BONES VACANCES
Ja som a l’estiu i, amb ell, arriben les esperades vacances! Des de la Revista de Vic us volem desitjar unes vacances genials, plenes de descans, aventures i molts moments divertits amb la família i els amics.
Aquest any, les vacances tenen un gust especial. Després d’un temps complicat, necessitem més que mai desconnectar i carregar piles. Tant si decidiu relaxar-vos a la platja, explorar les muntanyes o gaudir de la tranquil·litat de casa, us animem a fer-ho amb ganes i alegria.
A la nostra comarca tenim un munt de coses per fer i veure. Des dels paisatges espectaculars d’Osona fins a les festes i tradicions que fan que els nostres pobles siguin únics. Aquest estiu, aprofitem per redescobrir els racons que tenim a tocar i valorar tot el que ens ofereixen.
No oblideu cuidar el nostre entorn. Practiquem un turisme responsable i respectem la natura i el patrimoni cultural. Aquestes petites accions fan una gran diferència.
Gràcies per estar sempre al nostre costat. És un plaer per a nosaltres compartir cada mes notícies, reportatges i històries amb tots vosaltres. Seguirem treballant per oferir-vos el millor de la nostra comunitat.
Ens retrobem el mes vinent!
Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic. site
Administració Marta Anglada Redactors Carla Arguimbau Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar i varis
Dipòsit legal
B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat
@revistadevic
PORTADA
LA RECEPTA
VIDA EN ORDRE
Els Llibres
BENVINGUTS AL CAOS
No tots els botxins són assassins ni totes les víctimes són innocents. Benvingut al caos demostra que no cal baixar fins als inferns per trobar-hi la maldat.
En plena campanya de promoció de la novel·la negra que acaba de publicar, un professor universitari descobreix que algú es dedica a recrear a la vida real els crims que ell va imaginar a la seva obra.
Un assassí es passeja per tot el país sembrant el caos per allà on passa. La policia va perduda i l'única font que aporta informació la novel·la que algú està imitant: cada escena recrea la mort segons les diferents mitologies del món. En una investigació complexa i desconcertant, l'equip de la inspectora Gina Oliveres
CORAGRE
s'enfrontarà a un cas cruel, despietat i que, aparentment, no té res de terrenal.
Gemma Romeu Puntí (Tona, 1993) és filòloga catalana i escriptora.
Apassionada de les lletres, treballa com a correctora i traductora. Compagina la seva tasca al sector editorial amb l'escriptura i ha estat premiada en més d'una quinzena de concursos de narrativa breu i poesia. El seu debut en la novel·la va ser amb el thriller Silenci al fiord, guardonat amb el XXVII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» 2021, que la destaca com una de les noves veus en el panorama literari català.
«Vaig devorar el llibre i me’n vaig fer fan, com la meva mare, la meva tieta, la meva àvia i qualsevol dona intel·ligent que et puguis trobar» Lena Dunham ¿És possible escriure un llibre hilarant sobre la ruptura d’un matrimoni perfecte? Si l’escriptora és Nora Ephron, la resposta és un sí rotund. Una història que lliga l’adulteri, , la teràpia de grup i l’estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d’angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega. La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d’una altra dona.
La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l’intent de recuperar en Mark i el desig de veure’l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Coragre és l’única novel·la de Nora Ephron; una història deliciosa explicada amb l’humor àcid propi de l’autora, una muntanya russa d’amor, traïció, pèrdua i, el més satisfactori, venjança.
LA NENA DEL CAFÈ NORAT
La Laura és la filla de la família que regenta el Cafè Norat, al bell mig del Barri Vell de Girona. De ben joveneta, els seus pares la comprometen amb un jove de família humil però amb un futur prometedor, en Laureà. Un cop casats, gaudeixen d’una casa nova amb servei, dels estius a Palamós, de l’arribada de dos fills... Una vida còmoda, agradable i fàcil. Però tot es capgira amb l’entrada del Laureà en política, l’esclat de la Guerra Civil i l’exili forçat a França... La parella haurà de superar reptes importants per conservar els valors, la dignitat i, fins i tot, la vida.
La nena del Cafè Norat està basada en esdeveniments reals i, a través de la veu dels diferents protagonistes, ens ofereix un retrat de la societat catalana de la primera meitat del segle XX.
Carmina Roura Dalmau (Girona, 1955)
Va estudiar Infermeria i després Fisioteràpia. Al cap d'uns anys de treballar en aquestes professions, es va allunyar del sector mèdic i va obrir una botiga de música i objectes antics situada al fons del pati d'entrada de la casa familiar Heras de Puig, actual Palau Fugit del barri vell de Girona. El 2006 la seva vida va fer un altre tomb quan va entrar en contacte la medicina tradicional xinesa. Des del 2009 és professora del mètode Feng Huang Yuan. El descobriment d’aquesta filosofia oriental va ser el detonant per posar-se a escriure un llibre per honorar els seus avantpassats.
