REVISTA DE VIC AGOST 108

Editorial

Can Forcada

En la llengua antiga ibèrica, "Ausa" significava "terra de la pols", i les tribus que la van habitar es van anomenar "ausetans". Al llarg dels anys, van passar diversos segles i altres poblacions van arribar a aquesta terra. Aquestes poblacions van experimentar un procés de llatinització mitjançant l'addició de la paraula "Vicus", que significa "raval" o "poble". Així, el nom va evolucionar fins a "Vicus Ausonae", i amb el temps, es va reduir fins a l'actual "Vic".

Aquest és el punt de partida de la història que coneixem avui, una història plena de petites i grans narracions. Molts de vosaltres segurament recordareu "Casa Forcada", una edificació situada a l'horta de la Granotera (ara coneguda com el Carrer Morgades). Aquest edifici va ser, de manera misteriosa, adquirit per l'ajuntament. Aquest misteri es resol en el llibre que estic a punt de finalitzar, on explico les raons d'aquesta decisió.

Aquesta casa podria haver passat desapercebuda com tantes altres, si no fos per la seva peculiar façana amb un disseny que recordava les antigues cases romanes. L'edifici presentava un atrium cobert sostingut per sis columnes amb capitells corintis, que sostingueren un frontó triangular decorat amb detalls florals. Unes escales de marbre afegien un toc d'elegància i servien com a accés a l'interior de l'habitatge.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat

Els Llibres Prou fred perquè nevi

Als contes de A les dues seran les tres, la memòria es converteix en revisió de l experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l estat d ànim, il·lumina, pertorba o re conforta.

Esdeveniments històrics o anècdotes deli beradament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, apro fundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d una mirada, resignadament incerta, sobre el pas ja sigui endavant o enrere del temps.

Sergi Pàmies i López (nascut el 26 de gener de 1960 a París) és una figura àmpliament reconeguda. També és conegut com a Sergi Pàmies i Bertran o senzillament Sergi Pàmies. Aquest talentós individu és un narrador de gran habilitat,

a més d'ésser un destacat articulista de La Vanguardia, un reconegut traductor i un crític de televisió català.

El seu pedigrí és digne de menció, ja que és fill de la també il·lustre escriptora Teresa Pàmies i del polític distingit Gregorio López Raimundo. A més, es mereix una menció especial com a cosí segon d'Antoni Torres Garcia.

La seva biografia és tan interessant com ell mateix. En els primers onze anys de la seva vida, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb una vibrant població immigrant a la zona metropolitana de París. El retorn dels seus pares a Barcelona va marcar un gir significatiu en la seva vida. Això va propiciar que aprengués el català, que més endavant esdevindria la seva llengua literària preferida. Un cop a Barcelona, va continuar forjant la seva trajectòria.

CABARET POMPEYA

L'escenari és Barcelona, l'any 1920, una època agitada pel so dels explosions i la violència armada. És en aquest context que Fernando, Miguel i Víctor es troben al Pompeya, un dels locals més animats del Paral·lel. Fernando és un virtuós del bandoneó, mentre que Miguel i Víctor guanyen la vida al port. Amb tot just vint anys, aquests tres joves irradien alegria i seducció, són amants de la diversió i estan decidits a conquerir el món. No obstant això, tampoc són aliens als ideals polítics que impregnen l'ambient de l'època.

La seva amistat esdevenen el fil conductor d'una narració vertiginosa i envolvent que resisteix els embats cruels de la Guerra Civil i l'època de postguerra. En aquesta trama, es barregen agents dobles, amants del tango, comissaris, anarquistes i guerrillers, mentre es desplega una història marcada pel rebuig, l'amor, les injustícies i les venjances.

Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor i guionista de còmic, cinema i televisió, i és considerat un dels mestres indiscutibles del gènere negre. Entre les seves obres destaquen "Pròtesi", "El cavall i el mico", "Barcelona Connection", "No demanis sardina fora de temporada", "El amic Malaspina", "Mentides de veritat" (Siruela, 2000), "Espera, posa't així", "Persones bellíssimes", "Jutge i part" o "Si cal matar, es mata". Ha rebut prestigiosos premis, com el Memorial Jaume Fuster 2003 i el Pepe Carvalho 2011 de novel·la negra, el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 1989, el Premi Círculo del Crimen, el Hammett en tres ocasions i el Deutsche Krimi Preis International. "Cabaret Pompeya" va ser guardonada amb el Premi Sant Joan 2011.

Andreu Martín

Salut L'aigua del mar ho cura tot? Mites i realitats dels seus beneficis per a la salut

L'aigua del mar és més que només H₂O; a més de contenir clorur de sodi, que és la sal comuna que utilitzem per cuinar, també té altres components com bicarbonat, bromur de potassi i sulfats de sodi, calci i magnesi. Això li confereix una acidesa al voltant de 8, una mica més elevada que el pH del nostre cos.

Però, realment l'aigua del mar és una panacea que ho cura tot? "Si a la vida no podem dir 'mai' o 'sempre', en medicina encara menys", assenyala la doctora Susana Puig, cap del servei de Dermatologia de l'Hospital Clínic. La resposta és clara: "Rotundament, no. Si fos així, no moriríem mai." Malgrat això, reconeix que banyar-se al mar té avantatges per a la salut, tant física com mental.

En quins problemes de la pell pot ajudar?

La doctora Puig assenyala que, si bé els avantatges són limitats, les propietats antiinflamatòries del mar poden ser beneficioses per a tractar problemes com l'eczema i alguns casos de psoriasi.

No obstant això, és difícil desvincular els beneficis entre l'efecte de l'aigua del mar i l'exposició a la radiació ultraviolada sobre la pell. "Amb dosis baixes, la radiació ultraviolada redueix la inflamació baixant les

defenses del cos", explica. Per això, alguns pacients amb problemes dermatològics reben prescripcions per prendre el sol, tenint en compte l'equilibri entre riscos i beneficis.

L'aigua del mar desinfecta ferides?

"Les sales minerals, algues i extractes marins s'han utilitzat en medicaments, però l'aigua del mar en una ampolla té poques propietats addicionals més enllà de l'aigua de l'aixeta amb una mica de sal, similar al sèrum fisiològic", segons Puig.

És possible netejar ferides petites amb aigua del mar, sempre que no sigui aigua bruta d'un port, que pot contenir més bacteris. Tot i així, la doctora reitera que la llum ultraviolada és més efectiva com a desinfectant que l'aigua marina.

Els beneficis del mar en cas de picades d'insectes

L'aigua del mar, especialment per la seva temperatura, pot oferir un efecte calmant i antiinflamatori en cas de picades de mosquits o abelles. Però on realment es recomana és en les picades de meduses, enfront de l'aigua dolça.

Si et pica una medusa, la doctora Puig suggereix raspallar les partícules urticants amb una targeta de crèdit i després

aplicar aigua del mar. L'aigua dolça podria alliberar els components urticants.

Quan és millor no banyar-se?

No tothom hauria de banyar-se al mar. Per exemple, les persones que han estat sotmeses a cirurgies recents, amb cicatrius importants, haurien de evitar-ho, ja que l'aigua marina no està totalment neta i pot ser difícil separar-ne la sorra.

Tampoc és aconsellable per a dones que han donat a llum recentment, tant al mar com a la piscina, durant les primeres setmanes després del part.

El mar com a teràpia contra l'estrès

Un bany al mar pot tenir beneficis per a la salut mental, donat l'efecte relaxant que proporciona. Per què? Valeria Betsabe, una psicòloga especialitzada en "mindfulness", destaca la sensació d'ingravidesa que produeix "calma, tranquil·litat i benestar". A més, estar en contacte amb la natura i reduir els estímuls externs contribueixen a l'estat mental.

Aquesta experiència pot promoure la consciència del moment present, que està associada a un major benestar psicològic. També es poden evocar records de vacances, relacionats amb moments de plaer.

getty images

Vic presenta un mapping que explica la història del Temple Romà i del Palau dels Montcada

Per continuar impulsant el patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat, Vic presenta el mapping "Un espai, dos mil anys d'història", que posa en valor els edificis del Temple Romà i les restes del castell dels Montcada en el marc del projecte turístic Vicpuntzero que es porta a terme a l’illa de la Pietat.

