Esports 18
El Voluntariat Grana BASF es prepara per disputar una nova edició de LALIGA Genuine Moeve
Pagesia 12
Agricultura convoca per primera vegada la cessió de terres abandonades: nou parceŀles són al Camp de Tarragona
Opinió 21 Enric Casanovas Ripoll. L’artesà i l’arquitecte: «Artesà i arquitecte anaven de la mà i era possible assolir feines d’un alt valor i nivell»
Municipal
L’última de les tres convocatòries que va fer l’Ajuntament va ser la de l’exercici del 2022. Actualment, una trentena de propostes, de les 45 que van seleccionar els ciutadans en el global de les edicions, ja s’han executat completament 8
Tarragona 2
La manca d’urbanització de la zona del PP1 a l’avinguda Andorra fa que els vehicles aparquin als espais que haurien de servir de voreres
Infraestructures
Puente afirma que en un any estarà enllestida la connexió del Port al tercer fil
L’entrada i sortida directa de mercaderies es podrà fer directament amb l’ample ferroviari estàndard l 5
L’encesa dels llums de Nadal es farà enguany des de la plaça de la Font Tarragona l 6
Campanya de control dels Mossos a camions i furgonetes amb dos detinguts Camp de Tarragona l 13
Societat l L’Ajuntament espera que es desenvolupi el PP1 perquè els promotors es facin càrrec de construir una vorera
Marta Omella Blanco
«M’agradaria anar a la feina sense sentir que em poden atropellar en qualsevol moment», comenta la Ilari Quintanilla. Durant anys va residir a Constantí, i, per tant, està molt familiaritzada amb el voral de la carretera de Valls, un camí habitual entre estudiants, treballadors i famílies, que diàriament entren o surten de la ciutat per aquest tram no pavimentat de l’avinguda Andorra. Quintanilla ja no el freqüenta com abans, però en dies que ha de tornar-hi no pot evitar recordar els seus passats trajectes. «Quan plou és horrible, els cotxes t’esquitxen i t’enfangues fins als turmells. Al final acabes caminant per la carretera», explica. De fet, és comú trobar-se diversos usuaris que han de transitar per la calçada, en la majoria dels casos per esquivar els cotxes estacionats al lateral de la via, sobre el voral que, suposadament, és per a vianants. «Es podria millorar bastant, per no haver de caminar amb aquesta sensació d’inseguretat. No és agradable, menys encara si vas amb nens», admet la Blanca Vidal mentre espera el bus amb el seu fill. «No hi passem gaire per aquí, però era la parada que ens quedava més a prop avui», apunta la veïna de Sant Salvador, on «la parada tampoc està en molt bones condicions».
La Mireia Valmoral
espera l’autobús, i tampoc té una opinió positiva. «Podrien asfaltar-ne almenys un ‘trosset’. O, jo què sé, posar un pas de zebra per no haver d’anar fins a l’altra banda per creuar la carretera», diu. «És horrible, la veritat. Quan plou et mulles, quan fa vent t’entra sorra als ulls, tot mentre els cotxes et passen pel costat a tota llet», afegeix. A la Jessica Aniceto, en canvi, no li sembla un camí tan inconvenient. «És bastant millorable, però ja estic acostumada», assegura. La jove, que viu a Calafell i estudia al Campus Catalunya de la URV, també fa aquest trajecte diàriament per agafar el bus i arribar a la universitat. «A mi no m’importa, però jo no tinc cap dificultat. Puc entendre que per una persona amb mobilitat reduïda o que porti un cotxet, per exemple, la situació és diferent», reflexiona. «Conec a gent fa
un tomb més llarg per evitar passar per aquí a peu, perquè els fa por», afirma en Joan Palazón. No és el seu cas, però aparca cada dia el cotxe en una de les esplanades del lateral. «Si asfalten la zona el pàrquing acabarà desapareixent o el faran de pagament, però si volem més seguretat per als ciutadans haurem d’acceptar el sacrifici», reconeix.
Arribarà algun dia aquesta vorera? Segons expliquen fonts municipals a Diari Més, des de l’Ajuntament «s’està treballant per tal que es pugui desenvolupar el PP1 i que els promotors es facin càrrec de la construcció de la vorera en aquesta via».
Els vianants han de caminar per la via pels cotxes que aparquen al lateral
Les frases
«És horrible. Quan plou et mulles, si fa vent t’entra sorra als ulls. S’hauria de fer alguna cosa» — Mireia Valmoral
«M’agradaria anar a la feina sense sentir que em poden atropellar» — Ilari Quintanilla
Moltes persones passen pel camí per arribar a la parada de busos. Gerard Martí
Els promotors dels terrenys del PP1 tenen el projecte en ‘stand-by’
Urbanisme l Restes romanes d'alt valor van frenar la urbanització
Carlos Domènech Goñi
Els promotors del terreny del Pla Parcial 1 de l’avinguda
Andorra tenen el projecte en stand-by. Així ho asseguren
a Diari Més fonts d’InmoCaixa, el principal propietari d’aquestes finques. El passat mes de maig, InmoCaixa va
remetre a les administracions un nou projecte urbanístic, que ara mateix estaria en una fase d’estudi i molt preeliminar.
La propietat va haver de presentar aquest nou projecte perquè l’anterior, que ja es trobava en vies d’aprovació
definitiva, es va haver d’aturar per la troballa d’unes restes romanes «d’alt valor», tal com va avançar aquest mitjà l’any passat. Aquestes restes no permetien la construcció dels 300 habitatges previstos perquè tot just es trobaven en el xamfrà de dos futurs
carrers. Les restes es van documentar i es van enterrar novament, a l’espera d’una decisió sobre el futur del pla parcial. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és la de museïtzar-les i adaptar-les a l’entorn, modificant d’aquesta manera el pla parcial, però perquè això acabi passant caldria aprovar un nou POUM. El nou projecte, del qual es desconeixen els detalls, es trobaria en fase d’estudi des de la presentació i no hi ha cap novetat al respecte. Les
restes que es van trobar en els terrenys van ser catalogades com a «d’alt valor» segons els tècnics de Patrimoni de la Generalitat. En primer lloc, destaca un edifici d’uns 59 metres quadrats, que cronològicament es pot atribuir a l’època romana de l’alt-imperial, entre els segles I i II dC. A més, s’han localitzat sitges, una possible calçada, possibles enterraments i restes de l’aqüeducte romà del Francolí, que és la continuació del que és visible des de l’avinguda Catalunya.
Imatge d’una mare el seu fill caminant pel voral
Política l Es destinaran 800.000 euros a la recuperació de la Quinta de Sant Rafael
John Bugarin
El govern municipal (PSC) i Junts per Catalunya han arribat a un acord per als pressupostos del 2026. La formació sobiranista donarà suport als nous comptes, per tercer any consecutiu, després d’aconseguir un paquet de mesures —valorat en prop de 12 milions d’euros— centrades en la cultura, la llengua, el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. L’alcalde, Rubén Viñuales, juntament amb la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, i els edils de JxCat, Jordi Sendra i Pep Manresa, van escenificar ahir el pacte a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. «És un pacte de responsabilitat, de continuïtat i de servei a Tarragona», assegurava Viñuales, qui assenyalava que «la ciutat està avançant i no seria possible sense el vot de JxCat». Per la seva banda, Sendra afirmava que «és moment d’anar per feina i no perdre’ns en debats estèrils». El portaveu juntaire remarcava que el seu objectiu és «ser una força útil per a la ciutat i la seva gent, ens votin o no». El pacte inclou 800.000 euros per a restaurar la Quinta de Sant Rafael, així com 250.000 euros per a la rehabilitació del Mercat del Fòrum. També han acordat 120.000 euros per a redactar el projecte executiu del trasllat de
l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres. Igualment, el govern s’ha compromès a destinar 125.000 euros més per a la museïtzació del Camí de la Fonteta i 200.000 euros per a Ca la Garsa.
Sendra va destacar els 450.000 euros que es destinaran per a dotar Llevant d’un centre cívic i equipaments esportius a l’antiga Ciutat de Repòs. A més, assegurava l’edil, «enguany aconseguirem l’execució del projecte renaturalització de la riera de la Móra que costarà aproxima-
Estudiar els anys de padró requerits per accedir a habitatge públic
El portaveu de Junts, Jordi Sendra, va explicar que un dels acords assolits amb el govern municipal era la modificació del protocol d’SMHAUSA per ampliar fins a tres els anys requerits per poder accedir a habitatge públic. Actual-
ment, s’en demana només un d’arrelament i JxCat vol exigir el màxim que permet legalment la Generalitat. Hores després de la roda de premsa, l’executiu socialista va aclarir que hi ha el compromís d’estudiar el canvi proposat pels juntaires, però sense donar per fet la seva possible aplicació, que hauria de ser avalada pel consell d’administració d’SMHAUSA.
Han acordat una clàusula lingüística per a les llicències d’activitats
dament 1,3 milions d’euros». El pressupost inclourà també una partida de 60.000 euros per fer un estudi de la creació d’una bassa de laminació a l’inici del barranc de la Móra. D’altra banda, el PSC i Junts s’han compromès a augmentar les subvencions de l’Ajuntament a les colles castelleres i grups de foc de la ciutat, i augmentar el conveni amb l’Associació d’Agrupacions de Setmana Santa fins a 90.000 euros. Tanmateix, es dotarà amb 80.000 euros la partida d’ajuts per a entitats de capacitats diverses.
Impulsar l’Oficina del Català Una de les principals demandes de la formació sobiranista ha estat l’impuls de l’Oficina de Promoció del Català, doblant el pressupost fins als 100.000 euros, i la creació d’una Taula pel Català amb nous cursos per a nouvinguts. A més, s’ha acordat la implantació d’una clàusula lingüística per a les llicències d’activitats. «Qualsevol establiment que obri a Tarragona, com a mínim ha de retolar en català», assenyalava Sendra. Més enllà de les partides econòmiques, l’acord pressupostari contempla altres mesures com la creació d’una nova ordenança de llicències d’obres per reduir el termini d’atorgament dels permisos o l’actualització el Pla Especial de la Part Alta «perquè l’Ajuntament pugui resoldre el 75% de les llicències sense dependre de la Generalitat». Tanmateix, s’ha acordat un Pla d’Usos per a la Part Baixa, Part Alta i el Serrallo.
Política l Acusen l’alcalde de «no tenir paraula» i critiquen que el govern abandonés la negociació «sense donar la cara»
John Bugarin
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona votarà en contra dels pressupostos municipals del 2026. Tot i la predisposició inicial dels republicans d’arribar a un possible acord, la realitat és que les negociacions entre el govern socialista i el principal partit de l’oposició no han existit pràcticament. Només es va produir una única trobada el 6 d’octubre, durant la qual Esquerra a exigir a l’executiu un document amb el compliment dels acords assolits entre ambdós partits per al pressupost del 2024. Tal com va explicar ERC, estava programada una segona reunió pocs dies després, però el PSC va cancel·lar-la per un «inesperat problema d’agenda». «Suposo que, després de veure tots els incompliments, ells mateixos van negar-se a asseure’s en aquesta taula per continuar dialogant sobre pressupostos», assegurava ahir la portaveu d’ERC, Maria Roig, qui
juntament amb el conseller Xavi Puig, va anunciar que el vot de la formació republicana en el pròxim plenari serà negatiu.
Incompliments «flagrants» «És evident que Viñuales té el suport de Jordi Sendra (Junts), els dos exVox —Javier Gómez i Jaime Duque— i la consellera Elvira Vidal, unes
L’edil va criticar que l’executiu no hagi impulsat els diferents centres cívics pactats a Llevant, l’avinguda Catalunya, la plaça Imperial Tàrraco o el Parc Francolí. «Han anat buidant econòmicament el projecte Unió-Prim-Apodaca, un dels acords ferms que teníem sobre la taula», denunciava també.
El conseller Puig assegurava que «els incompliments es produeixen amb tothom» i, per això, tant Junts com ECP presenten pressupostos amb partides repetides d’anys anteriors. «L’alcalde no té paraula no només amb Esquerra, sinó amb tots els grups polítics i amb la ciutat de Tarragona», afirmava. Tanmateix, l’edil va criticar que el nou pressupost per al 2026 «no té ni rumb ni ambició».
«On hi ha les grans operacions de transformació de Tarragona en aquests comptes?
Èxit de participació en la jornada tècnica per a definir l’estratègia metropolitana
Societat l Hi va assistir personal de les administracions i gent del món associatiu
El Partit Popular i Vox també s’oposaran als nous comptes en el ple de divendres
crosses que ja té de manera incondicional», remarcava Roig, qui va enumerar els diferents incompliments «flagrants» per part del govern.
On és el gran eix transformador?», preguntava Puig, qui remarcava que l’executiu socialista «va canviant els criteris en funció de les noves aprovacions». «Això és governar sense horitzó, sense rumb», deia el republicà.
Cal recordar que ERC va votar a favor dels pressupostos del 2024 després d’acordar un paquet d’inversions de 4,2 milions d’euros amb el PSC. En canvi, va votar en contra dels comptes del 2025 i ho tornarà a fer amb els del 2026 en el ple d’aquest divendres. També s’espera que el Partit Popular i Vox s’hi oposin.
