tots els pans són farina i aigua, no hi ha cap misteri, però de Reus només és el nostre i això s’ha de valorar».
Els reusencs sou competitius
«Una mica, però ara parlant seriosament, a Reus hi ha com una mena de rauxa i emprenedoria que fa que tinguem aquest punt de xovinisme. En una sola frase som capaços de dir ‘Reus’ quaranta vegades.
Però precisament per això no volem deixar el nom de Reus en mal lloc i intentem fer-ho millor i tot. El fet de ser de Reus significa que, per molt que ho facis bé, ho voldràs fer millor. Així som en aquesta ciutat».
Tornem a parlar de pa. Què vas haver de fer en el concurs?
«El concurs no comença el dia d’entrega dels premis. Hi ha tota una prèvia uns mesos abans amb unes semifinals en què tots els forners que formem part de la IGP, un centenar aproximadament, tenim l’opció de portar els nostres pans a l’Escola de Barcelona o a la de Sabadell, ho anem alternant. Aleshores, el professorat i el president de la IGP fan una anàlisi sensorial
Preferències
«A mí m’agrada el pa amb oli, una punta de sal i un all fregat. És sublim»
de cadascun dels pans, comproven el pes i el pH. Trien els cinc pans que aniran a la final.
L’Arquebisbat titlla de «fet gravíssim» el tancament del temple de la Sang
Religió l Diu que el problema és amb «alguns membres» de l'entitat
Sergi Peralta Moreno
L’Arquebisbat de Tarragona titlla de «fet gravíssim» el tancament del temple de la Puríssima Sang. A totes les misses que s’han celebrat a Reus aquest cap de setmana s’ha llegit un missatge, en nom del vicari general, Santi Soro, que
tracta «la situació que malauradament vivim per la complexa situació amb alguns membres de la Reial Congregació». En el text, Soro matisa que l’escenari de tensió «no és amb la congregació, sinó amb alguns membres de la cessada junta de govern». «No cal dir que en tot moment
l’arquebisbe i l’Arquebisbat han desitjat i cercat una sortida amical i fraterna, però també és veritat que ens hem trobat amb circumstàncies difícils», assegura. El vicari general aclareix que el temple pertany a la congregació, però el 1867, veient que s’hi feia culte públic, l’arquebisbe
I a la final, amb un altre jurat format per professionals i no professionals. En la semifinal es porten dos pans, un sencer i un tallat, i a la final en portem tres, un sencer, un tallat i un del dia abans. Això és important perquè un bon pa de pagès català es té en molta consideració com aguanta.
va convertir-lo en una nova parròquia. Tenint en compte això i que la Sang «és una associació pública de fidels, que vol dir que actua en nom de l’Església», considera que «no té sentit que algunes persones de la mateixa desacatin l’autoritat eclesiàstica i no s’avinguin a un diàleg constructiu i eclesial». Soro tanca denunciant el «fet gravíssim» que suposa el tancament de la parròquia «sense avisar el rector», qui «a hores d’ara encara no té notificació de les raons per les quals s’ha pres aquesta decisió tan dràstica».
balança a un costat o un altre són matisos. I a més, qualsevol del centenar de pans que formen part de la IGP se’ls obliga a passar una auditoria anual, perquè estan obligats a complir un reglament que estableix que les farines han de tenir una certa qualitat, que les fermentacions no han de ser molt llargues, que s’han de coure en un forn de pedra, que s’han de fer amb les mans, que han de fermentar en un tauler de fusta i moltes coses més. I amb això el que volem fer és que vagis a on vagis de Catalunya aquell forn de pa que tingui el segell de la IGP sigui una garantia que allí hi trobaràs bon pa».
El pa de pagès és el pa més català que hi ha?
«Jo crec que sí. Quan penso amb el pa amb tomàquet penso amb el pa de pagès, quan penso en la calçotada penso amb el pa de pagès, quan penso amb una espardenya penso amb pa de pagès. És un pa que fa molla, que està fet per sucar, que pots convertir en unes sopes de farigola. Ha de ser un pa per ser sucat i per sucar. És el nostre pa. I també vull aprofitar per remarcar que no hem de llençar mai pa, sempre té una segona vida. Un pa de pagès es pot reaprofitar de moltes maneres i això és una cosa que hem de recordar que ho feien les nostres àvies».
Aleshores, valoren tota una sèrie de paràmetres del 0 al 10 i acaba havent-hi un guanyador».
El teu pa es va imposar en aquesta ocasió «Sí, però és el que deia abans. Qualsevol dels cinc pans de la final es mereixia guanyar i el que acaba decantant la
De quina manera t’agrada més menjar el pa de pagès? «Sempre diem que el pa amb tomàquet, però jo diria el pa amb oli». Amb sal o sense?
«Amb una punta de sal i un all fregat, per mi és la manera més sublim. Ara bé, aquí també hem de tenir en compte la tríada: pa, oli i vi, i amb una quarta pota que és el fruit sec. Amb aquests quatre elements conquerim el món».
Propostes l Valls i el Vendrell, entre les dotze capitals de comarca dotades amb 800.000 euros per dissenyar estratègies
Adam Díaz Garriga
La Generalitat impulsarà una prova pilot per a dotar amb 800.000 euros a dotze municipis sol·licitants del Pla de Barris i Viles 2025-2027. Entre els escollits, el principal objectiu es la integració d’una estratègia dissenyada per revitalitzar el comerç dels seus nuclis antics, enfocant-se, principalment, en la dinamització dels establiments buits i la millora urbanística de l’entorn per millorar les zones de comerç. La mesura proposada pel Govern, emmarcada en el Pla de Barris, determinarà quines són les capitals de província seleccionades per dur a terme el programa pioner durant el mes de gener.
El conveni, signat el passat dissabte entre la Generalitat i les localitats, inclou a Valls i el Vendrell per a oferir una subvenció entre 40.000 i 80.000 euros per poder «desenvolupar diversos instruments de planificació urbanística». La principal demanda serà la creació d’un mapa acurat del teixit comercial existent i una anàlisi qualitativa d’aquesta oferta, amb la intenció de «garantir una oferta comercial equilibrada», segons s’ha determinat el conveni confirmat pels Departaments de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Els municipis hauran de presentar un anàlisi de l’estat dels comerços
Fins al gener, però, segons afirmen des dels consistoris seleccionats, no coneixeran
si finalment s’atorguen les subvencions. «És positiu perquè tenim la feina feta, ja hem començat a buscar inversors i què es pot fer amb els locals», ha indicat la regidora de Béns de Valls, Rocío Martínez.
D’acord amb l’edil, les demandes de la Generalitat s’enfocaran a registrar l’estat
Valls ençeta la temporada de calçots amb previsió d’igualar l’anterior
Cultura l La Indicació
Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls ha encetat oficialment la temporada amb bones perspectives de producció. Els pagesos esperen igualar les dades de l’any passat, quan es van collir 20 milions de cebes dolces. Una perspectiva que l’organisme atribueix a les bones condicions meteorològiques, però
també a la celebració de nous actes per incentivar el consum d’aquesta verdura. Parallelament, aquest dissabte s’ha celebrat la tradicional arrencada del primer manat de calçots, enguany a càrrec del cuiner Eduard Xatruch, qui ha reivindicat els productes de proximitat per donar a conèixer la cultura catalana. «El calçot és un rferent de la cul-
tura gastronòmica catalana», ha indicat el professional, afirmant que el calçot és un dels plats que «més s’ha internacionalitzat». D’altra banda, els productors també tenen bones expectatives envers el preu que es pagarà als pagesos després que l’any passat se’n registrés un de «bastant digne», segons el president de la IGP, Isidre Coll. ACN
dels comerços, quants establiments existeixen sense propietari o «quins estan disposats a formar part del pla de dinamització», les afectacions urbanístiques i els metres quadrats sense ocupar-se per negocis al centre històric dels municipis participants en el conveni. El Vendrell i Valls
també compten amb propostes enfocades, principalment, en la transformació dels seus nuclis antics, un fet que els situa entre els municipis destacats per obtenir ajudes.
Èmfasi en la buidor «La Generalitat vol continuïtat, que els locals es mantin-
Més inversió
«Emmarcat» dins el Pla de Barris i Viles
El Pla de Barris i Viles contempla inversions arreu de Catalunya finançades per la Generalitat al 70%, juntament amb els consistoris, per transformar municipis, especialment els seus Nuclis Antics. Principalment, s’estableix per a portar a terme millores urbanístiques entre el 2025 i el 2027.
guin», explicava Martínez, afirmant que «no invertiran en establiment que durin un any». Malgrat tot, la proposta no contemplarà «tot el centre històric», sinó que «existeix un eix principal en fer èmfasi en els locals buits», ha aclarit l’edil de Valls, que indica la intenció del Govern en «ser curosos en quin negoci es posa». La proposta també valorarà les transformacions urbanístiques proposades per facilitar l’accés als comerços i dinamitzar-los, una de les prioritats de la transformació dels nuclis antics.
Cultura l Els museus del municipi impulsaran una prova pilot per millorar el benestar emocional dels usuaris
Redacció
Els museus del Vendrell portaran a terme una prova pilot, que aspira a convertir-se en projecte, per analitzar el benestar emocional dels pacients del CAP El Vendrell a través de l’impacte de l’art i la cultura. La iniciativa, Un viatge cap al Benestar, s’avaluarà amb 180 persones que seguiran diverses activitats proposades per identificar i expressar emocions, com «aturar-se i prendre consciència del moment present». L’objectiu, d’acord amb l’organització, és «utilitzar l’art i la cultura
com a mitjà per canalitzar pensaments i sentiments», asseguren integrants dels museus Pau Casals, Museu Deu i el Museu Apel·les Fenosa, del Vendrell, participants del projecte.
