TOTOSONA MAIG 52 - L'ENCLUSA

Editorial

L'enclusa

Enmig del teixit natural que dibuixa el paisatge de Taradell, emergeix majestuós el Turó de l'Enclusa, un testimoni silenciós de la història i la geografia d'aquesta terra. Amb els seus imponents 867 metres d'altitud, l'Enclusa s'erigeix com el punt més alt del terme municipal, oferint no només una vista panoràmica excepcional, sinó també una rica història per explorar.

El Turó de l'Enclusa no és només una elevació geogràfica, sinó un lloc carregat de significat i simbolisme per als habitants de Taradell. La seva peculiar morfologia, amb un altiplà encinglerat per tots cantons, evoca la imatge d'una enclusa, aquell bloc d'acer on els ferrers forjaven el metall. Aquesta semblança ha donat origen al seu nom i ha marcat la seva identitat al llarg del temps.

Al cim del Turó de l'Enclusa, el vèrtex geodèsic no només marca el punt més elevat del terme, sinó que també ens connecta amb el passat, recordant-nos la presència d'una antiga torre de vigilància. Aquesta construcció, desapareguda avui en dia, tenia la missió vital de protegir i avisar al Castell de Taradell de possibles perills. Tot i la seva absència física, el record d'aquella torre continua impregnat en la memòria col·lectiva del poble.

Però més enllà de la seva història, el Turó de l'Enclusa és un tresor natural que ens regala una perspectiva privilegiada del paisatge que ens envolta. Des del seu cim, les vistes s'estenen majestuoses sobre la Plana de Vic, el massís del Montseny, Les Guilleries i fins i tot els Pirineus. Amb el seu horitzó àmpli, també podem contemplar la silhouette imponent del Castell i el poble de Taradell, recordant-nos la bellesa i la diversitat d'aquest racó de Catalunya.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@totosona.com www.totosona.com

OSONA

LA PORTADA

LLIBRES

LA BOIRA

VIDA EN ORDRE

CULTURA

Descobrim Els Diversos Tipus de Boira

La boira, aquella cortina enigmàtica que ens envolta amb la seva suavitat i misteri, és un fenomen meteorològic fascinant i divers. Tot i que el seu origen és relativament senzill - la condensació de l'aire quan es troba amb baixes temperatures i elevada humitat - els mecanismes que la generen són tan variats com sorprenents. A continuació, expliquem els sis principals tipus de boira que ens podem trobar:

Boira d'Irradiació Nocturna: Aquesta boira es forma durant les nits clares quan la calor diürna s'escapa cap a l'atmosfera, provocant un refredament nocturn. L'aire proper al sòl també es refreda, condensant el vapor d'aigua superficial i formant boira o boirina. Aquest tipus de boira és comú a fondalades i valls, on l'aire fred s'estanca, i a zones com la Plana de Vic, el Pla de Bages i la Conca d'Òdena.

Boira d'Advecció: Aquesta boira es genera pel contacte de dues masses d'aire amb característiques complementàries: una massa d'aire freda amb una de humida. A diferència de la boira d'irradiació, no té un procés nocturn i es pot donar en qualsevol moment del dia. Un exemple són les boires marítimes a la costa catalana, produïdes pel contacte de l'aire càlid amb l'aigua més freda.

Boira d'Evaporació: Es produeix per dos processos vinculats a l'alta humitat. En primer lloc, quan l'aigua de mar, llacs o rius evapora, saturant l'aire superior. Això dóna lloc a boires concentrades, com les que es poden observar al Cardener, a l'Anoia, al Ter o al Segre. En segon lloc, després de períodes de precipitació, l'evaporació de l'aigua acumulada pot generar boires al dia següent.

Boira Orogràfica: Aquest tipus de boira es forma per l'interacció entre masses d'aire i sistemes muntanyosos. En aquest cas,

l'aire es refreda en pujar per un vessant muntanyós, condensant-se i formant núvols baixos que queden enganxats a la superfície terrestre. Aquest fenomen es pot observar en zones com el Montseny, Montserrat o Sant Llorenç del Munt.