El plaer del disseny Fes de casa teva un lloc diferent
El disseny interior és l'art i la ciència de millorar l'interior d'un espai per aconseguir un entorn més saludable i estèticament agradable per a les persones que l'utilitzen. Aquesta disciplina combina elements artístics i tècnics per crear espais funcionals i atractius, tenint en compte factors com l'espai, la llum, els materials i les preferències del client. En aquest reportatge, explorarem diversos aspectes del disseny interior, incloent les seves tendències actuals, tècniques clau, i la importància del disseny sostenible.
Història del Disseny Interior
El disseny interior té les seves arrels en l'arquitectura i la decoració de l'antiguitat. Civilitzacions com Egipte, Grècia i Roma van desenvolupar estils decoratius elaborats per als seus edificis públics i cases privades. Durant l'edat mitjana, el disseny interior es va centrar en la funcionalitat i la seguretat, però amb el Renaixement va ressorgir l'interès per la bellesa i el luxe en els interiors.
En els segles XIX i XX, el disseny interior va experimentar una transformació radical amb el moviment Arts and Crafts, l'Art Nouveau, i el modernisme, que van introduir nous materials, formes i tècniques. El Bauhaus va ser especialment influent, defensant un disseny funcional i accessible per a tothom. Avui dia, el disseny interior continua evolucionant, integrant tecnologia avançada i enfocaments sostenibles.
Tendències Actuals en Disseny Interior Les tendències en disseny interior canvien constantment, reflectint les preferències culturals i els avenços tecnològics. Algunes de les tendències més populars inclouen:
Minimalisme: Aquesta tendència es caracteritza per línies netes, espais oberts i una paleta de colors neutres. Es posa l'accent en la funcionalitat i l'absència de desordre.
Disseny Escandinau: Inspirat en els països nòrdics, aquest estil combina la simplicitat, la funcionalitat i l'ús de materials naturals com la fusta i el cotó. Els interiors escandinaus solen ser lluminosos i acollidors.
Maximalisme: En contrast amb el minimalisme, el
maximalisme abraça la riquesa de colors, textures i objectes decoratius. Es tracta d'expressar personalitat i creativitat sense restriccions.
Sostenibilitat: Els dissenyadors cada cop més opten per materials reciclats, tècniques de construcció ecològiques i mobles de segona mà per reduir l'impacte ambiental dels seus projectes.
Tecnologia Integrada: Les cases intel·ligents són cada vegada més comunes, amb dispositius connectats que controlen la il·luminació, la temperatura i la seguretat, oferint comoditat i eficiència energètica.
Tècniques Clau en Disseny Interior El disseny interior implica una varietat de tècniques i principis per crear espais funcionals i atractius. Alguns dels elements més importants són:
Distribució de l'Espai: Organitzar l'espai de manera eficient és fonamental. Això inclou la planificació de la distribució dels mobles, l'espai per moure's i la funcionalitat de cada àrea.
Il·luminació: La llum té un gran impacte en l'ambient d'un espai. Els dissenyadors utilitzen una combinació de llum natural i artificial per crear un entorn acollidor i pràctic. Es consideren factors com la intensitat, el color i la direcció de la llum.
Colors i Textures: La paleta de colors i les textures seleccionades poden influir
en l'estat d'ànim i la percepció de l'espai. Els colors clars poden fer que un espai sembli més gran, mentre que els colors foscos poden afegir calor i intimitat.
Materials: Els materials utilitzats en un espai afecten tant l'estètica com la funcionalitat. La selecció de materials adequats, com la fusta, la pedra, el metall i els tèxtils, és crucial per aconseguir l'efecte desitjat.
Mobles i Accessoris: Els mobles i els accessoris completen el disseny d'un espai. La seva selecció i col·locació han de reflectir el tema general del disseny i satisfer les necessitats pràctiques dels usuaris.
La Importància del Disseny Sostenible
El disseny sostenible és una consideració cada vegada més important en el camp del disseny interior. Això implica utilitzar materials respectuosos amb el medi ambient, com ara fusta certificada, pintures no tòxiques i tèxtils orgànics. També inclou la creació d'espais que minimitzin el consum d'energia i aigua, i que maximitzin l'ús de la llum natural.
A més, el disseny sostenible pot incorporar elements de reciclatge i reutilització, com la renovació de mobles antics i l'ús de materials reciclats per a noves construccions. L'objectiu és reduir l'impacte ambiental global dels projectes de disseny interior, alhora que es creen espais saludables i confortables per als ocupants.
Val escolar
Com i quan puc demanar el val escolar?