En cada una de les sessions, hi participarà un grup de pacients diagnosticats amb ansietat lleu-moderada pel CAP. Els resultats de les activitats serviran, segons preveuen, per «demostrar el paper dels museus com a espais que contribueixen al benestar i la salut de les persones». El projecte, encara en fase de pro-
va, es realitzarà en diversos centres de la demarcació i es va posar en marxa al mes de setembre. A cada museu participant, es realitzen quatre sessions d’una hora i mitja de durada setmanal.
Passaport
Totes les persones participants, a més, rebran un passaport que els permetrà visitar els museus de la Xarxa Territorial de Museus (XTMCTTE) de forma gratuïta durant l’any 2026, així com una guia per portar a terme de forma autònoma les acti-
Festes l El VII Concurs d'Allioli del Morell ha tornat a recuperar la tradició salsera al municipi, amb desenes de persones animades per fer la millor salsa del municipi. En un concurs gratuït, obert al públic, la participació ha estat individual tot i que ha regnat la col·laboració. Els ingredients, clàssics, sal, oli i all, i en cas que ho demanes-
sin, un ou, han portat durant els 30 minuts de durada de la prova una competició sana. Tot i això, tothom qui se li ha «tallat» la salsa, ha quedat desqualificat. Durant el concurs, s'ha valorat l'aspecte, el color i el gust. L'activitat, però, ha començat a les 9h del matí, amb un esmorzar de productes de producció quilòmetre zero: pa, llonganissa, cansala-
L’estat dels pacients s’avaluarà abans i després de les sessions
vitats proposades durant les sessions.
L’impacte de les sessions es determinarà avaluant l’abans i després de l’estat anímic dels pacients a les sessions, mesurant el seu nivell de benestar emocional, ansietat i el nivell de suport social que sentin. A més, es farà una observació externa per fer-ne també un seguiment qualitatiu més enllà de les sessions. En el cas del Vendrell, el programa s’integrarà dins la xarxa del CAP municipal, amb pacients voluntaris que han acceptat la proposta per dur a terme l’estudi, coordinat amb la Xarxa Territorial de Museus. Els resultats es recolliran durant tot el 2026, i fins al 2027.
L’objectiu del projecte pilot és que els resultats de la investigació permetin establir els museus participants com a actius en salut del territori. És a dir, com a recursos del municipi que contribueixen a la millora del benestar de la població i que, com a tal, poden ser prescrits als pacients per part dels professionals sanitaris, tal com estableix el Programa de Prescripció Social (PS) a l’atenció primària, d’acord amb l’enfocament holístic de promoció de la salut impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Les Arts en Salut són una metodologia que utilitza les arts i la cultura per millorar la salut i el benestar de les persones. Parteix del concepte biopsicosocial de salut, un estat de benestar físic complet, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties.
enforteix el vincle amb el mercat briànic amb una trobada a Manchester
Comerç l També es consolida com a referència en turisme familiar i esportiu
Redacció
Cambrils ha participat aquesta setmana una trobada professional celebrada a Manchester amb l’objectiu d’enfortir el vincle amb el mercat britànic i impulsar la seva comercialització turística. L’acció, promoguda en el marc del Pla Conjunt de Promoció Turística de la Costa Daurada, ha reunit més de 60 agents de viatges de Manchester i la seva àrea d’influència, i ha facilitat el contacte directe entre el sector turístic del territori i els principals prescriptors del Regne Unit. Durant la sessió, el consistori ha presentat el seus principals atractius a la demarcació als agents de viatge britànics, posant en valor «el seu model turístic basat en la qualitat, l’autenticitat i el benestar», i destacant tres eixos «clau», com el turisme familiar, el turisme esportiu
i el Slow Travel, el que situen com a «última tendència» per a promocionar la gastronomia, tradició i cultura «connectant amb el nivell de vida local». D’aquesta manera, segons assegura el consistori, els agents «han conegut de manera directa l’oferta de Cambrils» i espera «identificar noves oportunitats de venda».
Des de l’Ajuntament destaquen el turisme britànic de la Costa Daurada com principal prioritat, ja que entre el gener i l’octubre d’aquest 2025, més de 2,4 milions de turísties han pernoctat a la província, superant lleugerament les xifres prepandèmia i consolidant el Regne Unit com «un dels mercats internacionals més estratègics per a la destinació». Així, el consistori valora positivament la participació al Workshop professional.
da, botifarra, fruita, vi i aigua. Com sempre, serà un esmorzar solidari, ja que l’import íntegre del tiquet anirà destinat a La Marató de 3Cat, que enguany es dedica a la divulgació i l’impuls de la recerca en càncer. L'activitat ha format part de la Festa de l'Oli, que promociona anualment l'oli de la demarcació durant un matí. Redacció
Cultura l La construcció serà a inicis del 2026 i s’hi invertiran de 4,9 milions d’euros
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat inicialment el projecte que portarà a terme el Centre Experiencial Cal·lípolis a inicis del 2026. La proposta, que rebrà una inversió per part del consistori de 4,9 milions d’euros, aportats pel fons Next Generation, serà portada a terme per RCR Arquitectes, amb una iniciativa que espera, primerament, restaurar i consolidar la museïtzació del jaciment arqueològic de Cal·lípolis. El centre oferirà un museu immersiu que «permetrà conèixer de prop el procés de recuperació dels espais naturals i les espècies animals protegides, així com el desenvolupament de la vil·la romana dels primers segles. El termini d’execució continua establert fins al juliol del 2026, i l’Ajuntament de Vila-seca va ser un dels pocs que va accedir a la màxima dotació dels fons pel Turisme de la Unió Europea. El projecte no només contempla el museu, sinó la protecció d’un total de 37 hectàrees d’aiguamolls que esdevindran una reserva natural on es reintroduiran
El projecte contempla convertir la zona en un refugi climàtic
espècies animals, amb una transformació íntegra del nucli de la Pineda. Entre els treballs, també se situa la
Salou defensa enfortir les relacions entre universitats i municipis turístics
Enseyament l El batlle, Pere Granados, ha insistit en apostar per l'eduació turística
Salou ha reclamat l’enfortiment de les relacions entre les universitats de referència de la demarcació i els municipis «turístics», amb l’objectiu de «traslladar el coneixement científic i acadèmic de manera directa a les polítiques públiques locals». D’aquesta manera ho ha exposat l’alcalde de Salou, Pere Granados, durant l’Assemblea General Electoral de l’aliança de Municipis Turístics d’Espanya (AMT), celebrada a Arona. El batlle ha recordat la disposició del municipi instaurant
la seva pròpia càtedra d’innovació i recerca turística, vinculada a la Universitat Rovira i Virgili, com un «aliat estratègic en la planificació i gestió d’una destinació turística madura».
Durant l’acte, el representant de Salou ha qualificat «d’imprescindible» les càtedres d’innovació, recerca i sostenibilitat, vinculades a cada municipi, per tal que les universitats participin en «l’anàlisi, disseny i l’aplicació dels projectes que millorin la qualitat de vida dels residents i el progrés del sector». El bat-
construcció d’un contradic, paral·lel a la platja dels Prat.
Espai natural
Un espai que, segons l’entitat constructora, «tindrà un ús social amb zones de pineda i aiguamolls que connectaran amb l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000». També es planteja la reurbanització
de la zona, canviant configuracions als carrers pròxims a l’estructura del museu i plantejant la construcció d’aparcaments i la plantació d’aproximadament 300 arbres, que han de servir com espai de refugi climàtic. Dins el Centre, a més, també es plategen exposicions de realitat virtual sobre l’entorn natural.
La cantant acompanyada per Josep M. Baldomà. Cedida
Música l Un concert íntim i solidari omple l’Auditori Josep Carreras
Redacció
La 22a Gala Benèfica a favor de la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia va reunir el passat divendres 400 assistents a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, que van gaudir d’un concert extraordinari de Luz Casal. Acompanyada al piano per Josep M. Baldomà ‘Baldo’, la cantant va oferir un recital íntim i poc habitual, en què va despullar algunes de les seves cançons més emblemàtiques i va mostrar la seva força artística amb un format minimalista i
carregat d’emoció. La connexió amb el públic va ser immediata, amb moments de gran complicitat, anècdotes i estrenes en primícia del seu pròxim àlbum Me voy a permitir, que veurà la llum el 28 de novembre. L’auditori, ple de gom a gom i amb entrades exhaurides des de feia mesos, va viure una vetllada màgica. Des de 2002, la gala ha comptat amb artistes de renom internacional, consolidant-se com una cita imprescindible que uneix música i solidaritat en la lluita contra la leucèmia.
El municipi reclama la «necessitat estratègica» de les universitats
lle també ha subratllat que les universitats aporten una «visió estratègica basada en dades, recerca i coneixement expert», necessària per a municipis com Salou.
Turisme l Som Turisme destaca l’augment d’arribades i pernoctacions, i el dinamisme de l’aeroport
Redacció
L’acte Som Turisme, que es va celebrar la setmana passada a l’Auditori Municipal d’Amposta, va reunir 300 representants públics i privats del sector turístic de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.