Boira d'Inversió Tèrmica: La més comuna a la Catalunya Central, es produeix principalment a la tardor, hivern i principis de la primavera. Aquesta boira es forma quan les temperatures més fredes queden atrapades a les planes i fondalades, mentre que a muntanya hi ha temperatures més altes. Això crea un estancament d'aire fred amb alta humitat, generant boires denses i persistents.

Boira de Subsidència: Aquest tipus de boira pot formar-se a qualsevol indret de la Catalunya Central i es produeix quan hi ha una massa d'aire descendente a causa de les altes pressions. La formació d'aquesta boira depèn de factors com la humitat i el vent, i pot aparèixer en una àmplia gamma de situacions meteorològiques.

La boira, amb tota la seva diversitat i misteri, ens recorda la complexitat de la natura i la fascinació constant que ens desperta el món que ens envolta. Amb cada tipus de boira, la meteorologia ens ofereix un espectacle únic i captivador, recordant-nos la bellesa i la fragilitat del nostre entorn.

Per què no hi ha tanta boira a Vic ultimament?

Les boires de la plana de Vic es formen per l’acumulació de l’aire fred.

El mecanisme és el següent: l’aire fred de les muntanyes que envolten la plana de Vic, en ser un aire dens, descendeix per torrents o rierols i a través de les vessants de les muntanyes. El fet que la plana de Vic sigui tancada, pel fet d’estar envoltada de

muntanyes relativament altes, fa que aquest aire fred provinent dels voltants no pugui drenar amb facilitat cap al Vallès, a través del riu Congost. Així doncs, a la plana de Vic, s’acumula l’aire fred i la humitat, assolint-se la temperatura de rosada i formant-se boires. Darrerament, però, se senten comentaris al·ludint a que el nombre de dies de boira ha disminuit significativament els darrers anys. Fins i tot alguns comentaris ho atribueixen a l’existència de l’Eix Transversal, que ha facilitat el drenatge de l’aire fred a través dels seus viaductes, i per tant que l’aire ja no quedi acumulat a la plana. Tots aquests comentaris són, però, sense fonament, basats més en una percepció que en una realitat científica. Això no treu, però, que els darrers anys els hiverns hagin estat de temperatures més suaus que els de fa unes dècades enrera, i més secs (amb menys humitat), amb un domini de situacions de nord i per tant amb masses d’aire més seques, amb una temperatura de rosada més baixa. Aquestes condicions fa que sigui més difícil formar boires. Però per a poder afirmar que són menys habituals que abans caldran 30 anys (el mínim que suggereix l’Organització Meteorològica Mundial) per poder concloure que la freqüència del nombre de boires hagi variat.

D’altra banda, la calor que alliberen ciutats grans com ara Vic desfà la boira, en crear una mena d’illa de calor, amb una temperatura significativament superior a la dels voltants, més rurals. Aquesta percepció local és, però, la de la majoria dels habitants de la Plana, ja que són en aquests grans municipis on s’hi concentra la major part de la població d’Osona.

Jordi Mazon, professor de Fisica Aplicada, Universitat Politècnica de Catalunya

Vida en ordre El canvi d’armari per Carla Arguimbau

Pluges, vent i fred han marcat l'inici de la primavera aquest any i ens han anat endarrerint un esdeveniment que es viu en la majoria de les cases aquests dies. El canvi d'armari. Si no tens un vestidor d'aquests que surten a les revistes el més comú és que tinguis la roba de fora de temporada encaixada a les golfes, a l'arco de sota el llit o en altres punts de la casa i dues vegades l'any fas aquest intercanvi, endrecem la roba que hem dut fins ara i traiem la de la temporada en què entrem, a mi m'agrada especialment aquest moment per molts motius, sobretot a la primavera quan trec tots els jerseis gruixuts i foscos, els agraeixo haver-me mantingut calentona i els substitueixo per peces plenes de color, teixits lleugers i alegres que donen vida amb només obrir l'armari, però jo soc una mica rareta i sé que per molta gent és un procés pesat, feixuc i que fa una mandra mortal. Si tu ets una d'aquestes persones, pots fer dues coses, trucar a una organitzadora professional com jo perquè se'n cuidi tot i t'ajudi a fer-ho o continuar llegint aquest article per fer-ho tu mateix de la mà d'una professional.