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha iniciat la segona edició del val escolar reivindicant que aquesta ha estat “una mesura d’èxit que ha servit per acompanyar i recolzar les famílies en moments de pressió del cost de la vida, i també per reforçar el comerç de proximitat”. De fet, ha anunciat que la primera setmana de funcionament del val “un 7% dels vals ja s’ha activat”.
Mas Guix, que ha fet un “balanç molt satisfactori” de l’edició de l’any passat, ha fet aquestes declaracions en una visita a un dels establiments adherits a la campanya del val escolar 2024-2025, la llibreria Index Books del barri de Sants de Barcelona, que ha servit per donar el tret de sortida a la segona edició. La consellera ha recordat que el 95% dels alumnes de primària de totes les escoles públiques i concertades de Catalunya van utilitzar el val escolar l’any 2023. “Això significa que gairebé 425.000 alumnes van aprofitar la mesura”, ha subratllat.
La responsable d’Economia del Govern ha destacat que “l’alta participació”, tant per part de les famílies com dels comerços adherits, demostra que “la rebuda ha estat molt positiva” i que “el sistema utilitzat per distribuir els vals i bescanviar-los per material escolar és eficaç”. És per això que, “el Govern creu imprescindible continuar apostant pel val escolar”, ha afirmat.
En una atenció als mitjans de comunicació, la consellera ha valorat “molt positivament” la col·laboració de les cambres de Comerç de Catalunya, que donen suport en la gestió del val, i de tots els establiments adherits, que en la primera edició van ser més de 2.000 arreu de Catalunya. “Hem col·laborat molt bé amb les cambres de Comerç de Catalunya i hem definit una plataforma, un sistema que permet que els comerços puguin obtenir liquiditat”, ha remarcat la consellera. “Creiem que l’operativa ha funcionat”, ha afegit.
La consellera Mas Guix durant la visita a la llibreria Index Books
La consellera Mas Guix durant la visita a la llibreria Index Books
D’altra banda, Mas Guix ha explicat que, vist l’èxit de la primera edició, la intenció del Govern era ampliar el nombre de beneficiaris i incloure-hi també els alumnes de secundària, fixant el valor dels vals en 70 euros per estudiant. El bloqueig parlamentari als Pressupostos per al 2024, però, no va permetre augmentar la partida i va obligar l’executiu a reduir l’import a 60 euros per alumne. “Aquest és un clar exemple de com la no aprovació dels comptes públics ha comportat conseqüències ben reals en el dia a dia de la ciutadania de Catalunya”, ha lamentat.
Dos vals de 30 euros cadascun
El Govern ha reeditat la campanya
del val escolar per al curs 2024-2025, que aquest any reparteix 60 euros per infant, a través de dos vals de 30 euros cadascun, i que inclou dues novetats. D’una banda, s’incrementa el nombre de beneficiaris. I, de l’altra, enguany també es dona l’opció que les famílies puguin cedir els vals als centres educatius per reduir l'aportació en concepte de material escolar. La data límit per fer-ho és el 30 de setembre del 2024.
Aquest mes de juny s’han començat a distribuir els vals a través de correu postal i de la plataforma valescolar. cat, des d’on també es podran activar. En total, els rebran aproximadament uns 790.000 estudiants de tot Catalunya. Els dos vals, que es poden fer servir alhora o per separat, es podran bescanviar a qualsevol dels prop de 2.000 establiments que adherits a la iniciativa, fins al 30 de novembre.
Els vals, que ja estan arribant a les famílies, es poden destinar a la compra de material escolar en un sentit ampli, és a dir, elements d'escriptura, papereria, llibres de text, literatura infantil i juvenil, diccionaris, petits instruments musicals, motxilles, estoigs, jocs educatius, calculadores, auriculars, teclats i ratolins. També per adquirir llicències de continguts educatius digitals. En queda exclosa la compra de roba, calçat, i material electrònic (com ordinadors portàtils, tauletes o videojocs).
Realitats de Vic 1887
per Miquel dels Sants Molist Badiola
El primer protagonista de l’any 1887 el tenim en el ferrocarril, signe de la modernitat d’aquells anys. Conegut com a “màquina infernal”, degut a la molta velocitat que assolia, era un dels grans avanços tecnològics produïts pel segle XIX. Podia transportar pesades mercaderies i passatgers vius o morts (feia de cotxe fúnebre segons El Norte Catalán de 27 d’agost) en mig de la gran fumarada que desprenia la seva màquina. També s’ha de dir que no hi havia tantes normes de seguretat com ara. Prova d’això és que, en poc temps, es produïren tres atropellaments mortals. En els dos últims, les víctimes, van ser un guarda-línies que estava situat al creuament de la via amb la carretera de la Guixa (es va creure que va ser a conseqüència d’un cop de vent fort), i l’altre, un home sord de Malla que, pocs dies després, va ser també aixafat per la màquina. Fou necessari prohibir terminantment caminar per la via ja que aquestes desgràcies es repetien amb massa freqüència.
