{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade.

Page 1


CONSELL DE REDACCIÓ

BERNALTES, Lucrècia (clàssiques-direcció) GELLIDA, Rosa (CF) PALLÀS, Amparo (castellà) PALOS, Mireia (matemàtiques) RAMIRO, Vicent (biologia) REVISIÓ LINGÜÍSTICA

MAIGÍ, Carme (català) COORDINACIÓ

ARQUÉS, Oleguer (català) LOGOTIP

GIL, Miquel EDITA

INS Ramon Berenguer IV Av. Músic Sunyer, 1-37 Tel.: 977 701 556 e-mail: e3000329 xtec.cat http://www.iesramonberenguer.org IMPRESSIÓ

Impremta Querol, SL Tel.: 977 597 100 DIPÒSIT LEGAL: T- 1 6 4 9 - 2 0 0 6

REDACCIÓ 3r B BOSCH VIDAL, Paula MARQUÉS ESPINOSA, Marc SERRA CASANOVA, Elda (*)

3r C CARLES de la CUESTA, Saray CIURANA LÓPEZ, Naiara FABRA PAULINO, Arnau GARRIDO MARTÍNEZ, Idoia GRANADOS BASTIDA, Raúl HAKIMI, Aya JORNET ALCAIDE, Enric SALVADÓ CARMONA, Íngrid

3r D PALOMO ANGUERA, Iker SANS NAJAR, Julen

FE D’ERRADES: ...

SUMARI PORTADA: Short Stop Motion de Paula Casanova (2n batxillerat)........................................1 Sumari ...............................................2 AMPA. Consell Escolar ...................................3 Projecte HORT. 21 de desembre: Bon Nadal.....4 Emprenedoria ....................................................5 X.Malalties sexuals. X.Sexe. Orientació de 4t..6 Desfilada de 4t. Proves diagnòstiques de 4t...7 P. Erasmus. Enigmes matemàtics .....................8 P. Engrescats. P. Lo Pati.....................................9 Històries de vida. Llibre compromès ..............10 X. Carlos Hernández .......................................11 Treballs de batxillerat ..................................12 Dibuixos de l’ESO...........................................13 Esquiada. X. Activitat física i salut.................14 Entrevista a Marc M. X. Higiene i salut .........15 V.A.Estellés. J. Lit.: Miquel Pujadó ................16 Pràcticums ....................................................17 Experiències universitàries ...........................18 Experiències universitàries ...........................19 Consorci d’aigües. Diòxid: el futur? ...............20 Sortida Geologia. J. Potenciació L. .................21 Informació URV. J.Lit.:Treballs de Recerca...22 Excel·lències .................................................23

CONTRAPORTADA: Mural realitzat per l’alumnat de l’opt. de ViP de 4t d’ESO....24 Suplement APS ................. I, II, III i IV Suplement Setmana de la Ciència Notes: (Portada, pàgines 12 i 13 i contraportada coordinades pel Departament de ViP) (*J.: Jornada/es) (*P.: Projecte/s) (*X.: Xerrada/es) (*): Alumna d’incorporació tardana

2


L’AMPA obsequia l’alumnat de 1r d’ESO amb una samarreta L’AMPA del nostre institut ha obsequiat l’alumnat de 1r d’ESO amb un regal ben especial de benvinguda. Es tracta de la samarreta del Ramon Berenguer IV, dissenyada pel nostre alumnat. La música, la ciència, la tecnologia, la literatura... són les protagonistes de la nostra samarreta. Tot un seguit de dibuixos simbolitzen la creació del coneixement.

AMPA INS Ramon Berenguer IV

RENOVACIÓ I COMPOSICIÓ DEL CONSELL ESCOLAR El passat mes de novembre va haver eleccions al Consell Escolar del nostre institut amb les següents novetats i composició consegüent (per ordre alfabètic): En el sector del professorat van esgotar el seu període de participació en el Consell Escolar Oleguer Arqués, Maite Audí, Enric Falcó i Georgina Samarra. Van sortir elegits Neus Arasa, Oleguer Arqués, Maite Audí i Enric Falcó, que formaran part del Consell Escolar juntament amb Joan Doménech, Ferran Gómez, M. Pilar Moreso i Domingo Segura. En el sector de mares i pares es va donar de baixa Maria Isabel Millan i va sortir elegida Eva M. Talarn, la qual formarà part del Consell Escolar juntament amb Pili Arrufat, actual presidenta de l’AMPA, Magda Barrachina i Isabel Obradós. En el sector de l’alumnat es van donar de baixa Joan Faiges, Pau López i Pol Llopis, i van sortir elegits Èrica Barberà, Cristian Ortí i Rut Panisello, els quals formaran part del Consell Escolar juntament amb Pere Rullo. En el sector del PAS (Personal Administratiu i de Serveis) seguix Aurora Bolea. En el sector de representants de l’Ajuntament continua Inés Martí, regidora d’Ensenyament i Cultura. La representació de l’Equip directiu està integrada per Lucrècia Bernaltes (directora), Poldo Colom (cap d’estudis) i Xavi Curto (secretari).

D’altra banda, hi ha la Comissió de Convivència integrada per Pili Arrufat, Èrica Barberà, Lucrècia Bernaltes, Poldo Colom i Domingo Segura; i, també, la Comissió d’Economia formada per Lucrècia Bernaltes, Xavi Curto, Enric Falcó, Rut Panisello i Eva M. Talarn. Bona faena i representació a totes i a tots!

Redacció

3


TREBALLANT L’HORT L’alumnat de 3r d’ESO E és l’encarregat de l’hort de l’Institut Ramon Berenguer IV que hem endegat enguany. Aquest projecte el coordina Justí Pagà, el psicopedagog del centre, juntament amb el professorat. El primer que van fer després de delimitar una superfície amb bigues de fusta i omplir-la de terra fèrtil va ser comprar plantes, de temporada, les més conreades, i les van analitzar i/o estudiar. Amb elles realitzen uns treballs en una aplicació que es diu «porfoli digital». Allí expliquen tot el que implementen. Aquest treball col·lectiu es du a terme per àrees i cada assignatura treballa aspectes diferents i

complementaris. Realitzen tasques diferents per a engrescar-los amb treballs i aspectes molt pràctics com ara la sembra, el reg, la fertilització, els adobs, les plantes i els cultius de temporada..., i es treballa tot amb fitxes, perquè d’esta manera es divertixen més i tenen més ganes de treballar. La finalitat és que puguen aprovar l’ESO i puguen tindre un treball en un futur, potser com a agricultors, una faena molt important i necessària. Quan siga el temps, recol·lectaran els fruits del que han sembrat i/o plantat i podran gaudir del seu esforç i treball. JORNET, Enric

21 DE DESEMBRE: Bon Nadal! El marc horari de classes de l’ESO i del batxillerat del divendres 21 de desembre va ser de 8:30 a 11:30 h. El marc horari dels CF de la tarda va finalitzar a les 18.00 h. Per donar la rebuda a les vacances de Nadal es van organitzar les activitats següents: L’alumnat del Batxillerat d’Economia va dur a terme la primera presentació de les seues miniempreses al vestíbul de l’Institut. De 9:30 fins a 11:30 h i a la sala d’actes, la banda de l’Institut Ramon Berenguer IV va delectar l’alumnat de 1r i 2n d’ESO amb un concert nadalenc seguint l’horari següent: 1r ESO a les 09:30 h i 2n ESO a les 10:30 h.

Bon Nadal i Bon any nou a tothom! Direcció

4


MINIEMPRESES DE MÀ EN MÀ Joc de cartes: Baralla de cartes inspirada en el Delta de l’Ebre, il·lustrada amb dibuixos dels monuments i fauna més emblemàtics per a jugar amb la família i amb els amics i passar una molt bona estona. Preu: 9€ Contacte: demaenma1@gmail.com

ESSÈNCIA Productes aromàtics: Es comercialitzen tres línies de productes: per a la cuina, espècies per aromatitzar els plats cuinats: llorer, orenga i romaní; per als armaris, uns saquets de lavanda; i per a decorar i aromatitzar el menjador o el rebedor, un gerret amb eucaliptus preservat. Preus: 6 €, 4 € i 7 €. Contacte: espaidaromes@gmail.com

EXPERIÈNCIES Es comercialitzen dos productes: Àlbum: És un àlbum de fotografies que té 30 fulls de paper fotogràfic, la portada i contraportada de fusta i està subjectat amb dues anelles de metall; també inclou un adhesiu de doble cara. Diari personal: És un diari personal on pots explicar, veure els teus records, pensaments, secrets, etc. Preus: àlbum(10€); diari(8€) Contacte:Experiencies20182019@gmail.com

LA RUTA Joc del delta: El joc consistix a fer una ruta per poblacions i indrets del Montsià i Baix Ebre, sortint d’Amposta i seguint les poblacions de Masdenverge, Santa Bàrbara, Tortosa, Campredó, l’Aldea, Camarles, l’Ampolla, (La Cava), «Riumar», Els Muntells, Sant Jaume, La Ràpita, Alcanar, Les Ventalles, Freginals i acabant al «Montsianell». Preu: 7€ Contacte: empresalaruta@gmail.com MARQUÉS, Marc

5


MALALTIES SEXUALS Una infermera, Gemma, des de la Fundació Doctor Ferran de Tortosa, va visitar les classes de 4t del nostre institut per impartir una didàctica sobre la sida i altres malalties sexuals. Va explicar que hi ha teories que diuen que la sida es va originar a l’Àfrica a partir dels micos. Va ser detectada per primera vegada a la dècada dels 80 a Nova York, entre el col·lectiu dels homosexuals. Actualment hi ha uns 30 milions d’infectats, però la meitat ni ho saben, perquè la sida és una malaltia que afecta el sistema immunitari i no es detecta immediatament. La paraula sida vol dir exactament Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) i la provoquen microorganismes capaços d’infectar-nos i produir-nos la malaltia, perquè afecta les cèl·lules del sistema immunitari i les destruïx, i només afecta els humans (VIH). El virus de tant en tant es reproduïx i destruïx cèl·lules. La primera etapa de la infecció s’anomena preinfecció; la segona, asimptomàtic; i la tercera, infecció amb símptomes menors; per últim, hi ha la infecció greu, que és quan ja parlem de la sida pròpiament. El virus es transmet per la sang contaminada, mantenint relacions sexuals sense protecció o durant l’embaràs o el part, de mares a nadons. La sida no té cura i és una lacra que causa moltes morts cada any al món, si no es tracta o combat de forma adequada. Pareu compte, la sida no és l’única malaltia que es pot transmetre per relacions sexuals, hi ha malalties com la gonorrea o la sífilis que també afecten el nostre organisme. MARQUÉS, MARC