El mapping explica la història del temple romà i del palau dels Montcada, un espai clau de la ciutat on al llarg dels segles hi han conviscut aquests dos edificis paradigmàtics i il·lustratius de la història de Vic, alternant-se el protagonisme entre ells d'una manera sorprenent, ja que el temple va estar amagat durant 700 anys dins el castell.

La projecció es podrà veure els mesos de juliol i agost cada dia a les 10 de la nit, el setembre i a l'octubre els dissabtes a les 10 de la nit i es faran horaris especials en èpoques de mercats o festives.

Tal com destaca la regidora de Turisme, Anna Alemany, s'ha treballat amb els comerços, locals i restauradors de la zona buscant complicitats, per dinamitzar el centre històric reforçant la xarxa comercial.

Alemany explica que l'objectiu és que sigui una acció espontània, que la gent se'l trobi passejant o quan surt a sopar. En aquest sentit, a més del projecte del mapping està previst completar la museïtzació de la segona fase del Vicpuntzero amb un projecte de realitat augmentada a través del qual es podrà veure amb el mòbil el temple romà i, des de dalt del campanar de la Pietat, l’entorn de la catedral, tal com eren en altres èpoques històriques

Talent osonenc

El mapping s'ha produït des de La Farinera, Centre d'Arts Visuals, amb un pressupost de 40.000 euros, involucrant així un espai de creació de la ciutat amb talent de la comarca, que aporta una visió de proximitat amb la ciutat i el seu patrimoni.

el pressupost total del Vicpuntero ha estat d'1.400.000 euros, 700.000 dels quals han estat subvencionant pels fonts FEDER, 350.000 per Pla de Foment de la Generalitat i 350.000 per l'Ajuntament.

Vicpuntzero

Amb aquest mapping s’integra de manera definitiva el Temple Romà amb l’experiència del Vicpuntzero, que explica la història de la ciutat des dels seus orígens i fins a l’actualitat donant valor afegit al patrimoni de la ciutat.

La primera fase, inaugurada l’abril del 2021, es va fer una intervenció arquitectònica a l’Església de la Pietat, les excavacions a la Capella Fonda, la museïtzació, el relat i el projecte comunicatiu de l’espai.

La segona fase es va iniciar la primavera del 2022, on des de llavors s’han treballat les excavacions a la nau central Pietat, on es va trobar el mur de l’església romànica primitiva i els esglaons del presbiteri, també pilastres de la gòtica.

El següent pas, amb la inauguració del mapping, és la nova il·luminació Pietat i a finals d’estiu i fins a finals d’any, es faran diverses intervencions que contenen fer accessible el sostre de la nau Pietat i altres intervencions puntuals.

La regidora destaca que amb el Vicpuntzero es contribueix a fer de Vic una ciutat turística de referència, al costat d’equipaments de primera categoria com el MEV-Museu Art Medieval, Catedral i obra Sert, Museu Art Pell.

Visites guiades

El divendres 21 de juliol s’inicia un cicle de visites guiades nocturnes que comencen amb la visualització del mapping i inclouen el Temple

romà, el jaciment de la capella fonda , l’audiovisual immersiu del Vicpuntzero i la pujada al campanar.

La visita guiada té un cost de 8 euros, entrada reduïda 4 euros, i menors de 10 anys gratuït. Les entrades es poden comprar a la web www. vicpuntzero.cat i al taulell de l’oficina de turisme.

Les visites guiades del Vicpuntzero amplien l’horari durant l’estiu, seran cada dia a les 12 del migdia i els caps de setmanes a les 10 del matí i a les 12 del migdia.

Aposta pel turisme cultural i de qualitat

El Vicpuntzero segueix l’essència del primer pla estratègic que ha tingut la ciutat en l’àmbit turístic, buscant que el centre històric serveixi de punt per expansionar els visitants cap a l’exterior, promocionant els diferents equipaments culturals i patrimonials, els diversos barris i la comarca.