Redacció
Més d’una cinquantena de personal dels ajuntaments, consells comarcals, Generalitat i de la Diputació i persones vinculades al món associatiu van participar ahir 19 de novembre a la jornada organitzada per la Diputació de Tarragona dins del procés d’elaboració de l’Estratègia
Metropolitana del Camp de Tarragona. La trobada celebrada al Centre d’Innovació i Formació de Boca de la Mina de la Diputació, va permetre enriquir els treballs de l’anterior sessió del mes d’octubre.
inclusió social i educativa
Així doncs, es va aprofundir en la definició dels reptes del territori mitjançant tallers col·laboratius que van fer prioritzacions en cada àmbit i, a la part final es van proposar projectes concrets per a la millora de sectors com la mobilitat, els espais públics, l’habitatge, el desenvolupament econòmic i la cohesió social. El pròxim 4 de desembre, a la Pobla de Mafumet, l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana donarà compte de l’evolució dels treballs i es presentaran les següents fases del projecte.
Càritas inicia la campanya ‘Llum per la dignitat’ de suport als serveis infantils
Des de fa uns dies és en marxa la campanya solidària ‘Llum per la dignitat’, impulsada per Càritas Interparroquial de Tarragona, a través de la qual les persones que comprin una garlanda nadalenca dins d’aquesta iniciativa ajudaran amb la seva aportació al projecte ‘Som-hi Tots’, que acompanya infants de famílies vulnerables fora de l’horari escolar, oferint-los suport amb els deures i fomentant la seva inclusió i creixement personal.
La venda de garlandes nadalenques ajudarà a finançar el projecte ‘Som-hi Tots’ Els llums de Nadal es poden comprar a la ViaT o als locals i a la parada de Càritas els dies de mercat
Les garlandes, que s’alimenten amb energia solar i són ideals per a col·locar en terrasses i balcons, es poden adquirir
per 10 euros a comerços de la Via T, a les Càritas Parroquials, a les seus de Càritas i a la carpa del carrer Canyelles de Tarragona els dies de mercat. El fons de la iniciativa va arrencar l’any 1997, quan Càritas Interparroquial va realitzar un estudi de les necessitats d’infants de5 a 16 anys amb fracàs escolar i amb famílies en situació de risc social i precarietat econòmica i social. D’aquí va sorgir el projecte ‘Som-hi Tots’.
Les Càritas Parroquials són les que detecten quins infants de les famílies que
atenen en el seu servei d’acollida poden integrar-se en aquest projecte i dos dies a la setmana un equip de voluntaris i una integradora social realitzen unes tasques socioeducatives. En acabar la jornada escolar aquests infants de 6 a 12 anys s’incorporen al projecte. En aquest espai els infants reben ajuda per realitzar els deures escolars i el reforç escolar es complementa amb una estona de jocs interactius i cooperatius amb els quals els infants es relacionen i aprenen els valors de la tolerància, l’autoestima, la comunicació i la solidaritat.
instant de la
Judith Colell i Miki Esparbé presentaran ‘Frontera’ al Festival REC
Cultura l La 25a edició del certamen se celebrarà del 3 al 8 de desembre
Redacció
El REC — Festival Internacional de Cinema de Tarragona anuncia els títols que obren i tanquen la seva 25a edició, que se celebrarà del 3 al 8 de desembre de 2025. Dues històries humanes i emocionants que mostren la diversitat de mirades que el festival vol apropar al públic. La 25a edició arrenca amb El canto de las manos, el 3 de desembre a les 19.30 h al Teatre Tarragona, el primer documental dirigit per María Valverde, coneguda actriu i guanyadora d’un Goya com a millor actriu revelació per La flaqueza del bolchevique (Manuel Martín Cuenca, 2003). La pel·lícula, rodada entre Espanya i Estats Units, segueix tres músics sords de Veneçuela que s’enfronten a un repte històric: interpretar, en llengua de signes, el Fide-
lio de Beethoven sota la direcció de Gustavo Dudamel, una de les figures més admirades de la música clàssica avui dia.
Música clàssica
El documental mostra el dia a dia dels músics, les dificultats que afronten i també la força que troben la música, entesa d’una altra manera: vista, sentida i compartida. A la projecció hi assistirà Nascuy Linares, compositor de la banda sonora. Per cloure l’edició d’aniversari, el REC tancarà, el 8 de desembre a les 19.00 h al Teatre Tarragona, amb Frontera, dirigida per Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. La història del film transcorre als Pirineus l’any 1943, en plena Segona Guerra Mundial, quan moltes persones intentaven escapar del nazisme travessant la frontera.
Mobilitat l Quan el corredor Mediterrani sigui una realitat, el moll tarragoní podrà fer enviaments directes de combois a qualsevol punt del continent europeu
Oriol Castro Sanz
Per fi, el Port de Tarragona estarà connectat amb el tercer fil a finals del 2026. Així ho va anunciar ahir el ministre de Transports Òscar Puente, en l’Acte Empresarial pel corredor Mediterrani que es va celebrar a València. El departament de Puente exposa que el port tarragoní és «un dels principals nodes químics i energètics d’Europa» i que aquests treballs de connexió suposaran «un impacte empresarial directe». A més, emmarca les actuacions en una estratègia de nodes logístics arreu d’Espanya.
Cal destacar que el port disposa des de fa anys amb 10,3 quilòmetres de xarxa interna d’ample internacional, de manera que la infraestructura està preparada per a començar a operar serveis amb ample europeu tan aviat entri en funcionament el tercer fil. Actualment, els trens que rep o envia el moll tarragoní han de parar a l’Estació del Morrot, al Port de Barcelona, on passen de l’ample ibèric a l’ample internacional.
Quan el corredor Mediterrani sigui una realitat, el Port de Tarragona podrà fer enviaments directes de combois a qualsevol punt del continent europeu, cosa que millorarà la seva connectivitat i competitivitat. Això li permetrà posicionar-se com un node logístic estratègic al conjunt
El port ja té 10,3 quilòmetres de xarxa interna d’ample internacional
d’Europa gràcies a la seva ubicació com a punt de connexió natural entre els corredors Mediterrani i de l’Ebre, que facilitarà la connectivitat de l’interior de la península Ibèrica amb la resta del continent mitjançant les seves infraestructures ferroviàries. Aquesta connexió arribarà després de les obres al túnel de Roda de Berà, per adaptar-lo a l’ample internacional.
El tercer fil no deixa de ser una solució provisional. Barcelona ja s’hi va connectar el 2015 i, quan arribi a Tarragona, serà el punt més al sud amb aquesta mesura ferroviària.
Tarragona-Castelló
A banda, el ministre Óscar Puente va assegurar que el 2027 s’haurà acabat la transformació de l’ample de via entre Tarragona i Castelló. Uns treballs que suposaran que València i Barcelona també estiguin connectades per l’ample internacional. «Avui estem més a prop d’aquest cent per cent del potencial. La
coordinació, la planificació i l’execució s’estan alineant de manera que som capaços d’haver arribat a un ritme d’execució al voltant dels 1.300 milions d’euros a l’any», va assegurar Puente des del Roig Arena. També va indicar que aquest any se superarà «una mica més d’aquesta xifra».
En comparació amb altres països, va assegurar que «fora de la Xina, Espanya és el país que més ràpid, millor i més barat desenvolupa les seves infraestructures» i va apuntar que cal sentir-se «orgullosos» perquè a vegades «som massa severs».
Festes l La celebració tindrà lloc el 28 de novembre a partir de les 18.30 hores
Marta Omella Blanco
Enguany l’acte d’encesa dels llums de Nadal de Tarragona es trasllada a la plaça de la Font. La festa se celebrarà el 28 de novembre a les 18.30 hores i serà l’encarregada de donar el tret de sortida a la campanya nadalenca de la ciutat, que arriba amb més de 200 activitats sota el lema Per Nadal tot és possible a Tarragona. «Volem que tots els tarragonins i visitants gaudeixin
de festes úniques i inigualables, on els més petits són els protagonistes», va afirmar ahir l’alcalde Rubén Viñuales durant l’acte de presentació. Enguany el consistori ha destinat més de 400.000 euros en la il·luminació nadalenca, que decorarà una setantena de carrers de la ciutat. La seva encesa se celebrarà amb un espectacle previ davant la façana de l’Ajuntament, on enguany s’instal·larà un nou arbre de més de 15 metres
d’alçada. La festa comptarà amb música, caramels i pirotècnica, així com amb el retorn de la Patge de la Llum. «A la Rambla Nova hi ha cert desnivell, que feia que moltes persones no tinguessin visibilitat. Pensem que aquí es podrà lluir més», va explicar l’alcalde. Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, la Vall de l’Arrabassada, Torreforta, Bonavista, la Part Alta i el Barri del Port també gaudiran de les seves pròpies festes d’encesa.
La programació d’enguany arriba amb més de 200 propostes
Ahir també es va presentar la imatge gràfica d’aquest any, obra de Marc Volpini, que «ha volgut jugar amb la nostàlgia dels adults» utilitzant un estil retro. El cartell mostra als Reis d’Orient arribant en bicicleta pel Pont del Diable,
una referència al pas del Tour de França per la ciutat l’any vinent. El carrer Unió també s’omplirà de nostàlgia, ja que s’ha decorat recreant els llums que s’instal·laven 40 anys enrere, gràcies a la iniciativa d’una veïna que conserva imatges de l’època.
Activitats familiars i gratuïtes «El 80% de les actes preparats van dirigits a un públic familiar, i 8 de cada 10 activitats són gratuïtes», va destacar la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan. Entre les novetats d’enguany destaquen propostes com El Nadal dels superpoders, un conjunt d’activitats educatives i lúdiques pensades per a famílies amb infants de 3 a 12 anys, que es desplegaran en diversos centres educatius, al Parc de la Ciutat i a l’IMET. Els joves també tindran protagonisme amb el CASAL X NADAL, amb més d’una vintena d’activitats creatives, esportives i culturals.
A més, la plaça Verdaguer incorporarà un Ascensor Màgic, un arbre i un carrusel, i les fires de Nadal i de l’Artesania ampliaran la seva superfície. També retornaran espais emblemàtics com el Parc de Nadal, l’Arbre dels Desitjos o el Magatzem Reial. Els carrers de la ciutat també s’ompliran de concerts, tallers, xarangues i altres actes.
Així mateix, es podrà gaudir de diverses propostes culturals, com l’espectacle Low Cost Paradise del Cirque Pardi, que s’instal·larà a l’Anella Mediterrània del 20 al 26 de desembre. Al Teatre Tarragona es podran veure les representacions dels Pastorets de La Salle i la Golfa, així com una gala especial dedicada a tres suites de ballet de Txaikovski, entre altres funcions.
Elaboren els nous plans de polítiques
Societat l L’Ajuntament de Tarragona ja ha posat en marxa el procés d’elaboració dels nous plans de Polítiques Feministes i de Polítiques LGBTI+ per als pròxims anys 2026–2030. L’objectiu de la Conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGBTI+ és assegurar a la ciutat un futur que garanteixi la igualtat i el respecte a la diversitat, combatre les discriminacions i fer de Tarragona una ciutat que avanci cap a la seguretat i la justícia per a tota la ciutadania. El procés d’elaboració s’ha iniciat aquest últim trimestre de l’any, es desenvoluparan al llarg del 2026 i els resultats finals es compartiran amb tota la ciutadania en un acte públic. Aquest inclou cinc fases: avaluació dels plans anteriors, diagnosi de la situació actual, disseny i redacció dels nous documents; validació amb els agents implicats i presentació pública. Es preveuen diversos processos de participació ciutadana, que comencen aquest novembre amb les primeres reunions amb grup focals. També es faran marxes exploratòries a tots els districtes de la ciutat. A través d’una mirada feminista, es faran recorreguts per analitzar la seguretat i l’accessibilitat de les diferents zones i barris de la ciutat i dels seus espais públics; conèixer la percepció del veïnat, i debatre tot allò identificat en els grups focals posteriors. Les persones poden inscriure's a través del correu igualtat@ tarragona.cat Redacció
Patrimoni l L’arqueòleg Ruiz de Arbulo apunta que aquests diners podrien venir de la indústria petroquímica
Un centenar d’investigadors internacionals debaten aquests dies sobre el paper i l’evolució dels amfiteatres en el setè congrés d’Arqueologia i Món Antic de Tarragona. El director del certamen, Joaquin Ruíz de Arbulo, ha celebrat el nou Consorci del Patrimoni Romà de Tarragona fruit de l’acord de diverses administracions públiques, però ha advertit que ara cal «planificació» per tal de rebre inversió privada.
Arbulo va apuntar que aquests diners podrien venir
de la indústria petroquímica. Divendres hi ha programada una conversa amb els responsables del pla director de l’amfiteatre de Tarragona.
L’arqueòleg creu que alguns dels reptes són l’accés a l’equipament, així com dissenyar nous reconeguts o establir més mesures de seguretat.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) acull fins avui la Tarraco Biennal 2025, el congrés d’Arqueologia i Món Antic que enguany es fixa en els amfiteatres amb convidats que han estudiat els de Durrës (Albània), El Djem (Tunísia), Cartagena, Clunia
(Burgos), Ategua (Còrdova), Emerita Augusta (Mèrida) i Tàrraco. El director del congrés va remarcar que l’amfiteatre és el «buc insígnia» del patrimoni tarragoní, i per això enguany és l’element central.