SEXE I SEXUALITAT El mes de febrer es va realitzar una xerrada a l’alumnat de 2n ESO que tractava sobre el sexe i sexualitat per part de la infermera Yolanda Elias i la llevadora Laia López. Primerament van anunciar que tots els dilluns de 18:00 a 20:00 h treballen al Cap BAIX EBRE (Tortosa) i atenen tots els jóvens que vulguen ajut per aconseguir preservatius o la píndola de l’endemà. Poden anar sense els pares, però s’han de prendre la píndola davant de les infermeres, l’acció s’anomena TARDE JOVE. També tenen una pàgina web: www.sexejoves.gencat.cat. Han explicat la diferència entre sexe i sexualitat: el sexe és el gènere de la persona; la sexualitat té relació amb el Kamasutra, el contacte físic o les relacions sexuals. La majoria de l’alumnat no tenia idea de què era una copa menstrual; les especialistes els l’han mostrada, deixada tocar i explicada. Per poder aclarir tots els dubtes van plantejar una pluja d’idees a la pissarra i la Laia també tenia una bateria de preguntes per a l’alumnat. Va fer un dibuix a la pissarra amb una línia que senyalava les fases de l’erecció i l’ejaculació, i també les fases del coit. Moltes noies han presentat dubtes sobre la píndola i les proves d’embaràs; han preguntat si els dispositius per saber si estàs embarassada són fiables. Lligat amb la pregunta de l’embaràs han preguntat: quina és l’edat recomanada per perdre la virginitat? La Laia ha contestat que ho han de fer quan se sentin preparades i que no hi ha edat per perdre la virginitat, però, sempre amb precaució. Parlant de precaució, els han advertit que s’han de fixar moltíssim en la data de caducitat i les lletres de control europeu (CE), per prevenir disgustos. També els han dit que no obrin el preservatiu amb la boca, sinó amb les mans, ja que poden trencar-lo. Per ensenyar com posicionar correctament un preservatiu han usat un plàtan i l’han col·locat al voltant. Van resoldre altres dubtes com ara si l’avortament fa mal o si hi ha diferents maneres de tenir sexualitat amb una altra persona sense tenir sexe, i els han comentat el petting que és l’acció d’acariciar els genitals amb roba. També van preguntar si hi ha preservatius per a dones o què passa si tens relacions sexuals amb la regla. Al final de la xerrada les sanitàries van repartir preservatius. Aquesta xerrada es va realitzar perquè molts de jóvens tenen relacions sexuals a una edat primerenca i els volien explicar la cura que han de tenir amb aquests temes per no quedar embarassades. SALVADÓ, Ingrid

ORIENTEM 4t D’ESO La setmana del 28 al 31 de gener i la del 4 al 6 de febrer, Justí Paga, psicopedagog del centre, va impartir dues sessions d’orientació a cada classe de 4t de cara a l’any vinent. L’activitat constava de dues parts, la primera, pràctica i la segona, més explicativa. A la primera l’alumnat va completar un qüestionari d’autoconeixement amb una norantena de preguntes tipus test en què se’ls plantejaven preguntes com ara «quan veus sang et mareges?» (en aquest cas per saber si podien arribar a ser metges) i marcaven un d’aquests ítems: «gens», «bastant» o «molt». A part, Justí els va explicar que depenent de les respostes que marcaven al qüestionari, el resultat podia ser «roig», que significava que havien de tornar a començar, perquè no havien respost en confiança; «groc», que no tenien gaire clar el que volen estudiar; o bé, «verd», que els indicava diversos batxillerats i oficis, amb totes les sortides possibles. Una vegada el resultat era «verd» els apareixien unes gràfiques que els indicaven el batxillerat que més els convenia, alguns oficis, les seues aptituds, els seus interessos i els valors ocupacionals de cada resultat. Quan l’alumnat va acabar el qüestionari se’ls va passar un vídeo en què se’ls aconsellava que no deixessen de somiar el que volen fer fins aconseguir-ho; que no tinguen temor a sortir al món que els està esperant; que la temor no ens pot treure la motivació; que hem de creure en nosaltres mateixos per a elegir el nostre destí. La segona setmana, Justí Pagà va realitzar la sessió teòrica. Els va passar un power point on explicava que a partir d’ara hauran de prendre decisions importants tenint en compte les seues capacitats, els seus interessos, els seus valors professionals, les seues expectatives... També va explicar els camps professionals i oficis, els valors professionals que preferia cadascú (sou, relacions socials...) i que els seus camins serien diferents depenent de si tenen l’ESO aprovat, ja que amb l’ESO poden cursar el batxillerat o cicles, però, si no, haurien de passar pel PQPI (Programa de Qualificació Inicial). A part, també va explicar totes les modalitats de batxillerat i les matèries obligatòries i optatives, així com l’estructura de les PAU per a la gent que vulga presentar-s’hi i estudiar una carrera.

HAKIMI, Aya

6


DESFILADA DE 4t D’ESO El dia 30 de novembre a l’Auditori Municipal d’Amposta, es va organitzar una desfilada de moda protagonitzada per l’alumnat de 4t d’ESO. El motiu d’aquesta va ser un cop més recaptar més fons per al creuer de fi d’etapa de l’ESO. Algunes empreses o comerços de la vila van col·laborar en la desfilada: Punt Notari, Gringo, Germanes Balart, Tentazzioni, Vestits de Paper by Yolanda Moreno, Temptacions, Per Tu, Padel Village,

Chordà; i perruqueries Plaça M. Teresa, Barberia Pons, Eva Roig, Montsià Clínic, Txus, Diamons, Formes i Olga i Pons. En la desfilada l’alumnat va representar «una escena» en què es cridaven i parlaven entre si. Després algunes alumnes van interpretar una cançó. Per fi van començar amb la desfilada, en què dues alumnes, Olga i Rut, mencionaven l’alumnat que desfilava i la marca de roba que vestia. També van desfilar amb vestits de paper cedits per la marca «Vestits de Paper by Yolanda Moreno». També Hi va haver actuacions de twirilng, patinatge i dansa. Finalment, tot l’alumnat que havia participat va oferir un ball per cloure l’event.

CIURANA, Naiara

PROVES DIAGNÒSTIQUES DE 4t D’ESO El dia 13 de febrer (llengua anglesa i cientificotecnologia) i el 14 de febrer (llengua catalana, matemàtiques i llengua castellana) es van realitzar les proves d’avaluació de Competències Bàsiques (lingüístiques, matemàtica i cientificotecnològica) de 4t d’ESO. Prova de llengua anglesa: En aquesta prova es van plantejar dos listenings, dos readings (At the it shop i A trip to lake district, Gender Equality i Record of Visitors To The 2017 Manga Fair) i un writing sobre el plantejament d’una excursió de final d’any. Competència Cientificotecnològica: Aquesta prova plantejava problemes sobre quatre articles diferents: L’Onada de Calor, El Fidget Spinner, Les Malalties Cardiovasculars i Els Refrescos a m b plantejaments de dificultat i àmbits diferents (biologia, geologia, tecnologia, física...). Prova de llengua catalana: A partir de tres textos (Biblioteques per a després de la fi del món de Manuel de Pedrolo, Trobada de bibliotubers de Marta Pallarés i No saps on desar-los, els llibres? de Laia Aguilar) es plantejaven qüestions de comprensió lectora, de tipologia textual, gramaticals i de puntuació; també s’havien de treballar dos textos breus argumentatius i una redacció sobre el tema «Fes-te bibliotuber per un dia». Competència Matemàtica : Es plantejaven activitats sobre ampliar i reduir equacions, doblegaments i quadrícules. Prova de llengua castellana: A partir de tres textos (Recuerdos de Infancia de Pablo Neruda,

La Percepción del tiempo de Ignacio Morales Bernal, i Una conversación de Watsapp ), es p l a n t e j a v e n qüestions de comprensió lectora, de tipologia textual, gramaticals i de puntuació; també s’havien de treballar dos textos breus explicatius. Al final es demanava una redacció sobre «Alguna experiencia en la que hayas tenido la sensación de que el tiempo transcurría muy rápido o muy lento». Majoritàriament, l’alumnat va opinar que eren proves bastant assequibles, tret de la prova cientificotecnològica. El temps per elaborar-les va ser també l’adequat.

CIURANA, Naiara

7


Erasmus + Project PACTES Una representació de l’Institut Ramon Berenguer IV vàrem assistir al primer Transnational Meeting de l’Erasmus+ Project PACTES Parcours Ambition et Citoyenneté sur les Territoires Européens . Aquesta primera trobada va tenir lloc a Deauville, municipi francès, situat al Departament de Calvados, a la regió de la Normandia. 980 alumnes de 7 països europeus (França, Espanya, Itàlia, Groenlàndia, Alemanya, Letònia i Bulgària) treballaran junts durant 3 anys en el projecte «Els territoris europeus a través de l’aigua». Cada territori podrà investigar aquest tema des de diferents punts de vista: sostenibilitat i medi ambient, activitats econòmiques relacionades amb l’aigua, turisme, cultura d’aquests territoris... Le partenaire de l’Institut Ramon Berenguer IV és el Collège Louis Pergaud, situat al m u n i c i p i francès de Dozulé, a la Normandia. Els discursos institucionals de benvinguda a les diferents delegacions europees van tenir lloc a la Villa Strassburger, monument històric de la c i u t a t de Deauville. Les autoritats estaven presidides pel Recteur de

l’Académie de Normandia, Denis Rolland, el qual va destacar la importància dels projectes internacionals en la formació del nostre alumnat. En aquest primer meeting internacional vam formular les línies de treball del nostre projecte amb el Collège Louis Pergaud, que seran les següents: 1. La descoberta i comparació dels ecosistemes normands i del Delta de l’Ebre 2. La gestió i impacte humà en els ecosistemes 3. La preservació dels ecosistemes Per implementar aquestes línies de treball, hi ha previst que el nostre alumnat visita la regió de Normandia durant el mes de maig de 2020; i que per la seva banda, l’alumnat francès visite el Delta de l’Ebre el mes de maig de 2021. Es començarà a implementar a algun curs de 2n d’ESO. Les llengües que vehicularan l’elaboració i realització de les activitats seran l’anglès, el francès i el castellà. La intenció és que siga un projecte interdisciplinari, per tant l’Equip Impulsor estarà integrat per diferents àrees i departaments del centre. DIRECCIÓ

CONCURSOS D’ENIGMES MATEMÀTICS El Departament de matemàtiques del centre Ramon Berenguer IV d’Amposta ha iniciat aquest curs 2018-2019 un concurs anomenat Enigmes Matemàtics, en què tot l’alumnat del centre pot participar i guanyar una calculadora científica valorada en uns 30 €. La participació està estructurada per nivells (primer i segon d’ESO, tercer i quart d’ESO i primer i segon de batxillerat i CF ) i s’ha de participar des de la web de l’institut (pàg. 23). Les puntuacions i enigmes funcionen de la següent manera: cada mes es penjarà a la web un enigma diferent, el primer que el faça bé guanyarà 50 punts, el segon 49 i així successivament. Les classificacions es faran saber trimestralment, amb la qual cosa es repartirà 1 calculadora per trimestre i per nivell, amb un total de 9 calculadores repartides en tot el curs. Aquest concurs, amb un enigma cada mes pretén animar l’alumnat a desenvolupar el pensament i raonament matemàtics des d’una visió lúdica i participativa, i fomentar l’ensenyament de les matemàtiques d’una forma divertida, competitiva i novedosa. El concurs ha tingut una acceptació molt gran entre l’alumnat, amb una participació que ha superat les 600 respostes.

RUIZ, Kevin (3r ESO B)

8


RECOLLIDA SOLIDÀRIA PER ALS ENGRESCATS L’alumnat de 3r d’ESO E que és el que aquest curs està implementant el projecte amb els Engrescats, ha organitzat una recollida de material a l’entrada de l’institut, que consistia que la gent aportés materials que només costessen al voltant d’1 euro o que tingués per casa, perquè els gossos tinguen una vida i una atenció millor fins que algú els adopte. El que principalment es demanava eren corretges, escombres, collars, bosses d’escombreries, mantes,

p i n s o , x a m p ú , recollidors, l l e i x i u , tovalloles i moltes coses més. Aquesta recollida va durar tot el mes de desembre i va finalitzar pel febrer. Finalment després d’haver parlat amb professorat encarregat de la recollida aquest ens va dir que van recollir coixins, tovalloles, joguets per als gossos, tres ampolles de lleixiu, biberons per els gossets, pinso, fregalls, fregadores, bosses d’escombraries i pipetes per a les puces, amb la qual cosa hem aportat el nostre granet de sorra per ajudar a millorar la qualitat de vida dels gossets.

