Editorial
Prat del Cadí
En el cor dels majestuosos Pirineus, s'estén el Prat del Cadí, un refugi natural que resguarda secrets ancestrals i biodiversitat en estat pur. Com a guardianes de la Terra, tenim la responsabilitat inalienable de preservar aquest tresor per a les generacions futures. El Prat del Cadí no és només una posta de sol entre muntanyes, sinó un recordatori vibrant de la fragilitat i grandesa de la vida que ens envolta. Amb el canvi climàtic emergint com una amenaça cada vegada més urgent, la nostra resposta no pot ser passiva, sinó decidida i col·lectiva. Les oportunitats per conservar aquest rincó natural són abundants i diverses, i ens demanen una acció concertada i conscient.
Amb hàbitats que varien des dels prats alpins fins als boscos densos, el Prat del Cadí és com un tapís vivent que alberga una intrincada xarxa de flora i fauna úniques. No és només la seva bellesa sinó també la seva funció ecològica la que cal preservar. En el sotabosc i les aigües que murmuren pels rierols trobem espècies que han evolucionat en harmonia al llarg del temps, creant un equilibri que és com un orfebre natural. No obstant això, el risc que enfronta aquest paradís ecològic és real i immens, ja que l'acció humana irresponsable i els efectes del canvi climàtic poden interrompre aquest equilibri fràgil.
Així doncs, protegir el Prat del Cadí no és només una qüestió de passió, sinó un imperatiu ètic. Aquest espai no és només una postal per admirar sinó un llegat que hem d'assegurar perquè segueixi inspirant i albergant vida. La nostra resposta ha de ser contundent i conscient, abordant les causes fonamentals del canvi climàtic i treballant per establir polítiques que promoguin la conservació sense comprometre el desenvolupament. L'educació ambiental i el turisme responsable també poden ser eines poderoses per a la causa, connectant les persones amb aquest entorn i fomentant el seu compromís amb la preservació.
Editor i director Xavi Ruiz
Maquetació i impressió graficvic.site
Administració Marta Anglada
Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S.
Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar
Dipòsit legal B 18552-2014
Telèfon 655 45 42 33
Mail info@totcerdanya.site www.totcerdanya.site
ACTUALITAT
LA RECEPTA
NENS
LLIBRES @revistadevic AMB
PRAT
@totcerdanya 4 TOTCERDANYA Agost | Setembre
DESCOBERTA EL
DEL CADÍ
El Teló s'aixeca per al Festival de Cinema de La Cerdanya a Puigcerdà.
L'Escenari Esbrina la Cortina: Comença la 14ena Edició del Cerdanya Film Fest, Un Festí Cinèfil a la Serra Pirinenca
Amb una gran ovació per part dels projectors i una expectació palpable a l'aire, la cortina s'ha llevat per a la 14ena edició del Cerdanya Film Fest, un esdeveniment que no només celebra el món del cinema, sinó que també teixeix un tapís de narratives apassionants i emocionants en el teló de fons majestuós de la regió pirinenca. Aquesta festa del cinema va ser inaugurada amb una projecció enlluernadora de "Estols", una creació captivadora dirigida pel reconegut Xavier Moreno i produïda amb esmerç per Vilaüt Films. El film, que teixeix les intricades peripècies d'una jove que es fa camí cap a França des d'una Barcelona asfaltada de bombes i turbulències, va seduir i fascinar una audiència entregada que va abarrotar el mític Casino Ceretà de Puigcerdà.
El Cerdanya Film Fest, una celebració que es prologarà fins al 13 d'agost, no és simplement una exhibició passiva, sinó una oportunitat d'immersió en més
de 150 produccions cinematogràfiques minuciosament seleccionades, sorgides d'una acurada tria entre més de 2.000 propostes que l'organització ha rebut amb entusiasme. El director del festival, Jordi Forcada, va ser el mestre de cerimònies en aquest inauguració enlluernadora. Amb la seva eloqüència característica, va marcar el to per aquesta celebració cultural. Acompanyant-lo en aquesta presentació estaven figures clau com Jordi Palomino, segon tinent d'alcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Puigcerdà, que va destacar la transcendència d'aquest esdeveniment com un testimoni vibrant de la col·laboració públic-privada. Va subratllar que les sinergies entre aquestes dues esferes poden engendrar projectes magnífics, com el Cerdanya Film Fest, que amb els anys ha consolidat una programació diversa i vibrants i que esdevé un Festival seleccionador dels prestigiosos premis Goya.