Primer pas:

Reserva un dia per fer-ho, el millor és fer-ho tot de cop per no allargar el procés i atapeir l'armari amb una barreja de temporades. Intenta tenir el llit fet i tota la roba neta i eixuta, que no quedi res al cabàs de rentar o a l'estenedor. La preparació és tan important com el procés, ja que ens facilitarà molt tenir tot preparat i no haver de parar a mitges o trobar peces dies després. Tindre tots els penjadors iguals marcarà la diferència, no només estètic sinó també de practicitat. Si ja els tens fantàstic! Si n'has de comprar et recomano els de vellut que són molt lleugers, no rellisca la roba i ocupen poc espai.

Segon pas:

Buida l'armari, ho treu absolutament tot, pots deixar-ho a sobre el llit. Deixa els penjadors també fora i no t'oblidis dels altells i els baixos. Ha de quedar com el dia que el vas comprar. Aprofita per treure la pols i fer aquells racons que de normal no veus, és l'excusa perfecta per fer-ho.

Tercer pas:

Prepara les caixes o el lloc on guardaràs tota la roba, que estigui neta i eixuta, millor evitar llocs amb humitats i materials com el cartó, millor busca materials resistents i transpirables.

Quart pas:

Revisa peça per peça, has de tenir en compte les següents coses:

M'agrada?

M'ho he posat durant aquesta temporada?

Em fa sentir a gust i còmode?

M'ho vull seguir posant?

Està en bones condicions?

És de la meva talla?

Si has respost que no a alguna d'aquestes preguntes, ha arribat l'hora dels adeus... si no t'ho has posat, analitza per què. Sempre hi ha un motiu. Si estàs incòmode o no t'hi sents bé què carai esperes per fer-ho fora de la teva vida? I això s'aplica a la roba, als complements, a les situacions i a les relacions, creu-me, quan comences a fer neteja d'armari i li trobes el gust després adquireixes noves perspectives en tot el que t'envolta (per això la meva empresa es diu Vida en Ordre) Però seguim que m'emociono amb temes que no venen al cas, si t'ho has posat, està bé, és còmode, però ja no t'agrada també l'has de deixar marxar. La roba no només té la funció de cobrir el cos, sinó que és un potent mitjà d'expressió, la teva roba parla de tu i si el que diu ja no ressona amb tu no l'hauries de portar. Si té forats, taques, el teixit ha perdut la forma o està descolorit a què esperes? Aquest tipus de peces ens fan veure deixats, atrauen pobresa a les nostres vides i no ve de gust lluir-ho. Sempre que puguis, compra qualitat, no cal anar de disseny, però sovint ens gastem un munt de diners en moda de baix cost que dura tres rentades i a més és molt perjudicial per al planeta, et convido a comprar menys, però de millor qualitat, la compra conscient t'ajuda a estalviar, a mantenir l'ordre a casa, a valorar més el que tenim i a ser més sostenibles. Ai aquells pantalons que ja no corden o et fan bossa... com et fan sentir? Et fa feliç veure'ls a l'armari? O et fa ràbia no poder-te'ls posar? Generen una pressió constant per adquirir una talla concreta?

Sigues realista, si estàs fent alguna cosa per recuperar aquella talla, doncs vinga guarda'ls, però si no tornaràs a dur aquesta talla i a sobre fa deu anys que els vas comprar, deixa'ls marxar, podràs comprar uns altres si realment tornen a ser per tu i t'alliberaràs d'una càrrega que ni sabies que portaves a sobre. Després d'aquest intens exercici de cribratge, fica a les caixes que hagis preparat allò que de debò et vols tornar a posar l'any vinent, desa a l'armari les peces que continuaràs fent servir aquesta temporada i respira. Has fet el més difícil.

Cinquè pas:

Treu la roba d'estiu d'allà on la tinguis i realitza el mateix exercici, revisa cada peça.

Què et fa sentir?

Està en bon estat?

M'agrada?

Em queda bé?

M'ho tornaria a comprar?