La regidora de Turisme, Anna Alemany, recorda que tot i que Vic no és una ciutat turística sí que té interès turístic i per això es treballa per fer-la “referent amb un turisme cívic i sostenible gestionant-se a través de l’art i la cultura i fugint del turisme de masses”.

Realitats de Vic 1896 - 5ª part (I)

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

Aquest mes i els següents parlaré del producte que ha donat fama mundial a Vic: la llonganissa. Abans però, faré un “esbós” de com era el Vic de l’any 1896 gràcies al Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración del mateix any. És una guia molt completa que conté milers de dades de les persones que integren les institucions de l’Estat i les províncies en tots els seus sectors, dels professionals i oficis, dels comerços i negocis, de les fàbriques i industries... Com a informacions més interessants, en puc extreure que Vic tenia 11.275 habitants; i, de bon principi esmenta, els edificis més notables que mereixien mencionar-se: el Palau Episcopal amb la seva biblioteca i Museu Arqueològic, el Temple Romà, els claustres de Sant Domènec, el Seminari i la seva biblioteca, i els museus de física i de història natural. També es ressaltaven el Teatre (Principal), la presó, els hospitals de la Santa Creu i de la Misericòrdia, la Casa de Caritat i la Catedral, als claustres de la qual, hi ha dipositats els restes de Jaume Balmes. Aleshores hi havia vint-i-cinc esglésies.

L’Anuario esmenta personatges insignes d’aleshores com podien ser l’Alcalde de Vic, Josep Font; el Secretari, Miquel Bonamich; l’Arxiver, Josep Serra i Campdelacreu; el Jutge de Primera Instància, Valentín Suárez Valdés; el metge forense, Desideri Carbonell; el Registrador de la propietat, Carlos Odriozola; l’administrador de loteries, Martí Garriga; el Bisbe, sufragani del de Tarragona, Josep Morgades Gili; el Vicari General, Jaume Serra, i el Notari eclesiàstic, Josep Sellas. La instrucció pública la donaven cinc professors (Joan Fernández, Antoni Figueras, Joan Fontanet, Manel García i Pere Gari) i tres professores (Maria Artigas, N. Soler i Maria de l’Encarnació Sempan). Com a Col·legis hi havia els de l’Anunciata, les Beates, la Casa de la Caritat, l’Escorial, el d’en Miquel Vallbona i el de Joaquima Valls. A més, hi havia un professor de música (Lluis Jordá) i dos de dibuix (Josep Illa i Francesc Torrents). També hi havia la possibilitat de fer un curs de dibuix ja que estaven en plantilla dos professors d’aquest ram.

Després, amb el títol de “Professions, comerços i indústries”, ens dona un llistat ampli que descriu perfectament per on es movien els diners de Vic, amb el noms dels propietaris dels negocis. En primer lloc, tenim vuit

metges: Antoni Bayés Fuster, Candi Bayés, Desideri Carbonell, Frederic Casimiro, Joan Pons i Pons, Josep Salarich, Ramon Serradora i Joan Vilar. Tots ells devien receptar als pacients l’anar a comprar medicaments a alguna farmàcia de les regentades per Mariano Dencàs, Josep Genís, Martí Genís Aguilar, Valentí Massana, Felicià Urgel (c/ Riera 20 i 22) o Joaquim Vilaplana. És possible que una de les causes principals per les quals els ciutadans tenien problemes de salut era deguda al tabac. El compraven a la Companyia arrendatària de tabacs que, com a representant a Vic, tenia a Valentí Canal.