Una altra mort va ser encara més cruenta... Un home anomenat Canadell acabà els seus dies afogat en un femer del carrer de la Fusina. Des de temps immemorials, a les ciutats, s’havien de treure els excrements generats pels habitants de les cases i pisos “a ma”. S’ubicaven en contenidors o comunes i, un cop plens, als vespres, passaven els pagesos dels voltants a buscar-los per, així, adobar els camps. Fins i tot, en casos en que n’hi havia gran quantitat, els agricultors pagaven per ells.
El medi de transport habitual era el carro, que també tenia inconvenients, a part del més accentuat: la lentitud. El Norte
Catalán de 18 de març ens comenta un abús que cometien els conductors de carruatges. Es veu que els dies de pluja i en èpoques en que el fang arribava als genolls (hem de pensar que aleshores, la majoria de carrers, no estaven asfaltats), estacionaven dits vehicles sobre les voreres impedint el pas als transeünts i obligant-los a empastifar-se. Hi havia queixes dels veïns a l’Ajuntament en aquest sentit.
He trobat signes evidents de que, la societat d’aleshores (almenys la vigatana), no tenia tants recursos econòmics com per mantenir a les persones més necessitades. El 8 de gener, el mateix diari, ens informa de la mort per congelació d’una pobre dona de La Guixa que vivia de la caritat. Mesos després, al carrer Manlleu, ens trobem a una família en espantosa misèria que vivia a la casa nº III, 2n. pis. Mare i quatre fills, un d’ells amb tifus, havien de dormir al dur terra a més de no tenir, ni tan sols, un tros de pa per a menjar. El Norte Catalán, de 19 de novembre, demanava al lectors que fessin actes caritatius per auxiliar aquesta família.
Mentrestant, el meu rebesavi, Josep Bach i Serra (segon Tinent d’Alcalde), proposava que els serenos exercissin la seva professió en català. Se li va denegar (Ple de 15 de febrer).
Canviem d’escenari i ens endinsem en l’Exposició Universal de Barcelona. Se celebraria aviat (va ser l’any 1888) i els preparatius estaven en marxa. Un dels seus atractius fou la construcció de l’estàtua de Colom. En la imatge adjunta podem veure un gravat extret de La Hormiga de Oro de 23 de juliol de 1887. Representa
el trasllat del sòcol que hauria de suportar la columna i l’estàtua de dit personatge a la Plaça Portal de la Pau de Barcelona. Els fets ocorregueren el 23 d’abril davant nombrosa concurrència. Dita peça va ser la de major importància que, fins aquells moments, es va fondre al món, doncs el seu pes no baixa de 33 tones. La seva elaboració es feu als tallers d’Alexandre Wohlguemuth i es traslladà, fins el seu lloc definitiu, mitjançant una “carria” sobre la qual estava fixada la peça, lliscant sobre taulons de fusta. S’emprà com a força motriu un locomòbil.
Tornem a Vic. A les actuacions cíviques que tingueren lloc durant la festa major no hi faltaren les “corridas de vacas” a la Plaça major. Totes començarien a les 4 de la tarda i serien els dies 6, 7 i 11 de juliol.
Poc temps després, hi va haver queixes dels veïns, remeses als diaris, pel pas continu de carruatges de ma i cavalleries pel carrer Estret, mortificant als transeünts i amb perill de causar alguna desgràcia. Era una queixa que feia molt anys que es repetia. De què servia tenir la làpida fixada a l’entrada de dit carrer que prohibeix “bajo pena de multa el paso de caballerias”? Era un prec dirigit cap a l’autoritat municipal...
L’Alcalde Josep Soler (nomenat com a tal l’1 de juliol pel Rei Alfons XIII quan aquest tenia un any, un mes i 15 dies d’edat...) també tenia un altre foc a apagar: el nudisme a Vic. Davant la falta de les actuals piscines, la gent s’havia de refrescar d’alguna manera. Simplement va fer un recordatori de les Ordenances municipals:
Art. 353. Queda prohibit despullar-se a la platja de Fontcuberta i en el tros que va del Pont de fusta fins al del Bruguer
Art. 354. Als homes se’ls permetrà despullar-se i nadar al paratge dit de les Barsoles, guardant la decència que correspon.
Art. 355. A les cavalleries i d’altres animals podran banyar-los en el punt anomenat Pont de fusta i al riu Gurri. Els conductors de les cavalleries hauran de portar calçotets.
Davant la infracció d’aquests preceptes serien castigats sense contemplacions pels vigilants que depenien de l’Ajuntament. També impedirien que les persones curioses s’aturessin per les immediacions dels punts designats.
Recordar que vaig escriure un llibre que descriu amb detall els murals realitzats per Josep Maria Sert per a la Catedral de Vic. Està redactat en quatre idiomes i es pot adquirir a les llibreries vigatanes següents:
Muntanya de Llibres, Carrer de Jacint Verdaguer 24.