PALOMO, Iker

LO PATI (4t ESO D) Un cop al mes, l’alumnat de 4t ESO D es desplaça a Lo Pati, Centre d’Art de les Terres de l’Ebre. Allí els espera Maria Pons Calvet, responsable de la coordinació d’aquest projecte col·laboratiu entre aquesta entitat i l’institut. El projecte s’anomena: «Això no és un simulacre». L’estructura de cada sessió és la següent: En primer lloc hi ha una dinàmica d’expressió corporal/relaxació. A la primera sessió, l’alumnat va estirar d’una corda per tal de mirar d’aconseguir allò que desitjava. L’esforç els feia adonar-se de les dificultats que es poden trobar en el camí cap ala seus propòsits. A la segona, es va treballar, a partir del joc «Un,dos,tres... pica paret», les diferents estratègies que cadascú pot emprar per aconseguir un objectiu. A la tercera, el treball es va centrar en «l’acció inútil», en el «fer sense sentit», amb l’únic objectiu de gaudir del que s’està fent. Seguidament, hi ha una presa de contacte amb una activitat creativa vinculada a exposicions temporals del Centre o que hagen estat creades per a la sessió. -Grups musicals d’Amposta: exposició amb panells que oferien notícies d’aquests grups aparegudes a la premsa, o escenaris amb estructures de diferents materials, com ara fusta o vidre. -Exposició de dones rellevants de la història recent: Valentina Tereshkova, Frida Kalho, Jane Godall, Malala Yousafzai, Anna Frank, Teresa de Calcuta, Amelia Earhart, Nadia Comaneci, Maria Callas,

Simone de Beauvoir, Nina Simone, Sunsan Sontag i Rigoberta Menchú. A cada sessió s’activen els coneixements previs sobre el que es treballa i es construïxen coneixements nous. Finalment, es tanca la sessió amb una reflexió personal i en grup del que s’ha après i viscut al llarg de la sessió. L’objectiu final de les set sessions programades és portar a terme una Acció Artística, a partir del treball corporal i del treball plàstic que s’ha anant construint cada dia, en cada sessió. PALOMO, Íker (PALLÀS, Amparo)

9


Històries de vida Dintre del projecte «Portes de la memòria», el dilluns 17 de desembre de 12:00 a 13:00 al saló d’actes , Júlia Idiarte, antropòloga, va impartir una xerrada sobre la tècnica per extraure o obtenir històries de vida per a l’alumnat de Sociologia i Història del món contemporani que cursa 1r de batxillerat. En un principi, va anar exposant el camp d’estudi de l’antropologia; el diari de camp (anar

LLIBRE DE VOLUNTARIS El passat 11 de gener, l’alumnat de 4t d’ESO va gaudir d’una xerrada organitzada per l’Ajuntament d’Amposta en què es presentava el llibre de Víctor Panicello, La ciutat. Aquesta obra ha estat redactada amb ajuda de Daniela Gil, coautora, que ens explicava en què va consistir aquest treball amb l’autor. L’obra tracta de gent voluntària com la mateixa Daniela, a qui els agrada ajudar la gent o ajudar-se a si mateixa. Aquest llibre és per a tothom qui ha estat activista o voluntariat, per a qui vol ser-ho i, sobretot, per a qui creu que les persones poden dur a terme grans canvis. També ens va explicar amb un power point com redactar un llibre, que consistia a respondre les preguntes què?, qui?, com?... Després ens va dir que tenia diferents llibres escrits amb més gent amb problemes mentals... i d’altres de salut; aquests representaven diferents tipus de protagonistes per a les diferents històries. Ens va explicar també una metàfora que ens mostrava com està la joventut avui en dia, «dins d’una bombolla», deien. Per exemple, la Daniela va dir que ella ja va explotar aquesta bombolla per ajudar-se a ella mateixa i ser voluntària. Per a c a b a r d ’ e x p l i c a r l’exposició ens va mostrar unes q u a n t e s fotografies on vèiem els j ó v e n s participants en algun llibre i que

documentant i escrivint, cal apuntarho tot); les tres disciplines que hi i n t e r a c t u e n ( s o c i o l o g i a , antropologia i psicologia); el c o n c e p t e d’etnocentrisme (etnocidi i genocidi); el relativisme cultural (hem d’investigar des de fora i amb afany de descobrir i de respectar); històries de vida com a psicologia social; el mètode biològic; investigació biogràfica (com comparar, com escriure...); la persona com a objecte d’investigació biogràfica; visió que se’n té, del passat; identitat i memòria. En segon lloc, va projectar un vídeo, un fragment d’una entrevista que va realitzar a un home que ja és mort i que explicava la seua experiència a la batalla del Segre. Per finalitzar, ens va fer escoltar una cançó que fa referència a les històries de vida i que ens ensenya que tots som iguals. La cançó es titulava «Movimiento» i estava interpretada pel cantant i compositor uruguaià Jorge Drexler. GARRIDO, Idoia

van fer explotar la seua bombolla i com algun d’ells anava a aldees per ajudar els més necessitats. A l’acabar l’exposició van demanar que podrien plantejar dubtes o preguntes i en van plantejar unes quantes que eren molt interessants. Una pregunta va ser «com publicar el teu llibre?» I van aconsellar diversos aspectes, perquè un llibre siga exitós, interessant de llegir..., i ens va dir que mai deixem que l’escriptura siga el nostre treball principal. L’obra també va ser presentada el mateix divendres dia 11 a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta a les 19:30 h.

GRANADOS, Raúl

10


La deportació als camps nazis per ordre de Franco El passat 25 de gener l’alumnat de batxillerat va poder gaudir d’una exposició sobre els deportats espanyols de la segona guerra mundial per part del periodista i escriptor, Carlos Hernández de Miguel, el qual va iniciar una recerca sobre alguns camps de concentració com Mauthausen, on va aconseguir força informació i documentació, gràcies a una carta que es va trobar del seu oncle, el qual també va estar en aquest camp. El seu llibre que tracta d’aquest tema es titula Los últimos españoles de Mauthausen plasma tota la informació recollida.

L’exposició va durar tres hores. Durant les dues primeres hores, el periodista va exposar tota la informació projectada en un power point. Ens explicava quins espanyols feien cap als camps, per exemple, gent que marxava a França per fugir del dictador Francisco Franco que, per sobreviure, s’unien als rebels francesos de la guerra. De Catalunya ens va explicar els deportats que van morir: 1966; i d’Espanya: 9328. Després va parlar de la gent que va fer cap als camps de concentració de les platges de França, i que posteriorment va passar a Mauthausen i Gusen per a fer-los treballar a unes pedreres fins la mort. També hi havia altres camps com ara Buchenwald, Dachau o Sachsenhausen. Per continuar, ens va dir que els deportats van arribar el 6 d’agost de 1940, que es diferenciaven amb símbols que duien a «l’uniforme de ratlles» (forma triangular al revés; i si eren espanyols amb una S al mig, que significava que havien perdut la nacionalitat, etc.). La gent als camps de concentració moria per còctels letals que consistien en la gana, les malalties, els assassinats pels guàrdies SS, esquadrons de defensa, a les càmeres de gas o penjats; la mort més tràgica era quan la gent es posava malalta i anaven a la infermeria, allí els injectaven gasoil per morir ràpid.

Per anar acabant la xerrada i començar amb les preguntes, el periodista ens va exposar fotos i imatges reals dels camps i un petit documental que mostrava una entrevista al senyor José Alcubierre (foto inferior) presoner de 14 anys que ens explicava en primera persona com sobrevivia a Mauthausen, amb el seu pare. Una de les seues pitjors experiències va ser quan el seu pare li va dir que agafés el seu pa per a menjar ell, i la segona quan va descobrir que havia mort a bastonades, a cops, en mans dels guàrdies al camp de Gausen.

Al final ens va resumir el sentit de la xerrada amb una frase que va escriure el seu oncle : Siempre alerta, hermano de infortunio y sufrimiento. Siempre alerta si queremos que aquellos años de agonia no vuelvan. Després d’aquesta frase, van començar les preguntes a l’escriptor. Algunes d’elles van ser: «Qué pasó con las mujeres? Ell va contestar que van ser retornades a Espanya»; «¿Encontraste algo de tu tío? I la seua resposta va ser que sí, però no tot el que volia»; «¿Cuáles eran las mentalidades del SS? Eran ideologias de ellos, no eran enfermos o locos»; etc. La tercera hora va dedicar-la en exclusiva a l’alumnat que està treballant el projecte «Portes de la memòria», amb qui va intercanviar i compartir experiències i mètodes de treball i de vida per ajudarlos a realitzar la tasca encomanada pel professorat del Departament de Català i del seminari de Filosofia que du a terme l’experiència al nostre centre.

GRANADOS, Raúl

11


ESQUIADA A PORT DEL COMTE L’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta finalment ha decidit organitzar una esquiada després de molts anys sense programar-la. El lloc elegit ha estat Port del Comte, i hi van anar finalment els dies 8, 9 i 10 de gener. Aquesta excursió va durar 3 dies i 2 nits i es va efectuar en autocar; l’hora establerta de sortida va ser les 6:00 h del dia 8, ja que el trajecte durava unes quatre hores aproximadament. El de tornada a casa va ser el dia 10 a les 16:00 h, per poder estar a Amposta entre les 19:30 i les 20:00 h aproximadament. En l’activitat van participar una cinquantena d’alumnes de tots els cursos d’ESO, tots ells acompanyats pel professorat: dos d’Educació Física, Xavi Matheu i Albert Reverté, i dos més, Cinta Alegre i Mireia Palos. Hi va participar relativament poc alumnat, ja que és el primer any que es reprèn l’activitat i s’ha

Activitat física i salut en adolescents El passat 16 de gener al saló d’actes de l’institut es va impartir una xerrada sobre l’activitat física i la salut en els adolescents. La xerrada va ser dirigida per Èdgar Dasi que és un alumne de la universitat EUSES (Escola Universitària de la Salut i de l’Esport) i exalumne del nostre centre. Aquesta xerrada anava adreçada a tots els cursos de batxillerat. Èdgar va tractar uns quants temes, com per exemple que hi ha més homes que dones que practiquen l’esport i també, que es coneixen més esportistes d’elit masculins que femenins, de fet les dones no van poder participar a les olimpíades fins l’any 1900 a París. També va explicar que l’obesitat en els adolescents (i en general ) està més concentrada als Estats Units amb un 49% de la població, no obstant a l’estat espanyol ja representa el 47% de la població. Aquest fenomen és degut a la proliferació de les noves tecnologies com per exemple els ascensors, les escales mecàniques o els automòbils que reduïxen a la mínima expressió l’activitat física quotidiana diària. També va dir que la gent havia de fer un mínim d’esforç per fer activitat física, perquè si no en practiques tens més possibilitat de patir malalties i que si vols anar al gimnàs has de seguir unes rutines i posar-te en mans d’un professional de l’esport, com per exemple el mestre d’educació física. A l’acabar la xerrada, Èdgar va repartir uns fullets informatius sobre la universitat on ha estudiat (EUSES) i també va projectar un vídeo de com funcionava.