Ves responent preguntes, deixa que el teu cos parli i escolta'l, només treure una samarreta que fa sis mesos que no veus ho notaràs, acluques els ulls i apareix un pensament com – però en què estava pensant? O bé et surt un somriure a la cara?

Sents ganes de tornar-t'ho a posar o et fa molta mandra? No deixis entrar al teu armari coses que no et fan sentir bé, les hauràs de veure cada dia!

Val més tenir poquet, però que a l'hora de triar et faci il·lusió qualsevol de les coses que hi ha.(insisteixo que això s'aplica a qualsevol àmbit de la vida) Intenta que tota la roba que hi poses estigui neta i no sembli una figa, tracta bé les teves pertinences i fes-les durar i quan hagi arribat el moment agraeix el que t'han aportat i deixa-les anar, amb alegria, sense por. Només són coses, i són teves, no deixis que s'inverteixin els papers.

T'ajudarà a donar-les associacions amb finalitats benèfiques com Càritas, la fundació Ashes, Areté, roba amiga o humana, investiga quina pot encaixar més amb els teus valors i ajuda adonar una segona vida a la roba, fomentem el comerç circular, la inclusió laboral i fem que la nostra roba vagi a parar a llars on d'una altra manera potser no la podrien tenir. Recorda que l'armari ha de tenir un 20% d'espai buit per poder veure bé que hi ha i deixar que hi hagi moviment i si malgrat que el pas a pas se't fa una muntanya, deixa't acompanyar dels professionals de l'ordre que et faran aquesta tasca molt més senzilla i ràpida. Feliç canvi d'armari a tothom!

Carla Arguimbau vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com

649814236

Els Llibres

Tor: Foc encès

Tor és un dels pobles més alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que és un cel per a les bèsties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de més de cent anys.

El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. En aquella època ningú volia marxar d’allà, però amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mòbil? Després de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat.

Qui va matar Sansa? Carles Porta ofereix final-

ment els testimonis i la documentació que permeten deliberar sobre aquest crim mai resolt. I amb la passió que l’ha dut a investigar aquesta història durant prop de trenta anys, narra en un relat excepcional uns fets verídics que han convertit Tor en un escenari mític i, alhora, en una metàfora de la història de la humanitat.

«M’atreviria a dir que aquesta és la meva història, la més fidel a allò que considero que va passar a Tor».

CARLES PORTA (Vila-sana, Pla d'Urgell, 1963) és periodista, productor, director, guionista i escriptor. Es va iniciar al periodisme al diari Segre i el 1990 va entrar a TV3, on va ser reporter dels serveis informatius i de 30 Minuts.

El seu llibre Tor. Tretze cases i tres morts (2005) va ser un veritable fenomen, amb més de 60.000 exemplars venuts, i s'ha convertit en un llibre de referència del periodisme literari. És autor també de Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí (2012), que va rebre el premi Huertas Clavería; Li deien pare (2016), premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic, i La farmacèutica: 492 dies segrestada (2021), entre altres llibres.

EL PROBLEMA DELS TRES COSSOS

Amb diversos milions d'exemplars venuts, la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu s'ha convertit en un referent indiscutible de la ciència-ficció contemporània. Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l'espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l'extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d'un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d'altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tant autèntica com reveladora sobre el nostre temps.

Cixin Liu (Yangquan, 1963) ha guanyat nou cops el premi Galaxy i una vegada el Nebula a millor escriptor. La seva trilogia dels tres cossos ha rebut reconeixement i prestigi internacionals i ha venut diversos milions d'exemplars en diferents llengües. És el primer escriptor en llengua no anglesa en guanyar el Premi Hugo. Nascut el 23 de juny de 1963 a Yangquan, Shanxi, Xina, fill d'un treballador d'una mina. Per causa de la violència de la Revolució Cultural Xinesa, el van enviar a viure amb els parents a Luoshan County, Henan. Va rebre formació tècnica a la Universitat del Nord de la Xina per la conservació de l'aigua i energia elèctrica (North China University of Water Conservancy and Electric Power) i es va graduar el 1988. Va treballar com a informàtic a la planta d'energia local a Yangquan, Shanxi. Està casat i té una filla.