Llibreria Anglada, Plaça Major, 12. Llibreria Foster & Wallace, Carrer De La Riera 20.
El Cafè de les Lletres, Carrer de Santa Joaquima de Vedruna 29.
Els muralls de Sert - Miquel dels Sants Molist Badiola
La Cuina Catalana: Un Viatge a Través del Temps i del Gust
La cuina catalana ha estat sovint descrita com "molt marró", una observació compartida pel xef Joan Roca del Celler de Can Roca, un restaurant amb tres estrelles Michelin a Girona. Aquesta apreciació és compartida també pel reconegut historiador culinari Vicent Marquès, autor de la monumental obra "Història de la cuina catalana i occitana". Marquès ressalta que plats icònics com el fricandó exemplifiquen aquesta tonalitat predominantment marró, encara que afegeix que la cuina catalana també compta amb una gran varietat de colors, com els presents en l'escudella, un plat que combina el marró de la carn amb els verds i taronges de les verdures.
Aquesta riquesa de colors i sabors ha estat reconeguda mundialment, i l'any 2025, Catalunya serà la Regió Gastronòmica Mundial. Albert Adrià, xef de l'Enigma, considera aquesta distinció una excel·lent oportunitat per mostrar la cultura catalana a través de la seva gastronomia. "La identitat d'un poble es veu ràpidament a l'hora de menjar i beure", afirma Adrià, destacant com la cuina catalana és un reflex de la seva gent.
La Tradició i la Innovació
El mèrit d'aquesta distinció no només recau en els moderns xefs de renom mundial, sinó també en la rica tradició culinària que ha estat preservada i innovada al llarg dels anys. Catalunya compta amb 54 restaurants amb estrelles Michelin, incloent-hi el Disfrutar, que actualment és el segon millor restaurant del món. Aquesta excel·lència culinària es basa en una sòlida tradició que ha influenciat i ha estat influenciada per diversos factors històrics i culturals.
Albert Adrià subratlla que la seva base culinària és la cuina catalana, aprenent de la seva mare. Encara que a El Bulli innovaven constantment, sempre retornaven a les seves arrels amb les picades i els sofregits tradicionals. Aquesta combinació de tradició i innovació ha permès que la cuina catalana es mantingui vibrant i rellevant.
La Influència dels Productes Locals
Un element clau de la cuina catalana és l'ús de productes locals, com l'oli d'oliva, el pa, la sal i el vi. Raül Balam, xef del restaurant Moments a l'hotel Mandarin Oriental de Barcelona, destaca que aquests ingredients bàsics formen part inseparable de la cuina catalana. La filosofia d'aprofitar tots els recursos disponibles es reflecteix en plats com el pa amb tomàquet, un dels més emblemàtics de la gastronomia catalana.
Joan Roca, en la presentació del seu llibre "La cuina mediterrània", recorda que la cuina catalana ha estat reconeguda des de fa segles, citant el receptari del cuiner català del rei de Nàpols del segle XV. Aquest receptari inclou plats com el tall de carnsalada i el potatge de calamars, demostrant la llarga tradició culinària de la regió.
Els Primers Receptaris
Els primers receptaris catalans, com el "Llibre de Sent Soví" del segle XIV, ja incloïen tècniques culinàries que encara avui són fonamentals, com les picades i els sofregits. Aquest manuscrit, el receptari més antic conservat en llengua catalana, reflecteix la rica tradició culinària que ha evolucionat al llarg dels segles.
El "Llibre de coc" del segle XV, escrit pel mestre Robert, cuiner de Ferran I de Nàpols, és un altre exemple de la influència de la cuina catalana a través de la història. Aquest llibre, el primer receptari imprès a la península Ibèrica, conté
dues-centes receptes que formen part d'una llarga tradició culinària medieval catalana.
La Influència de la Religió
Com totes les cuines del món, la catalana ha estat influenciada per la religió, especialment pel cristianisme. Tot i que el cristianisme no imposa prohibicions alimentàries estrictes com altres religions, els convents i les pràctiques religioses han tingut un impacte significatiu en la cuina catalana. Fra Valentí Serra de Manresa, caputxí i historiador de la cuina conventual, destaca la importància de la cuina d'aprofitament practicada pels frares caputxins, que utilitzaven excedents de les hortes i menuts de carn per crear plats saborosos i nutritius.
L'Arribada de Nous Ingredients
La cuina catalana també ha estat enriquida per l'arribada de nous ingredients d'Amèrica a partir del segle XV. Aliments com les mongetes, els pebrots, el cacau, les patates i els tomàquets van ser progressivament incorporats a la gastronomia catalana. La historiadora Maria Àngels Pérez Samper explica que aquests nous productes van ser acceptats de manera diversa, amb les mongetes i els pebrots guanyant popularitat ràpidament, mentre que el tomàquet i la patata van tardar més temps a ser acceptats.