Pla director L’any passat, l’Ajuntament de Tarragona va encarregar a uns arquitectes de la ciutat la redacció del pla director de l’equipament i aquest divendres seran presents a l’esdeveniment per tal de compartir experiències amb monuments similars. Arbulo va comentar que alguns dels
La restauració que es va fer el segle passat «es podria haver fet millor»
punts que cal resoldre són l’accés a l’amfiteatre, ja que es troba en un lloc que «no és cò-
Omoda & JAECOO Tecnotarraco presenta les seves novetats al Premiere Day
Automoció l El concessionari OMODA & JAECOO Tecnotarraco de Tarragona, que forma part del Grup Oliva Motor, va celebrar aquesta setmana el Premiere Day, una presentació simultània celebrada a una seixantena de concessionaris d’ar-
reu d’Espanya. L’acte va servir per donar a conèixer les darreres novetats de la marca: els models OMODA 5 SHS-H i JAECOO 5. L’acte va comptar amb la presència de diversos clients, mitjans i seguidors de la marca. Redacció/Cedida
mode d’arribar» i no hi ha cap aparcament pròxim. També va esmentar qüestions com el disseny de nous recorreguts per l’interior o establir més mesures de seguretat.
L’arqueòleg va insistir que l’amfiteatre es caracteritza perquè s’han «superposat» diversos monuments com
una basílica visigòtica o una caserna. El director del congrés va explicar que aquests dies parlaran de l’edifici antic, tenint en compte que la restauració que es va fer als anys 30 del segle passat «no va tenir en compte tots els elements». «Es podria haver fet millor», va reblar.
Adeu a la passarel·la de la Tabacalera
Via Pública l Diversos operaris van retirar ahir al matí la passarel·la de fusta de la Tabacalera pel seu mal estat. La previsió és que sigui substituïda per un material més sòlid, com sorra o grava. Redacció/Diari Més
Participació Ciutadana l 30 dels 45 projectes guanyadors de les últimes tres edicions ja s’han executat
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus obre un cop més el procés dels Pressupostos Participatius aquest 2025 i entre el 24 de novembre i el 18 de desembre la ciutadania de Reus de 14 o més anys podran proposar diversos projectes perquè el govern municipal els porti endavant. Enguany la partida pressupostària torna a la mateixa de les dues primeres edicions, 750.000 euros, a diferència del milió d’euros que es va destinar en la tercera edició l’any 2022. Aquest pressupost es dividirà finalment en petits i grans projectes, els quals tindran un cost de fins a 50.000 euros els petits i d’entre 50.000 i 150.000 els grans. «És una manera que la ciutadania ens interpel·li i ens traslladi propostes i necessitats per la ciutat», afirma l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que també apunta que un dels objectius d’enguany és aconseguir que s’impliqui la gent jove. «Tots els reusencs anem cada dia per la ciutat i veiem coses que creiem que podrien funcionar millor d’una altra manera. Aleshores, oferim aquesta capacitat perquè cadascú digui la seva»,
Fotografia de l’acte de presentació dels Pressupostos Participatius
Tots els reusencs que tinguin 14 o més anys poden participar-hi
defensa la regidora de l’àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores. A més, la regidora desitja que durant el procés es generi el debat públic sobre
Projectes executats en Pressupostos Participatius anteriors
Cuina Centre Cívic
Mestral
Instal·lació d’una cuina al centre cívic per a poder fer classes de cuina.
Completat
Control de velocitat al camí de Valls
Instal·lar un sistema que permeti controlar la velocitat dels vehicles que circulen pel camí de Valls. Completat
les necessitats de la ciutat.
Com s’escollirà
Pel que fa al procés de presentació fins a la selecció dels projectes guanyadors iniciarà
Barana límit entre el carrer Prat de la Riba i l’escola
Col·locar una barana de separació entre el vial i la sortida de l’escola.
Completat
Creació del Parc de les Famílies
Creació d’un parc amb zona de jocs infantils i taules de pícnic per a famílies. Completat
amb la primera fase aquest dilluns 24 de novembre amb la fase de presentació de propostes. Cada participant podrà fer una proposta i es podran presentar de forma presenci-
Contenidors per a cigarretes
Col·locar recipients per dipositar les cigarretes al costat de les papereres. Completat
Desfibril·ladors als Centres Cívics
Instal·lació de 6 nous desfibril·ladors als Centres Cívics de Reus. Completat
al al Casal de Joves, als centres cívics o a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) o de manera digital. Posteriorment i fins al 24 de març de 2026, una comissió tècnica valorarà els projectes presentats per descartar aquells que no reuneixin els requisits fixats i es farà una valoració econòmica per classificar-los entre petits i grans. En el cas que la comissió tècnica accepti més d’una seixantena de projectes, entre el 25 de març i el 8 d’abril es farà una preselecció, per tal de reduir-ho a 20 projectes grans i 40 de petits. Finalment, s’iniciarà una votació de projectes i cada persona podrà votar a favor de 2 projectes grans i 4 de petits. En primera instància, es triaran els 2 projectes grans més votats i els 9 petits amb més suport. En cas que no s’hagi esgotat el pressupost, s’incorporaran més fins a esgotar el crèdit.
Seguiment d’execució
El consistori reusenc continuarà garantint un seguiment de l’execució dels Pressupostos Participatius que es pot consultar a través del portal web participa.reus.cat. De les edicions anteriors, els 14 projectes guanyadors del 2018 s’han executat totalment, els 13 del 2019 sumen un grau d’execució del 92,7% i els 18 del 2022 fins a un 66,8%. En total, són 30 de 45 projectes que s’han executat i, segons expliquen des del consistori, els 15 restants es preveuen executar l’any vinent. Concretament, 7 es volen executar a partir del primer trimestre del 2026 i els altres 5 entre el segon i tercer trimestre.
Fonts a les zones públiques
Instal·lar fonts públiques d’aigua potable en parcs i places. Completat
Remodelar el parc d’Àngel Guimerà
Instal·lar reixa per tancar el parc a la nit i terra de goma a l’àrea de jocs infantils. Completat
Entrevista l El neuròleg, coordinador de la Unitat de Deteriorament Cognitiu de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, explicarà com «guanyar temps a l’Alzheimer» dimarts 25 de novembre, a les 19 h, al Círcol
Sergi Peralta Moreno
Què explicarà al Círcol?
«El principal tema seran els nous tractaments per a l’Alzheimer, que ja han sigut aprovats i estan a punt d’arribar. Per primera vegada, poden modificar l’evolució de la malaltia. Tot i no ser una cura, ni de bon tros, sí que poden alentir-la. Perquè tothom ho pugui entendre bé, també explicarem què és la malaltia de l’Alzheimer i què podem fer per prevenir-la».
Els nous tractaments són farmacològics?
«Fins ara, el que sabem que actua sobre l’evolució és l’estil de vida. Per exemple, la dieta mediterrània, l’exercici, la socialització o l’estimulació cognitiva. Però només tracten els símptomes. Els nous tractaments sí que poden endarrerir uns mesos l’evolució de la malaltia. Són tractaments farmacològics, d’estil monoclonal, anticossos. És un primer passet per anar tenint encara més opcions».
L’Alzheimer no té cura, però permet apropar-s’hi.
«Exacte. Els tractaments farmacològics que ara tenim
Inauguren la zona de jocs infantils de la plaça Europa
Societat l L'Ajuntament de Reus va organitzar ahir a la tarda una festa infantil per inaugurar la nova zona de jocs infantils de la plaça d'Europa. L'actuació, amb un pressupost de 49.131,59 euros, ha incorporat un joc en forma de piràmide d'escalada i un multijoc de tobogans a la plaça. L'acció forma part del desplegament del Pla de Jocs Infantils i Mobiliari Urbà que també contempla millores en voreres, passos de vianants, jardineria, enllumenat i asfalt de la ciutat. Redacció/Cedida
tracten els símptomes que hi poden anar relacionats, com el nerviosisme, l’ansietat o la desorientació, però no modifiquen realment la malaltia». En què es diferencien els nous tractaments?
«Els estudis diuen que aconsegueixen endarrerir entre 4 i 7 mesos l’evolució de la malaltia. És a dir, es triga més temps a arribar a un mateix punt de deteriorament cognitiu respecte d’algú que no els prengués. Tot i que encara estem lluny de curar-la, és un gran pas poder alentir la malaltia». Què es requeriria per accedir al tractament?
«És el que ara s’està negociant. Per l’experiència a altres països, no serien per a tothom. Potser seran per a persones que tenen la malaltia en una fase molt inicial i que no tinguin contraindicacions, com tractaments anticoagulants».
Què podem fer per prevenir la malaltia?
«Moltes coses. Per una banda, exercici físic. No cal que sigui molt exigent, però sí mantenir-se actiu cada dia, una mica d’exercici aeròbic. D’una altra, tenir una dieta variada i
demència. Cedida
Nous tractaments
«Tot i que encara estem lluny de curar-la, és un gran pas poder alentir la malaltia»
equilibrada. Tenim la sort que en la zona on vivim tenim una dieta mediterrània que és de les més potents que hi ha per
prevenir i endarrerir el deteriorament cognitiu».
També parlava de la socialització i l’estimulació cog-
com quan hi ha un deteriorament diagnosticat, sinó en general, mantenir-se actiu mentalment, aprendre noves coses. El cervell, si es deixa d’enfortir, va perdent capacitats. Mai és tard per continuar aprenent, al contrari».
Com pot ajudar l’entorn?
«Per un costat, intentar entendre’n la complexitat. No solament pel pes de la mateixa paraula, Alzheimer, sinó perquè el pacient està transitant per moments complexos que la malaltia provoca, com la pèrdua de memòria. La gent del voltant ha de tenir paciència. Si fa falta repetir una cosa, no posar-se nerviós i tornar-ho a dir. Un altre símptoma és l’apatia. D’una manera empàtica, s’ha d’intentar fer partícipa aquesta persona de moltes activitats. És una malaltia que no solament afecta una persona, sinó que impacta tot el seu entorn».
Com serà el futur?
nitiva.
«Sí. Hi ha vegades que, quan una persona té el diagnòstic, tendeix a aïllar-se, i hauria de ser el contrari. Hauria d’estar envoltat de gent amb qui parlar, riure... Això és important. I l’estimulació cognitiva. Ja no solament de forma reglada
«És una pregunta complexa. S’hauran d’anar ampliant els circuits de diagnòstic. Ja veurem com es prepararan els sistemes de salut per assumir el volum que impliquen aquests tractaments, per exemple. També caldrà fer una valoració integral a mesura que prenem consciència sobre què és l’Alzheimer. Fins ara, s’assumia que era l’edat. A mesura que anem veient que no ho és, implicarà canvis. No involucra només la part mèdica, sinó que com a societat i família hem de donar tot l’ajut que es pugui».
Solidaritat l Es destinaran els beneficis a la Casa de Misericòrdia i a la Societat de Sant Vicenç de Paül
Miquel Llaberia
L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus torna a impulsar un dels actes solidaris del Nadal reusenc, el Dinadal. La 13a edició d’aquest àpat solidari, que com a novetat es durà a terme a l’Espai Llotja, tindrà lloc el 13 de desembre a les 13.30 hores amb l’objectiu de recaptar fons que es destinaran a entitats que treballen amb famílies en situació de vulnerabilitat. Concretament, les entitats beneficiàries són la Casa de Misericòrdia i la Societat de Sant Vicenç de Paül. «Aquesta iniciativa s’ha convertit en un
símbol del compromís social de la nostra Setmana Santa i de la ciutat de Reus», valora el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, Jaume Piñol. «Volem recordar que la caritat no té calendari. Les necessitats de les famílies més vulnerables de Reus són urgents cada dia de l’any», afegeix el president de l’Agrupació. Per la seva banda, la regidora de l’àrea de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus, Maria del Mar Escoda, posa èmfasi i reitera el suport del consistori amb la iniciativa que defineix com
un «històric» del calendari de la ciutat. «El Dinadal és un dinar molt senzill, però que dona molta força i visibilitat a aquelles persones que ho necessiten», afirma la regidora. Per la seva banda, el director gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Llosas, remarca que la rellevància que el teixit econòmic i empresarial s’involucri en accions d’aquesta tipologia.
Com participar-hi Els tiquets per a participar en l’àpat solidari, que tenen un preu de 10 euros, es poden
Guardó l El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha distingit l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Reus amb una medalla d'honor per serveis excepcionals a la justícia. El Govern català valora els seus 180 anys de trajectòria, un període en què «ha crescut, ha evolucionat i s'ha anat adaptant als canvis socials, econòmics i tecnolò-
gics, fins a consolidar-se com un referent en l'àmbit del dret i la justícia». Així mateix, valora la seva tasca capdavantera «en la defensa dels drets fonamentals, en la gestió del torn d'ofici i en l'assistència a les víctimes violència de gènere», així com de la integració de les noves tecnologies, tot esdevenint «un model per a altres institucions». El degà
de l'organisme, Sergi Guillén, explica que «és el reconeixement a la bona feina que realitza la institució» i «a 180 anys d'història, és clar, però sobretot a la imprescindible funció social que realitza l'advocacia en general i la del torn d'ofici en particular». «I el més important, un reconeixement a tots els advocats collegiats a Reus», conclou. SPM
Política l El grup municipal de la CUP presentarà al ple municipal d'avui divendres 21 de novembre dues propostes per treballar tant en l'àmbit del feminisme com per fer front a l'emergència residencial. Pel que fa a la situació de l'habitatge, els cupaires reclamen obligar a destinar el 30% dels edificis sotmesos a gran rehabilitació i de nova construcció a habi-
tatges amb protecció oficial, amb l'objectiu d'evitar que "les promotores privades facin negoci amb l'habitatge". A més, també proposen ampliar els supòsits del Dret de tempteig i retracte per evitar que els habitatges passin a mans de grans tenidors. Per un altre costat, els independentistes també defensaran fins a deu mesures per continuar apostant en la prevenció
de les violències masclistes, alhora que retreuen un cop més "la falta de polítiques feministes del govern actual". Entre aquestes mesures hi ha l'empadronament d'urgència per a dones en situació administrativa irregular perquè les puguin atendre els serveis públics o augmentar els recursos residencials per destinar a les víctimes de violència masclista. MLB
Els tiquets per participar en l’àpat solidari tenen un preu de 10 euros
adquirir des dels diferents punts de venda habilitats a la ciutat. Aquests són la Casa
de Misericòrdia, la Llibreria Catòlica, Tomàs Barberà, les diferents parròquies de la ciutat, les entitats de la Setmana Santa de Reus i la Cambra de Comerç de Reus. A més, per aquells que no puguin assistir a l’acte i vulguin participar s’ha habilitat la Fila Zero. Per participar els interessats
poden fer una transferència al compte bancari de l’Agrupació, el ES45 2100 1090 3502 0018 1816. A més, la jornada es complementarà amb el tradicional sorteig de productes i serveis, cedits per comerços locals reusencs, en acabar el dinar amb la finalitat de recaptar fons addicionals.