Es evident que hi havia conflictes de tot tipus. Per a resoldre’ls hi havia onze advocats: Josep Bach i Serra (el meu rebesavi), Antoni Bach i Xicoy, Joan Dou, Joaquim Esplugas i Banús, Mariano Fábregas, Francesc Masferrer, Josep Sala Molas, Josep Soler, Josep Maria Subirachs, Mariano Subirachs i Josep Viguer. Relacionats amb ells, Vic tenia deu procuradors: Joan Anglada, Lluis Maria Callís, Valentí Canal, Ramon Fábregas, Josep Gonfans, Ramon Maresch, Ramon Mas, Heribert Canal, Josep Subirachs Clará i Josep Vilanova. Entre aquests advocats i procuradors se les devien tenir davant el Jutge Suárez... Afegir que estaven molt imbricats amb el mon jurídic tres notaris: Joan Calderó, Josep Cisquer i Hermenegild Pedrals.

També existien d’altres negocis com el d’administrador de finques (set membres), tres fàbriques d’aiguardents, tres bijuteries, quatre cereries, nou pelleries, dotze xocolaters i confiters, dos dentistes, una drogueria, un escultor, quatre estoreries, quatre ferreteries, dos foneries de ferro, una “fàbrica” de gas, una de grasses per a maquinàries, una fàbrica de guants, dues de filatures i teixits de cotó, dues fàbriques de sabons, tres joiers, quatre mestres d’obres, un mecànic, una merceria, una fàbrica de panes i velluts, un venedor de productes químics, dos rellotgers, dues companyies d’assegurances amb tres agents del mateix ram, sis fàbriques de teixits i una companyia de transports.

La gent anava a fer transaccions econòmiques a dos bancs (en l’actualitat desapareguts): el Molas Ricart i companyia, i el Trias i Trias; les oficines dels quals estaven a la Plaça Major (aleshores era la Plaça de la Constitució) números 27 i 43 de manera correlativa. Necessitaven diners que se’ls podien gastar per a comprar alimentació

als quatre guarnicioners que hi havia a Vic o a la lleteria regentada per Joan Quintana o a les tres botigues de grans i farines (suposo que allà es comprava el pa, aliment bàsic de la dieta de finals del segle XIX). També, molta gent, per relacionar-se amb d’altres, podien quedar als sis cafès que tenia la capital ausetana: el de l’Enric Blanc (Plaça de la Constitució, 14), el de l’Antoni Sala o el de la Vídua de Verdaguer, entre d’altres. La de major nivell econòmic anava als diversos Casinos: Centre Tradicionalista, Círcol Literari, Comercial Vicense, Filarmònic-dramàtic Vicense, Juventut Catòlica i Vicense Una altra opció era visitar la Galeria Lírico-dramàtica que com a representant tenia en Miquel Garriga.

Per altra part, la fàbrica de paper dels germans Riera, situada al carrer Manlleu, nº 5 i 7, tenia el monopoli de distribució principal dels quatre diaris de Vic que hi havia aleshores: el Boletín oficial Eclesiástico del Obispado (quinzenal), La Comarca Leal (setmanal, Rambla del Carme, 6), El Norte Catalán (setmanal) i La Veu del Montserrat (també setmanal, situat a la Plaça Major, 17). També hi havia una casa especialitzada en temes fotogràfics (Vídua de Mas), encara que no s’aprofitava aquest recurs per a fer més atractiva la lectura d’aquests rotatius. És de suposar que la premsa del moment, sí estava relacionada amb els llibreters i impressors Ramon Anglada i Pujals i Lluis Barjau, la Librería de San José o la Tipografía Vicense

Però el producte estrella de la capital ausetana era i encara ho segueix sent; la llonganissa L’empresa que, de manera exclu-

siva, feia “Salchichón de Vich” és la de “MALONDRA HERMANOS Y COMPAÑÍA” (la guia indica el seu nom en majúscules). Tenia el seu despatx administratiu al carrer Flassaders, 14, de Barcelona. Devia ser la de més qualitat o, també pot ser que hagués pagat un suplement a la revista Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración amb la finalitat que destaqués sobre les altres. El negoci d’aquest producte movia una quantitat ingent de diners, prova d’això és que havia ultra passat fronteres feia anys com properament veurem. Les altres empreses qualificades amb el sobrenom de “Fábricas de Embutidos” eren onze més: “Andrés y compª” (Rambla de Moncada), “Cañellas y Pompido” (c/ del Nort), Ramon Conill, Albert Grané, Jacint Martí, Llucià Poudevida Llanas (Rambla del Carme, 13), Josep Riera (Plaça del Màrtirs), Francesc Robert, Francesc Romeu, “Sendra y compª” (Rambla de Moncada) i Fèlix Vives. Apart, he trobat dues fàbriques més al programa de les “Fiestas en la Ciudad de Vich” de 1896: la d’en Francisco Robert (Sucesor de Torra, San y compª) i la d’en Josep Bofill.