En aquesta inauguració plena d'èmfasi cultural, també van prendre la paraula personalitats influents en el món del cinema. Xavier Moreno, el virtuós creador de "Estols", va alçar la veu en defensa d'un cinema que cerca noves fronteres, que s'atrevix a explorar mirades més artístiques, arriscades i experimentals. La
seva intervenció va ser reforçada per altres personalitats de renom, com Berta Carreras, cap de producció del Laboratori de Creació (Lab Cerdanya), i l'artista digital Manel Cebrián, que van aportar una perspectiva única i innovadora a la conversa.
En resum, el Cerdanya Film Fest és molt més que un esdeveniment cultural; és una finestra a la creativitat i diversitat del món del cinema, una ocasió per celebrar la narració en moviment i la complexitat de la nostra pròpia experiència humana. En el fons majestuós de la Serra Pirinenca, aquest esdeveniment captiva, emociona i enriqueix, assenyalant la vitalitat del món cinematogràfic i la importància d'explorar les múltiples dimensions que ofereix. Amb cada projecció, amb cada intercanvi de paraules, es teixeix un tapís d'inspiració, que ressona amb la passió dels cineastes i la curiositat dels espectadors. En aquest regne efímer i màgic de la pantalla gran, el Cerdanya Film Fest ens convida a explorar, a emocionar-nos i a connectarnos amb la riquesa inabastable de la vida humana representada en aquest mitjà d'expressió excepcional.
6 TOTCERDANYA Agost | Setembre
Els Llibres
Mentre duri la flama
Tres fugitius i els seus guies avancen a pas lent sota les estocades d’un vent gèlid de muntanya. Les seves passes tracen l’itinerari cap a la llibertat en aquest relat ple d’acció, misteri i intriga i una història d’amor que travessa fronteres.
Mentre duri la flama és una novel·la sobre aquelles persones que, fugint de la persecució nazi, van haver de travessar els Pirineus acompanyats dels anomenats “passadors”, pastors, contrabandistes o combatents de la Guerra Civil que coneixen bé unes muntanyes que en ocasions esdevenen traïdores. Llums i ombres en els camins de llibertat que arriben fins els nostres dies.
Amb aquesta novel·la, l’autor torna al seu estimat Pirineu amb compromís renovat en la recuperació de la memòria històrica.
La trama s’inicia durant la II Guerra Mundial, als Pirineus, fins arribar als nostres dies, sobretot als dos Pallars, però també a l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Vall d’Aran i Andorra.
La principal motivació és relatar i donar a conèixer una activitat que va jugar un paper molt important en el salvament de molta gent durant la II Guerra Mundial, però també abans, durant el final de la Guerra Civil Espanyola.
Serveixi aquesta novel·la per retre homenatge als camins de la llibertat i als homes i dones que els varen fer possible amb el seu esforç i sacrifici personal.
Jaume Albert Ollé Manuel ha dedicat la seva vida professional a la gestió patrimonial. Les seves arrels familiars son a Lleida i Barcelona, on actualment resideix. Passa temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà. Aficionat a la novel.la negra i històrica, ha estat premiat dues vegades al festival El vi fa sang de l’Espluga de Francolí i ha estat finalista del concurs de relats curts del Segre de Negre 2021. Al 2019 publica la seva primera novel·la Els llops sempre tornen. Al 2021 publica Xiula la mort. Al 2022 publica el relat “Camins de fang, camins de sang” dins del llibre col·lectiu Els camins escrits del Pirineu.
MOR UN OS A LA VALL
«A LES MUNTANYES DE LA VALL D'ARAN HI BUFA LA BRISA DEL SUD. L'OS CACHOU DESPERTA SUAUMENT DE L'ESTAT D'HIBERNACIÓ, MOLT A POC A POC. DE LA PRIMERA COSA QUE ÉS CONSCIENT ÉS DE LES OLORS CLARES I INTENSES QUE L'AIRE FRESC DE LA MUNTANYA INFILTRA FINS AL FONS DEL CAU. RESULTEN AGRADABLES. [...] LES OLORS LI HAN DESPERTAT LA GANA, I SENT L'IMPULS D'ANAR A BUSCAR MENJAR I AIGUA.»