FABRA, Arnau

considerat que per començar era una quantitat raonable. L’estada durant els tres dies es va ubicar a un petit hotel situat a peu de les pistes. L’alumnat va esquiar matí i tarda amb uns monitors especialistes i es van distribuir en tres grups o nivells: novells, iniciats i experts. Al matí i després de dinar, es dedicaven a practicar i aprendre a esquiar o fer snowboard. A la tarda, el primer dia, van anar a visitar uns huskies, uns gossos que s’encarreguen de portar els trineus per la neu i que vivien allí, ja que el clima adequat per a ells i les seues activitats és el fred. Els gossos es van mostrar molt propers amb l’alumnat i estaven tota l’estona al seu costat. El segon dia a la tarda van anar amb trineu, però sense els gossos. Per últim, a la nit, el primer dia van participar en una activitat que es deia «La gimcana impossible», ja que es tractava de completar 100 proves (no molt complicades) en una hora, i que ningú mai havia aconseguit superar-les totes. L’última nit van posar música a la sala on feien els jocs, i van estar ballant fins les 22:30 h. L’últim dia es van dedicar només a esquiar o practicar snowboard. La finalitat per la qual s’ha organitzat aquesta sortida és perquè l’alumnat puga practicar un esport que no és gaire habitual a les Terres de l’Ebre. També s’han treballat valors com la companyonia i la convivència entre els nois i noies. BOSCH, Paula; SEGURA, Jofre (3r d’ESO B)

14


Tenir clar el que volen aconseguir i no parar d’esforçar-se Marc Marqués Espinosa, un jove de Sant Jaume, és estudiant de 3r d’ESO al Ramon Berenguer IV i ha estat campió d’Espanya dues vegades seguides. Penses seguir estudiant en un futur? Què t’agradaria estudiar? Per què? Sí, m’agradaria estudiar Medicina, perquè m’agrada l’anatomia del cos humà i també ajudar les persones. Quines activitats extraescolars practiques? Em permeto practicar activitats físiques com per exemple les arts marcials, però, sobretot, el rem. Des de quan practiques el rem? Per què? El practico des del 2016. Tot va començar fa tres anys pel simple fet de practicar un esport i va sorgir el rem. Com et sens quan estàs a l’aigua amb l’embarcació? Em sento segur, relaxat i connectat amb el bot i la natura. T’has lesionat alguna vegada ? Va ser lleu o greu? Per sort encara no he tingut cap lesió greu. Has viatjat fora de l’estat Espanyol a competir? No, però tenim una regata els propers dies 3 i 4 de maig a Liborna, França. Tens algun ídol a seguir ? Per què? El meu ídol és Robert Manson, perquè és un gran exemple de superació. Té el rècord mundial amb la modalitat individual Skiff. Quina importància té el rem en la teua vida? Té bastanta importància per a mi, ja que ocupa gran part del meu temps i m’ho prenc molt seriosament. En quin club estàs integrat? Estic competint amb el Club de Rem Delta i sempre he estat al mateix club.

Quantes hores entrenes a la setmana? Entreno entre 8 i 17 hores setmanals comptant totes les activitats físiques. Pots compaginar bé els estudis amb el rem? Sí que puc, però em costa centrar-me en els estudis. Per exemple, entreno de 16:30 h a 19:00 h i tinc poc temps per estudiar i fer els deures. Tot i que els faig a la nit, però estic fatigat al dia següent. Has guanyat algun trofeu? Quins són els més importants? He guanyat dos campionats de Catalunya i dos campionats d’Espanya amb la modalitat skiff (individual).També he tingut l’oportunitat de remar en bots d’equip com 2x i 4x, en què també vam guanyar el campionat de Catalunya. Aquesta temporada (mes de febrer) he quedat subcampió d’Espanya en la modalitat 8- representant la selecció catalana. Et veus en un futur remant professionalment? Crec que tot és possible, amb esforç i constància... T’agradaria ser entrenador en un futur? Si no aconseguixo acabar els estudis, potser em plantejaria poder ser entrenador. Voldries donar algun consell als que comencen a ser remers o a practicar qualsevol esport de jóvens? Sí, que han de marcar-se un objectiu gran i entremig d’aquest objectiu marcar-se’n de més petits i tenir clar el que volen aconseguir i no parar d’esforçar-se.

FABRA, Arnau

MENGEM BÉ? Els passats 18 i 19 de febrer a l’alumnat de 1r de l’ESO, Yolanda Elías Cervera, infermera de salut i escola, els van oferir una xerrada sobre alimentació i salut. La presentació la va fer amb un power point que tenia preparat. Anava explicant i ho acabava de completar amb les preguntes que li feia l’alumnat. Va començar preguntant «què és una dieta saludable?». Tots deien la seua, i ella va acabar de respondre la pregunta que estava basada en tres aspectes: una alimentació equilibrada, variada i suficient, amb cinc menjades al dia; esport tres cops a la setmana i, finalment, «esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre». Es referia a esmorzar molt, com per exemple llet, derivats làctics, pa o cereals, oli d’oliva, fruites o sucs i sucres o mel, ja que és l’àpat més important del dia, amb el qual millora el rendiment intel·lectual, físic i l’actitud; es referia també a dinar equilibradament i a «un sopar lleuger» per facilitar la digestió abans d’anar a dormir. També els va formular la pregunta: és el mateix alimentació que nutrició? La majoria va respondre que no i Yolanda els va explicar que tenien raó, ja que l’alimentació és l’acte de donar aliments al cos i l’acció de digerir-los; és voluntària i conscient i es pot modificar; en canvi, la nutrició és un conjunt de processos que es realitzen inconscientment i involuntària. Els tipus de nutrients són carbohidrats o glúcids, proteïnes, lípids o greixos, vitamines, sals i minerals. Va comentar que tot i que l’aigua no és un nutrient, és molt important i que se n’han de beure entre 1,5 i 2 litres diaris. També els va mostrar la piràmide alimentària i la piràmide d’activitat física. Els va explicar quins són els problemes alimentaris més freqüents: l’obesitat, la diabetis, la hipertensió arterial, problemes cardiovasculars, l’anorèxia, la bulímia, les càries i l’anèmia. D’aquestes les úniques que no tenen base genètica són l’anorèxia i la bulímia. El motiu d’aquesta xerrada és el canvi que es produïx en l’adolescència, que és quan hem de vigilar més amb la nostra alimentació per no provocar les malalties que hem mencionat. La finalitat d’aquesta xerrada també és fomentar una bona alimentació, que no vol dir necessàriament menjar molt, sinó millor.

SERRA, Elda

15


RUTA ESTELLÉS PER BURJASSOT El dia 17 de desembre l’alumnat de 2n d’ESO A i B va realitzar i gaudir de la «Ruta Estellés» per Burjassot i València, ja que enguany, com ja se sap, es commemora el 25è aniversari de la seua mort. Durant la visita, van seguir els punts més emblemàtics de la vida del poeta; es van baixar una aplicació on llegien els codis QR que es trobaven en els punts i llegien els poemes que hi havia a les parets. Posteriorment, es van dirigir al Parc Gulliver que està inspirat en la novel·la de Jonathan Swift Els viatges de Gulliver. Els docents van tenir la sort de trobar-se en el transcurs de la visita amb dos dels nets del

poeta a la Plaça de l’Ajuntament. Va ser molt curiós i interessant. A l’acabar el circuit van anar a dinar a un centre comercial proper. Aquesta activitat es va realitzar en el si d’un projecte que duen a terme el Departament de llengua catalana i literatura i el Departament de llengua castellana i literatura. Amb l’activitat vam poder aprendre continguts sobre el poeta i la poesia, on va viure, escenes de la seua vida… També es va poder visitar la construcció més emblemàtica de Burjassot: les Sitges, que per mala sort i per culpa de les pluges es van enfonsar fa poc.

SALVADÓ, Ingrid

XERRADA DINÀMICA El passat divendres 1 de febrer l’autor de l’adaptació de l’obra La volta al món en vuitanta dies, Miquel Pujadó va venir al nostre centre per compartir els seus coneix ements sobre Jules Verne amb l’alumnat de 1r d’ESO, en el si de les Jornades Literàries que organitza el Dep. de Llengua castellana i literatura. Va explicar que nosaltres primerament hauríem de situar-nos o intentar ubicar-nos cronològicament al segle XIX en què no hi havia evidentment ni internet ni xarxes socials... i els mitjans de transport per viatjar assíduament per arreu del món començaven encara aleshores a desenvolupar-se; els llibres començaven a crear-se i a ser llegits amb certa normalitat..., per això les seues històries eren per a molta gent l’única manera de viatjar per llocs llunyans del món real i, amb la imaginació, per situacions irreals en aquella època (la lluna, el centre de la terra...). L’autor va dir que Jules Verne va ser un gran escriptor per les seues grans idees i imaginació, no obstant algunes persones de la seua època pensaven que no era un bon autor. Algunes de les seues novel·les es publicaven als periòdics (fulletons). Jules Verne es considera avui en dia un dels millors

escriptors de la història i de la Literatura Universal. Les seues traduccions són de les més llegides al món. A la part final, l’autor va interpretar una cançó titulada «Aquest segle matarà», on tractava d’imaginar-se un segle nou que no es pot saber com acabarà. Per acabar, Miquel va respondre tot tipus de dubtes de l’alumnat. MARQUÉS, Marc

16


No és el mateix tractar amb alumnat d’ESO que de batxillerat Carla Bonfill és una estudiant d’un pràcticum que va estudiar Batxillerat Social a l’Institut Ramon Berenguer IV. Ha cursat la carrera de Geografia i Ordenació del territori a la URV i el Màster en Arquitectura del Paisatge a la UPC, i té l’objectiu d’exercir com a professora. Actualment ja està treballant a l’Escola Agrària d’Amposta impartint classes a CFGM i CFGS. També col·labora en projectes relacionats amb el paisatgisme i la participació ciutadana. El pràcticum que està estudiant és el Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. L’està cursant aquí perquè li feia il·lusió veure l’ensenyament del seu institut des d’una altra perspectiva, la perspectiva del docent. En el pràcticum es tracta d’aprendre com impartir classes i també de com tractar el diferent l’alumnat. Després d’estar observant el professorat, ella ha hagut d’implementar una pràctica, és a dir, ha hagut d’impartir una sessió i la professora tutora l’ha hagut d’avaluar segons com ho haja fet. Ha assistit a classes relacionades amb la geografia i història i durant aquestes ha après que no és el mateix tractar alumnat de 1r d’ESO que de cursos superiors, de batxillerat per exemple. Necessita aquest pràcticum per poder treballar com a professora i per tindre així un futur millor. Voldria agrair a l’Institut Ramon Berenguer IV el fet d’acollir-la al centre i també a la seua professora Àngela Pitarch pel seu suport i assessorament durant les pràctiques. JORNET, Enric

Míriam Miralles, tot un exemple de superació i treball El passat 11 de febrer vam entrevistar Míriam Miralles, una exestudiant del nostre centre on està cursant el Practicum durant tres-centes hores. Al nostre institut ha passat en qualitat d’estudiant i ara vol experimentar la perspectiva en qualitat pràctica, com a docent. Míriam va estudiar l’ESO i el Batxillerat Social; posteriorment vacursar el Grau de Pedagogia. Actualment està cursant el Practicum II de Psicopedagogia, el qual, dels 240 crèdits del Grau li n’ocupa 18, de crèdits. Té l’objectiu d’especialitzar-se i conèixer de manera pràctica les moltes funcions que pot arribar a desenvolupar una psicopedagog en un centre educatiu. Li ha agradat conèixer la diversitat del nou decret del 2017 que versa sobre el tractament de la diversitat, així ha après les diferents tècniques per a ensenyar i ajudar l’alumnat amb diferents trastorns d’aprenentatge i problemes conductuals. Ella potser canviaria «la segregació» de les aules de 3r i 4t, ja que estan apartades de les altres aules i això provoca, en la seua opinió d’aprenent, una polarització del rendiment acadèmic. Pensa, realment, que està aprenent molt i li agrada implementar el que ja sabia en la teoria. Està aprenent molt de tot el professorat i de l’equip directiu. Per a ella ha estat un gran aprenentatge acudir a les aules i poder saber com Justí Pagà, el seu professor i tutor de practicum, treballa donant orientació a l’alumnat. HAKIMI, Aya

Ens ensenyen la realitat de l’aprenentatge Núria Cheliz és una de les estudiants que aquest curs està realitzant un dels pràcticum al centre. Hi va estar estudiant el Batxillerat Humanístic, però, abans de cursar-lo va dubtar entre altres modalitats, una d’elles era el Batxillerat Artístic. Ha estudiat a Barcelona el Grau de Geografia i Història, i també té cursat un Màster d’Edició i de professora. Vivia a Barcelona, però va decidir elegir aquest centre per a cursar el pràcticum, perquè quasi tots els estudis (ESO i batxillerat) els ha cursat aquí i li feia molta il·lusió tornar a recordar moments passats. També l’està fent per poder tenir més oportunitats laborals. El pràcticum es centra, bàsicament, a aprendre a ser una bona professora: com avaluar, com aprendre a conduir una classe, què fer quan hi ha alumnat que no està fent el que li pertoca..., és a dir, els ensenyen la realitat de l’aprenentatge a les diferents classes. De moment, com que fa poc que ha començat, no sap ben bé si canviaria o milloraria algun aspecte dels que ha après; el que està experimentant com un canvi bastant radical , per exemple, ha estat que tant al batxillerat com al màster, tot el que hi aprenia era teoria; en canvi, el pràcticum, com el seu nom indica, és molt més pràctic, ja que el que està aprenent és el que farà en un futur a les classes, amb l’alumnat, amb l’ajuda de la seua professora tutora Neus Arasa. Està experimentant la veritable faena del professorat i com de complicada n’és.