Junts demana recuperar els ‘Bons Reus’ i crear un pla d’usos de l’activitat comercial
Política l Junts per Reus defensarà en el ple municipal de divendres una moció per a protegir i dinamitzar el comerç de proximitat de la ciutat, un fet que consideren "imprescindible" davant la "transformació que viu el teixit comercial". Entre les propostes, els juntaires proposen ressuscitar els 'Bons Reus', una eina "ràpida i eficaç per injectar liquiditat directa
i moral al teixit comercial" i que opinen que va ser "un èxit en l'anterior govern". "És incomprensible que el govern actual no l'hagi recuperat davant l'actual context", opina la regidora de Junts per Reus, Mariluz Caballero. Per la seva banda, la portaveu del grup, Teresa Pallarès, subratlla la necessitat d'establir una visió estratègica a llarg termini i, per aquest motiu, des del
grup demanen elaborar un pla d'usos que ordeni l'activitat comercial i estableixi criteris sobre quins tipus d'establiment es poden obrir i en quines zones. L'objectiu darrere de la proposta és preservar la diversitat del teixit comercial, evitar la saturació de determinades tipologies de negocis i mantenir una oferta coherent amb les necessitats dels barris. Redacció
Successos l Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat dimecres a la matinada un home de 36 anys que va fugir d'un control policial a la Selva del Camp i va conduir de forma temerària, sota els efectes de l'alcohol i les drogues, fins a bolcar en una rotonda de Reus. El conductor no va fer cas de les indicacions per aturar-se en un control d'alcoholèmia i va fugir amb les llums apagades i a gran velocitat en direcció a Salou. Se li atribueixen els suposats delictes contra la seguretat del trànsit i de resistència i desobediència als agents de l'autoritat. ACN
Desnonen una parella del seu pis a
Habitatge l Mossos d'Esquadra van desnonar finalment a una parella del seu pis de Mas Pellicer propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. La família acumulava un deute d'uns 30.000 euros després de més de 10 anys sense poder assumir els pagaments per la situació personal i laboral. El primer intent de desnonament, programat per l'octubre, va ser suspès i ara s'ha dut a terme tot i les protestes veïnals i del Sindicat de l'Habitatge. La família havia demanat renegociar el deute, però l'organisme exigia l'abonament immediat d'uns 15.000 euros. Redacció
Sergi Peralta Moreno
Quan hom pensa en el modernisme, se li apareixen a la ment edificis de formes sinuoses i obres magnànimes. Això no obstant, anava molt més enllà de l’arquitectura. El Centre de Lectura va programar unes jornades per tenir una mirada global del tombant del segle XX, des de la literatura a l’art. L’última sessió girava entorn de la base que ho sustentava —i ho sustenta— tot: la societat. Si el modernisme era un moviment estètic, també es van viure uns moviments socials i polítics que volien «empoderar el país i la ciutat». «Es parla molt del caràcter progressista de Reus i, amb els anys del modernisme, és molt visible», reflexiona l’historiador Joan Navais. Al voltant de l’any 1900, Reus, que ja venia d’una tradició liberal i heterodoxa, va esdevenir un dels focus polítics del país i, alhora, un espai urbà de confrontació de col·lectius i moviments que va viure’s a les urnes, però també a la premsa, la cultura i els carrers. «En els anys del modernisme, la ciutat es va convertir en un dels principals laboratoris socials i polítics del país», afirma Navais. L’historiador parla de les idees obreristes, republicanes i catalanistes, que pretenien trencar l’statu quo de la restauració borbònica i l’estat monàrquic, capitalista i centralista.
Malgrat que les primeres societats obreres a Reus es van fundar a mitjan segle XIX, van guanyar molta més força al tombant del segle, un fet «gens estrany si tenim en compte les terribles condicions de vida i treball de la classe treballadora, que havien millorat ben poc». «Si
En el tombant del segle XX, Reus va esdevenir un dels principals «laboratoris socials i polítics» del país
oblidem les condicions pèssimes de l’època, no podem entendre la conflictivitat de la ciutat», explica Navais. Amb unes jornades extenuats que podien arribar a les 11 hores, salaris molt justos, les dones amb sous encara més minsos, la insalubritat dels espais industrials i l’explotació infantil —un 15% de la plantilla a les fàbriques eren menors
de 15 anys—, les condicions van radicalitzar-se en conflictes socials i l’antagonisme de classes. Derivaren en dues vagues generals, el 1902 i el 1903. La primera va allargar-se una setmana. La segona assolí la dotzena de dies. Els escassos èxits —com la declaració com a dies festius de l’1 de maig, el 29 de juny i el 25 de desembre— provocaren la desorga-
«Es parla del tarannà progressista de Reus i, en aquells anys, és molt visible»
nització de les associacions obreres.
Reus fou una de les capitals republicanes de l’Estat, entès com una manera de concebre
el món i les relacions humanes, per exemple, introduint el laïcisme —hi hagué republicans que, durant la Setmana Santa, organitzaven banquets, menjaven carn i llançaven els ossos al pas de les processons— i impulsant el lliure pensament. Amb la presència de grups més moderats i altres més radicals i combatius, els ideals republicans van arrelar gràcies a la intensa activitat cultural i social de què s’acompanyaven. Pau Font de Rubinat, qui acabaria sent alcalde i penjaria la senyera al Campanar, i Bernat Torroja van ser les cares més visibles del projecte catalanista. Buscaven fer créixer el sentiment catalanista i la presència de les seves idees, com el foment de la llengua, la història i els costums del país. El sector conservador també passaria a l’ofensiva a finals del segle XIX, organitzant-se socialment i política.
Sostenibilitat l La proposta ofereix nou parcel·les a diversos municipis del Camp de Tarragona
ACN / Eloi Tost
El Departament d’Agricultura ha obert la primera convo catòria pública per facilitar l’accés a terres agràries aban donades. Es tracta de zones inscrites al Registre de parcel· les agrícoles i ramaderes en desús, que podran ser arren dades per part de persones o entitats. La convocatòria prio ritza la incorporació de dones i joves al sector agrari i té per objectiu «recuperar l’activitat productiva d’aquestes fin ques i afavorir la incorpora ció de nous professionals al camp». En aquesta convoca tòria s’ofereixen 43 parcel·les arreu de Catalunya, nou de les quals se situen al Camp de Tarragona.
Les persones interessades a arrendar les, d’acord amb la Generalitat, podran triar la parcel·la fins al 12 de de sembre i l’adjudicació la farà Agricultura en funció de la puntuació que els candidats obtinguin. La convocatòria demanarà certs criteris per accedir als terrenys, entre els quals s’estableix tindre títols obligatoris per certificar la professionalitat dels usuaris, així com «ser persones físi ques conreadores directes o que vulguin començar una iniciativa agrària». Els titulars d’explotacions agràries prio ritàries (EAP), agricultores i agricultors professionals (AP) i les entitats que treballin amb persones amb discapacitat o risc d’exclusió social també podran optar hi.
El Govern preveu realitzar, com a mínim, una convoca tòria anual d’accés a aquestes terres, tal com preveu la Llei dels espais agraris del 2019. En aquesta primera convo catòria s’inclouen parcel·les cedides voluntàriament pels propietaris i parcel·les del pa trimoni de la Generalitat. En futures edicions, el Departa
Imatge d’una finca abandonada des de fa una dècada a Lleida. ACN
Alió (3) i Reus (2) seran els municipis beneficiats amb més parcel·les
En vint anys, a Catalunya s’han deixat de cultivar 98.500 hectàrees
ment preveu incorporar hi també espais declarats ofici alment en desús, que puguin avaluar se i incloure’s al pro cés.
També a la demarcació
Entre les parcel·les proposa des en la primera convocatò ria cinc municipis compta ran amb espais abandonats
Ramaderia l El curs, adreçat a joves de 16 a 29 anys, començarà el maig de l'any vinent
Redacció
Montblanc comptarà, a par tir del mes de maig de 2026, amb La Pleta, un nou Centre de Formació de Ramaderia Extensiva i Paisatges. La pro posta, impulsada per Con cactiva, l’organisme de pro moció econòmica del Consell Comarcal de la Conca de Bar berà, preveu oferir diversos cursos especialitzats en el sector de la ramaderia. Ini ciarà la seva oferta amb una formació de pastor per a jo ves, en la qual el centre fa un
any que treballa i començarà el 4 de maig de 2026 de for ma gratuïta amb inscripció prèvia.
El curs, que serà majorità riament pràctic, durarà 210 hores i es portarà a terme a les instal·lacions de Concacti va, en el cas de la part pràcti ca, i a la Serra de Miramar, en la teòrica, juntament amb un mòdul d’emprenedoria de 60 hores.
La formació també inclou rà la promoció del benestar animal i la conducció dels
participants en el procés. El municipi d’Alió (Alt Camp) serà el més beneficiat, amb tres parcel·les repartides i un total de 955 metres quadrats disponibles. Reus també tindrà 1,49 hectàrees comu nes, que es dividiran en dues parcel·les i a més, Vila rodona (324 metres quadrats), l’Alei xar (459 metres quadrats) i Albinyana (500 metres qua drats) també s’oferiran als interessats.
La mesura pretén pal·liar amb la tendència d’abando nament generada els últims anys al territori arran de la urbanització i centralització dels terrenys a les diferents províncies, entre les quals Tarragona se situa com una de les més afectades. Cata lunya disposa de 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són con reus, el 7% pastures i el 64% superfície forestal, d’acord amb dades del Departament d’Agricultura i Pesca de la Ge neralitat.
En els darrers 20 anys, s’han deixat de cultivar 98.500 hectàrees, una re ducció del 10,6% del total de terres de conreu, mentre que la superfície forestal ha aug mentat en 144.000 hectàrees. Aquest procés d’abandona ment, intensificat des de la se gona meitat del segle XX amb només 0,15 hectàrees llaura bles per habitant, Catalunya es troba per sota de la mitjana espanyola i europea.
El centre iniciarà l’activitat a partir del mes de maig.
Es prioritzarà la pràctica, el benestar animal i la conducció del ramat
ramats, i comptarà amb un període d’estudi de sis set manes dirigit a joves de tot Catalunya, amb opció d’allot jament «si ho desitgen», i les inscripcions ja estan obertes.
Policial l Els Mossos d’Esquadra van detenir dimarts a Torredembarra dos homes de 28 i 36 anys i una dona de 34 com a presumptes autors d’un delicte de furt i, en el cas dels dos homes, també d’un robatori amb violència o intimidació. El vigilant d’un supermercat del municipi va alertar que tres individus havien intentat sostreure productes per valor de 417,28 euros i que un d’ells l’havia empès per fugir. En la seva escapada van abandonar un vehicle a l’aparcament del mateix establiment, on els agents van localitzar diverses bosses amb més articles, valorats en 468,13 euros, que haurien estat robats en almenys tres supermercats més. Entre els tres arrestats acumulen gairebé un centenar d’antecedents: la dona en té 45, l’home de 36 anys en té 43 i el de 28 en té 5. Després de ser enxampats pel vigilant, els tres van intentar accedir al vehicle estacionat però van fugir a peu. Agents de paisà van iniciar una vigilància discreta i, minuts més tard, van detectar tres persones que coincidien amb la descripció facilitada quan es dirigien cap al vehicle, tot i que abans van entrar en un comerç proper. Allà van ser identificats i es va localitzar la clau del cotxe. A l’interior hi havia embotits, fuets, torrons, cafè, bombons, diverses varietats de peix i peces de roba. Els detinguts passaran en les pròximes hores a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia del Vendrell. ACN
Seguretat l Els primers controls han registrat dos camioners detinguts a l’AP-7
Adam Díaz Garriga
Els Mossos d’Esquadra han iniciat a la demarcació una nova campanya de controls, en concret, dedicat a la vigilància de camions i furgonetes. Des d’aquest dijous, s’ha incrementat la intensitat de les actuacions per detectar infraccions i incompliments de les normatives a les carreteres del Camp de Tarragona. Els primers controls a l’AP-7, portats a terme a l’espai de l’antic peatge de Salou, ha registrat vigilàncies sobre 13 camions,
entre els quals figuren dues detencions de conductors i més de 14 denúncies. «L’objectiu és la reducció dels morts i ferits greus a totes les vies del Camp de Tarragona, especialment a la gran intensitat de circulació», ha afirmat el sergent dels Mossos a Tarragona, Josep València.
