La deportació als camps nazis per ordre de Franco El passat 25 de gener l’alumnat de batxillerat va poder gaudir d’una exposició sobre els deportats espanyols de la segona guerra mundial per part del periodista i escriptor, Carlos Hernández de Miguel, el qual va iniciar una recerca sobre alguns camps de concentració com Mauthausen, on va aconseguir força informació i documentació, gràcies a una carta que es va trobar del seu oncle, el qual també va estar en aquest camp. El seu llibre que tracta d’aquest tema es titula Los últimos españoles de Mauthausen plasma tota la informació recollida.
L’exposició va durar tres hores. Durant les dues primeres hores, el periodista va exposar tota la informació projectada en un power point. Ens explicava quins espanyols feien cap als camps, per exemple, gent que marxava a França per fugir del dictador Francisco Franco que, per sobreviure, s’unien als rebels francesos de la guerra. De Catalunya ens va explicar els deportats que van morir: 1966; i d’Espanya: 9328. Després va parlar de la gent que va fer cap als camps de concentració de les platges de França, i que posteriorment va passar a Mauthausen i Gusen per a fer-los treballar a unes pedreres fins la mort. També hi havia altres camps com ara Buchenwald, Dachau o Sachsenhausen. Per continuar, ens va dir que els deportats van arribar el 6 d’agost de 1940, que es diferenciaven amb símbols que duien a «l’uniforme de ratlles» (forma triangular al revés; i si eren espanyols amb una S al mig, que significava que havien perdut la nacionalitat, etc.). La gent als camps de concentració moria per còctels letals que consistien en la gana, les malalties, els assassinats pels guàrdies SS, esquadrons de defensa, a les càmeres de gas o penjats; la mort més tràgica era quan la gent es posava malalta i anaven a la infermeria, allí els injectaven gasoil per morir ràpid.
Per anar acabant la xerrada i començar amb les preguntes, el periodista ens va exposar fotos i imatges reals dels camps i un petit documental que mostrava una entrevista al senyor José Alcubierre (foto inferior) presoner de 14 anys que ens explicava en primera persona com sobrevivia a Mauthausen, amb el seu pare. Una de les seues pitjors experiències va ser quan el seu pare li va dir que agafés el seu pa per a menjar ell, i la segona quan va descobrir que havia mort a bastonades, a cops, en mans dels guàrdies al camp de Gausen.
Al final ens va resumir el sentit de la xerrada amb una frase que va escriure el seu oncle : Siempre alerta, hermano de infortunio y sufrimiento. Siempre alerta si queremos que aquellos años de agonia no vuelvan. Després d’aquesta frase, van començar les preguntes a l’escriptor. Algunes d’elles van ser: «Qué pasó con las mujeres? Ell va contestar que van ser retornades a Espanya»; «¿Encontraste algo de tu tío? I la seua resposta va ser que sí, però no tot el que volia»; «¿Cuáles eran las mentalidades del SS? Eran ideologias de ellos, no eran enfermos o locos»; etc. La tercera hora va dedicar-la en exclusiva a l’alumnat que està treballant el projecte «Portes de la memòria», amb qui va intercanviar i compartir experiències i mètodes de treball i de vida per ajudarlos a realitzar la tasca encomanada pel professorat del Departament de Català i del seminari de Filosofia que du a terme l’experiència al nostre centre.
GRANADOS, Raúl
11