L’esdeveniment, organitzat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, va servir per reconèixer la feina dels professionals i per presentar el balanç de l’activitat turística del 2025, que va evidenciar una consolidació notable del sector a la demar-
cació. Fins a finals d’octubre s’havien registrat 5,6 milions d’arribades i 21,3 milions de pernoctacions, mentre que l’Aeroport de Reus havia incrementat un 13,1% el volum de passatgers respecte de l’any anterior. Durant la trobada es va lliu-
rar el Premi Costa Daurada i Terres de l’Ebre a Salvador Anton, en reconeixement a la seva trajectòria acadèmica i al seu paper en el desenvolupament turístic de les dues destinacions. Anton, investigador i catedràtic de la URV, va oferir també una xerrada
Desfilada marina al passeig Jaume I de Salou per engegar una nova edició de la Festa del Calamar
sobre els reptes futurs del sector, en què va remarcar la necessitat d’adaptar-se i innovar davant una «transició inevitable».
L’acte va acollir igualment el lliurament dels Premis Jordi Cartanyà, que van distingir projectes innovadors i de va-
Salvador Anton va rebre el reconeixement per la seva trajectòria
lor afegit al territori. Enguany es van premiar sis iniciatives: Deltacleta, Nàutic Parc, Merops 360, Celler Vinyes Domènech, Grup Calafat i Hotel Blaumar. Les propostes guardonades, repartides en tres categories, abastaven des de solucions tecnològiques fins a nous productes de turisme experiencial i sostenible, amb una dotació total de 30.000 €. El balanç presentat va mostrar un creixement moderat a la Costa Daurada (+2,9% d’ocupació). L’estada mitjana es va situar en 3,9 nits. El mercat internacional va continuar reforçant la Costa Daurada, on ja representava el 53,7% dels visitants, mentre que a les Terres de l’Ebre es mantenia en el 27,7%. El mercat francès es va confirmar com el principal origen exterior a tota la demarcació.
També es van destacar els bons resultats de l’Aeroport de Reus, amb 26 rutes operatives i un increment notable de passatgers, així com la lleugera davallada en l’activitat creuerística. Finalment, es va posar en valor la qualitat de l’oferta turística, amb reconeixements a càmpings, projectes de turisme ornitològic i equipaments com el PortAventura Convention Centre i el mateix aeroport.
Actes l Salou ha donat el tret de sortida a la 50a Festa del Calamar amb un pasacarrers inèdit que ha transformat el passeig Jaume I en un escenari ple de fantasia marina. Una morena, una tortuga gegant, un cavall de mar, una carpa, un porró festiu i fins i tot un pop de dues caps han encapçalat una cercavila que ha congregat centenars de persones al front litoral. Redacció/Ajuntament de Salou
La roda del temps gira i, per al Nàstic, es torna a repetir el cicle d’aquesta temporada. Després d’una victòria per créixer contra el Marbella, en la qual no es va brillar, l’equip no va créixer divendres i va repetir el fet de sumar més punts que sensacions. Sí, es va sumar un punt d’or i una porteria a zero més, però va ser més per desencert d’un Villarreal B que va tenir dos pals i tres ocasions clares més. Pel que fa al Nàstic? En atac res. Alguna cosa no funciona sigui en l’esquema, estil, jugadors o tot plegat.
El de divendres va ser un duel complicat en el qual el filial groguet es va merèixer guanyar. Dos pals i una bona actuació de Sant Dani Rebollo ho avalen. Però el que sí que es va fer notar és la manca de progressió a l’atac. Aquesta proposta d’un joc més ràpid, proactiu i agressiu no es va veure. Més aviat es va notar un estancament que Parralo va definir en micròfons de Tarragona Ràdio com «falta de personalitat» i «falta de profunditat».
A Villarreal el Nàstic va renunciar a jugar amb dos puntes purs i va establir un 4-2-3-1 amb Álex Jiménez de mitjapunta i Jaume Jardí exiliat a la banda esquerra. Durant gran part del partit es va notar que les peces ofensives lluitaven pel seu compte, amb tot un abisme entre elles. Marcos Baselga es va desgastar al màxim lluitant en els duels amb els centrals i pescant pilotes. La major part de les vegades que ho aconseguia, l’aragonès havia d’endarrerir molt la posició per buscar un soci al mig del camp, perquè no tenia cap acompanyant entre les línies enemigues. De fet, només en una ocasió durant el partit va poder connectar amb claredat, filtrant una passada a l’esquena de la defensa cap a Álex Jiménez, però aquest no va aprofitar l’ocasió. El davanter va ser un dels destacats, però estava massa sol per poder brillar i ni tan sols va rebre cap pilota per poder rematar a porteria. La que va tenir la va haver de generar ell mateix amb un xut llunyà que s’ha de ser molt optimista per considerar-ho ocasió.
A la segona meitat va arribar una altra ocasió clara, aquesta vegada fabricada per Marc Montalvo amb el mateix protagonista de la primera meitat, Álex Jiménez. Aquest cop tampoc va haver-hi encert individual per transformar un mà a mà en una ocasió de gol.
El Nàstic no va tenir profunditat a les bandes. En gran part, pels perfils dels seus
Futbol El Nàstic va a tornar a tenir millor resultats que sensacions contra el Villarreal B
El davanter del Nàstic Álex Jiménez en una de les poques aproximacions a l’àrea del conjunt grana contra el Villarreal B. Villarreal B L’aposta per Jaume Jardí a l’esquerra no està donant resultats
protagonistes. Ni Pau Martínez ni Jaume Jardí tenen la velocitat ni la capacitat de driblar la seva marca per arribar a la línia de fons. En el cas de Jardí, sempre ha aprofitat la seva qualitat per fer-se un forat cap a la frontal on provar el tir, però a l’esquerra aquesta llibertat la perd. De fet, els millors minuts del Nàstic van arribar al final del primer temps i, casualment, van ser quan el reusenc va sortir de l’esquerra per donar suport a altres zones del camp. Pel que fa a Pau Martínez, es va notar falta de mossegada i caràcter en els u contra u, però també, perquè tampoc va rebre suport per la seva banda amb el lateral. Ni Moi Delgado ni Sergio Santos van trepitjar el camp contrari i això es va traduir en la falta de profunditat que destacava Parralo. Sense incisió per les bandes i amb una illa en forma de davanter centre, era impossible generar un futbol que fos tremolar la defensa grogueta, més enllà de les gèlides temperatures.
En definitiva, el Nàstic ha de fer un pas endavant a nivell individual, i també noves provatures en l’esquema. Es estrany veure en tres jornades jugadors com Almpanis, Juanda
Fuentes i Katpoum passar d’alternatives a no comptar i no rascar cap minut. Cristóbal Parralo encara té molta feina per fer i la Primera Federació no espera.
CLASSIFICACIÓ
Desaprofitat
L’apunt
L’afició grana no va deixar sol el Nàstic a Villarreal
Més d’un centenar nastiquers van acompanyar a l’equip en el duel de divendres contra el Villarreal B. La Marea Grana present es va fer notar animant durant tot el partit, un esforç que va ser agraït pels jugadors al final del partit i també del club, que va destacar «sempre hi sou» a través d’X
Equip Pts J G E P GF GC
1.At.Madrileño* 24 12 7 3 2 20 10
2.Sabadell 23 13 5 8 0 12 5
3.Europa 22 13 6 4 3 18 14
4.Teruel 20 13 5 5 3 10 8
5.Cartagena 20 13 5 5 3 12 11
6.Eldense 19 13 4 7 2 14 13
7.Alcorcón 19 13 5 4 4 10 11
8.J.Torremolinos 18 13 4 6 3 17 14
9.Algeciras 18 13 5 3 5 15 14
10.GIMNÀSTIC 18 13 5 3 5 16 17
11.Tarazona 18 13 5 3 5 8 10
12.Hércules 17 13 5 2 6 13 13
13.Real Murcia 17 13 4 5 4 13 13
14.Villarreal B 16 13 4 4 5 17 15
15.UD Ibiza 15 13 3 6 4 9 13
16.Antequera 13 13 2 7 4 12 13
17.Sevilla Atlético 12 13 2 6 5 8 10
18.Marbella* 11 12 2 5 5
PRÒXIMA JORNADA
Betis Deportivo-Cartagena Europa-Sabadell At.Sanluqueño-Tarazona Sevilla At.-Marbella Eldense-Antequera J. Torremolinos-Villarreal B Ibiza-Algeciras GIMNÀSTIC-Hércules Real Murcia-Alcorcón Atlético Madrileño-Teruel
Reus FC Reddis. Pacheco, Alberto Benito (Pol Fernández Serra, 64’), Pol Fernández, Andy Alarcón, Sergi Casals, Lluis Recasens, Ramon Folch, Sandro Toscano (Sardà, 87’), Miquel Ustrell, Fran Carbia (Torrents, 77’) i Aitor Serrano. Barbastro. David Troya, Jaime Ara (Kalil, 57’), Mingotes, Manu Cardiel (Rodrigo Sanz, 69’), Alarcón, Cambil, Caro (Hugo Anglada, 82’), Sito Barrera, Eder (Aarón Fernández, 82’), Gabarre i Kun (Montesinos, 57’). Gols. Sense gols. Àrbitre. José Martínez Vilches (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Sergi Casals, Fran Carbia, Ramon Folch i Aitor Serrano i als visitants Jaime ara i David Troya. Incidències . Partit de la jornada 12 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 2.2930 espectadors
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis es va conformar ahir amb un empat amarg contra el Barbastro. El conjunt roig-i-negre va caure en el parany dels aragonesos i va viure un duel que semblava escrit per un guionista de l’equip rival: molts xocs, faltes, poc joc i ocasions. Amb tot, els de Marc Carrasco van poder guanyar i perdre perquè en els darrers cinc minuts del partit Aitor Serrano va errar un mà a mà davant Troya i Aarón Fernández en va fallar una idèntica.