Els dos camioners portats a les disposicions policials, eren dos homes de 63 i 53 anys provinents dels Països Baixos. En el vehicle, només comptaven amb una targeta registrada al tacògraf digital, permetent
La principal tendència són les infraccions per no respectar el descans
identificar només una persona que, a més, no era a bord. Una infracció comesa amb la intenció d’evitar fer el descans diari obligatori de 9 hores de les 30 en total de la jornada laboral en equip i, per conseqüència, portar a terme més entregues de les permeses.
Noves tendències
Entre els 13 controls portats a terme en la primera jornada a l’AP-7, s’han registrat més de 14 denúncies, vuit de les quals basades en infraccions de la normativa de transports i sis han estat denúncies de trànsit. D’aquestes, dues s’han registrat per l’estat dels neumàtics i dues en relació amb els extintors obligatoris en els vehicles. Altres infraccions registrades s’han basat en la seguretat de la càrrega i la finalització del període de revisió de la ITV. Entre tots els conductors, cap ha registrat resultats positius en els controls de drogues i alcohol. D’acord amb el sergent, existeix una «tendència en creixement», concretament sobre les infraccions per condicionament i descans, entre els conductors de camions que no respecten els descansos establerts durant les seves jornades laborals. Set de les infraccions registrades durant el primer control han estat, precisament, per aquest fet. «Prenem més riscos abans de Nadal, perquè amb els controls no parem», indicava València. La campanya no finalitzarà fins al gener, quan disminueixi la intensitat del trànsit a les carreteres principals, com l’AP-7.
Impuls l Un treball coordinat amb ACCIÓ ha permès agilitzar gestions i resoldre dubtes del teixit empresarial
Redacció
L’Àrea de Desenvolupament
Econòmic Comarcal, Paisatge i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Priorat ha assessorat trenta-tres empreses de la comarca en el marc dels Fons de Transició Nuclear (FTN), amb la voluntat d’acompanyar el teixit
econòmic local en l’accés a les oportunitats que ofereix aquest programa. La iniciativa s’ha articulat a través de la Secretaria Tècnica dels FTN, encapçalada per Roger Fernández, i del tècnic de suport al teixit empresarial, Sergi Vilà, amb el suport d’ACCIÓ. Tots dos han desenvolupat una feina d’acompanyament
directe, resolent dubtes, oferint informació actualitzada i adaptant els requisits administratius a la realitat d’un territori format majoritàriament per petites empreses que sovint no disposen de recursos per abordar aquests processos. Aquesta atenció propera ha estat clau per garantir que les iniciatives lo-
Els sindicats de treball de Cambrils mantenen la vaga de l’1 de desembre
Municipal l Critiquen la falta d'intenció del consistori després d'una reunió «sense cap proposta»
Adam Díaz Garriga
Els sindicats dels treballadors municipals de Cambrils —CSIF, CCOO, UGT i les representacions dels patronats— mandindran la vaga plantejada pel dia 1 de desembre, després d’una reunió on consideren que l’Ajuntament no ha estat proactiu. La reunió que havia d’apropar a consistori i treballadors ha allunyat encara més les distàncies: «No s’ha formulat cap proposta concreta sobre les reivindicacions traslladades pels òrgans de representació», han indicat els sindicats, qualificant d’una
«nova pèrdua de temps» la sessió.
Des de les organitzacions de treballadors lamenten que els diàlegs mantinguts amb l’Ajuntament «no hagin aportat mesures ni calendaris que permetin abordar els problemes exposats», criticant que la situació fa més d’un any que es manté sense noves actuacions per part de la institució municipal. Durant la reunió, les organitzacions sindicals asseguren que el consistori va mostrar el seu «desacord» amb la celebració de la vaga, tot i que destaquen la manca de propostes «per la part
Un servei proper i personalitzat ha apropat els FTN a les empreses locals
cals poguessin presentar-se a les convocatòries amb garanties i sense barreres afegides. Impuls empresarial La coordinació entre el Consell Comarcal i ACCIÓ ha permès reforçar la qualitat de la informació, agilitzar gestions i generar un espai de confiança amb els agents econòmics del Priorat. En aquest sentit, el passat 7 de juliol es va celebrar una jornada oberta adreçada a empreses i autònoms, organitzada pel Consell Comarcal i conduïda per ACCIÓ, que va permetre explicar el funcionament dels FTN, resoldre consultes i fomentar la participació del sector privat. Hi van assistir setanta empreses i professionals, convertint la sessió en un punt de trobada i reflexió.
Els Fons de Transició Nuclear, gestionats per ACCIÓ, tenen com a objectiu compensar l’impacte socioeconòmic derivat del futur tancament de les centrals nuclears i impulsar models econòmics sostenibles i alineats amb les necessitats del territori. En aquest context, el Consell Comarcal del Priorat ha esdevingut un actor imprescindible per garantir que les empreses locals puguin accedir a aquestes oportunitats.
Rècord històric a la Festa de l’Oli Nou
Jornades l Demà hi haurà una visita guiada amb llengua de signes a la Cooperativa
Redacció
La Festa de l’Oli Nou de Cambrils ha batut un nou rècord de participació amb prop d’un miler de persones, consolidant l’esmorzar popular de diumenge a la Cooperativa com l’activitat estrella de les 12es jornades gastronòmiques, amb 900 racions venudes d’oli novell DOP Siurana amb pa torrat, llonganissa i fruita. La regidora de Promoció Econòmica i Turisme, Patricia de Miguel, ha celebrat l’èxit i ha destacat el compromís de seguir impul-
sant aquestes jornades i de promocionar l’oli verge extra Mestral com a símbol de qualitat agroalimentària i atractiu del turisme gastronòmic local. En paral·lel, la programació ha inclòs la ruta cicloturística de 17 km pels camps d’oliveres, l’actuació del grup Último Vinilo i la participació d’una trentena de restaurants que van servir-lo com a aperitiu. El calendari clourà demà, dissabte 22, amb una visita guiada a la Cooperativa amb intèrpret de llengua de signes, novetat pensada per obrir la festa a tots els públics.
política per revertir la situació». Després de la sessió, el comitè de vaga, els òrgans de representació i els sindicats van aclarir que «es mantenen disponibles per negociar en qualsevol moment», però continuen reclamant mesures per millorar la situació.
Voluntat ferma
En aquest context, amb la proximitat de la jornada indicada per realitzar l’aturada, que tindrà mobilitzarà el 58% del personal municipal, la vaga proclamada per a inicis de desembre es manté sense canvis. Ara, el comitè de vaga
d’una de les
també afirma que es manté programada una reunió de mediació amb el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya pel
proper dia 27 de novembre, que pretén aportar mesures des del Govern central davant la «inacció» de l’Ajuntament. Segons denuncien els sin-
dicats, les pitjors condicions les continua patint el Departament de Recursos Humans del consistori, que es troba saturat.
Marí l Demà s’inicia un calendari d’activitats que s’estendrà fins al 19 de desembre amb cultura, gastronomia i festa
Redacció
Salou celebrarà enguany el 50è aniversari de la Festa del Calamar, una de les tradicions més emblemàtiques del municipi i un referent del seu passat mariner salouenc. La commemoració, que porta per lema 50 anys de mar i emoció, inclou un programa especial d’actes culturals, gastronòmics i festius que s’estendrà des de demà dissabte, 22 de novembre, fins al 19 de desembre. La Festa del Calamar és un esdeveniment profundament arrelat al municipi, que va més enllà del tradicional concurs de pesca. Amb cinc dècades d’història, s’ha convertit en un símbol d’identitat col·lectiva i en un punt de trobada per a generacions de pescadors, famílies i veïns vinculats al mar.
La programació començarà demà dissabte, a les 12 h, amb la Trobada Gegantera d’Elements Marins. La cercavila recorrerà la plaça de les Comunitats Autònomes, el passeig Jaume I i finalitzarà a l’Espigó del Moll.
El nucli central de la festa tindrà lloc del 24 al 29 de novembre, quan les embarcacions participants sortiran cada tarda a les 15.15 h i tornaran a les 18.30 h al Club Nàutic de Salou. Les captures es registraran per determinar els guanyadors d’aquesta edició
Imatge d’arxiu del concurs de pesca de la Festa del Calamar. Aj. Salou
especial.
El dissabte 29 de novembre, a les 13 h, l’Espigó del Moll acollirà la tradicional degustació de calamar, amb un preu simbòlic de 2 euros.
A partir del 28 de novembre i fins al 14 de desembre, diversos restaurants del municipi participaran en les Jornades Gastronòmiques del Calamar, durant les quals oferiran menús i plats especials amb aquest producte com a principal protagonista.
Mig segle de tradició
Com a clausura de la commemoració, a l’entrada del Teatre Auditori de Salou s’inaugurarà l’exposició 50 anys de la Festa del Calamar, que
Demà començarà la programació amb la cercavila gegantera pel passeig Jaume I
es podrà visitar de l’1 al 19 de desembre.
La mostra repassarà la història de la celebració amb fotografies, objectes i testimonis que evoquen l’evolució de la festa i el seu paper en la vida del municipi. Amb aquest programa especial es reivindica una tradició que ha esdevingut part essencial del seu patrimoni cultural i de la seva memòria col·lectiva, reafirmant el vincle històric del municipi amb el mar.
Cultura l L’edició incorpora per primera vegada un passi matinal i es podrà visitar els dies 6, 7, 13 i 14 de desembre
Redacció
Les entrades per al XXVIII Pessebre dels Estels de la Masia de Castelló ja són a la venda al web de l’Associació Masia de Castelló (masiacastello. cat), que torna a impulsar una de les cites més emblemàtiques del Nadal a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
El pessebre vivent es podrà visitar els dies 6, 7, 13 i 14 de desembre i incorpora enguany una novetat destacada: el passi del dissabte 13 serà matinal, de 10 a 13 h, per facilitar l’assistència de persones grans, visitants amb discapa-
citat visual o persones amb alta sensibilitat que fins ara podien trobar dificultats per gaudir de l’activitat en horari de tarda. La resta de dies —6, 7 i 14 de desembre— es mantindran els passis tradicionals de tarda, de 16.30 a 19 h, amb inici de visita cada mitja hora. Segons el president de l’entitat, Santi Nomen, la incorporació d’aquesta franja matinal respon a la voluntat de fer del Pessebre dels Estels «una experiència inclusiva i agradable per a tothom», sense renunciar al seu caràcter tradicional ni al seu entorn privilegiat.
El preu de l’entrada general és de 15 € i els infants de 4 a 9 anys en paguen 10, mentre que els menors de 4 anys hi tenen accés gratuït. Per garantir una visita còmoda, s’ha establert un límit de 1.500 entrades per dia. Aquest aforament permet un recorregut més tranquil pel nucli antic de Castelló, on es desplegaran una quarantena d’escenes que recrearan passatges bíblics i antics oficis tradicionals, com els de forner, fuster, barber o matalasser.
Paral·lelament, la Regidoria de Turisme ha organitzat el 9è concurs de fotografia a Insta-
Les places per a les visites es poden obtenir al web masiacastello.cat
gram per promoure la difusió del pessebre i del seu entorn natural i arquitectònic. Les
persones participants podran optar a un premi que inclou una nit d’hotel per a dues persones a La Figuerola Hotel & Restaurant, amb sopar, esmorzar i accés a les piscines. Les bases es poden consultar als webs municipals.
Organitzat per l’Associació Masia de Castelló amb el
suport de l’Ajuntament i el patrocini d’ANAV, el Pessebre dels Estels és l’activitat més antiga de l’entitat i s’ha consolidat, amb gairebé 30 anys d’història, com un dels pessebres vivents de referència i una cita imprescindible per preservar el patrimoni cultural i arquitectònic de Castelló.
Futbol l El filial groguet ha demostrat al Mini Estadi una versió superior del seu estil dominant i vertical
El Nàstic es retroba avui amb el Villarreal B a domicili. Han passat tres anys des de la fatídica final de Vigo. D’aquell encontre no hi queda ningú, només un jove Marc Montalvo que no va jugar, però estava en dinàmica del primer equip. El que sí que continua igual és que el perill d’un filial amb individualitats potents que acostumen a convertir-se en estrelles mundials.
Nicolas Jackson, actual jugador del Chelsea, va ser qui va amargar la festa al Nàstic. L’any passat, el davanter estrella del filial groguet va ser Etta Eyong, enguany milita en el Levante a Primera Divisió i ja ha cridat l’atenció dels grans d’Europa. Aquesta temporada encara tenen una
Víctor Moreno i Álex Rubio, la parella letal de l’atac del Villarreal B celebrant un gol. Cantera
Álex Rubio és el pitxitxi del Villarreal B amb set gols en dotze partits
estrella que forjar, però la potència ofensiva està intacta. El conjunt entrenat per David
Només l’Atlético Madrileño ha aconseguit guanyar al seu camp
Albelda destaca per la seva potència ofensiva amb un joc dominant i especialment efi-
Parralo: «Vull que l’equip no perdi el seu estil sigui quin sigui el rival»
Futbol l El tècnic destaca que té tots els jugadors disponibles
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona viatja avui a Villarreal amb l’objectiu de sumar la segona victòria consecutiva. Al davant hi haurà un rival exigent i dominant, però Cristóbal Parralo va destacar que «m’agradaria que el meu equip fos fidel
al seu estil sigui quin sigui el rival. El Nàstic ha de sortir a guanyar el partit i anul·lar les virtuts del rival». Aquesta identitat i l’estil és el que busca un tècnic que acumularà la tercera setmana d’entrenaments. Parralo veu «complicat de valorar» en quin punt està la plantilla res-
pecte a les seves exigències. «Han sigut setmanes de competir i sense molt de temps. Aquesta, a més, ha sigut curta jugant ara en divendres». Tot i això, va assenyalar que «no ens escudem en això, no hi ha excusa i competirem per donar la millor versió a Villarreal». A més, la clau de tot, està
cient en les transicions que, a casa, mostra la seva millor versió. Aquesta serà tota una prova de foc per a mostrar la millora de la defensa grana. El perill de l’atac del Villarreal B té nom propi: Álex Rubio i Víctor Moreno. Els dos formen la parella letal del filial groguet amb set gols i set
en guanyar «amb victòries tots som optimistes i això és el que intentarem», va mencionar.