Totes aquestes empreses vigatanes estaven controlades, sanitàriament parlant, per quatre veterinaris: Joaquim Picas, Jordi Puidollers, Fèlix Sala i Joan Vilarrasa. En definitiva, així estava muntada l’estructura econòmica de Vic i es pot comprovar la gran importància d’aquest embotit. (continuarà)

Lloc: davant del Temple Romà

Quan: cada dia ns al 31 d’agost

Horari: a les 22.00 h

Durada: 5 minuts

Més informació: O cina de Turisme de Vic. Pl. del Pes, edi ci Ajuntament. Tel. 93 886 20 91

vicpuntzero.cat

Mapping al Temple Romà. Un espai, dos mil anys d’història.

Un temple, un castell, un graner, una presó... T’ho expliquem en un vídeo mapping espectacular.

VIC Un recorregut a través de la història.

Vic és una ciutat amb una rica i fascinant història que es remunta als temps de l'antiga Roma. Fundada en el segle I després de Crist, aquesta ciutat ha experimentat una sèrie de transformacions i esdeveniments que han forjat el seu caràcter i personalitat únic.

L'origen de Vic està lligat als canvis històrics i geopolítics d'aquella època. Després de la derrota de la tribu ibèrica dels ausetans i la destrucció de l'antiga capital Ausa, va sorgir una oportunitat per a la romanització i ocupació d'aquest territori. Els romans, en el seu procés d'expansió i domini, van triar un turó proper al riu Mèder per establir una nova ciutat tributària. Així va néixer Auso, amb la seva nova funció com a centre administratiu, organitzatiu i eclesiàstic.

L'importància d'Auso es va reflectir en la seva elevació a municipi i en la construcció d'un majestuós temple al punt més alt de la ciutat. Aquest temple simbolitzava la connexió amb la religió i la cultura romanes, i destacava com un element distintiu del seu horitzó urbà. Durant l'època visigòtica, Auso va esdevenir una seu episcopal, demostrant la seva influència i rellevància en la regió.

No obstant això, les vicissituds de la història no van deixar Vic intacta. L'arribada dels musulmans al segle VII va marcar un punt d'inflexió, amb la devastació de la ciutat que havia esdevingut un emblema de la història i la cultura locals.

No va ser fins al segle IX, amb l'entrada dels carolingis, que es va reviure l'esperança de recuperar la vitalitat i l'essència de Vic. Aquesta època va coincidir amb el ressorgiment de la plana de Vic i la creació del comtat d'Osona pel comte Guifré el Pilós. L'antiga Auso romana va ser reconstruïda i rebre el nom de Vicus Ausonensis, una expressió que reflectia el seu origen i significava "raval d'Ausona". Aquest pas fonamental va portar a la restauració de la seu episcopal i la construcció de la catedral, simbolitzant la continuïtat d'un llegat religiós i cultural.

L'evolució medieval de Vic va estar influïda per la privatització del poder públic. La ciutat va quedar dividida en dues parts, una governada pel bisbe i l'altra pels senyors del Castell Montcada. Aquesta divisió va configurar la vida i el desenvolupament urbà de Vic, que es va centrar entorn de la catedral, el castell i el mercat. Una muralla va envoltar la ciutat, protegint aquestes àrees essencials. A mitjans del segle XV, el rei Alfons el Magnànim va unificar les dues parts, reafirmant la seva cohesió i consolidació com una única entitat.