El 9 d'abril de 2020, el cos de l'os Cachou va aparèixer sense vida en una muntanya de la Vall d'Aran. En un primer moment es va atribuir la mort a un accident, però una trucada al cos d'agents forestals ho va canviar tot: Cachou podria haver estat enverinat. La investigació judicial que es va obrir a continuació és la primera que es desplega per la mort d'un animal protegit, i ha posat el focus en la controvertida reintroducció de l'os bru al Pirineu i en una
trama organitzada que hauria col·laborat en l'eliminació d'un animal incòmode. El periodista David Marín s'ha submergit en la documentació existent, ha entrevistat les diverses persones implicades i, finalment, ha recreat en una crònica apassionant tots els fets que van conduir a la mort per enverinament del malaguanyat Cachou -un cas que està ja en la fase final de la instrucció judicial.
David Marin (Barcelona, 1974) És periodista i escriptor. Viu a les terres de Ponent des del 2008. Ha publicat cinc novel·les i un llibre de relats. Va guanyar el premi Crims de Tinta 2019 amb la novel·la _Purgatori_, i va ser finalista del Festival València Negra amb _Appletown_ l'any 2020. Actualment compagina les col·laboracions periodístiques i la creació literària amb la docència.
8 TOTCERDANYA Agost | Setembre
JAUME ALBERT
DAVID MARIN
Organitza:
amb
Entrades a la venda a:
Companyia Cascai Teatre. Venda d’entrades a i a l’o cina de turisme de Puigcerdà.
Organitza:
amb
Entrades a la venda a: Amb la
Companyia Venda d’entrades a i a l’o cina de turisme de Puigcerdà.
Organitza:
Entrades a la venda a:
Cercavila: ·
– 900 m – 200 m Oberta a tothom. Preu travessia popular: 8 €. Preu travessia llarga: 10 €. Inscripcions a ns el 24/08.
Sortida des de la Entrades a la venda a: a càrrec de la Tot seguit, Recorregut de la comitiva ns a la plaça de l’Ajuntament on ballaran la sardana d’honor.
Sortida des de la Amb les acompanyades pels
Espectacle infantil amb
Ballem amb
Occident Summerfest Cerdanya. Entrades a la venda a:
Entrades a la venda a:
amb la salutació de la i proclamació de les millors carrosses.
Presidida per la
23:30h.
Descoberta a Suïssa de sis pintures romàniques d'esglésies del Pirineu desaparegudes fa més de 50 anys
L'empremta cultural dels segles passats continua donant fruit a través de descobriments que fan vibrar els cors dels amants de l'art i la història. En aquesta ocasió, el teló es lleva sobre una història fascinant que es desplega a través del temps i l'espai: la troballa de sis pintures romàniques d'esglésies pirinenques que havien desaparegut de la vista durant més de cinquanta anys. Aquesta ressurrecció artística ha estat possible gràcies als esforços concloents de dos investigadors amb passió: la catedràtica Milagros García i el professor Juan Antonio Olañeta, membres del renombrat grup de recerca Ars Picta de la Universitat de Barcelona (UB).
Amb una precisió quasi detectivesca, García i Olañeta
han engegat la màquina del temps per retrobar un conjunt de peces artístiques que havien quedat en l'ombra de la història. La pista d'aquests tresors artístics els va portar a una col·lecció privada suïssa, una encisadora dimensió que prefereix mantenir-se anònima i que esdevé l'escenari d'aquesta reconstrucció artística.
Entre les obres recuperades, destaca una imatge de sant Gervasi, originària de Santa Maria de Cap d'Aran. Aquesta figura, amb les seves arrels arquitectòniques profundament arrelades a la Vall d'Aran, ha fet reviure la seva presència gràcies a aquesta intrèpida recerca. Un fragment d'aquesta història artística s'adona actualment al museu The Cloisters de Nova York. Aquest santuari, amb la seva riquesa històrica i artística, afegeix un nou
capítol a la seva saga a través d'aquest retrobatge de tres panells addicionals: dos apòstols i la representació simbòlica d'un peix cristià, totes elles obres que s'havien extraviat a l'església de Sant Llorenç d'Isavarre.
