REVISTA DE VIC MAIG 117 - TOTVIC

TOT VIC

Amb l'arribada de maig, la naturalesa es desperta de la seva hibernació per vestir-se de gala amb els colors i fragàncies de la primavera. És un més que inspira renovació, on els dies s'allarguen i el sol tenyeix de llum cada racó del món. Maig, amb la seva brisa càlida i el seu cel despullat, ens convida a deixar enrere l'hivern i abraçar el ressorgiment que porta amb si.

La primavera és un símbol d'esperança i revitalització. Els arbres reverdeixen, les flors floreixen i els camps s'omplen de vida. És un recordatori de la constant transformació que experimenta la naturalesa, una lliçó de resiliència i adaptació que podem aplicar a les nostres pròpies vides. Així com els brots emergeixen de la terra i els ocells tornen als seus nius, maig ens anima a deixar enrere les ombres del passat i mirar cap a un futur ple de possibilitats.

En aquest mes de maig, també celebrem el Dia Internacional del Treball, una ocasió per reconèixer la importància del treball digne i just en la construcció de societats pròsperes i equitatives. És un moment per honorar aquells que dediquen els seus esforços a llaurar un món millor, i per renovar el nostre compromís amb la justícia social i el benestar comú.

A més, maig ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre la importància de cuidar el nostre planeta. En el Dia Mundial de la Biodiversitat, recordem la inestimable riquesa de vida que habita a la nostra llar compartida, i la responsabilitat que tenim de protegir-la i preservar-la per a les generacions futures.

Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic. site

Administració Marta Anglada Redactors Carla Arguimbau

Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar i varis

Dipòsit legal

B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

PORTADA

LA RECEPTA

Els Llibres

Tor: Foc encès

Tor és un dels pobles més alts dels Pirineus, just a la frontera amb Andorra, un territori extrem que molts consideren el Far West català. El contraban hi ha estat habitual. Va ser camí de pas per a republicans que fugien de Franco i per a jueus que escapaven dels nazis, i hi va tenir lloc una batalla entre maquis comunistes i guàrdies civils. Amb una gran riquesa forestal i ramadera, diuen que és un cel per a les bèsties i un infern per a les persones, i els odis i les rancúnies hi han arrelat al llarg de més de cent anys.

El 1896, les tretze famílies de Tor van registrar al seu nom una muntanya de 4.800 hectàrees, amb una clàusula per conservar-ne la propietat: mantenir la casa oberta o, com deien els veïns, tenir el foc encès tot l’any. En aquella època ningú volia marxar d’allà, però amb els anys les coses van canviar: qui voldria viure en un llogarret sense llum, aigua corrent ni cobertura de mòbil? Després de dues morts i anys de plets, el 1995 un jutge va sentenciar que la muntanya tenia un amo únic: Sansa. Als cinc mesos va ser assassinat.

Qui va matar Sansa? Carles Porta ofereix final-

ment els testimonis i la documentació que permeten deliberar sobre aquest crim mai resolt. I amb la passió que l’ha dut a investigar aquesta història durant prop de trenta anys, narra en un relat excepcional uns fets verídics que han convertit Tor en un escenari mític i, alhora, en una metàfora de la història de la humanitat.

«M’atreviria a dir que aquesta és la meva història, la més fidel a allò que considero que va passar a Tor».

CARLES PORTA (Vila-sana, Pla d'Urgell, 1963) és periodista, productor, director, guionista i escriptor. Es va iniciar al periodisme al diari Segre i el 1990 va entrar a TV3, on va ser reporter dels serveis informatius i de 30 Minuts.

El seu llibre Tor. Tretze cases i tres morts (2005) va ser un veritable fenomen, amb més de 60.000 exemplars venuts, i s'ha convertit en un llibre de referència del periodisme literari. És autor també de Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí (2012), que va rebre el premi Huertas Clavería; Li deien pare (2016), premi Godó de Reporterisme i Assaig Periodístic, i La farmacèutica: 492 dies segrestada (2021), entre altres llibres.