Malauradament, els segles venidors van portar diversos reptes i conflictes. Les lluites entre bàndols, com els nyerros i cadells, juntament amb les guerres amb França, van afectar la dinàmica de la ciutat i van provocar períodes d'estancament. El segle XVIII va marcar un gir positiu amb la revitalització econòmica i demogràfica, impulsionant el creixement de Vic. Aquesta època va ser

testimoni de l'aparició d'importants tallers d'escultura i arquitectura, així com de la construcció de nous edificis civils i religiosos, incloent la catedral que coneixem avui.

El segle XIX va ser un període complex marcat per les guerres i les crisis econòmiques. No obstant això, Vic va trobar una oportunitat de renovació amb el desenvolupament del ferrocarril que la va connectar amb Barcelona. Aquesta connexió va reviure l'activitat econòmica i cultural de la ciutat. Durant aquesta època, el funcionament del Seminari va contribuir a una ressorgiment cultural amb figures com Jaume Balmes, Sant Antoni Maria Claret i Jacint Verdaguer, que van deixar una empremta indeleble en la història de Vic.

Després d'afrontar els desafiaments de la Guerra Civil i la postguerra al segle XX, Vic va començar a recuperar la seva força i influència dins el context català. L'orgull de la seva història i la seva contribució a la cultura i la literatura van continuar sent un tret distintiu de la ciutat.

En conclusió, la història de Vic és un mosaic fascinant de canvis, adaptacions i resiliència que han modelat la seva identitat al llarg dels segles. Des de les seves arrels romanes fins a l'actualitat, Vic ha demostrat la seva capacitat de regeneració i evolució, mantenint-se com un testimoni viu del passat i un impulsador de futur.

Comtat d'Ausona - Moneda episcopal. Berenguer Sunifred de Lluçà (1078-1099). Vic. Diner. (Cru.V.S. 39)

La recepta Fricandó a la Vicentina

El Fricandó és una elaboració tradicional pròpia de la cuina catalana. La versió "a la Vicentina" es va desenvolupar a Vic, una població amb un passat profundament arrelat i vinculat a la seva pròpia cultura i tradicions culinàries. Aquest plat, com molts altres de la regió, té una història que es remunta a segles enrere i és passat de generació en generació, mantenint la seva autenticitat i sabor únics.

Talla la carn en filets primes i condimenta amb sal i pebre. Passa'ls per la farina i sacseja'n l'excés.

En una cassola gran, escalfa una mica d'oli d'oliva i daura els filets de carn per tots dos costats. Retira'ls i reserva'ls.

A la mateixa cassola, afegeix una mica més d'oli si cal i sofregiu la ceba picada, l'all picat i el pebrot vermell tallat en tires. Cuina fins que estiguin tendres i daurats.

Afegeix el tomàquet ratllat i cuina fins que s'hagi evaporat el líquid i s'hagi format una mena de sofregit.

Incorpora el vi blanc i deixa coure durant uns minuts perquè s'evapori l'alcohol.

Torna a afegir la carn a la cassola i afegeix el brou de carn. Deixa coure a foc baix durant uns 30-40 minuts, fins que la carn estigui tendra.

Mentre tant, neteja els bolets i talla'ls en trossos si són grans.

Afegeix els bolets a la cassola i cuina durant uns 10 minuts més, fins que estiguin tendres.

Corregeix la saó si cal i, un cop tot estigui ben cuit i amalgamat, serveix el Fricandó calent.

Pots empolvorar una mica de julivert picat per sobre abans de servir.

El "Fricandó a la Vicentina" és un plat deliciós que combina sabors intensos i autèntics de la regió de Vic. Aquesta preparació culinària és un testimoni de la rica història i la passió per la bona cuina que caracteritza aquesta ciutat catalana. Bon profit!

Andreu Gomez Cuiner del Restaurant Ona

Ingredients:

600 grams de vedella (de preferència, filet de vedella)

200 grams de bolets (poden ser bolets de temporada)

1 ceba gran

2 grans d'all

1 pebrot vermell

1 tomàquet madur

1/2 got de vi blanc

1/2 got de brou de carn

Farina

Oli d'oliva

Sal i pebre al gust

Julivert picat per decorar