El rastre d'aquestes pintures, com una línia que uneix passat i present, ens condueix fins als anys quaranta, quan van ser desmuntades per Ramon Gudiol i posteriorment venudes per l'antiquari Josep Bardolet. Aquests tresors artístics van arribar a mans del col·leccionista suís Arthur Wilhelm, qui els va traslladar al Museu d'Art de Basilea. No obstant això, la procedència d'aquestes pintures es va mantenir com un enigma. A mitjans dels anys seixanta, les obres van caure en un son profund a l'esdevenir part de la col·lecció privada on resideixen avui dia.
Aquesta saga artística, de recerca i retrobatge, va ser immortalitzada en les pàgines de la revista Lambard: estudis d'art medieval, una publicació de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest és només el primer capítol d'una història que espera desvetllar més secrets, com una rosa que desplega els seus pètals un a un. Les futures indagacions dels investigadors prometen aprofundir en la comprensió d'aquestes peces, reconstruint les connexions entre aquestes obres i el panorama artístic de l'època. Així, el passat i el present, l'art i la recerca, es fusionen en aquest viatge transcendent que nodreix la nostra comprensió de la riquesa cultural que ens envolta.
10 TOTCERDANYA Agost | Setembre
Fotografies de: Juan Antonio Olañeta
Explorant la joia Natural dels Pirineus El Prat del Cadí
La majestuositat dels Pirineus amaga un secret fascinant: un paratge de somni conegut com el Prat del Cadí. Aquest escenari desplega amb gràcia la seva riquesa natural, oferint una mirada al cor mateix de la terra, on la vida s'enllaça en un ballet etern. Aprofundim-nos en aquesta odissea de la natura, on la biologia i la història es barregen en una simfonia captivadora.
El Teixit Vivent dels Pirineus
El Prat del Cadí s'erigeix com una tela en blanc on la natura pinta la seva pròpia història. Boscos exuberants, rierols que murmuren amb secrets i prats alpins pintats amb tocs de verd. En aquest mosaic d'hàbitats, cada racó amaga una sorpresa: des de les flora endèmica que broda el terra fins als bells animals que s'escapen als ulls menys atents.
Un Recer Biològic Únic i Vibrant
La biodiversitat aquí és una festa per als sentits. El Prat del Cadí no només acull espècies comunes, sinó que juga amfitrió d'espècies úniques que han superat la prova del temps. El trencalòs dels Pirineus, un ocell simbòlic de la regió, es dibuixa en l'aire amb la seva gràcia. Cada passa que prenem en aquesta terra és un testimoni viu de l'evolució.
Un Santuari d'Història i Cultura
Però el Prat del Cadí no només és el registre biològic dels Pirineus, sinó també el palimpsest cultural d'aquesta regió. Les ruïnes antigues i les construccions discretes són com pàgines d'un llibre d'històries que ens parlen d'èpoques passades. Un testament a les comunitats que van lluitar i prosperar en aquesta terra indomable.
Batalles Modernes: Canvi Climàtic i Preservació
No obstant això, aquest paratge màgic no està aïllat dels desafiaments actuals. El canvi climàtic i l'acceleració dels fenòmens naturals posen a prova la resistència del Prat del Cadí. Les
fluctuacions de temperatura i les alteracions en els patrons de les estacions amenacen la fragile harmonia d'aquest microcosmos natural.
Un Compromís Ambpartit
La preservació d'aquest tresor natural requereix una coalició d'esforços. Des de les administracions fins als conservacionistes i els visitants, tots tenim una tasca compartida. Polítiques de gestió sostenible, educació ambiental i turisme responsable són els pilars que asseguraran que aquest paratge continuï atorgant-nos la seva bellesa inefable.
El Prat del Cadí: Un Llibre Obert a la Reflexió
Mentre recorrem aquesta terra beneïda, el Prat del Cadí ens convida a llegir les línies de la natura i a reflexionar sobre la nostra relació amb ella. Les empremtes que deixem aquestes terres són més que petjades; són testimonis de la nostra connexió amb el món natural. En aquest recorregut, aprenem que l'art i la ciència, la història i la biologia, es converteixen en una única narració que s'escriu a través de cada passa que prenem en aquest sòl sagrat.