Els reusencs es van trobar un Barbastro preparat per a la batalla. El conjunt aragonès, lluitant per la salvació, va excavar les seves trinxeres amb una defensa de cinc i una altra línia al mig del camp per impedir cap avanç rival.
El resultat del xoc d’iniciatives va acabar amb un domini inicial dels aragonesos. Amb la pilota, el Barbastro va mostrar les seves carències. Va acumular la possessió i les passades, sí, però no tenia idees per progressar cap a la porteria de Pacheco. El Reus, en canvi, poc a poc les va tenir i totes les ocasions arribaven per la banda dreta. Alberto Benito va tornar amb força i, de la mà de Fran Carbia, va trobar les úniques escletxes possibles al mur visitant. Tot el que fos futbol previsible i pilotes en llarg era comoditat per al Barbastro, així que la forma de fer mal va ser trobar l’esquena del rival. Així va arribar la jugada més clara de la primera meitat. Fran Carbia va fer valdre la seva velocitat i picardia per caçar una pilota filtrada dins de l’àrea, però no va estar precís en el remat i Troya la va desviar. El partit va morir amb el marcador igualat al descans i es va engegar un compte enrere sobre els roig-i-negres. El
El defensor del Reus Pol Fernández defensant al davanter Toni Gabarre en una situació de pilota aturada. Tjerk van der Meulen
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Poblense 24 20 7 3 2 15 9
2.Barça Atlètic 21 20 6 3 3 23 12
3.Atlètic Balears 21 20 6 3 3 18 15
4.REUS FCR 19 20 6 1 5 19 16
5.Espanyol B 18 20 4 6 2 14 10
6.Sant Andreu 18 20 5 3 4 15 13
7.Castellón B 18 20 5 3 4 25 26
8.Girona B 17 20 4 5 3 12 10
9.Alcoyano 17 20 4 5 3 10 10
10.Terrassa 17 20 4 5 3 16 18
11.Olot 15 20 3 6 3 8 9
12.Andratx 14 20 4 2 6 13 15
13.Barbastro 14 20 3 5 4 8 10
14.SD Ibiza 14 20 4 2 6 10 13
15.Atlètic Lleida 11 20 2 5 5 17 21
16.Valencia M. 11 20 2 5 5 17 22
17.Torrent 10 20 2 4 6 13 18
18.Porreres 10 20 2 4 6 8 14
RESULTATS
Jornada 12, Segona RFEF
Valencia M.-Atlètic Lleida 1-0
Barça Atlètic-Terrassa 1-1
Andratx-Espanyol B 0-0
SD Ibiza-Girona B 1-0
Castellón B-Torrent 0-2
Atlètic Balears-Poblense 2-1
Alcoyano-Porreres 2-0
REUS FCR-Barbastro 0-0
UE Sant Andreu-Olot 1-1
PRÒXIMA JORNADA
Atlètic Lleida-Atlètic Balears
Porreres-REUS FC REDDIS
Barbastro-Barça Atlètic
Poblense-SD Ibiza
Torrent-Andratx
Espanyol B-Valencia Mestalla
Girona B-UE Sant Andreu
Olot-Castellón B
Terrassa-Alcoyano
Marc Carrasco: «Trec la lectura positiva de sumar la porteria a zero i d’haver dominat»
Futbol l El tècnic no va voler excusar-se davant les múltiples baixes de l'equip
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va sortir amb mentalitat positiva després de l’empat contra el Barbastro. «Es poden fer múltiples lectures, però em quedo amb la positiva. Estic orgullós perquè hem sortit a guanyar el partit i hem dominat, llàstima que no s’ha traduït amb els tres punts», destacava. «Em quedo amb
Aitor Serrano va tenir l’ocasió més clara per al Reus errant un mà a mà
que esperava a la segona meitat era un joc més difícil de pair per a l’espectador. El Barbastro sabia que el cronòmetre jugava al seu favor i, esgarrapant minuts en cada jugada i sumant contundència en els duels, va aconseguir el seu objectiu: impacientar l’afició de l’Estadi Municipal i també als jugadors.
La precipitació va venir de la mà de la imprecisió i les passades en llarg. Cada pilota rifada a l’aire era una petita victòria per a un Barbastro que estava ben còmode contra un Reus que havia fet més d’un pas enrere. Llavors es va notar els efectes secundaris de la crisi de lesions. Els jugadors perdien energia, però no hi havia moltes alternatives a la banqueta. En els darrers cinc minuts es va endollar el partit. Després d’un futbol amb un ritme baix, tots dos equips van tenir una ocasió clara per emportar-se el duel. Aitor Serrano va pescar una pilota per plantar-se sol davant Troya, però el davanter va errar en la definició i la pilota es va estavellar en el porter. Per la part del Barbastro, Aarón Fernández va guanyar l’esquena de la defensa reusenca i, en el seu mà a mà, va ser Pacheco qui la va desviar a córner. No va haver-hi temps per més i el duel va acabar amb un 0-0 que semblava dictat des que l’àrbitre va xiular l’inici.
El tècnic del Reus, Marc Carrasco. Tjerk van der Meulen
el fet que hem sumat una porteria a zero més». Una de les novetats tàctiques va ser veure Lluis Recasens com a pivot al mig del camp, una alternativa que Carrasco apuntava que «teníem la sensació que les virtuts del rival eren les transicions i amb Recasens de pivot els podíem frenar». Finalment, el tècnic no es va excusar amb les múltiples baixes de l’equip: «No tenir tants jugadors condiciona, però no em queixaré i no ho utilitzaré com a excusa, ens hem d’adaptar». El pròxim duel del Reus serà diumenge al camp del Porreres, el cuer de la categoria.
El Reus Deportiu ensopega a la recta dinal del duel contra el Porto
Hoquei Patins l El Reus Deportiu va sumar el passat dijous una nova derrota cruel a la Champions contra el Porto. El conjunt roig-inegre es va plantar en una de les pistes més complicades amb l'objectiu de treure un punt valuós. Arribar al pavelló del campió sempre és dur i així va ser en els primers minuts. El Reus va resistir, però
el Porto va desnivellar el duel al primer quart d'hora de partit. Els reusencs van aguantar i van aprofitar l'oportunitat a l'inici de la segona part. Guillem Jansà va posar l'empat després d'aprofitar una bona passada de Marc Julià. Els roig-i-negres van merèixer l'empat, però Alves va negar l'alegria en el tram final posant el 2-1. Redacció
El CV SPiSP marxa de buit de Tenerife després de perdre
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau va marxar de buit de Tenerife després de perdre contra el Cisneros Alter per 3-0. El partit va començar amb igualtat en els primers compassos, però Cisneros La Laguna va aconseguir obrir distància al marcador amb un parcial decisiu que va posar en dificultats als tarragonins. Malgrat els esforços de
l’equip cooperativista per reaccionar, no van aconseguir reduir la diferència i el set es va tancar 25-16 a favor dels locals. La dinàmica es va mantenir en el segon quart quan els locals van endossar un 25-19 que van portar el partit a l’abisme. Els rojillos no van poder reaccionar i van tornar a rebre un 25-19 que va suposar el 3-0 final. Redacció
El CB Valls cau contra el Castelldefels en un partit d’alta anotació (82-90)
Bàsquet l El CB Valls va lluitar fins al final, però va caure contra el Castelldefels en un duel d'alta anotació al pavelló Joana Ballart (82-90). Els de Miki Larraz van encetar el duel amb bones notícies. Després de setmanes sense bases, els vallencs van recuperar-ne un amb Pol Majoral. El duel es va complicar al principi per als vallencs.
Després d'una cistella inicial, el Castelldefels va posar un parcial de 0-12 que va fer molt de mal. Era un petit abisme a superar que requeria punts i els vallencs van aconseguir anotar, però el rival tampoc fallava. Tots dos equips van mantenir el torcebraç i, malgrat que el Valls va lluitar, no va poder remuntar l'encontre. Redacció
El TGN Bàsquet torna a pagar cars els seus errors i ensopega contra l’Ointxe (60-73)
Bàsquet l El TGN Bàsquet torna a pagar els seus errors i perd dissabte el seu duel de Lliga Femenina 2 contra l'Ointxe (60-73). L'equip entrenat per Sergio Manzano va patir un mal inici de partit. En els primers sis minuts de joc el marcador va arribar al 2-17, una llosa de 15 punts que va ser difícil d'aixecar i que va provocar que el TGN anés a
CB Salou. Brehima Traoré (11), Darien Jackson (2), Emilio Martínez (0), Joaco Sánchez (11) i Morales (7). També van jugar Cuéllar (5), Moure (4), Eddy Sims (11), Okenchi (1) i Pol Saló (4). Spanish Basketball Academy. Santano (10), Simeunovic (14), Curfman (20), Medina (14) i Garcia (10). També van jugar Rotcenokvs (0), Echevarria (5), Trifonov (3), Puidet (0) i Butko (0). Parcials. 7-27, 14-13, 12-17 i 23-19. Àrbitres. Alberto Lázaro i Abraham Hormigo. Incidències. Partit de la jornada 8 de Segona FEB disputat al pavelló Municipal de Salou.
