Amistat i favoritismes

Tal com ja hem comentat amb en el primer i segon llibret de #RepensemLaMilitància l’amistat i la militància són conceptes que cal tenir molt en compte a l’hora de definir les nostres relacions interpersonals un cop som membres d’un col·lectiu polititzat.

En primer lloc, quan comencem a militar en una organització política, cal que evitem una substitució progressiva del nostre antic cercle d’amistat per les noves amistats produïdes per el nou contacte amb la gent integrant de l’organització política. Com hem anat dient, una persona que forma part d’una organització política, una persona militant, no contempla necessàriament adquirir la condició de camarada. Només s’esdevé camarada quan realment s’assumeix un compromís amb l’organització, entre altres qualitats.

En tot cas, és imprescindible no trencar amb les amistats pre-militància ja que això podria provocar que una persona impregnés la militància de l’organització dels seus esdeveniments personals i fer que el col·lectiu hagués de lidiar amb aquestes possibles problemàtiques. Les relacions entre camarades -inherentment militants- s’han de basar en la confiança, en el respecte, en la no-discriminació, i sobretot en la sinceritat i en la separació d’espais. Parlem de separació d’espais perquè creiem, fonamentalment, que una persona militant ha de conservar les amistats més enllà de la seua militància per evitar haver de dependre de la militància en qüestió.

Un altre element que és important tenir en compte a l’hora de construir lligams sans entre camarades és bàsicament evitar la sectarització d’aquesta en petits grups. És un perill, doncs, que en grans organitzacions polítics es vagin classificant els i les militants en petits grups en base a afinitat, edat, o altres denominadors comuns. Fins i tot podria ser possible que certs militants es sentissin desplaçats dels grups, per això cal fomentar la integració i que hi hagi unes persones encarregades de fomentar la cohesió i les bones conductes entre militants. En aquests casos és possible que es dificulti encara més les dinàmiques de treball entre la resta de la militància, per això cal anticipar-nos com a organitzar-nos i incentivar dinàmiques de cohesió grupal.

En conclusió, hem de tenir clar que no tota la militància pot comportar una relació d’amistat entre la resta de membres. En tot cas, s’han de saber separar els espais per evitar que una disputa personal afecti al funcionament de l’organització. Les i els quadres polítics cal que s’anticipin a aquests hipotètics comportaments per tal d’evitar dinàmiques tòxiques, sectarització de la militància entre altres. No obstant depèn de tothom la construcció d’una militància sincera i sincera, lluny d’individualismes i personalismes.

Llibret 3 Oci i militància