En el ritme accelerat de la vida contemporània, una tendència emergent ha capturat l'atenció de molts: la gent que busca solace i reconnexió s'ha voltat cap als boscos. Aquest fenomen no és només una simple escapada a la natura, sinó una cerca profunda de pau interior i una connexió autèntica amb l'entorn natural que ens envolta.
Entre la dansa subtil de les fulles i el murmuri d'una riera, els boscos ofereixen una atzarosa paleta de sons i vistes que s'associa amb una sensació de calma que contrasta amb el ritme frenètic de la vida urbana. Aquesta tranquil·litat proporciona un espai d'escapada i reflexió, on la gent pot desconnectar dels compromisos quotidians i trobar un moment de serenitat.
La relació entre l'ésser humà i la natura s'ha mantingut durant mil·lennis, i aquesta connexió es manifesta ara amb un nou vigor. Els boscos es converteixen en una forma de teràpia natural, on cada passa és un recordatori de les nostres arrels. Caminar entre arbres centenaris, sentir la textura de les fulles i escoltar la simfonia silenciosa de la naturalesa es converteix en una forma d'ajustar-se al ritme biològic que anhelem enmig de la nostra vida moderna. Al cor dels boscos, la gent no només retroba la pau, sinó que també es troba amb la història. Les ruïnes antigues, les construccions discretes i els vestigis de temps passats són testimonis del llegat de generacions que van viure en harmonia amb aquests entorns. Aquest contacte amb el passat és un recordatori constant de les arrels humanes, quan la natura no era un simple fons, sinó una part integral de la vida quotidiana. Mentrestant, aquest moviment cap als boscos posa en relleu la importància de la preservació dels espais naturals. L'increment de persones que busquen refugi i inspiració en aquests llocs subratlla la necessitat de protegir-los per a les generacions futures. La conservació dels boscos no només assegura que puguem continuar gaudint d'aquests enclavaments terapèutics, sinó que també protegeix la biodiversitat i els ecosistemes que ofereixen. La gent que es dirigeix als boscos no només està buscant una escapatòria a la naturalesa, sinó una connexió més profunda amb les arrels de la vida. Aquests enclavaments ofereixen més que només una estètica tranquil·la; representen un recordatori dels cicles de la vida i la necessitat inherent d'estar en harmonia amb l'entorn natural. Enmig de l'ombra dels arbres i els sussurrams de la naturalesa, les ànimes troben un santuari per a la seva inquietud, mentre que la connexió entre l'home i la natura es reestableix en aquesta dansa eterna.
12 TOTCERDANYA Agost | Setembre
Idees recomanades per fer amb nens
Parc dels búnquers
Arreu de Catalunya hi ha espais i activitats que ajuden a entendre la història, tant la recent com la més antiga, d'una manera didàctica, amena i també divertida, per tal d'atreure públic familiar.
Parlem de la ruta del Parc dels búnquers, un recorregut guiat per vuit búnquers enmig de les muntanyes construïts per Franco durant la dècada dels anys quaranta del segle XX que apropa als més petits la realitat d'uns anys convulsos amb una excursió senzilla i sense desnivells que els permetrà endinsar-se en un entramat de galeries subterrànies connectades entre sí. Aquest espai és una aposta innovadora que va nèixer amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica i posar a l'abast del públic un episodi molt rellevant en la història de la Cerdanya amb una activitat que combina l'oci i l'aprenentatge.
La durada de la visita és d'1h i 20 minuts aproximadament.
Cal fer reserva prèvia. https://www.bunquersmartinet.net
El pont penjant
La palanca del riu Segre és una passarel·la, antigament feta de troncs pels veïns dels pobles d’All i de Sanavastre, per tal de poder tenir un pas pel Segre. Normalment s’havia de refer un cop a l’any degut a les seves crescudes. Fa uns quants anys, es va substituir per una palanca feta de cables i cargols metàl·lics, i és una bona excursió per a tota la família. Trobarem petites cascades, bosc de ribera, bestiar pasturant i un pont de fusta espectacular, la palanca del Segre. Just passat aquest punt es troba una zona de pícnic, amb taules i bancs de pedra per descansar o menjar i, si es segueix cap a la dreta, s’arriba al nucli de Sanavastre, amb un gran parc infantil i també zona de pícnic. Què més és pot demanar?