EL PROBLEMA DELS TRES COSSOS

Amb diversos milions d'exemplars venuts, la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu s'ha convertit en un referent indiscutible de la ciència-ficció contemporània. Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l'espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l'extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d'un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d'altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tant autèntica com reveladora sobre el nostre temps.

Cixin Liu (Yangquan, 1963) ha guanyat nou cops el premi Galaxy i una vegada el Nebula a millor escriptor. La seva trilogia dels tres cossos ha rebut reconeixement i prestigi internacionals i ha venut diversos milions d'exemplars en diferents llengües. És el primer escriptor en llengua no anglesa en guanyar el Premi Hugo. Nascut el 23 de juny de 1963 a Yangquan, Shanxi, Xina, fill d'un treballador d'una mina. Per causa de la violència de la Revolució Cultural Xinesa, el van enviar a viure amb els parents a Luoshan County, Henan. Va rebre formació tècnica a la Universitat del Nord de la Xina per la conservació de l'aigua i energia elèctrica (North China University of Water Conservancy and Electric Power) i es va graduar el 1988. Va treballar com a informàtic a la planta d'energia local a Yangquan, Shanxi. Està casat i té una filla.

Vic decideix prioritzar l'atenció primària al barri dels Caputxins i reclama un tercer CAP

El plenari de l'Ajuntament de Vic ha pres una decisió trascendental aquest dilluns, aprovant una moció que afirma la determinació del municipi de mantenir el Centre d'Atenció Primària (CAP) Vic Nord al barri dels Caputxins i de pressionar per la construcció d'un tercer centre d'atenció primària a la ciutat. Aquest moviment ha rebut el suport de diversos partits polítics, entre ells Junts, ERC, CUP i SOMI, amb l'abstenció d'Ara Vic.

La moció, presentada pels grups municipals del PSC i Vic En Comú Podem, respon a la proposta del Departament de Salut de la Generalitat de construir un nou CAP a l'espai del Mercat Municipal, provocant l'enderrocament d'aquest últim. El conseller de Salut ha afirmat que aquesta ubicació és l'adequada, però l'opinió dels representants municipals i la comunitat és diversa.

El portaveu del PSC, Josep Pou,

ha destacat la necessitat d'un tercer CAP a la ciutat, especialment en el context del creixement demogràfic que Vic experimenta, proper a assolir els 50.000 habitants. Això ha generat pressió sobre els serveis de salut, justificant la demanda de nous centres d'atenció primària.

D'altra banda, el regidor d'En Comú Podem, Arnau Martí, ha subratllat la importància de garantir polítiques d'atenció primària adequades, especialment després d'anys de dèficit en aquest àmbit. Martí també ha reivindicat la proximitat dels serveis de salut a tots els barris, en línia amb el concepte de "la ciutat dels 15 minuts".

La moció també ha rebut el suport d'ERC, que ha insistit en la necessitat d'un tercer CAP a Vic, ja que consideren insuficients els dos actuals. La CUP també ha reclamat aquest tercer centre, plantejant dubtes sobre el futur del Mercat Municipal en aquest context.

Des de Junts, s'ha reiterat el suport a la moció, destacant la importància de mantenir l'ambulatori al barri dels

Caputxins i assenyalant que el CAP Vic Nord no es pot rehabilitar mentre ofereixi servei. Es planteja la construcció d'un nou centre en una ubicació més gran.

Finalment, malgrat apostar per un tercer CAP, Ara Vic ha optat per l'abstenció, expressant certa reserva sobre la centralització dels serveis de salut i valorant positivament l'increment d'espai d'atenció primària que suposaria la construcció del nou CAP.

En conclusió, la decisió del plenari de l'Ajuntament de Vic de mantenir l'ambulatori al barri dels Caputxins i d'instar a la construcció d'un tercer CAP reflecteix una voluntat política unitària per respondre a les necessitats creixents de la ciutat en termes d'atenció primària i salut comunitària.