Bàsquet l El parcial de 7-27 de l’inici va condemnar completament el duel
L’OCA Global CB Salou agreuja la seva crisi i torna a ensopegar a casa contra l’Spanish Basketball Academy per 5676. Aquesta vegada el duel es va trencar definitivament en el primer quart quan els salouencs van encaixar un demolidor 7-27 que va negar qualsevol opció de victòria. El duel es va complicar amb l’inici. No només perquè el Spanish Basketball va establir un parcial de 0-11, sinó perquè els salouencs estaven negats de cara a cistella. Els tirs fàcils no entraven i ni tan sols Traoré va poder estrenar el marcador en el tir lliure. De fet, la primera anotació local no va arribar fins passats sis minuts amb una esmaixada de Traoré. El conjunt visitant va mostrar un joc interior més fort i, davant una defen-
Edgar Moure durant un duel d’aquest curs. Gerard Martí
Els salouencs sumen la cinquena derrota consecutiva i són cuers
sa passiva dels locals, van ampliar el marcador amb un dolorós 7-27 al final del primer període.
Aquest cop era ja impossible de remuntar, però tocava
arreglar la imatge mostrada. D’aquesta manera, el CB Salou va sortir millor al segon període. Malgrat el poc encert des del tir de tres, els de Jesús Muñiz van sumar esforços en atac sense mirar un marcador que no va baixar en cap moment dels 20 punts de diferència. De fet, aquest es va ampliar al tercer període. Les sensacions van millorar, però no va ser suficient per plantar cara a un conjunt madrileny que, amb el marcador a favor, va abaixar revolucions amb el pas dels minuts. Jesús Muñiz tindrà una setmana més per poder millorar les carències i, sobretot, un aspecte anímic que ha quedat tocat. Aquesta setmana la lliga descansa i el pròxim duel és clau a la part baixa perquè es rep el Bisbal, el penúltim classificat.
remolc tot el partit. Les liles han estat víctimes dels seus errors i de la inspiració d'algunes de les jugadores visitants. Malgrat l'ensopegada inicial, les liles no van llançar la tovallola i, de la mà de Gobeil, van intentar retallar distàncies. Amb tot, quan semblava que hi havia un camí a l'esperança, l'Ointxe va rematar la feina. Redacció
El CP Calafell remunta i s’alça als penals i manté viu el somni europeu
Bàsquet l L’Ibersol CBT va aconseguir dissabte la setena victòria consecutiva a la pista del Ciutat d’Inca de Mallorca (52-71). Sense grans exhibicions, els de Toni Larramona van ser capaços de portar el partit al seu terreny. La defensa i un parcial de 0-16 al segon quart van obrir un forat gairebé definitiu i van ser les claus de la victòria. Marc Buscail i Dani Stefanuto van brillar amb 18 i 17 punts. Redacció/Guillo Dehon
Hoquei Patins l El somni europeu del Calafell continua més viu que mai. El conjunt verd va remuntar l'eliminatòria al Quevert i va segellar el passi a quarts de final de la WSE Cup als penals. En deu minuts el marcador reflectia el 2-1 i el Calafell va posar el 3-1 al descans. Al final del segon temps el duel va embogir i va acabar amb 4-3. Tot es va decidir als penals i Jero García va donar el triomf al Calafell. Redacció/Cedida
Futbol l La primera fase de La Liga Genuine s'ha celebrat aquest cap de setmana amb el Nàstic de Tarragona com a club amfitrió al Mediterranean Sports Hub (Fútbol Salou Sports Centre). Durant aquests dies es van disputar 75 partits en 8 camps de joc amb més de 1.000 futbolistes i tècnics arribats de
més de 30 províncies de 15 comunitats autònomes. Els equips estan dividits en tres grups de competició aquesta temporada, competint tant en classificacions esportives com de Fair Play LALIGA. El lema de la competició és «compartir abans que competir». La segona fase se celebrarà Paterna (València) i a
Les Insubmises Roller Derby regnen al Pavelló Olímpic de Reus
Cadis 31 gener-1 febrer 2026, la tercera fase: Vila-real (5-6 abril) i Burgos (10-11 maig) + Granada (25-26 abril) i la 4a fase la Gran Final serà a Bilbao. És un projecte pioner en inclusió social al món del futbol, impulsat per LaLiga, a través de la seva Fundació. Redacció/Tjerk van der Meulen — La Liga Genuine
Poliesportiul El Pavelló Olímpic de Reus ha acollit aquest passat cap de setmana l'Spuki Camp, organitzat per Les Insubmises Roller Derby. El recinte es va omplir d’activitats i va comptar amb la participació d'una setantena d'esportistes i àrbitres provinents de tot l'Estat. Redacció/Tjerk van der Meulen
Judicial l El president apunta que portaran la decisió a «altres instàncies» com el Tribunal Constitucional
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va insistir ahir en la innocència del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i va mostrar obertament el seu rebuig a la sentència condemnatòria del Suprem. «Respectem i acatem la sentència, però discrepem de la seva orientació», va etzibar Sánchez en la seva compareixença per fer balanç de la cimera del G20 a Sudàfrica. «Crec en la innocència del fiscal general perquè els testimonis dels mateixos periodistes al judici van acreditar que no era l’origen de la filtració», va continuar el president espanyol, que ha assegurat que ja han iniciat «el mecanisme» per rellevar García Ortiz i ha insinuat que portaran la sentència del Suprem a «altres instàncies» com el Tribunal Constitucional.
«Nosaltres respectem les sentències del Tribunal Suprem i a mi mai m’hauran sentit dir, com han fet altres partits polítics, que controlarem la sala Segona per la porta del darrere», va deixar anar Sánchez, fent una críti-
ca indirecta al PP i a Manuel Marchena. «Nosaltres acatem la sentència, però en una societat democràtica podem manifestar la nostra discrepància sobre la seva orientació. I jo ho faig», ha recalcat el president del govern espa-
«Lamentem aquest ‘fallo’ del Suprem, però el respectem i acatem»
ha indicat que ja han posat en funcionament el procediment per nomenar un nou fiscal general de l’Estat i ha insinuat que portaran la sentència definitiva del Suprem a altres instàncies com el Constitucional o la justícia europea. «En aquestes instàncies es podran dirimir alguns dels aspectes de la sentència que poden ser controvertits», ha posat sobre la taula Sánchez, que ha descartat parlar d’un indult a Álvaro García Ortiz. «Ara mateix no té cap sentit», va concloure el president del govern espanyol.
Revisar el pla de pau
Els Pujol afronten des d’avui el judici a l’Audiència
Judicial l La fiscalia demana 9 anys de presó per a l'expresident
ACN
Més d’onze anys després de fer-se pública la confessió sobre un llegat familiar a l’estranger per part de Jordi Pujol, l’Audiència Nacional comença a jutjar avui l’expresident de la Generalitat i la seva família per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l’execució. L’expresident s’enfronta a nou anys de presó per amagar diners a Andorra i suposadament haver beneficiat els fills amb corrupteles quan pre-
sidia el Govern, però aquest dilluns mateix podria quedar exonerat si el tribunal considera que el seu estat de salut l’impedeix defensar-se en bones condicions. Les vistes orals es faran a San Fernando de Henares fins al maig.
Informes mèdics
L’expresident, de 95 anys, està citat aquest dilluns per videoconferència tot just abans de l’inici del judici per valorar el seu estat de salut. La defensa va remetre al tribunal uns informes mèdics que ja advertien del delicat estat de salut físic i mental de Pujol, amb
fins i tot marcadors d’Alzheimer a la sang, i demanava que no hagués de ser presencialment al judici. El tribunal va encomanar un nou examen mèdic a forenses de l’Institut de Medicina Legal, que van concloure que Pujol no està en condicions per ser jutjat. El tribunal, però, se’n vol assegurar personalment. L’expresident està citat a declarar a les 10 hores a porta tancada de forma telemàtica, juntament amb totes les parts personades i els dos forenses que van fer l’informe. En un escrit d’allegacions, la defensa ha demanat aquesta setmana pas-
nyol, que ha mesurat molt les seves paraules per evitar una guerra oberta amb el Suprem.
“Crec en la innocència del fiscal general de l’Estat i periodistes acreditats d’una dilatada experiència han indicat clarament que García Ortiz no era l’origen de les suposades filtracions sobre la parella de la presidenta Ayuso», ha assenyalat Sánchez.
«Per això, lamentem aquest ‘fallo’ del Suprem, però el respectem i acatem», ha reiterat el president espanyol, que
D’altra banda, el president Pedro Sánchez va demanar «revisar en profunditat» el pla de pau de Trump per a Ucraïna i ha exigit que la Unió Europea i Ucraïna «s’asseguin a la taula de negociació». «Europa ha estat molt clara durant aquestes últimes 48 hores. Donem la benvinguda al pla de pau, però Ucraïna i Europa han d’estar en aquestes converses, ja que afecta la seguretat de tot el continent», va assenyalar Pedro Sánchez aquest diumenge en la seva compareixença per fer balanç de la cimera del G20 a Sudàfrica. «El més important és trobar espais de diàleg on es puguin trobar Europa i Ucraïna. El temps no hauria de ser un impediment», va insistir el president espanyol, que ha opinat sobre el límit de temps marcat per Trump del dijous 27 de novembre.
sada que Pujol no sigui jutjat. Els que segur que s’asseuran al banc dels acusats són els seus set fills (Jordi, Josep, Oriol, Marta, Mireia,
Pere i Oleguer), l’exdona del primogènit, Mercè Gironès, i una quinzena de persones més, com els empresaris Luis Delso, Gustavo Buesa, Josep
Mayola o Carles Vilarrubí, entre altres, a més de diverses empreses com a responsables civils. Ferrusola, també investigada, va morir l’any passat.
k Tribuna k
Catalunya és un País petit, molt petit dins el gran món que ens envolta (8.000 M. habitants) i, per tant, per una bona governança té l’obligació de fer que el circuit de decisió sigui el més eficient i ràpid en el món globalitzat que ens envolta i del que sols representem el 0,1% amb els nostres 8 milions.