Villa Carmen: La Casa Misteriosa que deixa bocabadats a tothom

La torre de Villa Carmen, situada a la carretera que uneix Vic i Santa Eugènia de Berga, és una estructura que no passa desapercebuda pels viandants. Sovint, aquells que la contemplen per primera vegada es queden captivats per la seva aparença fantasmagòrica, reminiscent d'una escena d'una pel·lícula d'horror. No és estrany que molts habitants locals s'hi refereixin de manera popular com a "la casa de la por", però la història que amaga aquesta imponent torre va més enllà de les aparences.

Segons consta en el catàleg de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la torre de Villa Carmen és l'evolució de l'antic Mas El Gener de la Plana. Va ser construïda a finals del segle XIX i principis del XX per la família Carbó, que va adquirir la finca l'any 1837. Un dels residents més destacats de la casa va ser Mercedes Carbó, que va guanyar popularitat als anys seixanta com a guanyadora del popular concurs televisiu "Un millón para el mejor".

Des d'un punt de vista artístic, Villa Carmen és una autèntica joia per la seva singularitat i peculiaritat. Amb un estil

arquitectònic acadèmic francès, és una de les escasses representants d'aquest estil a Catalunya. Entre les seves característiques es destaca la simetria en la seva construcció, amb una barreja d'elements com ferro forjat, pedra i vidre que s'inspiren en altres corrents historicistes. L'edifici també compta amb majestuoses escalinates que condueixen a la seva àrea noble. En el seu entorn, ara en estat degradat a causa del pas del temps i l'abandó, es podia trobar un ampli jardí i fins i tot un estany artificial on es podia passejar en barca.

Tot i la seva grandesa i l'atractiu que exerceix, Villa Carmen ha patit una llarga decadència des que va deixar de ser una residència particular. Ni llogaters ni compradors han mostrat interès en aquesta impressionant propietat, i les autoritats locals no han estat capaces de trobar-hi una utilitat adient per a una finca d'aquestes dimensions. L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga va adquirir l'edifici l'any 1997 amb la intenció inicial de preservar-lo i convertir-lo en un atractiu centre dins d'un nou barri residencial. No obstant això, la manca d'inversors interessats i la crisi econòmica van frustrar aquest projecte. Durant aquests anys, s'han plantejat

diverses propostes per revitalitzar Villa Carmen a través de serveis promoguts per les institucions públiques. Una de les idees més sòlides va ser la de convertir-la en l'emplaçament de l'Escola d'Hostaleria d'Osona, tot i que finalment es va optar per ubicar-la a Tona.

A la primavera de l'any passat, l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga va realitzar una intervenció d'urgència per valor d'uns 100.000 euros, centrada en la restauració dels sostres de l'edifici, que mostraven signes de filtració d'aigua i humitat que podrien afectar l'estructura. Tot i això, cal tenir en compte que la restauració total de Villa Carmen requeriria una inversió propera al milió d'euros, una xifra que resulta fora de l'abast per a Santa Eugènia. La distància de l'edifici respecte al nucli urbà i les seves grans dimensions fan difícil trobarli una utilitat exclusiva per a un municipi de més de 2.000 habitants. La solució ideal podria passar per la iniciativa privada o l'ús de serveis supramunicipals. De moment, Villa Carmen roman tancada i buida, tot i que, qui sap, potser amaga més històries i misteris que estan per descobrir-se mentre perdura com un monument al costat de la carretera entre Vic i Santa Eugènia de Berga.

FORD PUMA HÍBRID ECOBOOST

Josep Pratdesaba, llaminer de la saviesa cristiana i de la ciència

Difícilment trobaríem un títol més encertat per parlar de la figura de Josep Pratdesaba.

Val a dir que no és de collita pròpia, sinó que és del bisbe Ramon Masnou i Boixeda (1956-1983). Les paraules són recuperades d'una dedicatòria a l'àlbum de firmes de l'observatori. Les escriví, segurament, sintetitzant tots i cadascun dels vessants de l'il·lustre vigatà.