Vida en ordre

El canvi d’armari per Carla Arguimbau

Pluges, vent i fred han marcat l'inici de la primavera aquest any i ens han anat endarrerint un esdeveniment que es viu en la majoria de les cases aquests dies. El canvi d'armari. Si no tens un vestidor d'aquests que surten a les revistes el més comú és que tinguis la roba de fora de temporada encaixada a les golfes, a l'arco de sota el llit o en altres punts de la casa i dues vegades l'any fas aquest intercanvi, endrecem la roba que hem dut fins ara i traiem la de la temporada en què entrem, a mi m'agrada especialment aquest moment per molts motius, sobretot a la primavera quan trec tots els jerseis gruixuts i foscos, els agraeixo haver-me mantingut calentona i els substitueixo per peces plenes de color, teixits lleugers i alegres que donen vida amb només obrir l'armari, però jo soc una mica rareta i sé que per molta gent és un procés pesat, feixuc i que fa una mandra mortal. Si tu ets una d'aquestes persones, pots fer dues coses, trucar a una organitzadora professional com jo perquè se'n cuidi tot i t'ajudi a fer-ho o continuar llegint aquest article per fer-ho tu mateix de la mà d'una professional.

Primer pas:

Reserva un dia per fer-ho, el millor és fer-ho tot de cop per no allargar el procés i atapeir l'armari amb una barreja de temporades. Intenta tenir el llit fet i tota la roba neta i eixuta, que no quedi res al cabàs de rentar o a l'estenedor. La preparació és tan important com el procés, ja que ens facilitarà molt tenir tot preparat i no haver de parar a mitges o trobar peces dies després. Tindre tots els penjadors iguals marcarà la diferència, no només estètic sinó també de practicitat. Si ja els tens fantàstic! Si n'has de comprar et recomano els de vellut que són molt lleugers, no rellisca la roba i ocupen poc espai.

Segon pas:

Buida l'armari, ho treu absolutament tot, pots deixar-ho a sobre el llit. Deixa els penjadors també fora i no t'oblidis dels altells i els baixos. Ha de quedar com el dia que el vas comprar. Aprofita per treure la pols i fer aquells racons que de normal no veus, és l'excusa perfecta per fer-ho.

Tercer pas:

Prepara les caixes o el lloc on guardaràs tota la roba, que estigui neta i eixuta, millor evitar llocs amb humitats i materials com el cartó, millor busca materials resistents i transpirables.

Quart pas:

Revisa peça per peça, has de tenir en compte les següents coses:

M'agrada?

M'ho he posat durant aquesta temporada?

Em fa sentir a gust i còmode?

M'ho vull seguir posant?

Està en bones condicions? És de la meva talla?

Si has respost que no a alguna d'aquestes preguntes, ha arribat l'hora dels adeus... si no t'ho has posat, analitza per què. Sempre hi ha un motiu. Si estàs incòmode o no t'hi sents bé què carai esperes per fer-ho fora de la teva vida? I això s'aplica a la roba, als complements, a les situacions i a les relacions, creu-me, quan comences a fer neteja d'armari i li trobes el gust després adquireixes noves perspectives en tot el que t'envolta (per això la meva empresa es diu Vida en Ordre) Però seguim que m'emociono amb temes que no venen al cas, si t'ho has posat, està bé, és còmode, però ja no t'agrada també l'has de deixar marxar. La roba no només té la funció de cobrir el cos, sinó que és un potent mitjà d'expressió, la teva roba parla de tu i si el que diu ja no ressona amb tu no l'hauries de portar. Si té forats, taques, el teixit ha perdut la forma o està descolorit a què esperes? Aquest tipus de peces ens fan veure deixats, atrauen pobresa a les nostres vides i no ve de gust lluir-ho. Sempre que puguis, compra qualitat, no cal anar de disseny, però sovint ens gastem un munt de diners en moda de baix cost que dura tres rentades i a més és molt perjudicial per al planeta, et convido a comprar menys, però de millor qualitat, la compra conscient t'ajuda a estalviar, a mantenir l'ordre a casa, a valorar més el que tenim i a ser més sostenibles. Ai aquells pantalons que ja no corden o et fan bossa... com et fan sentir? Et fa feliç veure'ls a l'armari? O et fa ràbia no poder-te'ls posar? Generen una pressió constant per adquirir una talla concreta? Sigues realista, si estàs fent alguna cosa per recuperar aquella talla, doncs vinga guarda'ls, però si no tornaràs a dur aquesta talla i a sobre fa deu anys que els vas comprar, deixa'ls marxar, podràs comprar uns altres si realment tornen a ser per tu i t'alliberaràs d'una càrrega que ni sabies que portaves a sobre. Després d'aquest intens exercici de cribratge, fica a les caixes que hagis preparat allò que de debò et vols tornar a posar l'any vinent, desa a l'armari les peces que continuaràs fent servir aquesta temporada i respira. Has fet el més difícil.