Vida en ordre Carta a la rutina per
Carla Arguimbau
Estimada meva, ha passat un temps des de l’última vegada.
Cada any, en arribar l’estiu sento aquesta necessitat de llibertat i en arribar les vacances sense pensar en el molt que em dones, sense tenir en compte que ets una part vital per a la meva pau, t’abandono sense mirar enrere, m’allunyo de tu tant com puc i t’oblido per complet durant unes setmanes... Sé que a vegades he pensat coses terribles de tu, t’he acusat injustament de greuges que no has comès, t’he avorrit i he desitjat allunyar-me de tu.
Que injust per a tu que si apareixes en la meva ment com un centelleig fugaç sospiri amb satisfacció i m’alegri que no siguis allí amb mi. Com si fossis la dolenta de la pel·lícula, aquesta figura recta i autoritària que no deixa passar una, quan en realitat les dues sabem la veritat, que, tot i la mala fama no ets dictatorial i severa, a vegades fins i tot t’apartes uns dies perquè pugui assaborir el plaer del canvi, de la improvisació i em torni a sentir com una nena en vacances que no porta rellotge ni sap que passarà demà. Si, les dues ho sabem, però a vegades fingeixo que no. Sé que quan piqui a la teva porta, desesperada, plena de caos i agitació tu seràs allà per a mi, malgrat el meu maltractament estiuenc, sempre quedes esperant el meu retorn i m’aculls amb la teva calma, m’ajudes a canalitzar la meva vida de nou, a discernir un temps per a mi que vaig témer perdut per uns moments.
Ai! Estimada, que seria de mi si no em donessis suport en tornar, si no fossis allí per a recordarme de nou que haig de posar despertador, preparar les coses del treball i comprovar que estigui tot llest per als nens, com aconseguiria trobar aquests moments de lectura i ball, de cafès amb les amigues sense tu vetllant perquè tot rodi com cal.
Que injust estimada, que ens donis tant, no sols a mi sinó a tots i et tractem amb tanta crueltat, cada any, jo ja estic de nou aquí, suplicant la teva ajuda i agraïda de poder dir: beneïda rutina.
Has sentit alguna vegada el mateix? Unes ànsies de fugir de la rutina com si fugíssim d’un incendi? És normal! Ens passa a tots i és
sa que així sigui, que durant uns dies posem en pausa la nostra rutina per a abocar-nos a la despreocupació, la tranquil·litat o per a convertir-nos en turistes com si fóssim intrèpids exploradors a la recerca d’algun tresor amagat.
És meravellós allunyar-nos de la rutina i deixar-nos portar per la vida ociosa, però no ens enganyem, en algun moment caldrà tornar a ella, perquè com seria si no la nostra vida? Sense cap pauta establerta o directriu perdríem molt temps apagant focs que no era necessari encendre, oblidaríem coses importants i estaríem estancats en el desassossec de no saber què fer ni quan. Hi ha persones s’autodenominen esperits lliures que flueixen amb la vida i han negat a la rutina un espai en la seva vida. Em sembla bé si els funciona, us asseguro que a mi no em serveix. Si tens unes certes responsabilitats com un treball, fills o persones dependents al teu carreg, o almenys una d’aquestes, necessitaràs rutina, i hi ha dues actituds per a enfrontar-te a ella.
Pots rebel·lar-te i donar-li l’esquena cada vegada que pots, negant-li l’entrada, obrint només la porta una escletxa perquè entre el més bàsic i tancant-la ràpidament perquè no es coli més, com si amb ella anés a entrar un atacant encobert per a minar la teva llibertat, pots fer-ho així, i anar corrent tot el dia com a pollastre sense cap, pots passar hores buscant les claus, aquell paper que havies de signar del col·legi o anant a la compra cada dos dies perquè sempre falta alguna cosa.
Pots fer-ho, i enganyar-te pensant que així aconsegueixes més llibertat. O pots obrir-li la porta de bat a bat, donar-li la benvinguda i descobrir que et pot oferir a tu. Tens un desig? Demana-li-ho! No significa que ho vagi a complir, però et donarà les eines perquè puguis provar-ho almenys, desitges més temps per a tu? Temps de qualitat, d’aquest que et deixa amb un somriure satisfet en la cara i dient – però quin gust! Pots dir-li-ho a la rutina, ella pot aconseguir aquestes estones per a tu, o pot mostrar-te que la teva actual vida no permetrà que aquests moments tinguin lloc, si aquest és el cas, rutina et pot presentar alguns amics seus perquè facin la seva màgia, no els coneixes? Es diuen,
organització, priorització, hàbits i constància. Que idíl·lic pot sonar-te això que estàs llegint si mai els has conegut en profunditat, et costa creure que amb cinc punts siguis capaç de canviar la teva vida, d’aconseguir més temps. Sona fantasiós per a qui no accepta plenament a Rutina, però et prometo que és possible.