Al davant té un equip poderós a nivell defensiu, una bona prova de foc de la millora grana: «S’ha de veure una millora defensiva, però també en atac. Si ataquem bé, es defensa millor. Fins ara hem sigut un equip que encaixa molt i hem de treballar molt per se sòlids, primer des de la punta d’atac», va apuntar Parralo. El tècnic grana va destacar que té a tots els jugadors disponibles i endollats.
Aleksandar Ivaylov Angelov xiularà el partit
L’encarregat de dirigir el partit d’avui serà Aleksandar Ivaylov Angelov. Un àrbitre que porta dos anys a la Primera Federació i que encara no ha xiulat mai el Gimnàstic de Tarragona. L’últim partit que va dirigir va ser el Betis Deportivo-Real Murcia, que va acabar amb victòria visitant. Natural de Sofia, Bulgària, on hi va néixer l’any 1997, està adscrit al Comitè Tècnic d’Àrbitres balear.
assistències cadascú. Rubio és un dels pitxitxis del grup i també una mostra del poder dels filials de la categoria. El Villarreal va fitxar el davanter estrella de l’Antequera l’any passat l’últim dia de mercat de fitxatges per 300.000 euros. Ara, en l’ecosistema del filial groguet ha igualat les dianes de tot el curs passat i ha demostrat ser un davanter rematador amb bastant d’encert. D’altra banda, Moreno és
un extrem amb recorregut en el filial groguet. Va debutar fa dos anys a Segona Divisió i ha sigut referent en les darreres temporades.
Amb baixes
El Villarreal B arriba al duel carregat de baixes. Per una banda, Luis Quintero, un dels jugadors més talentosos, continua lesionat i no estarà contra el Nàstic. A aquest se sumen Alassane Diatta, migcampista potent i amb arribada a l’àrea que va ser expulsat el darrer duel contra el Tarazona, i també el central Ismael Sierra, que haurà de complir cicle de targetes. Amb tot, els groguets arriben al duel amb necessitats de tornar a sumar. El darrer cap de setmana, el Villarreal B va caure per 2-1 al camp del Tarazona, un partit en el qual van començar guanyant i dominant, però van rebre una expulsió i van acabar caient a l’últim minut de partit. Ara, a casa, volen fer-se un fortí en el qual només un equip ha aconseguit guanyar: l’Atlético Madrileño, el flamant líder de la categoria. Els altres dos equips que han pogut puntuar al Mini Estadi són l’Europa i l’Antequera, sumant dos empats.
El Nàstic de Tarragona arriba sense baixes al duel, amb només el desgast acumulat de Marc Montalvo i Jaume Jardí, que van jugar amb la selecció catalana el passat dimarts. Els ulls estan posats a l’estil de Cristóbal Parralo a domicili, que tornarà a fer un onze on no podrà faltar el golejador Marcos Baselga.
Futbol l L’Antiga Audiència de Tarragona va ser l’escenari escollit per la presentació oficial dels jugadors, tècnics del Nàstic Genuine i els més de 200 membres del Voluntariat Grana BASF. Tots ells acompanyaran als més de 1.000 jugadors i tècnics, dels 50 equips participants, a la Fase Tarragona de
LALIGA GENUINE Moeve, que aquesta temporada celebra la vuitena edició de la competició. El Voluntariat Grana BASF que participarà en la Fase Tarragona de LALIGA GENUINE Moeve 2025-2026 es composa pel següents col·lectius i estudiants dels centres: Col·legi Dominiques Tarragona, Col·legi Mare Nostrum,
Institut Tarragona i Camp Joliu. El coordinador del Voluntariat Grana, Jordi Ruiz; la CEO d’AGF Genuine Experiences, Conxita Esteve; i un dels voluntaris de LALIGA GENUINE Moeve, Adrià Pujol, han estat els encarregats de donar les indicacions a seguir per aquest cap de setmana. Redacció/Gerard Martí
Soteras veu «interessos personals» entre els crítics amb la seva gestió
Federació l «Sempre estan liderats pels mateixos», diu
Joan Soteras, president de la Federació Catalana de Futbol, va defensar-se ahir de les crítiques i de la demanda d’eleccions anticipades per part de centenars de clubs amb un comunicat. «Aquestes urgències per avançar
el procés electoral, després que el TSJC confirmés el meu mandat, només obeeixen a interessos personals}, exposa el president. «Tots aquests moviments subterranis, en els quals ens hem vist involucrats durant els últims anys, sempre estan liderats pel mateix grup de persones i
que en el passat van fer servir la Federació Catalana de Futbol per qüestions personals i que, en cap cas, beneficien a la bona dinàmica de treball que ha liderat aquesta Junta Directiva», conclou.
En aquest sentit, el comunicat de la federació exposa que totes les qüestions judicials
en les quals està immersa la Federació Catalana de Futbol no han sigut buscades, sinó que han vingut des de la part perdedora en les eleccions.
A data d’avui, no s’ha mostrat cap indici de veracitat en aquestes denúncies i, en cap moment, s’ha respectat la presumpció d’innocència. Amb les afirmacions fetes ahir en roda de premsa, no s’està respectant el procés judicial on, ni el president ni cap de les persones investigades, han estat declarades culpables ni imputades, diuen des de la FCF.
Rebuda de les signatures
La federació explica que s’està treballant amb la Secretaria General de l’Esport, d’acord amb el que estableix l’article 85.1 del Reial Decret 58/201, des que es van rebre les signatures. Per últim, l’escrit exposa que el cens de la federació és de prop de 1.300 clubs. «Per tant, no es pot parlar en nom de tot el futbol català, sinó d’una part. El nombre de signatures presentat coincideix aproximadament amb els vots que va obtenir el candidat Isern en les últimes eleccions del febrer del 2023»., conclou el comunicat.
Justícia l També li imposa una multa de 7.200 euros i una indemnització de 10.000 a González Amador
Agències
El Tribunal Suprem va fer públic ahir dijous un veredicte d’un impacte polític i institucional enorme: la condemna a dos anys d’inhabilitació del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. La decisió arriba després d’un judici de sis dies i quaranta testimonis, centrat en la filtració del correu electrònic en què la parella d’Isabel Díaz Ayuso admetia haver comès dos delictes fiscals. El tribunal també li imposa una multa de 7.200 euros i l’obliga a indemnitzar Alberto González Amador amb 10.000 euros per danys morals. La sentència, encara pendent de redacció definitiva, inclourà dos vots particulars i no serà efectiva fins a la seva notificació formal, moment en què el govern espanyol haurà d’activar el relleu al capdavant de la Fiscalia General. El veredicte ha desencadenat una onada de reaccions
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
MUCHAS FELICIDADES. Que nuestra felicitación, en vuestro día de cumpleaños, os llene de felicidad como vosotros llenáis nuestras vidas.
immediates. Des del PP, Alberto Núñez Feijóo ha afirmat que la condemna també esquitxa Pedro Sánchez per haver nomenat i mantingut Gar-
Conflictes l El secretari de l'Exèrcit dels Estats Units, Dan Driscol, va visitar Kiev aquest dijous en un moment d'incertesa, tot i que les informacions, no oficials, estableixen que estarien negociant un Pla de pau de forma unilateral. Una font externa assegura que Washington podria haber acceptat les exigències del govern rus. EFE
cía Ortiz en el càrrec malgrat la imputació, i ha reclamat eleccions anticipades. Ayuso, per la seva banda, ha celebrat el que considera un «èxit
Interior
sense precedents» i ha acusat l’executiu d’utilitzar l’Estat per perseguir-la políticament. Vox ha anat encara més enllà exigint la convocatòria
Seguretat l La mesura s'acompanyarà de la millora de la via i la senyalització
Shaila Cid
La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha presentat les noves mesures que s’aplicaran en l’AP-7 en el tram de les Terres de l’Ebre a fi de reduir sinistralitat i la gravetat dels accidents que s’han produït en les últimes setmanes. La més destacada és la reducció de la velocitat entre en sentit sud entre Calafat i Amposta (entre els quilòmetres 288 fins el 332) a 100 km/h per a cotxes i altres vehicles i a 80 km/h per a camions.
La consellera ha explicat
que «encara que teníem una bona tendència, des del 2019 hem aconseguit reduir els accidents greus i la mortalitat associada, l’AP-7 ha concentrat 15 víctimes mortals aquest any, més del doble de l’any 2024».
Més mesures
A més, s’instal·laran 10 tacògrafs intel·ligents (sistemes DSRC) per fer controls per detectar irregularitats com la fatiga o altres infraccions. També s’utilitzaran altres sistemes intel·ligents de trànsit per controlar la prohibició de
PP i Ayuso clamen victòria; Sumar, Podem, ERC i Junts hi veuen persecució
d’eleccions «avui mateix». En canvi, els partits d’esquerres han denunciat una operació judicial amb motivació política: Sumar parla d’un «cop judicial en tota regla», Podem denuncia «assassinat civil» i ERC i Junts asseguren que el cas confirma una deriva de «guerra política» i judicial similar a la del Procés. També el PNB ha expressat perplexitat, i Jutges per la Democràcia alerta que la sentència erosiona la confiança en el sistema en revelar una fractura interna al mateix Suprem. Alhora, periodistes que van declarar al judici, com José Precedo, han advertit que el veredicte és un «avís demolidor» per a qui fiscalitzi el poder polític. Des del govern espanyol, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha expressat respecte
institucional però ha remarcat que l’executiu «no comparteix» la decisió, alhora que ha reivindicat el «compromís amb la llei i la veritat» de García Ortiz. La Moncloa ha anunciat que en els pròxims dies activarà el procediment per nomenar un nou fiscal general, que haurà de superar un informe consultiu del CGPJ —no vinculant— i compareixença al Congrés dels Diputats abans del nomenament formal. Fins aleshores, les funcions recauran en la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde.
L’origen del cas
La sentència té origen en els fets del març del 2024, quan es va difondre una versió errònia sobre un suposat oferiment de pacte de la Fiscalia a la parella d’Ayuso. Per aclarir-ho, García Ortiz va ordenar revisar els correus del cas i va impulsar una nota de premsa. Al judici, quatre periodistes van afirmar que havien tingut accés al correu abans que ell, però el Suprem considera que va actuar de manera improcedent i que l’esborrament dels seus WhatsApp el dia de la imputació reforça la tesi d’una actuació irregular. El cas, que també ha reobert el debat sobre la separació de poders i el paper del poder judicial en la confrontació política, deixa un panorama tens l’endemà d’un veredicte que marca un punt d’inflexió en la relació entre Fiscalia, govern central i judicatura.
L’AP-7 registra un gran nombre d’accidents a l’Ebre. Cedida
Els cotxes només podran circular a 100 km/h i els camions a 80 km/h
l’avançament en el tram del Ebre. Altres mesures plantejen oferir una formació específica als conductors de fora de la Unió Europea i augmentar la senyalització.
k Carta dominical k
Una visita recent de dones biblistes celebrada a Tarragona va portar en el diàleg a parlar del llibre de Rut de l’Antic Testament, que ens explica amb molta tendresa una història ben actual. En l’època dels Jutges, la pobresa i la fam van obligar la família d’Elimèlec i Noemí a abandonar el poble de Betlem amb els seus dos fills, i anar a buscar-se la vida a l’estranger, a les terres de Moab. Allà es pogueren instal·lar bé. Al cap d’un temps morí el marit i Noemí es quedà sola amb els seus dos fills que van fer arrels en aquell país i es casaren amb dues noies moabites, Orpà i Rut. Però els fills també van morir i aleshores tot va canviar. Noemí, veritable artista en l’art de saber gestionar les pèrdues, s’assabentà que a Israel les coses anaven millor i decidí tornar. Les dues noies moabites van voler acompanyar-la, però Noemí els persuadia que no ho fessin. Va convèncer Orpà, però no Rut, que li digué: «No insisteixis que et deixi […]. On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu» (Rt 1,16).
Rut i la seva sogra Noemí, afirma tot seguit el relat, «van arribar a Betlem quan tot just començava la sega de l’ordi» (Rt 1,22). Allà, amb tendresa i humanitat, refaran la seva vida. Noemí, amb parents de la seva família, ajudarà la jove Rut a integrar-se en aquella comunitat. I, finalment, aquesta última es casarà amb Booz, parent del marit difunt de Noemí, després d’haver-la protegit de la seva indigència.
