Descoberta a Suïssa de sis pintures romàniques d'esglésies del Pirineu desaparegudes fa més de 50 anys

L'empremta cultural dels segles passats continua donant fruit a través de descobriments que fan vibrar els cors dels amants de l'art i la història. En aquesta ocasió, el teló es lleva sobre una història fascinant que es desplega a través del temps i l'espai: la troballa de sis pintures romàniques d'esglésies pirinenques que havien desaparegut de la vista durant més de cinquanta anys. Aquesta ressurrecció artística ha estat possible gràcies als esforços concloents de dos investigadors amb passió: la catedràtica Milagros García i el professor Juan Antonio Olañeta, membres del renombrat grup de recerca Ars Picta de la Universitat de Barcelona (UB).

Amb una precisió quasi detectivesca, García i Olañeta han engegat la màquina del temps per retrobar un conjunt de peces artístiques que havien quedat en l'ombra de la història. La pista d'aquests tresors artístics els va portar a una col·lecció privada suïssa, una encisadora dimensió que prefereix mantenir-se anònima i que esdevé l'escenari d'aquesta reconstrucció artística.

Entre les obres recuperades, destaca una imatge de sant Gervasi, originària de Santa Maria de Cap d'Aran. Aquesta figura, amb les seves arrels arquitectòniques profundament arrelades a la Vall d'Aran, ha fet reviure la seva presència gràcies a aquesta intrèpida recerca. Un fragment d'aquesta història artística s'adona actualment al museu The Cloisters de Nova York. Aquest santuari, amb la seva riquesa històrica i artística, afegeix un nou capítol a la seva saga a través d'aquest retrobatge de tres panells addicionals: dos apòstols i la representació simbòlica d'un peix cristià, totes elles obres que s'havien extraviat a l'església de Sant Llorenç d'Isavarre.

El rastre d'aquestes pintures, com una línia que uneix passat i present, ens condueix fins als anys quaranta, quan van ser desmuntades per Ramon Gudiol i posteriorment venudes per l'antiquari Josep Bardolet. Aquests tresors artístics van arribar a mans del col·leccionista suís Arthur Wilhelm, qui els va traslladar al Museu d'Art de Basilea. No obstant això, la procedència d'aquestes pintures es va mantenir com un enigma. A mitjans dels anys seixanta, les obres van caure en un son profund a l'esdevenir part de la col·lecció privada on resideixen avui dia.

Aquesta saga artística, de recerca i retrobatge, va ser immortalitzada en les pàgines de la revista Lambard: estudis d'art medieval, una publicació de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest és només el primer capítol d'una història que espera desvetllar més secrets, com una rosa que desplega els seus pètals un a un. Les futures indagacions dels investigadors prometen aprofundir en la comprensió d'aquestes peces, reconstruint les connexions entre aquestes obres i el panorama artístic de l'època. Així, el passat i el present, l'art i la recerca, es fusionen en aquest viatge transcendent que nodreix la nostra comprensió de la riquesa cultural que ens envolta.