#RepensemLaMilitància
Festes i drogodependències Quan parlem de drogodependències en espais de militància o de socialització juvenil, hem de tenir en compte un dels conceptes més importants de la teoria marxista, especialment el pensament hegelià. Aquest terme és la alienació, que ens pot servir força per entendre i comprendre el rol i comportament social del jovent de forma homogènia. Així doncs, comencem per definir alienació: procés mitjançant el qual un individu o col·lectivitat transformen la seua consciència fins a fer-la contradictòria amb el que caldria esperar-se de la seua condició pròpia. Des d’un punt de vista marxista, alguns individus de la classe treballadora estan alienats a causa de les distorsions que provoca la societat capitalista. En tal sentit, actuarien en contra dels seus propis interessos, fet que seria encoratjat i utilitzat pels capitalistes en benefici propi. Hi ha molts exemples pràctics que ajuden a entendre el concepte d’alienació: com per exemple: quan els treballadors, lluny de realitzar-se a si mateixos com a persones, es converteixen en un mer producte mercantil, és a dir, en un simple element de la màquina productiva. Per aquest motiu, i després d’haver explicat el concepte d’alienació, entendrem quina és la intenció del sistema capitalista amb l’alienació del jovent i de la classe treballadora. El sistema utilitza, també, les drogues com una mera pota més del sistema repressiu per tal de reduir la seua capacitat crítica, de combativitat social, i evidentment de disminució de la seua capacitat d’organització. En conclusió, el consum de drogues per part del jovent sempre ha estat una eina de l’estat capitalista per poder minvar a la joventut, apuntalant comportament individualistes, i reduint la seua acció transformadora. No obstant, per poder analitzar la problemàtica de les drogues a espais joves hem de tenir en compte que cal que identifiquem l’arrel del problema i entenguem que no podem partir de premisses parcials i en base únicament al consum individual, sinó al seu ús social i les bases materials que han incentivat aquest succés continu. Tanmateix, tampoc podem perdre de vista la perspectiva històrica del consum de les drogues en l’última meitat del segle XX, a partir dels anys 80, on veure xeringues i altres objectes relacionats era una dinàmica molt estesa pels barris obrers. A més a més, hem d’entendre que les drogues es produeixen a gran escala, amb capacitat de transport i d’emmagatzematge, fent que sigui totalment objecte de mercaderia per part del capitalisme. És aquest exemple, doncs, que ens porta a afirmar la clara relació entre classe social i consum de drogues, i és que la classe treballadora consumeix més drogues -sovint- per una manca de consciència de classe però també per una alienació produïda per un Estat amb intencionalitat clara de minvar la lluita combativa d’aquesta. Seguint amb la perspectiva històrica, a més, podem exemplificar que a la burgesia sempre li ha interessat que la classe treballadora estigués alienada. Va passar a l’edat mitjana i moderna amb la religió, on aquesta era el veritable element inhibidor de la realitat i amb la globalització i amb l’aparició del capitalisme es va comercialitzar la droga com un bé de consum: de l’opi, passant per la morfina fins a les drogues sintètiques. En un altre ordre de coses, i per esvair arguments liberals, la millor manera per acabar amb les drogodependències no són les prohibicions al trànsit i a la persecució de consumidors, sinó que s’ha d’analitzar des d’una perspectiva de classe. I això passa
Llibret 3 Oci i militància
5