BOSCH, Paula

17


EXPERIÈNCIES

UNIVERSITÀRIES

ESCOLLIU AMB EL COR, MIRANT LA VOSTRA VERITABLE PASSIÓ I LA DECISIÓ MAI SERÀ ERRÒNIA Èric Matamoros, exalumne del nostre institut, ha assolit grans èxits en la seua carrera universitària. Actualment estudia Bioquímica a la UB (Universitat de Barcelona). Ens va explicar que la seua font d’inspiració ha estat la seua tieta, la superheroïna que va vèncer el destí, va afirmar, així que des de petit volia «curar el càncer». Èric, durant l’etapa de batxillerat no es considerava el millor, però sí un dels més motivats: va aconseguir una nota mitjana de 9,4. El seu treball es basa en l’esforç i la constància. Va compartir que un dels seus suports durant el batxillerat va ser el professor Vicent Ramiro. El seu TR el va presentar a un dels premis més importants i va guanyar. Més tard va ser l’hora d’escollir la seua carrera i ell des d’un principi volia estudiar Biomedicina, però després s’ho va repensar i ara està cursant Bioquímica. Per accedir-hi necessitava una nota de tall d’11,776 i ell va obtenir un 12,822.

Experiència universitària tecnològica El divendres 25 de gener del 2019 de 14:00 a 15:00 h, a l’aula 204 de l’Institut Ramon Berenguer IV ens va visitar un exalumne del centre, Jordi Acacio, el qual va cursar el Batxillerat Tecnològic i que en acabar no tenia gaire clar què estudiar, però li agradava el dibuix tècnic, per això va decidir estudiar arquitectura. Va començar la carrera gairebé sense saber res. Jordi va oferir una xerrada sobre la seua experiència universitària com faran 5 o 6 alumnes més durant el segon i el t e r c e r trimestre, des de fa 2 o 3 cursos, per explicar les s e u e s vivències estudiantils. Ell estudia arquitectura a

Actualment la seua nota mitjana és d’un 8, no obstant, no para d’esforçar-se per millorar, va dir. Fins al moment ha estat guardonat amb diversos premis per sengles treballs, fins i tot ha creat una empresa integrada per persones de d i v e r s e s especialitats o formacions (químics, físics, informàtics...). «L’esforç i la creativitat crea molts camins sense límits i cadascú n’és el creador del seu propi camí; escolliu amb el cor, mirant la vostra veritable passió i la decisió mai serà errònia» va finalitzar dient Eric.

MARQUÉS, Marc

Barcelona. El seu horari és de 8:30 a 13:00 h. La carrera consta de 5 cursos d’estudi i un de màster; en total són 6 anys. Ho treballen tot amb ordinador, res a mà. Per curs hi ha 5 assignatures i les treballen en la majoria de casos en grup, en projectes, i poques vegades individualment, i no fan servir llibres físics. Arriben a cursar 5 hores de classe sense descans. A hores d’ara ja han començat a realitzar alguns projectes d’arquitectura. Va ensenyar uns plànols que va realitzar ell, que consistien en un projecte de rehabilitació d’un edifici telefònic abandonat; en aquest cas era un treball individual, no en grup. GARRIDO, Idoia

18


Experiències universitàries de Belles Arts El passat 8 de febrer, l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat Artístic va assistir a una xerrada oferida per Leandra Navarro, exalumna, també de Batxillerat Artístic, del nostre centre. Leandra va vindre a exposar la carrera de Belles Arts, la qual està estudiant a la Universitat Politècnica de València (UPV). Explicava com és la universitat, els horaris que seguix, que ens va dir que no eren gaire estrictes. Després ens va exposar amb imatges alguns dibuixos de model, dibuixos d’extremitats del cos com les mans, o dibuixos amb ombres que ha anat realitzant. Ens va explicar les notes de tall que han d’aconseguir; per exemple, per entrar a aquesta

LA LLEI DE CREAR UN OBJECTIU El passat divendres 15 de febrer una exalumna del nostre centre va visitar-nos per compartir les seues experiències universitàries a l’alumnat de batxillerat humanístic i social. Yasmina Karkach estudia actualment Dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV). No va treure molt bona nota -va dir-, un 6,2, però per accedir-hi no necessitava una nota molt alta. Yasmina va començar al nostre centre a 2n d’ESO. Diu que la seua adaptació al centre va ser molt ràpida, tot i que l’assignatura que li costava

universitat de València necessites un 9,069; a Barcelona, en canvi, has d’obtenir un 7,5 de nota a la selectivitat. També ens va dir que a cada curs hi havia 8 grups d’entre 30 i 40 persones. Per anar acabant, ens va ensenyar vídeos de la universitat, de les classes, del campus… Al torn de preguntes, aquestes van ser algunes de les més interessants: «Tens probabilitats que et donen beques si te’n vas de Catalunya? – Sí». «Per què vas anar a València i no a Barcelona com ens recomanen? - Perquè em va semblar millor anar-me’n i així tindre més probabilitats d’obtenir una beca.» GRANADOS, Raúl

més era Visual i Plàstica. A 3r d’ESO va començar a tenir clar que volia estudiar Dret i així va cursar el batxillerat humanístic. Va explicar que les coses a la universitat canvien molt:has de ser més responsable amb el temps d’estudiar i amb les eines de treball, ja que no són gratuïtes. També va explicar el fet d’aplicar molt la «llei de marcar-se objectius» i, sobretot, complir-la. «Només així es poden assolir els reptes» -va dir. MARQUÉS, Marc

19


CONSORCI D’AIGÜES Els passats dies 7 i 8 de febrer, un centenar d’alumnes de 2n d’ESO van realitzar una visita al Consorci d’Aigües situat a les Terres de l’Ebre, per tal d’observar i aprendre’n el procés de potabilització i distribució. El professorat que hi va anar va ser: Neus Arasa, Maite Catalan, Mercè Folch, Maite Mari, Georgina Samarra i Rosa Torrent. Van decidir que hi anés l’alumnat de 2n d’ESO, ja que aquest any, aquest alumnat està estudiant i treballant uns continguts específics, com ara la potabilització, el recorregut de l’aigua o les substàncies que en conté. Així, amb aquesta activitat o sortida, el professorat volia augmentar i millorar l’aprenentatge d’aquests continguts de primera mà. En aquesta sortida van implementar unes activitats relacionades amb la potabilització de l’aigua. Van poder observar el seu procés, des que s’extrau del riu, fins que és potable i arriba a les llars de la població o a les indústries. També van realitzar un tast de diferents qualitats d’aigua. Quan van tornar al centre, com que ja eren les 15.00 h, l’alumnat se’n va anar a casa. El dia següent, el professorat els van demanar treballar unes activitats especials, relacionades amb el que havien vist i experimentat a la sortida.

BOSCH, Paula

EL DIÒXID DE CARBONI: EL PETROLI DEL FUTUR El passat 8 de febrer, una de les professores del Departament de Química de la Universitat Rovira i Virgili, Anna Maria Masdeu i Baltó, va impartir una xerrada a l’alumnat del Batxillerat Científic sobre el diòxid de carboni. Aquesta professora també impartix graus de Bioquímica i Química en anglès. La presentació fou feta amb un power point amb el qual va estar explicant, principalment, per què necessitem aquesta alternativa; què és el que podem obtenir gràcies a ella; les aplicacions que té; com podem aconseguir-la; i on la podem aconseguir. Va estar explicant que, aquesta alternativa al petroli, el diòxid de carboni, és una de les poques que ens queda per poder deixar-lo de banda. També va dir que és necessari, ja que el petroli és un dels combustibles més contaminants i científicament està comprovat que cap a l’any 2050 s’esgotarà. Quasi tot el nostre entorn està construït en base al petroli: plàstics, pintures, gasolina... Hi ha moltes altres alternatives a l’ús del petroli: energies renovables, biomassa... però totes tenen els seus aspectes positius i negatius. En el cas del diòxid de carboni (CO 2), els punts positius són que

no és tòxic i que és estable; en canvi, una de les negatives és que contribuïx a l’efecte hivernacle. Per finalitzar, va portar un poc de CO2 congelat per poder veure i comprovar que era molt semblant al gel, però una de les peculiaritats que té és que tarda molt més a desfer-se a temperatura ambient. Per tant, cal qüestionar-se: pot ser el diòxid de carboni una alternativa de futur al petroli?

BOSCH, Paula

20


CLASSE DE GEOLOGIA PEL DELTA DE L’EBRE El dia 18 de desembre l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat va sortir d’excursió pel Delta de l’Ebre per desenvolupar una classe diferent. Aquesta activitat va ser organitzada pel professorat de Ciències de la terra i del medi ambient, Vicent Ramiro i Lara Sancho. D’altra banda, va ser molt interessant la col·laboració de José Luís Casamor, professor de geologia marina de la Universitat de Barcelona, que va ser el que va impartir les explicacions de les zones visitades i estudiades.

L’excursió tenia la finalitat que l’alumnat de b a t x i l l e r a t pogués realitzar i viure de primera mà un r e c o r r e g u t geològic pel Delta de l’Ebre i conèixer així millor el nostre territori des del punt de vista biològic. Concretament van poder visitar i observar la desembocadura del riu Ebre, la Platja del Trabucador i el «Muntell de les Verges» que és el punt més alt del Delta, i van poder estudiar-ne la flora, la fauna i la seua orografia.