Ho podem mesurar a altres nivells: a Europa 440 M (1,8%) i ESP. 49 M (16,3%). De fet, 20 ciutats al món tenen més habitants que Catalunya, us imagineu l’eficàcia de tots aquests conglomerats humans com les noves ciutats xineses més grans que CAT?
Amb aquesta base objectiva, arribem a la conclusió que hem d’agilitzar el màxim els canals de decisió, ja que en cas contrari estem demorant la presa de decisions / inversions a escala de País fins a un límit que ens deixa sense possibilitat de competir.
De fet, dels àmbits d’actuació del Govern, n’hi ha alguns d’actuació local/ propera (com pot ser sanitat, educació, recerca, altres d’actuació general: economia i finances, justícia, exterior, agricultura ...), però els més tracen dents per les empreses i productivitat del País com són: territori, habitatge i transició ecològica; empresa i treball, seguretat... haurien de ser amb decisió centralitzada cercant com a objectiu l’eficiència.
No podem seguir com fins ara amb actuacions a tots nivells i finestretes que demoren les actuacions empresarials fins a límits insospitats i amb una gran quantitat de recursos humans i materials inassolibles pel seu cost i eficàcia.
No ens ho podem permetre, ens hem “engreixat” una barbaritat i hem fet un País insostenible, de fet, quan parlem de la comparació amb altres
Comunitats properes veiem que la seva presa de decisions és més competitiva.
Quan parlem de la comparació amb altres Comunitats properes veiem que la seva presa de decisions és més competitiva
Reflexionem, som a temps de reconvertir el magnífic País que tenim, clima, mar, muntanya, paisatge, cultura, gastronomia... en un dels millors del món, però per això ens fa falta revertir dins de casa la nostra complexa, feixuga i ineficient organització i amb relació a Espanya arbitrar d’una vegada un sistema equilibrat i just de finançament. Són temes diferents, però nosaltres podem actuar ja dins casa nostra fent la transformació necessària per garantir el futur del País i els nostres descendents.
Ha arribat l’hora de “posar-nos les piles”, acabar amb la pèrdua de competitivitat i PIB per càpita i avançar decididament en el progrés que ningú ens donarà sense el nostre compromís d’actuació eficient.
Diem a la nostra gent, que per mantenir l’Estat de Benestar, és necessari un xic de sacrifici i d’esforç col·lectiu que en aquest cas, passa per una revolució administrativa de la mà de la IA i el segle XXI.
No perdem més temps, un valor que desapareix cada dia que passa i no retorna.
JM Marsal Grup Tertulians per Tarragona
k Editorial k
L’increment sostingut de les subvencions que l’Ajuntament de Reus destina a pal·liar la pobresa energètica i a ajudar famílies que no poden assumir serveis bàsics és una dada que reflecteix la realitat social actual. El 2024 es van superar els 300.000 euros en ajuts vinculats al pagament de l’aigua, la brossa, l’IBI i els subministraments energètics, un 21% més que l’any anterior. Hi ha una aposta política explícita per reforçar la xarxa de protecció social, però també una necessitat creixent entre la ciutadania, evidenciada pels més de 2.400 expedients resolts favorablement. És una xifra prou sig-
nificativa: mai tanta gent havia necessitat suport per fer front a despeses que, fa pocs anys, es consideraven assumibles per la majoria. L’encariment del cost de la vida, la revisió a l’alça de les ordenances fiscals i l’impacte de factors externs —des de la inflació fins a la precarització laboral— han anat tensant les economies domèstiques fins al límit. Que els recursos municipals acabin revertint en ajudes a pagar taxes de serveis bàsics, quan haurien de ser, en tot cas, per a millorar-los, és un signe dels temps que desgraciadament s’està assumint com a normal, quan hauria de ser, sempre, excepcional.
Comentava, fa uns dies, la situació social de ‘malestar compartit’, per una societat sense perspectives, davant els diferents ‘inputs’ de nivell global que es van produint i on, acceptem o no , ens han convertit com país i com Unió Europea, amb convidats, sense capacitat d’influència, i on els que decideixen, en la majoria d’ocasions, ni ens demanen la nostra opinió.
En definitiva, malgrat que el que dic té poca referència mediàtica (premsa, tertúlies, opinions, etc...), més ocupada en definir el marc puntual, amb un objectiu partidista, depenent de la influència de cada mitjà, la congruència absent sembla que exigeix, també, parlar d’altres qüestions emblemàtiques, encara que, o bé no són de rebut pels qui realment ‘mouen els fils’, a tots els nivells, o bé el que busquen és la manipulació interessada com fita en la seva tasca d’informació condicionada, per dir-ho suaument.
No sé a què esperem per fixar grans projectes de país, inclusiu ara que està tant deteriorat el moment de transició, crec que, no estaria de més, buscar fórmules per trobat punts d’acord, pel que fa a les opcions polítiques rellevants i amb capacitat de liderar. És evident que avui, buscar enteses de
govern o oposició, és una tasca impossible, per la mateixa manera de fer d’uns i altres, i especialment dels seus coaliats puntuals, però em sembla evident que, com a país, necessitem uns ‘consensos mínims’, encara que pugui ser impossible en funció d’un marc on la desqualificació ho poa tot sobre la base d’un entorn enrarit i on la ciutadania, pensi com pensi, és oblidada, almenys pel que fa a la ‘majoria silenciosa’ que el que vol és garantia de futur.
És evident és que no existeix un projecte d’avenir, i el que pot ser més complicat, cap il·lusió general per la trobada d’un demà millor
És molt legítim ocupar ressorts de feina per mantenir el poder o guanyar-lo, però el que no pot ser receptiu és posar en dubte els principis assumits per la gran majoria, per molt que es busqui manipular en funció del mateix interès de partit.
No sé si algú pot creure que, com a
país, podem tirar endavant amb imposicions d’uns i altres, quan els suports, individualitzats, tampoc són acaparadors i, per tant, ens trobem amb una comunitat dividida i atomitzada; en tot cas, el que és evident és que no existeix un projecte d’avenir, i el que pot ser més complicat, cap il·lusió general per la trobada d’un demà millor o, almenys, com el que encara tenim, amb totes les mancances que vulguem posar. Com he posat de manifest en els darrers mesos, el que és inapel·lable, és que el model vigent està agonitzant, i tot depèn de la rapidesa que determinats posicionaments, de caràcter global, es vegin produint, incidint directament en la nostra opció econòmica o de pertinença puntual. Suposo que el que refereixo és feixuc quan, segurament, els ‘punts de trobada d’acords’, estan tancats o en ruïna evident, però no veig cap altre camí que la de refer confiances si volem sortir ‘vius’, no sigui que ens quedem aïllats en un espai purament dialèctic, on tot és teoria i on l’evidència es generalitza en funció de discursos, més o menys brillants, però vuits de compromisos possibles i resultats utòpics.
k Tribuna k
Al Catllar hi van dominar diferents cases nobles entre els segles XII i XIX. Hi van manar la casa Montoliu, la Recasens, l’Olzinelles, la Queralt, la Pallars, la Queralt-Pallars i la Queralt-Icart. Quatre dones emparentades van ser-ne senyores de forma successiva entre el 1362 i el 1488: Beatriu d’Olzinelles, Joana de Queralt, Elionor de Queralt i Elionor de Pallars.
Amb la nissaga Montoliu trobem Ermessenda de Claramunt, senyora de Vespella i mare de Francesca. La primera comtessa documentada va ser Esclarmonda d’Anglesola. En quedar vídua va ser la tutora i procuradora testamentària del seu fill. Les filles van ser Blanca i Saurineta de Montoliu.
L’any 1344 el Catllar es va vendre a la família Recasens. Una de les primeres comtesses va ser Geraldona d’Anglesola, germana d’Esclarmonda i filla de Blanca de Cervelló. Malgrat que la nissaga masculina va canviar, es documenta una continuïtat del poder a través d’aquestes dones. Els lligams entre la família Montoliu i Anglesola devien facilitar la venda del castell.
L’any 1351 la fortificació va passar a la nissaga Olzinelles. La primera comtessa d’aquesta va ser Berenguerona, filla d’Elisenda de Solzina. D’aquesta va néixer Blanqueta. La segona va ser Beatriu de Boixadors. Tenia una esclava que es deia Agent i una dama que es deia Francesca de Rabinat. Les seves netes, Blanca i Elisabet, van ser monges de Xixena. La tercera dona del llinatge va ser Constança d’Empúries. Va morir el 1362 i va ser enterrada a la casa dels dominics de Tarragona. La seva filla Beatriu d’Olzinelles i Empúries va ser la primera dona en rebre el títol de senyora del Catllar. Va ser la jove d’Alamanda de Rocabertí.
La forma de transmissió del patrimoni era per línia masculina. En cas que només quedés la descendència femenina, aquestes rebien una dot per casar-se i el domini passava al marit. Una de les condicions testamentàries era que el marit tenia que portar el nom d’Olzinelles i utilitzar el segell d’aquesta casa. No obstant, alguns documents ja parlen de
Beatriu de Queralt.