Sortim des del Pont de la palanca del Segre en direcció a Quadres. Aquesta ruta es pot en qualsevol època de l'any, és molt planera que
permet fer una caminada relaxant. Al llarg del recorregut, cal estar molt atent per gaudir de la vegetació i de la companyia dels habitants del recorregut, una gran varietat d’ocells i d’altres bestioles que viuen al costat del riu Segre. L’excursió a la Vall del Segre pel pont de la palanca és una excel·lent manera d’iniciar-se en el món de les excursions i el senderisme en família, ja que ens permet fer l’aproximació en vehicle i ja des dels primers passos comencem a gaudir d’un entorn excepcional, la plana ceretana a la ribera del Segre.
Les fades del Pirineu
Les Basses De Gallissà és un espai protegit pròxim al riu Segre, de la Reserva Natural Parcial Ribera de l’Alt Segre, creat per a la preservació de l’hàbitat de la llúdriga, en el qual es pot observar el bosc de ribera cerdà i vegetació autòctona.
Durant els itineraris passarem per la bassa de les Encantades (dones blanques o fades del Pirineu) o la dels Tirons (ànecs en parlar cerdà). Diu la llegenda que a prop de la bassa de les Encantades les fades acostumen a fer la bugada estenent els llençols blancs, i si tenim la sort de prendre'ls-hi un la fortuna ens acompanyarà tota la vida. La mitologia també ens parla de les fades anomenades fades d'aigua, que viuen al fons dels estanys i en algunes fonts.
En aquest espai també trobarem un petit mirador des d'on es poden observar ocasionalment cigonyes gràcies a un programa de reintroducció que es va dur a terme fa uns anys.
Aquesta és una d'aquelles excursions ideals per a tota la família i el recorregut està senyalitzat. Hi ha dos itineraris: un de curt, de 700 metres; i un de més llarg, d'1,5 km. Trieu el que més us convingui.
Com arribar a Les Basses de Gallisà
Per arribar-hi, sortirem des de Bellver en direcció al poble de Pi, seguirem una desviació a la dreta (indicador), agafarem el trencall següent a la dreta i fins al final. S’hi pot accedir a peu des de Bellver: la distància fins al pàrquing és aproximadament d’uns 800 m.
Al costat del pàrquing hi trobareu una zona de pícnic amb quatre taules.
La Cova d'Anes
La Cova d'Anes és un d'aquells plans que entusiasmarà als nens i que us permetrà gaudir d'una experiència única. No és la més llarga de la comarca, però sí la que té més anomenada.
Amb una profunditat de més de 300 metres, un dels trets principals d'aquesta cova és que resulta relativament senzill explorar-la, ja que hi ha una única galeria, que és ampla i força còmoda. A mesura que ens hi endinsem (recomanem portar casc i llanterna i roba que es pugui embrutar) contemplarem la bellesa de les seves parets, amb formacions precioses de colors grocs, ataronjats i fins i tot alguns vermellencs.
Més o menys, a mig recorregut trobarem una reixa que marca la divisió entre Prullans i Bellver.
El tram més espectacular de la cova el trobem quan arribem a una sala amb el sostre molt alt i amb estalagmites, amb una alçada que en ocasions arriba als 10 metres. Aquí ens aturarem per contemplar-ne la bellesa. El recorregut el podem fer més o menys llarg depenent de l'edat dels nens i de les ganes que tinguin d'explorar. Això, sí, la recomanació és que els nens tinguin almenys 5 o 6 anys.
Com arribar-hi
Per arribar-hi anem des de Bellver de cerdanya direcció La Seu d'Urgell per la N-260 fins al polígon industrial Pla de Codina, situat a un parell de quilòmetres després del poble. Just a l'altra banda de la carretera d'on hi ha el càmping Solana de Segre agafem una pista asfaltada a la dreta, i pugem un centenar de metres fins els primer revolt. Just allà aparquem al peu del cartell que ens indica la cova.
Al peu del revolt s'inicia un camí costerut que remunta la solana durant uns 600 metres (200 de desnivell) fins al peu de la cova.