Ek Editorial k
ls pressupostos participatius representen una eina valuosa de la democràcia directa. Permeten que sigui la ciutadania qui decideixi, sense intermediaris, en quines inversions concretes s’han de destinar recursos públics. Aquest mecanisme converteix els veïns i veïnes en protagonistes reals de la transformació del seu entorn, superant el model tradicional on la participació ciutadana es limita a votar cada quatre anys. L’experiència de Reus n’és un bon exemple. Des del 2018, la ciutat ha destinat milions d’euros a projectes escollits directament pels reusencs, amb un grau d’execució notable: els
14 projectes del 2018 ja estan completats, i els de les edicions posteriors avancem progressivament. Això demostra que el model funciona i que les institucions poden complir amb els compromisos assumits amb la ciutadania. Ara bé, seria ingenu negar que els pressupostos participatius necessiten una revisió profunda. Els mecanismes actuals sovint presenten limitacions importants. La participació acostuma a ser baixa i concentrada en determinats perfils sociodemogràfics, mentre que sectors significatius de la població —especialment gent jove, com reconeix l’Ajuntament de Reus— queden al marge del procés.
El millor pressupost en un any clau per a Reus
Reus tindrà els millors pressupostos possibles, el 2026. Uns comptes que miren endavant, que reforcen la ciutat i que posen les persones al centre. Amb 224,19 milions d’euros i un pla d’inversions de 19,53 milions, són uns pressupostos pensats per continuar transformant Reus amb ambició, amb rigor i amb una clara mirada de futur. I ho són, sobretot, perquè són fruit del treball conjunt dels tres grups municipals que formem el govern de la ciutat.
Noemí Llauradó i Daniel Recasens Regidors d’ERC Reus
La història de Rut, entre moltes altres coses, mostra com la tendresa i la compassió poden ser una resposta poderosa als integrismes d’avui i de sempre
Aquest relat de la vida de Rut, és un exemple commovedor de fidelitat, coratge i compassió, que trenca amb les rígides estructures d’exclusió i dogmatisme que sovint ens trobem tantes vegades amb els immigrants o, simplement, amb aquells que no pensen com nosaltres, o que no són de la nostra ètnia. Rut destaca per la tendresa, amb una actitud oberta i amorosa. Demostra una fidelitat profunda i un amor que transcendeix les barreres ètniques i socials. Aquest gest és revolucionari perquè va molt més enllà de la llei establerta, trenca les normes i barreres, tan naturals com aquelles altres interiors del cor. És un gest que desafia la lògica integrista que podria haver-la rebutjat pel fet de ser estrangera.
La història de Rut, entre moltes altres coses, mostra com la tendresa i la compassió poden ser una resposta poderosa als integrismes d’avui i de sempre. Molt més enllà de complir estrictament la llei, Rut i Noemí encarnen una humanitat que obre portes i ponts. La seva història posa de manifest que la llei ha d’anar acompanyada de misericòrdia i amor per superar la rigidesa i l’exclusió. El relat ens convida a reflexionar sobre com avui dia també ens enfrontem a integrismes, ja sigui en l’àmbit religiós, social o polític, i com l’actitud de tendresa, diàleg, respecte i empatia pot transformar aquestes situacions. Rut és un exemple de com la humanitat pot triomfar davant la intransigència, i com, sobretot una dona, pot esdevenir símbol d’esperança i de reconciliació.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya tenim clar que el 2026 és l’any clau del mandat. És el moment de culminar projectes importants que s’han planificat durant anys, i de posar en marxa noves iniciatives que marcaran el futur de Reus. Parlem d’un pressupost que dona continuïtat a una manera de fer: planificar, executar i continuar pensant la ciutat amb mirada llarga.
El 2026 serà, doncs, l’any de recollir fruits. De veure com avancen i es fan realitat projectes que hem estat treballant des de fa temps i que han de situar Reus encara més amunt: com una ciutat moderna, cohesionada, amb bones infraestructures, equipaments de qualitat i oportunitats per a tothom. Amb aquest pressupost, Reus continuarà sent referent en Projecció de Ciutat, en Cultura, en Participació Ciutadana, en transformació urbanística i en la creació de llocs de feina de qualitat. Una ciutat que genera oportunitats, que impulsa la formació i l’ocupació. Això és fer política útil, amb resultats.
per ERC Reus en el mandat anterior, que ha estat ben planificat i que, gràcies a això, ha obtingut finançament europeu (6 milions d’euros) dels fons FEDER. A més, Reus Transport ampliarà el servei a demanda del Bus x Tu. I si parlem d’Empresa, Formació i Ocupació, els pressupostos compten amb una partida de 244.000 euros per a la segona fase de l’Escola dels Oficis, al Vapor Vell, un projecte que ens demana el teixit empresarial i al qual volem donar resposta amb un reforç de la formació professional i la creació de llocs de treball de qualitat.
Treballem amb una idea clara: si Esquerra hi és, Reus hi guanya
També hi ha inversions previstes en equipaments educatius, i en infraestructures de futur, entre altres. La nova escola bressol municipal L’Ametller és un projecte útil i necessari, que dona resposta a famílies i infants, i que ve d’una feina sostinguda en el temps; i l’aportació municipal de 282.000 euros a l’estació de Bellissens és un pas més per fer realitat una infraestructura clau per a la mobilitat i la connexió de la ciutat. També cal destacar la inversió de 479.000 euros per soterrar la línia d’alta tensió de la urbanització El Pinar. Parlem d’una actuació reivindicada pel veïnat, i que amb esforç i determinació, des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem contribuït a desencallar per tal que es faci realitat.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
ERC Reus aporta a aquests pressupostos l’experiència d’haver format part de diferents governs municipals, sempre amb ambició, responsabilitat i amb lleialtat institucional. Treballem amb una idea clara: si Esquerra hi és, Reus hi guanya. Perquè el nostre compromís és i ha estat sempre amb la ciutat, amb el progrés i amb la seva gent. Aportem visió de futur, capacitat de gestió i la convicció
que els projectes ben treballats acaben donant resultats. Aquesta és la nostra manera de fer: treballar amb constància, planificar amb criteri i sumar per fer avançar Reus. Les xifres del pressupost es tradueixen en projectes concrets. Amb l’Any Gaudí, projectarem Reus a escala nacional i internacional, tot fent valer el nostre patrimoni, el comerç i la cultura com a motors de ciutat. El Gaudí Centre, a més, renovarà la seva proposta museística per sumar-se a aquesta gran efemèride. En l’àmbit cultural, es destina més d’1 milió d’euros a l’Espai Escènic Presó 13, i més de 200.000 euros al projecte de reforma del Museu d’Art i Història. Són inversions que refermen Reus com a capital cultural del sud del país. I en matèria de Política Lingüística, continuarem treballant per promoure l’ús de la nostra llengua, perquè és part essencial del que som i del que volem ser com a poble. Quant a Participació Ciutadana, tenim una nova convocatòria dels Pressupostos Participatius, dotada amb 750.000 euros, amb la voluntat d’empoderar les reusenques i els reusencs, sense cap distinció, a partir dels 14 anys, per tal que facin propostes a les quals destinar una partida concreta dels comptes municipals. Si parlem d’Urbanisme, la transformació de l’àmbit del Carrilet arrencarà pel carrer de l’escultor Rocamora, amb una dotació d’uns 300.000 euros. Aquest és un altre projecte impulsat
Aquest és el compromís d’Esquerra: continuar avançant amb fermesa cap al futur. I fer-ho des del diàleg i la feina responsable i compartida, sempre amb Reus per davant de tot. El pressupost del 2026 és molt més que un document econòmic. És una eina per continuar la transformació de Reus, per millorar la vida de la gent i per preparar la ciutat per als reptes que vindran. És, en definitiva, una aposta pel futur de les reusenques i dels reusencs.
k Tribuna k
Hi havia una vegada una societat que pensava amb el cap i caminava amb els peus. Ja fa temps d’això. Eren gents amb cultura i sentit comú. Era una societat equilibrada entre arts i oficis, entre manyans, lampistes, manobres i peons que responien adequadament a una idea, a un projecte, a un arquitecte. L’arquitectura era possible per la tècnica. Les mans destres dels operaris necessitaven pocs plànols i papers. Un bon dibuix era ben interpretat, la idea, els materials, les textures i els colors. I un bon artesà materialitzava la bona feina. Artesà i arquitecte anaven de la mà i era possible assolir feines d’un alt valor i nivell. Sense aquest fet social, Gaudí no hauria fet ni la ‘o’ amb un ‘canuto’. Ara, pensem amb els peus i no se pas com caminem. Els oficis desapareixen, i han donat lloc a rares especialitzacions dubtoses. El ‘regatero’, ‘alicatador’, ‘encofrador’, ‘muntador’, ‘revisor’, ‘controller’, ‘supervisor’. El ‘jefe’ d’obra, el ‘project manager’, el CEO. I, per l’amor de Déu; on estan els operaris de veritat?. Els artesans i els oficis s’han esfumat de la vida quotidiana i el sector de la construcció experimenta l’amargura d’una societat inflaccionada d’un elitisme i de títols universitaris mileuristes. I de gran mancança de ma d’obra qualificada. Ni se la troba, ni se l’espera. Ara fa 40 anys, estudiar FP era un fracàs social. Només ho feien suposadament els rucs o qui treia males notes i no podies anar a batxillerat. El desprestigi social creixia al ritme en que creixien les universitats per doquier. Varen ser la nova eina per treure els diners a una joventut necessitada
Enric Casanovas
Ripoll
Arquitecte i Arquitecte Tècnic
d’amor propi, ordre i idees socials on la universitat era el paradigma d’un veritable “estatus social”.
Ara paguem 40 anys de menyspreu polític a una Formació Professional que ha estat i ha de ser un pilar de l’economia de qualitat d’un país. Crec que ens cal allunyar-nos de la I+D d’aquest país, que és obrir bars i ‘xiringuitos’ per respondre a un turisme dèspota i destructiu que ja no dona més de si. Ser una destinació turística de primer ordre et pot portar a una misèria social despreciable. I provocar unes rendes cada cop més baixes. La petjada turística pot ser fins i tot negativa entre ingressos privats i el cost de les despeses públiques que genera suportar-lo. Mirin el cas de Cuba. 30 anys de destinació turística mundial que no ha revertit en la societat civil gens ni mica. Grans grups hotelers fan negoci però la riquesa d’un país s’esvaeix. ¿Què en queda de Cuba?.
industrialització de l’habitatge ha de prendre força, es nogensmenys necessari preservar el paradigma contrari dels arts i oficis a la construcció per restaurar el patrimoni arquitectònic i constructiu de les nostres ciutats i pobles i mantenir-lo.
La darrera escletxa de cultura i memòria històrica d’aquest país passa per saber preservar la nostra arquitectura construïda i no queda més remei que recordar que les tres erres (reutilitzar, reciclar i reparar). I, possiblement, nomes el devenir d’una gran crisi econòmica, que truca a la porta des de ja fa dècades, ens ha d’obrir els ulls per trencar el model de la obsolescència programada de les coses i rehabilitar de veritat.
Artesà i arquitecte anaven de la mà i era possible assolir feines d’un alt valor i nivell. Sense aquest fet social, Gaudí no hauria fet ni la ‘o’ amb un ‘canuto’.
Gràcies a la ma de bons artesans i la mirada històrica i respectuosa de vells edificis de bellesa oculta ha estat possible retornar a la ciutadania de la Selva del Camp una nota de color i d’història d’una de les seves façanes del Carrer Major. Encara queda gent que demostra que aquest és el veritable camí. Al segle XIX hi havia color a les façanes i les fotografies eren en blanc i negre. Ara, la fotografia és a color i tenim les façanes del XIX mal pintades i sense colors.
Tornant al que és el meu negoci de l’arquitectura, s’ha arribat a un insostenible punt on si no som capaços de respondre a la necessitat de restaurar edificacions no podrem aviat mantenir ni els centres històrics ni els edificis patrimonials. En un mon on la
Com deia fa vint-i-cinc anys en Pere Duran i Farell, parlant de sostenibilitat, les micro-accions individuals sumades, generen milers d’accions que fan força. Mai com ara, la suma d’accions individuals ha de tenir un resultat col·lectiu en la formació de les professions en aquest país.
Tribuna
La veritat incòmoda del milió d’euros: no és per l’alcalde, és malgrat ell
El nou conveni del conservatori de Vila-seca ha arribat com una bombolla d’auto-celebració al govern municipal. Fotos, titulars i un relat d’èxit personal que no resisteix ni dos minuts d’anàlisi seriosa. Un milió d’euros anual no cau del cel ni és un premi per la gestió local: és, senzillament, el que Vila-seca hauria d’haver tingut fa dècades i que mai va arribar mentre que la Diputació estava en mans del mateix partit que ara pretén capitalitzar-ho.
La presidenta Llauradó ho va dir sense embuts: és un salt «qualitatiu» imprescindible. I sí, ho és. Però no gràcies al govern municipal, sinó malgrat ell.
L’alcalde Pere Segura insisteix -una vegada i una altraque aquest conveni no s’ha de llegir en clau metropolitana. És una afirmació que frega l’absurd. Els fets són tossuts: sense mirada metropolitana Vila-seca no tindria avui aquesta aportació. Punt.
Durant anys, el conservatori s’ha sostingut a cop de pressupost local, ofegant les finances municipals mentre que des de l’ajuntament es venia això com una situació ‘normal’. No ho era. Era un desequilibri injustificable que ningú del seu entorn va voler corregir. Ara arriba el rescat -sí, el rescat- i l’alcalde es fa fotos com si fos l’autor de la solució. La realitat és una altra: aquest conveni existeix perquè hi ha un PSC fort que entén el territori com el que és: una xarxa, no un espai de localismes. I la prova és incontestable: els conservatoris de Tarragona, Reus i Vila-seca ja funcionen com una xarxa metropolitana real. Els alumnes es mouen lliurament entre centres segons especialitat, professorat o necessitats familiars. Així ho fan des de fa anys. Negar-ho és negar al territori.