Cinquè pas:

Treu la roba d'estiu d'allà on la tinguis i realitza el mateix exercici, revisa cada peça.

Què et fa sentir?

Està en bon estat?

M'agrada?

Em queda bé?

M'ho tornaria a comprar?

Ves responent preguntes, deixa que el teu cos parli i escolta'l, només treure una samarreta que fa sis mesos que no veus ho notaràs, acluques els ulls i apareix un pensament com – però en què estava pensant? O bé et surt un somriure a la cara?

Sents ganes de tornar-t'ho a posar o et fa molta mandra? No deixis entrar al teu armari coses que no et fan sentir bé, les hauràs de veure cada dia!

Val més tenir poquet, però que a l'hora de triar et faci il·lusió qualsevol de les coses que hi ha.(insisteixo que això s'aplica a qualsevol àmbit de la vida) Intenta que tota la roba que hi poses estigui neta i no sembli una figa, tracta bé les teves pertinences i fes-les durar i quan hagi arribat el moment agraeix el que t'han aportat i deixa-les anar, amb alegria, sense por. Només són coses, i són teves, no deixis que s'inverteixin els papers. T'ajudarà a donar-les associacions amb finalitats benèfiques com Càritas, la fundació Ashes, Areté, roba amiga o humana, investiga quina pot encaixar més amb els teus valors i ajuda adonar una segona vida a la roba, fomentem el comerç circular, la inclusió laboral i fem que la nostra roba vagi a parar a llars on d'una altra manera potser no la podrien tenir. Recorda que l'armari ha de tenir un 20% d'espai buit per poder veure bé que hi ha i deixar que hi hagi moviment i si malgrat que el pas a pas se't fa una muntanya, deixa't acompanyar dels professionals de l'ordre que et faran aquesta tasca molt més senzilla i ràpida. Feliç canvi d'armari a tothom!

Carla Arguimbau vidaenordre.com

carla@vidaenordre.com 649814236

Realitats de Vic 1896 - 7ª part

Ciclisme per Miquel dels Sants Molist

L’interès per escriure aquest reportatge sobre les bicicletes ha vingut a través de la lectura de La Veu del Montserrat, de 15 de febrer de 1896 (pàg. 51). Amb el títol, Ciclisme Real, relata una anècdota curiosa que li passà a la regina Margherita, primera reina de la Itàlia unificada que governà 22 anys i 201 dies, junt amb Humbert I (de 9 de gener de 1878 a 29 de juliol de 1900). Es veu que un gendarme, que feia guàrdia en el reial parc de Monza, l’aturà de males maneres, per anar amb bicicleta. No l’havia reconeguda al portar una indumentària elaborada segons la moda de París i li preguntà severament qui era i com s’havia atrevit a profanar amb bicicleta les avingudes reials. En dir-li el seu nom, el guàrdia es volgué fondre, tot demanant-li excuses tant bé com li fou possible. La reina somrigué i tornà a muntar en l’aparell de dues rodes tot continuant el seu passeig. Un cop arribada a casa, va encarregar que li portessin al gendarme un seu retrat en foto i una moneda de 10 lires on la regina hi apareixia.