La casa Queralt va aparèixer emparentant-se amb Beatriu. A la seva mort el 1402, la filla Joana era menor d’edat. Aquesta filla és considerada la segona senyora del Catllar. El seu desig era ser enterrada a la capella del Corpus Christi de la catedral de Tarragona. Alguns documents encara parlen de Joana d’Olzinelles. La primera filla, Margarita, va morir i la segona, Elionor, va heretar la baronia. Elionor de Queralt és la tercera senyora del Catllar. Inicialment Joana va deixar la baronia al Capítol de la Catedral. La filla Elionor de Queralt va lluitar pels drets i també va voler ser enterrada a la capella del Corpus Christi. En la Guerra Civil es va posar de la banda joanista, mentre que la seva filla Elionor de Pallars ho va fer del Principat. La mare va posar com a clàusula que la filla tenia que canviar de partit per heretar. Elionor de Pallar va ser la següent baronessa del Catllar. La nissaga Pallars es va iniciar amb Elionor el 1472. Es va emparentar amb la noblesa portuguesa dels Avranxes. La seva sogra va ser Isabel d’Acuña. L’enllaç va tenir un rerefons polític participant-hi la monarquia portuguesa. Elionor va aportar el Catllar com a dot però si moria sense fills els béns tornaven a la seva mare. Apareix sovint com Elionor d’Avranxes.
Joan Baptista de la catedral. Va deixar els vestits a les seves donzelles Elionor i Francina i va intercedir per alliberar la seva esclava Bartomeua. Va ser excomunicada i considerada una dona cruel i abusadora.
La bonança va tornar amb la família Queralt. Amb aquesta família es troba Violant Rosso, filla de Caterina Ximenis. Una altre dona va ser Angelina de Luna, filla d’Inés de Mendoza. Una tercera que apareix en aquests moments és Cecília de Cardona, filla de Caterina de Rocabertí. Aquesta va quedar vídua el 1534 i va passar a exercir la jurisdicció del Catllar. D’aquesta manera la branca dels Cardona es va lligar amb la Queralt.
La nissaga Pallars es va iniciar amb Elionor el 1472. Es va emparentar amb la noblesa portuguesa dels Avranxes. La seva sogra va ser Isabel d’Acuña
També trobem a Comtessina d’Icart, filla d’Isabel d’Agustí. Una altra dona de la casa Queralt va ser Maria de Codina, filla de Jerònima de Cardona. La filla Magina va néixer al Catllar. En aquests moments tenim documentades les criades Bruna, Tornera i Anguera i a la dida Managada. Maria va ser usufructuaria dels bens del seu marit fins el 1613. La última dona dels Queralt va ser Joana d’Alagó i de Recasens, filla d’Elisabet de Recasens.
El 1689 va suposar l’arribada de la família Queralt-Riart. Hi trobem Maria de Xammar i de Meca, Francesca Descatllar i Desbarch i Maria Josepa de Pinós. Aquesta va prendre possessió del Catllar com hereva universal i tutora del seu fill. Altres dones emparentades amb la nissaga van ser Maria Luisa de Silva, Maria del Pilar Bucarelli i Maria Francesca de Cabanyes.
Tribuna
Hem començat el nou curs polític 2025-2026 amb les idees clares i la feina encarrilada. Hem fixat dues prioritats estratègiques que expliquen el projecte d’ERC a Reus: potenciar l’obertura de nous negocis arreu de la ciutat, al centre i als barris, i formar talent perquè la gent de Reus tingui feina qualificada i bons salaris. Aquest és el nostre cercle virtuós: emprenedoria, suport empresarial, formació útil i ocupació de qualitat. Reus Espais Vius n’és la prova més visible. Allà on altres veuen locals tancats, nosaltres hi veiem oportunitat i futur. Amb la tercera fase del projecte a Santa Teresa, avui ja podem dir que hi ha més d’una desena de negocis que han obert o són a punt de fer-ho, i una altra desena de locals en negociació de compra o lloguer. No és casualitat: és planificació, és acompanyament i és una manera d’entendre l’economia local (amb la gent, i amb un model de triple impacte: econòmic, social i ambiental). L’objectiu és clar: recuperar vida econòmica als carrers, fer arrels al comerç de proximitat i generar ocupació estable.
Perquè els projectes prosperin, cal múscul públic i granularitat. Hem reforçat l’assessorament a l’emprenedoria, hem reactivat ajuts per a la creació, el traspàs i la consolidació d’activitats econòmiques, i fem mentoria perquè qui aixeca la persiana no ho faci mai sol. I hi afegim una peça clau: la transmissió empresarial, per evitar el tancament de negocis viables, perquè això és defensar llocs de treball i oficis.
Acabada la guerra Elionor va fer front a la casa Icart de Torredembarra i a la monarquia catalana. Finalment el Catllar li va retre homenatge. Les dificultats la van obligar a donar la baronia a la família Queralt. Va deixar el poder al marit però li va retirar més tard. Va demanar ser enterrada a la capella de sant
A la documentació trobem que moltes filles es feien religioses i també n’hi havia de bastardes procedents de relacions no oficials. L’esperança de vida d’una comtessa era de 40 o 45 anys. La fortalesa del Catllar va ser venuda l’any 1842 però la noblesa ja feia temps que no hi senyorejava.
*Aquest treball s’ha dut a terme a partir de l’obra ‘El Castell, Vila i Terme del Catllar’ (1999).
La segona gran aposta és l’Escola dels Oficis de Reus, al Vapor Vell. Avancem amb la primera fase d’obra estructural i, en paral·lel, estem definint l’òrgan de direcció amb governança público-privada. No és una escola pensada en abstracte: és una resposta directa al que ens demana el teixit empresarial del territori. Ens demanen professionals qualificats i els formarem a Reus, amb itineraris que connectin aula i empresa, pràctiques i contracte. Aquesta és una prioritat del govern i del mandat. Hem empès perquè aviat sigui operativa i perquè cap empresa deixi d’invertir a la ciutat i al territori per manca de talent.
Quan recuperem locals, quan reforcem el comerç, quan formem perfils que les empreses necessiten, fem ciutat
Tot plegat es completa amb la feina quotidiana que sovint no surt als titulars però canvia vides: el Mas Carandell orientant, qualificant i inserint persones al mercat laboral; tallers de pla econòmic-financer per obrir negocis amb garanties; programes d’acompanyament per a autònoms i microempreses; i Reempresa, per donar continuïtat a activitats que, si no hi fóssim, es perdrien. Aquesta és la política útil: la que baixa a planta, escolta, connecta i resol.
Aquesta orientació també és una manera d’entendre la ciutat. ERC ha situat l’economia real al centre de l’agenda de transformació urbana. Quan recuperem locals, quan reforcem el comerç, quan formem perfils que les empreses necessiten, fem ciutat: fem carrers més vius, barris més segurs, identitat de proximitat i oportunitats per a qui vol començar de nou. I ho fem amb rigor i amb aliances: amb gremis, empreses, centres educatius i agents socials.
Òscar Subirats
Regidor d’ERC Reus
Commemoració l L’acte va reunir autoritats, membres de la comunitat monàstica i fidels al Monestir
Redacció
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va assistir dissabte a la commemoració del 80è aniversari de la fundació de la Germandat del Monestir Cistercenc de Poblet, celebrada al Monestir de Santa Maria de Poblet. L’acte va reunir autoritats, membres de la comunitat monàstica i fidels en una jornada que va posar en relleu vuit dècades de compromís i servei al costat del monestir. A l’acte també va assistir la directora dels Serveis Territorials de Justícia i Qualitat Democràtica a Tarragona, Ro-
sanna Camps. La celebració va ser presidida per l’abat de Poblet i president de la Germandat, Dom. Rafel Barruè, i pel president de la Junta Directiva, Sr. Enric Vendrell. El moment central fou la conferència Vuit dècades de Germandat: memòria i futur compartit, a càrrec del bisbe de Girona i abat emèrit del monestir, fra Octavi Vilà, que va compartir una reflexió sobre el passat i el futur de la Germandat i la seva relació amb el monestir. Vilà, que en els seus inicis va ser membre i secretari de la Germandat, va subratllar la importància
d’aquesta institució com a pont entre la comunitat monàstica i la societat civil. El programa va incloure un refrigeri al recinte del monestir, que va esdevenir un espai de trobada i conversa entre els assistents, i va culminar amb la pregària de vespres amb la comunitat monàstica. Amb aquesta commemoració, la Germandat va voler recordar els seus inicis, retre homenatge a la seva trajectòria i renovar el compromís amb el monestir i amb la tradició cistercenca que Poblet representa. La celebració va posar en valor la tasca d’aque-
La celebració va ser presidida per l’abat de Poblet, Dom. Rafel Barrué
lles persones que, al llarg de vuitanta anys, han fet possible que l’esperit de Poblet se-
gueixi inspirant a noves generacions, i ha obert una mirada cap als reptes que afronta el monestir en la societat actual.
La Germandat del Monestir Cistercenc de Poblet és una entitat que, al llarg de vuit dècades, ha mantingut la connexió entre la comunitat monàstica i la societat civil.
Una de les propostes són les caminades en l’entorn rural. Cedida
La Diputació i els Consells Esportius fomenten l’esport saludable a la demarcació
Societat l La Diputació de Tarragona ha concedit un total de 344.000 € als consells esportius del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès per fomentar l’activitat física saludable amb activitats com jocs d’equip per a infants i adolescents, caminades per l’entorn rural per a famílies o activitats adaptades. Aquestes
subvencions serveixen per impulsar 250 activitats arreu de la demarcació a les quals participen més de 28.000 persones. Les iniciatives s’agrupen en cinc categories diferents: activitats en família, en el medi natural, per a persones amb diversitat funcional, multiesports en edat escolar o formació dirigida a professionals. Redacció
Fundada el 1945, en un moment en què Poblet tot just recuperava la vida monàstica i patia greus dificultats materials, la Germandat va néixer amb la finalitat de donar suport econòmic als monjos. Avui, continua amb aquesta vocació inicial i l’amplia amb noves formes de presència.