Josep Pratdesaba és probable que sigui conegut per astrònom, però el cert és que fou un vigatà molt polifacètic. Un altre vigatà que cultivà amb èxit diverses disciplines fou Eusebi Molera, retrat del qual llueix a la Galeria de Vigatans Il·lustres. Efectivament, Pratdesaba fou astrònom, tingué un observatori propi, i portà el seu cognom a la Lluna: durant anys hi tingué un cràter dedicat. Pratdesaba, també, portà la bicicleta a Vic i fundà del Veloz Club Vicense, l'embrió de l'actual Unió Ciclista de Vic. També és curiós trobar-lo entre la primera Junta Directiva de la Ràdio Associació de Catalunya (RAC), Societat Cooperativa. Emissora, anys més tard, que en col·laboració amb el Grupo Godó es convertiria en emissora d'èxit. Pratdesaba també tingué un paper fonamental en l'àmbit de la pagesia i ramaderia. Només direm que durant anys fou el director de la Revista de la Cambra Agricola Ausetana. En la publicació mensual hi destil·lava els seus coneixements a fi de contribuir a la millora i optimització de la producció i vida dels pagesos.

També cal destacar de la figura de Josep Pratdesaba altres vessants del tot transcendentals. En primer lloc, la seva generositat i humilitat. Essent simplistes, Pratdesaba va democratitzar la ciència, és a dir, procurà fer-la arribar a tothom. La quantitat d'articles a la premsa local és ingent. Més enllà dels aspectes siderals,

hem trobat articles sobre noves teories sobre la matèria; sobre si hi ha altres planetes habitats; sobre el Sol; eclipsis de Lluna; sobre l'origen etimològic dels dies i dels mesos; conferències sobre geologia... Aquesta generositat va més enllà de les paraules, hi podem assegurar-ho fent un cop d'ull a d'altres figures de l'època. Cal destacà que introduí a la ciència a la seva germana, Pilar Pratdesaba, i a Antònia Bardolet. D'alguna manera, dinamità les fronteres dels seus quefers imposats per la societat de l'època i pogueren realitzar-se.

Pratdesaba també fou fundador i primer president del Patronat d'Estudis Osonencs, entitat que enguany ha celebrat el seu 70è aniversari i que «se centra en la promoció d'estudis, publicacions i altres activitats culturals, i en la valorització del patrimoni cultural i natural de la comarca d'Osona i el seu entorn». També fou dels que emprengueren el Vika Esperantistaro per promoure l'esperanto. Per acabar, direm que també formà part del Círcol Literari, possiblement l'entitat cultural més important que mai Vic ha vist néixer i créixer, i que fins i tot tingué destresa en el terreny literari i rebé algun premi. Com apuntava més amunt, una figura del tot polifacètica.

Tot amb tot, tenim la sort de poder-ho palpar i viure insitu a la casa Pratdesaba. La casa i tot el seu contingut s'aturà fa anys, però avui dia té més vida que mai. Allí, un dia apareixen els estatuts fundacionals de la RAC; un altre una carta amb el Molt Honorable Heribert Barrera; un altre un document del pare de sant Miquel dels Sants... Aparentment, semblaria normal, però m'atreviria a dir que no ho és tant, fora que Pratdesaba fos una persona realment excepcional. Personalment, penso que arribà a la conclusió que tot el que havia conegut, après i creat havia deixat de ser seu i que havia de cedirho. Ho feu amb els seus coneixements, i

també ho feu amb el seu observatori, del que mostrà la voluntat testamentària de «facilitar la visita del mismo a las entidades culturales, colegios e agrupaciones de caracter cultural que soliciten la visita [...]».

En vida rebé diversos reconeixements. L'Ajuntament de Vic, el juny de l'any 1948, li va imposar la medalla de la ciutat. Medalla que un dia també va aparèixer en un calaix. L'any 1980, el ple de l'Ajuntament va aprovar dedicar-li un carrer de la ciutat que està situat al barri de l'Horta Vermella. Per acabar-ho de reblar, i a jutjar pels «actes o actuacions memorables en el temps o que per mèrits propis ben definits, tinguin una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat», seria mereixedor d'esdevenir Vigatà Il·lustre.

Article publicat a El 9 Nou el divendres 30/12/2022

Carles Costa i Muntadas