A l’estiu del mateix any, segons El Deporte Velocipédico, la regina va organitzar una festa cíclica al Parc Reial de Torí. Els convidats foren 20 senyores i 42 cavallers que desfilaren davant la reina. Com a acte final, es va improvisar un ball que durà fins a les quatre de la nit. Com es pot veure, el ciclisme estava de moda a Itàlia En canvi, a Anglaterra, no va ser fins aleshores que es consolidà aquesta febre sobre dos rodes: desde hace poco se ha ciclealizado hasta la pared de enfrente. Y la prueba de ello está entre los regalos hechos á la Princesa de Gales con motivo de sus bodas con el príncipe de Dinamarca, figuran 20 máquinas entre bicicletas y tándems (DV, 05-08-1896, 11). Tanta febre hi hagué que la servitud de la Reina Victòria, que abans tenia prohibit l’ús de la bicicleta, ara no tan sols van poder circular amb ella, sinó que també tenia llocs especials per a fer-ho.

Però, ara traslladem-ho a la família reial espanyola. El rei Alfons XIII, a l’estiu de 1896, tenia 10 anys. Com és lògic, també corria amb bicicleta. Els fets es desenvoluparen al Palau Reial de Donosti, obra construïda gràcies a l’arquitecte José Goicoa Barcaíztegui que es finalitzà al 1893 (després de passar per vàries mans, en l’actualitat, és el Palau Municipal de Miramar, propietat de l’Ajuntament de San Sebastián). Doncs bé, El Imparcial d’1 d’agost, informava de la caiguda anant en la bicicleta del rei quan estava jugant, rascant-se la cara amb la guia, amb el resultat d’una lleugera erosió. Dos dies després, El Movimiento Católico, ens afegeix més rumors referents a que el rei passejava en velocípedo pels jardins de Palau, i que per un de tants contratemps com ocorren als ciclistes, va caure, amb el resultat de vàries lesions. Tot i això, la versió oficial fou: Hallábase el Réy

Badiola

jugando en sus habitaciones, resbaló sobre el pavimento y se produjo al caer una ligera erosión en la cara. El Sr. Ledesma, que le asistió, declaró las erosiones leves; el Rey iba á salir á paseo con su augusta madre, mas no pudo hacerlo por causa de la lluvia. –Bonifacio de Echegaray. (MC, 03-081896, 2). En aquest cas i, com acabem de llegir, la monarquia espanyola encara no veia amb bons ulls tot el relacionat amb el ciclisme, al voler amagar aquesta circumstància de l’accident patit per Alfons XIII

De totes maneres, la moda anava quallant, i encara més havent-hi premsa que incidia en el mundillo del deporte velocipédico, com el Almanaque BaillyBailliere de 1896. En la seva pàgina 366, ensenyava als lectors, de manera detallada, el funcionament de les bicicletes. Des del moviment de rotació que s’ha d’imprimir als pedals, passant per l’acció de mirar sempre cap al davant de la marxa, o no apartar la visió del camí a recórrer o la posició del seient, fins a la forma de frenar la màquina Al no haver-se inventat els frens tal com avui els coneixem, el Almanaque aconsellava que (e)l freno más eficaz es la prudencia del ciclista

Pel que fa a Vic, la primera noticia relacionada amb el ciclisme, la tenim en El Norte Catalán de 6 de juny de 1891. Ens indica el lloc originari on aprenien a anar en bici: el Prat de la Riera. Es veu que, la brigada que existia en aquells temps, aplanava el terra de dit passeig i havia tret l’herba que, des de feia temps vegetava ben ufana a la zona. Segueix informant que els “becicletistas” aprenien a base de “tremendos coscorrones que á menudo reciben en dicho punto convertido en teatro de sus correrías y lugar muy apropósito por el aprendizaje de tan igiénica diversión”