Necrològiques
Reus
Carme Romero Güell. Ha mort als 103 anys. El seu funeral serà avui a les 9.00 h al Tanatori.
esqueles
recepció fins a les 22.30 h.
Avui felicita als que es diuen:
Andreu, Fermina, Flora i Maria
21/03 al 19/04 ÀRIES
Diverses despeses al teu voltant, però et sentiràs feliç ple de salutacions emocions que et faran veure la vida amb una perspectiva diferent.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu cos la teva ment no estaran en bones condicions et sentiràs una mica atordit. A poc a poc reaccionaràs aconseguiràs moltes coses.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada activa en el pla social. Hauràs de moure’t amb més cura entre les velles amistats aguditzar tots els sentits. Passions ardents.
20/04 al 20/05 TAURE
Demostra als altres tot el que vals sense cedir gens en la teva manera de pensar. La parella els teus t’acompanyaran en tot.
23/08 al 22/09 VERGE
Podràs recuperar el temps perdut en molts àmbits, sobretot en l’amor. Atenció a persones envejoses. Bon moment per iniciar projectes.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Canvis en la teva vida familiar o d’amistats afectaran el teu futur. La teva imatge personal serà forta i guanyaràs l’apreci dels que tens a prop.
CANAL REUS TV
10:30 + Xarxa + sostenibilitat
11:00 En primera persona
11:30 Zona escolar
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Amb facilitat despertaràs gelosia en algú que voldrà revenjar-se et criticarà. Actua amb molt de tacte guanyaràs punts davant dels altres.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et trobaràs molt actiu voldràs donar sortida a la teva inspiració. Mira bé cap a on la dirigeixes, no cometis excessos. La força de l’amor és a prop.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva tensió emocional s’elevarà i et costarà molt controlar la situació. Si mantens la ment freda, guanyaràs. No facis cas de xafarderies.
21/06 al 22/07 CRANC
Mesura les teves paraules accions abans de veure’t entre l’espasa la paret, no juguïs amb els sentiments dels altres. Compte a la feina.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
T’arribaran bones notícies calmaran les teves inquietuds. No et precipitis i mesura les paraules. Intenta mantenir-te en un segon pla.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et sentiràs incomprès en l’àmbit social familiar. No permetis que això canviï els teus objectius. En l’amor continuen les sorpreses.
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Aventurístic 11:00 Eix27
11:15 Gaudeix la festa
11:30 SPi+TV
12:00 Aventurístic
12:30 SPi+TV
13:00 Eix27
13:15 Gaudeix la festa
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Eix27
15:15 Gaudeix la festa
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Ciutadella
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 Ciutadella
23:30 La Tertúlia del Dorsal12
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Trot elevat alternativament del cavall, sense moure’s de lloc. Surten de la clavaguera per la dreta. 2. Membrana dels amniotes. Ciutadà que fa ostentació de les qualitats que és evident que no té. 3. Ocell vist per un nen. Ajunteu. Nitrogen. Urani. 4. Pretens, però a mitges. Passar el carrer. 5. Dona menuda. Nota musical. Teixit fi. 6. Una de res. Mancades d’ales. Una de dues. 7. Soc sense cor. Final de la conferència. Teixit fi girat. Mil. 8.Apèndix membranós que presenten els peixos. Fase larval de la papa- llona. 9. Girada i d’ella. Catalans, naturalment. Òrgan vital. 10. Bastó de beisbol. Igual que un peix. 11. Sempre lloa a tothom. Lletra. 12. All tallat. Ram de flors. Líder esportiu. VERTICALS: 1. Safates de missa. Sortida de sol pel sud. 2. Copia el que un altre ha fet. Èquid. 3. Entrada de la tele. Natural de Letònia. 4. Llis i suau. Nassos grossos. Dins de la mar. 5. Final d’una estona. Utilització. Meitat de la meitat. Edat sense límit. 6. Runa escurçada. Creença en quelcom no demostrat. Noia que puja. 7. Posarà a dins. Color clar. 8. Groc fosc. Cop que s’ha inflamat. Angle. 9. Fons del tren. Existir. És més dolça que el sucre. 10. Lleuger i fi. Menjar amb suc. 11. Ara i des de baix. Edat girada i sense límit. Femella del ca. 12. Tallarà l’herba. Oceà petit. Carta primera.
TARRAGONA:
Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6 Telèfon 977 232 722
Pujol Fite, Hereus de Artur Bloc S. Joan Telèfon 977 200 413
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Sans Benet, Gerard Av. Barcelona
Telèfon 977 313 457
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2
Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18
Telèfon 877 063 819
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
LOCAL 50 m2. Sant Pere i Sant Pau -Edificio
19º 13º
Màxima Mínima Estat del cel De matinada la nuvolositat minvarà en general i al matí passarà de molt ennuvolat o cobert a poc o mig ennuvolat, amb intervals de núvols al quadrant nord-occidental. A partir de migdia tornarà a augmentar d’oest a est fins a quedar el cel molt ennuvolat o cobert. Al final del dia la nuvolositat novament minvarà en general, tot i que quedaran núvols baixos a punts del litoral i prelitoral central i la Catalunya central. Temperatura
La temperatura mínima serà entre moderadament i acusadament més alta. Per la seva banda, la màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta.
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!!
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
HOME 67 ANYS DESITJA CONÈIXER DONA per amistat. Tel: 684.401.634
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
Entitats L’associació Astafanias, que treballa amb nens, joves i adults amb discapacitat inteŀlectual i les seves famílies, ha editat el seu calendari solidari per al 2026
Dotze mesos i molta feina per davant. Però, sobretot, molta feina feta. L’associació Astafanias, que treballa per donar suport als infants i joves amb discapacitat intel·lctual i a les seves famílies, acaba de publicar el seu calendari solidari per al 2026. L’almanac és un treball realitzat pel fotògraf vila-secà Dani Legaz, qui explica que «aquest tipus de sessions són molt importants per a les famílies, perquè fer fotografies a aquests nanos no és fàcil. Però els pares i mares no volen sentir que els seus fills no poden tenir bones fotografies. Per a mi, com a professional, trencar aquesta dinàmica ha estat un gran plaer». El resultat és un treball fotogràfic «que mostra que aquests nois i noies no tenen res d’anormal, sinó que som nosalters, que tenim un concepte no normal de les seves condicions. Per a ells, cada passa endavant és un guany gegant. I, en aquest sentit, tenir una bona foto té molt de valor per a ells i les seves famílies».
Astafanias és una associació que treballa en l’àmbit de totes les comarques tarragonines oferint un servei multidisciplinari. Així, entre altres, tenen programes de suport a les famílies des de l’àmbit emocional, però també legal i d’assistència social. «És, en definitiva, un acompanyament 360 en l’àmbit de la discapacitat a les famílies, i en tot el que puguin necessitar durant tota la seva vida», explica Alejandra Salor, presidenta de l’entitat. Astafanias té la
TTamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
seva seu a Vila-seca, i des d’allà també impulsen un gran nombre d’iniciatives com ara formacions a professionals de la seguretat, emergències, salut i ensenyament, o el desenvolupament d’una App per als cossos de seguretat i protecció civil que permet tenir les dades dels infants i joves de l’entitat en temps real i, d’aquesta manera, oferir-los una ajuda adaptada a les seves condicions i necessitats. Aquesta mateixa setmana, Astafanias estrenarà un projecte per a escoles, mitjançant el qual els nens i nenes de les aules, així com els professors, podran veure, a través d’unes ulleres de realitat virtual com se sent un infant o
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
jove amb discapacitat intel·lctual. Els calendaris d’Astafanias tenen un preu de cinc euros i es poden aconseguir contactant per WhatsApp al telèfon de l’entitat (680 74 31 92).
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Retratats com tothom
El calendari trenca la idea que aquests joves no poden tenir bones fotos
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
an bon punt el cacau arribà a Europa amb la colonització d’Amèrica del Sud, el seu consum i conreu s’anà estenent arreu. Constituïa un beuratge sagrat pels maies i altres civilitzacions mesoamericanes i aquí també fou considerat un aliment medicinal i, fins i tot, místic a més de deliciós. De com vam passar a dir-ne xocolata n’hi ha diverses teories en les quals no hi entraré ni tampoc en el seu poder estimulant i addictiu atès que són part del seu misteriós encant. En diferents formats (líquida, a la tassa, en rajola, per untar) o com a ingredient d’altres productes i receptes, sobretot dolces, la irresistible xocolata regna en el nostre imaginari culinari lúdic i festiu. Els països que més en consumeixen són Suïssa i Bèlgica -alhora en tenen les marques més prestigioses- seguides pels Estats Units i Alemanya. Malgrat l’ordre varia segons anys i fonts, aquests països sempre van davant i àdhuc els catalans en som força amatents mentre que Xina, el gegant asiàtic, en menja poca comparativament. Catalunya té una llarga i rica tradició artesanal i comercial xocolatera amb grans mestres tan ahir com ara. Sigui elaborada gairebé només amb cacau o amb gran proporció d’altres components (sucres, làctics, fruits secs...) ens adelita des d’un rostit fins un pa de pessic. A Reus, un berenar de pa amb oli i xocolata és glòria pel paladar des de que el general Prim liderava i Marià Fortuny pintava. Fa més de 200 anys, la Confiteria Padreny ja en proveïa els ganxets més exigents i ho segueix fent. Avui és màgia a l’abast de tothom i, cada Pasqua, l’expert Forn Huguet ens en regala fabuloses creacions per acompanyar les mones i, durant tot l’any, per a altres celebracions nostrades perquè no hi ha res que una mica de xocolata no pugui arreglar.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