Comença per avaluar quins són els teus irrenunciables en la vida i quins els inacceptables, fes una llista de tot allò sense el què no voldries viure, els teus fills, la teva família, parella, amics, aquesta hora diària d’esport o les teves estones de lectura o cinema. El que per a tu sigui font d’energia i felicitat, anota-ho.
Ara escriu què no acceptes viure, quines coses vols eliminar de la teva vida. Persones negatives que et tracten regular, presses, incansable treball a casa, dificultats per a arribar a fi de mes ...I posa ordre en les teves prioritats, mira quins passos estàs donant per a allunyar-te dels inacceptables, mira quines accions t’acosten al que et fa profundament feliç.
I prioritza, sense por i amb mà de ferro, si la compra del súper et roba un munt de temps que desitjaries passar amb la teva parella veient una pel·lícula, per exemple, organitza’t. Planteja una llista de tot el que necessitessis en les pròximes setmanes, elabora els menús per a diversos dies i llança’t a comprar tot en un dia. Fes la compra en línia o encarrega el que necessites per telèfon als comerços del teu barri i només passa a recollir-ho, planeja com reduir l’estona que dedicaràs a cada tasca i si realment et sembla que no seràs capaç, truca’m a mi o a alguna de les persones que com jo ens dediquem a l’organització professional, la gestió del temps és una branca del nostre arbre i de veritat que val la pena treure-li profit!
Abans de començar escoles, tornades a la feina i altres et recomano que facis aquest petit exercici, escriu les dues llistes que t’he descrit i traça un pla per fer la rutina una aliada que t’ajudi a rascar temps per a tu, és important arribar a tot, és important ser bons pares, fills o amics, és important complir com cal a la feina, però res d’això és més important que tu. PRIORITZA!
El Centre Esportiu Municipal Patí Vic
obre les portes a tot
el public
L'espai ofereix al públic la piscina petita exterior, la piscina interior i les pistes de tennis i pàdel
El Centre Esportiu Municipal Patí Vic va obrir les portes al públic el dissabte 22 de juny de 2024. Després de completar la primera fase de les obres de renovació, el projecte inclou la posada en funcionament del sistema de depuració de la piscina interior, l'adequació de l'espai, l'obertura de la piscina exterior petita, la substitució del paviment de la platja de les piscines exteriors, l'emmagatzematge de productes químics de la piscina interior, la reparació de deficiències en les inspeccions periòdiques de baixa tensió, sistemes tèrmics i contra incendis, la substitució de l'enllumenat d'emergència de tot el complex, la instal·lació d'un grup electrogen i l'adequació de la instal·lació de fontaneria per prevenir la legionel·la.
Aquesta primera intervenció permet obrir al públic la piscina petita exterior (12,30 x 7,90m), la piscina coberta (25 x 12,5m), tres pistes de tennis, tres pistes de pàdel, la zona de vòlei
platja i altres espais esportius recreatius de la instal·lació.
"L’adequació i reobertura del CEM Patí Vic és un dels grans projectes de la regidoria d’Activitat Física i Esports d’aquest mandat, juntament amb el parc esportiu del Mas d’en Bigas, on ja hem canviat el tartà de les pistes d’atletisme i on aviat començarem a construir el pumptrack", declara el regidor d’Activitat Física i Esports, Eduard Comerma. "Amb aquesta obertura, seguim avançant en la nostra aposta i compromís per l’activitat física com a factor de cohesió social i de foment dels hàbits saludables", afegeix.
La ciutadania pot adquirir abonaments i entrades puntuals a la instal·lació des del web de l'Ajuntament de Vic.
Per a més informació sobre les tarifes, podeu consultar: www.vic.cat > Serveis > Esports > CEM Patí Vic
Descarrega't
Les tardes d’estiu al carrer!
Vic celebra la desena edició de Les tardes d’estiu al carrer!, una proposta comunitària d’activitats educatives i lúdiques a la ciutat i dirigides a infants, adolescents i famílies durant les vacances escolars d’estiu. Enguany, la desena edició va començar el 25 de juny i finalitzarà el 6 de setembre, amb un total d’onze setmanes d’activitats i més de 50 propostes. Hi participaran 36 entitats i altres col·lectius del municipi.
També hi ha activitats esportives per promoure l’exercici físic entre els joves. En el cas de Vic Esportnet, es continua apostant per una oferta variada d’esports per a infants i adolescents de 8 a 16 anys, de l’1 al 25 de juliol. Les inscripcions es poden realitzar de manera presencial a Vicjove, a diferents instal·lacions esportives de la ciutat o de forma telemàtica a www.viuelcarrer.cat. Una de les altres propostes és l’obertura del camp de l’OAR, de dilluns a divendres, de 5 de la tarda a 8 del vespre, del 25 de juny al 23 d’agost. També s’obren els patis de l’Escola de La Sínia i de l’Institut de Vic del 25 de juny al 6 de setembre.