HAKIMI, Aya

II JORNADA DE POTENCIACIÓ DE LA LITARATURA CATALANA El passat 6 de febrer, al campus Terres de l’Ebre de la URV, el Dep. de Filologia Catalana de la URV, l’ICE, i el Dep. d’Educació de la URV van organitzar un programa amb diferents tallers i conferències per tal de potenciar la literatura i la llengua catalanes. Els sis tallers del bloc d’ESO van ser: IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM, a càrrec del Dr. Pere Navarro Gómez, en què van estar repassant com el català va evolucionar des del llatí; TALLER D’HAIKUS I TANKES, a càrrec de la professora Carme Cruelles, per crear fotopoemes i fer un tast dels haikus i als tank es (poemes xinesos); TALLER DE POSTALS LITERÀRIES, a càrrec del professor Jordi Marín, en el qual van estar creant unes postals literàries, emprant el lèxic propi de les Terres de l’Ebre; ELS LÍMITS DE LA POESIA, a càrrec de Manel Mas, on van elaborar un petit clip poètic que van penjar a les xarxes socials;

LA MAQUINENS A DE JESÚS MONCADA I ALTRES PAISATGES NOSTRATS, a càrrec de Marc Lleixà i Laura Lázaro, que consistia a partir d’una exposició amb fotografies i textos, a convertir-ho tot en dissenys de descripcions literàries; per últim, TO RTOSA SOTA L’OMBRA DE GERARD VERGÉS, a càrrec d’Irene Prades i Txell Aixarch: una combinació de taller de reescriptura de l’obra poètica de Vergés que va culminar amb una ruta literària per Tortosa. Els tres tallers per al bloc de batxillerat van ser: IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM (idem); LA CREACIÓ POÈTICA A PARTIR DELS CANTS DE SIRENA DEL TOT, a càrrec d’Albert Guiu, en què van crear a partir del detall, la presència de la poesia i el producte creat; EL CROMATISME DE L’IMAGINARI DE CATERINA ALBERT DE L’OBRA POÈTICA SOLITUD, a càrrec de Nuria Reverté, amb l’objectiu, a partir de la lectura, d’analitzar les organitzacions lexicosemàntiques cromàtiques a Solitud, per copsar les significacions de l’imaginari poètic de l’escriptora Caterina Albert. També es van impartir dues conferències per a l’alumnat de batxillerat. Una que es titulava Solitud, a càrrec del Dr. Magí Sunyer, i l’altra es titulava El cor quiet, a càrrec de la Dra. Montserrat Corretger. La darrera activitat de la jornada va consistir en l’espectacle teatral Passions a càrrec de l’alumnat del Batxillerat d’Arts Escèniques de l’INS Dertosa de Tortosa. BOSCH, Paula

21


La sessió va estar impartida per Juanjo Rofes, professor i formador de la URV, i per una alumna d’infermeria. La xerrada es va realitzar com cada any per explicar a l’alumnat de 2n de batxillerat com crear i orientar el seu futur acadèmic i, per tant, professional, concretament des de la URV. A partir d’un petit dossier se’ls va oferir informació diversa sobre les beques, sobre com obtenir un títol universitari..., i va dir curiositats com ara que hi ha molt poca gent que estudie medicina o que qui cursa carreres d’arts i humanitats ho té pitjor per trobar sortides professionals. A la URV, les classes no estan massificades. Hi ha aproximadament 17000 jóvens cursant estudis i unes 2000 persones conformant l’equip docent. A la classe més nombrosa hi ha una vuitantena d’alumnes. La URV en comparació amb d’altres universitats, és petita i, al ser petita, hi ha la possibilitat de realitzar més pràctiques i de poder rebre una atenció més personalitzada i, per tant, hi ha la possibilitat de signar contractes en acabar per poder incorporar-se al món laboral o professional.

UN BON TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT En el si de les Jornades Literàries organitzades pel Departament de Llengua Castellana i literatura ens va visitar Maria Dolors Giménez, professora de Filología Hispánica, per explicar què és un treball de recerca. La xerrada va estar impartida en castellà. Va exposar què representa realitzar un treball de recerca, i que la majoria d’alumnat, des del més brillant als menys brillant, no sap en molts casos com buscar informació. També ens va informar de quines eren les funcions de la persona tutora: organitzar, motivar, ordenar, ensenyar... l’alumnat. Va recomanar a l’alumnat de primer de batxillerat assistent que no és aconsellable escollir un tema que desconeguen completament. Va explicar en general com i què és un treball de recerca, i que de les preguntes i les hipòtesis, idees inicials, venen els objectius i se n’obtenen les conclusions finals. Per anar bé t’has de marcar un calendari per a tenir clars els terminis i les dates de cada pas del treball. Has d’anar determinant les activitats i anar

D’altra banda, disposen d’una diversitat de 48 graus per escollir. Com ja hem dit, van lliurar a l’alumnat un dossier que informa sobre la pròpia URV i on es diu que, a part d’estudiar, també organitzen o disposen d’altres activitats com ara teatre, debats, cinema, música, art, etc. També t’informa on hi ha seus de la URV: Tarragona, el Vendrell, Vila-seca, Reus, Tortosa, Amposta (centre adscrit) i Barcelona (centres vinculats). Per a més informació podeu consultar les següents adreces: orientacio@urv.cat www.urv.cat 977558191 Ha estat una sessió informativa molt aclaridora per a l’alumnat. SANS, Julen

programant també el temps real d’obtenció del material i d’execució dels passos de les a c t i v i t a t s (entrevistes, recerca de documentació...). Una part també molt important és l’execució i/o redacció del treball, la correcta plasmació del material recollit de forma adequada, coherent i cohesionada en el text final, ja que «el contingut sense una bona forma es perd».

SANS, Julen

22


EXCEL·LÈNCIES La I Gala d’Ensenyament a Amposta En el marc de la Fira de Mostres d’Amposta, es va celebrar la I Gala de l’Ensenyament. La Gala va guardonar 148 alumnes de Cicles Formatius, Graus Universitaris, Màsters i Estudis Superiors en Música i Dansa, amb els Premis a l’Excel·lència als Estudis. Es va lliurar la publicació del Premi de Recerca de Batxillerat Ciutat d’Amposta. L’alumna Júlia Barberà Tena va rebre cinc exemplars de la publicació del seu Treball de Recerca «Escolarització d’un infant al·lèrgic alimentari a les Terres de l’Ebre». L’acte va estar presidit per l’alcalde d’Amposta, el Sr. Adam Tomàs, i la regidora d’Ensenyament i Cultura, la Sra. Inés Martí.

DIRECCIÓ

Premi certamen literari El passat 21 de desembre es va celebrar l’acte de lliurament dels premis del IX Concurs de microrelats de terror que organitza la biblioteca de l’INS Cristòfol Despuig de Tortosa. S’hi va presentar alumnat procedent de deu centres de secundària, batxillerat i cicles formatius de les Terres de l’Ebre. Les alumnes del nostre centre, Gemma Lluís Porres (4t d’ESO A) amb el microrelat La sang dels arbres i Marta Pujol Plassa (4t d’ESO B) amb el treball Soc una bona mare, es van emportar els dos premis de la categoria de secundària en llengua catalana. L’alumna Aida Campos Ortiz (1r de batx. C) va guanyar en la categoria de batxillerat i CFGM amb el relat Un buen padre, en llengua castellana. MAIGÍ, Carme

L’ENIGMA MATEMÀTIC JA TÉ ELS PRIMERS GUANYADORS Laia Matamoros (2n B), Aleix Escrihuela (4t A) i Pau Ventura (2n batx. C) van rebre de mans de la nostra directora el premi com a guanyadors del primer trimestre del concurs Enigma Matemàtic, en les categories de 1r Cicle d’ESO, 2n cicle d’ESO i batxillerat i Cicles Formatius respectivament . El concurs es fa via web del centre (https://www.iesramonberenguer.org/enigma-matematic.php) , amb l’eina Google Forms, i cada trimestre es faran públics els guanyadors de cada categoria. El premi ha consistit en una calculadora científica Casio valorada en uns 30 €. Dep. Matemàtiques

23


APRENENTATGE SERVEI (APS) APS Pere Mata Aquest trimestre ja s’ha tingut el primer contacte i la presentació entre l’alumnat i els usuaris i usuàries del Pere Mata. Va ser una primera trobada molt agradable al Parc del Xiribecs per compartir un cafè, un refresc i les primeres paraules. A partir del dia 28 de gener de 2019 els nois i noies de tercer que han escollit per l’APS Pere Mata, van acudir a l’edifici on conviuen els usuaris i usuàries. Hi van anar en dos grups. Dues persones del primer grup van assajar una cançó titulada Echame a mi la culpa: les dues noies van fer un escalfament per als usuaris i monitors i quan van acabar van ensenyar la seua coreografia poc a poc fins que «la van agafar» i ja «un cop agafada» la van ballar tots i totes amb molt de ritme. Una vegada acabat el ball, van fer uns

estiraments. Per últim van seure tots en cercle i els monitors els van suggerir arguments per poder millorar les classes, encara que s’havia deixat el llistó prou alt. MARÍN, Laia (3r A)

Juguem a bitlles al Pere Mata El dia 21 de gener de 2019 vam anar a la part del darrera del Pere Mata, a la zona de Lo Pati, a jugar a bitlles. Vam fer dos grups; cada grup estava format per 7 o 8 persones. Va ser un dia de molt de vent i per tant era difícil jugar.

Vam jugar tots junts, els usuaris i usuàries i nosaltres. Vam xalar molt i tots estàvem contents. El millor de tot era que encara que no ho encertessen en el joc xalàvem i somrèiem. Un dels usuaris ens va dir que l’important no era guanyar, sinó participar i passar-s’ho bé. ESCUIN, Helyke (3r A)

I


APS Creu Roja VOLUNTARIAT APS CREU ROJA-GRAN RECAPTE

També es realitzen des de l’APS Creu Roja accions de suport d’estudi/repàs per a alumnat de primària a les instal·lacions de la Creu Roja (foto).

FLOS, Sara; RODRÍGUEZ, Paula (3rA)

El passat dissabte 1 de desembre, l’alumnat de 3r de l’ESO va fer de voluntari en el Gran Recapte. Consistia a anar a un supermercat (nosaltres vam anar al Vidal) en grupets de dos o tres persones i oferir bosses de plàstic a la gent que entrava, perquè aportessen productes com ara llet, pasta... per a la gent més necessitada del poble. Aquesta iniciativa està organitzada, entre d’altres organitzacions sense ànim de lucre, per la Creu Roja. Va ser un gran èxit, ja que la gent es va mostrar molt solidària. Per a nosaltres va ser una gran experiència, ens vam divertir molt, també vam fer noves amistats amb alumnat d’altres instituts d’aquí Amposta i vam aprendre a relacionar-nos amb altra gent.

APS Mediació

El dia 14 de gener, es va impartir el nou curs de formació en mediació. La mediació, dirigida per Justí Pagà, el psicopedagog del centre, és un espai per resoldre les nostres diferències a partir sobretot del diàleg. La mediació és voluntària, és un procés educatiu que aporta solucions i gestiona els conflictes i, a més, garantix la confidencialitat i la imparcialitat de la seua gestació. En aquest APS es treballa l’empatia, la col·laboració, el perdó, el creixement personal, l’autocontrol i la convivència entre companys, companyes i professorat. La tasca d’una persona mediadora es fonamenta a organitzar, coordinar, dirigir i facilitar la resolució d’un possible conflicte de manera pacífica i encertada. Justí va iniciar la primera sessió amb les presentacions de l’alumnat. A continuació, ens va fer seguir amb un kahoot per treballar i descobrir què era la mediació i com es duia a terme, per a iniciar-nos en aquesta disciplina. Per finalitzar, ens va fer representar amb un dibuix (logos, figura humana, etc.) una imatge que ens recordés o representés la mediació. CIURANA, Naiara (3r C)

II


APS Escoles verdes KOMANDO VERD Des d’escoles verdes hem retolat unes samarretes amb les paraules «KOMANDO VERD». Aquestes samarretes ens serviran per a realitzar totes les activitats que implementéssem a l’hort o, en general, aquelles activitats en què ens poguem embrutar. Retolar una samarreta (de forma artesanal i ecològica) no és tan fàcil com sembla. Hem necessitat els següents elements i/o eines: -plantilla -pintura -cútex - «material per no embrutar el que ens envolta»: cartró ... -corró Esperem que l’alumnat les puga utilitzar i que els agraden. MASIA, Kevin FRAILE, Jairo

(2n ESOA) (2n ESOA)

III


APS Dinamitzem el Berenguer SOLIDARITZANT-NOS AMB LA MARATÓ DE TV3 El passat 14 de desembre es va celebrar la Marató amb un esmorzar solidari a l’entrada de l’institut. Aquest esmorzar va ser organitzat per l’alumnat de l’APS «Dinamitzem el Berenguer» i amb el suport del centre. El menjar va ser aportat per alumnat de 3r d’ESO. Per poder organitzar-ho es va repartir una nota on es demanava a pares i mares si podien contribuir amb menjar, tant dolç com salat. A la taula que es va disposar hi havia tot tipus d’aliments: truita de patates, sandvitxos, pizzes, entrepans, cocs, madalenes, mini cupcakes …

Mentrestant, es va anar escoltant el disc de la Marató d’enguany. Al final es van recaptar un total de 186,20€. Aquesta activitat solidària es va organitzar aquest any amb l’objectiu d’investigar el càncer i també amb la finalitat que l’alumnat disfrutés col·laborant en la lluita contra una malaltia tan cruel com arriba a ser el càncer.