Els primers accidents no es feren esperar. Un jove velocipedista que sortí de la ciutat per la carretera de Barcelona, el dimecres dia 12 d’agost de 1891, va caure produint-se una lesió bastant greu. Fou traslladat a l’Hospital de la Santa Creu on se li prestaren els oportuns auxilis. En aquelles dates, un altre jove velocipedista, es donà un fort cop contra una cantonada al carrer dels Corretgers, ocasionant-li una caiguda que no tingué conseqüències (NC, 1508-1891, 3). Ja veieu, quines simples noticies que mostrar els diaris... S’ha d’entendre aquesta situació degut a la novetat d’aquest utensili que tenia la característica de poder anar a “grans velocitats”.

Un any després, la premsa va passar de fixar-se en els perjudicis produïts en el ciclistes, a plasmar les queixes dels ciutadans pel perill que suposava aquest vehicle Hemos oído quejarse (a) varias personas de que algunos velocipedistas montados en sus

vehículos andan á todo correr durante las primeras horas de la noche por las calles de esta ciudad, sin dar señal ni llevar luz, como debieran, causando no pocos sustos á los transeúntes, y lo que es peor, poniéndoles en grave peligro de recibir algún daño (NC, 20-08-1892, 3). Aquesta situació era evident. S’ha d’afegir que els frens, com a mesura de seguretat, encara no s’havien inventat i, per tant, el control de la màquina era més complicat.

També feia un prec, El Norte Catalán de 15 d’octubre de 1892, encaminat als bicicletistes, demanant-los que circulessin per les vies urbanes amb menys concurrència de públic. Hi havia el perill de romper la crisma á cualquier hijo de vecino que tranquilamente sigue su camino

L’afició al ciclisme creixia en terres vigatanes, tant és així que, el 26 d’agost de 1893, ens apareix una notícia a El Norte Catalán relativa a l’existència del Club Velocipedista de Vic. Ens informa que el número de socis d’aquesta associació augmentava considerablement. Per tant, segons les investigacions realitzades que estic fent, de manera minuciosa, sobre els anys correlatius en sentit ascendent des de mitjans del segle XIX, puc dir que aquest Club va ser i és la primera institució relacionada amb l’esport de la història de Vic. Ara bé, la data exacta d’inauguració exacta no l’he trobat, però és de suposar que els seus inicis

eren força recents respecte a la data d’aparició de la notícia.

En un article de El Norte Catalán, aquest cop de 23 de juny de 1894, ens apareix la nova ubicació del Club Velocipedista En informa que tindria “su domicilio en la nueva casa en construcción, propia de D. Pedro Cortinas y situada en los pórticos del Sud de la plaza mayor”. Tindria un “departament” de dutxes per als socis y un “salón para café”.

Per acabar, he trobat un exemple de la finalitat d’aquest Club: defensar els interessos del món ciclista a la comarca. Es veu que un dels cotxes (de cavalls) que sortia de Manlleu dirigint-se cap a Vic va bolcar amb la sort que els ocupants no van rebre danys de consideració. El cotxer, molt enfadat, la va emprendre a fuetades amb dos ciclistes que passaven per allí argumentant que, els cavalls s’espantaren en veure les bicicletes (NC, 18/08/1894, 3). Una setmana més tard, El Norte Catalán informa del fet que una comissió de dit Club aclarí les circumstàncies de l’accident tot aclarint que els cavalls ja venien desbocats quan, en veure l’escena, els ciclistes s’aturaren per no espantar més als animals. Un cop estimbat el carro, els dos esportistes s’hi acostaren per oferir els seus serveis si fossin necessaris, amb la reacció del cotxer ja esmentada. En definitiva, va ser la primera actuació del Club Velocipedista de Vic en defensa dels interessos del col·lectiu.