El programa comunitari és fruit de la col·laboració de diverses organitzacions sense ànim de lucre, que donen lloc a una proposta que ofereix una gran varietat d’activitats. Aquests esdeveniments es presenten en diferents formes, com tallers, espectacles, exhibicions, jocs, etc. El projecte va arrencar el 2015 i és promogut per l’Ajuntament de Vic i diverses organitzacions i entitats de la ciutat, també compta amb el suport del Departament de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i la Fundació la Caixa.
Suzuki renova el seu compromís en la lluita contra incendis
Accessoris Manresa, concessionari oficial Suzuki, lliura 62 vehicles a la unitat de prevenció contra incendis de la Diputació de Barcelona.
El concessionari ha guanyat el concurs per al subministrament d'aquest tipus de vehicles durant els últims 24 anys de manera ininterrompuda.
Aquest any, els models seleccionats per realitzar les tasques de control són el Suzuki Vitara, el S-Cross i el Jimny Pro. Barcelona, juny de 2024.- La Diputació de Barcelona ha rebut aquest any una flota de 62 vehicles Suzuki per part del seu concessionari oficial, Accessoris Manresa. Amb el suport del departament de flotes de Suzuki Ibèrica, els automòbils es destinaran a la unitat de prevenció contra incendis de la Diputació. Es tracta d'una relació que va començar l'any 2000 i s'estén de manera ininterrompuda fins al moment actual.
El desglose dels models elegits és el següent: 18 unitats del S-Cross, 12 Vitara i 26 Jimny Pro, tots amb el sistema de tracció total AllGrip. A més, la força contra incendis de la Diputació de Barcelona es completa amb altres 6 Vitara de tracció davantera.
Una de les claus per les quals aquest organisme tria la gamma Suzuki per a una tasca tan exigent és la comprovada fiabilitat dels models de la marca japonesa. Tots els vehicles se sotmeten als tests més durs per garantir la seguretat, el confort i el màxim
rendiment en qualsevol circumstància.
A aquesta robustesa s'hi sumen les capacitats totterreny inherents a qualsevol model de la gamma SUV de Suzuki, l'eficàcia de la tracció total AllGrip i el respecte al medi ambient que s'associa a l'ús de la tecnologia Mild Hybrid, present en tots els Vitara i S-Cross i que els permet comptar amb l'etiqueta Eco de la DGT. Aquesta combinació de característiques garanteix el seu bon rendiment en les zones d'accés més complicat.
En el cas dels Suzuki Vitara i S-Cross, el sistema de hibridació lleugera SHVS de 48V redueix el consum de combustible entre un 15% i un 20%, i millora la seva resposta a l'accelerador gràcies al suport de 10 kW extra al motor de combustió de 95 kW, segons les necessitats de conducció.
Suzuki porta més de dues dècades treballant en la hibridació i l'ha portat als segments més populars. Aquesta tecnologia encaixa perfectament amb la filosofia de la marca de desenvolupar solucions eficaces, senzilles, lleugeres i accessibles per a tots els públics.
Per la seva banda, els Suzuki Jimny Pro són l'aliat perfecte per arribar als llocs d'accés més complicat gràcies a les seves inigualables qualitats off-road; la seva capacitat de tracció, lleugeresa i mida compacta és una cosa que no ofereix cap altre model al mercat.
NOU KUGA HÍBRID
Una fórmula poderosa
amb FCE Bank plc S.E., ajornat mín. 12.000 € i permanència mín. 25 mesos. Oferta de multiopció de FCE Bank plc S.E. a 49 mesos i 15.000 km/any. Preu Final Finançant 34.059,18 €. 48 quotes de 245 €/mes. Import total del crèdit 23.394,18 €. Import dels interessos i Cost Total del Crèdit 7.483,82 €. Comissió d'obertura 0 €. TIN 8,6%. TAE 8,95%. Import total degut 30.878 €. Preu total a terminis 41.543 €. Preu d'adquisició al comptat 35.698,35 €. Sistema d'amortització francès. L'oferta inclou Ford Protect i Ford Protect Manteniment a 4 anys o 60.000 km (el que abans succeeixi), amb garantia comercial addicional estesa i les revisions oficials segons els intervals de manteniment pautats per Ford, subjecte als termes i condicions aplicables al contracte ofert per Ford España, S.L. Operació subjecta a valoració creditícia. Oferta aplicable a unitats demanades en el mes. La versió visualitzada del vehicle pot no coincidir amb l'oferta. Incompatible amb altres dtos i amb MOVES III. Vàlid en Pen. i Bal. fins al 31/07/2024. També disponible en Híbrid Endollable