SALVADÓ, Ingrid (3rC)

APS Patis dinàmics Els patis dinàmics és un APS que consistix a facilitar activitats lúdiques a l’alumnat. Els encarregats de dur a terme aquest APS és l’alumnat de 3r d’ESO. L’espai destinat està situat en un racó del pati de 1r i 2n d’ESO. A més tenen l’oportunitat de conèixer noves persones, poden estar allí llegint, jugant a diferents jocs de taula, com ara el tres en ratlla, l’oca o els escacs, etc. L’alumat de tercer d’ESO que està treballant en aquest APS ha tingut l’oportunitat de conèixer noves persones i també de ser més empàtics, i han tingut la gran satisfacció d’haverlos donat una mica de força i valor per a relacionar-se entre ells. La meua conclusió com a persona que ha estat participant al patis dinàmics és que durant aquest temps m’ho he passat molt bé coneixent noves persones i penso que tant ells com nosaltres hem après coses uns dels altres.

ARASA,Idoia (3r A) Els patis dinàmics són una novetat aquest any a l’APS. Es tracta d’una taula situada a un lloc del pati plena de llibres, còmics, revistes i jocs de taula on l’alumnat de 1r i 2n d’ESO pot anar a passar l’hora de l’esbarjo. Jo hi vaig estar uns dies de vigilància i

vaig veure que venia bastanta gent. És una bona idea, ja que si l’alumnat no sap què fer durant aquesta mitja hora, pot anar a la zona de «Patis dinàmics» i passar una estona entretinguda.

GARCIA, Iris (3r A)

IV


fem ciència a l’Institut

Publicació del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta

Número 7 Març del 2019

EN PORTADA. A dalt, sortida de primer d’ESO al Parc Natural dels Ports. A baix, alumnes de Batxillerat durant la pràctica de transformació bacteriana de la Setmana de la Ciència (Fotos: Maria Prieto, Vicent Ramiro).


FEM CIÈNCIA A L’INSTITUT — Publicació del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta

Què deuen estar fent, ara mateix, els qui s’enfrontaran als reptes científics del futur? – Estudiar Avui comença la ciència de demà Les persones que es dedicaran a la salut, l’esport, la nutrició, la química, la física, el medi ambient, la recerca... ...estan començant ja la seva formació.

LABORATORI. Estudiants de primer de Batxillerat al laboratori de Biologia (Foto: Vicent Ramiro).

NÚMERO 7 MARÇ DEL 2019 Suplement de Ciències Naturals de la revista A PUNT de l’Institut Ramon Berenguer IV EDITA

CONTACTE

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NATURALS

Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV

Departament de Ciències Naturals http://blocs.xtec.cat/biogeobloc/ biogeocorreu@gmail.com

Josep Albiol Josep Benavent Maite Catalán Xavi Curto Enric Falcó Mercè Folch Gaspar Lloret Maria Prieto Vicent Ramiro Lara Sancho Maria Serral Isabel Simó

COORDINACIÓ

Vicent Ramiro REVISIÓ LINGÜÍSTICA

Carme Maigí IMPRESSIÓ

Impremta Querol, SL Tel. 977 597 100 http://www.querolgrup.com/

2

Institut Ramon Berenguer IV Carrer del Mestre Sunyer, 1-37 43870 Amposta Tel. 977 701 556 Fax 977 703 258 http://www.iesramonberenguer.org/ info@iesramonberenguer.org


L

FEM CIÈNCIA A L’AULA. Alumnes de tots els cursos d’ESO exposen els seus experiments davant els companys durant la Setmana de la Ciència (Fotos: Maria Prieto, Lara Sancho i Xavi Curto).

A CIÈNCIA es viu intensament a l’Institut Ramon Berenguer IV: a les aules, als laboratoris, a les sortides de camp o a les visites als centres d’investigació; al dia a dia de les matèries del Departament de Ciències Naturals, i durant les activitats programades amb motiu de la Setmana de la Ciència; des del primer curs d’ESO fins a segon de Batxillerat.

En un mateix passadís trobem els quatre laboratoris dels que disposa l’Institut: de Geologia, de Biologia, de Física i de Química. Allí entren setmanalment els estudiants de tots els cursos. Amb desdoblaments, per treballar amb grups reduïts, s’hi fan preparacions microscòpiques, mesures de massa i volum, disseccions d’òrgans o dissenys experimentals. Les pràctiques de laboratori estan entre les activitats més apreciades per l’alumnat. “M’encanten”, diu Roger Conde, de primer d’ESO, “sobretot perquè ho fem tot nosaltres, i és molt divertit i aprenem més a l’hora de saber com utilitzar el material”. “De vegades, mentre faig la pràctica, em sento com una científica de l’IRTA o alguna cosa així”, afirma Irene Fornós. Laia Bayerri, de primer de Batxillerat, les considera “molt dinàmiques, i he après nous conceptes que no tenia del tot assolits”. “Les pràctiques són molt interessants i didàctiques, i molt útils per a entendre bé els temes i agafar més experiència al laboratori. El professor ens ajuda en tot moment a tenir la situació controlada”, explica l’estudiant de segon de Batxillerat Esteban Dragusin. “Ens faciliten entendre el que està passant, ja que ho podem observar amb els propis ulls”, afegeix Míriam Biota.

U

n dels moments més esperats pels entusiastes de les bates de laboratori arriba quan, al mes de novembre, el Departament de Ciències Naturals celebra la Setmana de la Ciència. Aleshores els laboratoris, i les pràctiques, cobren un especial protagonisme. Enguany el professorat de Ciències de tots els cursos d’ESO ha apostat per l’activitat Fem Ciència a l’aula, que ha consistit en una presentació oral a la classe d’experiments científico-tecnològics amb materials senzills i sense perillositat. Els companys han valorat la pràctica, l’explicació i la consecució dels resultats, i han votat els millors, que han rebut un diploma i un premi. A cada curs s’han entregat un parell de premis. L’activitat ha tingut una molt bona acollida entre l’alumnat. “L’experiment crec que ha estat bonic de veure i divertit de fer perquè s’aprenen moltes coses sobre ciències fent experiments i activitats com aquestes. M’han agradat tots”, destaca Laura Redó, juntament amb altres companys de primer. “La Setmana de la Ciència ha estat molt

CLASSES PRÀCTIQUES. A dalt, estudiants de primer d’ESO observen llevats al microscopi. A baix, simulació d’una reanimació cardiopulmonar a tercer d’ESO (Fotos: Maria Prieto i Josep Benavent).

divertida, perquè a part que hem après, experimentat... també hem xalat molt!”, assegura Norah Falcó, i afegeix: “El que jo penso és que no cal guanyar, amb que t’ho passis bé... ja està molt bé!”. En això coincideix Marta Ferré: “Hi havia molts de grups i era difícil guanyar però l’important era divertir-se fent els experiments, i crec que tots ho hem fet. També m’ha agradat treballar en equips perquè és una manera de fer els treballs però sense estar tot sol i ens podíem repartir la feina”. Hadia Iftikhar també ho considera “molt

LES PRÀCTIQUES DE LABORATORI ESTAN ENTRE LES ACTIVITATS MÉS APRECIADES PER L’ALUMNAT __________________________________________________________________________________________________________________________________

3


ENGINYERIA GENÈTICA I BIOTECNOLOGIA. Els estudiants de Biologia de Batxillerat han après a utilitzar micropipetes, a fer sembres de cultius bacterians i a seguir el protocol de la pràctica sota l’atenta mirada de la Sílvia Garcia i la Lucía Lagrutta, de Biocomunica’t (Fotos: Vicent Ramiro).

CIÈNCIA I TECNOLOGIA EN FEMENÍ. Alumnes de tercer d’ESO al Parc Científic de Barcelona, on han assistit a una conferència, han visitat una exposició, i han participat en un taller científic (Fotos: Josep Benavent).

4


interessant, i el més important, hem col·laborat tots i ho hem passat molt bé!”. A Bàrbara Llambrich li ha semblat “una activitat molt divertida, original i una bona forma per unir-nos fent un experiment i intentant fer-lo el més original possible”. “Penso que de vegades es pot aprendre més practicant que estudiant, i com fer-ho millor que amb un concurs d’experiments”, diu Laura Ferré, i conclou: “A més, hem quedat per practicar l’experiment amb les amigues. Fent proves hem fet algun desastre, però ens ho hem passat molt bé”. Els guanyadors de quart relaten la seva experiència: “Vam fer un experiment que es deia La llauna que salta”, expliquen Nico Gil, Milton Insaurralde i Cristian Ortí. “Es ESPÈCIES AMENAÇADES AL PARC NATURAL DELS PORTS. Víctor Reverté, d’Arabogues, en la xerrada per a l’alumnat de primer d’ESO (Foto: Vicent Ramiro). tracta de buidar la llauna, treure-li la plaqueta per on s’obri i ficar-la cap per avall a una superfície on haguéssim posat unes Ciència”. Paula Iglesias conclou: “M’ha paregut una gotes d’aigua; així queda tancat hermèticament, escal- oportunitat molt bona per a poder veure en experiments fem la llauna pel costat i començarà a donar petits allò que estudiem però que no sempre arribem a ficar salts”. El grup format per Ferran Jornet, Gemma Lluís, en pràctica”. Felicia Mihu i Roy Quezada assegura que el seu experiL’alumnat de primer d’ESO ha rebut la visita del Vícment “és un dels més impressionants i divertits que pots tor Reverté, qui els ha ofert la conferència Espècies amefer. Es tracta de fer bombolles de foc a la teva mà”. naçades al Parc Natural dels Ports. “He après que cada Això sí, “les precaucions necessàries per a evitar riscos vegada hi ha més animals en perill d’extinció per culpa són arreplegar-se els cabells i estar en companyia d’un nostra, perquè fem coses pel nostre bé i no pensem en adult que supervisi”. l’entorn. Ha estat molt interessant saber què està passant Durant aquesta Setmana de la Ciència els estudiants a la natura de les nostres terres”, explica Marta Ferré. de Biologia de Batxillerat han posat en pràctica als la- Ha estat l’avantsala d’una sortida de camp a La Sénia, boratoris del centre una tècnica freqüentment usada en amb les seves professores de Biologia i Geologia, Maria biotecnologia. Julià Forcadell, estudiant de Batxillerat, Prieto i Lara Sancho. L’activitat, conduïda pel propi Vícexplica que “la pràctica ha consistit a integrar un gen tor i per la Natàlia Jiménez, comunicadors i tècnics amd’un organisme en un altre perquè aquest l’expressés”. bientals d’Arabogues, empresa responsable d’activitats “El nostre objectiu”, segueix Ariadna Roig, “ha estat d’educació ambiental del Parc Natural dels Ports, es aconseguir que un bacteri expressi una proteïna que no realitza en dos moments distints del curs: al primer triés part del seu genoma, i aquest fet el podem observar mestre, coincidint amb la Setmana de la Ciència i, de a simple vista ja que, si ho fan, les colònies són fluores- nou, al tercer trimestre. Així doncs, l’alumnat de primer cents”. Sílvia Garcia i Lucía Lagrutta, de Biocomunica’t, es reparteix entre les dues dates. doctores, respectivament, en Ciències Biomèdiques i BioUna trentena d’alumnes de tercer curs d’ESO han visitecnologia “han explicat clarament i pas a pas el proce- tat el Parc Científic de la Universitat de Barcelona amb diment de la pràctica i el seu fonament científic”, relata els seus professors de Ciències, Josep Benavent i Gaspar Maria Escolà. “Hem après a fer cultius i com es poden Lloret. Allí han participat en la iniciativa Ciència i Tecnomanifestar els gens. Les investigadores ens han dit tot el logia en femení per promocionar les Ciències, la Tecnoloque havíem de fer molt ben explicat i nosaltres hem fet gia, l’Enginyeria i les Matemàtiques (STEM, per les seves el procediment”, continua Aylin Aguirre. Diu Àlex Capilla sigles en anglès), especialment entre les xiques, amb que “ens ha proporcionat la possibilitat de treballar l’objectiu de fomentar la seva incorporació a aquestes amb material de laboratori que no es pot tenir fàcilment, disciplines. També han escoltat una xerrada sobre dones i hem pogut fer una pràctica realment interessant”. Se- i ciència i han fet una visita guiada per l’exposició Mujegons Amàlia Fosch “el material que hem utilitzat i el pro- res que cambiaron el mundo. A continuació, han gaudit cediment que hem seguit així com les científiques que del taller científic Bacteris transformats: biomedicina amb han vingut a conduir el taller ens han submergit en una transgènics, en què han dut a terme una transformació atmosfera molt professional i apropat al futur per al bacteriana i han carregat un gel d’electroforesi, guiat qual ens estem preparant. Tot plegat ha estat una expe- per dues joves investigadores. riència molt positiva per a la nostra formació acadèmiCristina Rey, infermera, investigadora i professora ca”. Manel Garcia destaca “el fet que estigui relacionat del Departament d’Infermeria de la Universitat Rovira i amb el que vull estudiar en un futur. Crec que, global- Virgili, s’ha presentat als estudiants de Ciències de quart ment, ha estat la millor activitat de la Setmana de la d’ESO i Batxillerat amb la xerrada Mites i llegendes so-