FORD PUMA HÍBRID ECOBOOST

El Budisme i la Física Quàntica: Un Encreuament de Camins (I part)

El denominat "problema de la mesura" és comú a la física quàntica del segle XX i a una religió tan antiga com el budisme, amb dos mil cinc-cents anys d'història. Tant les perspectives físiques com les doctrinals són estranyes al sentit comú, alienat per l'escala humana de la física clàssica i l'essentialisme psicològic. Però, realment, coincideixen els teòrics quàntics amb els bodhisattvas? És a dir, es validen mútuament?

L'escala quàntica pertany als àtoms, protons i quarks. Mentre que la mecànica clàssica es basa en les equacions d'Isaac Newton, la mecànica quàntica s'inicia amb les matemàtiques del físic austríac Erwin Schrödinger. No obstant això, les seves descripcions abstractes dels sistemes tenen un principi de realitat encara sense explicació i, per què negar-ho, estrany: un cop alguna cosa com la mirada interactua amb un sistema quàntic, les equacions es tornen inaplicables, i la mesura, que és un testimoni, passa a ser privilegiada. I aquesta és la pregunta que es fa Adam Frank, professor de física i astronomia de la Universitat de Washington:

Per què hauria d'importar-li a una estructura ser observada?

El que podríem anomenar "interpretacions

quàntiques" són camins per trobar una idea plausible de per què, tot i que els físics poden aplicar perfectament les regles de la mecànica quàntica per construir làsers o ordinadors, no poden posar-se d'acord sobre la resposta a la pregunta de Frank i donar sentit filosòfic a les seves equacions.

Sent també epistèmic, l'enfocament del budisme ha estat d'un gran interès a Occident per alimentar aquestes interpretacions, sobretot perquè, d'una manera molt pròpia, aquesta religió posa en dubte la possibilitat d'una perspectiva perfectament objectiva de l'experiència. Aquest problema entre teoria i mesura, expectativa i experiència, per a les doctrines budistes és una manca de realitat pròpia de l'univers i de la nostra experiència del mateix, que, no obstant això, són inseparables, almenys en el que respecta a les nostres descripcions i explicacions basades en una il·lusió d'atemporalitat i immediatesa. En paraules del monjo Nāgārjuna:

El món sencer és causa i efecte, i exceptuant això, no hi ha cap ésser sensible. De factors que estan buits, se'n originen altres buits. Aquells que atribueixen l'origen fins i tot a entitats molt subtils són imprudents i no han vist el significat de l'origen condicionat. No

hi ha res a negar ni res a afirmar. Veu el real correctament, perquè aquell que veu el real correctament queda alliberat.

Llibres com El Tao de la Física, de Fritjof Capra, o Els mestres dansaires Wu Li, de Gary Zukov, han tractat d'apropar al públic, tant l'hermenèutica quàntica com les antigues perspectives còsmiques i sobre la ment del budisme. Tot i ser investigacions serioses i ben escrites, reeixides a despertar un interès genuí pels nous i poc intuitius paradigmes de la ciència, així com per la filosofia de les religions, els seus elements bàsics s'han adaptat a la mercadotècnia de la Nova Era. El terme "quàntic" forma avui part d'una paraula buida pseudocientífica en teràpies alternatives de desintoxicació i en l'autoajuda.

Per a Frank, aquest tipus d'abusos no són l'únic problema. En la seva opinió, els investigadors amb simpaties cap al budisme i l'espiritualitat han persistit en un error basat en el prejudici, donant preferència a una de moltes interpretacions de la mecànica quàntica, és a dir, la que sembla adaptar-se millor a una o altra secta d'aquesta religió asiàtica.

La recepta Amanida de quinoa

Ingredients:

1 tassa de quinoa

2 tasses d'aigua

1 cogombre, tallat a daus petits

1 tomàquet, tallat a daus petits

1 pebrot vermell, tallat a daus petits

1 ceba vermella petita, tallada finament

1 tassa de pèsols tendres (pods) o pèsols cuits

1 tassa de brots de soja

1/4 de tassa de julivert fresc picat

1/4 de tassa de menta fresca picada

1/4 de tassa de suc de llimona

2 cullerades d'oli d'oliva

Sal i pebre al gust

Rentar la quinoa sota aigua freda corrent per eliminar l'amargor.

