VIC Un recorregut a través de la història.

Vic és una ciutat amb una rica i fascinant història que es remunta als temps de l'antiga Roma. Fundada en el segle I després de Crist, aquesta ciutat ha experimentat una sèrie de transformacions i esdeveniments que han forjat el seu caràcter i personalitat únic.

L'origen de Vic està lligat als canvis històrics i geopolítics d'aquella època. Després de la derrota de la tribu ibèrica dels ausetans i la destrucció de l'antiga capital Ausa, va sorgir una oportunitat per a la romanització i ocupació d'aquest territori. Els romans, en el seu procés d'expansió i domini, van triar un turó proper al riu Mèder per establir una nova ciutat tributària. Així va néixer Auso, amb la seva nova funció com a centre administratiu, organitzatiu i eclesiàstic.

L'importància d'Auso es va reflectir en la seva elevació a municipi i en la construcció d'un majestuós temple al punt més alt de la ciutat. Aquest temple simbolitzava la connexió amb la religió i la cultura romanes, i destacava com un element distintiu del seu horitzó urbà. Durant l'època visigòtica, Auso va esdevenir una seu episcopal, demostrant la seva influència i rellevància en la regió.

No obstant això, les vicissituds de la història no van deixar Vic intacta. L'arribada dels musulmans al segle VII va marcar un punt d'inflexió, amb la devastació de la ciutat que havia esdevingut un emblema de la història i la cultura locals.

No va ser fins al segle IX, amb l'entrada dels carolingis, que es va reviure l'esperança de recuperar la vitalitat i l'essència de Vic. Aquesta època va coincidir amb el ressorgiment de la plana de Vic i la creació del comtat d'Osona pel comte Guifré el Pilós. L'antiga Auso romana va ser reconstruïda i rebre el nom de Vicus Ausonensis, una expressió que reflectia el seu origen i significava "raval d'Ausona". Aquest pas fonamental va portar a la restauració de la seu episcopal i la construcció de la catedral, simbolitzant la continuïtat d'un llegat religiós i cultural.

L'evolució medieval de Vic va estar influïda per la privatització del poder públic. La ciutat va quedar dividida en dues parts, una governada pel bisbe i l'altra pels senyors del Castell Montcada. Aquesta divisió va configurar la vida i el desenvolupament urbà de Vic, que es va centrar entorn de la catedral, el castell i el mercat. Una muralla va envoltar la ciutat, protegint aquestes àrees essencials. A mitjans del segle XV, el rei Alfons el Magnànim va unificar les dues parts, reafirmant la seva cohesió i consolidació com una única entitat.

Malauradament, els segles venidors van portar diversos reptes i conflictes. Les lluites entre bàndols, com els nyerros i cadells, juntament amb les guerres amb França, van afectar la dinàmica de la ciutat i van provocar períodes d'estancament. El segle XVIII va marcar un gir positiu amb la revitalització econòmica i demogràfica, impulsionant el creixement de Vic. Aquesta època va ser testimoni de l'aparició d'importants tallers d'escultura i arquitectura, així com de la construcció de nous edificis civils i religiosos, incloent la catedral que coneixem avui.

El segle XIX va ser un període complex marcat per les guerres i les crisis econòmiques. No obstant això, Vic va trobar una oportunitat de renovació amb el desenvolupament del ferrocarril que la va connectar amb Barcelona. Aquesta connexió va reviure l'activitat econòmica i cultural de la ciutat. Durant aquesta època, el funcionament del Seminari va contribuir a una ressorgiment cultural amb figures com Jaume Balmes, Sant Antoni Maria Claret i Jacint Verdaguer, que van deixar una empremta indeleble en la història de Vic.

Després d'afrontar els desafiaments de la Guerra Civil i la postguerra al segle XX, Vic va començar a recuperar la seva força i influència dins el context català. L'orgull de la seva història i la seva contribució a la cultura i la literatura van continuar sent un tret distintiu de la ciutat.

En conclusió, la història de Vic és un mosaic fascinant de canvis, adaptacions i resiliència que han modelat la seva identitat al llarg dels segles. Des de les seves arrels romanes fins a l'actualitat, Vic ha demostrat la seva capacitat de regeneració i evolució, mantenint-se com un testimoni viu del passat i un impulsador de futur.