5


ACTIVITATS A LA NATURA. Estudiants de primer d’ESO al Parc Natural dels Ports (Fotos: Lara Sancho).

bre la nostra salut. “Per fer la conferència més interacti- rador per a noves generacions de científics i una visió va, a l’inici hem contestat una enquesta amb els mòbils i més racional del món. després ens ha anat comentant els resultats i hem comprovat el que era cert i el que no”, explica l’estudiant aboratori, conferències, sortides de camp i visites Ainoa Sérvulo. Amb un format àgil i proper, l’alumnat ha a centres de producció científica omplen no tan contestat preguntes sobre l’alimentació, els hàbits salusols el programa de la Setmana de la Ciència, dables, la sexualitat o l’exercici físic. A partir de les ressinó també la programació anual del Departapostes, que han evidenciat el bon nivell general de co- ment de Ciències Naturals. Les professores de Física i neixements per part de l’alumnat, la Cristina ha aprofi- Química de segon d’ESO, Mercè Folch i Maite Catalán, tat per desmitificar algunes falses creences, en una sessió han organitzat una visita a les instal·lacions del Consorci que ha deixat amb ganes de més als estudiants, que han d’Aigües de Tarragona, a l’Ampolla, per conèixer els plantejat les seves pròpies preguntes. Segons Sofia Vi- components que pot haver-hi dissolts en l’aigua i com llena “ha estat un encert interactuar directament a través gestionar el seu tractament. L’alumnat de Biologia i Geodel mòbil. Gràcies a aquesta opció no hem actuat com a logia de tercer d’ESO participa en l’activitat del Camp simples oients”. “En definitiva”, conclou Marina Sabaté, d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre Les aus, indicadores “una conferència amena i diferent, però sobretot molt de biodiversitat, on fa un itinerari en bicicleta al voltant útil”. de la llacuna de l’Encanyissada per copsar els diferents El Departament de Ciències Naturals organitza cada ambients del Delta i la fauna que els habita. Amb l’obany un cafè científic amb motiu de la Setmana de la jectiu de valorar la importància de la diversitat biològiCiència. El tema de la present edició, ja la setena, ha estat la figura MITES I LLEGENDES SOBRE LA NOSTRA SALUT. Cristina Rey davant l’alumnat de Ciències de quart d’ESO i Batxillerat (Foto: Vicent Ramiro). del físic Richard Feynman, premi Nobel de Física i precursor de la nanotecnologia, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, promoguda pel Grup de Comunicació i Divulgació de la Nanotecnologia, EspaiNano. En l’ambient distès i acollidor de la cafeteria de l’Institut, entre cafès i pastes, Toni Pou, físic, periodista científic, escriptor i divulgador, ha presentat la conferència Feynman: la vida és millor amb ciència (i amb humor!) al públic assistent: estudiants i les seves famílies, professorat i públic general. Durant el cafè científic ha fet un recorregut per la vida de Feynman, ha celebrat el personatge i la seva passió per la vida, com a exemple inspi-

L

6


ca a les zones humides i fer esport a habitants del territori i problemes bilitat de conèixer altres centres de l’aire lliure, els estudiants observen i als que s’hauran d’enfrontar les ge- docència i recerca, com l’Institut Quíidentifiquen aus aquàtiques i apre- neracions més joves. mic de Sarrià de la Universitat Ranen a usar prismàtics i telescopis Plàncton, una empresa dedicada mon Llull, que ofereix conferències i terrestres, així com tècniques de a la divulgació de la biologia mari- visites pràctiques. captura científica. El seu professor na i l’oceanografia, ofereix un nou de Biologia i Geologia, Josep Bena- taller a la matèria de Biologia de lguns estudiants de Batxivent, també col·labora en el Projecte primer de Batxillerat. S’emmarca llerat tenen l’oportunitat Rius de l’Aprenentatge Servei de dins de les activitats de difusió d’un d’aprendre directament de l’Institut. Els alumnes prenen mostres projecte europeu que estudia la diprofessors universitaris d’aigua de dos trams del riu Ebre, a versitat dels microorganismes euca- gràcies a programes com l’Argó de partir de les quals tracten d’identifi- riotes amb una innovadora tècnica la Universitat Autònoma de Barcelocar insectes i mesurar na (UAB), que ofereix una sèrie de paràassessoraments per metres i envien les als seus treballs de dades a l’associació recerca i estades Hàbitats, que gestiod’estiu a la Universina aquest projecte tat. És el cas d’Èric de ciència ciutadana. Vidal, que compta La matèria de amb l’assessorament Ciències per al Món de la doctora ÁngeContemporani és una les Vázquez-Castro, finestra al mètode directora del Deparcientífic per als estutament de Telecomudiants de Batxillerat nicacions i Enginyeria de totes les modalide Sistemes de la tats, que s’aprofita UAB, per a la seva per parlar de cièninvestigació Sistema cia. També per aprode comunicació basat par-los a professors en satèl·lits quàntics, universitaris i investiguiada pel seu progadors a través de fessor de Física, Xavi xerrades en què ex- FEYNMAN: LA VIDA ÉS MILLOR AMB CIÈNCIA (I AMB HUMOR!). El professor de Curto. D’altra banda, posen les seves àrees Física Xavi Curto presenta a Toni Pou durant el cafè científic (Foto: Oleguer Arqués). Amàlia Fosch ha parde coneixement: Anticipat a les Estades na Maria Masdeu, Argó, on ha format investigadora i professora del De- de genòmica (Single Cell Genomics), part del curs Lesions i recuperacions partament de Química Física i Inor- coordinat pels doctors Ramon Mas- del sistema nerviós, al Departament gànica de la Universitat Rovira i sana i Elena Torrecilla, investigadors de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Virgili, ha impartit al Berenguer la de l’Institut de Ciències del Mar de Immunologia i a l’Institut de Neuroconferència El diòxid de carboni: el Barcelona. ciències, sota la supervisió dels propetroli del futur?; Antonio fessors universitaris Xavier Moreno, professor del DeNavarro i Joaquim HerEL CAFÈ CIENTÍFIC APROPA CADA ANY partament d’Enginyeria Innández. A LA COMUNITAT EDUCATIVA formàtica i Matemàtiques Els docents del DeparESPECIALISTES EN LA SEVA MATÈRIA de la mateixa Universitat, tament de Ciències són presenta El futur que ja està també formadors de proaquí: intel·ligència artificial. fessorat novell, a través de Els estudiants de Ciències de la Des de les matèries de Biologia i la tutorització de les pràctiques del Terra i del Medi Ambient de Batxi- Química de Batxillerat s’organitza màster de professorat de Secundàllerat han participat en una sortida una excursió al CosmoCaixa a Bar- ria. Els estudiants de màster acomgeològica pel Delta de l’Ebre amb celona. Allí l’alumnat fa una visita panyen els seus tutors durant les els seus professors Lara Sancho i guiada al Bosc Inundat i participa al classes, i tenen la seva primera exVicent Ramiro. Acompanyats pel taller científic Investiga la vacuna periència com a docents a les aules. professor de Geologia Marina de la contra la malària. Practiquen una Enguany el professor de Física i QuíUniversitat de Barcelona José Luis tècnica basada en els anticossos per mica de quart d’ESO Enric Falcó ha Casamor, han parlat del riu i la seva detectar una proteïna que pugui estat tutor de Diego Caballero, que conca, la dinàmica litoral i els canvis servir per desenvolupar aquesta ha desenvolupat les pràctiques dudel nivell del mar. Han estudiat la vacuna, simulant un experiment real rant el primer trimestre. Així, es forregressió del Delta i els possibles del Centre de Recerca en Salut In- ma una nova generació de docents, escenaris futurs. No es tracta només ternacional de Barcelona. Acompa- a vegades antics alumnes del centre, d’aspectes curriculars de la matèria, nyat dels professors Josep Albiol i la qual cosa és, d’alguna manera, sinó de qüestions que afecten els Vicent Ramiro, l’alumnat té la possi- una forma de tancar el cercle.

A

____________________________________________________________________________________________________________

7


PREMIS DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2018. Pol Gil, Miquel Garcia, Paula Bonchis i Georgiana Bozintan, de 1r d’ESO, amb les seves professores, Maria Prieto i Lara Sancho. Martí Ramos, Nerea Cervellera i Àlex Recio, de 2n d’ESO, amb la professora Maite Catalán. Jofre Segura, Sara Bayo, Paula Rodríguez i Inca Llaveria, de 3r, amb el seu professor Josep Benavent. Milton Insaurralde, Nicolàs Gil, Cristian Ortí, Ferran Jornet, Felicia Mihu, Gemma Lluís i Roy Quezada, de 4t (Fotos: Vicent Ramiro).


ESPAI S D’ OPORTUNI TATS

tnemi vom

açneni trep

ad i lloca

ói carepooc

tat i srev i d

ói cac inumoc

Profile for Institut Ramon Berenguer IV Amposta

A Punt 41  

Revista A Punt 41 de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta. Març 2019.

A Punt 41  

Revista A Punt 41 de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta. Març 2019.

Advertisement