Posar la quinoa i l'aigua en una olla i portar a ebullició.

Reduir el foc, tapar i bullir a foc lent durant uns 15 minuts, fins que la quinoa estigui tendra i tot el líquid s'hagi absorbit.

Retirar la quinoa del foc i deixar refredar completament.

Mentre es refreda la quinoa, preparar les verdures: tallar el cogombre, el tomàquet, el pebrot vermell i la ceba vermella.

En un bol gran, combinar la quinoa refredada amb les verdures tallades, els pèsols tendres i els brots de soja.

En un bol petit, preparar la vinagreta: combinar el suc de llimona, l'oli d'oliva, el julivert picat, la menta picada, la sal i el pebre, i remenar fins que estigui ben emulsionat.

Abocar la vinagreta sobre l'ensalada i remenar bé per assegurar-se que tots els ingredients estiguin ben coberts.

Provar i ajustar el condiment si cal. Servir immediatament com a plat principal o com a acompanyament fresc i saludable.

Què és la quinoa?

La quinoa és una llavor comestible que es cultiva principalment a les regions de la cordillera dels Andes a Sud-amèrica. Tot i que es consumeix com un cereal, la quinoa és tècnicament una llavor, i és una excel·lent font de proteïnes, fibra,

vitamines i minerals. Té un sabor lleugerament nuvolat i una textura lleugera i esponjosa, la qual la fa perfecta per a amanides i plats freds.

La quinoa és un aliment altament nutritiu amb diversos beneficis per a la salut. Aquí tens una llista dels principals beneficis de la quinoa:

Alta en proteïnes: La quinoa és una excel·lent font de proteïnes vegetals de alta qualitat. Conté tots els aminoàcids essencials que el cos humà no pot produir per si mateix, fet que la converteix en una opció ideal per a vegetarians i vegans.

Rica en nutrients: La quinoa és rica en nutrients essencials com ferro, magnesi, fòsfor, zinc, potassià, coure, manganès i vitamines del complex B. A més, és una font d'hidrats de carboni complexos, fibra dietètica i antioxidants.

Baixa en calories: Malgrat la seva riquesa en nutrients, la quinoa és relativament baixa en calories. Això la converteix en una opció ideal per a aquells que volen controlar o perdre pes, ja que proporciona una gran quantitat de nutrients amb poques calories.

Ajuda a controlar el sucre en sang: La quinoa té un índex glucèmic baix, el que significa que no provoca augments bruscos del sucre en sang com

ho fan altres aliments rics en carbohidrats. Això la fa una opció adequada per a persones amb diabetis o aquells que volen mantenir nivells estables de sucre en sang.

Millora la salut digestiva: La quinoa és rica en fibra, la qual ajuda a promoure la salut digestiva i prevenir problemes com la constipació. La fibra també pot ajudar a disminuir el risc de malalties del cor i diabetis tipus 2.

Beneficis per al cor: La quinoa conté àcids grassos omega-3 i omega-6, que ajuden a reduir el colesterol "dolent" (LDL) i augmentar el colesterol "bo" (HDL), ajudant a millorar la salut cardiovascular.

Sansa òssia: La quinoa és una bona font de calci, magnesi i fòsfor, minerals essencials per a la salut dels ossos i la prevenció de l'osteoporosi. En resum, la quinoa és un aliment altament nutritiu que pot proporcionar diversos beneficis per a la salut, incloent-hi la millora de la salut digestiva, el control del sucre en sang, la salut cardiovascular i la fortalesa òssia. Incorporarla a la dieta pot ser una excel·lent manera d'augmentar l'aportació de nutrients i millorar la salut global.