14 TOTCERDANYA Agost | Setembre
La recepta Trinxat de la Cerdanya
Aquest plat va sorgir com una manera de fer front a les estacions més fredes de l'any, quan els recursos podien ser limitats. Les patates i la col eren productes que es podien emmagatzemar durant l'hivern, i la cansalada afegia un toc de sabor intens i les calories necessàries per mantenir-se calent. La tècnica de triturar els ingredients era una forma eficaç de crear un plat consistent i rendible amb els recursos disponibles.
Pas a pas:
1. Pela les patates i talla-les en trossos petits.
2. Rentar i tallar la col en juliana fina.
3. Posar les patates en una olla i cobrir amb aigua. Bullir fins que les patates estiguin tendres.
4. Abans d'esmicolar les patates, posar la col a bullir en la mateixa aigua fins que estigui tendra.
5. Escórrer bé les patates i la col i deixar reposar durant uns minuts per evaporar l'excés d'aigua.
6. En una paella gran, afegir un raig d'oli d'oliva i saltejar la cansalada trossejada fins que estigui ben cruixent. Retirar de la paella i reservar.
7. A la mateixa paella, afegir els grans d'all picats i saltar-los lleugerament en l'oli fins que siguin aromàtics.
8. Afegir les patates i la col a la paella. Utilitzar una espàtula o un "trinxador" per triturar les patates i la col fins a aconseguir una barreja ben trinxada i uniforme. Deixar coure uns minuts fins que s'obtingui una textura consistent.
9. Afegir la cansalada cruixent a la barreja de patates i col. Barrejar bé per distribuir-la uniformement.
10. Condimentar amb sal i pebre al gust. El plat sol ser bastant sabrós a causa de la cansalada fumada, així que sigues moderat amb la sal.
11. Continuar cocent i removent fins que el trinxat adquireixi un color daurat i cruixent a la part inferior.
12. Servir calent en plaques individuals i gaudir d'aquesta autèntica delícia de la Cerdanya.
El Trinxat de la Cerdanya és una autèntica mostra de la gastronomia tradicional d'aquesta regió i és perfecte per gaudir en els mesos freds d'hivern.
El "Trinxat de la Cerdanya" és un plat que es pot acompanyar amb diversos elements per realçar-ne el sabor i oferir una experiència gastronòmica completa. Aquí tens algunes opcions per acompanyar aquest plat tradicional:
Alls tendres amb botifarra negra: Afegir unes tires d'alls tendres saltejats juntament amb trossos de botifarra negra pot ser una excel·lent manera d'enriquir el plat. El sabor i la textura de la botifarra combinen a la perfecció amb la consistència del trinxat.
Ous ferrats: Un ou ferrat acompanya a la perfecció el Trinxat de la Cerdanya. El rovell de l'ou es pot barrejar amb el plat, creant una textura suau i una explosió de sabors quan es trenca.
Alls tendres amb cargols: Si vols afegir un
El terme "Trinxat" prové de l'acció de "trinxar", que significa tallar o esmicolar els ingredients. Aquesta acció de trinxar les patates i la col és la que dóna a aquest plat la seva característica textura. Tot i que les arrels d'aquesta recepta són antigues, el Trinxat de la Cerdanya continua sent una part rellevant de la cultura culinària local i una manera de connectar amb les tradicions del passat.
toc més autèntic i de temporada, pots optar per afegir alguns cargols cuinats juntament amb alls tendres. Aquesta combinació aporta una dimensió addicional al plat.
Salsitxes o llonganisses: Les salsitxes o llonganisses fregides poden ser una excel·lent acompanyament, donant un toc de picant i sabors deliciosos al plat.
Pa torrat: Acompanyar el Trinxat de la Cerdanya amb trossos de pa torrat pot ser ideal per "mullar" i gaudir de la barreja de sabors i textures.
Formatges: Algunes varietats de formatge podrien ser un complement encertat. Pensa en formatges amb gust intens o textura cremosa per contrastar amb la consistència del trinxat.
Salsa alioli: Una salsa alioli casolana o d'alioli comercial pot ser un acompanyament perfecte. La seva textura i sabor a alls complementen bé el trinxat.
Ingredients:
500 g de patates
300 g de col
150 g de cansalada o cansalada fumada
2 grans d'all
Sal i pebre al gust
Oli d'oliva