Els fets són tossuts: sense mirada metropolitana Vila-seca no tindria avui aquesta aportació. Punt.
Segura pot repetir mil vegades que «això no és metropolità». Però si Vila-seca rep un milió anual és precisament perquè sí que ho és. I perquè hi ha un Govern a la Diputació que ha deixat enrere el clientelisme i el provincianisme per actuar amb criteris de justícia i equitat.
El més greu d’aquesta història no és l’intent d’apropiació política. És la incapacitat crònica del Govern municipal d’entendre on som i què necessitem. Vila-seca no pot continuar governada amb la mirada posada al melic i amb un relat auto-protector que ja no cola. El territori avança, es connecta, coopera i el transforma.
Nosaltres no podem quedar-nos fora d’aquesta dinàmica per una visió curta i un lideratge incapaç d’assumir-la. Aquest conveni no és una medalla. No és una victòria personal. És una rectificació històrica després de dècades de mirar cap a un altre costat.
I, sobretot, és un avís. Quan Vila-seca es connecta al territori, guanya. Quan el seu Govern decideix viure al marge, perd.
La feina del PSC –a la Diputació de Tarragona i al municipi- és clara: assegurar que Vila-seca no torni a quedar enrere. Encara que a alguns els molesti escoltar-ho...
Joan Anton Ramírez Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Vila-seca
Tarragona
Maria Rosa Martinez Mercade.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral
serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Reus
Alfons Fontboté Dalmau.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori.
Salou
Francisco Eduardo Navidad Garrido.
Ha mort als 56 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar.
Vila-seca
Mercedes Racero Hebles.
Ha mort als 73 anys.
Medicina l El Rotary Tarraco-August dota les ajudes amb un miler d’euros
Redacció
Quatre estudiants de medicina de la URV van rebre ahir dijous al vespre la primera beca Rosó Teixell de Tarragona en un acte celebrat a Casa Miret. El Rotary Club de Tarragona Tarraco-August ha dotat amb 1.000 euros cadascuna aquestes ajudes destinades al pagament parcial o total de crèdits d’un curs universitari, postgrau o màster per a noies de Tarragona ciutat. La convocatòria ret homenatge a la doctora Teixell, rotària i sòcia fundadora del club, que va morir
el 2015, i que el president del Rotary, Jordi Gispert Bel, va recordar ahir com «de la nostra companya Rosó Teixell». Inicialment només s’havia previst una única beca, però diferents donacions rebudes pel club han permès ampliar la dotació fins a quatre ajudes en aquesta primera edició. Durant l’acte, Gispert va remarcar que aquestes beques busquen impulsar el talent de les futures metgesses tarragonines i oferir suport a les estudiants de la ciutat, reforçant així la vocació i el compromís amb la medicina. Va recordar també que la
convocatòria s’emmarca en la iniciativa internacional de Rotary per l’empoderament de les nenes, un projecte que situa l’educació i el progrés de les joves al centre de l’acció comunitària. La primera edició ha rebut sis sol·licituds i ha permès reconèixer quatre estudiants que continuaran
la seva formació amb aquest suport addicional. La voluntat del club és mantenir i consolidar la beca l’any vinent per donar continuïtat a un projecte que pretén créixer i arrelar-se al territori.
El Rotary Club és la primera organització de servei voluntari del món, amb més
de 33.000 clubs repartits en més de 200 països. El TarracoAugust destaca especialment per projectes solidaris com l’entrega d’aliments de primera necessitat a persones vulnerables i la tradicional campanya de joguines de Reis per a infants de famílies amb pocs recursos.
Avui felicita als que es diuen: Gelas, Honori, Eutiqui Esteve.
21/03 al 19/04 ÀRIES
És fàcil que rebis bones notícies que aquestes et potenciïn a realitzar d’interessants objectius. Amb una mica d’astúcia arribaràs molt lluny.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No et deixis portar per les enraonies d’altres persones. Demostra fermesa, serà la clau que et porti a l’èxit. Demostra amor als teus.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Assumptes llunyans o persones que fa temps no contactaves apareixeran de manera imprevista. Avui viuràs moments forts sorprenents
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05 TAURE
Si no controles una mica les teves finances en la jornada tindràs més despeses que entrades. Controla’t, avui fa falta temprança.
23/08 al 22/09 VERGE
Intenta ser més seleccionador dels teus propis interessos no et deixis convèncer tan fàcilment per les necessitats dels altres.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
No permetis que la teva excessiva responsabilitat et condueixi a actuar d’una manera massa estricta. Tindràs una nit molta boja.
12:00 Aventurístic
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Aixeca i pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Sentiràs una profunda necessitat de canviar d’aires de buscar noves experiències. Aconseguiràs tots els teus objectius si adoptes una actitud liberal.
BALANÇA
23/09 al 22/10
En més d’una oportunitat la teva excessiva insistència pot arribar a esgotar la paciència dels pròxims. És un dia molt propici a això per tant controla’t.
20/01 al 18/02 AQUARI
S’accentuarà la teva facilitat de comunicació per aquest motiu en el pla social ocorreran esdeveniments summament interessants d’alt risc.
21/06 al 22/07 CRANC
La relació amb els pròxims serà molt amistosa però una cosa tensional en principi. Sort en l’atzar en els assumptes de negocis viatges.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
El teu afany de possessivitat es veurà avui matisat, no li donis tantes voltes al capdavant deixa’t portar pels esdeveniments. Ves amb compte.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Els teus anhels esperances poden veure’s truncades per la senzilla raó de no arriscar-te fins al final. No deixis passar les oportunitats.
10:00 Efecte mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11.00 Saló de Plens
11.30 In situ
12.00 Com la nit i el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit i el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports 21.00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la Festa
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Que oblida o menysprea els beneficis rebuts. Arrencar de socarel. 2. Sap dir no. Cridava com un llop. 3. L’interior dels cofres. Es col·loca als antípodes del zenit. Unitat d’informació. 4. Del club nàutic. Sotmeti el teixit a l’acció del vapor. Un empat a la travessa. 5. La mil·lenària. Figura al marge del text. En mig del desert. 6. Farcir l’ham. Sol·licito. 7. Afegitó comercial. Multa. Cap amunt! 8. Més enllà de l’extrema dreta. Camp parisenc. 9. Associa metalls. Orin. Erra. 10. Arbre malmès pel fred. Dels primats. 11. Un mal dia. Cim a l’orografia catalana. Adhesiu molt nostrat. 12. Cansada. El seu aixecament sol ser fraudulent.
VERTICALS: 1. Unes de molt inferiors. Ràpid. 2. Un home cruel. Hàbitat natural dels salzes. 3. Dues que fan goig. Pot fer caramboles. Flors violades. 4. Arran, però menys. Massa de paper mastegat. Sol advocar per la pluralitat. 5. Vocal absent a la reunió. Llançar el bot al mar. Aixeca’t! 6. Fer malbé. Un forat de nassos. 7. Tauleta doble plegable. Moralment correcte. 8. Surt escuat a la plaça i després el maten. Fas el teu niu. Ànima dels pagans. 9. Contracció del piramidal.Aiguardent. Boca de metro. 10. Que té el calze amb un o dos llavis. Punt original. 11. Amb molts anys d’experiència. Mesades. Casa pairal. 12. Bufi a ràfegues. Sulfur de ferro.
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Pujol Perpiñá, Gemma
Joan Fuster i Ortells, 7 Telèfon 977 292 775
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a primeres hores del matí el cel estarà mig o molt ennuvolat, localment cobert al litoral i al prelitoral central i nord, així com al Pirineu. A partir d’aleshores la nuvolositat minvarà en general fins a quedar el cel serè o poc ennuvolat. Malgrat tot, al vessant nord del Pirineu romandrà molt ennuvolat o cobert durant tota la jornada.
Temperatura
La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà lleugerament o puntualment moderadament més baixa, sobretot a la meitat nord del país. En alguns casos la mínima es registrarà al final de la jornada.
VENDO PARQUING. Edificio San Francisco, SP i SP. Tel: 678.901.950
VENDO LOCAL 50 m2. Sant Pere i Sant Pau -Edificio Ecuador A- Tel: 639.606.126 WhatsApp
REFORMES
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
INSTALACIÓN DE ANTENA COLECTIVA con conexión a todos los pisos por fachada. ECONÓMICO. Consultar precio. Tel: 614.041.375
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
AMISTAT
SEÑOR MAYOR GUSTARÍA CONOCER SEÑORA O SEÑORITA. Agradable, guapa, educada. Para compañía, horas, paseos, distracciones. Remunerado. Tiempos convenir. Tel: 630.430.736
HOME 67 ANYS DESITJA CONÈIXER DONA per amistat. Tel: 684.401.634
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 Anuncis
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO.... Reus. Tel: 633.827.161
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS
TEL. 977 21 11 54
El ceramista Aleix Revelles té el seu taller a la Selva del Camp. Fa uns cinc anys, es va entestar a «treure la pell del fang». O, cosa que és el mateix, a aconseguir textures per expansió: «Quan tens una peça nua, li pots donar una mica de textura i, si vols, ja la tens acabada. Però si hi poses una mà a dins i vas obrint la peça, van apareixent esquerdes per fora fins que arriba un moment que el fang et diu prou, notes que és molt prim i que t’has d’aturar».
«Podria omplir quatre sales amb totes les peces que em van sortir malament provant aquest exercici», explica bromejant. La realitat, però, és que ara n’ha omplert una de sencera amb totes les peces reeixides. Les textures aconseguides parlen de paisatges i elements de la natura com escorces, roques o terres erosionades.
Art L’exposició ‘La pell del fang’ del ceramista Aleix Revelles convida el visitant a descobrir les peces resseguint-ne la textura
que es veu amb els ulls tancats
considera important la idea que ens hem d’acceptar –i sobretot acceptar les altres persones– tal com som. «La ceràmica es mostra tal com surt, no amaga les taques, i és agradable que sigui així. Hem de deixar que el color de la pell, les arrugues, les taques del sol o les pigues ens captivin també».
Aleix Revelles (@aleix.ceramica) té el seu taller a la Selva del Camp i, a més de fer de ceramista, imparteix classes.
L’artista ha convidat les persones afiliades a l’ONCE a veure l’exposició a través del tacte.
Aquests dies d’aniversaris grisos llegim que els discursos de l’extrema dreta entre els joves europeus ja no són un fenomen marginal, sinó una tendència creixent i alarmant. Un informe del European Democracy Hub destaca que a Europa un nombre cada cop més elevat de joves està atret per formacions i discursos de l’extrema dreta. Per exemple, un dels estudis de 2025 mencionats revela que existeix una bretxa considerable de gènere en el suport a aquests partits: els nois joves mostren una probabilitat més gran de votar formacions de l’extrema dreta. A aquesta dada també li cal subratllar el paper decisiu de les xarxes socials en aquest procés; plataformes com TikTok o X canalitzen els usuaris vers continguts més carregats d’ideologia, provocació i exclusió social.
El projecte, que es podria haver quedat aquí, va fer un pas més per obra de l’atzar: «Un dia va passar per davant del taller una noia jove invident amb qui ens coneixíem. Jo portava unes peces a les mans, vaig convidar-la a entrar i a tocar-les, i em vaig adonar que ella hi trobava tota una nova sèrie de matisos».
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
«Jo, que havia fet les peces amb les mans, em pensava que les coneixia, però em vaig
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
adonar que només les havia tocat per a agafar-les, però no per a sentir-les». En definitiva, explica l’Aleix, aquella noia invident «va gaudir de les meves peces d’una manera diferent».
Així és com va sorgir el projecte La pell del fang, una exposició en què el visitant està convidat a tocar cadascuna de les obres exposades. «Normalment, en les exposicions, ens hem de reprimir per no tocar res. Aquí és tot el contrari, perquè en cada peça hi ha més informació que la que es veu amb els ulls». De fons, l’Aleix també
L’organització col·labora amb la iniciativa imprimint part de la informació de sala en sistema Braille, per facilitar una experiència inclusiva i accessible a tothom.
L’exposició es pot visitar a la sala Àmbit de Cambrils (carrer de Sant Plàcid, 18) fins al 18 de gener, i l’entrada és lliure.
Prohibit No Tocar
En aquesta mostra el visitant no s’ha de reprimir a l’hora de tocar l’obra exposada
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
A escala local, diversos informes assenyalen que als instituts de Catalunya fa temps que s’hi detecta un augment en la banalització de la dictadura i en l’expressió de simbolismes d’extrema dreta entre adolescents. Així mateix, dades d’enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) mostren que un 16% dels menors de vint-i-cinc anys a Catalunya preferiria un règim autoritari, i aproximadament un de cada cinc es plantejaria votar formacions d’extrema dreta. Sembla que la confluència de factors és evident: frustració econòmica (atur juvenil, precarietat laboral), sensació de no trobar una representació política clara, vulnerabilitat emocional i social, i l’exposició contínua a narratives simplistes a les xarxes. Aquesta combinació crea un terreny propici per a ideologies que prometen ordre, identitat i resposta fàcil a la incertesa. Així, des de l’àmbit familiar i educatiu, per tal d’abordar aquesta problemàtica, cal assegurar que els joves entenguin el passat (dictadures, radicalismes) i fer que desenvolupin un pensament crític assertiu davant els missatges als quals s’enfronten.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
